Setmanari Notícies (31/01/2025)

En la meua tesi he desenvolupat nous models per facilitar la comprensió de l'ELA”

JOANA GARCIA,

HA

DEDICAT

ELS ÚLTIMS ANYS A L’ESTUDI DE MALALTIES NEURODEGENERATIVES

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

NÚMERO 1635. MORELLA, DEL 31 DE GENER AL 6 DE FEBRER DE 2025. —1,50 €

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

l PSPV acusa al PP de “destruir

El grup socialista de la Diputació ha alertat que el govern de Marta Barrachina continua amb el seu pla per desmantellar el SEPAM. L'última acció ha sigut el trasllat de personal tècnic des de l'oficina de Morella a Castelló.

Pàgina 6. Poble a poble.

La Mancomunitat de la Taula del Sénia participa en el projecte OTRart

En aquest projecte de cooperació hi participen fins a sis països. Al Territori Sénia es farà la primera residència d'artistes al mes de maig.

Pàgina 9. Gent&Vida.

L'objectiu del projecte europeu és transformar els residus en art i abordar els problemes dels residus en el Mediterrani.

XXII EDICIÓ. Tret de sortida a les Jornades de la Trufa de Morella - Els Ports. Un esdeveniment gastronòmic que s'ha consolidat al llarg dels últims 20 anys, convertint-se en una cita ineludible per als amants de la gastronomia i la naturalesa.

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

ELS PORTS

Pàgina

Article de l'històriador Carlos Sangüesa

Pàgina 4. Opinió.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

EL FESTIVAL GASTRO-LITERARI DELS PORTS TORNA A SER REFERENT DE LECTORS I ESCRIPTORS DE NOVEL·LA NEGRA

“Morella Negra ja camina cap a l’edició dels 10 anys”

L'organització de Morella Negra ha donat a conéixer la programació de la desena edició del festival gastro-literari que es desenvoluparà a Morella els dies 21,22 i 23 de febrer. Una edició marcada per les novetats que presenta un format que creix en el temps i l’espai. El comissari de la cita, Jorge Garcia, apunte “en el conjunt de totes les taules literàries podem tindre un festival molt atractiu, de conéixer molt bones novel·les, molt recents algunes d’elles, que segur que faran les delícies dels amants de la novel·la negra” .

L’actualitat serà la protagonista de la primera taula literària, el divendres 21 de febrer. El festival té costum d'inaugurar les converses amb temes de proximitat. En aquesta ocasió ha titulat la tertúlia “emergències KM 0” per a tractar de la prevenció, actuació i rescat en desastres naturals i han convidat l’espeleòleg morellà Jorge Membrado i a la bomber forestal M Elena Martí. La taula serà moderada pel periodista Miquel Agost. El dissabte 22 és el dia més intens. La primera taula literària en aquesta jornada ha convidat els “Tubers 2025”, és a dir, els cinc finalistes del 9º Tuber Melanosporum: Nuria Bueno, Ana Reims, Marcelino Cortina, Trifón Abad i Manuel Marlasca.

Altres temes que es tractaran en eixa segona jornada són “Elits, Traïció i quinquis” i “la família, territori hostil”, però sens dubte una taula que cridarà a muntó l’atenció és “Castelló, escenari del crim”. En aquesta s’ha convidat el mestre d’escriptors de novel·la negra, Andreu Martín. Martín acaba de guanyar el premi "Letras del Mediterraneo" per la seua novel·la ambientada en la província de Castelló “Dineros para los muertos”

Per a tancar el festival, autors com Carlos Salem, Monica Ruanet o Pere Cervantes, entre altres,

tractaran del rerefons de denúncia social que tenen les seues darreres novel·les.

A més de les taules literàries el festival ha programat una visita guiada al castell per a conéixer històries molt negres que s’han registrat en aquesta fortalesa així com l'explicació de la pintura mural “la Dansa de la Mort” que es conserva en la sala capitular del convent de Sant Francesc”. Música, poesia, i la degustació de pinxos de trufa elaborats per l’associació d’empresaris turístics de Morellal i Comarca també formen part d’aquest atractiu festival.

El comissari del festival, Jorge Garcia, presentant la nova programació.

La novetat d’enguany és que paral·lelament al festival també es desplegarà una Fira de llibres per a donar visibilitat a les editorials i la possibilitat als aficionats de conéixer i adquirir les novetats del sector.

Morella Negra s’inaugurarà el divendres 21 de febrer en un acte on participaran els representants de les institucions que fan possible aquest festival. En aquesta X edició l’organització de Morella Negra reconeixerà amb el “nigrum tuber” a la periodista Laura Gonzalez pel seu suport incondicional al Festival des de la primera edició.

Gastronomia, tradició i sostenibilitat

EL VALOR DEL DIAMANT NEGRE DELS PORTS I LES SEUES JORNADES

Les Jornades de la Trufa a Morella són un esdeveniment gastronòmic que s'ha consolidat al llarg dels últims 20 anys, convertint-se en una cita ineludible per als amants de la gastronomia i la naturalesa. Aquest esdeveniment, que se celebra en l'encantadora localitat de Morella, a la província de Castelló, ret homenatge a un dels productes més exquisits i valorats de la cuina: la tòfona. La tòfona, un fong subterrani que creix en simbiosi amb les arrels d'uns certs arbres, és cone-

LesXXII Jorna des de la Trufa de Morella-Els Ports compten tam bé amb visites guia des per la ciutat a càrrec de Noverint amb el títol Morella i la tòfona, històries i llegendes. Aquestes es complementen amb degustacions en diferents establiments de Morella. En aquesta activitat participen el restaurant Casa Guimerà i formatgeria El Pastor de Morella. La primera activitat serà el pròxim dissabte 8 de febrer a les 18 h tindrà lloc la visita a la Morella més negra on es

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

contaran històries i llegendes de la mà de l'empresa Noverint i en acabar es podrà gaudir de la degustació preparada per a l'ocasió on no faltarà el producte estrela: la tòfona o més coneguda com "el diamant negre dels Ports". D'altra banda, per al dissabte 15 de febrer, a les 18 h, s'ha programat una altra visita, però en aquest cas acabarà amb una degustació a la formatgeria El Pastor de Morella. Per a participar cal inscriure's a l'Oficina de Turisme de Morella.

guda per la seva aroma intensa i el seu sabor únic. A la regió de Morella, les condicions climàtiques i el tipus de sòl afavoreixen el creixement de tòfones d'alta qualitat, la qual cosa ha portat al fet que aquesta zona es converteixi en un referent en la producció d'aquesta menja. Les Jornades de la Tòfona no sols celebren aquest producte, sinó que també promouen la cultura i les tradicions locals, així com el turisme a la regió.

Durant aquestes jornades, els visitants tenen l'oportunitat de participar en diverses activitats que giren entorn de la tòfona. S'organitzen tallers de cuina on xefs locals i experts en gastronomia ensenyen als assistents a preparar plats que destaquen el sabor de la tòfona. Des de risottos fins a salses, els participants aprenen a incorporar aquest ingredient en les seves receptes, descobrint així la seva versatilitat en la cuina.

A més dels tallers, les Jornades de la Tòfona també inclouen de-

gustacions, on els assistents poden provar diferents plats elaborats amb tòfona, així com productes locals que complementen el seu sabor. Aquests esdeveniments no sols són una oportunitat per a gaudir de la gastronomia, sinó també per a conèixer als productors locals que es dediquen a la recol·lecció i comercialització de tòfones. La interacció amb aquests experts permet als visitants aprendre sobre el procés de cerca i recol·lecció de tòfones, una activitat que requereix habilitat i coneixement de l'entorn natural.

Un altre aspecte destacat de les Jornades de la Tòfona és la promoció de la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Els organitzadors de l'esdeveniment emfatitzen la importància de la recol·lecció responsable de tòfones, així com la conservació dels ecosistemes on creixen. A través de xerrades i conferències, es busca conscienciar als assistents sobre la necessitat de protegir aquests fongs.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Opinió.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita: Comunicacions dels Ports, S.A

C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 cdp@morella.net comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía: Ángela Beltrán, VíctorTena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Ana Sánchez, Rafa Ruiz

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

80 anys de l´alliberament del camp d´extermini d´Auschwitz

(27-1-1945 - 27-1-2025)

Carlos Sangüesa.

Mai oblidaré açó, encara que estiguera comdenat a viure tant de temps com el mateix Déu. Mai. (Elie Wisel) “Al Mon estan passant coses terribles, no hem aprés ninguna lliçó” Janina, polonesa 94 anys. Supervivent d´Auschwitz “El pasado es un punto de referencia, para lo bueno y para lo malo. Sobretodo para lo malo. De ahí la importancia ética y educativa de la memoria. En este sentido, la historia, en cualquiera de sus variantes, tendría que ser una materia de prestigio en el sistema educativo. Sin ella no es posible habitar el mundo.”

J. Carlos Melich. “La fragilidad del Mundo”

Fitxa tècnica: Auschwitz. Camp de concentració situat a 43 km. de Cracòvia. Entre en funcionament el 20 de maig de 1940 i és alliberat el 27 de gener de 1945 per les tropes de l´exercit soviètic trobant amb vida a 7.600 persones. Dels 77.000 menbres de la SS que van treballar en els camps d´extermini, sols 1.650 van ser comdenats .És el centre d´extermini més gran de la història del nazisme. En menys de cinc anys van passar 1.300.000 persones i van morir 1.100.000 ( el 90% jueus). Supervisat per H. Himler i dirigit per Rudolff Hoss. A l´entrada es podie llegir: “Abreit macht frei” El treball vos farà lliures. Auschwitz és un aconteiximent singular perquè ha possat de manifest una capacitat humana del mal fins ara desconeguda. Auschwitz era un mal "diabòlic" que excedie la capacitat del ser humà. Ara ja sabem, per Auschwitz, que “el mal radical”, pot ser “diabòlic”. La filosofa Hannah Arendt l´ ha definit com “la banalitat del mal” per donar a entendre que eixe horror es va produir per l´extranya proximitat de l´home criminal a l´home normal. “Els empleats” de la fàbrica de mort eren gent normal que se van transformar en criminals quan la producció industrial de mort se va insertà en un pla estratègic guiat pel principi de que” tot el que és posible és necessàri”. Lo comú entre Auschwitz i altres formes de violència és la insignificància del sofriment i la normalitat amb la que la construcció de la història ha produït i produeix victimes. I Auschwitz és incomprensible perquè, segons diu Primo Levi, compendre´l seria com justificar-lo: Auschwitz és injustificable, no n´hi ha manera de identificar les causes que expliquen racionalment el que va ocurrir. La llum que Auschwitz projecte sobre el sofriment humà que suporta la construcció de la història és que és injustificable. Segueix dient Primo Levi: “Si el Món arribara a adonar-se de que Auschwitz mai ha existit, seria molt més fàcil edificar un segon Auschwitz. I no n´hi han garanties de que aquesta vegada sols acabara amb els jueus. Recordar és necessàri perquè lo passat pot tornar a passar. Recordar sempre per no oblidar mai.”

Han passat 80 anys i em pregunto i vos pregunto: creem que ho sabem tot sobre L´Holocaust, que res ja ens pot sorprendre?. L´historiador Xavier Irujo, 59 anys, catedràtic de Estudis del Genocidi a l Universita de Nevada (Reno USA) nascut a Caracas i fill de pares exiliats ha escrit el llibre La mecánica del exterminio

(Crítica 2025) on examine d´una forma minuciosa la maquinaria assassina del règim nazi. (La resenya sobre este llibre es pot llegir a Babelia. EL PAIS 25-1-2025 per Jacinto Antón). Irujo ens descriu, sense estalviar-se cap detall el funcionament de la cadena de l´extermini. Ens porte no sols a les càmeres de gas i les foses sino a veure com a novetat cóm es morie en els vagons dels trens, en les barracons dels camps o en les caixes del camions gasificats.

“Analitzo, apunte Irujo, la varietat de formes que va adoptar l ´Holacaust” que recull la xifra de 17 milions d´assassinats, sumant els sis milions de jueus ( la Shoah específica), tres de presoners de guerra soviètics, més altres quatre de civils de l´URSS, no jueus, quasi dos milions de civils polonesos no hebreus, més 200.000 gitanos, prop de 300.000 persones amb discapacitat, un nombre indeterminat d´homosexuals, opositors polítics alemanys i uns 1.700 tèstics de Jehovà, sense oblidar als més de 5.000 republicans espanyols i a mils de morts d´altres nacionalitats. “Més del 80% de les víctimes foren executades per mitjos diferents al gas. Sempre hi havia altres mètodes”, recalque Irujo. En realitat , la forma d´assassinat preferit fou la fam acompanyada del fred i l´extenaució en la inmemsitat dels camps de concentarció-extermini com Dachau, Bergen-Lensen, Buchenwald, Bélzec, Sobibor, Treblinka, Auschwitz…. Tots els camps eren d´extermi-

ni. l´única diferència era quan se tardava en morir. El calcul sinitre de mort era de 5.000 persones diaries. És difícil establir quina és la pitjor història de les que recull Irujo. Sens dubte una és l´execució amb arma de foc de joves mares amb els seues criatures nadones a Auschwitz.

