—1,50 €
Morella viurà l’any 2030 el 56 Sexenni
EDICIÓ EXTRA
Pàgines 9 a 24.
Notícies.
NÚMERO 1613. MORELLA, DEL 30 D’AGOST AL 5 DE SETEMBRE
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.
LA PRIMERA “ÁNGEL” DE LA HISTÒRIA. En aquest 55 Sexenni saltava la sorpresa i tres joves xiques morellanes s’animaven a irrompre com a les primeres Torneres de la història de la localitat, el que era
Pàgina 14. Extra 55 Sexenni
molt ben rebut per una part de la societat, tot i que en un primer moment no faltaren les crítiques. I, dintre d’eixe fet inèdit n’esdevenia un altre de secundari, el diumenge d’Arts i Oficis una de les torneres d’en-
Vist-i-plau definitiu a la MAT dels Ports
Pàgina 4. Poble a poble.
guany, Natàlia Adell, es posava en la pell de l’àngel, que marca el pas davant de tots, passant així a la història de Morella i del Sexenni, per sempre més, com a la primera tornera àngel de la història.
El
xupinasso de Cinctorres,
sense aigua
Cava i confeti també han servir per a fer festa a l’inici dels dies grans cinctorrans
Pàgina 4. Poble a poble.
“Ainoha”
Per Josep Alanyà i Roig
El silenci del carrer Sòl de Vila
Per Carlos Sangüesa
Pàgina 2. Opinió.
Setmanari d’informació comarcal
El silenci del carrer Sòl de Vila
Carlos Sangüesa
Este breu escrit vol ser tan sols una introducció al bell, sentit i emotiu poema que ha escrit mossèn Josep Alanyà a l’enterar-se de la mort d’Ainoha. Quan em va preguntar per telèfon (dia 22) com anava el Sexenni, li vaig contestar ràpidament: mal, molt mal. Ha passat açò. Ho va escoltar amb silenci i emoció. Al dia següent em cride, i amb sorpresa per la meua part, em llegeix, amb molta emoció, este poema. Poema de dol, de tristesa d’impotència, però també d’esperança que voldria compartir amb tots vosaltres, amb tot el poble de Morella.
És poc més de l’una de migdia i des de casa escolto el so de la gaita i el tabal. És la tocaeta dels Torneros/es. Inconfundible. És el Retaule del 24 d’agost, dia del Comerç i Turisme. Jo visc al carrer El Sòl de Vila i el silenci a estes hores del carrer és quasi sepulcral, o millor dit sense el quasi. És un silenci de mort. A poc més d’un minut està la Placeta dels Tarrascons per on passe el retaule, i allí està ple de gent que admira, gaudeix i aplaudeix als torneros/es, llauradors, gitanetes, arts i oficis, corronquina, teixidors (la dansa d’Ainoha)... al Retaule.
Però ací al carrer El Sòl hi ha silenci, un silenci que ha plenat tot el carrer on s’han deixat d’escoltar corregudes i rialles de les xiquetes per no fer tard al Retaule. Este silenci, i ara ho penso mentre vaig preparant el dinar, em recorde al silenci de la pandèmia. Era també un silenci especial, estrany, de temó, tan sols trencat al fer-se de nit pels aplaudiments des del balcó.
Des del dijous dia 22 pareix que les rialles i corregudes dels xiquets i xiquetes del carrer hagen desaparegut i que els veïns estiguen més callats i tristos que mai. La mort sobtada d’Ainoha ens ha col·lapsat a tots. La crueltat, el sense sentit, l’irracional, el que no té que passar mai ha passat i ens ha deixat a tots enfonsats en un cor trencat, mellat i dolorit. Ara, mentre preparo el dinar, em pareix escoltar la tocaeta de la dansa dels Teixidors. Paro un moment i recordo l´última foto que faig fer d’esta dansa al retaule del dia 21 al començament del carrer La Font. Al fons la xumenera del Tint i al davant ballant els xiquets i xiquetes dels Teixidors amb Ainhoa, plena de vida, portant la barra. Tinc eixa imatge als ulls, al cap, al cor.
Ací, des de la cuina, tan sols s’escolte la tele del veí i el gosset ditxós que no calle ni baix l’aigua. El carrer està més buit i en silenci que mai i fins i tot, el canari que Eliseo té al balcó i mai deixe de cantar donant alegria al carrer, pareix que es dona compte de què alguna cosa passe i guarde un silenci respectuós. No sé, això em pareix a mi.
Tota Morella, com tenia que ser, ha sentit la sobtada mort d’Ainoha. Ple estava el Placet de l’església el dia 22 on va rebre un record emotiu tan sols trencat pels plors inconsolables – al meu davant tenia una xiqueta, potser també de 12 anyets, que no va deixar de plorar el llarg minut de silenci -i les campanades a mort que sonaven amb un dol etern-. Sí, al mateix Placet on cada dia a les 12’30 comencen els retaules. I ella, Ainhoa, amb tot l’orgull i emociócom son pare em contava –portave la barra de la dansa dels teixidors. Què contenta estava Déu meu. Mare de Déu de Vallivana!!! Qué contenta. Però, malgrat tot, El Sexenni, el Novenari, i després d’un gran consens segueix endavant amb el cor dolorit. Segueixen els retaules, els balls, els divertiments. Tots diuen: la vida que ha de seguir. I així és. Però que difícil és Déu meu tirar envadant quan s’en va un angelet com Ainhoa!!! Què difícil és Mare de Déu de Vallivana!!!! Què difícil és.!!! Ara em venen al pensament eixes paraules biblíbiques que cita Leonardo Boff davant la mort d’un xiquet innocent: “¿Por què creaste, Dios mío, si después descreaste? ¿Por qué?.
Ara des de la cuina no escolto res. Tot ha passat. Pareix que el retaule està molt lluny però el silenci, el gran silenci permaneix ací, al Carrer El Sòl, al carrer d’Ainoha.
“Aihona”, per Josep Alanyà i Roig
Està avui de dol Morella, / toquen les campanes a morts, / vestint-se negre el Sexenni / per la mort d’una xiqueta, / gran dolor per gran dissort. //
Ainhoa es deia la nena, / que sols comptava dotze anys, / gaudint feliç de la vida / quan el ball de teixidores / amb les companyes ballava / i quan servia a l’altar. // Amb el cor ple d’innocència, / curull d’amor i bondat, / la Mare de Déu de Vallivana, / mentre ballava, estimava / amb l’esperit confiat. //
Ainhoa estava cofoia / de veure la santa imatge / passejada per Morella / damunt la bella peanya, / que, amb devoció, el seu pare / a les espatlles portava / costa amunt i costa avall. //
Ainhoa, viva i bonica, / de la família estimada / i per tothom admirada, / vitalitat respirava // amb la frescor d’una rosa, / amb la flaire de l’espígol, / amb la puresa del lliri / jugant com juga una daina. // En una nit de desgràcia, / quan Morella fa gran festa, / festa d’Ainhoa i del pare, / ix de la fosca amb la dalla, // a la impensada, la Mort, / segant una tendra vida, / que era infantil i graciosa, / joganera i carinyosa, // prenent-la d’entre nosaltres, / que la plorem en silenci / i, pregant Déu amb tristesa,/ ens preguntem pel misteri // d’una mort intempestiva, / que, en el cor de la festa, / ens ha robat la nina Ainhoa / en la flor tendra de la vida. // Tota Morella, entendrida, / plora la nina adormida, / posada als peus de la Mare, / per qui ahir amb joia ballava, // mentre a l’altar de Crist, / que Ainhoa, feliç, servia, / celebrem amb esperança, per ella, / la sagrada l’Eucaristia. // La Mare de Vallivana / des de l’altar se la mira, / mentre el Fill que porta al braç / la crida a la nova vida. // La Basílica Arxiprestal / és plena de gom a gom / i, immergida en el silenci, / és tota un bassal de llàgrimes, / perles de profund dolor, / robins de vives pregàries. //
Del Sexenni que vivim / hi ha avui i per sempre més, / en el record de la História, / sols dues protagonistes: / l’Ainhoa, que servia l’altar / i amb les teixidores ballava / i la Mare de Déu de Vallivana. //
Ella la pren al seu braç, / perquè jugui amb el Nin que porta. / I, dormint el son de pau, / des d’ara, cantant, la bressola. //
Obren els ulls, admirats, / els àngels i sants del retaule, / ploren els àngels de l’orgue / mentre singloten els tubs / faltant-los, de pena, l’aire. //
De sobte s’ha obert el cel, / s’eixamplen les llindes eternes, / quan s’obren de bat a bat / les dues grans portalades / dels Apóstols i les Verges. //
El cos tendre de l’Ainhoa, / ornat amb vestit de dansa, / va camí del cementiri / mentre l’ànima innocent / se l’emporta al Cel la Verge, / regalant-nos l’Esperança. // La Vida ha vençut la Mort. / Maria puja triomfant / portant als braços l’Ainhoa, / que és incorporada, joiosa, / als cors dels àngels i als sants. //
Segueix el retaule pel carrer de Sant Nicolau a poca, molt poca distància del carrer de El Sòl i pareix que siga altre món, altra Morella. Allí tot és alegria, rialles, aplaudiments, gent amunt i avall...
