Page 1

Ciutadella de Menorca, 15 de març de 2013. Preu 2,10 e · Nº 3.563

Ciutadella comptarà amb 8 escales de creuers a partir del 4 d’abril

L’art de seduir als 15 anys

Cabres Xopes Esventades fotografien la natura

Creu Roja atèn més de 60 famílies cada setmana


Urgències Seguretat Social: Canal Salat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12 Centre Insular Sanitat de Menorca: Tel. 971 36 04 26 Creu Roja: Tel. 971 38 19 93 · Urgències: Tel. 112 Ajuntament de Ciutadella: Plaça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50 Policia Municipal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87 Comissaria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95 Bombers: Tel. 971 38 08 09 · Taxis: Tel. 971 48 22 22

RESERVES CIUTADELLA AL

971 484 216

FARMÀCIES DE TORN Divendres dia 15 Dissabte dia 16 Diumenge dia 17 Dilluns dia 18 Dimarts dia 19 Dimecres dia 20 Dijous dia 21 Divendres dia 22

OLEO MOLL LÓPEZ-FONT CASTANY MARCH CAVALLER MARTÍ-SUREDA PLAÇA NOVA

Federico Pareja, 54 Eivissa, 50 Jerònia Alzina, 5 Tres Alqueries, 3 Plaça Jaume II, 5 Plaça de la Catedral Plaça Colón Plaça Nova

Horario NURA NOVA A PARTIR DE DIA 4 DE FEBRER

DIAS

ALCUD. - CIUT.

CIUT.- ALCUD.

Lunes

08'00

16’00

AUTOBUSOS

Martes

08'00-16’00

11’30-19’30

CIUTADELLA-MAÓ (Transportes Menorca)

Miércoles

08'00

16’00

Jueves

08'00-16’00

11’30-19’30

Viernes

08'00-16’00

11’30-20’15

Sábado

08'00

19’30

Domingo

16'00

19’30

Dissabtes CIUTADELLA

6:40

13:15

7:15

14:15

7:45

15:15

8:15

16:30

8:45

17:00

9:30

18:15

10:45

19:30

11:30

21:00

12:30

22:30

MAÓ

CIUTADELLA

De dilluns a divendres

9:00

13:00

9:00

13:00

10:30

17:30

10:30

17:00

12:00

20:00

12:00

20:00

MAÓ

6:45 7:15 7:45 8:15 8:45 9:30 10:15 11:15 12:00

13:15 14:15 15:15 16:15 17:00 18:15 19:30 21:15 22:15

Diumenges i Festius MAÓ

CIUTADELLA

8:00

13:00

8:00

13:00

10:30

17:30

10:30

17:30

12:00

20:00

12:00

20:00

PLATGES (Torres Allés Autocares) · Sortides des de Ciutadella - Plaça des Pins · HORARI A PARTIR DEL 18 DE FEBRERO SORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A: CALAN BLANES DELFINES CALAN FORCAT 61

07:00

CALETA S. XORIGUER C. BOSCH 65

11:00

07:00 08:00 09:00 10:00

13:15

12:00

08:00

14:002 15:001 16:00

20:30

13:001 14:002 15:001

16:00 17:00 18:30 19:30

CALAN BLANES DELFINES CALAN FORCAT 61

CALETA S. XORIGUER C. BOSCH 65

PLAÇA PINS-CANAL SALAT POICI CAMÍ DE SA FAROLA

07:00* 08:00 09:00 10:00 11:00 12:00 13:00

DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS

09:00 08:00

10:00

11:00

12:00

16:00

CAMÍ DE SA FAROLA POICI CANAL SALAT-PLAÇA PINS

13:00 17:00

20:30 18:30 19:30

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA 1

DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES - 2 DIMARTS I DIJOUS 3

14:00 15:00* 17:00* 18:00* 19:00* 20:00*

PER CALAN BOSCH -

07:30* 08:30 09:30 10:30 11:30 12:30 13:30

14:30 15:30* 17:30* 18:30* 19:30* 20:30*

* EXCEPTE DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS

EDITA:

Núm. 3.563. Any LXXI. Dipòsit legal ME 54-1958. Director. Bep Al·lès Gerent: Pere Bagur Redactors: Silve Pons, L.M. Mascaró, Eliza M. Maquetació: Marc Torner Publicitat: Silve Pons, José Luis Moll Pag web: Facebook Setmanari El Iris ADREÇA: C/ Sant Joan Bosco, 33 - 07760 Ciutadella de Menorca TELÈFON: 971 38 29 20 · E-mail: eliris-digital@infotelecom.es

2


Turisme de creuers, un bon negoci

Passió musicovisual per a la Setmana Santa

Torre del Ram recupera les corregudes al galop

editorial

Saret, finestra a l’essència de Menorca

El batle de Sintas és a Miami a promocionar Ciutadella com a destí de creuers. Hi va per segon any consecutiu, convençut dels atractius de la nostra ciutat per aquest tipus de turisme, malgrat no tenir resolt encara el servei portuari adient. Que el batle de Ciutadella participi en la principal fira mundial dedicada al sector dels creuers no és empresa fàcil. Per a fer-ho possible, l’Autoritat Portuària de Balears ha hagut de convidar Ciutadella a afegir-se a la seva delegació, ja que la nostra ciutat no és membre de l’APB. I el batle s’ha hagut de tornar a gratar la butxaca i pagar-se el viatge i l’estada als Estats Units, ja que la malmesa economia municipal no permet aquests tipus de despeses. Per tant, si Ciutadella aconsegueix l’objectiu de rebre creuers, serà en bona part gràcies a Autoritat Portuaria i a la implicació econòmica i personal de José Mª de Sintas. De fet, la participació ciutadellenca a la fira de l’any passat es rendibilitzarà enguany amb les escales previstes pels pròxims mesos, alguna de les quals es realitzarà fora de temporada. Escales que seran, en realitat, fondejos a la badia, ja que el dic encara no és operatiu per aquests tipus de vaixells. Menorca, amb dos ports preparats a l’efecte i uns serveis adequats a terra, podria tenir en el turisme de creuers una important font de riquesa a un baix cost medioambiental i nul consum de territori. Maó hauria de rebre vaixells de gran eslora i Ciutadella, barcos d’eslora mitjana. Els serveis de terra inclourien visites als principals llocs de l’illa i les zones comercials de les dues ciutats estarien a disposició dels visitants. El moviment econòmic que podria generar aquest tipus de turisme beneficiaria sobre tot al comerç i a l’oferta complementària, dos dels subsectors econòmics més perjudicats per la crisi. Llàstima que ni el port de Maó, ni, especialment, el port de Ciutadella, estiguin en condicions encara de participar com toca en el negoci dels creuers. Autoritat Portuaria de Balears, gestora del port de Maó, ha començat a invertir per a ferho possible. Ports de les Illes Balears no sap encara quan instal·larà els famosos “ducs d’alba” que faran possible amarrar un vaixell de eslora mitjana en el nou port de Son Blanc. Una i altra són empreses públiques, depenents per tant dels polítics. La crisi no pot ser excusa per a realitzar inversions que poden generar beneficis. Que retallin despesa corrent i inverteixin l’estalvi en aquestes infrastructures imprescindibles per al futur de la nostra societat.

3


Ciutadella es promociona a Miami “amb els 5 sentits"

TEXT: Bep Al·lès FOTO: Bep Al·lès

empreses i consignataris de creuers per tal que aquests facin aturada a Ciutadella, davant el dic de Son Blanc o a la Badia de Ciutadella, desplaçant el passatge amb lanxes, tal i com es va fer al 2004 i 2005 amb l'”Ocean Village”. El batle de Ciutadella ha optat per la revista que edita Setmanaris i Revistes SL, "Ciutadella de Menorca, descúbrela con los 5 sentidos" per a atreure als creueristes que operan a la Mediterrània, tot posant de manifest el tresor arquitectònic del nucli antic de Ciutadella, les Portada de la revista “Ciutadella, descúbrela con los cinco sentiseves platges i dos” també la seva gasiutadella s'està promocio- tronomia. De fet l'Ajuntament de Ciunant aquesta mateixa set- tadella ha considerat aquesta publicació mana com a destinació pel com el millor exponent per a difondre i turisme de creuers en el si de la "Cruise promocionar la nostra ciutat en el món Shipping Miami" la fira de turisme turístic. nàutic més prestigiosa del món, ho hi ha viatjat el batle de Ciutadella, José Ciutadella comptarà María de Sintas que tal i com va fer amb 8 escales de creuers l'any passat s'ha pagat de la seva butSegons ha confirmat a El Iris el xaca el desplaçament a la capital nàu- batle de Ciutadella, José María de Sintica de La Florida, on està tas, els mesos d'abril, agost, setembre, promocionant la nostra ciutat amb el octubre i novembre la nostra ciutat suport de l'Autoritat Portuària de les comptarà amb turisme de creuers. De Illes Balears i Ports de les Illes Balears. moment hi ha previstes vuit escales de De Sintas ha contactat amb diferents transatlàntics que amarraran a la badia

C

actualitat

El batle de Ciutadella, José María de Sintas, ha viatjat per segon any consecutiu a la fira "Cruise Shipping Miami", la més prestigiosa i major del món amb l'objectiu de promocionar la nostra ciutat en aquest important mercat turístic on les expectatives obertes són de moment bones. De Sintas ha portat a la fira de creuers de Miami exemplars de la revista "Ciutadella de Menorca, descúbrela con los cinco sentidos" que edita Setmanaris i Revistes SL, que està escrita en castellà i anglès i que es troba a l'estand de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) que ha convidat a Ciutadella a estar present a la fira.

i podran desplaçar a milenars de persones, en cada una de les seves estades, que podran conèixer la ciutat i l'illa. El primer vaixell en arribar a la badia serà el "MV Quest for Adventure" el proper 4 d'abril, procedent de Barcelona i després es dirigirà a Gibaltrar. Romandrà 9 hores a la bocana del port. El "Quest for Adventure" del consignatari Federico J. Cardona, retornarà a Ciutadella el 19 d'agost i els dies 4 i 8 de novembre. Per altra banda el "Seabourn Quest" de Balerares Consignatarios Tours, visitarà Ciutadella el 4 de juliol, 3 d'agost, 2 de setembre i 2 d'octubre procedent del port de Trepani i en direcció a Eivissa. Amb aquestes visites 4.200 creueristes es desplaçaran a Ciutadella. El turista de creuers té un alt poder adquisitiu, tal i com podran recordar els nostres lectors quan feia escala a Ciutadella l'"Ocean Village", on s'omplien els comerços i els restaurants del port de Ciutadella i de la ciutat. De Sintas ha valorat que aquests primers viatges, alguns d’ells es faran fora de temporada alta, cosa que permetrà allargar un poc la temporada amb ingressos extra els mesos de de temporada baixa. El batle de Ciutadella ha realitzat gestions aquesta setmana, i de segur que estan fructificant. Algunes d'elles s'han fet amb la batlessa de Maó, que també hi és present a la fira de Miami, pel fet que el port de Maó és un dels principals ports del Mediterrani. De Sintas i Reynés no creuen que els ports de Ciutadella i Maó es facin competència, sinó que es poden complementar i de fet han fet feina conjuntament, pel fet que els creueristes que visiten Ciutadella es poden desplaçar fins a Maó, i viceversa.

4


Creu Roja: “Mai havíem atès a més de 60 famílies cada setmana” Els serveis de Creu Roja de Ciutadella tenen cada vegada més feina. La complicada situació social que es viu en l’actualitat fa que, dins la necessitat, sorgeixin idees per atendre-les. Na Susana Muñoz, coordinadora de Creu Rotja a Ciutadella, diu que “tenim sort dels voluntaris, que ens ajuden, perquè en aquests moments hem arribat al nivell més alt d’atencions que hem vist mai.” Les necessitats, assegura, son de tot tipus. Els projectes per cobrir-les, també. TEXT: Eliza M. FOTOS: Creu Rotja Ciutadella

C

om cada diumenge des del mes de setembre, algunes persones posen una paradeta a la plaça Jamma de Dalt sa Quintana, gràcies a Creu Roja, per poder vendre coses de segona mà. “És una de les iniciatives que van sorgir arrel de pensar què podríem fer per recaptar fons per poder dur a terme els nostres projectes. Una voluntària ho va veure al parc des Freginal de Maó i vam xerrar amb s’Ajuntament per muntar un mercat de segona mà a Ciutadella. Per ara no hi ha molts adeptes, però esperem que amb el bon temps, la gent s’animi a donar-li una segona vida a tot allò que ja no utilitza i ho dugui a vendre a les paradetes.” Na Susana, com a coordinadora de Creu Roja al municipi, veu dia a dia les necessitats de moltes persones. “Hem arribat a un extrem que mai havíem vist. De famílies amb necessitats molts grans d’aliment, de roba, d’objectes de primera necessitat, d’higiene... Per fortuna, tenim una bona resposta de les persones que ens ajuden, tant els voluntaris, que n’hi ha registrats uns 150, com les persones de Ciuta-

Mercat de segona mà a la plaça Jamma de Dalt sa Quintana

Fem coses noves a mesura que en surten les necessitats

della quan fem crides per arreplegar roba, per exemple, amb el projecte armari. Així i tot, vist de fora, sembla que no som del tot conscients del què passa a la casa del costat, perquè hi ha molta gent amb tendència a pensar que les persones necessitades són immigrants, i no és així. El major gruix de persones que ens ar-

5


actualitat

La Creu Rotja ofereix serveix d’acompanyament a la gent major.

riben derivades dels Serveis Socials de l’Ajuntament són persones de Ciutadella.” En aquests moments, a banda dels serveis d’armari, d’alimentació, de teleassistència i de xerrades inter generacionals -entre molts d’altres-, Creu Roja de Ciutadella prepara un nou projecte per a la gent major. “Fem coses noves a mesura que en surten les necessitats. El projecte de proximitat, que encetarem en unes setmanes, va dirigit a aquelles persones majors que viuen soles i ne-

El projecte de proximitat, que encetarem en unes setmanes, va dirigit a aquelles persones majors que viuen soles i necessiten una mica de companyia

cessiten una mica de companyia. Ho farem com la iniciativa pionera que es va fer a Madrid farà aproximadament un any. Es tracta d’establir una centraleta per demanar aquest servei d’acompanyament i es podran pactar amb els voluntaris que hi intervinguin -és un projecte totalment integrat per voluntaris- unes hores setmanals per xerrar per telèfon o per anar a fer-lis una visita, o simplement per acompanyar-los per anar a comprar. L’idea és que tota persona major a Ciutadella que necessiti un acompanyament puntual, pugui sentir-se recolzat, que sàpiguen que hi som al seu costat. De fet, na Susana comenta que aquesta és una mica la filosofia que estan posant a tots els projectes que tenen en marxa en aquests moments. “Moltes vegades, més que les necessitats materials, el que necessita molta gent és sentirse recolzat en la seva situació, necessiten que algú els pugui escoltar. Per açò també és molt important la feina del voluntaris, perquè ells son els que s’apropen més a les famílies que estan passant per dificultats.”