En l´article li pregunten a Irujo quin episodi és el que més el conmou. No és un episodi sagnant, respon. “És el d´un xiquet de vuit o nou anys que en una execució en masa dels Einsatzgruppen es done la volta de cara al seu executor que va a dispara-li i li pregunte amb els ulls ven oberts: ¿Estic ben co.locat així?.

Podem per tant coneixer la història d´Auschwitz, de l´Holocaust, de la Shoha, però no arribem a compendre res, perquè (ho he dit abans) com diu Primo Levi si ho comprenguerem ho justificariem. No se pot, en efecte, justificar moralment este genocidi, ni ningún altre.( com l´actual de Gaza). No n´hi ha cap explicació racional que done satisfacció a l´explicació d´aquest aconteiximent.

Elie Wiseel (premi Nòbel de la Pau 1986) tenie 15 anys quan fou deportat a Auschwitz amb la seua familia i altres 15.000 jueus des de la seua ciutat natal Sigthet (Rumania). Al camp d´extermini va veure morir a sa mare i una germana, i al camp de Buchenwald al seu pare. Fou lliberat quan tenia 16 anys i en 1958 escriu el seu primer llibre “La Nit” ( a Auschitz). No tenia nom, esperança ni futur i sols es coneixia pel seu n.º A70713. Escriu: "Aquella primera nit , la columna de deportats de la que formava part va passar prop d´una fosa d´on pujaven “flames jegants". Dins es cremava alguna cosa. Un camió es va apropar a la fosa i va llençar la seua càrrega: Eren xiquets xicotets. I segueix: “ Mai oblidaré esta nit, la primera nit al camp que va fer de mi una llarga/ nit tancada amb set claus./ Mai obliadré eixe fum./ Mai oblidaré les caretes dels xiquets i els seus cosos xicotets tarnsformats en remolins de fum baix un cel mut./ Mai oblidaré estes flames que van consumir per sempre la meua fe./mai oblidaré este silènci nocturn que m´ha arrencat

per tota l´eternitat el desig de viure. Mai oblidré estos instants que van assassinar al meu Déu i la meua ànima, i els somnis que/van pendre la forma d´un desert. Mai oblidaré açó, encara que estiguera conmdenat a viure tant de temps com el mateix Déu. Mai.”

Auschwitz no va poder ser pensat en tot el seu horror, però va tindre lloc. I quan lo impensat té lloc, se converteix en referència obligada del pensament, és a dir, en el que done que pensar. Han passat tan sols 80 anys d´este fet injustificable. Ens done que pensar, o ni tan sols ho recordem.?. O ha passat a ser una visita “turística” més per a fer-se fotos i penjar-les?. Més que el negacionisme és la indiferència el que fa més mal Auschwitz no és cosa del passat, perquè la xenofòbia,l´antisemitisme, l´islamofòbia, l´odi al diferent o el nacionalisme radical encara existixen 80 anys després de la barbarie, de l'Holocaust Veiem dins de la mateixa Europa una guerra que ja va pels tres anys ( 24 de febrer) amb mils de morts i a un dictador-populista-nazionalista -Putin- que vol retornar a la “Gran Rusia” amb el seu imperi i no dubtarie gens en utilitzar altra vegada les armes nuclears. Veiem una guerra salvatge i cruel amb un genocidi en directe amb més de 61.000 gazatís assassinats ( han mort més xiquets que dones i homes) per l´exèrcit del populista-nazionalista Netanyahu ( No fa el mateix que van fer els nazis amb el poble jueu?). Veiem (o

no) la guerra invisible de Sudán amb mils de morts i un desatre humanitari sense precedents. La guerra civil del Congo ignorada per tots. Veiem l´ascen al poder, altra vegada, del nou “emperador” ultranazioanlista-populista Trump (per cert el primer president criminal convicte, jutjat i comdenat) amb unes declaracions i fets que fan temó : 41 ordres executives signades desfent tota l´era Biden. Ha donat 2.000 milions per bombes a Israel. Ha organitzat caceries d´inmigrants a escoles, esglésies i hospitals. Ha tret a USA de l´OMS, de la firma del tractat de Paris. Ha anul.lat totes les ajudes econòmiques a l´exterior i vol pendre Groenlandia, Canada i El canal de Panama..Vol “limpiar” Gaza (recordeu que té 370Km2 i ´´es més menuda que el terme de Morella ( 415 km²) i la Comarca Els Ports (997 km2) de palestins (2 milons) enviant-los a Egipte i Jordania.... Envoltat el nou emperador per persontages tan sinistres i perillosos com el nou nazi-multimillonari Musk que, no dubte gens de fer el saludo nazi i recolçar a la lider del partir AfD neonazi d´Alemanya.(Per cert el dia 30 de gener de 1933 el partit Nacionalsozialista Obrer alemany (NSDAP) conegut com NAZI asumerix el control de l´estat quan el seu president Paul von Hinderburg nombre canciller a Adol Hitler lider -Fürer- d´eixe partit. Es pot repetir la història?). Milei, populista-nazionailista que portarà a l´ Argentina al desastre més gran. Meloni, neofascista italiana admiradora de Musolini. Orban president de Bulgaria populista i pro-rus. Abascal, ne-

"Recordar és necessàri perquè lo passat pot tornar a passar. Recordar sempre per no oblidar mai."

ofranquista, populista, antidemocràtic i negacionista de la memòria històrica. Bezos, Zuckerberg...que el seu unic negoci és determinà que debem pensar i comprar. Ho va profecitar el filòsof Bollard: “El consumisme desperta una gana que sols el feixime pot plenar”. Oligarques multimillonaris que 1% més ric de la població té més que el 95% restant. O, el més brutal: hi ha 26 oligarques que tenen tant com 4.000.000.000 que formen la meitat més pobre de la Humanitat, Oligarques que negen els canvi climàtic i volem “conquistar” Marte...Tucídides (460 a. Crist) historiador grec ja va dir: “L´origen de tots els mals està en el desig del poder que inspire la cobdicia i l´ambició personal” Vivim per tant temps dificils i convulsos on com va escrriure Martín Caparrós:… "Somos, en última instancia,los mismos que ya lo hicimos hace 80 años, cuando Hitler y Stalin y Rososvelt y los campos y las bombas". És així?

“Mañana -si es que hay mañana- quienes hoy se arman para una guerra nuclear y su matemática del exterminio masivo serán juzgados ante el tribunal de la historia como lo fueron Hitler y sus doctrinas, a las que hoy todos (?) consideran delirantes. Pero ese juicio siempre llega demasiado tarde. Es incapaz de volver la vida a las víctimas”.

Robert Jungk

P.D. Alguns libres per llegir i entendre més la barbarie de l´Holacaust

1.-Auschwitz. Los nazis y la solución final. Laurence Rees. Crítica

2,-El barracón de mujeres. Fermina Cañaveras. Espasa

3.-Historia de Khate. Espen Sobye. Siruela

4.-El niño con el pijama de rayas. Jhon Boyene. Salamandra

5.-La zona de interés. Martin Amis. Anagrama

6.-Eichmann en Jerulanen. Un estudio sobre la banalidad del mal. Hannah Arendt. Lumen

7.-Si esto es un hombre. Primo Levi

8.-La postal. Anne Berest. Lumen

9.-El hombre en busca del sentido. Victor Frankl. Herder

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

SERVEIS SANITARIS

FALTA DE METGES. Un any després des que es va aprovar el decret de zones de difícil cobertura, l'Hospital Comarcal de Vinaròs continua sense poder cobrir les places. El decret que es va aprovar el passat mes de febrer havia de ser un revulsiu per a un departament de Salut com el de Vinaròs, ubicat a 80 quilòmetres de Castelló, on cobrir places a voltes és "impossible".

En els primers mesos de funcionament del decret, l'Hospital Comarcal de Vinaròs va incorporar 10 professionals. Segons van confirmar des de la Conselleria de Sanitat, fins al passat estiu van arribar dos cardiòlegs,

El grup socialista de la Diputació de Castelló ha alertat aquest dimarts que el govern de Marta Barrachina continua amb el seu pla per desmantellar el Servei Provincial d'Assistència als Municipis (SEPAM). L'última acció ha sigut el trasllat de personal tècnic des de l'oficina territorial de Morella a l'àrea d'intervenció del Palau de les Aules de Castelló, una maniobra que, segons els socialistes, “evidencia la desconnexió del PP amb les necessitats de les comarques de l’interior perquè eliminen personal dels SEPAM per traslladar-lo a l'àrea econòmica de la Diputació”. “L'únic objectiu de l'equip de Marta Barrachina és la centralització i la retallada de serveis en àrees en risc de despoblament”. El diputat Rhamsés Ripollés ha denunciat que aquest moviment deixa la xarxa de punts d’atenció i assessorament a municipis “sota mínims” i que, si res no canvia, punts com els de la capital dels Ports, Traiguera, Benassal, Onda i Montanejos acabaran tancant les portes”. “Aquests centres són el cor i els pulmons de molts ajuntaments sense quasi plantilla pròpia, ja que ofereixen assistència jurídica, econòmica i informàtica que és essencial per al seu funcionament diari”. Si desapareixen, ha conti-

una neuròloga, una reumatòloga, un endocrí, un mèdic internista, una radiòloga, una cirurgiana i una terapeuta ocupacional. No obstant això, malgrat que sí que s'ha reduït el nombre de vacants, en diferents especialitats, com a Pediatria, i s'ha cobert al 100% el Servei de Cardiologia i Dermatologia, en algunes especialitats com Urologia encara falten professionals. Amb tot, i després d'una queixa del síndic de greuges, s'evidencia els problemes que té la Conselleria

de Sanitat per a fer efectiu el decret de zones de difícil cobertura malgrat els incentius que, recordem, afavoria a aquelles persones que cobriren una de les places de difícil cobertura en un hospital com el de Vinaròs amb una puntuació que gairebé triplica la d'una altra plaça com a interí, després de concórrer a concurs de mèrits sense haver d'examinar-se i amb incentius econòmics per a assegurar la cobertura de totes les places.

Ripollés acusa al PP de “destruir la Diputació dels pobles”

nuat, “obligaran alcaldes i regidors, que en la majoria dels casos no cobren per la seua dedicació, a desplaçar-se a Castelló o Segorbe per a realitzar gestions, dificultant encara

més el seu treball”.

El socialista ha assenyalat que el desmantellament del SEPAM afecta directament els municipis més xicotets i amb menys re-

VISITA DE LA GENERALITAT. La delegada del Consell a Castelló, Susana Fabregat, s’ha desplaçat fins a Cinctorres per a mantenir una reunió amb la seua alcaldessa Mireia Mestre. Durant la visita, Fabregat ha destacat el compromís del Consell amb la recuperació dels pobles afectats per la DANA: “És la nostra prioritat donar suport amb les ajudes urgents per als municipis afectats per les pluges”. A més, s’han abordat qüestions relacionades amb infraestructures viàries i benestar social. La visita ha inclòs un recorregut pel seu centre històric. De la mateixa manera, a Forcall, la delegada del Consell ha abordat amb l’alcalde, Santiago Pérez, temes en matèria d’educació, sanitat i indústria, i ha subratllat la importància del contacte directe amb els representants municipals. En este sentit, ha indicat que “només escoltant els alcaldes i entenent les seues necessitats podem oferir solucions reals per als seus veïns”. Fabregat també ha visitat l’emblemàtica plaça Major porticada, escenari de la recent celebració de la Santantonà, declarada festa d’interés turístic autonòmic i bé d’interés cultural. Amb esta visita, la delegada reafirma el compromís del Consell amb els pobles més menuts.

cursos, molts d’ells en risc de despoblació. “Estan completament desconnectats de la realitat de les nostres comarques. Aquest govern del PP està apuntant directament contra els municipis amb menys capacitat econòmica i de gestió, posant-los en una situació insostenible en la vessant tècnica a la que cal sumar la desaparició del fons de cooperació”, ha advertit. Ripollés també ha recordat que el PSPV ha presentat múltiples propostes per a mantindre el servei i que, lamentablement, totes han sigut rebutjades pel PP de Marta Barrachina. “Estan acabant amb la Diputació dels pobles, la que va liderar José Martí i que era un pilar fonamental per a garantir serveis i inversions als municipis més menuts. Des del PSPV no abandonarem aquesta lluita, perquè defensem una Diputació que no deixe ningú enrere i que siga una eina útil per al futur dels nostres pobles”, ha conclòs el diputat

ELS PORTS

MÉS BENEFICIATS. La Generalitat Valenciana ha ampliat a altres 9 municipis el llistat de pobles que rebran ajudes urgents per a reparar els danys ocasionats per la Dana, entre els quals trobem a Forcall i Olocau del Rey. A les comarques de Castelló no va causar tantes pèrdues com en València. No obstant això, moltes pistes, camins i depuradores es van veure malmeses. També va provocar solsides importants i des d’aquests municipis s’havien tramitat nombroses sol·licituds a l’administració autonòmica. També les explotacions agropecuàries han tingut pèrdues, però eixes de moment s’han quedat fora de l’ordre publicat en el Diari Oficial de la Generalitat.

