El Diari de Sant Feliu, núm.:30

Ciutat La segona edició del programa Yuzz per a Joves emprenedors s’ha tornat a posar en marxa a Sant Feliu gràcies a l’èxit que va tenir l’any passat. p.3 Esports El president del Santfeliuenc, Alberto Prieto, ens parla de l’actualitat del club, que també comprén l’organització de la V Festa de l’Esport Català. p.14-15

Obre la piscina de l’Escorxador parcialment reformada

OPINIÓ

2

el diari de Sant Feliu · juny de 2014

editorial

F Sortir del lloc on ets!

E

t proposaré un camí de 10 passes per sortir del lloc que no t’agrada. Cal ser valent/a i creure en un mateix i deixar-se de determinismes i fata-lismes i de la bona sort i de la mala sort. Va, agafa les regnes de la teva vida i deixa de culpar-te i culpar el món de la teva situació. No cal que te les creguis a priori, et demano, senzillament, que intentis posar-les en pràctica. Pas 1 – Accepta la teva reali-tat sigui la que sigui, sense criticar-te. Pas 2 – Decideix si vols variar la teva realitat present i amb quin temps. Un any et sembla bé? Menys temps potser et portarà a una situació d’estrès! Pas 3 – Defineix quin camí agafes per fer el canvi, continues al lloc on ets o bé varies de residència, de treball d’amics o bé de parella? Pas 4 – Posa’t en acció i dirigeix les passes cap a la nova realitat. Pas 5 – Cultiva la confiança, creu-te que el camí triat és el correcte. Aparta la por que et paralitza. Pas 6 – No defa-lleixis en les primeres dificul-tats, posa voluntat incondici-onal en el teu quefer diari. Pas 7 – Visualitza, des de la serenitat i la pau, com el teu projecte es realitza en el temps i omple’l de llum. Pas 8 – Confia, treballa, confia, treballa, confia, treballa, confia, treballa, confia, treballa i després confia i treballa. Pas 9 – Viu la realitat que estàs construint com si ja hagués arribat a la teva vida. Pas 10 – Dóna gràcies a l’Univers, perquè t’ha concedit la teva petició.

Ets l’artífex de la teva vida i de la teva història. No et fallis. Èxit!

Adéu.

el diari de Sant Feliu

Contradicció informativa

a mesos que l’equip de govern fa servir Decàleg de Bones Pràctiques de Comunicació Local de la UAB com a guia per l’aval a la seva política informativa. De fet va ser el ple de l’Ajuntament qui, per unanimitat, es va comprometre a aplicar a quest decàleg.

Tot i que l’informe de la UAB aprova els mitjans municipals com el Butlletí i la web, el malestar amb l’ús partidista d’aquests mitjans ha estat protagonista del darrer ple. Les crítiques se centren en l’omissió que els mitjans públics municipals han fet de les noticies referides a les polèmiques ciutadanes com l’IBI o el servei de neteja i recollida de residus, entre altres, que no han merescut pràcticament cap espai en aquests.

Els mitjans municipals viuen en una continua contradicció. Per una banda volen convertir-se en referent informatiu local, però de l’altre, el seu contingut pràcticament es limita a la informació (de part) de la gestió del govern. El cas de Sant Feliu és clar, fins i tot el seu nom “El Butlletí Municipal” el delata, i se situa lluny de la vocació de mitjà local que tenen altres publicacions

municipals com El Pont d’Esplugues o El Brugues de Gavà. També és evident la contradicció permanent en què es viu entre aquesta voluntat informativa, manifestada amb la transparència i la pluralitat com a grans arguments, i la direcció del departament de comunicació en mans d’un càrrec de confiança política. Evidentment, és absolutament legítima aquesta situació, però acaba alimentant encara més la percepció que es té d’ús partidista per part del govern dels mitjans i justifica la petició que s’ha fet de cessament d’aquest càrrec. I tot això amb un increment de despesa en la política comunicativa evident, ja que només la regularitat bimensual amb la que surt ara el butlletí multiplica per bastant el cost d’aquest respecte èpoques anteriors.

L’ajuntament (govern i oposició) ha de poder informar del que fa (amb els diners de tothom) i aquesta ha de ser una exigència per part de la ciutadania. I ho han de fer de la manera menys tendenciosa possible, perquè la seva funció es exclusivament informar, no generar opinió, i moltes vegades la sensació és precisament aquesta.

la foto del mes

Paisatges amb roses. La 56a Exposició Nacional de Roses ha registrat una alta afluència de visitants als diferents espais, superior a la de l’any passat. Els muntatges temàtics dedicats a les Mil i una nits, els nadius americans, El Japó, l’Europa del Barroc, el nord d’Àfrica i la Mediterrània occidental, entre molts d’altres, van ser tot un encert pel qual s’ha de felicitar a Els Amics de les Roses. L’entitat va estar molt ocupada amb les activitats, com l’estand de productes relacionats amb la rosa, els concursos de roses, la demostració d’art floral, la presentació de les roses Joana Raspall i Òmnium Cultural, etc. Bona feina.

Publicitat: 609 851 703 publicitat@eldiaridesantfeliu.com Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Maquetació, edició, redacció, fotografia: Anabel Raluy i López Redacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.com i anabel_redaccio@sfcomunicacio.cat

Disseny anuncis: David Pedra Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631989 Dipòsit legal: L-1246-2012 Adreça: C. Miquel de Cervantes, 12 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Contacte: redaccio@eldiaridesantfeliu.com Telèfon: 936 857 683

Podeu consultar l’edició digital a:

Distribució:

Número 30, juny de 2014 21.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

el diari de Sant Feliu · juny de 2014

C IU T AT

3

Arrenca un segon Yuzz esperonador a la Torre del Roser

23 joves treballaran en el desenvolupament dels seus projectes inovadors fins al novembre

D

esprés de la bona experiència del primer curs, per segon any consecutiu Sant Feliu serà una de les seus del programa ‘Yuzz, jóvenes con ideas’ del Banc Santander, que té l’objectiu que les persones d’entre 16 i 31 anys desenvolupin els seus projectes empresarials, idees de negoci o d’innovació social amb l’acompanyament de tutors experts, xerrades i col· laboradors que els ajudaran en un camí difícil i emocionant. Els 23 nois i noies amb vint projectes que han guanyat la plaça a les instal·lacions de la Torre del Roser -d’entre 34 candidatureshauran de dedicar bona part de les seves hores a treballar els projectes fins a finals de novembre, amb una parada a l’agost.

Cal dir que quinze de les candidatures havien participat al Campus Yuzz que s’ha fet durant el mes de març. de les quals n’han escollit sis. Cal para atenció a una dada: més d’un terç dels participants és de Sant Feliu de Llobregat i més de la meitat són dones.

Idees necessàries Amb els projectes en marxa -van començar a caminar a mitjans de maig-, el passat 4 de juny va tenir lloc la inauguració oficial del curs amb la presència del regidor de Noves Tecnologies, Manel Carrion; l’enllaç entre la UOC i la ciutat, Mercè Mas; un dels tutors del Yuzz, Joan Povedano; i Lydia Cuenca, en representació de Blackout i PC System, dues empreses que posen la infraestructura i el coneixement dels seus socis al servei dels joves emprenedors perquè els seus projectes prenguin forma.

Els i les joves van haver de presentar les seves idees en públic, idees que busquen omplir un nínxol de mercat, és a dir, una necessitat encara no coberta. Excepte un, tots són productes intangibles, amb una base digital o basada en les TIC, Internet o les xarxes digitals, i hi tenen pes els que tenen una intenció educativa: n’hi ha un de gestió de les emocions mitjançant les noves tecnologies; un web gastronòmic per organitzar celebracions a casa; una aplicació que permeti

a tot tipus d’emissores de ràdio mantenir el feed-back amb els seus oients i conèixer-los millor; una aplicació mòbil que connecti professionals acreditats i usuaris que necessiten els seus serveis en l’àmbit de la cura de persones, la neteja domèstica o classes de manera immediata; una aplicació mòbil per recollir les dades i els comportaments comunitaris per a les administracions locals en matèria d’Smart City; un directori web d’espais com hotels o restaurants adaptats per a persones amb una determinada discapacitat; una agència de comunicació que es dedica a construir la identitat digital d’empreses, persones i entitats; una plataforma per facilitar els tràmits de missatgeria internacional; una plataforma que ajudi a la gent a complir els seus desitjos; una plataforma turisme cultural col·laboratiu que connecti viatgers i amfitrions i descongestioni la ciutat; un negoci dedicat a la fabricació de vehicles no tripulats; i una polsera intel·ligent per monitoritzar la pràctica dels esports de contacte.

Pel que fa a l’àmbit educatiu,

les propostes són una xarxa social que interconnecti els alumnes amb continguts pedagògics validats; una aplicació per aprendre anglès a infants dels 0 als 3 anys que involucri els pares; una eina per engrescar al gran públic i els estudiants a aprendre història de manera activa, buscant i interpretant les fonts documentals; una web que reculli informació de professionals sobre la flora i fauna de Sant Feliu; una sèrie d’animació per inculcar l’alimentació i les pràctiques saludables als infants; i el foment de l’hàbit de lectura i la bona escriptura mitjançant una pàgina web.

Els finalistes a l’anterior edició del Yuzz, que també van assistir a la inauguració, van voler advertir dels perills d’algunes idees, perquè malgrat el seu encert, no totes són fàcils de finançar. També cal “parar atenció a la competència, analitzar-la; no sou els únics que feu el que feu”, va aconsellar-los Carlos Blasi, guanyador de la primera edició, que va afegir: “Passeu a la realitat, truqueu proveïdors i demaneu pressupostos”. Per la seva banda, el regidor de Noves Tecnologies va convidar a provar aquells projectes que es puguin primer a la ciutat.

4

C IU T AT

juny de 2014 · el diari de Sant Feliu

El Consell Municipal de Comunicació presentarà propostes per millorar ‘El Butlletí’ Una Comissió de treball estudiarà els consells del Laboratori per la Comunicació Pública

E

l Consell Municipal de Comunicació, que va tenir lloc el passat 28 de maig, va acollir la presentació de l’anàlisi del butlletí municipal.

