Setmanari Notícies (30/05/2025)

—1,50 €

“

RUVIL és una aplicació de geolocalització per donar a conèixer als turistes els restaurants i altres serveis”

LOLA BORDÁS, UNA EMPRENEDORA QUE LLANÇA UNA APP PER AL TURISME RURAL

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

NÚMERO 1652. MORELLA, DEL 30 DE MAIG AL 6 DE JUNY DE 2025.

El PSPV destaca

la

“inversió històrica” del govern a l’N-232

Falomir i Ripollés posen en valor que el projecte total “millorarà la seguretat, reduirà el temps de trajecte en 15 minuts” entre Morella i Vinaròs “gràcies al compromís del govern de Pedro Sánchez”

Pàgina 7. Poble a poble.

PALANQUES. L’Ajuntament ha finalitzat la construcció d’un nou dipòsit d’aigua potable de 300 metres cúbics. AJUNTAMENT DE PALANQUES.

Pàgina 7. Poble a poble.

La unitat productiva de la Marie Claire torna a mans de la família fundadora

D’INFORMACIÓ COMARCAL.

DENES DE MORELLA. 1.000 runners es van concentrar el dissabte entre les tres distàncies que recorren el terme municipal i 100 més al quilòmetre vertical del diumenge, en una edició del “trails” en que 240 persones voluntàries i 116 empreses han col·laborat amb l’organització per a portar endavant esta gran festa de l’esport. AJUNTAMENT DE MORELLA.

Pàgina 2. El tema de la setmana.

Benassal homenatja als 14 morts pels bombardejos de l’“Stuka” Els extreballadors reclamen salaris i impugnen acomiadaments

Pàgina 6. Poble a poble.

S’ha plantat un til·ler en record l’atac del 25 de maig 1938

Pàgina 9. Gent&Vida.

FORCALL

Sense diners pel Centre de Salud als pressupostos de la Generalitat

Només hi ha 50.000 euros

Pàgina 6. Poble a poble.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

EL PLA DELS ESTUDIS VA TINDRE MOLT D’AMBIENT JA DES DEL DIVENDRES, QUAN ES VA OBRIR LA FIRA DEL CORREDOR AMB XERRADES I

1.000 runners corren per les Denes

La ciutat de Morella ha viscut un intens cap de setmana esportiu amb la celebració de la cinquena edició dels Trails Denes de Morella i la segona edició d’aquesta segona vida de la Pujada al Castell, dos esdeveniments que han omplert de corredors i ambient festiu els carrers i senders del municipi en una de les grans cites esportives de l’any al nord de la província de Castelló.

Dissabte va tindre lloc la jornada principal amb les tres modalitats de trail —45 km, 25 km i 14 km— que van recórrer diferents

punts del terme municipal. En total, 1.037 participants es van distribuir entre les tres distàncies: 289 al trail de 45 km, 359 al de 25 km i 389 al de 14 km. A més, diumenge es va completar el cap de setmana amb la II pujada al castell, una exigent cursa vertical des de l’Hostal Nou fins a la plaça d’armes, que va comptar amb 100 inscrits.

L’esdeveniment ha destacat tant per la participació com per l’organització, que ha mobilitzat 240 persones voluntàries i ha comptat amb la col·laboració de 116 empreses.

L’organització ha mobilitat 240 persones voluntàries i 116 empreses col·laboradores.

El Pla dels Estudis va esdevenir el centre neuràlgic de l’activitat, amb una gran afluència de públic durant tot el cap de setmana. Divendres ja s’hi va respirar l’ambient de cursa amb la celebració del minitrails protagonitzat pels alumnes del CEIP Mare de Déu de Vallivana, i l’obertura de la fira del corredor, amb entrega de dorsals, entrevistes i xerrades amb esportistes.

—Tres curses de 45, 24 i 14 km. En l’àmbit esportiu, la prova reina de 45 quilòmetres va coronar Aitor Tomás com a guanyador masculí

(4h 11m 32s), seguit d’Eloy Hornero i Marc Casado. En categoria femenina, Isabel Llorach es va imposar amb 4h 54m 57s, millorant el seu propi registre de l’any anterior. Destaquen també les actuacions locals de Fernando Buj (Morella), Romànt Tena (Vilafranca), Pepe Prats i Rafa Moya. El trail de 25 km va oferir una emotiva arribada conjunta entre Javier Vives (Vilafranca) i els germans Julen i Iván Calvo (2h 03m 19s). Maria Jesús Marco va ser la més ràpida en dones (2h 26m 07s). Entre els corredors locals desta-

AMANIMENTS. Durant els dies previs, els amaniments van omplir el Pla dels Estudis de Morella, ubicació que esdevé l’epicentre del cap de setmana.

INFANTIL. El cap de setmana de la V Trails Trails Denes de Morella amb el trail infantil de l’alumnat del CEIP Mare de Déu de Vallivana

AMB ESPORTISTES, I DURANT TOT EL CAP DE SETMANA

Denes de Morella

quen Eloy Esteve, Marc Monfort, Jorge Querol, Victoria Escuín, Mònica Querol i Mar García.

En la distància més curta, de 14 km, es va imposar Carlos Jávega (1h 03m 48s), mentre que Silvia Sos (1h 25m 35s) va liderar la categoria femenina. El talent comarcal va brillar amb corredors com Ovidio Buig, Amaya Fabregat, Dídac Ibáñez, Marc Segura, Albert Puig, Raúl Fabregat, Ana Rami, Blanca Deusdad i Bàrbara Villuendas.

—Consolidació del “trails”. El regidor d’Esports de Morella, Javi-

La prova reina de 45 quilòmetres va coronar Aitor Tomás com a guanyador masculí.

er Amela, ha felicitat públicament l’organització i ha posat en valor l’impacte positiu de l’esdeveniment: “Ha estat una gran festa del running que fa que molta gent vinga al poble, consumisca als establiments locals i s’implique de forma activa, fent possible que tire endavant cada any”.

Amb una edició 2025 de rècord, els Trails Denes de Morella es consoliden com una cita de referència per a l’esport de muntanya de Morella a nivell regional combinant competició, germanor i, alhora, promoció del territori.

PUJADA AL CASTELL. El colofó al cap de setmana dels Trails Denes va ser l’explosiva Pujada al Castell de Morella. Un centenar de participants van afrontar aquest repte vertical, amb sortida des del barri de l’Hostal Nou, des d’on s’albira imponent el castell rocallós.

La cursa, de poc més de dos quilòmetres, acumula un desnivell positiu de 230 metres, tot i la seua curta distància.

Molts corredors ja havien participat en alguna de les proves del dia anterior, però ni la calor del migdia va impedir grans marques. En només 11 minuts i 42 segons, Andrés Milian Camos, del Club Triatló Vinaròs, arribava a la plaça d’armes i es proclamava guanyador absolut. El morellà Ovidio Buig Salvador entrava en segona posició, seguit per Àlex Górriz, que completava el podi masculí.

En la categoria femenina, la victòria va ser per a Nuria Orta, del Club Atletisme Crevillent, amb un temps de 14 minuts i 24 segons. Flora Montesinos va ser segona, mentre que la morellana Amaya Fabregat, del Movilclic Team, tancava el podi.

Pel que fa a la classificació local masculina, els tres primers van ser Ovidio Buig, Albert Puig i Dani Aguilar. En categoria femenina local, el podi el van formar Amaya Fabregat, M. Carmen Domínguez i Belén Fabregat.

El corredor Xavi Moya obria la “Trails” amb la seua experiència contra l’addicció

La cinquena edició de la Trails Denes de Morella ha començat amb una emotiva i inspiradora xerrada del corredor Xavi Moya, que ha conversat amb el periodista morellà Miguel Agost sobre l’addicció a les drogues i el paper transformador de l’esport com a via de superació personal.

L’acte, celebrat divendres, servia com a tret d’eixida a l’esperada cita esportiva. Xavi Moya, originari de Tarragona però amb profundes arrels familiars a Morella, ha compartit la seua trajectòria vital i com l’esport el va ajudar a superar una etapa marcada per l’addicció. En aquest sentit, ha posat en valor el seu projecte “Kilòmetres contra la droga”, una iniciativa clau en el seu procés de recuperació.

Xavi Moya, corredor i exaddicte, ha destacat que és un “addicte en recuperació“, que inclús va patir un intent de suïcidi, fins que en el centre on va estar ingressat li van pautar diverses teràpies, entre elles l’esport: “Ara córrer és una de les meues passions i de les meues principals dedicacions“.

Moya ha destacat que córrer és un esport molt agraït, ja que permet percebre amb rapidesa l’evolució personal. Amb el temps, el running s’ha convertit per a ell en un estil de vida que li ha aportat beneficis no només físics, sinó també emocionals i socials.

“Per a mi, córrer té com a primer avantatge que el progrés es nota ràpidament i augmenta l’autoestima, però sobretot ajuda a crear entorns socials fantàstics”, ha destacat el corredor tarragoní i morellà.

Així, Moya s’ha mostrat especialment orgullós de les seues arrels morellanes i de poder participar en una cursa celebrada a la terra dels seus avantpassats.

“Els xocolates Ortí de Morella eren dels meus besavis, jo no he nascut ací però em considero morellà d’adopció, i poder córrer a Morella aquesta carrera que feia temps que volia córrer és genial, i participar en aquesta xerrada i en aquest entorn és espectacular”.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

La vida passa, però la imatge es queda

Manuela Rodríguez Vives.

D’un temps, d’un poble.

Va hi haver un temps en què hi havia molt poques fotografies a les cases dels nostres pobles, i les poques que teníem solien estar guardades dins d’una caixa de metall on abans hi havia galetes o algun altre producte; també les podíem trobar dins d’una caixa de cartró o de fusta. En una societat rural amb mancances econòmiques i de transport, fer-se retratar no era fàcil; la gent s’havia de desplaçar al poble gran més proper o a la ciutat on un fotògraf professional, per un preu que alguns no podien permetre’s, els poguera fer una fotografia. Malgrat les dificultats que això suposava sempre es feia un esforç per donar constància a través de les imatges d’algun moment important en la vida.

Si miràvem aquelles fotografies guardades dins la caixa podíem trobar alguna foto color sípia feta sobre un cartró dur que aguantava el pas del temps com cap altra; el concepte color sípia s’utilitza per anomenar un color roig/marró clar que es troba en algunes fotos antigues; altres fotos que hi havia eren en blanc i negre. La temàtica era variada i moltes eren fotos d’estudi que tenien una decoració que incloïa algun teló de fons, algun moble i altres elements que ajudaven a generar una bona composició. Hi havia algun jove vestit de soldat durant el servei militar, persones grans vestides de negre, sobretot elles, al costat dels seus marits vestits de la manera tradicional amb la brusa negra botonada fins al coll i la camisa blanca, la família sencera vestida de mudar sense el negre rigorós, xiquets amb els cabells molt curts (potser per evitar paràsits), fotos de parelles el dia del seu casament, elles vestides de negre, alguna que altra foto d’escola amb el mapa d’Espanya com a teló de fons, etc,etc, Més endavant van aparèixer els àlbums on guardar les fotos de manera més ordenada i per ordre cronològic. Ara ja teníem fotos en color que van ser tota una novetat i una modernitat. L’ús de la fotografia es va generalitzar i a moltes cases ja hi havia una càmera de fer fotos per immortalitzar els diferents actes socials, familiars, comunitaris,de lleure,etc. Quan el carret de la càmera s’acabava es portava a revelar al fotògraf, i al cap d’uns dies ja teníem les fotos en paper per mirar-les i triar aquelles que posaríem a l’àlbum. Era tot un descobriment vore com havien quedat sobre el paper després del revelat. Solien ser fotos d’algun bateig, d’una comunió, d’alguna festa familiar, d’algun acte social, d’algun casament, d’una festa amb els amics, etc,etc. A través de les fotos de l’àlbum podies ser testimoni de com passava el temps

En una societat rural amb mancances econòmiques i de transport, fer-se retratar no era fàcil.

i la vida, de com canviaven les modes i els costums, de com era aquella persona que ja no estava entre nosaltres però a la que seguies recordant,...

La presència de les fotografies a casa s’ha popularitzat i les tenim penjades a la paret, emmarcades a sobre d’un moble o d’una lleixa; alguns encara les tindran guardades a un vell àlbum, però no crec que hi hage, encara, moltes d’aquelles caixes de galetes plenes de fotos.

