El Diari de Sant Feliu, num.26

Literatura Leonor Parreu presenta el llibre de contes ‘Ulleres per llegir sota la pols’ davant d’una gran audiència. p.20

Juvanteny El pilot santfeliuenc ha obintugt una nova victòria en la categoria de 6X6 en la seva 23a participació al Dakar que es fa al Xile i l’Argentina. p. 18

L’Ajuntament decideix reformar la biblioteca i destinar a Can Bertrand una escola d’hoteleria

OPINIÓ

2

opinió

L

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

editorial

Anem enrere

a reforma de l’Administració Local del Govern Rajoy és una mala notícia per als Ajuntaments, però sobre tot per als ciutadans. La limitació competencial que significa, i que sembla voler deixar als ajuntaments com a organitzadors de festes, només pot justificar-se des del desconeixement de la tasca que durant més de 30 anys han fet tots els ajuntaments, independentment del seu color polític.

L’ajuntament, i els regidors i regidores, és la primera, i normalment l’única, porta de l’administració a la que el ciutadà té accés directe i ràpid.

Els ajuntaments són, a més a més, grans coneixedors de les problemàtiques concretes dels seus ciutadans i, per a molts, l’única esperança.

Per això, que en un any la competència de serveis socials s’hagin de traspassar a les Comunitat Autònomes és deixar davant la indefensió i la manca d’atenció moltes famílies. Si alguna

competència té sentit en el món local és aquesta, la dels serveis d’atenció social, ja que els ajuntaments, a través dels seus professionals, són antenes permanents de les necessitats socials de la població, i indicadors clau a l’hora d’establir les prioritats polítiques a la ciutat. Ho podem veure a molts ajuntaments en els darrers anys, on les partides pressupostàries destinades als serveis socials i a l’ocupació han anat incrementant-se en funció de l’augment de necessitats, detectades i gestionades des dels serveis locals.

Anem enrere i ens oblidem d’alguna cosa tan bàsica com el principi de subsidiarietat que, en la seva definició més àmplia, disposa que un assumpte ha de ser resolt per l’autoritat més pròxima a l’objecte del problema. Amb la reforma del govern del PP sembla que tot el contrari.

JUAN ANTONIO VÁZQUEZ Alcalde de Sant Feliu 2003-2010

E

La millor opció?

n el ple de gener, l’alcalde va anunciar l’acord amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat per a la conversió de la Nau de Can Bertrand en Escola d’Hoteleria.

Aquest espai emblemàtic (amb el Palau Falguera, es una de les joies arquitectòniques més importants de la ciutat) tenia pendent la decisió sobre el seu destí. A finals del mandat anterior es va treballar l’opció de convertir-lo en la gran biblioteca municipal, donada la mancança evident que té Sant Feliu respecte a aquest servei.

Fins i tot, l’actual govern municipal a començament de legislatura va demanar subvenció a l’Àrea Metropolitana per a la “biblioteca a la Nau”. De la mateixa manera, per a la construcció de l’Escola d’Hoteleria, que també s’havia parlat amb la Generalitat s’havia ofert un terreny d’equipaments.

Ara, l’Alcalde San José, sense cap més detall anuncia l’acord amb la Generalitat que suposarà, sembla, la inversió de 5 milions d’euros cap el 2015-16. Aquesta decisió genera molts dubtes. És la millor decisió? No és fàcil saber-ho, però a priori no ho sembla pel que significa d’aprofitament d’un espai

tan emblemàtic pensant en termes globals de ciutat.

La millora de l’actual cicle formatiu que s’imparteix al Martí Dot amb espais també al Palau Falguera es una bona notícia, però la seva ubicació en aquest espai no tant, ja que la ciutat perd l’oportunitat de tenir bé un equipament adreçat a tota la ciutat, com ho seria la biblioteca, bé la ubicació d’un equipament que fos motor econòmic i de desenvolupament de la zona. L’escola d’hoteleria no sembla que pugui arribar a cobrir aquests objectius, tot i que incorpori un restaurant pedagògic.

Sorprèn, així mateix, que amb les actuals limitacions econòmiques de la Generalitat pugui fer-se una inversió tant alta (5 milions d’euros) quan a més a més el Departament d’Ensenyament té molta pressió en altres municipis per a invertir en noves escoles que actualment estan en prefabricats.

Sembla que la presencia de CiU al govern local pot haver estat decisiva per arrencar aquest compromís del Govern.

En tot cas hem d’esperar a conèixer els detalls per poder resoldre els molts dubtes que genera aquesta decisió.

la foto del mes

Fora els sants. Aquesta imatge -que es pot veure a l’exposició que hi ha al Palau Falguera, i que en bona mesura és fruit del retorn d’alguns dels documents confiscats que es trobaven a Salamancamostra com van canviar els noms dels municipis baixllobregatins durant el període revolucionari, a partir del 36. A tot Catalunya, l’anticlericalisme de bona part de les forces d’esquerres va fer canviar la tradició per no deixar rastre de la influència eclesiàstica en els toponímics.

el diari de Sant Feliu El diari de Sant Feliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.

El diari de Sant Feliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.

La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Publicitat: 609 851 703 publicitat@eldiaridesantfeliu.com Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Maquetació, edició, redacció, fotografia: Anabel Raluy i López Redacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.com i anabel_redaccio@sfcomunicacio.cat

Disseny anuncis: David Pedra Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631989 Dipòsit legal: L-12462012 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Contacte: redaccio@eldiaridesantfeliu.com Telèfon: 936 857 683

Podeu consultar l’edició digital a:

Distribució:

Número 25, febrer de 2014 20.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

C IU T AT

L’atur augmenta al gener en 90 persones El nombre d’aturats arriba a la segona xifra més alta des que va començar la crisi

D

esprés del període de Nadal l'atur acostuma a pujar a causa de l'estacionalitat de molts llocs de treball, que es reforcen per a la campanya nadalenca. Així, Sant Feliu comença el 2014 amb una pujada de les persones apuntades a les oficines d'ocupació, en concret 38 més que el mes de desembre. El número total de persones registrades a l’atur a la nostra ciutat és de 3.716, un 8,4% de la població.

Els més afectats per aquesta xacra són els

que es troben a la franja d'edat entre els 25 i els 44 anys amb estudis bàsics i del sector serveis.

I les dones, es troben lleugerament més afectades per aquesta situació que els homes. Cal tenir en compte que el nombre real de persones sense feina és superior al registrat, ja que les dades que fa públiques el Departament d’Empresa i Ocupació corresponen a les persones inscrites a les oficines de treball, i els aturats de llarga durada que ja no reben cap prestació acostumen a deixar d'inscriure's a l'OTG ja que no tenen esperança de trobar feina a través d'aquestes oficines (només l'1% de les persones que troben feina ho fan per aquesta via).

Sant Feliu segueix la tendència generalitzada a la resta de la comarca i també a Catalunya, que situen aquest gener com el millor des que va començar la crisi, ja que ha experimentat una baixada de 90 persones aturades respecte al mateix mes de l’any passat. Tanmateix, en termes absoluts aquestes són les xifres més elevades d’atur des del 2008, quan va començar la recessió econòmica.

3

4

C IU T AT

febrer de 2014 · el diari de Sant Feliu

Renfe millorarà l’accessiblitat a l’estació de Sant Feliu el 2015 Les persones amb mobilitat reduïda no poden canviar d’andana per dins de l’estació sense ajuda

de la Generalitat a aplicar aquestes mesures provisionals en matèria de seguretat i l’accessibilitat i que es va aprovar per unanimitat. I és que tot i que més de 500.000 persones utilitzen l’estació de Sant Feliu de Llobregat anualment, aquesta no compleix les condicions d’accessiblitat per a persones amb mobilitat reduïda, sense ascensors per accedir a l’estació ni per canviar d’una andana a l’altra.

Els socialistes també han demanat que la millora es faci extensiva al pas soterrat, que tampoc compleix les mesures d’accessibilitat per a tothom.