A vosaltres, Gema, J. Carlos, i Ivana, com me die sempre un bon amic meu que desgraciadament també ens va deixar el primer dissabte de maig: Vos dono l’abraç més gran del Món.
Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)
Deixa de singlotar l’orgue. / Sonen, potents i triomfals, / címbales, plens i alemanyes, / octaves, flautats i natzards, / clarins i corneta magna, / trompetes magna i reial. // Obriu, cels, les vostres portes, / obriu-les a la innocència / d’una nina singular, / que a l’altar de Crist servia / i pels carrers de Morella / davant la Verge dansava / amb la gràcia de l’infant.
Les veus del Centre d’Estudis dels Ports.
Camí d’anada
Antoni Eixarch Cardona. Centre d’Estudis dels Ports.
En una conversa amb una bona amiga, li direm Mercé, m’explicava que una de les seues netes vol alçar el vol del poble i enfilar el camí d’anada a València, feia temps que li voltava pel cap, ho demanava, volia escapar-se de l’asfíxia i les limitacions d’un menut poblet de la comarca on els seus pares es van traslladar poc després de néixer ella fugin de la ciutat.
A la vegada, altres netets, encara en etapa de guarderia deixaran aquesta ciutat per agafar el camí d’anada per viure al mateix poble. Els seus pares volen més natura i un ritme de vida més tranquil per a ells i els petits. Un vell somni. És un repte, però ho volen provar. Les seues professions no tenen oferta en territori rural així i tot s’arriscaran canviant la presencia al lloc de feina pel treball on line i algun que altre inevitable viatge a la ciutat.
Entenem aquests moviments, els nostres agüelos i pares també van ‘fugir’ del poble. Ara bé, ells no ho van fer com una opció, per ells va ser una necessitat, la de sobreviure amb un ofici que encara no tenien i la de poder oferir als fills una millor i variada formació educativa.
Ella mateixa d’adolescent també va marxar del poble per viure a Barcelona, era la dècada dels seixanta i –em diu– la dominava la necessitat de distanciar-se d’un món tancat, opressiu, el desig de llibertat, l’ànsia de conéixer i d’estudiar. Anhels que ara reconeix en la seua neta. Anys després, acabada d’estrenar la jubilació (de iubilatio, cridar d’alegria) quan ja havia viscut i aprofitat les possibilitats socials i culturals que li oferia la capital, va tornar al poble, menys soroll, menys contaminació, més natura. Sense adonar-se’n retornà a les arrels.
Compren –continua fent-me partícip dels seus pensaments– que la seua filla vulga criar els seus en un entorn rural. La ciutat! Recorda amb agraïment els anys allí viscuts, l’oportunitat de poder estudiar i treballar, les experiències associades a l’esclat social de la transició política, en anys de manifestacions, protestes i mobilitzacions per reivindicar millors prestacions laborals i llibertat política. S’ensumava la reconquesta d’una incipient democràcia.
Els dos, asseguts en un banc de la nova placeta del Forcall, on les eres, reflexionem en veu alta i elucubrem de les excel·lències i inconvenients que intuïm en cadascuna de les decisions, marxar... tornar...
Estem d’acord en el fet que la migració del camp a la ciutat ha marcat profundament la història i l’evolució de les societats modernes –la Mercé fa el símil d’un riu que es desborda de la seua llera i transforma el paisatge al seu pas–; el procés urbanita ha estat impul-
sat per una constel·lació de factors econòmics, socials, polítics i ambientals, que han canviat per sempre les dinàmiques de la vida rural i urbana.
En un paisatge de camps, bancals i muntanyes, on les jornades es mesuren (cada cop menys) amb el sol i les estacions, els habitants del camp sovint somien amb les oportunitats que promet la ciutat. Allà, entre edificis que s’alcen com gegants de vidre i acer, batega el cor de la indústria, els serveis i el comerç. S’ofereix una diversitat de treballs que els pobles no poden igualar, amb salaris que permeten somiar en un futur més pròsper.
A més, les ciutats són farcells de serveis, on l’electricitat brolla com una font inesgotable, l’aigua potable és un dret i no un privilegi, i les infraestructures són l’esquelet d’una vida més còmoda. Els qui deixen enrere els pobles ho fan amb l’esperança de trobar una millor qualitat de vida, on l’accés als serveis bàsics no siga una lluita diària.
Les famílies arriben amb l’esperança que les escoles, instituts i universitats obrin portes que difícilment es tancaran. En aquests centres de saber, els infants i joves troben recursos i oportunitats que els permeten somiar en un futur brillant.
La salut, aquest tresor preciós, és més fàcilment accessible a les ciutats, on hospitals i clíniques equipades amb la tecnologia més avançada ofereixen atenció especialitzada. Per a molts, aquesta és una raó poderosa per a deixar enrere les zones rurals, on una simple malaltia pot convertir-se en malson per manca de recursos i precarietat dels mitjans de transport.
I no només això: la ciutat és un bullir d’activitats culturals i d’oci, és centre vibrant de creixement i innovació. Teatres, cinemes, esdeveniments esportius, museus, restaurants i centres comercials dibuixen un escenari on la vida es gaudeix amb intensitat i diversitat. La riquesa cultural i les oportunitats d’oci atrauen ànimes desitjoses de viure experiències noves i enriquidores.
Sovint, els governs centren els esforços de desenvolupament i inversió a les grans urbs, deixant les zones rurals com terres oblidades, com a molt amb minses subvencions per anar tirant. Així, aquells que volen beneficiar-se de les polítiques de creixement i d’inversions han de seguir el camí cap a aquests llocs, on es
distribueixen els recursos i les oportunitats.
La política de les entitats bancàries substituint oficines per autobussos de visita períòdica de poquetes hores, tampoc ajuda.
Les sequeres assolen les collites, inundacions i altres fenòmens fan que la vida al camp siga cada cop més difícil i imprevisible. Davant d’aquesta adversitat, la ciutat esdevé un refugi, un lloc on les condicions són menys incertes.
En els darrers anys, s’ha manifestat una tendència creixent de joves que decideixen retornar als pobles després d’haver viscut un temps a la ciutat. Aquest fenomen és el resultat d’una combinació de factors que fan que la vida rural esdevinga una opció atractiva per a moltes persones joves.
El cost de vida més baix és una de les principals raons que expliquen aquesta migració de retorn. En les àrees rurals, els preus de l’habitatge (si n’hi ha), els serveis i els productes bàsics solen ser més baixos en comparació amb les ciutats, permetent una vida més assequible i sostenible. A més, la ruralitat ofereix noves oportunitats d’emprenedoria i negocis menys competitives que en les ciutats. Els joves poden aprofitar les necessitats locals i les noves tecnologies per crear projectes innovadors.
