Setmanari Notícies (28/11/2025)

“ Molts vilafranquins no han vist mai la plaça per dins, i en canvi, l’he ensenyat a anglesos, francesos o italians”

EMILIO VICENTE COLOM HA SIGUT ENCARREGAT VOLUNTARI DURANT 25 ANYS

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

NÚMERO 16 78. MORELLA, DEL 28 DE NOVEMBRE AL 4 DE DESEMBRE DE 2025. —1,50 €

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

El PSPV lamenta les retallades en els convenis municipals

Els pressupostos eixien endavant amb els vots favorables dels 7 membres del PSPV i amb els vots en contra dels 4 regidors del PP.

Pàgina 6. Poble a poble. L’Ajuntament

En matèria d’inversions es vol escometre diferents obres importants com és l’adeqüació del solar on es trobava l’antic quarter de la Guàrdia Civil

Els socialistes recolzen el desbloqueig de les ajudes a entitats i associacions, però critiquen que s’obligue a les associacions a facturar serveis amb conceptes dubtosos en lloc de signar convenis

Pàgina 7. Poble a poble.

SANTA CECÍLIA. Amb motiu de la festa de la patrona dels músics, la banda de Cinctorres va incorporar dos nous músics d’Olocau; la Unió Musical de Vilafranca ha rebut també nous integrants, als que se’ls ha adjudicat la “L” de pràctiques i la Mestre Candel ha viscut un cap de setmana de festa amb el protagonisme d’una altra rèplica de l’Àliga de Morella. EB.

Pàgines 8 i 9. Gent&Vida.

DIA INTERNACIONAL DE LA ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Els pobles dels Ports commemoren el 25-N

Pàgines 8 i 9. Gent&Vida.

Castellfort ja té comissió de festes per a 2026

Els quinze membres que formen el grup han anunciat la seua constitució a través de les xarxes socials Pàgina 9. Gent&Vida.

Els Ports Ràdio premia els comerços de l’any durant l’acte central de la Festa del Comerç

Pàgines 8 i 9. Gent&Vida.

MORELLA

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

El PSPV reivindica el sector primari reclama dignificar la professió

El seminari d’octubre organitzat pel PSPV de Morella va dedicar una de les seues taules centrals al nou impuls del sector primari, un àmbit que, segons totes les persones participants, “ha de deixar de ser un problema i convertir-se definitivament en una oportunitat de futur per a Morella i les nostres comarques”.

La sessió, moderada per Anna Querol, va comptar amb la participació de Ramón Mampel, Joel Pascual i Rafa Pallarés, tres veus amb experiència real i reconeguda en agricultura i ramaderia. Tots coincidien en un diagnòstic clar i compartit: “sense relleu generacional, sense autoestima i sense suport institucional, el sector primari no pot aguantar deu anys més en les condicions actuals”.

—Un sector imprescindible que necessita autoestima i futur. Joel Pascual va fer una de les reflexions més directes i comentades. “O ens creiem el que fem o ningú ens ho creurà. La nostra feina no és un recurs del passat: és futur, és territori i és vida.”

El ramader va remarcar que el propi sector transmet massa sovint “pessimisme i frustració”, cosa que dificulta l’arribada de joves i la continuïtat generacional. Va defensar que és imprescindible “dignificar la feina, modernitzar-la i explicar-la bé”, perquè no és només un treball: “és una manera de viure que dona sentit a tot un territori”. Rafa Pallarés, en la mateixa línia, va recordar la transformació del paisatge i la feina diària que sosté Morella: “Sense persones compromeses al camp, el territori se’n va en dos dies.” Es reivindica el relleu generacional, formació i rendibi-

litat: tres urgències que no poden esperar

La taula va posar damunt la taula tres reptes immediats: La falta de mà d’obra i de relleu generacional, que compartixen el sector primari i el turisme; la necessitat de professionals formats, ja que “molt poca gent té titulació agrària o ramadera” i, en tercer lloc, la rendibilitat del sector, especialment en un context on “els costos de producció continuen disparats encara que existisquen ajudes de la PAC”.

Ramón Mampel va ser contundent: “No podem competir contra lobbies globals si no ens organitzem. Tenim productes de qualitat, però hem perdut valor per no saber defensar-los.” Mampel va recordar que el 70% de la producció agrària està controlada per grans distribuïdores i que cal “competir amb intel·ligència i no sols amb sacrifici”.

Les tres persones convidades van coincidir que cal deixar arrere la individualitat i apostar pel cooperativisme, per la unitat del sector i per trobar “aliances intel·ligents” amb el turisme, l’artesania i sectors innovadors.

Mampel continuava explicant com “necessitem líders, autoestima i normatives que entenguen que el món rural no és el mateix que una gran ciutat. Ja n’hi ha prou de ser vistos com enemics del territori.”

La pregunta final sobre les eoliques, formulada per Anna Querol, va obrir un debat clau: la compatibilitat entre el sector primari i l’expansió de les energies renovables.

La resposta, encara que sorprenga, va ser unànime: sí que són compatibles, però amb condicions: Ha de decidir el propietari del terreny, no una imposició externa; ha d’haver-hi planificació per per-

metre la convivència del pasturatge i les instal·lacions i s’ha d’estudiar també el mont públic com a possible ubicació.

Joel ho va resumir amb una frase molt comentada. “Morella no ha de ser ni un parc eòlic gegant ni

un museu del passat. Necessitem equilibri, i això exigeix planificació i valentia política.”

—“El sector primari és futur i identitat. Tenim l’obligació política d’acompanyar-lo”. Després de la taula, el PSPV de Morella va

primari com a motor de futur i

amb suport institucional real

subratllar que aquesta sessió servirà de base per al programa 2027 i per a accions més immediates.“El camp de Morella no necessita compassió, necessita eines, suport i decisions valentes. Nosaltres, des del PSPV, hem escoltat, hem pres nota i convertirem aquestes idees en política útil.”

Els i les socialistes van treure diverses conclusions a destacar en eixa taula, com són “l’impuls a un pla de relleu generacional local amb formació, mentoria i incentius”, la “creació de serveis de suport tècnic i administratiu per a agricultors i ramaders.

A més, es demavana la “millora d’infraestructures bàsiques: aigua, camins rurals i maquinària compartida”, la “promoció de producte local amb marca territorial reforçada”, crear una “mesa de coordinació sector primari – turisme per crear valor afegit” o la regulació planificada i justa de les renovables per evitar abusos i protegir usos productius. Finalment, es reclava “l’impuls del cooperativisme i l’associacionisme”.

El seminari deixa un missatge clar per als socialistes, “el sector primari és el cor del territori i no pot continuar a soles. Morella necessita institucions que creguen en el camp i que treballen de la mà amb la gent que el manté viu. El PSPV assumeix aquest compromís i el convertirà en projecte polític per al 2027.”

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Jonathan Fariñas. Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Somriures, llàgrimes i alguna cosa més

F. Mezquita Broch.

Posats a commemorar, abans que s’acabe l’any, agafem els seixanta aniversari de l’estreno de la pel·lícula “Sonrisas y làgrimas” (The sound of music, de Robert Wise, 1965) en la plenitud del franquisme, quan el turisme, fent de les seues, empentava el primer pla de desenvolupament, però la dictadura seguia intacta, no ho oblidem. No obstant això, en el món bullia la dècada prodigiosa “entre la cabeza reventada de John Kennedy y el casco numantino de Salvador Alllende” (Sempere/ Corazón, La década prodigiosa, 1976) uns anys en què semblava que la història volguera accelerar-se en tots el camps.

L’impacte de la pel·lícula va ser assenyalat en el món del cinema perquè estava precedit per cinc premis “oscars”: a la millor pel·lícula, al director, al muntatge, per l’adaptació musical i al millor so, però no a la millor cançó malgrat que era una pel·lícula de gènere musical per excel·lència. D’aigual manera, la qualitat de les seues cançons van estar tararejades molt de temps, precisament van ser les cançons les que es van imposar en la memòria futura, encara recordades.

Per aquest motiu la història argumental va quedar un poc amagada en la consciència dels espectadors. Era una coincidència enmig de la nostra dictadura?

En la festa que dona el protagonista en el seu palau, un dels invitats pro nazi fa veure als acompanyants que en la casa sols pengen estandarts austríacs. Quina bande-

ra faltava?.

No sé si tots els espectadors de 1965 es van adonar del detall referint-se a la creu gamada nazi. Tot això ens fa entendre que estem en 1938 en la vespra de l’Anschluss, és a dir de l’annexió d’Austria per l’Alemanya nazi de Hitler, que es va fer sense disparar un tret amb una aparent majoria favorable, però que el protagonista i pare de família George Von Trapp, capità de l’exèrcit i aristòcrata, estava en contra. Un veritable i significatiu conflicte polític que en aquell moment (1965) es va diluir una mica entre les tradicionals cançons del Tirol austríac, no debades s’estava en plena guerra freda i l’enemic era un altre.

El desenllaç de la pel·lícula està relacionat directament en aquest conflicte. La família sencera, pare (Christopher Plummer), mare exnovícia (Julie Andrews) i set fills de la primera dona, ha de fugir des de sa casa en Salzburg pels Alps fins Suïssa, perquè l’alternativa de quedar-se obligava al pare a integrar-se en l’exèrcit nazi. Les peripècies de la fugida estan centrades en el convent os van refugiar en un principi, la resta de la caminada, amb motxilla i per les muntanyes és l’última escena de la pel·lícula.

Una llarga marxa.

¿Es va llegir correctament en l’Espanya de 1965 el missatge històric i polític o es van quedar simplement amb la bellesa i qualitat de les cançons? Potser segons els casos, les cançons o la política.

Com hem dit abans, el món estava en plena guerra freda, la crisis

¿Es va llegir correctament en l’Espanya de 1965 el missatge històric i polític o es van quedar simplement amb la bellesa i qualitat de les cançons?

dels míssils de Cuba era recent, i l’enemic d’occident era la Unió Soviètica. Els nazis estaven proscrits entre els països aliats, però en Espanya estaven protegits pels franquistes i pel govern, evidentment. Entre els films musicals no hi ha molts amb tan evident càrrega política, però podem citar, Cabaret, de Bob Fosse, sobre l’ascensió del nazisme en l’ambient de la república de Weimar, estrenat a principis dels setanta.

En l’Espanya, del 1965, anotem la pel·lícula, que podem considerar musical, Megatón ye-yé, de Jesús Yague, sense cap rerefons polític com era d’esperar.

L’Explorador Andrés, talent que brolla en terra despoblada

En una comarca com els Ports, sovint definida —massa fàcilment— com a territori despoblat, hi ha una realitat que costa molt menys de veure quan s’hi para atenció: l’enorme quantitat i qualitat de joves que estudien, investiguen i projecten futur des del nostre territori o amb la mirada posada en ell. Contra tots els tòpics, els Ports no és una comarca sense oportunitats; és una comarca que, quan les genera, demostra que té més talent del que alguns imaginarien.