Una de les responsables del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP), Marta Corcoy, responsable del Decàleg de Bones Pràctiques que ja havia analitzat tots els webs municipals catalans, va presentar les conclusions de l’estudi detallat -notícia per notícia- de la publicació municipal El Butlletí. Per a la mostra es van agafar quatre exemplars, tres del 2013 i un del 2012. L’estudi ofereix algunes directrius a seguir per la revista municipal, que es troba a dins de la mitjana informativa d’aquest tipus de publicacions. L’estudi aconsella que inclogui les cròniques dels plens, així com un reportatge a les pàgines inicials d’un tema destacat de la ciutat. També proposa que les notícies expliquin la tasca concreta que duen a terme l’alcalde i els regidors i regidores.

Per últim, l’equip de la UAB considera que el llenguatge d’El Butlletí és massa neutre i administratiu, un clàssic d’aquest tipus de

publicacions, i que hauria de ser més valoratiu. També diu que caldria incloure una secció sobre història local, més peus de foto i més explicatius per contextualitzar els protagonistes, i més interrelació entre la web i el paper, aprofitant l’avantatge de que el web no té límit d’espai per complementar les notícies. Corcoy va posar com exemples de bons butlletins El Pont d’Esplugues o La Veu de Montcada i Reixach.

L’opinió a ‘El Butlletí’ Als mitjans escrits editats pels ajuntaments és habitual que l’alcalde s’adreci a la ciutadania a través d’una columna. Aquest era un dels punts que l’Associació de Roses del Llobregat havia criticat, ja que malgrat no anar identificada com a tal, la columna de la pàgina 3 fa les funcions d’un editorial signat per l’alcalde. Corcoy va recomanar que el text reflecteixi el posicionament de l’equip de govern i aparegui sense signatura. I també va reconèixer que fer constar el cost de la impressió de la publicació així com els ingressos per publicitat és una bona pràctica.

Una altra petició de l’associació, en can-

vi, va ser descartada per la tècnica de UAB, que no creu que la revista hagi d’incloure l’opinió dels partits polítics que no comptin amb grup municipal (l’AVV Roses proposava a C’s, ERC, SI i la CUP). En canvi, Corcoy va recomanar que les opinions de totes les formacions es publiquin al web, que no té problemes d’espai; això sí, opinant sobre un mateix tema comú per a tots els partits i no del que cadascun triï, per facilitar que els ciutadans vegin el contrast d’opinions.

Canvis al butlletí La decisió d’encarregar l’estudi s’havia pres a la darrera reunió del Consell de Comunicació, el 26 de novembre de l’any passat, ja que fins ara només s’havia analitzat la web i El Butlletí també és objecte de les crítiques que galvanitza l’AVV Roses. Malgrat l’abast, l’estudi no pot valorar si hi ha un silenciament o manipulació de certs temes, ja que com la mateixa Corcoy va reconèixer, el Laboratori de la Comunicació Local no coneix l’activitat del municipi per comprarar-la amb el tractament que s’en fa.

Un grup de voluntaris sorgit del Con-

sell de Comunicació treballarà durant els següents mesos per dissenyar una proposta concreta de millores per al butlletí, que presentaran a la propera reunió del Consell, que serà a la tardor.

El final de la sessió del consell va donar pas als retrets, del representant de l’AVV Roses cap a l’equip de govern, i d’alguns membres del Consell a aquest representant, perquè consideren injusta la petició de cessar la responsable de comunicació. A més, l’alcalde va demanar una rectificació de l’associació per qualificar el funcionament del Consell de “perversa ineficàcia”, adduint que això suposava una ofensa a tots els assistents. El portaveu de Roses del Llobregat s’hi va negar ja segons va dir els retrets van contra el caràcter purament assessor del Consell, sense capacitat decisòria, i en concret, sense poder per triar la persona que ha de comandar els mitjans municipals ( que es va sostreure al ple de l’octubre del 2012), i no a les persones que el conformen.

Malgrat l’aclariment, la conversa es va repetir al ple en un intent de San José per desautoritzar l’associació.

el diari de Sant Feliu · juny de 2014

C IU T AT

5

La AVV Roses pide el cese de la responsable de comunicación y critica la política comunicativa Quieren que el Consejo de Comunicación elija a este cargo como garantía de neutralidad

E

n el último pleno municipal del mes de Mayo, el día 29, la asociación de vecinos Roses del Llobregat formalizó su petición de que el acalde cese a la responsable de comunicación, Conchita Montoro, al considerar sesgada la política comunicativa que lleva a cabo el Ayuntamiento en unos medios pagados por todos.

El representante en esta cuestión, Daniel Agudo, puso como ejemplo algunos temas que no han aparecido en los medios municipales (la web, El Butlletí y la radio), como las contratas de limpieza y recogida de residuos, las críticas por el cierre del servicio de urgencias en el CAP, las obras en la plaza Laujar o la crítica carta abierta de los Independientes por Sant Feliu.

De hecho, el butlletí casi no ha hecho referencia a ninguna de las concentraciones, protestas e intervenciones en el pleno que ha protagonizado la Comisión contra la subida del IBI, a pesar de que esta ha sido una de las noticias del año.

Pero esto no es más que una consecuencia del sistema de elección, raíz del problema al que también se refiere la crítica de la AVV Roses. Más allá del contenido de las informaciones, la crítica cuestiona la manera de escoger a la jefa del departamento, a dedo, su dependencia directa del alcalde como cargo de confianza que es y la opacidad en torno a su currículum y el sueldo que cobra.

Este punto, el cuarto en el orden del día, alargó ostensiblemente la duración del pleno.

También intervino el portavoz y candidato a las elecciones municipales d'ERC, Oriol Bossa, que a pesar de quejarse porque ante esta cuestión la única respuesta que ha recibido del equipo de gobierno es el silencio, volvió a recibir la callada por respuesta: “En 2004 todos los partidos aprobaron una propuesta nueva de gestión de los medios de comunicación municipales, se decidió escoger al responsable del departamento de comunicación con el 70% de los asistentes al Consejo Municipal de Comunicación con derecho a voto. En el 2012, el consejo pierde funcio-

nes y se nos dice que el informe del jefe de gabinete de alcaldía lo recomendaba, alguien del consejo recibió este informe?”, preguntó.

También interpeló a ICV: “¿Cómo se puede justificar que escapase al control político?

Porque el argumento de que se hizo según el PAM es contradictorio y pobre. ¿Esto hace más plural, transparente y cercana a la administración?”. Sus preguntas no recibieron respuesta, pero Bossa ya advirtió que su formación pediría formalmente que se vuelva a dotar al Consejo del reglamento original.

Tanto el PP como el PSC votaron favorablemente a favor del segundo punto de la moción, la aplicación del Décalogo de Buenas Prácticas, pero se abstuvieron en el primer punto, que exigía el cese de Montoro.

Daniel Agudo agradeció a la primera teniente de alcaldía, Rosa María Martí, que aclarase el currículum de la responsable del comunicación: “Esto demuestra que toda su experiencia profesional ha sido junto a Iniciativa y, por tanto, es una mujer de partido, primero en el ayuntamiento y después en la Generalitat. Sólo dicen que tiene mucha experiencia, pero eso no aclara porqué la han elegido”, se quejó.

Por su parte, San José consideró que “no es función de una AVV decidir la política comunicativa del ayuntamiento”. “Se pueden autoerigir en lo que quieran, pero no pueden pretender que el resto del mundo lo acepte”, dijo, y dejó en manos del Consejo de Comunicación velar por la mejora comunicativa.

Ex trabajador de la radio municipal, Agudo respondió al alcalde que cuando se encontraba en la oposición, no le parecía mal que las AVV opinasen sobre lo que fuera y le preguntó cual debería ser la función de estas. A pesar de la presión para ser breve, insistió en sus argumentos, recordando que todos los partidos de la oposición habían manifestado que no mantendrían a la misma persona al frente de Comunicación: “Su defensa numantina de la señora Montoro es tristemente entrañable”.

También reprochó a San José haber convocado el Consejo de Comunicación justo antes del pleno y con el informe de la UAB en la mano, pues se debería haber celebrado meses antes. Por último, explicó que los miembros del Consejo no pueden trabajar como grupo, puso un nuevo ejemplo de desinformación, referido a la convocatoria del pleno extraordinario, que se publicó el misma día que se celebraba, y volvió a solicitar que se aclare qué empresa gestiona la publicidad y cuanto se ingresa por ella, un tema que no brilla por su transparencia: “Si quieren propaganda, páguensela ustedes”, concluyó.

Aunque la negativa ya se conocía de antemano, la Asociación se ha mantenido decidida a seguir adelante para hacer manifiesto su descontento, y ganar la batalla de la publicidad ya que no pueden ganar la de la infor-

Sin acuerdo sobre el Decálogo

S

egún la opinión de la asociación, “la política de comunicación llevada a cabo por el actual Equipo de Gobierno incumple el Decàleg de Bones Pràctiques de Comunicació Local (UAB) que, por unanimidad, la totalidad del consistorio se comprometió a aplicar”. Este es el segundo punto de la moción, ya que el decálogo se ha convertido en una guía de referencia para valorar la calidad comunicativa de los entes locales. Aunque el aprobado es justo, la UAB le da el aprobado al Butlletí, y a la web.

C IU T AT

6

La Comisión contra la subida del IBI podría interponer un recurso contencioso contra el equipo de gobierno

La entidad se queja de las trabas para presentar los recursos de reposición en el ayuntamiento

L

a Comisión Ciudadana contra la subida del IBI podría interponer un recurso ante el Tribunal de lo Contencioso Administrativo. Este sería el siguiente paso si no se aceptan a trámite los poco más de mil recursos de reposición que la comisión ha registrado en el consistorio solicitando la bajada del tipo porcentual, lo que parece más probable en vista de que el consistorio niega la validez de los recursos si no van acompañados de las fotocopias del documento de identidad y del recibo del IBI de cada firmante.

Asesorados jurídicamente, durante las Fiestas de Primavera y otras jornadas, como en el mercado semanal de Sant Josep, la Comisión ha ido recogiendo firmas hasta reunir

poco de más de mil recursos de reposición, incluido un recurso colectivo de la AVV Rosas de Llobregat. “Otra oportunidad más” dicen, “de dar marcha atrás en la subida del tipo de IBI del 0,501 al 0,546, que supone un 9% de incremento”.

En protesta por lo que consideran trabas a la presentación de los recursos por parte del equipo de gobierno, el pasado 19 de Mayo tras conocer la decisión, la Comisión Ciudadana ocupó legalmente todas las mesas del registro del Ayuntamiento durante una hora para manifestar su indignación.