La qualitat de vida al poble sovint és superior en termes de tranquil·litat i connexió amb la natura. Això resulta molt atractiu per a aquells que busquen escapar de l’estrés i el ritme accelerat de la vida urbana. Els pobles solen tenir comunitats més unides i xarxes de suport més fortes, on les relacions personals són més properes i significatives. Aquesta sensació de pertinença i recolzament mutu pot ser un factor determinant per al retorn.
L’avenç tecnològic, permet que es puga treballar remotament des de qualsevol lloc. Això obre la possibilitat de viure en zones rurals sense haver de renunciar a les oportunitats laborals que abans només es trobaven dins les ciutats.
També significa reconnectar amb els orígens i la família. La proximitat amb els éssers estimats i la continuïtat de tradicions familiars són factors no menors en la presa de decisions.
En resum, la determinació dels joves està impulsada per una combinació de factors econòmics, socials, culturals, tecnològics i ambientals. Aquest retorn té un impacte positiu en les zones rurals, contribuint a la seua revitalització i desenvolupament sostenible.
Marxar del poble o tornar, sempre és un camí d’anada. Noves il·lusions i noves fites són determinats per emprendre el viatge.
Ara, els pobles es veuen en la necessitat de reinventar-se, cercant noves formes de prosperar davant l’adversitat. La presència dels joves els revitalitza, aportant noves idees, energia i projectes que dinamitzen l’economia local i la vida comunitària. L’emprenedoria pot reduir la dependència d’activitats tradicionals obrint noves vies de desenvolupament.
Mercé em mira i fa l’última reflexió, ‘ull a reinventar-nos!, no convertim els nostres pobles en parcs temàtics dirigits al turisme’.
Setmanari d’informació comarcal Notícies.
Poble a poble.
Notícies.
SETMANARI D’INFORMACIÓ
Edita:
Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11
12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat
Redacció, maquetació i fotografía:
Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Ana Sánchez
Depòsit Legal: CS-101-1996
Amb el suport de:
FESTES A TODOLELLA. Les danses tradicionals de la Todolella han tornat a ser protagonistes de les festes patronals, amb “Les Gitanetes” i les danses guerreres captivant el públic a la plaça de l’Ajuntament.
AFECTA ALS TERMES MUNICIPALS DE MORELLA, FORCALL I CINCTORRES
Vist-i-plau definitiu a la MAT dels Ports
La línia de molt alta tensió (MAT) del Clúster del Maestrazgo i que afecta els termes municipals de Morella, Portell i Cinctorres, ja està oficialment aprovada, tot i el rebuig dels ajuntaments, la Mancomunitat Comarcal Els Ports i de la Generalitat.
La seua publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) aquest mateix dilluns fa oficial el vistiplau definitiu i l’autorització a la promotora Forestalia per a la seua construcció. El Clúster del Maestrazgo està compost per 22 plantes que en total sumen una potència de 725 MW amb la instal·lació de 125 aerogeneradors (36 menys del que estava previst en un inici).
La publicació en el BOE també implica l’obertura del termini perquè els afectats al projecte puguen presentar recurs. Des de la plataforma No a la MAT asseguren que tenen els recursos preparats per a portar-ho al Ministeri. A més diuen que portaran el projecte al Contenciós administratiu.
“Ací no s’acaba res. Continuem per la via judicial i totes les vies possibles per aturar este atemptat mediambiental contra la comarca”, han declarat des de la Plataforma en conèixer la notícia.
FESTES A ARES. Ares del Maestrat ha estat de festa des del 16 al 23 d’agost, amb el retorn de les activitats taurines, després de diversos anys sense fer-se com a principal novetat destacada.
El Xupinasso, sense aigua
FESTES DE CINCTORRES 2024
El Xupinazo de Cinctorres d’aquest any ha estat marcat per l’alegria compartida de tot el poble, tot i la particularitat de la sequera. Enguany, dels 26 quintos del municipi, només una persona hi resideix de manera permanent, una dada que reflecteix els canvis en la demografia de la localitat. Fet que va alegrar molt als veïns del poble, no acostumats a veure tants
joves en el municipi. Una de les característiques més destacades de l’edició d’aquest any ha estat la falta d’aigua. Com és costum, té un paper protagonista en la festa, però la sequera ha obligat a substituir-la per cava i confeti, una mesura que va afegir un toc d’originalitat i festa al Xupinazo, a pesar de la mancança de l’aigua dels darreres mesos a la comarca.
EMBOLAT. Dimecres el recinte taurí de Cinctorres acollia a “Tardon” tant durant la prova de la vesprada com en l’embolada de la nit. El bou número 1 de Rollanejo, adquirit a la Finca Júcar no va defraudar als més “toreros”.
OFRENA. La diversió envaeix els carrers de Cinctorres. Les desfilades de disfresses, el pregó de festes i l’ofrena a la marededéu de Gràcia donen el tret d’eixida a les festes de la localitat.
FOR MEN ES PRESENTA COM A “UN NUEVO AMANECER”. L’empresa “amb una llarga trajectòria en el sector tèxtil”, ha adquirit recentment la icònica marca de llenceria Marie Claire, fundada en 1907 i amb seu als Ports i ha fet un comunitat de premsa per a presentar-te. En ella apunten com “aquesta fita marca l’inici d’una nova era per a la històrica marca, que ha estat reconeguda durant més d’un segle per la seva qualitat i disseny innovador”.
La companyia s’ha compromès “a revitalitzar i rellançar Marie Claire, respectant el seu llegat i, al mateix temps, adaptant-la a les tendències emergents del mercat global”.
For Men asseugura que “té plans ambiciosos per a Marie Claire, que inclouen l’expansió del seu catàleg de productes per a abastar roba interior, roba esportiva, roba de bany, productes sanitaris, així com el manteniment de la línia tradicional que ha definit l’excel·lència de la marca. A més, es preveu la modernització de la planta de Castelló i l’enfortiment de la presència de la marca també internacionalment. L’empresa reafirma el seu compromís amb l’economia local en mantenir i generar llocs de treball”.
En el marc dels seus plans de modernització, expliquen que l’empresa “realitzarà una inversió significativa en la instal·lació de panells fotovoltaics en les ins-
tal·lacions de producció dels Ports. Aquesta iniciativa és part d’una estratègia integral destinada a optimitzar la capacitat d’autoconsum elèctric de l’empresa i a reduir considerablement les emissions de CO₂, contribuint al benestar del medi ambient i a la sostenibilitat de la comarca”.
For Men “aposta fermament per la revitalització de l’Espanya buidada”, el que “ha portat a l’empresa a adquirir Marie Claire, amb l’objectiu d’oferir una nova oportunitat a Vilafranca i a la comarca dels Ports. la capacitat de la seva gent, i està decidida a impulsar el seu creixement i desenvolupament, elevant-les a un reconeixement global”.
Forcall honora Sant Víctor amb processons i el ball rodat
Aquest dilluns 26, Forcall va celebrar el dia en honor al Patró Sant Víctor dins de les Festes Patronals de cada mes d’agost.
Pel matí d’eixe dia assenyalat pels forcallans al calendari va tindre lloc la missa i seguint la cercavila on varetes, arquets i dansants van desfilar per la Plaça Major, pel carrer Sant Vicent i també pel carrer Sant Víctor. En arribar a la plaça els varetes van fer la torre i els dansants van ballar la “Samarreta” com mana la tradició.
Per la tarde, a totes les danses del matí es van sumar els Llauradorets, Llauradoretes i les Gitanetes, per desfilar junt amb el sant fins a la plaça on Anna Adell, va interpretar la relació del soldat romà a Sant Víctor.
La processó va tornar a l’es-
glésia, una volta van arribar, i per finalitzar els tres dies de festa en processons i dedicat als patrons de Forcall, totes les danses es mesclen fent cada grup alguna dansa que no li pertany. Els varetes i arquets, fan de Gitanetes nugant les cintes de forma divertida per tal de complicar a l’hora de desfer les barres. Una vegada van arribar totes les danses a la Plaça Major, totes les danses es van ajuntar per fer la torre dels varetes; també les Gitanetes van desfer els nusos de les seues barres i van acabant estirant amb el graciós dit que l’última a llevar la cinta de la barra mai es casarà.