La Mata triomfa amb la renovada «Vida del Sant»

La Mata ha viscut un cap de setmana intens amb la seua festa de Sant Antoni. Enguany com a novetat els majorals han preparat una obra totalment renovada, on també els menuts del poble han tingut cabuda. La raó és que un dels objectius de la majoralia era que tot el poble participara. Han estat gairebé dos mesos d’assajos i molt de treball per a fer-ho possible, però la veritat és que van deixar a tot el públic meravellat. Tian Gombau ha estat el director i també l’autor de l'obra que segons

explicava s’ha basat en un text del veí de Cinctorres, Ferran Guardiola. A l’obra detall no li va faltar. La història de Sant Antoni, encara que amb una versió més còmica, es va explicar. També de la gent del poble es va parlar i l’aparició de l’àngel a tots va deixar bocabadats. Els del mas del Tronquet, l’any passat van deixar el llistó molt alt i encara que semblava complicat de superar enguany s’han tornat a superar, veurem l’any que ve com ens sorprén La Mata en el seu Sant Antoni.

Palanques compleix amb el ritual i

s'acomiada fins a l'any que ve

L’elaboració de les coquetes, la matança del porc i l’arrossegament de les tronques han estat alguns dels actes principals del Sant Antoni a Palanques.

Però, si alguna cosa el diferencia de la resta de festes de la comarca dels Ports, és la torrada de xoriços que els mateixos veïns del poble elaboren uns dies abans. També el bandeig del gall i la diablera que

en aquest cas fa tot possible per portar a Sant Antoni i tot el poble fins a la foguera, la qual finalment és cremada per les botargues. Tot i que Palanques és menut i té pocs habitants, són molts els qui es congreguen aquests dies als seus carrers per a gaudir de Sant Antoni i enguany no ha estat menys. Complit el ritual, ara haurà d'esperar un any més per reviure la festa del foc.

ELS CARRERS ES TORNEN A OMPLIR DE TRADICIÓ, GERMANOR I FOC

Sant Antoni, és festejat a Herbers

Herbers ha viscut un gran cap de setmana amb la celebració de la festa de Sant Antoni. Nit màgica la de divendres amb un seguit d'activitats per honorar al patró dels animals en la festa més important de l’hivern i una de les més destacades de l’any. La 'barraca' principal, l’element central de la celebració, ja portava unes setmanes, des d'abans de Nadal, preparada per a ser cremada.

La comitiva amb, el cremaller i el guió obrint pas, i la diablera i els sants, recorria els carrers d'Herbers en aquesta nit tan especial al municipi, acompanyada sempre per la música de les dolçaines i els tabals. Visitant les cases del poble, més i més gent s’anava afegint. Les espurnes i els coets de la rècua de dimonis, li conferien encara més

màgia a aquest quadre.

La festa que ja tenia ben animats als que directament participen de l’acte, anava contagiant a més i més gent, a mesura que s'anava arrimant el moment d'encendre el monument a la natura: La barraca.

Aquesta gran pira de llenya ha requerit diverses eixides al monte, però com és habitual s’ha aprofitat els ponts de desembre i les festes de Nadal que hi ha més gent al poble, per a poder-la construir.

A la vora del foc es va trobar molta gent de tota la contornà. La carn a les brases, la música i el ball, la conlloga... tot va comptar de nou amb gran participació a Herbers. El dissabte continuaria la festa amb els actes religiosos i la ronda.

Ortells posa en marxa l'antic forn del poble, cinquanta anys després

Els veïns i veïnes d’Ortells ja tenen preparat el panoli de Sant Antoni. Un dolç que solen repartir durant la festa del patró dels animals i que enguany han tornat a coure en l'antic forn del poble. L’edifici on està ubicat es va rehabilitar l'any 2003 per a poder disposar d’un nou local de reunió al poble. Però el forn no funcionava des de feia gairebé cinquanta anys. Gràcies a l'espenta de tot el poble i en especial un grup de joves han decidit tornar-lo a posar en marxa i per fer-ho, han estat durant una setmana fent torns per a ficar llenya i pujar la temperatura per a poder fer les coquetes de Sant Blai i Sant Antoni. A

més enguany també s'ha recuperat la pastà del panoli en la que s'han elaborat 500 peces. Veïns i veïnes

de diverses generacions, han gaudit recordant i escoltant anècdotes de les celebracions i festes d’Ortells.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

EXÀMENS VALENCIÀ. La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) aprova el calendari dels exàmens de 2025. Les proves escrites de l’A2, B1, B2, C1 i C2 es faran el 4 d'octubre. Els aspirants coneixeran la nota de les àrees de comprensió escrita, comprensió oral i estructures lingüístiques, avaluades en aquesta primera jornada, abans de la fer les proves orals que seran els 18 i 25 d’octubre. D'altra banda, les dels llenguatges específics seran el 14 de juny i inclouen tres certificats de capacitació tècnica: llenguatge administratiu, correcció de textos i llenguatge als mitjans de comunicació. Tots els detalls es poden consultar en el web de la JQCV.

XXII JORNADES DE LA TRUFA

NOUS VEHICLES ADAPTATS.

L'Ajuntament de Morella ja ha posat en marxa el nou servei de lloguer de vehicles adaptats per a visitants amb mobilitat reduïda. Per fer-ho possible, el consistori ha adqui rit dos escúters elèctrics amb un cost de 7.200 euros finançat al 100% amb les ajudes del pla de sostenibilitat de la GVA. Aquests vehicles estan adaptats a les característiques de la ciutat, amb costes i temporades de fred. En aquest sentit, el regidor de Turisme, Javier Amela, ha destacat que “hem comprat aquestes motos pensant en les característiques de Morella, de manera que tenen un motor potent per a pujar

Tornen els menús especials amb trufa negra dels Ports

Tret de sortida a les XXII Jornades de la Trufa Morella-Els Ports. L’acte de presentació ha servit per a donar a conéixer els restaurants i establiments que participen en aquesta edició i també per a tastar alguns plats amb trufa que es podran degustar fins al pròxim 16 de març. Per a l'ocasió s'han preparat menús especials on es mostra la gran versatilitat de la tòfona que permet elaborar plats tradicionals, innovadors, dolços i salats.

Les jornades de la trufa no només s'han consolidat sinó que s'han convertit en un important revulsiu per al territori, ja que, aquesta època sempre és complicada per als restaurants i establiments que veuen una davallada quant a l'afluència turística.

La varietat d’aquesta zona és la ‘tuber melanospòrum’ i al seu voltant giraran totes les activitats. Cardenal Ram, El Mesón del Pastor, Pizzeria Lola i Vinatea són els restaurants de Morella que participen en aquesta edició juntament amb El Faixero, Reviscolem el Ring de Cinctorres i l’Hostatgeria Sant Jaume de Coratxà. Des de l’Associació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca (ASETMICO), que engloba a la majoria dels establiments participants es valora la importància de les jornades d'una manera molt positiva. La raó és que durant aquestes vint-i-dues edicions les jornades no només s'han consolidat sinó que s'han convertit en un important revulsiu econòmic per al territori. En aquest sentit, el president d'ASETMICO, Lluís Gargallo, explica que

les costes, així com sistema antibolcada que augmenta la seguretat” i ha afegit que “altres destins turístics amb carrers plans poden tindre altres vehicles més barats, però el cas de Morella és especial”. L’edil ha explicat que “es tracta d’una mesura necessària perquè molta gent preguntava a l’oficina per algun tipus de visita accessible per a persones amb mobilitat reduïda”. També ha comentat que “els vehicles estaran disponibles a l’oficina de turisme on les persones interessades els podran llogar”. Finalment, ha detallat que “una vegada adquirides, l’Ajuntament de Morella ha d’aprovar una ordenança que regule l’ús i els preus de lloguer”.

"fins i tot hi ha clients que esperen l’arribada de les Jornades de la Trufa per a visitar Morella i la comarca dels Ports".

Les jornades es completaran amb tallers amb degustacions a Casa Roque i visites guiades amb Noverint, les quals finalitzaran amb tast de productes i trufa a la

Imatge presa durant l'acte d'inauguració de les XXII Jornades de la Trufa

formatgeria El Pastor de Morella i Casa Guimerà. A més, durant el mes de febrer, la gastronomia es combinarà amb la cultura per a viure un cap de setmana molt intens amb Morella Negra com la Trufa. El festival gastro-literari que combina l’afició a la novel·la negra i degustacions amb tòfona.

LÍDER DEL RÀNQUING

Mediterrània de Mitjans, l'agència líder de la Comunitat Valenciana, ha obtingut un reconeixement nacional en l'estudi Agency Scope 2024. Ha aconseguit el primer lloc en el Rànquing Global de Valoració de Clients i el segon en el rànquing general, reforçant la seva posició com a referent en el sector. Aquest èxit destaca el seu compromís amb l'excel·lència i la confiança dels clients. Gràcies a la seva aliança amb GroupM, combina la proximitat d'una agència local amb recursos globals. A més, és pionera en tecnologies avançades i anàlisi de dades, oferint solucions innovadores i personalitzades que generen resultats d'impacte.

"MENUDO LIO". La fundació FISAT

Salesians Social, dedicada a fer costat a jove situació de vulnerabilitat, ha donat a conèixer el seu nou projecte titulat “Menudo lio” a Vilafranca. Aquest projecte consisteix en un conte educatiu que inclou un recurs addicional creat pel grup d'amigurumi de la localitat, la qual cosa facilita la comprensió de la història de Pau, protagonista del relat. FISAT Salesians Social compta amb tres persones de Vilafranca: Emma Llopis, Francesc Fabregat i Carla Fabregat. Gràcies a la participació del Grup d’Amigurumi es torna a escriure un altre capítol de col·laboració entre el poble i la fundació.

ALCANAR. Membres de la colla de dimonis de Morella participen en l'encesa de torres pels drets humans a Alcanar per sensibilitzar sobre la situació que viu el Mediterrani on moltes persones perden la vida cada any.

Creix l'oferta de lloguer turístic en detriment del residencial

El problema de la vivenda ja fa temps que ha arribat a les comarques de l'interior. Les cases que estan per vendre són velles i solen ser massa cares tenint en compte la rehabilitació.- Les possibilitats de lloguer també són escasses en els nostres municipis, però el lloguer turístic no para de creixer. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, sols Castell de Cabres, Palanques i Ares no tenen cap casa per a lloguer turístic. Per contra, Morella, a més de les places hoteleres, disposa de 74 cases per a turisme rural, li segueix Vilafranca amb 18.

Un dels pobles que en percentatge de població més cases de lloguer turístic té és Olocau del

MADRID. L’escenari principal de la Comunitat Valenciana a FITUR (Fira Internacional de Turisme) ha acollit la presentació del nou projecte turístic i cultural de la Mancomunitat Alt Maestrat: El Camí dels Càtars. La presidenta de l’entitat, Marta Pitarch, ha encapçalat una exposició amb difusió nacional i internacional en la fira turística més important del món, FITUR. ‘El Camí dels Càtars’ retrocedeix en el temps per a tornar a l’època medieval, quan els càtars van habitar l’Alt Maestrat, caminant pels assegadors i coneixent els seus pobles.

Rei, 11 segons la font oficial, les mateixes que la Pobla de Benifassà. 6 en comptabilitaza Castellfort. Cinctorres i Forcall en tenen 5 cadascun; Sorita, Portell i la Mata en tenen 4; Vallibona, Todolella i Herbers disposen de dos cases en cada lloc destinades a lloguer turístic, i Villores disposa d’una vivenda de turisme rural.