Según la comisión, los requisitos exigidos por el gobierno para registrar los recursos de reposición son un nuevo obstáculo ya que el “Equipo de Gobierno dispone de toda la

información de los ciudadanos de Sant Feliu con la única presentación del DNI” y se trata de “requisitos que nunca antes se habían pedido”. El plazo para la presentación de los recursos finalizó el 31 de Mayo, 30 días desde la recepción de los primeros recibos con el nuevo porcentaje, aunque el Ayuntamiento afirma que el plazo acababa el 22.

Con la reforma del ministro Gallardón, la tasa por interponer un recurso contenciosoadministrativo va desde los 200 euros, si el procedimiento es abreviado, hasta los 1.200 del recurso de casación. A esta hay que sumar la tasa de la Generalitat, que es de entre 90 i 120 euros, por lo que partidos como Ciutadans han renunciado a esta vía.

el diari de Sant Feliu · juny de 2014

el diari de Sant Feliu · juny de 2014

C IU T AT

7

A Sant Feliu, la participació electoral ha estat dos punts per sobre de la mitjana catalana

PP i Esquerra s’intercanvien les posicions, de segona a cinquena força respectivament / El PSC guanya tot i perdre prop de la meitat dels vots, i ICV i CiU es mantenen

U

n total de 32.654 veïns i veïnes de Sant Feliu han estat cridats a les urnes el passat diumenge 25 de maig per elegir els diputats del Parlament Europeu.

Amb algunes variacions, els resultats reflecteixen la dinàmica de vots a Catalunya. El percentatge més important ha estat l’abstenció. Baixa prop de 10 punts respecte fa 5 anys, del 60% al 50,48%, i és una mica menor que a Catalunya, però continua sent la veritable protagonista de la jornada, ja que una mica més de la meitat de les persones amb dret a sufragi no ha acudit a les meses electorals (16.483 votants front als 16.171). Així doncs, l’assignatura pendent continua el desinterès de la ciutadania envers els seus representants polítics.

Cop al bipartidisme i fragmentació de l’espai Pel que fa al canvi en el sentit del vot, els mateixos canvis que a Catalunya. Fuita de vots del PSC, que mentre fa 10 anys rebia la meitat dels vots emesos i el 42,5% del total de vots fa només 5 anys, ara en rep el 18,47% del total, 2.958 vots. Aquests resultats no impedeixin que continuï sent el partit que lidera el rànquing a Sant Feliu sent més votat a les europees i a les generals. Pel que fa al PP, el cop també és fort, retrocedint de segona a cinquena força: a les europees del 2009 i del 2004 va obtenir el 18% dels vots front al 10,32% d’ara.

Qui menys s’ha mogut són els dos partits que governen Sant Feliu: CiU manté la tercera posició i ICV-EUiA la quarta. Mentre que la federació nacionalista guanya 180 votants a la capital del Baix Llobregat, ICV-EUiA guanya un miler de votants doblant la seva marca, però els dos partits pràcticament empaten a vots, amb només 85 de diferència.

La fragmentació de l’espai partidista també té rèplica al municipi i els partits menys majoritaris agafen embranzida: Seguint la tònica catalana, ERC triplica vots i s’enfila fins als 2.695, un 16,82% del total. D’aquesta manera, la formació independentista fa el salt al segon lloc del podi a només 300 vots del PSC, quan a les passades eleccions a la cambra europea només va aconseguir el cinquè lloc. I com ha passat al conjunt de Catalunya, ha guanyat a CiU en nombre de vots.

Ciutadans irromp en escena i li trepitja els talons al PP ocupant el sisè lloc. I el següent és Podem, l’altra gran sorpresa de la taula.

Sense gaire temps -el partit ha aconseguit més d’un miler de vots i s’ha classificat entre els set més votats, a molta distància del següent a la llista, UPyD, amb gairebé 300 vots.

Tots els líders dels partits més votats valoren positivament la participació lleugermanet més alta a Catalunya i Sant Feliu, tot i que reconeixen que hauria de ser molt més gran, i expressen la importància de les polítiques

europees en les vides de tots els ciutadans. Veiem més concret, quina valoració fan dels resultats obtinguts pels seus respectius partits: La portaveu del PSC, Lourdes Borrell, diu que la seva formació “ha mantingut pràcticament intacte el percentatge de confiança que ja van obtenir ara fa 2 anys en les eleccions autonòmiques, tot i que es força inferior al de fa 5 anys a les europees”. La portaveu socialista fa seves les reflexions de Joan Tapia a El Periódico: “ Seria un error projectar aquest resultat en les pròximes catalanes. La major participació i la victòria d’ERC indica que els electors més mobilitzats han sigut els independentistes més convençuts. I no és segur que això és repeteixi en un clima tens en unes autonòmiques. Els resultats dels altres partits podrien millorar, perquè ahir, malgrat tot, només va votar el 47,4% i en les catalanes del 2012 ho va fer 67,7%; vint punts més”.

Pel que fa a Esquerra Republicana, el seu líder, Oriol Bossa, valora molt positivament els resultats, ja que han estat el segon més votat a Sant Feliu per primer cop des del restabliment de la democràcia: “Hem estat segona força en nou meses electorals, mai abans havíem guanyat a cap mesa, i hem estat segona força al districte set”. Unes xifres que, malgrat les previsions, no s’esperava que fossin tan bones. Bossa conclou que els resultats obtinguts a tot

Catalunya “mostren que no hi ha marxa enrere possible i que Catalunya decidirà el seu futur perquè així ho vol el poble”.

El tercer partit en nombre de vots continua sent Convergència i Unió. La seva portaveu, Rosa Maria Martí, manifesta que és un resultat bo tenint en compte el desgast que comporta governar a Catalunya: “Hem augmentat en nombre absolut de vots, per tant estem contents d’haver mantingut el resultat de les últimes europees” Martí afegeix que no creuen que el resultat de les europees sigui extrapolable a les municipals. Per últim, considera positiu “que la suma de vots dels partits pro-consulta a Sant Feliu, sigui més alt que els partits que no ho estan”.

Seguint amb la coalició Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa, la seva portaveu, Lídia Muñoz, qualifica els

resultats de molt bons, ja que a Sant Feliu se situen per sobre de la mitjana general tant a Catalunya com al Baix Llobregat, per sobre de la mitjana que a nivell estatal obté IU, i doblant els vots respecte dels anteriors comicis europeus. També es feliciten perquè es tracta de la formació amb els resultats més homogeni a tots el districtes, “mantenint un perfil de vot molt transversal a tots els sectors de la ciutat”.

Pel que fa al PP, la també líder del partit, Elisabet Ortega, reconeix que el seu és, d’entrada, un mal resultat: “Però hem de ser conscients que habitualment el partit de govern és el que pateix el càstig, a més en temps de crisi els partits populistes acostumen a créixer i això és el que és el que ha passat a la nostra ciutat”.

A nivell general, la valoració és més bona, ja que “no cal oblidar que hem guanyat les elec-

C IU T AT

8

[ve de la pàgina anterior] cions europees a Espanya; i les eleccions europees sempre són difícils per a un govern i la prova és que tots els governs europeus, excepte el d’Espanya i Alemanya, han perdut a les urnes”.

Ortega considera que la veritable guanyadora ha estat l’abstenció, per això, diu, “des de les administracions hem de treballar perquè la gent participi, eles eleccions europees són molt importants ja que més del 80% de la legislació que se’ns aplica ve directament d’Europa. Cal conscienciar la gent de la importància i aconseguir que d’aquí a 5 anys pugi espectacularment”, explica.

També mostren la seva perplexitat perquè un partit com Podem, “sense programa clar, sense presència a la nostra ciutat hagi tret mil vots”.

I, per últim, la valoració de Ciutadans - Partido de la Ciudadanía, molt positiva, com explica el coordinador de l’agrupació, Xavier Alegre: “És un bon resultat ja que és la primera vegada que estem presents a les europees, tot i que fa 5 anys formem part d’una coalició, però ara tenim pes específic. Hem obtingut gairebé 1.500 vots, els que ens deixa a 700 de Iniciativa, que té l’alcaldia. Per això volem agrair-ho als nostres

votants i a la participació. Dins del nostre context, sembla que Europa ens quedi lluny, però creiem que la participació ha de pujar perquè Europa forma part de les nostres vides, per les decisions que es prenen a Luxemburg, Brussel·les i Estrasburg.

Estem satisfets perquè teníem pocs recursos per fer la campanya, 300.000 euros a tot l’estat, i hem tingut una presència puntual al carer. Hem acomplert els dos objectius que ens havíem marcat: trencar el bipartidisme i entrar al Parlament, el que hem fet amb escreix, ja que han entrat dos diputats.

D’aquí un any els santfeliuencs i santfeliuenques hauran de tornar a votar, aquesta vegada per triar el govern de la seva ciutat per als propers 4 anys.

el diari de Sant Feliu · juny de 2014

Concentracions a favor de Can Vies i de la III República

Els darrers fets deixen la seva petjada a la ciutat

C

om a moltes altres poblacions, el passat 28 de maig la seu de CDC al carrer Rectoria va aparèixer pintada amb un missatge en solidaritat amb Can Vies, en una onada de d'atacs a les seus convergents per tot Catalunya. El mateix dimecres 28 a les 9 del vespre, un grup d'una cinquantena de joves es va concentrar a la plaça de la Vila de Sant Feliu al crit de “Si Can Vies va a terra, Sant Feliu en peu de guerra”, i fent soroll amb una sirena.

L'endemà, abans de l'inici del ple municipal, l'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, va condemnar la violència a la via pública i les pintades a l'aparador de CDC. El mateix dia, a Cornellà es va convocar una concentració a les 7 de la tarda. Sota el lema “El

Baix Llobregat amb Can Vies”, es van unir a la protesta de l’Hospitalet i 200 persones van marxar cap a la plaça de Sants. Can Vies és l’edifici okupat propietat de TMB, i des del desallotjament per enderrocar-lo, durant una setmana hi ha hagut a Barcelona forts aldarulls de protesta.

Auge republicà Pel que fa a l’abidació de rei Joan Carles I, Sant Feliu es va sumar a la convocatòria de molts municipis de tot l’estat amb la seva pròpia concentració davant de la casa consistorial, el passat dilluns 2 de juny.

Les forces republicanes de la ciutat, ICV-EUiA, ERC i la CUP, a més de moltes altres persones a títol personal s’hi van trobar per reclamar la III República, i alguns balcons han penjat la bandera tricolor.

el diari de Sant Feliu 路 juny de 2014

C IU T AT

9

“Rosa Maria Martí Jodar encapçalarà de nou la llista —Qui diries tu que és la Rosa Maria Martí Jodar dins del Govern Municipal?