R

L’AMB millorarà els punts de llum als accessos del transport metropolità.

enfe instal·larà ascensors i prolongarà les andanes de l’estació de Sant Feliu. Ho farà dins del Pla Especial d’Actuació de Rodalies 2013-2016, que contempla petites millores en les infraestructures ferroviàries a Catalunya. Està previst que el 2014 es redacti el projecte i l’any següent s’executi l’obra, que inclou la instal·lació de dos ascensors per poder canviar d’andana. Fa uns mesos, el grup parlamentari del PSC va registrar una iniciativa per instar al govern

Millores parcials Aquesta millora se suma a les que s’han practicat en els darrers anys a l’entorn de l’estació per part dels diferents consistoris, bàsicament pintant i canviant la il·luminació de dos dels passos soterrats, els dels túnels de la plaça de l’Estació i el del carrer Verge de Montserrat. Per la seva banda, Adif ha practicat intervencions estètiques a l’estació, la darrera al mes de juliol. L’obra s’emmarca dins d’un acord de l’estatut, que suposa una inversió de 300 milions per millorar les infraestructures. Els grups municipals seguiran lluitant per un solució definitiva al problema de seguretat i comunicació a la ciutat amb el soterrament.

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

C IU T AT

5

Dues reformes per als ajuntaments catalans

Tant la llei d’àmbit estatal com la impulsada pel govern govern català llimen les competències dels ajuntaments i els Consells Comarcals nitats autònomes en 5 cinc anys i els serveis socials en un. Només els quedarà l’atenció social d’urgència, l’obligació d’oferir solars per fer-hi centres escolars i la de mantenir-los.

La reforma preveu estalviar 8.000 milions d’euros fins al 2016, i els ajuntaments addueixen que és la xocolata del lloro, ja que la major part del deute prové de l’Estat central i estudiaran diferents vies per no haver d’acatar la llei.

L

a Llei per a la Reforma i la Sostenibilitat de l’Administració local que impulsa el govern de Mariano Rajoy va rebre un impuls el darrer 6 de desembre, quan el Consell de Ministres va donar llum verda al projecte de la llei. El disseny de la reforma ha durat més d’un any i tota l’oposició la rebutja, i fins i tot el Consell d’Estat ha qüestionat la seva constitucionalitat.

El govern ha presentat nombrosos esborranys i ha fet diversos canvis. Ja no prova d’eliminar els municipis petits sinó fusionar-los ni intervendrà els ajuntaments de menys de 5.000 habitants amb pèrdues. El que sí manté és el buidatge de competències municipals: els ajuntaments han traspassar les de sanitat i educació a les comu-

Llei pròpia Per la seva banda, la Generalitat impulsa la seva pròpia reforma que es coneixerà aviat, amb la reforma de Llei Municipal i de Règim Local que desembocarà en la Llei de Governs Locals. El passat novembre el projecte de llei ha traspassat la tramitació parlamentària. La reforma, que s’afanyen a aprovar abans no s’apliqui la del govern central, preveu la reducció del Consells Comarcals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la creació dels Consells d’Alcalde en substitució del ple del Consell Comarcal. En aquest, els alcaldes tindran vot ponderat en funció de la població del seu municipi.

Recordem que al Consell Comarcal del Baix Llobregat li competen, per exemple, la gestió del transport i els menjadors escolars -incloses les beques menjador-, el contracte programa de serveis socials, els equips d’atenció a la infància i les urgències socials.

Alcaldes poc retallats

U

n dels aspectes de la llei és la limitació de les retribucions dels batlles, una correcció a la baixa que afecta poc els polítics catalans, ja que hi ha pocs casos que sobrepassin els límits i els que ho fan els superen per poc. El topall per a la retribució dels alcaldes dels municipis entre 20.000 i 75.000 habitants, el cas de Sant Feliu, és de 55.000 euros. L'alcalde de Sant Feliu la supera per poc, ja que cobra 3.941,28 euros bruts mensuals en catorze pagues, el que dóna un total de 55.177,92 euros anuals.

Tants els càrrecs de les regidories com l'alcaldia van congelar les seves retribucions els any 2012 i 2013 (l'any 2012 a més van renunciar voluntàriament a la paga de Nadal). A principi del seu mandat, però, va modificar les retribucions d'alguns regidors augmentant-les. Cal tenir en compte, però, que aquest topall de la llei només té en compte el sou com a alcalde, i no les retribucions que obté per la seva participació a òrgans supramunicipals, com l'AMB.

C IU T AT

6

febrer de 2014 · el diari de Sant Feliu

Sant Feliu recorda l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat el 25 de gener de 1936

La ciutat se suma a les activitats de commemoració del 75è aniversari amb diversos actes

E

l 25 de gener del 1936 les tropes franquistes van entrar a Sant Feliu i en dos dies van fer-se amb tot el Baix Llobregat. Per commemorar aquesta trista data, l’Ateneu i la USLA han impulsat un cicle d’actes dedicats a saber millor com es van desenvolupar aquells fets. Totes han tingut com escenari la sala de cultura de l’Ateneu, que també acollia la mostra fotogràfica i documental ‘Els Espais de la Memòria Democràtica a Sant Feliu de Llobregat’.

La primera activitat va ser el 22 de gener amb la xerrada ‘El sorgiment dels feixismes i totalitarismes a Europa’, ja que ara que es compleixen 100 anys de la Primera Guerra Mundial. La segona xerrada va versar sobre ‘L’esforç col·lectiu per modernitzar la societat i les institucions públiques de la Segona República’. La doctora en Història Contemporània, Gemma Tribó, que ha estudiat a fons diversos aspectes de la Guerra Civil i la Segona República, va fer incidència en el seu parlament en els aspectes positius que va reportar aquesta: el sufragi universal, la Reforma Agrària i l’alfabetització de la població, amb la construcció d’una xarxa d’escoles laiques.

Tribó va explicar que la República va patir fins a set governs diferents. Malgrat l’aclaparadora majoria que donava suport a les esquerres (de 50 províncies espanyoles 41 li van donar do-

nar el seu vot a la República) les dretes van governar durant el Bienni Negre gràcies a la coalició d’aquestes sota el paraigües de la Confederación Española de Derechas Autónomas, la CEDA.

La xerrada sobre la República va incidir en el sufragi universal, la Reforma Agrària i l’alfabetització de la població Altres activitats A més de les dues xerrades han tingut lloc altre tipus d’actes, com una visita guiada pels espais de la memòria democràtica de Sant Feliu i un concert que va repassar el cançoner republicà a l’Auditori del Palau Falguera. El Palau també acull fins el 16 de febrer una exposició sobre ‘El retorn dels papers de Salamanca, la repressió del primer franquisme i els orígens del PSUC’, organitzada per la Fundació Nous Horitzons, vinculada a Iniciativa per Catalunya. En ella es parla dels efectes de la repressió franquista, especialment sobre els i les militants del PSUC i les Joventuts Socialistes, amb fotografies i documents d’alguns d’ells, inclosa una regidora del Sant Feliu dels anys 30.

Per la seva banda, el Cinebaix s’ha sumat a l’efemèride amb el passi de dues pel·lícules ben significatives: la ja vista Serra de Te-

rol d’André Malraux -amb debat posterior- i la basada en la novel· la homònima Soldados de Salamina, que es podrà veure el 14 de febrer a les 10 de la nit.

El dia abans es posarà el fermall a les jornades amb la taula rodona ‘La sistemàtica de la repressió franquista. La repercussió a Catalunya i a Sant Feliu de Llobregat’, on hi participaran l’historiador Marià Hispano, el catedràtic d’Història de la UB, Joan Villarroya, l’historiador Josep M. Gelabert i la també historiadora i professora María Luz Morales’. Serà a dos quarts de 8 del vespre com sempre a l’Ateneu. Totes les xerrades han servit per aportar més coneixement sobre aquella data, en què els soldats del bandol nacional van arribar a Sant Feliu a primera hora de la tarda mentre alguns feien cap a l’exili.

L’Arxiu Comarcal posa a l’abast del públic imatges i documents sobre el final de la guerra

L

’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat també ha fet un esforç imprortant per sumar-se a la commemoració, posant en marxa una iniciativa a l’abast de tothom a través d’internet. L’ens aprofundeix en els fets amb una selecció de documents que mostra la irrupció i la primera implantació del franquisme a la comarca del Baix Llobregat i segueix el procés que va des dels últims dies de la Guerra Civil fins als primers anys de la dictadura franquista.

La proposta s’anomena ‘La irrupció del franquisme al Baix Llobregat. Els documents com a testimoni’ i recopila documentació de diferenta tipus: judicials, pertanyents a associacions, municipals... i en diversos suports (impresos, fotogràfics, textuals, audiovisuals, sonors i gràfics). Per consultar-los, només cal entrar a la pàgina web de la Generalitat, i un cop dins, a la Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC) i clicar a sobre de la comarca. Per visionar les actes de la postguerra i els sumaris complets, heu d’entrar al web de l’Arxiu http://cultura. gencat.cat/arxius/acbl.