Finalment, els músics van fer sonar passodobles i totes les danses juntes i en ambient de festa van ballar per donar per finalitzades les processons.
MARIE CLAIRE
“BANDOLERO”. Forcall continuava les festes aquest dimarts amb 6 vaques i un bou per part de la Ganadería Sergio “Rua” i amb la prova del bou embolat de la nit “Bandolero”.
PAELLES. Un acte tradicional de les Festes de Forcall és el dia en què tot el poble ix a la Plaça Major per a fer un munt de paelles amb les quals posteriorment es fa un dinar de germanor
BALL RODAT. La nit de dilluns la Plaça MAjor de Forcall va acollir des dels més grans fins als més menuts per fer el tradicional ball rodat finalitzant així el dia dedidat al patró Sant Víctor.
d’informació
La Fulla del Camp dels Ports.
TEMPORADA HISTÒRICA DEL PASTOR D’ARES AMB CINC VICTÒRIES
Juli Bayot guanya amb “Argila” el 60è Concurs de Castellar de n’Hug
El pastor d’Ares del Maestrat, Juli Bayot amb la seua gossa Argila s’imposaven aquest diumenge al 60è Concurs de Gossos d’Atura de Castellar de n’Hug, a Barcelona. Més de 3.000 persones van assistir a una prova que continua sent un gran pol d’atracció turística a Castellar de n’Hug en un certamen de rècord amb 14 pastors i per primera vegada amb presència femenina amb tres pastores.
Juli Bayot aconseguia la seua cinquena victòria a Castellar de n’Hug amb Argila, gossa a la que dona les ordres en francès. Una competició en aquesta població en la que Bayot va guanyar dues vegades amb Gandalf i una amb Espurna i Chispa. A ra s’uneix Argila al gran palmarès de Juli Bayot en aquesta competició que suma ja 60
edicions i és una de les més importants que es celebra en la modalitat de gossos d’atura. A més, és important destacar el triomf d’Argila ja que és el primer que aquesta gossa aconsegueix. La temporada del pastor d’Ares està sent històrica i ja acumula cinc victòries en aquest any 2024 amb tres gossos diferents.
Així, Juli Bayot ha guanyat aquest any a Agres (Alacant) i Osseja (França) amb Tuca. A la localitat de La Muela (Saragossa) va guanyar amb Atila i ara amb Argila a Castellar de n’Hug.Aquesta 60ª edició del concurs de gossos a Castellar de n’Hug va destacar pel seu elevat nivell i alta competitivitat, passant a la final 7 dels 14 pastors participants. De tots ells, Juli Bayot i Argila aconseguien fer-se amb el triomf final.
Els preus.
Els preus del Porcí. 22/08/2024
Porc engreixat
Preu mig Mercolleida
Garrí (Lechón)
Zamora 20 Kg (G parrida)
Holanda 21 Kg (U. origen)
Lleida 20 Kg
1,787 €/kg (baixa 0,025 €) 1,799 €/kg (baixa 0,025 €)
34 del 19/08 al 25/08
72,00 € ( baixa 4 €)
87,00 €/garrí (sense variació) 22/08/2024
46,00 €/garrí (baixa 1,50 €)
China (Min. Agricultura) Del 12 al 18 d’agost
Porc viu 2,64 €/kg (puja 0,07 €)
Garrí (Lechón) 5,64 €/kg (puja 0,01 €)
Els preus del Boví. (Mercolleida) 21-08-24
Vedells Extra U 331-370 kg/c
Vedelles Extra U 241-270 kg/c
€/kg (puja 0,04 €)
€/kg (puja 0,03 €)
Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 21-08-24
Corder fi 23 kg (Viu)
Corder fi 26 kg (Viu)
€/kg (puja 0,22 €)
€/kg (puja 0,19 €)
Els preus de les Aus. (Bellpuig) 22-08-24
Pollastre blanc (Pes viu)
Pollastre groc (Pes viu) 1,47 €/kg (puja 0,05 €) 1,43 €/kg (sense variació)
Els preus del Conill. (Moncun) 20-08-24
Conill (Pes viu)
2,27 €/kg (sense variació)
Conill (Pes viu) 2,20 €/kg (sense variació) (Loncun) 22-08-24
El més rentable per al ramader
CATÍ (Castelló)
Tel. 964 40 90 00
Fax 964 40 91 12
Patrocina
Setmana
Les Llunes.
3 setembre 24 setembre 18 setembre 11 setembre
En la darrera setmana hem vist alternar cels completament núvols amb altres dies de cels clars, com és el cas d’aquesta fotografia a la
LES TEMPERATURES
MORELLA
VILAFRANCA
CINCTORRES
FORCALL
SORITA
LA MATA
OLOCAU
HERBERS
VALLIBONA
TODOLELLA
CASTELLFORT
S18,9 / 31,8
15,6 / 29,4
18,2 / 29,8
18,3 / 32,7
17,5 / 34,2
18,2 / 31,2
18,6 / 30,2
17,7 / 31,8
18,7 / 32,4
17,4 / 32,2
19,4 / 28,6
20,6 / 29,4
14,7 / 28,1
18,4 / 29,9
16,3 / 32,5
17,5 / 34,1
16,6 / 31,3
20,1 / 29,8
18,2 / 31,6
18,4 / 32,2
16,7 / 32,2
19,8 / 27,4
19,9 / 30,2
17,4 / 28,9
19,2 / 30,4
14,2 / 33,1
18,4 / 35,5
17,6 / 31,2
18,4 / 29,4
21,9 / 31,7
15,7 / 32,8
17,2 / 33,5
19,8 / 28,2
15,6 / 22,9
13,7 / 20,7
15,1 / 22,7
15,7 / 25,6
15,9 / 25,7
15,5 / 23,7
13,6 / 22,2
17,5 / 24,4
17,3 / 24,4
15,7 / 24,3
13,6 / 20,9
17,1 / 26,5
16,0 / 22,4
17,0 / 26,4
18,1 / 28,6
17,9 / 31,2
17,2 / 27,0
14,1 / 25,1
16,9 / 28,9
17,4 / 28,6
17,9 / 28,4
15,2 / 23,2
17,8 / 29,3
14,4 / 26,9
16,1 / 29,0
16,9 / 32,4
16,8 / 34,2
15,9 / 30,3
17,3 / 29,7
16,6 / 30,5
16,8 / 31,7
16,4 / 31,4
17,6 / 26,9
19,3 / 27,2
17,8 / 23,5
19,4 / 27,3
20,4 / 30,1
22,1 / 33,1
17,9 / 28,8
17,7 / 26,9
21,2 / 28,2
20,9 / 30,1
18,8 / 30,9
17,3 / 23,7
PORTELL dj 22/08 dv 23/08 dss 24/08 dg 25/08 dll 26/08 dm 27/08 dc 28/08
17,5 / 29,4
17,9 / 30,4
17,8 / 29,2
14,6 / 22,3
16,2 / 24,2
15,9 / 30,5
“Pel setembre, els trons, ni dolents ni bons”
ituació meteorològica en aquest tram final del mes d’agost més fresca que a la primera quinzena, si bé podria ser un fet un tant enganyós, ja que als darrers dies hem comptat amb temperatures mínimes superiors als 20en alguns dels observatoris meteorològics de la comarca. És el que es coneix com a nit tropical. A més també s’ha comptat amb temperatures màximes superiors als 30 graus a pobles com Sorita, Forcall, Vallibona, Herbers, Portell o Todolella especialment en la jornada del dimarts 27 d’agost.
Les precipitacions van arribant, encara que la tendència als darrers dies és la de que ho faja de forma molt localitzada, com per exemple en la jornada del dijous 22 en la que a Vallibona es van arreplegar 34 litres per metre quadrat o a Morella 12 litres, sense ploure a cap poble més de la comarca. O el dimarts 27, dia en el que s’arreplegaven 10,6 litres per metre quadrat a Herbers i 2,6 a Coratxà amb precipitació totalment inexistent a la resta de la comarca dels Ports.
