Setmanari Notícies Extra Fira de Morella (06/09/2024)

Especial FIRA 2024

Ajuntament de Morella Associació Firal Els Ports

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

MORELLA, 7 i 8 DE SETEMBRE DE 2024

766 Fira de Morella.

Salutació del president de la Generalitat

L’any passat vam obrir una nova etapa en la Generalitat i des del primer moment vam començar a treballar per a potenciar les nostres tradicions i tot allò que identifica al nostre poble i ens agermana. Les fires que molts pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana celebren al llarg de l’any són una part molt destacada d’un gran patrimoni cultural i afectiu que ens unix. Les fires són una manifestació comercial, però també són llocs acollidors, espais oberts on tots són benvinguts.

Des de fa segles, Morella obri les portes de bat a bat cada any per a acollir a totes les persones que hi acudixen amb motiu de la Fira. Tradició, cultura i comerç conformen una atmosfera única al llarg d’unes jornades que la ciutat viu intensament i que deixen sempre un magnífic record en els veïns i en tots els visitants que al seu costat donen vida a una gran trobada.

Gent dels Ports, de les comarques del voltant i de moltes altres procedències ben diverses prendran part a la Fira de Morella d’enguany i donaran un nou impuls a una tradició molt nostra que cal promoure i projectar amb força cap al futur de la mà dels més joves.

Vull animar-vos des d’ací a recórrer la Fira de 2024, a conéixer tot el que la ciutat oferix hospitalàriament en estes jornades tan especials i a participar en qualsevol de les activitats programades. Des d’estes línies vull també enviar la meua salutació més cordial als organitzadors, als participants, als visitants i molt especialment als veïns de Morella, en companyia dels meus millors desitjos per al futur

Carlos Mazón

President de la Generalitat

766 Fira de Morella.

Saluda del conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Es un verdadero placer dar la bienvenida a la Feria de Morella 2024, un evento que celebra nuestras tradiciones agrícolas y ganaderas, y que se ha convertido en un pilar fundamental de nuestra comunidad. Una vez más rendimos homenaje a la riqueza de nuestra tierra, a la dedicación de nuestros ganaderos y a la importancia de la ganadería en nuestra cultura y economía. Esta Feria que este año cumple 767 años desde que Jaime I la concedió en 1257, y que se trata de la más antigua que se celebra en esta región.

Esta feria no es solo una exhibición de animales; es una celebración de la vida rural, de las costumbres que nos han acompañado a lo largo de los años y de la conexión profunda que tenemos con la naturaleza. En cada rincón de nuestra feria, se respira el esfuerzo y la pasión de quienes trabajan día a día en el campo, cuidando de sus animales y cultivando la tierra. Este evento es una oportunidad única para reconocer su labor y para aprender más sobre las prácticas sostenibles que garantizan un futuro próspero para nuestra agricultura y ganadería.

Así, me siento muy orgulloso de que la primera medida que tome como conseller fue llevar agua para que las ganaderías de la Comunitat Valenciana y fundamentalmente las de Morella pudieran hacer frente a la actual situación de sequía que estamos viviendo y que está siendo tan dramática para nuestra ganadería. Morella es la receptora del 25% del agua que se está llevando para poder salvar al ganado.

Estas ferias son muy importantes para seguir manteniendo un sector fundamental para la Comunitat y por esta razón en estos encuentros además de contar con una amplia variedad de actividades y exposiciones, es estratégico que todos se sientan parte de esta experiencia y puedan aprender sobre la importancia de la ganadería en nuestra vida cotidiana. La educación es clave para preservar nuestras tradiciones y para fomentar un respeto profundo por el entorno que nos rodea.

José Luis Aguirre, Conseller de agricultura, Ganadería y Pesca

766 Fira de Morella.

Saluda de l’alcalde de Morella

Tancant les portes del 55 Sexenni obrim les de la Fira de Morella, en menys de dues setmanes hem deixat enrere els carrers engalanats amb tapissos, quadres, llums i colors per aquells carrers que tots coneixem i que veiem un poc més buits comparant en allò que hem disfrutat durant més de 10 dies. Alguna cosa pareguda ha passat a la zona de l’Alameda, aquesta no la veiem buida, però sí diferent, en un any on la seua activitat ens l’ha fet canviar de cara i d’ús en molt pocs dies. En aquella esplanada de l’Espai Firal, on hem passat de la zona de concerts i de disfrutar de les nits a la zona d’exposició, però sobretot de reivindicació del nostre ramat, del nostre sector primari que continua lluitant per sobreviure i per no haver de lluitar per sobreviure.

Aquesta ja no és aquella fira del 1239 que es promulgà en l’època de Jaume I, sí, tan sols sis anys després de la conquesta de Morella. I és que la nostra Fira és encara més antiga del que ens pensàvem. Prop de vuit segles d’un certamen que ha canviat molt en el temps, des d’aquells desconeguts inicis que anem descobrint gràcies a apassionats de la història com Vicent Garcia Edo, fins a altres, curiós mirant-ho des de la perspectiva actual, quan 50.000 caps de ramat passejaven per les faldes del castell de Morella.

La importància d’aquesta fira que enguany hem descobert que és més antiga del que pensàvem, ens recorda com la ramaderia i l’agricultura és un dels pilars fonamentals de la nostra existència. Els pilars de la nostra societat i als quals ara més que mai hem de respectar i ajudar, provenen del sector que ens alimentava i ens alimenta. Lluitar perquè continue, no aguantant, sinó impulsant el territori. Una lluita que s’ha de fer des del terreny i en un mode de vida que ens aporte aliments de qualitat i de proximitat, aliments d’animals criats en una ramaderia extensiva i una agricultura que respecte els cicles de la naturalesa i de la terra. Aquest és precisament el treball que fem ací i és el model que hem de defensar i exportar amb orgull.

Però hem de ser realistes, aquest model està en un greu perill i en un gran risc, degut a molts factors, que tots estem cansats de citar i d’analitzar, des de les normatives que estrangulen als menuts per donar ales als grans, fins a les traves de la mateixa climatologia i naturalesa passant dels virus, mosquits i malalties a un canvi climàtic que pareix que ho vulga posar tot en contra del futur del sector. Aquest ha estat un any nefast per al camp després d’un 2023 que ja va ser molt negatiu. Dos anys de sequera extrema que els hem patit tots d’una manera extraordinària. Hem de buscar equilibris i finançaments, hem de ser capaços de garantir el futur, i el primer és garantir el més bàsic i necessari com l’aigua. En els desitjos de què ploga amb intensitat, constància i coneixement, Bona Fira!

Bernabé Sangüesa Antolí Alcalde de Morella

Creps dolços i salats des de 1993.

Gràcies per la vostra confiança!

Carnicería

Morella.

Saluda de la presidenta de la Diputació

Morella és sempre una bona idea. Ens regala experiències sensorials i vibrants, ens impacta amb manifestacions extraordinàries i ens fa sentir com a casa.

Este poder que resumix una història que engrandix la nostra província i que ha viscut enguany un esdeveniment excepcional com el 55 Sexenni, ens convida de nou a recórrer els seus carrers, a compartir amb les seues gents i a vibrar amb les seues tradicions. I ho fa amb rotunditat.

Enguany celebra esta gran ciutat els 766 anys d’història de la seua tradicional fira. Un esdeveniment de primer orde que posa en valor el sector primari que ha fet poderosa a esta ciutat.

El múscul d’una activitat en la qual hui s’empren centenars de veïns de Morella i que és sinònim de benestar per a altres punts de la comarca, creant una riquesa que garantix futur a milers de famílies.

En la Diputació Provincial de Castelló estem compromesos amb el món rural. Amb el valor de l’esforç i l’infinit sacrifici que professionals forjats a base d’obstinació dediquen cada dia la seua vida a a aconseguir un producte de qualitat excel·lent.

Marta Barrachina Mateu, Presidenta de l’Excel·lentíssima Diputació de Castelló

Saluda del president de la Cooperativa

La Feria de Morella es un referente sin en el que no se entiende el final del verano, es un escaparate de uno de nuestros principales tesoros económicos, la ganadería extensiva, que apuesta por la excelencia en forma de ganado selecto.

El alma ganadera de la Feria es incontestable, y por ella hay que apostar decididamente. Esta feria tiene como objetivo la exposición y muestra de bienes y servicios con la finalidad de favorecer su conocimiento y difusión, así como los nuevos productos y técnicas en las diferentes ramas de producción. Intentando promover los contactos e intercambios comerciales, facilitando el acercamiento entre la oferta y la demanda. Desde la cooperativa estamos comprometidos con la ganadería intensiva y extensiva, debido a que ayuda a

QUESERIA

Major Hostal Nou, 26 12316 Morella Tel 964 17 31 21

TIENDA

C/ Juan Giner, 47 12300 Morella Tel 964 16 03 83

la conservación de la biodiversidad, tiene beneficios ambientales y favorece el bienestar animal.

Quiero agradecer el esfuerzo que realizan el personal del Ayuntamiento y de la Asociación Ferial, que velan por nuestro bienestar en una feria tan multitudinaria como esta. Y, por supuesto, deseo a todos los que nos visitan que disfruten de lo profesional y de lo lúdico, que se sumerjan en la inmensidad de esta Feria y que sus transacciones sean provechosas, además de que vuelvan el próximo año.

766 Fira de Morella.

Saluda de la Junta de la Fira 2024

Els dies 7 i 8 de setembre de 2024 celebrarem l’edició que fa 786, de la tradicional Fira de Morella. Aquest any ha sigut molt dur pel sector, sense collites ni quasi pastures a causa de la sequera, volem retrobar-nos en la fira i poder intentar mirar al futur amb optimisme, demanant suport de les institucions. La junta de l’Associació Firal els Ports com sempre vol agrair a tots els expositors, col·laboradors, empreses i institucions que han fet possible aquesta edició. Vol donar la benvinguda a tots els visitants que durant aquests 2 dies de celebració estaran entre nosaltres.

J U N T A

President: Raúl Franz Milian

Vicepresident: Sergi Guimerá Puig

Secretari: Joan Sorribes Roca

Tesorero: Rafael Pallarés Segura

Vocal: Samuel Segura Ortiz

Vocal: Óscar Guardiola García

Vocal: Ramiro Folch Mestre

Vocal: José Luis Martí Segura

Ajuntament: Ana Belén Soro Martí

OCAPA: Vicent Escrivà Martínez

Cooperativa: David Rico Gascón

Programa.

Dissabte 7 de setembre

9h-16h. A l’Espai Firal. Degustació de carn de la comarca. 8,30h. Eixida ruta a cavall.

10,30h. Entrada de les cavalleries. “Morella a Cavall” 12,30h. Des de l’Ajuntament fins a l’Espai Firal, cercavila amb la participació de la dansa dels llauradors del 55 sexenni i l’associació musical Mestre Candel. A continuació inauguració oficial de la 786 Fira de Morella per part de les autoritats. A l’Espai Firal i passeig de l’Albereda s’ubiquen els diferents expositors.

