Setmanari Noticies Extra Fira de Morella (12/09/2025)

Notícies. Especial FIRA

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

787 Fira de Morella.

Salutació del president de la Generalitat

El nostre poble ha demostrat sempre el seu caràcter emprenedor i esforçat. Estem treballant amb il·lusió des de tots els àmbits per a tirar avant. Hem demostrat que som un poble que s’alça amb força davant les adversitats i continuem avançant cap al futur, sense perdre de vista la nostra història i les tradicions que conservem i tant estimem.

La Comunitat Valenciana és una terra de fires. Pobles i ciutats han fet d’elles al llarg dels anys un marc acollidor, propici per a la transacció i l’acord, per a la compra i la venda. Les fires ocuparen un lloc preeminent en el calendari valencià i formaren part de la vida de la gent, com les festes més assenyalades o el temps de les collites, però no són cosa del passat. Moltes són les que encara ens conviden puntualment cada any a recórrer-les, a parar atenció al que oferixen, a conversar amb uns i altres, a donar el nostre parer i a escoltar a qui ens referix les seues experiències. D’entre totes elles destaca la Fira de Morella, tant pel seu arrelament en el territori com per una magnífica trajectòria que travessa moltes èpoques històriques i arriba fins als nostres dies plena de vitalitat.

Els últims dies de l’estiu, des de fa segles, Morella acull una gran trobada que, a banda de la seua innegable dimensió comercial, té també una repercussió social i cultural que desborda els límits de l’Espai Firal i l’Alameda i s’estén per tota la ciutat. La Fira de Morella, que va nàixer en temps de Jaume I, és hui, com ho ha sigut durant segles, un gran mercat obert i ple d’activitat que posa de manifest la força del sector primari en una extensa zona del nostre territori.

Tradicionalment, la Fira posa en contacte a empresaris, a professionals d’àmbits molt diversos relacionats amb el món agrari i ramader. També atrau potencials clients i consumidors i crea les condicions necessàries per a un fructífer intercanvi d’experiències i coneixements. Enguany, de nou, Morella serà un gran aparador de productes i servicis que mostrarà la realitat d’uns sectors econòmics que tenen un important pes en l’economia valenciana i molt especialment en les comarques interiors i de muntanya.

D’ací a poc obrirà les portes la Fira de Morella, i la ciutat, a banda de mostrar la seua millor imatge als visitants que acudixen a admirar el seu esplèndid patrimoni artístic i monumental, farà de nou honor a la tradició comercial que forma part de la seua identitat al llarg de la història. Vull enviar des d’estes línies als professionals, a les empreses i a totes les persones que s’uniran a Morella per a prendre part en la Fira de 2025 la meua salutació més cordial, sobretot a l’equip humà que fa possible cada any la seua celebració, en companyia dels meus millors desitjos per al futur d’una manifestació comercial tradicional que és un gran motiu d’orgull per als morellans i per a tots els valencians.

Carlos Mazón President de

la Generalitat

787 Fira de Morella.

Saluda del conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Queridos vecinos de Morella:

Tenéis una fiesta cargada de historia, tradición y valores que nos hablan del alma misma de la comarca de Els Ports y de la provincia de Castellón. Con un origen histórico que se remonta a la concesión otorgada por el rey Jaume I en 1257.

Vuestra feria conjuga en estos días su larga tradición comercial con la exposición de ganadería selecta. Con el paso del tiempo, la feria ha sabido evolucionar, convirtiéndose también en un importante escaparate gastronómico y social que llena de vida el “Espai Firal” y la Alameda, pero sin olvidar el apego a nuestra identidad. Todo ello la hace única y excepcional.

Además, Morella es un testigo vivo de siglos de cultura. Visitar sus calles empedradas y rodeadas de murallas siempre es una excelente decisión, ya que pocas localidades cuentan con un patrimonio tan abundante en historia, arqueología, arte, tradiciones festivas, gastronomía y entorno natural.

Unir todo ello en un mismo espacio y tiempo tiene cada vez más valor y sentido.

El oficio de ganadero y pastor no es solo fundamental para la economía de nuestro territorio, es imprescindible para la conservación ambiental y la seguridad de nuestro espacio natural. La recuperación y el apoyo decidido a esta profesión son un deber para todos.

Este Consell demuestra con hechos reales el apoyo al sector primario. Hemos llevado agua a las explotaciones ganaderas cuando la sequía era un gran problema. Queríamos salvar nuestro ganado y estar al lado del sector para garantizar que puedan seguir adelante.

Hemos activado ayudas para la recuperación de tierras dañadas y hemos impulsado líneas de apoyo para los jóvenes que emprenden y para quienes apuestan por la innovación y la competitividad.

Actualmente, estamos trabajando en la elaboración de más planes de futuro que garanticen esta actividad tradicional y mientras dependa de mi equipo y de mi ni las tradiciones ni los ganaderos caerán en el olvido.

Os animo a todos a celebrar con entusiasmo esta feria emblemática tan vinculada al campo y a la cultura, a compartir el orgullo por nuestras raíces y a mirar hacia adelante con la certeza de que el mundo rural, la ganadería y nuestra gente tienen un papel esencial en el presente y el futuro de Morella, de la provincia de Castellón y de toda la Comunitat Valenciana.

Con cariño, respeto y compromiso,

Miguel Barrachina Ros Conseller de Agricultura, Agua, Ganadería y Pesca

787 Fira de Morella.

Saluda de l’alcalde de Morella

Es diu i s’escriu amb rapidesa allò de 787, una xifra que podria ser com un altra, però que és una part important de la nostra història com a ciutat, com a lloc d’importància capital al llarg dels segles amb molts aspectes, però essencialment en un, en el sector primari.

Ja són prop de vuit segles realitzant una fira que ha canviat molt. Aquesta ja no és aquella de la qual els cronistes i historiadors parlen de més de 50.000 caps de ramat pasturant per les faldes del castell de Morella, però sí ha de ser un cap de setmana clau on diguem que estem ací, que continuem en el treball que es feia fa vuit segles. Continuem en el treball més imprescindible de tots, el de produir aliments per a la societat, i a més fent-ho d’una forma sostenible, en ramats d’extensiu que aporten muntanyes cuidades i que es puguen defensar davant dels incendis.

Ho hem vist les darreres setmanes en els devastadors focs que s’han desenvolupat en zones de Castella i Lleó, Extremadura, Galícia... incendis més del doble de grans que aquell que tots tenim a la memòria o hem sentit parlar (en aquells posteriors al 1994). Incendis inapagables per la mà humana per una quantitat de combustible immens i una gestió forestal que no arriba on ha d’arribar. Ens hem de preguntar com de preparats estem ací davant una situació així, sincerament crec que ací seria devastador. Però quines zones del terme i de la comarca son aquelles que més preparades estan? Clarament aquelles on pasturen els ramats i on la massa forestal, arbustiva i herbàcia, està controlada.

Però de què ens serveix aquesta fira? De reivindicar el sector primari, que tot i les dificultats, administratives, de canvi climàtic, de preus, grans productors... continua treballant, alimentant i cuidant. No és altre l’objectiu que aquesta feina perdure, i no és altre l’objectiu que deixe de sobreviure per a passar a impulsar un territori com el nostre. Però a dia d’avui més bé pareix una utopia, especialment venint d’estius com l’any passat, aquell terrible 2024 on ja no sols no hi havia menjar sinó que també es va acabar l’aigua, i la supervivència va estar de debó a punt de desaparèixer. Venim ara d’un any millor, no per tirar coets, però infinitament millor. Un any on sembla que hem tingut collita i on l’aigua ha aguantat molts mesos, fins i tot ha aguantat un estiu on tampoc ha volgut ploure massa, un fet que esperem arregle la tardor sense fer cap barbaritat. Però no hem de perdre de vista reivindicacions com la de una nova i més gran bassa a la Fabrica de Giner que garantitze l’aigua en futurs sequeres que esperem arribe en els pròxims mesos.

Tot és una lluita constant per acabar dient el que sempre diem, que el futur és incert, que no hi ha joves, que hi ha molts problemes... L’única forma de combatre-ho és buscar equilibris i finançaments per garantir el futur amb preus justos i esta fira és un moment per reclamar-ho conjuntament, no la deixem perdre mai. Bona Fira!

Bernabé Sanguesa

Alcalde de Morella

787 Fira de Morella.

Saluda de la presidenta de la Diputació

Fira de Morella complix 768 anys des que Jaume I la va concedir en 1257. Un esdeveniment històric que, any rere any, ens recorda la importància de les nostres arrels, de la nostra cultura rural i d’un sector primari que continua sent motor econòmic i social de la nostra província, especialment, de la comarca dels Ports.

És, possiblement, la millor fira del camp. Una de les més antigues i emblemàtiques de la nostra Comunitat Valenciana. Pel que és per a mi un honor dirigir-me a tots vostés amb motiu de la celebració d’esta fira ramadera, en la qual es conjuguen dos tradicions que van donar fama a la vila medieval, com són el comerç i la ramaderia.

La fira és molt més que un punt de trobada de professionals de la ramaderia, de negocis i d’intercanvi de coneixements. És un aparador del millor de la nostra terra, un homenatge a homes i dones que donen vida al nostre camp i que mantenen vius els nostres pobles i esta província. Una cita única que promociona el sector primari com un dels motors econòmics de la comarca dels Ports. I la Diputació de Castelló, que tinc l’honor de presidir, farà el que sempre ha fet, donar suport a esta celebració i estar al costat del sector del camp, enaltint la dedicació dels nostres ramaders i agricultors i posant en valor l’orgull d’un poble que conserva i celebra les seues tradicions.

Perquè la ramaderia i l’agricultura no sols creen riquesa i ocupació en la nostra terra, sinó que també cuiden la nostra província, mantenen vius els nostres pobles i garantixen la continuïtat d’una forma de vida que definix la nostra identitat col·lectiva.

Així, durant els dies 13 i 14 de setembre, els carrers de Morella s’ompliran d’expositors d’animals, maquinària agrícola i productes agroalimentaris i comercials de gran qualitat. I nombroses persones visitaran el poble per a conéixer la història que s’amaga darrere d’esta 768a edició, la riquesa del nostre sector primari i compartir amb orgull el llegat de la nostra terra.

Pel que la Fira de Morella és molt més que una simple celebració, és un punt de trobada per al sector amb la finalitat de compartir coneixements i acostar als visitants les últimes novetats en agricultura i ramaderia, i promocionar els productes locals. Ací es conjuguen les tradicions d’un poble rural amb les oportunitats del futur, enfortint el vincle entre la història que ens ha portat fins ací i l’esperança d’un futur ple de possibilitats, amb un medi rural viu i dinàmic.