6


El pintor Biel Camps fa donació del quadre Núvols de pluja al Consell Insular, amb motiu de l'exposició antològica de la Diada de Sant Antoni

Mor l'expresident de l'Atlètic de Ciutadella i agent de la propietat immobiliaria Guillermo Caldentey Dimarts dia 12 va morir després de patir una cruenta malaltia Guillem Caldentey Barceló, viudo d'Anneliese Emma, a l'edat de 77 anys. Conegut agent de la propietat immobiliaria, Guillermo Caldentey, era natural de Villafranca de Bonany (Mallorca) des d'on es va desplaçar de ben jove a Ciutadella, com a delegat i responsable, primer, de l'immobiliaria Oliver Mateu, i després s'incorporà com a delegat a Ciutadella de Bonnin Sansó, però la vida de Caldentey també va estar vinculada a l'Atlètic de Ciutadella on va formar part de diferents directives dels anys d'or dels vermellons, ocupant també en diferents ocasions la presidència del club ciutadellenc. Caldentey era una persona súmament educada i impulsor del turisme a la nostra illa, especialment a l'apartat del turisme vacacional que optava pel lloguer de villes i apartaments per a passar les seves estades a Menorca.

breus actualitat

El pintor ciutadellenc Biel Camps ha fet donació d'una de les seves obres al Consell Insular de Menorca, en agraïment a que ha estat el pintor elegit pel Departament de Cultura, Patrimoni i Educació per fer l'exposició de la Diada de Sant Antoni d'enguany. El tracta d'un oli sobre tela de 130 x 90 cm titulat Núvols de pluja, i que Camps ha volgut que passi a formar part del fons artístic del Consell Insular. Cal recordar que l'exposició antològica de Biel Camps es va inaugurar a la Sala d'Exposicions del Roser el passat 16 de gener, amb motiu de la Festa de Sant Antoni, Diada del Poble de Menorca. Aquesta també s'ha pogut visitar recentment al Convent de Sant Diego d'Alaior, i a partir del proper divendres 8 de març, a les 19,30 hores, es podrà contemplar al Claustre del Carme de Maó, on romandrà fins dia 6 d'abril de 2013.

Excursió a les bateries de So n'Olivaret i Binipati Dins del programa "Recórrer Menorca" la Societat Històrico Artística Martí Bella, ha programat per aquest diumenge dia 17 de març una visita guiada a dues bateries d'artilleria avui en desús. La de So n'Olivaret, que va estar activa fins als anys 90, i la de Binipati, antiaèria, inactiva des de la posguerra i que presenta un mal estat de conservació. Aquesta visita guidada de patrimoni arquitectònic sota el títol de "Vestigis del Patrimoni Militar de Menorca: So n'Olivaret i Binipati, testimoni d'una guerra" a càrrec del subtinet d'Infanteria Lleugera i Administració del Museu Militar de Menorca, Francisco Javier López Fernández. La sortida serà el diumenge a les 9,00h des del Cercle Artístic amb cotxes particulars. Inscripció lliure i gratuïta.

Jornades de protesta Aquesta setmana i la propera s’han convocat una sèrie d’activitats adreçades a defensar l’escola pública: actes reivindicatius, mobilitzacions i vagues d'alumnes i professors, manifestacions i concentracions. El dimecres 13 de març es van realitzar actes a la majoria de centres de Menorca; en aquesta ocasió cada centre va decidir les actuacions a dur a terme i si els professors feien vaga o no. En molts d’ells es va optar per actes que no afectessin directament al ritme de classes i respectant l’horari lectiu. Van ser concentracions abans i després de classe on s’hi van sumar professors, pares i alumnes. A Ciutadella, l’acte central tingué lloc a les 7 del fosquet a la Plaça Nova on es llegí un manifest en defensa de l’escola pública sota el lema: “Per a l’escola pública tu també contes”. Seguidament s’organitzaren grups de lectura de contes on hi participaren docents, alumnes i pares creant consciència de la unitat de la societat davant les amenaces contra l’educació pública. Pel dijous 14 i el dimecres 20 de març també hi ha previstes accions de protesta."


El batle de Ciutadella rep al Club Nàutic i El Iris

D

ivendres de la setmana passada, el batle de Ciutadella, José María de Sintas, va rebre en audiència a les dues entitats ciutadellenques que enguany han estat guardonades amb els Premis Ramon Llull que atorga el Govern de les Illes Balears. El Setmanari El Iris amb motiu del centenari de la seva capçalera i el Club Nàutic de Ciutadella amb motiu

dels seus 90 anys. De Sintas va rebre a Bep Al·lès i Tolo Carrasco, que hi van acudir acompanyats del personal de la revista i directius del club ciutadellenc. El Batle de Ciutadella es va sentir orgullós per la distinció obtinguda per les dues entitats ciutadellenques i els va convidar a signar en el Llibre d'Honor de l'Ajuntament. Carrasco i Al·lès van portar els di-

El director de El Iris signant el Llibre d’Honor de l’Ajuntament de Ciutadella

actualitat

TEXT: El Iris FOTOs: Siesreal

plomes atorgats pel Govern i les medalles acreditatives. A més del batle de Ciutadella, hi van assistir també diversos regidors de l'equip de Govern i també representants de l'oposició, que es van sumar a l'iniciativa del batle.

El batle de Ciutadella amb els representants del Setmanari El Iris.

El president del Club Nàutic Ciutadella signant el Llibre d’Honor de l’Ajuntament de Ciutadella El batle José Maria de Sintas amb Tolo Carrasco i Bep Al·lès. 8


9


L’art de seduir als 15 anys Recordo que als meus 15 anys les màximes preocupacions meves eren les notes de l’escola i què m’havia de posar el dissabte per anar a fer una volta (o tres) a la Contramurada amb les amigues. De lligar, si mai n’he sabut, se’m deu haver oblidat. Per açò, i perquè sempre és un plaer anar a veure al jovent del Punt Jove, em vaig apuntar al Taller d’aprendre a lligar, que va impartir el passat cap de setmana la coach Cristina Gómez. De lligar no sé si en vaig aprendre, però les inquietuds dels 15, en no tantes generacions, han passat de ser les notes i les voltes, al modelet que s’ha de lluir pel port i la millor manera “d’entrarli” a aquella noia que tant agrada. Fillets i filletes de 15 anys donant lliçons de seducció. TEXT: Eliza M. FOTOS: Eliza M.

“Per encetar una conversa li vaig demanar un bolígraf” Podria ser una bona tècnica a la biblioteca, però el cas és que aquesta frase, verídica, és emprada a la discoteca de torn. “És una bona frase per un noi, que sempre parlen més descaradament. Sobretot si s’acaba amb un és per apuntar-me el teu telèfon.” Na Cristina ha vingut avui vespre a passar una estona amb els al·lots i al·lotes del Punt Jove. Proposa, per aprendre tècniques de lligar, però també per conèixer-se a un mateix, jugar a un joc de preguntes. “Tenim tres tipus de targes. Les que parlen sobre com som, les dirigides a atreure a una personalitat més femenina, i les d’atraure a una personalitat més masculina.” Explica na Cristina que xerra de personalitats perquè hi ha al·lotes que tenen marcada la seva part més masculina, sense voler dir que els hi agradin les dones, i al revés, d’al·lots amb contacte amb la seva part femenina que atreuen a al·lotes més masculines. “Començarem el joc i cada un anirà responent una pregunta amb quatre possibles respostes, però tots hi podeu dir després d’haver contestat”, els avisa. Són una vintena, la majoria al·lotes, que es miren, riuen i comparteixen confidències. I un al·lot, que es sembla trobar molt còmode entre elles. Comença la roda de preguntes i tot i que algunes no s’encerten, la majoria té clar quines són les opcions, per exemple, quan no agrada una part del caràcter de la parella. “Jo em pensava que si m’estima, canviarà. De fet, n’estic convençuda que ho farà.” Era una de les possibles respostes a la pregunta de què s’ha de fer quan no ens agrada un tret de l’altra persona, i tot que ha generat debat, la conclusió és clara. “Pensau que un al·lot que fuma o que ha pigat a una altra novia que hagi tingut, farà segurament el mateix amb vosaltres, per molt que li demaneu que canvii o que ell vos prometi que amb vosaltres no ho farà. D’aquí comencen molts problemes de maltractament,” els alliçona en Julio, formador del Punt Jove

Cristina Gómez impartint el taller d’aprendre a lligar.

que els acompanya avui vespre. “Avam, sabem que com a les pelis no serà”, comenta una de les al·lotes, demostrant seguretat i convicció. Na Cristina li aplaudeix la claredat d’idees. “Per poder tenir una bona relació, o simplement per tenir un rollo d’un vespre, el que més importa és tenir confiança en un mateix, en part perquè és una de les coses que més ens atreu. I perquè davant de tot, primer som nosaltres i la nostra llibertat per decidir què volem, com i amb qui.” Surten algunes preguntes relaciona-

“ ”

Jo em pensava que si m’estima, canviarà. De fet, n’estic convençuda que ho farà

des amb el caràcter més emocional del que poden ser les relacions, i les al·lotes es mostren una mica desorientades al respecte. Estan segures, per exemple, que una de les coses que es pot fer per mantenir una bona relació és fer el que sempre els mana la parella, enlloc d’arribar a un acord entre els dos, o de mostrar-se qualsevol tipus de respecte. Se’m fa estrany, potser per la diferència d’edat, que no els sigui obvi que el respecte, com els comenta en Julio, és un dels pilars per mantenir qualsevol tipus de relació. “No tothom té els mateixos valors a l’hora d’estar o trobar parella”, comenta na Cristina. “I no és que uns siguin millors ni pitjors, sempre hi quan no fem mal a l’altre. Per saber quins són els valors que regeixen les vostres relacions, vos recomano fer una llista de què vos agrada dels altres o què voldríeu que tingués en compte una altra persona per estar amb vosaltres,” els

10


report

vors, quan s’acaba l’enamorament s’ha de tallar la relació?”, exclama una espontàniament. “Clar que no. En el moment en que desapareix l’enamorament, si realment les dues persones s’estimen, l’amor passa a un altre nivell.” Es queden uns segons en silenci. Sembla que no ho acaben d’entendre, però li donen voltes. L’estona del taller va acabant i na Cristina els demana com lliguen ells. “A la discoteca”, “Al port”, “A les festes”. Açò si que no ha canviat, penso. Les mirades, l’intercanvi de telèfons o fins i tot, si hi ha sort, la possibilitat d’anar-se’n amb algú aquell mateix vespre, són els objectius, al que aspiren, aquests al·lots i al·lotes de 15 anys. En açò si que ha canviat... proposa na Cristina. Es miren uns segons i prest comencen a sortir propostes. “Fidelitat”, “Confiança”, “Honestedat”, “Sinceritat”, “Sexe”, diu en Julio ben tranquil. Les al·lotes s’esvaloten i riuen per la seva espontaneïtat. “Què? Per jo és molt important”, els hi diu. Na Cristina posa una mica d’ordre i els demana que què és per ells la fidelitat. “Que si està amb jo no se’n vagi amb altres”, “Que no em posi les banyes.” Està clar que la fidelitat, almenys entre elles, és molt valorada. “La sinceritat, per açò és molt important”, apunta tímidament una al·loteta. “D’acord, la sinceritat és important, però no tant com sembla”, els comenta na Cristina. “Una de les coses que fa que ens atregui una persona és la curiositat, el fet de que ens mostrin, però només una mica, com passa amb la roba. Perquè ho entengueu, és millor dur una falda una mica

curta, però sense passar-se i que es pugui veure tot. La sinceritat és realment important, però no pel fet d’estar en parella, l’altre ho ha de saber tot de tu. Hem de saber mantenir la nostra privacitat.” De cop, sorgeix el tema de l’enamorament, i tots estan d’acord que per mantenir una relació llarga s’ha d’estar permanentment enamorat. “Buf, no!” explota en Julio. Tots se’l miren, com si hagués dit una bajanada. Na Cristina els hi explica aquesta reacció. “L’enamorament està molt be al principi, quan et coneixes amb l’altra persona. No et canses mai d’ella i estàs les 24 hores pensant i parlant amb ella. Açò està molt be, però no eternament. A algunes cultures l’enamorament el tracten de malaltia, perquè la persona enamorada no és ella mateixa. Està més despistada, més atontada. I no podem estar tota la vida atontats.” “Lla-