17h. A l’Espai Firal. Taller pels més menuts de pintar ferradures de cavall.” Organitza Morella a Cavall” 18h. Plaça de bous.Vaques de la ramaderia de “La Lucica” 19h. Plaça de bous. Prova del bou de la ramaderia “La Lucica” 23h. Plaça de bous. Carretillo embolat. 23,30h. Plaça de bous. Embolada del bou provat a la vesprada. Posteriorment disco-mòbil.

Diumenge 8 de setembre

9h - 16h. A l’Espai Firal. Degustació de carn de la comarca. 10,30h. Al Prat. Concurs de gossos pastors. 12,30h. Des de l’Ajuntament fins a l’Espai Firal, cercavila dels Gaiteros de Morella.

13,30h. Clausura de la fira i sortejos patrocinats per la Cooperativa comarcal Sant Antoni Abad, l’Associació firal Els Ports i l’Ajuntament de Morella.

Sorteigs

-Associació Firal els Ports

1 Semental bovi (Expositors ramat bovi)

2 Mascles ovins (Expositors ovi)

1 Mascle oví (ramaders ovi ocapa els ports)

2 Lots corderes (ramaders ovi ocapa els Ports)

2 Maletins limpieza equina (expositors equi)

-Ajuntament de Morella

1 Femella bovi ( ramaders bovi de morella)

3 Lots de ramat ovi ( ramaders ovi morella)

-Cooperativa comarcal Sant Antoni Abad

1 Femella bovi

1 Semental ovi

Lots de semen

Planol Fira.

Reaccions.

“La Fira per a mi sempre ha sigut una festa de retrobament”

Raül Franz. President de la fira i ramader

Raül Franz sempre ha estat una persona molt activa a Morella, participant en el pas dels anys en molts esdeveniments. També decidia fa pocs anys fer un canvi en el qual es refereix a la seua orientació laboral i dedicar-se a l’agricultura i la ramaderia. Un fet també que donat el seu caràcter participatiu en tot allò que té a veure amb Morella l’han animat a formar part de la Junta de la fira i després d’un temps ja formant part de la mateixa ara ocupa el càrrec de president de la Fira de Morella. I és que els treballs al voltant de la fira es concentren molt més en aquesta època de l’any si bé d’algunes qüestions s’ha d’estar sempre un poc al cas.

Com es prepara la fira en un any marcat pel Sexenni?

Enguany per a Morella és un any especial, ja que hi ha moltes coses i la fira en aquesta ocasió ha caigut molt prompte, no hi ha ni quinze dies entre el final del Sexenni i la fira. Així i tot, des de l’Ajuntament i la junta de la fira hem organitzat un cap de setmana seguint una mica el que s’ha fet els últims anys i intentant mantenir el que s’ha fet fins ara. La veritat és que hem de començar prompte perquè, per exemple, els permisos per als animals que ens ha de donar la Conselleria cal demanar-los en mol-

ta previsió. A més, enguany hem tingut canvi de junta. En total som vuit, però també ens ajuden des de l’Ajuntament, la regidora d’Agricultura Ana Belén Soro en l’organització i els treballadors municipals en el muntatge dels expositors.

Com a ramader saps de primera mà el que comporta poder tindre animals en

una fira.

Sí, la veritat és que no és com abans que qualsevol podia portar un animal, ara cal tindre tota la documentació en regla, s’han de sanejar i desparasitar abans de portar-los. No és una cosa molt fàcil que et permeta com abans portar a qualsevol animal a fira. Ara és necessari fer molts tràmits administratius i sanitaris, quan

la gent antigament estava acostumada a portar tranquil·lament els animals fins a la fira i ara això no és possible fer-ho amb tanta facilitat.

Què ens oferirà enguany la fira? Hi ha alguna novetat respecte als anys anteriors?

El que és la programació es manté. Però, per exemple, l’entrada de bous que teníem dissabte al matí enguany serà de cavalls. És important anar canviant qüestions com aquestes per tal de donar-li més varietat i que no siga tot el mateix. Ja a la vesprada tindrem, com és habitual, vaquetes i prova del bou a la plaça de bous.

Les seccions de la fira també es mantenen?

Sí, fa molts anys que es fa igual. La part més comercial i industrial estarà en la part de l’Alameda i després fora de l’Espai Firal tindrem tots els animals.

Finalment, com veus el futur del sector? Penses que les noves generacions ho tindran més difícil que les d’avui dia?

Per a la gent que vulga incorporar-se és complicat. Jo espere que de cara al futur es puga revitalitzar aquest sector, però serà difícil.

Reaccions.

Ana Belén és ramadera al terme municipal de Morella

“No és fàcil, requereix molt de treball i has de tindre molta dedicació, però si realment t’agrada no és per a tant la feina”

Què significa per a tu la fira?

Penses que és important mantenir-la?

Jo crec que sí que és important mantenir-la són uns dies d’Unió i de diàleg en els altres companys ramaders on normalment comentes els problemes que tots vivim i com cada un els afronte d’una manera diferent.

Recordes la fira quan eres més jove? Com ha canviat?

La recorde d’una forma molt diferent de la que visc ara, ja que

Antigament, com que no calia fer tants de sanejaments per a moure els animals molta més gent portava els seus

quan jo era menuda la veia com qualsevol altre xiquet del poble que li agradaven els animals i es comprava algun joguet o coses per a l’inici del curs. Fa un temps vaig començar a col·laborar portant els cavalls per a exposar-los i ara ja com a ramadera porte animals per a exposar o vendre. Quins són els entrebancs pels quals no es poden portar tants animals?

La burocràcia és el que més ens ofegue a aquest sector. Antigament, com que no calia fer tants de sanejaments per a moure els animals molta més gent portava els seus animals per a vendre ara per a moure un animal d’una explotació s’ha de fer molta paperassa que a molta gent no li agrade. Com a regidora, com és organitzar una fira com aquesta?

L’organització de la fira la porte 8 persones de l’Associació firal i un representant de l’Ajuntament que normalment és el regidor de ramaderia. Aquest any s’ha canviat la meitat de la junta i crec que formem un bon equip per a organitzar-la. Són mesos de donar idees i de reunions per ficar-se d’acord per si es canvia o no alguna cosa. I

ja els dies anteriors muntar tots els estands i les gàbies per als animals, I ja el dilluns desmuntar-lo tot. Respecte al sector, com veus el futur?

El futur pensant en les guerres, virus i crisis econòmiques mal, ja que som “marionetes” I ens fan creure el que volen. La sequera sí que em preocupa, estem en el cicle de no ploure ara i la majoria de la gent no estem preparats per a afrontar tant de temps sense ploure, crec que és important preparar-se i fer bases per a quan plou, ja que ara quan plou, plou molt i la veem com corre i després no tenim a on anar a agafar-la i que ens dure durant tot el temps que no plou. Així que crec que cal fer més infraestructures per a garantir l’aigua. El futur d’aquest sector el veig bé, sempre que no ens fiquem aquesta “propaganda” tan roïna que estem fent ara. No és un sector fàcil i requereix molt de treball i has de tindre molta dedicació, però si realment t’agrada el treball no és per a tant la feina, ja diuen “elige un trabajo que te guste y no tendrás que trabajar ni un dia de tu vida”. Així i tot, un jove que no prevé d’aquest sector ho té com-

plicat perquè requerís unes infraestructures i començar-les de zero són molts de diners, encara en les ajudes que et poden donar és molta inversió. Què és el més difícil per garantir la supervivència al camp?

La burocràcia és el que més complica. Jo he tardat anys per a entendre que havia de passar quasi més temps fent papers que cuidant als animals.

Camp.

Protestes dels agricultors dels Ports per la crisi del sector

L’any 2024 ha estat marcat per les mobilitzacions. Al mes de febrer, per primera vegada els agricultors del nostre territori prenien les carreteres en una gran tractorada per exigir ser escoltats per a poder continuar amb la seua feina. Centenars de tractors de les comarques dels Ports, el Maestrat i la Plana Alta omplien les carreteres per protestar per la crisi que viu el sector, molt afectat per l’increment dels preus, la sequera i la manca d’ajudes.

La tractorada espontània, secundada per professionals que no pertanyen a cap organització agrària ni politica, va crear retencions i embussos en diferents punts de la nacional 232, sobretot en el tram entre Sant Jordi i Xert i a l’altura de Sant Mateu. Des de primera hora les carreteres es van omplir de tractors, no per interrompre el trànsit sinó per demanar ser escoltats i demanar, entre

altres, la derogació de l’agenda 2030 i una rebaixa de les exigències de la nova PAC, que segons els agricultors, els està ofegant. Centenars de tractors vinguts Morella, Vilafranca, Olocau i Sorita (Ports), Càlig,

Sant Jordi, la Jana, Traiguera, Canet lo Roig (Baix Maestrat) i les Coves de Vinromà (Plana Alta) van recórrer la carretera N-232,amb l’objectiu de donar veu i visibilitat als greus problemes pels quals traves-

sa el camp i la falta de respostes. Amb tot, el sector demana ser escoltat d’una vegada, i que els deixen continuar amb una pràctica que han heretat dels seus avantpassats. També uns preus justos.Diuen que amb tot el que els exigeixen és impossible fer la seua feina i assegurar el futur del camp.

Una situació que repercutirà al manteniment dels nostres pobles i que posaran en perill serveis indispensables com l’accés a la sanitat o l’educació en les zones rurals.

Les protestes, es van extendre durant mesos arreu d’Espanya. Enmig d’aquestes el 21 de febrer es convocava també una gran tractorada a Madrid sota el lema “Ens sobren els motius”i que finalitzarà a les portes del Ministeri d’Agricultura, en les quals també es va sumar el sector primari del nostre territori per manifestar les seues reivindicacions.

Camp.

Pocs dies després de començar la guerra civil (18 de juliol de 1936), un dels sectors més sospitosos de recolzar o, almenys, simpatitzar amb la insurrecció contra la República, serien els patrons i els propietaris de les fàbriques tèxtils. En alguns casos així seria, però en altres serien innocents arrossegats per les circumstàncies. La conseqüència seria la confiscació d’aquestes indústries. Però avui no m’interessa parlar d’elles, sinó més bé del sector primari.

El meu interès d’avui és publicar informacions contingudes a les Actes d’incautació de finques rústiques per «desafección del propietario al Gobierno legalmente constituido».

Aquestes incautacions estarien regulades pel Decret del 7 d’octubre de 1936 (Gaceta de Madrid del 8), firmat per Manuel Azaña i el ministre d’Agricultura Vicente Uribe Galdeano, del qual només transcriuré el primer article, «Se acuerda la expropiación sin indemnización y a favor del Estado de las fincas

Masos confiscats

Pep Querol. Historiador

rústicas, cualesquiera que sea su extensión y aprovechamiento, pertenecientes en 18 de Julio de 1936 a las personas naturales o sus cónyuges y a las jurídicas que hayan intervenido de manera directa o indirecta en el movimiento insurreccional contra la república».