Vull convidar a tots els castellonencs a participar en esta edició i sumar-se a la programació i agrair l’esforç de totes les persones, associacions i entitats que fan possible l’organització d’esta fira, així com a l’Ajuntament de Morella. La seua dedicació és clau perquè esta celebració continue creixent i sent símbol d’unió i de desenvolupament per a esta comarca.

Des de la Diputació de Castelló continuarem mostrant el nostre suport per a continuar posicionant este esdeveniment com un dels referents de la seua matèria, promoure el consum dels productes autòctons de la comarca dels Ports i dinamitzar l’activitat dels seus municipis.

Marta Barrachina Mateu, Presidenta de l’Excel·lentíssima Diputació de Castelló

787 Fira de Morella.

Saluda de la Junta de la Fira 2025

Els dies 13 i 14 de setembre de 2025 celebrarem la 787a edició de la tradicional Fira de Morella. Després d’un any que ha estat més positiu que els anteriors, volem retrobar-nos en aquest esdeveniment tan arrelat a la nostra ciutat i mirar al futur amb optimisme, comptant amb el suport de les institucions. La junta de l’Associació Firal Els Ports vol, un any més, expressar el seu agraïment a tots els expositors, col·laboradors, empreses i institucions que han fet possible aquesta edició, i dona una càlida benvinguda a tots els visitants que ens acompanyaran al llarg d’aquests dos dies de celebració.

J U N T A

President: Raúl Franz Milian

Vicepresident: Sergi Guimerá Puig

Secretari: Joan Sorribes Roca

Tesorero: Rafael Pallarés Segura

Vocal: Samuel Segura Ortiz

Vocal: Óscar Guardiola García

Vocal: Ramiro Folch Mestre

Vocal: José Luis Martí Segura

Ajuntament: Ana Belén Soro Martí

OCAPA: Vicent Escrivà Martínez

Cooperativa: David Rico Gascón

Programa.

Dissabte 13 de setembre

9h-16h. A l’Espai Firal. Degustació de carn de la comarca.

10,30h. Entrada transhumant amb cavalleries des de la zona de les autocaravanes fins al Prat.

12,30h. Des de l’Ajuntament fins a l’Espai Firal, cercavila amb la participació de l’associació musical Mestre Candel. A continuació inauguració oficial de la 787 Fira de Morella per part de les autoritats.

13,30h. Espai firal. Demostració de marcatge en equins amb nitrogen líquid. A càrrec de Yeguada Caceraz.

15,30h. -17,30h. Visita tècnic-educativa a la fira de ramat. A càrrec de Rumicas.

17,30h. Plaça de bous. Novillada.

23h. Plaça de bous. Carretillo embolat.

23,30h. Plaça de bous. Exhibició eqüestre a càrrec de Sebastián Ponce “Chano” a continuació discomòbil.

Diumenge 14 de setembre

9h - 16h. A l’Espai Firal. Degustació de carn de la comarca.

10h. - 13h. Maneig i cepillat de ponis. Passeig amb carro de ponis per als més menuts. A càrrec de Yeguada Caceraz.

10,30h. Al Prat. Concurs de gossos pastors. 13,30h. Clausura de la fira, amb sortejos i entrega de trofeus del concurs de gossos.

Sorteigs

-Associació Firal els Ports

2 Femelles bovi (Expositors ramat bovi)

2 Mascles ovins (Expositors ovi)

2 Lots corderes ovi (ramaders ovi ocapa els ports)

2 Maletins limpieza equina (expositors equi)

-Cooperativa comarcal Sant

Antoni Abad

1 Femella bovi

1 Semental ovi

Lots de semen

Planol Fira.

Camp.

Desapareix el 40% de les explotacions de llet de la Comunitat

NOMÉS QUEDEN 91 GRANGES EN ACTIU ARREU DEL TERRITORI VALENCIÀ

El sector de la ramaderia ovina i caprina de llet a la Comunitat Valenciana travessa un dels seus pitjors moments. En només cinc anys, entre 2020 i 2024, han tancat 61 explotacions, la qual cosa suposa una caiguda del 40% respecte al nombre de granges existents fa un lustre. Segons dades de LA UNIÓ Llauradora i Ramadera, actualment només queden 91 granges dedicades a aquest tipus de producció. Aquesta reducció del nombre d’explotacions ha anat acompanyada d’un descens significatiu en el cens de caps de bestiar. En total, s’han perdut més de 31.000 places d’ovelles i cabres de llet, el que representa un 35% menys. El colp més fort l’ha rebut l’oví, amb una davallada del 68%: de més de 35.000 caps en 2020 a poc més d’11.000 en 2024. En el cas del cabrum, la

reducció ha estat més moderada però no menys preocupant: un 14% menys en el mateix període.

Preus per davall dels costos

La situació s’agreuja amb la davallada dels preus de la llet. A l’abril de 2025, el preu mitjà estatal de la llet d’ovella es va situar en 1,202 €/ litre, un 21% menys que l’any anterior. En el cas de la llet de cabra, el preu fou de 0,925 €/litre, lleugerament per damunt del de fa un any,

però insuficient per compensar l’augment dels costos de producció. Aquesta realitat posa en risc la viabilitat econòmica de moltes explotacions, sobretot aquelles situades en zones de muntanya o amb escasses alternatives econòmiques, on la ramaderia extensiva és sovint l’únic mitjà de vida. Un exemple de resistència i innovació

Tot i aquest panorama desolador, algunes iniciatives locals lluiten per sobreviure i reinventar el model productiu. És el cas de la família López, al municipi de Sot de Ferrer (Alt Palància), que ha optat per un model de transformació directa de la llet a la granja.

Enrique López, ramader i elaborador, va decidir el 2022 deixar de vendre la llet de les seues 150 cabres murciano-granadines a grans compradors per comen-

explotacions d’oví i cabrum

Comunitat Valenciana

çar a transformar-la en formatges, iogurts, quallades i llet fresca a través de la Queseria Serbogar. El projecte familiar aposta per la venda directa i els circuits curts, amb una producció artesanal i diversificada, incloent formatges frescos, tendres i semicurats. “La implicació de tota la família ha sigut fonamental per tirar endavant”, explica López, que veu en aquest model una via per mantindre viva una activitat amb profundes arrels al territori. Reptes pendents i demanda de suport institucional

Des de diversos àmbits del sector es reclama més implicació de les administracions públiques per evitar la desaparició d’un model de ramaderia que, a més de generar economia local, contribueix a la gestió del territori, la prevenció d’incendis i la fixació de població en zones en risc de despoblament. La necessitat d’augmentar els recursos destinats a la competitivitat ramadera, així com d’impulsar polítiques específiques per al suport a la ramaderia extensiva i sostenible, es planteja com una urgència si

es vol evitar que casos com el de la família López es convertisquen en excepcions aïllades. La crisi del sector no és només una qüestió econòmica. És també un problema ambiental, social i territorial, amb conseqüències a llarg termini per al paisatge i la vida als pobles de la Comunitat Valenciana.

La Fira des de l’Ajuntament.

La 787 Fira de Morella arriba amb més expositors i activitats

Com cada segon cap de setmana de setembre, Morella acull la seua tradicional Fira ramadera, un esdeveniment que posa en valor el sector primari i els productes típics dels Ports i comarques veïnes. La Fira manté viu un llegat que es remunta a l’any 1257, quan Jaume I va concedir el privilegi de celebració, tot i que hi ha indicis que la tradició ja existia des de 1239.

Amb una programació cada vegada més àmplia, la Fira combina l’exposició de bestiar selecte amb activitats per a tots els públics, demostracions, degustacions gastronòmiques i una mostra comercial diversa. Entre les novetats que s’han incorporat en edicions recents destaquen la demostració de marcatge d’equins amb nitrogen líquid, les visites tècnic-educatives, el maneig de ponis i l’entrada transhumant de ramat. L’augment d’expositors ha obligat a ampliar els espais del recinte firal, amb més d’una seixantena

d’estands dedicats a productes alimentaris, artesania i eines relacionades amb la ramaderia i l’agricultura.

A més, també s’ha incrementat el nombre de caps de bestiar, amb presència d’oví, boví i equí.

Des del consistori, la regidora de Desenvolupament Rural i Medi Ambient, Ana Belén Soro, ha subratllat la importància d’este esdeveniment per a l’economia local i la promoció del territori: “La Fira és una oportunitat per mostrar la riquesa del sector primari i la qualitat dels productes de la zona. A més de les exposicions, oferim una programació dinàmica i participativa per a tots els públics”.

La Fira de Morella es desenvolupa principalment a l’Espai Firal i l’Alameda, on també es pot gaudir de degustacions de carn de la comarca i d’una àmplia oferta lúdica i cultural. Activitats com concursos de gossos pastors, exhibicions eqüestres, actuacions musicals o la tradicional novillada omplin de vida i ambient este esdeveniment històric.

Amb cada nova edició, la Fira de Morella referma el seu caràcter com una de les més antigues i representatives del País Valencià, on la ramaderia, el comerç i la tradició es donen la mà per continuar mirant cap al futur.

La Fira des de l’Ajuntament.

Morella actua en diferents punts del terme amb el Pla Local d’Incendis Forestals

L’Ajuntament de Morella ha portat a terme algunes actuacions de prevenció d’incendis en diferents punts del terme municipal. A través del Pla Local d’Incendis Forestals (PLIF) han tingut lloc diferents accions al mont públic de Vallivana, així com a la carretera de Vallibona i a la zona baixa de la Mola de la Garumba. Les principals han sigut de neteja forestal, encara que també s’han reparat pistes i accessos.

Pel que fa a Vallivana, les tasques són de neteja forestal i prevenció d’incendis. Les de la carretera cap a Vallibona s’han centrat en la reducció de la massa forestal per a millorar la visibilitat al traçat de la via i aconseguir un espai per a poder actuar contra les flames en cas d’incendi. Finalment, s’ha fet una faixa auxiliar a la part

baixa de la Mola de la Garumba i s’ha reparat la pista que es trobava completament intransitable el que dona una connexió pel mig de la muntanya per a vehicles d’emergències.

La regidora de Desenvolupament rural i medi ambient, Ana Belén Soro, ha destacat que “el Pla Local d’Incendis Forestal pretén cuidar la natura i previndre desastres naturals com els incendis que cada estiu posen en perill els monts com hem vist durant els últims mesos per tota Espanya”. L’edil ha explicat que “a més de la neteja forestal, és necessari que els accessos estiguen en condicions i respondre a les alertes de manera ràpida i efectiva el que s’aconsegueix gràcies als parcs que tenim a Morella i la comarca, imprescindible per no tindre grans incendis”.

Sector porcí.

