Setmanari Notícies (29/08/2025)

Faig contingut a les xarxes per lluitar contra el despoblament”

ANDREA BURRIEL VA CANVIAR EL RITME DE LA CIUTAT PER LA CALMA A VILLORES

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Els Ports rep més de 12 milions per millorar aigua i comunicacions

Pàgina 6. Poble a Poble.

Final d’agost i de festes a la comarca dels Ports

Ares, La Todolella, Morella, Herbers i Xiva s'acomiaden de les seues celebracions, mentre prenen el relleu Cinctorres i Forcall.

Pàgina 2 i 3. El tema de la setmana.

Només resten Sorita i Castell de Cabres que celebraran les seues festes patronals el pròxim mes de setembre.

FORTES TRONADES. La comarca dels Ports, ha estat la més afectada per les intenses tempestes que aquest dimecres han escombrat bona part de l'interior castellonenc. Les pluges han estat especialment fortes en aquesta zona, deixant acumulacions pròximes als 70 litres per metre quadrat.

Pàgines 7. Poble a poble.

Els fets s'han registrat al parc del Tint, amb pintades, destrosses al paviment i pedres llançades contra vehicles i al sistema de reg de l’Alameda.

Pàgines 6. Poble a poble.

Nova guia per a gestionar les emergències meteorològiques

El conseller Valderrama presenta una guia per ajudar els ajuntaments a gestionar fenòmens meteorològics adversos, amb mesures preventives per protegir activitats i la ciutadania, i reforçar la col·laboració entre administracions. Estableix criteris per a prendre decisions sobre activitats públiques, educatives i culturals.

Pàgines 6. Poble a poble.

Èxit rotund del I Endins

El concert Mà, sons d’aigua, d’Edu Comelles i Pau Monfort, als Llavadors de les Fonts del Llosar, tanca la primera edició del festival.

Pàgina 8. Gent&Vida.

CRISTIAN LORENTE.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

EL MES ACABA I AMB ELL LES FESTES PATRONALS: NOMÉS SORITA I CASTELL DE CABRES ESPEREN EL SEU TORN

Devoció i tradició omplin

Agost acaba i molts pobles han completat el seu homenatge als patrons i patrones amb les seues festes majors. Ares, la Todolella, Morella i Herbers acomiadaven les seues celebracions el passat cap de setmana, mentre prenien el relleu Cinctorres i Forcall. Xiva tancava el Quinquenni del centenari tornant la Marededeu del Roser a la seua bonica ermita.

Si la baixada del Roser està plena d’emoció, el final del Quinquenni amb la pujada de la Verge a l’ermita comporta una mescla de sentiments que van de la satisfacció del deure complit, a l’angoixa d’haver d’esperar altres cinc anys per a tornar a viure aquest retrobament amb la històriacomuna del poble. Xiva ha tancat el Quinquenni del centenari. El dissabte passat acompanyada de nou per les danses i les autoritats, però amb menys gent que a la baixada, els xivatans donaven per complit un vot que enguany ha celebrat cent anyets. Els homes davant, amb els ciris, les dones darrere, amb els fanalets, van pregar al costat de la peanya que portava a la Verge, de camí al seu estatge habitual després de dues setmanes de comboi al poble. El vot s’ha renovat, el pròxim Quinquenni arribarà el 2030.

A Herbers, després d’una setmana llarga de celebracions, la visita a la marededeu del Sargar li posava la cirereta al pastís de les seues patronals. L’ermita, que es troba a 2 km del poble, és una de les més boniques de la zona. Dins criden l’atenció les pintures murals de Cruella, realitzades en 1836. Allí,

en aquest temple tan estimat pels veïns, el cant dels gojos al Sargar ressonava un any més a l’agost. Les festes Herbers les dedica a Sant Bartomeu, apòstol al que està dedicat el temple parroquial, però sempre es reserva el final per a visitar a la seua patrona, el Sargar.

A Ares de Maestrat és Santa Elena l’homenatjada. Aquest passat dilluns, la darrera jornada de festejos, combinava devoció, tradició i cultura, i, malgrat l’amenaça de pluja, nombrosos veïns i alguns visitants van participar en els actes litúrgics que marcaven el final de

la festa. També Ares del Maestrat canta els Gojos a la seua patrona per concloure el programa de celebracions, encara que la jornada es va completar amb l’actuació del Grup de Danses i la Rondalla de Vilafranca. A Ares enguany s’ha recuperat la figura de la Reina i les Dames de les festes. Des del 2022 no havia pogut formar-se la cort d’honor que sol presidir els actes principals.

La Todolella celebrava aquest diumenge un dels dies més importants de les seues festes, dedicat al seu patró Sant Bartomeu. A la

Imatges de les festes als Ports. A dalt veiem les festes de Xiva i en la part inferior (d'esquerra a dreta) El Sargar d'Herbers, l'ofrena a la Mare de Déu de Vallivana i les danses a Ares en el dia de la seua patrona.

vesprada tenia lloc la processó des de l’Església fins a la Plaça Major amb les imatges de Sant Bartomeu i Sant Redento, acompanyats per les Danses Guerreres, les Gitanetes i les autoritats. La processó va recórrer els carrers principals de la Todolella per fer parada final a la Plaça on tenia lloc l’actuació de les Gitanetes, i les danses Guerreres. La Plaça Major de la Todolella s’omplia de gent per veure en acció unes danses úniques i que són del poble. El diputat de cultura, Alenjadro Clausell va voler acompanyar a les autoritats locals en aquest acte

els últims dies d’agost

tan especial de les seues celebracions.

També a Morella uns dels darrers moments de les festes d’agost es dedica a la seua patrona. Morellans i morellanes es desplaçaven, el darrer dissabte de les celebracions, a l’ermita del barranc de Vallivana per a l’ofrena de flors. En aquesta ocasió, els participants han pogut admirar ja el retaule de l’altar del santuari completat amb la rèplica dels Àngels, que recentment s’han recuperat després d’un procés de restauració, tornant la imatge original d’aquest altar de la Verge. L’administració de Vallivana havia animat enguany a participar d’aquest acte amb el vestit de morellà, i alguns xiquets i xiquetes van acudir abillats amb el vestit tradicional ajudant al lluïment del senzill acte. A Vallivana li dedicaran ara els morellans una novena que finalitzarà el dia 8 de setembre amb el rosari pels carrers.

Si aquests pobles tancaven les seues festes d’agost mirant als patrons, altres les començaven de la mateixa manera:

Forcall encetava, el passat cap de setmana, les Festes en honor a la Verge de la Consolació i Sant Víctor. El dissabte a l'ermita de la Consolació es calcula que es reunien unes 900 persones per a participar en un rosari especial que es resa i es canta des de l’ermita fins

al poble. Era el darrer dia de la novena i, un any més, la llum dels fanalets il·luminant les voltes del camí de baixada, li conferien eixa imatge que tantes càmeres capten. A la marededeu del Consol li dediquen els forcallans el dissabte i la gran processó del diumenge. És ací on vam poder tornar a admirar les nombroses danses que ha conservat Forcall i escoltar novament la “Relació de l’Àngel” dedicada a la patrona. És aquesta la primera de les processons del diumenge de festes, ja que a la nit va tenir lloc la commemoració de l'entrada de les Relíquies de Sant Víctor a Forcall amb altra relació, la del soldat romà, que recorda el motiu de la devoció dels forcallans a aquest màrtir: en 1684 Forcall patia la temible pesta. Aprofitant l'estada a Roma del forcallà Fray Gaspar Gil, van sol·licitar les relíquies del màrtir Sant Víctor perquè els ajudara a salvar-se de la malaltia. Les relíquies van arribar a Forcall el 26 d'octubre de 1686. Des d'eixe moment la devoció per aquell soldat romà quin martiri el va portar a la santedat no va parar de créixer, i més de tres-cents cinquanta anys després Sant Víctor continua comptant amb l’estima dels forcallans.

Cinctorres, per la seua part, també va començar les festes honorant a la patrona, la Marededeu de Gràcia. Un dels primers actes aquest

passat dilluns, després del pregó, va ser la tradicional ofrena floral amenitzada per l'agrupació musical cinctorrana. Aquest és un acte molt simpàtic, ja que l’ofrena és el colofó d’una cercavila molt animada on els xiquets i xiquetes desfilen disfressats.

De l’acte prenen part els veïns i veïnes de totes les generacions del poble, dipositant ramells als seus

A dalt veiem el Sodat romà en les festes de Forcall. Baix, l'ofrena de flors a la Mare de Déu de Gràcia a Cinctorres i la dansa guerrera de Todolella.

peus per encetar les seues festes que finalitzaran també mirant a la Verge.

Després dels nou dies de novena, aquest pròxim dilluns, després de molts de bous, balls, gastronomia i activitats per a grans i menuts, tancaran les festes visitant la seua ermita de la Verge de Gràcia al matí i a la nit pregaran pels carrers del poble en el rosari de les torxes.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Opinió.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

La Tinença de Benifassà (IV)

Àlex Farnós Bel. Centre d'Estudis dels Ports

“los prohombres locales son capaces de mantener los asuntos de la comunidad bajo su control”

El factor humà sobresurt per damunt de qualsevol altra qüestió quan parlem de les petites comunitats rurals que lluiten per sobreviure i progressar enmig del laberint de muntanyes i valls que formen els Ports, des de Prat de Compte al nord a Vilafranca al sud.

L’historiador V. Royo Pérez, en base a l’estudi dels conflictes a Vilafranca en el s. XIV –i d’allí surt la cita de l’encapçalament-, concloïa que en el cas de l’aldea de migjorn dels Ports les tensions portes endins, determinades per lluites de bàndols (48 %) o familiars (30 %), eren les que afeblien i abocaven el lloc -al igual que ha succeït al llarg del temps en molts nuclis rurals- a una deriva de disputes endogàmiques. En aquell cas es veu com l’origen de la conflictivitat no radica en rivalitats exteriors, i ells sols es bastaven per provocar que dins de les col·lectivitats locals és crònifiquen inèrcies i tensions precisament pels mecanismes de control del poder en base a l’estatu quo i a les tradicions. I podem afegir que “els localismes” esdevenen elements de control i potser, per això, les ciutats des de temps llunyans es mostraven més obertes i potser, també per això, no sempre eren les raons econòmiques les que movien a marxar als veïns més atrevits, fossen pobres o poderosos.

Als Ports el teixit humà venia caracteritzat per una majoria de gent molt humil, avesada a patir, ... per la pèrdua de les collites, la salut dels animals, o les continues guerres i conflictes

que s´han produït al territori. I sobretot acostumada a resistir per la supervivència de la família, una supervivència que els va portar a emigrar majoritàriament quan, a partir dels segles XIX-XX, l’enfonsament de la ramaderia i l’artesania tèxtil, i la rompuda i posada en conreu de les terres més marginals no permetien sostenir l’habitat disseminat i, alhora, amenaçaven la continuïtat d’alguns nuclis urbans. Per aportar algunes altres claus que, amb independència de l’evolució econòmica general, ajuden a entendre les dinàmiques de caràcter social i cultural que condicionen el poblament a la regió dels Ports podeu acudir a la tesi del geògraf H. Capella Miternique. “Territorio y cultura: las comarcas del Matarranya, la Terra Alta y els Ports”. Ara bé, com a

observador, em vinc fixant de fa temps com la crisi, el despoblament o la pèrdua de serveis s’ha aguditzat a l’àmbit de la Tinença de Benifassà. La regressió té a veure amb factors geogràfics, històrics, o d’altres que deriven de les polítiques de conservació de la natura. Però també entra en joc el factor humà, a causa de la composició sociològica i de l’acció dels grups d’interès i de poder que es mouen perquè la Tinença no escape del control localista. Mirarem d’explicar-ho tot seguit.