No hi ha dades de la causa exacta d’aquestes confiscacions, ja que hi ha masos famosos per la seua trajectòria política, per exemple carlina, i que no consten que foren confiscats. En algun cas, com el marqués de la Figuera, era òbvia la seua confiscació, ja que havia sigut detingut i afusellat a Cartagena poc temps després de l’alçament militar, però en altres casos hi ha propietaris que no són ni tant sols de Morella, per exemple d’Ares o Vilafranca. En aquest sentit, poques vegades anoten la seua naturalesa, encara que pels cognoms podem intuir d’on serien.

En part, les Actes esmentades s’han conservat per la devolució que va fer el perit agrícola de l’Estat i delegat de Reforma Agrària Vicente Martínez, el 25

de febrer del 1937, perquè la paperassa burocràtica s’elevara a majors instàncies, tant provincials com governamentals. Aquestes Actes fan una descripció prou minuciosa de la finca incautada, extensió, producció, i una projecció de la producció en el futur, sota gestió d’un comitè, per destinar-la a l’esforç de guerra, tant per nodrir els mercats morellans com el front en cas d’excedent. Les dades que aporta són molt interessants, i me proposo presentar-les, no per malícia sinó per fer la sòria d’en quina situació estaven aquells masos en aquella època. Òbviament avui dia les circumstàncies hauran canviat.

Com he comentat, se designaria un Consell d’Administració per gestionar les finques, President: Ramón Ortí Ortí; Secretari: Domingo Borràs Pascual; Tresorer: Matías Marín Chillida; Vocal 1er: José Salvador Puig; Vocal 2on: Benjamín Conesa Guimerà; Vocal 3er: Eduardo Gasulla Rebullida. Totes les Actes corresponen al 20 de desembre de 1936. En ocasions hi ha confusió en les dades,

per exemple, la finca de Salvassòria-Les Covetes, fan 4 actes amb 5 propietaris diferents (quatre d’ells germans) i amb les mateixes dades exactes. Les he ajuntades en una. Igualment passa amb el Colomer i la Torreta-Massiana, encara que les he deixat en les dos originals. La previsió de futur de les produccions de cada finca van a productes bàsics, com el blat, civada, avena, panís, bajoques i pataques. Sense luxes. Quan al ramat, cabres i ovelles, on les vaques són inexistents, una mostra clara de la importància d’aquest bestiar, nul·la fins fa poques dècades. No se preveia ni tant sols gorrinos, amb una importància paral·lela al boví (hi havia animals d’aquesta mena a tots els masos i casetes, però només estaven per a consum familiar i unes poques unitats, amb un mercat prou restringit. Un bon exemple és observar els preus. A la dècada de 1920, el corder era més barat que el gorrino). També crida l’atenció la gran quantitat de propietàries dones. Les denominacions estan tal qual els documents.

La Fira des de l’Ajuntament.

El camí a Vallivana s’ha reparat i millorar per a la Rogativa del 55 Sexenni i està preparat per a la baixada

en octubre

—La maquinària del Consorci de Bombers de la Diputació de Castelló van treballar en tot el trajecte, així com les brigades forestals municipals i de la Generalitat Valenciana

—També es va condicionar l’accés a l’aparcament de la Torreta on ha disminuït el pendent de l’entrada de vehicles

Durant els mesos de juny i juliol, l’Ajuntament de Morella amb la mirada posada al 55 Sexenni, va organitzar els treballs de reparació del camí a Vallivana que va recórrer la Rogativa de pujada de la Mare de Déu. Així, el Consorci de Bombers de la Diputació de Castelló i les brigades forestals municipals van fer els diferents treballs de neteja i condicionament d’esta via i deixar-la a punt per a la romeria dels dies 17 i 18 d’agost. Este presentava trams molt pedregosos i en molt mal estat que calia adequar per a una caminada més còmoda i segura. Arran de la petició de l’Ajuntament de Morella, la maquinària pesada del consorci es va encarregar d’adequar un tram molt important del camí, especialment en les zones més amples, per a acabar els treballs el consistori morellà ha reparat aquells punts més estrets. A més, també van treballar en l’accés a l’aparcament de la Torreta, al qual es va disminuir el desnivell per a facilitar el pas de tots els vehicles. Finalment, amb brigades de mitigació s’han desbrossat a dos metres a les vores del camí per a allargar el seu ús amb condicions i facilitar el pas. L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “el camí des del pont de Taules fins a Vallivana es va estrenar fa sis anys i ja necessitava tasques de reparació i adequació en molts punts”. L’edil ha explicat que “vam demanar l’ajuda de la Diputació de Castelló per utilitzar la seua maquinària i condicionar i netejar tot el recorregut, així com també els accessos als aparcaments com el de la Torreta. Per això vull agrair en tot moment el treball de les diferents regidories del consistori que han lluitat per fer açò possible així com a tots els implicats per part del consorci i Diputació que van acceptar i fer seua la proposta deixant ara un camí en molt bones condicions”. Finalment, ha recordat “la importància del manteniment en totes les infraestructures municipals i les actuacions al camí perquè es puga utilitzar durant molt de temps”.

La regidora de desenvolupament rural, Ana Belén Soro, ha explicat que “es va fer una actuació de gran qualitat i importància en quasi tot el camí. Es nota que els

treballs s’han fet en estima i coneixement del terreny per part d’uns grans tècnics del consorci. A més, també es van fer en un temps rècord, perquè estigueren acabats per a la rogativa del mes d’agost”. Soro ha recalcat la necessitat de “respectar el camí que es pot fer durant tot l’any i de tancar les porteres existents per a respectar les finques per les quals passa el mateix”.

Este any 2024 va ser el 55 Sexenni, en el qual les morellanes i morellans van anar a la Rogativa fins a Vallivana per a buscar a la seua patrona i acompanyar-la fins al poble al mes d’agost i repetir-lo al mes d’octubre per a tornar la imatge al santuari.

La Fira des de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Morella ha lluitat per garantir l’aigua als ramaders en la bassa de la Fàbrica Giner

Durant els mesos d’estiu l’Ajuntament de Morella ha lluitat per garantir l’aigua als ramaders en la bassa de la Fàbrica Giner. Aquest punt es va convertir, ja en plena primavera, en pràcticament l’únic lloc de recollida d’aigua per a les cisternes dels ramaders després que les basses particulars i comunes de diferents punts s’assecaren així com ho va fer també la bassa de la Torre Segura. Per tant, tots els ramaders del terme municipal de Morella es van derivar a la Fàbrica Giner que continuava rebent aigua del riu.

Tot i això, aquesta aigua ha

anat disminuint el seu cabal amb diversos moments de gran preocupació després que la bassa baixara més del 60% de la seua capacitat el que dificultava l’extracció d’aigua, però especialment la quantitat disponible per abastir a les explotacions que la utilitzaven. Algun dia del mes d’agost es va arribar a registrar més de 500.000 litres en un sol dia sent incapaç l’aigua d’entrada de suplir a la d’eixida. En aquests moments des del consistori es van posar en marxa els antics pous del complex industrial dels quals es bombava aigua cap a la bassa per augmentar el cabal d’entrada.

La regidora de desenvolupament rural, Ana Belén Soro, ha explicat que “des d’aquest moment es va reunir a tots els ramaders afectats per a seguir un ordre de recollida i conscienciar-nos tots de la necessitat de conservar i aprofitar l’aigua al màxim, de no omplir les basses particulars i utilitzar la necessària perquè tots tinguérem suficient”. Al mateix temps, un grup d’aquests es van encarregar de netejar una part de la séquia que dona accés a l’antiga bassa del complex. “Després, el consistori va fer unes obres a la connexió entre la bassa històrica, on estaven els ànecs

antigament, i la bassa de recollida d’aigua per camions. Es va aconseguir augmentar el cabal d’aigua de forma considerable i que pujara el seu nivell fins ara que torna a estar al màxim gràcies a aquestes mesures i a les poques pluges que van arribant” ha concretat la regidora.

A més, i per a reforçar el servei que donava aquesta, des del consistori també es va reparar una bassa d’obra de la zona de la Torreta. En aquest punt es van engegar uns pous d’aquesta finca per a tindre així un nou punt de recàrrega. Allí es va derivar part dels camions i tractors de recolli-

da per donar descans a l’altra bassa mentre es recuperava i també per als veïns de la zona que els és més fàcil i proper aquest punt. A més, des de la Generalitat Valenciana s’ha dut aigua en camions a diferents punts de la comarca i a Morella en els moments més àlgids de la sequera per garantir el subministrament en les explotacions. Per un altre costat, també s’ha tornat a demanar la concessió del toll de la torre Segura, que després de molts entrebancs han autoritzat a poder agarrar aigua d’allí. Així és com es feia abans de fer la bassa gran de 3,3 milions de litres.

La

Fira des de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Morella ha reparat el camí públic PR-CV 116 que uneix la localitat amb Forcall

—La carretera de Vallibona des de l’N-232 fins límit de terme s’utilitzarà com a tallafocs per a protegir l’extensió més gran de mont públic de Morella

— La resta d’actuacions de millora de ferm de camins rurals connectaran aquest vial amb el camí rural de Palos i connectaran actuacions passades de Torre en Guaita amb la Carcellera

L’Ajuntament de Morella protegirà el mont de Vallivana a través de les actuacions de realització de faixes de protecció contra incendis amb el fons forestal d’aquest 2024. Amb aquestes intervencions es pretén crear una zona de tallafocs per a protegir el major mont públic del terme de Morella d’un possible foc permetent a les brigades d’extinció treballar en una zona segura com seria la carretera de connexió entre Morella i Vallibona, la CV-111.

La resta d’actuacions de millora de ferm de camins rurals connectaran aquest vial amb el camí rural de Palos per millorar la connexió entre ambdues zones especialment en casos d’incendis i emergències per una major i més ràpida actuació. Per finalitzar, es connectaran actuacions

passades en la Torre En Guaita amb la zona de la Carcellera per la protecció d’aquesta zona d’un elevat valor paisatgístic i de biodiversitat a més de la connexió amb Vallibona des de la finalització del camí rural asfaltat fins a la veïna localitat.

La regidora de desenvolupament rural, Ana Belén Soro, ha explicat que “hem optat per apostar per aquesta zona del terme, ja que és molt importat la seua protecció davant els incendis i és una zona que a més ha sofrit molt en la sequera d’aquest any amb una vegetació molt afectada especialment en els mont de Vallivana. Tots hem pogut vore la seua situació als costats de l’N-232 amb monts marrons per la progressiva mort de la vegetació que esperem ara es recupere”.