El sector porcí pagarà els aranzels europeus als elèctrics xinesos

El Ministeri de Comerç de la Xina ha anunciat, recentment, que imposarà des del 10 de setembre aranzels temporals d’entre el 15,6% i el 62,4% sobre una sèrie de productes porcins i derivats com a represàlia pels aranzels que Brussel·les va decidir imposar en 2024 als vehicles elèctrics procedents de la Xina.

El porcí és el sector ramader més important de la Comunitat Valenciana en termes de producció i valor, seguit per l’avícola, boví i oví-caprí. Actualment suposa al voltant del 60–65% del valor total de la producció ramadera valenciana. És a la província de Castelló on hi ha una major concentració ja que predominen les

granges d’esquer.

En 2024, la Xina va rebre al voltant de 540 000 tones per un valor superior a 1 097 milions d’euros, la qual cosa representa gairebé el 20% en volum i el 12,5% en valor de les exportacions porcines espanyoles. En els últims anys prop del 70% de la carn de porc que va sortir del Port de València es va destinar al país asiàtic. La UE va imposar aranzels provisionals sobre els cotxes elèctrics procedents de la Xina a l’octubre de 2024, que poden arribar a un màxim del 35,3% addicional al 10% base de l’aranzel comunitari. Aquests aranzels van ser una resposta a les ajudes estatals que la UE considera deslleials i que atorguen un avantatge

injust als fabricants xinesos.

Des de l’AVA-Asaja, el seu president, Cristóbal Aguado, ha criticat que una vegada més les decisions de la Unió Europea provocaran la “asfíxia al sector agrícola europeu i valencià perquè hi ha molta carn de porcí que s’exporta a la Xina”. A això se suma que acords com el de Mercosur provocaran que “les nostres produccions agràries es vegin durament colpejades, amb un mercat molt més inestable en el futur. Tot això sense prendre cap mesura per a fer costat als agricultors europeus davant el dúmping social i econòmic, la falta de reciprocitat i falta de garanties que es mereixen els agricultors i ramaders europeus.”

Camp.

Llaurant un futur sostenible

La producció i el consum d’aliments estan al centre d’un debat crucial per al futur del planeta i de la salut pública. I en aquest context, la agroecologia valenciana es presenta com una alternativa sòlida i urgent davant els riscos del model agrícola i ramader industrialitzat. Així ho han manifestat diversos experts, persones productores i representants d’ONGD que han participat en les Jornades Llaurant un Futur Sostenible, celebrades a la Universitat Jaume I.

Aquest espai de trobada i reflexió, impulsat per la Fundació Novessendes i Pankara Ecoglobal amb el suport de la Generalitat Valenciana, ha posat en relleu la necessitat d’un canvi estructural del sistema alimentari: més just, més saludable i més respectuós amb el medi ambient. Una alternativa davant les crisis globals La producció intensiva d’aliments, tot i garantir l’abastiment massiu, genera greus impactes ambientals i socials. Segons l’informe de la campanya Llaurant un Futur Sostenible, entre el 26% i el 34% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle al món tenen origen en el sistema agroalimentari industrial. A més, és responsable de la desforestació, l’esgotament dels aqüífers i la degradació del sòl.

Aquest model, alerten les expertes, posa en risc la sobirania alimentària de les poblacions, en limitar la capacitat de decidir què, com i on es produeixen els aliments. “Aquest poder de decisió, que és la sobirania alimentària, s’està perdent en el sistema industrialitzat”, assenyala la investigadora Karla Zambrano González, doctora en Dret i ambaixadora pel clima de la UE. Zambrano adverteix que el canvi cap a una alimentació més sostenible no és només desitjable: és imprescindible per adaptar-se a futures crisis alimentàries

derivades del canvi climàtic, la destrucció d’ecosistemes i la dependència de les grans corporacions agroalimentàries. El paper clau de la persona consumidora

Una de les idees centrals que travessa les jornades és que el canvi de model no pot recaure només en qui produeix. També les persones consumidores tenen un paper clau. Triar aliments de proximitat, de temporada i amb criteris ecològics pot ajudar a transformar el mercat i fomentar formes de producció més justes. “El poder que tenim com a consumidors per decidir què comprem i a qui li comprem és fonamental per impulsar un nou sistema alimentari”,

subratlla Zambrano. No obstant això, aquesta elecció necessita suport institucional, infraestructura i accés, ja que els canals de venda directa o de productes agroecològics encara són molt limitats. Un sector en creixement, però amb reptes

A la Comunitat Valenciana, el sector agroecològic continua sent minoritari, però ha experimentat un creixement significatiu en l’última dècada. Tal com exposà Pascual Broch Reverter, enginyer agrònom i president de FECOREVA, el sòl destinat a la producció ecològica ha crescut un 130% entre 2013 i 2023.

Aquest augment reflecteix la voluntat de moltes persones productores de cultivar la terra i criar animals d’una

manera més sostenible. Però aquest canvi, adverteixen des del projecte Llaurant un Futur Sostenible, necessita anar acompanyat de millors canals de comercialització, suport institucional i un canvi de mentalitat social sobre el valor real dels aliments. Costos invisibles del model industrial Un dels aspectes més destacats del debat és la insostenibilitat econòmica i sanitària del model actual. L’informe presentat a les jornades revela que, només a Espanya, els costos ocults del sistema agroindustrial van ascendir a 138.294 milions d’euros el 2020, dels quals un 76,7% es relacionaven amb problemes de salut. Aquestes xifres posen en evidència que l’aposta per una producció més sostenible no és només una qüestió mediambiental, sinó també de salut pública i de viabilitat econòmica a llarg termini. De fet, es calcula que una de cada cinc morts al món està relacionada amb l’alimentació, ja siga per dietes inadequades o per la presència de tòxics. Cap a un futur alimentari més just i sostenible

Les jornades han servit per obrir espais de diàleg i construir aliances entre diferents sectors implicats: des de la producció i la recerca fins a l’educació i el consum. Entitats com CERAI, Connecta Natura, Fundación Entretantos, Cuinatur, La Fermenteria de l’Horta, El Telar Innovació Social o Llavor d’Açí han aportat la seua experiència i visió per impulsar aquest canvi de paradigma. Llaurant un Futur Sostenible no és només un lema: és una estratègia col·lectiva per a repensar el sistema alimentari des de la justícia social, la sostenibilitat ambiental i la salut. Una aposta per reconnectar amb la terra, amb les persones que la treballen i amb el dret de cada comunitat a decidir com alimentar-se.

Història.

La joventut vol festa

L’entrada al segle XX implicaria per Espanya canvis profunds a qualsevol nivell. La modernitat, amb cert retard respecte nacions veïnes, per fi anava fent camí amb implicacions en el món rural a curt i mitjà ter- mini. Si bé el 1900 significaria un rècord de població tant de Morella com de la Comarca dels Ports, promp- te mostraria signes de fatiga, començant, encara que lent al principi, un èxode poblacional en direcció als centres urbans.

Si el 1900 Morella tenia una població de 7.335 persones de fet, ja el 1910 havia baixat a 6.722, tot i que industrialment Morella encara aguantava el tipus, la Fàbrica Giner funcionava a ple rendiment. Però el seu tancament el 1926 implicaria un colp molt dur al futur del territori, posant de ma nifest la seua feblesa. En aquest context de decadència, encara que era prompte per ser per cebuda com a tal, hi hauria un canvi en la mentalitat de la gent. Si el segle XIX se podia definir com el triomf de la guerra, el segle XX podria ser ho com el triomf de l’oci, en un llarg procès que culminaria a partir dels anys de 1960. Dins d’aquest oci, ja ho haureu pensat, destacaria el tu risme, fenomen desconegut a Espa nya (llevat d’unes elits socials que si que viatjaven, una immensa mino ria). Així, en eixos primers anys del segle, començarien a sorgir revistes especialitzades sobre viatges, inclús els diaris generalistes reservarien algun article o noticia al respecte. I ja se parlava de Morella. Les possi bilitats econòmiques eren il·limita des, i d’això se donaria compte ben prompte l’Estat, qui començaria a fer polítiques que convergiren en la promoció del Turisme. Un bon exemple seria durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), moment que naixerien les primeres legislacions integrals de protecció del patrimoni; hi hauria fortes in versions en la millora i conservació de carreteres; i se crearien instituci ons com el Patronat de Turisme. En aquells anys ja s’insistia que sense carreteres no hi havia activitat tu rística, inclús s’utilitzava l’expres sió «industria del turismo», el que denota eixa cara econòmica. No se promocionava per amor a l’art, o per culturitzar a la població, això ja ho podeu tenir clar Si parlem de Morella, aquesta idea

Pep Querol. Historiador

ja l’expressava Manuel Gon zález Martí el 1917 quan se feia aquesta pregunta «¿Por qué no in tenta Morella, la formación de una Junta o Comité de turismo para la conservación de sus monumentos y atracción de forasteros para vi sitarlos?». El morellà escolapi An tonio Begues escriuria una Guía geográfico-histórico-descriptiva de la Ciudad de Morella el 1929, que és un llibre turístic amb totes les de la llei. La seua introducció és molt interessat pel que implica «Muc has ciudades ofrecen atractivos al turista, para que este las incluya en su ruta, logrando así el legítimo an helo de exaltación de

los pueblos, y con esto – por añadidura –los beneficios que brotan, pródigos, de la escarcela del peregrino, pues nadie ignora que el turismo es fuente de riqueza». Malgrat l’optimisme que destil·la Begues, el turisme mai po dria compensar el tancament de fàbriques i l’abandonament d’explo tacions agràries. Tota aquesta revolució, perquè això és, està emmarcada en una al tra revolució, la cultural, que acom panyava a la liberal. Poc a poc eixa necessitat d’oci s’anava estenen a tra vés del poble en general, alimentat per les institucions estatals, i ja en uns anys tant matiners com el 1919 1920,

año en año des cendía del antiguo esplendor que merecidamente había gozado. ¿A qué es debido ello, nos pregunta mos?». Seguidament aporten el seu diagnòstic del problema, «Y la experiencia, viniendo en nuestro auxilio, nos dijo que [...] adolecían las distracciones, que escaseaban los festejos». Una vegada exposat el problema, abordarien la solució, «Capacitados de esto, y queriendo devolver a nuestra FERIA aquel renombre e importancia que en otros tiempos tuvo, los que forma mos la Comisión hemos pensado organizar un acabado programa», i atenció a això, «con el fin que sean muchos los forasteros que acudan a nuestra Ciudad y no quede circuns crita la FERIA a los que solo vienen por el negocio». Hi ha un canvi en la percepció de la realitat i en les se ues necessitats entre les noves gene racions, i que ja tenien el turisme en el punt de mira, segons hem pogut veure al final del seu discurs.