Una de les coses que es pot fer per mantenir una bona relació és fer el que sempre els mana la parella

La despreocupació adolescent Més tranquil·lament, en Julio m’explica que el grup que he conegut és dels millors que tenen, però que cada al·lot i al·lota és una cas diferent, sense voler generalitzar. En quant a relacions, però, té molt clar que “no els fa por res. Com que la SIDA ja no mata, tenen relacions sense preocupar-se massa. Tenen tota la informació del món, a

11


report

través de les xarxes, i els nostres consells, perquè els intentem guiar molt, però no hi ha conscienciació que el sexe, a banda d’un embaràs no desitjat, pot dur aparellades moltíssimes malalties de transmissió sexual, i que s’ha d’anar amb molt de compte. Tenim casos de parelles estables entre al·lots i al·lotes de 14-15 anys que mantenen relacions i ens venen a demanar preservatius, que està molt be. Però en els casos de més perill, quan lliguen un vespre, no prenen precaucions. I tampoc ho conten, suposo que perquè saben que no estan fent el que toca.” L’educació emocional, clau per evitar problemes “Vam demanar-li a na Cristina que vin-

Llavors, quan s’acaba l’enamorament s’ha de tallar la relació?

gués a impartir aquest taller de lligar perquè ja hem fet xerrades amb infermeres, pel tema de malalties i embarassos adolescents. S’ha tractat moltíssim la part genital de les relacions en l’adolescència a les escoles, però es deixa de banda l’educació emocional.” Recordo un dels temes que han sortit al taller, quan deien que fer el que la parella vol és el desitjable a una re-

lació. “Actualment veiem moltes actituds de servilisme d’al·lotes cap als al·lots. Em sorprèn el masclisme que hi torna a haver entre els joves, perquè a la nostra generació, dels 30-35 anys, ens van conscienciar molt amb el tema de la igualtat. Tampoc s’arriba a l’extrem del maltracta físic però si que es donen moltes situacions de falta de respecte d’ells cap a elles i entre elles, perquè entre al·lotes el maltracte és pitjor. Per açò veiem necessari mostrar-los què és l’educació emocional i ajudar-los en aquest sentit. És com el tema de la homosexualitat. De persones joves homosexuals n’hi ha moltes, però per la por al què diran, s’amaguen, perquè sinó, els apallissen socialment parlant.”

12


C/ Sant Joan Bosco, 33 Tel.: 971 38 29 20 eliris-digital@infotelecom.es

13


Saret, una finestra a l’essència de Menorca Just fa dues setmanes el conseller d’Economia del Consell de Menorca feia un lliurament de Cartes d’Artesà i Mestre Artesà a un nombrós grup de menorquins i menorquines. Persones que, amb les seves mans, dissenyen una Menorca de fang, de paper, de vidre, de fusta, de fil o de flors. Són els artistes que treballen les matèries primeres. Avui per avui l’artesania segueix essent una peça important dins l’engranatge econòmic de la nostra roqueta; Per açò mateix cal que els menorquins prenguem consciència del valor d’objectes fets a casa per gent nostra i que, d’una manera o altra, duen Menorca impregnada. Avui coneixerem a una d’aquestes artesanes, la ceramista Saret -Mª José Prim Cursach- qui, des de la seva botiga del carrer d’Artrutx ofereix molt més que articles de regal fets a mà: ofereix l’essència de Menorca en forma d’artesania. TEXT: Eliza M. FOTOS: Eliza M.

La ceramista Mª José Prim Cursach a l’enfront de Saret.

- Quant temps fa que vas posar la botiga i com ha evolucionat? - Ja fa 16 anys i al principi només tenia articles d’importació xinesa, objectes decoratius i de regal. Hem tingut diferents èpoques com la que vam omplir tota la botiga d’espelmes i cada vegada més anàvem reduint el producte d’importació i ampliant el producte local. Ara mateix l’artesania de Menorca és present a quasi tots els prestatges. - Què ens proposa na Saret a la

seva botiga? - Des d’essències naturals a perfums, encens i porta encens, fustes pirografiades, rajoles de ceràmica amb heràldica, motius santjoaners, la rosa

En el moment de crear, Menorca és el meu referent

dels vents, etc., ventalls, penjolls, agulles, cendrers, safates, espelmes, flors, arracades... també tenc una quantitat de quadres de pintors novells de Ciutadella, consider que els artistes “sense nom” s’han de promocionar i jo els vull donar l’oportunitat. - I peces teves n’hi deu haver ben prou! - Als 7 anys vaig tenir el meu primer pirògraf i des de llavors no he aturat! A la botiga tenc un gran nombre de fustes serigrafiades amb motius menorquins com fars, barques, postes de sol...jo crec molt en el reciclatge i us he de dir que totes les fustes que he emprat són arreplegades del taller Mestral i els hi don una segona o tercera vida. - I parlant de reciclatge em crida especialment l’atenció una col·lecció de bòtils transformats en cendrers o en safates per posar-hi aperitius. No ho he vist enlloc, com ho aconsegueixes? - És un producte exclusiu i, que jo sàpiga a Menorca no el fa ningú més. Per fer els esmalts que empr per la ceràmica agaf bòtils i els hi faig un procés 14


Ciutadella, Ferreries, Mercadal, Migjorn Gran i Fornells E-mail: ciutadella@aecc.es www.aecc-ciutadella.es

L’AECC us recorda que realitzar una activitat física d’intensitat moderada diàriament està associat amb una reducció del risc de patir càncer de còlon, mama, úter i pròstata.

Aquesta és una de les primeres tècniques que vaig emprar i des del primer dia les peces s’han venut molt bé, tant les que són creades com a souvenir com les que estan pensades per decorar una casa menorquina. - Quin és el producte que té més èxit de tots els que vens? - Va per temporades. A l’estiu sobretot la ceràmica i curiosament els cartells, plaques i rajoles que faig per encàrrec. Solen ser per decorar cases d’estiueig, xalets o apartament: des d’un nombre de casa per la porta fins a un escut heràldic, el nom de la finca, banderes de Sant Joan o caixers, etc. - I ara a l’hivern? - Agraden molt les essències i perfums, els cremadors, les espelmes... sempre procur tenir peces de petit format per complementar un regal més gran, per exemple unes flors de ceràmica sobre un borcany de llenya que van perfumades. A l’hivern la gent de Menorca hi sol trobar el detall adequat. - Veig que el motiu principal de les decoracions és Menorca, és aquesta la teva inspiració? - Els menorquins tenim un tarannà particular perquè vivim i sentim Menorca, i en el moment de crear, les referències són clares: el camp, la pagesia, la mar, els fars, les barques...i és una cosa que valora molt la gent que ens visita. Vull que la meva botiga sigui una finestra als colors, les olors, els materials...de Menorca.

gent nostra

de reciclatge, mesclats amb uns components a posta i els moldeig de manera que quedin aixafats. I un bòtil de vidre aixafat es converteix en una safata o un cendrer. Els amics ja em guarden totes les botelles originals que troben. D’aquesta manera pots fer servir un bòtil d’anís com a cendrer o un de gin per posar-hi damunt... els gotets de gin. - Ara ja tens la Carta d’Artesana, un reconeixement important que et permet anar a fires i mercats i, en certa manera, és un valor afegit al teu producte. De fet em sembla que a Ciutadella només hi ha dues ceramistes amb la carta, na Pilar del Nido i tu mateixa. Quina és la característica principal de la ceràmica de na Saret? - Jo faig feina utilitzant tècniques antigues i sempre que ho faig amb òxids, aquests són naturals perquè s’aconsegueixen uns colors molts atractius i naturals. Concretament treball tres tèc-

niques: la corda seca, els engalbes i l’esmalt superposat. La corda seca consisteix en fer un dibuix sobre la peça a treballar amb un pinzell molt prim; després s’omple aquest dibuix amb esmalts de diferents colors creant un relleu. És molt bo per realitzar per exemple heràldiques, cartells indicadors o plaques amb els noms dels carrers. L’Ajuntament de Ciutadella en certes ocasions m’ha encomanat plaques per carrers d’urbanitzacions i les he fet amb aquest sistema i queden molt decoratives. - I la tècnica dels engalbes? - S’ha de donar una capa de fang d’un color diferent al de la peça sobre la qual s’aplica. Amb un punxó es fa el dibuix sobre la peça en cru, després es fa una primera cocció, es refreda, s’esmalta i es torna coure. Amb aquesta tècnica he fet unes teules decoratives per penjar amb motius menorquins, mariners o del camp. - I açò de l’esmalt superposat en què consisteix? - Ja ho diu el nom: s’apliquen fins a set capes de materials diferents que, amb el procés de cocció, fan reaccions que esdevenen colors únics i originals.

ALQUILO HABITACIÓN A MUJER EN SON CABRISAS POR 250 EUROS AL MES. CASA DE CAMPO CON JARDÍN, POSIBILIDAD DE CULTIVAR HUERTO Y PISCINA. INCLUYE GASTOS ELECTRICIDAD Y AGUA. INTERESADAS LLAMAR AL 639 89 24 45

15


Una Passió musicovisual per entrar a la Setmana Santa A Ciutadella, l'entrada a la Setmana Santa, apart dels actes merament religiosos que s'hi duguin a terme, tindrà aires musicovisuals. I és que la Banda Municipal de Música que dirigeix Joan Mesquida Faner prepara dos concerts (dissabte i diumenge de Rams: 23 i 24 de març) on s'hi combinaran la música de deu composicions (la majoria marxes de processó) amb la projecció d'altres deu clips visuals fets aposta per a l'ocasió per part del realitzador Quique Taltavull. Tant les músiques com les imatges estan relacionades amb deu moments bíblics de la Passió, des de l'entrada de Jesús a Jerusalem el Diumenge de Rams fins a la resurrecció de Jesús amb el sepulcre buit, tot com un bloc i a manera, també, de reflexió. TEXT: L.M. Mascaró FOTOS: Quique Taltavull/L.M.M.

E

l projecte de fer aquests concerts, explica el director de la Banda Joan Mesquida, va néixer a partir de trobar un paral·lelisme entre l'obra Osanna in Excelsis d'Óscar Navarro amb el moment bíblic que ralla de l'entrada de Jesús a Jerusalem, rebut amb paumes i branques d'olivera el dia que ara és el Diumenge de Rams, una setmana abans de morir i ressuscitar (que serà Pasqua) i just abans de patir la seua particular Passió, que es dessenvolupa durant l'ara anomenada Setmana Santa (entre el Diumenge de Rams i el dia de Pasqua). I si aquest va ser el primer paral·lelisme, a partir d'aquí “vaig començar a remenar amb la idea de cercar marxes per a cada moment, o alguns moments, de la Passió”. El resultat va ser trobar-ne deu, lligant obra musical i moment bíblic “genèricament pel títol, però també tenint en compte l'estil de la composició, ja que de marxes n'hi ha de diferents tipus” i no sempre eren vàlides pel que pretenia, i sabent, també, que si bé la majoria hi tenen una relació directe, n'hi ha d'altres que no. De fet, al final es pot dir que són marxes de processó, però no totes fúnebres, i on s'hi mesclen una mica tots els estils, ja n'hi hagi de més clàssiques com Mater mea de Ricardo Dorado o de més modernes com Luz en la soledad d'Óscar Navarro. I a tot açò, després, i amb la intenció de “fer-ho entretingut per al públic”, van contactar amb el realitzador Quique Taltavull, per tal que creés altres deu clips visuals per acompassar-los un a un amb cadascuna de les músiques i moments bíblics triats. Es tracta, en realitat, d'una “passió musicovisual” on cada clip, explica ara el propi Quique Taltavull, “és una pel·lícula diferent, amb imatges di-

El realitzador Quique Taltavull amb el president de la Banda Silve Soler i el seu director Joan Mesquida

La Banda de Ciutadella oferirà dos concerts a la Sala polivalent, el dissabte 23 i diumenge 24 de març

guem-ne 'internacionals' d'obres d'art o altres imatges també d'aquí”, tot amb la idea “no només de reflectir el moment de la Passió sinó que, a la vegada, amb aquest joc visual, de crear un entorn a la música perquè la gent que vagi al concert es tranquil·litzi, reflexioni o faci i senti el que vulgui mentre escolti” les notes de les peces musicals, donant peu

a que el públic hi participi indirectament amb coses com (a qualque clip concret) llegint cites que s'hi mostren de coneguts personatges d'arreu del món, no necessàriament relacionats amb la religió sinó sempre des d'un punt de vista humanista en general. De l'entrada a Jerusalem a la resurecció Per començar a visualitzar una mica com aniran els concerts, podem agafar alguns casos concrets de les deu peces que integren el programa, les quatre primeres i la darrera, per exemple. Així, els concerts començaran amb la Banda interpretant Osanna in Excelsis d'Óscar Navarro, que es correspon al moment de l'entrada de Jesús a Jerusalem, men16


música

amb la vida de Jesús, com ara Marcelino, pan y vino, La Passió, Ben-Hur, Jesús de Natzaret o L'Evangeli segons Sant Mateu. I el final del programa es reserva per a l'obra Luz en la soledad d'Óscar Navarro, que es correspon al moment del sepulcre buit, mesclada aquesta amb un clip on s'hi mostren imatges de diferents creus de terme que hi ha a Ciutadella. Entremig dels comentats primers quatre temes i del darrer, el programa integrarà també les composicions Via Crucis de J. Luis roig (moment de Jesús davant Pilat i sentència), Amarguras de Font de Anta (moment de la crucifixió), Mater mea de Ricardo Dorado (relacionat amb la mare de Jesús), Lux aurumque d'Eric Whitacre (mort de Jesús) i Palio blanco de Miguel Sánchez Ruzafa (sepultura de Jesús). Els concerts de Setmana Santa de la Banda Municipal de Música de Ciutadella s'oferiran a la Sala polivalent del Canal Salat els dissabte 23 de març a les 20'30 hores i el diumenge 24 de març a les 19 hores. El preu de l'entrada serà gratuït per als socis i de 3 € per al públic en general, que es podran aconseguir els dies 20, 21 i 22 de març adreçant-se de 16 a 20'30 hores a la secretaria de l'Escola Municipal de Música (plaça Catedral). Els concerts, més o manco d'hora i quart de durada, es faran d'una tirada, sense descans, i la Banda demanarà expressament que no s'aplaudeixi després de cada peça, sinó que, si ve de gust, es faci només al final de les deu peces del programa.