Dir que sóc una santfeliuenca que en un moment de la vida se’m va presentar la possibilitat de dedicar-me a servir la meva ciutat. Em va costar i encara em costa que em vegin com a política. Però el cert és que ara ja porto 7 anys. Aquests 3 últims com a 1era tinent d’alcaldia. Sóc una persona de conviccions fermes que defenso molt enèrgicament allò amb el que crec, però també tinc molta paciència i sé esperar el que calgui, per aconseguir el que em proposo.

M’agrada el diàleg, però tampoc no m’agrada sentir que em prenen el pèl.

Són anys difícils per governar i els polítics passem hores baixes. De totes maneres, tinc la satisfacció del deure complit. Treballo moltes hores i tinc al cap els ciutadans de Sant Feliu i les seves necessitats les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

—Tornes a ser la cap de llista per a les properes eleccions municipals de maig de l’any vinent, què t’ha motivat a encapçalar-la de nou, per què?

El 2007 em van demanar si volia formar part de la candidatura de Convergència i Unió, per a les municipals. Vaig acceptar perquè vaig creure que podia ser una manera diferent de servir a les persones de Sant Feliu.

Fins aleshores ho havia fet al Centre d’Atenció a les Drogodependències de Sant Feliu i als CAP’s Rambla i el Pla com a infermera. El 2011 vaig encapçalar la candidatura, amb la motivació que dóna el lideratge i un equip propi. Des d’aleshores ençà em mou la voluntat de continuar servint als ciutadans del meu poble. Com que no estic sola, sinó que em sento recolzada i encoratjada tant per l’equip de l’executiva del partit, com per la militància, em sento amb força per repetir l’experiència.

Estem fent bona feina i volem continuar fent-la.

“Hem sabut atendre les creixents demandes socials de la ciutadania en aquesta època tan difícil i convulsa” —Malgrat resta gairebé un any de mandat, pots fer una primera valoració de la teva tasca en el Govern de la ciutat?

Som 4 regidors de Convergència i Unió, entre els 4 portem la meitat del pes i responsabilitat de govern de l’ajuntament. Tot el que té a veure amb l’Atenció a les Persones (serveis socials, salut, discapacitats, esports,..), el que té a veure amb els Serveis Generals (atenció al ciutadà, economia,...), així com també la Mobilitat, les Noves tecnologies i tot el que tracta de la Política Lingüística del municipi. Hem sabut atendre les creixents demandes socials de la ciutadania en aquesta època tan difícil i convulsa, sense escatimar recursos i amb les idees molt clares que el primer són les persones. Cuidem les entitats de Sant Feliu que són les que donen vida i cohesió al municipi. Hem sabut contenir la despesa supèrflua, i avui podem dir que tenim un ajuntament sanejat econòmicament parlant. Liderem a Sant Feliu, com a partit, el projecte del País: Dret a decidir fins aconseguir un Estat Propi. Apostem per una ciutat preparada per implementar nova indústria, quan sortim de la crisi a través de les noves tecnologies amb la implantació de fibra òptica. Per tant fem una valoració positiva del mandat. El nostre lema de campanya era “treballem per tu” i és el que estem fent amb molta convicció i empenta.

“Hi hagut moments tensos, però la meva feina és defensar allò per la qual cosa la gent ens ha fet confiança. ” —Quina valoració feu del pacte de Govern?

Hi va haver molta gent que es va estranyar per aquest pacte de govern. Vam explicar des del primer dia que a tots ens motivava la ciutat i prou. No pertanyem a un partit rígid, sinó que s’hi aplega gent molt diversa i oberta, sota les nostres sigles. Vam fer un pacte en el qual ens vam posar d’acord en les coses que consideràvem més troncals de Sant Feliu i que aniríem a “una” en temes municipals, i que cadascú escombraria cap a casa, ideològicament parlant, en el cas dels temes de comarca o de país. Tampoc diria la veritat si assegurés que no hi hagut moments tensos, on ens ha costat posar-nos d’acord amb els nostres socis de govern, i d’altres moments on no hi hagut acord. Tenim molt clar que això ens hagués pogut passar igualment

amb algun altre partit. Però la meva feina és defensar allò per la qual cosa la gent ens ha fet confiança.

—Aquest mandat hi ha hagut elements de conflicte amb l’oposició i amb algun col· lectiu veïnal. Tot i que suposem que son decisions preses pel conjunt del govern, alguns d’aquests recauen sobre regidories de CiU, com la introducció del copagament en el servei de teleassistència. Quin ha estat el motiu d’aquesta mesura?

Fins el moment d’aplicar el copagament, les persones que podien optar per la teleassistència gratuïta, només podien ser les que tenien més de 80 anys i amb uns ingressos molt, molt baixos. La resta havia de fer-ho privadament. Nosaltres creiem que tothom ha de poder gaudir de teleassistència, si en té necessitat, tingui l’edat que tingui, és a dir que s’ha d’universalitzar el servei, tant el de teleassistència com també el d’atenció domiciliària. Això és insostenible si ha de ser gratuït per a tothom. La llei de serveis socials de 2007 que va aprovar el govern de Zapatero va preveure la universalització dels serveis socials i el copagament per a qualsevol tipus de servei. Per això no entenem que el PSC de Sant Feliu estigui en contra de l’aplicació d’una llei que va aprovar el PSOE a Madrid, ja fa uns quants anys.

Però des del departament de serveis socials vam voler anar més enllà, no volíem que tothom pagués igual, tingués la renda que tingués, per tant va ser el primer servei en el que vam implementar la tarifació social. És a dir, cada persona copaga el servei però en funció de la seva renda. Per tant hi ha persones que no paguen res perquè la seva renda és molt baixa, persones que paguen 1,5€/mes, 3€/mes, etc,... i així fins a 8,45€/mes, que és el topall. La resta del cost real del servei es paga entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament. Creiem que així és més just i equitatiu, a banda que complim la llei.

de Convergència i Unió per les eleccions municipals”

—També la modificació del tipus de l’IBI i la reducció dels valors cadastrals són motiu de polèmica amb la Plataforma Veïnal que s’ha constituït i els grups de l’oposició. L’ajuntament ha comés una il·legalitat com es diu? Es podia rebaixar més el tipus i que els veïns paguessin menys?

No s’ha produït una il·legalitat, perquè s’ha de considerar tota la legislació existent, i en el cas de contradiccions, que ni han, preval la Llei més important i és el que ha passat i el criteri que hem aplicat.

Respecte a pagar menys, està clar que tothom volem pagar sempre menys impostos, però entenem que el nostre tipus actual (0.5465) està en la banda baixa que permet aquest impost que va del 0,4% al 1,1% i això lligat a una reducció dels valors cadastrals del 15% que hem aplicat, fa que Sant Feliu sigui una de les ciutat de la comarca on l’IBI és més baix; sortir d’aquesta línia i rebaixar l’IBI voldria dir posar en risc els serveis que prestem a la ciutadania i per tant no ho farem. Si la gent comprova el rebut que ha pagat d’IBI aquest any veurà que no ha augmentat, s’ha rebaixat un 0,51% de promig.

—Per contra també hi ha hagut mesures, com l’aplicació de tarifació social en serveis com les Escoles-bressol o, properament, l’Escola de Música, que beneficien a famílies amb menys recursos. Què és la tarifació social?

Què és la tarifació social ho he introduït una mica quan explicava la teleassistència i l’atenció domiciliària.

Ho explico amb un exemple. Fins el curs passat el rebut de l’escola bressol, era el mateix import per tothom. Tant la quota bàsica, com el menjador. Un import lineal, igual per a totes les famílies. Moltes famílies doncs, ni tan sols es plantejaven portar el seu fill/a a l’escola bressol per raó econòmica, i menys que s’hi pogués quedar a dinar. Una de les nostres promeses electorals era que els ciu-

tadans del nostre municipi tinguessin les mateixes oportunitats per accedir a qualsevol servei públic, sobretot als serveis bàsics, i no es quedessin fora per raons econòmiques. La manera de posar-ho en pràctica és que cada família o persona pagui en funció de la seva renda. Des de serveis econòmics i de serveis socials s’ha fet una feina molt acurada per establir quins criteris han de regir i per elaborar quins són els trams de renda/quota. En el cas de l’escola bressol hi ha 7 trams sent el més baix de 32€/mes i el més alt de 195€/ mes. Els més benestants, paguen més i afavoreixen a aquells que cobren menys.

“Estem fent bona feina i volem continuar fent-la.”

—Amb caràcter més general s’han anat prenent mesures que configuren el que podem anomenar “model de ciutat”. Són actuacions de caràcter urbanístic i d’actuacions sobre equipaments. En aquest sentit, el govern municipal tenia pendent la decisió sobre la Nau de Can Bertrand, que finalment heu decidit cedir a Ensenyament per a l’Escola d’Hoteleria i Industries Alimentàries del Baix Llobregat.

Per què aquesta decisió? Com definiries el model de ciutat que defenses?

D’una banda explicaré el perquè de la decisió de cedir la Nau de Can Bertran a l’Escola d’Hoteleria. Des de Convergència i Unió sempre havíem tingut clar que la Nau havia de ser un edifici supramunicipal. És a dir que en puguin gaudir els santfeliuencs/ques i demés persones de la comarca o del país. Per dues raons: Perquè és una nau amb un component històric important per a la ciutat, restaurat amb molta cura i que ens agradava mostrar-lo. L’altra raó és perquè mantenir un edifici d’aquestes característiques no és barat. A Sant Feliu tenim necessitat de formació professional, havíem apostat fa uns anys per la hoteleria a l’Institut

Martí Dot i ens ha anat prou bé. Calia ampliar la oferta i el departament d’ensenyament de la Generalitat buscava un lloc. Li és més econòmic ubicar-se en un edifici ja construït i adaptar-lo que construir-ne un de nou.

D’altra banda, el model de ciutat que defensem des de Convergència i Unió des del punt de vista urbanístic és una ciutat preparada pel creixement d’una indústria neta, ubicada a la zona d’El Pla, una ciutat de serveis que siguin referents i necessaris perquè continuï sent motor indiscutible de la comarca, una ciutat compactada, amb el manteniment de les zones verdes ja existents, amb un equilibri dels equipaments i que aquests siguin sostenibles des del punt de vista energètic i econòmic. Des del punt de vista social entenem que el problema més greu és l’atur i procurem fer tot el que està dins les nostres competències per pal·liar-lo, defensem una ciutat cohesionada, donant molta força a les entitats, tranquil·la i amable per viure-hi.

