Setmanari Notícies (29/11/2024)

JAVIER VILALTA, MILLORA LA VIDA DELS MÉS VULNERABLES DES DE L’ASSOCIACIÓ “ÀMBIT”

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil. Qui està treballant en el que ningú vol

Notícies.

Els pous de Morella, al 100% de capacitat

L’Ajuntament insta igualment a la població al consum responsable de l'aigua i estudia sancionar-ne el mal ús així com regular les accions a portar a terme en futurs temps de sequera

Pàgina 7. Poble a poble.

Preocupació per l'estat de la xumenera del Tint

L'amenaça de caiguda després de les pluges de la ‘dana’ obliga a desallotjar als veïns de les vivendes més properes

Dimarts començaran a desmuntar la part superior d’este monument de l’època industrial de Morella

No hi ha estudis des que es van fer les vivendes del Tint que puguen avaluar l’evolució del monument

Pàgina 7. Poble a poble.

Independents i PP voten fer una auditoria de l'Ajuntament

Pàgina 6. Poble a poble.

El 25-N

És el Dia internacional per l'erradicació de la violència contra les dones

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

FESTA DEL COMERÇ

Tallers Honorio per la seua “història i tradició”; Reviscolem El Ring pel seu “disseny i innovació”; el Forn Vitorino per ser una “empresa emprenedora”; i Lourdes Marín pel seu “compromís i decidicació” han estat reconeguts enguany durant la Festa del Comerç. AJUNTAMENT DE MORELLA

Pàgines 8 i 9. Gent & Vida.

MORELLA

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

Bellido i Añón presenten els seus llibres a Villores

La Commemoració a Villores del Dia Internacional per l'eliminació de la Violència contra les Dones ha estat marcada per la presentació de llibres escrits per autores vinculades a Villores.

Una d’elles era Amparo Bellido qui, en el marc del 25-N, presentava “La última primavera” dedicada a dones que han hagut de passar per una situació complicada. Un llibre que a més també compta les experiències viscudes per la mateixa autora.

Per altre costat, en la jornada també es va presentar “Afers Juvenils”. Un recull de 12 narracions que tenen com a protagonistes a adolescents i tracten temes molt variats des de l’assetjament escolar, les conseqüències de les addiccions, l’autoestima, la relació entre pares i fills i també alguna història inspirada en Villores d’on prové tota la família de l'autora Maria Dolors Añón. En l’obra també apareix un conte que es diu “una altra ronda” inspirat en personatges i històries reals de Villores. No obstant això, Maria Dolors explica que el llibre és de ficció.  Amb aquesta obra l’autora busca també recuperar la lectura família.

La presentació dels llibres, que tenia lloc a l'Espai social l'Espardenya de Villores finalitzava amb un colloqui i una picadeta per a tots els assistents.

25-N

DIA INTERNACIONAL PER L'ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LA DONA

Centenars de persones han eixit al carrer aquest dilluns amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. També ací als Ports, han estat molts pobles els que s'han sumat amb concentracions i manifests per denunciar tots els tipus de violència que sofreixen i visibilitzar a totes les dones assassinades per violència masclista durant aquest 2024.

—Morella. A Morella, s'ha volgut posar el focus en tots els tipus de violència que pateixen les dones i s'han volgut visibilitzar i recordar a totes les dones assassinades enguany per violència masclista. A través del manifest s’exigia justícia i reparació en qualsevol lloc del planeta i es recordava especialment a les dones d’Afganistan a les que els talibans els han furtat les poquetes llibertats que els quedaven.

—Vilafranca. Amb una precipitació de 0,4 litres, la pluja obligava a traslladar la lectura del manifest amb motiu del 25-N a Vilafranca. Allí tots els assistents van participar de l’acte en el que es feia lectura de dos textos, començant per el manifest del 25-N, llegit per la regidora d’Igualtat Losar Tena. A més d’aquest acte que al final va ser necessari fer a cobert per la pluja, des de l’àrea d’Igualtat i des de la Regidoria hi havia previst dur a terme una sèrie d’activitats al municipi al voltant del 25-N. L’acte va finalitzar amb el lliurament d’un petit obsequi per als participants en l’acte del 25-N, oferit per l’àrea d’Igualtat per a que les reivindicacions d’aquesta jornada sempre estiguen presents.

marededeudevallivana @marededeudevallivana CEIP Mare De Déu De Vallivana (Morella)

Ens toca continuar lluitant, però ho farem incansablement per aquelles persones que ja no ho poden fer.

Ajuntament de Tírig @AjTirig

Tírig s'ha concentrat per a condemnar la violència masclista en una cita clau com el 25N, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Xiquets i adults han participat en un acte que ha condemnat fermament tota classe de violència masclista.

Ajuntament de Palanques @AjPalanques

Una pancarta creada pels veïnat ha reivindicat el 25-N a Palanques. A més, l'Ajuntament ha penjat a la façana de la casa consistorial una altra pancarta amb el lema "No a la violència cap a les dones. L'amor mai colpeja"

“El cost amagat del porno: Conseqüències personals i socials”

L’

educadora social i creadora del projecte d’educació sexual “Pupitre Rojo”, Estela Buenaventura, encetava les activitats al voltant del 25-N a Morella amb una xerrada al voltant de la pornogra-

fia.  Una qüestió que segons explicava Estela té conseqüències greus en l'àmbit personal i social i entre elles és la perpetuació de la violència contra les dones.

Així en la xerrada és poder analitzar quines conseqüències té el seu visionat, si realment la pornografia és el que pensem, com afrontar-ho des de la família i com és l’impacte en els més menuts.

De fet, segons els estudis, el primer contacte està estimat als vuit anys. En molts casos no són els xiquets i xiquetes qui van a buscar-ho sinó que realment la pornografia els arriba a ells.

Amb tot, Estela explicava que és molt important la prevenció, una correcta educació sexual. També analitzar per què fem aquest tipus de consum   i intentar buscar estratègies per a pal·liar el dolor i malestar i treballar tota la salut mental i emocional abans del consum de la pornografia.

Cinctorres reflexiona amb cultura sobre la violència masclista

Cinctorres celebrava el 25-N al cap de setmana anterior, amb un seguit d’activitats que començaven amb la lectura

Ajuntament d'Ares

@aresdelmaestrat

Veïnes i veïns d'Ares del Maestrat s'han concentrat amb motiu del 25N, Dia Internacional per l'Erradicació de la Violència de gènere

del manifest. Enguany també s’ha volgut implicar als més menuts i és per això que eren ells mateixos els encarregats de preparar el seu ma-

nifest amb una cançó molt coneguda, la de la Potra Salvaje. En el marc del 25 de novembre, l’associació cultural Almáciga organitzava diumenge una trobada d’art, fotografia i cures a la biblioteca. Sota el títol “Ancestras” el taller buscava honrar a través de la fotografia a alguna dona rellevant en la nostra història. Per a participar calia portar una foto antiga d’un persona important per a poder treballar-la amb la tècnica de cianotípia.

Amb activitats com aquestes, l’associació Almáciga, convida a participar en espais de sensibilització i creació per aprofundir en temes com el respecte i la igualtat.

Ajuntament Benassal

@AjBenassal

El municipi de Benassal ha eixit al carrer aquest dilluns per a cridar alt i clar contra la violència de gènere amb motiu de la commemoració del 25N. Una jornada que ha començat a les portes de l'Ajuntament amb la lectura del manifest.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les veus del Centre d'Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Cristian Lorente, Laia Meseguer

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

El colonialisme

Ens sorprén cada dia la quantitat d' emigrants que arriben a Europa des d'Àfrica. Una gran part de la societat no entén massa aquest flux continu i no sap quan acabarà. Ací a Espanya el govern tracta de posar un poc de remei anant a signar acords amb els països d'origen d'aquests dels a canvi d'avantatges econòmiques de tota mena. Però sembla un xicotet pedaç per resoldre el problema. Les migracions son la resposta inconscient actual al colonialisme antic. Però quina és la informació educativa que hem rebut els europeus al llarg dels anys? No volem fer cap classe d'història perquè entre altres raons tot està escrit als llibres escolars, tot es percep de manera clara a través de les rutes de les pasteres. En 1850 sols hi havia a Àfrica dos països independents, Liberia, un territori destinat als esclaus de raça negra nord americans que havien estat alliberats, i Etiopia, un país llegendari que es va fer independent entre les potències europees.

Els atles escolars que hem estudiat a l'institut mostraven un continent dividit entre els colors del Regne Unit, França, Portugal, Espanya, Bèlgica, vanagloriant-se d'aquests territoris i de la missió d' educar-los per la independència, explotant al mateix temps els seus recursos naturals sense pensar en infraestructures necessàries, en la formació de classes dirigents per al futur país.

Algunes respostes europees al problema colonial van anar arribant en les sales de cine, entre la foscor, amb els amics, la parella, assimilant en silenci i formant opi-

nió. Per exemple “Tarzan de los monos” (W.S. Van Dyke, 1934) un xiquet europeu perdut en la selva africana, criat pels micos, amb grans destresses en la supervivència fent-se el rei dels animals i dels indígenes africans.

Després de la II Guerra mundial, per als europeus Africa era sols objecte de negoci i aventures com

Foto promocional de "La reina de África"

en “Las minas del rey Salomon” (C. Bennet i A. Marton, 1950) o a l'any següent quan es va estrenar “La reina de Africa” (John Houston) sobre les aventures d'una parella d'europeus en un vaixell derrenclit, en plena 1ª Guerra Mundial en sol africà, participant els mateixos indígenes en les lluites dels europeus per implicar-los

F. Mezquita Broch.

colonialisme a través del cine

i colonitzar-los millor, o en “Las nieves del Kilimanjaro” (Henry King) sobre la novel·la homònima d'E. Heminway, d'una altra parella d'europeus -ell escriptor ferit en un safari- que desgranen els seus temors i records aprofitant el paratge del mític cim.

En 1953 tot seguia igual, el mateix missatge amb Mogambo (John Ford), pràcticament tota Africa encara era una colònia europea, que servia per a que els eu-

ropeus anaren de safari, com en aquest cas, encara que ara introduint motius científics dels amos blancs. Entre els paisatges i els goriles es desenvolupa una història triangular d'amor, que la censura franquista va voler tapar amb conseqüències pitjors. Els indígenes amb un paper secundari fan sempre de criats o portadors de càrrega. Seguia l'educació sobre el colonialisme.

En 1955 Byorn Haski dirigeix

“Cuando ruge la marabunta”, la història d'un hisendat europeu, com no, en la seua plantació de cafè, que és atacada per formigues devoradores que amenacen en arrasar-la . Al mateix temps l'arribada de la dona per casar-se, que havia conegut per correspondència, afegeix més tensió a l'ambient. Per damunt de la trama, un exemple d'explotació econòmica del territori.