Les monges clarisses elaborant paumes per al Diumenge de Rams, un dels clips que es projectaran durant el concert.

tre a una pantalla s'hi projectarà un clip (no un videoclip “ràpid” sinó a un ritme el més semblant i acompassat possible amb la música que sonarà) amb imatges, entre altres, de les monges de Santa Clara de Ciutadella elaborant artesanalment les paumes típiques que es duen el Diumenge de Rams, i altres imatges com les del pas dels hebreus dins la Catedral. La segona composició que sonarà serà Getsemaní de Ricardo Dorado, corresponent al moment de l'hort de Getsemaní, combinada amb un clip rodat especialment per a l'ocasió (com si d'una petita pel·lícula de ficció es tractés, i tot i que la gravació encara s'havia de concretar a l'hora d'escriure aquest article) a la zona de La Vall de

Ciutadella amb un Jesús actor. La tercera peça del programa és A tí Manué de Juan José Puntas, relacionada amb la pregària de Jesús i amb un clip on s'hi incorporen vàries imatges de Menorca com a fons i s'hi mostren damunt, a manera de “pregària”, cites i pensaments de personatges coneguts arreu del món, com ara el propi Jesús o Joan Baptista, però també altres com Vicent Ferrer, Luther King, Voltaire, Edgar Morin o Miquel Martí i Pol (“L'essència es diu amb senzillesa”). Amb la quarta composició (Jesús preso d'Emilio Cebrián Ruíz, corresponent amb el moment de quan Jesús és pres) s'hi combina un altre clip amb imatges de llargmetratges de sempre relacionats

17


Els bous i cavalls de "Pedrín" s'intal·len a Ciutadella L'escultor i pintor malagueny José Pedro Rodríguez García, és conegut en el món de les arts com a "Pedrin", i des de fa unes setmanes es troba a Ciutadella portant a terme el projecte d'obrir una petita galeria d'art, on a més de la seva obra i haurà també exposicions d'artistes de l'illa i alguns de la Península. Rodríguez és molt conegut a Andalusia, on hi ha devoció per les seves escultures de bronze que representen cavalls, bous i nus. Un dels seus bous, "Orgulloso" va ser reproduit i formà part de les animacions de la pel·lícula "Una noche en el Museo II". Ara es sent seduït per la llum, el clima i la tranquil·litat de Menorca, on la seva filla major obrirà una nova etapa en la vida artística de "Pedrín". TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Bep Al·lès

José Pedro Rodríguez “Pedrín” amb la seva filla Myriam.

- Qui és "Pedrín" i com es va iniciar en el món de les arts plàstiques? - Vaig començar a donar-me a conèixer en el camp de les arts com a pintor en la meva adolescència a Màlaga, fins que vaig decidir traslladar-me a viure a la població de Coín, de gran tradició gerrera -alfareria- i allà vaig canviar el pinzell pel fang. Vaig aprendre a modelar i em vaig adonar que el meu futur no era la pintura sinó l'escultura. Crec que vaig encertar. - Com definiria la seva obra? - Per a un artista es fa difícil definir la seva obra. Potser sigui una obra abstracta, que surt del cànons tradicionals, però sense deixar de banda els clàssics. Hi ha gent que assegura que li recorda l'escultura

greca o etrusca..., però si la tenc que definir amb una paraula et diria que molt mediterrània. Som un enamorat de la mar, del sol, de la terra, del Mediterrani. - De Màlaga a Menorca... Que ha estat aquest bot? - La meva filla petita va treballar uns mesos a Menorca al 061, i vam venir a visitar-la per Nadal. Quan vaig aterrar a l'illa em vaig adonar que tenia una cosa especial. Som una persona a la que l'hi agrada la tranquil·litat, la mar, m'agrada molt la mar i vaig tenir el presentiment que era un lloc idoni per la feina que faig. Després m'ha captivat el seu ambient, la seguretat que hi ha, la qualitat de vida... Quan vam tornar a Coín de tot d'una vam pensar en obrir cosa a Menorca i el projecte

s'està fent realitat. He vingut a cegues a l'illa i poc a poc estic trobant coses que concorden amb la meva manera de ser i de pensar. Entre Menorca i jo hi ha hagut feeling. És com aquell home que s'enamora d'una dona sense encara haver xerrat amb ella. També t'he de dir que des del primer moment tan jo, com la meva dona com la meva filla ens hem sentit molt còmodes a Menorca, a Ciutadella, i per tant si vols fer cosa aquí t'hi has de sentir còmode, t'ha d'agradar, sinó millor no portar a terme cap projecte. - Quin és aquest projecte? - Obrir una petita galeria d'art. Ens vam enamorar d'una casa antiga al carrer del Seminari on hi haurà part de la meva obra i també la volem obrir als artistes de l'illa perquè hi exposin les seves creacions. Mentres que a la galeria que tenim a Màlaga sols hi ha obra meva, aquí vull compartir aquest espai, la meva obra amb altres artistes, crear un caliu especial. Jo aniré i vindré, però la galeria la dirigirà la meva filla major, Miryam, com a jove emprenedora que tindrà la responsabilitat de portar endavant aquest negoci familiar. - Ha afectat molt la crisi al negoci de l'art? - Particularment et puc dir que la nostra galeria d'art de Coín, malgrat la que està caiguent per tot, està funcionant de meravella. Tenim clients nacionals, però també nòrdics, americans,àrabs, russos... És per açò que volem expandir el negoci i crec que Menorca, que Ciutadella és el lloc

18


música

tauromàquia el q u e faig... Faig toros que recorden els clàssics, el toro de la cultura Mediterrània, com bé pot ser el toro de la cultura etrusca, greca o els toros o bous de Costix a Mallorca o els que adoraven els talaiòtics menorquins, som com a tótems. També faig figura humana, nus femenins..., i ha un proverbi que assegura que l'artista que és capaç de pintar un cos humà pot crear amb tota la resta de la natura. El cos humà és la perfecció, és el principal repte pels artistes. Si tú aconsegueixes reflectir la natura que hi ha al cos humà, reflectir un animal, una planta, la natura, ja no en serà cap obstacle. - Menorca és una illa que inspira? - La inspiració no està sempre en allò que te rodeja, sinó en que tú estiguis obert als que et rodejen. Pots estar a un lloc meravellos com Menorca, però si no t'adones del que et rodeja mai t'inspiraràs en ella. El més important és que tu estiguis obert a percebre les sensacions i Menorca n'està plena i amb molt que inspirar.

idòni. Allà com t'he dit sols hi ha la meva obra, perquè en som conegut i tenim una important cartera de clients, aquí és començar de bell nou. - Un amic comú em va comentar que una de les teves obres es va poder veure a la pel·lícula "Una nit al Museu II"? Com va sorgir aquest contacte? - Farà uns tres anys vam rebre un correu de l'empresa que comercialitza els meus toros a Madrid on m'informava que la Century Fox estava interessada en signar un contracte per tal que una de les meves escultures, un toro que es diu "Orgulloso" prengués vida i formés part de les escultures que es veuen a la pel·lícula "Una nit al museu II". Va

ser una gran sorpresa i més quan vaig poder veure la meva obra al llarg de 34 segons d'una producció de Hollywood, i després la bona acollida per part del públic nordamericà que va començar a comprar també les meves escultures. Sortir "Orgulloso" a la pel·lícula m'ha obert moltes portes. - A més de toros -bous- que més fa? - Cavalls, m'agrada molt el cavall, en som un apasionat dels cavalls, com molts d'andalusos i també sé que a Menorca hi ha devoció pel cavall, que és el protagonista de les seves festes, especialment les de Sant Joan a Ciutadella. El toro és la meva figura principal, però no és el toro de la festa nacional, no és una

19


Fotografia de natura amb les Cabres Xopes Esventades Són apassionats de la fotografia: “tots sis la sentim profundament”, afirmen. I concretament de la fotografia de natura. Una sortida “tipus” podria anar així: trobada i primer berenar, a un bar del polígon industrial de Ciutadella, sobre les 6'30-7 hores del matí d'un cap de setmana qualsevol. Bé, açò de l'hora depèn de l'època de l'any i de quan ha de sortir el sol. Partida amb el cotxe cap a l'indret que hagin triat del camp de Menorca, preferentment al nord. Arribada al lloc i, cadascú pel seu compte, a fer la seua feina: preparar el material, cercar la millor ubicació i començar a fer “clic” amb la càmera de fotos (açò, dit en una sola frase, sol durar un temps indeterminat, a vegades sense haver fet cap “clic” i tot, només cercant “localitzacions”). Normalment, a les 10 hores ja han acabat les feines i, depenent de si està ennuvolat (quan hi està aprofiten per “estirar” una mica més, fins a les 11 hores potser), segon berenar i cap a casa. TEXT: L.M. Mascaró FOTOS: Cabres Xopes Esventades

Q

ue qui són, que fan açò? Són els fotògrafs Joan Manel Allès Marquès, Marc Allès Marquès, Francesc Cavaller Ferrer, Antoni Cladera Barceló, Pau Gener Fernàndez i Joan Mercadal Garcia, un grup sorgit més o manco espontàniament allà cap el juny de 2009 i que s'autoanomenen Cabres Xopes Esventades (CXE), i que, aquests dies, acaben d'inaugurar la seua primera exposició conjunta com a CXE: Digitalis Minor a la galeria Xibau de Ferreries, on hi serà fins el 6 d'abril. La mostra es planteja “com un recorregut per la fauna i la flora de Menorca, així com pels seus paisatges i la seua relació amb l'arquitectura”, a través d'unes 60 fotos realitzades en les quasi 70 sortides que calculen haver fet des que comparteixen recorreguts. I el títol elegit, Digitalis Minor, no és altre que el nom científic de la flor endèmica coneguda com a didalera, que, de fet, com veurem, té a veure amb els “orígens” d'aquestes Cabres Xopes Esventades. De l'Escola d'Adults a Cavalleria El seu primer punt de connexió, segons expliquen ells mateixos i tot i que individualment formen part del Fotoclub Cercle Artístic, va ser a l'Escola d'Adults de Ciutadella a principis de 2009, quan Antoni Cladera tenia als altres cinc components com a alumnes d'alguns dels seus cursos que ve impartint en aquell centre des de l'any 2007. Va ser el maig d'aquell mateix 2009, no essent encara “Cabres”, quan van fer la seua primera sortida con-

Els sis integrants del grup de fotografia de natura Cabres Xopes Esventades, en una de les seues sortides per la zona d'Atalis 20


report

Imatge de l’exposició Digitalis Minor

junta, com a grup d'amics que fins llavors no tenien cap altra relació entre sí que no fos l'afició per la fotografia. I fou de la sortida de juny de 2009 que van agafar-se el nom de Cabres Xopes Esventades (CXE). D'aquella sortida, per Cavalleria i que van realitzar només tres d'ells, recorden que era un dia molt ventós i amb un cel ple d'amenaçadors ennuvolats. Precisament, la seua idea era la d'anar allà per captar imatges de la didalera (digitalis minor), però entre la pluja que va començar a caure i el fet que es van trobar amb moltes de les plantes d'aquesta flor tallades (per actituds de poc respecte amb la natura), van decidir tornar cap a Ciutadella. Mentres se n'anaven, però, veien com els llamps il·luminaven de manera es-

premis a altres dos concursos nacionals de fotografia. I aquells fotògrafs, que havien estat com a cabres, van arribar al cotxe, per l'efecte de la pluja i el vent, també xops i esventats. D'aquí el nom de CXE.