D’alguna manera influix el determinisme de la geografia, Cavanilles ja afirmava “és un terme sembrat de penyes i cobert de neu per quatre mesos”; i ho vam descriure en un article publicat l’11/10/2024 en aquest noticiari. El terrer continua sent poc productiu, en canvi, els rigors

del clima s´han anat atemperant i, en l’actualitat, els mitjans humans han aconseguit superar les barreres dels accidents físics. El particular emplaçament geogràfic, vora el litoral densament poblat que s’aguaita des dels cims, es combina amb una orografia que impedix que des d’un poble es pugue veure el campanar del poble veí. Tot i haver eixamplat i asfaltat els vells camins de bast

i les pistes, l’orientació de les carenades els condemna a restar apartats de l’exterior i aïllats entre ells: Ballestar i la Pobla a un cul de sac, al fons de les valls; el Boixar entremig; Bel, Castell de Cabres, Fredes o el Coratxar en uns altres extrems, prop de les carenades. D’altra banda el pes de la història es fa palès en l’endarreriment i en l’envelliment. Aquí la modernitat va arribar tard i malament, mentre els jovens anavent marxant. En part és conseqüència de la deixadesa de l’administració i de raons intrínseques (l’any1972 un veí afirmava davant les autoritats provincials que “los problemas eran dificiles de solucionar”; veure el segon article, Noticies 10/1/2025). La qualitat del patrimoni és molt sovint un altre dels elements que caracteritza aquests indrets, no obstant el seu bon estat de conservació està relacionat amb l’abandonament o poca valoració més que no amb la practica de gestionar-lo i fer-lo accessible. És de les poques contrades del País Valencià que conserven visibles les traces urbanístiques i arquitectòniques del repoblament medieval i, si bé és indubtable el valor d’aquest

recurs, hem de remarcar que si decau la població no pot haver-hi activació patrimonial. En el tercer dels articles (Noticies, 25/4/2025) insistíem en l’extraordinària biodiversitat i el mosaic d’ecosistemes que dins o fora dels límits del Parc Natural acull el territori de la Tinença. De nou, com en el cas anterior, sense població activa i sense aprofitaments del medi per part dels titulars d’un cadastre on l’administració publica no és la propietària majoritària, es fa difícil que perdure una gestió que assegure la combinació d’espais forestals, agrícoles i ramaders. Espais que són indispensables per a conservar els índex botànics, faunístics i ecològics que fan de la contrada una àrea singular. D’altra banda, en l’intent de fer-hi un macroparc temàtic de natura, la iniciativa Maestrazgo-els Ports estava dirigida a “crear un gran destino de la naturaleza” segons patrons de consum i de l’ecologisme urbà i, sense comptar d’inici amb la població local, va resultar al final una idea mal enfocada i fracassà.

Al capdavall no és el medi, la història o l’atzar, el factor determinant som els humans. És en el cor de la Tinença, a la Pobla

i el Ballestar, més que no als llogarets perifèrics , on de fa anys es cou una partida en la que les cartes semblen marcades. Res escapa al control dels que manen o d’amagat volen manar, i els intents per muntar un taller, una explotació ramadera o una iniciativa de promoció turística ... , són alguns exemples de projectes que bullen a l’inici, xoquen contra un mur i desprès s’apaguen. Això fa anys que passa. Com en l’època medieval és cosa de “bàndols” i “famílies”de caciquisme, al cap i a la fí-, i algú ja havia assenyalat aquestes practiques en l’article “Dogville a la Tinença” (El Temps, 16/2/2010).

La condició humana és capaç de lo pitjor i de lo millor. Els homens i les dones són la principal esperança i la principal amenaça quan es tracta de conviure i progressar. Res de nou sota el Sol, pot veure’s en l’evolució de les crisis i els conflictes mundials, i no hauríem d’esperar que nosaltres o la gent de la Tinença siguem millors que la resta de la nostra espècie. Però el conformisme tampoc hauria de portar-nos a acceptar que, en les comunitats més menudes on tothom se coneix, l’ajuda mútua i el bon veïnatge, l’entesa i la franquesa deixen de ser referents als que s’haja de renunciar d’entrada.

No hauríem d’acceptar que el futur de la Tinença sigue haver de triar entre el “pelotazo” urbanístic o el defalliment i la decadència. El futur depèn del compromís i la generositat de la majoria, front al control i l’especulació d’uns pocs, i és en mans de les entitats, de la bona gent que esta sempre disposada a col·laborar i ajudar, i d’algun nouvingut amb ganes d’aportar il·lusió i treball. Ben avinguts tots ells poden contribuir a regenerar la Tinença i forçar un altre desenllaç. El futur és ple d’esperances i d’oportunitats per revertir la regressió, i caldrà construir-lo dia a dia.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

ACTES VANDÀLICS. L’Ajuntament de Morella ha iniciat una investigació per esclarir els actes de vandalisme que s’han produït recentment al parc infantil del Tint, un espai destinat al lleure dels més menuts. Segons s’ha constatat, s’han detectat diverses destrosses com ara pintades a les instal·lacions, peces de cautxú arrencades del paviment i pedres de l’empedrat desmuntades. Algunes d’aquestes han estat llançades contra vehicles, un fet especialment preocupant que posa en risc tant la seguretat de les persones com la fluïdesa de la circulació viària. A més, generen una despesa econòmica innecessària per a l’Ajuntament. D'altra banda, des del consistori també han denunciat els actes vandàlics a l'Alameda on s'han tallat i punxat les canonades del sistema de reg automàtic.

Nova guia per a ajuntaments davant riscos meteorològics

El conseller d’Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama, ha presentat una Guia de recomanacions per a ajuntaments de la Comunitat Valenciana per afrontar fenòmens meteorològics adversos. El document esta-

bleix criteris preventius perquè els municipis puguen prendre decisions segons els plans d’emergència existents, davant situacions com pluges intenses, nevades, vents forts o onades de calor.

La guia busca facilitar la presa de

decisions municipals, i contempla mesures com la recomanació, limitació, cancel·lació o prohibició d’activitats en funció del risc. Això afecta especialment les activitats educatives, actes a l’aire lliure (festes, concerts, esdeveniments esportius) i esdeveniments en re-

ARES DEL MAESTRAT

cintes tancats amb gran afluència. També inclou consells d’autoprotecció per a la població i empreses. El document s’aplicarà a tota la Comunitat Valenciana i busca reforçar la col·laboració entre administracions per garantir la seguretat ciutadana.

La falta d’infraestructures adequades per aparcar ha provocat situacions de col·lapse tant dins del nucli urbà com en els accessos al poble. Segons fonts municipals, la presència massiva de vehicles ompli completament els carrers del poble, i les persones que arriben des de localitats veïnes tenen moltes dificultats per trobar un lloc on aparcar. En alguns moments, s’han format llargues cues de vehicles estacionats al marge de la carretera que uneix el poble amb el Coll d’Ares, fet que obstaculitza la circulació i genera situacions de risc. Davant d’aquesta problemàtica, l’Ajuntament d’Ares ha tornat a demanar ajuda a les administracions superiors per a

TALLS DE TRÀNSIT

La carretera A-226 romandrà tallada entre el 15 de setembre i el 20 d'octubre degut a les obres d'ampliació del pont sobre el riu Tormo, en el tram del Pont Valles. Els treballs formen part del Pla Extraordinari de Carreteres impulsat per la DGA. Fins ara, s'han fet les tasques que no afectaven el trànsit, però per a continuar, serà necessari tallar completament la via. Encara que existeixen rutes alternatives, no s'han establert desviaments oficials, però s’ha fet un plànol amb la senyalització que s'implementarà prèviament per a minimitzar. La mesura busca avançar abans de l'arribada de l'hivern.

El govern de la Diputació continua voltant les comarques de Castelló fent balanç dels dos primers anys d’aquesta legislatura. Aquesta setmana la vicepresidenta, María Ángeles Pallarés, i responsable provincial de l'àrea Turística, Andrés Martínez, han visitat la comarca dels Ports on, asseguren que la Diputació ha destinat 12 milions d’euros des del començament de la legislatura. Entre les accions que han rebut suport de l’Ens Provincial, siga via subvenció o conveni, destaquen a Morella els 180.000 euros per a garantir l’aigua, o la rèplica de l’Àliga, amb 20.000 euros; a Vilafranca, 16.000 euros destinats a la seua

la construcció d’un pàrquing públic. Tot i les gestions realitzades fins al moment, les peticions no han obtingut resposta. Aquesta manca d’espais per aparcar no només genera incomoditats, sinó que també podria estar dissuadint l’assistència de visitants als esdeveniments programats. Des del consistori es recalca que, tot i haver iniciat alguns tràmits per intentar abordar el problema, la construcció d’un pàrquing supera les possibilitats econòmiques del municipi si no compta amb suport extern. Per això, insisteixen en la necessitat de col·laboració institucional per donar una solució definitiva a una problemàtica que es repeteix cada any, sobretot a l’estiu.

plaça de bous; a Cinctorres, 315.127,57 euros per al pou Celumbres, o La Todolella, amb 60.000 euros per a un depòsit d'aigua. Altres inversions han anat a equipament a Vallibona, restauració de patrimoni a Sorita, restauració a Palanques, a Castellfort per a l'ermita o a la parròquia de l'Assumpció d’Ortells. En matèria d'aigua també s’ha actuat a Olocau del Rey, on s'ha invertit en depuració, a Palanques, amb el bombament a la depuradora de Sorita, a Todolella, amb el bombament a la depuradora de Forcall, a Villores, amb el bombament també a la planta de Forcall i a Cinctorres, amb l'ampliació de l'estació depuradora.

LA DIPUTACIÓ INVERTEIX 12 MILIONS ALS PORTS EN DOS ANYS

PEDREGADA A XIVA

La forta tronada deixa danys materials en terrasses i vehicles

Les tronades d’aquest diumenge al vespre han guanyant protagonisme al nord de Castelló, afectant comarques com Els Ports i l’Alt Maestrat. A Vilafranca s’acumulaven 35,8 litres per metre quadrat en poc més d'una hora, acompanyats de fort granís. I a Xiva de Morella, com poden veure en aquestes imatges que ens arriben dels seus veïns, la grandària de la pedra ha estat de la mida de pilotes de golf, fet que ha causat danys materials, com en terrasses i vehicles. També va ploure de manera intensa a Ares, on es van registrat més de 10 litres i a Herbers on van caure 4,3 litres per metre quadrat. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha alertat del risc de crescudes sobtades en llits menors i insta la població a seguir la informació oficial de Aemet i SAIH Ebre.

Expansió ramadera

La Generalitat ha autoritzat la construcció de cinc noves explotacions ramaderes i l'ampliació de dues més a la província de Castelló. L'explotació intensiva de bestiar porcí prevista a Albocàsser és una de les més avançades, ja que compte des de maig amb la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) favorable i actual ment es tramita la llicència ambiental municipal. La granja, que promou un empresari de Els Rosildos, tindrà capacitat per a 2.400 caps i estarà situada al costat de la CV-15, prop del barranc de la Mola. Constarà de dues naus de 1.198 metres quadrats en un terreny de 29.159 metres. També està aprovada ja la DIA de l'explo tació avícola de pollastres prevista a Xert. En aquest cas, la nau tindrà capacitat per a 32.500 animals i una producció anual de 185.250 pollastres bróiler. La granja ocuparà una parcel·la de 17.586 metres quadrats en la partida Mes de Roca. Encara que en menor mesura, l'etapa expansiva que travessa el sector ramader també ha incitat a alguns emprenedors a reorientar les seves propietats agrícoles en aquesta

Morella, al costat del poble de Gaza davant el genocidi

Morella se solidaritza amb les persones que ho necessiten i ho demostra en cada ocasió que es necessita ajuda.

Així, este estiu hi ha hagut diferents actes culturals que han captat diners per ajudar a les persones que pateixen el genocidi israelià a Gaza.