Amb tot aquest panorama, sense

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

previ avís, els països europeus decideixen donar la independència massiva a gran part del continent, sense deixar el control econòmic: és el neocolonialisme. Entre 1960 i 1964, l'aconsegueixen 25 països, amb els problemes consegüents de violència, en part per la creació de fronteres sense tenir massa en compte les ètnies i d'acord amb els interessos econòmics dels europeus. Dues pel·lícules mostren aquesta violència : “Zulú” (CY Endfiels, 1964) i El ultimo tren de Katanga (Jack Cardiff, 1968). En aquesta relació del cine, com element educador de la societat, i el colonialisme, del qual actualment estem sentint les conseqüències migratòries, no podem deixar de citar dues pel·lícules més properes a nosaltres, “Memorias de Africa” (S. Pollak, 1985) i “Gorilas en la niebla” (M. Apted, 1988) les quals encara persisteixen en els mateixos missatges anteriors. En el cas de la primera, una història d'amor ambientada també en la 1ª Guerra Mundial, veiem implicats als indígenes africans en cada bàndol. També en el detall de l'escola creada per la protagonista per als xiquets a la que s'oposa el cap indígena. En la segona, l'estudi científic dels goriles per la protagonista obstaculitzat pels militars indígenes que no volen als europeus. Finalment en 1990 s'estrena “Cazador Blanco, corazon negro” (C. Eastwood), cine dintre del cine, agafant una revisió de les clàssiques: “La reina de Africa”. Amb tota aquesta llarga educació del cine ¿com hem de comprendre l'arribada dels emigrants africans que no tenen mitjans de vida, ni pau, en la seua terra, que han de deixar, malgrat els problemes que presenten els camins per terra i mar cap a Europa?.

Cartell de la pel·lícula

"Gorilas en la niebla"

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

PLENARI DE NOVEMBRE DE L'AJUNTAMENT DE MORELLA

AUDITORIA. La moció presentada pel Partit Popular per a que es realitze una auditoria en els comptes de l’ajuntament i les seues empreses públiques va ser aprovada al ple ordinari de novembre de l'Ajuntament de Morelal amb els 6 vots d’Independents i PP. Els populars asseguren volen conèixer quin és el “deute real” i “a quins forats econòmics ens enfrontem i amb quina ajuda el PSOE va crear les empreses públiques”, afirmava el portaveu Jesús Ortí. A més, han explicat que l’auditoria es farà pública i es facilitarà una còpia a cadascun dels veïns perquè coneguen, “sense valoracions subjectives i des d’un punt de vista tècnic, quin

és l’estat dels comptes de l’ajuntament i on es troben les càrregues i deutes municipals heretats del socialisme”. El grup socialista es va abstindre al·legant que ja fa un any que l’alcalde va anunciar que eixa auditoria estaria llesta a principis de 2024 i a dia d’avui encara no s’ha realitzat. A més s’apunta des de les files socialistes que “tant els comptes de l’ajuntament com els del CISE estan perfectament auditats cada any pel tribunal de comptes” i organismes adients i que “darrere de l’exigència de l’auditoria s’amaga la voluntat de paralitzar la gestió municipal o la inacció de l’equip de govern en la gestió diària”.

Els pous d'abastiment de Morella, al 100%

L'AJUNTAMENT PREVEU SANCIONAR EL MAL ÚS DE L'AIGUA PER PREVINDRE FUTURES SEQUERES

Morella ha patit enguany una de les pitjors sequeres que es recorden. Durant el passat estiu, els pous d’abastiment al poble estaven pràcticament buits, la qual cosa va provocar que l’aigua no fora apta al consum durant alguns dies. Les últimes pluges han omplit els pous, i la Carcellera i el Colomer II estan en nivells màxims històrics molt superiors als de 2022, 2023 i 2024. Pel que fa a la situació de la captació del Colomer II, recordar que ha estat durant el mes d’agost fins mitat setembre abastin-se, de manera provisional, del pou IV que ja es troba desconnectat de la xarxa pública. Durant tot este temps, els pous I, II i III han estat parats i recuperant-se moderadament gràcies a la mateixa connexió amb el IV. Amb les darreres pluges, els tres pous de Colomer s’han acabat d’omplir i estan pràcticament al màxim de la seua capacitat.

Per la seua banda, el pou de la Carcellera també va estar pràcticament parat durant els mesos d’agost i setembre, recuperant moderadament el seu nivell. Finalment, “gràcies a la quantitat de precipitació a la zona ha augmentat al màxim nivell dels últims anys”.

L’Ajuntament de Morella insta a la població al consum responsable i la importància de l’estalvi d’aigua “després de la greu situació que hem viscut estos mesos d’estiu”. A més, estudia altres solucions per a combatre els possibles nous episodis de sequera. Així, el consistori ha demanat a la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori la construcció d’una nova bassa a la Fàbrica Giner per a garantir l'abastiment a la ramaderia, “ja que és l’únic punt que rebia aigua este estiu passat“ ha destacat Bernabé Sangüesa, alcalde de Morella. També ha explicat que “en els pròxims mesos plantejarem al ple

Durant el plenari el PP va presentar una moció per a que les ajudes del fons de cooperació per al 2025 es destinaren exclusivament a les 4 pedanies. L’equip de govern va donar suport a la iniciativa mentre els socialistes dema s’acordara amb els veïns de Xiva, Ortells, la Pobleta i Herbeset les inversions a realitzar i repartir els fons de la manera més justa possible.

Durant la sessió també s'aprovava el reglament per a la prestació del servei de gestió de recollida de residus que proposa la Diputació Provincial amb els vots a favor d’Independents i PP i l’abstenció del Partit Socialista.

una ordenança reguladora per a sancionar el mal ús de l’aigua i regular les accions a portar a terme en temps de sequera”. L'Ajuntament de Morella ha demanat també a la Diputació de Castelló l'elaboració d'un projecte per a garantir l'aigua a Morella “ja siga amb el pou de Colomer IV o amb la interconnexió entre pobles” ha ressaltat l'alcalde, qui ha tornat a fer esta petició a la presidenta de la Diputació, Marta Barrachina, en

El pou Colomer 2 s'ha abastit durant l'estiu del pou IV, ja desconnectat de la xarxa pública.

la cimera d'alcaldes celebrada este dijous a Castelló extraient el compromís de la presidenta.

Finalment, el primer edil ha remarcat que “des de 2007 existeix el pou Colomer IV i des de L'Ajuntament de Morella en 16 anys de govern de l'anterior equip de govern no s'havia realitzat ni tan sols l'estudi d'extracció, això ens va portar a no estar preparats per a una sequera com la que hem tingut enguany”.

AVAN. La quarta edició ha arribat a Vilafranca amb la presentació del treball “Final de Carrera” de Jordi Mitjà, on reflexiona sobre “despatrimonialitzar allò patrimonialitzable” a partir de la seua experiència amb la fàbrica Marie Claire.

VILAFRANCA

PUEBLOS BONITOS. Morella ha participat de l'assemblea de Los Pueblos más bonitos de España celebrada a Ainsa, on s'ha aprovat la incorporació de Llerena i Jerez de los Caballeros (Badajoz), La Fresneda i Linares de Mora (Teruel), Berlanga de Duero (Soria) i Poza de la Sal (Burgos) com a membres.

Breus.

MARIE CLAIRE. Dos mesos després de la reobertura comencen els primers entrebancs. Els setanta treballadors de la tèxtil vilafranquina no han cobrat la nòmina des de la seua posada en funcionament.

SUSPÈS EL "CLÚSTER DEL MAESTRAZGO". La Plataforma No a la Mat celebra que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), no haja donat cap resposta amb relació als recursos presentats contra el Clúster Maestrazgo així com La declaració d’utilitat pública, l’autorització administrativa prèvia i l’autorització de construcció. Fet que obliga a la suspensió temporal del Clúster Maestrazgo a l'espera de les resolucions judicials pendents. El “clúster” és un macroprojecte que contempla la construcció de més d’un centenar d’aerogeneradors i les seues respectives línies d’evacuacions.

Des de la plataforma valoren molt positivament este fet, diuen que no saben “si ha estat un error admi-

Tot i això, sembla que el ritme de treball continua amb tots els plans previstos, i una vegada i posades en funcionament les màquines s’espera que la producció puga iniciar-se abans de finals d'any.

nistratiu o realment hi ha una intenció darrere”. No obstant això, de moment els projectes queden en suspensió.

Des de la plataforma No a la MAT recorden que ara mateix a la comarca dels Ports ”ja es compta amb una infraestructura d’energies renovables molt ampla. Actualment, hi ha 293 aerogeneradors, produeix el 31,2% de tota l’energia eòlica del País Valencià encara així són molts els projectes que estan en tramitació” . Creuen que és necessari “un procés democràtic, que els ajuntaments i les administracions es fiquen d’acord en com reordenar les renovables a la comarca dels Ports i que entre tots i totes es decidisca que és el que volem i quin futur volem” .

L'amenaça de la xumenera obliga a desallotjar vivendes a la placeta del Tint

DIMARTS COMENÇARAN ELS TREBALLS D'URGÈNCIA PER DESMUNTAR LA PART SUPERIOR

Després de restringir l’accés a la plaça del Tint pel perill de despreniments de la ximenera monumental, aquest dimecres han visitat la zona els tècnics de patrimoni de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació. Així, vist l’estat del monument de l’època industrial, la setmana que ve començaran els treballs urgents per a desmuntar la part superior. Com es tracta d’una situació d’emergència, l’Ajuntament de Morella contractarà l’empresa encarregada de portar a terme l’actuació i assumirà els costos de la mateixa, a l’espera després

d’aconseguir ajudes per fer front a les despeses.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “també s’han desallotjat als veïns i veïnes dels habitatges més pròximes”, veïns i veïnes del bloc de vivendes Julià Prats 2B, “els quals, per sort, tenen una alternativa d’habitatge durant uns dies mentre dure l’actuació”. El primer edil ha explicat que “les obres començaran la setmana que ve i estimem que duren una setmana, encara que el temps dependrà de l’estat de la xumenera i els metres que siga necessari desmuntar” i ha afegit que “esperem

DESPOBLAMENT. Palanques és un d'eixos municipis que cada dia lluita contra la despoblació. Amb 36 habitants segons l'últim registre de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), com “tenim un pressupost més que limitat, l'ajuda que ens arriba de la resta d'administracions és crucial”. Per això és tan important “que enguany la Generalitat i la Diputació hagen decidit doblegar la quantia que percep el nostre municipi”, apunta l'alcaldesa Lucía Martí. Dels 14.164 euros atorgats en 2023, Palanques gaudirà en 2024 de 35.292 euros. Una suma que l'alcaldessa estudia on destinar “perquè són molts els fronts oberts i no poques les necessitats, però toca prioritzar”, confessa Martí. Es tracta d'un programa econòmic creat per la Generalitat Valenciana amb l'objectiu d'atallar l'amenaça de la desaparició de municipis a conse-

CV-167

TALLS A LA CARRETERA". L'Ajuntament de Benassal informa que, des del dilluns dia 25 de novembre fins al divendres dia 20 de desembre, és a dir, durant aproximadament un mes, donat que s'efectuaran treballs en la calçada de la carretera que uneix Benassal a Vilafranca entre els punts quilomètrics 1+050 i 3+900, quedant restringida la circulació en aquest tram durant la realització dels treballs.