El diari Mediterraneo publicava aquesta setmana un article al voltant del boom de les vivendes turístiques, una modalitat d’allotjament que prolifera, afirmaven, en les comarques de l’interior, però també a la costa per qué, de fet, sols 19 municipis de la província no disposen de cap casa dedicada a lloguer turístic.

80É ANIVERSARI. Enguany es compleixen 80 anys de l’alliberament dels camps nazis i del final de la Segona Guerra Mundial. Amb motiu del dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust, el col·lectiu Amical Mauthausen llençava un manifest en el qual començava dient: El 80 aniversari de l’alliberament d’Auschwitz i altres camps ha tornat a portar a la memòria, aquesta setmana, als veïns de la nostra comarca que van patir als camps de concentració nazis.

A les comarques del nord, 21 persones van patir i morir en el camp de concentració Mauthausen i altres subcamps com Gusen. Alfredo Rovira, d’Ares; Graciano Sangüessa, de Benassal; Joaquín Gil, de Castell de Cabres, Camilo Castellfort i Demetrio Bellés, de Culla; José Carceller i José Ripollés, de Cinctorres; Francisco Bordàs, Juan Miralles i Gaspar Omedes, de Forcall; José Garcia, José Urquizo, Manuel Bellés, Manuel Bonet i Manuel Ferrer de

La Mancomunitat de la Taula del Sénia participa en el projecte OTRart «transformar residus en art». En aquest projecte de cooperació hi participen fins a sis països. Al Territori Sénia es farà la primera residència d'artistes sobre reutilització en l'entorn rural al mes de maig. La iniciativa compta amb socis com la ‘Fundació Cultural Rutes de l'Olivera' de Grècia l’’Associació Ruta Europea de la Ceràmica’ d’Itàlia, la ‘Mancomunitat Taula del Sénia’ d’Espanya, la 'Universitat d’Avinyó' de França, l’'Associació Croata de Turisme Rural' i la 'Funda-

ció ‘Iniciant-se’' de Malta, a més de la plataforma francesa 'Waste of Arts'. 'OTRart' té com a objectiu principal sensibilitzar la societat sobre la gestió de residus a entorns urbans, rurals i marins, promovent el reciclatge i pràctiques sostenibles mitjançant activitats creatives. En un context de crisi mundial de residus, provocada pel creixement demogràfic, l’augment del nivell de vida i la producció massiva de plàstics, el projecte busca convertir els residus en una oportunitat artística i educativa.

Morella; Julián Centelles de Portell; Julio Arrufat de Sorita; Francisco Benet i Marcelino Ortí de Vallibona; Manuel Fuster i Felipe Pallarés de Villores. Aquests són els noms de les víctimes del nazisme. Mauthausen va ser un dels camps de concentració més cruels per on van passar 200.000 persones i en van matar 120.000. Mauthausen va ser el camp nazi on van ser deportats més republicans espanyols: 7.533 identificats actualment. Situat a uns 4 quilòmetres de Mauthausen, van construir a finals de 1939 Gusen poc després van arribar els primers presoners. Entre els seus murs van trobar la mort uns 3.900 espanyols, 21 veïns d’Ares, Benassal, Castell de Cabres, Culla, Cinctorres, Forcall, Morella, Portell, Sorita, Vallibona i Villores van patir la inhumanitat del nazisme. Aquest 2025 es compleixen vuitanta anys de l’alliberament d’aquests camps.

OTRART, EL PROJECTE PER A TRANSFORMAR RESIDUS EN ART

Setmanari d’informació comarcal

El Notícies dels estudiants.

CENTRES EDUCATIUS

"Les últimes notícies dels alumnes de la Comissió de Ràdio i revista"

SANT ANTONI VILAFRANCA

Al llarg del mes de gener s’han celebrat a Vilafranca les diverses activitats de Sant Antoni. El cap de setmana del 4 i 5 de gener molta gent del poble i dels voltants van anar amb cavalleries

acudir a la casa dels majorals a fer un pastís per agafar forces abans de pujar amb totes les cavalleries cap al mas de Colau per agafar tota la malea per a la barraca. En acabar de carregar els animals vam dinar i vam

i tractors a replegar els troncs, el primer dia tots van anar a la partida de dalt i el segon a la partida de baix. Alguns alumnes de l'institut van ajudar els tractoristes a omplir de llenya els tractors.

El diumenge 12 de gener va ser el dia de les barres, a les 9.30 h del matí tothom va acudir al local dels majorals a menjar un pastisset, i a les 10:00 h de matí vam eixir cap a Palomita. Quan vam arribar vam veure com tiraven els pins i arrossegaven amb els animals, quan vam acabar vam anar cap al poble. Vam arribar a les 16:00 h, només arribar els majorals van preparar el dinar al parador a la gent que va acudir a les barres. El cap de setmana del 17,18 i 19 vam tindre un cap de setmana molt complet, començant el divendres a les 19 h per la muntada de la barraca per part de tots els majorals d’aquest any. El dissabte a primera hora vam

sortir cap al poble a omplir la barraca. Més tard, després de descansar un poquet i passar una bona estona amb la gent del poble al local dels majorals, vam acudir a la sala Carles Pons a veure la Vida de sant Antoni. Només acabar l’obra vam acudir ràpidament a la foguera i vam poder gaudir de l’encesa.

El diumenge 19 a les 10:00 h del matí va tindre lloc la ronda i tant la rondalla del poble com els personatges de la vida del sant van recórrer els carrers principals acompanyats de la

Diverses imatges de la festa de Sant Antoni

gent del poble, que va gaudir amb els cantadors i balladors de jota. A la vesprada, a les 17:00 h vam acudir al parador on es va celebrar l’almoneda, que consisteix en una subhasta dels productes que la gent dona als majorals. Alguns alumnes es van comprar el berenar i altres alguns animals com pollastres o conills.

SANT ANTONI CASTELLFORT

El passat dia 11 de gener del 2025 es va celebrar Sant Anto-

forces. Després, es va a recollir la malea i es va portar al poble amb tractors. També es van recollir els troncs, les barres i el maio. A l'hora de dinar ja s’havia acabat la jornada, i la gent que va participar va anar a dinar a la confraria. Seguidament, a la vesprada es van elaborar els pastissos i hi van participar totes les dones del poble, també a la confraria. Finalment, es van dur a la panaderia per coure’ls. El divendres 10 a la vesprada ja es va començar a muntar l’estructura de la barraca: es van plantar el maio i les barres. L'endemà, el dissabte 11 els participants que van acudir a la confraria a les 8 del matí es van repartir les tasques que s’havien de fer per muntar la foguera. A l'hora de dinar tots es van reunir a la confraria amb tot preparat. A la vesprada, abans que el sol s’amagara, els cavalls van fer l'entrada habitual a la plaça.

ni Abat a Castellfort. Però, els preparatius d’esta festa ja van començar el cap de setmana d’abans, el dia 4 de gener.

El primer cap de setmana es va dur a terme la recollida de la malea i també l'elaboració dels pastissos. A les 8 del matí, totes les persones que van anar a recollir la malea van acudir a la confraria a esmorzar per agafar

Imatge de la foguera de Sant Antoni a Castellfort

Seguidament, es va sopar a la confraria i després es van repartir els pastissos. Finalment es va cremar la foguera. Encara que este any feia molt de vent i hi va haver dificultats la foguera es va cremar amb èxit. A la nit va haver-hi discomòbil, i l'últim dia, el diumenge, es van vendre els pastissos que van sobrar el dia d'abans i es va replegar tot.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 677 . ÉPOCA II. DEL 31 AL 06 DE ENERO DE 2025

ES TIEMPO DE TRUFA

MORELLA CELEBRA, HASTA EL 16 DE MARZO, LAS XXII JORNADAS DE LA TRUFA DELS PORTS

LOS RESTAURANTES DE MORELLA OFRECEN MENÚS ESPECIALES CON LA «TUBER MELANOSPORUM» COMO PROTAGONISTA EN TODOS LOS PLATOS

Morella es una ciudad referente turísticamente de la Comunitat Valenciana por sus atractivos culturales y patrimoniales. En los últimos años también ha tomado especial relevancia entre los y las visitantes su variada gastronomía con platos tradicionales y de vanguardia con productos de proximidad.

LAS JORNADAS DE LA TRUFA SÓN LAS

PROTAGONISTAS DE LA GASTRONOMÍA DE INVIERNO EN MORELLA

Así nacieron las Jornadas de la trufa Morella-Els Ports, que están viviendo estos días de

invierno la 22ª edición, para mostrar la riqueza de este producto de la tierra y su versatilidad, que permite elaborar una gran cantidad y variedad de platos. En estas jornadas gastronómicas la trufa de la comarca de Els Ports es la protagonista. Las XXII jornadas de la trufa Morella-Els Ports se alargan hasta el 16 de marzo y cuentan con menús especiales, visitas guiadas y talleres de cocina para dar a conocer todas

La trufa negra o «tuber melanosporum» es la protagonista de la gastronomía de invierno en Morella las posibilidades que ofrece este producto característico de la comarca. Además, en febrero, la gastronomía se combina con la cultura para vivir el fin de semana gastroliterario de Morella negra como la trufa los días 21, 22 y 23 con escritores, escritoras y periodistas del mundo de la novela negra. Toda la información está disponible en la página web de Morella Turística. Hay que explicar que estas jornadas tienen como protagonista a la trufa negra dels Ports, técnicamente conocida com «tuber melanosporum». Se trata de un producto muy versátil que se utiliza en una

amplia variedad de recetas. Platos tradicionales e innovadores aceptan el sabor de la trufa para ofrecer una experiencia diferente e, incluso, los dulces y postres se combinan con este hongo considerado el diamante negro dels Ports. Trufa laminada simplemente con aceite y sal, cuidado para acompañar ensaladas o carpaccios, para aromatizar recetas de caldos o huevos. También enriquece las carnes rellenas, incluso brilla en el postre. La intensidad de su gusto, aroma y versatilidad que ofrece al cocinarla, convierten este fruto en la joya de la cocina morellana.

NO TE LO PUEDES PERDER

DEL 31 AL 3 FIESTAS DE SANT BLAI Y SANT ANTONI

ORTELLS

SÁBADO 1

TALLER DE COCINA DE TRUFA NEGRA CON DEGUSTACIÓN.

XXII JORNADAS DE LA TRUFA

Restaurante Casa Roque

CARNESTOLTES. El Carnaval de Morella 2025 se celebrará el 8 de marzo, día en que las históricas calles de la ciudad se llenarán de color y música, ofreciendo una experiencia festiva única. Lo más destacado son los desfiles de disfraces, tanto para niños como para adultos, que se caracterizan por no seguir las normas establecidas y tener un divertido y festivo desorden.

SEMANA SANTA. Una temporada ideal para volver a Morella es durante la Pascua. Las temperaturas primaverales invitan a salir al monte a comerse la mona, hacer los primeros paseos sin guantes y bufanda o disfrutar de las tradiciones.

Morella, sobretodo, tiene una peculiar procesión de Jueves Santo, en la que los cofrades llevan en sus manos los "misterios", es decir, objectos relacionados con la pasión y muerte de Jesucristo.

EL MISTERIO DE LA

LA TRUFA NEGRA DE MORELLA TIENE UNA PECULIAR HISTORIA DE LA MAGIA DE LA NOCHE, DE LA TIERRA Y

Cada época del año aporta una personalidad culinaria a la reconocida cocina de Morella Pero, sin duda, el otoño y el largo y frío invierno marcan las pautas en la gastronomía morellana. Es tiempo de setas y, sobre todo, de trufa, de la trufa negra de Morella, codiciado y sabroso fruto de la tierra. La Trufa Negra de esta tierra es todo un referente del sector español y europeo. El origen de la trufa ha sido un enigma desde los más antiguos. Teofrasto las consideró hijas de las tormentas y de los rayos. No faltó quien las consideró agallas producidas por picadura de insectos, o incluso parte del reino mineral. Este el preciado fruto se caracteriza por el aspecto globoso, negro, áspero e irregular, añadiendo su prolongado y fuerte olor.

Los antiguos egipcios la comían rebozada en grasa y cocida en papillote, los griegos también la conocían y cuentan que en el siglo IV a. de C., en un concurso gastronómico el premio lo mereció un guiso con láminas de trufa.

Para los romanos, la trufa de Libia era el mejor manjar en las mesas de lujo.

Mientras estas culturas atribuían a la trufa valores afrodisiacos, en la Edad Media se llegó a ver en el hongo poderes diabólicos, pero se seguía buscando y consumiendo, sobre todo entre la nobleza. En el Renacimiento la trufa volvió a brillar desde la cocina francesa, hasta hoy que sigue manteniendo sus

privilegios gastronómicos y toda su leyenda de oro negro.

