Page 1

Ciutadella de Menorca, 6 de juliol de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.530

Els tresors del Museu Municipal

Una promotora interessada en la construcció d’un port esportiu i un camp de golf a Cala en Busquets

Menorca porta vuit mesos consecutius incrementant el nombre de persones sense feina respecte a l’any passat

Àngels Costa, especialista en PNL i Coaching empresarial


Urgències Seguretat Social: Canal Salat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12 Centre Insular Sanitat de Menorca: Tel. 971 36 04 26 Creu Roja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112 Ajuntament de Ciutadella: Plaça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50 Policia Municipal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87 Comissaria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95 Bombers: Tel. 971 38 08 09 • Taxis: Tel. 971 48 22 22

FARMÀCIES DE TORN

Divendres dia 6 Dissabte dia 7 Diumenge dia 8 Dilluns dia 9 Dimarts dia 10 Dimecres dia 11 Dijous dia 12 Divendres dia 13

MARCH CAVALLER LÓPEZ-FONT PLAÇA NOVA OLEO MOLL LÓPEZ-FONT CASTANY

Plaça Jaume II, 5 Plaça de la Catedral Jerònia Alzina, 5 Plaça Nova Federico Pareja, 54 Eivissa, 50 Jerònia Alzina, 5 Tres Alqueries, 3

CIUTADELLA-MAÓ (Transportes Menorca) Dissabtes CIUTADELLA

6:40

13:15

7:15

14:15

7:45

15:15

8:15

16:30

8:45

17:00

9:30

18:15

10:45

19:30

11:30

21:00

12:30

22:15

MAÓ

CIUTADELLA

9:00

13:00

9:00

13:00

10:30

17:30

10:30

17:00

12:00

20:00

12:00

20:00

MAÓ

6:45 7:15 7:45 8:15 8:45 9:30 10:15 11:15 12:00

13:15 14:15 15:15 16:15 17:00 18:15 19:30 21:00 22:15

Diumenges i Festius MAÓ

CIUTADELLA

971 484 216

Horario NURA NOVA A PARTIR DE DIA 27 DE ENERO

AUTOBUSOS

De dilluns a divendres

RESERVES CIUTADELLA AL

8:00

13:00

8:00

13:00

10:30

17:30

10:30

17:30

12:00

20:00

12:00

20:00

DIAS

ALCUD. - CIUT.

CIUT.- ALCUD.

Lunes

08'00-16’00

11’30-19’30

Martes

08'00-16’00

11’30-19’30

Miércoles

08'00-16’00

11’30-19’30

Jueves

08'00-16’00

11’30-19’30

Viernes

08'00-17’00

11’30-20’00

Sábado

08'00

19’30

Domingo

16'00

19’30

PLATGES (Torres Allés Autocares) • Sortides des de Ciutadella - Plaça des Pins • HORARI A PARTIR DEL 26 DE JUNY SORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A: CALAN BLANES DELFINES CALAN FORCAT

07:15* 15:00 08:00* 15:30 08:40 16:00* 09:05 16:30 09:35* 17:00* 09:50 17:30 10:05* 18:00 10:30 18:30* 10:50 19:00 11:05 19:30 11:30* 20:00 12:00 20:30* 12:30* 21:00 13:00 21:30* 13:30* 22:00

14:00 14:30*

22:30* 23:30

CALETA CALA BLANCA SANTANDRIA

07:001 08:001 08:50 09:35*

10:10 10:45* 11:40 12:30 13:15* 13:45 14:15* 14:45

15:15* 16:00 17:00* 18:00 19:00 20:00* 21:30 22:30 22:30 23:001 24:301*

CALETA CALAN BOSCH SON XORIGUER

07:00 08:00 08:45* 09:00 09:30 09:45* 10:00* 10:15 10:30* 10:45 11:00* 11:30 12:00 12:30 12:45* 13:00 13:15* 13:30 13:45* 14:00 14:15* 14:30

15:00 15:30* 16:00 16:30 17:00 17:30 17:45* 18:00 18:15* 18:30 19:00 19:30* 20:00 20:30* 21:00 21:30* 22:00 22:30 23:00 23:30* 24:30*

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA *

EXCEPTE DIUMENGES 1

PER CALA’N BOSCH

PLAÇA PINS-CANAL SALAT POICI CAMÍ DE SA FAROLA

07:00* 08:00 09:00 10:00 11:00 12:00 13:00

14:00 15:00* 17:00* 18:00* 19:00* 20:00*

CAMÍ DE SA FAROLA POICI CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:30* 08:30 09:30 10:30 11:30 12:30 13:30

14:30 15:30* 17:30* 18:30* 19:30* 20:30*

* EXCEPTE DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS

S E T M A N A R I

Núm. 3.530. Any LXX. Dipòsit legal ME 54-1958. DIRECTOR: José Manuel Al·lès Salvà REDACTORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports). ADREÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciutadella de Menorca TELÈFON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eliris-digital@infotelecom.es / eliris-disseny@infotelecom.es PÀGINA WEB: http://www.infotelecom.es/eliris EDITA:

2


Turisme sense turistes

La marxa pel Camí de Cavalls per la protecció territorial es reinicia divendres a Ciutadella

Festa de cloenda de l’escola de ciclisme de la Penya Ciclista Ciutadella

editorial

POST FESTUM

La darrera enquesta de la Fundació Gadeso posa de manifest que Menorca és l'illa que menys creu amb el turisme, malgrat ser l'únic motor econòmic que tenim. Els menorquins som els més reticents amb els visitants i encara hi ha un percentatge molt elevat de gent que no vol turisme, cosa que ja va advertir fa uns anys el periodista Iñaki Gabilondo quan va afirmar que "Menorca es una illa que vol turisme, però sense turistes", i és clar, açò no és possible. Menorca ha de saber gestionar el seu futur turístic, fixar quin tipus de turisme volem i també treure profit al que tenim i fins ara no hem sabut ofertar adecuadament per a ser una destinació personalitzada, única i diferent a la resta dels nostres principals competidors. Tenim una illa on es pot gaudir plenament de la natura en cadascuna de les diferents estacions de l'any, tenim el Camí de Cavalls com una oferta que pot donar molt de sí, sempre que es programin recorreguts amb llocs on pernoctar, miradors, llocs on gaudir dels elements, etc. També som una illa amb una gastronomia excepcional, podem ser tot un referent gastronòmic a les Illes, però hem de saber potenciar la nostra gastronomia, els plats de sempre i ofertar-los a les cartes dels restaurants i també de la planta hotelera, perquè quants de restaurants fan un oliaigua, o un arròs de la terra, unes gambes al forn, un arròs dins el tià de terra..., possiblement els podríem comptar amb els dits d'una mà. Menorca té un turisme de sol i platja que s'ha de cuidar, però també és una illa massa tranquil·la, necessita oferta d'oci a la nit, com per exemple la Disco Space o La Cova den Xoroi, augmentar la seva oferta de fires i mercats en temporada i especialment una millor relació qualitat preu en la oferta complementaria, perquè hem de reconèixer que som una illa cara, i no es pot pretendre guanyar en dos mesos el que s'hauria de guanyar amb sis. Volem turisme, però ens sobren els turistes..., malament anam. S E T M A N A R I

3


Els tresors del Museu Municipal

El Museu Municipal de Ciutadella es troba a una antiga part de la murada de la ciutat, el bastió de Sa Font, mig amagat entre una paret que passa desapercebuda i unes escales blanques que tenen una discreta senyalització a les portes de molts dels tresors ciutadellencs. Les arrels prehistòriques del municipi es guarden gelosament amb d’altres troballes més recents que ben mereixen un recorregut per aquestes dependències. Des d’una pinta ancestral als vestits que duien els menorquins fa pocs segles, tot hi te cabuda a un dels racons que passen més desapercebuts de Ciutadella. TEXT: P.B. FOTOS: P.B.

L

Museus a l’aire lliure tancats a dins d’una vitrina a història de Menorca es conta mitjançant moltes de les troballes que es fan en coves i jaciments arqueològics, dels quals l’illa n’és plena. Sovint es descriu Menorca com un museu a l’aire lliure, ple de pedres que conten què va succeir en èpoques passades. Però per saber els secrets que amaguen moltes d’aquestes pedres, és necessari fer un cop d’ull a alguns documents fets pels qui, a banda, de deixar-hi una petjada contemporània, s’han dedicat a l’estudi de les restes que van trobar davall la terra que molts turistes i

menorquins trepitgen ara. D’aquests assumptes en sap na Majo León, l’actual arqueòloga municipal i encarregada del museu. Ella ens n’obra la porta secreta, camuflada en un dels plafons de les exposicions temporals que ara mostren les troballes submarines de Cala’n Busquets. La seva feina, entre d’altres moltes, és la de preservar dos dels majors tresors arqueològics que es conserven de l’illa: les restes de les coves des Mussol i es Càrritx (1995-97). “És la col·lecció més important que tenim al museu i probablement és la més important de l’illa per la informació que n’hem pogut extreure.

Amb el material que s’ha conservat – entre el que es troba un matoll de pèl humà gairebé intacte – hem pogut conèixer com vivien els humans de la prehistòria, quins costums tenien, habilitats i materials que empraven i també rituals de mort i cultura”, explica na Majo, que conserva totes aquestes restes en unes vitrines hermètiques que simulen les característiques ambientals de les coves on es van trobar. “La conservació del material estudiat és primordial per mantenir el patrimoni de l’illa”, apunta, “i aquesta conservació permet també mostrar als 4


report

guarden aquests tresors, amb restes humanes incloses. “Una de les excavacions recents més importants va ser la del mosaic paleocristià del carrer dels Socors,” diu na Majo guardant un crani a la seva caixa corresponent, “però molt del material que tenim aquí son donacions de particulars, com la col·lecció de vestits de Julio Bagur (1998), material d’impremta que ens va passar El Iris o un bot que ens van donar els Amics de la Mar”. Destaca també la col·lecció Sánchez, per extensa, i les restes submarines que es troben a tots els racons del magatzem, on un grup d’arqueòlegs fan feina damunt noves restes que passaran a formar part dels tresors de Ciutadella.

La conservació del material estudiat és primordial per mantenir el patrimoni de l’illa

ciutadans la importància de conèixer la pròpia història per poder evolucionar, tot i que normalment el que ve del passat es veu com un impediment per al progrés”, es lamenta. Ara bé, des del museu fan feina perquè aquesta concepció canvi. “És important que des de petits, els fillets i filletes vegin el patrimoni com un valor propi i que s’ha de conservar, perquè és únic. Per exemple, en tot el món, només Menorca i Mallorca tenen cultura talaiòtica”, explica.

Calaixos del temps Per donar a conèixer tots aquests tresors i valors, el museu te un programa educatiu i de divulgació que cada any s’ofereix a les escoles de Menorca i també als visitants “Ara mateix tenim tres tipus de visita”, explica na Majo, “la primera és una visita guiada a l’exposició permanent, que abraça des de la prehistòria fins a l’època islàmica. Tenim material més recent, però per raons d’espai no ho podem mostrar tot. La segona és una visita guiada amb taller i la darrera, novetat d’enguany, dirigida a les escoles especialment, és un taller de calaixos d’història. Tenim material re-

servat perquè els visitants més petits puguin experimentar i conèixer aquestes restes, mitjançant calaixos que representen diferents èpoques”, diu na Majo. “Son els més agraïts i els que millor s’ho passen”, afegeix. Fent net pedres Però la feina al museu és molt més extensa del que podria semblar. Na Majo ens explica que cada troballa que es fa al municipi, ja sigui en coves o jaciments, o a les múltiples excavacions que es fan a dins del poble, s’ha de fer net, siglar, remuntar, classificar, restaurar, conservar i emmagatzemar. Centenars de caixes apilades en munts immensos

Normalment el que ve del passat es veu com un impediment per al progrés

5


El TSJIB anul·la el preu just fixat per expropiar una finca afectada per les obres d’ampliació de la zona de rec de Ciutadella

Redueix la indemnització global a cobrar pel propietari dels 1.722.000 € fixats pel Jurat a només 1.054.000 €. La Sala discrepa del criteri del Jurat Provincial d’Expropiació Forçosa i diu que no s’ha minvat la capacitat productiva agrícola del remanent de la finca susceptible de ser indemnitzada. El Jurat va establir que s’havia d’indemnitzar aquest minvament en 699.000 euros, però la Sala diu que el perjudici “és irrellevant”. El TSJIB recorda que l’expropiació afectà només al 12% dels 520.000 m2 de la finca. La Sala rebutja també la pretensió de la propietat, segons la qual la construcció d’una bassa reguladora d’aigües depurades hauria afectat l’habitabilitat de les cases del lloc. Diu que el demèrit causat a la vivenda per la depuradora i la bassa es del 20% i no del 50%, com pretenia el propietari.