La nova convocatòria del Premi Explorador Andrés 2025 n’és una prova. L’Ajuntament de Vilafranca ha fet un pas més en la seua aposta per impulsar la investigació i el talent jove, ampliant les categories perquè hi puguen participar projectes de cicles formatius de grau superior, així com TFG, TFM i tesis doctorals vinculats amb la localitat. Una decisió intel·ligent i necessària, que obri la porta a més estudiants i que reconeix que la investigació no naix sols a la universitat: també es cuina en els cicles, en les aules professionals, en la formació aplicada que sovint passa desapercebuda.

Aquest premi no és nou, però sí cada vegada més significatiu. En edicions anteriors ja hem vist com estudiants de diversa procedència —alguns nascuts a la comarca, altres arrelats per vocació o investigació— han aportat treballs de gran valor sobre història, educació, patrimoni, identitat, memòria oral o art contemporani. Des de tesis doctorals fins a propostes educatives innovadores, els guardonats

han demostrat que el coneixement també es genera des dels pobles, i que els Ports té molt a dir quan se li dona espai per fer-ho.

Vilafranca, amb aquest premi, marca un camí que altres municipis de la comarca podrien —i haurien— de seguir. En un territori que lluita contra el despoblament, el millor antídot és apostar pel talent d’aquells que encara hi viuen, hi estudien o hi tornen quan un projecte els connecta amb les seues arrels. Incentivar la investigació local és sembrar futur: és dir-li a un jove que el seu esforç importa, que el seu poble l’escolta i que la seua mirada crítica o creativa pot transformar el territori.

Cal recordar que, tot i l’escassa població, els joves dels Ports presenten tradicionalment un nivell formatiu molt alt, especialment si ens fixem en un perfil molt característic del territori: els estudiants que marxen a estudiar fora. Com passa en moltes zones rurals, una part important dels joves del territori se’n van a Castelló, València o Saragossa per cursar estudis superiors, i la majoria completa els seus graus universitaris o cicles formatius de grau superior amb excellents resultats.

Les dades globals del món rural valencià apunten que, quan un jove decideix estudiar, la probabilitat que arribe a completar estudis superiors és més alta que en entorns urbans. A les ciutats hi ha més abandonament i més perfils diversos; en canvi, en comarques com els Ports, el grup de joves que opta per la via acadèmica acostuma a ser molt motivat, molt constant

i amb un alt grau d’èxit formatiu. És un patró educatiu que moltes investigacions socials ja han assenyalat: als pobles petits, qui estudia, estudia de veritat.

A més, molts d’aquests joves tornen després al territori per aplicar el que han après —en projectes culturals, investigació local, educació, economia, restauració del patrimoni, o fins i tot en innovació i empresa. Altres no tornen físicament però sí intel·lectualment, mantenint un vincle emocional amb el poble que es tradueix en treballs acadèmics sobre història local, memòria, paisatge, educació rural o desenvolupament territorial.

Precisament ací és on iniciatives com el Premi Explorador Andrés tenen un gran impacte: faciliten que aquest talent que ha marxat, torne. Encara que siga amb un treball, amb una recerca o amb una idea.

Precisament ací és on iniciatives com el Premi Explorador Andrés tenen un gran impacte: faciliten que aquest talent que ha marxat, torne.

En conjunt, tot això contribueix a aquella paradoxa tan pròpia dels Ports: una comarca menuda, rural, despoblada, però amb una densitat de talent sorprenentment alta. I, sobretot, amb una generació de joves que, quan estudia, ho fa amb un nivell de compromís i qualitat que ja voldrien territoris molt més grans i poblats. Per això és tan important que existisquen iniciatives com el Premi Explorador Andrés: perquè visibilitzen, motiven i retenen talent. Perquè dignifiquen l’estudi fet des d’un entorn rural. I perquè cada premiat, cada projecte, cada idea, és una prova més que els Ports no és només una comarca amb història; és una comarca amb futur. I aquest futur passa, inexorablement, per continuar creant espais que valoren i impulsen la nostra gent jove. Vilafranca ja hi camina. Tant de bo altres pobles s’hi afegeixen.

Maria Garcia. Àcida i halurònica.

Poble a poble.

VILAFRANCA. En un acte organitzat per l’Agència d’Igualtat es feia la lectura del manifest i es desenvolupava l’acció ‘Paraules per als bons tractes’.

L’Ajuntament

MORELLA. Amb una concentració a la placeta de l’Ajuntament es feia un homenatge a les víctimes i rebuig a qualsevol mena de violència masclista.

de Vilafranca aprova 2.209.310 euros de pressupost per a l’any 2026

PLENARI MUNICIPAL

L’Ajuntament de Vilafranca ha celebrat aquest dilluns el ple ordinari de novembre en el que com a punt principal, es tractava l’aprovació del pressupost del consistori per a l’any 2026. Uns comptes que com ha passat als darrers anys s’aproven amb un xifra inicial que va incrementant-se en funció de la incorporació d’ajudes i subvencions que van entrant durant l’any. Els pressupostos 2026 eixien endavant amb els vots favorables dels 7 membres del PSPV i amb els vots en contra dels 4 regidors del Partit Popular.

El pressupost ha comptat amb un increment de més de 200.000 euros respecte al de l’any passat. Silvia Colom, alcaldessa de Vilafranca informava que “hem aprovat el pressupost de l’any 2026 que ascendeix a 2.209.310,33 euros amb un incre-

EMERGE 2025. Villores i Sorita contracten quatre persones cadascun durant sis mesos gràcies al programa destinat a afavorir la contractació de persones desocupades per dur a terme actuacions de prevenció i gestió d’emergències en l’àmbit forestal. Tant a Villores com a Sorita, els ajuntaments han destacat que contribueix a la protecció del seu entorn natural i a donar suport a persones desocupades mitjançant una feina útil i necessària per al municipi.

ment de més de 200 euros respecte a l’any 2025. Hem previst els Fons de Cooperació de la Diputació i també s’han contemplat els tributs de l’Estat. El que no hem inclòs és el Pla Eòlic ni tampoc el Pla Impuls perquè no comptem amb les quantitats exactes dels mateixos. En aquest 2025 vam començar l’any amb un pressupost de 1.900.000 i que a data de 25 de setembre s’havia incrementat a més de 3 milions d’euros. No ha hagut cap tipus d’increment en matèria d’impostos i es mantenen els convenis amb tot el teixit associatiu de Vilafranca i les corresponents ajudes”.

En matèria d’inversions l’Ajuntament de Vilafranca pretén escometre diferents obres importants al municipi. Una d’elles es centra en l’adeqüació del solar on es trobava l’antic quarter de la Guàrdia Civil

al carrer Joan Baptista Penyarroja o la millora de la plaça de la Casa de Cultura, entre altres. Un altre punt destacat al ple ordinari va estar l’aprovació d’una modificació de crèdits per unanimitat amb la qual es volen destinar diners a realitzar millores. En aquest sentit Silvia Colom explicava que “gràcies a aquesta modificació de crèdits podrem escometre algunes millores que tenim previstes a les Vivendes Tutelades, per a les bombes de la piscina, unes millores en l’aerotèrmia a l’edifici de la Llotja i als serveis públics del camp del Serrito”.

Des del Partit Popular, el seu portaveu Jairo Sans explicava els motius del vot contrari de la seua formació política al voltant dels pressupostos 2026. Sans comentava que “hem votat en contra dels pressupostos perquè no hem participat en la seua redacció i considerem que son uns comptes que no son reals respecte a la situació actual del municipi i les seues necessitats”.

Una vegada tancat el període de licitació per a la gestió del complexe esportiu de Vilafranca on es troben ubicats les piscines i el gimnàs sense presentar-se cap empresa o interessat, l’Ajuntament aprovava un altre procediment per intentar

PROBLEMES AMB LA CALEFACCIÓ A L’ESCOLA. El col·legi públic Marededeu de Vallivana demanava la passada setmana a les famílies que enviaren l’alumnat ben abrigat, ja que el sistema de calefacció no funcionava amb normalitat. La incidència ha afectat els cursos de primer a sisè, també a la guarderia municipal, així com usuaris del Centre Jove situat a l’edifici Bancaixa, han manifestat queixes pel mateix motiu. Els problemes de calefacció en els centres escolars i edificis municipals de Morella no són nous. Fa dos hiverns, tant el col·legi com la guarderia ja van patir una situació similar. Aleshores, es va atribuir l’avaria inicialment a la falta de pèl·let, i es va indicar que el problema quedaria resolt en pocs dies. L’hivern passat, la Conselleria d’Educació va anunciar una inversió de més de 200.000 euros per millorar tot el sistema de calefacció. No obstant això, segons el que s’ha pogut constatar la passada setmana, la situació continua generant dubtes sobre el seu funcionament definitiu.

“NUA”. El Teatre de Morella ha sigut l’escenari de la representació d’una obra que convida a reflexionar sobre la identitat, la pressió social i les violències que moltes dones pateixen en silenci.

Els pressupostos eixien endavant amb els vots favorables dels 7 membres del PSPV i amb els vots en contra dels 4 regidors del PP.

obrir el servei el més aviat possible. Silvia Colom manifestava que “donada la situació hem proposat aquest procediment per tal de que s’agilitze al màxim la tornada d’aquest servei tant important a Vilafranca”.

El ple més llarg de la legislatura, de quasi 3 hores de duració, es va tancar amb els precs i preguntes, generant-se debat en diferents qüestions. Tant el grup del PSPV com el Partit Popular van voler transmetre l’agraïment a Emilio Vicente que després de 25 anys com a encarregat voluntari de la Plaça de Bous deixa aquesta funció.

VEHICLE ELÈCTRIC. L’Ajuntament de Morella ha comprat una furgoneta elèctrica per a la Brigada Municipal amb 34.122 euros subvencionats al 100% amb el Pla d’acció per al clima i l’energia sostenible de la Generalitat Valenciana. “Amb este vehicle es reduirà el rènting que té el consistori, prescindint d’una de les furgonetes que es paguen mensualment”, segons fonts municipals.

25-N ALS PORTS

BENASSAL. Benassal ha reafirmat en el 25N el seu compromís amb la igualtat i contra les violències masclistes amb una jornada centrada en la coeducació.

SORITA. Sorita ha llegit aquest dimarts el manifest del 25N contra la violència masclista a les portes de l’Ajuntament de la localitat.

PORTELL. Portell commemora el 25N amb una concentració i lectura del manifest. L’acte va servir per a visibilitzar el rebuig Davant la violència masclista i reafirmar el seu compromís amb la igualtat, la sensibilització i la defensa dels drets de les dones.