La temporada de recolección de la trufa se extiende desde noviembre a febrero.

El mercado de Morella se celebra tradicionalmente los viernes, por la noche, sin que nadie se percate de esta actividad. Tan solo el penetrante olor de la trufa

en la calle delata la presencia de estas transacciones.

Es uno de los mercados de trufa del país más importantes. En Morella se dan cita numerosos compradores y realizan las transacciones manteniendo todo el magnetismo que envuelve a este preciado carpóforo.

La mayoría de la trufa negra que

Y TAMBIÉN...

LA TRUFA

se obtiene en las tierras de Morella y de la comarca dels Ports se traslada a Francia donde se comercializa y donde es muy apreciada en su gastronomía.

De hecho, la trufa fue conocida en Morella cuando en los años sesenta del siglo XX unos ‘buscadores’ catalanes viajaban a esta comarca para rastrear en estas mon-

«LA

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada.

Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

tañas ‘algo que tenía un fuerte olor’. Esta actividad despertó la curiosidad de los morellanos de la época que descubrieron no sin asombro la trufa y su importancia, y comenzaron a buscarla y recolectarla.

La trufa negra o de Perigord, conocida como ‘el oro negro de Morella’, nace en las entrañas de la encina, estableciendo una simbiosis o micorrizas de la que se benefician tanto el hongo como la planta leñosa. Las condiciones climatológicas han de ser muy precisas para el desarrollo del fruto. Sus necesidades hídricas precisan humedad en primavera y verano y, además, desarrollarse en zonas altas y frías.

La trufa negra de Morella podemos degustarla en una amplia variedad de recetas. Deliciosos revueltos de huevo, cruda acompañando ensaladas, acompañando guisos y carnes estofadas, presidiendo rellenos de aves de caza, cordero, cerdo y ternera, en exquisitos patés caseros, en los fiambres donde la trufa aporta aroma, color y mucho sabor. Y hasta su presencia en los postres...

Para conservarla nada mejor que un buen coñac que adormezca el fruto durante meses, fortaleciendo, además, su aroma y carácter.

Después, el licor que guarda la trufa absorbe el sabor, siendo muy útil en numerosos platos de carnes horneadas y estofadas.

La trufa es hoy un elemento clave de una gastronomía innovadora que ha ido creciendo sin perder la cultura ancestral de sus sabores.

Es una cocina de gran sabiduría que no ha perdido sus orígenes árabes, medievales, judíos, mediterráneos, y que ha ido evolucionando con los tiempos. Un saber culinario que ha ido transmitiéndose de generación en generación, como un preciado legado.

Es como esta tierra, vieja y joven, en plena armonía entre la historia y el mañana.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de la ciudad de Morella, siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

CUINA DE LA TRUFA DELS PORTS»

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR.

Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA. Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Cerradas temporalmente

Agenda.

—Vilafranca.

Diumenge 2 de febrer (Festa de Sant Blai) 10,30h. Missa baturra en honor a Sant Blai i benedicció dels caramels. Seguidament, convit junt al Campanar i Ronda de Sant Blai pels carrers del poble.

16h. Cinema a la Casa Social. Sessió infantil amb la pel·lícula 'Up'.

18,30h. Cinema a la Casa Social. Sessió Adults amb la pel·lícula 'Las cosas sencillas'.

—Ortells.

Sant Blai i Sant Antoni Divendres 31 de gener 10h. Encesa de les tronques i esmorzar. Durant tot el dia es podrà gaudir de les tronques. 19,30h. Preparació del sopar de germanor amb les tronques.

22h. Sortida de les diableres i volta per les bodegues amb la col·laboració dels Gaiteros de Morella.

23h. Plaça major. Encesa de la foguera; repartiment del panoli, moscatell i aiguardent. 00h. Forn. Actuació amb el duo Paradís.

Dissabte 1 de febrer

11,30h. Cercavila a càrrec del grup dels Gaiteros de Morella.

12h. Ermita. Missa en honor a Sant Blai. 12,30h. Processó i retaule i a continuació Vi d’honor.

17h. Plaça major. Tradicional Oferta de plats típics. 18,30h. Actuació musical i xocolatada.

Diumenge 2 de febrer

12,15h. Cercavila a càrrec dels Gaiteros de Morella.

12,45h. Ermita. Missa en honor a Sant Antoni. 13,30h. Processo i retaule i a continuació Vi d’honor.

Dilluns 3 de febrer

12h. Ermita. Missa de difunts.

—Cinctorres.

Sant Antoni Divendres 31 de gener 9h. Esmorzar, eixida al monte per a buscar la llenya i muntada de la barraca.

14h. Dinar col·laboradors. 19h. Encesa de la foguera a la Plaça Vella i vespreig musi cal amb Sarao Rumba.

Dissabte 1 de febrer

13h. Dinar al Mas de Llecinto

17h. Tornada al poble i volta pels bars Benedicció i coquetes

8,30h. Despertà a càrrec dels gaiteros 9h. Esmorzar, eixida al monte per a buscar la llenya i muntada de la barraca. 14h. Dinar col·laboradors.

17h. Arrastre de les carrasques des del poliesportiu fins a la Plaça Vella i degustació de vi, cacaus i abadejo.

20h. Representació de "La vida del sant". A continuació, encesa de la barraca.

21,30h. Benedicció dels animals a l'església i seguidament, repartiment de les coquetes.

00h. Actuació del grup Resilientes i discomòbil The End.

Diumenge 2 de febrer

12h. Missa en honor a Sant Antoni. 13,15h. Jocs tradicionals a la Plaça del Pou.

—Ares del Maestrat.

Sant Antoni

Dissabte 1 de febrer

8h. Esmorzar

11h. Eixida cap al mas de Llecinto i tallada dels ròssecs

21h. Encesa de la foguera

22h. Sopar al local multiusos i ball

—Forcall.

Dissabte 1 de febrer

anar fins a Culla. Caminada 'Culla-Ares GR7' amb la possibilitat de començar el recorregut des de Benassal.

—La Mata.

Divendres 31 de gener

18,30h. Presentació del llibre 'La última primavera' d'Amparo Bellido Querol. Saló Actes Ajuntament.

20h. Missa en honor a Santa Águeda. A continuació, sopar al Mesón El Forn.

—Palanques.

Dissabte 1 de febrer

13h. Presentació del llibre 'La última primavera' d'Amparo Bellido Querol. Casa Cultura.

El notícies de perfil.

LA JOVE MORELLANA ESTÀ GRADUADA EN CIÈNCIES BIOMÈDIQUES

Joana Garcia, obre noves perspectives en les malalties neurodegeneratives

Joana Garcia és una jove investigadora morellana que ha dedicat els últims anys a l’estudi de les malalties neurodegeneratives.

Graduada en Ciències Biomèdiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, va continuar la seua formació amb un màster en Neurociències i, recentment, ha defensat la seua tesi doctoral amb una beca de la fundació Tatiana, atorgada només a tres persones de tota Espanya. Amb un expedient acadèmic brillant, reconegut amb el premi extraordinari de final de carrera, Garcia ha aprofundit en l’estudi de l’esclerosi lateral amiotròfica i la demència frontotemporal, obrint noves perspectives en la comprensió d’aquestes malalties.

Com va nàixer el teu interés per la ciència?

Crec que sempre m’ha interessat, però jo primer volia ser mestra, perquè m'agrada molt ensenyar. M’interessava la Biologia i entendre el perquè de les patologies. Per exemple, a l'institut vaig tindre una

professora de Matemàtiques, Nèlia, que em va encantar, i després vaig tindre a una professora de Biologia, que també em va agradar molt. Aquí jo crec que em va despertar una mica l’instint científic, però ja va ser en la universitat quan vaig descobrir, realment, que m'agradava la ciència. Vaig decidir fer Ciències Biomèdiques i la veritat és que vaig gaudir molt de la carrera. En aquell moment jo no sabia el que era investigar, però vaig tindre la sort de conéixer a professors que em van estimular i al final em vaig decantar per fer el doctorat i investigar en Neurociències. Com va ser el contrast d’estudiar a Barcelona?

Al principi vaig notar especialment el canvi d’estudiar a Barcelona. L'institut de Morella és superfamiliar, és un poble i al final ens coneixem tots, i després arribar a l'Autònoma, on tot és enorme, que pareix que no eres ningú, és un gran canvi. Els primers mesos em van costar una mica, però de seguida em vaig enganxar, i tindre un nucli bo ajuda a estar millor i

que els estudis també vagen millor. Has pogut compaginar els estudis i el doctorat amb altres activitats?

Sí que és veritat que Biomedicina és una carrera bastant intensa i el doctorat igual… Són carreres de molta dedicació, i òbviament, fas més hores de les que deuries, o de les que et paguen. Però al final crec que la clau és organitzar-se, jo he tingut molta vida durant la carrera.

Quan t’organitzes pots fer-ho tot, és qüestió d’implicació, constància i perseverança.

També has trobat temps per tornar a Morella.

Sí que torne prou al poble, perquè Morella m'aporte la pau i la tranquil·litat que ací a Barcelona no tinc. I al final, tinc els amics d’ací, que allà també en tinc, però casa és casa i eixir una mica d’aquest ritme frenètic m'aporte pau.

Quan comences a interessar-te per les malalties neurodegeneratives, com la ELA i la demència frontotemporal, objecte d’estudi de la teua tesi?

En la carrera estudiem tots els àmbits de les malalties, ja siguen neurològiques, infeccioses, càncer… Però a mi el sistema nerviós sempre m'havia cridat l'atenció, perquè crec que és el que ens fa ser persones i dirigeix tot el nostre cos i n'hi ha moltes parts desconegudes, especialment el camp de les malalties neurodegeneratives. En la meua tesi he desenvolupat nous models per facilitar la comprensió de la ELA i la demència frontotem-

poral perquè són malalties en què la majoria dels casos no se sap el perquè i això dificulta tindre models amb què poder comprendre la patologia i fer teràpies noves.  Com has viscut aquests anys de treball amb la tesi?

El meu grup d’investigació és bastant gran i nosaltres treballem amb cèl·lules en cultiu, que és com a un “plat” diguem; i després també amb models animals, concretament el ratolí. El que fem és estudiar aquests models animals i en acabat, en laboratori, intentar comprendre quines alteracions produeixen la malaltia. I extraem les mostres i mirem el microscopi o a nivell més molecular, si hi ha alguna alteració que podria ser una diana per fer una teràpia. A part de la investigació també anem a congressos perquè al final la ciència implica connectar amb molta gent que està estudiant el mateix per ajudar-nos entre tots i totes i arribar a aportar alguna cosa a la societat. De fet, vaig fer una estada a Bèlgica de tres mesos per aprendre unes tècniques que es feien al laboratori i que després he extrapolat ací per avançar en el meu projecte.   Quines diferències vas veure entre el sistema d’investigació científica de Bèlgica i el d’Espanya? Quan vaig estar a Bèlgica vaig flipar amb la inversió que es feia i pensava que ací ho hem de pensar tot molt bé abans d’investigar, dissenyar-ho per assegurar-te que eixirà bé i procurar gastar el

mínim de diners. Allà a Bèlgica no ho havien de pensar tant, hi havia moltes més facilitats, això em va xocar. A escala d'investigació científica depens bastant de les beques, has de treballar-t’ho molt, i això sense una bona família i uns bons amics que t'ajuden pot costar molt. I més a Espanya, on l'oferta és bastant precària. La

ciència funciona mundialment, global, i tu necessites relacionar-te amb gent de tots els països. També és cert que, malauradament, a molts altres països hi ha més inversió i estan més avançats. Llavors, poder anar a laboratoris capdavanters en allò que investigues i aprendre d’ells és importantíssim.

Joana Garcia en el laboratori.

Laia Meseguer.

En qui t’has recolzat durant aquests anys tan intensos?

Sobretot en la família, en els amics de Morella i en els amics de Barcelona, que la majoria també treballen al laboratori, perquè al final es passen tantes hores junts que fas com una petita família.

Dels resultats de la tesi, amb què et quedes?

Em quede amb que he caracteritzat un model que després podrà servir per a estudiar l’ELA. En aquest

l’ELA, arribes als assajos clínics i veus que no funcionen, i això també és decebedor. És una malaltia devastadora perquè el pacient, o la majoria dels pacients, moren entre els dos i els cinc anys, i no es poden moure, però són conscients de tot. A més, només hi ha un fàrmac que s'ha acceptat per a l’ELA des de fa 20 anys, no s'ha aprovat cap més. I aquest només allarga la supervivència tres mesos, que al final és molt poc de temps. També és bastant frustrant per a la comu-

cas, les cèl·lules immunitàries del cervell.  I després també he fet un model que pot tindre l’ELA i demència frontotemporal, en el meu cas, només s’ha desenvolupat demència frontotemporal, perquè és interessant saber per què ha produït una malaltia i no l'altra.

