Número 2 // 4.000 exemplars // novembre 2012 // Castellbisbal
Dins de la Campanya de Nadal de l'ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE CASTELLBISBAL, hi ha prevista la celebració de la III Fira de Nadal a l'Avinguda Gaudí (La Bassa) els dies 14 i 15 de desembre. Més informació: Josep Ramon Vall Canosa (Bon Àrea) vaycano2@msn.com - tel.: 638 822 993 - 937 711 792
Entrevista amb la 1a tinent d’alcaldia Dolors Conde (PSC) ens explica la seva visió de la política municipal i parla de la seva gestió al front del govern del consistori
P. 4
Un esport que arrela
Accident mortal a una fàbrica
L’handbol està fortament implantat a la vila i cada cop agafa més embranzida gràcies a l’esforç de persones com Toni Puntos
Inspecció de Treball investiga les causes que van provocar que un treballador quedés atrapat en una màquina de tall al polígon Sant Francesc // Un incendi va paralitzar l’activitat a la nau dies després
Guiadeprensa
Tràgic accident. Un veí de Viladecans va morir a causa d’un accident a l’empresa Gutser del polígon Sant Francesc. Va ser el dilluns 29 d’octubre cap a dos quarts de 7 de la tarda, quan presumptament el treballador estava manipulant una màquina de tall i aplanat de planxa metàl·lica i va quedar atrapat. La víctima es deia José Andrés A.P. i tenia 44 anys. Dies després, l’empresa va patir un incendi en una de les màquines. L’empresa apunta a una causa humana com a causa de l’accident laboral i descarta també que el foc tigui res a veure.
OPINIÓ / C IU T AT
2
editorial
Un municipi ben connectat
A
quests dies, Castellbisbal ha estat molt present a la premsa i al debat polític dels Pressupostos Generals de l’Estat amb un tema que afecta molt als veïns i veïnes de la vila, com és la millora de la competitivitat del sector empresarial del territori. La millora prevista i anunciada per la ministra Pastor, tant de la xarxa ferroviària de rodalies en el tram L’Hospitalet – Castellbisbal pel que fa a la renovació de la catenària amb la renovació parcial dels fils de contacte i de substentació, la instal·lació de pèndoles, la millora de las proteccions elèctriques i la col·locació de nous pòrtics rígids, han de suposar la garantia d’un òptim subministrament d’energia elèctrica a les nombroses circulacions ferroviàries en aquesta línia, que es una de les principals de enllaç nord-sud de rodalies de Barcelona. La pròpia estació de Castellbisbal també veurà millorat el seu subministrament elèctric. Tot, amb un import
el diari
de més de 3,5 milions d’euros. De la mateixa manera, la ministra va donar la data d’abril de 2013 com la data d’inici de la circulació de l’AVE pel Corredor Mediterrani que connectarà amb França. En aquest sentit, el 22% de la inversió ferroviària de 2013 a càrrec dels PPGG de l’Estat aniran a aquesta infraestructura. L’actuació significarà la implantació de l’ample europeu, el famós tercer fil entre Barcelona i Castellbisbal, per als quals es destinaran 381 milions. En aquests moments s’està, segons la ministra, redactant el projecte constructiu, estimant que el tram Tarragona – Castellbisbal estarà enllestit a finals d’any. A més, també s’ha recuperat el seguiment d’una obra -l’enllaç de l’AP-7 i l’A-2- també beneficiosa per a la comunicació. Tant de bo es vegin complides aquestes previsions i no siguin simples anuncis fets en context electoral i que després no s’arribin a portar a terme. Castellbisbal, el servei ferroviari de rodalies i el nostre teixit econòmic ho necessiten.