E

TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

l Tribunal Superior de Justícia de les Illes (TSJIB) ha anul·lat la resolució del Jurat Provincial d’Expropiació Forçosa que va fixar el preu just dels béns i drets afectats per les obres de substitució d’aigües potables i l’ampliació de la zona de rec de Ciutadella. Aquesta obra va ser declarada d’interès general per la Llei autonòmica 14/200, de 29 de desembre. Dia 6 de novembre de 2006 es va procedir a l’acta prèvia d’ocupació dels terrenys. L’expropiació afecta a una superfície de 83.000 metres quadrats de sòl classificat com a rústic, propietat d’un particular. Dins de la parcel·la expropiada, s’hi inclouen 1.761,70 metres lineals de paret seca i unes construccions catalogades. Les valoracions contingudes en els fulls d’apreuament de l’Administració i de l’expropiat, així com la fixada en l’acord del Jurat Provincial van ser ben diferents: 583.100 euros (Administració), 2.965.363 euros (particular) i 1.722.912,16 euros (Jurat d’Expropiació Forçosa de les Illes Balears). Tant la part expropiada com l’administració expropiant van impugnar l’acord. Valoració L’Administració va discrepar de la valoració del sòl decidida pel Jurat (10 €/m2). El TSJIB nega, com diu l’administració expropiant, que aquesta sigui

tot just la mitja artimètica de les quantitats exposades inicialment per les dues parts enfrontades. D’altra banda, l’Administració va recordar que el preu del terreny de finques semblants a l’expropiada era el de 5,26 €/m2, com així va reflectir en el seu full d’apreuament. Afegí que el Jurat ha valorat els béns catalogats d’acord amb el que ha disposat el Servei de Patrimoni Històric del Consell de Menorca, però no ha tingut en compte que la propietat es veu lliurada del deure de conservació d’aquests elements. A més, explicà que la paret seca

té un valor inferior al fixat pel Jurat, i que no existeix demèrit de la finca expropiada, que no queda afectada en la seva explotació agrícola. Per part seva, la propietat expropiada acceptà en el seu recurs la valoració de 10 €/m2 i insistí que el Jurat no valorat el demèrit causat a l’habitabilitat de les edificacions amb la instal·lació de la bassa reguladora de les aigües depurades. Pel que fa al primer dels recursos, el 6


nexió o de comunicació”.

actualitat

Dictamen La propietat aporta un dictamen d’un enginyer agrònom que valora l’existència d’un demèrit. No obstant, diu el TSJIB, “se discrepa de les seves conclusions, atès que en quedar una finca agrícola de 60 hectàrees, els perjudicis són irrellevants, per la qual cosa no procedeix fixar una indemnització en no existir perjudici real distint del ja compensat amb el pagament del preu just de la part expropiada”. En conclusió, segons la Sala, “no hi ha minvament de la capacitat productiva agrícola del remanent susceptible de ser indemnitzada”.

TSJIB deixa clar en la seva sentència que l’Administració no ha utilitzat la prova idònia per desvirtuar el criteri del Jurat –la pericial-, sinó que ho fa mitjançant l’aportació d’uns preus de compra de finques rústiques per part de l’Administració que fan referència, en molts de casos, a altres illes.

Servitud Quant al segon recurs, el TSJIB considera correcte el criteri del Jurat de fixar un valor inferior als terrenys afectats per la servitud elèctrica i insisteix que allò expropiat en part era un terreny ja depreciat per raó de la servitud. La depreciació, en conseqüència, se suposa indemnitzada a la propietat en el seu dia, el que comportaria un enriquiment injust a favor de la propietat que la Sala no accepta. El Jurat fixa en 25.667 euros el preu just del pont de bestiar i de les restes de mur talaiòtic existents a la finca sobre la base de la valoració feta pel Servei de Patrimoni Històric del Consell. L’Administració expropiant considera, en canvi, que el seu valor s’ha de fixar en 16.667 euros. El TSJIB desestima, però, la seva petició, en considerar que no té el suport d’un informe pericial que l’avali. Quant al suposat mal estat de la paret seca al qual es refereix l’Administració en el seu recurs, la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia és clara a l’hora d’assenyalar que aquest fet no queda acreditat en el recurs. Demèrit Pel que fa a la valoració del demèrit,

la recent resolució del TSJIB –a la qual ha tingut accés EL IRIS- recorda que el Jurat Provincial d’Expropiació Forçosa considera que l’expropiació de 83.000 m2 a una parcel·la cadastral de 520.967 m2 (segons la propietat, la superfície real és major: 678.150 m2) ocasiona un demèrit indemnitzable en 699.391,86 euros. L’Administració expropiant va contestar en el seu recurs que la finca amb prou feines s’explotava per feines agrícoles i que no existeix perjudici a la resta de la finca expropiada. La propietat dels terrenys, per contra, demanava més diners -741.217,95 euros- i insistia que al demèrit provocat en la part remanent de l’explotació agropecuària s’hi afegeix el demèrit causat a l’habitabilitat de les edificacions del lloc, com a conseqüència de la instal·lació d’una bassa reguladora d’aigües depurades en la part expropiada. No obstant açò, i en contra de l’opinió del Jurat Provincial, el TSJIB diu que el criteri emprat per decidir el demèrit indemnitzable s’ha de rebutjar, una volta el Jurat d’Expropiació es limita a dir que existeix –sense precisar les raons-, per a, tot seguit, aplicar la fórmula i calcular-ne el preu. Afirma el TSJIB que, “amb una reducció del voltant d’un 12% de la superfície íntegra de la finca, amb un remanent d’aproximadament 600.000 m2 de cultiu de secà, de cap manera no es pot presumir l’existència d’un demèrit quan ni tan sols la finca queda dividida en dos, l’expropiació recau sobre un extrem de la finca i no se causen perjudicis singulars de con-

Construccions Pel que fa al demèrit en les construccions existents en la part remanent de la finca com a conseqüència de la instal·lació d’una bassa de regulació de les aigües depurades en la part expropiada, la propietat insistí en el seu recurs en les molèsties procedents de la depuradora i de la bassa situada “a menys de 500 metres de les cases”. Aportà, per açò, un informe emès per un arquitecte superior que xifra el perjudici en el 50% del valor de les edificacions. Diu el TSJIB que “les incomoditat i molèsties derivades de la instal·lació de la bassa només afecten a l’habitabilitat de la vivenda i a la qualitat del seu gaudiment, però no a les edificacions restants alienes a la vivenda i lligades a l’activitat agrícola (magatzem, formargeria, bouer)”. La Sala redueix les pretensions de la propietat i estima un demèrit del 20% del valor de la vivenda; açò és, de 30.619,06 euros. El TSJIB estableix finalment el preu just a pagar al propietari per l’afectació de les obres en 974.781,24 euros, més 48.739,06 euros en concepte de premi d’afecció, més una indemnització de 30.619,06, el que fa una quantitat global d’1.054.139,36 euros, més interessos.

7


POST FESTUM TEXT: Silve Pons FOTOS: Bep Al·lès

A

La gent priori tots teníem por de què, com que les festes coincidien en cap de setmana, un maremàgnum de gent de fora anegués Ciutadella. La realitat ha estat una altra: el fet que el dilluns la majoria de menorquins tingués feina ha minvat la seva assistència als actes del diumenge. Açò mateix i algunes connexions aèries han fet que els mallorquins d’entre 25 i 50 anys s’ho pensessin millor mentre que els menors de 25 –teenagers-, que just han acabat l’escola vinguessin de celebració. Per sort els macabres fets ocorreguts l’any passat no s’han repetit i les campanyes d’informació – bones però insuficients- han sorgit l’efecte que s’esperava. El comportament, en general, de la gent ha estat excel·lent i els ciutadellencs i ciutadellenques hem gaudit com mai de les festes sense sentirnos estranys a ca nostra. No val baixar la guàrdia però, que cada any és diferent i el camí iniciat enguany s’ha de mantenir i s’hi ha de tenir cura durant tot l’any.

Les normes El sector dels bars va anar en revolt les setmanes anteriors a la festa gran. La nova normativa d’ocupació d’espai públic on es restringien els metres admesos per a instal·lar una barra exterior o el fet d’haver de pagar una bona fiança va abaixar els ànims als propietaris. El fet de no posar música al carrer no em sembla ni discutible: per Sant joan la música la posa la Banda Municipal, el poble i les seves guitarres i el tambó i el fabiol. Al meu parer, però, en general la

norma és excessivament restrictiva –no crec que s’espanyi la festa per un metre més de barra – i consider que s’hauria d’haver plantejat obertament i honesta amb el col·lectiu d’hostalers amb prou temps i raons dirigides al consens. Per altra banda hem pogut veure com els bars s’han aplicat, s’han re inventat i han fet un esforç per ser presents a la festa, fet que demostra que els nostres empresaris de l’hostaleria – almenys la majoria- són grans i saben fer les coses bé i amb responsabilitat. Açò sí, ni el que guanyaven abans de l’aplicació de la nova normativa en els tres dies de festa, ni el que han guanyat enguany, no ho sabrem mai; és un secret molt ben guardat!

Els festers Enguany hi ha hagut més pocs festers i colque festa de carrer. El dipòsit de 300€ que l’Ajuntament obligava a pagar als organitzadors dels focs pot haver estat un dels motius principals de la reducció però crec que la cosa va més enllà: organitzar un fester suposa un esforç considerable per part dels veïns de la zona (avisar a tots, arreplegar llenya, mesures de seguretat, preparar menjar i beure, actuació musical, recollir i netejar...). Enguany molta gent ha pensat que

en ser cap de setmana vindria molta gent de fora i que els festers perdrien l’essència de “festa de veïns”, que ells també volen gaudir de la nit i no estar “fermats” al mateix lloc i que no es volen fer responsables de la feinada i menys del càrrec del depòsit en cas de colque succeït. En definitiva: menys feina i responsabilitats i més festa! I ben merescuda, que hi ha molta gent que fa anys que fan una feinada per organitzar festers. Ordre i horaris Aquest Caixer Senyor ha posat l’accent en el compliment dels horaris i l’ordre de la Qualcada. Aquest fet ha estat ben rebut pels propis cavallers i per aquelles famílies que tinguent cura dels seus majors o fills petits no podien gaudir dels caragols per mor de que es celebraven massa tard. A més, s’hi ha guanyat hores de descans pels cavallers i visibilitat en alguns actes que s’han pogut desenvolupar amb llum natural. Per altra banda crec que es podria revisar alguna de les “retallades” i ser una mica més flexible. Em referesc a limitar el recorregut de la Qualcada pels carrers “estrictament tradicionals”; açò ha deixat sense cavalls carrerons i racons del poble on els veïns hi solien tenir la visita d’alguns cavalls – per exemple al caragol de Santa Clara- i que també servia per desembussar les places i carrers com el de Ses Roques on fins a 20 cavalls esperen al pic del sol per poder enfilar Sant Cristòfol. No crec que deixar entrar a aquests carrerons sigui motiu de retard, ans al contrari, serveix per afavorir el fluix de la Qualcada. Em sembla un gran encert reduir els compromisos de la Junta de Caixers en les visites des Dia des Be i també no deixar córrer els Caixers Casat i Fadrí as 8


Caixers , cavallers i cavalls Enguany hem tingut un Caixer Senyor que ha estat un perfecte relacions públiques de la festa, tant des del punt de vista de “protagonista” en les ocasions en que se l’ha entrevistat als mitjans de comunicació com amb el seu comportament amb la gent de Ciutadella els dies previs a les Festes: assistint als actes on era convidat, amb la seva col·laboració amb l’ajuntament en l’organització i campanyes d’informació de la festa però sobretot amb el seu compromís amb els cavallers i el respecte a la tradició. Els cavallers com sempre han tingut un comportament excepcional, complint el seu paper a la Qualcada i gaudint amb les seves muntures i amb els de baix. I els cavalls, que són els protagonistes indiscutibles de la festa i curiosament són els únics que no hi participen voluntàriament. Enguany hem gaudit de veure bons cavalls, bots ben controlats, figures esveltes i noblesa pels quatre costats. Personalment crec que hi falta una mica de nervi com els que tenien els cavalls d’antany, però també entenc què hi ha massa gent com per apostar per un cavall nerviós.