“Continuarem treballant ambdós objectius: Sant Feliu i l’estat propi.”

—Parlant també de política general. CiU és l’únic partit amb representació a l’Ajuntament que defensa l’estat propi. Aquesta posició no dificulta la relació política amb ICV, tot i que ells defensen el dret a decidir?

Certament som l’únic partit de l’arc municipal actual que defensem un estat propi per a Catalunya. Quan es tracta del dret a decidir només som 11 regidors que votem a favor; 7 d’ICV i 4 (CiU), ja que ni PSC ni PP no volen ni sentir-ne parlar. Quan es tracta de l’estat propi encara és pitjor. La posició d’ICV amb aquest tema no ens permet avançar suficientment per fer arribar el nostre missatge als ciutadans i aprovar mocions als Plenaris que van en aquest sentit.

Com per exemple no hem aconseguit que Sant Feliu formi part de la associació de municipis per a la independència (AMI), perquè quan s’ha presentat la moció al Plenari només hi hagut els nostres 4 vots en front els altres 17 dels 21 regidors que composen el Ple. Tot i així continuarem treballant ambdós objectius: Sant Feliu i l’Estat Propi.

C IU T AT

12

juny de 2014 · el diari de Sant Feliu

Obre la Piscina de l’Escorxador 2a recollida d’aliments després de 6 mesos de reformes La instal·lació donarà la benvinguda a la temporada d’estiu amb una jornada de portes obertes el 14 de juny al matí

L

a temporada d'estiu de la Piscina Municipal de l'Escorxador s'inicia el dissabte 14 de juny amb una jornada de portes obertes perquè tothom pugui gaudir de la piscina gratuïtament. L’accés es permetrà a les 11 del matí fins a les 3 de la tarda. Per amenitzar la jornada, durant bona part del matí hi haurà inflables aquàtics, entre els que destaca un tobogan gegant, a més d’inflables terrestres. A partir de les 3 ja caldrà abonar l’entrada o bé hi podran accedir les persones abonades a la piscina. La piscina estarà en funcionament els caps de setmana del 14 i 15 de juny i, a partir del 18 de juny de forma continuada fins al 7 de setembre. Les entrades i abonaments es poden adquirir al Complex Municipal de Piscines des del 26 de maig fins al 9 d’agost.

L

Adequació de les instal.lacions Després de 6 mesos, han finalitzat les obres de reforma de la piscina, que tenien la finalitat de posar la instal·lació al dia.

L’actuació ha separat la piscina gran de la petita amb una franja de seguretat de 4 metres i n’ha disminuït la fondària de la piscina gran, a més d’incorporar-hi una rampa per facilitar l’accés a la gent gran i a les persones amb mobilitat reduïda. També s’ha ampliat la superfície de gespa.

Pel que fa a l’aigua, s’ha canviat la maquinària de condicionament d’aquesta i el sistema de tractament, renovant el sistema de cloració per un de menys agressiu per a les persones. Així, ara, en compte d’afegir-hi clor químic l’aigua es tracta amb una sal generant així un clor natural que no produeix picor als ulls

ni irritacions a la pell, a més de ser més sostenible i respectuós amb el medi ambient. Les obres també han eliminat les pèrdues d’aigua que hi havia.

Antic escorxador En els propers mesos, s’iniciarà la segona fase del projecte, que renovarà el nou edifici de vestidors per millorar-ne la capacitat i la comoditat dels usuaris, i també renovarà l’edifici de serveis i la Creu Roja. Amb tots aquest canvis, la piscina complirà la normativa.

L’Ajuntament va presentar el projecte de remodelació el passat 8 d’octubre al local de l’Associació de Veïns Falguera, el barri on es troben les piscines, i va iniciar-lo un mes després. El cost total dels treballs estan presupostats en prop de 904.000 euros, la partida més

gran del Pla d’Inversions pel del 2013 en equipaments ja existents. El projecte ha respectat part de l’edifici, que data del 1924 i on es trobava l’escorxador municipal. La piscina va guanyar el FAD l’any 82.

a Creu Roja i l'Ajuntament han posat en marxa la segona campanya local de recollida d'aliments, amb la col·laboració dels Mossos d'Esquadra i la Policia Local. Els aliments es destinaran a les famílies més necessitades de Sant Feliu i es podran dipositar fins al 14 de juny als punts de recollida: la Biblioteca Montserrat Roig, la Creu Roja i el Parc de Bombers. El passat desembre, la Creu Roja va aconseguir recaptar 2.640 quilos d’aliments.

el diari de Sant Feliu · juny de 2014

C IU T AT

13

La Riera de la Salut rep el premi CID-Awards

Torna la Fira de la Cervesa als Jardins del Palau Falguera

ternacional que premia els projectes arquitectònics que millor integren i combinen l’ús de la pedra i la ceràmica entre els seus materials constructius celebrat a Las Vegas.

La Remodelació de la Riera de la Salut ha estat seleccionada en aquesta 25a edició com una de les dotze millors d’entre un centenar de competidors. L’arquitecte del projecte, Pol Femenies, es va desplaçar fins als Estats Units el passat 29 d’abril per recollir el guardó a la fira Covering, un dels esdeveniments del sector de la ceràmica i la pedra natural més importants dels Estats Units.

Femenias va triar unes rajoles de ceràmica per construir les parets mitgeres que comunquen amb els patis posteriors de les cases perquè es tractar d’un material resistent als canvis de temperatura a més d’econòmic, d’aquesta manera la zelosia fa de separador entre el parc i les cases d’una manera estètica, sense trencar l’espai ni eliminar la visibilitat dels habitatges.

haurà un total de 23, tant locals com de la resta de Cataluya i de l’Estat, amb una oferta de gairebé cent cervses diferents.

Per acompanyar la beguda, la II Fira comptarà amb vuit estands de restauració d’establiments de la ciutat: hamburgueses amb Bburguer; La Taberna amb el seu assortiment de tapes; L´Ateneu, que oferirà pizzes i empanades; el restaurant japonès Norimaki; l’oferta hindú de La Teteria; El nou bar-restaurant El Parlament; Can Plana, amb pa de pagès i botifarres; i els dolços de Crispy Sugar.

Pel que fa a les activitats, es comptarà amb els Geganters de Sant Feliu, que faran activitats per a petits i grans, i tabals amb la jove colla dels Tronats. Hi haurà moltes activitats infantils: xocolatada solidària, teatre a càrrec de Fora de Text, espectacles de màgia i tallers infantils. També hi haurà música en directe, amb el DJ Axel Pi (Sidonie Dj Set), el grup Trece balas, i amb la millor música dels 70, 80 i 90 al final del dia.

Tractant-se d’una fira cervesera tampoc hi poden faltar els tasts d’aquest producte i els monòlegs cervesers.

És la segona vegada que l’ús de la ceràmica a la mitgera rep el reconeixement del sector

S

i al febrer el projecte de reforma de la Riera de la Salut ja va guanyar el primer premi Ceràmica 2013, que reconeix els projectes que apliquen paviments i revestiments ceràmics fabricats a Espanya, al maig aquest ha estat guardonat als CID-Awards, Coverings Installation & Design, un concurs in-

La 2a edició repeteix el model de música + activitats que va atraure 10.000 persones en l’estrena

L

La primera edició va comptar amb vint marques diferents.

a I Fira de la Cervesa Artesana de Sant Feliu va ser un èxit tant per l’elevada assistència -10.000 persones- com per les activitats que es van celebrar. Enguany es torna a repetir l’experiència en les mateixes dates, el pròxim dissabte 28 de juny, des de les 11 del migdia fins a la 1 de la nit al marc immillorable dels jardins del Palau Falguera.

La Fira és un perfecte aparador per a la cervesa artesana i per això enguany s’hi han sumat tres productors més, i ara hi

E SPOR T S

14

el diari de Sant Feliu · juny de 2014

“No només hem de demostrar al camp que som un club de Tercera Divisió, sinó també en els aspectes social i directiu” Xavi Martí

Alberto Prieto —Per ser la seu d’aquestes finals, us han vingut a buscar o heu presentat candidatura?

Hem presentat candidatura i l’Ajuntament ens ha donat suport per poder complir els requisits necessaris d’un esdeveniment d’aquest tipus.

E

l president Alberto Prieto, que porta els colors blanc i blau al seu ADN, serà recordat com el dirigent que va aconseguir l’ascens a Tercera Divisió, la quarta categoria del futbol de l’Estat espanyol. Prieto valora el moment actual del club i ens dóna pistes de com afronta el Santfeliuenc el seu immediat futur.

—El primer equip ha tancat la seva primera temporada a Tercera Divisió amb la permanència i bon regust de boca. Com valores aquesta campanya?

Evidentment, molt positiva, i no només pel resultat esportiu del primer equip, sinó perquè els objectius del nostre projecte com a junta directiva eren molt clars i s’han fet realitat. Volíem intentar arribar a Tercera i consolidar-nos a la categoria, i hem aconseguit ser un equip molt respectat al grup V i molt valorat dins del futbol català, fins i tot en el tracte que oferim als altres clubs quan

vénen a Les Grases. En l’apartat social, també hem aconseguit els nostres objectius i prova d’això és que ens han triat per organitzar i ser la seu de la V Festa de l’Esport Català que se celebra els dies 14 i 15 de juny, un esdeveniment que és el segon en importància que organitza la Federació Catalana després de la final de la Copa Catalunya entre l’Espanyol i el Barça. A Sant Feliu, s’han pogut veure les finals de totes les categories de Futbol 7, de Futbol Sala, Futbol 11 i Futbol Femení. En aquest cas, agraeixo la col·laboració de l’Ajuntament i de la Federació.

—En què es pot veure aquesta bona imatge que ha assolit el club en l’entorn del futbol català i de la categoria de Tercera Divisió que comentaves unes línies enrere?

En pujar a Tercera Divisió es professionalitzen molts aspectes del club i, ara, amb la Federació Catalana i la resta d’equips de Tercera tenim molt més contacte i relació. Estic molt orgullós de la feina que ha fet l’equip i la junta directiva perquè quan visites els altres camps t’ho diuen. Acaba el partit i el president de l’Europa et felicita; o quan els presidents dels altres equips agraeixen el tracte rebut després de disputar un enfrontament a Les Grases, ja que no a totes les instal·lacions de Tercera reps el mateix tracte, fins i tot en algunes que són millors que les nostres. És qüestió d’humanitat, no de recursos! És qüestió de respectar al contrari quan jugues a casa i no només hem de demostrar al camp que som un club de Tercera Divisió, sinó també en l’aspecte social i de junta directiva.