L’Arxiu Comarcal conserva docu-

mentació sobre morts i desapareguts del Baix Llobregat durant el període de la Guerra Civil provinents del fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Sant Feliu de Llobregat que es va produir molts anys després, a instància dels familiars, amb la finalitat d’inscriure les defuncions de la Guerra en els registres civils. També es custodien cartes personals de combatents dirigides als amics i familiars.

A més, l’Arxiu comarcal també oferirà en aquesta secció articles setmanals sobre explicant diferents aspectes de la guerra i la posguerra i il·lustrant-los amb documents varis.

La imatge de l’arxiu mostra uns nens davant d’un obús que havia caigut el dia anterior al carrer sant Jaume a la ciutat.

Centre de Psicologia M.A.S., la millor atenció a prop teu ¤ Psicologia clínica infantil i juvenil, adreçada al tractament de problemes de salut mental, com TDAH, trastorns de la conducta alimentària o trastorns de la personalitat, entre d’altres.

Quan parlem de la salut dels nostres fills, el més important és la qualitat i els resultats.

M.A.S.

és un centre de psicologia format per un equip de professionals especialitzats amb varis anys d’experiència en la piscologia clínica infanto-juvenil i esportiva.

¤ Assessorament a pares i mares, per oferir pautes educatives específiques per a cada cas i així promoure un millor ambient familiar.

volucra els pares en el procés de millora dels fills i els manté al dia dels seus avenços. ¤ Piscomotrocitat, per educar en les habilitats motrius, expressives i creatives dels nens i nenes a través del seu cos. ¤ Gran varietat de tallers que anirem presentant periòdicament: manualitats, tècniques d’estudi, d’emocions, de relaxació, de risoteràpia...

Tenim tallers de classes de reforç per només 60€ al mes. ¤ Psicologia esportiva. La psicologia esportiva és una branca nova que completa l’entrenament, centrant-se en la part mental: visualització, presa de decisions, problemes personals, lesions d’arrel psicosomàtica, manca de motivació... Els nostres serveis van dirigits a esportistes professionals, semiprofessionals i amateurs, afavorint la seva motivació i dotant-los de les tècniques necessàries perquè aconsegueixin els seus objectius professionals i personals.

Amb unes instal·lacions noves d’alt nivell, el centre assegura un clima acollidor i serè on desenvolupar les activitats. Tots els nostres professionals estan col·legiats i compten amb estudis complementaris amb màsters i postgraus, per això estem qualificats per realitzar diagnòstics i tractaments. Els nostres resultats ens avalen.

¤ Assessorament a escoles, per facilitar al departament d’orientació i als tutors les tècniques per a un tractament adequat dins l’aula.

Els nostres serveis inclouen: ¤ Piscologia infantil i juvenil, dirigida al tractament dels problemes més freqüents, ja siguin de comportament, educacionals, d’integració, etc. Pediatres i escoles ens recomanen.

¤ Serveis de logopèdia. La comunicació és una part cabdal de l’aprenentatge i els serveis en aquest àmbit estan dirigits a prevenir, diagnosticar i solucionar les diferents problemàtiques (dificultats fonològiques, dislèxia, retard en la parla, etc). La nostra ‘llibreta viatgera’ in-

¤ Assessorament a entrenadors, entitats esportives i clubs. Per crear una estructura eficient que garanteixi l’èxit dels objectius proposats.

El millor centre del Baix Llobregat

Ens trobaràs a la zona de les franceses, al carrer Joana Raspall , 24 (local 2). 629 763 137 / 93 632 28 08 info@centrepsicologiamas.es / centrepsicologiamas.es

C IU T AT

8

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

L’Ajuntament arriba a un acord amb la Generalitat per posar en marxa la nau gran de Can Bertrand

L’alcalde va anunciar la decisió al darrer ple però sense que passés per cap punt de l’ordre del dia

L

'Ajuntament ja ha trobat un ús per a la Nau de les Sedes de Can Bertrand, però no serà per acollir la nova biblioteca, sinó per habilitar l'espai per a cursos de formació professional. Ja se sabia que la biblioteca no s'emplaçaria allà, ja que l'equip de govern ho va descartar des del principi i preveia simplement l'ampliació de la biblioteca Montserrat Roig als pressupostos d'inversions d'enguany, dotada amb 100.000 euros al 2014.

El cas és que el govern de la ciutat ha arribat a un acord amb la Generalitat per convertir la nau gran de Can Bertrand -uns 4.000 metres quadrats- en un institut públic on es podran cursar estudis de grau mitjà i superior d'Hoteleria i Turisme i Indústries Alimentàries, que en principi havien d'anar al barri de Mas Lluí. Es preveu que el nou centre de formació professional entri en funcionament a partir del curs 2015-2016 i tant les obres d'adequació com la posada en marxa van a càrrec de la Generalitat, que hi invertirà 5 milions d'euros.

L'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, ho va anunciar per sorpresa enmig del ple del mes de gener, malgrat que no estava a cap punt de l'ordre del dia, i s'espera que es tracti al ple municipal de febrer. Amb la nova oferta formativa els cicles formatius que actualment es fan a l'institut Martí Dot es traslladaran a Can Bertrand, de manera que l'institut disposarà de més espai per

fer front a l'augment d'alumnes que es viurà en els propers anys.

La futura escola d'hoteleria disposarà d'un restaurant pedagògic obert al públic on els alumnes podran fer pràctiques.

Sense biblioteca Joana Raspall L'Ajuntament ha començat ja a fer els primers passos per transformar la biblioteca municipal. El passat 8 de gener es van obrir els sobres de les dinou empreses que optaven a fer les obres de reforma de l'edifici i ara l'arquitecte municipal haurà d'avaluar les condicions de les disset empreses que s'han admès a concurs i fer el pertinent informe tècnic. La biblioteca es contempla com un equipament multidisciplinar amb un programa d'usos culturals i bibliotecaris, i tot i que AxA (Arquitectes per l'arquitectura, una de les empreses que optaven a concurs) va enviar una

carta a l’alcalde per demanar una revisió de les bases de l’esmentat concurs, per disconformitat amb alguns aspectes (el no anonimat de les propostes, la indefinició del comitè d’experts, la baixa quantia dels premis), l'ajuntament considera aquestes queixes normals a causa de l'alta competència entre les empreses que opten a concursos públics en temps de crisi.

El PSC opina que, tal i com van proposar al seu mandat, la nau acolli la biblioteca que li pertoca a la ciutat, tant per les seves pròpies necessitats poblacionals com per ser capital de comarca. La portaveu socialista, Lourdes Borrell, afirma que la Diputació ja havia elaborat un estudi sobre aquesta i que és l'emplaçament més adequat, tant pels metres quadrats de què disposa com les obres d'adequació que s'havien prac-

ticat a l'antiga Industrial sedera i l’Anónima de torcidos, com es deia la fàbrica. També afegeix que una personalitat com Joana Raspall mereix que la biblioteca de la ciutat porti el seu nom i que portar la formació a Mas Lluí també era positiu per al barri.

El grup municipal del Partit Popular ha reaccionat davant la notícia. Elisabet Ortega ho considera “una bona notícia, perquè amplia l'oferta de serveis d'hoteleria i restauració que és pràcticament inexistent a la comarca, i es posicionaria com el centre d'aquest tipus d'estudis a la comarca i part del Barcelonès”. Tanmateix, difereix en les formes: “la manera de ferho públic no ens ha semblat la més correcta, ja que als partits de l'oposició se'ns va informar segons abans d'entrar al ple i no hem tingut més informació que

la que el senyor alcalde va donar durant el ple”.

Els partits de no estan d’acord amb la manera en què s’ha anunciat l’acord, sense més informació que la que es va donar al ple Fa alguns anys es parlava de la possibilitat de tenir aquest institut a Mas Lluí i fer una biblioteca a la Nau de les Sedes, però amb la situació amb la Generalitat pràcticament en fallida econòmica no ens estranya que aquesta hagi optat per instal· lar-se a un edifici ja existent per estalviar-se el cost d'una obra nova”. I conclou: “Fa uns anys fer l'institut a la Nau de les Sedes no hauria estat la millor opció, actualment sí”.