L’agraïment L’agraïment que vull fer enguany és per a totes les persones que han obert passadís a n’es Pla perquè els cavalls puguin corre bé. Hi ha una feina prèvia

d’esforç, dedicació, preparació, però també hi ha hagut un sentiment espontani d’ajudar, de compromís amb la festa i hem pogut veure joves ciutadellencs agafats de “braceti” amb joves mallorquins obrint pas als cavalls. I al mig del passadís, un nom, el d’Agustí Hitar, que ha tingut la responsabilitat de coordinar als voluntaris i que des de l’experiència d’anys i anys ha aconseguit visualitzar allò que tots desitjàvem: unes carreres netes. Evidentment també hem de tenir en compte la Creu Roja amb els seus dispositius als llocs estratègics, que cada any donen assistència a tantes persones.

L’homenatge Crec que és just recordar i agrair la feina de tantes persones que col·laboren en el bon desenvolupament de la festa que gaudim tots. I vist què enguany la junta de Caixers Senyors ha creat una condecoració pròpia que honora el càrrec, m’agradaria proposar que es faci un reconeixement públic a persones desta-

cades de la festa en un acte obert. Podria ser el 9 de juliol o qualsevol altre dia i es podria fer un reconeixement als cavallers més antics, al responsable de Creu Roja o de Protecció Civil, al que va tenir la brillant idea de fer un Foc i Fum per als residents al geriàtric, a la memòria de l’autor del Jaleo, Cristobal Oudrid convidant a la seva família, al Carrelet més antic que encara sigui entre nosaltres, als ex fabiolers Joan Camps, Joan Taltavull o en Beltrán, als responsables de la posada a punt de Sant Joan de Missa, i a tantes persones implicades en la història de Sant Joan. Cada any un agraïment públic. Un poble agraït és un poble conciliat amb sí mateix, i Sant Joan és conciliació, comunitat, companyonia, compartir...fer poble.

report

Pla – ja tenen prou honor en ser Caixers. Per altra banda un pagès m’indica que els Caixers Pagesos poden corre sempre i quant un d’ells quedi amb la Qualcada per complir la seva comesa de mantenir l’ordre, distribuir les astes i estar pendent de les ordres del Caixer Senyor.

9


Una promotora interessada en la construcció d’un port esportiu i un camp de golf a Cala en Busquets TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Bep Al·lès

E

l batle de Ciutadella, José María de Sintas, ha reconegut que hi ha damunt la seva taula un projecte privat de construcció d’un port esportiu a Cala en Busquets que aniria acompanyat d’una oferta complementaria d’un camp de golf, molt semblant al projecte presentat al 1999 per INBEDA, i que un cop adjudicat per l’Ajuntament de Ciutadella i davant el canvi política al municipi i al Govern balear es va anular. De Sintas reconeix que es tracta d’una iniciativa encara en una fase molt inicial, i que necessita el vist i plau del Govern de les Illes Balears pel que fa a l’ampliació de la llàmina d’aigua i les instal·lacions del port esportiu, on el batle creu que no hi ha d’haver cap problema per aconseguir l’interés autonòmic, i per altra banda es fa necessària la modificació del PTI per a les edificacions d’oferta complementaria que con-

templa el camp de golf, pel fet que a la zona on es preten construir, sector C-2 i C-3 (la part de darrera de Cala en Busquets fins la carretera nova de Cala en Blanes i també la part de darrera de sa Farola) no disposa de planta hotelera. La construcció d’un camp de golf a Ciutadella es contemplava als programes electorals dels populars en les darreres legislatures, i que no s’havia pogut portar a terme pel proteccionisme del PTI i la manca de voluntat del pacte PSOE-PSM, que no permetia aquest tipus d’oferta turística, amb l’excepció d’Es Mercadal.

Baixamar, una reordenació d’amarratges “pol·lèmica” El batle de Ciutadella reconeix el mal ambient que hi ha en el si dels ussuaris del port de Ciutadella, de Baixamar, per mor de les darreres actuacions fetes per part de Ports de les Illes Ba-

lears en la reordenació dels amarraments. De Sintas s’ha reunit en diferents ocasions amb el director general de Ports, Antonio Deudero, que l’hi ha presentat les línies que durà a terme el Govern, que són fins i tot “pol·lèmiques” al no respetar-se el llistat d’espera. El batle reconeix que es tracta d’una situació molt complicada, perquè les dues parts, tan Ports com els ussuaris, creuen tenir raó i actuar amb legalitat. “Ports a posat fil a l’agulla per a resoldre un problema que duia massa anys enrocat i açò mai és fàcil, i fer-ho bé per tothom”. De Sintas és partidari de seguir dialogant per apropar posicions i trobar un consens satisfactòri per tots. Tan per aquells que es trobaven en una situació al·legal, que per 30 embarcacions en surtin perjudicades 300. 10


actualitat

Son Blanc, un port amb massa deficiències Després d’un any i uns quants mesos de la seva inauguració el port exterior de Ciutadella, el port de Son Blanc segueix presentant una sèrie de deficiències greus que no han estat sol·lucionades des de la seva precipitada inauguració. El batle de Ciutadella, José María de Sintas lamenta les friseres de l’anterior executiu autonòmic i que ara per ara ens trobam amb un port que té molts de punts a millorar com per exemple l’actual zona de preembarcament o estació marítima que en el projecte inicial estava contemplada com un magatzem i l’estació s’havia d’edificar dalt. “Es pot entendre la situació econòmica i que no

s’hagi fet el nou edifici, però sí que m’hagués agradat que l’estació actual hagués quedat amb condicions, amb un tancament de vidres, aire condicionat tant per l’estiu com l’hivern, escales mecàniques com a la terminal d’Alcúdia, una passarel·la o finger per accedir fins els vaixells, ja que l’actual situació és lamentable”, reconeix el batle de Ciutadella que s’ha posat en contacte en diferents ocasions amb Ports per tal de que solventin la situació, si bé la resposta és sempre la mateixa, “que no hi ha disponibilitat pressupostària per a fer aquestes obres dins el 2012, tot esperant que els pressuposts de 2013 en contemplin alguna partida”. El batle de Ciutadella no culpa a l’actual Govern balear de la situació en que es troba Son Blanc,

sinó a l’Executiu de Francesc Antich que va inaugurar el port exterior “a bufetades” just abans de l’inici de la campanya electoral “per tal de posar-se una medalla”. Pel que fa als amarratges d’estacada o “Ducs d’Alba” el batle de Ciutadella ens informa que s’ha reunit amb el vicepresident econòmic del Govern balear, per tal que via inversions estatutàries presentades al Govern central es contempli una partida per a l’instal·lació dels “Ducs d’Alba”, almanco d’una primera línia, que permeti l’amarratge d’un creuer. De Sintas confia que mitjançant el Govern central de cara a l’any que ve hi hagi una partida assignada per a l’implantació de les estacades d’amarratge a Son Blanc.

11


Menorca porta vuit mesos consecutius incrementant el nombre de persones sense feina respecte l’any passat TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Bep Al·lès

L

es dades de l’atur tornen a suposar una mala notícia per a Menorca. Les dades fetes públiques avui tornen a evidenciar que Me-

norca és l’illa que pitjors xifres obté pel que fa a la comparativa amb juny de 2011. En concret l’atur interanual a Menorca creix un 14,6%, un 6,5% més que

la mitjana Balear. A més és dona la circumstància que per quart mes consecutiu la nostra illa és la que presenta un major increment de persones aturades respecte

Restauración, pintura, decoración, impermeabilización Para comunidades de vecinos, apartamentos, hoteles, aparthoteles, casas y chalets. Pídanos presupuesto y le atenderemos los más ecuánime posible. c/ Alfonso V, 55 - Ciutadella de Menorca Tel. / Fax: 971 48 22 66

12


L'estacionalitat turística i la crisi segueixen marcant les xifres d'atur Una vegada més, la forta estacionalitat turística que presenta Menorca i el

context de crisi segueixen marcant les xifres d'atur, donades a conèixer pel Govern balaer segons l'informe de conjuntura laboral de juny de 2012. Així ho explica la consellera de Serveis Generals, Treball i Innovació del Consell Insular de Menorca, Pilar Pons. “La contractació es veu clarament perjudicada per aquesta complicada situació econòmica que està patint tota la societat”, explica Pilar Pons. Per açò, recorda les reformes i mesures que s'estan prenent des de totes les administacions per intentar canviar l'orientació d'aquesta conjuntura, encara que no serà a curt termini.

Balanç del primer any del Govern Bauzá: 5.783 aturats més El grup del PSM-Més per Menorca posa de manifest que el balanç del primer any de gestió del PP de José Ramón Bauzá en matèria de lluita contra la crisi i creació d’ocupació és “un total i absolut fracàs”. El parlamentari del PSMMés per Menorca, Nel Martí, afirma: “el mes de juny de 2011 el PP començà a governar les principal institucions del país. Ara que ja ha passat un any, s’ha de recordar que la campanya electoral que dugué a terme l’actual president va estar centrada en la creació d’ocupació i en la disminució de l’atur”. En aquests dotze mesos el nombre de persones en atur registrat ha crescut un 8,09%. S’ha passat de 71.494 persones aturades en el mes de juny de l’any passat a les 77.277 d’aquest. És a dir, que el balanç del primer any del Govern Bauzá en matèria d’ocupació són 5.783 aturats més. En un any l’ocupació mesurada en

afiliacions a la Seguretat Social ha baixat un 1,68%. És a dir, des que Governa el PP a les Illes Balears, s’han perdut 7.658 llocs de treball en total. En un context d’atur a l’alça i de destrucció de l’ocupació, és especialment significatiu que, malgrat la reforma laboral que teòricament havia d’incentivar la contractació estable, la temporalitat de la contractació registrada hagi augmentat en relació al mes de juny de l’any anterior. En el període de gener a juny de l’any 2011 es registraren un total de 169.530 contractes, dels quals el 88,12% eren temporals. En el mateix període de 2012 el total de contractes registrals és de 164.803 i els temporals són el 88,55%. Per a Nel Martí: “si volem mantenir uns nivells de cohesió social acceptables no ens podem permetre tenir, en plena temporada turística, més de 77.000 persones que volen treballar i no ho poden fer. És l’hora de abordar amb seny i responsabilitat aquesta dramàtica situació. Proposam que el Govern convoqui als agents socials i econòmics i a la oposició parlamentària per abordar la situació. Va sent hora que el president Bauzá entengui que les polítiques unilaterals del Govern del PP han fracassat”. I en aquest sentit recorda que el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears podria ser un instrument útil al servei del diàleg i dels acords socials.

actualitat

a fa un any. Si prenem les dades comparant-les amb el mes de maig, Menorca presenta una davallada de persones en atur del 11,3% (5 punts més que la mitjana Balear). Aquest fet, i tenint en compte que el sector Serveis –amb l’hostaleria al capdavant- és el que acumula gairebé la pràctica totalitat d’aquesta davallada, evidencia que la temporada turística d’enguany ha començat molt tard; una temporada de la que Menorca és cada cop més depenent. Davant d’aquesta realitat els responsables del PSOE Menorca tornen a insistir en la necessitat de posar en marxa, de forma urgent, mesures de suport per atendre als milers de treballadors i treballadores que tant bon punt acabi la temporada es trobaran sense dret a l’atur per no haver cotitzat els 180 dies necessaris per poder cobrar aquest subsidi. De fet cal tenir en compte que a nivell Balear –aquesta xifra encara no està segregada per illes- la meitat dels contractes registrats al juny son de menys de 3 mesos. Aquest fet, junt amb el perjudici que estan generant entre els treballadors i treballadores tant la reforma laboral com les retallades, provoca que els socialistes tornin a demanar públicament a l'equip de Govern del Consell de Menorca que actuï, en col·laboració amb els agents socials, per reduir l'impacte de l'atur i incentivar la reactivació de l'economia menorquina.