—Andrés González ha renovat i començarà la seva vuitena temporada al club. Com es va-

president del Santfeliuenc FC

lora la seva feina i com s’ha decidit la seva renovació?

Ell és una persona molt important al Santfeliuenc d’avui i dels darrers anys i, probablement, sense aquest tècnic no estaríem a Tercera. Jo sé que l’Andrés està molt content al club i, tot i que ha rebut molt bones ofertes per abandonar el Santfeliuenc, al final ha decidit continuar el seu projecte aquí. Quan s’ha acabat la temporada, la junta directiva ha parlat amb ell del projecte de la propera campanya; hem parlat de moltes coses, sobretot del pressupost, ja que ell és qui mana en tots els altres aspectes relacionats amb el primer equip. Hem arribat a un acord amb el pressupost i la resta ho decideix ell, la resta de la feina la fa ell.

—Què aporta aquest tècnic per aconseguir els èxits que s’han assolit i com és la seva forma de treballar?

Ho vam veure durant el seu primer any al club. És un professional del futbol! Has de veure com entrena i com prepara les temporades i les pretemporades!

Crec que tenim el millor entrenador del futbol català i això és una mica negatiu per a nosaltres, ja que li sortiran nòvies per tot arreu. És un tècnic molt detallista i té un ull de luxe per fitxar jugadors. Porta jugadors juvenils de Divisió d’Honor o Nacional d’entitats del nostre voltant i la cosa surt bé. El club té un pressupost molt reduït i fitxem jugadors de categories inferiors a la nostra.

En vuit anys, només dos o tres jugadors dels que ha fixat no han donat la talla. La resta han funcionat, i això és un percentatge alt per a un entrenador. Jugador que porta, jugador que dóna la talla, tot i que no són jugadors que arriben com a ‘cracks’, sinó que se’n fan al Santfeliuenc!

—Segona temporada a Tercera.

De cara al 2014-2015 hi haurà una renovació extensa de la plantilla o només es faran petits canvis en algunes posicions de l’equip?

Les meves converses amb l’Andrés han estat molt clares. En principi, ell té confiança amb el grup i el més segur és que hi haurà incorporacions a totes les línies, però això també depén de les baixes que es produeixin, ja que potser alguns jugadors tindran ofertes d’altres clubs. Som un club modest amb un pressupost molt curt per la categoria i aquest any l’hem millorat en un 20%. Intentem tractar la gent de la millor manera possible i donar tranquil· litat, perquè al club no hi ha cap objectiu concret. Allò important és treballar i disposar d’un bon tècnic i de bons jugadors. Després, el futbol, són resultats.

—S’ha marcat algun objectiu de cara a la propera temporada?

Entre nosaltres, tenim una perspectiva que no farem pública. El que puc dir és que l’objectiu és consolidar l’equip a Tercera Divisió i, si quedem al 8, millor que al 12! No podem fixar un objectiu

el diari de Sant Feliu · juny de 2014

perquè som nous a la categoria.

Durant la primera temporada, normalment, els equips que són nous fan una bona campanya perquè no hi ha tanta diferència amb la Primera Catalana i perquè els jugadors pugen ‘endollats’. Hem de veure si el grup continua de la mateixa manera i si els resultats acompanyen. Si al Nadal de 2014 ens trobem com aquest any, pensarem solucions.

—La tònica de resultats fins el mes de desembre va ser bastant exitosa i després va arribar la irregularitat en els marcadors dels partits. Heu debatut aquest tema i fareu alguna cosa per intentar solucionar aquest handicap?

No, perquè en aquesta fase del campionat hem tingut entre 7 i 8 persones lesionades i hem jugat amb jugadors que teòricament no eren titulars. Fins i tot, hem arribat a jugar sense davanters perquè estaven lesionats. Vam estar uns cinc partits sense guanyar i, després, set seguits amb victòria. No és una regularitat, però al futbol importa molt l’estat anímic dels jugadors. Quan vam pujar, vam començar molt bé perquè estàvem en un estat eufòric. El que cal, com sap fer molt bé l’Andrés, és que el cos tècnic motivi als jugadors perquè una derrota no a fecti al grup la jornada següent. El futbol són resultats i esperem que es faci bé la feina.

—La junta directiva vol potenciar el futbol base del Santfeliuenc de cara a l’any que ve. En què es tradueix aquest objectiu?

A dia d’avui, ja hem assolit dos ascensos com a primers de grup: el Benjamí A i l’Infantil A. Els alevins A i B també opten a l’ascens i el Juvenil està lluitant per ser el millor segon del grup i poder assolir l’ascens a Preferent, una notícia que seria la més important del futbol base aquest any.

Ara mateix, tenim 28 equips de futbol base i l’any que ve intentarem que els conjunts que estan a Primera tinguin bons jugadors per alimentar el primer equip. El que interessa és que l’equip A de cada categoria estigui, com a mínim, a Primera. Amb el temps, intentarem estar a l’alçada d’altres equips de Tercera Divisió com el Gavà, el Cornellà o el Santboià, que tenen equips base a Preferent. Durant els darrers dies, al llarg del mes de maig, han vingut forces jugadors a entrenar i crec que tindrem més de 28 equips...

potser arribem als 30.

—Futbol femení... sempre difícil per perfilar equips. Com està aquest tema?

Continuarem amb l’equip de les petites i amb l’Infantil-Cadet. En principi, no farem primer equip femení. Si vingués un grup de noies amb ganes de fer esport i treballar, no ens importaria fer un equip d’Amateur.

El primer equip ja vestirà el nou disseny de samarreta l’any que ve

—Any de nova grada i nous vestidors. Què ha aportat aquesta infraestructura als jugadors i als espectadors i si ens pots avançar si hi haurà més obres la temporada que ve?

Això no depèn del club, sinó de l’Ajuntament. L’any que ve no tindrem cap obra de millora i això també serà positiu perquè la gent podrà descansar de tanques, màquines i sorolls al camp.

Estem contents... vam demanar una tribuna i la tenim! Hi ha coses que són millorables i nosaltres estem molt agraïts a l’Ajuntament. Estem segurs que durant els propers anys encara es millorarà més, ja que hi ha projectes per a un futur immediat.

—El club suma uns 250 socis.

Un altre dels objectius serà el d’augmentar la massa social i quina serà la política de preus?

Els preus seran els mateixos que aquest any, però pujaran una miqueta perquè és necessari pel club a nivell econòmic i perquè el primer equip ens demana una millora en aquest apartat.

Portem uns sis anys amb el mateix preu. No pujarem el preu dels carnets de persones aturades, joves fins a 25 anys i nens i nenes. També continuarem fem campanyes per aconseguir que cada cop més gent vingui a Les Grases a veure partits.

E SPOR T S

—Teniu diversos patrocinadors, dels quals uns sis són els més forts...

Tenim patrocinadors petits i més grans. Aquest estiu, tenim diverses visites amb empreses de Sant Feliu i de fora de la ciutat. L’objectiu seria trobar una empresa bastant gran que portés el pes més important de la publicitat i el patrocini del Santfeliuenc, un aspecte que encara no hem aconseguit.

—Quin pressupost teniu i quin seria l’ideal?

Al futbol, mai pots saber quin és el pressupost ideal, ja que hi ha equips amb deu vegades més pressupost que nosaltres i han quedat classificats per sota del Santfeliuenc. El pressupost ideal és el que pots arribar a pagar, això ho tinc molt clar! Aquest any hi ha un increment de preu al futbol base perquè tenim la necessitat de fer-ho; cada cop es necessiten millors entrenadors, una renovació del material, etc.

Tot i això, però, continuen sent una de les entitats de la comarca amb la quota més baixa. Aquest any hem fet un increment del 20% del pressupost i creiem que serà suficient.

—A la samarreta porteu escrit ‘Síndrome de Rett’, i això vol dir que el club, en la seva vessant solidària, treballa per millorar la vida de les persones que pateixen aquesta malaltia. És una malaltia minoritària que nosaltres vam conèixer fa uns tres anys. Només la tenen les nenes i apareix quan tenen entre 18 i 22 mesos. Es trata d’una patologia molt dura perquè entren en un procés de retrocés, és a dir, tot el que la nena ja ha començat a fer ho deixa de poder fer: caminar, si parlava una miqueta, la mobilitat de les mans i de les cames, etc. Vam entrar en contacte amb famílies de Sant Feliu, Gavà i Sant Vicenç que tenen aquest problema i, a més, un dels nostres jugadors té una germana que pateix Rett.

Es tracta d’una col·laboració i les famílies estan molt contentes perquè a la nostra comarca no s’havia parlat gaire d’aquesta malaltia i, des que tot el futbol base porta el nom d’aquesta afecció a la samarreta, comença a existir cert moviment social.

L’any que ve el primer equip també portarà ‘Rett’ a la samarreta, ja que vestiran amb el nou disseny de samarreta que han portat els altres equips durant la passada campanya.

15

E SPOR T S

16

el diari de Sant Feliu · juny de 2014

Sense ascens ni promoció per quart any consecutiu

La Peña Recreativa acaba en quarta posició després de perdre el darrer partit de lliga contra el líder i es queda sense premi després d’una altra temporada per emmarcar

La desesperació per la nova manca de premi s’apodera dels verd-i-grocs en els darrers minuts contra el Martorell.

L

a Peña Recreativa va acabar la temporada a la quarta posició del grup 8 de Tercera Catalana després d’arribar a la darrera jornada amb opcions per guanyar la lliga o per situar-se segon i classificar-se per disputar la promoció d’ascens. Després d’un altra temporada per emmarcar, els de Falguera s’han tornat a quedar sense premi per quart any consecutiu, un final del tot injust si tenim en compte els esforços i èxits d’aquesta plantilla.