La carretera estarà tancada de dilluns a divendres, de 8.00 a 19.00 hores, però sí es podrà circular fora d'aquests horaris i en caps de setmana o festius.

que siga ràpid i l’espai siga segur al més prompte possible”.

D’altra banda, el primer edil ha detallat que “es tracta d’una situació d’emergència, per la qual cosa el consistori assumirà els costos de l’actuació”. Tot i això, ha remarcat que “és complicat que l’Ajuntament de Morella puga sufragar tots els costos i, per tant, estudiarem les possibles ajudes on adherir-nos, així com ja demanem també l’ajuda directa d’administracions superiors com la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana”. Esta és una obra complexa per diverses raons. La primera és que no es coneix l’estat actual del monument industrial i quants metres de l’estructura estan afectats, ja que no hi ha cap estudi des que es van fer les vivendes del Tint, i es desconeix si hi ha algun d’aquella època fa dues dècades. A més, les característiques de la xumenera impossibiliten la instal·lació de bastides d’accés què poden ser perilloses en cas de despreniments o col·lapse de l’estructura.

La dana ha pogut afectar a la xumeneria i “teníem por de la possible afecció de les pluges en la conservació de l’estructura i és quan vam demanar una revisió per part d’arquitectes especialitzats en patrimoni”.

qüència de la falta d'oportunitats als pobles. Per la seua part, Sorita rebrà enguany més del doble d'ajuda que la que va ingressar en 2023. Un pla que en 2023 va suposar una injecció de 21.728 euros a la població i que este 2024 s'elevarà a 47.190 euros.

Pedro Pablo Milián, alcalde de la població dels Ports, ha aplaudit la decisió de la Generalitat Valenciana i de la Diputació Provincial de Castelló. “Avui el seu compromís amb el món rural ens fa programar inversions i plans que ajuden als nostres veïns, que resolguen els seus problemes i que garantisquen la seua qualitat de vida”.

En este sentit, la decisió feta pública el passat octubre per la Generalitat comunicant el fet duplicar els fons “ha sigut un compromís ambiciós que s'ha vist recolzat per una presidenta de la Diputació”.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

BENASSAL

CENTENARI D'ESTELLÈS. Benassal ha commemorat el centenari del naixement del poeta valencià Vicent Andrés Estellés amb una programació que va atraure a nombrós públic amb la que es rendeix tribut a l'escriptor, un dels principals renovadors de la poesia contemporània en valencià.

La jornada es va iniciar el dissabte amb el recital poètic de l'obra

XXII PREMIS ELS PORTS RÀDIO

col·lectiva il·lustrada “Estellés desconegut” al Museu Teresita Pascual. A la vesprada, el Forn de Dalt va acollir el concert del cantautor valencià Pau Alabajos, que va presentar al públic el seu espectacle musical “La paraula viva i amarga”. Una actuació amb caràcter solidari, perquè tot el recaptat anirà destinat a ajudar als afectats per les inundacions de València.

La Festa del Comerç reconeix la tasca del sector als Ports

Tallers Honorio, El Forn Vitorino, Reviscolem El Ring i Lourdes Marín han estat reconeguts en els XXII Premis Els Ports Ràdio al comerç. Reconèixer el general la important tasca que el comerç local té en la vitalitat dels pobles, és un dels objectius d’aquests reconeixements, però cada any també destaquen, de forma particular, la trajectòria, les noves propostes, i el servei que al llarg dels anys alguns establiments han prestat des de la les comarques de els Ports i el Maestrat.

En una sala del Justícia plena de gom a gom, Eva Bordas, representant a tallers Honorio Bordas, recollia el premi establiment amb història. Més de mig segle porta aquest taller donant servei a la zona. La seua empresa arranca amb Honorio i Manolita fa 52 anys i continua amb les filles, gendre, i la seva neta. Honorio tenia afició

per la mecànica als 14 anys, però va ser en 28 després d’haver passat pels taller de Vallés i de Julio que va decidir establir-se per compte propi.

Reviscolem El Ring va ser reconeguda en el premi “disseny i innovació”. Aquesta iniciativa, que porta menys d’un any en marxa a Cinctorres, és el projecte que es van animar a fer créixer una parella de joves, Victor Deusdat i Elena Marín. La seua idea ha reinventat l'històric Ring

Nadina Milian, per la seva part, recollia el premi jove emprenedora. Després de diferents estudis i diferents treballs, Nadina torna al forn dels iaios, el forn de Vitorino. Els seus pares, Ernesto i Manolita, pensaven que ere una feina massa dura i preferien que els seus fills estudiaren per dedicar-se a altra cosa. Però Nadina, ha descobert que fer pa i pastes és la seva passió.

A

BIB GOURMAND.

El Mesón del Pastor, el restaurant Daluan i el restaurantVinatea han renovat el distintiu de Bib Gourmand, conegut popularment com a “Estrelles Michelín de Plata”. Amb aquest ja sumen tretze anys consecutius revalidant aquest distintiu que també fan de Morella un referent de la gastronomia, ja que cap altra localitat d'Espanya compta amb tants restaurants amb aquest reconeixement.

El premi de tota una vida dedicada al sector, el que s'anomena “compromís i dedicació” reconeixia en aquesta edició els més de 50 anys de Lourdes Marin al front de diverses cuines de diferents restaurants. Tant al restaurant de Vallivana, on va començar en 21 anys quan es va casar, com a la Fonda Elias, la Fonda, o més recentment al Cardenal Ram, Lourdes Marin ha deixat la seva empremta. Al lliurament de premis li va seguir un “tardeo” musical preparat per Asetmico i acompanyat per bona musica. I entre mig es va realitzar un sorteig de regals entre els assistents a l’acte que havien oferit diferents establiments col·laboradors, com BDB Garmon, Fiordo Polar, Mercat dels Ports, Restaurant Daluan, Restaurant el Faixero, Saltapins o Comunicacions dels Ports.

L’Associació d’Empresaris turís-

COMUNICACIONS DELS PORTS. Aquest matí els alumnes de 4art d’ESO de l’Ies Els Ports han visitat ele estudis de la ràdio i la tele comarcal.

SANTA CECÍLIA

CINCTORRES. La Societat Musical Cinctorrana ha fet una cercavila amb la “recollida” de la nova membre, la trompetista Carme Valiente

NADAL.

Morella, a menys d'un mes per al 25 de desembre, ja s'està instal·lant la il·luminació i l'arbre de Nadal que, un any més s'ubicarà a Cinc Cantons.

Breus.

CARLES SALVADOR. S'incorporen al Patronat de la Fundació Carles Salvador de Benassal quatre nous patrons: 3 representants de la Acadèmia Valenciana de la llengua, la presidenta, Verónica Cantó

VILLORES. Ja hi ha dates per a la festa medieval del foc a Villores. Des de l'Ajuntament s’informa que el Dia de la Llenya serà el dissabte 28 de desembre, que el dissabte 11 de gener s’elaboraran les coquetes i ja el dia gran del Sant Antoni serà el dissabte 18 de gener. “Més endavant s’informarà amb més detall de cadascuna de les activitats”, apunten fonts municipals.

MALÚ BLASCO, PRESIDENTA DELS JUBILATS. Enguany tocava escollir nou president o presidenta ja que una de les persones que acabaven la seva tasca era Gloria Tena, que ostentava aquest càrrec fina ara. Malú Blasco serà qui la substituïsca al front de l’associació més gran del poble, la de Pensionistes i Jubilitats Vallivana de Morella.

Al mateix temps que Gloria Tena deixaven la Junta, Angel Segura, Araceli Mestre, i Antonio Darsa. Així les coses la Junta queda conformada per Malu Blas-

Setmanari d’informació

Domènech; el vicepresident, Joan Rafael Ramos Alfajarín i la secretària, Immaculada Cerdà Sanchis. L’altra nova patrona és membre de l’Institut d’Estudis Catalans, la Sra. Maria Josep Cuenca.

co com a presidenta, Manolo Ortí, Vicepresident; Mercedes Sebastià, tresorera; secretari José Luis Querol,. i com a vocals Julian Sebastià, Alberto Amela i Conchita Rallo. Malú Blasco, la nova presidenta agraïa la tasca feta per la Junta que ix, i encoratjava als Jubilats a proposar activitats que els agradaria que s’organitzaren i convidava a disfrutar i valorar del temps i de les activitats. A l’assemblea li seguiria un dinar de germanor al Mesón del Pastor, que va estar molt concorregut i divertit.

la

tics de Morella i comarca treballa per a visibilitzar la importància del sector, per a promocionar els seus productes i el destí en general captant l’atenció de veïns i visitants. Asetmico participa en campanyes com les llums de Nadal, col.labora en iniciatives com el Trail Denes de Morella; està present en els foros de turisme d’interior de tot arreu, i fins i tot s’ha pres com a mòdel per ser una associació pionera a la província en este àmbit. Estos dies, i aprofitant la campanya "Compra al teu poble", que ells patrocinen, i la Festa del Comerç on col·laboren activament, han llançat una campanya informativa per les xarxes per a animar als establiments a fer-se socis, i als veïns a consumir en els establiments associats.

—Rasca-rasca. La Festa del Comerç continua durant les properes setmanes amb el Rasca Rasca de la Festa del Comerç, que té dues modalitats de participació. La modalitat de regal directe al propi establiment on s'ha fet la compra, i la modalitat on el regal del premi s’ha d’anar a recollir a un establiment diferent. En l'edició d'enguany participen 60 establiments, una xifra que ha crescut des de l’edició anterior amb un total 242 premis.

la col·laboració de “La Corronquina” del 55 Sexenni.

MESTRE CANDEL. La banda de Morella oferia un concert solidari amb les bandes dels pobles afectats per

dana. El cap de setmana servia també per a presentar als nous membres, Alex Piquer, Manuel de Antonio i Alba Garcia, a més de Pol Segura a la bandera.

RONDALLA. La celebració de Santa Cecília d'enguany ha sigut encara més especial, donat que la Rondalla de Morella ha tingut

SANT ANTONI

Setmanari d’informació comarcal

El Notícies dels estudiants.