La

Fira des de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Morella protegirà el mont de Vallivana amb el fons forestal d’aquest 2024

—El consistori ha aconseguit una subvenció per a la reparació de la ruta que va de Morella a Forcall passant per la Mola de la Garumba

— A més planteja pròxims projectes com una ruta circular Xiva – Morella

L’Ajuntament de Morella ha intervingut el camí públic PR-CV 116 que uneix la localitat amb Forcall passant per la Mola la Garumba. El camí homologat, que estava en mal estat segons certificats dels tècnics que havien realitzat tant el marcatge com la conservació del camí en alguns punts, està sent sotmès a treballs de renovació i manteniment. Durant els últims mesos d’estiu s’ha actuat per millorar el camí en tots els punts deteriorats, a més de renovar el marcatge de punta a punta de la ruta. Aquesta intervenció s’està realitzant després de la gestió de l’Ajuntament de Morella per aconseguir una subvenció de 12.000 euros de la Generalitat Valenciana al 100% que s’ha aprofitat per a esta tasca.

La regidora de desenvolupament rural, Ana Belén Soro, ha recordat que “d’aquesta manera es valora la importància de la connexió entre Forcall i Morella per este camí tan bonic que no és tan sols una oportunitat turística, sinó de conservació del patrimoni rural com són els camins. Antigament, aquests eren importantíssims per als desplaçaments d’una població a una altra. I encara que ara han perdut la seua funció original els camins rurals mantenen una funció recreativa i de connexió a través del paisatge natural tant per a veïns com per a visitants”.

L’Ajuntament prepara les pròximes actuacions

D’altra banda, el consistori està preparant actuar el camí de Xiva amb tasques de conservació i manteniment, però també per a fer una ruta circular entre Morella i Xiva. Esta ruta aprofitarà tant el camí nou com l’antic que ara mateix no està marcat i està en desús, però que es renovarà. Esta intervenció es preveu fer amb una altra ajuda de 5.000 euros que es sol·licitarà a una línia ja publicada per part de la Diputació de Castelló.

Productes d’ací.

La llana d’ovella que ja gairebé ningú valora

El que va ser una important font de riquesa per a les famílies dels Ports, ara s’ha convertit en un maldecap per als ramaders que en molts de casos han de llençar-la

Entre els segles XIII i XVII, la llana va esdevenir el principal recurs econòmic de moltes de les nostres comarques, va suposar el naixement d’un comerç i una elaboració manufacturera, que, encara que en els seus inicis es destinava a l’autoproveïment, prompte es va convertir en una de les activitats artesanals més importants a les comarques dels Ports i el Maestrat. A Morella, per exemple, durant l’edat mitjana i segles posteriors, van arribar a treballar al voltant d’uns 500 telers. També Catí va fer fortuna amb el comerç de la llana, una de les èpoques d’esplendor de la localitat. Ara, però, el preu està per terra. L’any 2015 el quilogram de llana es pagava a 86 cèntims, en canvi, ara, no supera els 2 cèntims. De fet, des de fa anys a molts pastors se’ls hi acumula, perquè no té valor al mercat. La llana ha passat de ser un material molt preuat a ser un residu. Els principals motius són la parada de la indústria manufacturera arran de la pandèmia i la baixa demanda sobretot de la

Xina, principal país consumidor. Una situació que ha fet que els ramaders hagen de llençar-la o pagar per destruir-la. Els agricultors de la comarca dels Ports expliquen que «fa uns quinze anys amb

el que es treia de la llana encara es podia pagar als esquiladors, però ara ningú la vol i no saben què fer amb aquesta llana», «els últims anys la regalàvem, però ara hem arribat al punt que no la volen

ni regalada i hem hagut de buscar alternatives».

L’esquilada sempre ha estat important per als ramaders, ja que suposava una font d’ingressos extra i els permetia pagar als esquiladors, però ara ocorre tot al contrari. Els ramaders han de buscar colles que vinguen de fora per dur a terme aquesta tasca i això suposa un sobrecost, el problema és que no poden prescindir d’ells, pel fet que l’esquilada és imprescindible pel benestar dels animals i per evitar l’aparició d’alguns paràsits. Amb tots aquests entrebancs, avui en dia la llana no s’aprofita. De fet, enguany alguns han decidit portar-la a l’eco parc per a reciclar-la, una mesura que també té els seus inconvenients «si la portem tots, al final serà un problema perquè és molt de volum i no podran donar l’abast amb tota». I és que un dels problemes que té la llana és que ni es pot cremar ni es podreix i això fa que cada any s’acumule més, per tot això, el sector demana una solució a l’administració.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita: Comunicacions dels Ports, S.A

C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 cdp@morella.net comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía: Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Raul Belver, Kim Cueva, Juli Burriel.

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Productes d’ací.

Productes artesanals de la nostra terra

El “mercat”, era el lloc on les persones d’un poble i voltants es reunien per a comprar i vendre els productes que ells conreaven o elaboraven com a verdures, fruites, mel, formatges, embotits, espardenyes... Des de feia temps ens preguntávem com era possible que no hi hagués un únic espai on les persones de Morella, voltants i turistes pogueren trobar tots els productes que s’elaboren a la comarca dels Ports. I així va néixer el Mercat dels Ports. U--wna botiga, ubicada en ple cor de Morella (al carrer

El invierno pasado pagaste poco por la calefacción. Ah, ¡que no te lo parece? Pues espera a ver lo que pagas el próximo invierno.

O te pasas ya a renovables, o añorarás las facturas del invierno pasado.

Y de momento aún hay ayudas muy buenas.

Información y contacto en: www.siliter.com

Pol. Les casetes, 16 - 12316 Morella

Balasc d’Alagó 16) on es poden trobar tots els productes elaborats a la comarca avui dia i també a la província de Castelló.

El nostre objectiu és defensar el producte autòcton d’excel·lent qualitat i donar visibilitat als petits i mitjans productors que lluiten dia a dia per a viure en el medi rural i aconseguir productes excel·lents.

Els Ports té una gastronomia típica de muntanya, basada en la tradició i en el bon fer dels seus agricultors i ramaders. S’ha aconseguit així una ma -

EL BON TRACTE I LA BONA CARN

C/ Blasc d’Alagó, 33 Telf. 964 160 241 12300 Morella

tèria primera de primera qualitat sent els productes mes tipicos la tòfona (l’or negre de la comarca), els bolets (en les quals destaquen els rovellones), els formatges, els embotits, la mel, el safrà... Tampoc falten els dolços típics com ara els famosos Flaons de Morella, els Rotllets d’Aiguardent o les Mantecadas. Pel que fa als productes més tradicionals de la província de Castelló i que podràs trobar a la nostra botiga, són: licors, vins, cerveses, AOVE, patés, melmelades, mel i molt més. Tot productes de màxima qualitat.

Ramaderia.

La Importancia del sector Porcino

EL SECTOR DEL PORCINO

El medio rural es muy importante, no sólo por su labor productiva, sino porque realiza otras funciones, de 1) carácter social, ya que la actividad productiva ha permitido la permanencia de la población en este ámbito, 2) la función cultural, pues mantiene las tradiciones y culturas populares del dicho entorno, y 3) la función medioambiental, pues su actividad es responsable de los paisajes y biodiversidad de nuestro medio.

Estamos viviendo un segundo éxodo, ya no sólo se emigra del medio rural a las ciudades, ahora se emigra también de las ciudades de regiones rurales a las ciudades más grandes.

Aquellas regiones en las que la emigración agrava el declive poblacional se enfrentan a problemas que amenazan la viabilidad de muchas comunidades rurales: los costes de financiación de los servicios públicos, la falta de mano de obra, la calidad de servicios esenciales, la conectividad.

No obstante, debido a diferencias en la intensidad y velocidad, el efecto del envejecimiento no afecta por igual a todos los países y regiones. Se halla asimismo agravado por el progresivo proceso de urbanización, en virtud del cual especialmente las regiones rurales periféricas y económicamente rezagadas están sufriendo un éxodo en los centros urbanos de su población en edad laboral.

El sector agrícola-ganadero, a pesar de contar con la calificación de sector estratégico para la sociedad por parte de todos los partidos políticos,  está perdiendo referentes claros y potentes en los ejecutivos y en los legislativos y, qué quieren que les diga, esa dejadez y falta de interés de los partidos políticos por buscar o trabajar por tener los mejores representantes en la materia agraria, además de ser un fiel reflejo de la debilidad de nuestro sector, con dicho pasotismo, no hacen más que contribuir a que el sector primario sea cada vez más débil

El porcino de capa blanca de España compite en las mejores ligas. Es el principal proveedor de algunos de los mercados más codiciados del mundo, como el chino y, donde aún no lo es, pelea duramente por seguir ganando posicionamiento y acceder a la condición de líder.

Ser el rival a batir es, evidentemente, algo muy positivo. Y no hay muchos sectores en España que puedan decir esto. Pero al mismo tiempo, al igual que en el deporte de alta competición, supone una gran responsabilidad, un esfuerzo continuo y una tensión constante. Elementos imprescindibles para mantener los estándares más altos en todas las fases de la cadena. Es decir, por seguir siendo la oferta más atractiva para todos los países que importan carne de porcino en áreas como seguridad alimentaria, sistema de producción, bioseguridad o garantía de suministro. Y entre todas ellas, hay una que destaca por su creciente exigencia por parte de los consumidores de todo el mundo, el bienestar animal.

Con una balanza comercial positiva de 7.719,9 millones de euros, las empresas porcinas de España han repetido en el año 2022 como grandes motores económicos de muchas zonas rurales de nuestro país, donde continúan generando empleo y riqueza. No son los únicos casos de fuertes incrementos, pero ponen de

manifiesto que el sector porcino de capa blanca sigue teniendo recorrido en muchas zonas de España y que puede aumentar su contribución a la generación de riqueza y de empleo, gracias a su capacidad exportadora.

Las mujeres juegan un papel fundamental para el desarrollo económico y la vertebración del territorio. Para lograr que las mujeres no se vean obligadas a abandonar su medio, es preciso cubrir dos necesidades básicas: el acceso a los servicios básicos y las posibilidades de desarrollo profesional.

Las mujeres ganaderas siempre han estado muy presentes en el

Uno de los más importantes problemas a los que se enfrenta el medio rural español es su elevado grado de población masculina y de envejecimiento.

sector, pero tradicionalmente se las ha relacionado de manera injusta y generalizada con tareas de apoyo y con un rol secundario o de mera ayuda familiar. Esa escasa visibilidad que, como en muchos otros ámbitos de la sociedad, ha afectado a la mujer en el mundo rural y ganadero, debe ser cosa del pasado si no se quiere poner más en riesgo el futuro de la España rural. Junto a muchas otras dificultades, uno de los más importantes problemas a los que se enfrenta el medio rural español es su elevado grado de población masculina y de envejecimiento, por lo que apoyar la presencia y la puesta en valor del trabajo de las mujeres en esta parte fundamental de España es un reto estratégico de futuro.