El PSPV recolza el desbloqueig de les ajudes a les entitats però lamenta les retallades en els convenis

Des del PSPV Morella han volgut deixar clar que la seua postura és la d’estar “sempre al costat de les entitats, facilitant que els diners arriben als qui mantenen viu el poble, tot i no compartir la gestió que està fent l’equip de govern”.

Els socialistes expliquem com “al plenari hem votat a favor per responsabilitat. Les entitats i associacions no tenen la culpa de la paràlisi de l’Ajuntament de Morella i necessiten els recursos ja”, afirma el portaveu socialista al consistori morellà Rhamsés Ripollés. No obstant això, “el vot favorable a la modificació va acompanyat d’una profunda preocupació per la realitat que destapa aquesta modificació: no donar el suport que necessiten i es mereixen, junt a retards injustificats”, expliquen l’endemà del plenari.

Els socialistes “facilitem la modificació de crèdit perquè les associacions cobren”, però denuncien que “moltes han perdut l’ajuda de 2024 i patiran rebaixes dràstiques el 2025”.

—L’exemple del Morella FC. Els socialistes posen com a exemple gràfic la situació del Morella FC, que pot ser extrapolable a altres entitats. El club de futbol passa de tenir en 2023, amb el govern socialista, un conveni de 7000€, a no tindre res signat en 2024 i el que es va aprovar ahir per a 2025 són uns 3.500€. “Recolzem que cobren, per descomptat, però no podem compartir que se’ls retalle ELS SOCIALISTES

NOVA ZONA D’ESBARJO. Al Polígon de Morella s’han plantat plantes que donaran ombra a l’estiu i deixaran sol a l’hivern, amb 37.619 euros d’una subvenció de l’IVACE per a polígons industrials.

—Una “tisorada real a les associacions”. El PSPV lamenta que aquesta injecció de diners arribe “tard i malament”. Denuncien que per a moltes entitats el 2024 ha sigut un “any perdut” en el qual l’ajuda ha desaparegut al no executar-se el conveni ni sumar-se a l’actual. “Però la situació s’agreuja amb la previsió per a 2025, on es consoliden retalls molt severs”.

el finançament a la meitat després d’haver-los deixat un any a zero, damunt amb mentides de que no es podien fer convenis”, assenyala Rhamsés Ripollés.

—“L’excusa del pressupost cau pel seu propi pes”. El ple d’ahir va servir també per demostrar la tesi del PSPV: la pròrroga del pressupost de 2023 no era un impediment real per no poder fer convenis.

“S’ha demostrat que, si hi ha voluntat política, es poden fer modificacions per generar els convenis. Si no ho han fet abans és perquè no han volgut, utilitzant la falta de comptes com a excusa i eliminant en molts dels casos l’any 24 de la col·laboració”, argumenten.

—“En contra de burocratitzar l’associacionisme”. Finalment, el PSPV ha alertat sobre la fórmu-

DESBROSSA. Una brigada dels Bombers de la Diputació ha fet tasques de mitigació de riscos per emergències al barranc de l’Hostal Nou. L’alcalde, Bernabé Sangüesa, denúncia “la gran quantitat d’escombraries que s’han trobat i que la brigada municipal s’harurà d’encarregar de retirar”

la triada per a alguns pagaments. Critiquen que, en lloc de mantenir el model de conveni, s’obligue entitats sense ànim de lucre a facturar serveis, una solució administrativa que “grinyola” i “complica la gestió del dia a dia” de les associacions.

“Seguirem recolzant qualsevol mesura que porte diners a les entitats, però no deixarem d’exigir que es recuperen les quanties originals i se’ls tracte amb la serietat que mereixen. Algunes entitats té tot el sentit que facturen els serveis que presten però altres, com són els clubs esportius, la fórmula més correcta és realitzar un conveni. No té sentit que en algunes entitats si que es face així i en altres, no. Una mostra més de l’arbitrarietat i la falta de compromís en el recolzament a les persones i associacions que mantenen viva l’activitat del nostre poble”, conclouen.

MORELLA INFORMA. El servei d’informació municipal renova la imatge per a unificar. la a WhatsApp i Telegram.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Gent & Vida.

FORCALL. La Mayoralía de Sant Antoni 2025 inicia la preparació de la confitura al Poliesportiu. Els deu majorals confien a arribar als 90 quilos en una jornada marcada per la tradició i el relleu generacional.

Tal com explica Sara Molinos, majoralessa de Sant Antoni 2025, “el més engorrós és tot això de remenar, evitar que es pegue, afegir el sucre i tornar a remenar una i altra vegada”. Amb aquesta primera sessió, Forcall entra de ple en el calendari preparatori de Sant Antoni.

Els Ports Ràdio premia els comerços de l’any durant l’acte central de la Festa del Comerç

Emmarcada en la campanya “Compra al teu poble”, el passat divendres es van atorgar els Premis Els Ports Ràdio al sector comerç, sent l’acte central de la Festa del Comerç. L’acte, presentat per Anna Querol, va estar presidit pels representants de les entitats que col·laboren en aquesta iniciativa. El president de l’empresa Comunicacions dels Ports, Poli Facundo, el vicepresident d’Asetmico, Julian Martínez i l’alcalde Bernabé Sangüesa, van coincidir en la importància d’aquest sector en la vitalitat dels nostres pobles.

—Bo i Fresc. El Premi empresa emprenedora va ser entregat en aquesta edició a Bo i Fresc. Regentat per Mihaela Bulie, aquest establiment ha transformat el que va ser un banc en una tenda de poble on trobar fruita i verdura fresca i tot el necessari per a la llar. Miha-

COMISSIÓ FESTES CASTELLFORT. Castellfort comptarà amb una nova comissió de festes per als pròxims dos anys. Els quinze membres que formen el grup han anunciat la seua constitució a través de les xarxes socials, on han expressat la seua voluntat de treballar “amb il·lusió i ganes per a preparar totes les festes i tradicions que ens uneixen al nostre poble, Castellfort”.

La nova comissió està integrada per Alberto Tosca, Laura Carreras, Laura Troncho, Sergi Roig, Manu Almeda, Belén Cazalilla, Rubén Castell, Marta Rodenas, Vanessa Troncho, Jordi Andreu, Eric Cruz, Elena Reina, Andrés

Els guardons de la XXIII Festa del Comerç han recaigut en Bo i Fresc, Forn El Pou, Pilar Pallarés, Montse Querol i Juan Milian.

ela Bulie va decidir fer de Morella la seua casa. Fa ja 23 anys que va deixar el seu país. Ací va començar netejant cases, però prompte el cuquet de la superació li va picar per arriscar-se i emprendre aquest negoci.

—Forn El Pou. El Premi disseny i innovació va recaure en el forn el Pou de Cinctorres. Oana Sonerio ha convertit aquest espai en un obrador obert, una cafeteria d’acollida i un punt essencial per a les tradicions i festes de la comarca.

—Pilar Pallarés. Els premi Els Ports Pilar a l’esforç i dedicació va ser per a Pilar Pallarés qui s’acaba de jubilar després de quaranta-dos anys al capdavant de ‘Pàgina 3’. El 24 d’octubre, el mateix dia que complia seixanta-cinc anys, va abaixar la persiana d’aquesta emblemàtica tenda de Morella.

Vernís, Javi Sorribes i Samuel Cruz, un grup de joves i amics que han decidit assumir l’organització de les celebracions patronals de 2026 i 2027. Els membres ja han començat a treballar en les primeres activitats festives, entre les quals destaquen la venda de la loteria de Nadal i la preparació de la Nit de Cap d’Any, que donarà inici al seu període de gestió.

Tots ells són veïns amb experiència en l’organització d’actes tradicionals, després d’haver format part de la majoralia de Sant Antoni 2025. Ara, amb noves idees i propostes, busquen consolidar unes festes patronals que siguen recordades per tot el poble.

HERBERS. Herbers ja té la barraca amanida des del passat dissabte per a la gran festa del foc que arribarà el 4 i 25 de gener. Malgrat ser una jornada de treball dur, també ho és de festa.

MUSICS D’OLOCAU. La Banda de Música de Cinctorres va viure aquest cap de setmana de Santa Cecília una jornada especialment emotiva amb la incorporació de dues noves integrants procedents d’Olocau del Rey: Ariadna Bogatoyu i Ainhoa Carceller. Les dues joves van rebre la tradicional “L” de benvinguda.

El director de la banda, Levi Ruí Bernat, ha subratllat lque “és la primera vegada que la banda incorpora joves d’Olocau del Rey, i per a nosaltres és un motiu d’alegria”, ha manifestat.

SANTA CECÍLIA

ISABEL SERRANO. El Forn de Dalt de Benassal va ser escenari aquest cap de setmana de la presentació de ‘Propósito de luz’, el nou llibre de la poetessa Isabel Serrano, una autora que manté una forta vinculació emocional amb la localitat. El poemari que recorre el paisatge interior i collectiu on Serrano hi transita amb sensibilitat entre el jo, el nosaltres i el món, trobant en la natura un mirall constant font de calma, d’impuls i de revelació. L’autora va explicar que els seus versos naixen precisament d’eixa “connexió profunda amb els ritmes naturals, amb la llum i amb allò que, sovint, només es pot dir des del silenci poètic”.

—Juan Milian. També va ser reconegut Juan Milián amb el Premi esforç i dedicació. La seua vida ha estat lligada al comerç. Els seus iaios a primers del segle passat ja van obrir una carnisseria a Forcall que els pares després traslladarien a Morella. Després d’aquest període a la carnisseria, ajudant a l’escorxador i en el transport de ramat, amb la seua dona Miriam fa ara 37 anys van obrir el bar-restaurant Vinatea, que ara, amb un altre concepte té continuïtat amb la seua filla i el seu gendre.  Milián també va ser un dels pioners dAsetmico.