“Ja no venem àlbums ni fem fotos d’estudi, ara només fem fotos de carnet. Ens hem hagut de reciclar a un món més ampli que inclou el tema informàtic.” -Em comentava un fotògraf que un dia va viure només de la fotografia.

La galeria dels mòbils està plena de fotos i no sabem què fer amb elles; les carpetes de l’ordinador estan plenes de fotos i no sabem què fer amb elles. Hi ha una necessitat de fotografiar-ho tot: el que fem, el que veiem i el que fan els altres. I com diu la dita “L’abundància mata la gana”; tenim tantes fotos que no les sabem apreciar.

La massacre del poble gazatí continua al dia d’avui (27) quan escrit estes lletres i Israel anuncia una ofensiva més dura (més dura?) contra Gaza. Anit els 40 morts més massacrats a una escola on se refugiaven ( la imatge de la xiqueta de 6 anys Ward Jaiail al Shick Jalil que va pedre a 6 germanets i sa mare és esgarrifadora) se sumen als ja 54.000 assassinats més els mils soterrats per les bombes (que seran més quan llegiu açò) des del 7 d’octubre de 2023 i pareix que la mort i l´assassinat massiu, desgraciadament ja no ens commou el més mínim, o ben poc. Ens hem acostumat i eixa gota a gota diària de pèrdua vides humanes ens deixa indiferents i és un episodi més de les noticies de la tele, radio o premsa,... i eixa INDIFERÈNCIA MATA.

Este fet es pot apreciar arreu on vages, però jo ho vaig poder veure a Morella el divendres passat (dia 23) quan Morella estava plena de gent per l’esdeveniment del Trail de les Denes. El Pla d’Estudis estava de gom a gom i a la manifestació (convocada amb presa i tard) davant de l´ajuntament per Palestina-Gaza, n’érem quatre gats, com a molt una vintena. Està tot dit. La gent ja és major i amb coneixement(?) per triar allò que vol i més l´importe,i així ho va demostrar. És tan sols un exemple, però un exemple molt significatiu.

Fins fa poc, tots els primers divendres de mes es convocava una manifestació (sempre poca gent, però sempre donant testimoni ) a la placeta de l´ajuntament contra la guerra (Ucraïna primer, Gaza…). Hi havia un cartell penjat al balcó contra la guerra, es convocava al Consell de la Solidaritat (tant d’esforç per crear-lo!), es realitzaven projectes solidaris… Tots estos actes, gestos i fets, (molt importants) poquet a poquet han desaparegut, s’han deixat de fer... sense, i és el més preocupant, pase absolutament res ni cap tipus de protesta per part de la ciutadania morellana. Senzillament no importen. LA INDIFERÈNCIA MATA . Haguera passat el mateix, em pregunto, si s’haguere suspès un dia de bous o de festa, i dic un dia?. Segurament NO.

Gaza: la indiferència mata

Carlos Sangüesa.

La indiferencia es un lujo afectivo porque el indiferente no sufre con el sufrimiento de los demás. Y así como no sufre tampoco ríe, se sorprende, grita, llora o patalea. El indiferente no hace lo que todos los demás y por eso puede tachársele de aburrido o pedante. Los indiferentes nunca faltan en todas partes porque la indiferencia flota en el ambiente. Es como el aire que uno respira. Mientras todos se preocupan demasiado por sí mismos nadie se preocupa por los otros. La indiferencia permite la pobreza, el abuso, la violencia y la frialdad, por algo las calles se han llenado de basura, mendigos, vagabundos, prostitutas, asaltantes y corruptos. La indiferencia generalizada permite toda clase de abusos desde el incremento de los precios de la leche hasta la violencia sexual. Y a esta sociedad le hace falta implicarse más con su realidad para poder modificarla. Desgraciadamente la indiferencia ha triunfado en un mundo en donde la falta de compromiso es una posición más cómoda. Mientras el compromiso exige responsabilidad, la indiferencia sólo requiere del cinismo, la soberbia y la arrogancia para olvidarse que el mundo está roto o a punto de romperse.

Eduardo Galeano

beza¡.El ministre de defensa diu: “estamos luchando contra animales humanos y actuamos en consecuencia. Habrá destrucción. Queríais infierno y tendréis infierno”. Un grup d’extrema dreta cridava ahir (dia 25) a Jerusalem: “Un judío es un alma: un árabe es un hijo de puta”. Ells també són assassins ideològics.

“Tienes que llorar no puedes seguir sin llorar”

Gloria Fuertes

“Las lágrimas son nuestra medicina”, decía mi madre.

“La cueva del sol”. Abu Sálim

La filòsofa Hannah Arendt (escrivint sobre l’Holocaust però ara podria fer-ho sobre el genocidi de Gaza) die que es tractava d’aniquilament, de l’esborrat de la víctima, de la destrucció absoluta de la seua singularitat. En 1943 Himmler se dirigie a les SS i els assegurave que el genocidi ere “una gloriosa pàgina de la nostra història”. Himmler die que la creació de vida per la raça ària implicave “caminar per damunt de cadàvers”. Göring parlave de guerra racial d’extermini. Goobbels de lluita a mort contra els jueus i, quan començe “la solució final”, comente que se tracta d’un combat a vida o mort contra el “bacil jueu”. Tots els líders, els seguidors, els ajudants, els col·laboradors, els ciutadans que sabien i miraven cap a un altre lloc, creien sincerament amb estes explicacions i en la necessitat d’estes accions criminals. Tots ells eren “assassins ideològics”.Canviem els jueus pels gazatís, els jerarques nazis per ministres del govern de Netanyahu, col·laboradors i ciutadans alemanys per israelís. El 25 de maig de 2025 el ministre de seguraitat nacional Itamar Ben Gvir li diu a Netanyahu: “Querido primer ministro no debemos darles combustible…! Nuestros enemigos solo merecen una bala en la ca-

El president de la Coferència episcopal espanyola (que no és comunista ni socialista) va dir a la reunió dels bisbes el dia 21: “Gritemos alto y claro contra el drama humanitario que ocurre en Gaza por la acción del gobierno de Israel. No cabe el silencio usando el argumento de que el gobierno de España lo utiliza como escudo para ocultar problemas”. Feijó, pren nota, que te se veu el plumero. D’Abascal i els seus catxorros no dic res perquè no tenen ni humanitat. Sobre Gaza ja no cap el silenci.

seua família. Amb la seua mort ja són 220 els periodistes assassinats per l’exercit de Netanyahu en els 19 mesos de guerra. Aplique la màxima: “El que no es veu no existeix”.

“Ocuparon mi país, expulsaron a mi pueblo, anularon mi identidad.

Y me llamaron terrorista. Confiscaron mi propiedad, arrancaron mis cosechas, demolieron mi casa.

Y me llamaron terrorista Legislaron leyes fascistas, instauraron el apartheid. Destruyeron, dividieron, humillaron. Y me llamaron terrorista. Asesinaron mis alegrías, secuestraron mis esperanzas, esposaron mis sueños. Y cuando rechacé todas las barbaries y decidí defenderme, ellos… ¡Mataron un terrorista!”

“Confessió d’un terrorista” és un poema de Mahmud Darwish, el poeta nacional palestí, mort l’any 2008.

Però l’horror cada dia que pasa és més i més gran. El passat dissabte l’exèrcit del genocida Netanyahu en un sol atac va matar a nou germans: els germans Al Najjar d’entre 12 anys i sis mesos, fills dels metges Alas y Hamdi alNajjar. La pediatra Alas al Najjar es trobava de guàrdia a les urgències infantils de l’hospital (el que queda) Nasser a Jan Yunis, quan els cosos dels

El diumenge dia 25 Manolo Vicent va escriure, al menys per mi, un dels seus millors articles dels diumenges a EL PAIS. “No cambies de canal”. Lligava una visita a Auschwitz amb Gaza acabant així: “Esa indiferencia también se da frente a la matanza de Gaza. La muerte es una costumbre. Pero los misiles israelíes que caen sobre las mujeres y niños caen también sobre nuestra conciencia, y si no lloras como lloraba aquel hombre solitario de Mauthausen ante las imágenes de esta masacre es que estás muerto”

seus 9 fills van començar arribar, totalment cremats i desfigurats a la morgue d’eixe hospital. Els noms d’eixos xiquets són: Yahya, 12 años; Rakan, de 10; Raslan, de 7; Jibran, de 8; Eve, de 9; Rival, de 5; Luqman, de 2; Sadin, de 3; y Sidar, de sis mesos. El fil major i el seu home, únics supervivents, estan en estat critic. Com pot viure esta persona?. Eren estos 9 xiquets terroristes de Hamas, Sr. Netanyahu? Altre bombardeig en Yabaila va matar al periodista Abu Warda i part de la

Han passat 80 anys d’Auschwitz i Mathausen, i ara és el poble palestí, el poble de Gaza i Cisjordània qui està sofrint la persecució, l’aniquilació, l’extermini com ho van sofrir els jueus a mans dels nazis. Pareix que la història es vullgue repetir però canviant les tornes. El senyor Zygielbojm, representant jueu en el Consell Nacional Polonès a Londres, sabia de l’assassinat massiu dels camps de concentració nazi ja en 1942. Ell ho va denunciar davant de les autoritats i als mitjans de comunicació sense resposta ninguna. Passarien anys abans que la humanitat decidira horroritzar-se per l’Holocaust: en eixos dies no li donava la gana. (Igual que ara està passant amb Gaza). La seua dona Mayna, i el seu fill Tuvia seguien presoners al gueto de Varsòvia i allí van morir a l’abril de 1943 quan els alemanys van reprimir la rebel·lió final. L’11 de maig, a Londres, Zygielbojm se va suïcidar com últim gest de protesta escrivint la següent nota: “La responsabilidad por el asesinato de la nación judía en Polonia recae antes que nada en los que la están cometiendo. Pero indirectamente cae también sobre el conjunto de la humanidad, sobre los pueblos y los gobiernos de las naciones aliadas, que hasta ahora no han dado ningún paso real para detener este crimen. Al mirar pasivamente cómo se asesina a millones de niños, mujeres y hombres indefensos, se han convertido en partícipes de esta responsabilidad”.

Poble a poble.

MORELLA AMB PALESTINA. Els Ports continua mirant a Palestina. Davant el desgavell, la societat torna a alçar la veu contra el genocidi del poble palestí i a favor de la Pau.

250 MIL EUROS PEL CÀMPING.

Durant els últims mesos s’han fet millores a l’edifici del bar-restaurant del càmping públic de Vilafranca.

Les obres han inclòs la instal·lació de la cuina, la redistribució de la primera planta amb una zona d’administració i un saló multiús amb lavabos, i la connexió elèctrica.

El pressupost ha sigut finançat íntegrament per l’IVACE, dins del Pla Eòlic.

La unitat productiva de la Marie Claire torna a mans de la família fundadora

La històrica firma de llenceria Marie Claire, fundada a Vilafranca (Castelló) i considerada durant dècades un dels motors econòmics de la comarca dels Ports, travessa una etapa decisiva en la seua llarga trajectòria empresarial. Les instal·lacions que acollien la producció de la marca tornaran ara a mans de Calpe Invest, empresa vinculada a la família Aznar, fundadora de la firma, després de l’incompliment dels acords de pagament per part de For Men, l’empresa que havia adquirit la unitat productiva.

Aquest retorn es produeix en un context marcat per l’embolic judicial i la incertesa laboral. Cal recordar que les naus industrials havien estat cedides a For Men a través d’un contracte de lloguer amb op-

Segons el comitè d’empresa, si finalment es liquidara i es venguera, els recursos obtinguts podrien destinar-se al pagament de les nòmines endarrerides

NOU DIPÒSIT A PALANQUES. L’Ajuntament de Palanques ha finalitzat la construcció d’un nou dipòsit d’aigua potable que permetrà augmentar la capacitat d’emmagatzematge del municipi en més de 300 metres cúbics. El projecte ha tingut un cost de 115.000 euros, finançat a través del Pla de Compensació Eòlica 2023 de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE).

L’obra ha estat executada per l’empresa Construcciones Martí Adell, S.L. La redacció del projecte i la direcció facultativa han estat a càrrec del despatx castellonenc Assistència Tècnica Global Enginyers SLP, especialitzat en eficiència hídrica i medi ambient.