el diari de Castellbisbal · novembre de 2012
“Em fa pena que diguin que tots som iguals”
D
olors Conde, administrativa abans de ser política. Al juny de 2013 repetirà com a alcaldessa (ja ho va ser al 2007), ja que es parteixen, per dir-ho així, el govern del municipi amb Convergència i Unió. Confessa sentir vocació per la res publica, és a dir, per la gestió de la ciutat. És filla de pares andalusos i creu que el federalisme és més viable que la independència. Anabel Raluy —Com vas introduir-te en política? La meva carrera comença a l’any 1999 per coneixença amb el Ton Duran, que era primer secretari i va ser cap de llista en aquelles eleccions municipals. Per la proximitat que tenia amb ell, em va convèncer per formar part a les llistes que presentava el PSC aleshores. Em vaig incorporar com a independent a les llistes de la formació i al 2003 vam decidir fer un relleu generacional i jo vaig ser escollida com a cap de llista i em vaig incorporar com a militant, mentre que el Ton Duran va continuar sent primer secretari. De tota manera, el meu oncle havia estat regidor d’Esports i després va ser alcalde, i el meu pare des de sempre havia militat al partit i a casa sempre s’ha viscut la política de manera molt intensa i propera. Jo sóc socialista per convicció i perquè ho he viscut a casa des de petita. La meva àvia admirava el Felipe González i són tots republicans. Puc dir ben clar que no crec en partits sense ideologia.
—I l’entesa amb Convergència és bona? És molt bona. Tot i que a nivell de país tenim moltíssimes diferències, a nivell de poble són molt poques i les que hi ha, són salvables. La relació amb la Conxi és molt bona i hi ha entesa. —Quins problemes s’han de solucionar a Castellbisbal? Com a tot arreu, l’atur i les persones en risc d’exclusió social, la gent que ho està passant malament, que no té feina i no té cobertures. —Què et demana la gent pel carrer? La gent és conscient de la situació en la que ens trobem i ara no demana grans equipaments, només et demana tenir una atenció sanitària correcta. És el que palpo. —Vas ser l’artífex per aconseguir que s’acabés l’enllaç de l’AP-7 i l’A-2. Us emporteu bona part de la poca inversió en infraestructures que ve d’Espanya?
—Què és per a tu ser alcaldessa? A mi el fet de dedicar-me a la política, amb la que actualment hi ha desencís per part de la població -cosa que em fa molta pena- és un servei a la ciutadania. Em sento orgullosa i satisfeta de poder treballar en el que m’agrada. De fet, em fa pena que diguin que [tots els polítics] som tots iguals. Com diuen, el movimiento se demuestra andando, i jo cada dia intento demostrar que no tots som iguals. És una vocació. El que més m’agrada és dedicar-me al meu poble i més enllà no és la meva fita. Cada dia intentem millorar perquè la gent estigui al menys, mig contenta, encara que ja sé que és difícil. Podeu consultar l’edició digital a:
de Castellbisbal
El diari de Castellbisbal no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Castellbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.
Castellbisbal és un punt neuràlgic i estratègic i en el moment en què es va decidir que no hi havia pressupost, més del 70% de l’obra estava executat; per tant, no em semblava de sentit comú que s’aturés. L’obra és avantatjosa per a Castellbisbal i per a tot Catalunya. També t’he de dir que d’aquest govern de l’Estat no entenc gaires coses.
Redacció: diaricastellbisbal@gmail.com Publicitat: publi.eldiaridecastellbisbal@gmail.com Telèfon: 936 857 683
Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1046-2011 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat
Distribució:
Número 2, novembre 2012 4.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU
el diari de Castellbisbal · novembre de 2012
C IU T AT
3
Geancar aterra a Catalunya amb una nova nau al polígon Agripina L’empresa és la distribuidora oficial del principal fabricant privat de màquinaria pesada
Agripina, per al qual ha hagut d’invertir més de 700.000 euros per adequar les noves instal·lacions a les necessitats de l’empresa en una nau de 4.333 metres quadrats. Fins ara, l’empresa estava instal·lada a Riba-roja de Túria -on té la seva seu- i Alacant (País Valencià), a Calvià (Illes Balears) i a Múrcia, sumant 11.835 m2, però encara no disposava de cap sucursal a Catalunya. Així doncs, D’esquerra a dreta: el director general de Geancar Castellbisbal, el director general de JCB a Europa, la seu de Castellbisbal la directora a Espanya, l’alcaldessa, la primera tinent d’alcalde i el president de Geancar Ajuntament esdevindrà el punt de A. R. referència per a tots els clients L’empresa de maquinària pesa- tellbisbal. La multinacional des- que l’empresa de màquinaria da Geancar acaba d’inaugurar embarca a Catalunya amb una pesada (excavadores, torres de unes noves instal·lacions a Cas- sucursal al polígon industrial iluminación, etc) té a Catalunya.
