Setmanari Notícies (28/03/2025)

Ni en els somnis més ambiciosos, un xiquet de Vinaròs, hauria pogut imaginar-se actuar en 48 països, en quatre continents”

TIAN GOMBAU PORTA “EL TEATRE DE L’HOME DIBUIXAT” ARREU DEL MÓN

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

1643. MORELLA, DEL 28 DE MARÇ AL 3 D'ABRIL DE 2025.

El PP demana a Bernabé una “qüestió de confiança”

POLÈMICA A L’AJUNTAMENT DE MORELLA

El sou dels treballadors de l’empresa pública CISE queda en l’aire després de que els tres partits polítics no arriben a un acord al plenari de març

Els populars veuen “(des)govern” i tant PP com PSPV denuncien que “l’equip de govern va haver de retirar dos punts per presentar-los malament”

PRIMERA VICTÒRIA JUDICIAL DE LA PLANTILLA

Els treballadors de Marie Claire hauran de ser indemnitzats

La justícia condemna a Formen a indemnitzar a 11 treballadors

Pàgina 7. Poble a poble.

El pregó de la Magdalena, una gran trobada comarcal

Amb participació de Vilafranca, Sorita o del 55 Sexenni de Morella

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana. PLATA A LA COPA DEL MÓN. El fotògraf morellà David Gil aconsegueix la medalla de plata en la categoria de “Boda Documental” de la Copa del Món celebrada divendres passat a Quito, a l’Equador. DAVID GIL.

Pàgina 9. Gent&Vida.

Pàgina 8. Gent&Vida.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

TANT POPULARS COM SOCIALISTES VEUEN “DESGOVERN” EN L’EQUIP D’INDEPENDENTS PER MORELLA

El PP demana a Bernabé “una

El Partit Socialista i el Partit Popular “s’han unit en el darrer ple per evitar que el govern municipal aprove els diferents punts proposats en la sessió sense importar-los la seua transcendència”, segons explica l’equip de govern d’Independents per Morella, veient amb preocupació “el vot en contra de les transferències”, quina decisió “porta a que el CISE haja de suspendre pagaments tant de nòmines dels treballadors com factures de proveïdors, seguretat social, préstecs, factures de la llum”, pel que “a partir d’aquest moment tots els serveis que presta l’empresa municipal queden penjant d’un fil arran del bloqueig que ha imposat l’oposició al consistori”.

En aquest moment, expliquen des del consistori, “el Cise ja ha de fer front a pagaments com els de la Seguretat Social que si no es paguen comportaran un recàrrec per l’endarreriment, augmentant el deute existent. També augmentarà el deute i els interessos si no es poden pagar els venciments de tots els préstecs de totes les empreses municipals que actualment és inviable per la falta de tresoreria”.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangües, es mostra “indignat” amb aquesta decisió i explica que “partim d’una situació en juny de 2023 on heretem un Ajuntament governat pel PSOE que ens trobem totalment arruïnat amb molts més deutes i despeses que els ingressos que entren. Ens trobem en unes administracions que no ens paguen les despeses que el consistori ja ha assumit i pagat. En el cas de la Generalitat governada pel PP en fins a un milió d’euros de deute en l’Ajuntament de Morella en les darreres setmanes, i després de fer meravelles per poder pagar a la gent les seues nòmines, i a les empreses els serveis prestats, ara ens rematen amb aquest cop incomprensible que deixa enlaire tots els serveis municipals. La brigada, el poliesportiu, la comunicació, l’espai firal, l'inici de la temporada de piscines, el centre de dia... Més de 30 llocs de treball estan en joc en aquesta decisió. És incomprensible com es pot jugar en el sou de les persones”.

“El PSOE de Rhamsés Ripollés”, continuen explicant des d’Independents per Morella, “ha votat en

contra de què es sostinga econòmicament l’entramat d’empreses que va crear fa tres dècades i que actualment és imprescindible per al funcionament dels serveis municipals. Fins a l’any es 2019 finançava i pagava sense l’actual encàrrec que permet fer les transferències de crèdit i el sosteniment dels serveis, i ara sabent tot el que posa en risc amb la seua decisió, voten en contra sense pestanyejar castigant als treballadors de la casa i als proveïdors”.

—“La paralització municipal” és per “la falta de capacitat de l’alcade”, apunten els socialistes. Al respecte, des del PSPV expliquen com dijous “vam viure un ple on, una vegada més, es demostra la falta de gestió i projecte per al municipi de l’actual equip de govern dels 4 regidors i regidores d’Independents per Morella”.

Un ple on, continuen “vam tindre molts exemples de que l’equip de govern no fa les coses bé i ara veiem com Independents per Morella aboca acusacions infundades d’obstruir la labor municipal sobre el Grup Municipal Socialista que desmentim categòricament”.

En paraules dels socialistes, “proposen, en el mes de març, l’expedient per aprovar els encàrrecs al CISE pels serveis que presta per a este any 2025. La incapacitat i la negació de l’equip de govern per consensuar amb l’oposició els estudis per actualitzar totes les propostes, que estan de la legislatura passada, i que de fet es va comprometre l’alcalde a fer en un ple de l’any passat, no s’han realitzat. Lluny d’això sols

es plasmava un full amb una taula signada pel Conseller Delegat amb unes xifres que fins i tot no eren correctes”.

“No és l’oposició la responsable de la paralització municipal”, expliquen des del PSPV, “sinó la falta de capacitat de l’alcalde i l’equip de govern per buscar acords amb la resta de grups. El responsable que no s’haja pogut fer, per tant, és el govern, responsable d’elaborar-ho com toca, no l’oposició com és el grup municipal socialista. Demagògic i mesquí utilitzar als treballadors i treballadores per tapar el que no han fet”.

A més, des de les files socialistes es queixen que “l’equip de govern

va haver de retirar dos punts per presentar-los malament. Este fet no és nou. Amb l’equip de govern actual, dels 4 regidors i regidores d’independents per Morella, està passant en nombrosos plenaris. És fa mal, fins i tot expliquen coses que no són, s’han de retirar i es va repetint sense avançar”

També “vam veure com es pretenia aprovar un assumpte important com la nova ordenança del Centre de Dia on es proposa pujar el preu a les 3 places privades que tenim, d’entre més de 800 i més de 3000€ l’any, segons els casos, mentre està totalment paralitzada l’ampliació del Centre que nosaltres vam deixar amb el projecte enlles-

ALTRES PUNTS DE L’ORDRE DEL DIA DEL PLE ORDINARI DE MARÇ DE L’AJUNTAMENT

Ix a concurs el quiosc de la Plaça

El ple ordinari del mes de març va deixar aprovats menys punts dels que es van denegar o deixar pendents d’aprovació per a altre plenari. La sessió començava amb l’informe de l’alcaldia, on, entre altres qüestions, malgrat el que s’havia dit en el plenari anterior, es va donar a conèixer que l’alcaldia finalment sí que s’ha reunit amb els responsables de l’empresa promotora del Cluster del Maestrazgo i de la línia de Molt Alta Tensió que travessarà per Portell i Cinctorres arribant al terme de Morella per evacuar l’energia dels parcs del Maestrazgo de Terol per la subestació de Fraixemeno. En aquest apartat també es va donar a conéixer que s’havia tret a concurs la gestió del quiosc de la plaça de Colon per un període de deu anys, i que s’està ultimant ara les basses per a traure a concurs, un altre cop, la gestió del bar-restaurant de Vallivana, ja que l’empresa a la qual li l’havien adjudicat fa poc més d’un any ha marxat sobtadament deixant deutes i destrosses.

A continuació, es van aprovar bonificacions de l’impost de construccions i instal·lacions a un habitatge d’Ortells, i per unanimitat les basses per al concurs de cartells del XV Quinquenni de Xiva.

El següent punt a tractar va ser l’ordenança fiscal per a regular la taxa

Una imatge del ple ordinari de març de l’Ajuntament de Morella.