El nou dipòsit s’ha construït amb elements prefabricats de formigó, tant el vas com la co-

ció a compra, amb un valor estimat d’1,2 milions d’euros. No obstant això, l’empresa no va complir amb els pagaments acordats, fet que ha motivat la reversió automàtica de la propietat a Calpe Invest, tal com establia el contracte inicial.

Paral·lelament, es manté la incertesa sobre el futur de la unitat productiva —és a dir, la maquinària, les instal·lacions i el material que podria romandre a l’interior de la fàbrica. Aquesta part de l’actiu podria posar-se a la venda una vegada concloguen els procediments judicials oberts pels treballadors. Segons fonts del comitè d’empresa, si finalment es liquida i es ven, els recursos obtinguts podrien destinar-se al pagament de les nòmines endarrerides, ja reconegudes per la justícia.

SENSE A PENES DINERS PER AL CENTRE DE SALUT. El projecte de pressupost de la Generalitat Valenciana només contempla una partida de 50.000 euros per al nou Centre de Salut de Forcall, infraestructura llargament compromesa. L’ajuntament de la localitat, després de molts de tràmits, finalment està en disposició de cedir els terrenys necessaris a la Conselleria, i mostra el seu disgust per l’escassa previsió econòmica que s’ha dedicat al projecte per aquest exercici en un projecte tant necessari per a la comarca dels Ports en un tema tant sensible com la sanitat.

La situació judicial és complexa pels treballadors. El passat divendres, el Jutjat Social número 3 de Castelló va acollir dues vistes relacionades amb la plantilla. D’una banda, una trentena d’empleats representats per UGT van denunciar tant el administrador concursal com For Men per l’impagament de salaris. D’altra banda, altres 31 treballadors van ampliar la demanda contra el comprador de l’empresa, l’empresari Ángel Pío, també com a persona física. En ambdós judicis, ni For Men ni el seu responsable van comparèixer. L’advocada de Pío va intentar desvincular-lo del procés, argumentant que el seu representat no tenia cap responsabilitat directa en els fets objecte del litigi. Tanmateix, la plantilla es mostra esperançada. Segons Yolanda Villegas, presidenta del comitè d’empresa: “Hem presentat moltes proves i es demostra el dany causat. Estem tranquils perquè ja comptem amb una primera sentència favorable i confiem que aquest procés continue en la mateixa línia”.

El 17 de febrer de 2025, For Men va comunicar la resolució del contracte de compra i va anunciar l’acomiadament col·lectiu de tota la plantilla. Aquest moviment va ser justificat per l’empresa com

berta, i completa la infraestructura ja existent al municipi per a aprofitar millor l’aigua procedent del manantial i evitar pèrdues. L’objectiu principal és podrà garantir el subministrament especialment en èpoques de major demanda, com els mesos d’estiu quan la població augmenta, i evitar així la necessitat de recórrer a sondejos, amb el consegüent estalvi econòmic per al poble. “Amb aquest dipòsit, amb capacitat per abastir perfectament al voltant d’un parell de setmanes, s’optimitza l’ús de l’aigua i es minimitzen els costos”, detalla l’enginyer d’ATG Sergio Casero. El consistori de Palanques destaca que aquesta actuació s’emmarca dins de l’estratègia municipal de gestió eficient de l’aigua, un recurs escàs i valuós, optimitzant-ne l’ús i reduint al màxim les pèrdues.

una mesura per causes objectives, però els treballadors han impugnat els acomiadaments i reclamen que siguen reconeguts com a improcedents, amb les corresponents indemnitzacions.

Amb les naus de nou en mans de la família fundadora i la unitat productiva a l’espera de resolució judicial, el futur de Marie Claire continua envoltat d’incertesa. Encara que la marca forma part del paisatge industrial i emocional de Vilafranca i la comarca dels Ports, les dificultats econòmiques arrossegades des de fa anys han anat reduint progressivament la plantilla, que en el seu moment àlgid va arribar als 900 treballadors.

Ara, els esforços dels antics empleats se centren a aconseguir una compensació justa pels danys patits. La resolució dels judicis pendents i una possible nova etapa per a la marca dependran tant de les decisions judicials com d’un eventual interès empresarial que puga reactivar la producció o donar un nou ús a la infraestructura. Mentrestant, la lluita dels treballadors de Marie Claire continua com un símbol de resistència davant les conseqüències de gestions empresarials fallides i la necessitat de garantir els drets laborals en processos de crisi industrial.

FORCALL

MiDNI, A MORELLA. El Ministeri d’Interior ha posat en funcionament una aplicació mòbil que funciona com el DNI digital. Esta, amb el nom MiDNI, es pot activar a Morella a les oficines de la policia local. La Policia Nacional ha instal·lat un lloc d’actualització de documentació a la comissaria situada al carrer Sant Julià, en la qual la població podrà activar el seu document d’identitat a l’app, així com renovar el DNI electrònic. El servei tindrà un horari de 9.00 a 20.00 hores, encara que és necessari demanar cita al telèfon 609 89 14 88.

L’alcalde de Morella amb competències de noves tecnologies, Bernabé Sangüesa, ha desSUPOSARÀ

tacat que “després d’uns mesos de preparatius entre l’ajuntament i la Policia Nacional, Morella compta amb este dispositiu i és un dels pocs de la província que pot oferir este servei actualment” i ha afegit que “és molt important poder fer estos tràmits al poble i que la gent no s’haja de desplaçar a poblacions com Vinaròs o Castelló”. A més, ha explicat que “l’aplicació mòbil MiDNI permet tindre el document d’identitat al mòbil, de manera que s’adapta als temps actuals i permet identificar-te amb el telèfon”. Finalment, ha comentat que “el consistori sollicitarà el servei mòbil de renovació del DNI i oferir-lo a la ciutadania apropant el servei”.

El PSPV destaca la “inversió històrica” per unir l’interior i la costa amb l’N-232

El secretari general del PSPV-PSOE de la província de Castelló, Samuel Falomir, i el portaveu socialista a l’Ajuntament de Morella, Rhamsés Ripollés, han visitat les obres d’ampliació i millora de l’N-232 en el tram comprés entre la Torreta i la capital dels Ports, on han destacat “l’aposta sense precedents del Govern d’Espanya per a vertebrar definitivament l’interior amb la costa amb la major inversió en infraestructures feta mai a la comarca, amb més de 70 milions d’euros”.

“Feia dècades que es reclamava una millora integral d’aquesta carretera, i ara, amb el govern de Pedro Sánchez, és una realitat”, ha afirmat Falomir. El dirigent socialista ha destacat que una volta culminat projecte, ja immers en la segona etapa d’obres, “permetrà reduir en 15 minuts el temps del trajecte entre Morella i Vinaròs,

a més d’incrementar la seguretat amb l’ampliació de les calçades, la renovació de l’asfalt i l’eliminació de revoltes perilloses”. En l’actual fase s’estan invertint més de 20 milions d’euros, que se sumen als 50 executats fa quatre anys per a eliminar les 68 revoltes que permetien salvar el Port Querol.

Ripollès i Falomir, visitant les obres de la carretera

El líder socialista ha volgut posar en valor que “el govern creu en el potencial dels Ports i del Maestrat” i que ho demostra “amb fets”, com és el cas de la modernització de la xarxa de carreteres i la prolongació del servei de rodalies fins a Vinaròs, “un compromís complert el desenvolupament econòmic i so-

LA GENERALITAT NO PAGA A LA RESIDÈNCIA DE FORCALL. L’Ajuntament de Forcall ha informat del balanç econòmic de la Residència de la Gent Gran del municipi en l’any 2024. Un resultat econòmic bastant positiu i que fins i tot va permetre la incorporació de més personal sanitari en la segona part de l’any en qüestió. Això ha permès augmentar la ràtio de personal i a més, millorar les atencions que es presten als interns de la Residència forcallana. Com sol ser habitual, els beneficis es dedicaran al propi centre per continuar millorant aquest servei bàsic a Forcall. Pel moment s’està a l’espera de signar amb la Generalitat Valenciana el contracte-programa d’aquest any 2025. Un tema que encara està pendent i que evidentment suposa problemes econòmics ja que està sent el propi Ajuntament el que avança els diners per al funcionament correcte de la Residència de la Gent Gran. El consistori forcallà es mostra satisfet del resultat econòmic que ha aconseguit l’empresa pública municipal encarregada de la gestió de la Residència de la Gent Gran en l’any 2024, mentre s’espera ja pròximament signar amb la Generalitat Valenciana el contracte per a aquest any i començar a rebre diners procedents d’aquest acord amb el govern valencià.

TANCA EL CENTRE DE MALALTS MENTALS D’ALBOCÀSSER. La Conselleria de Serveis Socials de la Generalitat Valenciana, dirigida per Susana Camarero, ha anunciat el tancament del Centre Específic de Malalts Mentals (CEEM) d’Albocàsser, l’únic de la província de Castelló. L’Ajuntament, amb l’alcaldessa Isabel Albalat al capdavant, denuncia que no s’ha plantejat cap alternativa clara ni s’ha compartit cap informe que justifique el tancament per suposats problemes estructurals. El centre acull 32 usuaris i compta amb un nombre similar de treballadors. Tot i el compromís de la Generalitat en assumir el manteniment de l’edifici,

cial de les nostres comarques que cap altre govern havia assumit”. Per la seua part, Ripollés ha subratllat que “les obres avancen segons el previst” i que “ara mateix les màquines estan removent terres, preparant els fonaments de la nova estructura viària i renovant la canonada principal de subministrament d’aigua a Morella”, afectada pel nou traçat de la carretera. La previsió és que els treball acaben a meitat de 2026. El portaveu municipal ha reivindicat que aquesta infraestructura “és fruit del treball constant del PSPV, tant des de l’Ajuntament com gràcies al compromís del Govern d’Espanya”. “Som l’únic partit que garanteix dur endavant projectes com aquest, que milloren les comunicacions, generen oportunitats i transformen la vida diària de la gent dels Ports, del Maestrat i de l’Aragó”, ha afirmat.

ara la Conselleria afirma no tenir fons per a rehabilitar-lo ni per construir-ne un de nou. L’Ajuntament ha proposat alternatives provisionals, però han estat rebutjades per la Conselleria. A més, s’ha impedit l’entrada de l’alcaldessa i un arquitecte al centre per comprovar-ne l’estat real.

La diputada socialista Ana Besalduch ha denunciat la falta de transparència i ha exigit explicacions a les Corts. L’alcaldessa considera que es tracta d’una decisió política i acusa la Generalitat de desinterès pel món rural i els serveis públics, tot reclamant al PP local que exigisca la reforma necessària per mantindre obert el centre.

Gent & Vida.

MURAL. L’artista vilafranquí Javier Soligó ha dissenyat i pintat un mural amb elements característics d’Olocau del Rei, situat a una de les entrades del poble, al costat de la benzinera.

Noves excavacions destaquen

la gran rellevància del castell d’Olocau a

Que el castell d’Olocau del Rey va comptar amb una importància molt més destacada de la que pensaven els historiadors fins ara, pareix que va camí de constatar-se de forma clara i evident. Això se desprén de les excavacions arqueològiques que s’estan duent a terme per part de Noverint en aquest castell situat en una zona de pas venint des de la Menadella i en direcció a Aragó. El castell d’Olocau del Rey va comptar amb una transcendència important als Segles XI, XII i XIII especialment, però donat el seu difícil accés i la creença de que conservava poques restes interessants va ser que fora deixat un poc de costat en matèria d’investigació.

L’Ajuntament d’Olocau des de fa uns anys ha impulsat una sèrie de campanyes d’excavació que estan donant uns resultats interessants.

l’edat mitjana

La importància del castell potser encara major si es confirma l’existència d’una Torre de l’Homenantge al recinte Sobirà, on actualment s’està treballant en un aljub.

El castell d’Olocau del Rey compta amb diferents plantes d’ocupació i també amb una torre defensiva situada a la part de baixa i prop de l’assagador provinent de Menadella. Una torre que va ser ja restaurada en una primera intervenció.

La importància del castell potser encara major si es confirma l’existència d’una Torre de l’Homenantge al recinte Sobirà, on actualment s’està treballant en un aljub. Elements que sense dubte refermen la importància del castell.

Justament on es pensa que pot trobar-se la Torre de l’Homenatge es troba ubicat un punt geodèsic. Ja es compta amb els pertinents permisos per tal de llevar-lo d’allí i ubicar-lo en una zona propera al castell.