ALUMNAT I CLAUSTRE DEL CRA ELS PORTS

Trotaelsports, fem comarca

Som el Centre Rural Agrupat (CRA) Els Ports i, a través d’aquesta finestreta, volem anar mostrant-vos la nostra realitat i que ens pugueu conèixer millor. Som un centre format pels aularis de La Mata, Olocau del Rey i For-

i any rere any invertim molt de temps en la formació, per poder oferir l’educació que els nostres infants es mereixen.

Aquest curs ens endinsem en un nou projecte: TROTAELSPORTS, un projecte que ens por-

call i, a banda, tenim alumnat de Sorita, Palanques, Ortells i La Todolella.

Som una escola rural, xicoteta i pública que busca oferir una educació de qualitat als nostres infants, on tinguen l’oportunitat de créixer i ser a seua millor versió, tot en un ambient respectuós i inclusiu en totes les realitats.

Des de fa uns anys estem en un procés de transformació de la nostra escola, un procés necessari per ser l’escola que volem, que s’ajuste a la realitat que vivim i que done resposta a les inquietuds i necessitats que presenten els nostres infants. Una escola que reflecteixi la pluralitat de la nostra societat. Aquest camí està sent intens però, realment, el nostre claustre creu en aquest projecte educatiu de centre,

tarà a conèixer la nostra comarca Els Ports a través de la seua gent, la seua història, els seus pobles... L’objectiu d’aquest projecte és, a banda de conèixer la nostra comarca, fer créixer arrels als nostres infants per a que estimen on viuen i per a que s’imaginen un futur ací, en definitiva, per a que la nostra terra tinga futur. Per aconseguir-lo, com sempre, comptem amb tota la comunitat educativa, ja que és un pilar al nostre centre. Junt amb el projecte, anem a posar en marxa l’aprenentatge-servei, pràctica educativa que parteix de la fusió entre una intencionalitat pedagògica i una intencionalitat solidària, en la qual els infants aprenen mentre actuen sobre necessitats reals del seu entorn amb la finalitat de millorar-lo. La intenció de

l’aprenentatge-servei és que tot allò que aprenen tinga una repercussió més enllà de l’aula. Per a realitzar els diferents aprenentatges-serveis d’aquest curs, hem partit de l’anàlisi de les necessitats que les persones de les nostres poblacions

tenen, gràcies a una enquesta que vam passar en juny. Estem segures que aquest any ens esperen moltes experiències que viure juntes i junts, i, quan siga possible, les compartirem mitjançant aquest espai en la gent lectora d’aquest diari.

Fins prompte!!

Qué hacer en Morella

NÚMERO 669. ÉPOCA II. DEL 29 DE NOVIEMBRE AL 1 DE DICIEMBRE DE 2024

LAS PINTURES RUPESTRES DE MORELLA LA VELLA

EN LOS ABRIGOS SITUADOS EN ESTA ZONA MUY CERCANA A MORELLA SE REPRESENTAN SOBRE TODO ESCENAS DE CAZA

Las pinturas rupestres de Morella la Vella son uno de los tesoros más valiosos del territorio en cuanto a arte y cultura se refiere. Se trata de un testimonio enmarcado dentro del arte levantino y contiene una de las principales escenas de caza, así como representaciones esquemáticas en sus abrigos. Además, en este paraje también se puede disfrutar de la extraordinaria naturaleza y el fascinante paisaje que lo rodea. Estas pinturas. junto con el resto hallado en la zona mediterránea son Patrimonio Mundial por la UNESCO desde el año 1998.

Las sierras calcáreas dels Ports albergan decenas de abrigos con representaciones pintadas de Arte Levantino. En conjunto, las sierras del norte de la provincia de Castellón suponen una de las áreas más densas e importantes del ciclo levantino, de toda la cuenca mediterránea de la Península Ibérica.

Algunos de estos abrigos castellonenses se encuentran dentro del catálogo del Arte Rupestre del Arco Mediterráneo (ARAM), declarado Patrimonio de la Humanidad en 1998. Ese "ARAM" recorre toda la fachada mediterránea desde los Pirineos hasta Andalucía oriental.

La cronología de estas expresiones artísticas oscila entre el 10.000 a.C. y la aparición de los primeros objetos de cobre (Calcolítico) en torno al 4.500 a.C para el llamado ciclo levantino, y desde el 5.000 a.C. hasta el 3.000 a.C. (correspondiendo con la Edad de los Metales) para el estilo esquemático.

Las pinturas halladas en Morella pertenecen al ciclo levantino. Se encuentran junto a la masía Morella la Vella, en una zona de sierra donde se alternan los cultivos de secano y el bosque mixto de encinas y pino negro.

Son de corte muy realista y, en general, expresan escenas de caza de diversas presas, siendo la cabra el animal más representado.

Las pinturas están repartidas entre las cuevas del Barranquet, del Llepús o Partició, la Coveta de la Cornisa, y las galerías Alta y del Roure, pero no todas son visitables.

JUNTO CON EL ESTO DE PINTURAS HALLADAS EN LA ZONA MEDITERRANEA, ESTÁN DECLARAS PATRIMONIO MUNDIAL

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

SÁBADO

30 DE NOVIEMBRE

19:30

«MORELLA BLUES BAND»

CONCIERTO SOLIDARIO CON LA DANA

Teatro Municipal de Morella

DOMINGO

1 DE NOVIEMBRE

19:00

«DISCO IBIZA LOCOMIA»

CINE

Teatro Municipal

“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre, que este año permiten junto con el fin de semana tres festivos, Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

LA COCINA MÁS TRADICIONAL

La cocina de Morella se ha caracterizado, en los últimos años, por estar a la vanguardia de las últimas tendencias culinarias en restaurantes que tienen elaborados menús que han recibido reconocimientos tan prestigiosos como el BID Gourmand, también conocido como “las estrellas Michelín de Plata”. Pero de vez en cuando no hay que olvidar las tradiciones de toda la vida de las que parten, sirven de base o complementas las recetas más actuales.

Y es que en Morella late la vida en el campo, las masías, los cultivos, las ganaderías de vacuno, ovino y porcino, los pastos, la caza, una buena lumbre en la chimenea, un clima perfecto para las carnes y para airear los embutidos, un entorno lleno de riqueza en hierbas aromáticas, en setas, trufa, frutos secos, en la producción de miel y de la leche que permite conseguir los quesos, la inigualable cuajada de Morella, o el requesón para elaborar el flaó. Son, entre otros, los ingredientes que conviven en una cocina de orígenes medievales, marcada por el frío de los inviernos, una cocina de montaña transmitida de generación en generación.

Esta cocina de siempre tiene en la carne su máxima expresiónb. Carnes de ternera, de cordero, de cerdo, de caza como el jabalí, y las aves como gallina, codornices o la perdiz. La carne suele degustarse a la brasa, horneada y guisada, mezclada con especias, verduras, legumbres, almendras, hierbas aromáticas, setas…También es tradicional rellenarla o aromatizarla con trufa como es el caso del cordero relleno trufado, la gallina y el conejo trufados. Sin olvidar la carne de aves escabechadas, y platos como la

perdiz con col rellena, conejo con caracoles, manos de cerdo con salsa de almendras. Y de la carne se deriva todo un mundo de sabores como son los

embutidos. Jamón, longanizas, morcillas, chorizos, o el popular «bolo», una pieza redonda de sabor delicioso y que puede adquirirse en las carnicerías de la ciudad. Pero, sin duda,

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

TRADICIONAL DE MORELLA

la cecina reina entre todos. Aroma, color y sabor son los atributos de este embutido de pierna curada de vacuno, de toro, además de su tamaño, enormes piezas que cuelgan

Una mesa con embutidos, croquetas, cordero o “collà”.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

en las tiendas morellanas.

Los embutidos son el entrante por excelencia, sumando los deliciosos quesos de oveja y cabra y las croquetas morellanas, realizadas con la carne de un buen caldo y envueltas en una oblea de pan ácimo, dándoles una forma triangular. Los caldos son otro de los ejes de la cocina tradicional. La olla o potaje, ollas masoveras, calderetas, y la sopa morellana, con buñuelos, la sopa de flan, de menudillos, de nueces o de tostones fritos con jamón. Las gachas o farinetes, migas, son otros de los platos que nos ha dejado la historia gastronómica, como el frito, conserva de carne y embutido de cerdo que crece en sabor y aroma guardado en aceite de oliva. Para despedir esta fiesta de la cultura está la repostería con el flaó y la cuajada, el “calmant”, una pócima mágica, además de otras delicias, que son otra historia.

Morella también conserva un calendario gastronómico, relacionado con tradiciones culturales y festivas. Entre otras especialidades, hay que destacar Les Pilotes de Nadal. Se trata de una albóndiga de tamaño mediano elaborada según costumbres familiares porque ninguna sabe igual, pero todas son un placer para los sentidos. Se realizan a base de miga de pan, jamón, queso, huevos, ajo…. Se degustan con un consistente caldo de carne y es tradición comerlas en Navidad y Carnaval. Por otro lado, está el panoli, repostería que se elabora para la fiesta de San Antonio, pastas de manteca, aceite, aguardiente y confitura de calabaza. Para celebrar la Rogativa a Vallivana se bebe el Té de Rogativa, compuesto de té de roca y aguardiente y en Pascua se preparan y hornean sabrosas Roscas saladas. O las contundentes “pelotas” de Navidad...

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de la ciudad de Morella, siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 15h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR.

Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA. Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo de 10 a 13h y de 16 a 18 horas. Viernes de 10 a 13h. Los viernes, solo por la mañana.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Dissabte 30 de novembre 11,30h. Café Tertúlia. ‘Anàlisi global dels drets perduts per les dones’, a càrrec de l’equip de prevenció del Centre Dona de Sant Mateu. Sala del Justícia 19,30h. Concert Solidari damnificats per la DANA a València amb ‘Morella Blues Band’. Al Teatre Municipal. Donatiu 5 euros.

Diumenge 1 de desembre 19h. “Locomia”. Cinema al Teatre Municipal amb la pel·lícula

Dimecres 4 de desembre 10h. Tardor Musical. Concert Social a la Residència Sant Joan Baptista. Mostra d’instruments tradicionals a càrrec d’Eduard Navarro.

—Ortells.

Dissabte 30 de novembre 11h. Jornades d’oci alternatiu a Ortells.

—Vilafranca.

Divendres 29 de novembre 18h. Presentació del llibre ‘La última primavera’ d’Amparo Bellido a la Biblioteca Municipal.

22,30h. Concert de Santa Cecília de la Unió Musical de Vilafranca al Parador de Festes amb obres de Beethoven, Béla Bartók i Bizet.