I és que la marca és la distribuidora oficial de la marca JCB, el major fabricant privat de maquinària per a construcció, agricultura, indústria, zones verdes, demolició, reciclatge i enginyeria militar. Geancar les repara i comercialitza.
L’empresa esdevindrà el punt de referència per als seus clients de Catalunya La inauguració de les noves instal·lacions de Geancar va tenir lloc el passat dissabte, 6 d’octubre, amb una jornada de portes obertes que va comptar amb la presència de l’alcaldessa de Castellbisbal, Conxi Llurba, que va lloar l’equip directiu pel
seu “valor per posar en marxa una delegació per atendre el mercat català en un context de crisi com el que vivim actualment”. Com a resposta, el director general de l’empresa, Juan Vicente Llopis, va agrair la càlida acollida de l’Ajuntament durant tot el procés per instal·larse al municipi. La inauguració es va cloure amb la descoberta d’una placa commemorativa, a càrrec del director general de JCB a Europa, Claudio Fiorentini. La nova instal·lació consta d’un àrea de taller, magatzem de recanvis amb una disponibilitat immediata del 90% i de zona expecífica per a vendes, formació i serveis administratius. Geancar va registrar ingressos 4,84 milions d’euros en 2011, enfront dels 5,53 de l’any anterior, i té 29 treballadors.
C IU T AT
4
el diari de Castellbisbal · novembre de 2012
Mor un treballador a la fàbrica Gutser de Castellbisbal L’operari estava manipulant una màquina de tall i s’hi va quedar atrapat
Massa accidents Malgrat que la xifra ha millorat a la última dècada, les darreres dades disponibles d’Eurostat (del segon trimestre del 2011) releguen l’Estat espanyol a la cua quant a seguretat a la feina. Espanya registra un augment del 2,2% en l’índex d’accidents laborals, el que en xifres absolutes es tradueix en 4.792 accidents per cada cent mil treballadors, superant de molt la mitjana europea, que té un índex de 2.543 mil accidents, una reducció del 11% respecte de l’any anterior. Guiadeprensa
Pitjors condicions que a Europa De l’anàlisi de l’informe de l’oficina d’estadística europea es desprén que en el 2011 la població traballadora espanyola continua reflectint una enorme distància respecte a la qualitat de les seves condicions de feina en comparació mb el conjunt de països europeus, sobretot en temps de treball, salaris i sinistralitat laboral.