“una qüestió de confiança”

tit. És a dir, es pretén castigar a les persones i famílies que haurien de comptar amb una plaça pública”.

Des del PSPV, asseguren com “ja els vam traslladar en diverses reunions que no compartíem este plantejament, que no era el nostre i, més allà d’aconseguir que les ajudes del Carnet d’Or foren del 30% en lloc del 20%, com van proposar, no podem estar d’acord ni facilitar este tipus d’aprovacions que van en contra d’un servei que hem impulsat i que és fonamental per al benestar del nostre poble”.

Per tant, conclouen els socialistes, “el bloqueig de l’ajuntament del que parla Independents per Morella no és per l’oposició, sinó, des de

fa mesos, per l’actual govern”. Des d’Independents per Morella expliquen que “el PP de Jesús Ortí ha votat en contra de poder pagar a pesar de que continua ofegant a l’Ajuntament amb el deute que la Generalitat acumula en algunes partides des de fa més d’un any com és el pagament del conviure en l'obra del Colomer Zurita amb un deute de 226.000 euros, també es deu l’ajuda del PACES amb 100.000 euros, l’ajuda de polígons industrials amb 180.000 euros, 60.000 euros de despoblament del 2024, 60.000 euros de l’ajuda pel Sexenni, o 46.000 euros dels serveis educatius del 2024. Tampoc han arribat els diners promesos

Segons els socialistes, “el bloqueig de l’ajuntament del que parlen des d’Independents per Morella no és per l’oposició, sinó, des de fa mesos, per l’actual govern”.

per les ajudes de la DANA que ens van dir que ens ingressarien al gener, el que són 200.000 euros”.

—L’alcalde “acusa al PP de Morella per encobrir la seua falta de professionalitat”. Front a aquestes acusacions, des del PP, no han dubtat en contestar mitjançant un comunicat on es queixen de “les informacions tendencioses i malintencionades fetes per part de la força política que sustenta el (des) govern de Morella” on recorden que “Bernabé va rebre els vots del PP per administrar l’ajuntament de forma diferent a com ho havia fet el PSPV durant 32 anys, no va ser un xec en blanc”.

per lloguer d’escúters per a persones amb mobilitat reduïda, però la proposta de l’equip de govern es va haver de retirar per a refer-la i presentar-la en altre plenari, ja que no es podia considerar taxa aquest preu públic com van fer notar des de l’oposició.

Tampoc va prosperar la proposta per a apujar el preu públic per la prestació dels serveis del Centre de Dia per a les places no concertades i altres servicis.

També va haver de ser retirat l’expedient per aprovar la concessió del servei municipal d’autocaravanes. En aquest cas els grups es van mostrar d’acord en el fet que s’adjuntara a la documentació plànols que clarificaren l’accés als veïns que ara no es contemplaven per evitar problemes en un futur. Es va acordar per part de tots tornar a portar el punt a aprovació en altre plenari quan s’haja completat aquesta documentació.

El darrer punt en l’ordre del dia, era la moció presentada pel grup socialista per a defensar el grau mitjà de Formació Professional que s’està impartint en l’IES Els Ports i atendre les peticions de Millora formativa que ha fet el centre. La moció va ser aprovada amb els vots a favor de socialistes i Independents per Morella i l’abstenció del grup popular.

A més, apunten com “el PP de Morella ve votant el mateix a este punt des de 2019, tant durant el govern del PSPV, com l’any passat ja en Bernabé Sangüesa com alcalde. I el motiu sempre és el mateix: la llei obliga a demostrar que la gestió de serveis públics des del CISE en lloc que directament des de l’ajuntament ha de ser sostenible i eficient. Això no ho acreditava el PSPV i tampoc Bernabé que, ni l’any passat ni tampoc abans ahir, va aportar ninguna contestació a este punt”. A més, expliquen que “el dèficit de l’any passat, sent any de Sexenni on van haver ingressos excepcionals va arribar fina a la xifra de 315.5782”. En el ple de dijous, “van quedar preguntes i dubtes en les xifres, que en el cas del Centre de Día són contradictòries, sense contestar per part de l’alcalde”. “Per tant”, continuen, “qui és responsable de seguir fent el mateix que feia el

seu antic partit quan governaven l’ajuntament de Morella, i de no saber contestar als dubtes i exigències legals que no es complien en el punt ressenyat, és l’alcalde, ja que el PP porta dient i votant exactament el mateix almenys des de fa 6 anys de forma ininterrompuda”. Apunten que Sangüesa és “el mateix alcalde que l’any passat, 2024, portave sense molestar-se en analitzar, les mateixes xifres de dèficit dels serveis que el PSPV en 2019, sense tindre en compte l’increment del costos laborals o dels béns arrossegats durant els últims anys. Exactament com feien Rhamsés i el PSPV” i “el mateix alcalde que va tindre que retirar el punt de l’Ordenança pel nou servei d’scooters per turistes al estar mal elaborat i tindre importants errades” o “el mateix alcalde que va perdre la votació per l’ordenança fiscal del Centre de Dia, on pretenia incrementar el cost de les tarifes fins un 33,73% en les places no cofinançades, o un 26,6% en serveis addicionals com el físio, el menjar per portar o el taller de memòria, sense tindre en compte a l’hora de valorar el cost del servei, que en total arriba fins a , segons les seves xifres, uns 301.000, i que la Generalitat ho finança en 308.000, i que a més tampoc compta amb l’Informe Tècnic-Econòmic preceptiu signat per la Secretària-Interventora” Des del PP, conclouen que “l’alcalde, en lloc d’acusar al PP de Morella per encobrir la seua falta de professionalitat, de complir en la legalitat, i de complir en la paraula donada de fer les coses diferents a com ho feien els seus antics companys del PSPV quan governaven, el que deuria de fer presentar una qüestió de confiança”.

Finalment, des de l’equip de govern d'Independents, asseguren que faran “tot el que estiga en la seua mà per assegurar les nòmines i pagament de factures, però la majoria del ple té l'última decisió. Per aquest motiu es convocarà una junta de portaveus urgent per instar als dos grups de l'oposició a no castigar als treballadors ni a les empreses que ens presten els seus serveis. Pel moment l’equip de govern i els responsables de CISE ja s’han reunit amb els representants sindicals per explicar-los la situació i els possibles efectes de la votació”.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Opinió.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Tendèndia al

F.Mezquita Broch

Des de sempre la tendència al privilegi ha estat una constant en la societat en general. Tots sabem que el privilegi és senzillament l'avantatge d'una persona o d'un grup social entre la resta, en el conjunt de la societat, de qualsevol país com el nostre.

Des del principi de la història, sempre s'ha hagut de lluitar per aconseguir la igualtat, perquè la desigualtat és allò que s'ha desenvolupat de manera natural, en riquesa, en poder, en drets, i això ha estat protagonitzat per grups socials, per gent armada, per persones amb influència i poder, la qual cosa ha anat produint-se al llarg dels anys. Els grans reptes de la història humana, els que hem estudiat en les aules, els que s'han divulgat de manera natural, s'han donat com esdeveniments naturals que s'han succeït com una pluja divina. Els emperadors, els papes, els reis, han anat imposant el seu poder sobre el conjunt de la societat i uns grups socials reduïts s'han beneficiat sobre el conjunt nombrós i majoritari de la societat. Estaments privilegiats com la noblesa i l'església. En Espanya, en el tema de les eleccions, en un principi no votava quasi ningú per decidir temes i assumptes que ens concernien a tots en conjunt, eren els caps polítics i religiosos que ho imposaven des dels parlaments corporatius o la trona. Més endavant a finals del segle dinou, es va aconseguir que votaren tots els homes majors de vint-i-cinc anys, i en la Segona República es va arribar al sufragi universal complet pel qual van poder votar homes i dones majors d'edat, però això va ser en part el resultat de lluites constants entre diferents partits, de vagues i manifestacions de sindicats, de morts i ferits durant anys. Però hem d'assenyalar que l'actual dret a votar, no va sorgir de manera espontània de la naturalesa humana, sinó que va haver d'arrancar-se de quall dels que ens governaven i la part de la societat que els recolzava. No ho oblidem.