Desde nuestra Cooperativa Comarcal Sant Antoni Abad, sus socios, su Junta Rectora, están realizando una ardua y poco reconocida labor para el mantenimiento activo de las explotaciones preferentemente porcinas en el conjunto de las comarcas de Els Ports, Maestrat, y Mataraña, evitando el cierre, generando unas rentas y puestos de trabajo, favoreciendo el empoderamiento femenino, que sin estas actividades no se materializarían en ningún caso.

Ramaderia.

El caballo hispánico - bretón

El caballo Hispano-Bretón es una raza autóctona que se encuentra catalogada como amenazada según el Catálogo Oficial de Razas Ganaderas de España. A principios del siglo pasado comienza en España la importación de sementales Bretones, por parte de los servicios de cría caballar del Ministerio de Defensa. El objetivo de la importación fue el de obtener caballos para la artillería o el uso agrícola, principalmente en el pirineo (zonas de Navarra, Cataluña y Aragón), la cornisa cantábrica y en las zonas montañosas de Castilla y León. Los sementales introducidos en estas zonas de España se cruzaron con yeguas autóctonas de dichos lugares, las cuales estaban dedicadas a la producción de trabajo y de carne. Este cruce con yeguas autóctonas dio como origen la raza, originalmente pensada para cubrir las necesidades del mundo rural y militar, pero que, como consecuencia del gran desarrollo de la mecanización del ejército y la agricultura, se ha ido orientando hacia la producción de carne. Destaca por su buena conformación y óptima calidad de sus canales, contribuyendo esta producción al mantenimiento del estímulo entre los criadores. De forma general, la raza se cría en

sistema extensivo para la producción de carne. Las yeguas y sus crías se mantienen en los pastos de montañas y valles cercanos, durante todo el año. En algunas zonas también se suplementan a las yeguas en fase de lactación, sobre todo cuando paren en invierno. Los

partos suelen concentrarse en la época de primavera. Para la producción cárnica de potros, se distinguen dos tipos principales de productos: los potros lechales (máximo 12 meses de edad para el sacrificio con 4 meses con

la madre) y potros quincenos (pasteros) sacrificados en torno a los 12 - 15 meses (máximo 24 meses de edad, destetados con una edad mínima de 4 meses).

Por otro lado, el Hispano-Bretón es una raza que realiza una labor de aprovechamiento de los recursos vegetales existentes en las zonas de valles y montañosas en donde reside, contribuyendo con ello al mantenimiento del ecosistema, sobre el que incide positivamente cuando se realiza una buena gestión de la carga ganadera. Debido a ello, esta raza atenúa el riesgo de incendios forestales al mantener los pastos desbrozados. Además, se complementa muy bien con el ganado bovino al aprovechar conjuntamente los pastos.

Es un caballo hipermétrico, recto y sublongilíneo, de gran corpulencia y de capas preferentemente castañas o alazanas.

La Federación Nacional de Criadores y Productores de Ganado Equino Hispano-Bretón esta reconocida por la Autoridad Competente para la gestión del Programa de Cría de la raza y su libro genealógico, estando compuesta por varias asociaciones. Se puede obtener más información en: www.federacionhispanobreton.com.

Al costat del camp.

AVA-ASAJA Agua para nuestros ganaderos

Cristóbal Aguado Laza - Presidente de AVA-ASAJA

El trabajo de una organización profesional agraria como AVA-ASAJA es permanente, constante, comprometida con su gente y con su tierra, con el futuro del campo y de la sociedad en su conjunto. Como agricultores y ganaderos que somos y queremos seguir siendo, nuestra primera razón de ser es la reivindicación y este año ha vuelto a ser así, más si cabe a causa de los estragos de la sequía. Desde principios de primavera dimos la voz de alarma sobre la falta de agua y pastos en la ganadería castellonense y reclamamos medidas urgentes, a corto y también a largo plazo. En cada declaración a los medios de comunicación subrayamos que ganaderos de Els Ports estaban costeando camiones para trasladar agua a las explotaciones y que necesitaban ayuda de la misma manera que las administraciones daban de beber en montes públicos a la fauna salvaje. Fuimos los primeros en advertir de que muchos ganaderos se iban a ver obligados a sacrificar a los animales y, lamentablemente, así acabó sucediendo, tal como denunciamos en primicia. Fuimos los únicos que nos manifestamos a las puertas tanto de la Conselleria de Agricultura como de la Delegación del Gobierno para exigir, entre otras cosas, agua para nues-

tros ganaderos. Y enviamos una moción a los ayuntamientos para que reiteraran la puesta en marcha de actuaciones de auxilio. Ya en julio, el nuevo conseller de Agricultura, Miguel Barrachina, se reunió con AVA-ASAJA en la que fue su primera reunión con las organiza-

Fuimos los únicos que nos manifestamos a las puertas de la Conselleria y la Delegación del Gobierno para exigir agua.

ciones agrarias. Naturalmente le trasladé la urgencia de enviar agua y, tres días después, el conseller anunció esta iniciativa. De momento, ya ha suministrado 7 millones de litros de agua a 41 municipios de la Comunitat Valenciana, de los cuales 6 millones han ido a parar a

Castellón. Esta es sólo una muestra de la labor esencial que, día a día, abandera AVA-ASAJA en defensa del sector agropecuario. Los próximos 7 y 8 de septiembre estaremos en la Fira de Morella arropando, como siempre, a los agricultores y ganaderos.

PRODUCTOS ALIMENTICIOS DEL NORTE

Distribución a Hostelería de: Carne de Ternera del Norte Embutidos típicos del Norte

Vinos: Ribeiros y Albariños

Orujos: Hierbas, Café, Miel, Crema... Tartas de Santiago y de Orujo exquisitas

Tel. 639 983 232 - Tel. 610 212 870 Fax 964 82 96 30

C/ Convento, 27 - 12500 VINARÒS (CS)

Al costat del camp.

La Unió, Defensa als llauradors i ramaders

La Unió Llauradora i Ramadera, la principal organització professional agrària del nostre territori, continua defensant els interessos dels productors de Morella i de tota la comarca de Els Ports.

Aquest estiu hem demanat en reiterades ocasions que es posaren en marxa mesures de suport al sector ramader extensiu i als productors de cereals, molt afectats pels efectes de la sequera. La falta de pastures naturals i d’aigua pels efectes de la sequera ha provocat ja, segons les primeres estimacions nostres, un sobrecost de més del 60% en els ramaders en extensiu. Finalment, la Conselleria d’Agricultura va aprovar en juliol ajudes amb un pressupost d’1,4 milions d’euros, per a portar aigua a les explotacions més afectades per la falta d’aigua. L’anunci d’aquestes ajudes és un èxit de LA UNIÓ pel treball, la pressió i insistència durant els últims mesos a denunciar la situació dels ramaders extensius i proposar contínuament mesures de suport.

En diverses visites xafant terra, LA UNIÓ havia comprovat la difícil situació en la qual es troben els ramaders. Les pastures estan seques i han de recórrer cada vegada més a alimentació a través de pinsos, la qual cosa encareix els seus costos, i a tot això s’ajunta també la falta d’aigua per als animals. En aquest sentit, moltes de les basses es troben seques. L’escassetat de pluges i les altes temperatures han causat un dèficit hídric en la ramaderia extensiva, obligant els ramaders a incórrer en costos addicionals per al proveïment d’aigua. A més, la falta de pastures naturals ha comportat a un augment en els costos d’alimentació del bestiar. Aquests factors han reduït la competitivitat dels ramaders enfront dels seus homòlegs d’altres comunitats autònomes, a causa dels costos addicionals no coberts pel sistema d’assegurances agràries.

LA UNIÓ porta des de gener d’enguany enviant escrits a la Generalitat, a través de la Conselleria d’Agricultura, perquè esta-

blira mesures i ajudes extraordinàries per als ramaders extensius. En aquest sentit, havia sol·licitat ja en reiterades ocasions a la Generalitat que fera costat econòmicament als ramaders per a cobrir els costos addicionals d’alimentació del bestiar i la contractació de cisternes d’aigua. L’organització considerava fonamental que es garantisca la disponibilitat de cisternes d’aigua per a proveir al bestiar en les zones més afectades.

Els ramaders extensius estaven totalment asfixiats. La situació era molt crítica i hem tingut èpoques amb problemes de sequera, però mai com fins ara. Al juliol es portava ja quatre mesos en què normalment no haurien d’haver-los subministrat tant de pinso i farratges als animals, però s’ha fet davant la falta de pastures, farratges i cereal per a collir. I amb l’aigua igual, s’estava en les últimes i portant des de primer d’any cisternes d’aigua pel compte dels ramaders. Tot l’han hagut de comprar i les despeses es disparen.

L’ajuda per a la ramaderia extensiva arriba un poc tard, però almenys ha arribat. Ara, continuem reclamant ajudes extraordinàries per als productors de cereals on els danys i pèrdues per la sequera són en molts casos ja irreversibles i necessiten compensació per part de les Administracions, com ja li hem traslladat al nou conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, en les primeres reunions que hem mantingut.

És ja el tercer any consecutiu que els productors de cereals a penes tenen collita per l’absència de precipitacions durant el període de creixement vegetatiu que provoca un impacte negatiu en la seua renda. La falta de precipitacions i la sequedat acumulada han reduït la superfície sembrada enguany. El descens de superfície sembrada se situa en al voltant del 50% sobre el que és habitual en altres campanyes. Aquestes condicions climàtiques han impedit la germinació del cereal i es calcula que només haja germinat entre el 5 i el 10% de la superfície sembrada.

Amb només la meitat de la superfície habitual sembrada enguany, els productors han assumit un cost aproximat de quasi 4 milions d’euros sense cap aprofitament, augmentant les pèrdues de renda i l’endeutament en un sector crucial per al manteniment de les zones interiors de secà. Per tant, LA UNIÓ ha tornat a demanar a la Conselleria d’Agricultura que habilite ajudes directes de 4 milions d’euros per a cobrir els costos ja assumits per les persones productores valencianes de cereal. A més, sol·licita que aquesta situació de falta de germinació siga tinguda en compte en la PAC 2024, tant per a les persones productores de cereals com per a les ramaderes, considerant que les circumstàncies climatològiques poden afectar les seues sol·licituds d’ajuda.