—Montse Querol. El Premi empresa amb història va reconéixer a Montse Querol de l’Hotel Rei Don Jaime. Una història lligada a l’hostaleria des que els seus iaios, Quico i Leonila, van començar la saga d’hostalers en 1928 en la Fonda el Charleston. El seu fill, Wenceslao, transformaria aquesta fonda en l’Hotel Restaurant El Cid. Va ser allí, quan Montse als 14 anys va començar a treballar en aquest sector. Ella amb son germà, José Luis, i les seues parelles, Pilar i Dani, es van fer càrrec de la gestió d’aquest hotel en faltar el pare, però van anar un poquet més enllà, i a principis del 90 es van arriscar construint un

HUGO, NOU ALET. El Ple de l’Ajuntament de Morella ha aprovat el nomenament d’Hugo Adell com a nou alet de la marededeu de Vallivana per la Dena dels

nou hotel, més gran i més cèntric, L’hotel Rei Don Jaime. A la seua jubilació, els seus fills, Vanessa i Dani Adell, continuen el negoci familiar, allargant el lligam d’aquesta família amb el sector del comerç. Després del lliurament de guardons, la festa va continuar a La Llotja on l’associació d’empresaris havia preparat un vi d’honor amb productes del comerç de proximitat. També va ser el moment del sorteig de regals entre els assistents a l’acte. BDB Garmon, Daluan, Ajuntament, Bolíssim, Fiordo Polar, Comunicacions dels Ports i MMonfort Art, van fer contents a un grapat d’assistents que van tenir

la sort d’endur-se els seus obsequis. Quasi al final, la junta d’ASETMICO, va voler compartir amb els presents la menció especial que l’associació d’empresaris turístics de Morella i comarca acabe de rebre de la Generalitat en els Premis Turisme Comunitat Valenciana per la seua solidaritat i capacitat de reacció després de la Dana. La campanya “Compra al teu poble” continuarà fins a mitjan desembre. na setantena d’establiments ofereixen als seus clients butlletes de rasca que contenen dotzenes de regals com agraïment per contribuir al manteniment del comerç local.

MESTRE CANDEL. La banda de Morella, per Santa Cecília, ha viscut un cap de setmana de passacarrers, festa i diversió i el concert al Teatre Municipal, donant la benvinguda a Marc Sánchez i Ivana Mestre, les noves incorporacions i rebent de nou a Santi Ripollés, Inés Sebastià i Rocío Querol.

Castellons.

UNIÓ MUSICAL DE VILAFRANCA. La banda de Vilafranca dona la benvinguda a 9 membres pel dia de la patrona de la música. La celebració es donarà per conclosa el dissabte 29 de novembre a les 19.00 h al Parador de Vilafranca amb el tradicional concert de Santa Cecília.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 718. ÉPOCA II. DEL 28 AL 30 DE NOVIEMBRE DE 2025

LAS PINTURES RUPESTRES DE MORELLA LA VELLA

EN LOS ABRIGOS SITUADOS EN ESTA ZONA MUY CERCANA A MORELLA SE REPRESENTAN SOBRE TODO ESCENAS DE CAZA

Las pinturas rupestres de Morella la Vella son uno de los tesoros más valiosos del territorio en cuanto a arte y cultura se refiere. Se trata de un testimonio enmarcado dentro del arte levantino y contiene una de las principales escenas de caza, así como representaciones esquemáticas en sus abrigos. Además, en este paraje también se puede disfrutar de la extraordinaria naturaleza y el fascinante paisaje que lo rodea. Estas pinturas. junto con el resto hallado en la zona mediterránea son Patrimonio Mundial por la UNESCO desde el año 1998.

Las sierras calcáreas dels Ports albergan decenas de abrigos con representaciones pintadas de Arte Levantino. En conjunto, las sierras del norte de la provincia de Castellón suponen una de las áreas más densas e importantes del ciclo levantino, de toda la cuenca mediterránea de la Península Ibérica.

Algunos de estos abrigos castellonenses se encuentran dentro del catálogo del Arte Rupestre del Arco Mediterráneo (ARAM), declarado Patrimonio de la Humanidad en 1998. Ese "ARAM" recorre toda la fachada mediterránea desde los Pirineos hasta Andalucía oriental.

La cronología de estas expresiones artísticas oscila entre el 10.000 a.C. y la aparición de los primeros objetos de cobre (Calcolítico) en torno al 4.500 a.C para el llamado ciclo levantino, y desde el 5.000 a.C. hasta el 3.000 a.C. (correspondiendo con la Edad de los Metales) para el estilo esquemático.

Las pinturas halladas en Morella pertenecen al ciclo levantino. Se encuentran junto a la masía Morella la Vella, en una zona de sierra donde se alternan los cultivos de secano y el bosque mixto de encinas y pino negro.

Son de corte muy realista y, en general, expresan escenas de caza de diversas presas, siendo la cabra el animal más representado.

Las pinturas están repartidas entre las cuevas del Barranquet, del Llepús o Partició, la Coveta de la Cornisa, y las galerías Alta y del Roure, pero no todas son visitables.

JUNTO CON EL ESTO DE PINTURAS HALLADAS EN LA ZONA MEDITERRANEA, ESTÁN DECLARAS PATRIMONIO MUNDIAL

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

VIERNES 28 DE NOVIEMBRE 20:00

PREMIO MEMORIAL

ANNA PUIG

EXPOSICIÓN DEL IX CONCURSO DE FOTOGRAFÍA DE MONTAÑA

Lonja del Ajuntamiento

SÁBADO 29 DE NOVIEMBRE 17:30

EXPOSICIÓN

«DEL CIELO A LA TIERRA»

PRESENTACIÓN DE LA EXPOSICIÓN

CONJUNTA DE SUSANA GIL Y CONSTANTA ADRIANA LUNGU

Lonja del Ajuntamiento

“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

LA COCINA MÁS TRADICIONAL

La cocina de Morella se ha caracterizado, en los últimos años, por estar a la vanguardia de las últimas tendencias culinarias en restaurantes que tienen elaborados menús que han recibido reconocimientos tan prestigiosos como el BID Gourmand, también conocido como “las estrellas Michelín de Plata”. Pero de vez en cuando no hay que olvidar las tradiciones de toda la vida de las que parten, sirven de base o complementas las recetas más actuales.

Y es que en Morella late la vida en el campo, las masías, los cultivos, las ganaderías de vacuno, ovino y porcino, los pastos, la caza, una buena lumbre en la chimenea, un clima perfecto para las carnes y para airear los embutidos, un entorno lleno de riqueza en hierbas aromáticas, en setas, trufa, frutos secos, en la producción de miel y de la leche que permite conseguir los quesos, la inigualable cuajada de Morella, o el requesón para elaborar el flaó. Son, entre otros, los ingredientes que conviven en una cocina de orígenes medievales, marcada por el frío de los inviernos, una cocina de montaña transmitida de generación en generación.

Esta cocina de siempre tiene en la carne su máxima expresiónb. Carnes de ternera, de cordero, de cerdo, de caza como el jabalí, y las aves como gallina, codornices o la perdiz. La carne suele degustarse a la brasa, horneada y guisada, mezclada con especias, verduras, legumbres, almendras, hierbas aromáticas, setas…También es tradicional rellenarla o aromatizarla con trufa como es el caso del cordero relleno trufado, la gallina y el conejo trufados. Sin olvidar la carne de

aves escabechadas, y platos como la perdiz con col rellena, conejo con caracoles, manos de cerdo con salsa de almendras. Y de la carne se deriva todo un mundo de sabores como son los

embutidos. Jamón, longanizas, morcillas, chorizos, o el popular «bolo», una pieza redonda de sabor delicioso y que puede adquirirse en las carnicerías de la ciudad. Pero, sin duda, la cecina reina entre todos. Aroma,

Y TAMBIÉN...

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo considerado como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

TRADICIONAL DE MORELLA

color y sabor son los atributos de este embutido de pierna curada de vacuno, de toro, además de su tamaño, enormes piezas que cuelgan en las tiendas morellanas. Los embutidos son el entrante

Una mesa con embutidos, croquetas, cordero o “collà”.

OFICINA DE TURISMO . Con motivo de las obras, se ha trasladado provisionalmente al edificio contiguo, conocido como «CISE». Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

por excelencia, sumando los deliciosos quesos de oveja y cabra y las croquetas morellanas, realizadas con la carne de un buen caldo y envueltas en una oblea de pan ácimo, dándoles una forma triangular. Los caldos son otro de los ejes de la cocina tradicional. La olla o potaje, ollas masoveras, calderetas, y la sopa morellana, con buñuelos, la sopa de flan, de menudillos, de nueces o de tostones fritos con jamón. Las gachas o farinetes, migas, son otros de los platos que nos ha dejado la historia gastronómica, como el frito, conserva de carne y embutido de cerdo que crece en sabor y aroma guardado en aceite de oliva. Para despedir esta fiesta de la cultura está la repostería con el flaó y la cuajada, el “calmant”, una pócima mágica, además de otras delicias, que son otra historia.

Morella también conserva un calendario gastronómico, relacionado con tradiciones culturales y festivas. Entre otras especialidades, hay que destacar Les Pilotes de Nadal. Se trata de una albóndiga de tamaño mediano elaborada según costumbres familiares porque ninguna sabe igual, pero todas son un placer para los sentidos. Se realizan a base de miga de pan, jamón, queso, huevos, ajo…. Se degustan con un consistente caldo de carne y es tradición comerlas en Navidad y Carnaval.

Por otro lado, está el panoli, repostería que se elabora para la fiesta de San Antonio, pastas de manteca, aceite, aguardiente y confitura de calabaza. Para celebrar la Rogativa a Vallivana se bebe el Té de Rogativa, compuesto de té de roca y aguardiente y en Pascua se preparan y hornean sabrosas Roscas saladas. O las contundentes “pelotas” de Navidad...

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 14h y de 15 a 18h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18:30h. Domingo de 10 a 11:15 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

“TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

IVANA. La web turística morellaturistica.com ha incorporado recientemente un sistema híbrido para responder a las preguntas con una base de datos y con inteligencia artificial generativa. El nombre se ha escogido como uno de los más comunes en Morella, derivado de la patrona, Vallivana.

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN.

Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

PRISIÓN MEDIEVAL. De Martes a Sábado De 11h a 14h y de 16h a 18h. Domingo 11h-14h. Lunes cerrado

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Cerradas temporalmente para su acceso al interior.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento, un espacio con acceso libre y gratuito

—Morella.

Divendres 28 de novembre

16,30h. Actes del 25-N. “L’altra cara de la pantalla”. Violències masclistes en l’entorn digital. Sala del Justícia 20h. Entrega de premis del IX Concurs de fotografia de muntanya de Morella. Memorial Anna Puig Ortí. Llotja.

Dissabte 29 de novembre

17,30h. Presentació de l’exposició conjunta de les artistes Susana Gil Celma, de Cinctorres i de Constanta Adriana Lungu de Castelló. “Del Cielo a la Tierra”. Sala del Justícia.

Diumenge 30 de novembre

19h. Cinema al Teatre Municipal de Morella. “Nosaltres no ens matarem amb pistoles”. Dirigida per Maria Ripoll.

—Vilafranca.

Divendres 28 de novembre

18h. Festival poesia PERA. Video-poemes al voltant de l’obra de Maria Beneyto. Lectura de textos del Grup d’Escriptura Creativa de Vilafranca. Rifa d’obres amb recaptació per a l’Associació MEF2C

Dissabte 29 de novembre

11,30h. Festival poesia PERA.Presentació de ‘L’Antologia comentada de Maria Beneyto’ a càrrec de Manuel Valero poeta i professor de la Universitat de Saragossa i Ruth Sancho, escriptora i directora del festival PERA. Presentació de l’obra poètica de Pilar Verdú del Campo, poeta i directora del POLIMNIA 222. Saló Actes Casa Social. Presentació del fotollibre ‘Resident’ a càrrec de Gabriela Luce-

ro i Salvador Troncoso. Concert del trio Calima i micro-obert

12h. Concentració. “Embargament d’armes integral i trencament total de relacions amb Israel”. Estàtua de la Dona Treballadora.