la joventut morellana exigia més diversions a la Fira. La Fira en aquells anys estava en un moment difícil. Era una institució medieval que ja feia uns anys estava passant per una crisis d’assistència i d’inte rés, que deixaven de manifest can vis socials de no retorn, i que deixaven aquestes fires de ramat, pròpies de societats camperoles i ramaderes (en procés de desaparèixer), en un fòssil del passat. Era renovar-se o morir. I així ho van comprendre un grapat de joves que for-

maven part de la comissió organitzadora, quan l’11 de maig de 1920 van imprimir un fullet reivindicant la seua gestió per revitalitzar-la, possiblement per les resistències al canvi que hi hau ria entre sectors ramaders conservadors, «La experiencia es madre de la ciencia, dice un refrán: Es esta una verdad innegable que propor ciona mucha luz. A sus resplando res hemos contemplado la FERIA de nuestro pueblo y, con pena de nuestros patrióticos corazones, he mos visto que de

La comissió organitzadora seria conscient que per complir els seus objectius caldria diners. Així orga nitzarien el 13 de maig «una colo sal ALMONEDA» al carrer Blasc d’Alagó a les 4 de la vesprada, «ame nizada por la Banda Municipal», així com esperaven la col·labora ció de tots els comerços, ja que els interessava que acudira la major quantitat de gent possible i així te nir més clients potencials per con sumir, «Invitamos, pues, a todo el comercio y vecindario de Morella a fin de que contribuyan en la me dida de sus fuerzas a que resulte la ALMONEDA una cosa digna de la munificiencia y desprendimiento tan característico en los hijos de la siempre noble e hidalga ciudad de Morella. ¡¡Morellanos, trabaje mos todos para que la FERIA de 1920 sea un verdadero éxito que la coloque al merecido sitial que en mejores tiempos disfrutaba!!», do cument firmat per Vicente Moya, Román Beltrán, Julio Milián, Va leriano Carceller y Francisco Blas co, persones que tindrien molta presència a la societat morellana en dècades posteriors. Aquesta necessitat de renovació ja feia algun temps que s’observava i se reclamava en diversos sectors de la societat morellana. Ja a Morella y su Comarca, l’1 de setembre de 1919, un tal Adolfo, recordava que «Antiguamente los feriantes preo cupábanse muy poco de las diversi ones. [...] En estos tiempos, después de verificadas las transacciones co merciales, la gente busca ávidamen te algo que le distraiga, algo que le haga olvidar, siquiera por unos mo mentos...». Els resultats d’aquelles Fires de 1919 i 1920 no ens interessa tant com observar la intenció de re novar-la, de modernitzar-la. En aquests casos sempre hi ha resis tències, obstacles de gent curta de mires que no suporta el canvi, però aquest és inevitable sinó se vol des aparèixer. L’acció d’aquells joves de segur que seria un èxit, ja que a 2025 la Fira encara està ací, i ací la gaudirem.

Productes d’ací.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Virginia Jovaní, Kim Cueva, Cristian Lorente

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

CUINA AMB

La comarca dels Ports és un territori muntanyós, de pobles amb història i tradició, on la cuina ha sabut conservar el vincle amb la terra i amb el bestiar que durant segles ha sostingut les seues gents. Menjar als Ports és entrar en contacte amb sabors antics, amb plats que evoquen l’hivern a la vora del foc, amb el gust de l’aprofitament i amb una autenticitat que el pas del temps no ha fet desaparèixer. La gastronomia dels Ports combina la sobrietat de la vida rural amb una sorprenent riquesa de matisos i productes que fan que cada àpat siga una experiència cultural i patrimonial.

PLATS DE CULLERA.

Les olles i les sopes constitueixen una de les bases més característiques de la cuina dels Ports. Quan l’hivern és llarg i fred, el cos demana escalfor, i les olles de recapte satisfan tant la gana com el cor. Els anomenats plats de recapte són plats que passen de generació en generació, i es consideren molt típics de la comarca d’Els Ports. El seu origen és humil: es cuinava allò que es tenia a mà, amb verdures de l’hort, llegums, algun tros de carn i l’afegit de productes de temporada. Però amb el temps, cada casa i cada família ha dotat aquestes receptes d’una personalitat pròpia, fins al punt que avui en dia les olles i sopes dels Ports són reclamades en jornades gastronòmiques i festes populars. Entre elles destaquen les sopes de pa, que aprofiten el pa dur banyat en un brou calent i enriquit amb hortalisses; les olles barrejades amb fesols, creïlles i carns de porc; o les olles amb col i pernil, que omplin de flaire les cuines a l’hivern. El sentit comunitari del menjar es veu molt clar en aquest tipus de plats: es cuinen en cassoles grans i es comparteixen en família o amb amics.

LES PILOTES.

Entre els plats més celebrats de la comarca sobresurten les pilotes, que constitueixen una especialitat nadalenca i festiva. Es tracta d’una espècie de mandonguilla gran, elaborada amb carn i pa, i que se sol preparar especialment per Nadal. El seu secret no està només en la barreja de la carn amb el pa, els ous i les espècies, sinó també en la cura amb què cada cuinera o cuiner els dóna forma i els incorpora al brou. Les pilotes acompanyen el caldo i converteixen

un plat aparentment senzill en una festa de sabor i de tradició. El més curiós és que la seua elaboració és popular i diferent en cada casa o restaurant de la zona: n’hi ha que afegeixen all i julivert, altres hi posen una mica de cansaella o fins i tot pinyons. Aquesta diversitat fa que cada vegada que es mengen pilotes als Ports es puga descobrir una nova manera d’entendre la tradició.

CARN.

En parlar de la carn a la comarca, cal referir-se al producte que molts coneixen com “l’or negre” o “el diamant negre” de la cuina: la tòfona. Aquest fong, que creix sota terra i que requereix un treball pacient per ser trobat, és un dels tresors culinaris dels Ports. La seua aroma intensa i complexa transforma qualsevol plat i és molt apreciada tant per la cuina popular com per la restau-

ració més sofisticada. El valor econòmic de la tòfona, junt amb les seues extraordinàries propietats culinàries, la converteixen en un producte molt cobejat. La carn de caça també té un lloc destacat en la gastronomia dels Ports: el senglar, el conill i la perdiu s’incorporen a estofats i guisats que mantenen la força de la cuina rural. A més, la ramaderia tradicional ha garantit durant segles una carn de gran qualitat, amb tendresa i sabor característics, que fa de cada tall un ingredient d’alt nivell.

EMBOTITS I FORMATGES.

La importància ramadera de la zona ha estat clau per al desenvolupament d’una indústria artesanal d’embotits i formatges que gaudeix de gran prestigi. La carn de porc, criada en condicions naturals, permet l’elaboració d’embotits excel·lents. Entre ells des-

TRADICIÓ

taca la cecina, producte que resumeix el caràcter auster i alhora deliciós de la comarca. Però no només la cecina: llonganisses, xoriços, botifarres i blanquets són habituals en les taules dels Ports. Pel que fa als formatges, el seu reconeixement va més enllà de les fronteres locals: diversos formatges de la comarca han estat premiats en certàmens internacionals, cosa que demostra l’alt nivell dels seus productors. Amb llet de cabra i d’ovella, s’elaboren formatges curats, tendres i semicurats que sorprenen per la seua intensitat i equilibri. Menjar embotits i formatges dels Ports és, alhora, gaudir d’un paisatge ramader i d’una saviesa ancestral.

LA CUINA DE L’APROFITAMENT.

La cocina de Els Ports preserva una herencia culinaria basada en la ganadería, la agricultura de secano y el ingenio popular, con platos que van de lo más sencillo a lo más intenso, siempre con autenticidad y respeto por la tradición.

Si hi ha una característica que defineix la gastronomia dels Ports, és la seua capacitat d’aprofitar-ho tot. La cuina de l’aprofitament no és només una necessitat històrica, sinó també un valor cultural que encara avui es manté viu. Les famílies dels Ports han sabut transformar les sobres en plats nous, i així han donat lloc a receptes que hui són tan típiques com les croquetes. L’art de no tirar res i de fer d’un trosset de carn o d’un rest d’olla una delícia és una mostra d’intel·ligència culinària i d’estima per la matèria primera. En aquest apartat mereixen una menció especial les croquetes, que adquireixen als Ports noms i formes variades. Es parla de croquetes de l’àvia, de croquetes morellanes o fins i tot de napoleons. El més important és que es tracta d’un plat típic que es fa amb la carn del caldo, eixa carn bullida que, lluny de ser menyspreada, es converteix en la base d’unes croquetes irresistibles. Cada família té la seua recepta: algunes les prefereixen més cremoses, altres més consistents, amb un arrebossat fi o amb una capa més cruixent. Siga com siga, les croquetes dels Ports són una mostra perfecta de la cuina de l’aprofitament i de l’enginy per transformar la senzillesa en un autèntic plaer. El conjunt de tots aquests plats i productes conforma una cuina identitària, en la qual s’uneixen les condicions naturals de la comarca —clima dur, terres de secà, ramaderia de muntanya— amb la creativitat i la perseverança de les seues gents. Menjar als Ports és conèixer la seua història, les seues festes i el seu caràcter. La gastronomia és, en aquest territori, una manera de celebrar la vida i d’honrar els avantpassats. Hui en dia, restaurants i cases rurals ofereixen aquestes especialitats a visitants que busquen una experiència autèntica. I és que els Ports han sabut conservar la seua essència culinària sense renunciar a la innovació, fent de cada plat un pont entre el passat i el futur.

Agricultura.

Agricultura de secà i canvi climàtic

El canvi climàtic representa una amenaça significativa per a la rendibilitat dels cultius de secà, un sistema agrícola crucial en moltes regions del món, inclosa Espanya, on l’agricultura de secà és part fonamental de la producció d’aliments com el cultiu dels cereals.

1. Alteracions en els patrons de precipitació: La variabilitat i la disminució de les precipitacions són un dels impactes més directes. Els cultius de secà depenen exclusivament de l’aigua de pluja, per la qual cosa una menor disponibilitat implica una reducció en el rendiment i la qualitat dels cultius. Les sequeres més freqüents i intenses, combinades amb pluges torrencials irregulars, provoquen estrès hídric en les plantes, reduint la mida dels grans, el seu nombre i afectant la qualitat final del producte. Aquesta situació incrementa els costos de producció per unitat collida, la qual cosa es tradueix en una disminució de la rendibilitat. En zones clau de l’agricultura a Espanya, com les dedicades al cultiu de cereals, aquestes fluctuacions són especialment preocupants.