També hem reclamat a la Generalitat que el període d’autorització de les cremes agrícoles i marges s’ajuste a la realitat agrícola de cada moment segons necessitats, circumstàncies meteorològiques i mapes de risc, i no siguen tan restrictives com enguany que han impossibilitat cremar restes des del 15 d’abril fins al 15 d’octubre amb el consegüent polvorí generat en els camps. Quant a la fauna salvatge, LA UNIÓ ha demanat que es tramite ja l’Ordre de bases reguladores de les ajudes contemplades en els pressupostos de la Conselleria per a pal·liar els danys a pesar que està infradotada amb només 250.000 euros. De la mateixa manera, sol·licitem que s’agilitze la concessió de permisos o autoritzacions en els vedats perquè mitjançant l’activitat cinegètica es reduïsquen els danys en els cultius provocats per sobrepoblacions.

Des de LA UNIÓ també hem demanat una modificació de la PAC perquè s’adeqüe a la realitat dels cultius i produccions agràries, sobretot pel que fa a cobertes vegetals i espais de biodiversitat. Així mateix, hem reclamat una línia d’ajudes per als ramaders de boví amb animals que han patit els efectes de la Malaltia Hemorràgica Epizoòtica (EHE), tal com han fet

ja altres comunitats autònomes. Continuem ferms també en la defensa del nostre territori. Estem a favor de les energies renovables, però implantades d’una forma racional, sostenible, aprofitant zones no productives, polígons. Insistim una vegada més que es prioritze l’autoconsum energètic en lloc de construir grans plantes fotovoltaiques que destrossen el territori rural i que posen en perill una important superfície de terrenys agrícoles en plena producció, a més d’aniquilar la forma de vida de les persones que tenen el seu projecte vital en aquestes zones. Apostem per potenciar l’autoconsum en les teulades de les zones urbanes, en els polígons industrials, en zones degradades i en infraestructures o edificis de propietat pública en les zones demandants d’energia per a no destruir el territori rural.

La concentració d’instal·lacions fotovoltaiques i eòliques en grans plantes concentrades en sòl agrícola o forestal és una clara agressió al món rural. Ens volen imposar grans projectes fotovoltaics sense cap mena de racionalitat quan caldria acostar la producció energètica a les grans àrees urbanes i industrials de consum, amb l’objectiu d’evitar les pèrdues i l’impacte del transport de l’energia a grans distàncies a través de les vies d’evacuació que també afecten durant quilòmetres a zones d’activitats rurals d’interés.

Molt de treball de defensa sindical com podeu vore que combinem amb la prestació de serveis per part dels millors professionals. Si necessiteu contractar una assegurança, trametre la declaració de la renda o qualsevol assumpte fiscal, demanar una ajuda, consultar temes laborals, fer projectes agronòmics i moltes altres coses, LA UNIÓ és la vostra casa. Estem oberts les 24 hores per a ajudar-vos. Podeu contactar amb nosaltres per whatsapp: 673 79 02 35, per correu electrònic: launio@launio.org o per telèfon: 96 315 57 40.

Bona fira a totes i tots. LA UNIÓ continua al vostre costat.

La ramaderia extensiva, a diferència d’altres models, es basa en una producció lligada i adaptada a la terra i als seus pobles. Un sistema que compatibilitza la producció amb la sostenibilitat, que procura càrregues ramaderes que permeten la regeneració de les zones pastables, que adapta l’aprofitament dels recursos a l’estació de l’any i la climatologia, que viu estretament lligada a les característiques de cada zona i que es preocupa del benestar animal com un dels seus principis rectors.

La ramaderia extensiva presta múltiples serveis ambientals a la societat, configura paisatges d’alt valor natural, al mateix temps que preserva un important patrimoni cultural material i immaterial i la identitat dels pobles i territoris en els quals es desenvolupa.

La ramaderia extensiva ofereix amb els seus productes una alimentació sana, sostenible, de baixa petjada ambiental i lligada al territori.

La ramaderia extensiva contribueix a la mitigació del canvi climàtic per la reduïda quantitat d’inputs que necessita; per afavorir un consum d’aliments de proximitat, reduint enormement els llargs recorreguts de transport i altes emissions d’altres models; per l’ús i conservació de races autòctones; pel limitat ús de productes químics contaminants i pel seu gran paper en la conservació de la biodiversitat, especialment la de les zones pastables.

La ramaderia extensiva, a més, ha estat i és un dels nínxols laborals de les dones rurals, un dels grups socials que més dificultats troba per a accedir al món laboral, especialment en el medi rural.

Aquest model de ramaderia, que ja venia sofrint problemes d’índole estructural derivats dels canvis profunds que han anat modificant el sistema de producció alimentària i de la desestructuració del medi rural, viu amenaçat per un context social, ambiental, polític i econòmic, asfixiant i amb greus repercussions per al sector.

Aquest col.lectiu ha llançat un manifest amb quasi una trentena de reivindiccions entre les quals trobem

Que s’obrin línies de recerca sobre mesures d’adaptació al canvi climà-

tic de la ramaderia extensiva, amb el suficient suport, recursos i acompanyament per a les transicions que es necessiten.

Que es prevalguen els serveis ambientals lligats a l’adaptació i mitigació al canvi climàtic, computant-se positivament les produccions que ajudin a aquesta adaptació i mitigació, i no aquells sistemes de producció que contribueixen a l’empitjorament de la crisi climàtica.

Que s’investigui sobre els grups socials més vulnerables al canvi climàtic, en concret sobre la seva relació amb l’alimentació, a fi d’establir les ajudes públiques necessàries.

Que es potenciï el consum local de distàncies curtes i les produccions de baixes emissions a l’atmosfera.

Que es limitin els marges de guanys als intermediaris. Que es valori econòmicament i es pagui el servei que la ramaderia extensiva ofereix a la societat i al medi ambient, de manera independent de la PAC.

Que es frenen i es bloquegen les signatures de grans acords marc internacionals i tractats de lliure mercat, que donen pas a productes de tercers països que no compleixen amb els requisits ambientals i socials de l’O.E. i fomenten un sistema alimentari de gran risc per al planeta i les societats.

Que es realitzi una moratòria en l’increment de les ramaderies industrials i les superintensivas. Que s’oriente el desenvolupament de la llei de la cadena alimentària a l’eli-

minació dels desequilibris existents, de manera que es compensi la pèrdua de valor dels productes de ramaderia extensiva en la cadena i augmenti la transparència.

Que es regule clarament, mitjançant una llei marc, la venda directa i la comercialització dels productes de la ramaderia extensiva, amb total garantia, facilitat d’accés i perfectament adaptada a les característiques i condicions d’aquesta mena de ramaderia.

Que es potencien els escorxadors locals, comarcals o mòbils, adaptant el seu accés a les condicions

de la ramaderia extensiva.

Que existeixi major transparència de cara a les persones consumidores, sobre les diferents formes de producció, d’alimentació i origen dels animals i de la traçabilitat integral de tots els productes.

Que existeixin ajudes reals i mesures que afavoreixin la coexistència amb la fauna salvatge, sense que sigui a costa de posar en risc la viabilitat de les explotacions de la ramaderia extensiva.

Que existeixin mecanismes d’inspecció i penalització de la publicitat enganyosa que utilitza conceptes i imatges de la

ramaderia extensiva per a promocionar productes molt allunyats d’aquest model, com succeeix amb els agroindustrials i superintensivos.

Que s’estableixin mesures i línies clares de diferenciació de la ramaderia extensiva respecte de la resta de models ramaders, incloent-hi informació sobre tots els aspectes que es refereixen als diferents modes de producció i de maneig del bestiar.

Que es promogue una informació detallada, clara i transparent de la traçabilitat de la ramaderia extensiva (maneig, alimentació, procedència etc.) i que existeixi una etiqueta oficial o fórmula de diferenciació en la seva comercialització.

Que es potencie el consum local i les cadenes curtes de consum, abaratint considerablement el preu dels productes.Que es potencie la compra pública de productes sans i sostenibles, provinents de la producció extensiva, per a centres escolars, hospitals, residències….

Que s’afavoreixi la posada en marxa de carnisseries, obradors i sales d’especejament que facilitin la venda directa dels productes de ramaderia extensiva, adaptant els requisits per a aquestes activitats a les característiques de la ramaderia. Que s’equilibri addicionalment el major cost de la producció de la ramaderiaextensiva, mitjançant el pagament pels seus serveis ecosistèmics.

El manifest complet està publicat a la web ganaderasenlared.org

Medi ambient.

“El repte del canvi climàtic a la comarca dels Ports”

EL REPTE DEL CANVI CLIMÀTIC

La geografia dels Ports, localitzada en la transició entre les muntanyes del Maestrat i la conca Mediterrània, ens ha oferit un clima que ha marcat la vida de cada un dels morellans i morellanes que ací han habitat. No obstant això, en els últims anys este clima, tan lligat a la nostra identitat, ha començat a mostrar signes de canvi que ens afecten de manera directa. Les estacions, que abans marcaven ritmes clars en la nostra vida, pareixen desdibuixar-se baix estius cada vegada més llargs i períodes secs que se sumen fins a l’extrem.

La geografia i el clima de Morella Situada fregant els 1.000 metres sobre el nivell del mar, el clima de Morella s’ha caracteritzat per hiverns freds i estius moderadament càlids, amb pre-

cipitacions distribuïdes regularment al llarg de l’any: amb mesos secs, altres de temporals llargs i beneficiosos, i també nevades, que omplin barrancs, rius i aqüífers i altres de tempestes fortes i virulentes. Tota classe de precipitacions enclavades dins un equilibri fràgil però positiu.

Una balança anivellada que ha fet possible el desenvolupament de la vida en un entorn natural on la muntanya i els pobles s’uneixen en una simbiosi perfecta, tot i que, este equilibri s’està veient alterat.

L’escassetat de pluges: Un impacte directe en la conca mediterrània En els últims anys, la irregularitat en les precipitacions s’ha convertit en una preocupació creixent per a tots els que vivim a Morella i el seu entorn. La con-

Adaptació i resiliència: la resposta de Morella

Però si alguna cosa ens ha ensenyat la nostra història, és que els habitants de Morella som resilients. Sabem adaptar-nos a les circumstàncies, per difícils que siguen. La posada en marxa del nou pou és només un exemple de com toca adaptar-nos a les noves realitats que vivim. A més, també és un recor-

datori que hem de continuar buscant solucions sostenibles que protegisquen el nostre entorn.

Des de la conservació de l’aigua a les cases fins a la implantació de tècniques agrícoles i ramaderes més eficients, tots podem aportar la nostra empremta per a mitigar els efectes del canvi climàtic. En celebrar estes festes, la fira, és un bon moment per a reflexionar sobre la

MARIA FERNÁNDEZ

Quesos y embutidos de los pirineos

Tel. 655287263

ca mediterrània, coneguda pels seus estius secs i calorosos i els seus hiverns suaus i humits, està experimentant canvis significatius. La tardor i els hiverns que solien portar pluja suficient per a recarregar els aqüífers i mantenir verds els camps, ara són més secs i erràtics. Els estius, per altra banda, són més llargs i amb temperatures cada vegada més extraordinàries, tant pel valor com per l’extensió en el temps.