La secció local d'Esquerra Re-

C IU T AT

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

publicana no entra a discutir el fons de la qüestió, és a dir l'emplaçament finalment elegit, amb el qual hi poden estar d'acord, sinó les formes: “No ens sembla bé que des del govern es prenguin decisions d'aquesta magnitud unilateralment”, i afegeix: “és una concepció antiga de la política i, des de la nostra perspectiva, s'hagués hagut d'establir un debat seriós entre tots els agents de la ciutat (ciutadania, entitats, representants polítics i govern) per establir i decidir quin equipament era el més convenient per a aquella ubicació”. Per boca d'Oriol Bossa, la formació considera un greu error que no s'hagi fet així: “Entenem doncs, que el govern municipal pensa que a Sant Feliu no hi ha mancances d'equipaments públics, i ha tirat pel dret, sense comptar amb la opinió de tothom”.

Ciutadans és del parer que “l'anunci va ser una sorpresa i que només el coneixen pel comentari que s'en va fer al ple, motiu pel qual dubten de

si la ubicació és la més adient perquè no saben quants metres quadrats necessita aquest curs, encara que a priori sembla exagerat”. Declaren que “portar projecte que és una Escola Comarcal d'Hoteleria és interessant” però que “és evident que Sant Feliu necessita una nova gran biblioteca que pugui donar cabuda a aules d'estudi i més activitats”.

A través del seu portaveu, Xavier Alegre, ha sentenciat que “l'ampliació que s'en farà, cap al soterrani, ocupant l'arxiu que ha quedat desocupat, no aportarà les prestacions que aquest equipament requereix, i això significa que d'aquí a poc temps necessitarem una segona biblioteca i no ens ho podem permetre”. Creu que “a més, menysprea l'estudi de la Diputació de Barcelona, que aconsellava el trasllat” i conclou que “al proper ple es presentarà el conveni per signar sense més coneixement”.

En definitiva, la qüestió es dirimirà al ple municipal d’aquest mes de febrer.

9

L’Ajuntament no compleix el temps de resposta a les peticions d’informació

El període màxim hauria de ser de 3 mesos, encara que el consistori se l’ha fixat en 30 dies

L

a tardança en la resposta institucional a les instàncies presentades pels ciutadans ha estat una constant en diversos conflictes que han aparegut en aquest diari, ja sigui com un problema en si o com un agreujant afegit a la demanda de la resolució d'un conflicte. La qüestió també ha arribat en nombroses ocasions fins a la Sindicatura Municipal de Greuges (segons el Reglament del mateix Síndic, les peticions d'informació s'han de contestar en el termini màxim d'un mes).

Espanya és l'únic país d'Europa amb més d'1 milió d'habitants que no compta amb una llei d'accés a la informació o llei de transparència, i per donar resposta a aquesta mancança un grup de persones ha impulsat el portal tuderechoasaber.com, que es descriu com “el primer web a Espanya que et facilita el fet de sol·licitar informació a qualsevol institució pública espanyola”, i diuen: “Demana el que vulguis. Nosaltres ens encarreguem de fer-li arribar la teva demanda al responsable i t'avisarem quan respongui. Tot el procés és transparent i públic perquè tu i la resta del món pugueu seguir-lo”.

Fa 4 mesos, un ciutadà va interpel·lar l'ajuntament precisament sobre aquesta qüestió, sense obtenir, tampoc, resposta. Arran d'això la pàgina

‘tuderechoasaber’ va posar l'ajuntament de Sant Feliu com a exemple d'incoherència per presumir de transparència alhora que incompleix flagrantment el temps de resposta. El 20 de gener, al compte de facebook de l'ajuntament, el santfeliuenc escriu: “Casualment, gairebé 4 mesos després no he rebut ni un trist acusament de rebuda. Haurem de revisar algunes coses per la casa gran...”

El portal avisa que a les administracions locals el retard en la resposta és del 70%, comptant que el règim de les administracions públiques estableix el període màxim en 3 mesos des de l'enviament de la sol·licitud.

C IU T AT

10

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

CEPA-Sant Feliu s’oposa a la construcció d’una pista de joc contigüa al Parc Europa Les Associacions de Veïns de Mas Lluí no es mostren disconformes ja que l’Ajuntament de Sant Just els havia anunciat la decisió

El meu compromís!

A

l llarg de la nostra vida, no tenim cap més opció que anar assolint compromisos i prenent decisions un darrere de l’altre, per mandra que ens faci, si volem sentir-nos mínimament bé. El que ho fa corre el risc d’equivocar-se en alguna de les responsabilitats que pren; però el que deixa que les coses s’eternitzin amb l’esperança que el temps resoldrà el que ell és incapaç de decidir en el present, en molts casos és com si apostés per jugar a la ruleta russa, i tots/totes sabeu el perill que comporta el joc. Quina és la causa principal que ens fa ajornar decisions? En puc enumerar algunes que fàcilment podem identificar en el nostre quefer diari... Us sona la “mandra?” i la manca de “voluntat?” i la “por?” N’hi ha moltes més, però són més subtils i s’amaguen disfressades d’altres personatges. Un mètode que no falla mai per fer-nos conscients de la responsabilitat que comporta viure en aquest planeta, si volem ser mitjanament feliços, és aprendre a viure el “meravellós present”, per mi una de les eines més importants de poder que tenim. Saber viure el present dóna el poder de variar la nostra realitat d’una forma radical. Si prenem consciència del moment que vivim ens adonarem que la majoria de les vegades l’únic que cal fer, perquè la nostra vida sigui millor, és variar un pensament.

Amics/amigues, cal practicar; variar un pensament, si la teva ment s’ha forjat amb rigidesa, presenta una dificultat afegida. Ànims. Adéu.

C

Vista aèria del llac i a la dreta la zona en obres on es vol construïr la zona de joc.

EPA-Sant Feliu ha alçat la veu en contra de la ubicació d’un nou equipament esportiu que l’Ajuntament de Sant Just Desvern té previst edificar a la seva banda del barri de Mas Lluí, al llindar entre els dos municipis. El fet que aquest zona estigui a tocar del Parc Europa, situat al barri del mateix nom de Sant Feliu, ha fet aixecar el recel de l’entitat ecologista, que no veu amb bons ulls que una zona verda i tranquil·la on conviuen algunes espècies d’aus migratòries es converteixi en unes pistes de formigó que poden afectar al seu hàbitat. L’Ajuntament de Sant Just, però, aclareix que no es tracta, com s’havia dit, d’unes pistes de bàsquet, sinó del que a Sant Just s’anomena “un espai de joc lliure”, un espai de convivència veïnal amb un terra tou que, diuen, és totalment compatible amb el parc. El projecte que va ser consensuat amb les associacions veïnals de Mas Lluí dels dos municipis, que van mostrar el seu acord.

Les obres que sí que es van licitar fa uns mesos estan a un altre punt de Mas Lluí, a tocar de la darrera rotonda del passeig Comte de Vilardaga, i tenen l’objectiu de fer un equipament esportiu amb piscina, espai social i pistes esportives, ja que la zona està reservada per a equipaments.

El cas és que les màquines que van aparèixer fa uns mesos va fer saltar totes les alarmes, i CEPA Sant Feliu li ha presentat una instància a l’ajuntament de Sant Just demanant que reconsideri el projecte, canviant les dimensions de l’equipament -que troba exagerades- i el seu emplaçament. Per exemple, assenyalen que una plaça dura que hi ha més amunt dels terrenys seria un lloc més adequat “per garantir una continuïtat dels elements naturals”.

Quant al consistori de Sant Feliu, CEPA li ha demanat a través d’instància que mantingui els contactes necessaris amb Sant Just, i a través del seu blog s’ha sumat a la recollida de signatures per parar

el projecte que van iniciar uns veïns al web Change.org.

Una proposta intermitja Per la seva banda, l’entitat ecologista de Sant Just ALNUS-CEPA diu que l’embassament, conegut com a “llac dels ànecs”, està ple de fauna invasora, com tortugues exòtiques, i que els fangs estan contaminats, per la qual cosa caldria buidar el llac i solucionar aquests problemes, una responsabilitat que, diuen, li correspon a l’Ajuntament de Sant Feliu i que aquest ja va practicar fa un parell d’anys.

Cal tenir en compte que la urbanització del parc no és responsabilitat del consistori veí sinó de la Junta de Compensació del Sector Mas Lluí de Sant Just Desvern, que al seu dia va adjudicar la totalitat de l’obra. A principis del mes d’octubre, va finalitzar la urbanització dels vials i queda fer la urbanització dels espais públics però cal veure quan començaran les obres pendents, ja que pot anar per llarg.