A. R.
Un veí de Viladecans va morir a causa d’un accident a l’empresa Gutser del polígon Sant Francesc. Va ser el dilluns 29 d’octubre cap a dos quarts de 7 de la tarda, quan -presumptament- el treballador estava manipulant una màquina de tall i aplanat de planxa metàl·lica i va quedar atrapat. La víctima es deia José Andrés A.P. i tenia 44 anys. Al web del sindicat CGT, en un text del 2005, es pot llegir: “Aquesta empresa ha estat catalogada per la Conselleria de Treball com una de les empreses amb més sinistralitat laboral en el sector del metall, uns cinc accidents greus o molt greus anuals de mitjana. L’empresa pretén mitjançant l’acomiadament de treballadors fixos i contractant ETTs que es renunciï a l’aplicació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. També es pretén augments de productivitat abaratint costos sense el consegüent augment
de les mesures de seguretat”. L’empresa, en canvi, apunta a una negligència humana com a causa de l’accident laboral. Incendi investigació Al rescat del treballador van acudir quatre dotacions de Bombers, la policia local de Castellbisbal, el Servei d’Emergències Mèdiques i nou patrulles dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Rubí, ja que Castellbisbal forma part de la seva Àrea Policial. Els Mossos han passat el cas al Jutjat d’Instrucció que hi havia de guàrdia i al Departament d’Empresa i Ocupació, per tal que obri una investigació que investigui les causes de l’accident laboral. Fonts properes a l’empresa indiquen que Inspecció de Treball hauria d’haver lliurat ja el respectiu informe. Dies després, la mateixa empresa, situada al número 2 del carrer Argent, va patir un incendi . Va ser el dissabte 10 de
novembre, mentre l’empresa aprofitava l’aturada del cap de setmana per tasques de manteniment. En paraules a El Diari, l’empresa descarta totalment que els incidents estiguin relacionats, ja que van tenir llocs en naus diferents. El foc es va calar a les 2 de la tarda, també en una màquina de tall de xapa. 14 dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat van impedir que el foc es traslladés a la resta de la nau industrial mentre tota el personal sortia al carrer. Per tant, l’incident no va produir danys personals, tot i que el servei sanitari va haver d’atendre un treballador al lloc dels fets que finalment ha resultat il·lès. Una cop extingit l’incendi, els bombers van ventilar tota la instal·lació fins que es van retirar al voltant de dos quarts de 7 de la tarda. Gutser fabrica peces d’acer que s’apliquen en automoció (Seat, Volkswagen, etc) i construcció.
el diari de Castellbisbal · novembre de 2012
C IU T AT
5
Gran impulso en infraestructuras
Las inversiones en comunicaciones viarias y ferroviarias no esquivan Castellbisbal como punto clave del transporte de mercancías en Catalunya y hacia Europa A. R.
El Ministerio de Fomento ha decidido retomar la construcción del enlace entre la AP-7 y la A-2, a su paso por el término municipal de Catellbisbal. Las obras han empezado pues 7 meses después de que fueran paradas el verano pasado debido a las medidas tomadas para la contención del gasto público. Y a pesar de esta parada temporal, el Ministerio prevé que finalicen al año 2013, la misma fecha prevista en el calendario inicial. “Tejido industrial vital” Es una suerte para Castellbisbal o al menos para su industria, ya que parece que la poca inversión del Estado salpica a Castellbisbal. En el caso del enlace de la autopista AP-7 con la autovía A-2, el gobierno había decidido parar las obras a apenas un 30%
de su finalización. La por entonces alcaldesa de Catellbisbal, Maria Dolors Conde (PSC), lideró la presión para que continuaran los trabajos de enlace y en febrero, por fin esta dió sus frutos: el secretario de Estado de Infraestructuras, Víctor Morlán, anunció la reanudación de las obras a los representantes municipales implicados, los alcaldes y alcaldesas de Terrassa, Rubí, Sant Cugat del Vallès, El Papiol, Pallejà, Corbera de Llobregat, Sant Andreu de la Barca y Catellbisbal. La obra principal saldrá adelante a cambio de renunciar a una obra complementaria que encarecía el presupuesto un 30%. Este ahorro proviene de la renuncia a la instalación de unas pantallas acústicas a la altura de Sant Andreu de la Barca, así como a la eliminación de un
desdoblamiento de la carretera Comarcal 1.413. Conde ha manifestado que la obra es importante, “no sólo para los municipios y comarcas directamente afectados, sino para todo el país, puesto que se trata de una conexión entre las dos infraestructuras viarias más importantes del país que da servicio a un tejido industrial vital para nuestra economía”. La alcaldesa también se mostró satisfecha por el entendimiento que ha habido entre los alcaldes que, desde el verano pasado, decidieron hacer causa común.
las circulaciones ferroviarias en una de las principales líneas de enlace norte-sur en el núcleo de cercanías de Barcelona. La modernización comprende: la renovación de los hilos de contacto y de sustentación, la instalación de péndolas, la mejora de las protecciones eléctricas, la colocación de nuevos pórticos rígidos y la ejecución de operaciones de compensación. Como es habitual en este tipo de actuaciones, Adif realizará estos trabajos en horario nocturno, para minimizar la alteración del paso de trenes.