Jo el que he estudiat d’ELA són les cèl·lules immunitàries del cervell perquè ajuden a matar les neurones que controlen els músculs, que són les que moren en l’ELA. I com les cèl·lules de ratolí i les humanes són paregudes, però amb alguna diferència, agafem microglia humana i la posem al ratolí per poder-les estudiar en un context més real. I en la part de demència frontotemporal, com aquesta alteració genètica era coneguda, he fet un animal transgènic i he mirat quines alteracions tenia a nivell de conducta i a nivell motor.

Les famílies de pacients d’ELA confien en la recerca científica per tenir esperança?

Quan he parlat amb familiars o pacients d’ELA i els he dit que anava a fer el doctorat per investigar l’ELA estaven molt agraïts. Però també soc realista que el que he fet és una petita aportació al camp i és un procés molt lent. Jo treballe en recerca bàsica i fins a arribar a la clínica, n'hi ha molts de passos. Has d’anar escalant a poc a poc, assegurant-te que tot està ben fet, que els avanços són realistes… Perquè moltes vegades, i sobretot en el camp de

“Morella m'aporte la pau i la tranquil·litat que a Barcelona no tinc, al final casa és casa”.

nitat científica que en 20 anys no hi hem pogut aportar més. Sí que hem aportat coneixement, però no s'ha traduït en ningun tractament pels pacients. Llavors també ens fa replantejar què estem fent malament, o com ho podríem fer millor.  Quines similituds tenen la demència frontotemporal i l’ELA per estudiar-les en conjunt?

No tenen res a veure, però sí. Perquè històricament es pensava que eren dues malalties independents. Però en 2011 es va descobrir que hi havia una alteració genètica que era una causa comuna per a les dues malalties. Llavors, el que s'ha vist és que realment l’ELA i la demència frontotemporal és un espectre, doncs es pot tindre l’ELA, demència frontotemporal o ambdues. Per això en la meua tesi ho he incorporat tot, models d’ambdues malalties.  S’han ampliat els referents de dones científiques des de la teua època de l’institut?

La veritat és que no recorde tindre ningú referent de dona científica quan estudiava a l’institut. Sí que és cert que està canviant i s'està treballant per promoure i visibilitzar el paper de la dona en la ciència. En diverses ocasions he fet xerrades a instituts amb motiu del Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència per explicar que històricament hi ha hagut dones que no han estat reconegudes i que han aportat coneixements valuosíssims per a

la neurociència i també perquè els adolescents d'ara vegen que persones normals poden fer ciència.

Progressa l’equitat en els equips als laboratoris?

En la gràfica de tisores, que és la representació gràfica del biaix de gènere a les universitats o centres de recerca, es veu com a mesura que vas escalant des del doctorat a catedràtic cada vegada hi ha menys dones i més homes, i això continua estant present en les institucions. Al meu laboratori la majoria som dones, però els caps són homes. Això és una mostra del que passa a nivell de totes les institucions i a nivell global. I també és probablement perquè les dones es van perdent pel camí perquè tens menys ajudes, o si et planteges tenir una família o deixes de produir… Al final el que es valora és tindre papers, producció científica. En aquest sentit, els homes tenen més facilitats i jo crec que en eixe punt és quan minva la representació femenina en alts càrrecs.  Com veus el (teu) futur en la investigació i la ciència?

El veig incert perquè el món de la ciència és una mica inestable i crec que no està molt ben pagat. També es fomenta molt marxar d’Espanya perquè les oportunitats que n'hi ha ací són poques i no s'inverteix. Acabes encadenant contractes curts que depenen de projectes i sempre són d’un o dos anys. Després pots acabar aconseguint una plaça i són 5 anys fins que et vas estabilitzant. Però clar, arribes a estabilitzar-te als 50 o 55 anys, i de vegades penses: “Fins a quin punt jo vull lluitar per això?”. És una pena perquè a Espanya hi ha científics superpotents i s’inverteix molt en educació i en formar persones però no en investigació. És una llàstima que aquest talent se'n vaja. Jo personalment, ara estic en un punt que no sé molt bé què fer, de moment em quede a Barcelona, al laboratori per acabar coses i també estic fent

el màster de professora d'institut.

I tu no vols marxar fora? És una decisió complicada, perquè seria com començar una mica de zero. I quan vaig estar a Bèlgica vaig veure que soc molt de casa i m'agrada estar a prop. Llavors, si continue investigant serà per Espanya, m’agradaria estar prop de Morella. També has estat implicada a activitats a Morella, com l’Aplec. Sempre he intentat estar involucrada en petites coses. A Morella, sobretot, vaig estar a l’organització de l’Aplec, que va ser una experiència brutal. De fet, al laboratori, els companys flipaven amb l’Aplec i l’emoció que jo portava damunt. I pel final de la tesi em van fer un vídeo en què recollien el que havia passat durant aquests anys, com una pel·lícula que era l’Aplec dels Ports, però l’Aplec del meu grup d’investigació que es diu NFIS, i jo era l'organitzadora per guanyar diners per als doctorands. A banda, també forme part del comité d’Igualtat de l’Institut Neurociències i de la Comissió Executiva de l'Institut. Sempre m'ha agradat aportar el meu granet de sorra i entendre com funcionen les coses. Crec que és molt positiu per al creixement personal i per a la societat.   El teu entorn deu estar molt orgullós del teu currículum.   Sí, la veritat és són molts d’anys, molts esforços, i la meua família ho ha vist de molt prop. Quan vaig defensar la tesi van vindre, també alguns amics de Morella, tots estaven contents, i jo estava emocionadíssima, va ser un dia preciós. Hi ha més persones que es dediquen a carreres científiques a la teua família?

El meu germà és físio, que al final és àmbit de la salut, més a nivell clínic. Mon pare va estudiar Òptica i ma mare Matemàtiques. Era una edat en què molts ja tenien estudis universitaris, i doncs jo crec que nosaltres també hem continuat per eixe camí.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

La cara oculta de la guerra

Pep Querol. Historiador

La guerra sempre està envoltada d’un hal romàntic, èpic i heroic. No importa que a través dels estudis d’especialistes, o inclús a través del cinema i la televisió, s’intente la seua desmitificació. La violència és connatural a l’especie humana, i la guerra alimenta la nostra naturalesa. Com deien a l’antiga Roma, la guerra és dolça... per qui no l’experimenta.

Avui analitzarem una conferència feta a l’Acadèmia de Medicina Militar de Castella la Vella, el 6 de desembre de 1851, pel cirurgià Sebastián de Mesa titulada «Reseña histórica de las principales operaciones quirúrgicas practicadas en los hospitales de campaña, durante los seis años de la última guerra civil», això és, la I Guerra Carlina (1833-1840). Està publicada a la Biblioteca médico-castrense española, volum V, Madrid, gener-febrer de 1852.

Anteriorment a les últimes dècades del segle XX, quan s’analitzava una guerra, sempre se posava l’accent sobre els vencedors i sobre els generals i les seues tàctiques i estratègies; els soldats eren una massa anònima que només valien per fer estadística; les armes eren elements encisadors; què dir de les màquines bèl·liques; i de vegades, només de vegades, incidien en les causes i les conseqüències polítiques... però mai se parla del sofriment dels seus protagonistes. Cert és que a les últimes dècades, a través de treballs acadèmics, del cinema o la televisió, s’ha donat una visió més amplia del que implica la guerra, però fins no fa molt, l’actuació dels sanitaris, a les cròniques, era inexistent.

Aquesta circumstància no dubta de recordar-la Sebastián de Mesa a la seua conferència, una persona que, segons detecto en les paraules que diu, segurament patiria d’algun grau d’estrès post-traumàtic, «¿Cómo será posible que mi imaginación cansada y abatida por el espectáculo de las miserias de la humanidad, haya podido rehacer-

"«La historia de las guerras civiles, escrita con franqueza e ingenuidad, tiene el don de interesar. Pero el cuadro de las enfermedades que éstas producen al género humano, el de los tormentos que hacen padecer, y los daños que suelen producir, lo mismo que la enumeración de los medios dolorosos con que con frecuencia hay que combatirlos, ¿cómo podrán ponerse, sin excitar un sentimiento doloroso?

se para ocuparse en las bellezas históricas y literarias?», comenta quan justifica el seu treball, ja que aquest repàs no el faria per gust, sinó obeint ordres, «La historia de las guerras civiles, escrita con franqueza e ingenuidad, tiene el don de interesar. Pero el cuadro de las enfermedades que éstas producen al género humano, el de los tormentos que hacen padecer, y los daños que suelen producir, lo mismo que la enumeración de los medios dolorosos con que con frecuencia hay que combatirlos, ¿cómo podrán ponerse, sin excitar un sentimiento doloroso? [...] Tal es la tarea que se me ha impuesto. Hay en la vida de los hombres momentos de grande interés; el mío fue al empezar la campaña, donde sentí esa lucha terrible al ver que la mayoría de mis compañeros encontraron en los campos de Marte la miseria y la muerte: ¡muy pocos la fortuna y la gloria! Lo que nuestros corazones sufrieron en aquella aciaga época, nadie lo sabe. [...] particularmente en el ejército del centro el año 35, pues no se veía mas que el feroz placer de verter sangre, no en el acto de la pelea, sino después; se gozaban en el espectáculo de matar, de presenciar las angustias de las víctimas, y de asesinar a los hombres mas inofensivos: tales fueron las escenas que tuvimos que presenciar. Todo era llanto, muerte y desolación». La qüestió és que De Mesa estaria present a Morella aquell fatídic estiu de 1838, en el famós assalt de la muralla de les tropes de Marcelino Oráa, dedicant bona part del seu estudi a aquesta batalla. L’autor, abans d’arribar a aquest episodi, fa un repàs de les seues destinacions i accions que participaria, comentant alguns casos que van haver d’afrontar, des de membres dislocats a ferides de bala, passant per les temudes amputacions. Una idea que vol remarcar sempre, era la manca de mitjans i subministres mèdics, un relat molt interessant i que us recomano.

Com ja sabreu, el pla d’Oráa era destruir la part de la muralla entre Sant Miquel i la torre Redona, per assaltar Morella. Van aconseguir obrir bretxa, lloc per on intentarien entrar, moment que Ramón Cabrera s’ompliria de glòria amb la famosa foguera i la seua tenaç resistència que rebutjaria qualsevol intent cristí d’accedir per l’apertura, causant una gran derrota a Oráa i un colp molt fort a la moral de la causa liberal. Sebastián de Mesa dedica prou espai a aquesta batalla, ja que desbordaria qualsevol experiència prèvia durant la guerra. Afirma, com un avís a navegants, que el 30 de juliol, dia que Oráa posiciona les seues tropes a les altures del voltant de Morella, ja van tenir 200 ferits que atendre.