En resposta a ALNUS,

l’ajuntament de Sant Just ha contestat que “la pista de jocs està projectada a aproximadament 50 metres del llac”, que “preveu uns tancaments per tal de protegir i evitar que les pilotes puguin envair i molestar a la resta d’usuaris de l’espai públic” i que “quan finalitzin les obres l’Ajuntament estarà amatent a que no es degradi l’espai i a que siguin compatibles tots els usos previstos, regulant, si es el cas, els que puguin generar molèsties a l’entorn”.

El Parc de Torreblanca, que va ser inaugurat el desembre de 1997, té una extensió de 3 hectàrees que comuniquen amb el parc de Collserola.

L’any 2007 es va fer un seguiment ornitològic del llac que va concloure que hi anaven espècies de blauet, martinet de nit, martinet blanc, bernat pescaire, ànec coll-verd, polla d’aigua, xivitona, gavina riallera, titella, cuereta torrentera, cuereta blanca, boscarla de canyar i repicatalons, i que també hi havia granotes reinetes comuns i blaves.

C IU T AT

12

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

La publicació del Síndic es fa ressò dels problemes causats pel soroll i l’incivisme La revista també parla de les activitats del Fòrum de Síndics Locals i opina sobre les lleis que volen reformar les administracions locals

L

'últim número de la publicació (7) de la Sindicatura Municipal de Greuges de Sant Feliu, corresponent al mes de desembre, parla de la reforma de l'administració local que duen a terme el govern espanyol amb la Llei de Racionalització i el govern català amb la Llei de Governs Locals. El síndic recull algunes de les reflexiones fetes al FòrumSD, que aplega totes les síndics i síndics locals de Catalunya, i es mostra crític amb aquestes mesures, ja que, diu, suposaran “una important retallada de prestacions i serveis en àmbits tan diversos com l'ensenyament, els serveis socials, la sanitat o el consum, entre d'altres”. El Síndic

afirma que “les solucions a molts problemes ciutadans es troben en més i millor municipalisme”.

També es pot llegir part d'un article publicat a la revista de FòrumSD, que reivindica el paper dels defensors locals.

“Les solucions a molts problemes ciutadans es troben en més i millor municipalisme” Magí Boronat recorda que el 25 de gener finalitzava el termini per fer aportacions al Pla Local i l'Ordenança de Convivència, i afirma que un dels punts que va suscitar més consens és bescanviar les sancions econòmiques

per treballs en benefici de la comunitat. Directament relacionat amb el pla, també parla sobre el procés endegat pels veïns de l'Associació Roses contra la contaminació acústica i altres problemes de convivència en punts on hi ha locals d'oci i restauració. La revista anuncia que “a principis del 2012, el Síndic ja va recomanar a l'Ajuntament [...] coordinar accions policials i administratives per posar fi a les molèsties”, ja que a l'informe presentat a final del 2011 pel mateix Síndic es concloïa que les queixes causades pels sorolls eren les més habituals.

Podeu consultar la publicació i més material a santfeliu.cat/sindic.

L’alcalde de Sant Feliu i el Síndic unicipal a la presentació de l’informe del FòrumSL al Parlament.

C IU T AT

14

La Generalitat deixa Sant Feliu sense el fons de cooperació La mesura obliga a tancar els comptes del 2013 amb 550.000 euros menys

S

ant Feliu és un dels 107 municipis que la Generalitat ha exclòs de la llista de beneficiaris dels ajuts del fons de cooperació local. En el cas de Sant Feliu, això suposa 550.000 euros menys del que es contemplaven als pressupostos municipals de l’any 2013. Aquesta és la principal crítica que han fet els consistoris catalans, que aquesta mesura els ha obligat a tancar l'exercici amb menys diners dels que comptaven, ja que la notícia no s'ha conegut fins el dia abans dels Sants Innocents, quan es va publicar la relació de municipis que rebran ajuts del fons al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El Departament de Governació ha justificat el nou repartiment perquè l'Estat ha rebaixat un 60% l'import del fons de cooperació.

Per compensar la manca de diners, la Generalitat ha deixat fora del seu repartiment els 100 municipis que han experimentat un increment més gran dels ingressos per part de l'estat durant l'exercici 2013 en comparació amb el 2012. En canvi, li ha donat la seva part als municipis que en depenen més. En el cas de Sant Feliu, l'increment de l'aportació estatal va créixer i per això l'ha deixat sense la part que li havia promès, 550.000 euros.

L'Ajuntament de Sant Feliu, com la majoria dels que estan en la mateixa situació, va presentar al·legacions a la Generalitat, que ja s'ha compromès a tornar aquesta quantitat en anys següents. La Generalitat també assegura que aquest repartiment només es farà així una vegada i que el 2014 es tornarà a les previsions del 2012.

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

Ciutadans pide al ayuntamiento que no ceda el padrón para la consulta

La agrupación argumenta que “va en contra de la ley” y dice que si lo deja emprenderán acciones legales / La instancia se ha presentado en doce municipios del Baix Llobregat

L

a sección local de Ciutadans ha presentado una instancia para pedir al ayuntamiento que no ceda el padrón municipal al gobierno de la Generalitat para la celebración de la consulta sobre el derecho a decidir. El partido basa su decisión en que “va contra la ley” y han anunciado que en el caso de que se facilite esta información desde C’s emprenderán acciones legales.

Ciutadans hizo su demanda el pasado 27 de Enero, basándose en que la cesión de los datos del padrón se contempla solamente en dos supuestos: para el del ejercicio de sus respectivas competencias o bien para elaborar estadísticas oficiales, sometidas al secreto es-

tadístico. Ciutadans concluye que “ninguno de estos casos es el que nos ocupa”. El coordinador local de la agrupación, Xavier Alegre, ha explicado que el partido ha presentado la instancia conjuntamente en doce municipios del Baix Llobregat y ha manifestado la esperanza “de que todos los consistorios acepten la petición y no incumplan la ley” Ciutadans-Ciudadanos aclara que la Generalitat de Cata-

lunya no podría ampararse en el primero de los supuestos en tanto que la Generalitat no tiene competencia para convocar una consulta que incide sobre una materia constitucionalmente reservada al Estado, como es la convocatoria de referéndums (art. 149.1.32ª de la Constitución española). También argüye que el art. 24.1 de la Ley 23/1998 de Estadística de Cataluña, dice “que todas las personas, los órganos y las instituciones que intervienen en las operaciones reguladas por dicha Ley tienen la obligación de mantener el secreto estadístico sobre la información estadística, y el Padrón municipal forma parte de la información estadística a cargo de los Ayuntamientos”.

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

E SPOR T S

15

“No és només el fet de jugar a petanca, això és un punt de trobada del barri” Club Petanca San José

M. Josefa Llamas, Jordi Moya i Miguel Valenzuela

El Club de Petanca San José és la segona entitat dedicada a aquest esport més antiga de la ciutat. Aquest any, els socis i les sòcies del club estan de celebració, ja que l’entitat fa 25 anys i ho celebraran amb un àpat que es farà el proper 19 de març, amb motiu del sant que li dóna nom al club, Sant Josep. En aquests moments, disposen de vuit pistes a les instal·lacions situades al carrer Jaume Ribas i de dues més al parc que hi ha al costat (totes molt ben cuidades, amb flors i plantes per tot arreu). Parlem del club amb la seva actual junta directiva: Maria Josefa Llamas (presidenta), Jordi Moya (sots-president) i Miguel Valenzuela (tresorer). Aquestes tres persones presentaran candidatura a les eleccions que el club celebrarà aquest mes de febrer.

Xavi Martí

—25 anys... Fareu cap tipus de celebració?

Cada any celebrem l’aniversari per Sant Josep. Aquest any també farem un dinar a les pistes per a tots els socis. Un dinar que organitzem nosaltres mateixos.

I després de dinar... a jugar una estona! Serà gratis pels socis.

—En aquests moments, quants socis i sòcies sou al club?

El nombre de socis ha anat augmentant mica en mica... després de 25 anys!

—Què ha aportat aquest club al barri i a la ciutat de Sant Feliu, tant a nivell social com esportiu?

Ha estat una cosa molt positiva per aquests barris, La Falguera i Sant Josep. Aquí ve molta gent a jugar i a passar-ho bé.

—Quines diferències es poden destacar respecte l’any 1989, quan hi havia moltes menys coses al barri?