D’una banda, el grup de teatre Deixa’t estar de romanços va aportar 4.115 euros aconseguits durant les tres funcions que ha portat a terme. Este ja fa 10 anys que destina l’acapte de les entrades a finalitats solidàries. D’altra, l’Ajuntament de Morella va decidir fer gratuït el concert de cloenda del XLII festival de música de Morella Ricardo Miravet i posar

una cistella solidària que va reunir 1.500 euros. Estos 5.615 euros s’entregaran a l’ONG Médicos Sin Fronteras.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “la gent de Morella és solidària i ho demostra sempre que es necessita la seua ajuda” i ha volgut “agrair tota la participació que hi ha hagut quan s’han captat diners per a estes causes”. A més, ha explicat que “Morella posa el seu granet d’arena amb els i les habitants de Gaza que pateixen el genocidi d’Israel, tot i que sabem que no és suficient, ni molt menys” i ha aprofitat per “reivindicar la fi de l’extermini de persones que pateix el poble palestí a Gaza”.

direcció. És el cas d'una empresària de Benassal que recentment va transformar el seu terreny privat de 47,3 hectàrees situat al costat de la CV-128, en el terme municipal d'Ares del Maestrat, amb la plantació de cereals per a donar de pasturar a bestiar de boví extensiu. La Generalitat tramita ara el corresponent estudi d'impacte ambiental. Curiosament, les plantes públiques de tractament de purins que va construir la Diputació viuen l'efecte invers: vendre-les a empreses privades per un muntant global de 4 milions d'euros, xifra molt inferior als 21 milions que van costar. La corporació provincial va aprovar el març passat desafectar com a bé patrimonial les plantes d'Albocàsser, Sant Mateu, la Vall d'Alba i la Todolella. Aquesta última, situada al costat de la CV-20 i al barranc de Pastor, la gestiona l'UTE Purins la Todolella, formada per les empreses Facsa i Fobesa, del Grup Gimeno. La Generalitat tramita una sol·licitud d'Autorització Ambiental Integrada per a reactivar el tractament de purins i fem. La planta ja fabrica abonaments orgànics.

Vicent Torrent presenta, Totes

les cançons

La Sala del Justícia de l’Ajuntament de Morella ha acollit la presentació del llibre Totes les Cançons de Vicent Torrent, una obra que recull la trajectòria i el repertori musical del fundador del grup Al Tall, elaborada amb la col·laboració de Soledad Desfilis. L’acte va comptar amb una destacada presència institucional i cultural, incloent-hi l’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa; l’expresident de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; els professors i escriptors Lluís Meseguer i

Julià Pastor; i els propis autors. Vicent Torrent, musicòleg valencià amb forts vincles amb la comarca dels Ports, va explicar durant l’acte els motius que l’han portat a publicar aquesta obra després de la seua jubilació. Segons va confessar, en el seu moment no es va veure amb forces per abordar aquest projecte, però ara ha arribat el moment de compartir Totes les Cançons, una recopilació vital de la seua contribució a la música popular valenciana. Ximo Puig va destacar la transcendència de Torrent com a figura clau de la cultura musical valenciana durant dècades, mentre que Julià Pastor, músic i amic personal de Torrent, va recordar l’impacte del seu llegat.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

CINCTORRES

Ja està disponible el nou CD gravat l'any 2023 amb cançons populars de la rondalla i ja disponible a l’Oficina de Turisme. El 29 d’agost de 2023 es va dur a terme una gravació molt especial que ha generat gran il·lusió entre els participants i veïns de Cinctorres i que recull el talent i l’essència musical de la rondalla local. Dos anys després, el CD de la rondalla de Cinctorres ja està editat i disponible per a poder comprar-lo.

El Festival Endins tanca la seua primera edició amb el concert electrònic "Mà, sons d’aigua"

El Festival Endins ha tancat la seua primera edició amb una proposta musical innovadora i sensorial als Llavadors de les Fonts del Llosar. El músic valencià Edu Comelles, acompanyat per primera vegada en directe pel vilafranquí Pau Monfort, va oferir l’espectacle ‘Mà, sons d’aigua’, un concert de música electrònica i experimental on l’aigua va ser la gran protagonista. Comelles, amb experiència en portar aquest espectacle a diversos indrets d’Espanya vinculats a l’aigua, va adaptar el concert a l’espai únic de Vilafranca, on fins i tot es va fer servir l’aigua dels propis llavadors com a instrument sonor. L’actuació, d’uns 35 minuts, va captivar el

públic, que es va desplaçar fins a les Fonts del Llosar —molts d’ells a peu— per gaudir d’aquesta experiència única, en la qual el so, el silenci i els elements naturals es van fusionar en una composició irrepetible. El concert es va emmarcar també dins del projecte Llavadors Lovers, que enguany ha donat una nova vida cultural i comunitària a aquests espais tradicionals del poble. La collaboració entre Comelles i Monfort —dos músics units per l’interès per l’electrònica, però que mai abans havien actuat junts— va aportar un plus d’interès i emoció a un esdeveniment que confirma la vocació del Festival Endins per apostar per l’art sonor més contemporani i arrelat al territori.

Dues mirades artístiques omplin de pintura el Forn de Dalt

de Benassal

Les festes de Benassal compten enguany amb una doble proposta pictòrica al Forn de Dalt. A la planta superior, el pintor Santiago Gil exposa una col·lecció centrada en el món taurí amb imatges de toreros com Morante de la Puebla, José Tomás o Roca Rey, així com escenes de bous al carrer. L’artista, vinculat a Benassal des de la infància, mostra obres que també han estat exposades a Las Ventas de Madrid. A la planta baixa, el pintor i escultor Xavier Santjoan presenta una mostra amb clares referències al poble, inclosa una obra inspirada en el recent acte vandàlic a la Font dels Xorros. Conegut per les seues escultures en ferro, Santjoan suma ara una nova exposició pictòrica al municipi. Ambdues mostres, molt ben rebudes pel públic, es poden visitar durant totes les festes al Forn de Dalt, convertint-se en parada obligada per als amants de l’art.

MORELLA

Morella ha estat l’escenari d’una impressionant exhibició de trial protagonitzada pel pilot Adam Raga, que ha captivat el públic amb la seua tècnica depurada i espectacularitat. Raga, molt vinculat a la ciutat, compta des de fa uns mesos amb un monòlit de reconeixement situat a l’entrada de Morella, en homenatge a la seua destacada trajectòria esportiva i a la seua relació especial amb el municipi.

Cinctorres ha tancat el seu Estiu Cultural amb un taller de paleontologia impartit per l’ornitòleg Joan Castany, just abans d’iniciar les festes en honor a la Mare de Déu de Gràcia. L’activitat, subvencionada per la Diputació, ha combinat teoria i pràctica per acostar la ciència als participants, centrant-se en fòssils d’invertebrats trobats a la comarca. A més d’ensenyar a identificar fòssils, el taller ha volgut

conscienciar sobre la importància de conservar la natura i s’emmarca dins d’un cicle d’activitats per a municipis amb menys de mil habitants. Amb aquest taller, els participants no només han après a reconèixer fòssils, sinó que també han descobert com treballen els científics per entendre el passat. Tot plegat, d’una manera pràctica i divertida, per despertar la curiositat i fer valdre la riquesa natural del nostre territori.

Els parlars dels Ports i l’aragonés: paral·lelismes lingüístics a debat a Morella

Morella ha acollit aquest dimarts una conferència sobre les semblances entre els parlars de la comarca dels Ports i l’aragonés, a càrrec de Josep Lluís Carbó i el Centre d’Estudis. Carbó, diplomat en Filologia Aragonesa, ha explicat que un dels paralel·lismes entre ambdues llengües són algunes paraules: “La més popular podria ser sagal (zagal), però n’hi ha moltes, no

només de lèxic sinó també en la forma de dir les coses”, ha destacat Josep. Igual que en el valencià, hi ha paraules i expressions que han quedat en desús o s’han castellanitzat. Una altra característica de l’aragonés és la disminució dels parlants, pel desconeixement i la vergonya inculcada per parlar diferent. I la falta de trasmissió, així, l’ús social ha quedat molt reduït, segons ha explicat Carbó.

EDU COMELLES I PAU MONFORT OFEREIXEN SONS

CINCTORRES

VALLIBONA

ESQUIROLET DE L'ANY. Els sanitaris vinculats a Vallibona, han estat guardonats amb el premi “Esquiroler de l’Any” que atorga cada any l’associació cultural Amics de Vallibona.

Aquest reconeixement, que es lliura durant les festes patronals, premia persones o entitats que treballen activament pel benestar i el desenvolupament del poble. En aquesta edició, el premi ha recaigut en metges, infermeres i fisioterapeutes vinculats a Vallibona, ja siguen residents habituals o estiuejants, que presten ajuda quan es produeix alguna in-

CINCTORRES

cidència sanitària. Amb aquest gest, l’associació vol destacar la seua implicació desinteressada i el seu compromís amb la salut de la comunitat. En nom de tots els professionals guardonats, el metge Nel·lo Monfort —resident durant tot l’any a Vallibona i coordinador del Centre de Salut de Morella— va recollir el premi i va aprofitar l’ocasió per agrair el reconeixement. En la seua intervenció, Monfort va reivindicar la necessitat de garantir una sanitat pública de qualitat també en l’àmbit rural, subratllant les dificultats que afronten aquests territoris en matèria d’assistència mèdica.

Emotiu inici de festes

Com ja és tradició, Cinctorres ha donat el tret de sortida a les seues festes amb un acte carregat d’emoció i simbolisme. L’alcaldessa, Mireia Mestre, ha pronunciat el pregó des del balcó de l’Ajuntament, en un discurs que ha combinat entusiasme festiu amb moments de record emotiu per aquelles persones que ja no hi són, generant una gran complicitat amb el públic assistent.

Durant la seva intervenció, la primera edil ha volgut destacar i agrair la tasca de la Comissió de Festes, que enguany ha estat formada per un grup reduït, però que ha treballat amb gran responsabilitat i dedicació.

Així mateix, ha posat en valor la implicació dels nombrosos voluntaris que s’han sumat a l’organització, demostrant una vegada més la força i cohesió del poble quan arriben les seues festes més esperades. Aquest acte marca l’inici d’uns dies intensos de celebració, convivència i tradició que ompliran els carrers de Cinctorres.

Forcall conserva vives les seues danses processonals

Forcall conserva un ric repertori de danses tradicionals, que es ballen cada any durant les festes. Sempre hi ha voluntaris disposats a aprendre els passos i la tonada, per mantenir viva una tradició que ens connecta amb el passat i que, des del present, vol tindre continuïtat.

Les danses les hem pogut tornar a gaudir aquest diumenge i dilluns de festes, celebrant els dies dedicats als seus patrons, la Verge de la Consolació i Sant Victor Màrtir.

La dansa dels llauradorets i llauradoretes destaca per la seua simbologia agrícola, amb una indumentària que evoca l’ofici de llaurador. D’altra banda, la dansa de varetes es balla amb bastons de colors, que els balladors fan sonar al ritme de la música, finalitzant

amb la formació d’un petit castell humà i la recitació d’uns versos.

En la dansa dels arquets, els participants utilitzen arcs guarnits amb papers de colors, que mouen seguint la melodia. La dels dansants és una de les més antigues i volgudes, protagonitzada per joves vestits amb mantons i cintes que simbolitzen les eines de llaurar el camp. La dansa de les gitanetes, per la seua part, és ballada per xiques al voltant d’un pal central del qual pengen cintes, sostenit pel barrero. Les danses, amb una gran càrrega simbòlica i estètica, continuen vives gràcies al compromís de forcallans i forcallanes. I la continuïtat està assegurada per l’interés que les joves generacions mostren pel manteniment del seu llegat.