19h. Concert de Santa Cecília de la Unió Musical de Vilafranca al Parador de Festes amb obres de Johannes Brahms i Richard Strauss.

Diumenge 30 de novembre

16h. Cinema a la Casa Social. Sessió infantil amb la pel·lícula “Ballerina”.

18h. Mosta de Teatre Reclam “Desaparezca de aquí” de Patricia Sornosa. Sala Carles Pons.

—Cinctorres.

Divendres 28 de novembre

18,30h. “Residents. Terra 2025. Residència artística a Cinctorres”. Taller de fotografia i brodat “Què habita de tú en les plantes?”

20h. Actes del 25-N. Concentració i lectura del manifest amb la col·laboració de l’escola i el SPAP. Porxos de l’Ajuntament.

Dissabte 29 de novembre

19h. “Residents. Terra 2025. Residència artística a Cinctorres”. Exposició Milaniza Montalvo i Jocelyne Rodríguez. Oficina de Turisme. 0h. Festa dels Quintos 2027. Actuació de ‘Grupo Five’. Local de festes de Cinctorres.

—Forcall.

Dissabte 29 de novembre

Vols construir poder popular i fomentar la cultura crítica a la comarca dels Ports?

12h. Vermut i presentació de l’associació ‘La Riscla’.

13h. Taller de cuina marroquina. 14,30h. Dinar popular

19h. Projecció del documental ‘La veu de les muntanyes’ a la Sala de la Vila de l’Ajuntament.

—Portell.

Diumenge 30 de novembre

10h. Taller de compostatge “Donar vida a la vida”. Activitat oberta a tot el poble. Sessió pràctica. Hotel/bar de Portell.

—La Pobla de Benifassà i Castell de Cabres

Dissabte 29 de novembre

10h. ‘Descobreix Els Ports’. Ruta per Castell de Cabres, Coratxà, El Boixar, Fredes, El Ballestar i la Pobla de Benifassà. Ruta de la Tinença.

—Benassal.

Dissabte 29 de novembre

11h. Master Class: Botes de Rebot Freestyler. A la pista poliesportiva de l’Escola.

- Activitats i gincana infantil “Entendre la història”. Aquestes activitats continuará diumenge 30/11 a la Plaça de l’Ajuntament.

16h. Ruta ciclista infantil, que inclourà berenar i jocs de tècnica organitzada pel Club Ciclista Alt Maestrat.

17h. Conferència sobre anàlisi espacial i innovació en big data a càrrec de Miquel Torta, enginyer forestar i consultor GIS & BI.

19h. Festa dels Kintos 2026, amb l’actuació del Showman del Serrucho, sopar i orquestra.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

EMILIO VICENTE COLOM TANCA ETAPA DESPRÉS DE 25 ANYS DE DEDICACIÓ VOLUNTÀRIA A LA PLAÇA DE BOUS DE VILAFRANCA

“Jo

ho

he

fet pel carinyo a la plaça i per respecte als nostres antepassats, que la van construir amb les seues mans”

Anna Querol.

Emilio Vicente Colom: 25 anys de dedicació voluntària a la plaça de bous de Vilafranca i després de dues dècades i mitja vetlant pel manteniment del recinte, Emilio Vicente reivindica el valor patrimonial de la plaça i rep el reconeixement del municipi per una tasca feta des de l’afecte i el compromís.

Emilio, com naix la seva afició pels bous i per la plaça de bous de Vilafranca?

Tot ve una mica mesclat. A casa meua ja hi havia tradició: el meu pare pertanyia a la banda de música de Vilafranca, i la banda acompanyava tots els actes que es feien a la plaça de bous. De xiquet, jo anava amb ell i allò em va anar marcant. Cada acte era especial, i la plaça sempre m’havia despertat un carinyo particular.

Amb els anys, ja de més major, em vaig adonar que l’afició no només era pel lloc, sinó també pel món dels bous. Vaig començar a introduir-m’hi, a entendre com funcionava tot, i la cosa va anar creixent fins que es va convertir en part de mi.

Quan comença exactament la seva vinculació activa amb la plaça?

Cap als anys 2000-2001. Va ser perquè feia falta un empleat per a una de les portes del rongle. M’ho van suggerir i hi vaig accedir encantat. Durant uns anys vaig estar treballant amb els altres companys i això em va donar l’oportunitat de familiaritzar-me amb tots els aspectes de la plaça: el funcionament intern, els esdeveniments, la seguretat, el tracte amb els animals… Tot aquell ambient em va anar atrapant encara més.

Esta plaça de bous abans havia sigut de propietat privada. Quin és el seu origen?

Sí, durant molts anys va ser una plaça privada. A l’època de la postguerra, parlem dels anys 1930 i següents, hi havia una afició enorme als bous. Els primers festejos es feien en llocs improvisats, en la plaça major, principalment, peròi sense garanties. La legislació va canviar i per a continuar tenint esdeveniments taurins un grup de veïns –entre ells el doctor Manuel Palomo i membres de la família Montfort,

de l’antiga empresa tèxtil– van decidir tirar endavant en la construcció d’una plaça reglamentària. La construcció va començar a finals de 1932 i en mig any la van alçar. Era una obra faraònica per a la Vilafranca d’aquell temps. Hi havia socis que posaven diners i terrenys, però també molts veïns que treballaven a jornal de vila o voluntàriament. Aquella unió va permetre construir la plaça que encara tenim avui, una estructura imponent per a un poble que llavors no arribava als 4.000 habitants, i que podia acollir fins a 7000 espectadors, entre les grades i la gent que podia estar dreta. El dia que es va inau-

gurar quasi estava completa. Ara, després de la separació a la que va obligar la Covid, s’ha quedat actualment en 2000 grades numerades. I com passa la plaça a mans de la Diputació?

Amb els anys, la plaça va anar quedant deteriorada. Al Club Taurino de Vilafranca –del qual jo era membre - vèiem clar que calia actuar. El poble no podia assumir la inversió necessària, que era enorme. Així que vam començar gestions amb la Diputació. Després de diversos anys de converses, la Diputació la va acabar comprant i el 2013 es va signar un conveni: la Diputació en seria la propietària

Emilio Vicente, en diferents moments a la plaça de bous

i l’Ajuntament en gestionaria l’ús i el manteniment anual seria compartit. Des d’aleshores, les millores han estat contínues: grades noves, reforma de l’enfermeria, taquilles, torils… Cada any, segons pressupost, es feia algun projecte.

I en quin moment vostè passa de ser col·laborador a ser, pràcticament, el responsable del manteniment?

Estan de regidor Víctor Tena, com ell savia que jo havia estat per ahí manejant el tema de portes, corrals, etc. em va proposar continuar ficat en les labors de cura i vigilància, ja amb la plaça en mans públiques. Jo tenia molta estima per l’espai i coneixia bé totes les necessitats tècniques. Sempre amb el permís de l’Ajuntament i comentant-ho amb qui tocava, vaig anar fent i proposant tot el que creia necessari perquè la plaça estiguera sempre a punt. He tingut total llibertat, especialment amb l’última alcaldessa, Sílvia Colom, que sempre ha confiat en mi. Molts veïns desconeixen que és un espai històric i singular. Vostè reclama més reconeixement?

Sí, i ho dic perquè ho he viscut. Molts vilafranquins no han vist mai la plaça per dins, i en canvi he ensenyat la plaça a anglesos, francesos, italians o visitants d’altres pobles, que quedaven meravellats. Per això vaig expressar en la meua carta de comiat que m’agradaria que es valorara més com a patrimoni. Igual que el poble dona importància a la pedra en sec, també la plaça té un valor arquitectònic i històric enorme.He fet moltes visites guiades, fins i tot enguany vaig haver de fer-ne tres seguides per grups de més de 25 persones, perquè no cabíem.

Tot i no ser una plaça tan gran com les de les capitals, ha acollit figures importants i fins i tot jonegades destacades.

Sí, la plaça ha viscut de tot. Aquest mateix estiu vam tindre una jonegada retransmesa per la televisió autonòmica. Això fa molta difusió, no només de la plaça, sinó del poble i de tota la comarca. A més, és un recinte polivalent: s’hi han fet concerts, orquestres, espectacles… Per mi és un orgull veure com s’aprofita.

A banda de la plaça, vostè també té moltes aficions: música, fotografia, belenisme…

Sí, moltes! A casa sempre hi ha hagut músics. Jo no vaig aprendre solfeig com tocaria, però per oïda he estat en diversos grups de música: l’orquestra Ciclades, Bluestar i altres formacions del poble. La Ciclades va ser la més seriosa; era joventut i ganes de fer coses. També m’agrada molt la fotografia, sobretot la taurina, però també de pobles, natura, neu… Publico molt a Facebook i tinc molts seguidors per això.

I el belenisme va ser una altra etapa: muntava belens grans, alguns de 12 o 14 metres quadrats. Ara ja no tinc espai, però he gaudit molt fent castells, casetes i escenes. Vostè va treballar molts anys a Marie Claire. Com ha viscut el tancament?

Amb molta tristesa. Vaig treballar-hi fins que vaig entrar en un dels primers EREs, fa cinc anys, i vaig poder jubilar-me. Però la desaparició de Marie Claire és un colp molt fort per al poble i per a

“Molts vilafranquins no han vist mai la plaça per dins, i en canvi he ensenyat la plaça a anglesos, francesos, italians o visitants d’altres pobles, que quedaven meravellats”.

la comarca. Quan passo pel davant, dona molta pena veure l’estat de la fàbrica. Ara que s’acosta l’hivern encara es nota més el buit. La gent s’ha buscat la vida com ha pogut, però és un colp difícil de pair.

I ho dic amb preocupació: aquestes coses porten a despoblament. S’hauria de tindre molt més en compte des d’instàncies superiors.

I ara, ja jubilat, què li ha aportat continuar vinculat a la plaça de bous?

Tot. M’ha donat vida. Durant la pandèmia, quan no es podia anar enlloc, jo tancava la porta de la plaça i m’hi passava 8 o 9 hores. Fent feines, ordenant, reparant… La meua dona fins i tot em pujava el dinar. La plaça m’ha acompanyat en aquesta etapa i m’ha permés continuar actiu i content.

L’Ajuntament, en el darrer plenari, li va fer un reconeixement públic després de 25 anys de dedicació, no?.