Les instal·lacions que tenim ara no existien, eren més senzilles.

Primer vam començar al parc de la plaça Rafael Alberti i els terrenys on estem ara eren camps.

Es van anar fent mica en mica unes pistes quan només hi havia una esplanada... fins que vam aconseguir que ens fessin les

instal·lacions actuals. A Rafael Alberti ens van deixar un racó i després vam passar a l’enclavament actual. Tot el manteniment de les nostres pistes el fem nosaltres, però l’equipament és propietat de l’Ajuntament.

—Com va ser el procés per crear aquesta entitat esportiva?

Qui va fundar aquest club pertanyia al Club de Petanca Falguera i va decidir desvincular-se i crear un nou club. Diverses persones del Falguera, aleshores, també el van ajudar i es van apuntar al Club de Petanca San José.

—Participeu en competicions de petanca?

En aquestes pistes fem les melés, que són com dir entrenaments.

Dos cops a l’any fem com una mena de competicions internes i locals... no estem federats.

—Quins horaris teniu a les vostres pistes?

Estan obertes totes les tardes, a partir de les 16:30h. Els socis venen i ells s’organitzen les seves partides. Aquestes instal·lacions estan obertes per a la gent del barri o per a les persones que volen venir a passar-hi una estona. També fem paelles, graellades, etc. Al novembre fem la Castanyada i, a finals de juliol, fem

un ‘pica-pica’ perquè tanquem a l’agost. Per Nadal, també tanquem els dies de festa. Aquí hi ha sempre molt ambient: ve gent a prendre cafè, els nens i les nenes venen i si volen poden jugar, ve gent a jugar les seves partidetes d’escacs, etc. No és només el fet de jugar a petanca, això és un punt de trobada del barri. Quan hi ha més ambient és els dissabtes, quan ens reunim unes 60 persones en aquestes pistes. Fixem uns premis i juguem partides entre nosaltres.

—Quines quotes teniu?

Els socis paguen 10 euros l’any i el darrer dissabte de cada mes poden jugar les partides gratis.

Quan algú es fa soci té una gorra de regal o un detall.

—Celebreu eleccions d’aquí a pocs dies...

El 13 de febrer celebrem eleccions i hi ha dues candidatures, l’actual més una altra. L’actual presidenta és una de les fundadores del club.

—Quines novetats teniu?

Aquest mes de febrer, l’Ajuntament començarà les obres per fernos un parell de lavabos per a dones i homes a la caseta que tenim just al costat de la porta d’entrada.

Això millorarà les instal·lacions, ja

que havíem d’utilitzar els serveis de l’aparcament subterrani municipal que hi ha a sota de les pistes

i això era una mica incòmode per als socis. Ara tindrem els lavabos més a mà i a peu pla.

16

E SPOR T S

Tres victòries seguides que donen aire al Santfeliuenc

L'equip blanc-i-blau comença el 2014 amb bons resultats i sembla que abandona la mala ratxa dels mesos de novembre i desembre

E

l Santfeliuenc va començar el mes de febrer a la vuitena posició amb 36 punts dels 69 possibles després de 23 jornades disputades. A manca de 14 jornades per acabar la seva primera participació a Tercera Divisió, l’equip de la nostra ciutat es trobava bastant allunyat de les posicions de descens, a 16 punts, i relativament proper dels llocs capdavanters, a 7 punts de les posicions de playoff i a 11 del líder. En aquests moments, tot és possible, però si la tònica de bons resultats (tres victòries seguides aconseguides durant el mes de gener) continua al llarg del que queda de lliga, encara es pot somiar amb l’ascens o amb una permanència quasi bé segura.

Fins la jornada 12, l’equip que entrena Andrés González va encadenar una trajectòria de resultats bastant positius si tenim en compte que debutava a la categoria: 7 victòries, un empat i 4 derrotes. En el període situat entre mitjans de novembre i mitjans de gener, però, l’equip va entrar en una dinàmica de

mals resultats que va fer planar l’ombra del descens o del patiment entre l’afició, ja que entre les jornades 13 i 20 els blanc-i-blaus només van poder sumar 4 punts dels 24 possibles. Aquesta tendència a la baixa sembla que s’ha redreçat a les darreres tres jornades de lliga, amb tres victòries seguides que han donat aire a l’equip.

Ara el que cal és saber si l’equip serà el de finals del mes de gener o el dels mesos de novembre i desembre. Si el Santfeliuenc manté la lluita i és capaç de fer que la derrota sigui esporàdica, el somni de l’afició serà una realitat.

De moment, els d’Andrés González no es rendeixen i sumen deu victòries, sis empats i set derrotes amb un percentatge anotador favorable de 28 gols a favor i 23 en contra. El nombre de derrotes encara continua essent alt, però cal dir que l’equip ha demostrat que no es rendeix i que sap reaccionar i que juga en un grup on tot és possible, ja que les distàncies entre els conjunts es poden difuminar d’una jornada a l’altra. X.M.

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

Cinquens a la lliga i amb totes les opcions per pujar a Segona Catalana

La Peña Recreativa s’ha de tornar a imposar als seus rivals directes i no perdre contra equips poc potents si vol aconseguir l’esperat ascens

L

a Peña Recreativa va tancar el mes de gener a la cinquena posició de la lliga del grup 8 de Tercera Catalana. L’equip groc i verd, que la temporada anterior va perdre l’ascens a la darrera jornada de lliga, encara té totes les opcions obertes per fer realitat el seu objectiu, escalar fins a la Segona Catalana.

Sumava 33 punts dels 57 possibles després de dinou jornades i es trobava a 2 punts de la segona posició i a 4 del liderat.

La lliga 2013-2014 és cosa de sis conjunts que es troben en un molt bon moment de forma: el Vallirana, el Sant Andreu de la Barca, l’Esparreguera, el Martorell, el Molins de Rei i la Peña. Si durant la segona volta l’equip de Sant Feliu és capaç de repetir els bons resultats aconseguits contra els seus rivals directes i no perd punts contra els rivals que teòricament són inferiors, l’ascens estarà al sarró. A la primera volta, la Peña es va imposar al Vallirana, al Molins i a l’Espar-

reguera, va empatar amb el Martorell i va perdre amb el Sant Andreu de la Barca; es tracta d’un balanç favorable contra els seus competidors directes. L’equip del barri Falguera, però, ha perdut o empatat partits contra rivals que en aquests moments lluiten per no baixar i, per tant, aquest és un luxe que no es pot seguir permetent si vol aspirar a estar al capdamunt: va perdre contra el penúltim classificat de la jornada dinou, la Penya Barcelonista Sant Vicenç; contra el Torrelles, que es trobava a 2 punts de les posicions de descens; contra El Papiol, que estava a un punt del descens, i contra el Corbera, que era el darrer classificat de la lliga.

El balanç global de l’equip és de deu victòries, tres empats i sis derrotes, amb 37 gols a favor i 25 en contra. Per aconseguir l’ascens, però, caldrà que l’equip arribi a una tònica d’estabilitat on la derrota sigui una anècdota i no una mala notícia que es repeteix massa sovint. X.M.

E SPOR T S

18

Els entrenadors del Santfeliuenc reben classes de primers auxilis A la tardor compliran 15 anys d’existència

E

l Santfeliuenc va organitzar dues classes de primers auxilis on els entrenadors i les entrenadores del club de futbol van ser els alumnes. L'equip tècnic, que actualment està format per més de 50 persones, va poder aprendre com s'ha d'actuar en casos d'emergència com desmais, hemorràgies, contusions o fractures.

Aquests coneixements seran de gran utilitat per aplicar-los durant els partits i els entrenaments. Si un futbolista pateix qualsevol accident, podrà rebre les primeres atencions in situ abans d'anar a la mútua del club per tal que els professionals sanitaris l'atenguin. Les dues classes teorico-pràctiques van ser impartides per la infermera del

Centre Puigvert i professora de la Universitat Internacional de Catalunya Maite Alonso.

El sotspresident del Santfeliuenc, Albert Gracia, creu que aquestes classes confereixen “un valor afegit al club i al seu equip tècnic”. Gracia també ha manifestat que “és necessari que els entrenadors i les entrenadores tinguin aquests coneixements, per tal d'actuar davant petits accidents durant els entrenaments i els partits”.