13


DEL 7 AL 13 DE JULIOL DE 2012

JULIOL 2012

Dissabte 7 de juliol 09.30 h: 9 de Juliol Esportiu: torneig de vòlei platja, a la platja de Cala en Bosc, fins a les 19 h. Inscripcions a l'hora de començar. Gratuït. 13.30 h: 14è Menorca Jazz: 10è Picnic Vega Jazz, amb les actuacions de Mònica Sardà Quartet, Ícar Toset Trio, Jazz Do It i Blue Jays. Gratuït. 18.00 h: 9 de Juliol esportiu: XIV Obert d'escacs ràpid, a la plaça des Pins. Inscripcions una hora abans. Gratuït. 21.00 h: Festival Folklòric, amb el Grup Folklòric Tramuntana, l'Escola de Música i Ball de Sant Lluís i el grup Tramudança de Mallorca. Plaça des Pins. Gratuït. Diumenge 8 de juliol 16.30 h: 9 de Juliol Esportiu: XXXI Cursa ciclista, a la plaça des Born. Inscripcions una hora abans. Gratuït. 19.00 h: 9 de Juliol Esportiu: XXXIV Minimarató popular, a la plaça des Born. Inscripcions una hora abans. Gratuït. 21.00 h: Concert de Delên, amb el seu nou disc Bonanova. Placeta del Roser. Gratuït. Dilluns 9 de juliol 19.00 h: Sessió extraordinària del 9 de Juliol del Ple de l'Ajuntament: lectura de l'Acta de Constantinoble a càrrec de Corretja Genestar, directora de coral; conferència a càrrec de Luis Alejandre Sintes, general en la reserva i historiador; i lliurament dels premis dels concursos d'Imatge i de Poesia de les festes de Sant Joan 2012. Saló Gòtic de l'Ajuntament. Posteriorment, eucaristia a la SE Basílica Catedral de Menorca i ofrena al peu de l'obelisc de la plaça des Born. Gratuït. 21.30 h: 40è Festival de Música d'Estiu 2012: concert inaugural a càrrec del Cor Acadèmia 1830, dirigit per Llorenç Gelabert Gual i l'acompanyament pianístic de Tomeu Gili. Claustre del Seminari. Dimarts 10 de juliol 21.30 h: Òpera i ballet al cinema: retransmissió en directe de Norma de Vincenzo Bellini, des del Teatro Antico de Taormina. Cinemes Canal Salat. Dimecres 11 de juliol 21.00 h: Concert d'estiu de la Capella Davídica de la Catedral de Menorca, amb orquestra i dirigits per Gabriel Barceló, interpretant A Mass for Peace de Karl Jenkins. Auditori del Socors. 21.30 h: Diversons: concert amb Gumbo Jass Band. Plaça des Pins. Gratuït. Divendres 13 de juliol 20.00 h: Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Ciutat a l'escriptor Pau Faner Coll, amb la intervenció acadèmica de Joan F. López Casasnovas per fer públics els mèrits del guardonat. Saló Gòtic de l'Ajuntament. Gratuït.

14


Adéu a Toni Nadal

breus

Ja fa molts d’anys quan un dia el Rafa Raga, encarregat de l’estació SON QUIM B-860 de INM, va plegar de vacances i em vaig quedar d’observador de Ciutadella, vaig trucar a TV3 per si els podia interesar que els hi passessim les dades de Ciutadella. Em va atendre el Toni Nadal la trucada… i em va dir: TU NO PARLES COM A SES ILLES!!! Des de les hores varem seguir en contacte sempre que hi havia alguna cosa anormal al temps de Ciutadella. Em vais afeccionar a enviar algunes fotos de meteorología i el Toni em va treure la primera foto meva a la tele. Quan el Cercle Artístic de Ciutadella em va demanar de fer una comferència amb un meteoròleg conegut, el Toni va acceptar de seguida i per aquella ocasió va visitar Menorca per primer cop. El Rafa i jo el varem recollir a ell i la seva dona a l’aeroport i varem passar la tarde junts passajant per Ciutadella i després de la comferència varem sopar plegats. Va ser com si ens coneguessim de sempre. Varem xarrar de tot, varem riure i varem passar un dia ben especial. Quan li enviava un email, el Toni sempre contestava, i em soprenia la seva sinceritat fins i tot en coses personals. Quan veia el veia a la tele ja era com veure un amic. Avui matí quan un amic m’ha trucat per donar-me la triste notícia de la mort del Toni, he hagut de deixar els clients de l’oficina i surtir a respirar a fora. Quan he tornat a la feina no m’he pogut tornar a concentrar en tot el matí. El trobaré a faltar. Gustau Liz

Prematrícula del Cicle Formatiu d’Explotacions Agropecuàries

El conseller d'Economia, Medi Ambient i Caça, Fernando Villalonga, ha explicat aquesta setmana que a partir del proper 9 de juliol s'obre la prematrícula del Cicle Formatiu d'Explotacions Agropecuàries per impartir a Sa Granja. Durant els 40 anys de vida de Sa Granja han passat per la seva aula 849 alumnes -amb una mitjana de 20 per curs. Per tant, gairebé tots els pagesos menors de 50 anys de Menorca han estat alumnes. Segons l'acta del Consell Agrari del 26 d'agost de 2011 s'acordà amb les associacions agràries canviar el CF d'Agroecològica pels d'Explotacions Agropecuàries, com es feia abans. Per tant, el sector així ho demanava. Després el mateix conseller Villalonga va demanar amb un escrit al Govern balear aquest canvi. Per la seva part, el responsable de Formació d'aquesta Conselleria ha destacat que els estudis d'Explotacions Agropecuàries són més amplis que els Agroecològics. Per tant, finalment, s'ampliarà l'oferta formativa en benefici de l'alumnat perquè també hi tenen cabuda el Cicle Formatiu de Jardineria.

15


Àngels Costa, especialista en PNL i Coaching empresarial TEXT I FOTOS: Bep Al·lès

E

l coaching, una manera de preparar-te pels nous reptes socials i empresarials Angels Costa és Coach i PNL (Programadora Neuro Linguística), facilitadora en creixement personal i professional des de 2009 em que va obtenir el certificat com a coach transformacional a l’Institut Gestalt. També és Master en PNL, Coach life/executiu i organitzacional, a més de coach per a pares i per a la salut. Es considera una enamorada de l’illa de Menorca, on hi passa temporades de descans a la seva casa de Fornells. Coneix l’illa des de la mar, però en el darrer any l’està redescobrint des de terra. Entre els seus objectius esta l’impartir cursos de coaching a l’illa, especialment cap als empresaris i emprenedors en temps de crisi. Coach & PNL, facilitadora en crecimiento personal y profesional · Des del 2011 fins a l'actualitat - Que és el coaching i que t’ha aportat? - El que m’ha aportat és el poder veure la transformació que es produeix en les persones a l’hora d’assolir els seus objectius, poder transcendir aquelles coses que realment els frenen i les barreres que ens posam a l’hora d’avançar, de la mateixa manera que he pogut constatar com a les organitzacions hi ha una empatia molt millor dins els equips, i açò m’ha portat al món del coaching comen-

çant per mi mateixa, que m’hi vaig iniciar fent cursets fa uns anys que em van descobrir el potencial que jo mateixa tenia, cosa que em va portar a estudiar-lo més a fons am una licencitura i mes tard amb un Master en PNL i ara m’estic formant com a terapeuta gestàltica. - He vist que a més del coaching per empresaris o personalitzat, també fas coaching per als pares. En que consisteix? - Davant la pèrdua de valors, som molts els que ens hem demanat alguna vegada com eduquem als nostres fills. D’aquí neix el coaching per als pares, que no és altra cosa que trobar el camí per a recuperar els valors que són importantíssims i indispensables per a tenir una estructura bona a la societat. Si retrobam aquests valors anirem avançant amb els nostres fills cap a una societat més justa. Son els valors que ens van inculcar els nostres majors, tornar a ser més persona, menys impersonals. Malauradament la societat s’està transformant cap a una manera impersonal i massa individualitzada. - Som molts els petits i mitjans empresaris que estam patint la crisi, una crisi sense precedents i que ens desgasta i esgota dia a dia. De quina manera ens pot ajudar el coaching empresarial? Que podrem trobar en el coaching? - El coaching crec que és una eina molt

important ara mateix pel petit i mitjà empresari o per l’emprenedor perquè l’ajuda a tornar a motivar-se, més ens uns moments molt, molt difícils per aquesta crisi que tots d’una manera o altra patim i que ens ha desmotivat. La gent que afortunadament encara pot treballar, està desmotivada per mor de les retallades que ha patit en el seu salario o bé per l’entorn de por i incertesa que ens rodeja. Aleshores el coach ajuda molt a tornar a recuperar aquests ànims, a tornar a arrelar els valors, a recuperar l’entusiasme pel treball i la unió d’equips per a portar endavant els projectes empresarials. És un enllaç entre l’empresari i el treballador, on tots som conscients que remem cap a la mateixa direcció, no uns cap a una i els altres cap a l’altra. El coach treballa molt cap aquí, en anar tots cap a una mateixa direcció, a trobar les fortaleses de cadascú, aquelles que portem a dins nostre i que no sabem treure. Hem de ser capaços de treurer-les a l’exterior i d’aquesta manera anirem cap a la direcció correcte. Hem d’orientar bé la nostra brúixola interior per arribar a port. Per altra banda, també hem de tenir clar que els líders actuals tenen una situació molt difícil per a gestionar en el si de les empreses i organitzacions, és per açò que el suport del coaching els ajuda a tenir més empatia, més serenitat, més desició..., en definitava a ser un líder empàtic, un líder emocional i efectiu. Actualment es parla molt d’aquest líder, que és tant necessari trobar-lo per a fer front i sortir-ne d’aquests temps que ara mateix estam patint. Aprofitem doncs tots els talents que té aquest líder i ajudar-lo a trobarne d’altres que facin que pugui prendre millors decisions i entre tots en sortirem d’una manera més reforçada i amb millors perspectives. - Has tingut bona resposta a Catalunya? - Sí, molt bona. Allà hi ha un esperit i una tradició empresarial i comercial ben forta, i en són conscients de que hem de cercar suports que ens motivin per a tirar endavant, i s’està notant amb forçá. - I Menorca, creus que els empresaris menorquins necessiten del coaching? 16


Menorca des de l’exterior. Qué s’ha perdut en els darrers anys i com creu que l’està afectant la crisi del sector turístic, que és ara per ara el motor econòmic de l’illa? - Els que venim de fora potser tenim una altr mirada de l’illa i potser els que sou d’aquí, els menorquins caldria que us fesiu una pregunta. Quina classe de turisme volem per l’illa? Als anys 80 vam tenir un turisme demoledor, que va destroçar importants indrets, però que també va fer pujar l’economia i el nivell de vida dels menorquins, però la crisi ha canviat els hàbits i també hi ha més competència i a bons preus, per tant, com t’he dit cal fer-nos la pregunta de cap on volem anar? Quin és el turisme que volem? Volem un turisme de mases o volem un turisme que respecti, gaudeixi i cerqui la natura quan estiueja..., com també un turisme que cerca el poder menjar bé, la tranquil·litat, la gent que vulgui sortir també tengui les seves alternatives..., El que no ha de perdre mai Menorca és el seu encant, la germanor i l’hospitalitat de la seva gent. Menorca és una illa acollidora, el menorquí fa que la gent s’hi senti bé i açò sí que és molt important, i potser els menorquins no us adoneu d’aquesta virtud. Si Menorca no perd el seu encant, si es sap gestionar bé no hi haurà cap problema.