Igual passa amb els drets humans, en la declaració universal que es va aprovar a l'inici de la Revolució francesa, entre altres, la llibertat, igualtat i fraternitat.

Des del principi de la història, sempre s’ha hagut de lluitar per aconseguir la igualtat, perquè la desigualtat és allò que s’ha desenvolupat de manera natural.

Això que estem veient actualment que les persones poden disposar lliurement de la seua voluntat o de què totes les persones són iguals davant de la llei, és un fet molt recent, nou. L'esclavatge existeix des del principi del món civilitzat, el mon romà es va fer gran per la força de treball dels esclaus, però això en

al privilegi

el món occidental dura fins el segle dinou, en Espanya mateix.

Sabeu la lluita que ha hagut per a que allò tan abominable que una persona no siga objecte de mercaderia per una altra? El seu alliberament total és recent, una part de la població encara pensa en secret que la llibertat no hauria de ser igual per a tots.

Fins el Concili Vaticà II, a principis dels seixanta, l'església catòlica pensava que ella era l'única religió vàlida, que les altres religions no tenien el mateix valor, que gaudia d'un privilegi diví. Va ser una situació que va permetre la pràctica de molts abusos,

de l'existència de la Inquisició, de discriminacions, d'expulsions del propi país. De falta de llibertat en el pensament, de la negació de la igualtat. Això ho hem viscut els que ens ha tocat viure durant el franquisme. Les persones van haver de lluitar per a que hi haguera un sistema de vida, de política que permetés pensar i posar en pràctica que hi hagués altres maneres de pensar. Durant segles gran part de la societat van haver de remar a contracorrent, espontàniament no va sorgir la idea de què tothom pogués pensar lliurement sobre el tema religiós. Sembla un tema inimaginable.

També passa en l'educació, en què els col·legis privats, per distingir-se, han aconseguit l'ajuda de l'Estat, per subvencionar aquesta distinció amb l'excusa de la llibertat d'ensenyament.

Podríem parlar d'altres drets generals que ens concerneixen a tothom, en els quals una majoria de la societat, potser els més dèbils econòmicament, han hagut de lluitar sempre a contracorrent per aconseguir viure en una societat lliure, sense privilegi. Els que han governat, els que de manera còmplice han imposat les seues idees religioses o polítiques per la força ho han fet des de el principi de la història, ha hagut per tant una tendència al privilegi, a la desigualtat, a l'avantatge com una manera natural de procedir. Aquell que ha aparegut demanant, per exemple, la igualtat l'han perseguit com si fos un principi fora de lloc, perjudicial, contra natura.

Actualment mostrem la nostra perplexitat per tants anys de lluita, per la resistència durant segles i segles a que les persones foren iguals i lliures. No podem imaginar-nos que un tema tan evident actualment haja tardat tant anys a manifestar-se en les lleis i la vida quotidiana. Sembla que s'ha tardat fins que s'ha trobat una altra manera subtil, de buidar de contingut llibertat i igualtat.

Pol.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

VILAFRANCA

BALANÇ TURÍSTIC. Al ple ordinari de març celebrat a Vilafranca, la regidora de Turisme de l’Ajuntament, Cristina Albert informava del balanç turístic al municipi en l’any 2024.

En la nova oficina de turisme, posada en marxa l’any 2023, s’ha atès a molts visitants que han arribat a Vilafranca amb la intenció de conèixer el poble i les seues opcions lúdiques i esportives.

La Regidoria de Turisme va intentar contractar als mesos d’estiu un nou in-

formador o informadora turístic, cosa que finalment no va ser possible si bé es compta actualment amb 2 persones treballant a l’Oficina de Turisme.

També es fa un bon balanç del servei de bicicletes elèctriques posat en marxa des de l’Oficina de Turisme a finals de l’any 2023.

Les visites guiades han baixat respecte a l’any anterior, si bé els ponts del darrer trimestre de 2024 meteorològicament parlant no van ajudar gens en

l’afluència turística a Vilafranca. Les noves visites guiades temàtiques amb el títol ‘Violència i Misteri a Vilafranca’ han comptat amb gran acceptació i s’han tingut que anar programant periòdicament ja que es van iniciar amb motiu del Festival Xilòfag.

A més, l’Oficina de Turisme de Vilafranca ha renovat les diferents acreditacions de qualitat que ja ostentava des de anys enrere.

Finalment es parlava del mapa realit-

zat a la ruta de la pedra en sec, concretament a la de ‘Les Virtuts’ que permet conèixer de forma didàctica aquest itinerari que ofereix el Museu de la Pedra en Sec.

Un balanç que va ser portat al ple i que comptava amb el vist i plau del PP des d’on s’apuntava que es poden realitzar algunes millores respecte al servei de les bicicletes elèctriques, quedant d’acord els dos grups polítics en estudiar-les per millorar el servei.

El ministre d’Indústria Jordi Hereu presidirà la Gala Premis PERIFÈRIC

TAMBÉ ESTÀ CONFIRMADA LA PRESÈNCIA DE XIMO PUIG, AMBAIXADOR PERMANENT DE L’ESTAT DAVANT L’OCDE

El ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha confirmat als organitzadors dels Premis PERIFÈRIC que assistirà i presidirà la Gran Gala d’entrega de guardons i diplomes que es celebrarà el pròxim dijous 10 d’abril, al teatre de la Lira Ampostina (18 hores). A quinze dies de l’esdeveniment, ja hi ha 390 persones que han confirmat la seua presència (l’espai té una capacitat de poc més de 500 butaques).

“Estem molt agraïts de rebre aquest suport per part d’un alt representant del govern de l’Estat”, comenten Josep Maria Arasa, del Grup Ebre Media, i Francesc Puig, de Comunicacions dels Ports, per acabar afegint que “aquest suport materialitza un dels objectius centrals que ens havíem marcat: visualitzar el gran potencial econòmic de la cruïlla de Catalunya, el País

Valencià i l’Aragó”. “Tot plegat ens responsabilitza, també com a mitjans de comunicació, a seguir creant espais de cooperació”, concloïen.

A la Gran Gala també han confirmat la seua presència l’Embaixador Permanent de l’Estat davant l’OCDE, Ximo Puig, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i la presidenta de la Fundación Cultura de Paz, Ana Barrero, ja que durant l’acte es reconeixerà a títol pòstum la figura de Federico Mayor Zaragoza, president del Comitè d’Honor dels Premis.

També estan confirmats alts càrrecs del Govern de la Generalitat, vint-i-un alcaldes, diputats de Castelló, Tarragona i Terol, representants de la societat civil (universitat, patronal i sindicats), bona part dels membres del Jurat i tots i

cadascun dels 48 guanyadors dels premis comarcals; a més d’altres finalistes i candidats, ja que a més dels guardons també es repartiran dos-cents diplomes. Menció especial mereixen les més de vint marques d’empreses i comerços que oferiran, en acabar la gala, la Primera Mostra de Productes d’Ilercavònia. Es podran degustar exquisits productes gastronòmics quilòmetre zero, provinents dels 114 municipis que sumen les Terres de l’Ebre, el Matarranya, els dos Maestrat, i els Ports. Això serà durant el networking final. Els Premis Perifèric reconeixen projectes innovadors en cultura, societat i art dins de vuit comarques de diferents províncies. Promouen el retrobament d’un espai històric que existia ja a la primera Edat de Ferro, conegut com l’antiga Ilercavònia. Estan dirigits als 300.000 habitants dels 114 municipis d’aquest territori entre tres comunitats autònomes.

RUTA DE LABORDETA.