Sí, ho agraeixo molt. Jo ho he fet pel carinyo a la plaça i per respecte als nostres antepassats, que la van construir amb les seues mans.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El bienni 1891-1893 · Part V

Notícies curtes

Pep Querol. Historiador

Una altra bateria de notícies curtes. El Sexenni de 1892; cabòries eclesiàstiques; eleccions per a la Diputació; el nom de la plaça de la ex-Bassa del Poll; rebaixa d’impostos als militars de Sant Francesc; el toca-collons de l’Estat; i altres fines herbes.

Les Actes municipals són molt tacanyes en donar informacions sobre els Sexennis que afronta l’Ajuntament. Normalment s’obririen expedients a l’efecte, però per aquestes èpoques s’han perdut. Així és, 1892 tocava Sexenni, i és normal que a l’any anterior no se diguera res sobre l’Anunci, ja que era un acte espontani, no oficial, de cada barri inclús quadrilla d’amics. El 19 de maig de 1892, se comissionava a Miguel Virgos, Zacarías Gisbert, Juan Gasulla i el secretari «para que se encarguen del adorno de la fachada de la Casa Capitular y plazas públicas». No s’especifica però suposo que la seua tasca seria buscar algun artista que fera els dissenys. Si us fixeu, també era responsabilitat municipal adornar les places. El 7 de juliol s’acordava el «programa de fuegos artificiales», encarregat al pirotècnic José Badenes, al qual se li pagarien unes respectables 625 ptes, més o menys el que cobrava un metge l’any. El 4 d’agost s’informava que «La comisión de festejos del Ayuntamiento, manifestó que tenía ultimado el contrato para la construcción del corro en el que han de verificar las corridas de toros en los días veintinueve y treinta del presente mes, por la cantidad de quinientas pesetas, estando la construcció de dicha plaza a cargo de los carpinteros de la población». No se diu, però aquestes places efímeres, avui diríem «portàtils», s’instal·laven al placet de l’Estudi, l’espai més ampli que tenia el casc urbà. Avui dia muntar i desmuntar aquesta mena d’instal·lacions és relativament fàcil, però imagineu-vos aquelles estructures de fusta. Els bous se contractarien al ramader José Pallarès, de l’Anglesola, per 665 pessetes. El 7 de juliol, l’arxipreste dema-

Així és, 1892 tocava Sexenni, i és normal que a l’any anterior no se diguera res sobre l’Anunci, ja que era un acte espontani, no oficial, de cada barri inclús quadrilla d’amics.

nava poder dipositar «en los sótanos del Hospital las maderas y efectos que pertenecen a la Iglesia y cofradías, hasta que estas entidades adquieran un local a propósito», sense especificar on se guardaven abans ni perquè necessitaven aquesta ajuda.

El 9 de juny s’acordava millorar els emoluments del capellà resident a Vallivana. No era fàcil trobar algú que ocupara la plaça, com ja vam vore a l’anterior bienni, així que intentarien atreure candidats, «elevar a quinientas cuarenta y siete pesetas cincuenta céntimos la gratificación que de los fondos de Nuestra Señora de Vallivana se da al sacerdote que se halla encargado del referido Ermitorio». Ja feia alguns anys que havia finat Marcelo Borràs i «no se ha presentado sollicitud alguna para ocupar dicha vacante». S’insistiria en demanar al Bisbe que procurara l’ocupació del càrrec. Finalment, el 7 de juliol l’Ajuntament se congratulava que el Bisbe havia aconseguit trobar algun mossèn interessat, però per a desgràcia nostra no se diu el nom. Xiquet, no tenien sentit de la història aquella gent.

L’11 de setembre de 1892, tocava celebrar eleccions per a la Diputació. Se nomenarien presidents de les 3 meses electorals a Cristóbal Palos Antolí de la de l’Ajuntament; a Miguel Virgos Mezquita de la «Enseñanza de niños»; i Zacarías Gisbert Gasulla de la de l’Ensenyança de Sagales. En realitat els tocava pringar als tres tinents d’alcaldes, però s’excusarien, el primer per «atender al orden público de la población fuera de los colegios», el segon «por ser habitante de una de las masías de este término municipal distante dos horas del casco de la población», i el tercer per «asuntos particulares de gran interès».

Ui, me fa olor a «escaqueo». Ja hem comentat en algun moment la dessecació i eliminació de la Bassa del Poll, però de manera indirecta, ja que se parlava molt sobre la intenció d’omplir aquell espai vuit amb una font. Al final, les mesures sanitàries s’imposarien i forçarien la seua eliminació definitiva en algun moment de 1890, i que no podem precisar per la manca del llibre d’Actes d’aquell any, tal com comprendrem de l’acord pres l’11 de setembre de 1892, a la mateixa Acta vista, «desaparecida a consecuencia de las medidas sanitarias tomadas de dos años a esta parte, ha quedado constituida como una verdadera plaza, plantada ya de árboles y en cuyo medio se trata ya en la actualidad de levantar una fuente pública, la cual carece de nombre. Con el fin de evitar se bendice dicha plaza con nombres impropios de una población culta y coincidiendo en estos días la celebración del cuarto centenario del descubrimiento del Nuevo Mundo por el insigne Colón, la comisión que suscribe tiene el honor de proponer [...] tributar un obsequio a la memoria del ilustre genovés en su cuarto centenario, bautizando la plaza con el nombre de Colón». Ja sabeu el per què del seu nom tan curiós. Curiós perquè, òbviament, Cristòfol Colom no té cap relació amb Morella, ni tant sols tangencial. A Villores per exemple, no se van trencar el cap, anomenant-la Plaça de la Bassa, que era el més lògic que haguera passat a Morella. Jo crec que engrescats pels últims anys de dedicar carrers a personalitats històriques (Segura Barreda, Colomer, inclús a un viu, Zaporta...), se van tirar al monte. No hi havia ningú a la història de Morella per poder-li dedicar? Si algú de l’Ajuntament tenia dubtes se

callaria, ja que «aprueba en todas sus partes el preinserto dictamen por creer muy justos y merecidos cuantos obsequios se dispensen al gran Colón que por su talento e interpidez dio gloria y poder a nuestra España, entregando a su dominio un mundo desconocido». Decisió política, filla del nacionalisme liberal espanyol (construït sobre la idea de Castella). En realitat, Colom descobriria Amèrica per Castella (aquesta i Aragó eren dos Estats diferents, per entendre’ns, amb «Constitucions» diferents, que compartien Corona), un nou món vedat a nivell econòmic pels antics territoris de la Corona d’Aragó, on estava inserta Morella, fins el segle XVIII... però, en fi, ves i explica’ls-ho. A la mateixa Acta, molt prolífica, se comentava l’èxit del Sexenni, «se habían celebrado con el mayor orden y sin que se tuviera que lamentar el menor incidente desagradable, a pesar de la gran concurrencia de forasteros que hubo en los días 28, 29 y 30 del pasado Agosto». M’agradaria saber la quantitat de gent que acudiria per aquelles èpoques al Sexenni i poder comparar amb temps més actuals. Ves a saber, igual venia més gent en aquells anys que avui dia. La veritat és que estaven molt contents per l’actuació de la Guàrdia Civil, a qui li dedicarien «un voto de gracias [...] para la benemèrita guardia civil de este puesto». En aquella època patrullaven amb el fusell penjat al muscle, poca broma. Per armar gresca estaria la gent... Ja vam vore com a l’anterior bienni, donada la greu crisis econòmica que patia Espanya en general, la Guàrdia Civil, almenys del post de Morella Ciutat, intentaria estalviar-se l’impost de Consums, rebent carabasses d’un Ajuntament arruïnat, que necessitava cada pesseta

que podia recaptar per sobreviure. En aquest any del 1892 hi hauria algun intent més per aconseguir el mateix. El 27 d’octubre de 1892, se donava compte de la petició del «Teniente Coronel Jefe del destacamento y Comandante Militar de esta plaza para que a fin de mejorar en lo posible la aflictiva situación del soldado que por el elevado precio del garbanzo, tocino y carne se les suministran de las especies de inferior calidad comiendo por consiguiente un rancho de medianas condiciones, recabe de la Corporación municipal una rebaja en las tarifas de consumos de las especies expresadas que compensan los individuos de este destacamento». Seria bo saber exactament què vol dir «de medianas condiciones». A primera vista sembla ser que els ingredients siguen de segona categoria, és a dir, no és qüestió de quantitat (suficient), sinó de qualitat (insuficient). No és que els soldats destinats al Convent de Sant Francesc patisquen fam, o que estiguen menjant una quantitat de calories inferior a allò saludable. La queixa era que els ingredients d’allò que podríem anomenar com «olla morellana», o «olla del Maestrazgo», que avui dia poden oferir diversos restaurants morellans com plats típics del poble, no els agradava. Què fins, tu. La de morellans que desitjarien menjar en aquells anys un guisao de «medianas condiciones». En aquests casos l’Ajuntament sempre era molt diplomàtic, i s’emplaçaria a la següent sessió plenària per prendre una resolució després d’estudiar-lo. El 3 de novembre, se resoldria l’assumpte amb la sorpresa de qui escriu, ja que sembla afluixar la ma la municipalitat, «pueden reducirse a la mitad los derechos de tarifa que correspondan a los garbanzos y tocino que consuman solo y únicamente los soldados de este destacamento, cuyo beneficio lo disfrutarán por el espacio de seis meses contados desde primero de Noviembre». Apart d’aquesta limitació, s’exigiria al comandant militar un «estado demostrativo de los garbanzos y tocino que [...] consuma el destacamento». L’Ajuntament estava en una tessitura complicada. Hi havia el perill potencial que si els comptes no els quadraven a l’exèrcit, se la fotegueren a un altre lloc més propici. Avui dia no ens ho sem-

bla, però hi havia un pànic cerval que marxara el regiment Otumba d’ací, ja que la seua presència procurava uns ingressos econòmics, tant a nivell públic (hospital) com privat (negocis de tota mena) molt

impostos a tocateja. És que això de l’educació està sobrevalorada (ironia).