Per als darrers dies d’agost i també per als primers
21,2 / 28,2
del mes de setembre, les previsions meteorològiques per a la zona indiquen que poden arribar precipitacions en forma de tronada, que probablement continuen sent bastant localitzades i poc generalitzades. Sembla que per a aquest proper cap de setmana les temperatures poden baixar un poc i les màximes situar-se al voltant dels 25 graus a diferència dels 30 que hem tingut als passats dies. Estem a punt d’entrar al mes de setembre, mes considerat meteorològicament de tardor si bé l’estació entrarà el dia 22 de setembre.
Placeta dels Tarrascons.
JUAN ANT. QUEROL
Setmanari d’informació comarcal Notícies.
Agenda.
—Morella.
Dissabte 31 d’agost 11,30h. Partides simultànies d’escacs amb Robert Roiget a la Plaça Colom. Inscripcios a l’Oficina de Turisme. 19h. Presentació del llibre ‘Aunque te escondas’ de Anita Backster.
—Vilafranca.
Divendres 30 d’agost 19h. ‘Vine a conéixer les varietats tradicionals’. Jornades de promoció i degustació de varietats tradicionals de les comarques de Castelló. I Concurs de la millor tomata de Vilafranca. Diumenge 1 de setembre 11h. Projecció del vídeo ‘Vilafranca 1962-1964’ a càrrec d’Ernest Nabás. Al Santuari de la Mare de Déu del Llosar. De 11 a 14h i de 18 a 20h. es podrà visitar l’exposició ‘Mare de Déu del Llosar: tradició i devoció’ a la Casa de la Mare de Déu.
Dilluns 3 de setembre 17h. Matrícula per a la Universitat per a Majors de la UJI a la Biblioteca Matilde Escuder.
—Forcall.
Festes de Forcall 2024
Divendres 30 d’agost
14h. Dinar de jubilats
17h. Corro de vaques de la Ramaderia amenitzada per la Xaranga Ximiraxà 20h. Actuació Orquestra Fènix a la Plaça Major (I part) 21h. Entrepans per a sopar a la Plaça Major
23h. Exhibició d’emboladors amb quatre embolades
0h. Actuació Orquestra Fènix a la Plaça Major (II part). Seguidament discomòbil Cube amb Dj Orso
Dissabte 31 d’agost
Dia de la Penya Taurina Els Cornupetes
12h. Corro de vaquetes de la Ramaderia Hermanos Colomer
13h. Vermut per als socis 14,30h. Dinar per als socis 17,30h. Corro de vaques de les Rama-
deries Victoriano del Rio, Jaral de la Mira, Virgen Maria i Hermanos Colomer
20h. Proves dels bous cerril de les Ramaderies Murube i Juan Manuel Criado de Mérida.
23,30h. Embolada dels dos bous exhibits per la vesprada.
1h. Disco Beat.
Finalització de les festes
—Cinctorres.
Festes de Cinctorres 2024 Divendres 30 d’agost
17h. Corro de vaques de la ramaderia de Iván Messeguer.
19h. Prova del bou ‘Campanito’ nº28 de la ramaderia ‘Montes de Oca’.
20,30h. Novena a la Mare de Déu de Gràcia.
23,30h. Bou embolat
23,30h. Actuació del grup ‘Resilitentes’ la Casal del Vi i la Cervesa. 1h. Macro discomòbi ‘The End’ al local de festes.
Dissabte 31 d’agost
12h. ‘Roba estesa’ de la companyia teatral ‘Espai entre línies’. Casal del Vi i la Cervesa
17h. Corro de vaques de la ramaderia
Hermanos Colomer
19h. Prova del bou nº137 ‘Deslumbrera’ de la ramaderia El Pilar
20,30h. Novena a la Mare de Déu de Gràcia
23h. Bou embolat exhibit per la vesprada.
1h. Ball amb el grup ‘La Malavida’ i macro discomòbil ‘The End’ al local de festes.
Diumenge 1 de setembre
12h. Missa en honor a la Mare de Déu de Gràcia.
18h. Processó amb la Societat Musical Cinctorrana. Retaule amb els Gaiters de Morella
19h. Actuació de Luis Escudero, tribut a Manolo Escobar i el dúo ‘Paradais’ al Casal del Vi i la Cervesa Dilluns 2 de setembre 12h. Missa a l’ermitori de la Mare de
Déu de Gràcia.
13h. Concurs de paelles al Casal del Vi i la Cervesa
16,30h. Corro de vaques de Hermanos Barberán
18h. Berenar al Casal del Vi i la Cervesa
22h. Processó del farolet i traca fi de festes.
A continuació actuació musical de ‘Twins’ al Casal del Vi i la Cervesa.
—Castell de Cabres.
Festes Castell de Cabres 2024 Dissabte 31 d’agost 16h. Parc infantil 18,30h. Concert Festival Itinera Diumenge 1 de setembre 10h. Taller de Ioga-Dansa 12h. Missa
13,30h. Vermut 17,30h. Concert Ellesax
—Ares del Maestrat. Dissabte 31 d’agost 22h. ‘Descobreix Els Ports’. Volta guiada nocturna a la localitat.
—La Mata.
Dia Cultural de Sant Gil Diumenge 1 de setembre 10h. Missa a l’ermita de Sant Gil 11h. Fireta local als porxes 17h. Cercavila amb l’Au Fènix 18h. Teatre Escalante al pavelló “Mon pare cremava pedres” de Tiau Gumbau. Companyia Teatre de l’Home Dibuixat.
—Sorita.
Festes de La Balma 2024 Dimecres 4 de setembre 14h. Dinar de les danses al bar 18h. Tardeo amb temàtica ‘Ibizenco-hawaino’ amb mojitos 21h. Sopar de pa i porta Dijous 5 de setembre 10h. Esmorzar popular al bar 11h. Activitat per als xiquets. Campionat familiar de 3 en ratlla gegant i taller de xapes i imants.
16h. Engalanament de remolcs i tractors
18h. Xocolatada a càrrec de ‘L’Associació grup de dones l’Assumpció de Sorita’
19h. Volta de l’aigua pels carrers del poble amenitzat per la Xaranga ‘Ximiraxà’. Repartiment de sangria
22h. Darrer dia de la Novena a la Mare de Déu de la Balma i assaig general de les danses.
0,30h. Ball de disfresses a la Plaça de l’Ajuntament amb el grup ‘Triband’
—Benassal.
Festes de Benassal 2024 Divendres 30 d’agost
17h. Concurs de xinos i morra a l’Hostal Fester
17,30h. Taller de jocs tradicionals al Pati d’en Palanques
20h. Ball Pla a la Plaça d’Espanya interpretat per la Banda Font d’en Segures 22h. Sopar del bou al pavelló cobert. Actuació de l’orquestra ‘Stradivarius’ i discomòbil ‘La Zona’ Dissabte 31 d’agost 11h. Taller de construcció d’instruments, exposició de guitarres artesanals de blues, jam i concurs de Banes a la Plaça d’en Blasc. 13h. Desencaixonada de cinc bous de German Vidal de Cabanes. 16h. Xaranga ‘Herederos del Coñac’18h. Concurs de retalladors 23,30h. Concurs d’emboladors amb les quadrilles Benassal, B&I, Valbona/Formiche, Gea de Albarracín i Amposta 1h. Actuació de l’orquestra ‘Kinky Band’ i discomòbil al pavelló cobert. Diumenge 1 de setembre 11h. Exhibició de toreig de saló 13h. Entrada de 5 jònecs 17,30h. Jonegada en la modalitat de Classes Pràctiques per alumnes de l’escola taurina de Castelló i les principals escoles d’Espanya. Lliurament del premi ‘Avellana d’Or’ a càrrec del Club Taurí Manuel Molés 22,30h. Correfocs amb els Dimonis de La Plana i fi de festes.