- Ens parla de gestionar bé els recursos...? - Molt més que gestionar els recursos que té i que són molts, sinó també fer una bona gestió de promoció i de demandes, crec que a Menorca hi manca una bona gestió. Miri, li posaré un exemple que ens ha afectat a tots, als d’aquí i als que venim de fora. Quan Spanair va fer fallida l’illa va quedar desconectada amb Madrid i gairebé amb Barcelona, i la reacció del Consell de Menorca ha estat molt lenta, i poc contundent. Sembla mentinda que s’hagi hagut d’esperar fins al mes de juny per saber que hi haurà quatre vols entre Madrid i Menorca, però sols en temporada alta. Açò provoca que aquesta temporada 2012, gairebé tots els emprenedors i empresaris la tinguin perduda i açò s’ha notat amb uns mesos de maig i juny molt dolents. En el moment que Spanair anava a fer fallida, quan es parlava de la seva situació, els polítics ja havien de tenir un pla B. S’ha de saber gestionar bé i millor, decidir clarament quin turisme volem i treballar de valent cap a ell. - Estam a l’era de la informació, qualsevol persona pot saber de Menorca des de qualsevol lloc, però vostè, particularment, creu que Menorca es sap promocionar, hi ha informació a l’abast del turisme català o nacional que ens visita i ens pot visitar al llarg de l’any? - Menorca té una gran oferta de música clàssica, de mercats artesanal, de festes com les de Sant Joan i les que es fan a cada poble de l’illa al llarg de l’estiu, molts bons restaurants, molts llocs culturals per a visitar, a la gent que li agrada la mar gaudeix d’un ample ventall d’ofertes, o també el gaudir de la natura, del senderisme, camí de cavalls..., però no està ben concretat el que es pot fer i manquen informacions en anglès i alemany, per exemple. Falta una mica de visió externa, es fan coses molt maques, però no arriben a la gent que venim de fora. És una altre exemple de com s’ha de millorar la gestió i donar suport des de les administracions a les empreses menorquines que creen suports informatius, tan en paper com a la xarxa.

entrevista

- Menorca és i ha estat sempre una illa amb llarga tradició empresarial, com Catalunya. La sabata, la bijuteria..., ara potser el turisme i el sector serveis. Els menorquins són empresaris valents, però també la crisi els està esgotant, i crec que sí que el coaching potser una bona eina. A més com a persona que estima l’illa, és la meva segona llar, estaria encantada en poder oferir cursos aquí, en assessorar als emprenedors, als líders que té Menorca dins cada fàbrica, dins cada botiga, dins cada petit comerç. Seria tot un plaer poder alternar les meves estades de vacances a l’illa amb la meva feina. - Fa molt que véns a Menorca? - Molts d’anys, i gairebé sempre ho he fet fora de temporada. Hi faig totes les “escapades” que puc entre març i juny –l’estiu és per la meva filla- i setembre i desembre a Fornells. Abans estava a Maó on hi feia temporades més llargues. Ara a Menorca, a la meva “República de la Tramuntana” venc a desconectar, a retrobar-me amb mi mateixa a carregar les piles. - Qué és Menorca per tu doncs? - Menorca és la meva illa, estic enamorada de Menorca perquè et dóna tantes coses i en té tantes... La gent que venim a passar temporades aquí moltes vegades no ens adonem que tenim el paradís a mitja horeta de Barcelona. - Com veu vostè

17


“Les abelles són molt més que mel i picades”

En els camps d'aprenentatge de Es Pinaret els fillets aprenen la importància en l'ecosistema d'aquests treballadors insectes mentre fan d'apicultors per un dia. TEXT I FOTOS: María Daben

A

vui he agafat la bicicleta per anar a fer una entrevista peculiar. He pedalejat fins Es Pinaret on m'espera na Pilar, que és mestra de Pere Casasnovas. Des de fa uns anys no té aula, sinó que treballa en els camps d'aprenentatge on organitza activitats perquè els fillets es relacionin amb el camp i complementin el que aprenen a classe veient-ho a la natura, en els animals, en l'hortet. Però una de les activitats més especials i que han cridat l'atenció no només als escolars, sinó també grups d'adults, que han sol·licitat fer-la, és la d'apicultura. Des de fa 4 anys gràcies a na Pilar hi ha abelles a Es Pinaret amb la finalitat d'ensenyar als més petits el valor d'aquests insectes dins l'ecosistema com a principals pol·linitzadors.

- Com va sorgir la idea d'aplicar l'apicultura als camps d'aprenentatge? - Molta gent creu que em van influenciar uns amics apicultors, però la idea va venir d'un camp d'aprenentatge d'Eivissa. Allà hi havia un dels professors que ho era i fa quasi 8 anys que hi fan apicultura amb els fillets. Els professors del camp d'aprenentatge de Mallorca hi van anar, els va agradar molt i ho van adoptar i, quan hi va haver una fira de la ciència a Menorca, com que havíem d'organitzar una exposició conjunta, vam decidir fer-la sobre les abelles. I quan va acabar la fira em van insistir perquè em quedés amb el material que havíem utilitzat i implantés l'activitat a Es Pinaret. Que si “va, Pilar, que Es Pinaret és un lloc ideal, que així et treuries la dinàmica de fi-

llets petits”. I entre que em deixaven ja feina prèvia, que l'experiència als camps d'aprenentatge de Mallorca i Eivissa havia estat molt bona i que ampliaríem l'oferta educativa a un públic més gran, em van convèncer. I sort que tenia uns amics apicultors que em van ajudar! - Pel teu somriure quan ho expliques ja es nota que ho vas agafar amb molta il·lusió. Ho han enfrontat igual els professors o sentien certa reticència a què els fillets estessin en contacte amb abelles? - L'activitat ha costat d'arrencar, perquè els mestres pensaven “Quin perill, quantes picades!”, però només el boca a boca de que tot són avantatges ja ha bastat. Hi ha molta gent interessada, que no és del món educatiu, en les abelles. Per exemple, un grup de salut mental de Sant Miquel, moltíssimes associacions de pares i mares d'escoles que volen venir amb els fillets, grups de fotografia... Però clar, tenim llista d'espera per grups educatius, que evidentment van primer.

Però aquests grups de fillets, com explica na Pilar, no poden ser qualsevol. L'activitat completa, amb visita a les casetes d'abelles inclosa, només la poden realitzar grups de cinquè cap amunt, perquè “els petits són més bruscos i tot d'una bam bam” diu na Pilar, tant expressiva que fa un moviment amb les mans, com espantan-se les abelles imaginàries, imitant als nens, “ i per això és més probable que els piquin”.

18


aïllar la caseta i mantenir-hi la temperatura. Les abelles, per protegir-se d'altres insectes que s'alimenten de mel, com les formigues, escarbats i un tipus de papallona de nit, fiquen própolis a les escletxes, a les entrades de la caseta. Però quan els altres insectes entren igualment i després no poden sortir i moren dins la caseta, perquè no s'hi podreixin a dins, que seria una font de malaltia per elles, les abelles netejadores ho propolitzen. Això fa que l'insecte invasor no es podreixi i el puguin treure després. Els egipcis, que ja eren apicultors, van veure el própolis com a momificador d'insectes i ho van agafar per producte per les mòmies. - I quin benefici ens pot proporcionar actualment? - El própolis també és un antibiòtic natural. Si vas a la farmàcia trobes molts productes que en porten. Si tens la la gargamella inflada, si tens bronquis, per tot això és boníssim. Jo un dia o dos de menjar-me'n quan tenc glàndules, se'n va tot d'una. També serveix per mal de queixals i moltes altres coses.

tària”, com explica na Pilar. I si no hi ha abelles no hi ha pol·linització i la cadena alimentària trontolla. Per sort, tant els agricultors menorquins com el Govern espanyol se n'està adonant. Aquest últim dóna ajudes a l'Associació d'Apicultors que subvenciona el tractament contra la varroa. Però amb això no basta. Segons na Pilar encara ens falta conscienciació, adonarnos del que representen realment les abelles. Per això considera tant important ferho entendre als més petits per mitjà de la seva activitat, que no només és un complement del que aprenen a l'escola i un moment per contactar amb la natura. També és una forma de fer entendre que “les abelles són més que mel i picades”.

gent nostra

Pels escolars l'activitat es divideix en dues fases: la visita a l'apiari, on fan una gran bulla, primer vestint-se amb la indumentària d'apicultor i després observant les abelles; i la lliçó impartida a l'aula de Es Pinaret. Allí l'objectiu principal és fer caure el mite sobre aquests insectes i ensenyar que fan més que mel i cera. Mentre m'ho explica na Pilar em mostra l'aula. Hi ha potets amb mel, de diferents colors i textures segons de quina flor procedeixin i la seva maduresa, cartells explicatius. - En aquesta aula hi ha de tot. Per a què és aquest cartell amb noms de flors? - Mostren les diferents plantes que pol·linitzen les abelles, és a dir, les flors que anant d'una en altre ajuden a reproduir mentre recolecten el pol·len per emportar-se'l i utilitzar-lo per diferents qüestions com donar de menjar a les cries o fabricar la mel. Per aquí tenim altres materials com una capsa de vidre on els nens poden veure, amb més calma que a l'apiari, perquè estan protegits per un vidre, com es mouen les abelles dins el rusc. També tenim aquest ordenador amb el que poden veure vídeos de diferents moments de la vida diària de les abelles com la reina ponent ous o les abelles anant de flor en flor, pol·linitzant. Finalment els ensenyem l'expositor amb els productes que fabriquen les abelles, que no es limiten a la mel o la cera. I em mostra pots amb etiquetes d'alguns productes coneguts, com la jalea real, però també d'altres com própolis o pitoxina, coses que desconec totalment què són i quines són les seves propietats. N'agafo un. - I això què és? - Això que tens és pitoxina, el verí de les abelles, que és boníssim per tractar malalties com l'artrosis, l'artristis i molts altres mals. - I el pròpolis? És una pasta feta amb l'essència dels xiprers i les sivines que les abelles utilitzen per

Però tot això, productes, abelles i pol·linització estan des de fa uns anys en perill. Això és el que m'explica na Pilar quan sortim de l'aula i entrem a la cuina de les cases de Es Pinaret. Mentre em convida a unes torrades amb mel, que no venen sinó que regalen a les visites, m'explica el problema de la varroa. Aquest paràsit s'ha convertit en el principal enemic de les abelles, que les extermina i fa impossible que puguin viure sense l'ajuda de l'ésser humà. I això posa en perill l'ecosistema, ja que “si pol·linitzen vol dir que hi ha un fruit que es poden menjar els animals petits, que seran els que consumiran els grans. És l'inici de la cadena alimen-

19


local

La marxa pel Camí de Cavalls per la protecció territorial de Menorca es reinicia aquest divendres a Ciutadella

Sortirà de la Plaça del Born de Ciutadella a les set del capvespre, i comptarà amb grups de persones de relleu a Cala Blanca, Cap d'Artrutx i Son Saura.