A l’Acta del 3 de novembre se designaria el representant de la Corporació al comiat de Vallivana,

importants. En un context de crisis econòmica, que no acabaven d’eixir del dèficit que patien feia gairebé una dècada, pensarien que cedir per un lloc, els procuraria guanyar per un altre. A la Guàrdia Civil els podien dir que no, ja que l’Estat no se podia permetre deixar cap territori sense vigilància, i com vorem al següent bienni (spoiler!), ni els Escolapis se salvarien de pagar els

Celebració italiana, La Ilustración Española y Americana, 8 de gener de 1892.

el dia 5, per retornar-la al Santuari, Zacarías Gisbert Gasulla, El 29 de desembre, segons Acta, se designaria el clavari de Sant Joan. En anteriors anys esperava que s’assenyalaren els de Sant Joan i Sant Miquel, si no no deia res, però per alguna raó aquests últims no solen constar. Com veig que en el futur ni uns ni altres, pos diré que enguany seria Manuel Aguilar

per Sant Joan. El 9 de febrer de 1893, hi hauria un relleu a l’alcaldia per ordre governamental. Un aspecte habitual en aquest sistema, encara que arribaria al seu paroxisme una vegada s’entra al segle XX. El problema que hi ha ací, és que, segons l’Acta el govern ficaria els nassos a la governabilitat municipal amb una Reial Ordre del Ministeri de la Governació del 31 de juny de 1892. I fins el febrer de l’any següent no se fa efectiva? La qüestió és que José Llisterri Pitarch seria substituït per Juan Gasulla Viñals, no sense polèmica, ja que a la mateixa Acta se manifesta una queixa de l’alcalde cessant pel procediment seguit. De fet, la situació era tan seria que, per ordre del president de la Sessió se tancarien «las puertas del salón». Ací la qüestió és que hi ha notícies contradictòries, ja que se parla d’una altra RO del 31 de gener de 1893 que nomena a Gasulla alcalde. Jo pregunto, i aquella de juny? La qüestió és que l’alcalde cessat faria una protesta que quedaria reflectida a l’Acta. Més que ressenyar la queixa de Llisterri, que evidencia tenir certa innocència de la bondat del sistema (dècades posteriors ningú se molestaria a protestar, era una situació acceptada amb resignació), m’agradaria mostrar eixa voluntat política de les elits governants, que passa per damunt de qualsevol persona per aconseguir els seus objectius, siguen reals o imaginaris. Tant Llisterri com Gasulla acudirien al notari per deixar constància dels seus drets i reclamacions. El tal notari seria Gaspar Jovaní, amb nom i cognoms il·lustres morellans que, segur que no m’equivoco, descendiria d’aquelles estirps glorioses, en un segle endogàmic, on les classes privilegiades ocupaven els principals càrrecs de la societat, per reproduir-se i continuar ocupant eixos principals càrrecs de la societat que ja havien ocupat els seus avantpassats. Vist en perspectiva, seria un fracàs, segons els seus pressupostos, de la Revolució Liberal. Però estic divagant i tampoc vull pegar palo al pobre Jovaní, que estaria al mig rebent foc creuat. Llisterri se rendiria finalment, no tenia eixida, donant «posesión del cargo de Alcalde [...] a D. Juan Gasulla Viñals». La veritat és que el govern se comportaria en aquest cas com un toca-collons, ja que no quedava tant per fer eleccions municipals (novembre). Pa què tant de jaleo, si al final Gasulla no seria alcalde al següent bienni?

Esports.

2-1

CF VILAFRANCA

El CF Vilafranca es retrobava amb la victòria després de superar al Benlloch ‘B’en un partit amb moltes baixes. La primera part va ser de clar domini del Vilafranca, marcant Gonzalo l’1 a 0 al minut 33 en un xut des de fora de l’àrea que se li colava per baix al porter visitant. Poc després Hamza va poder fer el segon del Vilafranca i una bona jugada per banda de Ferrán no trobava rematador. El Benlloch ‘B’ crearia poc perill a la primera part. Al descans, 1 a 0 a favor del Vilafranca. A la reanudació, el Benlloch ‘B’ va millorar creant perill en jugades ràpides que obligaven a Rubén a intervindre amb bones parades. Al minut 68, una errada defensiva local era aprofitada pel Benlloch ‘B’ per fer l’1 a 1. Al darrer quart d’hora el Vilafranca va anar a pel partit i Edo, que debutava aquesta temporada després d’haver estat lesionat marcava el 2-1 al minut 80.

BÀSQUET FEMENÍ

> JUNIOR (AUTONÒMICA)

· VALENCIA B. 109-22

CBF MORELLA

> INFANTILS (PREFERENT)

· CBF MORELLA 51-46 NOU BÀSQUET

> INFANTILS (1ª ZONAL)

· CB CASTELLÓN 12-52 CBF MORELLA

> ALEVINS (2ª ZONAL MASCULÍ)

· CB VINARÒS 52-12 CBF MORELLA

> BENJAMINS (PREFERENT)

· CBF MORELLA 15-19 VILA-REAL BC

PRÒXIMA JORNADA

· CE XERTCE CINCTORRÀ

Dissabte 29 a les 17h. 'Les Forques'. Xert

· ACD PEÑÍSCOLACF VILAFRANCA

Diumenge 30 a les 16h. 'Benedicto XIII'. Peñísco-

El

Cinctorrà

perd al Mig Ull contra el Peníscola amb tots els gols a la segona part

2-4

CE CINCTORRÀ ACD PEÑÍSCOLA

Rubén

Jesús Roda

Héctor

Mateu

Nicolás

Iker

Borja Hamza

Ferrán

Kevin Gonzalo

També van jugar Edo Bruno Ramón

Gols:

1-0 (33') Gonzalo 1-1 (68') 2-1 (80') Edo

VILAFRANCA

VILANOVA

XERT

VINROMÀ

PEÑÍSCOLA

LA POBLA T.

BENLLOCH 'B' ETURE CANET

ODISEA 'C' CINCTORRÀ

El partit del diumenge al Pla de Mig Ull va tindre 6 gols i tots ells arribaven a la segona part de l’encontre. Per part cinctorrana, Hugo Ferrer es quedava a soles davant del porter i el seu xut eixia fora per poc. Poc després Albert Palomo rematava de cap al travesser. A la primera part el Peníscola també comptava amb diverses ocasions de gol desbaratades per Dani amb bones parades. Al descans, empat a 0 al Pla de Mig Ull. A la segona part les coses començaven malament per al Cinctorrà ja que el Peníscola al minut 53 marcava el 0-1. Els visitants continuarien dominant i al minut 63 arribava el 0-2. El Cinctorrà reaccionava amb l’1 a 2 marcat per Pablo Viñals al minut 73, però un minut després el Peníscola marcava l’1 a 3. Els visitants al minut 86 marcaven l’1 a 4 que sentenciava totalment el partit i ja al final Albert Palomo marcava el 2-4 definitiu.

Dani

Marc Solsona

Hugo Piquer

Víctor

Guillem

Cristian

Hugo Ferrer

Gerard

Raúl Milián

Albert Palomo

Pablo Viñals

També van jugar

Aleix, Brian, Pepe i Quique.

Gols:

0-1 (53')

0-2 (63')

1-2 (73') Pablo

1-3 (74')

1-4 (86')

2-4 (90')Albert P.

Contundent derrota la patida pel CBF Morella júnior en la seua visita a l'Alqueria del Bàsquet de València. El conjunt local, el poderós València Bàsket guanyava per 10922.

En categoria infantil Preferent, el CBF Morella aconseguia guanyar a casa per 51-46 al Nou Bàsquet Castelló.

En infantil de primer any a la 1ª Zona, victòria del CBF Morella a Castelló superant al CB Castelló per 12-52. En la categoria aleví masculí, a la 2ª Zonal, el CBF Morella visitava Vinaròs perdent contra el CB Vinaròs per 5212.

Finalment, les benjamins a la Preferent caien derrotades al Centre Esportiu Jaume I de Morella per 15-19 contra el Vila-real BC.

PRÒXIMA

JORNADA

> JUNIOR ( AUTONÒMICA )

· CB Horta Godella - CBF Morella

Diumenge 30 a les 20h. Godella

ALEVINS (PREFERENT)

· CB Morvedre - CBF Morella

Diumenge 30 a les 10h. Sagunt

> ALEVINS (2ª ZONAL MASCULÍ)

· CBF Morella - Amics Castelló

Diumenge 30 a les 16h. Morella

> BENJAMINS (PREFERENT)

· CB Castellón - CBF Morella

Diumenge 30 a les 10h. Castelló

PRÒXIMA JORNADA

· MORELLA FCCE ROSSELL

Diumenge 30 a les 17h.

Camp 'Fàbrica de Giner'

Morella

CD ALMASSORA 'B' MORELLA FC

L’Almassora ‘B’ acaba derrotant al Morella amb tres gols a la segona part

FUTBOL BASE

> JUVENILS ( 3ª JUVENIL )

· R. ELS PORTS FC 'A' 1-1 CF ORPESA 'A'

Gol: Iván Ibáñez

· R. ELS PORTS FC 'B' 4-1 CF BORRIOL 'A'

Gols: Saúl (2), Pau Escuder i Rubén

> CADETS (1ª REGIONAL)

· CF PRIMER TOQUE 'C' 5-1 R. ELS PORTS FC

Gol: Iván

> INFANTILS (2ª REGIONAL)

· VINARÒS CF 'A' 3-1 R. ELS PORTS FC

Gol: Xavi

> ALEVINS (FASE CLASSIFICATÒRIA)

· BENICARLÓ BF 'B' 6-5 R. ELS PORTS FC 'A'

· CD VALL D'ALBA 'B' 9-5 R. ELS PORTS FC 'B'

'B'

VILA D'ONDA MORELLA

SAN PEDRO 'B'

ALQUERIES 'B' BORRIOL

rimera part amb un quart d’hora inicial de domini local però sense ocasions de gol. Poc a poc el Morella FC va anar despertant i fins al descans el domini seria altern. Els dos conjunts van comptar amb ocasions de gol i el Morella generava perill especialment en còrners. L’Almassora ‘B’ enviava un baló al travesser al minut 35 i l’àrbitre anul·laria un gol al Morella a poc per al descans. A la segona part el Morella va eixir bé al terreny de joc als primers minuts. Però l’Almassora ‘B’ al contraatac generava perill i al minut 69 arribava l’1 a 0 en una contra per banda esquerra. El Morella reaccionaria i al minut 75 comptaria amb una bona ocasió en un remat de cap d’Albert que eixia fora per poc. Ja amb defensa de 3 i bolcat totalment en atac el quadre morellà en un altra contra al minut 90 arribava el 2-0. De penal al temps afegit els locals marcaven el 3-0.

Javier

Pau Puig

Joan Ferrer

Pau Ferreres

Migue

Jordi Martí

Mario

Andreu Ortí

Albert

Guillem

Jordi Querol

També van jugar:

Pau Meseguer

Xavi

Manel

Andreu Serret

Gols:

1-0 (69')

2-0 (90')

3-0 (98') (p.)

FRONTENIS

El Club Frontenis Vilafranca descansava a la darrera jornada disputada al campionat de la 1ª Divisió Provincial. Al tractar-se d'una competició formada per 13 equips en cadascuna de les jornades descansa un equip. Els vilafranquins van guanyar per 1-2 a la canxa de l'Alcalatén al darrer partit disputat fins ara i tornaran a la competició aquest cap de setmana.