El club preveu que organitzarà més cursets d'aquest tipus en un futur, de millora i aprofundiment per aquelles persones que ja han seguit aquestes primeres classes de primers auxilis i d'iniciació per als nous entrenadors que s'incorporin al club. X.M.

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

Juvanteny es torna a imposar a la categoria 6X6 del Dakar

El pilot de camions torna a Sant Feliu amb l'onzè primer lloc de la seva trajectòria al ral·li més dur del món

E

l pilot de camions Jordi Juvanteny va tancar la seva 23a participació al Dakar amb una nova victòria en la categoria de 6X6, l'onzena de la seva carrera en aquest ral·li que des de fa uns anys es disputa a l'Argentina i Xile. Un dia després d'arribar a l'aeroport, Juvanteny va manifes-

tar que la prova havia anat “bé” i que estava “satisfet”, tot i que el ral·li havia estat “dur”. El pilot de Sant Feliu va afegir que l'edició 2014 va ser “d'una duresa que feia anys que no es veia o patia”, ja que “la forta calor, sobretot a l'Argentina, va fer que augmentés la dificultat de la cursa”.

La satisfacció de Juvanteny es

complementa amb el segon lloc de Producció de les categories 6X6 i 4X4 i amb el lloc 33 de la General. Els camions, a diferència dels cotxes o les motos, no van entrar a Bolívia, però van fer dues etapes extra a l'Argentina. Juvanteny va destacar que, a Xile, la principal dificultat va ser el terreny, “amb etapes amb dunes molt altes”. A l'Argentina, “allò més dur va ser la climatologia”. A més del terreny i el temps, el santfeliuenc també va parlar de les etapes “amb temps de conducció molt llargs, recorrent més de 600 quilòmetres en una jornada”. El pilot de camions ha tornat satisfet i amb un altre títol a sota del braç, però encara no vol assegurar que participarà a l'edició 2015: “Deixarem passar els mesos i ja es veurà”, va sentenciar. X.M.

Respuesta al Sr. Alcalde de la Junta de la AVV Roses de Llobregat Tema: ruidos e incivismo en zonas históricamente afectadas

T

ras solicitar reunión mediante instancia, con fecha 30/12/2014 de la AVV y las Comunidades de Vecinos, no hemos recibido contestación por parte del Sr. Alcalde.

Hemos tenido conocimiento a través de su nota informativa con estupor y asombro.

Nuestra valoración no puede ser más negativa, por cuanto asume la negación del problema y desconsideración hacia los afectados directos: los ciudadanos/as de las zonas afectadas (Bar Gótic, en Barri Falguera; Bar Vamos Pa-ya y establecimientos de Plaça Francesc Macià, en Barri Roses).

Consideramos sorprendente que el Sr. Alcalde se dirija a los ciudadanos, como bien se encarga él mismo de especificar, de un problema no generalizado en Sant Feliu de Llobregat, y que acuse a nuestra AVV de magnificar el problema.

Consideramos indignante que se dedique tanto esfuerzo, tiempo y maquinaria política, técnica y administrativa para intentar manipular y tergiversar los hechos de la realidad que sufren las tres Comunidades de Vecinos desde hace décadas.

Las tres Comunidades de Vecinos no mantendrían un conflicto abierto si no tuvieran causas objetivas y permanentes.

No habrían recurrido en tantas ocasiones al Síndic Municipal, y éste tampoco habría presentado recursos ante el Ayuntamiento, además de publicaciones donde deja muy claras sus críticas al actual Equipo de Gobierno (ICV + CiU).

De no existir estos problemas las Comunidades de Vecinos no hubieran recurrido a nuestra AVV buscándonos como mediadores para conseguir la paz y tranquilidad de la que con tanta frecuencia carecen. Ni se les ocurriría alzar la voz en una pública y publicitada rueda de prensa en la puerta del Ayuntamiento, a la vista de todos los

ciudadanos/as de Sant Feliu. No pegarían carteles que el Alcalde ordena su retirada de forma selectiva a la empresa de limpieza… Nuestra AVV considera que les asiste la razón y el derecho al descanso.

El Sr. Alcalde, en vez de mantener la reunión solicitada por la AVV y las tres Comunidades de Vecinos para abordar los problemas cara a cara, con seriedad y rigor, prefiere situarse en el victimismo. Esperar los meses del frio para haber si se calma la situación por si misma.

Equivocada filosofía y equivocada estrategia, porque a los problemas actuales se le pueden multiplicar otros: varias comunidades nos informan de conflictos y problemas puntuales que harán que se sumen a las reivindicaciones que aglutinamos aquí.

El Sr. Alcalde incurre en la contradicción al hablar de actuaciones policiales y apertura de expedientes, por no hablar de los límites horarios. ¿Alguien puede creer y aceptar actuaciones de la policía sin causa? ¿Saben los responsables del Equipo de Gobierno cuáles son los horarios de los establecimientos sin pisarse datos unos a otros? Si de verdad estos bares cumplieran las ordenanzas, ni las Comunidades ni esta AVV se implicarían en causas injustificadas o inexistentes.

Nuestro Alcalde, Sr. Jordi San José, ha escogido, creemos que de manera equivocada, el camino de la culpabilidad contra

la AVV Roses de Llobregat. ¿Será porque defendemos, desde nuestro ámbito social, las cuestiones que usted y su equipo de gobierno están haciendo mal o incumpliendo? Ante nuestras críticas y denuncias, siempre razonadas y argumentadas, en vez de oírnos y discutir cara a cara, intenta ridiculizarnos, con maniobras de dudoso estilo político, más propias de otros regímenes y otras ideologías, que ustedes siempre han denostado. Sirvan como ejemplo sus intervenciones en el Pleno Municipal o su nota informativa.

Esta AVV asistirá a la reunión del Consell de Seguridad. Esperamos que nos deje intervenir. Ya adelantamos nuestra intervención: las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, en el tema que nos ocupa y preocupa,están fuera de nuestro ámbito de actuación, el actor principal es Ud. Si que aprovecharemos para reiterar nuestro agradecimiento a los Mossos por la atención que dispensan a nuestra AVV, con visita periódica todos los meses.

Pero no se equivoque Sr. Alcalde, el problema lo tienen las tres Comunidades de Vecinos y la solución está en su responsabilidad política, como Alcalde de todos, no sólo de unos pocos. Ha quemado a sus Concejales y Técnicos con ambiguos y obtusos planteamientos de procedimiento. Ha conseguido unir a las tres Comunidades y reforzar a esta AVV y esperamos que su desafortunada nota informativa lleve a muchos ciudadanos a percibir sus formas poco elegantes de gobernar.

Más información en: http://rosasllobregat.blogspot.com.es/

C U LT U R A

20

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

Leonor Parreu presenta el seu primer llibre de contes, ‘Ulleres per llegir sota la pols’

Els relats volen ser un cant a la voluntat investigadora dels joves

D

ivendres va tenir lloc la presentació del llibre Ulleres per llegir sota la pols, de la santfeliuenca Leonor Parreu.

L’acte va congregar 60 persones que van fer ple total a la Sala dels Àustries del Palau Falguera. El regidor de Cultura, Manel Martínez, va presentar la novel·la al·ludint a la seva capacitat de transmetre els valors de la fe, l’amistat i la complicitat entre les persones.

Acompanyant l’autora també hi havia l’editor del llibre, Jesús Vila, dels presents, qui més es va estendre més en la descripció de l’autora i la seva obra. Vila va jugar a explicar la fructífera relació entre ciència i art, lloant que l’autora hagués sabut vehicular “el coneixement científic a través de la Història de l’Art”, i la va descriure com una amalgama de Sherlock Holmes i William Shakespeare, una barreja d’investigadora i escriptora aguda, que combina amb encert la racionalitat

amb la fantasia literària. Leonor Parreu sap què significa aquesta col·laboració entre dues muses, ciència i art, que tenen la mateixa intenció d’explorar allò ignot. Llicenciada en Història de l’Art i diplomada en Biblioteconomia i Documentació,va posar en pràctica les seves dots investigadores amb l’estudi sobre L’Arxiu monàstic de Santa Maria de Montsió, a Esplugues de Llobregat.

La seva estima pels joves és de formació professional, ja que es dedica a l’ensenyament des del 1984. Amb una intervenció molt més breu, l’autora va revelar que volia que el llibre fos un homenatge als que es dediquen a la recerca i en especial a tots aquells que d’alguna manera intervenen en la formació dels joves, els protagonistes del relat. Vila va assegurar que es tracta d’un llibre que s’interessa per la humanitat, dirigit a tots els públics, però amb una especial sensibilitat per aquests.