L

TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

a marxa iniciada la setmana passada pel Camí de Cavalls de Menorca amb l'objectiu de reivindicar la protecció territorial de l’Illla s'ha detingut a la seva arribada a Ciutadella, per la qual cosa es reiniciarà des d'aquest mateix punt aquest proper divendres. Divendres dia 6 es tornarà a iniciar la marxa per la costa sud de l’Illa, que sortirà de la plaça del Born de Ciutadella a les 19.00 hores, i comptarà amb grups de persones de relleu a Cala Blanca, Cap d'Artrutx i Son Saura. El GOB ha assenyalat que durant el cap de setmana passat es van trobar grups de relleu a Tirant, Binimel·là, Ets Alocs, Algaiarens, Cala Morell, Punta Nati i Calespiques. A més, en alguns d'aquests trams hi havia poca llum i han tingut altres dificultats com la pluja, si bé van poder continuar gràcies a l'esforç dels diferents col·lectius que es van organitzar per facilitar els relleus. Cal recordar que les reivindicacions es

basen en la necessitat que les modificacions territorials anunciades per l’equip de govern del Consell se centrin només en temes de procediment i no impliquin la desprotecció d'espais naturals de Menorca. Segons diuen els ecologistes, la gent que estima Menorca sap que “determinades operacions urbanís-

Se alquila casa de campo en Camí de Sant Joan de Missa, Ses Quarterades. 4 habitaciones dobles, cocina, 2 baños, 2 terrazas (1 cubierta), comedor, porche, piscina. Sólo meses de verano. Para más información llamar a: 638 555 887 - 971 38 47 62

tiques que s'han deixat entreveure no són positives, ni per a l'economia, ni per a la qualitat de vida dels menorquins”. Per això, la marxa finalitzarà a la plaça de la Biosfera, on es farà lectura del manifest i es farà lliurament d'aquest al president del Consell Insular

S I E T S S U B S C R I P TO R D E L ' I R I S , G AU D E I X D E L ' Ò P E R A El Setmanari El Iris sortejarà dues entrades entre els seus subscriptors per anar a les òperes del Canal Salat. El sorteig d'aquesta setmana per anar a veure "Norma" el proper 10 de juliol és per: ANTONI AGUILÓ Plaça des Pins, 48 Es pot posar en contacte amb nosaltres per a recollir les entrades. 20


local

La nova ordenança de Sant Joan motiva la interposició de 9 sancions fermes per la venda il·legal d’alcohol al carrers

En total, l’Ajuntament ha interposat 21 sancions en aplicació de l’ordenança. Dos establiments hauran de fer front a sengles multes de 1.500 euros per col·locar barres exteriors sense permís. TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

L

’Ajuntament de Ciutadella ha interposat un total de 21 sancions, en aplicació de la recentment aprovada nova ordenança de Sant Joan. La majoria d’aquestes sancions ho han estat per infraccions relacionades amb la venda ambulant d'alcohol. De les 21 sancions, 11 ja han adquirit fermesa. D’elles, 9 s'han interposat per venda il·legal, incloent la venda de barrets. Es tracta, en tots aquests casos, d’incompliments greus de l'ordenança, la qual cosa suposa multes de 750 euros als infractors. Mentre, una sanció ha estat per comportament inadequat en espais públics i

una altra s’ha fet arribar a la Delegació del Govern. Quant a les 8 sancions que es troben actualment en estudi pels tècnics municipals, 7 són per tenir música a l'exterior del local i una altra per sobreocupació de la via pública amb taules i cadires. La regidora de Governació, Juana Mari Pons, ha explicat que dos locals que van col·locar barres exteriors sense les corresponents autoritzacions. Aquests dos establiments hauran de fer front a sancions d'1.500 euros, per ser considerades infraccions molt greus.

Quant als deu festers celebrats el dia 22 a la nit, no hi ha hagut problemes. De fet, des de l’equip de govern han assegurat que la tresoreria municipal retornarà d’aquí a uns dies l’import de les fiances. Unes fiances que ja han estat retornades, de fet, als firaires que han ocuopat la Plaça des Pins i la Plaça des Born. L’aprovació definitiva de l’ordenança reguladora de les festes de Sant Joan va ser aprovada, no sense polèmica, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) del proppassat 19 de maig. En el preàmbul, s’insistia en el fet que les festes de San Joan s’han transformat, amb el pas del temps, en un esdeveniment que atreu a milers de visitants a la ciutat, “fet que comporta l’aparició de noves oportunitats i formes de negoci, l’increment dels riscos i perills, i la necessitat d’actuacions addicionals que no disposen d’una reglamentació i d’una normativa concretes”. L’ordenança regula, en el marc de les competències municpals, el procediment d’intervenció administrativa de les activitats, dels actes i d’altres aspectes relacionats amb les festes de Sant Joan, així com les condicions que han de complir aquests, per tal d’intentar garantir el bon desenvolupament dels actes festius”.

21


local

Els habitatges de segona mà baixen un 7,3% a Ciutadella en el segon trimestre de 2012 i es situen en 1.989 €/m2

Balears és la sisena comunitat autònoma amb els pisos de segona mà més cars, només superada pel País Basc, Madrid, Catalunya, Cantàbria i Navarra/ L'arxipèlag va aconseguir el seu màxim històric en el preu mitjà de l'habitatge a l'abril de 2007, amb un valor de 2.762 euros/m2. TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

C

iutadella de Menorca és un desl municipis balears on el preu de l’habitatge de segona mà experimenta una variació més destacada en els darrers mesos, segons les dades de l’Informe del Segon Trimestre de 2012 de l’Índex Immobiliari fotocasa.es. Ciutadella registra, en concret, un descens del 7,3% i situa el seu preu mitjà en 1.989 euros/m2, mentre que, per contra, l'única localitat de les Illes on augmenten els preus a nivell trimestral és Eivissa. Respecte als pisos de segona mà de Palma de Mallorca, han experimentat una caiguda de l'1,8%, fins a assolir un preu de 2.087 euros/m2. D’acord amb l’informe, el preu de l'habitatge de segona mà a Balears ha experimentat globalment un descens d'un 2,4% en el segon trimestre de l'any, fins a situar-se en 2.083 euros/m2 al juny. L’estudi revela que els pisos a les Illes són un 4,3% més cars que la mitjana espanyola, que al juny es va situar en 1.998 euros/m2. D'aquesta forma, Balears és la sisena comunitat autònoma amb els pisos de segona mà més cars, només superada pel País Basc, Madrid, Catalunya, Cantàbria i Navarra, els preus mitjans de les quals van oscil·lar des

dels 3.417 euros/m2 en el cas del País Basc als 2.159 euros/m2 en el de Navarra. Mentre, l'arxipèlag va aconseguir el seu màxim històric en el preu mitjà de l'habitatge a l'abril de 2007, amb un valor de 2.762 euros/m2, de manera que des de llavors, ha acumulat un descens d'un 24,6%. Per la seva banda, el preu mitjà de l'habitatge usat a Eivissa es va situar al juny en 2.979 euros/m2, la qual cosa la situa com la població balear més cara. A més, aquest municipi registra una pujada del preu d'un 3,7% en el segon trimestre. A l’altre extrem, es troba la localitat mallorquina de Manacor, amb un preu mitjà d'1.371 euros/m2, sent el municipi balear més econòmic. Així mateix, experimenta un decreixement trimestral d'un 5,6%, de manera que comprar un pis de 80 m2 costa, de mitjana, 128.640 euros més a Eivissa que a Manacor.

En crisi permanent El sector immobiliari a les Illes, no aixeca cap. Amb tot, el cas és especialment greu a Menorca, com posen de manifest les estadístiques de compravenda d'habitatges del primer trimestre de l'any que acaba de difondre el Ministeri de Foment. De gener a març, a Menorca es van registrar un total de 181 transaccions immobiliàries, la qual cosa suposa una caiguda del 12 per cent respecte al mateix període de l'any anterior. Amb aquestes dades a la mà, es pot observar que és el cinquè any conse-

cutiu que durant aquests mesos baixa la venda de cases a l’Illa. I és que el descens en aquest primer trimestre assoleix el 19,5% respecte a fa dos anys, mentre que si es compara amb el primer trimestre de 2009 la caiguda és del 26,4%. Si agafem les dades dels anys del boom de la construcció, s'aprecia que en 2008 es van vendre en aquest període 422 habitatges, més del doble que aquest any i en 2007, fins a 614, és a dir més del triple. La realitat és tossuda. A dia d'avui a Menorca es venen una mitjana de dues cases cada dia, quan en 2009 es van fer gairebé tres operacions diàries, el 2008 prop de 5 i el 2007 una mitjana de set. Però les dades en realitat poden ser pitjors. El sector immobiliari adverteix que aquestes xifres engloben tot tipus de transaccions, incloses les execucions hipotecàries, per la qual cosa en realitat la xifra real de venda de cases encara és menor. Per municipis, Ciutadella segueix liderant el sector. Al municipi de Ponent s'han venut en el primer trimestre de l'any gairebé la meitat d'habitatges de tota Menorca, 76. No obstant això, Ciutadella no se salva de la caiguda i registra un descens del 27% respecte al mateix període de l'any passat. Per contra, Maó passa de les 24 cases venudes de gener a març de 2011 a les 35 d'aquest any, la qual cosa suposa un augment del 46%. No obstant això, encara continua representant només el 20% de totes les cases venudes a l’Illa. Ferreries ofereix, entre tots, un cas paradigmàtic, atès que durant tres mesos –és a dir, en el periode gener-març de 2012- no s'ha venut ni una sola casa. Eloqüent, si es té en compte que fa cinc anys es van tancar en aquest mateix període fins a 22 operacions immobiliàries. 22


E

ls Cinemes Canal Salat presenten la temporada d’Estiu d’Òperes i Ballet, cada dimarts dels mesos de juliol i agost es farà una projecció a pantalla gran i amb el millor so per tal que els espectadors puguin gaudir de produccions operístiques de gran nivell. Encetem la programació amb la retransmissió en directe des del TEATRO ANTICO DE TAORMINA de l’òpera de Vincenzo Bellini NORMA. Primer parlarem del lloc. El Teatre Antico de Taromina és un teatre grec construït a l’època hel·lenística i posteriorment reconstruít pels romans. Està situat al poble de Taormina, a l’illa de Sicilia, i consta de nou seccions, 109 metres de diàmetre i està rodejat de doble pòrtic. Té capacitat per cinc mil espectadors i alguna de les columnes d’ordre corinti encara són de les originals. Darrera l’escenari es pot veure el poble de

Giardina-Naxos i també la majestuosa imatge del volcà ETNA. Des d’aquest magnífic escenari a l’aire lliure podrem veure la retransmissió en directe de NORMA, òpera considerada exemple de la tradició bel-cantista. Vincenzo Bellini (Catania, Sicilia 1801Puteaux, Paris 1835) posà música al llibret de Felice Romani, basat en la tragèdia Norma, ossia l’infanticidio d’Alexandre Soumet. A NORMA es conjuga la gravetat clàssica amb un apassionament molt romàntic en l’expressió. És un dels grans papers del repertori per una soprano, en el s.XX el màxim exponent fou MARIA CALLAS, seguida per JOAN SUTHERLAND que després d’una època marcada per unes representacions més verístiques, va recuperar el caràcter bel-cantista. NORMA fou estrenada al Teatre de l’Scala de Milà el 26 de desembre de 1831, quatre anys abans de la prematura mort de Bellini després d’una curta enfermetat . L’argument ens mostra l’amor en secret que té la sacerdotessa Norma pel procònsol romà Polión amb el que té dos fills. Però Polión s’estima a Adalgisa. Amb el triangle amorós arriba el drama i la tragèdia, que augmenta amb la rebel·lió dels druides contra els dominadors romans.