L’espera de les benvolgudes pluges que no arriben, es trenca amb tempestes breus i disperses que a dures penes ajuden a beneir els primers centímetres d’argila.

I en este punt, fins i tot s’ha arribat a eixa temuda situació en què esta falta de pluges no sols afecta la nostra agricultura i ramaderia, sinó també el subministrament d’aigua per a la vida diària.

És important entendre que el que està ocorrent a Morella no és un fenomen aïllat. Tota la conca Mediterrània, des de les costes d’Espanya fins a les de Grècia, està afrontant reptes similars.

L’escalfament global provoca canvis climàtics particulars, a xicoteta escala, i la regió del Mediterrani apunta a ser una de les més tensionades en un futur pròxim: canvis en la circulació general atmosfèrica, un Mediterrani més calent o el canvi del patró de vents locals són alguns exemples que podrien fer que el Wnostre clima es tornara més extrem, amb períodes càlids i sequeres llargues, trencades per precipitacions més irregulars i fortes, i fins i tot llargs i severs períodes de fred. Tot a l’extrem, en un sentit i l’altre. En definitiva, un clima desconegut i desequilibrat.

relació íntima entre el nostre clima, la nostra geografia i la nostra forma de vida. La conca mediterrània, amb el seu fràgil equilibri, requereix la nostra atenció i la nostra cura més que mai.

Cuidar el nostre entorn no sols és un deure, sinó una necessitat si volem que les generacions futures gaudisquen de la mateixa Morella que hem conegut.

La humanitat és resilient, s’adapta als

canvis per grans que siguen. I ara una confessió: este text ha estat escrit a partir de certes idees proporcionades per una IA (intel·ligència artificial).

Venen canvis, ja els notem, però desenvoluparem ferramentes que permeten adaptar-nos a nous escenaris farcits d’interrogants.

Sequera.

Com afecta la sequera a la ramaderia extensiva? Problemes i solucions en

explotacions a Vilafranca

En bona part del territori Valencià no ha plogut el que caldria. Els pantans estan al nivell més baix dels últims cinc anys. També les basses, fonts i manantials. Una situació que està fent que el territori afronte la pitjor sequera, com a mínim, dels últims 50 anys, sent el sector primari un dels més afectats.

L’arribada de la pandèmia i posteriorment la guerra d’Ucraïna va colpejar greument el sector. En 2022 el descens dels preus de la matèria prima i l’energia en els mercats hagués hagut d’ajudar a contindre els preus de producció, en canvi la forta sequera va castigar encara més al sector. I és que aquesta anomalia hídrica va continuar en 2023 i encara avui afecta els nostres camps. De fet, el rendiment dels cultius que ja es van veure minvant en les darreres campanyes enguany s’ha reduït encara més, ja que la d’aquest 2024 s’ha donat pràcticament per nul·la.

El cereal és un dels grans perjudicats, els llauradors porten ja dos anys amb males campanyes arran una aigua que no acaba d’arribar i enguany en molts casos, ni tan sols, ha sortit per la qual cosa no s’ha pogut collir res.

La ramaderia és l’altre sector que pateix la falta d’aigua. Sense aliment ni aigua els ramaders han de recórrer cada vegada a més quantitat de pinsos i també a cisternes d’aigua, ja que els recursos hídrics són cada cop més escassos. És cert que en les darreres setmanes ha plogut, però les precipitacions no han estat suficients per a revertir la greu situació que arrosseguem des de fa mesos. En aquest context de

sequera, el vilafranquí Rafael Badal, explica que aquest estiu han viscut una situació crítica. Les tronades del mes d’agost van permetre alleugerar una mica la pressió i omplir les basses, però no van ser suficients, ja que les fonts i manantials continuen estan secs. A principis d’estiu aquesta situació ja va obligar a ramaders de la comarca

dels Ports a sacrificar desenes de vaques davant la impossibilitat de continuar afrontant els extraordinaris costos d’alimentació i aigua derivats de la falta de precipitacions. Posant així en perill la de tota l’explotació, ja que es tracta d’una activitat que requerix molts anys per a compensar gastos i ingressos.

Rafael Badal al mas de la Rambla amb part del seu ramat.

En el cas de Badal per a fer front a l’escassetat d’aigua també va haver de fer ús de cubes d’aigua. Un gasto més al que va haver de ver front junt a la compra de palla. I és que si la campanya del cereal l’any passat va ser roïna, enguany ha estat nul·la. “Primer vam sembrar avena i centeno, però no va eixir i al mes de juny vam plantar sorgo però tampoc va funcionar així que hem hagut de comparar-ho tot” explicava Rafael.

Al sud del terme de Vilafranca, el ramader Rafael Prats també ha viscut una situació molt semblant. Prats assegura que fa un parell d’anys que

arrosseguen aquesta situació però que enguany està sent més dur. “Si continua així serà pràcticament insostenible” assegura Rafael. En el seu cas les collites tampoc han estat bones, el menjar s’ha hagut de comprar i per tant han perdut diners ja que el treball igualment l’han hagut de fer.

En poc temps Rafael haurà de canviar els seus animals d’ubicació, ja que pràcticament no queda menjar, pel que haurà de començar a alimentar-los amb palla.

La conselleria d’Agricultura ha subministrat 100 milions de litres per a garantir la supervivèn-

cia dels cap de bestiar en 41 pobles de la Comunitat Valenciana. A la província de Castelló han rebut aigua explotacions ramaderes com les de Morella, Ares o Vilafranca. Unes ajudes que han estat molt ben rebudes pels ramaders i agricultors de la comarca dels Ports. Així i tot, diuen que si de cara a la tardor no plou serà difícil mantenir les explotacions “si no canvia ens haurem d’endeudar per a poder comprar menjar o haurem de vendre el ramat que siga menys productiu perquè no el podrem mantindre tot”.

Rafael Prats al mas d’Aznar donant de menjar al ramat.

Història i arrels.

Els orígens del mercat i de la fira de Morella: (1240-1241)

Vicent Garcia Edo. Universitat Jaume I - Centre d’Estudis dels Ports. centredestudisdelsports@ymail.com

Fa unes setmanes, mentre fullejava les pàgines digitalitzades d’un manuscrit del segle XVIII conservat a l’església arxiprestal de Morella i titulat «Libro o índice de todos los papeles contenidos en este Archivo de la villa de Morella» , em vaig detenir en les dedicades al contingut del calaix de la documentació del temps de Jaume I.

A la primera trobem el títol: «Privilegios y provisiones reales. En el caxón y número 71 se hallarán los privilegios del señor rey D. Jayme, concedidos a esta villa y son como siguen» ; i tot i estar escrit amb lletra molt gran, encara va quedar espai per posar el resum del primer document numerat, que correspon al text de la carta pobla: «Primeramente la carta de población de esta villa, por D. Blasco de Alagón, de 500 pobladores, al fuero de Sepúlveda y de Estremadura, baxo el número 1».

A les pàgines següents es descriuen breument fins un total de 115 documents, segurament en per-

gamí la majoria, i massa per a ser tots de Jaume I, inclús reconeixent l’enorme importància que va tenir Morella a partir de la conquesta cristiana. Efectivament, conforme s’anava llegint, es reduïa el nombre de documents atorgats per aquest rei, per dos causes diferents: la primera, perquè un nombre significatiu d’ells estaven repetits, i la segona perquè quan estàs aveat a estudiar els privilegis concedits a Morella pels reis d’Aragó durant els segles XIII i XIV, veus que en dit calaix no sols estaven els de Jaume I sinó també els de Jaume II, cosa que a primera vista no es pot observar, perquè els classificadors de l’arxiu no van incloure quasi mai les dates en els resums, però pel contingut molts es poden adscriure al Jaume corresponent. Aquestes circumstàncies no són obstacle per poder confirmar la importància d’aquest calaix en concret, però el mateix es pot dit de la resta dels què componien el conjunt de l’arxiu, perquè allí es guardava la memòria del poble,

En la primera imatge del document veiem el títol: «Privilegios y provisiones reales. En el caxón y número 71 se hallarán los privilegios del señor rey D. Jayme, concedidos a esta villa y son como siguen»

és a dir, la documentació que el municipi generava o rebia, i constituïa el pilar sobre el que se sustentaven els drets i les institucions que donaven raó de ser a Morella; i el consell municipal la tenia com el seu tresor més preat.

I per tant, quan comencem a llegir, la repetició d’exemplars d’un mateix document s’explica, pel fet que alguns d’ells es feien servir a sovint i, per evitar pèrdues dels originals, el consell encomanava als notaris de la vila la confecció de còpies autoritzades, que tenien el mateix valor que dits originals, i per tant es podien presentar com a prova en cas de plet, davant de qualsevol tribunal de justícia.

El llibre-inventari, en realitat no està numerat per pàgines sinó per fulles, de manera que el contingut del calaix del rei Jaume comença a l’anvers de la fulla 78, i quan li donem la volta, al revers estan els resums dels documents numerats del 2 al 14.

En arribar al nº 9 esclata la sorpresa: «Otrosí, otro privilegio de la feria del jueves» . La qual cosa significaria que Jaume I va establir la fira de Morella tots els dijous de l’any, i això sembla un contrasentit, perquè per definició una fira dura més d’un dia i es fa una vegada a l’any, i per tant, l’autor del resum deuria estar referint-se a la celebració del mercat setmanal, que es celebraria en dijous.

Tenint en compte que de la car-

ta pobla se’n conservaven a l’arxiu prou més de còpies (al nº 4 se citen quatre «transumptos juntos de la población» ), el document de la fira ressenyat amb el nº 9 devia ser el pergamí original, però calia seguir llegint, per veure si també hi havia altres còpies d’aquesta “fira dels dijous”, amb informació addicional.

Malauradament la fulla 79 del llibre no es conserva i, per tant, tampoc els resums dels documents del 15 al 42. Com que la numeració sembla seguir un cert ordre cronològic les perspectives no eren bones, però per sort el pronòstic no es va complir del tot i els resums dels documents 48 i 50 (fulla 80) han resultat ser claus per poder fixar les primeres passes de l’establiment del mercat i la fira de Morella. El document 48 diu: «Otrosí, confirmación de la feria y mercado de los jueves ». Si el posem en relació amb el nº 9, sembla que el 48 confirma el 9, i novament una contradicció, perquè si Jaume I estableix la fira, quina necessitat hi ha de confirmar-la durant el seu regnat?.

Per sort, aquest problema es resol gràcies a l’existència d’un altre manuscrit, conservat a l’arxiu municipal de Castellfort que conté, entre altres coses, un índex complet dels tres llibres de privilegis (Llibre Vermell, Llibre Gran i Llibre de Provisions) que Morella també va tenir fins la destrucció de l’arxiu al segle XIX, amb

Doncs bé, gràcies al manuscrit de Castellfort, sabem que al foli 37 del Llibre Gran hi havia un document resumit d’aquesta manera: «Com Guillem de Muncada, tenint loch del rey en Morella, atorgà fira e mercat a la dita vila». I això és una notícia realment important, perquè fires i mercats tan sols són atorgades pels reis, però a voltes, en molt poques ocasions, algú ho podia fer per manament del rei, tot i que temps després aquest havia de confirmar-ho, com sembla ser el cas.