Modernización de catenaria También Adif beneficia las comunicaciones de este núcleo urbano e industrial, ya que ya ha adjudicado la primera fase del proyecto de rehabilitación y modernización de la catenaria entre Hospitalet y Castellbisbal, esta vez en la línea de ancho convencional Barcelona-VilafrancaSant Vicenç de Calders. Las obras se han adjudicado a Elecnor, con un importe de 3.547.998 euros por un tramo de 18 kilómetros de vía doble entre Hospitalet de Llobregat y Castellbisbal, así como en las estaciones de Cornellá de Llobregat, Sant Joan Despí, Molins de Rei, El Papiol y la propia estación de Castellbisbal, y en las vías secundarias. Estos trabajos garantizarán un suministro óptimo de electricidad a
Corredor mediterráneo Y como alternativa para proveer de electricidad un tren está el tercer raíl, un método que consiste en hacer pasar un tren a través de un riel rígido continuo situado en uno de los lados de las vías o entre ellas. Como ya anunció El Diari en su primer número, cabe recordar que el gobierno ha
decidido implantar ancho internacional en el tercer hilo entre Barcelona-Castellbisbal-Murcia, obra que entra dentro del denominado Corredor Mediterráneo, uno de las reclamaciones más fervientes de los partidos catalanes. Según el gobierno del PP, el proyecto estará finalizado a finales de 2012, aunque eso no signifique que ya puedan circular trenes, pues estos también se deben adaptar. El gobierno prevé que el proyecto constructivo del tramo Castellbisbal-Tarragona esté finalizado a final de año, los del tramo Tarragona-Valencia a principios de 2013 y los relativos al que hay entre Valencia y Almussafes-Murcia, a mediados de 2013, listos para ejecutarlos. La ministra ha destacado que se ha invertido un total de 100 millones en Barcelona, 70 en Castellón, 20 en Alicante, 20 en Valencia y 50 en Tarragona.
Ajuntament
E SPOR T S
6
novembre de 2012 · el diari de Castellbisbal
“El bons resultats acostumen a venir només amb un bon treball”
El director del Club Handbol Castellbisbal considera que l’esport ha arrelat a la vila
Toni Puntos, director tècnic del Club Handbol Castellbisbal, ens parla de la creació del primer club d’aquesta disciplina a la vila. Va començar a jugar als 10 anys, i als 21 va decidir fer-se entrenador. La seva curta etapa com a jugador la va fer a Molins de Rei, on també es va formar com a tècnic. Porta més de 20 anys fent d’entrenador pel Vallès Occidental i el Baix Llobregat, recorrent una corrua de municipis que comprenen Martorell, Sabadell, Sant Cugat, Sant Andreu de la Barca, Sant Joan Despí i El Papiol, entre d’altres. Carlos Juez
Carlos Juez Twitter: @CJJuez
—Toni, quan es decideix fundar el club d’handbol? La fundació del club va tenir lloc formalment aquest darrer estiu i va ser impulsat bàsicament pels pares i mares del nois que conformen la primera generació de practicant d’handbol a la vila, els quals actualment conformen l’equip infantil. També cal destacar la gran tasca dels pares i mares del equips inferiors i la col·laboració de l’AMPA de l’escola Mare de Déu de Montserrat. —Tot i que el club com a tal té uns mesos de vida, la història ve de lluny. Primer, com a activitat extraescolar, i més tard, com a equip d’handbol del CEIP Mare de Déu de Montserrat. Explica’ns tot el procés d’introducció d’aquest esport a la vila. La creació del club és la culminació d’un llarg procés d’introducció de l’handbol a Castellbisbal a partir d’un programa poliesportiu que es va implantar a les escoles del municipi fa prop de 6 anys. El programa pretenia presentar als nens i nenes diferents alternatives esportives i, al mateix temps, introduir un esport nou com era aleshores l’handbol. —Va tenir èxit aquest programa poliesportiu? I tant, el primer any, prop de 60 alumnes de primària van descobrir un esport que es jugava amb la mà i que a més, era molt