LLIGA 1ª PROVINCIAL PRÒXIMA JORNADA

La Risa 'B' - Vilafranca

Dissabte 29 a les 16,30h. Vall d'Uxó

PÀDEL

Cap de setmana amb resultats molt diferents per als equips de pàdel de la nostra comarca. Al grup A, el CP Vilafranca visitava la pista del CP Benassal amb clara victòria vilafranquina per 0-17, guanyant les tres partides. Al grup B, en canvi el CP Morella perdia a casa les tres partides contra el CP Xert aconseguint els visitants el resultat favorables per 0 punts a 17, resultat fruit de la victòria als tres enfrontaments.

LLIGA PÀDEL ACTIVA'M

PRÒXIMA JORNADA

Grup A

CP Vilafranca (descansa)

Grup B

CP Traiguera - CP Morella Dissabte 29 a les 10h. Pista de Traiguera

> BENJAMINS (FASE CLASSIFICATÒRIA)

· CF MORÓ 0-8 R.ELS PORTS FC 'A'

· CD VALL D'ALBA 'B' 7-3 R.ELS PORTS FC 'B'

> PREBENJAMINS (FASE CLASSIFICATÒRIA)

· R. ELS PORTS FC 0-3 CD VALL D'ALBA

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· CF Nou Sequiol 'B' - R. Els Ports 'A'

Dissabte 29 a les 15h. Castelló

· CF Nou Jove Cs - R. Els Ports 'B'

Dissabte 29 a les 17h. Castelló

> CADETS

· R.Els Ports FC - CD Onda 'A'

Dissabte 29 a les 12h. Vilafranca > INFANTILS

· CF Borriol - R.Els Ports FC

Diumenge 30 a les 10,30h. Borriol > ALEVINS

· Utd. Vinaròs 'B' - R.Els Ports FC 'A'

Dissabte 29 a les 10,15h. Vinaròs

· R.Els Ports FC 'B' - CD Benicàssim 'D'

Dissabte 29 a les 10,30h. Vilafranca

> BENJAMINS

· Utd. Vinaròs 'B' - R.Els Ports FC 'A'

Dissabte 29 a les 10,30h. Vinaròs

· Benicarló BF 'D' - R. Els Ports FC 'B'

Diumenge 30 a les 9,45h. Benicarló

> PREBENJAMINS

· CD Cabanes - R.Els Ports FC

Divendres 28 a les 19,30h. Cabanes

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

La Fulla del Camp dels Ports.

LA UNIÓ DENUNCIA L’ELIMINACIÓ D’AQUESTES AJUDES

Eliminen les ajudes d’enguany per al sector cunícola valencià

La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que la Conselleria d’Agricultura ha eliminat d’una plomada i sense cap justificació les ajudes d’enguany de suport al sector cunícola de la Comunitat Valenciana que estaven dotades amb un pressupost de 350.000 euros i demana que s’habiliten de nou.

El passat 21 de novembre es va publicar en el DOGV una resolució mitjançant la qual s’executa una retallada total del crèdit consignat en la línia pressupostària S1538, dotada amb 350.000 euros i destinada al suport al sector cunícola.

Aquest fet ha generat una profunda preocupació per part de LA UNIÓ, atés que només 17 dies abans -concretament el 4 de novembre- es va publicar també en el DOGV l’Ordre 12/2025, de 27 d’octubre, per la qual s’estableixen les bases reguladores per a les ajudes de minimis a les explotacions de cria de conills.

“Allò que, per coherència administrativa, hauria d’haver continuat amb la publicació de la convocatòria, ha derivat, en canvi, en la supressió íntegra del pressupost”, assenyala l’organització. A més, cal recordar que el projecte inicial de pressupost

de la Conselleria consignava únicament 200.000 euros per a aquesta línia, i va ser precisament durant el debat en Les Corts -amb el suport parlamentari del PP i VOX al Govern de la Generalitat- quan es va incrementar fins als 350.000 euros. “La incoherència entre el compromís adquirit en seu parlamentària i la resolució publicada posteriorment genera desconcert i falta de previsibilitat institucional”, assegura LA UNIÓ. Aquesta supressió de les ajudes arriba en un moment crític per al sector cunícola valencià, que es troba immers en un retrocés accelerat i necessita, més que mai, estabilitat, suport públic i una visió estratègica clara. El sector es troba en una regressió estructural molt greu. Entre 2018 i 2024 s’ha passat de 166 granges a només 90, una reducció del 45% de les explotacions. En aquest mateix període s’han perdut 36.000 places de conills i, en l’última dècada, la venda d’animals per a sacrifici ha disminuït en 3 milions, un 53%. Malgrat això, la caiguda del sacrifici en tones ha sigut només del 1,5%, la qual cosa indica una major eficiència de les explotacions que romanen actives. però també una major vulnerabilitat davant la volatilitat dels costos i la baixada del consum.

Els preus.

Patrocina

Els preus del Porcí. 20/11/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

€/kg (baixa 0,040 €)

€/kg (baixa 0,040 €)

Setmana 47 del 17/11 al 23/11

China (Min. Agricultura) 12/11/2025

Porc viu 1,534 €/kg ( baixa 0,017 €)

Garrí (Lechón) 2,959 €/kg ( baixa 0,043 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 19-11-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

€ (sense variació) 69,00 € (sense variació) 20/11/2025 36 € (sense variació) 7,48 €/kg (puja 0,030 €) 7,60 €/kg (puja 0,020 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 19-11-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,79 €/kg (regularització) 5,50 €/kg (regularització)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 20-11-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,37 €/kg (baixa 0,10 €)

1,42 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 18-11-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,88 €/kg (sense variació)

(Loncun) 19-11-25

2,70 €/kg (sense variació)

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Les Llunes.

5 desembre 28 novembre

20 desembre 11 desembre

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

1,8 / 7,8

1,7 / 5,2

2,5 / 6,7

4,1 / 8,4

2,7 / 9,8

3,3 / 7,6

0,6 / 4,8

2,8 / 8,2

1,8 / 8,9

1,7 / 8,8

0,2 / 4,0

2,3 / 6,6

J-0,7 / 4,7

-1,5 / 2,2

-0,3 / 3,7

1,8 / 5,8

1,9 / 7,2

0,6 / 4,7

-2,4 / 1,5

0,7 / 4,6

1,6 / 5,9

1,1 / 5,9

-2,5 / 1,2

-0,4 / 3,1

-0,7 / 7,3

-1,3 / 5,3

0,0 / 6,3

-2,5 / 8,2

-2,4 / 9,8

0,7 / 8,1

-2,2 / 4,7

-2,7 / 7,5

1,1 / 7,9

0,6 / 8,2

-2,3 / 3,4

-0,3 / 6,6

3,5 / 12,7

2,5 / 12,3

2,2 / 12,6

-3,3 / 15,2

-3,1 / 15,7

5,3 / 13,4

3,0 / 10,6

-2,4 / 13,7

0,6 / 15,2

0,7 / 14,0

2,9 / 10,8

2,8 / 12,4

6,0 / 14,2

6,2 / 12,4

6,5 / 13,7 3,4 / 16,1

3,3 / 16,4 7,3 / 14,6 4,8 / 11,6 6,6 / 15,1 3,9 / 16,1 4,9 / 14,9 4,7 / 11,7 7,3 / 13,8

3,1 / 8,2

2,6 / 6,8

3,6 / 7,4 4,9 / 10,3

4,0 / 11,1 4,4 / 9,3 1,4 / 6,5 4,3 / 8,9

5,3 / 10,3 2,7 / 10,2 1,3 / 5,6 3,3 / 7,6

2,2 / 6,8 1,3 / 4,4

2,6 / 5,8 4,2 / 8,4

4,6 / 9,4

3,2 / 6,9

0,3 / 5,2 3,1 / 7,4

4,5 / 7,9

3,4 / 7,0

0,3 / 3,2 2,2 / 5,8

“Novembre acabat, hivern començat”

ornades de ple hivern a la comarca dels Ports. El fred ha tardat en arribar però en aquesta segona quinzena de novembre ho ha fet amb virulència al nostre territori. De fet divendres passat va ser un dia dels més gèlids des de que hi ha registres al nostre territori a l’onzè mes de l’any. Temperatures que a molts dels pobles no van arribar ni als 2 graus i les mínimes van ser també baixes, d’entre 2 i 3 graus sota zero. Poc a poc l’ambient es va anar recuperant sobretot en les jornades de dissabte i diumenge però en la jornada de dimarts i dimecres el fred es va a tornar a presentar però en aquest cas acompanyat de vent. Cal destacar també que en la jornada de divendres passat a Vilafranca va fer el que es coneix com una arabogada de poca quantitat però que acompanyada

de les baixes temperatures van fer que els carrers es quedaven gelats i relliscós. El vent també ha estat protagonista a les darreres jornades bufant el Cerç amb gran intensitat. Han hagut jornades d’alerta taronja i també alerta groga a la comarca dels Ports en dies molt ventosos ací al nostre territori. Als propers dies s’esperen jornades assolellades i amb pujada de les temperatures tant en el cas de les mínimes com en el de les màximes. Segons les previsions també s’esperen lleugeres precipitacions en dies amb menor intensitat en els vents. Podrien ser jornades hivernals però un poc més agradables que les viscudes als darrers dies. Oratge típic de finals del mes de novembre on el sol serà protagonista i farà que la sensació de fred siga menor.

Tendència freda

La previsió de Lorenzo Boix.

Tindrem un cap de setmana en dues parts diferents; dissabte en mínimes entre els 2-6 graus en la majoria de les zones i alguna gelada dèbil en zones fondes, en rosades, boires i aigualeres. Màximes entre els 8-12 graus en general, en sol i ambient agradable a migdia. La matinada de Diumenge mos creuarà un front des del NW de la península, que pot deixar alguna pluja entre la segona part de la matinada i primera part del matí. En general, serien coses de poca entitat, entre els 3-7 litres en el millor dels casos, i al passar entrarà vent de Mestral deixant una jornada més hivernal, en màximes entre els 3-7 graus en general i sensació de fred acusada pel vent. Les mínimes les tindrem a ultimes hores, que serà quan entrarà més fred, encara que el vent no deixarà que baixen excessivament.

Encetarem setmana, mes i hivern meteorològic en un dilluns en el qual les mínimes rondaran els -1 a 3 graus i no baixaran més a causa del vent, en una jornada freda de nou, en sol però màximes que en la majoria dels casos quedaran entre els 5-9 graus. Potser dimarts pugen un poc les màximes, però tornaria a creuar-nos un front, que en aquest cas deixarà núvols i poc més, que de nou tornarà a portar un ambient més hivernal a partir de dimecres i la segona part de la setmana, en màximes entre els 3-7 graus i gelades de nit, que si amolle el vent poden ser prou generals.

Vilafranca es va despertar divendres passat amb la primera “saladeta” o “enfarinadeta” de la temporada. JUAN ANT. QUEROL