El llegat de José Antonio Labordeta continua viu, i al Maestrazgo volen garantir que així siga durant molts anys més. Per aconseguir-ho, s’ha creat una ruta que recorre els llocs que el cantautor i polític va visitar durant el seu cèlebre programa “Un país en la mochila”, que va començar precisament en aquesta comarca. El projecte, impulsat per l’Associació per al Desenvolupament del Maestrazgo (ADEMA), es va presentar dijous passat a l’Hostal La Trucha de Villarluengo i també s’ha donat a conéixer aquesta setmana a Saragossa per

atraure visitants de la ciutat. La iniciativa consta de dos fases: d’una banda, s’han establit punts de segellat de passaport en establiments agroalimentaris locals, afavorint així el consum de productes del territori. D’altra banda, s’ha creat una web interactiva que recull informació sobre Labordeta, la seua música i una proposta d’Escape Tour amb jocs i pistes relacionades amb el patrimoni i les tradicions locals. Aquest projecte compta amb el suport de la Comarca del Maestrazgo, la Diputació Provincial de Terol, la Fundació José Antonio Labordeta i diversos establiments col·laboradors.

ACABA L’OBRA. Finalitza l’obra de reparació del mur de contenció de l’esplanada de l’Espai Firal. El mur s’ha realitzat amb la tècnica de pedra en sec, reforços amb formigó i punts de drenatges.

MÉS INFORMACIÓ DE BENASSAL. Benassal compta des de fa uns dies amb un nou canal d’informació municipal mitjançant l’aplicació anomenada “eÁgora” que permetrà oferir als veïns i veïnes certes informacions de manera més eficaç, segons s’apunta des del consistori benassalenc. L’app es centrarà especialment en tot allò relacionat amb l’agenda d’activitats que s’ofereixen al municipi.

Una aplicació que a més, permet als usuaris poder compartir informacions amb l’Ajuntament al voltant d’incidències que es puguen produir al poble o enquestes. Els veïns i veïnes, a banda de rebre la informació munici-

pal, també podran publicar informacions que puguen ser d’interès.

A més, l’Ajuntament de Benassal de cara a l’estiu pretén oferir alguns dels serveis mitjançant aquesta nova aplicació d’informació municipal. Una nova eina que des del consistori creuen pot ser de gran utilitat per a les persones que estiguen registrades.

Gràcies a l’aplicació eÁgora, l’Ajuntament de Benassal vol arribar als usuaris d’una forma ràpida i directa per a que qüestions com l’agenda d’activitats puga ser consultada amb més facilitat que amb altres canals de comunicació.

CONCURS DE DISSENY. El Centre FPA

Els Ports trau a concurs la creació del seu logotip, el termini està obert fins al 30 d’abril i el premi està valorat en 200 euros. Una oportunitat única per a dissenyadors i creatius de la zona, amb un premi de 200 euros per a la proposta guanyadora, tal i com explica el seu director, Bruno Montserrat. Aquest centre es dedica a oferir formació i suport educatiu a persones adultes, ajudant-les a millorar les seves competències laborals, socials i personals. Amb una àmplia oferta de cursos, el Centre proporciona un espai d’aprenentatge accessible a tots els que desitgen continuar la seua educació o millorar les seues habilitats.

Una altra de les peculiaritats del Centre FPA és que tot i estar ja a meitat de curs, les persones interessades encara es poden inscriure.

Els treballadors de Marie Claire hauran de ser indemnitzats

El jutjat social de Castelló ja ha resolt les demandes presentades per un grup de treballadors de Marie Claire condemnant a Formen a indemnitzar a 11 treballadors per acomiadament improcedent, així com a pagar les nòmines pendents, que inclouen salaris endarrerits i una indemnització per acomiadament de 33 dies i 24 mensualitats.

La plantilla de Marie Claire ha aconseguit una important victòria judicial contra l’empresa Formen. El jutjat ha dictaminat a favor d’11 treballadors que havien demandat a l’empresa per acomiadament improcedent i falta de pagament dels seus salaris. La sentència obliga a Formen a indemnitzar als treballadors amb una compensació per acomiadament improcedent (33 dies i 24 mensualitats) i a abonar els salaris pendents, que sumen diversos mesos d’impagaments. A més, la sentència decreta l’extinció

PALANQUES

laboral d’aquests treballadors des del 20 de març, anul·lant l’intent de Formen d’acomiadar-los el 30 de març sota causes objectives. Aquesta resolució afecta a un grup de la plantilla que van treballar entre juliol i setembre, abans que Formen prengués el control de l’empresa. Aquests treballadors són els que més temps porten sense cobrar, acumulant fins a set mesos de salaris impagats. Si Formen

no executa la sentència, el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) assumirà una part de la indemnització (fins a quatre mesos de retard en els pagaments), i la resta de la quantitat pendent s’intentarà recuperar mitjançant l’embargament de maquinària de l’empresa, segons va informar el comité d’empresa. També s’invalida la carta d’acomiadament enviada per Formen als treballadors, que anunciava l’extin-

Els treballadors es van concentrar recentment a les portes de la fàbrica

ció dels contractes el 30 de març. La magistrada va considerar que les raons presentades per l’empresa no eren vàlides i que els treballadors tenen dret a rebre les indemnitzacions corresponents, així com els salaris endarrerits i interessos de demora.

D’altra banda, la sentència reforça la responsabilitat compartida de Formen i Marie Claire en el pagament d’aquests salaris, ja que es va demostrar que totes dues parts van incomplir les seues obligacions laborals. L’administrador concursal de l’empresa també va negar que Formen estigués realment en una situació d’insolvència, desmentint les raons de l’empresa, com l’embargament dels seus comptes. Encara que es va bloquejar un dels comptes, el saldo era de només 8,70 euros, la qual cosa contradiu la justificació de l’empresa. A més, l’empresa tampoc va abonar els 3 milions d’euros per a saldar els deutes quan se li  va autoritzar la venda de la fàbrica. Per tot això i més, s’insta a totes dues parts a abonar les quantitats que els toque, els sous pendents i rescindeix la relació laboral dels 11 treballadors amb Formen, obligant en aquest a l’abonament d’una indemnització per acomiadament improcedent.

ART RUPESTRE. Els carrers de Palanques són, des d’aquest hivern, l’escenari d’una exposició fixa que a través de diferents panells ens traslladen al passat d’aquells primers pobladors d’aquest territori que deixaren la seva empremta en diverses coves i abrics de la zona en forma de pintures quin conjunt està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat. A través de diferents panells informatius, dissenyats per l’empresa de la comarca Arc Estudi, la ruta dona a conèixer les pintures rupestres que guarda aquest municipi d’una manera diferent, integrant aquesta part de la historia en el paisatge urbà. Els cingles que guarden el testimoni d’aquells primers pobladors contenen pintures rupestres

amb imatges naturalistes i escenes de caça. En aquestes pintures també es poden observar objectes com cistelles o vaixelles així com animals ferits amb fletxes. Van ser descobertes en 1988 i va ser l’arqueòleg valencià Norbert Mesado i Oliver l’encarregat d’estudiar-les. Ell va descriure figures rupestres úniques com un caçador sostenint una serp o un enorme porc senglar. Aquestes imatges es poden veure ara en diferents panells instal·lats als carrers de Palanques a manera d’exposició fixa. Si bé les pintures es poden visitar amb un guia de tant en tant, d’aquesta manera el coneixement d’aquest llegat que guarda el terme de Palanques es fa més accessible a tot el mon, i suposa un al·licient més per passejar descobrint aquest bonic poble a la riera del Bergantes. PRIMERA VICTÒRIA JUDICIAL FRONT A L’ACOMIADAMENT

Gent & Vida.