Setmanari d’informació comarcal

El Notícies dels estudiants.

MOLTES ACTIVITATS HAN COINCIDIT AMB LA PROGRAMACIÓ DE LES FESTES D'AGOST DEL POBLE

Villores conclou l'escoleta d'estiu amb temàtica pirata

La setmana passada, Villores va posar punt final a la seua escoleta d’estiu, l’última que quedava en funcionament a la comarca dels Ports, a pocs dies de l’inici oficial del curs escolar el pròxim 8 de setembre. Amb això, conclou una proposta estiuenca que, una vegada més, ha combinat oci, aprenentatge i convivència per als més menuts del municipi. Enguany, la temàtica central ha sigut la dels pirates, com en altres escoletes de la comarca, organitzades per l’empresa Iocum. Gestió esportiva i educativa, especialitzada en la programació d’activitats lúdiques, esportives i educatives adaptades a diferents entorns i edats. El fil conductor dels pirates ha permés dinamitzar els continguts i despertar la imaginació dels xiquets i xiquetes participants. Durant aquests dies, que han

coincidit en les festes patronals al poble, monitors i monitores han preparat un ampli ventall de propostes pensades per fomentar el moviment, la creativitat i l’aprenentatge a través del joc. Entre les activitats més destacades, cal mencionar un taller artístic a càrrec de Javier Soligó, artista vilafranquí que ha guiat els infants en la creació de peces artístiques pròpies. També han pintat pedres personalitzades, han participat en jocs de taula, han gaudit a la piscina i han fet excursions per visitar racons del poble i conéixer de prop els animals de la zona.

L’escoleta ha suposat un espai de trobada, aprenentatge i diversió que ha contribuït a mantenir viva l’activitat als pobles menuts com Villores durant l’estiu, a la vegada que ha facilitat la conciliació familiar en un entorn rural.

Imatges de les activitats que s'han fet a l'escoleta

Qué hacer en Morella

NÚMERO 707. ÉPOCA II. DEL 29 AL 31 DE AGOST DE 2025

NO SE VAYA SIN PROBAR EL “FLAÓ” DE MORELLA

Escribía Vázquez

Montalbán que “los flaons son el escalón superior del pastisset, de todos los pastissets dels Països Catalans. En todo el Maestrazgo se hacen con harina amasada en aceite, anís y azúcar, y se rellenan de requesón, almendra molida, huevo, canela y raspadura de limón”.

Morella huele a dulces. La ciudad cuenta con diversas pastelerías que elaboran exquisitos productos. Los dulces son historia en la mesa, la mayoría de las recetas de la repostería conservan sus orígenes árabes, medievales. Es una repostería artesanal y es muy cuidada en casas y restaurantes. Existe una amplia variedad, originalidad y calidad en cada uno de los dulces, remarcando, además, que la cuajada de leche de oveja con miel uno de los postres preferidos. Otros dulces prodigiosos y muy antiguos es el arrop o calabaza confitada con miel, los pasteles, pastissets, de boniato y calabaza, pasteles de almendras, mantecados, piñonadas y carquinyols, la tarta de miel, las pastas de manteca, aceite y aguardiente, el panoli, los buñuelos de aire con miel o rellenos de crema, el hojaldre con nata y frutas. El flaó es señal de identidad en Morella y el rey de las pastelerías. Es un dulce celestial. Su origen es muy antiguo, árabe, medieval, mediterráneo. Es una pasta rellena de requesón y almendras. Es, sin duda, uno de los primeros recuerdos que se lleva el viajero cuando pasa por Morella.

EL FLAÓN CELESTIAL

...Se puso Fuster a la tarea mientras

Beser les daba a picar migas de pan fritas con chorizo y butifarras de sangre de Morella. Sacó una garrafa de vino de Aragón, y los vasos parecían una cadena de cubos de agua en el trance de apagar un incendio. Fuster había traído del coche una caja de cartón aceitosa a la que trataba como si guardara un tesoro. Curioseó Beser el contenido y gritó: —¡Flaons! ¿Tú has hecho esto por

“Flaons” de Morella. Pueden tomarse como postre, acompañados de un vino dulce, o a cualquier hora del día. Recuperará sus fuerzas.

mí, Enric?

Se abrazaron como dos paisanos que se encuentran en el Polo y explicaron al avinado Carvalho que los flaons son el escalón superior del pastisset, de todos los pastissets dels Països Catalans. En todo el Maestrazgo se hacen con harina amasada en aceite, anís y azúcar, y se rellenan de requesón, almendra molida, huevo, canela y raspadura

de limón.

—Mi hermana me los trajo ayer. El requesón es una cosa muy jodida y se estropea en seguida....

Fragmento de “Los Mares del Sur”, de Manuel Vázquez Montalbán, quien siempre presumió de estar enamorado de Morella, donde contaba con muy buenos amigos.

OTOÑO. Estamos a punto de entrar en el otoño, una de las mejores épocas para visitar Morella. En otoño, además de disfrutar del patrimonio monumental de Morella destaca la naturaleza y las posibilidades que nos ofrece en unos meses donde tiene una imagen única. Morella cuenta con una extensa red de senderos que te acercan hasta rincones muy bonitos con bosques exuberantes, ríos o rutas para hacer en BTT, entre otros. Por otra parte, uno de los grandes atractivos de Mo-

NO TE LO PUEDES PERDER

rella es la gastronomía y en el otoño encontramos unos época con muchos productos únicos como son las setas y otros frutos que nos da el bosque. Son muchos los restaurantes que potencian estos productos bien maridados con la carne o el queso de excelente calidad en la comarca de Els Ports.

Sobre todo, Morella como destino ofrece calidad, tranquilidad, hospitalidad y seguridad durante todo el año, y también en otoño.

MORELLA, ESCENARIO

EN 2025SE CUMPLEN 30 AÑOS DEL ESTRENO

DE “TIERRA Y LIBERTAD” DE KEN TIERRAS, CIUDAD QUE TAMBIÉN ES ESCENARIO DE LA NOVELA

Pasear por las calles de Morella es pasear por la milenaria historia de estas tierras. Sus calles, su fortaleza, su término municipal han sido escenario durante siglos de grandes y pequeñas batallas. Ahora, sin embargo, a menudo son el escenario del rodaje de películas o series de televisión. Morella ha sido, en los últimos años, plató natural para diferentes largometrajes, siendo uno de los más destacados el de «Tierra y Libertad» (1995) del inglés Ken Loach, que se rodó en 1994, ahora hace justo 31 años. Las tierras de Morella, Els Ports y el Maestrazgo de Aragón, ofrecieron todos los escenarios naturales que buscaba el director, y en nuestra gente encontró los artistas anónimos que necesitaba. Todo y hablar de la Guerra Civil, da una visión diferente de ese episodio histórico, narrando como la propia izquierda también estaba en guerra, dinamitando desde dentro la propia República. Por muchos críticos está considerada como la mejor película sobre la guerra que enfrentó a los españoles entre sí.

En el film un inglés comunista viene a España para unirse a las Brigadas Internacionales y que acaba en el batallón de un pequeño pueblo del Partido Obrero de Unificación Marxista (POUM). Se trata de ver el conflicto desde un prisma novedoso y poco conocido, misión de la que el director que mejor ha retratado los conflictos de la clase obrera cumplió con

creces destacando el «cómo» más que el «qué». El rodaje de la película en Morella, Mirambell yel Maestrazgo se vivió en su momento también como una revolución en la zona y el propio Loach, suele mencionar «Tierra y Libertad» como uno de los projectos más importantes de su filmografia. El càsting incluyó a numerosos vecinos de la zona, que aún hoy en día recuerdan su participación en la producción cinematográfica. En cuanto a los protagonistas principales, cabe destacar a Rosana Pastor i a

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

ESCENARIO DE FICCIÓN

Icíar Bollaín. Loach quiso a actrices y actores que, de haber vivido en 1936, hubieron ido a defender la causa republicana al igual que lo hacían sus personajes.

Pero Morella ha sido también escenario de otros rodajes. A principios de los noventa se filmó Un fotograma de la película. TIERRA Y LIBERTAD

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

«Tramontana», con Emma Suarez y Jorge Sanz, y en los ochenta, series que se hicieron famosas como «Clase Media» con Antonio Resines y Charo Lopez, entre otros, también eligieron este mismo marco.

En 1996, Manuel Lombardero, rodó «En brazos de la mujer madura» y, más recientemente, el pantano y la Tinença fueron uno de los platós de «Fin».

Más recientemente la ciudad vió «El Amanecer de un sueño». En 2007 el director valenciano Freddy Mas Franqueza, desplazó a Morella a Héctor Alterio y Alberto Ferreiro, entre otros, para que compartieran espacio y trabajo con nuestros vecinos, muchos de los cuales tuvieron destacados papeles, y otros muchos salieron de figurantes.

Por todo esto, pasear por las calles de Morella, es como pasear por un plató de cine y sentirse la estrella de las más diversas historias.

En Morella también se puede vivir el hecho de ser protagonista de una novela. Pío Baroja, Vazquez Montalban o Vicent Andrés Estellés han ubicado aquí sus novelas o han encontrado la inspiración.

Más recientemente Víctor Amela ha triumfado con su novela histórica “El cátaro imperfecto”, que transcorre en buena parte en esta ciudad.

También se ha novelado parte de la historia de Morella en “Pedres Marcades”, con un peculiar y curioso asesinato ocurrido en la Edad Media. Elena Moya localizó en Morella su exitosa novela “La Maestra Republicana”.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de la ciudad de Morella, siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h. Cerrado el 25 y el 26 de diciembre.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR.

Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA. Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Abiertas el 18 y 19 de 10 a 13h y de 16 a 18 horas.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Diumenge 31 d’agost 18h. IV Memorial Paco Yeste al camp de la Fàbrica de Giner. Partit de futbol entre el Morella FC i el RC Salsadella.

—Forcall.

Festes Patronals 2025 Divendres 29 d’agost 17,30h. Vesprada musical amenitzada per Dj. Madito 20h. Actuació de l’orquestra ‘Búfalo’ a la Plaça Major 21h. Servei d’entrepans per a sopar 23h. Exhibició d’emboladors amb bous de Germans Barberán (Sorita) per a les quadrilles: El Diable (Todolella), Mirambel, Alto Maestrazgo (Cantavieja) i Fortanete.

0h. Actuació de l’orquestra ‘Búfalo’ i discomòbil Cube.

Dissabte 30 d’agost 12h. Prova de bous. ‘Coronel’ nº11 i ‘Molinero’ nº9 de la ramaderia de Maria Antonia de la Serna. 17h. Prova de bous. ‘Churrero’ nº2, ‘Canario’ nº3 i ‘Venoso’ nº 8 de Maria Antonia de la Serna. Vesprada amenitzada amb ‘Rumbas Callejeras’ 20h. Embolada dels bous provats pel matí. 23h. Embolada dels bous provats per la vesprada. 0,30h. Actuació de ‘Resilientes’ i a continuació macrodiscoteca ‘Disco Beat’.

—Cinctorres.

Festes Patronals 2025 Divendres 29 d’agost

18h. Tardeo amb el grup ‘Sarao’ al Casal del Vi i la Cervesa.

19h. Prova del bou de la ramaderia de Sánchez Urbina.

20h. Novena a la Mare de Déu de Gràcia. 23,30h. Bou embolat

23,30h. Actuació de ‘Resilientes’ al Casal del Vi i la Cervesa.

1h. Macrodiscomòbil ‘Cube’ Dissabte 30 d’agost

17h. Corro de vaques de la ramaderia Germans Colomer

18h. Tardeo amb el grup ‘Pimienta Molida’ al Casal del Vi i la Cervesa

19h. Prova del bou ‘Decidido’ nº9 de la ramaderia Osborne.