dinàmic i divertit. Però posteriorment, a causa de la manca d’entrenadors qualificats, vam haver de restringir l’activitat al CEIP Mare de Déu de Montserrat. Allà va ser on vam començar a muntar el primers equips de mini-handbol, a competir en Jocs Escolars i a arribar on som ara. Tot i això, el camí tot just acaba de començar, queda molt per recórrer. —L’Ajuntament ha donat el suport necessari per a la introducció de l’handbol a Castellbisbal? No tenim cap queixa en relació a les poques demandes que els hem fet. Espais per jugar, per entrenar i tramitació de fitxes són alguns del suports que hem rebut. Ara comencem a necessitar més suport, per això l’equip directiu ha iniciat els tràmits per a l’obtenció d’algun ajut econòmic en forma de subvenció que
ens ajudarà a tirar endavant el projecte. —Entenc que heu hagut de posar diners de la vostra butxaca per tirar endavant el projecte. Heu rebut suport de patrocinadors? Més val no pensar en l’esforç econòmic i de temps que hem fet per arribar fins on som, tot i que quan ara veus jugar els nostres esportistes tot l’esforç ha valgut la pena. Fins ara tot el tema de les equipacions l’hem cobert amb l’ajut d’algunes empreses locals (Terlo, Hidracas i Okey Plàstics). Sense ells, tot això hagués estat molt més difícil; per això aprofito l’ocasió per donar-los les gràcies en nom del nostre club. —Després de tots els esforços fets, quin moment viu l’handbol a la vila?
S’ha de reconèixer que la competència amb altres esports de Castellbisbal és molt dura i costa molt arrossegar nous jugadors. Des dels inicis, vam pensar que el procés d’implantació ha de ser gradual i ben meditat. Tal i com he comentat anteriorment, el fet de no disposar d’entrenadors qualificats al poble per la nul·la tradició d’aquest esport a casa nostra, fa que s’hagin d’anar a buscar entrenadors de fora amb el que tot això comporta de dificultós. Tot i aquests obstacles, actualment ja comptem amb una trentena de jugadors repartits en tres equips: un infantil, un al·leví i un equip format per una barreja de benjamins i pre-benjamins. Si hi ha algun interessat en apuntar-se, pot contactar amb nosaltres a l’adreça electrònica: handbol.castellbisbal@ gmail.com.
L’Equip infantil participarà a a la competició que organitza la Federació Catalana d’Handbol Club Handbol Castellbisbal
—Les instal·lacions de les que disposeu són les adequades per dur a terme la pràctica de l’handbol? Les instal·lacions són del tot adequades, tot i que el problema resideix en l’escàs volum de treball que es pot desenvolupar perquè som molts practicants i pocs els espais i franges horàries per disposar de les instal·lacions. De tota manera, reconeixem l’esforç de l’Ajuntament per acollir-nos i valorem en gran mesura la col·laboració i ajut que hem rebut per part de la gent del bàsquet i el futbol sala. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment. —Per últim, quins objectius generals i a nivell esportiu té el club? El nostre objectiu general és el de sempre, difondre l’handbol a Castellbisbal i formar jugadors del millor nivell possible. Des del punt de vista esportiu, volem simplement motivar als més petits fent que participin en els Jocs Escolars; pel que fa al nostre primer equip, l’infantil, pretenem que s’enriqueixi tècnicament participant a la competició que organitza la Federació Catalana d’Handbol (FCH), competint amb equips del millor nivell possible. No ens obsessiona el guanyar i sí, aprendre a jugar cada vegada millor. El bons resultats acostumen a venir només amb un bon treball.