Dissabte 30 de novembre 12h. Concentració ‘Pa lestina, aturem el ge nocidi. Fi al comerç d’armes i relacions amb Israel’ a l'estàtua de la Dona Treballadora situada a l'Avinguda del Llosar.

19h. Teatre a la Sala Carles Pons. “Nimbes”, una crea ció de la companyia ‘Fil d’Arena’.

—Cinctorres.

Dissabte 30 de novembre Dinomania Trail 2024 9h. Dinomania Trail.

Diumenge 1 de desembre 16h. Cinema a la Casa Social. Sessió Infantil amb la pel·lícula ‘Thabo y el caso del rinoceronte”

18,30h. Sessió Adults amb la pel·lícula ‘Los que se quedan’. Casa Social

XI Cursa de Muntanya. XII Marxa a Peu.

VI Cursa Juvenil.

Hi haurà punt d’animació, parc infantil i dinar de germanor.

Després del dinar, bingo solidari pels afectats per la DANA a càrrec de Dinomania Trail i Aplec dels Ports de Cinctorres

I Festa Pro-Aplec

18h. Vespreig musical amb el grup ‘Sarao Rumba’ 21h. Sopar d’entrepans 23h. Actuació musical del grup ‘Cor’. Seguidament tindrà lloc l'anunci del lema del XLVIé Aplec dels Ports. 0,30h. Tornada als escenaris del grup ‘Hereus’

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

JAVIER VILALTA MILLORA LA VIDA

DELS MÉS VULNERABLES DES DE L ’ASSOCIACIÓ “ÀMBIT”, DE LA QUE N'ÉS EL DIRECTOR

“Tot el meu entorn sap que quan parle del paradís sempre porte

‘Herbers’ a la boca”

Laia Meseguer.

Javier Vilalta és un valencià amb profundes arrels familiars a Herbers, on viu bona part de l’any i desenvolupa projectes compromesos amb el repoblament i la integració social. Amb una àmplia trajectòria acadèmica en l’àmbit jurídic, va exercir com a advocat i professor universitari, però va redirigir la seua vida cap al treball social, liderant iniciatives en ONGs, i des de fa anys, centrant els seus esforços en millorar la vida dels més vulnerables amb l’associació valenciana Àmbit, de la qual és director. A Herbers ha coordinat la integració de persones amb risc d’exclusió social, mitjançant treball acompanyat, vivendes tutelades, i un festival de cinema, l’Espígol Fest, una cita ineludible a la comarca dels Ports, que fusiona la sensibilitat del cinema social amb la idea romàntica del repoblament. La seua tasca combina la lluita contra les desigualtats amb la revitalització dels pobles i la reflexió sobre models sostenibles de convivència i desenvolupament.

Tot i haver nascut a València, has estat sempre molt connectat a les teues arrels.

Sempre he passat els estius, els nadals, les Pasqües a Herbers i veníem molts de caps de setmana també. Tenia el binomi ciutat-poble, per a mi València representava les obligacions i els estudis i el poble en canvi era l’espai de convivència, dels amics i la família. Jo tinc els vuit cognoms herbesencs. Mon pare i ma mare són d’Herbers, els iaios també, excepte la meua iaia de Monroig, i també tinc molta família a Morella.

He tingut la sort d’envoltar-me de persones que m’inspiren i me motiven. I sempre he tingut aquesta sensació de preocupar-me per la resta, des de menudet. A l’escola dels jesuïtes se’m va quedar l’empremta de “Ser hombres y mujeres para los demás”, de sant Ignasi. Crec que dona molt de sentit a la vida. Mentre estava a la universitat anava col·laborant amb ONGs, com Intermón Oxfam, i després, com a voluntari en la Fundació Maides, i amb persones amb VIH i salut mental.

Com vas decidir dedicar-te professionalment a ajudar els altres?

Vaig acabar Dret, vaig treballar d’advocat, i de professor a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat de València. Alhora treballava com a voluntari, organitzava esdeveniments de sensibilització, activitats...Aquesta transformació va ser subtil: cada vegada

Quins són els teus records d'infància al poble?

Ara que s’acosta l’hivern, recordo molt els Nadals. Els passava amb la família, a Cal Negre, i eren dates importants per la matança del gorrino. I després clar, quan arribava l’estiu, jo era feliç amb aquesta llibertat. Des de ben menudet nosaltres convivíem amb els animals perquè Cal Negre és com una masia. Totes les iniciatives que es fan a Herbers, que fem en equip, tenen un punt romàntic. Ens fa molta pena pensar que aquesta forma de vida puga desaparéixer, que els pobles s’apaguen. Tenim molt arrelada la connexió amb la terra.

Quan va despertar la teua sensibilitat per les causes socials?

ball cansat, però tot el meu entorn a València sap que quan parle del paradís sempre porte la paraula Herbers a la boca. Ara m’he fet una xicoteta casa. Poder vindre amb la meua parella, anar a per rovellons o vore les cabres, les ovelles, els amics, les paelles a l’era…és la casa de trobada i és fantàstic.

Quin és l'enfocament principal en el treball amb les persones usuàries a Àmbit?

La majoria de persones usuàries han patit molt al llarg de la seua vida i no pensen que poden tindre dret a una vida diferent, el primer que fem és recordar-los els seus drets. Molts estan en situació de carrer o provenen d’entorns molt pobres o maltractats que no han tingut més eixida que el delicte.

dedicava més temps a ser voluntari i menys al treball, i un dia, em van proposar dedicar-m’hi professionalment.

Com vas connectar el teu espai d’oci a Herbers amb el treball social d’Àmbit?

Jo abans portava el Festival dels drets humans de València. També era el director de la Fundació Brots per la Justícia i, a més, a Àmbit, dirigint i amb acció directa. Finalment, vaig apostar per treballar només amb Àmbit, una de les grans decisions de la meua vida. Treballar amb persones és molt satisfactori però també genera molta ansietat i cansament. Has de lluitar per la dignitat de la persona, però també amb les institucions públiques i amb la societat. És un tre-

Treballem per a formar, orientar, reeducar, perquè la persona es crega que una altra vida és possible. En eixe sentit hem fet un gran esforç perquè cada persona tinga el seu itinerari d’inclusió social, i això és complex perquè hi ha persones que tenen problemes d’addiccions, de salut mental…Treballem des del vincle emocional i personal, d’estar al costat, no des d’una perspectiva de superioritat. I això no és fàcil perquè intentes emprar les teues habilitats i acompanyar-los en el procés com a orientador, com a guia.  Com vas viure el teu creixement personal a València i a Herbers? Al col·legi era molt bon estudi-

Vilalta, amb amics d'Herbers

ant i formal, i al poble, anava per allí tirant pedres, i amb el meu gos Pinxo. Era una mica com Tom Sawyer, amb els cosins vam fer una cabanya i féiem trastades. Durant l’adolescència ens ho passàvem molt bé i he crescut en un entorn de llibertat, després ja en la universitat és un altre món, els estudis, l’àmbit cultural de la ciutat, molt enriquidor. Vaig acabar dret i vaig fer dos màsters, em vaig centrar en la carrera professional. Mon pare era jardiner i ma mare ama de casa, som la primera generació que va a la universitat, crec que la gent dels pobles en aquesta situació fa un gran esforç. Però és veritat que em va començar a avorrir, en canvi vaig descobrir que formar part d’una eina trans-

formadora per a la gent vulnerable m’apassionava.

Com ha evolucionat l'associació Àmbit des que vas començar a treballar?

Quan vaig arribar a Àmbit érem 11 persones, vam anar creixent poquet a poquet, de tindre un alberg i una vivenda tutelada ara en tenim diverses, i treballem en totes les presons de la Comunitat. Vam començar a créixer en el territori, ara som més de 40 companys, i sis persones externes i hem creat un festival de cinema, l’Espígol Fest. Hi ha un component de treball i responsabilitat però també de passar-ho molt bé en l’acompanyament de les persones a transformar-se. I

el retorn emocional i personal és molt gratificant.

Com combineu l’acció social i la lluita contra les desigualtats amb la ruralitat?

A l'esquerra, l'Espígol Fest a Herbers, organitzadors i participants.

Les ciutats han col·lapsat, quan començava encara no estava la situació dels lloguers tan crítica, però és veritat que les ciutats no són espais amables ni per a la gent major ni per a la gent vulnerable. Les ciutats volen estar tranquil·les, netes, perfectes, no agrada la brutícia ni la pobresa. Alhora veiem que als Ports i al Matarranya hi ha una mancança de persones que puguen treballar, i nosaltres portem anys acompanyant persones per incorporar-se al món laboral. Vam decidir crear un projecte de formació, i recolzament als establiments on treballàvem, com el Mesón d’Herbers i el projecte de sensibilització a través de l’Espígol Fest.

de benestar. Ara amb la DANA m’ha agradat aquest lema de “El poble salva el poble”, però el que et salva realment és tindre una educació i sanitat públiques. Els missatges d’odi ataquen a ‘lo primitiu’ de la persona. El que està posant en perill l’estil de vida de les persones és el capitalisme exacerbat, no les persones migrades que fugen dels seus països perquè no tenen res. Cal recordar que la majoria de delictes produïts a Espanya són dels espanyols, és la realitat. Al final qui està treballant als pobles, en l’hostaleria, el camp, la construcció, els treballs que ningú vol, són els migrants. I això és classisme i xenofòbia, perquè damunt que aporten, han d’aguantar odi. Espanya ha estat un país de convivència cultural i religiosa durant segles. Els espanyols hem sigut migrants també,

Javier Vilalta i la seua parella, Arian Mehta

La gent va començar a conéixer els usuaris, i ja no eren delinqüents, ni migrants, ni marroquins, sinó que eren Rafa, Willy, Luz, Omar, Emely…Al poble, la meua mare també era escèptica amb el projecte, per la meua involucració, ella patia perquè vaig passar d’anar amb tratge a treballar, a col·laborar amb ONGs i anar a sovint a la presó. És la por a allò desconegut. Ara, però, la gent del poble està molt satisfeta. L’altre dia, per exemple, unes veïnes del poble, Cinta i Maria Cinta, ensenyaven al cuiner del Mesón a fer recapte. Això és integració!

Com veus la situació actual respecte a la immigració?

Em pareix terrible, vivim en una societat molt privilegiada, no hem d’oblidar que vivim a Europa, i hem aconseguit un nivell de vida molt elevat, fonamentat en l’estat

Però ara necessitem recolzament. Les educadores socials, Marina Albesa i Amaia, que abans treballaven a Saragossa i Barcelona, han de tindre un treball públic garantit. Les vivendes d’inclusió social, casa Espigolet i casa Escaleta, garantiran un servei concertat per la Generalitat.

Hi ha un doble eix: repoblament i integració.