20h. Novena a la Mare de Déu de Gràcia. 23h. Bou embolat provat per la vesprada. 0,30h. Ball amb l’orquestra ‘Wizard’ i discomòbil Diumenge 31 d’agost 12,30h. Missa Major en honor a la Mare de Déu de Gràcia.

18h. Processó amb la Societat Musical Cinctorrana. 19h. Actuació de ‘Agüita Show’ al Casal del Vi i la

Cervesa.

Dilluns 1 de setembre

12h. Missa a l’ermitori de la Mare de Déu de Gràcia. 13h. Concurs de paelles al Casal del Vi i la Cervesa. 16,30h. Corro de vaques de la ramaderia dels Germans Barberán de Sorita. 18h. Berenar al Casal del Vi i la Cervesa 22h. Processó del farolet i traca fi de festes. A continuació actuació del grup ‘Triband’. Dimarts 2 de setembre 12h. Missa en honor a tots els Difunts de la Parròquia.

—La Mata.

Cap de setmana cultural Sant de Sant Gil Dissabte 30 d’agost 17h. Presentació del llibre ‘La táctica del Alcaudón’ de Valentín Miravet. Antic Ajuntament. 18h. Taller ‘Pintarte’ impartit per Susana Gil amb pintura fluorescent.

Diumenge 31 d’agost

10h. Missa a l’ermita de Sant Gil amb la Rondalla de Culla.

De 10h a 15h. Fireta de La Mata. Mercat d’artesania i productes de proximitat. A la Plaça. 17h. Actuació de dansa: El Petit Príncep. NS dansa al Carrer Major.

—Portell.

Dissabte 30 d’agost

12h. Missa Aragonessa a Portell. Amb la música del Grup Folklòric Aragònes ‘Arte Baturro’.

—Benassal.

Festes Patronals 2025 Divendres 29 d’agost

18h. Jazz ‘N Bena 3 amb el Sedajazz Combo “Los Salaos”. Plaça Ajuntament. 20h. Tradicional Ball Pla a la Plaça d’Espanya amb la Banda Font d’en Segures.

22h. Sopar del bou al pavelló cobert. Ball amb l’orquestra ‘Maxims Show’ i discomòbil ‘La Zona’

Dissabte 30 d’agost

11h. Taller infantil

13h. Desencaixonada de 5 bous de la ramaderia Venta Nueva per als concursos.

18h. Concurs de retalladors

23,30h. Concurs d’emboladors

1h. Actuació de l’orquestra ‘Kinky Band’ i discomòbil ‘La Zona’.

Diumenge 31 d’agost

11h. Exhibició de toreig de saló 13h. Entrada de 4 jònecs per a la jonegada de la vesprada

17h. Jonegada en la modalitat de classes pràctiques organitzada per la Diputació.

22,30h. Correfocs amb els Dimonis de La Plana. na.

19h. Actuació de ‘Agüita Show’ al Casal del Vi i la Cervesa.

Dilluns 1 de setembre

12h. Missa a l’ermitori de la Mare de Déu de Gràcia. 13h. Concurs de paelles al Casal del Vi i la Cervesa. 16,30h. Corro de vaques de la ramaderia dels Germans Barberán de Sorita.

18h. Berenar al Casal del Vi i la Cervesa

22h. Processó del farolet i traca fi de festes. A continuació actuació del grup ‘Triband’.

Dimarts 2 de setembre

12h. Missa en honor a tots els Difunts de la Parròquia.

—La Mata.

Cap de setmana cultural Sant de Sant Gil

Dissabte 30 d’agost

17h. Presentació del llibre ‘La táctica del Alcaudón’ de Valentín Miravet. Antic Ajuntament.

18h. Taller ‘Pintarte’ impartit per Susana Gil amb pintura fluorescent.

Diumenge 31 d’agost

10h. Missa a l’ermita de Sant Gil amb la Rondalla de Culla.

De 10h a 15h. Fireta de La Mata. Mercat d’artesania i productes de proximitat. A la Plaça.

17h. Actuació de dansa: El Petit Príncep. NS dansa al Carrer Major.

—Benassal.

Festes Patronals 2025 Divendres 29 d’agost

18h. Jazz ‘N Bena 3 amb el Sedajazz Combo “Los Salaos”. Plaça Ajuntament.

20h. Tradicional Ball Pla a la Plaça d’Espanya amb la Banda Font d’en Segures.

22h. Sopar del bou al pavelló cobert. Ball amb l’orquestra ‘Maxims Show’ i discomòbil ‘La Zona’ Dissabte 30 d’agost

11h. Taller infantil

13h. Desencaixonada de 5 bous de la ramaderia Venta Nueva per als concursos.

18h. Concurs de retalladors

23,30h. Concurs d’emboladors

1h. Actuació de l’orquestra ‘Kinky Band’ i discomòbil ‘La Zona’.

Diumenge 31 d’agost

11h. Exhibició de toreig de saló

13h. Entrada de 4 jònecs per a la jonegada de la vesprada

17h. Jonegada en la modalitat de classes pràctiques organitzada per la Diputació.

22,30h. Correfocs amb els Dimonis de La Plana.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

“A Villores estic en contacte en allò important, les coses senzilles”

Andrea Burriel (27 anys) va canviar fa cinc anys el ritme de Barcelona per la calma de Villores. Des d’aleshores, ha anat teixint una vida arrelada a la natura i al veïnat, combinant la seua passió pel teatre, els animals i la comunicació. A les xarxes socials s’ha convertit en una veu que mostra la realitat quotidiana dels pobles, reivindicant que també hi ha futur per als joves i amb la voluntat convençuda de lluitar contra el despoblament.

Quina és la teua vinculació familiar amb Villores?

La meua abuela, Gloria Fuster, era de Villores. I el meu pare i jo veníem tot el que podíem a l’estiu, Sant Antoni, Pasqua, o quan teníem algun festiu. La família vivíem a Barcelona i jo vaig estudiar allí i tot.

Com vas prendre la decisió de viure al poble?

Vaig fer batxillerat i sabia que volia marxar, però volia estudiar alguna cosa més, i vaig fer interpretació: arts escèniques, televisió i cine. I també vaig fer un màster en línia. Aleshores, tenia molt clar que volia tornar. Va ser després de la Covid quan vaig prendre la decisió. En aquell moment, ho tenia tot a Barcelona, anava a començar en una companyia de teatre com a directora, però vaig pensar o ara o mai. I me'n vaig anar perquè no aguantava més a la ciutat, encara que suposadament hi hagueren més oportunitats.

Com vas prendre la decisió de viure al poble?

Vaig fer batxillerat i sabia que volia marxar, però volia estudiar alguna cosa més, i vaig fer interpretació: arts escèniques, televisió i cine. I també vaig fer un màster en línia. Aleshores, tenia molt clar que volia tornar. Va ser després de la Covid quan vaig prendre la decisió. En aquell moment, ho tenia tot a Barcelona, anava a començar en una companyia de teatre com a directora, però vaig pensar o ara o mai. I me'n vaig anar perquè no

aguantava més a la ciutat, encara que suposadament hi hagueren més oportunitats.

Com va ser la transició Barcelona-Villores?

Al principi va ser estrany, potser, perquè estava acostumada a Barcelona i a tot això. I quan ja portava uns mesos al poble vaig dir “ostres!”, quan estàs sola a l’hivern i tot això, és molt diferent al que jo estava acostumada. També va ser un poc dur trobar una casa, perquè el tema del lloguer, va com va, i és difícil trobar-ne. Pel tema de trobar feina no vaig tenir tant de problema, perquè vaig anar trobant feines esporàdiques per anar fent, però és veritat que fins que no vaig estar dos anys no vaig tindre una feina fixa; finalment vaig poder iniciar el meu projecte. Ara ja porto cinc anys vivint ací, i els dos o tres primers sí que em va costar més l’adaptació. I també que la gent confiara que m’anava a quedar, perquè al principi desconfiaven. Era una xica jove que venia de Barcelona, i pensaven que aguantaria un any. Però amb el temps, quan comences a fer coses, a viure com ells i formar part del veïnat, és diferent. Quan veuen també que treballes igual que ells i que eres feliç allà.

Què has trobat a Villores que et faltava a Barcelona? Tranquil·litat, primer. Després, molt de temps per estar sola, pensar i formar els teus projectes. També el contacte amb la natura i la salut, la vida amb calma. I m’ha ensenyat a donar importància al que realment importa, que al final és el temps que et dediques a tu, a la teua família, a les coses que et fan feliç, a cuidar-te… Estar en contacte en allò que realment importa i les coses senzilles de la vida, que no és tot el que ens venen a la ciutat, que és tremendo. Bàsicament, no es pot viure a una ciutat sent jove. Costa molt independitzar-se a una ciutat, a Barcelona crec que encara no estaria independitzada. Al meu entorn ho noto molt, la màxima independència és un pis

compartit. No es poden guanyar 1.500 euros i gastar-se’n 1.200 en un lloguer a Barcelona: és viure per a treballar, i jo això no ho faig ací. Treballo per tenir les meues coses, per poder viure bé, però no necessito estar tot el dia treballant per tenir tot un munt de diners per poder viure dignament. Ara, com són els teus dies? Quina és la teua rutina?

Jo treballo a Aromes de Morella, hi ha dies que també teletreballo però m’agrada estar presencialment perquè vaig a la panaderia a esmorzar, em trobo amb altres persones, xarrem… M’agrada. També vaig a la granja, pel matí obro els animals, estic un ratet amb ells i me’n vaig a treballar i en tornar vaig a la granja a fer el que s’haja de fer. O hi ha vegades que ajudo a qui haja d’ajudar a l’hort o amb el tractor…tot el que vaja fent la gent, m’hi apunto. Un dia, anem a limpiar quadres de gorrinos, el que faça falta que parlem els veïns i amics. Quins animals tens actualment?

Tinc tres cabres, dos cavalls: una egua i un poltre, i cinc gallines. No són animals de granja com a tal, per produir. És veritat que les cabres, de moment, no produeixen, encara que la meua idea de cara al futur és començar a fer llet; i si funcionara augmentaria la rabera. Però com tampoc tinc massa idea, jo he començat a poc a poc, experimentant i equivocant-me, fent coses bé… Així va. Les tres cabretes es diuen Concha, Marisa i Vicenta (personatges d’Aquí no hay quien viva) i no hi ha trio més icònic. A més, ara són bebés, però si pròximament amplio el ramat, elles seran les senyores, les veteranes de la granja, que ajudaran a les altres a adaptar-se, així que havien de ser aquestes tres senyores.

És a dir, que la intenció és continuar fent créixer la granja. El meu somni és fer una granja escola, dic somni perquè encara ho veig llunyà. Però trobo que portaria turisme al poble. Al final, la gent va envellint i el territori es despobla, a l’hivern potser en vivim uns 20. Aquesta idea va sorgir en part perquè dono classes de teatre a Morella i em van venir un dia els xiquets i em van dir que marxaven a Castelló, a una granja escola. I vaig pensar, en sèrio? A Castelló? No pot ser, amb la de coses que podríem tindre ací al costat. També tenint en compte que el turisme a la comarca sol ser turisme familiar, rural…que aquestes experiències també crec que funcionarien ací. Com van sorgir les classes de teatre a Morella?

Quan vaig arribar a Villores també tenia la idea de muntar la

ANDREA BURRIEL HA FET DEL POBLE, EL TEATRE I LA COMUNICACIÓ EL SEU PROJECTE DE VIDA

Laia Meseguer.

meua pròpia empresa de teatre, perquè no volia deixar de banda el que havia estudiat. El teatre a Morella està un poc més tancat i estava més complicat. I ara faig classes de teatre, ara només porto xiquets i fa temps que penso també enfocar-ho per a adults, que a Morella ja està, però faltava alguna cosa més. Faig classes a Morella, n’he fet a Cinctorres, a Forcall... Durant el primer trimestre practiquem improvisació i tècniques més detallades, i després preparem l’obra que representem al Teatre de Morella. La companyia es diu La Carrasqueta Els Ports, que la vaig donar d’alta fa un any. Abans feia classes a través d’alguna empresa intermediària contractant, fins que

em vaig animar a donar el pas. Com és viure a Villores tot l’any?