A la matinada del dia 14 d’agost començaria el bombardeig, i a la nit del 15 hi hauria el primer assalt d’infanteria, «el gefe de Sanidad, D. Gabriel Diaz del Castillo, en este terrible momento se adelantó con otros dignos compañeros hasta muy cerca de la brecha, para que fuesen curados oportunamente aquellos heridos que presentasen roturas de grandes vasos, los cuales, si no son auxiliados al momento, pierden muy en breve la existencia. En medio de aquel gran peligro, se practicaron algunas operaciones importantes. [...] La plaza rompió un fuego horroroso de fusilería, disparó muchísimas granadas de mano, y arrojó peñascos, precipitando a nuestros soldados, que habían arribado con las escaleras a la brecha». En eixe primer assalt hi hauria 25 oficials i 130 soldats ferits. El dia 17, després del primer fracàs, hi hauria un segon assalt, encara pitjor, 3 caps, 4 oficials i 270 soldats ferits, «No había raciones en el campamento: trabajamos día y noche sin reponer nuestras fuerzas, no oyéndose más que gritos de dolor, llenos nuestros vestidos de preciosa sangre vertida con un heroismo

sin igual. No teniamos local en las dos casas destinadas para tantos heridos». Eixes dos cases serien un parell de masos destinats a hospitals improvisats. El dia 18 d’agost, davant del fracàs, la quantitat immensa de ferits, i que no tenien subministres, van alçar el setge, en direcció a Alcanyís, en una marxa molt penosa, ja que els camins estaven tallats i eren contínuament hostilitzats pels carlins. De Mesa, acaba el seu resum amb una amarga declaració, «Trabajos inmensos pasamos en este desgraciado sitio sin que nadie, fuera del corto recinto en que nos hallábamos, se acordara de nuestros servicios, superiores a nuestras fuerzas». Ni un agraïment, ni tant sols un apretó de mans, ni un record en els centenars de parts i notícies que sorgirien de la batalla temps després. Així és, avui dia costa trobar

testimonis (molt més fora de l’àmbit acadèmic) sobre el paper dels sanitaris a les diverses guerres que hem patit al llarg de la història. Seguidament De Mesa passa a comentar casos concrets, dels que només en citaré algun, «Las amputaciones, particularmente de las extremidades, fueron las que se ejecutaron en más número». Això ho hem vist moltes vegades a les pel·lícules, i fa mal voreu, però ens pot donar una sensació errònia, això és, com si els metges d’aquella època només sabien més que tallar en comptes de curar. No era així, ja que De Mesa demostra en tot moment molta professionalitat, i no feien res perquè si, «Al momento que nos apoderamos de la casa que debía servir de hospital de sangre, se nos presentaron muchos heridos, y entre estos un soldado del regimiento de Córdo-

ba, con una herida en la parte media de la pierna izquierda, producida por bala de fusil, con fractura conminuta de los huesos, y mucho destrozo de las partes blandas, que se extendía hasta el pie; con dolor gravativo, temblor y movimientos convulsivos: la bala había pasado de parte a parte el miembro; entre la herida se hallaban porciones de lienzo, agarradas y fijas con las esquirlas grandes del hueso tibia; sin embargo de la escara que presentaban las partes blandas, no era esta suficiente para detener la sangre, que hubiera concluido con la existencia de este infeliz si no se le hubiese contenido por momentos. En vista del destrozo de todos los tejidos, emprendimos la amputación por el método circular en el tercio inferior del muslo, sin haber presentado la más mínima complicación. La ventaja de haber practi-

Imatge: Fotograma del film Salvar al soldado Ryan, d’Steven Spielberg i Robert Rodat, 1998.

cado en seguida la separación del miembro, estará al alcance de esta científica academia; pues si no hubiésemos pasado a este extremo, era indispensable hacer grandes y profundas incisiones, a fin de desbridar convenientemente las partes, para dar salida a las muchas esquirlas y demás cuerpos extraños. No es difícil conocer, que todas estas maniobras eran más dolorosas y espuestas a los accidentes que sucumben los enfermos, que la amputación. Además las incisiones y todos los demás remedios que nos proporcionaba el arte, no eran suficientes para preservar al enfermo de una intensa inflamación, que terminase por la gangrena, y aun por la muerte». En el primer assalt «que dieron nuestras tropas a la plaza, tuvimos que practicar cuatro amputaciones de muslo, que se verificaron al

siguiente día en presencia de un considerable número de Profesores», això és, de cirurgians, «Otro ofícial del expresado primer batallón de la Reina, Don José Suarez, teniente de la primera de granaderos, recibió en la misma brecha un casco de granada en el tercio inferior del muslo, fracturándole en pequeñas astillas el fémur hasta su parte media, con destrozo considerable de los tejidos blandos. Se desarrolló instantáneamente una tumefacción enorme y una inflamación violenta. Se le manifestó que para salvarle no teniamos otro medio que la amputación; la rehusó obstinadamente, así es que me limité a reducir lo mejor possible los fragmentos, y a extraerle las esquirlas que se presentaban al tacto, colocando el miembro del mejor modo que fue posible. Aparecieron flictenas gangrenosas en el pie, declarándose la gangrena en todo el miembro y un estado de debilidad. Los muchos ruegos de este infeliz para que le amputase, arrepentido de su anterior tenacidad, aunque con sumo disgusto me obligaron a verificarlo, con muy poca esperanza de buen éxito: la desesperación en que se hallaba, la tensión del vientre, la tumefacción de las partes blandas del miembro afecto; todos estos motivos eran suficientes para que el enfermo sucumbiese, como por desgracia sucedió». De Mesa no s’estalvia casos tràgics. Si us fixeu, el cas anterior era un soldat, sense nom; en canvi ara com és oficial sí que té nom, una pista de la sensibilitat elitista d’aquella societat. Després d’alguns casos més, passa a altres escenaris bèl·lics on estaria, per exemple a Llucena. Per acabar el seu relat, faria una proclama al seu auditori, «Profesores sabios y virtuosos del benemérito ejército español, bienhechores de la humanidad doliente, vosotros honráis vuestro destino, todas las autoridades bendicen vuestros nombres, elogian vuestras obras y respetan vuestro sabio comportamiento: esperad el premio de vuestras tareas, porque vuestros importantes y arriesgados servicios han sido útiles al Estado, a la profesión y a la humanidad entera». Un relat molt interessant el del cirurgià De Mesa, molt instructiu, i que ens recorda que la glòria de Napoleó, Cabrera o Espartero, se sustenten en el sofriment dels seus soldats. Ja acabem, Sebastián de Mesa, en un moment del seu relat afirmaria una veritat com un temple, «La observación y la experiencia deben ser consideradas como las únicas bases de la Cirujía». Ja ho deia Hipòcrates (s. IV-V aC), la guerra és la millor escola del cirurgià.

5-2

CF VILAFRANCA CF CANET

El Vilafranca superava al Canet al Serrito amb remontada. El partit va començar bé per als locals que al minut 2 inauguraven el marcador per mediació d’Enric Monfort amb l’1 a 0 en una jugada d’estratègia. El Canet va disposar d’un penal al minut 17 que va aturar Efrén, si bé poc després al minut 20 anotava l’1 a 1. Els locals van comptar amb alguna ocasió, encara que el Canet al minut 44 en una ràpida acció marcava l’1 a 2 amb el que s’arribava al descans. La segona part va ser de domini absolut del Vilafranca que al minut 51 empatava a 2 amb un gol de Ramón de cap. Poc després al minut 57, Ferrán aprofitava una errada del porter per fer el 3-2. El Vilafranca, sentenciava el partit amb el 4-2 marcat de cap per Nicolás després d’una jugada de rebots a l’àrea i el Canet es quedava amb 10 per expulsió. A falta de 3 minuts per al final, Ramón marcava el 5-2 definitiu que deixa al Vilafranca tercer amb 31 punts empatat amb el segon classificat, el Xert.

PÀDEL. Naix la Lliga Comarcal de Pàdel de la mà de l'empresa Activa'm. Vilafranca serà un dels pobles participants i que representarà la comarca dels Ports. Les competicions arrancaran el pròxim dissabte 8 de febrer i finalitzaran al mes de juliol, el diumenge 13, amb una competició en format de final que es

PRÒXIMA JORNADA

· UE VILANOVA

CF VILAFRANCA

Diumenge 2 a les 16h

' La Llacuneta'. Vilanova

· CE XERT

CE CINCTORRÀ

Diumenge 2 a les 16,15h. ' Les Forques'. Xert

Efrén Nicolás Héctor Enric Mateu

Adrián Gil Borja, Ferrán Héctor Bayot Ramón Edo Fernando Pablo Andrés Gonzalo

Jaime Gols:

1-0 (2') Enric

1-1 (20')

1-2 (44') Isaac

2-2 (51') Ramón

3-2 (57') Ferrán

4-2 (76')Nicolás

5-2 (87') Ramón

disputarà a Xert. Pel que fa a les partides s'intentarà que siguen totes en dissabte, és per això que també s'ha establert un horari que seria de 10 h a 14 h, jugant-se tres partides per enfrontament. D'altra banda, cal explicar que la primera partida tindrà un valor de 8 punts, la segona de 5 punts i la tercera de 4 punts. En aquesta primera edició s'enfrontaran a la pista un total de 10 equips de la comarca dels Ports, l'Alt Maestrat, Baix Maestrat, l’Alcalatén i la Plana Alta. Concretament d'Albocàsser, Atzeneta, Benassal, Catí, La Serra d’En Galceran, Les Useres, Tírig, Vilafranca i Xert. Cada equip estarà format per un total de 12 persones.

El CE Cinctorrà cau golejat a l'Arboleda de Sant Mateu

BENLLOCH

XERT

VILAFRANCA

ROSSELL

VILANOVA

CÀLIG

BENASSAL CATÍ

ALBOCÀSSER

SANT MATEU

SALSADELLA

ETURE 'B'

LA POBLA T.

CANET

VINROMÀ

CINCTORRÀ

El Cinctorrà va eixir clarament golejat en la seua visita al camp de l’Arboleda de Sant Mateu, partit canviat d’ordre per la resembrada al Pla de Mig Ull. Un partit que ja estava liquidat al descans amb el 4-0 per als locals. Al minut 24, arribava el primer gol santmatevà i al tram final de la primera part els locals encarrilarien clarament el partit. El 2-0 arribava al minut 37, el 3-0 al minut 40 i acte seguit, un minut després el Sant Mateu marcava el 4-0 amb el que s’arribava al descans. Poca història tindria la segona part amb un marcador molt clar per al conjunt local. Malgrat els intents del Cinctorrà per maquillar el resultat, el Sant Mateu sentenciaria totalment el partit. Al minut 56 els locals marcaven el 5-0 i a partir d’ahi vindria la golejada total amb el 6-0 al minu 62 i el definitiu 7-0 al 70. Una dura derrota que unida a l’empat del Vinromà situa al Cinctorrà novament com a cuer de la lliga amb 3 punts.

ALBERT FERRER QUART CLASSIFICAT A LA MITJA MARATÓ

L'atleta portellà Albert Ferrer acabava la seua participació a la Mitja Marató de Castelló a la quarta posició en categoria masculina realitzant un temps de 1 hora 09 minuts i 16 segons. Albert Ferrer sempre va estar al grup cadpdavanter de la cursa que seria de 10 corredors fins al kilòmetre 10 per quedar-se en un grupet de 5 corredors al tram final. Albert Ferrer va estar a punt de fer podi ja que arribava quart a la meta a només 3 segons del tercer classificat. Nova exhibició del corredor de Portell que va fer una gran cursa a Castelló.

Pepe Hugo

Marc Solsona

Gerard

Nico

Diego

Joan Manel

Josep

Brian

Pablo Viñals

Albert Palomo

Juan Pablo

Gols:

1-0 (24')

2-0 (37')

3-0 (40')

4-0 (41')

FRONTENIS

Clara derrota de l'equip de frontenis de Vilafranca en la seua visita al Club Frontenis Castelló on s'enfrontava al Castelló 'C' en una nova jornada de lliga a la 1ª Divisió Provincial. Les tres partides caurien del costat local que s'imposava per un global de 3-0 al Vilafranca que amb aquest resultat s'arrima a les darreres posicions de la classificació de la lliga.

PRÒXIMA JORNADA

> 1a DIVISIÓ PROVINCIAL Vilafranca - Castelló 'D' Dissabte 1 a 16h. Frontó Vilafranca.

PRÒXIMA JORNADA

· MORELLA FCCF RAFALAFENA

Dissabte 1 a les 17,15h. 'Fabrica de Giner'. Morella

1-1

MORELLA FC ORPESA CF

E'B'

TRAIGUERA

JOV.ALMASSORA

PEÑÍSCOLA

l Morella va merèixer guanyar un partit que va dominar des del principi fins a la finalització, però es va haver de conformar amb un empat per continuar lluitant per no entrar a la zona de descens. Primera part amb clar domini del joc dels locals i nombroses arribades a l’àrea del conjunt de Roberto Peiró que va fer mèrits sobrats per inaugurar el marcador, encara que s’arribava al descans amb el 0-0 inicial.

A la segona part, el domini morellà continuaria i el premi del gol arribava amb l’1 a 0 marcat per Andreu Ortí al minut 59. El Morella continuaria apretant i disposaria de varies ocasions clares de gol, disposant també d’un penal que va llançar Ferrán i no va poder transformar. Al minut 76 en una acció aïllada, l’àrbitre xiulava un penal molt protestat pel Morella a favor de l’Orpesa que significava l’1 a 1. Al darrer quart d’hora i al temps afegit el Morella ho va intentar de totes les maneres possibles però el gol no va arribar i tot es va quedar en l’empat a 1 gol.