La novel·la, d’un centenar de pàgi-

nes, està vertebrada en dos relats de fàcil lectura, en els que les històries tenen un final amable i que mouen a la reflexió. La Leo aprofità el seu temps lliure per treure’s els títols i després, per fer la seva primera incursió en la ficció.

La publicació ha estat possible gràcies al sistema col·laboratiu del micromecenatge, fet realitat per l’editorial Mecenix. Aquestes ulleres per llegir sota la pols a què referencia el títol és la metàfora de les grans que posen els investigadors per consultar documents als arxius durant hores.

També la tinent d’alcaldia, Rosa Maria Martí, va felicitar la Leo per “haver fet un pas molt important amb aquesta nova faceta cultural, professional i vital” perquè “acabar un llibre no és fàcil”.

Va recordar que “ha tingut una vida no exempta de dificultats” i va lloar la seva “energia, vitalitat i valentia”. La quarantena d’exemplars que es venien abans i després a la presentació es van exhaurir.

C U LT U R A

22

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

Buena acogida de los conciertos ‘Rock and Roses’

Muchas bandas han mostrado su interés por actuar en el ciclo

te acordamos con la entidad que sería un ciclo de 3 meses, más que nada porque con las bandas que contábamos al principio llenabas la agenda de 3 meses y ya está. Pero… en la primera semana nos llamaron como cinco bandas y así sucesivamente todas las semanas para tocar en Rock and Roses”.

B

El equipo de Blackout junto a algunos de los artistas que han participado.

lackout tomó la iniciativa de celebrar la tanda de conciertos Rock and Roses en la Asociación Cultural Andaluza Rosas, en el barrio de Can Calders, en un espacio que ahora,

además de dar cabida a los ensayos de sus grupos de flamenco y la banda de música, vive los conciertos de diferentes bandas musicales de la comarca y de Sant Feliu.

El balance de la experiencia,

que lleva desde el 10 de Enero funcionando cada viernes, es muy positivo. Una de las responsables del proyecto, Lydia Cuenca, nos lo explica: “Mejor imposible, el ciclo nos está sorprendiendo a todos. Inicialmen-

Els Gaudí premien la banda sonora de Joan Dausà

Cada peça musical dona origen a una història del film Barcelona, nit d’estiu

J

oan Dausà ha guanyat un premi Gaudí en la categoria de millor música original per la banda sonora de la pel·lícula Barcelona, nit d’estiu.

L’Acadèmia del Cinema Català ha reconegut les seves cançons, que han tingut molt bona rebuda tant per part dels acadèmics com pel públic.

La seva cançó Jo mai mai va ser el motor de la comèdia coral, que el director Dani de la Orden va començar a escriure després d’escoltar-la, i que es va es-

trenar el passat novembre. De fet, una de les històries que s’hi expliquen és la d’aquesta cançó, i hi apareix el mateix Joan Dausà.

El cantant va presentar les cançons en una petita gira per tot Catalunya que l’estiu passat, on també es projectava el film. Després les va incorporar a les seves actuacions interpretant-les amb les del seu disc anterior. Les peces relaten diverses situacions que el film desenvolupa fidelment.

En un inicio cordamos con la entidad un ciclo de 3 meses, pero hemos tenido que alargarlo porques nos llaman muchas bandas” Parece que las ganas de tocar de las diferentes bandas es mucha. El acuerdo también es positivo para la asociación andaluza

Rosas: “La entidad por su parte está encantada ya que a ellos les interesa promocionar la entidad con todo tipo de actividades y así poder autofinanciarse, ya sabemos que en estos tiempos es necesario reinventarse constantemente”.

Lydia también afirma que “gracias a la promoción de esta actividad otras empresas y entidades culturales se están interesando por nuestros proyectos”, los cuales, por cierto, seguirán adelante con nuevas propuestas: “Como empresa de producción de eventos tenemos recursos suficientes para producir diferentes actividades culturales y tenemos la necesidad de ofrecer cosas nuevas y diferentes, así que nos sentaremos para mirar otras posibles actividades en la entidad”.

Cybee grava el videoclip ‘Dos curiosos viatgers’

És el segon que roda la banda local d’un tema del seu àlbum de debut

E

ls actors Joan Sureda i Vicky Luengo, coneguts per la seva aparició a la sèrie de TV3 La Riera, protagonitzen el videoclip de la cançó ‘Dos Curiosos Viatgers’ dels santfeliuencs CyBee. El vídeo s’ha rodat al mes de gener a Viladrau i el Montseny i està dirigit per Bruno Marín, responsable de videoclips d’artistes de tot l’estat. El videoclip ha superat les 10.000 visualitzacions a Youtube.

Una altra novetat és que a partir d’ara la productora Pistatxo Produccions portarà la contractació de CyBee.

Es tracta d’una empresa creada al 2013 per Els Amics de les Arts i formada per professionals amb una llarga trajectòria en el món de la música, esdeveniments i televisió.

El disc de debut del jove grup d’amics ha tingut una excel·lent acollida entre el públic català. Pocs dies després de publicar-se es va exhaurir a les principals botigues del país i es va situar en la llista dels més venuts a les plataformes digitals. A més, ha estat quatre setmanes a la llista de Ràdio Flaixbac, arribant fins al número 22.

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

SU GGE R IM

23

agenda febrer

eficaç per gestionar les pors’

Dimecres 12 A càrrec de Conxita Safont. A l’Aula de Música i Teatre a les 20.30h.

Cinema: Robocop Festa i plantada de rosers 2014

Diumenge 9 10 h —Botifarrada popular 11 h —Plantada popular de rosers: ‘Plantem el roserar’ —Concurs de dibuix infantil ‘La rosa i el roser’. (inscripcions d’11 a 12 h i presentació de treballs a les 13.30 h).

12 h —Visita al parc a través d’itinerari guiat.

Lloc: Parc de Torreblanca. Organització: Programa Ciutat de les Roses, Associació dels Amics de les Roses i Mancomunitat de Municipis.

Xerrada: ‘Les tècniques de relaxació, una eina

Del divendres 14 al dilluns 17 Estrena de Robocop al Cinebaix.

Any 2028, la multinacional OmniCorp domina el sector de la tecnologia robòtica. Els seus robots han guanyat tot tipus de guerres i ara volen aplicar aquesta tecnologia punta a dins dels Estats Units. La companyia aprofitarà l’ocasió per salvar Alex Murphy, un policia de Detroit al que han ferit de mort, dotant-lo de poders increïbles.

Cicle ContraBaix: Sant Andreu Jazz Band

Divendres 14 Amb 6 anys de trajectòria, la Sant Andreu Jazz Band té un repertori format per més de 50 temes en constant renovació, entre els quals trobem peces de les diferents èpoques del Dixieland, New Orleans, Swing, Big Band, Bebop, Funky i Jazz Vocal.

A l’Auditori del Palau Falguera.

Preu: 15 €, taquilla; 12 €, anticipada, i 11 €, Amics de ContraBaix. Organització: Ateneu. A les 9 de la nit.

XVI edició del Cicle de Cinema infantil: Els barrufets 2

15 dissabte i 16 diumenge Lloc: CineBaix. Organització: Servei Local de Català i Associació CineBaix. A les 17h.

Ball de Sant Valentí

Dissabte 15 Amb l’orquestra Gerunda a la Sala Ibèria.

Organització: Associació Balls d’Envelat. A les 11 de la nit.

Taller de primers auxilis

Dimecres 19 Lloc: Casal de la Gent Gran.

Organització: Creu RojaAssemblea local.

Inauguració de l’exposició ‘Una memòria de vida.

Divendres 21 Imatges fetes a Sant Feliu a principis del segle XX. Al Palau

Falguera a les 20h.

programa d’activitats. Al Casal de la Gent Gran. A les 17h.

Lliurament de premis del concurs Segon pregó de la de dibuix infantil ‘La Peña Bética de Sant Feliu i presentació rosa i el roser’ de la xirigota ‘Con Diumenge 23 más de 40 y sin na Al Palau Falguera. A les 13h. pa llevarme a la Espectacle musical: boca’ ‘Obre els ulls!’

Diumenge 28 Diumenge 23

A càrrec del grup Amalgama, amb el taller d’havaneres del

Lloc: Palau Falguera (auditori).

Preu: 5 €. Entrades a la Peña Bética. A les 21h.