Censats deuen haver 40 i algo, però dels quals, la meitat no viuen allà. De joves, sóc l’única que està tot l’any. I estic molt bé, t'acabes relacionant amb tots. A més, entre poble i poble no estem tan lluny, si una amiga està a Sorita, l’altra a la Cuba i l’altra a Forcall, fem xarxa i també quedem. Jo ara mateix visc a Forcall perquè no tinc oportunitat de viure a Villores, perquè no n'hi ha cases. De totes formes, espero prompte anar a viure allí. I a l’estiu és molt diferent, clar, el contrast és molt gran i ara que hi visc el noto. És veritat que abans no ho notava perquè jo formava part d’això. Però

Imatges del dia a dia de Andrea Burriel. Una jove apassionada pel teatre, la natura i la comunicació que ha convertit la seua vida al poble de Villores en un projecte vital de lluita contra el despoblament.

ara hi ha moments que penso “açò ja ho faré quan es buide el poble”, perquè al final trenca la rutina. De repent, no pots aparcar i hi ha molt més de moviment, que és el que necessita el poble, però com estàs acostumat al teu dia a dia xoque una mica.

Com vas començar a compartir el teu dia a dia a les xarxes?

Va ser un poc inesperat. Es que jo feia videos de broma a TikTok i alguna vegada en vaig pujar algun que es va viralitzar. I vaig pensar de provar a fer el mateix a l’Instagram. Quan vaig vindre de Barcelona vaig pensar de fer-ho però no em vaig acabar de decidir i encara m’estava adaptant. I al final ho he fet, encara que em feia moltíssima vergonya, perquè és un poble i la gent parla i se’n poden riure. Però la veritat és que m’és prou igual el que puguen pensar. Al final la meua vida està molt exposada, i això dona peu a que moltíssima gent puga comentar sobre ella. Però bé, ho faig amb un propòsit, per lluitar contra el despoblament i mostrar com es viu realment al poble. Faig el contingut en castellà perquè em permet arribar a més gent, al final el despoblament afecta pobles de Castella-la Manxa, València, Catalunya, Andalusia… I amb els vídeos no pretenc vendre res irreal, sinó lluitar contra el despoblament ensenyant com és el meu dia a dia després d’haver marxat de la ciutat, que per a mi era una presó. Tot de forma real i natural.

Quin és el feedback que reps a les xarxes?

Crec que no he tingut comentaris negatius, tinc molta sort en eixe sentit. Sí que tinc moltíssima gent que em diu què guai, a mi també m'agradaria anar al poble… i em pregunten com ho he fet, si vaig tindre oportunitats… La idea és

que tinguen un exemple que és possible viure així i que poden intentar-ho i aconseguir-ho. Com a persona jove, què creus que fa falta a la comarca?

Jo crec que falta ensenyar com és realment viure ací, hi ha qui ho idealitza i qui fa tot el contrari. Tots tenim molt clar què és viure al poble, com són les festes del poble… Però la gent que viu a la ciutat tota la vida no sap el que hi ha i el que es pot fer. Crec que no podem enfocar-nos només en el turisme, turisme i més turisme, que està molt bé i és necessari. Però el despoblament i l’impuls dels pobles ha de ser un dels focus principals. Per exemple, si tanquen la tenda perquè es jubila la persona que la porta, ja no vindrà el turista: necessitem turisme però sobretot necessitem a eixes persones que porten endavant negocis i serveis. Gent i famílies que visquen ací tot l'any, que treballen, que facen vida i que facen poble. I a partir d'aquí, quan la gent haja fet els seus projectes, sorgiran coses xulíssimes, com ara Api Villores, o com Espemo, o una ecogranja, per exemple…Però per a tot açò fa falta gent. Jo crec que la idea ha de ser enfocar-lo en enfortir el teixit social i econòmic del poble, no pretendre crear una Ciudad de Vacaciones. A més, tenim un territori molt atractiu, Morella és una de les ciutats més boniques d’Espanya, el paisatge… La gent seguirà venint a la zona i més si es creen projectes autèntics.

Com veus el futur? Quines perspectives tens de cara als pròxims anys?

Jo tinc unes perspectives de futur molt positives. No sé si categoritzar-me com a persona molt somiadora, però tinc unes perspectives de futur molt clares. Principalment, vull lluitar contra el despoblament, en aquest cas per les xarxes, fer difusió de Villores i la comarca per aconseguir que hi haja més gent que vingue a viure. I a partir d'aquí poder fer tot el que puga per al poble i per a la gent del poble, de la comarca: comerços, activitats, persones…He d'aprofitar la plataforma que tinc, ja que ha sigut una sort crèixer tan ràpid i que a la gent li agradara el contingut. Ha sigut en cosa de cinc mesos. M’ha cridat ÀPunt, RTVE…i m’han pujat gairebé 30.000 seguidors. Ha sigut un boom total, no m'ho esperava. Però també és veritat que en el dia a dia no sóc tan conscient. Al final, la majoria dels meus seguidors són de Madrid, i la gent de la comarca ja em coneixia, així que no és una cosa tan especial. I la gent sempre parlarà i opinarà, però a mi la veritat és que no m’importa massa això, jo seguiré fent el que faig.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

Els mestres, les presones, i algun aprofitat

El primer Ajuntament

1938 VII

El 9 d’octubre de 1938 (en aquella època no se celebrava), tres mestres que ja feia anys que treballaven a Morella Ciutat, reivindicarien els seus drets front un Ajuntament que anava de cul, i que se feia «el loco» davant de certes responsabilitats. Veiem la seua queixa.

Gràcies a què havien superat els filtres que imposava el règim franquista perquè continuaren exercint com a mestres, Isabel Gimeno Melià, Ana Garcia Ruiz i Ismael Roca Llopis, enviarien un escrit el dia esmentat, reclamant que l’Ajuntament «acordó dar a los Señores Maestros por casa-habitación lo que les corresponde, de conformidad con lo que dispone el vigente Estatuto del Magisterio y demás disposiciones complementarias, a partir del primero de septiembre del año en curso». Sembla que tornem a trobar la típica confusió (o no) de qui paga què. Era habitual, ja d’antic, que l’Ajuntament subvencionara l’allotjament dels mestres, sobretot a Morella Ciutat, ja que a les aldees solien posseir algun immoble a tal fi. Així, el canvi traumàtic de l’Ajuntament podria haver provocat «el despiste» (les cometes són adients) d’aquesta obligació. Ací la qüestió està que l’escrit dels mestres és prou feridor, no se si l’interpreto bé, però inclús sembla tractar als regidors de ximples, «A raíz de ser liberada esta Ciudad, el Ayuntamiento se hizo cargo de todo cuanto afecta al orden administrativo, sean derechos sean obligaciones y por lo tanto de la obligación relativa a la casa-habitación de los Sres. Maestros y si resultaría censurable y a todas luces injusto que el Ayuntamien-

to, del todo o en parte, eludiese el pago de sus haberes al Secretario, a los Alguaciles o a otro cualquiera de los funcionarios, porque es una obligación cuyo cumplimiento es deber ineludible que sobre él pesa, ¿en qué principio de justicia y con qué fundamento legal trata de eludir, siquiera sea en parte, esta obligación con los Maestros?». Com veieu el to és dur, i la veritat és que els devien un mes de paga pel lloguer, i farts que els donaren excuses, se llançarien a la piscina d’escriure aquesta queixa conjunta. Dic això de llançar-se a la piscina, perquè era una època complicada per tocar els collons a certes persones, que podien tenir el poder suficient d’enviar-te al paro o, pitjor, a la presó, en un bufit.

La carta és llarga i, potser per deformació professional, els estava donant una lliçó magistral de legalitat, «Por otra parte: El Estado, reconociendo esta verdad, satisface íntegros los haberes a los Maestros a partir de la fecha en que ha sido liberada la capitalidad de la provincia o la de los respectivos pueblos si es posterior; porque otra cosa sería crear un Estado caótico, semianárquico. Y sobre esto, no debe olvidarse que los servicios prestados fuera por traslado forzoso, y el tiempo por inacción profesional por destitución o encarcelamiento, se consideran como prestado, por cada Maestro en la

"¿En qué principio de justicia y con qué fundamento legal trata de eludir, siquiera sea en parte, esta obligación con los Maestros?".

escuela de su propiedad, en la que desempeñaba cuando nuestro eximio Caudillo inició el movimiento salvador de España», és a dir, els mestres firmants, a efectes legals, és com si hagueren treballat tot el temps que eren propietaris de les seus places, independentment de la seua situació personal durant la guerra, «A mayor abundamiento, ¿Tiene atribuciones el Ayuntamiento para fijar la referida limitación? No, porque ningún precepto legal le faculta para ello. ¿Por qué lo hizo? Tal vez por desconocimieto de las disposiciones vigentes en materia de Primera Enseñanza». Ojo perquè aquesta última frase està subratllada. Qui ho faria, els propis mestres, o algun regidor quan la va llegir? Ai, ai, ai, que us l’esteu jugant. Per acabar aquest paràgraf, els firmants afirmen una qüestió molt interessant i que ja intuíem, que tot respon a criteris «de economía, però que en su aspecto legal es inadmisible», tacanyeria vaja.

Bé, crec que la reclamació dels mestres queda clara. Rebre la subvenció per poder pagar-se el lloguer de les respectives vivendes a Morella. Però què contestaria l’Ajuntament?

En aquells moments era alcalde interí José Pascual, i segons com contesta a la sessió plenària del 12 de novembre, on se tracta l’assumpte, tindria l’orgull ferit, ja que

després de llegir-lo, i «después de algunas incorrecciones, nada solicitan en concreto de este Ayuntamiento, [...], se acordó comunicar a los señores maestros, que concreten su petición, así como que los mismos presenten una declaración jurada de la fecha en que han sido repuestos o convalidados en sus cargos de maestros de esta Ciudad y fecha en que abrieron sus escuelas». Xa, Pascual, que està molt clar el que demanen, home. No hi ha més notícies al respecte, així que crec que les coses se reconduirien, i la tensió se rebaixaria... o no.

La presó municipal estava a rebentar. Només arribar les tropes franquistes s’iniciaria la repressió d’aquelles persones d’esquerra, sobretot aquelles significades i que eren més actives a nivell polític. Morella era la capital del Partit judicial, i ací paraven totes aquelles persones investigades dins d’aquell, abans de ser remeses al jutjat de Benicarló, entre altres. Aquesta sensació d'asfíxia queda clara en aquesta comunicació de l’Ajuntament al director de la presó provincial de Castelló, el 17 d’agost de 1938. El dia 11, aquest director demanava informació sobre l’assistència que donava l’Ajuntament als presos en general, així com les condicions de les dones preses en particular, «en la cárcel de este partido no ha habido detenido ningún delincuente por delitos

Pep Querol. Historiador

Ajuntament franquista,

comunes, por lo que esta alcadía no ha facilitado socorro alguno; los detenidos que ha habido estaban sujetos a procedimiento militar y por ello el socorro se les ha suministrado en especie que se ha adquirido por vale autorizado por el Sr. Comandante Militar de esta plaza de la Intendencia Militar. [...] Por las malas condiciones que reúne la cárcel del partido y ante el gran número de detenidos hubo necesidad de trasladar a estos a una nave de los antiguos cuarteles de infantería, donde las mujeres no pueden estar separadas de los hombres más que por un tabique, con el que se construyó un cuarto que utilizan para dormitorio el cual se comunica con la habitación ocupada por los hombres por una puerta». S’està referint al Convent de Sant Francesc, ja que al veí d’Agustines els locals estaven destinats a corrals per allotjar tota mena de cavalleries, i també entre altres coses la institució de la remonta. Apart d’aquest Convent, també s’utilitzaria els espais destinats a aquestes tasques del quarter de la Guàrdia Civil, en aquells temps situat al carrer Pare Ramón Querol.