Importància del castell d’Olocau del Rey als Segles XI, XII i XIII en

CONCERT DE PRIMAVERA. La Rondalla de Morella ha celebrat un fantàstic concert amb un repertori complet i variat, no només renovant repertori, sinó també incorporant a altres tres joves integrants.

època andalusí i també amb la Reconquesta al qual històricament se li perdia la pista a partir de l’any 1.464. Si bé es pensa que va ser ocupat esporàdicament a les Guerres Carlines.

El castell d’Olocau està traent a la llum gràcies a aquestes excava-

VIII MARXA BTT A OLOCAU. ‘Somos pocos pero valientes’, eixe és el lema del Club BTT d’Olocau del Rey que aquest diumenge s’apuntava un nou èxit amb l’organització de la seua 8ª Marxa BTT que ha superat totes les previsions en matèria de participació amb uns 215 corredors i corredores a les diferents modalitats de la prova. Tot un èxit per a una cursa que no para de crèixer i que en esta edició ha comptat amb una marxa curta de 37 kilòmetres i un altra llarga de 52 kilòmetres.

La Marxa BTT d’Olocau transcorre pel seu terme municipal entrant també a altres com la Mata i Todolella. Els membres del Club BTT d’Olocau es mostraven molt satisfets tant per la participació com per l’ambient que s’ha creat al municipi durant el cap de setmana.

cions arqueològiques una part de la seua història que es remunta a l’època andalusina i a les guerres de Taifes. També a la Reconquesta. Un espai, de dimensions destacades i que probablement va comptar amb una importància que fins ara ha passat un tant desapercebuda.

INTERCANVI MUSICAL.

La Banda Juvenil Font d’en Segures i la de la Unió Musical Covarxina han fet una actuació emmarcada en la XXII Campanya de Concerts d’Intercanvis Musicals.

MICROMECENATGE PER UN LLIBRE DEL SEXENNI. Ha començat la campanya de micromecenatge per fer possible l’edició del llibre Essència Sexennal i De 6 en 6, una obra amb fotografies de Julio Carbó i Miguel Ángel Troncho. Aquest projecte fotogràfic, sense ànim de lucre, va iniciar-se mesos abans de la celebració del 55é Sexenni de Morella i ofereix una mirada profunda sobre aquesta festa tan emblemàtic. El llibre recull dues visions complementàries: per una cara, Essència Sexennal, de Julio Carbó, i per l’altra, De 6 en 6, de Miguel Ángel Troncho. A través d’imatges i relats, ambdós fotògrafs proposen una reinterpretació visual del Sexenni. El projecte té un marcat caràcter solidari: els bene-

ficis íntegres de la venda del llibre es destinaran a la Residència de la Tercera Edat de Morella. Des de la direcció del centre ja han comunicat als promotors les necessitats més ur gents per millorar el benestar de les persones residents. Així, cada exemplar adquirit esdevin drà una contribució directa a una causa local significativa. La publicació del llibre està prevista per al pròxim 1 d’agost. A més, les fotografies de Carbó i Troncho s’expo-

saran a les sales gòtiques de l’Ajuntament de Morella a partir del diumenge 3 d’agost. Com a complement, el divendres 8 d’agost a les 19 hores, el Teatre Municipal acollirà la presentació-col·loqui del projecte, amb la participació dels autors, promotors i algunes de les persones retratades. Les exposicions romandran obertes fins al 15 de setembre de 2025. Les persones interessades a col·laborar en l’edició del llibre fotogràfic del Sexenni poden fer-ho a través del portal verkami.com.

Benassal recorda els bombardejos mortals de l’“Experiment Stuka”

Els dies 25 i 28 de maig de 1938, Benassal va ser bombardejat per la Legió Còndor alemanya en el marc de l’Experiment Stuka, durant la Guerra Civil. Els atacs van afectar també Ares, Vilar de Canes i Albocàsser. Durant dècades es desconeixia la raó d’aquells bombardejos indiscriminats, fins que es va evidenciar que es tractava d’un assaig militar dels alemanys per calibrar l’eficàcia de les seues bombes i avions de bombardeig en picat per a la Segona Guerra Mundial.

Aquest dissabte, Benassal va retre homenatge a les víctimes amb un acte commemoratiu organitzat pel Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal i l’Ajuntament. La jornada va tindre lloc a la plaça de l’Ajuntament, on es va plantar un til·ler en record de les 14 persones que van morir en l’atac del 25 de maig.

L’alcaldessa, Elia García, va voler destacar la tasca de recuperació de la memòria impulsada pel grup de recerca, agraint també l’assistència

PRIMES PER SANTA QUITÈRIA. El 22 de maig és el dia de la santa honorada a diferents municipis de la comarca i que l’han celebrat aquest cap de setmana. A Castellfort, dissabte per la vesprada es realitzava al local cultural de l’antic Forn la tradicional pastada de la prima.

dels familiars de les víctimes, que van aportar els seus testimonis i records. També hi va intervindre Emili Ferrando, en representació

SANTA QUITÈRIA A TODOLELLA. Todolella també ha celebrat Santa Quitèria a l’església del poblat de Saranyana, una església dedicada a Sant Miquel i a la pròpia Santa Quitèria en aquest llogaret situat al terme municipal de Todolella al camí que puja a Sant Cristòfol. En finalitzar la missa es van comentar algunes millores que s’han fet a l’església al darrer any com l’adquisició d’un moble situat als peus de la imatge de Santa Quitèria o la rehabilitació de la taula de l’altar major situada als peus de Sant Miquel.

instant de l’acte.

del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal. Durant l’acte es va reconéixer especialment el treball d’Òscar Vives, físic i membre del grup que viatjà fins a Alemanya per investigar a fons els fets. A més de guiar la visita posterior, Vives va interpretar diverses peces amb el saxòfon, afegint una nota de recolliment a l’homenatge.

La commemoració va incloure una ruta pels carrers del municipi on van caure les bombes. Gràcies a les fotografies i documents trobats a Alemanya, s’han pogut identificar amb precisió els punts d’impacte i posar nom a històries que durant molt de temps van romandre silenciades.

Amb les dades recopilades, s’ha dissenyat unes plaques de ferro, incrustades al terra, que indiquen el lloc exacte on van caure les bombes, la data i el nom de les víctimes de cada explosió.

A més, actualment Benassal disposa d’una audioguia per seguir la ruta de manera autònoma. Aquest acte forma part d’un cicle de memòria històrica que continuarà el dissabte 31 de maig amb més activitats per aprofundir en la història d’aquests bombardejos i la seua repercussió a tota la comarca de l’Alt Maestrat.

ELS ALEMANYS VAN FER PROVES A L’ALT MAESTRAT DURANT LA GUERRA CIVIL CAUSANT 14 MORTS

Un

Setmanari d’informació comarcal

El Notícies dels estudiants.

UN PROJECTE QUE PREN CON A FIL CONDUCTOR LA INDÚSTRIA TÈXTIL, PROFUNDAMENT ARRELADA A VILAFRANCA

‘Murmurmur’: Art, consciència i sostenibilitat al CEIP En Blasc d’Alagó de Vilafranca

CEIP En Blasc d’Alagó

El passat divendres, el CEIP En Blasc d’Alagó de Vilafranca va inaugurar el projecte artístic i participatiu ‘Murmurmur’, una iniciativa interdisciplinària de col·laboració entre L’Assemblea de Cooperació per la Pau, l’Ajuntament de Vilafranca i l’escola de Vilafranca. A més, la vessant creativa ha estat a càrrec de l’artista vilafranquí Javier Soligó. El projecte ha pres com a fil conductor la indústria tèxtil —profundament arrelada a Vilafranca— per explorar, des d’una mirada crítica, temes globals i locals com la sostenibilitat tèxtil, la cultura de pau, les desigualtats i el paper de les dones en les tasques de cura. Per fer-ho, es van organitzar tallers internivell que van combinar activitats manuals amb espais de reflexió compartida.

Entre les propostes, destaca un taller per aprendre a llegir les etiquetes i entendre la composició de les peces de roba que utilitzem. L’alumnat també va investigar els diferents materials i els seus tractaments, i va participar en activitats com el tenyit de peces i la neteja de taques difícils, tot adaptant-se a les necessitats i interessos de cada grup.

A escala global, el tèxtil revela reptes com l’impacte ecològic, els drets humans, el feminisme, la tecnologia, els conflictes humanitaris i les desigualtats econòmiques. La roba mostra com som, els nostres hàbits de consum, però també parla de cadenes de producció i d’explotació laboral i de maneres de viure.

El projecte també ha comptat

amb un eix fonamental: la perspectiva de gènere. Així, durant els tallers s’han plantejat diàlegs per reflexionar sobre qui s’encarrega de les tasques de cura a casa: qui neteja, qui planxa, qui arregla… per fomentar la responsabilitat collectiva i la igualtat.

—Mural de Soligó. L’acte d’inauguració del projecte artístic, celebrat a l’exterior de l’escola, va mostrar els murals elaborats per Soligó amb la col·laboració de l’alumnat, que incorporen peces de roba i plasmen les investigacions de cada grup. Els i les estudiants van compartir el procés creatiu i les idees que hi ha darrere de cada obra, posant en valor l’aprenentat-

ge i el compromís social. També es va organitzar un intercanvi de roba sostenible, obert a tota la comunitat educativa, que va reforçar valors com la reutilització, la solidaritat i la cohesió social.

Imatges de Javier Soligó i Nobi Fec.

Amb ‘Murmurmur’, l’art transcendeix l’aula de l’escola de Vilafranca i esdevé una veu col·lectiva que reflexiona, crea i actua per promoure un futur més just i sostenible.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 694. ÉPOCA II. DEL 30 DE MAYO AL 1 DE JUNIO DE 2025

«ESTALLIDO» DE CIENCIA EN MORELLA

UNA JORNADA PARA OBSERVAR SOBRE EL TERRENO LOS EFECTOS DE LA SEQUÍA Y REFLEXIONAR SOBRE EL FUTURO DEL TERRITORIO.

Morella acoge este sábado 31 de mayo una nueva edición de las Jornadas de Divulgación

Científica Miquel Guardiola, que alcanzan ya su tercera edición bajo el título “Esclats de Ciència”. Enclavada en el corazón de la comarca de Els Ports, esta histórica ciudad amurallada se convierte, una vez más, en un espacio privilegiado para el encuentro entre ciencia, paisaje y cultura. A lo largo de toda la jornada se propone un recorrido divulgativo que invita a conocer el entorno desde una mirada crítica, científica y comprometida con los retos ambientales que afronta el territorio.

La jornada comenzará por la mañana con una visita guiada al bosque dels Carrascals de Morella. Será una oportunidad única para observar sobre el terreno los efectos que la sequía de los años 2023 y 2024 ha dejado en uno de los espacios forestales más repre-

CIENCIA, PAISAJE Y CULTURA SE ENCUENTRAN EN MORELLA PARA ABORDAR UNO DE LOS GRANDES RETOS AMBIENTALES DE NUESTRO TIEMPO

sentativos del término municipal. A través de las explicaciones de especialistas, los participantes podrán entender de forma directa cómo los largos periodos de escasez hídrica afectan al paisaje, a los ecosistemas y a la salud del medio natural.

Por la tarde, el programa continúa en el núcleo urbano con una mesa redonda titulada “La sequía en Els Ports”, que tendrá lugar en la Sala del Justícia. En este debate intervendrán tres especialistas que abordarán la cuestión desde diferentes disciplinas: Víctor Gargallo, ingeniero forestal, hablará del impacto de la sequía sobre los bosques y su evolución reciente; Maite Guardiola, geóloga experta en recursos hídricos, se centrará en el estado de los acuíferos y la gestión del agua en la comarca; y Javier Miró, físico y meteorólogo en À Punt Mèdia, aportará el análisis climatológico y su vinculación con el cambio climático global.

La jornada finalizará con un diálogo literario en torno al libro “La Sed”, de la autora Virginia Mendoza. En conversación con el arqueólogo José Manuel de Antonio, se abordarán temas como la escasez, la memoria del agua y la relación que las comunidades humanas han mantenido históricamente con este recurso esencial. Será una reflexión pausada y profunda que cerrará el programa desde una perspectiva más íntima y humanista.