pecial la península de Sanitja. I les ganes de fer fotos van poder més que la pluja i el vent. Talment fossin cabres, van davallar per les roques de Cavalleria i començaren a fer el que van ser un munt de “clics”, que després, amb dues d'aquelles fotografies, fins i tot suposarien l'obtenció de dos

“El sol no es bo per al paisatge que cercam” En realitat, una de les pautes més significatives que segueixen aquests fotògrafs de natura a l'hora d'anar a un lloc o un altre (i sempre depenent del què volen fotografiar en un principi, si és que ho saben) és la cerca d'un tipus de llum concret, de tipus “crepuscular, llum d'auba i llum tempestuosa, amb unes condicions atmosfèriques adverses”, ja que per les fotos que fan “el sol no es bo, sí per fer postals però no

El grup agafa el nom d'una sortida en què van caminar com a cabres i van quedar xops i esventats, per la pluja i el vent

21


càmeres com a úniques veus durant unes hores.

report

Cal seguir unes “normes ètiques” De totes maneres, la passió per la fotografia d'aquests fotògrafs de natura (i de tots en general) es manifesta també amb la realització de la seua activitat conforme a unes “estrictes normes ètiques”, en el seu afany que el que fan i les imatges que capten siguin testimonis fidels del que succeeix a la natura, sense distorsionar-la per “millorar” la composició de la fotografia que es persegueix. Ni s'ha d'arrabassar una flor amb aquest objectiu, per exemple, ni s'han de destorbar situacions ben naturals com la d'animals covant o amb cries acabades de néixer. Diuen que la seguretat del subjecte i la conservació del seu entorn és sempre més important que l'obtenció de la fotografia, així com que la llibertat del fotògraf de natura acaba on comença la de l'animal o de la flora que es pretén captar.

per al paisatge que cercam”. Per açò (“cap dels tants som de fer fotos de cel blau”), és a l'estiu quan fan més “vacances” o aprofiten per fer sortides nocturnes, i per açò, també, és pel que normalment fan dematinades, perquè una foto “canvia totalment del matí al capvespre” i, sobretot, “perquè hem d'estar segurs d'on ens posam per fer la foto, quan el sol surt”. Així, la tria d'un lloc o un altre va molt en funció del temps climatològic i dels canvis de llum que preveuen, i és també per açò que si arriba l'hora de partir i veuen

que està ennuvolat, que la llum els agrada, intenten allargar una mica més el moment de plegar càmeres i altres eines. És a dir, que tot i que sí que hi ha una planificació a l'hora de fer les sortides, tot plegat “està subjecte a canvis segons els nostres criteris” i a vegades “és un tant anàrquic”, així que “anam on ens duu el cotxe i el vent, com cabres a la muntanya”. Encara que açò sí, quan són on han de ser, cadascú fa la seua, quasi bé en silenci i amb els sons de la natura i dels “clics” de les

22


LES SESSIONS DE DIVENDRES I DISSABTE (22:00H) PREU ESPECIAL SALA 1 - OZ, MUNDO DE FANTASIA 3D DURADA: 130 min - 7 ANYS DIRECTOR: SAM RAIMI Oz, un món de fantasia recrea els orígens del Mag d'Oz. Oscar Diggs (James Franco), un mag de circ d'estar per casa i de dubtosa reputació, és llançat des de la polsegosa Kansas al lluent País d'Oz. Està convençut que li ha tocat el premi gros i que la fama i la fortuna estan al seu abast. Però les coses canvien quan coneix a tres bruixes: Theodora (Mila Kunis), Evanora (Rachel Weisz) i Glinda (Michelle Williams), que no estan gens convençudes que Oscar sigui el gran mag que tothom estava esperant.

DIVENDRES 15 A LES 17’30 DISSABTE 16 A LES 19’15 DIUMENGE 17 A LES 12’00 I 18’00 DILLUNS 18 I DIMARTS 19 A LES 17’45

SALA 1 - HANSEL Y GRETEL DURADA: 88 min - 12 ANYS DIRECTOR: TOMMY WIRKOLA Hansel i Gretel: Caçadors de bruixes "té lloc 15 anys després que els germans Hansel i Gretel aconseguissin escapar d'una bruixa que segrestava nens i que va canviar la vida per sempre ... i va fer que s'aficionaran al sabor de la sang. Ara ja són adults, i s'han convertit en uns caça-recompenses ferotges i formidablement preparats, dedicats exclusivament a perseguir i exterminar bruixes per boscos ombrívols, disposats a tot per tal de venjarse.

DIVENDRES 15 A LES 20’00 I 22’00 DISSABTE 16 LES 17’15 I 22’00 DIUMENGE 17 A LES 16’00 I 20’30 DILLUNS 18 I DIMARTS 19 A LES 20’30 DIMECRES 20 I DIJOUS 21 A LES 18’30

SALA 2 - ABUELOS AL PODER DURADA: 104 min - APTA DIRECTOR: ANDY FICKMAN Artie Decker, que està acostumat a ser qui talla el bacallà a casa, es troba amb la forma de la seva sabata quan ell i la seva dona Diane, sempre desitjosa d'agradar, accepten fer de cangurs dels seus tres néts quan els pares d'aquests (Marisa Tomei i Tom Everett Scott) surten de viatge per motius de treball. Però quan els problemes del segle XXI entren en col · lisió amb els mètodes de la vella escola de Artie i Diane, consistents en normes estrictes, molt d'amor i antiquats jocs.

DIVENDRES 15 A LES 17’30 DISSABTE 16 A LES 17’30 DIUMENGE 17 A LES 12’00 I 16’00 DILLUNS 18, DIMARTS 19, DIMECRES 20, DIJOUS 21 A LES 18’15

SALA 2 - LA TRAMA DURADA: 109 min - 12 ANYS DIRECTOR: ALLEN HUGHES Set anys després d'haver-se vist obligat a deixar el seu lloc a la policia de Nova York per un escàndol produït per un desafortunat tiroteig, el detectiu privat Billy Taggart (Mark Wahlberg) és contractat per l'alcalde de la ciutat, Nicholas Hostetler (Russell Crowe) , perquè investigui la presumpta infidelitat de la seva dona (Catherine Zeta-Jones). Però quan el suposat amant d'aquesta apareix mort, les coses es compliquen molt més del que Taggart podria haver previst.

DIVENDRES 15 A LES 19’45 I 22’00 DISSABTE 16 A LES 19’45 I 22’00 DIUMENGE 17 A LES 18’15 I 20’30 DILLUNS 18, DIMARTS 19 DIMECRES 20, DIJOUS 21 A LES 20’30

23


Berto Gomila i Joan Mión Triay: “Qui vengui a córrer al galop i pensi en guanyar doblers que no vengui, perquè no guanyarà res” Després d'uns quants anys sense haver-n'hi, l'hipòdrom Torre del Ram de Ciutadella ha recuperat les corregudes de cavalls al galop. I ho ha fet a través del jove grup Amics des Galop, que fa quasi un mes va organitzar, altra vegada, la primera correguda d'aquest tipus, on només s'accepten cavalls menorquins o espanyols, i també de creuats entre aquells dos. Aquest recomençament va tenir lloc el 17 de febrer amb quatre cavalls i ara, el 24 de març a l'hipòdrom, s'hi farà la que serà tercera correguda al galop d'aquesta nova temporada, on fien ser ja almanco vuit o nou cavalls. Perquè ens expliquin de què va tot açò hem rallat amb en Berto Gomila (Ciutadella, 1994) i amb en Joan Mión Triay (Ciutadella, 1992), dos dels quatre joves ciutadellencs que, juntament amb David Pons (1992) i José Morlà (1995), integren aquest grup Amics des Galop. TEXT: L.M. Mascaró FOTO: L.M.M.

Joan Mion Triay i Berto Gomila. Amics des Galop.

- Quant de temps feia que no hi havia corregudes de cavalls al galop a l'hipòdrom? - Uf! Molts d'anys. Ja fa un ranxo d'anys que en feien, però amb cavalls de pura sang, i el que feim noltros s'havia perdut, que era el que es feia encara abans. - I què era el que es feia abans? - Antigament, el diumenge matí, els pagesos arreplegaven els animals de tanca i se n'anaven a l'hipòdrom a fer la correguda amb els cavalls. Anaven a passar-s'ho bé i era com una reunió entre amics, com aquell qui diu. Açò és el que s'havia perdut i és el que ara tornam a recuperar.

- N'heu vistes voltros de corregudes d'aquest tipus a l'hipòdrom? - Sí, quan érem més petits, però. Vèiem a la gent que corria i ens feia ganes, però érem petits... - I ara ja sou més grossos... - Sí, i ens toca a noltros el fer ganes a la gent jove, perquè venguin a passar-s'ho bé, i noltros també, és clar. - Com va anar el tornar-ho a armar? - Feia temps que ho dèiem i un dia, fa estona, érem a ca'n Joan i vam anar a l'hipòdrom a rallar amb en Manolo Florit, de la junta. I l'hem de donar les gràcies, perquè ell ho va dur llavors a la junta i ho va empènyer, i sense ell no ho haguéssim

fet. A més a més, ho esteim fent amb les nostres condicions, perquè, també, no ho volíem fer d'una altra manera. La veritat és que des de l'hipòdrom hi posen molt de la seua part. Fins que vam decidir donar aquesta passa anàvem a córrer a una tanca gran o a qualque carreró de terra. - Quines són les condicions que hi ha per participar en aquestes corregudes? - Bé, han de ser cavalls menorquins o espanyols, o creuats entre ells. I també, l'altra condició és que s'ho venguin a passar bé. Si volen venir a guanyar doblers que no venguin, perquè no guanyaran res, com no sigui qualque trofeu que es doni qualque vegada o qualque sopar de tots els corredors (riuen). - És per alguna raó en especial açò que els cavalls hagin de ser menorquins, espanyols o creuats? - Bono, és perquè els pura sang anglesos estan fets per córrer, i corren tres o quatre vegades més que no els menorquins o espanyols. I açò vol dir que guanyarien totes les carreres. Els hi podries donar 80 metres d'avantatge que t'agafarien. - I no era açò que volíeu? - No, el que volem és passar-ho bé, que sigui una excusa per agafar el cavall i passar-ho bé, perquè hi ha cavalls que moltes vegades no s'agafen fins Sant

24


ha un nivell molt bo, i amb cavalls com aquests no podem competir. Els cavalls menorquins estan pensats per festa i els anglesos per córrer. - És perillosa aquesta modalitat? - Bé, tot és perillós un moment donat. Pots caure anant al pas i fer-te més mal que anant al galop a tota pastilla, encara que les possibilitats siguin més baixes. - Com explicaríeu, en poques paraules, les diferències entre un joquei de corregudes al galop i un altre que condueix un cavall al trot? - Són dos mons diferents i no s'assemblen de res. És com un ciclista que va per carretera o un altre que va pel Camí de Cavalls. Un en pot saber molt d'anar al galop i no saber fer trot. A les corregudes de trot, si el cavall te galopa te desqualifiquen, i al galop guanya qui fa més via: com més galopi millor.

El perill més gran que té el galop per als cavalls és l'escalfament, perquè si no el fan bé vénen les lesions

- D'on us ve a voltros l'afició pels cavalls? - A jo (-ho diu en Berto-), de petit me'n va mostrar un fill de la senyora que em cuidava sempre, que era en Siscu Pons: tot el que sé ho sé gràcies a ell. I a jo (-diu en Joan-) em ve de família, ja que el meu avi era senyor d'un lloc i sempre ha tingut i anat darrere cavalls. - I si rallam de l'afició pel galop, d'on us ve?