MALÚ BLASCO REB EL “PALMIRA PLA PECHOABIERTO”. El PSPV de Castelló ha lliurat aquest dijous a Benicarló els guardons de la quarta edició dels Premis Palmira Pla Pechovierto, una iniciativa que es consolida com un referent en la promoció del feminisme a la província i que ha comptat amb la presència de la secretària general dels socialistes valencians, Diana Morant.

En la categoria individual, el reconeixement ha recaigut en Malú Blasco Querol, per la seua destacada trajectòria en defensa dels drets de les dones i la igualtat. El jurat ha valorat la trajectòria

de Blasco com a militant de base i regidora del PSPV a Morella, erigint-se com una figura clau en la lluita per la igualtat de gènere a la comarca amb l’impuls d’iniciatives com el Pla d’Igualtat Municipal i col·laborant activament amb el Grup de Dones dels Ports i altres col·lectius feministes. En la categoria col·lectiva, s’ha premiat l’Associació Cultural Mènades d’Irta de Peníscola per la seua intensa trajectòria en la defensa dels drets de les dones i la igualtat. Creada el 2012 per Ruth Castell i Balma Bengochea, aquesta entitat va nàixer amb l’objectiu de promoure el benestar femení a través de la dansa del ventre i la sororitat.

David Gil, plata a la Copa del Món de fotografia a Equador

EN LA CATEGORIA DE “BODES DOCUMENTALS”

El morellà David Gil ha aconseguit la medalla en la categoria “Bodes documentals” en la Copa del Món celebrada a Quito (l’Equador). La Federació Espanyola de Fotògrafs i Professionals de la Imatge (FEPFI) va incloure Gil en la candidatura nacional, sent aquesta la primera vegada que participava en aquest prestigós certamen. David Gil ha viscut la cerimònia des de Morella, donat que s’ha retransmès en directe arreu del món i encara està assimilant el que ha passat. “Ha sigut increïble, encara estic assimilant-ho... és algo que no me podia ni arribar a imaginar, i ara pos estem ahí”, ha explicat emocionat el fotògraf.

Pel que fa a la classificació per seleccions, Espanya ha acabat tercera en el rànquing, aconseguint un total de cinc metalls. El paper de la candidatura espanyola ha

estat excel·lent. La delegació nacional s’ha endut el tercer lloc de la classificació amb cinc metalls: dos ors per a Merche Llobera i Antonio Aragó, en les categories de natura-

lesa-vida silvestre i fotoperiodisme respectivament; la plata de David Gil en bodes documentals; i dos bronzes per a Cristóbal Serrano, en les categories de naturalesa-vi-

Un autorretrat de David Gil.

DAVID GIL.

da silvestre i naturalesa-paisatge. Cal destacar que la candidatura espanyola estava formada per 30 fotografies, i la puntuació de cadascun d’aquests fotògrafs en les seues respectives categories es va sumar al marcador general de l’equip espanyol. La competència ha estat ferotge, ja que els millors fotògrafs del món han lluitat pel mateix objectiu.

David Gil assegura que té “fotografies tècnicament millors” i, si haguera hagut d’escollir-ne una ell mateix, “potser n’hauria triat una altra”. Tot i això, és cert que aquesta imatge ha tingut un gran recorregut i nombrosos reconeixements. David Gil està vivint un moment dolç en la seua trajectòria professional. La medalla de plata en la Copa del Món és el seu màxim reconeixement fins ara, però no és l’únic. A l’octubre va guanyar el Premi Internacional Luces de Granada en la categoria de “Gràfic”. A més, ha obtingut diverses nominacions destacades, com la de fotògraf de l’any en el col·lectiu “Fotògrafs de Bodes Espanya”, finalitzant en el top-10 en una de les categories. També va ser nominat a millor fotografia per part de la FEPFI l’any passat i a fotògraf revelació en Inspiration Photographers.

“REFLEXOS DE SOLIDARITAT”. Amb motiu del Dia d’Europa 2025, la Generalitat Valenciana, a través de la Direcció General de Fons Europeus i Sector Públic, llança un concurs de fotografia dirigit als joves de la Comunitat Valenciana. Sota el lema ‘Reflexos de Solidaritat’, el certamen busca promoure els valors de la Unió Europea, destacant la importància de la solidaritat i el sentiment de pertinença a aquest espai comú. Els participants han d’enviar una imatge digital que reflecteixi com els valors europeus impacten a la nostra regió, acompanyada d’una breu frase explicativa. El termini d’inscripció finalitza el 25 d’abril de 2025, i els guanyadors rebran premis institucionals. Les fotografies premiades es donaran a conèixer el 2 de maig, i el lliurament de premis serà el 9 de maig, Dia d’Europa. Per a més detalls, poden consultar la web dels Fons Europeus de la Conselleria d’Hisenda i Economia. DIA D’EUROPA// La Generalitat obre la convocatòria del concurs de fotografia sota el lema “reflexes de solidaritat”.

HOMENATGE A ADAM RAGA. Aquest diumenge 30 de març, Morella acollirà un acte d’homenatge al pilot de trial Ádam Raga organitzat pel Motor Club Morella. L’esdeveniment tindrà lloc a les 12.00 hores a l’aparcament de l’Alameda, on es reuniran familiars, amics i aficionats per reconèixer la trajectòria esportiva d’aquest destacat esportista.

Ádam Raga, natural d’Ulldecona (Terres de l’Ebre), és un referent en el món del trial, amb nombrosos títols mundials i un ampli palmarès que l’ha consolidat com una de les figures més destacades d’aquest esport. Entre

els seus principals èxits destaquen dos campionats del món de trial outdoor (2005 i 2006) i quatre campionats mundials de trial indoor, a més de nombrosos podis i victòries internacionals que el situen com un dels grans noms de la història del trial.

L’acte pretén retre-li un merescut homenatge per la seua dedicació i els èxits aconseguits al llarg de la seua carrera. Des de l’organització conviden tota la ciutadania a participar en aquest esdeveniment especial per mostrar el seu suport i admiració a un esportista que ha portat el nom del trial del territori arreu del món.

DIMONIS MORELLA A MAGDALENA. El grup de Dimonis de Morella ha participat activament en les festes de la Magdalena. El dimecres, junt a la colla de Dimonis de la Plana, van oferir un correfoc amb eixida des de la plaça Maria Agustina.

Segons Javier Ortí, membre dels dimonis de Morella, “tots els anys col·laborem amb els Dimonis de la Plana en les festes que organitzen”. Una vintena “dels nostres dimonis van sumar pólvora i espurnes per fer xalar als que es van arrimar a gaudir del correfoc”.

Però no va ser aquest l’únic acte al qual han estat convidats. Des del passat diumenge, quasi tots els

dies han col·laborat amb les despertades. Diumenge van participar “en la desperta de l’eixida de la Magdalena” i que, en general, “sempre hi ha algú de la colla de Morella col·laborant en aquests actes”.

Aquesta participació no és excepcional, ja que la colla de Dimonis és molt festera i no rebutgen la possibilitat de gaudir del que més els agrada.

La salut d’aquesta formació és actualment molt bona, i en són una cinquantena els membres que en formen part. El futur està assegurat donat que “actualment els Dimonis de Morella està format per unes 50 persones i hi ha assegurat un relleu generacional”.

CASTELLÓ DE LA PLANA

El pregó de la Magdalena esdevé una gran trobada comarcal

El primer cap de setmana de Magdalena ha sigut una gran trobada comarcal. Molts veïns de pobles del nord de la província s’han trobat a Castelló en les festes de la capital de la Plana. El pregó, fins i tot, va ser una bona mostra de folklore i tradicions dels nostres pobles.

Des de primeres hores de la vesprada els tons de la gaita i del tabal es deixaven sentir pel recorregut acompanyant a moltes de les nostres danses. No van estar totes ni molt menys, però en van baixar més que en altres ocasions.

Els que no solen faltar són els guerrers de la Todolella, i al seu pas els aplaudiments acompanyaven aquesta ancestral dansa que aquesta menudeta població ha sabut mantenir amb el treball i decisió de tot el poble.