“Esclats de Ciència” ofrece así una experiencia que va más allá de la divulgación: propone una forma de habitar el territorio desde el conocimiento o la conciencia ecológica. Con Morella como escenario, estas jornadas se consolidan como una cita imprescindible para quienes quieren comprender mejor el mundo que habitamos y los desafíos ambientales que marcarán nuestro futuro más inmediato.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

SÁBADO 31 10.00 «ESCLATS DE CIÈNCIA»

III JORNADAS DE DIVULGACIÓN CIENTÍFICA MIQUEL GUARDIOLA FÍGOLS

CORPUS CHRISTI. El primer fin de semana de junio Morella celebrará la festividad del Corpus cuya procesión, que se celebra la tarde del domingo, ya ha cumplido siete siglos. Desde 1358 toda la historia del Corpus de Morella está documentada, la fiesta tiene aquí elementos parecidos a la gran procesión de Valencia; sin embargo también tiene características propias. El dia de antes, el sábado por la tarde, los niños se visten de blanco y se "degüellan" simbólicamente con azafrán en "La Degolla".

VERANO. Las vacaciones se acercan y Morella es un buen destino para pasar los meses de junio, julio, agosto y septiembre, dado que se llenan de activitades festivas, tradicionales, culturales y muy lúdicas. Además, en general, la ciudad medieval tiene unas temperaturas muy agradables sobretodo por la noche.

MORELLA TIENE UN PAISAJE PARA

EL TÉRMINO MUNICIPAL DE LA CAPITAL DELS PORTS, EL MÁS EXTENSO DE LA COMUNIDAD

El término de Morella, con más de 400 kms2 es el segundo más grande del territorio valenciano. Es un espacio privilegiado para aprender y disfrutar de una naturaleza que ha sido generosa. El paisaje se extiende entre un mar de montañas, bosques, barrancos, espacios de gran belleza que, además, están salpicados de un rico patrimonio cultural y artístico, ermitas, masías, puentes,

construcciones y muros de piedra en seco, cruces de término… El ciclo de la naturaleza es especial en Morella por sus fuertes contrastes, desde la desnudez del invierno, la llegada de las nieves, hasta la explosión de colores y olores en primavera y verano con multitud de hierbas aromáticas y flores silvestres. Y el otoño, que en estas montañas presume de sus tonos amarillos, marrones, el

rojo y los ocres, el olor y el sabor de las setas, la trufa. Un paisaje que invita al sosiego, a recorrerlo y descubrirlo. Para gozar con los sentidos y detenerse en parajes de las pedanías, como el Roser de Xiva, los bosques de La Pobleta, las montañas gigantes, abiertas, de Herbesset, Ortells y su vegetación junto al cauce del río Bergantes. O recorrer enclaves casi mágicos como son el río de Les Corses o Cérvol, los

Y TAMBIÉN...

TIEMPO DE ROMERIAS. La comarca de Els Ports, de la que Morella es la capital, acaba de empezar su particular ciclo de “rogativas, rollos y primas”. Prácticamente todos los pueblos cumplen cada primavera con estas tradiciones heredadas de sus antepasados, destacando rogativas en Forcall, Cinctorres, Portell, Ares y Olocau, así como los rollos del término de Morella. Durante esta primavera tienen lugar más de cincuenta peregrinaciones.

UN INCREÍBLE PARA EVADIRSE

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

bosques de Vallivana, el barranco del puente de la Bota, la Font de la Donzella, de la Esperança o los poblados de La Llàcua y Salvassoria. Pero Morella es también punto de partida, por su proximidad, para conocer los majestuosos paisajes naturales de la comarca de Els Ports. La Mola de la Garumba, entre Morella y Forcall, el río Escalona, entre Herbers y Castell de Cabres, los barrancos de Vallibona,

El Castillo de Morella sobresale de la niebla.

las montañas, molas de piedra, de Forcall, los enclaves de Cinctorres, la Roca Roja, Roca Parda y la Rambla Celumbres, coronar la cumbre del Picaio en Vilafranca o recorrer la Rambla de les Truites.

Otro espacio natural de gran belleza, sobre todo en primavera y otoño, es el Barranc dels Horts de Ares y la Tinença de Benifassà, Parque Natural declarado en 2006 que agrupa a 7 pequeñas poblaciones.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

PRISION MEDIEVAL. Abierta el domingo 25 de mayo de 11h-14h y de 16h-19h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Esclats de Ciència III Jornades de Divulgació Científica Miquel Guardiola Fígols

Dissabte 31 de maig

10h. Visita guiada al bosc dels Carrascals de More lla per veure els efectes de la sequera 20232024.

17h. Taula rodona: “La sequera als Ports”. Amb Víctor Gargallo, enginyer forestal; Maite Guardiola, geòloga especialista en recursos hídrics i Javier Miró, físic i meteoròleg d’À Punt Media. Sala del Justícia.

19h. Diàleg a propòsit del llibre “La Sed”, entre l’autora Vir ginia Mendoza i l’arqueò leg José Manuel de Antonio.

—Vilafranca.

0h. Discomòbil DML a l carrer Carles Salvador.

Divendres 30 de maig

16h. II Jornades ‘Inquieta’. ‘La teua marca personal’ amb Mar Terra, mentora digital. Llava dors de la Font dels Burros. 19h. Inauguració de l’exposició ‘Imaginària’. ‘Vilafranca en Festes’ de Ricardo Cases. Sales Gòtiques de l’Ajuntament.

Penya Taurina Vilafranca

22h. Embolada infantil 23,30h. Exhibició d’emboladors amb les quadrilles Alto Maestrazgo-Cantavieja, Mosquerue la-Linares, El Piló-Culla i La Contornà-Alto Mijares.

Amb bous de Hnos. Bellés de la Torre d’en Bessora.

Dissabte 31 de maig 12h. Matinal taurina a càrrec de la ramaderia Hnos.Colomer 13h. Prova del bou nº36 ‘Malhablado’ de Hnos Colomer i del bou nº37 ‘Charro’ de La Campana. 14h. Dinar de socis. 17,30h. Corro de vaques de la ramaderia Hnos. Cali, seguidament bou embolat de Hnos. Colomer nº36 ‘Malhablado’. 19h. ‘Tardeo’ amb el Grup ‘Al Lío’. 23h. Embolada del bou nº37 ‘Charro’ de La Campana. 0,30h. Actuació del grup ‘La Próxima Band’ i Disconight.

—Cinctorres.

Dissabte 31 de maig ‘Cuidar-nos bé també és resistir’. Jornada sobre Salut Mental. 10,30h. Pel matí, 1ª Part. “Com carreguem els rols de gènere?”. Gènere i autoexigència en dones. Introjectes.

Per la vesprada, 2ª Part: “Recursos per a la regulació emocional”. Autoregulació i coregulació. Connexió amb la intuició. A les Escoles.

19h. Llançament ‘Fanzine-Natura’. Llançament de publicació i mostra d’obres del taller de Fanzine. A la Biblioteca de Cinctorres.

—La Pobla de Benifassà. Dissabte 31 de maig 10h. Ruta guiada. “Aclareix la ment i l’ambient”. Neteja col·laborativa. Mas de Boix.

—Benassal. Dissabte 31 de maig 18,30h. Presentació ‘La veu de les muntanyes’, un documental que investiga sobre els represaliats i morts pel Règim durant l’epoca dels maquis. Presentació a càrrec de La Directa. Saló Actes Cajamar.

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

LOLA BORDÁS, UNA EMPRENEDORA DE VILAFRANCA QUE LLANÇA UNA APLICACIÓ PER AL TURISME RURAL

“RUVIL és una app de geolocalització per donar a conèixer als turistes els restaurants i altres serveis de la zona”

Lola Bordás Dolz és una vilafranquina nascuda l’any 1978. Va anar a escola a Vilafranca, al Col·legi Blasc d’Alagó i també va fer alguns cursos escolars a Penyeta Roja. Va continuar estudiant i és llicenciada en Publicitat amb post-graus de Màrqueting Digital, Community Management, Inbound Màrqueting i Direcció d’Empreses.

Lola què te va impulsar es estudiar estes matèries?

Sempre m’ha agradat molt la creativitat i vaig començar a estudiar Publicitat en eixa visió. Una vegada me vaig posar ja vaig començar a veure unes altres opcions, ja no tant com ser creativa o treballar en agència de publicitats si no més bé dins de l’àrea d’empresa. Després de la Universitat, mentre ja estava treballant vaig estudiar en la UNED el tema de direcció d’empreses i màrqueting perquè pensava que era una complementació important per al meua formació. I després els altres dos post-graus els vaig fer ja amb experiència laboral per a poder estar un poc més al dia en temes que estan contínuament canviant com son les xarxes socials o la comunicació, necessitava tindre més formació i vaig fer eixos dos post-graus.

Actualment eres responsable Womenfortech a Finnova. Quin és el teu treball en esta fundació?

Soc la directora de màrketing. És una fundació experta en fons europeus que està a Brussel·les i diferents llocs, entre ells Espanya i València on jo estic situada i el que fem principalment és comunicar la informació en projectes de fons europeus, recolzament a emprenedors etc. És un camp molt ampli de treball dins del màrqueting i la comunicació.

Eres una gran emprenedora des de fa molts anys i presidenta de ‘Fundadoras’, associació creada l’any 2017. Quines son les funcions de ‘Fundadoras’?

‘Fundadoras’ és una associació que naix amb una intenció única

que era ajudar a les dones emprenedores perquè jo venia de ser emprenedora i en aquell moment vaig notar en mi mateix que necessitava diferents recolzaments que no trobava i veia que era un món enfocat a un altre perfil. Parlant en aquell moment amb diferents dones emprenedores va eixir la idea de que necessitàvem fer alguna cosa i al final vam muntar ‘Fundadoras’. El que fem és ajudar a les dones emprenedores que estan en fase inicial i que estan pensant en fer alguna iniciativa i no tenen clar com i també a les que ja estan en una fase més evolucionada i tenen un altres tipus de necessitats com financiació, externalització, internacionalització...tot el que siga. Fem molta formació i també acompanyament amb mentorització. La darrera cosa que vam fer i de la que em sentis molt orgullosa va ser un mercadet solidari a València, a l’Ateneu Mercantil per tal d’ajudar als artesans que es van veure afectats per la DANA directament i vam muntar allí un mercadet al passat mes de febrer amb les coses que ells i elles van fent i va tindre un èxit enorme, tant per la qualitat dels productes com per la col·laboració i participació de la gent que va comprar molts productes. Coses com esta donen ganes i impuls per a seguir lluitant.

A dalt, Lola promocionant “Rurvil” a la fira ‘Luces y Sombras del Maestrazgo’ a La Iglesuela del Cid.

Vas ser també cofundadora i CEO de Ágora Bienestar, on vas estar des de 2015 a 2018. A què te dedicaves en aquell projecte? Tot allò venia d’una d’una start-up que tenia d’aquell primer empreniment que es deia Helpinwords que era un market place d’atenció psicològica on line. En aquell moment vaig derivar el projecte en l’àrea d’atenció a riscos laborals en la part psicològica. Vam veure que aquestes qüestions necessitaven reviscolar o fer un canvi de manera d’enfocar-ho i es va fer aquest projecte diferent que es centrava en fer un canvi d’estil en la forma de treballar de les persones dedicades a l’àrea de prevenció. Aportar ferramentes, fer xerrades amb persones de l’àrea de psicologia que pogueren ser interessants com Javier Iriondo, persones que tenen la capacitat de fer canviar el pensament de les persones. Vam tindre èxit en el projecte perquè vam aconseguir eixe canvi de paradigma en l’estil del que s’estava fent en el tema de riscos laborals. En la teua trajectòria professional has estat també molt vinculada al món de la ceràmica des de la part del màrqueting. Grans experiències en aquest àmbit no? En quan a la ceràmica primer vaig estar en Dune, que és una empresa ubicada a Sant Joan de Moró i després en Ceraworld Cerámicas que estave a Onda. Vaig aprendre molt i vaig conèixer el mercat de ‘be to be’, es a dir de vendre d’una empresa a un altra empresa, no tant al consumidor final. Una època molt bonica en la que vaig participar a fires a nivell internacional, a atendre també a clients internacionals amb clients àrabs, russos... una experiència que t’ajuda molt a obrir la ment i ens teníem que adaptar als seus gustos a l’hora de preparar els catàlegs i la venda. Va ser una etapa molt interessant. Entre els anys 2003-2007 també va treballar a l’empresa vilafranquina Marie Claire, encara que si no recordo malament tú estave a

les oficines de Castelló. Què vas fer a Marie Claire?