cultura

Norma de Bellini, als Cinemes Canal Salat

El rol de NORMA recau en una de les cantants actuals més famoses i aplaudides : DANIELA DESSI. El seu repertori conta amb més de 70 títols que van des de Monteverdi a Prokofiev passant pel repertori barroc i les heroïnes mozartianes i verdianes. Ha cantat als més importants teatres del món baix la batuta dels directors més emblemàtics. Daniela Dessi té una tècnica impecable i un instint dramàtic excepcional. El tenor nord-americà GREGORY KUNDE és un dels més elegants cantants del “bel canto”. Interpreta el paper de Polión. Sota la batuta de Plácido Domingo i la direcció de Franco Zeffirelli, la mezzo-soprano francesa GERALDINE CHAVAUT va obtenir un gran èxit amb la interpretació de CARMEN. El mes de gener d’aquest any ha fet el seu debut al Lincoln Center de Nova York cantant Rienzi de Wagner . El seu ampli repertori inclou els rols més importants de la seva tessitura. En aquesta ocasió canta un dels seus papers favorits : el de la sacerdotessa Adalgisa. El baix Dario Russo, la soprano Maria Motta i el tenor Massimiliano Chiarolla participen en aquesta representació de NORMA, baix l’experta batuta del director GIULIANO CARELLA Els amants de l’òpera i en especial del “bel canto” teniu una cita ineludible als CINEMES del CANAL SALAT el proper dimarts dia 10, en directe des del Teatre Antico de Taormina a partir de les 21’30 amb la retransmissió d’una espectacular NORMA

23


Se acabaron las fiestas de San Juan y San Pere

opinió

¡Sorprendente! este año hemos tenido pasillo en es Pla de San Juan; para algunos ha sido todo un acontecimiento poder ver los caballos correr sin dificultad y como dicen los políticos, ha sido un San Juan muy limpio, aunque yo pensaba que esa expresión era mas propia de los encierros de Pamplona, pero como decía Fregatai “Si vivim coses veurem”. De todos modos ya iba siendo hora que el Ayuntamiento tomara cartas en el asunto, aunque fuese con una brigada de voluntarios; me acuerdo cuando yo era un niño para respetar el corredor intervenía la policía municipal, pero con los años la policía dejo de intervenir, no se porque, pero así fue, han pasado años y años y este año por fin se ha vuelto ver otra vez el pasillo, yo en este caso diría ¡¡Eureka!! También es cierto que este año no hemos tenido la gente de otras veces, quizás debido a la crisis o a la publicidad negativa que hemos ido acumulando a través de estos últimos años. Una de las cosas mas positivas de este año, han sido los pocos accidentes que hemos tenido, si lo comparamos con otros años, claro que como ya he dicho antes, este año ha venido menos gente, y la verdad es que se ha notado en todos los aspectos. Todos los actos protocolarios de estas fiestas, más o menos se desarrollaron sin dificultades. Es Caragol des Born fue mas o menos como todos los años, estuvo muy bien, lastima que los que tuvimos que verlo por televisión, tuviéramos que aguantar al comentarista recalcando cada frase como si las palabras estuviesen todas acentuadas, por lo demás un éxito, y no digamos la entrada al galope des Caixer Senyor fue soberbia, con un dominio y una seguridad con su caballo fuera de lo común, enhorabuena por el. En cuanto las fiestas de Sant Pere: no es que hayan terminado, es que ni siquiera comenzaron, ¡que pena verdad! ¿Dónde han ido a parar estas fiestas tan entrañables? Seguramente en el fondo del puerto, seguro que si buceamos las encontramos allí. Os acordáis de aquellos juegos en el puerto durante toda la tarde, y por la noche aquellas verbenas tan bonitas, terminando los festejos a base de cohetes ¡que pena verdad! ¿Pero quien sabe? a lo mejor ya que este año hemos recuperado el pasillo des Pla, el año que viene recuperamos las fiestas de San Pere ¿O tendremos que ir a Lourdes? Espero que no haga falta, y el ayuntamiento tome buena nota del asunto, y no lo deje caer en saco roto. Si ustedes vieran las fiestas que se montan por San Pere en Cala Ratjada, alucinarían, hay feriantes, verbenas fuegos artificiales. Con esto quiero decir, que este tipo de fiestas atraen a los turistas y a los moradores de otros pueblos de Mallorca y además dan alegría a la población. ¿Qué esperamos aquí? Hemos dejado morir la fiesta (de finor) como decimos aquí, y creo que ya va siendo hora de pensar en revivirla ¿no creen? ¡Ojala! José Mª Cleofe Estévez

Shutín Triay amb “La Roja” a Oviedo TEXT I FOTOS : Joan Canals Soldado

esports

júnior el que significa que s’haurà de guanyar un lloc molt complicat ja que algun dels seus companys de selecció conten en el seu currículum personal amb títols de campions d’Europa i algun d’ells medallistes mundials. A pesar de tot i després d’una intensa recuperació de les molèsties que sofreix Shutín en la zona lumbar, de cada vegada es troba millor i des del seu club i els seus entrenadors Shuto Triay i Pere Calafat confien en arribar a la temporada de competicions a ple rendiment i sense cap tipus de handicap com poden ser les lesions.

D

es de dilluns, Jesús Triay “Shutín” del club Shotokan Físics, es troba concentrat a Oviedo amb la selecció espanyola de karate en el que s’anomena “pla nacional de tecnificació esportiva”. Al llarg de la setmana el jova karateka ciutadellenc treballarà molt dur en diferents tandes d’entrenaments que impartiran els tècnics de la Real Federació Espanyola de Ka-

rate, junt als seus companys de selecció vinguts de la resta d’estat i que al igual que el nostre sub-campió d’Europa hauran de exhibir el seu potencial i mostrar la seva vàlua i demostrar que són els millors i així optà per una plaça amb l’equip nacional. El repte del ciutadellenc és molt elevat ja que des del mes d’abril a pujat de categoria, en quest moment es troba en

24


MOTOS I BICICLETES - Se vende Suzuki GSR 600, año 2010. Nacked. 3.000 euros. Tel.: 669 208 714 - 971 48 14 68 – Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado. 350 euros negociables. Tel.: 606 862 112. – Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals. 971 48 02 55 - 626 761 447. – Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio a convenir. Tel.: 971 38 58 12 – Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada. 1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379 – Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100 euros negociables. Joan 971 38 85 67 NÀUTICA – Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin de semana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, con motor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. y ext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remolque, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000 euros negociables. Tel.: 676 405 400. – Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros. Tel.: 669 455 757. ALTRES - Vendo Opel Vivaro. 13.000 euros negociables. Tel. 626 000 254 - Vendo kayak doble. 850 euros. Tel. 626 000 254 - Vendo equipo completo de pesca submarina. 350 euros. Tel. 626 000 254 – Vendo coche Daewo Matiz, color plata brillante. 72.000 Km. ITV pasada. 5 puertas. 1.050 euros negociables. 603 418 970. – Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita y en muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150. FEINA - Cocinero con amplia experiencia se ofrece para trabajar. También como ayudante de cocina. Tel. 650 09 47 05 - Ángel. - Chico serio, responsable, trabajador, limpio y ordenado se ofrece para trabajos de jardineria y mantenimiento en general. Mucha experiencia en manejo de monocultor, cortacesped, motosierra, cortasetos desbrozadora, dumper, tijeras podadoras,

etc. Carnet de conducir y coche propio, inglés básico. 676 66 95 97 - Ciutadella - Chica, trabajadora y responsable, se ofrece para trabajar de limpieza, camarera de pisos o ayudante de dependienta. Tel. 616 919 213. - Busco trabajo de camarera de pisos, limpieza, friegaplatos, pinche de cocina o empleada de lavandería. Soy honesta y trabajadora. Tel. 673 69 49 49. - Chica joven y con experiencia se ofrece para cuidado de niños, limpieza y tareas domésticas en general. Disponibilidad inmediata. Zona Ciutadella y alrededores. Tel.: 616919213. - AYUDANTE DE COCINA con amplia experiencia se ofrece para trabajar. También como ayudante de camarero, pinche, limpieza o friegaplatos. Gracias por su atención. Tel: 627 63 52 45. - Busco trabajo de LIMPIEZA, CAMARERA DE PISOS, FRIEGAPLATOS o PINCHE DE COCINA. Muy responsable y cumplidora en el trabajo. Tel 639 88 10 24. - ME OFREZCO PARA TRABAJAR en mantenimiento y limpieza. También puedo trabajar de friegaplatos o mozo de almacén. Honesto y muy trabajador. José. Tel: 607 32 50 36 - Me ofrezco para cuidar personas mayores y limpieza por horas. Buenas referencias y coche. Elena 679 287 699 - Chica joven se ofrece para trabajos de limpieza, camarera de pisos y camarera de bar. Tel. 663 410 437 TENGO 36 AÑOS , soy trabajador, honesto y me ofrezco para trabajar de camarero, ayudante de camarero, friegaplatos, reponedor o peón de limpieza. con muy buena actitud en el trabajo. Tel: 675 13 25 33 - Ivan. - CAMARERA DE PISOS , con formación específica en esta rama y con amplia experiencia en hoteles de menorca, se ofrece para trabajar. rápida, eficiente y eficaz. Tel: 637 24 64 92. - CHICO MENORQUÍN , responsable y con carnet de coche, se ofrece para trabajar de friegaplatos, pinche de cocina, peón de limpieza, mozo de almacén o reponedor. Tel: 618 19 94 18 - CAMARERA DE COMEDOR con mucha experiencia se ofrece para trabajar en hoteles o restaurantes. trabajadora y con buen carácter. Tel: 628 66 27 83. – EDUCADORA INFANTIL de 39 anys, s’ofereix per cuidar fiets/fietes es capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 48 29 17 -636 84 04 43. MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS – Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedor y habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora, secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a convenir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

25


Festa de cloenda de l’escola de ciclisme de la Penya Ciclista Ciutadella ijous dia 28 de juny va tenir lloc la festa de cloenda de l’escola de ciclisme de la Penya Ciclista Ciutadella del curs 2011/12. Aquest any es va preparar una exigent i divertida gimcana al pinaret, en la que hi van participar 42 fillets i filletes. Tots van demostrar els coneixements apresos

al llarg del curs tant en el domini de la bicicleta com en l’adquisició dels bons hàbits esportius. L’activitat es va realitzar en un ambient festiu, on els més grans van col·laborar amb els més petits per aconseguir superar les proves. Seguidament van anar a la piscina descoberta municipal, on van nedar i van fer la bereneta juntament amb les famí-

esports

D

TEXT I FOTOS : Penya Ciclista Ciutadella

lies. Finalment el director esportiu i el president van entregar els diplomes de participació i uns obsequis de record a cadascun dels alumnes, donant així per finalitzat el curs.