2. Increment de les temperatures: Les temperatures elevades, especialment les onades de calor més llargues i intenses, causen estrès tèrmic en les plantes, afectant el seu desenvolupament, la floració i l’ompliment del gra. Açò comporta una menor producció, una disminució de la mida i la qualitat dels grans i un augment del risc de danys per malalties o plagues. L’augment de l’evapotranspiració també intensifica l’estrès hídric, fins i tot en anys amb precipitacions aparentment normals. L’impacte en la producció de cereals, un cultiu

àmpliament estès en àrees de secà d’Espanya, és palpable, reduint la rendibilitat de les explotacions.

3. Augment de la freqüència i intensitat d’esdeveniments extrems: Glaçades tardanes, pedregades severes, forts vents i inundacions sobtades són fenòmens cada vegada més freqüents i amb major intensitat a causa del canvi climàtic. Aquests esdeveniments poden causar danys catastròfics als cultius, destruint per complet la collita i ocasionant pèrdues econòmiques significatives per als llauradors. La manca d’infraestructures de reg en els cultius de secà agreuja les conseqüències d’aquests fenòmens, incrementant el risc i disminuint la capacitat de recuperació de les explotacions.

4. Major incidència de plagues i malalties: Les temperatures més càlides i les variacions en els patrons de precipitació afavoreixen la proliferació de plagues i malalties que afecten els cultius. Açò implica la necessitat d’un major ús de fitosanitaris, augmentant els costos de producció i generant possibles impactes negatius en el medi ambient. La gestió d’aquests problemes resulta més complexa i costosa en sistemes de secà, amb repercussions directes en la rendibilitat.

5. Disminució de la fertilitat del sòl:

L’erosió del sòl, causada per la major intensitat de les pluges i la menor cobertura vegetal a conseqüència de la sequera, redueix la seua fertilitat. Açò afecta la productivitat dels cultius a llarg termini, requerint majors aportacions de fertilitzants i esmenes orgàniques, la qual cosa incrementa els costos de producció i disminueix la rendibilitat. La gestió sostenible del sòl

és crucial per mitigar aquests impactes, però requereix una major inversió i coneixement.

6. Implicacions econòmiques i socials: La disminució de la rendibilitat dels cultius de secà té importants implicacions econòmiques i socials. Els llauradors es veuen afectats per la reducció dels seus ingressos, cosa que pot comportar la pèrdua de competitivitat, l’abandonament de les explotacions i la despoblació rural. La seguretat alimentària també es veu compromesa, especialment en regions on el secà és el sistema de cultiu dominant. La diversificació de cultius, l’adaptació a noves varietats més resistents i la implementació de pràctiques agrícoles sostenibles són mesures crucials per afrontar aquesta problemàtica, garantint la viabilitat de l’agricultura de secà i la producció de cereals a Espanya.

7. Adaptació i mitigació: Per a fer front a aquests desafia-

“El canvi climàtic suposa un seriós repte per a la rendibilitat dels cultius de secà.”

ments, és fonamental impulsar mesures d’adaptació i mitigació. Açò inclou la investigació i el desenvolupament de varietats vegetals més resilients a l’estrès hídric i a la calor, la implementació de pràctiques de maneig del sòl que milloren la seua capacitat de retenció d’aigua i reduïsquen l’erosió, i la promoció de sistemes de reg eficients allà on siga possible. L’adopció d’estratègies de diversificació de cultius i la incorporació de sistemes agroforestals també poden contribuir a millorar la rendibilitat i la sostenibilitat de l’agricultura de secà. En resum, el canvi climàtic suposa un seriós repte per a la rendibilitat dels cultius de secà. És fonamental desenvolupar polítiques i implementar mesures que permeten als llauradors adaptar-se a les noves condicions climàtiques i assegurar la viabilitat d’aquest sistema de producció tan important per a l’economia i el medi ambient, especialment en el context de l’agricultura a Espanya i el cultiu dels cereals.

Ramaderia.

La raça bovina Pirinenca

La raça Pirinenca constitueix una de les principals races autòctones de l’Estat espanyol i fou la primera en disposar de Llibre Genealògic oficial. A mitjan dècada de 1970, a causa dels encreuaments indiscriminats amb altres races, estigué a punt de desaparèixer, quedant reduïda a alguns nuclis dels alts valls pirinencs navarresos. Des d’aleshores, mitjançant un procés de selecció rigorós, ha esdevingut una raça plenament consolidada i altament especialitzada en la producció càrnica.

Característiques morfològiques

La Pirinenca és un animal de perfil recte o lleugerament còncau, eumètric a subhipermètric, amb proporcions allargades, elevada massa muscular i ossament robust.

La capa és de tonalitat rossa, amb variacions que oscil·len entre els matisos clars i rogencs. Es tracta d’un boví d’aspecte equilibrat, harmònic i musculós.

Els mascles adults poden assolir entre 900 i 1.000 kg de pes viu, mentre que les femelles es situen entre 500 i 600 kg, amb variacions en funció del maneig i de l’alimentació rebuda.

Comportament i adaptació

La raça es caracteritza per un temperament dòcil i un maneig senzill. Presenta una excel·lent adaptació a entorns diversos, especialment a les zones de muntanya d’alta altitud, on mostra una gran rusticitat. Origen i distribució

La Pirinenca pertany al tronc boví roig/ros atlàntic o turdetà i manté vincles amb altres races ibèriques, com la Retinta, la Rubia Gallega, la Palmera o la Betizu, així com amb

races franceses com la Bearnesa o la Lourdesa.

La seua distribució principal comprén Navarra, el País Basc, Aragó i Catalunya, tot i que en l’actualitat la seua presència s’ha estès a altres territoris de l’Estat.

Aptitud productiva

Tradicionalment, la raça es destinava a un ús triple (treball, llet i carn), amb una especial rellevància en la funció de tir i transport agrícola. Els animals eren molt valorats per la seua força i resistència, i des de les zones muntanyoses es comercialitzaven bous i vaques cap a les planes.

També destacava la seua producció lletera, amb bones quantitats en lactacions altes i una llet de qualitat, rica en greix i proteïna. No obstant això, la competència amb races lleteres especialitzades va limitar aquesta funció. Malgrat tot, la raça manté actualment unes aptituds lleteres suficients per a garantir un creixement ràpid i òptim dels vedells. Actualment, la raça està plenament orientada a la producció de carn, sent considerada una de les més destacades d’Espanya per la

seua velocitat de creixement i per l’excel·lent conformació de les canals.

Sistema d’explotació

El model de maneig respon al patró tradicional de la ramaderia de muntanya:

• Pastoreig extensiu la major part de l’any.

Imatges de vaques de la raça Pirinenca

• Aprofitament dels pasturatges baixos a la primavera i la tardor.

• Ascens estival a les pastures d’alta muntanya.

• Estabulació hivernal en les explotacions.

Reproducció

La raça no presenta problemes de part gràcies a la seua morfologia longilínia i a l’amplitud pèlvica de les femelles. Actualment, la selecció s’orienta exclusivament a la puresa racial, i les vaques són cobertes principalment per sementals de la pròpia raça.

Els toros pirinencs són emprats amb freqüència en encreuaments industrials amb races de vocació lletera i càrnica d’altres zones de l’Estat, obtenint resultats molt satisfactoris quant a creixement i qualitat de la canal.

L’ovella ripollesa és una raça rústica que produeix carn de gran qualitat i una llana entrefina molt apreciada per a la indústria tèxtil. Malgrat això, la seua producció de llet és molt baixa i, a més, es troba en perill d’extinció. Per aquest motiu, en els últims anys s’han posat en marxa diversos projectes de recuperació, com ara els impulsats per BBVA i l’empresa Mas Marcè.

Aquesta ovella té el seu origen als Pirineus centrals, on es va desenvolupar a partir del creuament entre les ovelles locals i exemplars de la raça Merina, fruit de la transhumància. El seu nom fa referència a la comarca del Ripollès, a Catalunya, d’on és originària.

Pel que fa a les característiques físiques, és un animal de mida variable, que pot anar de mitjana a gran, especialment en zones més fèrtils o en règim d’estabulació. Els mascles adults poden desenvolupar banyes en espiral, mentre que les femelles, si en tenen, solen presentar-les molt menudes. El velló és blanc, tancat i amb una llana d’una finor mitjana, i alhora es poden observar taques negres o brunes característiques al cap i a les extremitats.

Des del punt de vista zootècnic, la seua aptitud principal és la producció de carn, ja que la llet que produeix és molt escassa, entre 60 i 90 litres a l’any.

La prolificitat mitjana és d’uns 1,2 anyells per part. La cria d’aquesta raça es realitza sobretot en sistemes extensius i semiextensius, on es combina el pasturatge diari amb complements d’alimentació en corral, aprofitant rostolls

L’ovella Ripollesa

de cereal, guarets i pasturatges naturals, tal com assenyala el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

La importància ecològica de l’ovella ripollesa és notable, ja que té un paper fonamental en el manteniment del medi rural i de les praderes naturals. La seua capacitat per aprofitar recursos que d’altra manera serien difícils de valorar la converteix en una raça clau per a l’equilibri ambiental de la zona. Quant als productes derivats, la seua carn es destina al consum, la llana a la confecció de peces de vestir i, encara que escassa, la llet es pot utilitzar per a elaborar formatges i altres productes lactis. A més, el cuir constitueix un altre subproducte aprofitable.

Camp.

La joventut del camp valencià reclama més suport, formació i rendibilitat

__ Una enquesta de LA UNIÓ revela que la joventut agrària reclama més suport, formació pràctica i rendibilitat per a garantir el futur del camp valencià.

__ La mostra radiografia les necessitats, problemes i propostes de les persones joves vinculades al sector agrari de la Comunitat Valenciana

Els resultats, obtinguts entre el 15 de maig i el 30 de juny, dibuixen un col·lectiu actiu, conscient dels seus reptes i amb una clara voluntat de transformar el model agrari actual. El perfil majoritari de les persones enquestades correspon a joves d'entre 30 i 40 anys (57,1 %), la qual cosa evidencia una incorporació tardana al sector. Els menors de 30 a penes aconsegueixen el 9,5 %, la qual cosa constitueix un crit d'atenció urgent sobre la falta de relleu generacional. Malgrat això, més del 60 % de les persones enquestades acumula més de sis anys d'experiència agrària, un senyal de consolidació que conviu amb un 23,8 % de noves incorporacions que requereixen un acompanyament ferm en els primers

anys. Els cultius més representats són cítrics (33,3 %), hortalisses (23,8 %) i fruita seca (9,5 %), al costat d'altres produccions com a caqui, olivar o arròs, la qual cosa exigeix enfocaments diferenciats i específics per a cada realitat productiva.