Marie Claire per a mi va ser una experiència molt bonica, no va ser la meua primera experiència laboral perquè ja havia fet pràctiques en altres empreses mentre estudiava, però si va ser realment el meu primer treball com a tal. Jo estava en el departament de màrqueting amb molta més gent i el que fèiem era preparar tot el que era la promoció i la imatge, és a dir, els catàlegs molt vinculats als productes de Marie Claire. Va ser una experiència preciosa i de la qual sempre guardaré un gran record. Una gran experiència el poder treballar en una empresa que en aquell moment era gran amb molts departaments i ben organitzats i sempre ho recordaré amb molt d’afecte. Tú vas viure a Vilafranca en la teua infantesa, creixent en un poble fred i de muntanya com el nostre. Com veus actualment Vilafranca, ja sense Marie Claire en funcionament i amb la teua experiència emprenedora, com creus que es podria regenerar el poble?

Jo a l’igual que tots els vilafranquins i vilafranquines sóc una persona de moltes arrels, es a dir, a l’igual que com a moltes persones de la meua edat ens va tocar eixir fora a estudiar de molt jovenets, això no mai ha segut impediment per a tornar. Jo ja amb 12 anys me’n vaig anar a Penyeta Roja a estudiar i fer atletisme i encara que de joveneta ja estava fora de casa sempre he tornat perquè hem sentisc molt de Vilafranca, molt de la terra i estic molt vinculada al poble amb arrels cent per cent. Eixe sentiment de pertinença fa que d’alguna manera veges el poble i el territori com a propi i tingues ganes de fer que vage endavant ja que tots ho disfrutem. El tema de Marie Claire és un colp dur per al poble ja que com tots sabem donava de menjar no només al poble i als pobles del voltant, però jo crec que la gent de Vilafranca i ho crec sincerament és gent molt emprenedora. En la història del poble, si bé darrerament no ha estat tant ja que hi havia una forma de treballar com la que es coneixia amb Marie Claire, però si tirem cap enrere Vilafranca està feta de gent lluitadora, treballadora i amb moltes idees i ganes de seguir endavant. Jo li veig futur al poble, clar que el veig i jo soc aposto amb els meus propis empreniments d’una manera un tant romàntica tal vegada perquè jo crec que té coses importants que hem de posar en valor, bé siga amb el turisme o per unes altres vies. Futur hi ha, encara que s’han de tindre ganes de quedar-se i de llui-

Víctor Tena Pitarch.

tar. Tal vegada siga més complicat i ho sabem que igual no es tenen tantes eixides com en una ciutat però avui en dia han canviat molt les coses i es pot teletreballar amb Internet i hi ha molt casos de gent que està a Vilafranca teletreballant i hi ha moltes maneres d’atraure la innovació al territori. Des de estos anys que estic a ‘Fundadoras’ veig que és molt important el tema de la col·laboració público-privada per poder llançar projectes que puguen tindre futur.

El turisme rural sense cap dubte està creixent molt a Vilafranca especialment a la darrera dècada i tú també estàs dins d’ells amb Masía Losar, una vivenda enclavada junt a l’ermita de la Verge del Llosar...

Masia Losar és un projecte personal i familiar en tant que és una casa que fa molts anys que disfrutem la nostra família, la van comprar fa molts anys els meus pares i poc a poc l’hem anat restaurant i va arribar un punt que la reforma se va quedar a mitat. Tenim una part que ja estava reformada i a l’altra li faltava. Vaig conèixer les ajudes dels Fons Leader de FEDER i vaig veure la possibilitat de fer una casa rural per a la gent que vinga a visitar-nos. Es tracta d’una casa antiga que està junt al Santuari del Llosar i l’hem restaurat de la manera més sostenible possible. No hem canviat cap tipus d’estructura, sense fer més habitacions i guardant la forma que tenia des de sempre, la calefacció és amb plaques solars i aerotèrmia contaminant el menys possible i hem reutilitzat materials com portes que ja no servien i els hem donat un altre ús. Hem intentat posar totes les comoditats que avui en dia fan falta per a la gent viatgera. Quarts de bany a totes les habitacions, donant un servei ampli per a que la gent estiga el més còmoda possible allí. Tenim 12 places distribuïdes en 4 habitacions en la part de dalt i en la part de

baix està el menjador i una bodega espectacular que a la gent li agrada molt i que barreja pedra, fusta..i en la que pareix que et trobes en un món diferent.

Dins dels projectes relacionats amb Masia Losar arriva RUVIL (The Rural Village Link). Què és RUVIL?

Quan vaig crear la casa rural gent que estava dintre del sector em deia, mira Lola faràs la casa rural però moltes vegades la gent no queda contenta perquè ve al poble però no té on anar a dinar o on anar a sopar perquè la despoblació fa que cada volta hi haja menys serveis. Aleshores es va donar una possibilitat gràcies a que el Ministeri de Turisme a través de fons europeus van traure una convocatòria d’ajudes per a la digitalització de la ‘Ultima Milla’ és a dir, digitalitzar els serveis de proximitat. Vaig pensar que si tal vegada al meu poble faltaven alguns serveis, és possible que el poble veí si els tinguera i al revés. Restaurants o altres tipus de serveis ja no només al poble del costat sinó a tot l’entorn. I va vindre la idea d’intentar fer algo comú, posar en coneixement per exemple d’un turista que arriba des de Múrcia i no veu les fronteres del territori a lo millor que veiem nosaltres, no es fixa en que Vilafranca siga de la Comunitat Valenciana i La Iglesuela del Cid siga d’Aragó i que son coses que a un turista jo crec que no l’importen molt o pot anar a visitar Catí, després vindre a Vilafranca i anar posteriorment a Morella... es a dir, vaig intentar fer una visió de conjunt i vaig presentar a esta oportunitat que va sorgir un projecte que parlara d’això, de digitalitzar serveis que tenim a altres comarques colindants a Vilafranca com puga ser Els Ports, el Maestrat i el Maestrazgo de Teruel i identificar els productes i serveis a través d’una geolocalització en la que amb un punt en l’aplicació t’indica

“Fundadoras” rebent el premi de Caixa Popular “Un dia de salari”. A baix, una imatge de Masia Losar.

on es troben els serveis i per a que els turistes que vinguen es puguen descarregar eixa aplicació i puga veure tot el que tenim per ací. A més a més també pensant en com les persones interessades podrien descarregar-se una app també estem posant tot el tema de la identificació de camins, passejos o altres elements d’esbarjo que a la gent li puga fer també il·lusió conèixer. També un punt del llançament de RUVIL en el que estem ara és el d’avisar a tots els comerciants que es vulguen donar a conèixer en l’aplicació també estem fent una doble promoció, estem regalant a totes les persones que se vinculen la possibilitat d’entrar en el sorteig d’un sopar que es farà en un dels restaurants que estiguen donats d’alta. Abans de finals del mes de juny farem eixe sorteig i donarem a conèixer el producte, l’aplicació i que comencen ja a entrar i a donar-li ús.

I estàs ja en plena campanya de promoció de RUVIL actualment, no?

Si vam estar recentment a la fira ‘Luces y Sombras del Maestrazgo’ a La Iglesuela del Cid i a la Fira de l’Ovella i la Cabra a Vilafranca, estem donant a conèixer a comerços i establiments per a que s’adhereixquen a la plataforma perquè és gratuït. I ara que estem a punt de llançar l’aplicació al mercat estem intentant que el públic de la zona la conegue i comptar amb una base de dades de gent i poder donar informació per a que la gent puga anar promocionant-se a l’aplicació i que vagen passant coses en ella. Programes com el FEDER amb la convocatòria d’ajudes LEADER amb fons europeus ajuden molt a iniciatives com les teues no?

Pues parlant per mi mateix, moltissim. Sense les ajudes LEADER jo no haguera fet Masia Losar. I tampoc és que els coneguera abans, jo me vaig enterar per el Info Vila

del poble que van fer una reunió de fons europeus un any a l’agost i vaig dir, pues vaig a veure açò que és. Vaig escoltar a la reunió i me va parèixer molt interessant i vaig començar a treballar amb aquesta possibilitat. Totes aquelles coses que ajuden als emprenedors a tirar endavant em sembla molt important amb fons que son molt bons, també son un poc complicats administrativament. Parlo per mi perquè no ho havia fet mai però gràcies a Altmaelsports Leader que son els coordinadors d’aquestes ajudes a la zona que expliquen, ajuden i ensenyen a com poder-ho fer. És una entitat que ajuda moltíssim per a poder treballar amb aquestos fons. Realment jo si que crec molt en eixa oportunitat i la recomano, jo soc un petit exemple de gent que s’ha involucrat en estos fons i que ha aconseguit un empreniment gràcies a ells.

I bé Lola, encara que vius a València pujes molt sempre a Vilafranca on estan els teus pares i la teua germana, però ara amb Masia Losar igual te toque vindre més?

Si si, de fet pujo molt i com tinc la possibilitat de teletreballar també ho faig. A lo millor de vegades entre setmana estic al poble tres o quatre dies i me’n vaig, al cap d’uns dies torno però si, estic molt al poble i realment ho disfruto i més que m’agradaria estar. M’agrada molt l’entorn, els passejos, l’estar per allí i és que tira molt el fet de poder estar amb la família. Per a mí gràcies a Internet el fet de poder teletreballar me dona l’opció de plantejar-me a curt termini poder allargar les meues estades a Vilafranca, poder estar més temps al poble que fins i tot a València. Anem a veure com funciona Masia Losar, de moment estic molt contenta en com està anant tot en estos primers mesos de funcionament i hem d’intentar continuar així.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El bienni 1887-1889 · Part IV

Calaix desastre

Pep Querol. Historiador

Avui analitzarem algunes notícies diverses d’aquell Bienni. Els aprofitaments forestals; la burocràcia militar; canvis de noms de carrers; voluntariat laboral; una bronca masovera; la carn de l’Hospital; i el problema demogràfic a les aldees.

Com sempre, segons l’Acta del 27 de febrer de 1888, se subhastarien els aprofitaments forestals. Si per al segle XX aquests aprofitaments se reduïen majoritàriament a la fusta i llenya que se podien tallar dels diversos monts, en aquests moments, ben entrat el segle XIX, té una gran presència l’apartat de pastures pel bestiar. Així, el Mont de Vallivana podia absorbir 5.000 caps «de ganado lanar, 2.000 de cabrío y 300 de cerda y 50 mayor», a 0,24 i 0,30 ptes per cap dels dos primers, i 2 i 1,30 pessetes per les segones. Per la part de la llenya, se podrien extraure 6.300 Kintals mètrics (1 kintal=100 kg), però només de «troncos que existen en pie completamente muertos y secos», sense especificar quin tipus d’arbre se tractava. D’Herbeset, 200 caps «de ganado lanar y cincuenta de cabrío», i 624 Kintals de despulles de pins. A més d’això, 100 pins de 9 a 11 metros de longitud i de 0,74 a 1 metro de circumferència, a 8 ptes cadascun. De Pereroles, 600 caps de «ganado lanar y 100 de cabrío». Per a llenya 400 kintals de despulles de pi, i 200 pins de 7 a 9 metres de longitud i 0,74 i 0,90 de circumferència, a 6 ptes cadascun. I finalment, Carrascals, «600 de ganado lanar», i 40 pins de 8 metres de longitud i de 0,7 a 0,9 de circumferència, a 4 ptes cadascun. En total l’Ajuntament esperava recaptar 7.967 pessetes. Podem observar la importància de les pastures de Vallivana, la joia de la Corona en aquest aspecte.

A l’Acta del 12 de març de 1888, l’Ajuntament contestava a un requeriment de la Comissaria de Guerra de Castelló. Per resumir-ho, se preguntava per l’antic Convent d’Agustines, veí del de Sant Francesc, i en quina situació legal estava. El municipi contestaria que «el cuartelillo de caballería pertenence al ramo de guerra,

lo cual así lo declaró ya por estar contiguo y formar parte del cuartel de San Francisco donde reside la guarnición de esta plaza, ya por haber sido antes parque de Artillería, y porque el ayuntamiento en nada intervino cuando se edificó el actual cuartelillo, que sin duda las obras se realizarían a cargo del señor Gobernador militar». Queda clar.