Nosaltres el que volem és que el projecte d’Herbers siga un projecte pilot que els pobles i les ONGs l’agafen, el repliquen, l’utilitzen. Si en cada espai es creen llocs de inclusió social, de tercera edat, o de salut mental, això farà que els professionals que siguen del territori, psicòlegs, educadors socials, no hagen de marxar i puguen tindre bones condicions laborals i vitals.  Quines són les perspectives de futur?

El primer és consolidar l’Espígol Fest, un espai de cinema a la comarca i fòrum crític per al repoblament. També tenim el projecte de crear una vivenda tutelada de salut mental al poble. La idea és mantindre la població que hi ha Herbers i els serveis públics i socials: el metge, la tenda…És un projecte col·laboratiu amb el consistori. Volem una població de gent que vinga i s’arrele al territori. I sobretot, el gran projecte és que tot açò s’extrapole a altres pobles. En el sector de l’agricultura i la ramaderia, s’hauria de reflexionar sobre si potser no hauríem de tornar a les microexplotacions que garantiren un mercat interior sostenible i d’autosuficiència, sense tants d’obstacles burocràtics.

Com ha influït la teua parella en la teua perspectiva sobre els drets humans i el racisme?

durant la guerra, la fam, a França a veremar… Les persones tenen drets i dignitat i s’han de respectar, és un dret, treballar, viure i tindre un sostre, un refugi. El que fem a l’Espígol Fest, la cultura, té eixe component social, de reflexió. Els mass media no van per aquest camí, en canvi el cinema social pot ser una eina fonamental per mostrar altres realitats. Quina marxa porten els projectes?

Pels projectes de integració han passat unes 15 persones, el 90% han trobat un lloc de treball, que és una de les finalitats. Ara estem en una situació complexa perquè va començar amb un finançament potent del projecte Pilotem de la Generalitat Valenciana i els Fons Europeus, i hem aconseguit que les cinc vivendes i les persones que viuen al poble siguen autosuficients.

La meua parella és una persona migrada, de Kènia i amb família de l’Índia. Van marxar a Anglaterra i es va fer dissenyador de moda, però ha patit molt, van haver de fugir. Des que va decidir vindre a viure a València i Herbers, m’ha una aportat una gran sensibilitat, de defensa dels drets humans. El nivell de racisme depén del color de pell, de la roba que portem i això és un aprenentatge que faig amb ell, saber quins privilegis tinc, tenim.

Com valores la teua connexió actual amb Herbers i la implicació dels veïns en el futur del poble?

Estem empadronats a Herbers, jo ara estic un 60%-40% ja, cada setmana estic pel poble. I quan no puc vindre ho trobe a faltar. A la gent d’Herbers tot li va bé, tot és benvingut. Hi ha un compromís entre els veïns de mantindre en vida el poble. És la integració total.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

La dictablanda (1930-1931) · Part II

Calaix desastre

Avui vorem un grapat de notícies curtes. Una actuació exitosa de la Guàrdia Civil; els entrebancs de la carretera Xiva-Morella; la visita de Pío Baroja; dos obres en valencià, una no se compra i l’altra si; Nova Junta de la Creu Roja; i finalment la saturació de carros al carrer Colomer.

Pep Querol. Historiador

L’1 de març de 1930, segons el registre d’entrada, no tenim la data exacta del comunicat, el comandant del post de la Guàrdia Civil de Vallivana, Arturo Aguilar Cabedo, informava d’un assumpte crític a l’Ajuntament, «A las 13 horas del día de ayer, y hallándose en la puerta de esta Casa cuartel el Guardia 2º. Pedro Bort Puig vio que por la carretera iba un cordero al parecer extraviado y hechas las gestiones convenientes para averiguar su dueño hasta la fecha, no ha sido encontrado, creyéndose habrá caído de algún camión de los que transportan estos animales», assumpte important per a la seguretat nacional, «el mencionado cordero ha sido depositado en el Hostal de este Santuario hasta que la respetable autoridad de V. resuelva lo que en justicia proceda». La crisis se resoldria, segons comunicació d’Aguilar el mateix 1 de març, «a las 14 horas de hoy se ha presentado en esta Casa-Cuartel Jaime Sales Roca de 42 años de edad, casado, natural y vecino de Catí y residente en la masía Espadella, manifestando que hoy, hace 15 días se le perdió un cordero y que suponía sería el que se

Els dies de mercat a la Plaça, en aquells anys, serien caòtics. Un ambientasso diríem avui, que ja ni recordem. que es capta en una queixa dels veïns del carrer El Pes, o Colomer.

encontraba depositado en el Hostal y cuyas señas coinciden con las del cordero hallado». Aquest escrit és un dels més emocionants que podem trobar en aquest període, i ens dóna una pista de les seues característiques. Els regidors que estaven ahí estaven per obligació, i això se nota, ja que la seua actuació sembla dirigida a simplement complir i res més. Aquest últim període de la Dictadura és moolt avorrit (inclús Hisenda està molt calladeta), i per tant he volgut donar un poc d’èpica a l’actuació, sempre respectable, de la Guàrdia Civil. Però aquests dos escrits tenen les seues cosetes. La que crida més l’atenció és que les dos cartes tenen lletres diferents. Què vol dir això, Arturo Aguilar, que t’escrivien els informes per tu?

Ja vam comentar en anteriors articles, previs a aquesta sèrie de la Dictadura de Primo de Rivera, que s’estava fent per aquests anys la carretera nova Xiva-Morella, moment que s’abandonaria l’antic camí. Com sempre ha passat, i com podem comprovar avui dia, sempre hi ha algú que porta la contraria a qüestions aparentment beneficioses per a la comunitat. El 25 de gener de 1930, Tomàs Que-

rol (alcalde?), des de Xiva escrivia a l’Ajuntament de Morella, «Ha llegado a conocimiento de esta Alcaldía de que en la finca del vecino de esa Ciudad Rafael Royo Celma por donde atraviesa el camino vecinal de Chiva de Morella a la carretera de Zaragoza a Castellón, han sido colocadas unas barras con alambres a fin seguramente de dificultar el tránsito público por el referido camino». Aquestes coses són més freqüents del que podem pensar, només cal observar el camí de Xiva a Villores, amb problemàtiques històriques semblants. Hi ha dos circumstàncies que conflueixen en una tempesta perfecta per alguna gent. Per una banda el canvi, no cal entrar si és bo o roin, que els pot donar vertigen (a mi me passa de vegades, ho reconec); i per l’altra, que aquests canvis succeïsquen pel ben mig de les seues propietats. Querol no volia anar a males, així que suggeria a Fidel

Centelles (encara era l’alcalde) que l’aconsellara o el convencera «Para evitar perjuicios al referido Royo Celma, ya que en repetidas ocasiones ha demostrado tendencias a dificultar la construcción y tránsito del camino». Finalment Querol s’escudava que a Royo se li havia promès pagar justament per l’expropiació dels seus terrenys, i que tenien un escrit firmat per ell que els donava permís per fer els treballs. Suposo que se reconduiria el tema, i més quan el 19 de maig, carta firmada per Juan Viñals, havien cridat a un perit, per valorar les terres expropiades. Els veïns afectats serien, José Camañes Mestre, Tomàs Sabater (?), Fabián (?) Royo Celma, Rafael Royo Celma, Ramón Royo, Víctor Climent, Vicente Adell i Ramón Traver (?), vuit persones, encara que el 14 de juliol diria nou. Sobre aquesta carretera hi ha la història del pont nou per accedir

al mateix poble que se va fer. Sembla ser que l’enginyer va aprofitar la neu que hi havia per no utilitzar cap mena de bastida per fer-lo, segons el Heraldo de Castellón dels dies 4 i 29 de març de 1930, «El puente que hay a la entrada de la población, sobre el río Chiva, ha quedado soberbio, a pesar de que los morellanos habían afirmado que, al construirse, se derrumbó el andamio, que era de nieve, a causa del deshielo: menos mal que más tarde rectificaron la noticia. Por eso, dicho puente se ha hecho popular en esta comarca y se le denomina cariñosamente El Pont de la Neu».

El 20 de març de 1930, Las Provincias ens informa d’una visita il·lustre a Morella, «El domingo por la noche, y en la fonda de Elías, donde se hospedaba, tuvimos el honor de saludar al reputado escritor don Pío Baroja, quien ha venido a recorrer algunos puntos

de esta comarca al parecer con objeto de estudio». D’aquesta visita naixeria Los Confidentes Audaces i La Venta de Mirambel, un retrat de la societat del Maestrazgo en general, amb un regust propi del segle XIX, i que ell observaria encara en alguns gestos i actituds dels nostres avantpassats d’aquells anys. Avui dia, els aficionats a la lectura cerquen de forma desesperada els últims Best Sellers, però jo els recomanaria recuperar aquests clàssics. En certa manera és recuperar un poc la nostra identitat. Un altre dia us comentaré la visita de Lo Rat-Penat, l’1 de juny de 1930, una associació cultural valencianista per la conservació de la llengua i cultura valenciana (en aquells èpoques no anaven en contra d’allò català). La qüestió és que la seua visita influiria en les dos situacions que vorem ara mateixa. La primera, segons l’Acta de la Permanent del 6 d’octubre