Les prioritats formatives són clares. Se sol·licita formació pràctica i adaptada, amb especial interés pels tallers en finques innovadores (61,9 %), cursos en línia (57,1 %) i sessions presencials (42,9 %). Quant als continguts, destaquen les ajudes PAC i la burocràcia (71,4 %), l'agricultura ecològica (47,6 %), el quadern digital, la comercialització i la gestió fiscal-laboral. La baixa rendibilitat (66,7 %), l'alt cost de producció (61,9 %) i els preus baixos en origen (47,6 %) són els

grans obstacles assenyalats. A això se sumen l'amenaça del canvi climàtic, l'excés de tràmits administratius i la competència deslleial de tercers països.

Propostes concretes per a l'organització i les Administracions

Les persones joves reclamen a LA UNIÓ un paper proactiu: assessorament tècnic continu, formació específica en agricultura ecològica i resiliència climàtica, trobades juvenils, major visibilitat del col·lectiu, i un suport administratiu per a accedir a ajudes.

Cap a les administracions, les demandes se centren en mesures estructurals. Rendes agràries, ajudes inicials, preus justos, visibilitat institucional, més formació tècnica, i creació de bancs de terres i maquinària, juntament amb una reducció dràstica de la burocràcia i protecció del sòl agrari enfront de macroprojectes, són algunes de les demandes.

L'enquesta revela un alt grau de predisposició a participar activament en un grup jove dins de l'organització. En aquest sentit, el 38,1 % ja mostra interés, un 28,6 % ho consideraria si es facilita la participació, i un 14,3 % ja està implicat. La creació d'espais àgils i amb impacte real és clau per a consolidar aquesta participació. A més de les seues peticions principals, moltes persones joves han manifestat també preocupacions relacionades amb la defensa del territori, la necessitat de finançament accessible, la recuperació de coneixements tradicionals i una crítica al model comercial actual.

En paraules del secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, "aquesta enquesta ens reafirma en què hi ha una joventut agrària preparada i amb visió transformadora. No podem fallar-los. El relleu generacional no sols passa per facilitar la incorporació, sinó per garantir la permanència digna i viable dels qui aposten per viure del camp".

El bestiar, el millor tallafoc

Quan les temperatures s’incrementen, com ara, i les pluges escassegen, com també passa en aquests moments, les condicions perquè es produïsquen incendis es multipliquen. A més, el canvi climàtic els fa més imprevisibles i violents. És precisament en aquestes circumstàncies quan resulta imprescindible entendre i posar en valor les eines que ja existeixen per a prevenir-los, com ara el pasturatge.

Naturalesa Pasturada treballa fonamentalment a comprendre i a fomentar un model de pasturatge que conserve la natura i, alhora, es convertisca en motor econòmic. Aquesta tasca també implica identificar i analitzar les amenaces actuals. Els incendis forestals són, sens dubte, un dels problemes més greus que cada estiu posen en risc ecosistemes clau: des de boscos i prats fins a infraestructures privades o nuclis habitats. A més, poden acabar amb les perspectives de vida de nombrosos ramaders, com ja vam comprovar l’any passat. Davant aquella situació va ser necessari impulsar l’acció #traslosincendios per a fer visible aquesta realitat.

La relació entre la ramaderia extensiva i la resiliència dels ecosistemes davant amenaces com els incendis

constitueix, sense cap dubte, una via potent i amb molt de futur a explorar. En els nou espais naturals protegits on treballa Naturalesa Pasturada, ja hi ha evidències d’aquesta tasca: “El canvi climàtic està provocant temperatures extremes, vents intensos, reducció de les precipitacions i episodis de sequera, la qual cosa afavoreix els incendis forestals inclús a la primavera, com vam viure al mes de març amb l’incendi de Castelló i Terol. El bestiar és el millor tallafoc, i cal apostar pels sistemes silvopastorils, que integren el farratge,

els arbres i el pasturatge del bestiar. A més, aquests sistemes són una de les principals estratègies d’adaptació al calfament global per a les activitats econòmiques en zones rurals”, explica, per exemple, l’informe tècnic sobre els valors ambientals vinculats al pasturatge extensiu al territori del Prat de Cabanes-Torreblanca, a la Comunitat Valenciana.

La desaparició progressiva del pasturatge extensiu empobrís els nostres prats, boscos i muntanyes de matoll, i alhora afavoreix la

proliferació d’incendis a causa de l’augment de la densitat de les masses forestals. A Espanya es destinen anualment prop de 1.000 milions d’euros a mesures de prevenció i extinció d’incendis, la qual cosa suposa uns 6.000 € per hectàrea cremada. Si de tota eixa quantitat es destinara només un 1% a cada ramader —és a dir, 60 €/ha—, un pastor podria obtindre uns ingressos nets (a banda de la producció ramadera) de 60.000 € anuals, considerant que gestionara unes 1.000 hectàrees de pastures. És, per tant, una raó de pes per a apostar pels nostres pastors i ramaders extensius, reconeixent-los també com a un servici públic equivalent a brigades de prevenció d’incendis. Els estudis científics que aborden aquest àmbit es multipliquen i mostren que, per exemple, els boscos on no hi ha bestiar pasturant són més vulnerables als riscos derivats de les actuals crisis ambientals.

En aquest context, la ramaderia extensiva, tot i els seus clars beneficis ambientals, socials i econòmics, es troba en declivi i, en algunes zones, fins i tot en perill d’extinció. Per això són tan necessàries iniciatives que reconeguen i posen en valor aquesta pràctica sostenible i ancestral, com Naturalesa Pasturada.

Al costat del camp.

AVA-ASAJA La burocracia nos asfixia

Cristóbal Aguado Laza - Presidente de AVA-ASAJA

EEn el campo no hay dos años iguales y efectivamente 2025 está siendo muy diferente al ejercicio pasado, sobre todo porque dejamos atrás los efectos letales de la sequía. Pero si hay un aspecto que desgraciadamente permanece, e incluso da la sensación que empeora año tras año, ese es la continúa burocracia. La hiperregulación europea, el laberinto de normativas y el exceso de trámites están asfixiando a los agricultores y ganaderos. Cualquier mínima gestión se hace un mundo. Desde la Conselleria de Agricultura vemos una voluntad firme de suprimir pasos farragosos -muchos de ellos inexistentes en otras comunidades autónomas- y de agilizar al máximo la burocracia. También de oponerse a la obligatoriedad de cara a la próxima Política Agrícola Común (PAC) del cuaderno digital de explotación, cuya implantación consideramos un auténtico despropósito propio de políticos que no conocen la realidad del sector. Por el momento, las promesas de la Comisión Europea de reducir un 35% la burocracia son solo eso, palabras, que atendiendo a sus recientes incumplimientos respecto a la reforma de la PAC o la reciprocidad en los acuerdos comerciales, no nos creeremos mientras no sean puestas en marcha.

Respecto a la actual situación de los sectores agropecuarios, nos encontramos con la cara y la cruz. Por una parte, está siendo un año aceptable para la ganadería en extensivo por las lluvias abundantes en los últimos meses y porque los precios en origen también están acompañando. Exceptuando el susto de hace dos años de la enfermedad hemorrágica epizoótica

(EHE) y el martirio desde hace quince años del saneamiento de la tuberculosis, donde no vamos ni adelante ni atrás, la sanidad animal mantiene buenos niveles. Sin embargo, por otra parte, los cerealistas sufren una crisis de precios brutal que se extiende a toda España. Si en un año de buena producción se pierde dinero, porque las cotizaciones se hunden por debajo de los costes, apaga y vámonos. El sector volvió a concentrarse este verano ante el Ministerio de Agricultura para pedir el control de las importaciones masivas que saturan el mercado, el rechazo a los aranceles de fertilizantes rusos y ayudas a los productores. En unos momentos tan dramá-

“La hiperregulación europea, el laberinto de normativas y el exceso de trámites están asfixiando a los agricultores y ganaderos.”

ticos que estamos viviendo por los incendios, que cada vez son más graves, sabemos que buena parte de ellos son consecuencia de la menor presencia de ganado en extensivo y del aumento de los campos abandonados. Las políticas agrarias europeas han fracasado estrepitosamente a la hora de conseguir un precio justo. Además de la muerte de los productores, lo que hacen es degradar ese medioambiente que tanto dicen proteger y poner en peligro la soberanía alimentaria, de manera que en algún momento, alguien querrá comer y ya no podrá. Como organización profesional agraria, nuestra misión es denunciar los problemas del sector

y reivindicar -desde el trabajo constante, cercano y profesionalsoluciones que faciliten la vida a los productores y garanticen esa necesaria rentabilidad digna. La reducción de burocracia, la reciprocidad en los tratados comerciales, el reequilibrio de la cadena alimentaria, el acceso al agua, la seguridad fitosanitaria, el control poblacional de la fauna salvaje o la lucha contra los robos son algunos ejemplos de las demandas que defendemos cada día ante las administraciones. Los próximos 13 y 14 de septiembre volveremos a estar en la Fira de Morella demostrando por qué ‘Comprometidos con nuestra tierra’ es nuestro lema y nuestra razón de ser.

La Unió, demana una PAC més beneficiosa per als llauradors i ramaders d’Els Ports

Carles Peris - Secretari general de LA UNIÓ

LA UNIÓ demana una PAC més beneficiosa per als llauradors i ramaders de Morella i d’Els Ports Seguim en la lluita diària per a defensar els interessos dels llauradors i ramaders de Morella i de tota la comarca d’Els Ports. Fa unes setmanes vam conèixer les propostes de Brussel·les per a la la nova PAC i estem en total desacord amb el seu posicionament.

Per això des de La Unió Llauradora i Ramadera hem sol·licitat a la Conselleria d’Agricultura que faça un front comú amb el sector agrari de la Comunitat Valenciana per a rebutjar la proposta de reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) i del nou Marc Financer Pluriennal (MFP) per al període 2028-2034 presentada per la Comissió Europea. En aquest sentit, reclamem la posada en marxa d’un procés de treball conjunt entre la Conselleria i les organitzacions professionals i cooperatives valencianes per a redactar un document institucional d’oposició que servisca com a posicionament oficial del sector agrari valencià davant el Govern d’Espanya i les institucions comunitàries. La proposta comunitària genera preocupació perquè suposa un canvi pro-

fund tant en el finançament com en la governança de la PAC. Es preveu una reducció del 22% en termes nominals (de 387.000 M€ a 300.000 M€), amb un impacte encara més greu si considerem la inflació acumulada. La PAC quedaria integrada en fons de desenvolupament nacionals i regionals, amb assignacions estatals discrecionals i aquesta estructura pot provocar una major fragmentació entre països i regions, i afebleix el caràcter comú d’una política essencial per a la cohesió territorial i social europea. A més, es preveu la desaparició dels dos pilars clàssics de la PAC, la qual cosa trenca amb l’equilibri entre ajudes directes i desenvolupament rural. Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, “considera que el nou Marc Financer Pluriennal, tal com està concebut, no sols compromet la viabilitat econòmica de milers d’explotacions, sinó que atempta contra el model europeu d’agricultura i la pròpia raó de ser de la PAC”.