Sorita va tornar a mostrar part del seu folklore. Feia deu anys que no tenien representació en aquest

acte que enceta les festes a la capital de la província.

També va estar representada Vilafranca amb la seua jota amb la

rondalla i grup de ball del poble. Esperada era la presència dels Torneros de Morella. Onze dels torneros i torneres del 55 Sexenni

Una “foto de familia” del 55 Sexenni a Castelló

van desfilar i saltar pels carrers de Castelló.

Morella, que no sol tenir representació en aquest acte en anys ordinaris, en aquest any postsexennal aportava altres dos elements. La Dansa de les Gitanetes del gremi de la Joventut i part del quadre d’Heroïnes Bíbliques amb els seus atributs i els seus espectaculars vestits: la Reina Esther, Judith, Jael, Betsabé i Sara, representades per Joana Milian, Abril Prats, Angela Martínez, Gema Escribano i Lucía Pitarch. Al quadre li faltaven totes les pastoretes i David amb el cap de Goliat.

Les comarques veïnes de l’Alt Maestrat també van mostrar part del llegat que conserven en els seus costums i tradicions.

Benassal, per exemple, va portar als “Dansants”, un ball que s’ha recuperat durant la Festa de l’Ajo d’enguany després de més de cent anys perdut. Recuperat a través de testimonis orals, partitures, descripcions literàries i, fins i tot, imatges supervivents a un segle de letargia i oblit, i agafant com a model els Dansants de Forcall. El pregó de la Magdalena va ser una gran mostra costumista de tota la província, on les comarques dels Ports i l’Alt Maestrat van estar d’allò més representades enguany.

BENASSAL. Els balls tradicionals de #Benassal han sigut protagonistes del Pregó de les festes de la Magdalena de Castelló.

SORITA. Les Gitanetes i els dansants de Sorita han participat enguany de les festes de la Magdalena 2025.

VILAFRANCA. Vilafranca ha estat representada al Pregó de la Magdalena de Castelló pel Grup de Rondalla i Ball.

El Notícies dels estudiants.

Amb el “Projecte Papallones”, l’escola de Vilafranca pretén fomentar la igualtat, el respecte i la inclusió

CEIP Blasc d’Alagó de Vilafranca

El CEIP en Blasc d’Alagó de Vilafranca organitza el projecte Papallones, inspirat en el llibre Nerea, Martina y el latido de las mariposas. Aquesta obra naix d’una història de violència vicària i narra la història de Nerea i Martina, dues xiquetes que es transformen en papallones i aprenen valors humans a través de les seues experiències amb altres personatges.

Així, l’escola de Vilafranca prepara una activitat vinculada a aquest projecte i a aquesta lectura el dia 25 de cada mes, tot i que en aquesta ocasió ha tingut lloc el dia 26. Per fer-ho, utilitzen un animal que apareix al llibre per representar un valor. En aquesta proposta, l’encarregat d’organitzar i dinamitzar l’activitat ha estat el curs de 4t de primària, que ha treballat el valor de la igualtat amb la figura de l’abella.

L’alumnat de quart ha passat per les diferents classes per explicar l’activitat i repartir els materials

necessaris: una plantilla d’abella, cartolina groga i negra i dos escurapipes. Cada classe, dividint-se en dos grups ha creat la seua abella. Aquesta divisió havia de ser segons les característiques físiques dels components, per exemple, xics i

xiques, alts i baixos, ulls clars i ulls foscos, etc. L’objectiu era reflexionar sobre la diversitat i evidenciar que, tot i les diferències físiques, totes les persones tenen el mateix valor.

Així, aquest dimecres tots els alumnes s’han reunit al pati de l’escola per col·locar les seues abelles en un gran rusc de la igualtat que ha creat la classe de quart. Cada classe ha presentat les seues abe-

lles i ha explicat els criteris que han utilitzat per crear els grups. Finalment, s’ha completat l’eixam amb totes les abelles creades, simbolitzant que la igualtat i la unió preval més enllà de les diferències.

Diverses imatges del projecte

Amb aquesta activitat, l’escola de Vilafranca busca fomentar la igualtat entre els alumnes, promovent valors de respecte i inclusió mitjançant una experiència didàctica i participativa.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 685. ÉPOCA II. DEL 28 AL 30 DE MARZO DE 2025

EL CAMPEÓN DEL MUNDO DE TRIAL, «ESCALA» MORELLA

EL PILOTO ADAM RAGA HA HECHO HISTORIA EN EL MUNDO DEL MOTOR SOBRE DOS RUEDAS

Este fin de semana, Morella ofrece una razón más para visitarla: el domingo 30 de marzo, la ciudad acogerá un homenaje al legendario piloto de trial Ádam Raga. El evento se celebrará a las 12.00 horas en el aparcamiento de la Alameda, un entorno perfecto para disfrutar del ambiente festivo y rendir tributo a uno de los máximos referentes del mundo del motor.

Ádam Raga, natural de la cercana localidad de Ulldecona (Tarragona), es una figura destacada en el universo del trial y uno de los pilotos más laureados de la historia de este deporte.

Raga se aficionó desde bien pequeño al mundo de las motos y con tan solo seis años, debutó en su primer trial en el desafío Mecatecno de Martorellas. A partir de ese momento, Raga empezó a repartir sus horas de escuela con las de competición oficial.

En 1995, gana el campeonato cadete de Cataluña de trial y dos años después el campeonato de España. En 1998, A partir de ese momento, Raga empieza a consolidarse como una joven promesa en España y que se afianzaría en los siguientes años con la consecución del Campeonato del Mundo en el 2000.

Su impresionante palmarés in-

ESTE FIN DE SEMANA MORELLA LE HOMENAJEA CON UNA EXHIBICIÓN EN EL PÁRQUING DE LA ALAMEDA

cluye hasta dos campeonatos mundiales de trial outdoor (2005 y 2006) y cuatro campeonatos del mundo de trial indoor. A lo largo de su trayectoria, ha sido uno de los principales rivales de Toni Bou y ha mantenido una presencia constante en la élite del trial mundial, sumando innumerables podios y victorias internacionales. Su talento, entrega y espíritu competitivo le han convertido en una leyenda del motor.

Durante gran parte de su carrera, Raga compitió con motocicletas Gas Gas, una reconocida marca especializada en motos de trial con sede en Salt (Girona). Su colabora-

ción con esta firma fue clave en el desarrollo de modelos innovadores que le permitieron alcanzar el éxito en las competiciones más exigentes del mundo.

El homenaje será una oportunitat única para conocer de cerca a este campeón del mundo del triar, ver una espectacular exhibición y disfrutar de anécdotas sobre su trayectoria, compartiendo un momento especial en un fin de semana ideal para visitar Morella.

Aprovecha la ocasión para descubrir los encantos de esta histórica ciudad amurallada, famosa por su rica gastronomía, sus calles empedradas y su imponente castillo. Este domingo, la cultura, la historia y también el deporte más emocionante se unirán en un homenaje al campeón del mundo del motor que promete ser totalmente inolvidable.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

DOMINGO 13 DE MARZO 12.00H HOMENAJE

A ADAM RAGA

Y COLOQUIO

Parquing de la Alameda

SEMANA SANTA. Una temporada ideal para volver a Morella es durante la Pascua. Las temperaturas primaverales invitan a salir al monte a comerse la mona, hacer los primeros paseos sin guantes y bufanda o disfrutar de las tradiciones. Morella, sobretodo, tiene una peculiar procesión de Jueves Santo, en la que los cofrades llevan en sus manos los "misterios", es decir, objectos relacionados con la pasión y muerte de Jesucristo.

PRIMAVERA. Después de las lluvias de estas semanas, se prevén unas primeras semanas de primavera espectaculares en Morella. Las temperaturas, aunque no se puede descartar la llegada de la nieve, tienden a subir conforme van pasando los días y es una época ideal para salir al campo a disfrutar de la naturaleza, que estará en breve en plena floración.