““Costum fa veure el foc i la llum. No tot és fum”.
LL’es festes sexennals han arribat a la seua fi, però la bandera blanca amb l’estàndard de Maria encara oneja al Castell de Morella. I és que la marededeu de Vallivana estarà encara uns dies més dintre de les muralles, concretament fins a la tercera setmana d’octubre. Abans de tornar a Vallivana acompanyada pels romers tindrà una darrera eixida per a visitar els malalts. Complit el novenari de festes extraordinàries la pròxima cita sexennal sembla que queda llunyana, 2030. Però entre unes coses i les altres, si ens posem a cavil·lar, ja sols en queden 5
per a l’Anunci, i 4 per a començar el treball de les carrosses. En aquests moments, però, ningú pensa en el que ha de vindre. Ara és moment de fer balanç del que ha passat. Les festes del 55 Sexenni han superat les expectatives. El càlcul de gent que s’ha arrimat a visitar-nos és complicat, però no és desficaciat pensar, ateses les xifres de vehicles estacionats en les zones habilitades d’aparcament i els nombrosos autobusos que han arribat a Morella al llarg del novenari, que la xifra passa segur dels 100.000 visitants. L’allotjament disponible en pla-
estada a Morella, intensa i amb un cúmul de moments especials, estranya per a Ximo que no ha pogut abraçar a tanta gent estimada, acaba amb el Rèquiem de Webber, l’Ave Maria de Saint Saëns i el Quia respexit de Bach executat pels germans Medina Garcia i l’orgue de Toni Ortí. Un dia de record de més de 200 persones que han faltat des de 2018. Després de la festa carnavalesca de la gent jove, un dia de rèquiem pels difunts, al mateix temps que es retiren els rodabalcons, les flors i els Volantins.
Edició extra del setmanari Notícies número 1613.
Morella pensa en el 56 Sexenni
Els rituals que compartim tenen sentit, sobretot quan els veïns s’impliquen amb sentiment.
El Sexenni evoluciona. Les coses canvien, sense aristocràcia ni «tejes», però segueix la implicació popular lliure i intensa de tot un poble per una promesa ancestral. Les tradicions morellanes arrelen més que les carrasques en temps de sequera i prenen un nou significat en els temps que vivim.
Enfront del Mediterrani, de camí a Ginebra, Ximo es sent orgullós de fer part de la promesa de la seua petita comunitat. Front un món cada vegada més individualista, compren el que significa el comunitarisme: diàleg i interacció amb qui comparteix llengua i valors. Agraeix ser, mentres puga, un de més del seu poble.
NO-DO. 26-27-28 d’agost. Cúmul d’emocions per Ximo Dolz
ces hoteleres i cases de turisme rural a Morella ha resultat insuficient i s’han beneficiat d’això tots els pobles del voltant, també pel que fa a restauració. Les llargues cues a les carnisseries, els forns, i qualsevol tenda, han estat altra de les fotos diàries en els nostres carrers, i els constants rius de gent, tant de dia com de nit, pel circuit ornamentat encara és motiu de comentaris. Alguns veïns comenten que la millora de l’N-232, aquest és el primer Sexenni sense les corbes del Port de Querol, ha portat més gent i ha provocat que eixos visitants no tingueren pressa de marxar.Siga com siga ha sorprés que quan es ponia el sol els carrers continuaven encara plenets de gent.
La bandera blanca de Maria encara oneja al castell de Morella. La Verge de Vallivana tornarà al Santuari el dissabte 19 d’octubre acompanyada pels romers, allí esperarà la seua visita anual cada mes de maig, i esperarà que en passen 6 per a tornar a pujar al poble a gaudir del que els seus fills de Morella li han preparat.
En 2030 celebrarem el 56 Sexenni. Segur que amb tant de goig i il·lusió com hem preparat el 55.
Setmanari d’informació comarcal
LLAÇOS NEGRES. Els Torneros, i totes les danses, van lluir des de divendres i fins al final del novenari sexennal aquestes mostres de dol per Ainoa.
TRES NOUS SE LI HAN AFEGIT ENGUANY AL VESTIDOR
La marededeu ha portat cinc vestits
Tres vestits li han regalat aquest Sexenni a la marededeu de Vallivana. Els tres els ha estrenat al llarg del novenari. Dels 38 que té la patrona de Morella, cinc els ha lluït aquestes festes. Aquest dissabte 31 d’agost començarà la novena, i ben segur que encara en podrà lluir algun que altre més, però no tots. Alguns ja són molt vellets i es guarden amb molta cura. De fet, tots estan colleccionats en el moble vestidor de la Marededeu.
Tots aquests dies , fins al 8 de setembre, les cambreres de la Marededeu i l’administradora de Vallivana, Lara Buj, estaran una hora abans de la novena en el museu arxiprestal perquè tots els que vulguen puguen veure els vestits de
ALET BARRERO. En el retaule de divendres, el primer després de la mort d’Ainoa, van ser un dels alets del Gremi d’Arts i Oficis i també els dos assajadors els que van portar la barra, ocupant el lloc de la xiqueta i fent-li així un sentit homenatge. La dansa del Teixidors, en eixe dia i en tots els posteriors, va rebre especials mostres d’afecte i de solidaritat en forma d’aplaudiments.
Vallivana. També en eixe lloc s’exposaran els vestits que els xiquets i xiquetes van dissenyar per a ella en el taller que es va proposar el dia de la Crida Sexennal.
Entre els cinc vestits que hem vist aquests dies de Sexenni estava el de gala, regalat per la Marquesa Fuente el Sol, Antonia Calín en 1916; els tres que li han regalat aquest any, entre els quals es troba el de la Reina Ester del 55 Sexenni, Joana Milian, i el que en el 53 Sexenni li va regalar altra Reina Ester, Àngela Milian.
Enguany, a més, durant bona part de la rogativa de pujada, gràcies a la nova urna de metracrilat, molta gent va poder veure per primera vegada a la verge “sense vestit” i admirar la figura original.
PER A LES MIRAVERGES. Aquest grup format per xiquetes vestides de Primera Comunió, tot i no ballar ni fer cabrioles, també sofrien la calor del migdià morellà i la sufocaven bebent sovint.
VENTILADOR. Els convents de pedra solen ser llocs frescs, però es veu que els conventets de paper arrissat no tant. I d’alguna manera es tenien que refrescar el fraret i les mongetes del de Sant Francesc.
PALMITO. Les xiquetes que li porten la cua a la Reina Ester es veu que també tenen molta calor durant el retaule, i és per això que, en quan veuen un palmito, no dubten en apropar-se a ell.
AIGUA
Dia del Gremi de Professions, Indústria i Transport
El gremi de professions, indústria i transport va suspendre algunes de les activitats que havia programat en el seu dia del novenari, com a mostra de condol. El retaule, no obstant això, va eixir al complet.
I és que, després del dia de dol, els gremis en consens amb l’ajuntament van decidir continuar amb la programació de la resta del novenari i amb la participació de totes les danses. En
aquest primer retaule, després del dia de dol, el pal dels teixidors el va portar un alet, i al pas de la dansa els aplaudiments van ser més sentits que mai en tots els racons del recorregut. En aquesta jornada el protagonisme va ser del carro Triomfant. 31 xiquets i xiquetes de curta edat, per als que enguany és el seu primer Sexenni, s’han tornat angelets durant aquestes festes per a representar les tres virtuts teolo-
gals (fe, esperança i caritat), els tres títols de Morella (fidelitat, fortalesa i prudència), a l’angelet portador del guió i emblema de Maria, el serafí al tron, i els dos genis que estiren el carro estirant les cintes.
El Carro, emblema d’aquest gremi, va haver de ser restaurat en el 50 sexenni, l’any 1994, i ara tornava a despertar admiració amb tots els angelets damunt i amb les boniques pintures de Cruella.