Davant aquest escenari, LA UNIÓ demanda a la Conselleria d’Agricultura que el document conjunt plantege set línies estratègiques prioritàries. La primera que hi haja un blindatge pressu-

ramaders. El nombre total de perceptors de les ajudes directes de la PAC en la Comunitat Valenciana va descendir un 14% en 2024 respecte a l’any anterior, segons les dades publicades pel FEGA. La disminució global de perceptors indica que les polítiques actuals de la PAC no estan aconseguint frenar la pèrdua de llauradors, especialment joves i dones, la qual cosa s’hauria de traduir en millors polítiques per a evitar cometre els mateixos errors en la nova PAC 20282034, precisament ara que comencen les negociacions una vegada presentat el Marc Financer Pluriennal per la Comissió Europea el mes de juliol passat. La reducció global és de 5.476 perceptors i el descens és major (16%) en dones que en homes (13%). Destaca de l’anàlisi

postari sobre la base de la coherència europea (manteniment de fons FEAGA i FEADER, amb una dotació incrementada; blindatge del pressupost d’ajudes directes, ajustat al context inflacionari i als costos de producció; evitar la fragmentació estatal de la PAC i garantir el seu caràcter comú entre Estats membres i Comunitats Autònomes).

El segon eix és assegurar una rendibilitat econòmica i sostenibilitat equilibrada (preus justos, amb mecanismes legals que asseguren cobrir costos de producció; protecció de la capacitat productiva davant mesures ambientals excessivament restrictives; compensacions econòmiques per la reducció d’emissions de GEI i ús regulat de fitosanitaris que tinga en compte la falta d’alternatives viables). La tercera línia passa per mesures per al relleu generacional i priorització del llaurador professional (impuls decidit al relleu generacional, amb incentius i suport estructural; priorització del professional agrari com a destinatari central de la PAC).

El quart focus que proposa LA UNIÓ és el desenvolupament territorial i lluita contra la despoblació (introducció del criteri de despoblació com a factor obli-

de l’estudi que els llauradors i ramaders joves -els de menys de 40 anys- són un col·lectiu en risc en la Comunitat Valenciana. Únicament, i malgrat una lleugera pujada en 2024, hi ha 188 perceptors que tenen menys de 25 anys, el 0,56% del total. Entre 25 i 40 anys existeixen 1.775 perceptors, amb una disminució del 4% respecte a 2023, la qual cosa reflecteix una tendència preocupant. L’escassa representativitat dels joves en les ajudes directes posa en relleu la urgència de polítiques que incentiven la incorporació de nous llauradors i asseguren la continuïtat generacional en el camp i això ha de ser amb una política que vaja més enllà de la concessió d’ajudes a la primera instal·lació. En el costat contrari també hi ha una

gatori en l’assignació de fons i finançament específic per a zones amb limitacions naturals i sectors vulnerables). La cinquena línia estratègica és la simplicitat administrativa i estabilitat normativa (simplificació real de la burocràcia, amb adaptació dels requisits al tipus i grandària de les explotacions, així com normes clares, estables i comprensibles, per a una millor adaptació i compliment per part del sector).

La sisena és la gestió de riscos, infraestructures i digitalització (creació d’un sistema europeu de gestió de riscos, per a fer front a fenòmens climàtics, sanitaris o econòmics i compatible amb els estatals; modernització de regadius i eficiència hídrica, amb inversions prioritàries en el sud d’Europa i impuls decidit a la digitalització del sector agrari). Finalment, la setena i no menys important, fa referència a la reciprocitat comercial i defensa de l’equitat (reciprocitat estricta en comerç internacional, aplicant als productes importats els mateixos estàndards europeus (fitosanitaris, benestar animal, etc.).

Si continuem amb esta dinàmica de canvis en negatiu en la PAC, cada vegada cobraran ajudes menys llauradors i

reducció significativa de llauradors i ramaders jubilats. En 2024 hi havia 15.937 perceptors majors de 65 anys, amb una caiguda del 18% respecte a 2023 i un dels descensos més importants entre els estrats d’edat. Encara que representen quasi la meitat del total de perceptors, la disminució posa en relleu que els jubilats que encara mantenen activitat agrària necessiten un suport adaptat que assegure la seua viabilitat i transmeta experiència i les explotacions a les noves generacions.

LA UNIÓ advoca en aquest sentit per mesures específiques que incloguen incentius i acompanyament per a la incorporació de joves llauradors; així com programes de transició i suport per a jubilats, garantint la transferència de

coneixements i de les seues explotacions amb una millora de la seua pensió de jubilació. També aposta per la revisió dels criteris d’accés a les ajudes per a assegurar que la PAC complisca la seua funció de sustentació del teixit agrari professional valencià i no sols com una ajuda econòmica puntual.

Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, indica que “la PAC continua sent essencial per al camp valencià, per a Morella i per a Els Ports, però és necessari adaptar-la a les necessitats reals dels col·lectius estratègics, aquells joves que volen incorporar-se i garantint una transició positiva a la jubilació amb major pensió mensual i una transmissió de coneixement i de l’explotació”. Bona fira a tothom!

Història i arrels.

Els orígens del mercat i de la fira de Morella: (1240-1241)

Vicent Garcia Edo. Universitat Jaume I - Centre d’Estudis dels Ports. centredestudisdelsports@ymail.com

Fa unes setmanes, mentre fullejava les pàgines digitalitzades d’un manuscrit del segle XVIII conservat a l’església arxiprestal de Morella i titulat «Libro o índice de todos los papeles contenidos en este Archivo de la villa de Morella» , em vaig detenir en les dedicades al contingut del calaix de la documentació del temps de Jaume I.

A la primera trobem el títol: «Privilegios y provisiones reales. En el caxón y número 71 se hallarán los privilegios del señor rey D. Jayme, concedidos a esta villa y son como siguen» ; i tot i estar escrit amb lletra molt gran, encara va quedar espai per posar el resum del primer document numerat, que correspon al text de la carta pobla: «Primeramente la carta de población de esta villa, por D. Blasco de Alagón, de 500 pobladores, al fuero de Sepúlveda y de Estremadura, baxo el número 1».

A les pàgines següents es descriuen breument fins un total de 115 documents, segurament en pergamí la majoria, i massa per a ser tots de Jaume I, inclús reconeixent l’enorme importància que va tenir Morella a partir de la conquesta cristiana. Efectivament, conforme

s’anava llegint, es reduïa el nombre de documents atorgats per aquest rei, per dos causes diferents: la primera, perquè un nombre significatiu d’ells estaven repetits, i la segona perquè quan estàs aveat a estudiar els privilegis concedits a Morella pels reis d’Aragó durant els segles XIII i XIV, veus que en dit calaix no sols estaven els de Jaume I sinó també els de Jaume II, cosa que a primera vista no es pot observar, perquè els classificadors de l’arxiu no van incloure quasi mai les dates en els resums, però pel contingut molts es poden adscriure al Jaume corresponent.

Aquestes circumstàncies no són obstacle per poder confirmar la importància d’aquest calaix en concret, però el mateix es pot dit de la resta dels què componien el conjunt de l’arxiu, perquè allí es guardava la memòria del poble, és a dir, la documentació que el municipi generava o rebia, i constituïa el pilar sobre el que se sustentaven els drets i les institucions que donaven raó de ser a Morella; i el consell municipal la tenia com el seu tresor més preat.

I per tant, quan comencem a llegir, la repetició d’exemplars d’un mateix document s’explica, pel fet

En la primera imatge del document veiem el títol: «Privilegios y provisiones reales. En el caxón y número 71 se hallarán los privilegios del señor rey D. Jayme, concedidos a esta villa y son como siguen»

que alguns d’ells es feien servir a sovint i, per evitar pèrdues dels originals, el consell encomanava als notaris de la vila la confecció de còpies autoritzades, que tenien el mateix valor que dits originals, i per tant es podien presentar com a prova en cas de plet, davant de qualsevol tribunal de justícia.

El llibre-inventari, en realitat no està numerat per pàgines sinó per fulles, de manera que el contingut del calaix del rei Jaume comença a l’anvers de la fulla 78, i quan li donem la volta, al revers estan els resums dels documents numerats del 2 al 14.

En arribar al nº 9 esclata la sorpresa: «Otrosí, otro privilegio de la feria del jueves» . La qual cosa significaria que Jaume I va establir la fira de Morella tots els dijous de l’any, i això sembla un contrasentit, perquè per definició una fira dura més d’un dia i es fa una vegada a l’any, i per tant, l’autor del resum deuria estar referint-se a la celebració del mercat setmanal, que es celebraria en dijous.

Tenint en compte que de la carta pobla se’n conservaven a l’arxiu prou més de còpies (al nº 4 se citen quatre «transumptos juntos de la población» ), el document de la fira ressenyat amb el nº 9 devia ser el pergamí original, però calia seguir llegint, per veure si també hi havia altres còpies d’aquesta

“fira dels dijous”, amb informació addicional.

Malauradament la fulla 79 del llibre no es conserva i, per tant, tampoc els resums dels documents del 15 al 42. Com que la numeració sembla seguir un cert ordre cronològic les perspectives no eren bones, però per sort el pronòstic no es va complir del tot i els resums dels documents 48 i 50 (fulla 80) han resultat ser claus per poder fixar les primeres passes de l’establiment del mercat i la fira de Morella.

El document 48 diu: «Otrosí, confirmación de la feria y mercado de los jueves ». Si el posem en relació amb el nº 9, sembla que el 48 confirma el 9, i novament una contradicció, perquè si Jaume I estableix la fira, quina necessitat hi ha de confirmar-la durant el seu regnat?.

Per sort, aquest problema es resol gràcies a l’existència d’un altre manuscrit, conservat a l’arxiu municipal de Castellfort que conté, entre altres coses, un índex complet dels tres llibres de privilegis (Llibre Vermell, Llibre Gran i Llibre de Provisions) que Morella també va tenir fins la destrucció de l’arxiu al segle XIX, amb detall dels documents que contenia cadascú d’ells, i que ha sigut fonamental per poder reconstruir-los, tasca que està a punt de completar-se i de la que parlarem en un altre moment.