26


27


28


Escrits llebetjats

“L’heura de les hores”

Damià Coll

Els escrits setmanals no donen més marge per poder editar escrits diferents, per tan encara que aquest fet ja fa dies que ha passat, sempre hi ha actituds, i noticies que durant temps són novetat i aquest és un d’elles. No recordo l'última vegada que un diputat desobeí les ordres del seu partit. En uns altres països, en uns altres estats, això passa cada dia, però una de les lloses més feixugues de la transició fou que s’instituïssin uns partits amb tant de poder, i amb uns polítics que en tenen tan poc. Per això l’actitud adoptada ja fa dies al Parlament de les Illes Balears per Antoni Pastor, batlle de Manacor i diputat pel PP, em mereix el més gran respecte, sempre he cregut que hi ha una llei que està per damunt de tota altre i és la pròpia consciència. Cert és que, a sobre, Pastor s'ha desmarcat del seu partit defensant el català, fet que em predisposa encara més en favor seu. No ho negaré que amb la seva actitud hi estic completament d’acord ja que jo haguera obrat de la mateixa manera, per tant repeteixo que aquesta actitud seua és la conseqüència final d’un seguit de declaracions i d'avisos que, com tothom ha pogut veure, no eren falsos ni debades. Però, encara que s'haguera desmarcat per una altra qüestió Pastor tindria tot el meu respecte. El debat ja és molt vell: els diputats han de respondre davant els ciutadans que els voten, o davant els aparells dels partits que els posen en les llistes?. Però Pastor, amb el seu gest, ha trencat el tabú i ha pres partit cosa novadora dins la nostra democràcia Balear. Ha vist com Balears repudiava molt clarament la demència política de Bauzá: amb manifestacions, però també amb matrícules escolars, un referèndum en què milers de ciutadans deixaren clar a l’actual president balear que s’equivocava greument fent servir el català d'eina d’afrontament. I en conseqüència, el diputat Pastor ha votat allò que la consciència li dictava. Solament puc felicitar-lo, donar-li les gràcies i animar-lo a seguir aquest camí. Des de on sigui, si el PP és tan poc intel·ligent que, damunt, el fa fora del partit, haurà demostrat que per aquest partit la democràcia, està molt enfora de ser realitat. Andreu Genestar Sabater

opinió

Carabassonet a's forn. Retorna la felicitat d'aquest menjar d'estiu. Al taller, tot un munt de teles sense pintar. Que esperen el seu moment. La ràdio emet música. Només música. Hom no està per altres solfes. La birra s'ha desgelat en un no res. Mira i mira àlbums d'altres pintors. Trobarà el to de la pintura que vol realitzar? Esperar l'arribada de la tardor i deixar que l'estiu es vagi podrint interiorment. &&& (Carotes) Les carotes d'enguany m'han ben agradat. En Torrent ha estat original. Sobretot, les idees han brollat dels pinzells. Açò d'haver d'agradar a tothom és un conazo! Hom ha de fer el que se sent i prou. I les crítiques que vagin rodolant torrent avall... &&& Alvaro Cunqueiro m'acompanya aquests dies i denits. L'erudició servida a petites dosis, com un sopar fred, com aquells carabassonets a's forn, fa que celebri la narrativa periodística de Cunqueiro com una cosa excepcional. &&& Donava explicacions d'allò que no havia fet. &&& El notari Samaniego em convida a les seves cinquenes noces. Aquest company de milícies és de ferro forjat. I jo tan vell! &&& Als cocons de Santandria he vist reflectits estranyes cal·ligrafies que no he sabut interpretar. Quan els cocons fan mirall, la lluna dissimula i passa de puntetes damunt l'escuny de sal. &&& Llegia i consultava un manual de geologia, emperò, entre capítol i capítol del totxo, feia un glopet amb un poema de JV Foix. &&& Dilluns. Llegesc l'entrevista a l'entrenador Tudurí en UHMenorca. Aquella alegria que va durar dos anys, mentre el Penya Orient va militar al juvenil d'honor... Jo hi anava als partits, amb bufanda camusiana, a patir i, mentrestant, gaudir de l'excel·lència dels joves jugadors. Ensoldemà, llegia les cròniques esportives de Santi Gomila, Joan Vivó, Joan Juanico, etc. Per copsar la realitat/ficció, per si els reporters de la premsa en paper havien vist allò mateix que havia viscut jo... O la realitat era una altra gavina.

Consciència i personalitat

Subscriu-te a

C/ CABRERA, 3 07760 CIUTADELLA TEL: 971 38 29 20 eliris-digital@infotelecom.es


Ses pàgines d'en Bep d'

Cuina nostra

Ensalada menorquina Ingredients: 1 lletuga llarga, 2 tomàtigues grosses, 1 cobrómbol, 1 ceba, 2 cullerades de tàperes envinagrades, olives, 2 ous durs, oli d’oliva, vinagre i sal. Elaboració: Netejam la lletuga, la tallam en juliana i la posam al recipient on servirem l’amanida, tant si és un bol com una safata. Tallam les tomàtigues en mitges rodanxes i les repartim damunt la lletuga. Tallam la ceba en juliana fina i la repartim al damunt de la tomàtiga i després, al damunt de l’amanida, hi repartim les tàperes i les olives. Prèviament haurem pelat i tallat en rodanxes dos ous durs que ens serviran per guarnir l’ensalada. Finalment, ho amanim tot amb oli d’oliva, vinagre i sal al gust. Notes: N’hi ha que, a més a més, hi afegeixen bonítol o tonyina en conserva o bé tenen preparat un bol amb salsa maonesa que reparteixen damunt l’amanida un cop servida al plat.

El Iris 6 de juliol de 1962 Ciutadella es preparava per a celebrar la festa històrica del 9 de juliol. L'acte d'entrega de la Medall d'Or de la ciutat a Francesc de Borja Moll a les 12 del migdia encetava el programa d'actes. Es publicava en llengua catalana "Sa llegenda de ses captives". El 23 de juny es va posar la primera pedra del bar-restaurant de "Ses Set Voltes", actual menjador circular del que més tard seria l'hotel. A la part baixa del menjador, s'hi ubicaven casetes de bany i dutxes. El projecte era de l'arquitecte Jaume Villalonga i els interiors van ser decorats per Jordi Albors. Les noves instal·lacions de "Ses Set Voltes" van ser cedides al Club Nàutic de Ciutadella per a la celebració dels seus esdeveniments socials, que iniciava amb un festival de amb l'orquestra Iris-Jazz. S'inauguraven també dues sales de festes: "La cova de ses àmfores" i "Oasis" on hi havia el Club Nàutic a Baixamar.

30


QUE LLEIG! • Que l'atur s'hagi disparat un 18% a Menorca en plena temporada turística i hi hagi 5.573 desocupats al mes de juny amb 579 aturats més que l'any passat. Menorca és l'illa on més ha aumentat l'atur. • Que els universitaris pagaran 89 euros més per la seva matriculació del curs 2012-2013. • Que el SOIB ofereixi nous cursos a l'illa i encara no ha pagat els que deu des de 2011. • El tancament de les Sales de Cultura de Sa Nostra. • La renúncia del Valeriano Allés a jugar la Superlliga per mor dels doblers que els hi deu el Govern balear.

Dites i refranys... - Alzina i dona, de cent, una de bona

PARENÒSTIC DEL MES DE JULIOL DE 2012 SOL Dia 1 el sol va sortir a les 06,19 i es va pondre a les 21,17 h. Dia 31 el sol sortirà a les 06,42 i es pondrà a les 20,50 h. LES LLUNES DE MAIG Dia 3 lluna plena en Capricorn. Dia 11 lluna minvant en Àries. Dia 19 lluna nova en Cranc. Dia 26 lluna creixent en Escorpí. FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

Els experts diuen que és el millor més per sembrar bledes, maduixes, carxofes, coliflors, mongetes tendres, naps, pastanagues, endívies i tomàtigues tardanes. Podeu recollir apis, fesolets verds, ciurons, tomàtigues i pastanagues.

Els sants de cada dia Divendres dia 6, Maria Goretti. Dissabte dia 7, Fermí, Claudi. Diumenge dia 8, Aquil·lià, Priscil·la. Dilluns dia 9, Verònica, Audaç. Dimarts dia 10, Cristòfol, Rufina. Dimecres dia 11, Benet, Marcià. Dijous dia 12, Paulí.

QUE POLIT! • Que Hisenda controlarà que l'Ajuntament de Ciutadella no s'endeuti, però sense intervenció. • La repetició del Tribut a Pink Floyd pel 1o d'agost a Son Martorellet. • La celebració del Memorial Day ahir a la plaça de l'Almirall Ferragut. • El programa de teràpia assistida amb animals que porta a terme en veterinari Agustí Mercadal al Geriàtric de Ciutadella. • La bona feina de coordinació feta pel responsable de Protecció Civil i en Toni Febrer als Jocs des Pla. • La desfilada benéfica contra el càncer a la discoteca Space. • La bona acollida de l'Iris de la setmana passada amb els seus Flashos de Festa.

Ens han dit... • Que no ha caigut gens bé que els llogaters d’un hort des Pla de Sant Joan volguessin cobrar 20 euros per a poder veure des d’allà els jocs del capvespre. • Que s’ha mirat amb lupa el que s’ha fet a l’hort de Cas Comte i no s’hagi fet cap inspecció a l’hort de Cas Duc. • Que un pick-up (vehicle tot terreny) del servei de neteja i vigilància de platges del Consell va a tota llet pels camins rurals que porten a les cales de la costa sud, posant en perill a altres conductors. • Els preus excesius d’alguns establiments turístics que no fan sinó que espantar el peix. • Que hi ha qui va fer com la fàbula de l’a guineu i el raïm amb la foto de Pastor i Font. Com que no la va aconseguir, la foto ni es va fer ni era important. • L’emotiu Sant Joan que ha viscut Pepe Torrent Vivó com autor de ses carotes de Sant Joan. • La lluna plena de juliol de dimecres passat es va viure a més d’una platja. • Els inigualables “huevos rotos” ecològics del Tast de na Sílvia i els “huevos rotos” amb sobrassada de Mallorca de La Guitarra. • La gran bandera espanyola que penja de la balconada de Can Mayans al carrer del Roser i el llaç de la senyera catalana de Ca na Susa ben davant. • La poca sensibilitat de les grans cadenes hoteleres de Balears, algunes amb establiments a Menorca, que no han mogut cap fitxa ni han volgut patrocinar a un equip de les Illes per a jugar el la principal lliga europea de bàsquet.

Ens demanam... • Quan el Govern balear es donarà compte de que gran part de la majoria que els permet governar la va treure a Menorca? • Que si el Menorca Bàsquet hagués estat el Palma de Mallorca Bàsquet hagués quedat sense l’ajuda necessària. • La poca sensibilitat de les grans cadenes hoteleres de Balears, algunes amb establiments a Menorca, que no han mogut cap fitxa ni han volgut patrocinar a un equip de les Illes per a jugar el la principal lliga europea de bàsquet. • Per quan està prevista una nova remodelació de l’equip de govern municipal? • Hi haurà una major proximitat i col·laboració entre PP i UPCM per a garantir una major estabilitat i portar endavant projectes importants per Ciutadella? • Per quan un carrer a Ciutadella dedicat a Mossèn Antoni Maria Alcover?

31


SALA 1 DURADA 94 m. DIRECTOR STEVE MARTINO Y MIKE THURMEIER

ICE AGE 4 3D

20th Century Fox i Blue Sky Studios presenten "Ice Age: La formació dels continents", el quart lliurament d'una de les franquícies de dibuixos animats més reeixides dels últims anys. La pel · lícula estarà disponible a Digital 3D i també en 2D.

DEL DIVENDRES 6 AL DIJOUS 12 DE JULIOL CADA DIA (EXCEPTE DIMARTS) A LES 19’30 H I A LES 21’15 H

APTE

SALA 2 DURADA 106 m DIRECTOR PHILIPPE LE GUAY 7 ANYS

París, anys 60. Jean-Louis té un monòton i avorrit dia a dia dedicat a la seva família i el seu negoci. La seva vida canviarà quan conegui a les noies de la sisena planta, un grup d'espanyoles plenes de vida que treballen com criades a l'elegant edifici on viu. Una d'elles és la nouvinguda Maria, una jove alegre i decidida que provocarà una revolució en el veïnat i, amb la resta de noies, li descobriran a Jean Luis sentiments i emocions que mai hauria imaginat en el seu mundanal existència.

SALA 2 DURADA 130 m. DIRECTOR FERNANDO GONZÁLEZ MOLINA 7 ANYS

LAS CHICAS DE LA 6ª PLANTA DIVENDRES 6: a les 22’15 h. DISSABTE 7: a les 19’45 h. DIUMENGE 8: a les 22’15 h. DILLUNS 9: a les 19’45 h. DIMECRES 11: a les 19’45 h. DIJOUS 12: a les 22’15 h.

TENGO GANAS DE TI

Hache torna a casa després de passar dos anys a Londres. El record de Babi l'ha acompanyat tot aquest temps i tem el moment de retrobar amb ella. Les coses han canviat, i haurà de reconstruir la seva vida: fer nous amics, aconseguir una feina, començar una nova etapa ... Però és possible reviure la màgia del primer amor?

DIVENDRES 6: a les 19’45 h. DISSABTE 7: a les 21’45 h. DIUMENGE 8: a les 19’45 h. DILLUNS 9: a les 21’45 h. DIMECRES 11: a les 21’45 h. DIJOUS 12: a les 19’45 h.

iris 6-7-2012  

informacio i cultura

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you