Els alets del gremi de professions es mostraven satisfets del desenvolupament de la jornada i de la participació dels agremiats. Al final van ser uns 300 els socis que van voler col·laborar en aquest gremi, que té assegurat el relleu generacional. Els alets que van organitzar el dia que el correspon en el novenari sexennal han sigut: Eva Bordàs, Esperanza Antolí, Fernando Buj, Marc Domenech i Ivana Marcobal.
Setmanari d’informació comarcal Notícies.
MOBILITZATS. La gent que adorava a la marededeu de Vallivana al final de la missa no dubtava en endur-se un record de la imatge de ben a prop.
Un pentinat diferent cada dia per a la Reina Ester
Les jornades sexennals de la Reina Esther han estat molt intenses.
De bon matí, abans de les vuit, ja tenia cita a Maria Estilistes, la perru-
queria escollida per Joana Milián. Cada dia mostrava un pentinat diferent i, fins i tot, el primer diumenge un per al retaule i altre per a la Solemne
Processó. Han estat mesos de treball de les professionals de l’estilisme per definir la imatge que anava a projectar Joana durant el novenari.
DECAPITATS. El Gremi del Comerç, amb els seus personatges bíblics, aporta la part més macabra del Sexenni, donat a que es poden veure diversos decapitats, bé de la mà de David, que en el seu dia apareixia duplicat com en les mans de les conegudes com a “reines”, tot i que reina només ho és Esther.
AMB “S” DE SEXENNI. Totes les perruqueries de Morella han treballat a ple rendiment durant les matinades i matins dels retaules i també durant les vesprades de “l’Entrà” o de la Processó General, fent elaborats pentinats per als membres de les danses i, especialment, per als Quadres Bíblics, que fins i tot lluïen missatges com la “S” gòtica de Sexenni escrita al seu cabell.
El Sexenni en directe
El Sexenni s’ha vist en directe arreu del món des del primer dia de l’entrada de la Marededéu de Vallivana i fins al darrer dia del novenari. Nord ha oferit en directe els principals actes i ha donat el senyal a més de 10 televisions de Catalunya i Comunitat Valenciana. Més de 25 professionals han estat treballant-hi, amb un gran desplegament tècnic. Dues unitats mòbils de televisió amb vora 20 càmeres, 4 motxilles mòbils i dos drons han permés oferir imatges espectaculars durant les retransmissions.
Molts de morellans i morellanes que per una o altra raó no han pogut estar als carrers de Morella estos dies, han viscut el Sexenni en directe des de nord i comarquesnord.
“NO ME VAIS A GRABAR MÁS”. Els angelets del carro triomfant, durant el dia del Comerç, el penúltim dels retaules, ja estaven cansats de vídeos o fotos i adoptaven el paper de famosos fugint de la premsa.
Dia del Gremi de Comerç i Turisme
El Gremi de Comerç i Turisme, un dels més dinàmics i en creixement dels últims anys amb 110 comerços, ha tingut un paper destacat en el 55é sexenni.
Tot i la intensa calor i la feina, que ha impedit l’assistència de molts agremiats al retaule, la participació va ser notable. El dinar gremial va reunir 200 persones i la festa de la nit va ser multitudinària.
Els alets del gremi del comerç en
aquest 55è sexenni són Vanessa Adell, Francisco Ibáñez, Pablo Ripollés, Georgina Chircu i Nacho Cortés, que es mostraven contents de la col·laboració del sector malgrat que la majoria d’ells no puguen gaudir de la jornada, ja que el poble no es pot quedar sense servei amb tants visitants com hem tingut estos dies.
El del dia Comerç i Turisme en el novenari sexennal va estar presidit per
l’emblema del gremi que és el Quadre d’Heroïnes Bíbliques, personatges femenins de l’Antic Testament que van destacar per la seua valentia. Un exemple és la reina Ester, considerada la salvadora del poble d’Israel davant el rei Asuer, i que en aquest sexenni està representada per Joana Milian. Al costat d’ella: Jael, Abigail, Séfora, Rebeca, Raquel, Judith, Maria, Sara, Rut i Betsabé, representades per les joves Abril Prats,
Lucía Pitarch, Àngela Martínez, Gemma Escribano, Aitana Pérez, Martina Querol, Valeria Blanch, Noa Amela, Carmen Roda i Adriana Carceller. El quadre es completa amb el jove David, que va aconseguir vèncer el gegant Goliat amb una ona, paper que ha estat interpretat per Unai Tena i Pau Ripollés, que si bé s’han anat tornant, el dia del seu gremi tots dos van prendre part del retaule.
Setmanari d’informació comarcal
PERRETES. En acabar els balls de les diferents danses, és tradició tirar-los algunes monedes que, poc a poc, juntes plenen un cabàs
La “Àngel”primera de la història
El 55 Sexenni passarà a la història com aquell en el que, per primera vegada en més de tres segles de tradició, les dones participaven de la dansa dels Torneros, la que representa a tot el poble al ser la de l’Ajuntament.
Si bé ja l’any 2012, primer en que no hi havia suficients xics de la quinta per a portar endavant la dansa ja es va parlar de la incorporació de les xiques que complien 18 anys en eixe moment, finalment es va optar per buscar xics d’edats similars, bé un any més o un any menys fins a completar els dansants necessaris.
Eixos tres sexennis enrere es comentà que s’havia deixat passar
una oportunitat històrica d’incorporar, encara que fos en un primer moment per necessitat, a la dona en la dansa dels Torneros.
Però en aquest 55 Sexenni saltava la sorpresa i tres xiques s’animaven a irrompre com a les primeres torneres de la història, el que era molt ben rebut per una part de la societat, tot i que en un primer moment no faltaren les crítiques. I, dintre d’eixe fet històric, n’esdevenia un altre de secundari, el diumenge d’Arts i Oficis una de les torneres d’enguany, Natàlia Adell, es posava en la pell de l’àngel, pasant a la història per sempre com a la primera tornera àngel de la història.
OMBRA. Les Santetes, amb molt bon ull, aprofiten qualsevol ombra per a descansar i guarir-se de l’intens sol del migdia d’agost, i fins i tot els llibres del carrer de les Calçaes els valen de regufi.
CARASSES. Els xiquetes i xiquetes d’Arts i Oficis es caracteritzen per a fer algunes divertides “carasses” quan es punxen en l’agulla cosint o es fan forçades per arreglar les sabates.
CONNEXIÓ. Les santetes, de necessitar-ho, no dubtaven en agafar el mòbil per a atendre qualsevol trucada, com és el cas d’aquest moment, en que amb una mà es subjecta la palma i, amb l’altra, el telèfon.
EXPECTACIÓ. Per als frarets del Sòl de Vila aquest és el primer Sexenni del que tindran records. Per davant dels seus ulls han passat totes i cadascuna de les danses, a les que els ha prestat molta atenció.
Dia del Gremi d’Arts i Oficis
En el dia del Gremi d’Arts i Oficis, els sentiments estaven a flor de pell. S’havia valorat, fins i tot s’havia anunciat, que se suspenien tots els actes tret de la solemne missa, després de l’accident que va segar la jove vida d’Ainoa Pérez, una de les teixidoretes de la dansa d’enguany. Finalment, es va decidir d’acord amb la resta de gremis, ajuntament i els pares dels xiquets/es de les danses que “sempre amb el respecte
a la família i dins del dol que tots portem” mantenir el programa que tenien preparat. Tot va ser un homenatge a l’estimada xiqueta.
La pluja es va sumar als actes d’eixe dia, però sols va ser un moment, prou perquè el retaule haguera de parar-se just quan les heroïnes bíbliques saludaven a la presidència. Es reprenia poc després i continuava per tot el recorregut habitual sense cap altra precipitació.
Els aplaudiments als emblemes del dia, les danses d’oficis i teixidors, les miraverges i les santetes, van ser més forts i sentits que mai, sobretot per l’afecte de Morella cap a Ainoa.