Doncs bé, gràcies al manuscrit de Castellfort, sabem que al foli 37 del Llibre Gran hi havia un document resumit d’aquesta manera: «Com Guillem de Muncada, tenint loch del rey en Morella, atorgà fira e mercat a la dita vila». I això és una notícia realment important, perquè fires i mercats tan sols són atorgades pels reis, però a voltes, en molt poques ocasions, algú ho podia fer per manament del rei, tot i que temps després aquest havia de confirmar-ho, com sembla ser el cas.

Doncs bé, gràcies al manuscrit de Castellfort, sabem que al foli 37 del Llibre Gran hi havia un document resumit d’aquesta manera: «Com Guillem de Muncada, tenint loch del rey en Morella, atorgà fira e mercat a la dita vila» . I això és una notícia realment important, perquè fires i mercats tan sols són atorgades pels reis, però a voltes, en molt poques ocasions, algú ho podia fer per manament del rei, tot i que temps després aquest havia de confirmar-ho, com sembla ser el cas.

Per tant, ara ens preguntaríem: ¿Qui era aquest Guillem de Montcada i per què va atorgar la fira i el mercat de Morella?. Ho resumirem en poques paraules: Blasco de Alagón va ser tinent vitalici de Morella en nom del rei, des de 1232 fins la seua mort a finals de 1239, circumstància que fa que la vila retornara a la corona, i això ens situa cap a principis de 1240, moment en què el rei ha de nomenar un nou lloctinent, i pensa en la figura del nostre personatge, que era un dels seus homes de confiança. Guillem de Montcada va ocupar aquest càrrec com a molt fins l’estiu de 1244, quan el rei va donar Morella a l’infant Pere de Portugal; i en començar va haver de portar endavant una tasca que Blasco de Alagón no havia feta,

com era la de posar ordre en el plànol jurídic i institucional, amb la consolidació de la figura del justícia i la cort (el tribunal) de Morella, i també en l’econòmic i comercial, amb l’establiment del mercat i la fira a celebrar els dijous, així com l’establiment de l’almodí, des d’on poder regular el bon funcionament d’aquests mercats.

Encara no sabem quan es van materialitzar aquestes actuacions, però en tractar-se d’institucions bàsiques per a la regulació de la vida quotidiana d’un municipi, i que solem trobar per a la seua pràctica immediata en les cartes de poblament d’Onda (1248), Alzira (1249) o Xàtiva (1250), és raonable interpretar que Guillem de Montcada també ho faria a Morella al començament del seu mandat.

Per tant, mercat i fira de Morella s’establirien poc després del traspàs de Blasco de Alagón, en una data inconcreta al voltant de 1240-1241, durant uns anys es celebrarien simultàniament els dijous, i serien les segones establertes al regne de València després de les atorgades a la ciutat de València en 1238. El document de 1257, que habitualment es considera l’origen de la fira de Morella, no ho és en realitat, però això ho veurem a la segona part d’aquesta història.

Història i arrels.

Els orígens del mercat i de la fira de Morella: (1244-1381)

Entre els anys 1240 i 1245, la documentació conservada ens indica que els dijous es celebrava conjuntament fira i mercat a Morella, d’acord amb el privilegi de concessió atorgat per Guillem d’Anglesola, lloctinent de Jaume I, amb la qual cosa la vila anava prenent forma des d’un punt de vista econòmic i institucional, però era evident que una fira important havia de tenir un espai temporal més concret i més llarg en el calendari anual.

El primer pas en aquest sentit es va donar amb tota probabilitat l’any 1245, pocs mesos després que el rei Jaume I fera donació de Morella i altres poblacions valencianes d’importància semblant a l’infant Pere de Portugal, oncle seu, a canvi de l’illa de Mallorca. Com a nou senyor de Morella, Pere de Portugal va portar endavant un parell d’iniciatives molt

significatives, la primera de les quals seria l’establiment de la fira anual de Santa Maria de setembre, tal com la coneixem actualment, i la segona la fundació de la vila de Forcall, d’acord amb la carta de poblament de maig de 1246.

D’aquesta manera s’acabava amb el primitiu sistema de fira setmanal d’un sol dia, que podia haver resolt les necessitats d’una Morella en procés de consolidació, però de cap manera podia atreure setmanalment comerciants que justificaren el manteniment d’una celebració d’eixes característiques. Malauradament el document de l’infant Pere no ha arribat als nostres dies, però no es pot dubtar de la seua existència, ja que figura registrat i resumit breument a un índex manuscrit procedent de l’antic Llibre Vermell de privilegis de Morella, conservat a Castellfort, que diu: «Fira: Privilegi ator-

Com a nou senyor de Morella, Pere de Portugal va portar endavant un parell d’iniciatives molt significatives, la primera de les quals seria l’establiment de la fira anual de Santa Maria de setembre, tal com la coneixem actualment, i la segona la fundació de la vila de Forcall, d’acord amb la carta de poblament de maig de 1246.

gat per lo infant don Pedro a la vila de Morella, de la fira. E durant la fira, sien franchs de pedatge, e de lleuda, tots los que·y vinran; que tots los que·y vinran, venint, stant, e tornant, sien franques e sugurs, e dengú no·ls puga detenir ni empachar per deute ni fermança, si ya no hera traÿdor, o homicida, o eretge». Sobre la data de celebració de la fira, el resum que acabem de copiar no diu res, però al començament del document de concessió d’una segona fira a Morella, atorgada l’any 1312, es diu clarament, en llengua llatina, que la primera començava el dia de Santa Maria de setembre. I pel que fa la durada, en un altre document de 1350, que confirmava la celebració, es diu que durava deu dies, de manera que com el dia de començament era el 8 de setembre, i comptava en el còmput, la fira acabava el dia 17. Als llibres-registre de documents

del rei Jaume I, conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona, hi ha un privilegi molt conegut, datat el 6 de març de 1257, que ha estat erròniament considerat per molts historiadors, i també de manera oficial a Morella, com la data d’establiment del mercat i la fira. I realment no és així, ja que quan el llegim amb deteniment, podem comprovar que, en realitat, el que conté és la concessió del ‘mercadal’, és a dir, l’espai o plaça del mercat de la vila, en el lloc que tothom coneix: els porxos de l’actual carrer Blasco de Alagón, de Morella. En dit document s’establia que al llarg de la plaça-carrer hi haguera un total de 50 obradors, per a altres tants titulars, cada un dels quals pagaria anualment un sou per la concessió.

Actualment el nombre d’espais per a dits obradors és exactament el mateix que en 1257: en són 53,

dels quals tres corresponen a l’almodí (just davant del palau Ram), i de la resta 49 són espais entre cada dos pilastres del carrer, i el 50è no té pilastra i es troba en el cantó del Carreronet de l’Hostal.

Al mateix document, també es va destinar un espai per a l’edifici del pes públic i l’almodí, tot i que inicialment el van col·locar a la part alta del mercadal, però ben aviat es van adonar que no era adequat i el van traslladar al lloc on es troba actualment, marcat amb tres escuts (del rei i de Morella) posats en la part alta de les pilastres i sota un balcó.

Mercat i fira es van desenvolupar amb normalitat amb el pas dels anys, de forma paral·lela a com es desenvolupava l’activitat econòmica i, especialment, el comerç ramader, de manera que l’any 1312 el rei Jaume II va atorgar una segona fira, anomenada del «Retorn», paraula que té diferents significats, però ací vol dir que era una fira de característiques semblants a la primera, però en data diferent. En aquest cas es va establir que començara el 24 de juny, festivitat de

Sant Joan Baptista i tinguera una durada de 10 dies, fins el 3 de juliol, festivitat de l’apòstol Sant Tomàs.

Conservem el document sencer d’aquesta segona fira i també el de modificació de data de celebració, que es va atorgar l’any 1327, segurament perquè el consell municipal de Morella preferia allargar la distància de celebració de les dues fires, de manera que després del canvi el començament de la fira del «Retorn» seria el dia 11 de juny, festivitat de Sant Bernabé, i en lloc de durar 10 dies en serien 14, amb la qual cosa finalitzaria el 24 de juny, que fins aquell moment era la data d’inici.

Una cosa semblant va ocórrer amb la fira de setembre, que no va experimentar transformacions durant més d’un segle, però l’any 1350 el consell municipal de la vila va demanar al rei Pere el Cerimoniós el manteniment de la data d’inici i una pròrroga fins el 29 de setembre, festivitat de Sant Miquel, i des d’aquell moment va passar a tenir 22 dies de durada. Durant el regnat d’aquest mo-

El rei Pere el Cerimoniós encara va fer una darrera concessió important. Corria l’any 1381 quan va disposar que els comerciants i ramaders que acudiren a la fira de Morella per comprar i vendre bestiar, pogueren entrar-lo i traure’l del regne de València amb total llibertat, malgrat l’existència de disposicions legals antigues que ho impedien.

narca, Morella va rebre un nombre molt important de privilegis i concessions, que van contribuir de manera significativa al seu engrandiment. Tots aquests privilegis s’han conservat actualment en l’Arxiu Reial, a Barcelona, i eren els mateixos que la vila va rebre i guardar durant segles, fins les guerres carlines. Actualment estem finalitzant la seua transcripció, per donar-los a conèixer en un llibre que tindrà un contingut molt semblant al dels llibres de privilegis de Morella, que guardaven la memòria de l’època més esplendorosa de l’antiga vila. Tornant a les fires, el rei Pere el Cerimoniós encara va fer una darrera concessió important. Corria l’any 1381 quan va disposar que els comerciants i ramaders que acudiren a la fira de Morella per comprar i vendre bestiar, pogueren entrar-lo i traure’l del regne de València amb total llibertat, malgrat l’existència de disposicions legals antigues que ho impedien, la qual cosa sembla que ja estava repercutint negativament en la fira, perquè front a dita situació

els ramaders traslladaven o podien traslladar moltes transaccions comercials a fires de llocs relativament propers, tant en terres aragoneses com catalanes. Per garantir millor encara aquesta concessió, el rei va demanar al seu hereu, l’infant Joan, futur primer rei d’aquest nom, que confirmara també dita concessió, cosa que va fer poques setmanes després.

El mercat i les fires de Morella encara van experimentar canvis en temps futurs, i d’això tenim també algunes notícies que, més endavant, podran constituir el tema d’algun altre article. De moment és prou amb el fet de poder documentar suficientment que aquestes dues institucions es van establir conjuntament en 1240, dèsset anys abans del que oficialment es considera com a data d’inici; menys de dos anys després de les de la ciutat de València (1238); i prou abans que a qualsevol altra vila de l’antic regne; tot i que a partir de 1245 van portar vides separades, com no podia ser d’altra manera, per a bé del comerç i de la vila de Morella.