En el penúltim partit, la Peña va fer els deures i es va desfer de la Penya Barcelonista Sant Vicenç per 5 gols a 1. Amb aquesta victòria, la classificació oferia el Martorell com a líder amb 67 punts, el Sant Andreu com a segon amb 66 i la Peña

com a tercer amb 65. La darrera jornada, per tant, es presentava d’infart i oferia molts paral·lelismes amb el final de lliga de Primera Divisió entre el Barça i l’Atlético de Madrid. Si la Peña superava al Martorell al camp de Torrent de Llops acabaria com a líder i ascendiria directament a Segona Catalana i, si la Peña empatava, seria segon i jugaria el play-off d’ascens si el Sant Andreu perdia contra el Corbera, ja que el gol ‘average’ contra aquest equip els era favorable: 2-3 al Municipal Falguera i 0-3 a Sant Andreu. L’opció de la derrota no otorgava cap premi i no entrava a la ment de cap seguidor del conjunt de la ciutat, una afició que tenia ganes de marcar al calendari la data de l’1 de juny de 2014 com el dia que finalment els déus del futbol van donar al César el que és del César.

Capricis de la pilota Tot i disposar d’ocasions, la pilota no va voler entrar i la Peña es va quedar a 0 a Martorell. El que podia haver estat un dia històric per l’equip verd i groc va acabar amb tragèdia grega, ja que el conjunt de Sant Feliu va rebre un gol a la primera meitat i l’estocada fatal i final al minut 86 de partit. La derrota era estèril.

La Peña va lluitar amb força durant tota la segona meitat per aconseguir l’empat

mentre els aparells de ràdio dels aficionats estaven pendents del partit del Sant Andreu, que finalment es va imposar al Corbera per 3 gols a 2 i es va endur el segon premi. L’escenari tampoc va ser gaire favorable a l’equip de Falguera, que va haver de lluitar contra la sòlida defensa del Martorell i contra els nombrosos aficionats locals que animaven sense parar als seus jugadors des d’una grada plena a vessar i tenyida totalment dels colors blanc i vermell.

Quatre anys de mala sort Sembla que la Peña hagi trencat un mirall i ara pagui per la seva ofensa. Porta quatre anys seguits optant al campionat de lliga o a la segona posició del seu grup i sempre es queda sense la recompensa després de disputar grans temporades. La temporada 2010-2011 va acabar amb una reestructuració de les diferents categories del futbol català que va ser injusta per l’equip de Falguera i la Peña va passar de jugar a Segona Territorial a fer-ho a Tercera Catalana. La següent campanya va acabar amb la Penya com a tercer classificat, a 4 punts del Ciudad Cooperativa. Finalment, la temporada 2012-2013 va cloure amb la Peña com a tercer a només 2 punts del segon, la Peña Unión Málaga, i amb 17 punts d’avantatge sobre el quart, el Sant Just. Xavi Martí Juan

TEMPORADA 2011-2012 34 jornades: 19 victòries, 6 empats i 9 derrotes. 75 gols a favor i 46 en contra.

1. La Guardia: 73 punts.

2. Ciudad Cooperativa: 67 punts.

3. Peña Recr. St Feliu: 63 p.

4. Martorell: 63 punts.

TEMPORADA 2012-2013 34 jornades: 24 victòries, 6 empats i 4 derrotes. 78 gols a favor i 37 en contra 1. St. Esteve Ses Rovires: 83 p.

2. Peña Unión Málaga: 80 punts.

3. Peña Recreativa Sant Feliu: 78 punts.

4. Sant Just: 61 punts.

TEMPORADA 2013-2014 34 jornades: 20 victòries, 5 empats i 9 derrotes. 75 gols a favor i 45 en contra 1. Martorell: 70 punts.

2. Sant Andreu: 69 punts.

3. Vallirana: 66 punts.

4. Peña Recr. St Feliu 65 punts.

El Sant Llorenç recupera la categoria de Segona Catalana després de només un any a Tercera

L

a temporada passada va acabar amb males notícies per al Sant Llorenç, que baixava de categoria i deixava de ser un equip de Segona Catalana. Després d'una bona campanya, els de Sant Feliu van disputar la fase d'ascens de Terce-

ra Catalana Preferent Sènior Masculina. El darrer partit de la promoció d'ascens es va jugar el 24 de maig a l’Andrey Xepkin contra el Club Handbol Igualada i va acabar amb la victòria dels locals per 29 gols a 22. Aquests dos punts, sumats a la victòria aconseguida

durant la primera ronda de la fase d'ascens a la capital de l'Anoia per 28 gols a 32, han fet que el conjunt de la nostra ciutat hagi aconseguit un gran èxit esportiu. El Sant Llorenç ha acabat la fase d'ascens a Segona Catalana com a primer amb 4 punts i 61 gols a favor i 50

en contra. El segon ha estat l'AE Aula amb 2 punts i 78 gols a favor i 57 en contra. El tercer ha estat el CE Tortosa amb 2 punts i 57 gols a favor i 78 en contra. L'últim, l'Igualada amb 0 punts i 50 gols a favor i 61 en contra. Els jugadors entrenats per J. L. Jiménez que

han aconseguit l'ascens han estat Andrés García, Tomás Álvarez, Daniel Serrano, Xavier Andreu, Marc Raventós, Sergio Mateos, Jaume Calvo, Jaime Pérez, Jaume Vidal, Oliver García, Gerard Badet, Manel Pinto, Oliver González, Carlos Briz i Adrián Pérez. X. M. J.

E NT R E VIST A

18

el diari de Sant Feliu · juny de 2014

“Fer un videojoc és un procés que conflueix amb elements del còmic i el cinema” Pau Gàmez

Il·lustrador, emprenedor i dinamitzador digital

Amb 30 anys, aquest fill de La Salut i llicenciat en Belles Arts és il·lustrador i Tècnic Dinamitzador Digital Multimèdia a l’Ajuntament de Sant Feliu, feina que ha combinat amb projectes propis, per exemple, autoeditant el còmic ‘Historias efímeras’. Ell i dos amics més han creat Amb Seny Estudi, una petita empresa on fer-se un lloc a l’estable i emergent indústria del videojoc. L’any passat, el seu projecte per aprendre història jugant, l’HITO, va quedar en segon lloc al Yuzz Sant Feliu, entre vint participants, i ara acaben de llançar Zoo Panic al mercat.

—Per què us vau apuntar a l’espai CoWorkTIC? Jo treballava a Sant Feliu On Line i vaig conèixer el programa Yuzz, i després de participar amb un projecte amb l’Adrià Freixas, el CoWork-TIC era el pas lògic següent.

—Us va ser útil aquest sistema de treball col·laboratiu? És molt interessant, ja que del contacte i el feed-back amb la resta de participants sempre surten sinèrgies per aprofitar els recursos. Pensa que hi ha gent que té la idea, però no sap com desenvolupar-la, que els falten les eines i els contactes.

—Com va sorgir la idea de fer un videojoc, n’havíeu fet abans?

Al 2011, abans de participar al programa Yuzz, vam començar a crear ZooPanic, un videojoc d’entreteniment adreçat al públic infantil i gratuït. La intenció de ZooPanic és agafar experiència sobre el terreny i obtenir la resposta del públic amb els reports i les xarxes socials. El cas és que el vam desenvolupar amb un motor, l’XNA, però just quan anàvem a llançar el videojoc, van canviar el sistema i tot el que havíem fet no servia. Aleshores, l’any passat al Yuzz vam decidir desenvolupar l’HITO i alhora vam veure que podíem treure ZooPanic amb el motor gratuït Unity, tant per a Windows 8 com per a altres sistemes operatius, i amb aquesta facilitat vam llançar-lo, ja que el teníem finalitzat.

—Com es fa un videojoc? És un art que conflueix amb d’altres, com el còmic i el cinema.

Has de començar fent un guió que defineixi el que vols fer, com el vols presentar i a qui va dirigit. A partir d’aquí, has de plantejar-te com els vols desenvolupar, amb quins estris, escollir el tipus d’imatge. Per exemple, els personatges dels videojocs infantils tenen formes arrodonides i són fàcils d’identificar. Un cop tens la història i la part gràfica, ve la part de programació, que és la que desenvolupa l’Adrià, que treballa al Microsoft Innovation Center for Tourism Technologies (MICTT) de Palma de Mallorca. S’ha de parar atenció a quin serà el sistema operatiu i els dispositius que podran llegir-lo. La gràcia de Windows 8 és que pots descarregar els jocs directament a l‘ordinador, o amb una aplicació a la tauleta Surface o al mòbil.

—La indústria del videojoc és un sector a l’alça? És un dels sectors que més es manté. Un equip que desenvolupa jocs i té cert èxit a les xarxes socials necessita un equip de com a mínim 30 persones. Fins i tot a Espanya funciona, en forma de petits equips com nosaltres, i dels il·lustradors que conec, la majoria han treballat o estan treballant al món del videojoc. La nostra intenció és seguir aquesta via i per això vam fundar Amb Seny Estudi, una start-up per impulsar els nostres projectes de videojocs. Ara som tres, més una community mànager

que porta la tasca de difusió, per sort, perquè no donàvem l’abast!

—HITO és un videjoc per aprendre història jugant amb personatges, voleu inclinar-vos pels videojocs educatius?

Sí, volem entretenir, però pensem que els jocs que donen peu a aprendre més coses són els que interessen més a la gent. El nostre objectiu és que allò que aprenguis no ho oblidis. HITO té un plantejament semblant al dels jocs de rols perquè els d’Amb Seny Estudi som roleros, i tindrà un primer capítol gratuït i a partir d’aquí de pagament. Ara mateix l’estem replantejant perquè sigui més comercial. A finals de juny aniré al Mallorca Game 2014, una jornada de ponències amb experts en el desenvolupament de videjocs a la qual estem convidats per parlar de la nostra experiència.

—A part de dissenyar els videojocs, què més has fet com a il· lustrador?

Vaig treballar a la revista alemanya Zauberflocke com a free-lance, i ara estic treballant per a una empresa fent uns quadernets d’estudi per a unes escoles de Califòrnia. També he autoeditat el còmic Historias efímeras, amb els artistes com a protagonistes, tinc un blog on publico creacions...

—I et van convidar a la darrera edició del Saló del Còmic com a autor del gènere.

Vaig participar al Saló perquè és una manera d’apropar-te al

mercat, a més aquest any han fet la carpa d’autors i va funcionar molt bé. El públic s’interessa molt pel que fas. Tot i que els meus gustos sempre han estat el Manga i el còmic americà, ara m’estic inclinant cap al còmic europeu, que és el mercat on paguen millor, exceptuant l’espanyol, on tens opcions de publicar però paguen poc i no guanyes gairebé res encara que et valorin.

—Unir l’art i la tecnologia dóna un bon resultat?