Dia de mercat a la Plaça Colom. Autor: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

de 1930, se diu «Dada cuenta de una instancia suscrita por J. Armengot Gimeno de Castellón en la que solicita de esta Corporación la adquisición de ejemplares de la obra Tomba-Tossals del escritor José Pascual Tirado, la Comisión por unanimidad acordó: Que se desestime dicha instancia por estar escrita la obra en valenciano y por lo tanto incomprensible para la mayoría de los niños». Quina excusa, no? Pos que deprenguen, que pa això són sagals. La segona però, implica una contradicció. A l’Acta de la Permanent del 10 de novembre, se diu, «Acto continuo y por unanimidad la Comisión acordó: Adquirir tres ejemplares de la obra titulada Moments Valencians del poeta José María Juan García ya que en dicha obra contiene una poesía dedicada a nuestra amada Ciudad». Ah, eixe si? Per què, si també està en valencià? Ací la clau la trobem amb l’autor. Membre de Lo Rat-Penat, també visitaria Morella aquell 1 de juny. La contradicció, així, queda desfeta, ja que ho farien per motius polítics, això és, quedar bé amb l’associació i la Colònia Valenciana-Morellana, amb moltes connexions entre si. Segons Las Provincias, del 5 d’abril de 1931, l’assembla local de la Creu Roja renovaria la seua Junta de govern. Presidenta d’Honor, Julia Cillero de Pérez-Ordoyo; president-delegat, Tomàs López de la Casa; vicepresidenta, Àurea Ripollés Milián; vicepresident, Francisco Llisterri Carceller; secretari-arxiver, Juan Ferreres Jiménez; vice-secretari, Rutilio Monforte Raga; tresorera, Carmen Blasco Ferreres; vicetresorer, Evaristo Suárez del Otero; comptador, Manuel Gisbert Lecha; vocals, Manuela Gisbert Facundo, José Facundo Martí, Joaquina Amela Ripollés, Amado Tena Tena, Maria Begues Meseguer i Pilar Ripollés Moya. Primer cap mèdic, Plácido Milián Loscos; segon cap practicant, Clemente Marín Bonell; cap de magatzem, Amelia Guarch; capellà oficial primer, Manuel Martí Gamundí; capellà oficial segon, Antonio Ayza Guzmán; practicants, Juan Adell Prats i Manuel Blasco Zaporta; farmacèutics, Francisco Martí Martí i Salvador Adell Guimerà; enfermeres, Laura Llisterri Rayo, Marcelina Pérez-Ordoyo Lapeña, Emilia Milián Loscos i Paquita González; oficials comissaris, Valeriano Carceller Bàguena, Roberto Beltrán Ripollés i José Querol Royo; oficial segon abanderat, José Gisbert Ferreres; oficial tercer abanderat, José Grau Climent. De tota aquesta llista destaca la gran

presència femenina, i en càrrecs que anaven més enllà d’infermera que és el topicazo. La raó és senzilla. Malgrat que la Creu Roja tenia un organigrama molt militaritzat (naix de la guerra, per servir a la guerra), no deixava de ser un cos assistencial, on se donava un servei social sanitari molt important, un àmbit on la dona tenia possibilitats de desenvolupar la seua presència pública, ja que el sistema les tolerava en eixes tasques. De fet, la reina, Victoria Eugenia de Battenberg, era la presidenta (en teoria) del cos. Això me recorda a les Margarides carlines, un organisme d’assistència sanitari al front, on també estava prou feminitzat, anomenades així per la dona del pretenent Carles VII, Margarita de Borbón-Parma. Fins i tot portaven uniforme. Canviem de tema. Els dies de mercat a la Plaça, en aquells anys, serien caòtics. Un munt de paradetes, crits, soroll, una gentada que no se podria ni passar, un ambientasso diríem avui, que ja ni recordem. Eixe ambient se capta en aquesta queixa dels veïns del carrer El Pes, o Colomer, de la que se fa ressò el Ple de l’Ajuntament el 15 de setembre de 1930, «Vista la instancia suscrita por unos cuantos vecinos, domiciliados en la calle Colomer de esta Ciudad, en súplica de que se prohiba la costumbre de los mercaderes de dejar en la indicada calle abandonados los carros que los mismos usan para transportar la mercancía por ser un peligro para los transeuntes y ocasionan molestias a los vecinos por entorpecerles el paso para entrar a sus moradas». La resposta municipal era previsible. Sembla que eixa era una costum immemorial, sembla lògic, sinó on els pots deixar?, «Dada la imposibilidad de poderles destinar sitio a propósito para dejar los carros de los señores que acuden a este mercado, por no existir en esta Ciudad sitio a propósito para ello, no puede privar tal costumbre que es necesaria, pero que se dan [darán] las órdenes oportunas a los agentes de la autoridad, para que los carros se coloquen de tal manera que no causen molestia al vecindario, ni entorpezca las entradas a los domicilios», decisió Salomònica, i qui sap si satisfactòria per als veïns. Però, potser siga un símptoma que alguna cosa estava canviant a la societat. La gent ja no se conformava amb allò que s’havia fet sempre, ja no se resignava, i començava a atrevir-se a alçar la veu quan alguna cosa li molestava. Els súbdits havien quedat definitivament enrere per donar pas als ciutadans.

Setmanari d’informació comarcal

Esports.

El Cinctorrà guanya el seu primer partit de la temporada

2-0

CE CINCTORRÀ CD LA POBLA TORNESA

EEl CE Cinctorrà sumava la seua primera victòria en la present temporada a la 3ª FFCV, desfent-se de La Pobla Tornesa per 2-0 al camp del Pla de Mig Ull. Un partit molt ordenat defensivament per part del conjunt de Jordi Pacheco, que va estar ferm al terreny de joc i a diferència d’altres oportunitats, va saber aprofitar les ocasions de gol amb les que va comptar. Una d’elles, al minut 41 de partit era transformada per Gerard en gol, avançant al Cinctorrà al marcador i fent les delícies del públic present al camp del Pla de Mig Ull.

A la segona part, la tònica del joc va ser semblant amb un Cinctorrà ben plantat i defensant-se bé dels intents de La Pobla Tornesa. Al minut 89 Manel marcava el 2-0 per al Cinctorrà que seria el marcador definitiu del partit. Després d’un llarg descompte al Pla de Mig Ull, el Cinctorrà va acabar guanyant per 2-0.

Pepe Cristian Mampel

Nico Manel

Hugo Gerard Raúl

Diego Josep

Juan Pablo.

També van jugar:

Jorge, Pau Milián, Joan, Marco, Brian i Pablo Viñals

Gols: 1-0 (41') Gerard 2-0 (89') Manel

MITJA MARATÓ. L'esportista portellà Albert Ferrer es convertia en el guanyador de la Mitja Marató Espirall de Vilafranca del Penedès (Barcelona) després de travessar la línia de meta en primera posició amb un temps d'1 hora, 10 minuts i 48 segons. Ferrer correrà el proper diumenge 1 de desembre la Marató de València.

PRÒXIMA JORNADA

· CF ALBOCÀSSERCE CINCTORRÀ

Dissabte 30 a les 16,30h. Camp ‘La Planeta'. Albocàsser

· ETURE FC 'B' CF VILAFRANCA

Diumenge 1 a les 18,30h. Camp ‘Les Cometes’. La Jana

3-4

CF VILAFRANCA CÀLIG CF

VILAFRANCA

BENASSAL CÀLIG

CATÍ

ALBOCÀSSER

XERT

ETURE 'B'

LA POBLA T.

CANET

VINROMÀ

SALSADELLA

CINCTORRÀ

SANT MATEU

El CF Vilafranca perdia al Serrito contra el Càlig en un partit amb bon futbol, però amb massa errades defensives importants, fet que acabaria condemnant al Vilafranca a la derrota. El partit començava bé per als de Toni Mallén, ja que al minut 5 es marcava l’1 a 0 per mediació de Nicolás. Una alegria que va durar poc ja que al minut 10 arribava el gol de l’empat (1-1). Primera part amb alternatives per als dos equips amb un Vilafranca més insistent que al minut 27 per mediació de Borja i en una acció individual marcava el 2-1. Però el Càlig, a poc per al descans aprofitava una greu errada del Vilafranca en defensa per fer el 2-2. A la segona part Ferrán avançava novament al Vilafranca amb el 3-2, si bé el Càlig empatava a 3 al 59 i finalment amb un penal al minut 62 el Càlig marcava el 3-4 definitiu. Al tram final i malgrat els intents dels locals, el marcador ja no es va moure i el Càlig va guanyar el partit.

DINOMANIA TRAIL. Aquest dissabte 30 de novembre té lloc la prova a Cinctorres després de la suspensió del pels dies de dol oficial per les víctimes de la DANA a València i també per l'oratge advers i s'inclou un 'bingo' solidari en la vesprada de dissabte.

Efrén Nicolás Héctor

Enric Monfort

Mateu

Isaac Ferrán

Héctor Bayot

Ramón

Edo Borja.

També van jugar: Gonzalo, Jaime Enric Beltrán

Gols:

1-0 (5') Nicolás

1-1 (10')

2-1 (27') Borja

2-2 (44')

3-2 (52') Ferrán

3-3 (59')

3-4 (62') (p.)

FRONTENIS

L'equip del Club Frontenis Vilafranca aconseguia una clara victòria al frontó municipal vilafranquí el passat dissabte superant a l'Altura 'C' per 3 partides a 0. Tres partides molt disputades les que es va viure al frontó de Vilafranca i que van caure les tres del costat local, trencant el Vilafranca una línia de resultats negatius que portava a les darreres setmanes.

PRÒXIMA JORNADA

> 1a DIVISIÓ PROVINCIAL Onda - Vilafranca Dissabte 30 a les16h. Onda.

PRÒXIMA JORNADA

· MORELLA FCCF SAN PEDRO 'B'

Diumenge 1 a les 18h. Camp ‘Fàbrica Giner’

2-1

CF TRAIGUERA MORELLA FC

EALMASSORA 'B'

J. ALMASSORA

l Morella FC va caure derrotat a Traiguera en un partit que va començar prou bé per als interessos visitants, ja que al minut 4 de partit Chillida inaugurava el marcador i posava al Morella per davant. Un poc abans del gol, el Morella va estar a punt d’inaugurar el marcador. Però va durar poc l’alegria i al minut 10 el Traiguera empatava el partit (1-1), imposant poc a poc el seu domini al joc i amb major intensitat que els morellans. Amb un clar penal al minut 42, el Traiguera marcava el 2-1 definitiu.

A la segona part el Morella FC ho va intentar, introduint canvis i buscant la porteria del Traiguera per tal d’empatar el partit encara que no va ser possible. L’equip morellà va comptar amb un punt més d’intensitat que al partit de la passada setmana contra el Joventut d’Almassora, si bé no va ser això suficient per a poder traure res positiu de Traiguera.

BÀSQUET FEMENÍ

> JUNIORS

· CB BURRIANA 37-50

CBF MORELLA

· CBF MORELLA 61-7 CB BURRIANA

> INFANTILS

· CBF MORELLA 41-35

CB BURRIANA

> ALEVINS 2ºANY

· CBF PORT SAGUNT 47-43 CBF MORELLA

> ALEVINS 1er ANY

· CB ALMASSORA 79-47 CBF MORELLA

· CBF MORELLA 42-24 CB BENICARLÓ

> ALEVINS MASCULÍ

· CB VINARÒS NEGRE 44-4 CBF MORELLA

> BENJAMINS

· CBF PORT SAGUNT 29-26

CBF MORELLA

PRÒXIMA JORNADA

> JUNIOR.

Dídac

Migue

Catalin

Jordi Martí

Rober

Mario

Ismael

Mauricio

Andreu Serret

Moles

Chillida.

També van jugar:

Carlos Peña

Pau Puig, Jeordy

Álex Meseguer

Andreu Ortí i

Arturo

Gols:

0-1 (6') Chillida

1-1 (12')

2-1 (42') (p.)

· CB Morvedre - CBF Morella Diumenge 1 a les 12,30h. Sagunt

> ALEVÍ 2ºANY.

· CBF Morella - BC Vila-real Taronja

Dissabte 30 a les 11h. C.E. Jaume I. Morella

> ALEVÍ 1er ANY.