- De sentir-ne a rallar d'aquestes corregudes, precisament. En Siscu mateix hi corria al galop i en sentir-lo rallar del bé que s'ho passaven ens feia ganes després a noltros. I la veritat és que també ens ho passam molt bé: hem fet dues corregudes i cada vegada han estat emocions molt diferents. - Quina és la distància que feis? - Fins ara ha estat de 650 metres, tot i que també feim “handicaps” i els que guanyen les anteriors surten un poc més endarrere, perquè no guanyin sempre i tenguin un petit desaventatge en sortir. - I les característiques d'un cavall per competir al galop, quines han de ser? - Avam... no ha d'estar molt obès, ha d'estar bé físicament i també ha d'anar un poc entrenat, perquè és un esforç considerable. Encara que sigui poc temps de córrer, és molt intens. I com noltros si jugam a futbol, per exemple, una de les coses importants és escalfar bé per no tenir lesions. No escalfar bé és el perill més gran que té un cavall que corri al galop. - Què feis per escalfar bé? - Bé, abans de sortir a la pista, per dalt les quadres feim un parell de voltes. Després ens reunim tots i quan anem a la pista, abans de córrer, encara feim pas, trot i galop, progressivament. Açò encara que els cavalls també noten que hi ha correguda i estan nerviosos per començar a córrer, i es transformen. Són moments també de xalar, perquè el cavall ho dóna tot dins la correguda.

esports

Joan. I si no hi hauria massa diferència entre uns i altres, i seria molt desigual. A vegades ens “picam” un poc amb els amics, però tot sense prendre'ns seriosament que hem d'anar a guanyar, ja que al final no hi guanyam res, més que maldecaps (riuen). - A la primera correguda d'aquest recomençament, a mitjan febrer, éreu només quatre cavalls en pista, però després heu anat augmentant, no? - Sí, a la primera vam ser els quatre organitzadors (noltros dos, David Pons i José Morlà), però després la gent va veure que anàvem de bon “rollo” i de bona fe, i es van anar apuntant. A la segona correguda ja vam ser sis i ara, a la pròxima, fiam que hi hagi vuit o nou cavalls. - Perquè, quan serà la pròxima correguda? - Bé, serà el diumenge 24 de març capvespre, a partir de les 16'30 hores i amb altres corregudes al trot. Al galop en solem fer cada dues o tres setmanes, depenent de com ho tinguem. - I de públic, com anau? - En ve molt. No ens esperàvem que tanta gent vingués a veure'ns expressament. Tots els de la junta estan contents de la gent que movem. Quasi bé està ple l'hipòdrom. - A partir d'ara, què us agradaria que passés quant a les corregudes al galop a l'hipòdrom? - El que ens agradaria més és seguir així, entre amics i coneguts i passar-ho bé. Anam a xalar, no a competir. A vegades pensam més en el “xou” de després que no amb la correguda. - I no us plantejau anar a fora a competir, per exemple? - No. Apart que a Balears no se'n fan aumon de corregudes al galop, a fora hi

SE TRASPASA TIENDA EN PUERTO CIUTADELLA COMPLETAMENTE EQUIPADA Y SURTIDA. INFORMACIÓN EN tendaportciutadella@gmail.com

25


TEXT i FOTOS: Grup Esportiu Es Port

S

'acte de sa presentació el venim fent ja fa uns anys com a més oficial quan obrim sa temporada de ciclisme de Menorca, i que aquest any ha començat a finals de febrer i tindrà una durada fins al setembre. Ens acull per tercer any el poliesportiu municipal de Ciutadella, ja que és ben conegut per tots que el ciclisme no té cap tipus instal·lació, per a la realització d'aquest i altre tipus d’events. El nostre equip dedica sa majoria de ses seves energies en la formació dels joves ciclistes, per tant l'objectiu principal del GEEP és l'Escola de Ciclisme, per a fomentar des de la base, la practica esportiva i el ciclisme en concret, oferint al jove esportista una base de tècniques i d'habilitats tant en bicicleta de btt com de carretera, i ja més especifica, en les categories d'alevina i infantil, on també i ocasionalment provam la bicicleta en pista

quan tenim l’oportunitat de viatjar a Mallorca. Un altra objectiu que anam assolint després dels anys, és que el ciclisme sigui practicat tant per fiets com per fietes. El ciclisme femení sempre ha estat minoritari, d’una a dues participants. Fa tant sols un parell d'anys, era com impensable, sempre costa rompre els rols en tot l’àmbit esportiu. Podem dir, que el GEEP ho esteim aconseguint. Esperem que vagi a més. En quan als corredors open, hi ha a la vista i com al·licient, la possibilitat de

esports

El Grup Esportiu Es Port presenta la nova temporada de ciclisme

participar als jocs d'IGA, on solament hi podràn accedir 4 corredors de tota Menorca, és a dir que està una mica difícil. Tot i que els nostres esportistes també estant practicant el ciclisme com a medi de salut i d'estar en forma, i passar-ho bé, no és exclusivament la finalitat de la competició. Així i tot, destecam la inquietud actual de les dues junior fèmines, en que es troben en un moment amb molta motivació. Na Júlia Torres Barceló junior de segon any i que en la temporada 2012 participar en el campionat d'Espanya en pista i aconseguía medalla d'or en puntuació i persecució per equips. I na Judit Janer Hidalgo junior de primer any també s'està preparant per si té l'oportunitat d'esser seleccionada, o al manco participar en alguna prova destacada a nivell de Balears i de Copa Espanya.

DISPONIBLE AMARRE EN CALA’N BOSCH PARA EMBARCACIÓN DE 5X2 M. TODO EL AÑO TEL.: 971 48 23 86 660 026 068

Pl. Concòrdia, 12 baixos - CIUTADELLA DE MENORCA Tel. 971 38 66 13

26


club del IRIS El subscriptor Llorenç Llufriu Moll, ha estat el guanyador del sorteig de dos litres de llet de vaca, natural de Menorca, del lloc de Binigarba. És llet del dia acabada de munyir que es distribueix a la botiga Raital del carrer de sa Carnisseria.

Els subscriptor Joaquim Rodríguez Bosch ha estat agraciat amb una rentada de cap, tallar es cabell i afaitar la barba a la perruqueria Nou Stil Joan, del carrer de Ses Cadufes. Si encara no sou subscriptors d’El Iris, ara és el moment. Tot són avantatges!!

FES-TE SUBSCRIPTOR Nom:................................................................................... Denominació Social: ....................................................... Direcció: ........................................................................... Població: ............................... C.P.: ................................. Telèfon: ................................. N.I.F: ................................. E-mail: ............................................................................... Núm. compte: ..................................................................

Forma de pagament: Trimestral (26’20 euros) Anual (104’80 euros) C/ Sant Joan Bosco, 33 07760 Ciutadella de Menorca Tel.: 971 38 29 20

27


MOTOS I BICICLETES - Vendo Scooter Manga 50cc SUMCO, año 2010 con 4078 km. 400 euros negociables. T.: 692 60 05 54. Ana - Se vende Suzuki GSR 600, año 2009. Nacked. 9.000 Km. Precio a convenir. Tel.: 971 48 14 68 - 676 853 230 – Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado. 350 euros negociables. Tel.: 606 862 112. – Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio a convenir. Tel.: 971 38 58 12 – Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada. 1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379 – Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100 euros negociables. Joan 971 38 85 67 NÀUTICA - Se vende lancha de 4,50 metros de eslora con remolque y motor Maariner de 40 Hp de inyección. Arranque eléctrico y manual, bomba de achique, escalera de baño, luces y matrícula para remolque. Interesados llamar al 971380223 o 675396030. - Vendo lancha de 6 metros con motor Johnson de 115 CV. Remolque con motor eléctrico de 6 metros de largo. Todo con documentación. Precio: 4.200 euros. Interesados llamar al 971380223 o 675396030. – Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros. Tel.: 669 455 757. ALTRES - Vendo terraqueo 50x25 y 41 alto por 50 euros. Tel.: 971 38 23 71 - Vendo espejo de pie, basculante, de 1’85 m. de alto por 45 cm de ancho. 150 euros. T.: 663 706 150 - Vendo colchoneta de asiento masaje Shiatsu, para masaje de espalda. 80 euros. T.: 663 706 150 - Vendo set de Ana R. Quintana compuesto de toalllas y bandejas de bambú i velas. 50 euros. T.: 663 706 150 - Venc plataforma vibratòria "Treo Fitness V390" de vibracio basculant per 199 euros. Tel: 665 323 155 - Venc amplificador de guitarra, 50 euros. Tel: 665 323 155- Per impediment de anar a caçar venc Pointer mascle de 3 anys, ensenyat per perdiu i cegues. 100 euros. 609 336 863 - Vendo Opel Vivaro. 13.000 euros negociables. Tel. 626 000 254

FEINA S'ofereix comptable amb gran experiència en temes comptables i fiscals. A temps parcial o per hores. Yolanda Pons, telèfon 636 462 438. - Mujer de 24 años se ofrece para trabajar en limpieza (domicilios, locales, escaleras, oficinas ...). También de ayudante de cocina o friegaplatos. Tel 639 88 10 24. Zona de Ciutadella. - Soy trabajadora, con buen carácter y con disponibilidad para trabajos de limpieza de casas, escaleras, locales y oficinas. También cuido niños y personas mayores. Ciutadella y alrededores. Tel. 658 35 52 86 - Norma. - Soy una joven de 22 años y busco trabajo de camarera, cajera, dependienta o azafata de promociones. También de limpieza o acompañante de autobús escolar. Responsable y puntual. Tel. 674 78 86 81 - Josefina. - Mujer de 30 años, responsable y muy trabajadora, se ofrece como empleada de hogar o para cuidar a personas mayores. Interna o por horas. Tel. 632 40 61 55 - Mariana. - Mujer responsable, con mucha experiencia en trabajos de limpieza y cosido de calzado busca trabajo en estos sectores. También cuido personas mayores. Tel. 677 04 93 09 - Carmen. - Hombre joven, dinámico y trabajador se ofrece para la rehabilitación y mantenimiento de fincas y edificios. Limpiezas y reformas en general. Tel. 622 87 05 55 - Jaume. Disponibilidad total. - Mujer joven con experiencia se ofrece para limpieza por horas y/o cuidado de personas, así como tareas domésticas en general. Zona Ciutadella. Tel.: 632406155. MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS - Vendo aparato de Osmosis con factura de compra de 1.260 euros por tan solo 250 euros. Interesados llamar al 971380223 o 675396030. - Vendo TV de 22” Silver Crest, LCD, con TDT, USB, etc 175 euros. 663 706 150 - Vendo congelador marca anussi, impecable. Alto: 50 cm, Fondo: 48 cm., Ancho: 52 cm. Precio: 170 euros. Tel.: 696 39 36 93 - Vendo archivo metálico de 4 cajones. En buen estado. 15 euros. Mesa (Mueble inglés) de 2 metros de largo (impecable) 30 euros. 971 38 02 74 - Vendo nevera Liebherr (premium no frost) por 499 euros. Precio mercado 999. Tel: 665 323 155 - Vendo congelador Aspes por 199 euros. Precio mercado 399. Tel: 665 323 155 Venc televisió Toshiba de 32 polsades amb usb per 199 euros. Tel: 665 323 155 - Venc dormitori complert per 1.573 euros. Tel: 665 323 155

28


Converses d’antany

Costums del passat (II)

A

ra que he rallat de portes tancades m’ha vingut a la memòria que quan va venir a Ciutadella es general Franco, ses autoritats van manar que des de s’ entrada des poble fins a s’ Ajuntament, passant per sa Contramurada, totes ses cases tinguessin ses portes i finestres obertes. Idò bé, una senyora que feia set o vuit mesos que havia quedat viuda, va dir que ella respectaria es dol del seu marit i que no feia cap comptes d’obrir cap porta ni cap finestra. Els seus nebots (perquè no tenia fills), a força de precs la van arribar a convèncer, i ella va dir que feia un sacrifici molt gros. Al camp també tenien ses seues pròpies normes. En cas de dol (tant per part des propietaris com des pagesos), si era un Lloc que tenia cavall, no sortien a sa festa de Sant Joan; si es dol era per part des propietari, l’amo o bé un fill podien sortir a sa festa però amb un cavall de fora casa, es seu havia de parar dol. Allò que es pagesos solien fer en cas de dol, era, es dissabte de Sant Joan, anar a veure arribar es cavalls a s’ ermita de Sant Joan de Missa i assistir a ses completes. A penes ho record, jo era molt petit: quan va morir s’ avi des pagesos des Torretó, a més des vesins i familiars van avisar tots es pagesos des camí i a hora de dur-lo a Ciutadella tothom s'hi va re-

plegar. Un duia un fanal encès (d’aquells que es pagesos empraven es vespres per anar as bouer), quatre homes el duien i de tant en tant es canviaven; ses dones i homes més majors anaven darrere amb es carretons. En aquella època, quan una persona al camp moria per una desgràcia (ja fos dins una tanca o a un camí), era costum, allà on havia traspassat, fer-hi una creu. Tal vegada una de ses darreres que es van fer va ser per devers mitjan segle XX en es camí de Sant Joan, a sa costa de Son Vivó, per a en Sisco Castell, l’amo de Sa Marjaleta, i sa darrera que record va ser en es mateix camí per devers l’any 90 a un jove de son Catlar. Si hagués continuat tal costum molts camins ara semblarien cementeris. Sobre aquest assumpte podríem embullar molt es fil... Un costum que també ha desaparegut

era que quan una parella d’ enamorats s’havia de casar, tres diumenges seguits des de dalt la trona, mentre deien una missa de ses més concorregudes, els havien d’amonestar públicament. Si algú sabia cap impediment tenia s’ obligació de manifestar-ho en es rector de sa parròquia. També ha acabat s’ obligació de ses dones d’entrar dins l’ església amb es cap cobert. Si no pensaven a endur-se’n es vel, es posaven un mocador. I també ha acabat es costum d’anar a missa amb es catre per poder seure. Tòfol Capó

29


Felicitació de l’Ajuntament de Ciutadella al Premi Ramon Llull del Setmanari El Iris

Felicitació de la batlessa d’Alaior al Premi Ramon Llull del Setmanari El Iris

cartes al director

L'Ajuntament de Ciutadella s'honra de comptar entre les entitats del municipi amb dues, la trajectòria de les quals les ha fet mereixedores d'ésser guardonades amb els Premis Ramon Llull. Aquesta distinció té com a finalitat honrar les persones o entitats que s'hagin destacat en els serveis prestats a les Illes Balears, mitjançant la seva dintingida labor individual o col·lectiva en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, humanitari, d'investigació, cívic o d'ensenyament. Aquest és el cas, d'una banda, del Setmanari El Iris, en el centenari de la seva fundació, que s'ha distingit per recollir i difondre, al llarg de la seva llarga trajectòria, l'actualitat de Ciutadella. El Iris s'ha convertit així en memòria escrita de tot el que ha passat durant aquests cent anys i en el referent de la informació cultural a Ciutadella, promovent l'ús de la llengua pròpia. I també és el cas del Club Nàutic Ciutadella, entitat que enguany commemora el 90è aniversari, pel seu compromís amb la promoció de l'esport de la vela, de la pesca i de la natació, modalitats amb les que ha aconseguit nombrosos èxits esportius i que converteixen a la veterana entitat ciutadellenca en una escola de campions de reconegut prestigi i en el segon club nàutic més antic de les Illes Balears. Enhorabona idò a les dues entitats cutadellenques i que sigui per molts d'anys. Esquip de govern Ajuntament de Ciutadella