Una vegada van arribar els franquistes, algun espavilat se pensava que tornarien a temps anteriors a la República. Parlo d’algun empresari, segons se desprèn de la carta que enviaria la Delegació Provincial de Treball a l’alcalde, el 7 de juliol, «Habiéndose recibido gran número de consultas sobre los jornales que deben abonarse a los obreros de las distintas ramas de la producción y aun noticias de que por algún patrono se ha procedido a rebajar jornales con evidente olvido o desconocimiento de las órdenes de nuestro Caudillo [...]. Esta Delegación hace público para general conocimiento que en el momento actual se encuentran en pleno vigor los jornales que regían el 18 de julio de 1936». La situació sembla clara. La República s’havia caracteritzat per les seues polítiques socials, entre altres coses a l’àmbit laboral, això és, reducció de la jornada, augment de salaris, etc., i algun patró pensaria «aquesta és la meua» quan van arribar els franquistes. Però Franco podia ser un assassí, però no ximple. No li interessava gens tindre conflictes laborals amb els obrers, i la seua prioritat era aconseguir la normalitat el més ràpid possible, i si això implicava acceptar alguna norma republicana, se feia i prou. Això ens pot posar en alerta, en el sentit que, cregueren en el que cregueren, i feren el que feren, no podien ignorar la realpolitik.

Imatge: Presó municipal. José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

Opinió.

Publicació del Llibre de Privilegis de Morella (1225-1395), símbol per excel·lència dels seus drets històrics i llibertats

Vicent Garcia Edo. Universitat Jaume I

En les poblacions més importants de l’antic regne de València, els successius reis d’Aragó van atorgar nombrosos privilegis i concessions exclusius de cada una d’elles (cartes de poblament, fires i mercats, exempcions d’impostos, etc.). És el cas de Morella, on el seu nombre va ser molt elevat, no al nivell que va tenir la ciutat de València, com és natural, però sí al d’altres grans nuclis urbans, com pogueren ser Alzira i Xàtiva, per citar-ne dues de les principals.

Per aquest motiu, des de dates molt primerenques, probablement no en el regnat de Jaume I, mort en 1276, ni en el dels dos immediats successors: Pere I (+1286) i Alfons I (+1291), però sí en temps de Jaume II (+1327), a Morella es va confeccionar un llibre de privilegis, que no ha arribat als nostres dies, però que figura citat a través de diversos testimoniatges documentals des de les primeres dècades del segle XIV.

La referència més antiga es troba en un pergamí de l’arxiu municipal d’Olocau datat el 14 de març de 1324, al començament del qual es diu que es va copiar a partir del text que figurava «in Libro Privilegiorum Consilii Morelle», que en aquell temps ja reunia una important col·lecció de documents, no sols reials sinó també particulars i eclesiàstics, demostratius dels drets que la vila havia anat adquirint amb el pas del temps.

A finals del segle XIV el nombre de llibres de privilegis havia augmentat a tres, amb denominació pròpia: el Llibre Vermell (potser identificable amb el què acabem de citar), el Llibre Gran, i el Llibre de Provisions, o Blanc. Molts dels documents continguts als dos primers llibres estan repetits, la qual cosa fa pensar que un era per a ús del Justícia, i l’altre per als Jurats i Consell de Morella. En aquell temps cada un d’aquests tres llibres contenia un nombre superior als 200 documents, sent el llibre Gran el més extens.

Durant segles aquests llibres van ser molt utilitzats i respectats, ja que els documents que contenien podien presentar-se davant de qualsevol tribunal de justícia, si al-

guna persona o institució vulnerava algun dret de la vila de Morella. Per això es guardaven en una caixa de fusta, tancada amb clau, per assegurar-ne la seua conservació.

I dins d’eixa caixa es seguien conservant, quan a finals de maig de 1840 es va produir el setge i ocupació de Morella per l’exèrcit d’Isabel II, i l’arxiu municipal va ser completament destruït, la qual cosa ha constituït sempre una gran pèrdua per a l’estudi de la història de la població, com ho demostra un dels pocs testimonis de la seua riquesa, com és un volum manuscrit de meitat del segle XVIII, que conté l’inventari realitzat a meitat del segle XVIII, conservat quasi complet. La destrucció de l’arxiu de Morella no va ser un cas puntual. Sembla que era una (mala) costum dels isabelins, ja que amb idèntic criteri van destruir l’arxiu municipal d’Onda per aquells anys, i en terres aragoneses se’n coneix algun altre exemple, probablement perquè era una manera de castigar més durament els enemics, fent desaparèixer els testimonis més notables de la seua història i els antics drets forals.

L’any 1996 vam tenir coneixement de l’existència d’un manuscrit, que va resultar ser de les primeres dècades del segle XVI, conservat a l’arxiu municipal de Castellfort, en el que hi havia un índex complet del contingut de cada un dels tres llibres de privilegis abans citats, amb l’inconvenient

que l’autor del text no va indicar cap data, sinó que tan sols un resum esquerd de cada document, fins el punt que no distingia si un document era de Jaume I o II, sinó que deia que era del “rei Jaume”; i el mateix ocorria amb els altres reis amb nom repetit.

Durant més de 25 anys hem tractat de recompondre aquest trencaclosques, buscant en nombrosos arxius possibles còpies de tota aquesta documentació i, val a dir-ho, els esforços han merescut la pena, tot i que al final la conclusió ha sigut en part la que podíem esperar, i és que de la documentació particular, entenent com a tal els textos emesos del consell municipal, o els acords amb altres perso-

nes o institucions, són la part de la que més testimonis s’han perdut. Pel que fa la documentació eclesiàstica, en canvi, és prou reduïda, però s’han conservat els textos més importants. I pel que fa la documentació reial, la més important des d’un punt de vista jurídic, com que tenim la sort de què emanava de la Cancelleria dels reis d’Aragó, els arxius de la qual s’han conservat a Barcelona quasi intactes des de l’any 1257, hem pogut recuperar la pràctica totalitat dels privilegis reials de Morella, des del regnat de Jaume I fins el de Joan I (+1396), amb qui acabava la recopilació dels llibres de privilegis destruïts. I no sols això, sinó que n’hem pogut trobar molts altres de privilegis, d’aquest mateix període de temps, que no figuraven en dits llibres per raons que desconeixem, però que tenen un veritable interès per al coneixement d’aspectes concrets de la història de Morella. Durant la pandèmia de l’any 2020, vam tenir molt de temps per a treballar, des de casa, amb la consulta a través d’internet, dels llibres de la Cancelleria Reial corresponents als segles XIII i XIV, que estan quasi tots digitalitzats. Ho vam fer llibre a llibre, i pàgina a pàgina, en seccions concretes d’aquell vast arxiu, i amb això vam poder acabar de localitzar els 232 privilegis i altres documents

notables que componen un volum de pes (gran foli, 490 pàgines, 3,300 kg) que acabem de publicar a través del Servei de Publicacions de l’UJI, i que constitueixen el pilar principal sobre el qual es fonamenta el dret i les institucions de Morella, que va ser la primera vila reial del regne de València durant tota l’època foral. No és un llibre amè de lectura, sinó un llibre de consulta (amb molts documents en llatí) i de recuperació de la identitat morellana, 185 anys després de l’intent de malbaratament perpetu provocat pels protagonismes d’una guerra estúpida.

La història no acaba en aquest punt. Hem començat a treballar en la preparació de dos volums més: un dedicat a recollir tota la documentació particular i l’eclesiàstica no continguda en la publicació actual; i un altre en el que tractarem de recollir tots els privilegis reials atorgats a partir de 1396, data d’inici del rei Martí I, fins l’any 1700, data de la mort de Carles II, que va marcar l’acabament de l’època foral. No descartem la possibilitat de prolongar-ho fins el regnat de Felip V, d’infausta memòria, però que va atorgar a Morella diversos privilegis notables, en especial el de celebració de mercat setmana, parlant de memòria crec que en diumenge, o el de llicència per poder celebrar festes taurines periòdicament, un assumpte d’enorme transcendència social.

Per acabar, voldria manifestar que aquest Llibre de Privilegis de Morella és el treball més important, i el més emotiu, de tota la meua trajectòria investigadora. El presentem a les sales gòtiques de l’Ajuntament el dia 16 d’agost, dues setmanes abans de la meua jubilació: crec que no hi ha un millor colofó, abans de passar a un nou estat no menys il·lusionant de la meua vida; però en tot aquest procés no vull deixar de dir que tinc un deute de gratitud amb prou d’amics i amigues de Morella, que m’han ajudat durant molts anys per poder fer totes les publicacions sobre història de Morella que ja són realitat, i les que es materialitzaran el més aviat possible.

Esports.

El Morella FC i el CF Santboià, de 1ª Catalana s’enfrontaven el passat dissabte al camp de la Fàbrica de Giner dins d’una nova edició del Trofeu ‘Ciutat de Morella’. Un partit molt exigent per al Morella FC contra un conjunt que milita a la 1ª Catalana, dues categoríes més altes que la 2ª FFCV. El partit va comptar amb una primera part amb el CF Santboià dominant el joc però sense posar en massa dificultats al Morella FC en defensa. Els locals aprofitarien aquesta situació per a llançar perilloses contres. En una d’elles es va forçar un còrner al minut 38 i de cap, per mediació de Pau Ferreres al segon pal, el Morella FC marcava l’1 a 0 amb el que s’arribava al descans. A la segona part, el Morella FC va introduir 8 canvis i el CF Santboià va canviar a tot l’equip sencer. El guió del joc als segons 45 minuts va ser similar al de

CF. VILAFRANCA

El partit entre el CF Vilafranca i el CD Calanda que s’havia de jugar el passat dissabte al camp del Serrito de Vilafranca es suspenia per les fortes precipitacions que van caure en eixa jornada. El CF Vilafranca tancarà el dissabte 30 amb el partit contra el CF Moró fora de casa. Als darrers partits jugats el Vilafranca va empatar (2-2) contra el CF Vilafamés al Serrito i caia derrotat el passat divendres (3-2) contra el CF Albocàsser. Continuen els entrenaments setmanals de l’equip al camp

la primera part amb un Santboià dominador i un Morella FC ben ordenat en defensa i que llançava contraatacs. Fruit del domini visitant al minut 75 i en un centre-xut, el CF Santboià aconseguia l’empat a 1. Als penals el Morella FC es convertiria en el guanyador, ja que els visitants van fallar tres penals i el Morella només un. Destacar tant al partit com a la tanda de penals l’actuació de Marc Segura, porter del Morella FC. Al final i amb el triomf per penals el Morella FC guanyava aquesta edició del Trofeu ‘Ciutat de Morella’.

El Morella FC compta enguany amb Marc Moles com a entrenador i ha hagut diferents canvis a la Junta Directiva. Es mantenen cinc membres de la junta anterior i han entrat cinc persones noves a la directiva del club morellà que està presidida per Manolo López.

CE. CINCTORRES

El CE Cinctorrà va caure derrotat de forma severa per 0 gols a 7 contra el Càlig CF al Pla de Mig Ull en un partit en el que els de Cinctorres presentaven moltes baixes. Fa pocs dies també al camp de la UE Benassal, el Cinctorrà perdia per 7 gols a 1. Cal destacar que l’equip es troba en fase de formació i amb moltes absències encara en aquest tram de la pretemporada a l’espera de recuperar efectius i poder ser molt més competitiu.