· CB Castellón - CBF Morella

Diumenge 1 a les 10h. Ciutat Esportiva Castelló > ALEVÍ MASCULÍ.

· CBF Morella - BC Peñíscola

Dissabte 30 a les 13h. C.E. Jaume I. Morella

> BENJAMÍ. 1er ANY.

· Bàsquet Uxó - CBF Morella

Diumenge 1 a les 11h. 'NauUxó'. Vall d'Uxó

FUTBOL BASE

> JUVENILS

· CD CABANES 4-1 R. ELS PORTS FC 'A'

Gol: Pau

· R. ELS PORTS FC 'B' 2-1 VINARÒS CF 'C'

Gols: Gaspar i David

> CADETS

· AT. BURRIANA SALESIANOS 1-1 R. ELS PORTS FC

Gol: Cosmin

> INFANTILS

· CF ORPESA 'A' 1-1 R. ELS PORTS FC 'A'

Gol: Iván

· R. ELS PORTS FC 'B' 3-3 CF NOU JOVE RIPOLLÉS 'B'

Gols: Gerard, Oriol i Martín

> ALEVINS

· PRIMER TOQUE CF 'E' 2-9 R. ELS PORTS FC

> BENJAMINS

· CF BORRIOL 'A' 5-6 R. ELS PORTS FC ‘A’

· R. ELS PORTS FC 'B' 0-4 ACD BENICENSE 'B'

> PREBENJAMINS

· R.ELS PORTS FC 7-0 ACD PEÑÍSCOLA 'A'

· BENICARLÓ BF ‘D’ 0-0 R. ELS PORTS FC ‘B’

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· Renomar Els Ports FC 'A' - CD Drac Castelló 'A' Divendres 29 a les 20h. 'El Serrito'. Vilafranca

· CD Castellón 'C' - Renomar Els Ports FC 'B' Dissabte 30 a les 10,15h. 'Gaetà Huguet'. Castelló

> CADETS

· Renomar Els Ports FC- CF Torreblanca

Dissabte 30 a les 11h. 'El Serrito'. Vilafranca

> INFANTILS

· Renomar Els Ports FC 'A' - UD Sant Mateu Dissabte 30 a les 16,30h. 'Pla de Mig Ull'. Cinctorres

· CF Orpesa 'B' - Renomar Els Ports FC 'B'

Diumenge 1 a les 10,30h.

> ALEVINS

· Renomar Els Ports FC - UE Atzeneta

Diumenge 1 a les 11h. 'Fàbrica de Giner'. Morella

> BENJAMINS

· CD Benicàssim- Renomar Els Ports FC ‘A’

Dissabte 30 a les 12h. 'Torre Sant Vicent'. Benicàssim

· CD Benicàssim-Renomar Els Ports FC 'B'

Dissabte 30 a les 12h. 'Torre Sant Vicent'. Benicàssim

> PREBENJAMINS

· CF Nou Sequiol- Renomar Els Ports FC

Dissabte 30 a les 12h. 'Gaetà Huguet'. Castelló

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

COMPTA AMB 6 MILIONS DE PRESSUPOST PER AL PERÍODE 2023-2027

Es publica una línia d’ajudes per a incorporar nous professionals

La Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha oberta consulta pública una nova línia d’ajudes per impulsar la incorporació de nous professionals a l’activitat agrícola i ramadera de la Comunitat Valenciana. “Es tracta de la primera vegada que es llança una línia d’ajudes d’aquestes característiques i el pressupost previst per al període (2023-2027) és de 6 milions d’euros”, segons explica el conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina.

La instal·lació de nous agricultors i ramaders com a titulars d’explotacions agràries contribueix de forma essencial al relleu generacional necessari per al sector, així com per a la fixació de població a les zones rurals que, amb caràcter general, es troben en situació de despoblament.

“L’objectiu d’aquesta intervenció és, per tant, la creació d’ocupació a zones rurals, així com la contribució al relleu generacional”, subratlla el conseller, qui considera de vital importancia aquesta línia d’ajudes davant de l’abandonament del camp i el despoblament a zones d’interior, una iniciativa que persegueix impulsar l’establiment de persones dedicades professionalment parlant a l’activitat agrària.

Les persones interessades hauran de presentar un pla empresarial, consistent en les inversions que van a realitzar per a instal·lar-se a l’explotació. L’ajuda consistirà en una prima de 20.000 euros, que pot incrementar-se, segons la ubicació i les característiques de l’explotació després de la finalització del pla empresarial fins a un màxim de 70.000 euros.

Entre els criteris de selecció, es tindrà en compte la incorporació de la dona a l’activitat agrària, la modalitat d’instal·lació, la formació del sol·licitant, la ubicació de l’explotació, la incorporació en sectors estratègics per les regions, el manteniment/creació d’ocupació i la generació d’una producció estàndard determinada, les característiques de l’explotació a instal·lar-se o les actuacions que impulsen la I+D+i.

Des de la Conselleria es vol destacar el fet de que és la primera vegada que es publiquen ajudes d’aquestes característiques comptant amb un pressupost de 6 milions d’euros en aquest període 2023-2027 amb el clar objectiu de crear ocupació a zones rurals i contribuir al mateix temps al relleu generacional, tant complicat al camp en moltes i moltes regions de la Comunitat Valenciana i Espanya en general.

Els preus.

Els preus del Porcí. 21/11/2024

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,553 €/kg (sense variació)

1,565 €/kg (sense variació)

47 del 18/11 al 24/11

68,00 € (sense variació)

81,00 € (sense variació)

21/11/2024

47,00 € (puja 1€)

China (Min. Agricultura) Del 11 al 17 novembre Porc viu

(Lechón)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 20-11-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,12 €/kg (puja 0,05€)

6,14 €/kg (puja 0,05€)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 20-11-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,65 €/kg (puja 0,13€) 5,27 €/kg (puja 0,12€)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 21-11-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,42 €/kg (baixa 0,05€)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 19-11-24

Conill (Pes viu)

2,60 €/kg (sense variació)

Conill (Pes viu) 2,55 €/kg (sense variació) (Loncun) 21-11-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Setmana

Les Llunes.

1 desembre

LES TEMPERATURES MORELLA VILAFRANCA

9,1 / 15,1

8,0 / 13,9

9,7 / 15,4

8,0 / 17,7

7,4 / 17,3

10,8 / 16,5

8,0 / 13,5

9,4 / 16,7

6,2 / 17,1

7,7 / 16,7

7,9 / 12,9

9,7 / 14,7

4,4 / 11,8

-0,2 / 10,5

2,9 / 12,3

2,1 / 14,1

1,7 / 15,1

6,1 / 13,1

1,8 / 10,3

1,0 / 13,9

4,1 / 14,9

2,4 / 13,2

2,6 / 10,7

2,3 / 12,1

/ 13,7

/ 11,6

/ 14,1

/ 16,3

/ 17,6

/ 13,3

/ 15,0

/ 15,3 -0,3 / 15,9 4,0 / 11,1 1,2 / 13,4

/ 13,2

/ 12,6

/ 14,3 4,2 / 16,6 6,2 / 17,6 --,-- / --,-7,1 / 13,8 11,4 / 15,3 11,2 / 16,1 5,4 / 16,3 7,3 / 12,1 8,2 / 14,4

9,8 / 18,6

7,0 / 17,0 8,9 / 19,7 10,3 / 22,2 11,0 / 23,3 9,6 / 21,3 6,3 / 18,7 10,4 / 19,9 9,7 / 18,3

9,3 / 22,0

6,7 / 16,3

8,7 / 18,6

5,6 / 11,4

7,0 / 11,2

3,2 / 11,4 1,6 / 13,6 1,8 / 14,3 3,8 / 12,5

4,4 / 11,5 1,6 / 12,8

4,5 / 13,8

2,4 / 12,8

4,3 / 9,0

2,6 / 12,6

4,4 / 12,8

0,5 / 12,7 3,7 / 13,9

0,8 / 15,7

0,3 / 15,7

2,0 / 14,4

5,1 / 14,3 1,3 / 14,3

3,8 / 14,4 1,8 / 15,4

4,2 / 11,3 1,9 / 15,3

“De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu”

Amb el dissabte 30, dia de Sant Andreu finalitza el mes de novembre. Un mes que va comptar amb precipitacions i pluges generalitzades sobretot als primers dies i que ha mantingut en certa mesura un ambient d’humitats i precipitacions, no tant importants durant diferents jornades. El vent, sobretot el de Cerç també ha bufat amb força i intensitat durant algunes jornades, si bé tampoc es podria considerar que ho va fer durant molts dies. Això si, quan ho va fer ho va fer de valent. Als darrers dies l’oratge i també els vents s’han encalmat de manera considerable, donant pas a jornades dominades pel sol i amb baixada de temperatures durant les nits i les matinades. De fet hem comptat amb registres negatius a poblacions com Sorita, Vilafranca o Forcall

en les jornades del passats divendres 22 i dissabte 23 i també en la matinada del dijous 28. Als propers dies s’espera que l’ambient i la situació meteorològica a la comarca dels Ports es mantingue en la línia del que hem tingut als darrers dies. Temperatures agradables a les hores centrals del dia i prou més baixes a les matinades. Després d’uns dies de calma en els vents s’espera que reaparega el Cerç, si bé de forma moderada o fluixa.

I és que per al nostre camp, les pluges de finals d’octubre i primers de novembre han estat abundoses i positives. Va caure quantitat i sense generar problemes, fet que ha contribuit de manera destacada en que les reserves hídriques a la comara dels Ports s’hagen vist molt millorades a les darreres setmanes.

Acaba la tardor meteorològica

La predicció de Lorenzo Boix.

Amb el final de novembre acabe la tardor meteorològica, eixa que finalment ens ha portat la tan anhelada pluja a casa nostra. Ho farà amb unes temperatures altes per a l'època, amb màximes tant dissabte com diumenge (1 de desembre, quan comencem l'hivern meteorològic) entre els 12-16 graus, puntualment un poc més altes en zones fondes. En fer la nit llarga, les mínimes baixaran, sobretot en zones fondes, quedant entre els 3-7 graus, amb aigualeres i alguna rosada puntual. Ambient humit i fred a primeres hores i calor al sol a migdia. Ambient paregut el dilluns, quan el pas d'un front la segona part del dia trencarà esta monotonia, podent deixar algun ruixat que en general serà de poca entitat, però que farà canviar les masses d'aire, deixant unes temperatures des de dimarts i almenys fins dijous més pròpies del temps, amb màximes entre els 8-12 graus i mínimes entre els 2-6, amb un ambient humit, nuvolós i fred, sense descartar alguna pluja que seria de poca importància en principi.

El capó d'un cotxe cobert de rosada, aquest dimecres a Vilafranca, en una de les primeres gelades de la temporada. JUAN ANT. QUEROL