Benvolgut senyor, em complau de felicitar-vos ben sincerament, en nom pròpi i de tot el poble d'Alaior, per haver rebut el Premi Ramon Llull de mans del president del Govern de les Illes Balears, en el transcurs de l'acte institucional de les Illes Balears, que va tenir lloc en passat 28 de febrer. Reconeixement que premia el compromís i dedicació de la vostra feina. Desitjant que la trajectòria del setmanari continuï tan plena d'èxits, em pos a la vostra disposició, tan a títol personal com en nom dels membres de la corporació. Misericordia Sugrañés Barenys, Batlessa d'Alaior

Felicitació del Director Insular de l’Administració General de l’Estat a Menorca al Premi Ramon Llull del Setmanari El Iris Querido Josep: Rebibe mi más sincera enhorabuena por tan merecido premio al semanario que diriges. Recibe un cordial saludo. Javier López-Cerón

Felicitació del Cercle Artístic al Premi Ramon Llull del Setmanari El Iris Bengolgut sr.,En nom propi i en el de la Junta Directiva del Cercle Artístic us volem fer arribar la nostra felicitació per la concessió del Premi Ramon Llull. El Setmanari que dirigiu recull des de la seva creació les inquietuds del batec del cor de Ciutadella i ha esdevingut una font d'informació i records de grandíssim valor per als ciutadellencs. Vos encoratjam a continuar la labor, sabent que comptau amb un reconeixement ben estès i amb l'estaló i l'estima del Cercle Artístic de Ciutadella. Maria Josep Rebassa i Giménez, Presidenta del Cercle Artístic de Ciutadella

Felicitacións al Premi Ramon Llull del Setmanari El Iris i el Club Nàutic Ciutadella Sr. director i amic Bep Al·lès Salvà. Rebi la més sincera enhorabona pel Premi Ramon Llull que us ha atorgat el Govern de les Illes Balears. La vostra subscriptora, lectora i propagadora des de fa més de 80 anys. Al Club Nàutic de Ciutadella: La meva enhorabona pel Premi Ramon Llull, per aquets 90 anys d'existència. La vostra admiradora. Celestina L. Olives Noguera.

Agraïment La família Anglada Cortés vol manifestar el seu agraïment a totes aquelles persones que ens han donat el condol i acompanyament en el traspàs a la vida eterna del nostre marit, pare i avi Matias Anglada Triay. Que Déu el tengui a la seva gloria 30


Dies llebetjats

Euros a quatre pessetes

(Mentrestant) I l'estació marítima abandonada al Moll Comercial/Dalt sa Quintana no es podria destinar a Parc Bit mentre els alaiorencs cerquen el finançament evaporat entre partides pessupostàries, es demana un homenet assegut al solet de la terrassa de s'Amarador, prenent un carajillo a la salut de tots els emprenadors. &&& (Poema) El poema més essencial que conec és aquella pixarada d'un ca al sòcol d'un immoble. Tot plegat, per marcar territori. Els poemes són açò mateix, unes pixarades de ca, és clar, que fins i tot, n'hi ha que ho fan rimar amb consonants i compten les síl·labes amb els dits. &&& El llibre Mapa y Territorio de Michel Houellebecq (ed. Anagrama) és cosa interessant que hagi llegit darrerament. Anava escamat amb aquest autor, però, amb aquesta obra m'hauré reconciliat. &&& (Circumloqui) Tenia pendent en l'agenda de viure: passar un hivern a Palermo. &&& Almanco els italians tenen la gosadia d'enrocar a sa Barra de la política. Els italians són els inventors de la política moderna amb els consells del Príncep de Maquiavel. Aquest tractat no ha estat superat encara. Idò, quan la cosa s'enroca, un menú d'eleccions anticipades i si es torna enrocar, sant torna'm-hi! &&& Un totsol, amb els anys carregats damunt l'esquena, es va fent més insular, més universalment illenc. Un sap que la mesura és una illa i a partir d'aquesta es fa la idea del món i dels altres. &&& La reedició dels Contes Menorquins de Pau Faner és una notícia de primer ordre. Han hagut de passar quaranta anys perquè tal avinentesa fos realitat. Consider aquest llibre bàsic, essencial i d'una frescor literària no retrobada en l'abundosa bibliografia faneriana. Els lectors esteim d'enhorabona. Ha estat un llibre que, malgrat recomanar-lo a tort i a dret, era exhaurit...i costava de trobar-lo en els mercats de segona mà. Quan per primer cop vaig llegir els Contes Menorquins em pensava trobar una lectura semblant a les rondalles menorquines, una literatura de caire popular, i la caiguda de cavall va ser de pronòstic... Llegint la correspondència entre Pau Faner/Borja Moll, hi ha una carta on l'autor demana a l'editor d'eliminar un conte per tenir massa connotacions personals... No haguera estat l'oportunitat d'empessolar aquella deixa inicial...

Aquests dies, els qui marquen el rumb del govern espanyol, es a dir, Sra.Merkel, Comissió Europea, i companyía, han demanat al nostre país mes IVA, mes reforma del mercat laboral i mes canvis en les pensions. Idò be, estimat lector, tot açò traduit a llenguatge de carrer vol dir apujar l’IVA al 23%, mes precarietat laboral i reducció de pensions amb una vida laboral fins els 70 anys. L’afany per castigar als PIGS no te límits, la Sra.Merkel ha dit que la festa s’ha acabat i que hi ha que aturar els peus a aquests mans foradades de països mediterranis. Per la seva part el Sr. De Guindos, ministre d’Economia del govern español, en resposta a aquestes manifestacions ha declarat als mitjans de comunicació que per a l’any 2013 no te intenció de tornar a apujar l’IVA ni cap altre impost. Bravo pel Sr. De Guidos !!, sort que tenim un membre del govern que es un ferme defensor dels interessos dels soferts treballadors i ciutadans espanyols i que planta cara als dirigents europeus. Però, ueep !!, que vol dir no tenir intenció ? falten 9 mesos per acabar l’any, tot un embabaras, hi ha temps per canviar d’idea 30 vegades, i a mes no se’ns oblida que aquest mateix govern va ser el que va dir que no apujaria els impostos i que no faria no se quantes coses mes. En fi, estimat lector, esperem que sa criatuira neixi sana i lliure de càrregues, perque si no, no se com ho aclarirem.

Damià Coll

Fora de joc

31


Espai Natural

Prova de Vida

Depuració Hepàtica

El alemanys passen de Menorca

Depurar l'organisme consisteix en disminuir el seu nivell de toxèmia. I això ha de ferse disminuint els tòxics externs, d'una banda, i ajudant als òrgans eliminadors a realitzar la seva funció, estimulant l'eliminació de toxines, per un altre. He d’advertir, en tot cas, que un procés depuratiu comporta de vegades l'aparició del que podríem denominar una "crisi aguda", una procés que demostra que en l'organisme s'estan produint canvis significatius. Durant aquesta crisi observarem com es compleix la "Llei de Hering": quan existeix una sintomatologia molt evident tots els símptomes van canviant, expressant-se per ordre invers d'aparició: primer els més recents, després els més antics. I abans els de les zones inferiors que els de les zones superiors. Aliments Adequats Cereals integrals: aporten hidrats de carboni complexos i vitamines del grup B, elements necessaris per al bon funcionament del fetge. A més, els H. C. que conté constitueïxen el nutrient que amb major facilitat metabolitzarà un fetge malalt. Cebes: gràcies al seu oli essencial sulfurat estimulen la funció desintoxicadora del fetge. Ràvec: la seva essència sulfurada de sabor picant estimula la funció hepàtica i augmenten la producció de bilis fent-la mes fluida i facilitant el seu buidament. Carxofes: pel seu contingut en cinarina i altres substàncies potencien la funció hepàtica, desintoxiquen i faciliten l'eliminació de substàncies nocives. Augmenten la secreció de bilis i milloren el seu buidat a l'intestí. Alleugen el mal gust de boca i les digestions pesades degudes al mal funcionament hepàtic. Lecitina de soja o de mill: conté colina, un factor vitamínic indispensable per al metabolisme hepàtic i per a evitar que es dipositi greix en el fetge. Verdures: sempre que sigui possible s'han de prendre crues o cuinades amb poca sal. Aporten potasi i altres minerals necessaris en cas de trastorns hepàtics. A més, aporten folats necessaris per al metabolisme hepàtic. Pomes: facilita el buidament de la bilis i la descongestió hepàtica. I posseïxen abundant fibra. “Una poma al dia manté al metge enfora”. Més informació en la nostra pàgina web: www.fangiaram.com Sion Torres, Assessorament nutricional, Naturòpata, Flors de Bach, professora de Kundalini Ioga, Respiració, Meditació i Pilates. Encarregada de Fang i Aram i Shaktioga Centre de Teràpies.

L’economia d’Alemanya va bé, no coneix la crisi de moment i les agències de viatges del país estimen que enguany les vendes de vacances a l’estranger pujaran una mitjana del 4%, i d’un 7% en alguns casos. Tanmateix, Menorca no es beneficiarà del boom del mercat emissor alemany. El hotelers menorquins preveuen que les reserves dels alemanys per venir de vacances a l’illa baixaran un 9% més… en els anys 90 venien uns 200.000 turistes alemanys, però l’any passat en van venir només 55.000. En canvi, Mallorca és la principal destinació turística per als alemanys, amb gairebé 4.000.000 de turistes l’any passat. La previsió per a 2013 mostra un increment del 3,2% de les reserves, segons l’Oficina Espanyola de Turisme a Düsseldorf. I això que enguany Lufthansa tornarà a volar a Menorca durant l’estiu, des de Munich, Düsseldorf, Hamburg i Berlín. Però es veu que no basta per consolidar el mercat alemany a casa nostra. Jo pens que a més de la desconnexió aèria, que és evident que existeix, tenim un seriós problema de producte. Per començar: parlam alemany? Sabem què vol el turista alemany? Sabem què cerca, quines experiències vol comprar y disfrutar durant les seves vacances? Hem adaptat el nostre producte i serveis a les seves expetactives? Perquè els alemanys són, objectivament, un mercat que hauria d’estar interessar en una illa que és Reserva de la Biosfera i on es pot anar en bicicleta sense perill, contemplar aus i paisatges, fer senderisme, caminar, menjar i beure bé, amb patrimoni, història, cultura… què és el que falla? Falla l’oferta, és clar. És cert que les companyies hoteleres mallorquines estan interessades en segmentar els seus clients i que tracten de forma diferent els hotels d’allà i d’aquí… però hem de tenir clar que tant les companyies aèries com les hoteleres el que volen és fer negoci, a Mallorca i a Menorca. Si hi ha demanda del mercat alemany per venir a Menorca, hi haurà vols i hi haurà hotels i serveis per a ells. El que falla és el producte, crear aquesta demanda, perquè realment no ens hem preocupat de conèixer els nostres clients i potencials clients, saber què cerquen, què demanen i fer el que s’hagi de fer per oferir-lis l’experiència que valoren i esperen. Seguim venent com hem venut sempre, o sigui, deixant que ens comprin. I les coses han canviat molt, el turisme ha canviat molt. Si volem que vénguin els turistes alemanys, tal vegada podriem començar a pensar en ells i a fer feina per a ells. Per exemple, aprenent el seu idioma. Serem capaços de fer-ho? Esther Mascaró

ME OFREZCO PARA REPARTO DE CORRESPONDENCIA, NO IMPORTA EL TAMAÑO DEL SOBRE. PRECIO: 0,20 EUROS. COMPROMISO DE REPARTO EN DOS DIAS. ANTONIA. TEL.: 633 793 370 32


Les dones (I)