CALENDARI FFCV

El Morella FC ja coneix el calendari de competició per a la temporada 2025-2026, un any més a la 2ª FFCV. L’equip dirigit per Marc Moles, nou entrenador del Morella FC en la nova temporada començarà la lliga com a local el cap de setmana del 13 i 14 de setembre, rebent la visita en la jornada 1 a la Fàbrica de Giner de l’Esportiu Vila-real. Un nou Morella FC amb Manolo López com a President i nova Junta Directiva, però també amb moltes novetats al seu planter integrat per molts jugadors de la casa, es prepara pe a debutar contra un equip, l’Esportiu Vila-real que porta dues temporades consecutives a la 2ª FFCV.

La categoria per a la temporada 2025-2026 està formada com sempre per un total de 16 equips, tots ells de la provincia de Castelló. Un grup 1 que està integrat pel Morella, Vila d’Onda, Almassora ‘B’, Nou Sequiol, Benlloc, Borriol, Vilafamés, Els Ibarsos, Eture-Sant Jordi, Onda ‘B’, Rossell, San Pedro, Traiguera, Alqueries ‘B’ i Esportiu Vila-real. El primer partit del Morella FC fora de casa arribarà a la jornada 2 al camp de l’Olivar de Els Ibarsos. La lliga de la 2ª FFCV comptarà amb un total de 30 jornades i finalitzarà el cap de setmana del 23 i 24 de maig de 2026, jornada en la que el Morella FC rebrà la visita a casa de l’Orpesa CF. Una categoria de la 2ª FFCV en la qual el campió de lliga ascendirà directament a la 1ª FFCV i el subcampió jugarà un play-off de promoció d’ascens a la categoria superior. En quan als descensos seràn els tres darrers classificats (14,15 i 16) els que baixen de categoria. Ja des de fa molts anys son tres els equips que descendeixen directament a la 3ª FFCV. D’aquesta manera tot està a punt per a l’inici de la temporada 2025-2026. El Morella FC debutarà a casa contra l’Esportiu Vila-real.

LA NOSTRA COPA

El CE Cinctorrà i el CF Vilafranca seran els dos representants de la comarca dels Ports a la 5ª edició de la Nostra Copa, organitzada per la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana (FFCV). En aquesta edició el Morella FC no s’ha inscrit per disputar la competició. En aquesta oportunitat la FFCV ha fet importants variacions en el format de la primera eliminatòria que encara que continua mantenint els paràmetres de proximitat, no son emparellaments tant propers com en anterior edicions. De fet, la composició dels emparellaments d’aquesta eliminatòria s’ha realitzat per sorteig i el resultat ha estat d’allò més sorprenent. Tant el CE Cinctorrà com el CF Vilafranca jugaran com a locals esta eliminatòria que tindrà lloc el cap de setmana del 6 i 7 de setembre. A l’equip de Cinctorres li ha tocat tot un ‘coco’ en esta eliminatòria i jugarà contra el CD Benicarló de 1ª FFCV al camp del Pla de Mig Ull. Un rival de dues categories superiors visitarà al Cinctorrà a la Nostra Copa.

En el cas del CF Vilafranca, equip que portava dues temporades sense disputar la Nostra Copa, jugarà al Camp del Serrito contra el CD Els Ibarsos, conjunt de la 2ª FFCV, una categoria més que la de l’equip vilafranquí.

Com sempre, la Nostra Copa ofereix un partit d’alt nivell i gran qualitat per tancar la pretemporada per als equips que s’inscriuen, especialment per als de categories inferiors. D’aquesta manera, el Cinctorrà contra el Benicarló i el Vilafranca contra Els Ibarsos seran els darrers partits dels nostres equips abans de la lliga que s’iniciarà el 13 i 14 de setembre.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

A PARTIR DEL 16 D’OCTUBRE ES COMENÇARÀ A PAGAR L’ANY 2025

La Conselleria abona 104 milions

d’euros de la PAC 2024

La Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca abona 104,1 milions d’euros corresponents a la sol·licitud única de la Política Agrària Comuna 2024. En este sentit, ja l’octubre de l’any passat es va pagar l’acompte de les ajudes de la PAC, i, en data de 30 de juny de 2025, s’han saldat les ajudes corresponents a l’any 2024, tal com establix la normativa europea en el seu calendari de pagaments.

En concepte d’ajudes directes de suport a la renda, que tenen com a objectiu mantindre l’activitat agrària, s’ha arribat als 85,6 milions d’euros pagats. D’estes ajudes s’han beneficiat un total de 37.716 agricultors i ramaders.

D’altra banda, les ajudes agroambientals pel cultiu de l’arròs en la zona de l’albufera i de la marjal de Pego-Oliva, però també les ajudes per protecció d’avifauna en la zona de Fontanars dels Alforins, o per conservació de la raça d’ovella guirra, així com les ajudes a la producció ecològica i al manteniment d’explotacions agràries en zones de muntanya o zones amb limitacions naturals, han assolit un import de 18,5 milions d’euros. D’estes s’han beneficiat un total de 4.823 titulars d’explotacions agràries.

El director general de la PAC, Ángel Marhuenda, ha subratllat que “estes xifres reflectixen el compromís ferm del Govern Valencià amb els agricultors i ramaders de la Comunitat Valenciana, que afronten, cada campanya, nombrosos reptes. La nostra prioritat és garantir que les ajudes arriben a temps i amb eficàcia, perquè sabem que d’això depén en molts casos la viabilitat de les explotacions”. El pròxim 16 d’octubre serà el primer dia en què es puga abonar l’acompte d’ajudes de la PAC 2035. En esta ocasió, la Comissió Europea permet anticipar fins a un màxim del 70 % dels pagaments directes de la PAC, inclosos en la sol·licitud única d’ajuda.

En els últims anys, la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha complit amb les expectatives de fer els pagaments en termini i al ritme de les comunitats més àgils d’Espanya.

Finalment, el director general ha remarcat que “un any més, la Conselleria aposta per fer efectiu el suport a la renda dels titulars de les explotacions agràries, exposats contínuament a les condicions climàtiques extremes i canviants i al vaivé del mercat, segons la situació que es viu en l’actualitat.

preus.

Els preus del Porcí. 21/08/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,659 €/kg (baixa 0,030 €)

1,671 €/kg (baixa 0,030 €)

Setmana 34 del 18/08 al 24/08

64,00 € (sense variació)

86,50 € (sense variació) 21/08/2025

40,00 € (sense variació)

China (Min. Agricultura) 20/08/2025

Porc viu 1,711 €/kg (sense variació)

Garrí (Lechón) 3,979 €/kg ( baixa 0,068 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 20-08-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,95 €/kg (puja 0,020 €)

7,22 €/kg (puja 0,030 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 20-08-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,22 €/kg (sense variació)

4,00 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 21-08-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,52 €/kg (sense variació)

1,45 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 19-08-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,53 €/kg (puja 0,05 €)

2,40 €/kg (puja 0,10 €) (Loncun) 21-08-25

El més rentable per al ramader CATÍ (Castelló) Tel. 964 40 90 00 Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

13,4 / 25,0

9,8 / 23,9

13,2 / 23,6

10,3 / 26,8

10,6 / 27,3

11,8 / 24,7

11,7 / 22,9

14,9 / 24,7

15,8 / 27,3

12,0 / 26,2

11,9 / 21,9

12,2 / 23,8

L’13,6 / 26,2

10,6 / 23,0

13,2 / 24,4

10,9 / 27,1

10,8 / 28,3

11,8 / 25,6

11,8 / 24,4

11,1 / 25,3

15,2 / 27,1

12,1 / 26,2

12,1 / 22,1

12,0 / 24,2

13,3 / 25,9

9,6 / 23,9

12,1 / 26,3

9,6 / 30,0

9,7 / 32,3

11,2 / 27,1

13,2 / 27,1

10,3 / 27,6

12,1 / 29,4

11,1 / 29,9

13,7 / 22,7

11,7 / 25,2

18,9 / 28,6

13,3 / 27,6

16,7 / 29,0

15,7 / 32,0

17,2 / 34,7

15,4 / 29,6

17,7 / 28,7

16,8 / 30,4

16,7 / 29,9

16,1 / 31,1

17,3 / 26,3

16,2 / 27,5

18,8 / 26,4

16,4 / 25,1

17,7 / 27,1

18,4 / 29,6

18,5 / 31,9

18,2 / 27,8

18,3 / 25,1

20,1 / 28,1

17,7 / 28,7

18,6 / 29,2

18,7 / 24,6

18,5 / 25,8

21,7 / 31,1

13,8 / 29,5

18,2 / 30,7

14,6 / 33,6

17,0 / 36,9

16,4 / 31,7

19,9 / 30,2

20,2 / 32,8

15,4 / 32,8

17,0 / 32,5

20,3 / 28,7

17,8 / 30,1

“Pluja d’agost, bona per als horts”

evolució de l’oratge als darrers set dies a la comarca dels Ports ha estat marcat per les pluges i les tronades. També per la baixada de temperatures, tant en el cas de les mínimes com en el de les màximes encara que s’han anat recuperant. Cal destacar que les màximes no estan sent tant severes com en altres setmanes del mes d’agost. A les darreres hores hem comptat amb episodis de tronades importants a la comarca dels Ports. Tal vegada el més destacat arribava en la vesprada del dimecres 27 amb fortes trombes d’aigua que deixaven reculls de 67,8 litres per metre quadrat a municipis com Cinctorres o La Todolella. A Portell la precipitació en eixa jornada era de 64,4 litres per metre quadrat o a La Mata de 55,8. Va ploure per tot el territori amb 30 litres per metre quadrat a Forcall, a Vallibona s’arreple-

dc 27/08

19,9 / 27,0

17,3 / 25,8

19,3 / 26,9

17,9 / 30,4

17,2 / 32,1

18,7 / 27,6

18,7 / 26,2

18,3 / 28,6

16,3 / 28,5

18,7 / 29,3

17,3 / 24,8

19,0 / 26,3

gaven 37 litres per metre quadrat a Morella 26 liitres i quantitats menys importants a la resta dels observatoris de la comarca. A les properes setmanes s’espera un ambient molt més calmat en quan a les precipitacions es refereix i s’espera que pugen novament les temperatures, tant en mínimes com en màximes de cara al cap de setmana. Fins i tot en la vesprada de diumenge per tancar el mes d’agost podria arribar alguna precipitació de forma molt dèbil. El mes de setembre en quan al dilluns 1 es podria comptar amb un dia més fresc, encara que les temperatures podrien anar en línia ascendent a partir de dimarts i comptar-se amb dies bastant templats. Anem a veure si es compleixen els pronòstics. De moment els amants dels bolets i rovellons estan d’enhorabona.

Arriba la calma

La predicció de Víctor Tena.

I després de les tronades pot arribar la calma meteorològica a la comarca dels Ports als dies finals del mes d’agost i principi de setembre. Tronades que han ajudat i molt a fer baixar les temperatures a la comarca dels Ports que ara es podrien considerar d’estiu suau. Ens esperen uns dies al davant en els quals les temperatures poden anar recuperant-se progressivament i el dissabte les màximes estarien al voltant dels 25 a 28 graus a la comarca. Diumenge podrien pujar una miqueta més i anar dels 27 als 30 graus. Per al diumenge 31, darrer dia del mes d’agost existeix la possibilitat que puga ploure en forma de tronada amb precipitacions que serien dèbils. El mes de setembre pot vindre acompanyat de pujades i baixades de temperatura. El dilluns 1 serien més fresques amb màximes entre els 23 i 26 graus. Les mínimes baixaran també en un dia assolellat en general. El dimarts 2, en canvi, baixaran bastant les mínimes i les màximes poden anar recuperant-se i tornar a valors situats entre els 25 i 30 graus. Veurem que acaba passant.

Imatge de la pedregada a Xiva. XIVA DE MORELLA.

La contraportada.

Agost als Ports