LA GASTRONOMIA DE MORELLA,

TRES RESTAURANTES HAN RECIBIDO UNA «ESTRELLA MICHELÍN DE PLATA» Y UNO DE ELLOS,

La gastronomía morellana vuelve a estar de enhorabuena. Este mes de marzo tres restaurantes emblemáticos de la ciudad han renovado el prestigioso distintivo Bib Gourmand de la guía Michelin -también conocidos como las «Estrellas Michelín de Plata», mientras que el restaurante Daluan ha sumado también un Sol de la guía Repsol a sus reconocimientos.

El auditorio Manuel de Falla de Granada acogió esta semana la ceremonia de entrega de los galardones Bib Gourmand 2025, un distintivo que reconoce aquellos restaurantes que destacan por ofrecer una experiencia gastronómica de gran calidad a un precio razonable.

Entre los aproximadamente 200 establecimientos galardonados de toda España, tres de ellos se encuentran en Morella: El Mesón del Pastor, Daluan y Vinatea. Raquel Ferrer, del Mesón del Pastor, y Àngela Milian, del restaurante Vinatea, fueron las encargadas de recoger la certificación de la «estrella de plata» Michelin, una distinción que consiguen renovar desde hace nada más y nada menos que doce años, manteniendo temporada tras temporada el nivel y la excelencia en sus propuestas culinarias que hacen las delicias de los foodies i los amantes de la gastronomia.

El restaurante Vinatea destaca

por su cocina que fusiona tradición e innovación, utilizando productos locales y de temporada. La chef Àngela Milián crea recetas que combinan productos autóctonos con un toque innovador, ofreciendo menús estacionales que sorprenden a los comensales.

El Mesón del Pastor apuesta por una cocina que fusiona recetas tradicionales con toques de innovación. Su carta incluye platos basados en recetas antiguas y propuestas creativas, con un destacado protagonismo de las carnes de caza y las elaboraciones a la parrilla de leña. El restaurante es especialmente conocido por sus jornadas gastronómicas dedicadas a las setas y la trufa. El restaurante Daluan ofrece una cocina tradicional de Morella interpretada con una mirada contemporánea. Con productos como la trufa, la oliva o el queso, su chef Avelino Ramon ha conseguido fusionar la cocina local con una presentación moderna. El Daluan es reconocido por su menú de temporada protagonizado por la trufa, además de destacar por su servicio profesional y una cuidada selección de vinos.

El restaurante Daluan no solo ha renovado su Bib Gourmand, sino que también ha sumado simultáneamente un Sol de la guía Repsol, un reconocimiento que valora la calidad del producto, una cocina coherente y en constante evolución, un servicio profesional y atento y una cuidada selección de vinos.

La entrega de los Soles Repsol tuvo lugar esta semana en el teatro Guimerá de Santa Cruz de Tenerife, en Canarias, donde Avelino Ramon y

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

MORELLA, EN LO MÁS ALTO

ELLOS,

ADEMÁS,

HA SIDO RECONOCIDO CON UN «SOL» DE LA G UIA REPSOL

Jovita Amela, responsables del Daluan, recogieron con orgullo este importante galardón. Este premio refuerza la posición del restaurante morellano como un referente gastronómico en la comarca de Els Ports y en toda la Comunidad Valenciana.

Estos múltiples reconocimientos de los restaurantes morellanos no solo ponen en valor el talento y la dedicación de los equipos de estos restaurantes, sino que tam-

A la izquierta, Avelino y Jovita, del restaurante Daluan.

A bajo, Àngela Milian y Raquel Ferrer, de los restaurantes Vinatea y Mesón del Pastor respectivamente.

bién consolidan a Morella como un destino gastronómico de referencia. Con una oferta que combina tradición e innovación, la ciudad atrae cada vez más visitantes que buscan disfrutar de su rica cocina y excelente oferta enológica.

La gastronomía se convierte, así, en un elemento fundamental para potenciar el turismo en la ciudad, reforzando la posición de Morella como un lugar imprescindible para los amantes de la buena mesa.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de la ciudad de Morella, siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 18.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella Diumenge 30

12’00h- Homenatge a Adam Raga. Xerrada Col.loqui i dinar de germanor. Parking del Passeig de l’Alameda

—Cinctorres

Dissabte 29

12’30h. Ruta Urbana.

Cinctorres des del segle XIII

—Vilafranca

Exposició Dones de la República Fent Història. Horari d’Oficina de Turisme.

—Villores

Dissabte 29

10’00h. Apicultors per un dia

—Rossell 28-29-30 de març Fira de Sant Josep

Divendres 28

18’00h. Cercavila 19’00h. Tardeo 00’30h. Discomòbil

Dissabte 29

11’30h. Inauguració de la Fira de Sant Josep 11’00h. Exposició “Gent i Festa” 11’30h. Demostració d’oficis artesanals

12’00h. Jocs gegants de fusta i vermut musical

16’00h. Jocs gegants de fusta i demostració 17’00h.Tardeo

19’00h. Futbol CE Rossell-CFAlbocàsser

00’30h. Orquestra Fènix

Diumenge 30

10’00h. demostracions artesanls i d’oficis

11’00h. Exposició “Gent i Festa”

11’00h. Actuació Itinerant Muniatto Xow

12’00h. Jocs Gegants de Fusta i Vermut Musical

17’00h. Bingo Musical

18’30h. Actuació itinerant Xaranga Tokintash

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

“La meua ambició era viure dignament del teatre”

L’artista i dramaturg Tian Gombau (1964, Vinaròs) va descobrir la seua passió pel teatre als 15 anys amb el grup vinarossenc Nou Teatre-Estudi i es va formar a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre del Barcelona. Després de treballar amb diverses companyies com Xarxa Teatre, va fundar la seua pròpia al 1992, l’Home Dibuixat. També va dirigir l’Aula de Teatre de la Universitat Jaume I i va ser promotor de la Mostra Internacional de Teatre Reclam. La seua companyia ha estat guardonada amb nombrosos de premis prestigiosos i els seus espectacles han viatjat a gairebé 50 països, quatre continents i s’han traduït a deu idiomes.

Tian obri les portes de la seua colorida casa de Castelló i fa un repàs per la seua trajectòria professional, parlant de teatre, societat, cultura i territori, local i internacional.

Quan naix la teua curiositat pel teatre?

Aquest interés naix quan entro a formar part del grup de teatre amateur Nou Teatre-Estudi cap al 79, quan tenia 15 anys, imagina’t. Com a adolescent descobreixo el teatre, el món de la cultura i em faig la idea que això és el meu terreny, és el lloc des d’on vull viure en aquesta societat, vull participar, vull aportar coses i també vull guanyar-me la vida.

Després vas marxar a Barcelona a estudiar teatre.

Vaig estudiar al Centre Municipal de Teatre de Granollers i després a l’Institut del Teatre de Barcelona i en acabar em van oferir feina a Xarxa Teatre a Castelló.

Després vaig començar a treballar en altres companyies d’aquí, de València, fins que vaig crear la meua al 1992. Al mateix temps que vaig crear la companyia, vaig començar a dirigir l’Aula de Teatre de la Universitat Jaume I, que acabava de néixer. Fins al 99, que em proposen ser funcionari a la universitat, i jo decideixo que eixe no és el meu camí perquè el que em tirava era l’escenari. I ja em vaig

dedicar completament a la companyia.

De la formació a Barcelona, recordes algun moment especial?

Vaig aprendre molt, tant amb els professors com per estar a Barcelona. Als anys vuitanta Barcelona bullia, hi havia una programació teatral impressionant. Els alumnes de l’Institut del Teatre teníem la sort d’anar a vore a la Pina Bausch o el Peter Brook, i l’endemà donar-nos una xerrada. Això va ser una visió del teatre europeu molt interessant, perquè teníem la possibilitat de sentir en directe els creadors del moment, eren referents mundials.