Empezaremos por las opinión del GOB sobre el dragado del puerto de Mahón, según esta organización lo califica de “error histórico” puede que sea un error, pero yo siempre he visto dragar los puertos y nunca se ha visto que sea un error, al contrario se limpia el fondo para la navegación de barcos de gran calado ya que los fondos acumulan lodos que a la larga son perjudiciales y de paso se limpia el fondo de inmundicias ya que son perjudiciales para la fauna marina y para la salud de quien pesque algún pescado. No hay que olvidar que en los fondos de los puertos se acumula gran cantidad de minerales, sobre todo de mercurio, así que ¿Dónde está el problema? En fin ¡tonterías! Otra cosa que les preocupa es donde se verterán los lodos del puerto, si otra vez al mar o en tierra firme ¡vaya dilema! En fin seguimos. Otra cosa preocupante la disminución de las capturas de pescado un 7, 36 % durante el 2012 además la recaudación por la venta descendió un 3,85 % y es que el precio se ha incrementado un 3,92 %, según dicen es porque se ha reducido la flota pesquera así que, menos peces más caro en el mercado y ¿Quién paga las consecuencias? Pues el mismo de siempre, el ciudadano de a pie que lo paga todo, tanto si son subidas de alimentos o de impuestos, así que te pongas como te pongas hay que pagar esta es la cuestión como diría el joven príncipe Hamblet y es que nuestro País se las trae con tanta corrupción; esto parece ya la cueva de Alí Baba y los 40 ladrones, así que el ciudadano le guste o no le guste tiene que reponer todo el dinero que se llevan algunos políticos, si, esos políticos, estos que tienen que dar ejemplo al ciudadano con su honradez, pero solo predican y lo del ejemplo para ellos es una paparruchada. En cuanto a la monarquía: algunos periodistas y políticos de la izquierda republicana ya no saben que hacer para echarla abajo, todo son historias, que si Urdangarín, que si Corina que si la cacería de un elefante y venga da le que dale. Yo les diría a esa gente con poca sesera que si hay democracia es por el Rey , y que no olviden que Su Majestad el 23 de Febrero de 1981 paro el golpe de estado ¿que hubiera sido de la democracia si no hubiese sido por él? La cuestión es arremeter contra la Casa Real porque al Rey le ha salido un yerno presuntamente evasor de capital. En cuanto a Corina: ¿es que el Rey no puede tener amistades femeninas y menos ser invitado a una cacería de un elefante más viejo que Matusalén? A mi me parece que no es tan grave la cosa, para que los periódicos llenen sus paginas con ríos de tinta y no digamos algunas cadenas de Televisión y que además se las traen, en fin la cuestión es armarla. Turismo: Menorca busca seducir a los alemanes con su naturaleza, supongo que será caminando por el Camí de cavalls yo les aconsejaría a nuestros amigos germanos que se traigan un equipo tiroles o sea pantalón corto con tirantes y sombrero, además bien equipados con cantimplora ya que podrían deshidratarse y bocata ya que en las playas salvajes no hay servicios de avituallamiento y un rollo de papel higiénico tampoco estaría mal; si seguimos así dentro de unos años nos preguntaremos ¿Turismo? ¿Qué es eso? José Mª Cleofé Estévez

Es va celebrar la setmana passada el dia de la dona i aquest fet m’ha donat peu a reflexionar sobre el seu paper en un dels estaments religiosos de la societat universal. L'equilibri de poder existent actualment en relació amb el sacerdoci femení és un equilibri institucional basat en la discriminació de gènere. D'una banda, la postura oficial del Vaticà que nega sentit i valor a la institució del sacerdoci femení, i de l'altra, els grups de teòlegs, creients i defensors dels drets humans que entenen que hi ha fonaments a favor de les diaconesses i sacerdotesses catòliques. Aquest conflicte de poders institucionals no pot solucionar únicament des d'una visió teològica, sinó preferentment sociològica i econòmica. La discriminació de les dones en el catolicisme. L'adopció del sacerdoci femení no és una nova innovació institucional, sinó la readopció d'una vella institució, com a conseqüència d'una renovació doctrinal en la concepció de Déu, perquè és sabut que hi va haver dones amb un paper actiu en el sacerdoci en els primers temps del cristianisme, la dona va ser discriminada de l'església cristiana bastant aviat, abolint progressivament la presència de les diaconesses ja fa uns quants segles, sota el control de l'emperador Constantí, l'Església Catòlica va ser configurada segons el model del sacerdoci pagà que havia estat oficial fins aleshores en l'Imperi Romà. Les arrels de la discriminació de la dona a l'Església Catòlica es troben a les regions de parla llatina del vell Imperi Romà (Nord i centre d'Itàlia, França, Nord d'Àfrica, Espanya i Anglaterra), on la influència del Codi de Dret Romà, una llei civil, va ser tan forta que va determinar realment la posició d'inferioritat de la dona en la societat i en l'Església. Així, les dones no podien tenir cap tipus d'autoritat eclesiàstica perquè el codi civil no permetia que poguessin exercir cap funció pública o càrrec d'autoritat. Tampoc podien ser testimonis en un judici, ni ser jutges ni participar en trobades públiques perquè el codi civil ho prohibia. D'altra banda, la legislació romana sobre la família es basava en el principi de la pàtria potestat (poder paternal), segons el qual el pare de família tenia completa autoritat sobre els seus fills i la seva dona. Per tant, els filòsofs i teòlegs de l'època (Tertulià, Aristòtil, Tomàs d'Aquino i els Sants Pares llatins) van deduir que la dona no podia representar la imatge de Déu, ja que es trobava subordinada a l'home, tal com es desprenia de la legislació vigent. D'altra banda, en l'actualitat aquesta influència persisteix, i així és rar que les monges catòliques segueixin estudis superiors, en contrast amb els sacerdots, situació que deixa a les dones en "Inferioritat intel·lectual". Es reconeix que la pobresa i l'aïllament determinen la dificultat per a l'organització de moviments pro ordenació de la dona, particularment en els països menys desenvolupats. Així, la majoria de les teòlogues llatinoamericanes han estudiat en universitats protestants europees o nord-americans. Tanmateix, les modernes iniciatives eclesials en pro de la emancipació de la dona, en general, i del sacerdoci femení, en particular, s'han vist reduïdes a les classes socials burgeses i nobles, tant en el cristianisme catòlic com protestant. Andreu Genestar Sabater

opinió

De todo un poco

33


Ses pàgines d'en Bep d' Cuina nostra Arròs amb bacallà Ingredients: 500 g d’arros, 500 g de bacallà esmicat i dessalat, 100 g de fesols, 1 pebre verd, 4 tomàtigues de penjar, 1 pebre vermell, 6 cors de carxofa, 4 grans d’all, safrà, oli d’oliva i sal. Dessalar el bacallà: Haurem deixat dessalar en bacallà en remull al llarg de 48 hores canviant l’aigua cada 12 hores. El deixarem degotar i el ben eixugam amb un pedaç de cuina. L’esmicam amb les mans i reservam. Elaboració: Posarem el pebre vermell al forn, el regam amb oli d’oliva i que cogui una mitja horeta a 180 graus. Mentres tant dins un tià de terra amb oli d’oliva sofegirem el bacallà, però no molt, i el reservam a part. Dins el mateix oliva farem un sofregit amb el pebre verd i els alls, ben picadets, i quan comencin a agafar color hi afegim les tomàtigues capolades, sense pell ni pipides, salam i deixem confitar uns 10 minutets a foc ben dolç. Hi posam el bacallà, els fesols i les carxofes i deixem sofregir uns minutets. Seguidament hi posam un litre d’aigua més un gotet petit i deixem que arranqui el bull. Que cogui uns 10 minuts més, tastam de sal i corregim si cal i ja és hora de ficar-hi el safrà o colorant alimentari i seguidament l’arròs. Abans de ficar l’arrós haurem tret el pebre vermell del forn, deixem que refredi un poc, el pelam i el tallam a tires, eliminant capolls i pipides. Des del moment que tenim l’arròs dins el tià hem de remenar en tot moment perquè no s’aferri, quan comenci a beurerse l’aigua hi posam les tires de pebre vermell i remenam fins que estigui llest, uns 10 o 12 minuts. Ha de quedar un poc més melós que l’arrós a la paella. Notes: Hi ha qui també hi afegeix faves o mongetes blanques, ja cuites o bé col flor a trocets. De la mateixa manera que al sofregit hi possa ceba.

Dites i refranys... - Com, com?... Com en anglès vol dir vine.

Els sants de cada dia Divendres dia 15, Cristina, Ciril Dissabte dia 16, Heribert, Hilari Diumenge dia 17, V de Quaresma, Patrici Dilluns dia 18, Anselm, Salvador Dimarts dia 19, Sant Josep Dimecres dia 20, Clàudia, Eufèmia Dijous dia 21, Filemó, Benet

El Iris 15 de març de 1963 Es qualificava d'encert la instal·lació d'una antena repetidora a Dalt el Toro, que permetia millorar en un 80% la percepció de la senyal de televisió. "S'espera que d'aquí a poc, el menjador de la casa de qualsevol obrer tingui una finestra oberta al món" apuntava la crònica, d'un aparell com el de televisió que fa 50 anys era un luxe del que podien gaudir molt pocs. El BOE publicava l'anunci de licitació de les obres de la nova carretera de Ferreries a Cala Galdana, la PM-714 amb un pressupost de 15.454.827 pessetes. Aquella setmana als cinemes de Ciutadella es projectaven les següents pel·lícules: A l'OAR "Su grata compañia" amb Debbie Reynolds i "Aprendiendo a morir" amb Manuel Benítez, el cordobés. Al Cine Alcázar, del teatre des Casino Nou es podia veure "La fúria de los justos" amb Glenn Ford i "S.O.S. Pacífico". Al Cercle Artístic "La gata negra" amb Jane Fonda i "Sed de mal" amb Charlton Heston.

PARENÒSTIC DEL MES DE MARÇ DE 2013 SOL Dia 1 el sol va sortir a les 07,17 i es va pondre a les 18’36 h. Dia 31 el sol sortirà a les 07,30 i es pondrà a les 20,07 h. LES LLUNES DE MARÇ La lluna minvant dia 4 en Sagitari ens portarà canvi de vents, que bufaran de component sud bastant esvalotats i borrascosos. Dies tapats però amb temperatures més altes. La lluna nova dia 11 en Peixos ens tornarà a portar vents de componet nord però no tindran tanta intensitat. Temporal hivernal sec i aspre. El dia 20 amb l’entrada de la lluna creixent en Bessonstornarà a predominar vents del sudoest de caire humit. Es preveu una llebetjada important acompanyada de pluges intenses, trons i llamps. La lluna plena de dia 27 en Balances ens portarà temps variable i primaveral. Canvis constants de temperatures, que seran encara fredes per mor de l’entrada de vents del nord que podrien tornar a provocar un temporal més d’hivern que de primavera. FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS Els qui formatgen poden donar el xerigot als pocs o també a altres animals. S’han de desmamar els bens i porcs. Les conilles que han fet deu mesos comencen a anar de part i continuen criant les altres.

34


QUE LLEIG! · Que la nova Llei de Pesca estigui pensada, com sempre, a la mallorquina i no s'ha tingut en compte el pla de gestió pròpi i un major control cap als furtius i recreistes que venen el peix sense estar d'alta. · Que l'antiga terminal porturaria de Ciutadella està buida i sense ussos. No s'hi podria instal·lar allà el Parc Bit o un viver d'empreses? · Que FCC emprés els camions de retirada de fems de Ciutadella a Fornells. · Que GESA hagit tornat a deixar sense llums als comerços del centre de Ciutadella. La darrera andanada va ser dimécres a les 11 del matí amb una apagada elèctrica de gaiebé una hora. · Que Sa Nostra no hagi destinat ni un sol pis a Menorca a lloguer social.

Pronòstic del temps Setmana del 15 al 22 de març

Divendres 15 Nuvolat Al 12º / Ba 4º

Dissabte 16 Pluges Al 15º / Ba 11º

Diumenge 17 Pluges Al 16º / Ba 14º

Dilluns 18 Nuvolat Al 17º / Ba 12º

QUE POLIT! · La presència del batle de Ciutadella a la fira de creuers de Miami. · Que el batle de Ciutadella es paga de la seva butxaca els desplaçaments, no sols el de Miami, sinó també uns quants per anar a Madrid a negociar el Pla de Viabilitat Econòmica. Si De Sintas no es presenta de bell nou a les municipals de 2015, Ciutadella perdrà un gran batle. · La remodelació i reconversió de la ja caduca Junta Municipal de Sant Joan. · Que el canvi d'ussos de can Saura Miret permetrà que pugui ser ofertat i emprat d'una vegada per totes. · La nova convocatòria d'Innovem pel mes d'abril. · El concert benèfic que oferirà Joan Pons demà dissabte a l'Església de Sant Martí des Mercadal, per a recaptar fons per a sufragar les obres del campanar.

Ens han dit... • Que el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha comprat una casa a Fornells, situada a primera línia de mar. • Que la família Rubió podrà seguir disfrutant de Mongofra, malgrat els intents dels patrons de la Fundació d’evitarho, gràcies a la sentència favorable de l’Audiència Provincial. • Que crida l’atenció el poc interès que demostra Ports de les Illes Balears en rendibilitzar els ports de Son Blanc i Ciutadella. Malgrat l’interès demostrat pels consignataris de creuers, encara no ha instal·lat els “ducs d’alba” i, malgrat la demanda d’amarraments existent, encara no ha decidit quan executarà les obres de Cala’n Busquets. • Que els immobles den Balada heretats per la família reial espanyola no pagaran IBI en figurar inscrits a nom de la Fundació Hesperia, entitat sense ànim de lucre. • Que Autos Magón, concessionari oficial Toyota a Menorca, ha inaugurat un nou local a Maó per a millorar el servei que presta, des de fa anys, als seus clients menorquins.

Ens demanam... Dimarts 19 Molt ventos Al 15º / Ba 7º

Dimecres 20 Molt ventos Al 14º / Ba 8º

Dijous 21 Assolejat Al 15º / Ba 8º

Divendres 22 Assolejat Al 14º / Ba 8º

• Es conformaran els patrons de la Fundació Rubió amb aquesta segona sentència desfavorable als seus interesos o insistiran de nou, ara davant el Tribunal Suprem? • Pagarà FCC el cost dels camions utilitzats a Fornells a l’Ajuntament de Ciutadella? • Per quant una llei que obligui a les companyies elèctriques a indemnitzar els seus clients perjudicats per les apagades de llum? • Aconseguiran els batles de Maó i de Ciutadella incrementar les escales de creuers a Menorca amb la feina que fan aquests dies a la fira de Miami?

35


iris 15-3-2013  

informacio i cultura