També a la mateixa Acta, molt prolífica, Román Beltrán proposaria honorar el record de José Segura Barreda, que havia mort feia pocs dies, a causa de «sus admirables obras y escritos que le han conquistado un renombre célebre en la esfera literaria». Així, proposava «se cambie y dedique el nombre de la calle hoy conocida por el Peso a tan preclaro personaje por la de calle de Segura Barreda D. José». S’aprovaria per unanimitat. Haureu notat que alguna cosa no quadra. I així és. El 28 de maig, se donava lectura a una instància d’un veí, que no nomenen, perquè l’Ajuntament «eternice los nombres de los Ilustres varones D. José Segura Barreda y D. Francisco Colomer, célebre el primero como historiador y el segundo por la fundación del colegio de PP Escolapios que poseemos». Seguidament, el síndic, Vicente Girona, prendria la paraula, desfent-se en elogis a Segura Barreda, «después de haber disipado las tinieblas que cubrían la historia de nuestro pueblo, iluminará a los que en los siglos venideros se encarguen de continuar la narración de los hechos históricos de nuestra comarca». Paraules profètiques de Girona. És molt interessant l’ús de la paraula «comarca», en una època en què la seua consciència estava completament diluïda per la popular, i inexacta, Maestrazgo. Girona acceptaria la proposta del veí, però traslladaria al mossèn al que era el carrer Sabateria, i així se quedaria fins avui

dia. El veí, en el seu escrit, només parla de Francisco Colomer, però el mèrit de construir l’edifici on se situarien els Pares Escolapis també correspon a la seua dona, també d’il·lustre llinatge, Agustina Zurita. D’aquesta s’enrecorda Girona, «al legar sus fortunas para bien de los pobres y propiedad de la población [...], se han conquistado la gratitud de nuestro pueblo», sempre referint-se a ells en plural. Així, ja que van viure al mateix edifici on està avui dia la Bilioteca municipal, se dedicaria el carrer del Pes a Colomer Zurita. Podem observar com en un primer moment se dedicaria al matrimoni, però més endavant Agustina Zurita seria premiada amb el seu propi carrer. Respecte Colomer, té una altra variable, i és poc honrosa. Seria un dels firmants del Manifiesto de los Persas, el 1814, un manifest plenament antiliberal i anticonstitucional, que parla poc bé d’ell. Esperem que amb els anys expiara els seus pecats, ja que no tinc clar que se mereixo cap carrer. Era època de reanomenar carrers, una circumstància que ens indica que la societat anava canviant. Poc a poc els noms que tradicionalment eren descriptius (no sempre, però era la majoria, Font, Sabateria, Oficial, Estudi...) passaran a ser un element de prestigi, on poc a poc s’anirien carregant de contingut ideològic, sorgint, sobretot al llarg del segle XX, una cursa per vore qui dedicava més carres als seus correligionaris. El 4 de juny de 1888, se premiaria a Manuel Zaporta per «los numerosos y grandes labores dispensados a nuestro pueblo», canviant el nom de l’antic carrer de l’Oficial. És curiós que córreguen tant. Aquestes coses se solen fer per homenatjar als morts, però a Zaporta li quedaven una vintena d’anys de vida encara. Relacionat amb aquest tema, el 10 de setembre de 1888, se con-

Mossèn José Segura Barreda, amb un possible

signaria el pagament de «tres lápidas de mármol», amb un total de 76,75 pessetes a Germán (cognom il·legible), per als tres carrers amb els noms dels homenatjats.

En aquell any de 1888, hi ha diversos casos curiosos de professionals que s’oferien per exercir alguns serveis públics de forma gratuïta, això és, sense remuneració. Lluny del que podem pensar fàcilment, l’Ajuntament rebutjaria totes aquestes propostes, com per exemple la de Pascual Temprado, el 23 d’abril, per a la «inspección de carnes», una mena de veterinari. Se desestimaria per una simple raó. Com pots exigir les responsabilitats que exigeixen complir amb qualsevol càrrec si ho fa gratuïtament, o voluntàriament? Per la part del professional, què guanyava treballant gratis? Currículum, experiència, per després aspirar a treballs millors? Les variables laborals actuals no són vàlides per aquells temps. A la mateixa Acta s’evidencia una certa tensió entre els masovers i l’Ajuntament. La causa solia ser el maleït impost de Consums, però aquesta vegada se li sumava la persona que s’encarregava de recaptar aquesta penosa tasca, que pressumptament cometria abusos, «se pidió la lectura de un escrito presentado y suscrito por varios vecinos de la población rural por la que se pide [...], entre otras cosas, una modificación en el personal de empleados para el mejor servicio de los vecinos que habitan fuera del casco de la población». En cap moment s’especifica cap nom, però la paraula que cita el secretari quan intervé l’alcalde Amela és «combatió», cosa que deixa en evidència el que pensava sobre aquesta queixa, «este escrito estaba redactado en formas muy descorteses e injuriosas para el Ayuntamiento y que no debían en modo alguno leerse a la Corporación, documento tan indecoroso». Llàstima que no hage sobreviscut la carta. Ja se sap que quan se toca la butxaca, els ànims s’exalten ràpidament. Sembla que hi hauria alguna dissensió, així que acordarien discutir-ho a la següent sessió plenària.

Dit i fet, el 30 d’abril se llegiria la carta finalment als regidors «Causando su lectura una desagradable impresión en los individuos del Ayuntamiento, tanto por lo necio y ridículo por lo que en la instancia se pide, como por la indecorosa forma en que está redactada». La desestimació de la petició estava cantada, però també decidirien «amonestar a los firmantes para que en lo sucesivo, cuando se dirijan a la Corporación municipal, lo hagan con el respeto que la misma se merece». Com aquell Ajun-

tament ho feia tot per parts, el 28 de maig s’acordaria «la devolución a Ramón Ortí de la instancia» de marres, suposo que amb alguna mena de bronca. D’aquesta manera, sabem un dels firmants de la terrible carta.

El tema de la beneficència s’ho prenien molt seriosament per aquells anys. No se n’anava molt lluny de l’antiga caritat, així que hi havia diversos serveis gratuïts per als veïns que podien certificar (ho miraven amb lupa) que eren pobres de solemnitat. No hi havia Estat del Benestar, així que a tothom li tocava pagar el metge o els medicaments, per exemple. L’Hospital Cívic-militar, per tant, era el mitjà habitual on aquests pobres podien gaudir d’aquests serveis gratuïts, no només l’assistència mèdica en si, sinó també el menjar que podien oferir-los quan estaven ingressats. Sota aquests pressupostos, el 6 de juliol de 1888, s’aprovaria una mesura per evitar que «fuera uno solo de los Tablajeros que existen en la población, el que suministrara la carne diariamente al Hospital». El «tablajero» era el carnisser, en una època en què no hi havia càmeres frigorífiques ni res per l’estil. Era una taula llarga i ampla on estava tota la carn comercialitzable, i damunt d’ella se despessava i se venia, d’ahí la paraula «tablajero», de treballar damunt d’una «tabla» o «taula». Així, «con objeto de evitar abusos, que en este caso pudieran ocurrir referente a las buenas condiciones de la carne», se proposava que «este servicio se prestara por todos los tablajeros de la localidad previo un turno establecido». Se convocarien a tots ells a una reunió per acordar la millor opció, però s’avisava que «La carne será revisada escrupulosamente con objeto de procurar reunir las mejores condiciones higiénicas», el que ens indica que no sempre era així. Segons els nostres estàndards higiènics actuals, crec que seríem incapaços de menjar res en aquelles condicions, per molt bones que els paregueren a ells.

L’11 de juny de 1889, segons l’Acta plenària, se posa en evidència la davallada demogràfica causada per la crisis. Si Morella tenia problemes, què podríem dir de les aldees, sempre en estat precari. La Junta Provincial d’instrucció primària manifestava «la conveniencia de que se conviertan en escuelas mixtas o de ambos sexos las incompletas que existen en los barrios de Pobleta y Herbeset», així com augmentar el sou de les mestres en 150 ptes més, el que potser indique que els mestres homes cobraven més. Seria acceptat per unanimitat.

Dècada de 1880? Luís Cruella, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

Setmanari d’informació comarcal

El Vilafranca tanca la lliga amb una gran remuntada

3-5

CF CANET CF VILAFRANCA

El CF Vilafranca tancava al camp de Les Cometes de La Jana, on el Canet va jugar aquesta vegada com a local la temporada 2024-2025 amb una gran victòria amb remuntada final. El CF Vilafranca ha acabat quart classificat a la 3ª FFCV amb 57 punts. Un partit en el que el Vilafranca s’avançava amb el 0-1 al marcador amb gol de Borja al minut 6. El Canet igualava el partit amb l’1 a 1 al minut 16 i de penal abans del descans el Canet marcava el 2-1 amb el que s’arribava al descans. Al segon període, el Canet feia el 3-1 al minut 52, però a partir d’ahí arribava la gran reacció vilafranquina. Gonzalo al minut 57 marcava el 3-2 i poc després al minut 60 Isaac feia el 3-3. Als darrers instants el partit caia de costat vilafranquí amb dos gols al temps afegit. Ramón al minut 92 marcava el 3-4 i Borja de penal, dos minuts després feia el 3-5 definitiu al camp de Les Cometes de La Jana.

Efrén Héctor

Enric Monfort

Jaime Isaac Héctor Bayot

Nicolás

Ramón

Borja

Edo Gonzalo

Gols:

0-1 (6') Borja

1-1 (16')

2-1 (34') (p.)

3-1 (52')

3-2 (57') Gonzalo

3-3 (60') Isaac

3-4 (92') Ramón

3-5 (94') Borja(p.)

BENLLOCH

ROSSELL

VILANOVA

VILAFRANCA

BENASSAL

CATÍ

XERT

CÀLIG

SALSADELLA

LA POBLA T.

ALBOCÀSSER

ETURE 'B'

SANT MATEU

CANET

CINCTORRÀ

VINROMÀ

El Cinctorrà cau contra al Sant Mateu al Pla de Mig Ull

CE CINCTORRÀ UD SANT

MATEU

El CE Cinctorrà s’acomiadava de la temporada 2024-2025 perdent al Pla de Mig Ull contra el Sant Mateu per la mínima. Un partit en el que jugadors com Mampel, Iván Roda i Nico s’acomiadaven del club, després de moltes temporades defensant la samarreta del CE Cinctorrà. Partit típic de finals de temporada en el que cap dels dos equips es jugava gran cosa. Al descans s’arribava sense gols (0-0) malgrat els intents dels dos conjunts per tal d’inaugurar el marcador.

Va ser als pocs minuts de joc de la segona part quan el Sant Mateu anotava l’únic gol de l’encontre. Va ser al minut 53 de part quan els del Baix Maestrat marcaven el 0-1. En vesprada estival i amb bastant públic es tancava la lliga sense que el CE Cinctorrà poguera equilibrar el partit i acabant el mateix amb el 0-1 a favor del Sant Mateu. Final de campanya amb el Cinctorrà 15è a la lliga amb 15 punts.

Pepe Hugo Mampel

Gerard

Nico Diego

Pau Milián

Joan Manel

Marc Solsona

Iván Roda

També va jugar:

Brian

Albert Palomo

Pablo Viñals

Gols: 0-1 (53')

JAVI VIVES, CAMPIÓ L'atleta vilafranquí Javier Vives es proclamava a Madrid com a Campió d'Espanya de curses de muntanya en la modalitat Universitària. El jove corredor de Vilafranca aconseguia el títol a l'imposar-s’hi a la cursa del Campionat d'Espanya celebrada a terres madrilenyes en representació de la Universitat Jaume I de Castelló. Prèviament s'havia proclamat com a campió autonòmic per posteriorment accedir al Campionat d'Espanya. L'any passat Vives ja va ser campió autonòmic i va estar al Campionat d'Espanya ocupant la vuitena posició.

Enguany a Javier Vives li ha eixit tot rodó i ha aconseguit tant el títol nacional com l'autonòmic. A més cal destacar que aquest passat cap de setmana, Javier Vives va córrer el 25k de Trails Denes de Morella aconseguint fer-se amb la victòria. Una cursa en la que el corredor de Vilafranca va caure quan anava primer classificat, sent arreplegat i ajudat a alçar-se per els corredors que anaven en segona i tercera posició, els germans Calvo. Tots tres van decidir entrar junts a la línia de meta sent el triomf per als tres.

Severa derrota per al CP Vilafranca en al seua visita al CP Tírig en una nova jornada de la lliga Activa'm de pàdel. El CP Tírig s'imposava a les tres partides jugades a la seua pista i aconseguia un resultat global de 17-0.

Amb aquest resultat el Tírig empata a la classificació amb el CP Vilafranca. És líder el CP Catí amb 136 punts i CP Vilafranca i CP Tírig son segon i tercer amb 119.