el diari de Castellbisbal · novembre de 2012
agenda
Taller de compostatge III Autocròs Vila de Castellbisbal Dissabte 17 Tens jardí o hort? Vols fer adob a casa teva? Aprèn les nocions bàsiques del compostatge i emporta-te’l a casa en acabar la sessió. A les 11 a la sala de plens.
crítica literària
Diumenge 18 Al Serral de la Verdolaga. De 8 a 9 del matí, verificacions administratives i verificacions tècniques; de 10 del matí fins tres quarts d’11 els entrenaments i
AGE ND A / LLIBR E S
després les classificatòries, finals i el lliurament de premis.
Curs de programari lliure Del 20 de novembre fins al 20 de desembre Tallers d’introducció al programari lliure i a l’entorn Linux. Cal inscriure’s al PIJ.
7
Xerrada amb Nadia Gulham Dijous 22 El seu cas va fer la volta al món. Després de dos anys hospitalitzada per greus ferides a causa d’una bomba, Nadia Ghulam surt de l’hospital en un Afganistan governat pel règim talibà. Des d’aleshores i durant deu anys, Nadia es fa passar pel seu germà
mort per poder portar un sou a casa. Anys després s’instal·la a Catalunya on, gràcies a l’interès de l’escriptora Agnès Rotger ha pogut explicar la seva història a través del llibre. Rotger, guanyadora del Premi Prudenci Bertrana de Novel·la 2010, adia relata el país en el que va néixer i créixer, un país en guerra en què la gent s’enfronta a grans dificultats. A les 11 a la biblioteca.
El tercer front obert de Pau Vidal
S
Anabel Raluy
egona entrega de la saga del detectiu Miquel Camiller, el cognom del qual és un homenatge al prolífic i valorat autor de novel·la negra i social de tradició siciliana, Andrea Camilleri.
Camiller és l’alter ego de paper de Pau Vidal, filòleg empedreït i obsessiu, crític amb el català que es destrossa a l’àrea metropolitana i en trobar paraules noves juntament a l’origen en què s’han format. Després de resoldre un cas de delicte ecològic amb clars atacs a les empreses que gestionen l’aigua a Catalunya a Aigua bruta, Vidal empeny Camiller de manera accidental -i molt poc inversemblant- cap a un cas d’assassinat que en principi apunta a la gelosia -amorosa o professional- o la lluita entre bandes llatines. Per fer-ho, haurà de continar col·laborat amb els Mossos d’Esquadra, que d’una manera, -novament, poc creïble- convencen el detectiu/filòleg a col·laborar amb la comissaria -on fa classes de català- per resoldre la troba-
lla d’un cadàver a l’altra banda del Sénia, una bona excusa que s’empresca Pau Vidal per parlar, valgui la redundància, de la parla del País Valencià, sobretot a través d’un personatge, la identitat del qual resulta confusa fins al final: és un col·laborador, és un policia; és mosso o nacional? Tot i que no es pot negar interès a la novel·la, Fronts oberts -el títol de la qual tampoc no troba justificació a la històriano té la qualitat d’Aigua bruta, brillant, sorprenent i valent exercici de denúncia social. En canvi, la tercera novel·la de l’autor dels mots enreixats en català a El País -també havia escrit una molt punyent i original Homeless- sembla escrita amb presses, i repetint maldestrament els pitjors tòpics de les novel·les policíaques, com les
casualitats inexplicables, els cops de puny gratuits i l’aparició de personatges -un gos- que només serveixen a les necessitats de l’autor. El més interessant és, potser, la
radiografia que fa del registre parlat pels personatges segons el seu estrat social, procedència, intencions i nivell cultural; de vegades, amb massa suficiència.