Sí, actualment els estudis de Belles Arts tendeixen a valorar més les noves tecnologies, sobretot el videoart. De fet, la il·lustració cada cop més es fa en format digital, també es pot fer els modelatges de les escultures en 3D, que faciliten la feina. Jo mateix vaig complementar la llicenciatura amb un

Mòdul en Dinamització Digital, i gràcies a això he pogut treballar com a dinamitzador digital a l’ajuntament, en concret impartint cursos d’inciació a la informàtica, fent els suports per als cursos d’agents cívics i d’animadors socioculturals, i la preparació de l’Acreditació en TIC, l’ACTIC. —I ets un il·lustrador digital.

Sí, faig il·lustracions completament per ordinador, d’altres en faig la base manual, l’escanejo i després treballo amb l’ordinador, això ja és molt habitual al món del còmic. De fet, cada cop més dibuixants fan la tinta directament amb la tauleta. La clau és combinar-ho. Sóc membre del Cercle de Belles Arts i algun anys he exposat al Saló de Primavera amb escultures o aquarel·les, però també amb pintures digitals.

C U LT U R A

20

Imatges del No-Do

L’Aula de Música proposa un recorregut per les diferents etapes de l’informatiu franquista

E

l Noticiari-Documental cinematogràfic, conegut per les seves sigles, No-Do, es concebia a si mateix com “el mundo al alcance de los españoles”. Passat a les sales de cinema per ordre ministerial abans del visionat dels films que s’anaven a veure en una època en què la majoria de la població encara no tenia televisió, i a posteriori també per aquest mitjà. L’Aula de Música acull cada setmana un passi amb imatges provinents de la Filmoteca Nacional, un exercici de comparació entre l’estil periodístic d’abans i l’actual. El cicle es va estrenar el passat 15 de maig i pretén mostrar les diferents fases per les que va passar aquest singular

noticiari fins a l’any 1975. Antonio Caballero va definir la sessió com “un acte cultural, no polític, ja que ens agradi o no, aquesta és la història”.

A través d’una selecció de No-Do dels 50, el públic va poder recordar l’omnipresència de l’església a la societat espanyola -romeries sobredimensionades, amb benediccions d’empreses i escoles en la seva obertura, veneració als sants a les seves festes-, personatges com Pío XII, Blas Piñar o Alberto Martín Artajo, l’españolització dels noms com San Jorge o Jorge Washington. Als anys 50, els noticiaris es caracteritzen per les imatges mudes, sense so ambient i acompanyades de música escollida segons la temàtica sota la veu del -sempre- locutor masculí.

Homenatge a Codinachs Abans, però, de les imatges en blanc i negre el públic va poder contemplar una explosió de colors.

Caballero va descobrir als assistents de Lluís Pons Codinachs, conegut com Lluís del Coro, un paleta retirat que va conrear amb profusió l’art amb rajoles, amb més de 300 plats que decoraven les parets del seu pati, tot i que en va crear més, amb el material sobrant de les obres que trobava a carrers, contenidors o entre les runes. Codinachs seguia la tècnica gaudiniana, una feina artesana que s’aixopluga sota la denominació d’art brut.

el diari de Sant Feliu · juny de 2014

XXVII edició del Saló de Primavera

Els alumnes del Salvador Espriu també exposen les seves creacions

A

mb 27 edicions, el Saló de Primavera del Cercle de Belles Arts és la cita més important del col·lectiu, i ha esdevingut l’espai per conèixer la varietat d’estils, propostes i tendències dels artistes de la ciutat. La mostra es va inaugurar el passat 23 de maig i a la sala d’exposicions del Palau Falguera, on podem veure una vintena d’obres en diferents suports i de temàtica lliure. Artistes locals o vinculats a la ciutat, professionals o no, que treballen diferents disciplines artístiques, sobretot pintures, però també escultures i el vídeo Imágenes para soñar d’Antonio Caballero que es va passar el dia de la inauguració i el 6 de juny.

L’exposició es podrà visitar fins al 15 de juny.

Noli me tangere, tècnica mixta sobre tela de Rubèn González.

II Exposició de Pintura del Salvador Espriu A més, el col·legi Salvador Espriu inaugur la II Exposició de Dibuix i Pintura, l’extraescolar artística que fan els divendres. Els nens i nenes exposen l’obra col·lectiva que han fet durant aquest curs a la sala terrassa del Palau Falguera fins al 8 de juny.

el diari de Sant Feliu · juny de 2014

C U LT U R A

21

‘La Biblioteca a l’Auditori’ torna a fer ple

L’espectacle uneix diferents gèneres literaris i artístics per rendir homenatge a la cultura

L

a biblioteca es materialitza a l’escenari, i ho fa a través d’un seguit de peces dirigides per Joan Suñé i coordinades per Anabel López, que van presentar la gala amb números musicals i tocs d’humor. És l’espectacle ‘La Biblioteca a l’Auditori’, que ja va per la seva novena edició.

El festival celebrat a l’auditori del Palau Falguera va comptar amb la col·laboració voluntària de 68 usuaris de l’equipament, una xifra que ha crescut gràcies als membres del Cor de la Unió Coral, que van donar inici a la vetllada interpretant l’havanera El canó de Palamós.

Tot seguit, es van encadenar les diferents peces. Per continuar amb l’apartat musical, aquest va estar representat per Ramon Queralt, que va interpretar la versió catala de Ne me quitte pas de Jacques Brel; el Tercet Harmònic que va interpretar el Ball de Ferradas i el vals Ones del Danubi; l’Alberto Vilas Boas, que

va posar la veu a dues cançons d’Enric Morera; els tangos Caminito i Melodia de arrabal; el bolero Solamente una vez a la veu d’Anabel López i, també interpretada pels presentadors, La vida és bella, emulant als artistes Noa i Miguel Bosé. La cloenda, també musical, va consistir en una interpretació a tres veus, a les quals es van unir les del públic,

del tema Boig per tu. Cal destacar la mestria de l’acompanyament al piano de Mariam Ushikishvili en les diferents peces, i també de Mario Bueno, que va tocar dos fragments del complex Nocturn de Edvard Grieg.

La literatura en els seus diferents gèneres no podia faltar. La recent visita de l’escriptor Pep Coll va donar l’excusa per poder

escoltar la lectura del començament de l’obra Els arbres amics per part de la mateixa Anabel López. Després va tenir lloc la lectura del conte Un día cualquiera i la declamació d’una selecció de poemes, entre els quals no podien faltar els més nostrats, com Joan Vinyoli i Miquel Salvat-Papasseit -centenari i 90 anys des que van morir, respectivament-, i també va es va llegir a Miquel Martí i Pol. I, per últim, el teatre, amb la lectura dramatitzada de tres obres ben diferents: El genio alegre, els Sardinalers d’Apel· les Mestres i Transacción de J.

Sanchís Sinisterra.

Mereixen esment algunes intervencions especials com la lectura del poema d’Agustí Vilar “L’última carta”, del llibre Capsa de galetes; l’emocionant lectura d’Un cel de plom, obra de la supervivent als camps d’extermini nazis Neus Català -el grup Escriure en català ho va fer amb el distintiu vermell que feien portar a les preses polítiques-; i la intervenció de la darrera guanyadora del premi de poesia Martí Dot, Aina Torres, que va llegir el seu text inèdit “Sextina de les dones”. El llibre es publicarà el proper mes de novembre.

22

C U LT U R A

el diari de Sant Feliu · juny de 2014

El barri es bolca en les IX Festes de la Salut

L

clàssic i un èxit de participació. Hi havia premis a la truita més saborosa, a la més gran i a la més original, i durant el sopar popular el jurat va fer públics els guanyador de “¿Tienes huevos?” en la seva 6ª edició: . Els tres es van endur un pernil a casa. El correfoc dels Diables de la Salut a.n unes croquetes infernals incloses- i la disco mòbil, a partir de les 11 de la nit, van posar el punt i final a la jornada de dissabte.

La festa va continuar el diumenge 1 de juny al matí amb un taller a càrrec de dones artesanes, animació infantil organitzada per l’Esplai Diversitat Lúdica i un tast de menjar colombià ofert per l’Associació Fem Amics. A la tarda van tenir lloc les actuacionsdel grup de ball Real Pocket’s Dance, la Chirigota de la Peña Bética Sant Feliu i l’actuació popular de l’entitat Joan de Batlle.

es IX Festes del barri de la Salut no van arrencar fins al dissabte a causa de les precipitacions que van caure divendres a la tarda i vespre. La jornada de dissabte 31 de maig es va iniciarà a les 12 del migdia amb el bany d’escuma. A la tarda, va ser el torn de les actuacions de l’Associació Asprodis ballant sevillanes i la ballarina de l’Associació Cultural Andaluza Ana Márquez, seguides de la demostració de tots els nivells dels alumnes de Taekwondo Molero. Tot i que els infants ja apunten maneres, les demostracions més espectaculars van tenir lloc per part dels més grans.

Després va tenir lloc la final del concurs de funky, jazz i hip hop que no es va poder celebrar divendres. Tampoc va faltar el concurs de truites, una competició culinària organitzada per Salut Comerç que ja ha esdevingut tot un

Procés participatiu Aquests dies està tenint lloc el procés de participació ciutadana per decidir com s’ha de reformar la plaça. Per això, just abans de l’inici de les festes, el dia 29 de maig a les 16.30 h a la plaça de la Salut es va celebrar una activitat infantil en la qual els nens i nenes del barri havien de dibuixar com els agradaria que fos la nova plaça.

L’activitat va comptar amb animació infantil.

Els gegants celebren el 13è aniversari de la proclamació de Sant Feliu, Ciutat Gegantera

E

l 29 de maig de 2001 Sant Feliu de Llobregat es va proclamar la XVI Ciutat Gegantera de Catalunya, i des d’aleshores cada maig es recorda l’efemèride amb una trobada gegantera que organitzen les dues colles geganteres de la ciutat a través de l’Agrupació Cultural Folklòrica.

La celebració, que es va fer el passat dissabte 31 de maig, va començar amb una plantada de ge-

gants i capgrossos al parc Nadal seguida d’una cercavila fins a la plaça de la Vila, on tots els gegants i apgrossos de les colles convidades -Tordera, Valls, Sant Joan Despí, Sant Boi i Manlleu- van fer el seu ball final. Finalment, totes les colles van sopar plegades al pati del col·legi Verge de la Salut. També hi van participar la gegantona l’Espriueta de l’AMPA de l’escola Salvador Espriu i els gegantons la Martina i el Pol de l’AMPA de l’escola Martí i Pol.