Pau Giménez

Eyner

Migue

Catalin

Jordi Martí

Chillida

Andreu Serret

Arturo

Pau Meseguer

Moles i Ferrán

Marc Yeste

Jeordy

Mario

Álex Meseguer

Andreu Ortí

Mauricio

Gols:

1-0 (59') Andreu

Ortí

1-1 (76')

> ALEVINS (PREFERENT )

· NBF Castelló - CBF Morella

Dissabte 1 a les 9h. Castelló

> ALEVINS (1 ª ZONAL )

· CBF Morella - CB Almassora

PRÒXIMA JORNADA

> jUNIORS ( PREFERENT )

· CB Escolapias - CBF Morella

Divendres 31 a les 21. València

> INFANTILS ( 1ª ZONAL )

· CB Port Sagunt - CBF Morella

Dissabte 1 a les 11h. P. Sagunt

Diumenge 2 a les 10h. Morella

> ALEVINS MASC. (3ª ZONAL )

· CBF Morella - CB Onda

Dissabte 1 a les 11h. Morella

> BENJAMINS (PREFERENT)

· Vilareal BC - CBF Morella

Dissabte 1 a les 11h. Vila-real

FUTBOL BASE

> JUVENILS

· R. ELS PORTS FC 'A' 2-2 U.D. SANT MATEU

Gols: Pau Ferreres (2)

· ESPORTIU VILA-REAL 'C' 2-2 R. ELS PORTS FC 'B'

Gols: David (2)

> CADETS

· R. ELS PORTS FC 2-1 CD L'ALCORA 'A'

Gols: Álex i Cosmin

> INFANTILS

· CF TORREBLANCA 3-1 R. ELS PORTS FC 'A'

Gol: iván

· R. ELS PORTS FC 'B' 1-2 CF FOMENTO CASTELLÓ 'B'

Gol: Gerard

> ALEVINS

· CF TORREBLANCA 1-10 R. ELS PORTS FC

> BENJAMINS

· CF HURACÁN VILA-REAL 'A' 0-3 ELS PORTS FC 'A'

· R. ELS PORTS FC 'B' 2-1 CD MORERES 'B'

> PREBENJAMINS

· R. ELS PORTS FC 5-1 CF ALCALÀ

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

·Renomar Els Ports FC 'B' - CD L'Alcora 'B' Dissabte 1 a les 15h. 'Fàbrica de Giner'. Morella

> CADETS

·CD Vall d'Alba - Renomar Els Ports FC Divendres 31 a les 19,30h. 'L'Avenc'. Vall d'Alba

> INFANTILS

·CF San Pedro 'B'- Renomar Els Ports FC 'B'

Dissabte 1 a les 11h. 'Javier Marquina'. Grau

> ALEVINS

· Villarreal CF 'E' - Renomar Els Ports FC

Dissabte 1 a les 10h. 'José Manuel Llaneza'. Vila-real

> BENJAMINS

· Renomar Els Ports FC 'A' - CD Drac Castelló 'A'

Dissabte 1 a les 11h. 'Fàbrica de Giner'. Morella

· CF San Lorenzo 'C' - Renomar Els Ports FC 'B'

Dissabte 1 a les 10,45h. 'Parque Mérida'. Castelló

> PREBENJAMINS

· CF San Pedro 'B' - Renomar Els Ports FC

Diumenge 2 a les 11h. 'Javier Marquina'. Grau

La Fulla del Camp dels Ports.

APICULTORS ESPANYOLS HAN DENUNCIAT COMPETÈNCIA DESLLEIAL

Denuncien l'entrada a Espanya de mel barata i de mala qualitat

Un total de 32.000 tones de mel importada de diversos països va entrar a Espanya durant 2024 en clara competència deslleial a uns preus molt barats i amb dubtosa qualitat, segons denuncia LA UNIÓ.

Precisament, per a expressar eixe malestar dels apicultors de LA UNIÓ de la Comunitat Valenciana i homòlegs seus de la resta d'organitzacions d'Unió d'Unions han denunciat a Madrid davant la Representació de la Comissió Europea eixa competència deslleial i han reclamat mesures per a protegir el sector apícola davant la importació massiva de mels barates.

Aquesta concentració s'ha celebrat simultàniament a Portugal i a França com a signe de protesta del conjunt del sector en l'àmbit europeu. Segons les dades del Ministeri d'Agricultura de la campanya 2023/2024, el preu de venda d'un quilo de mel a granel a Espanya es va situar entre 3,99 i 4,18 euros. Enfront d'aquests preus, en 2024, van entrar només a Espanya 32.000 tones de mel importada a un preu mitjà

de tot just 1,77 €/kg, procedent en gran part de països com la Xina (1,16 €/kg), Argentina (1,87 €/kg), Ucraïna (1,88 €/kg) o mel d'origen xinés que arriba a través de Portugal (1,59 €/kg). Amb aquestes dades es comprova que el preu de la mel a granel importada entra amb uns preus rebentats que són un 131% més barats que els nostres.

Aquestes mels importades, de qualitat molt qüestionable, competeixen directament amb les produïdes pels apicultors valencians, reconegudes per la seua alta qualitat i sostenibilitat, però que no poden competir en preu amb productes que sovint són objecte de mescles i adulteracions.

Els apicultors valencians i de la resta d'Espanya pateixen una crisi sense precedents marcada per l'augment dels costos de producció, l'alarmant mortaldat de les abelles i la competència deslleial derivada de l'entrada de mels importades a uns preus irrisoris. Aquests factors han afonat la rendibilitat de les explotacions apícoles, posant en perill la subsistència del sector.

SENSE AJUDES. LA UNIÓ denuncia l'oblit de la Conselleria d'Agricultura respecte a les ajudes urgents per la Dana a les explotacions ramaderes de Castelló. Les basses publicades en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana únicament contempla en el seu annex un llistat de poblacions de la província de València i cap de Castelló.

Des del sindicat agrari consideren que és un tracte desigual i incoherent que trenca la unitat de criteris en la gestió d'ajudes per desastres naturals. Segons el seu secretari general, Carles Peris, "per una mateixa adversitat meteorològica, els ramaders de València seran compensats mentre que els de Castelló queden abandonats a la seua sort". Aquesta exclusió contrasta, a més, amb altres decrets aprovats per la Generalitat, com el recent pla d'ajudes de 12 milions d'euros per a reparar danys en infraestructures de 60 municipis de Castelló afectats per la DANA. "Si els Ajuntaments de Castelló han rebut fons pels danys, per què s'ignora als ramaders? És una discriminació flagrant que no té cap justificació tècnica ni política". Davant aquesta situació, LA UNIÓ insta al conseller d'Agricultura, Miguel Barrachina, a rectificar immediatament i ampliar el llistat de localitats beneficiàries. "Ens cansem d'escoltar promeses de suport al sector primari i al món rural, però en la pràctica aquestes paraules se les emporta el vent. Un ramader de Castelló té els mateixos drets que un de València, però per a aquesta Conselleria sembla que existeixen ciutadans de primera i de segona categoria", assenyala el secretari general Carles Peris. Tanmateix, adverteix de les conseqüències d'aquesta decisió, no sols per a les explotacions ramaderes de Castelló, sinó també per al teixit social i econòmic que depén d'elles.

Patrocina

Els preus del Porcí. 23/01/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,528 €/kg (sense variació)

1,540 €/kg (sense variació)

Setmana 4 del 20/01 al 26/01

80,00 € (sense variació) 67,00 € (baixa 10 €)

23/01/2025

60,00 € (sense variació)

China (Min. Agricultura) no disposem

Porc viu

Garrí (Lechón) no disposem

Els preus del Boví. (Mercolleida) 22-01-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,70 €/kg (puja 0,02 €) 6,70 €/kg (puja 0,02 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 022-01-5

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,13 €/kg (baixa 0,09 €)

€/kg (baixa 0,07 €)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 24-01-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,04 €/kg (baixa 0,03)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 07-01-25

Conill (Pes viu)

2,42 €/kg (baixa 0,03)

Conill (Pes viu) 2,30 €/kg (sense variació) (Loncun) 09-01-25

El més rentable per al ramader CATÍ (Castelló) Tel. 964 40 90 00 Fax 964 40 91 12

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

9,4 / 15,3

8,2/12,2

9,3/ 15,2

6,9/17,7

6,1/17,1

10,6/15,5

8,4/12,7

5,2/16,6

5,9/18,3

3,8/15,4

7,6/12,1

9,6/13,7

-0,9/14,9

4,7/12,2

3,6/13,8

0,1/15,7

-0,8/15,8

1,9/14,6

7,1/14,9

2,7/14,1

3,8/16,6

0,7/17,9

6,6/11,8

4,2/13,2

3,2/10,2

2,7/ 11,3

-0,7/9,7

1,6/12,4

5,1/9,9

1,3/11,7

2,7/13,2

0,6/12

5,6/10,4

3,2/11,6

-2,7/11,8

0,4/ 12,7

0,9/13,2

-1,2/14,7

-0,3/14,4

4,3/13,1

0,2/14,2

0,9/12,8

-0,4/14,2

4,7/ 12,7

0,9/ 8,8

9,6/12,1

8,2/ 12,7

11,1/13,2

8,7/ 14,7

5,9/ 10,7

13,1/ 14,4

11,3/ 13,1

6,9/ 14,2

5,8/ 12,8

10,2/ 17,7

8,9/ 12,5

5,3/ 15,4

5,6/ 16,1

3,8/ 15,7

5,8/ 16,7

7,1/ 19,1

7,1/ 19,3

5,9/ 17,2

3,5/ 14,5

6,9/ 17,7

7,8/ 16,1

4,7/ 11,1

2,9/ 13,3

5,3/ 15,4

“Per Sant Blai, un pas de cavall”

Recta final del mes de gener amb dies variables, però sense precipitacions a la comarca dels Ports. I és que a la darrera setmana hem comptat amb un oratge tranquil i amb temperatures prou elevades en general, especialment en quan a les mínimes es refereix. Però el vent també ha estat protagonista, sobretot als primers dies de la setmana amb fortes ràfegues de Cerç que també han contribuit en el fet de que baixaren les temperatures. Uns forts vents que si bé no han causat excesives dificultats a Vilafranca van fer tombar un arbre a la zona del mas de Capdestany, fent-lo caure a la carretera CV-15. El vent podria reaparèixer novament amb virulència al tram final d'aquesta setmana. I arriba febrer, un mes sempre de gran incògnita meteorològica i capaç absolutament de tot. Com diu La Ronda de Boltaña en una de les seues cançons "Febre-

3,2/ 9,3

-0,8/ 7,6

1,2/ 8,6

0,3/ 11,2

-0,7/ 11,6

1,6/ 9,6

2,2/ 6,8

-0,3/ 10,3

1,4/12,3

0,4/10,6

1,4/ 5,6

2,6/ 7,9

rillo loco, únete a la fiesta". Anem a veure si el segon mes de l'any, bastant boig habitualment ens depara un bon oratge. Mes de fred, de vent, de neu i gel però que també sol ser moltes vegades una falsa primavera que fa traure les flors d'arbres com els ametllers i que tantes i tantes vegades es gelen. No és la comarca dels Ports terreny d'aquestos arbres però si terres veïnes com el Matarranya, el Baix Maestrat o també l'Alt Maestrat.

Pel moment, l'oratge es presenta estable i assolellat per als primers dies de febrer. Això si, les temperatures podrien ser bastant baixes i negatives a moltes zones de la comarca dels Ports durant les nits i matinades. Ja està ací febrer i l'hivern continua avançant buscant la primavera. Pluja i neu pel moment ofereixen un bagatge prou fluix.

"Si

la Candelera riu..."

La predicció de Lorenzo Boix.

El refrany el podem agarrar de moltes maneres, ja que té el significat que li vulgues donar. Ens quedarem en la de "si la candelera riu, tornar-te'n al niu" i pareix que així serà, perquè tindrem un cap de setmana de fred, amb un dissabte en mínimes entre els -1 i 3 graus i màximes entre els 3-7, que junt amb la nuvolositat que tindrem bona part del dia faran que la sensació siga de bastant de fred, amb possibilitat que entre mig matí i meitat de vesprada tinguem ruixats o arabogues, que serien de neu en cotes entre els 900-1000 metros. En principi coses de poca entitat, però que puntualment podrien enfarinar els pobles més alts. En passar estes nuvolades, matinada de Diumenge amb alguna cosa de vent de Mestral, fred i mínimes de nou entre els -2 a 2 graus, deixant pas a una jornada de la Candelera amb sol, pas de núvols i ambient fred, en màximes entre els 5-9 graus. Ambient similar tant dilluns com dimarts, amb sol i temperatures d'hivern en gelades dèbils de nit. Pareix que entre dimarts i dimecres les màximes podrien pujar un poc (quedarien entre els 8-12 graus) per a tornar a baixar a finals de setmana.

Sortida del sol a les Fonts del Llosar a Vilafranca. SETMANARI NOTÍCIES