Per tant, ara ens preguntaríem: ¿Qui era aquest

detall dels documents que contenia cadascú d’ells, i que ha sigut fonamental per poder reconstruir-los, tasca que està a punt de completar-se i de la que parlarem en un altre moment.

Doncs bé, gràcies al manuscrit de Castellfort, sabem que al foli 37 del Llibre Gran hi havia un document resumit d’aquesta manera: «Com Guillem de Muncada, tenint loch del rey en Morella, atorgà fira e mercat a la dita vila» . I això és una notícia realment important, perquè fires i mercats tan sols són atorgades pels reis, però a voltes, en molt poques ocasions, algú ho podia fer per manament del rei, tot i que temps després aquest havia de confirmar-ho, com sembla ser el cas.

Per tant, ara ens preguntaríem: ¿Qui era aquest Guillem de Montcada i per què va atorgar la fira i el mercat de Morella?. Ho resumirem en poques paraules: Blasco de Alagón va ser tinent vitalici de Morella en nom del rei, des de 1232 fins la seua mort a finals de 1239, circumstància que fa que la vila retornara a la corona, i això ens situa cap a principis de 1240, moment en què el rei ha de nomenar un nou lloctinent, i pensa en la figura del nostre personatge, que era un dels seus homes de confiança.

Guillem de Montcada va ocupar aquest càrrec com a molt fins l’estiu de 1244, quan el rei va donar Morella a l’infant Pere de

Portugal; i en començar va haver de portar endavant una tasca que Blasco de Alagón no havia feta, com era la de posar ordre en el plànol jurídic i institucional, amb la consolidació de la figura del justícia i la cort (el tribunal) de Morella, i també en l’econòmic i comercial, amb l’establiment del mercat i la fira a celebrar els dijous, així com l’establiment de l’almodí, des d’on poder regular el bon funcionament d’aquests mercats.

Encara no sabem quan es van materialitzar aquestes actuacions, però en tractar-se d’institucions bàsiques per a la regulació de la vida quotidiana d’un municipi, i que solem trobar per a la seua pràctica immediata en les cartes de poblament d’Onda (1248), Alzira (1249) o Xàtiva (1250), és raonable interpretar que Guillem de Montcada també ho faria a Morella al començament del seu mandat.

Per tant, mercat i fira de Morella s’establirien poc després del traspàs de Blasco de Alagón, en una data inconcreta al voltant de 1240-1241, durant uns anys es celebrarien simultàniament els dijous, i serien les segones establertes al regne de València després de les atorgades a la ciutat de València en 1238. El document de 1257, que habitualment es considera l’origen de la fira de Morella, no ho és en realitat, però això ho veurem a la segona part d’aquesta història.

Història i arrels.

Els orígens del mercat i de la fira de Morella: (1244-1381)

Entre els anys 1240 i 1245, la documentació conservada ens indica que els dijous es celebrava conjuntament fira i mercat a Morella, d’acord amb el privilegi de concessió atorgat per Guillem d’Anglesola, lloctinent de Jaume I, amb la qual cosa la vila anava prenent forma des d’un punt de vista econòmic i institucional, però era evident que una fira important havia de tenir un espai temporal més concret i més llarg en el calendari anual.

El primer pas en aquest sentit es va donar amb tota probabilitat l’any 1245, pocs mesos després que el rei Jaume I fera donació de Morella i altres poblacions valencianes d’importància semblant a l’infant Pere de Portugal, oncle seu, a canvi de l’illa de Mallorca. Com a nou senyor de Morella, Pere de Portugal va portar endavant un parell d’iniciatives molt

significatives, la primera de les quals seria l’establiment de la fira anual de Santa Maria de setembre, tal com la coneixem actualment, i la segona la fundació de la vila de Forcall, d’acord amb la carta de poblament de maig de 1246.

D’aquesta manera s’acabava amb el primitiu sistema de fira setmanal d’un sol dia, que podia haver resolt les necessitats d’una Morella en procés de consolidació, però de cap manera podia atreure setmanalment comerciants que justificaren el manteniment d’una celebració d’eixes característiques. Malauradament el document de l’infant Pere no ha arribat als nostres dies, però no es pot dubtar de la seua existència, ja que figura registrat i resumit breument a un índex manuscrit procedent de l’antic Llibre Vermell de privilegis de Morella, conservat a Castellfort, que diu: «Fira: Privilegi ator-

Com a nou senyor de Morella, Pere de Portugal va portar endavant un parell d’iniciatives molt significatives, la primera de les quals seria l’establiment de la fira anual de Santa Maria de setembre, tal com la coneixem actualment, i la segona la fundació de la vila de Forcall, d’acord amb la carta de poblament de maig de 1246.

gat per lo infant don Pedro a la vila de Morella, de la fira. E durant la fira, sien franchs de pedatge, e de lleuda, tots los que·y vinran; que tots los que·y vinran, venint, stant, e tornant, sien franques e sugurs, e dengú no·ls puga detenir ni empachar per deute ni fermança, si ya no hera traÿdor, o homicida, o eretge». Sobre la data de celebració de la fira, el resum que acabem de copiar no diu res, però al començament del document de concessió d’una segona fira a Morella, atorgada l’any 1312, es diu clarament, en llengua llatina, que la primera començava el dia de Santa Maria de setembre. I pel que fa la durada, en un altre document de 1350, que confirmava la celebració, es diu que durava deu dies, de manera que com el dia de començament era el 8 de setembre, i comptava en el còmput, la fira acabava el dia 17. Als llibres-registre de documents

del rei Jaume I, conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona, hi ha un privilegi molt conegut, datat el 6 de març de 1257, que ha estat erròniament considerat per molts historiadors, i també de manera oficial a Morella, com la data d’establiment del mercat i la fira. I realment no és així, ja que quan el llegim amb deteniment, podem comprovar que, en realitat, el que conté és la concessió del ‘mercadal’, és a dir, l’espai o plaça del mercat de la vila, en el lloc que tothom coneix: els porxos de l’actual carrer Blasco de Alagón, de Morella. En dit document s’establia que al llarg de la plaça-carrer hi haguera un total de 50 obradors, per a altres tants titulars, cada un dels quals pagaria anualment un sou per la concessió.

Actualment el nombre d’espais per a dits obradors és exactament el mateix que en 1257: en són 53,

dels quals tres corresponen a l’almodí (just davant del palau Ram), i de la resta 49 són espais entre cada dos pilastres del carrer, i el 50è no té pilastra i es troba en el cantó del Carreronet de l’Hostal.

Al mateix document, també es va destinar un espai per a l’edifici del pes públic i l’almodí, tot i que inicialment el van col·locar a la part alta del mercadal, però ben aviat es van adonar que no era adequat i el van traslladar al lloc on es troba actualment, marcat amb tres escuts (del rei i de Morella) posats en la part alta de les pilastres i sota un balcó.

Mercat i fira es van desenvolupar amb normalitat amb el pas dels anys, de forma paral·lela a com es desenvolupava l’activitat econòmica i, especialment, el comerç ramader, de manera que l’any 1312 el rei Jaume II va atorgar una segona fira, anomenada del «Retorn», paraula que té diferents significats, però ací vol dir que era una fira de característiques semblants a la primera, però en data diferent. En aquest cas es va establir que començara el 24 de juny, festivitat de

Sant Joan Baptista i tinguera una durada de 10 dies, fins el 3 de juliol, festivitat de l’apòstol Sant Tomàs.

Conservem el document sencer d’aquesta segona fira i també el de modificació de data de celebració, que es va atorgar l’any 1327, segurament perquè el consell municipal de Morella preferia allargar la distància de celebració de les dues fires, de manera que després del canvi el començament de la fira del «Retorn» seria el dia 11 de juny, festivitat de Sant Bernabé, i en lloc de durar 10 dies en serien 14, amb la qual cosa finalitzaria el 24 de juny, que fins aquell moment era la data d’inici.

Una cosa semblant va ocórrer amb la fira de setembre, que no va experimentar transformacions durant més d’un segle, però l’any 1350 el consell municipal de la vila va demanar al rei Pere el Cerimoniós el manteniment de la data d’inici i una pròrroga fins el 29 de setembre, festivitat de Sant Miquel, i des d’aquell moment va passar a tenir 22 dies de durada. Durant el regnat d’aquest mo-

El rei Pere el Cerimoniós encara va fer una darrera concessió important. Corria l’any 1381 quan va disposar que els comerciants i ramaders que acudiren a la fira de Morella per comprar i vendre bestiar, pogueren entrar-lo i traure’l del regne de València amb total llibertat, malgrat l’existència de disposicions legals antigues que ho impedien.

narca, Morella va rebre un nombre molt important de privilegis i concessions, que van contribuir de manera significativa al seu engrandiment. Tots aquests privilegis s’han conservat actualment en l’Arxiu Reial, a Barcelona, i eren els mateixos que la vila va rebre i guardar durant segles, fins les guerres carlines. Actualment estem finalitzant la seua transcripció, per donar-los a conèixer en un llibre que tindrà un contingut molt semblant al dels llibres de privilegis de Morella, que guardaven la memòria de l’època més esplendorosa de l’antiga vila. Tornant a les fires, el rei Pere el Cerimoniós encara va fer una darrera concessió important. Corria l’any 1381 quan va disposar que els comerciants i ramaders que acudiren a la fira de Morella per comprar i vendre bestiar, pogueren entrar-lo i traure’l del regne de València amb total llibertat, malgrat l’existència de disposicions legals antigues que ho impedien, la qual cosa sembla que ja estava repercutint negativament en la fira, perquè front a dita situació

els ramaders traslladaven o podien traslladar moltes transaccions comercials a fires de llocs relativament propers, tant en terres aragoneses com catalanes. Per garantir millor encara aquesta concessió, el rei va demanar al seu hereu, l’infant Joan, futur primer rei d’aquest nom, que confirmara també dita concessió, cosa que va fer poques setmanes després.

El mercat i les fires de Morella encara van experimentar canvis en temps futurs, i d’això tenim també algunes notícies que, més endavant, podran constituir el tema d’algun altre article. De moment és prou amb el fet de poder documentar suficientment que aquestes dues institucions es van establir conjuntament en 1240, dèsset anys abans del que oficialment es considera com a data d’inici; menys de dos anys després de les de la ciutat de València (1238); i prou abans que a qualsevol altra vila de l’antic regne; tot i que a partir de 1245 van portar vides separades, com no podia ser d’altra manera, per a bé del comerç i de la vila de Morella.