Aquest és un dels gremis més antics de Morella i el que aporta més elements als retaules. D’ell, tradicionalment, formen part els obrers, ferrers, fusters, sabaters, espardenyers, soguers, teixidors, sastres, modistes, pelaires, perruquers,
forners.... i, en general, qualsevol ofici que treballa manualment i amb creativitat. Alguns d’estos oficis han desaparegut pràcticament i altres ja compten amb molt pocs representants. La importància que van tenir en el teixit econòmic de Morella ha anat minvant, però oficis més actuals, podrien tenir cabuda en aquest gremi. El retaule va ser lluït, i tant la dansa dels oficis, com la dels teixidors van ballar millor que mai.
Setmanari d’informació comarcal
El dia del Gremi
Del darrer dia del Novenari a la marededeu de Vallivana s’ha encarregat, com és habitual en els darrers Sexennis, el Gremi de la Joventut amb un animat i divertit retaule en el qual a la part final s’han produït
alguns canvis en l’ordre de la desfilada. El retaule va ser diferent des del primer moment. Ja a la plaça de l’arxiprestal a l’eixida de les danses, es notava que s’havia abandonat el rigorós protocol dels altres dies, i les mateixes autoritats
eren les que encetaven les “ones i oles”.
Les gitanetes van ser les protagonistes, en ser el dia del seu gremi. El que passa és que d’este gremi són, pràcticament, tots els que formen part de la resta de danses i quadres gremials. Així és
que tots estaven de festa gran. Fins i tot els frarets del Convent de Soldevila i les mongetes del Convent de Sant Francesc van desfilar també pels carrers de Morella en este darrer retaule, després que totes les danses i autoritats passaren pel
Gremi de la Joventut
seu lloc habitual als conventets. Fins i tot van fer un “Ave Mari Stella” conjunt de monjetes i capellanets baix dels volantins, que van ballar amb ganes pels jovenets, el futur de la festa. El Gremi de la Joventut li ha posat
moltes ganes i il·lusió a l’organització del seu dia dins del novenari que conformen les festes sexennals. També ha volgut agrair als que ens han portat fins ací i recordar als que ens han deixat pel camí, així ho deia, Gemma Monfort,
en la solemne missa: “en estos últims 6 anys han sigut massa els amics i les amigues que han marxat massa prompte amb massa somnis per a complir i vivències per descobrir. El seu record sempre ens acompanyarà. Morella, la
seua força: la seua gent. Ens hem unit aquest any per fer realitat estes festes sexennals, i és a través d’esta unió, d’este vincle com hem aconseguit continuar endavant, abraçant-mos, escoltant-nos, i amb la força que ens caracteritza”.
Setmanari d’informació comarcal
Morella s’engalana
Els carrers de Morella s’han omplert de colors i formes espectaculars gràcies a la tradicional decoració amb paper arrissat i altres ornaments en motiu del Sexenni, una festa que enguany ha atret un gran
nombre de visitants tant nacionals com internacionals. Aquesta festivitat, que és reconeguda com a Bé d’Interès Cultural Immaterial, Festa d’Interès Turístic Nacional i Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial,
ha captivat els turistes que han arribat de diferents punts d’Espanya, especialment de Catalunya i Aragó. Molts dels visitants s’han mostrat encantats amb la bellesa de les decoracions, que embelleixen 15 carrers prin-
cipals per on passen les processons i retaules. Sorprenentment, alguns turistes que desconeixien la celebració han quedat gratament sorpresos en trobar-se amb aquesta mostra de cultura i tradició. ‘’ Vinc de Barcelona i és la primera
s’engalana amb paper (2)
vegada que estic a Morella. Quan hem arribat hem vist totes les decoracions. Són precioses, es nota que porten molta faena’, comenta Aitana Selva, turista de Barcelona.
Cada carrer de Morella és decorat de
manera única, utilitzant tècniques artesanals que treballen diferents formes de plegar paper de seda. D’entre tots, molta gent considera que el Carrer de la Font és un dels més bonics, destacant per la seua creativitat. ‘’Vinc de
Sabadell. La veritat és que hi ha molta decoració. La rogativa és una de les coses que mes m’han agradat. Els carrers són preciosos i sobretot el caràcter de la gent és el que més m’ha impactat” explica Miriam García, turista natal de
Sabadell.
Aquesta singularitat ha fet que els turistes quedin fascinats amb la diversitat i creativitat que es pot veure en cadascun dels carrers, convertint la ciutat en un espectacle visual i cultural únic.
Setmanari d’informació comarcal
Els carrers llueixen
Morella s’ha vestit de gala per a les festes sexennals. Als carrers hem vist ornamentacions que han tornat a innovar en els dissenys i en els materials utilitzats. Al laboriós treball del paper tradicional paper ar-
rissat, fulleta, caragolet, paper a pessiguets o paper munyit, s’han afegit altres formes de treballar el paper o el cartró. En alguns casos s’ha acudit a la impressió de fotografies o dibuixos en grans dimensions, o l’innovat entapis-
sat damunt de tela.
Les flors de paper han guanyat protagonisme, però també s’ha acudit a l’ornament natural en algun cas. El conjunt ha tornat a causar admiració entre veïns i visitants. Els carrers han estat passejats
per millars de persones aquests dies, però també aquestes nits.
Perquè la il·luminació ornamental ha sigut altra de les qüestions que s’ha acurat festes. Des del planetari de la plaça, als ametlers i capelles del carrer Mare-
diferents per la nit
dedeu... Des de les colorides milotxes del carrer Sant Nicolau, als fanalets blaus del carrer Sant Julià, la llum canviava el conjunt i la foto quan s’amagava el sol semblava prou diferent.
Al carrer el Pilar t’adonaves de la imi-
tació perfecta de les velles làmpades de l’arxiprestal, mentre es projectaven imatges a les portes de la Basílica fetes a escala.
A les Calçades amb la llum i un poquet menys de gent, et fixaves no sols en
el motiu central dels llibres, també en el detall de la catifa.
Els colors vius de Segura Barreda encara es realçaven més, i a les margarides i papallones de la Marquesa els conferia un aire de conte de fantasia.
Amb la llum s’emmarcaven millor els tapissos dels Déus de l’Olimp del carrer Sant Roc, i al tram de l’Electra, ple de mandales, tornàvem a veure l’emblema de Maria fet amb bombetes, amb una potent il·luminació, fent honor al nom
Setmanari d’informació comarcal
del carrer que en el seu temps va acollir les oficines de l’empresa Electra del Maestrazgo.
Al carrer la Font, convertit en la Xina, els fanalets rojos no portaven llum, però els focus instal·lats deixaven ad-
mirar tots i cadascun dels detalls que s’havien fet amb treball i estima.
La història de la contribució a les festes sexennals dels veïns de la Confraria, el joc de plantes del tram conegut com a la Llibrella, i l’homenatge a Dalí de la
Placeta dels Tarrascons, també es veien en altres tonalitats a la nit.
Per això els carrers d’este Sexenni han merescut més d’una passejada, almenys dues: una de dia, i altra de nit.
La facilitat en la instal·lació de les
llums leds i les noves tecnologies, han sigut aprofitades per a fer més complets els dissenys. Fins i tot, al carrer la Font van instal·lar un sensor que provocara el moviment del braç del gran gat de la sort al pas dels visitants, però el van ha-
ver de canviar per altre amb comptador de temps, perquè n’eren tants els que passaven que el mecanisme es va socarrar al poc d’estrenar el carrer.
Enginy, treball, il·lusió, disseny, col·laboració... fins i tot els carrers on queda
poqueta gent per anar a les flors s’han aplicat per a vestir de festa gran el seu tram, seguint el compromís de regalar unes festes extraordinàries cada sis anys com a mostra d’agraïment i respecte.
Alguns afirmen que això ha de canvi-
ar, que tots els veïns del poble visquen on visquen haurien de col·laborar en el vestit dels carrers. Ja fa temps que sentim que no tardarà massa a acabar-se el delicat treball de l’artesania del paper i que s’haurà de tornar a l’orígen de de-
corar amb brosta del camp i plantes naturals.
Però, de moment i malgrat les dificultats, els carrers han lluït, han innovat, ens han sorprés i ens ha agradat passejar-los, de dia i de nit.