LLIGA ACTIVA'M PÀDEL PRÒXIMA JORNADA

CP Vilafranca - CP Benassal

Dissabte 31 a les 10h. Pista Pàdel Vilafranca.

ALMASSORA 'B'

2-2

ORPESA CF MORELLA FC

Empat del Morella front l’Orpesa per tancar la lliga

EELS

XILXES

mpat a 2 gols entre l’Orpesa CF i el Morella FC al camp d’Orpesa en la nit de divendres per tal d’acomiadar la temporada 2024-205. Un partit vibrant i amb gols però amb poques coses en joc, ja que els dos conjunts estaven salvats des de la passada setmana. Els locals al minut 34 inauguraven el marcador marcant l’1 a 0, encara que el Morella va reaccionar abans del descans i el defensa Robert al seu darrer partit amb el Morella FC empatava (1-1) al minut 42. Amb aquest resultat s’arribava al descans del partit. A la segona part, el Morella es posava per davant al marcador. El davanter portellà Carlos Chillida, que també s’acomiada del quadre morellà marcava l’1 a 2 al minut 52. Un gol que avançava al Morella al marcador. Si bé, l’Orpesa que ha estat un dels millors equips de la lliga a la segona volta empatava novament al minut 65 amb el empat final al partit.

Pau Giménez

Pau Puig

Eyner

Migue

Robert

Mario

Andreu Serret

Trimiño

Mauricio

Chillida

Marc Marín

També van jugar:

Dídac, Yeste, Moles, Joan F, Andreu Ortí i

Pau Meseguer

Gols:

1-0 (34')

1-1 (42') Robert

1-2 (52') Chillida

2-2 (65')

FUTBOL BASE

> JUVENILS

· UD SANT MATEU 5-2 R. ELS PORTS FC 'A'

Gols: Hugo i Bruno

· R. ELS PORTS FC 'B' 0-2 ESPORTIU VILA-REAL 'C'

> CADETS

· CD L'ALCORA 'A' 1-0 R.ELS PORTS FC

> INFANTILS

· R. ELS PORTS FC 'A' 7-0 VINARÒS CF 'D'

Gols: Iván (4), César, Marcos i Oriol

· R. ELS PORTS FC 'B' 1-2 CF SAN PEDRO 'C'

Gol: Martín

> ALEVINS

· CD LLEDÓ - R.ELS PORTS FC

> BENJAMINS

· CF NOU JOVE RIPOLLÉS 'D' 4-6 R. ELS PORTS FC 'B'

> PREBENJAMINS

· CF TORREBLANCA 2-0 R.ELS PORTS FC

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· R. Els Ports FC 'A' - Vinaròs CF 'B'

Dissabte 31 a les 10h. 'El Serrito'. Vilafranca

· CD L'Alcora 'B' - R. Els Ports FC 'B'

Diumenge 1 a les 18h. 'El Saltador'. L'Alcora.

> CADETS

· R.Els Ports FC - CD Vall d'Alba

Divendres 30 a les 19,30h. 'Fàbrica Giner'. Morella

> INFANTILS

· ACD Peñíscola 'A' - R.Els Ports FC 'A'

Dissabte 31 a les 9,30h. 'Benedicto XIII'. Peñíscola

BÀSQUET FEMENÍ

> JUNIOR (PREFERENT)

SEMIFINALS. ANADA

· CBF MORELLA 54-59 CB TERRALFÀS

> BENJAMÍ (PREFERENT)

SEMIFINALS. ANADA

· CBF MORELLA 32-52 JOVES L'ELIANA

PRÒXIMA JORNADA

> JUNIOR (PREFERENT)

Semifinals. Tornada

· CB Terralfàs Groc - CBF Morella Diumenge 1 a les 17h. 'Pau Gasol'. Alfàs del Pi

> BENJAMINS (PREFERENT)

Semifinals. Anada

· Jovens L'Eliana - CBF Morella Dissabte 31 a les 13h.

Pistes de Taules. Eliana

> ALEVINS

· R. Els Ports FC - CF Borriol

Dissabte 31 a les 13h. 'El Serrito'. Vilafranca

> BENJAMINS

· Deportes Tonín 'A' - R. Els Ports FC 'A'

Diumenge 1 a les 10,30h. 'Gran Vía'. Castelló

· R. Els Ports FC 'B' -Sporting Castelló 'B'

Dissabte 31 a les 12h. 'El Serrito'. Vilafranca

> PREBENJAMINS

· R. Els Ports FC - CD Lledó

Diumenge 1 a les 11,30h. 'El Serrito'. Vilafranca.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

HA REBUT EL GUARDÓ A MADRID

GUCO-Grup Arcoiris, Premi Nacional a la Cooperativa de l’Any

Representants de GUCO-Grupo Arcoíris i de Cooperativas Agroalimentarias de Aragón

La cooperativa aragonesa Ganadería

Unida Comarcal (GUCO), integrada en el Grup Arcoiris i amb seu a Valderrobres (Teruel), ha estat distingida amb el Premi a la Cooperativa de l’any 2025 que atorga Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya, l’entitat estatal que representa a més de 3.600 cooperatives agroalimentàries de tot el pais. El guardó ha estat lliurat a Madrid durant l’Assemblea General Anual de l’organització celebrada als darrers dies. El jurat ha destacat el model de sostenibilitat integral de GUCO, la seua aposta continuada per la innovació i el compromís ferm amb l’economia circular. La cooperativa ha aconseguit diversificar amb èxit els seus serveis i activitats, consolidant-se com un agent clau a més de 155 petits municipis, 80 d’ells de la província de Terol.

La seua tasca ha contribuït notablement a la cohesió territorial i al desenvolupament econòmic del medi rural, juntament amb un fort compromís social reflectit en iniciatives com una residència per a persones grans i diversos programes educatius i formatius. Gràcies a una estratègia sòlida i diversificada, basada en la sostenibilitat i les

arrels amb el territori, GUCO ha enfortit el teixit socioeconòmic de l’entorn i ha contribuït activament a frenar la despoblació a nombrosos municipis aragonesos.

Per tot això, el jurat considera que GUCO-Grup Arcoiris encarna els principis essencials de cooperativisme: col·laboració, sostenibilitat, innovació i dedicació al benestar de les persones i al desenvolupament de l’entorn defensant-la com “una cooperativa exemplar, moderna i profundament transformadora”.

Manuel Esteve, president de GUCO-Grup Arcoiris ha expressat que “és un orgull rebre este premi, especialment per vindre del propi sector cooperatiu”. Ha subratllat la implicació de socis i treballadors des de els seus orígens i ha posat en valor “la tasca desenvolupada durant estos anys en la generació d’ocupació, el benestar social i la millora ambiental en la comarca del Matarranya”.

Esteve ha volgut agrair també “ als diferents Consells Rectors i directors que han liderat la cooperativa”, reconeixent també el recolzament continuat que sempre han rebut per part de Cooperativas Agroalimentàries d’Aragó.

Els preus.

Els preus del Porcí. 22/05/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

1,767 €/kg (puja 0,005 €/kg)

1,779 €/kg (puja 0,005 €/kg)

Setmana 21 del 19/05 al 25/05

90,00 € (baixa 2€) 98,00 € (sense variació) 22/05/2025

64,50 € (baixa 4,5€)

07/05/2025

Porc viu 1,853 €/kg ( sense variació) Garrí (Lechón) 4,834 €/kg ( sense variació)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 21-05-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,93 €/kg (sense variació) 7,02 €/kg (puja 0,02€)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 21-05-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,13 €/kg (sense variació)

4,81 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 22-05-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (sense variació)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 20-05-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,57 €/kg (sense variació)

2,40 €/kg (sense variació) (Loncun) 21-05-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

pluges d’enguany ens porten amb l’arribada de la calor, paisatges espectaculars.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

9,3 / 18,3

8,2 / 17,3

9,3 / 17,0

10,9 / 19,3

11,2 / 21,3

10,1 / 17,7

7,6 / 16,8

10,6 / 18,1

12,4 / 20,8

10,2 / 19,1

7,4 / 15,2

9,1 / 16,5

E6,7 / 20,1

3,1 / 19,0

5,9 / 18,4

3,2 / 20,9

4,1 / 22,6

4,1 / 19,8

4,8 / 19,3

3,4 / 19,9

7,6 / 21,6

4,9 / 20,2

5,1 / 16,8

5,8 / 19,1

/ 22,4

/ 21,6

/ 21,6 3,1 / 23,8 4,4 / 24,9

5,3 / 22,7

6,3 / 22,3

4,1 / 22,7

7,9 / 24,7

5,1 / 23,3

4,9 / 25,4

8,9 / 24,8

3,5 / 27,3

3,6 / 28,8

6,9 / 26,1

12,1 / 26,4

5,6 / 25,6

6,9 / 28,0

6,0 / 26,8

13,4 / 22,8

7,7 / 25,7

7,1 / 18,8 6,0 / 22,3 11,9 / 26,7

13,6 / 23,1

8,6 / 22,2

11,8 / 23,2

8,6 / 26,2 9,3 / 27,8

10,6 / 24,6

13,1 / 24,9

9,6 / 24,2

11,4 / 25,3

10,2 / 25,3

14,2 / 20,7 11,0 / 23,3

11,6 / 24,9

8,5 / 23,4

11,1 / 24,3

8,2 / 27,8

9,1 / 29,5

9,9 / 25,3

10,1 / 27,3

8,1 / 26,2

11,5 / 25,8

9,9 / 26,7

10,4 / 21,4

10,5 / 24,3

“Al juny, la falç al puny”

ntrem ja al mes de juny, mes meteorològicament parlant corresponent a l’estiu encara que astronòmicament caldrà esperar fins al dia 21 de juny a les 2,42 hores per a que l’estiu estiga ací. Encara que la sensació estival s’està deixant veure per ací als darrers dies i encara ho farà amb major intensitat al tram final d’aquesta setmana.

Hem passat de dies amb mínimes d’entre 2 a 6 graus a gairebé tota la comarca als darrers dies comptar amb mínimes que superaven els 10 graus a quasi tot el nostre territori. Només a la riera del Bergantes les mínimes han estat al voltant dels 7 o 8 graus. A municipis amb molta alçada sobre el nivell del mar com be puga ser Olocau del Rey, Coratxà o Castellfort s’ha comptat amb mínimes als darrers dies al voltant dels 15 graus. Unes dades totalment estivals per a trobar-mos als

darrers dies del mes de maig.

14,8 / 30,1

10,7 / 27,5

13,1 / 27,7

8,0 / 30,2

8,6 / 31,5

11,9 / 29,3

15,7 / 29,4

9,6 / 28,6

10,8 / 30,4

10,4 / 29,5

16,6 / 26,2

12,3 / 28,4

El cinquè mes de l’any 2025 s’acomiada amb temperatures molt elevades i sembla que la tònica potser prou pareguda als primers dies del mes de juny. Divendres 30, dissabte 31 i diumenge 1 de juny les temperatures màximes poden superar els 30 graus a molts dels observatoris meteorològics de la comarca dels Ports. Això si, a partir de diumenge podria créixer la nuvolositat per les vesprada i comptar amb algun que altre ruixat, de forma prou dèbil.

A partir de dilluns amb l’inici de la setmana 23 de l’any podrien baixar un poc les temperatures i no ser tant espectacularment altes com les dels darrers dies. Estem davant la primera onada de calor de l’any 2025 i és que per ací passem de la jaqueta a la mànega curta en menys de 24 hores.

Arriba l’estiu meteorològic

La previsió de Lorenzo Boix

Acabarem maig aquest dissabte amb calor, i així iniciarem també el mes de juny el diumenge. Màximes entre els 25-29 graus i mínimes entre els 16-20, amb matins de sol i creixement de núvols a partir de migdia, que deixaran ruixats i tronades de vesprada, localment forts i amb aquesta calor poden anar acompanyats de pedra.

Així començarem també setmana, amb unes màximes d’estiu i temperatures mínimes que potser seran un poc més suportables, amb possibilitat de ruixats i tronades entre dimarts i dimecres, que veurem si ajuden en part a refrescar un poc l’ambient.

Pareix que per a final de setmana tornarien a pujar les temperatures, tot depèn d’eixe aire fred com s’acabe col·locant, si temple l’ambient o si se situe més a l’Oest, espentarà la calor Africana.

Les

JUAN ANT. QUEROL