L’Home Dibuixat ha fet gires mundials, has estat a quasi tots els continents i a prop de 50 països, com valores aquesta rebuda?  Amb alegria, content, és una passada. Jo crec que ni en els somnis més ambiciosos, un xiquet de 15 anys de Vinaròs, hauria pogut imaginar-se actuar en 47 o 48 països, en quatre continents. Només falta Oceania, no hi ha manera d’anar. Vaig tenir una proposta d’una gira a Nova Zelanda, però coincidia en les dates que estava previst que nasquera Nahuel, el meu fill menut. Està pendent. Per fer les gires internacionals calen contactes, no? Com es creen aquestes sinèrgies?

Si no, no hi hauria manera. A vegades hi ha una carambola que

Mélanie i Tian a Times Square, al novembre de 2024, durant la temporada de “New shoes” a Broadway

fa que de rebot arribes a un lloc inimaginable. Per exemple, Ontinyent-Nova York. A un festival d’Ontinyent, una companyia em va dir que em recomanaria a un festival a Montreal. A Montreal em va vore la directora del Festival Mundial de Teatre de Charleville-Mézières a França, el festival de titelles més important del món, i allà em veu el director d’un xicotet festival en un poble perdut de la República Txeca. Allà em veu el director del Festival Internacional de Titelles de Chicago. I a Chicago em veu una gent que programa un teatre a Nova York, a Broadway. El més important és entrar en mostres i festivals, perquè ahí van els programadors. Al nord dels Pirineus, França, Suïssa, que és on més treballo, els circuits estan molt desenvolupats i dotats d’infraestructures, llavors, si tens la sort de sortir a l’estranger, treballes molt. Aquí no tinc pràcticament feina, tancaria en dos mesos.

Quan vas començar pensaves que podia arribar a aquests nivells?

Era un somni tan ambiciós que era incapaç d’imaginar-lo. Els referents que tenia en aquella època eren companyies com Universal Comics, Raül Torrent i Pep Cortés. Pensava en treballar al País Valencià i ja em pareixia una proesa. O quan amb Carles Pons i Raül anàvem a fer el Miraclet a Extremadu-

ra, em pareixia el viatge de la vida. I poquet a poquet, he anat viatjant, i encara, ara, em pesigo, i dic: “Però, ets conscient d’on estàs?” Al setembre l’any passat estava a Shanghai, a Pequín, al novembre a Nova York, al desembre a Ciutat de Mèxic, Morelia i Guatemala. De sobte estic pel món i penso “no estic ensomiant, és veritat, m’ha tocat”. La meua ambició era viure dignament del teatre. S’ha demostrat que és un ofici digne, perquè a ma casa mon pare no deia res, però ma mare estava radicalment en contra. I, clar, la visió que ells tenien del que era un actor de teatre a finals del 70, imagina’t quina podia ser.

Dels teus referents, vas col·laborat també amb el vilafranquí Carles Pons.

Ell va escriure Puja’t al carro i ens va permetre fer l’adaptació, ells la feien amb cinc actors i nosaltres la vam fer amb dos i després en monòleg, anomenat Teatre de Butxaca. La vam fer per l’Estat espanyol i gran part d’Amèrica Llatina. Era un referent i un company que va morir massa jove, en 42 anys. Et dirigeixes principalment a un públic infantil, diuen que són els més exigents.

Tant quan fem teatre per a adults, com per a adolescents o xiquets menuts, la rigorositat, la inversió econòmica, d’energia, la creació d’un bon equip artístic, és igual. La gent, al contrari del que tu dius, es pensa que els xiquets són un públic molt fàcil, però no. Perquè el menut no té l’hàbit d’un adult, que si no li agrada aguanta. El xiquet s’alça i diu: “Mamà, papà, mone, això no m’agrada”, són molt sincers. I això és un repte bonic i interessant. I quan no agrada, quan no funciona, com ho vius?

És horrible, un trauma, ja, ja. Amb la companyia hem creat espectacles com el Pedra a pedra, que ha fet 1.900 funcions, i altres n’han fet 14 i ja no n’han sortit més i te l’has menjat amb patates fregides, t’has arruïnat i has de començar de zero. Jo crec que ningú té la fórmula màgica perquè els espectacles funcionen. La gent punxem, sobretot perquè sempre has d’arriscar, buscar nous llenguatges, contar noves històries, que no siga repetir el mateix. Cada espectacle, cada nova creació fa la sensació que comences de zero.

Hi ha diferències en com rep l’obra, el públic xinès, estatunidenc, o de Castelló?

En el meu cas no. Jo sempre cito el meu amic Alain Vigneau, que diu que tot el món plora i riu en el mateix idioma. Per tant, les emocions que podem viure un europeu, un asiàtic o un americà són les ma-

TIAN GOMBAU HA FET ESPECTACLES PER TOT EL MÓN AMB XARXA TEATRE I EL TEATRE DE L’HOME DIBUIXAT

Laia Meseguer.

teixes. I les emocions que desperta un espectacle són les mateixes. És veritat que quan portes un espectacle a l’estranger, la temàtica ha de ser universal. I si és local ha de ser comprensible o s’han de trobar paral·lelismes. Nosaltres des del principi treballem en un plantejament d’universalitat, que les temàtiques siguen comprensibles. I si no ho són, per exemple, l’espectacle de Sabates Noves, que és la història de Santa Catalina, del meu poble. La temàtica realment és el creixement, com anem adquirint experiència tal i com anem caminant per la vida. La part local està i li dona un caliu mediterrani bonic, però la lectura que fa el xiquet és l’aventura del personatge. I l’adult veu una metàfora sobre el creixement. Això és universal. I a la Xina també gasten sabates.

Recordant títols de les primeres obres: Puja’t al carro, Mono Sapiens... fins a Sabates noves. Has trobat alguna evolució en els temes o en la forma de treballar?

Aquesta pregunta és complicada. Tots els espectacles tenen una cosa que els uneix: no hi ha quarta paret. Els personatges o els narradors sempre sabem que existeix el públic. Després, crec que hi ha un interés per transmetre alguna cosa, emocionar, fer reflexionar, de vegades, en algun sentit pedagògic. Però jo crec que tots els espectacles naixen perquè hi ha una veritat darrere, unes ganes de transmetre una història que naix orgànica, que no està feta des d’un plantejament comercial. Jo sóc conscient que hem de viure del teatre, però no em plantejo fer espectacles comercials, si no els títols serien Pinotxo, Alicia o Els tres porquets Faria una versió d’això i arreglat. Els meus espectacles són raros, els títols, per exemple, Mon pare cremava pedres, no és molt comercial. I de vegades, a partir d’una cosa que és molt teua i que has de compartir-la amb la gent, pot portar-te a que siga molt original. Això és el gran risc, llavors si surt bé també et dona cert èxit. Aquesta obra parla de l’ofici de mon pare, que era calciner i perd l’ofici quan arriba el ciment als anys 70 i substitueix a la calç. Però en l’espectacle, jo volia parlar no només del foc d’aquells forns, sinó també del foc de la santantonà. En l’obra la família viu en un poblet imaginari dels Ports, que realment és la Mata i després ha de marxar a la costa, Vinaròs. Treballem amb elements autobiogràfics, però després li posem sal, pebre i salsetes perquè teatralment funcione. Ma mare era peixatera i mon pare, quan va fallar la calz, es va dedicar a fer herbes medicinals i musclos. En aquesta darrera etapa

jo era adolescent i l’ajudava quan podia. Això ho contem al final de l’espectacle, és com un homenatge. També ha evolucionat el públic. No sé si amb el ritme de TikTok has vist canvis en l’atenció. Els espectacles ara duren entre 30 i 35 minuts, perquè s’han dirigit al públic més xicotet. Jo no he vist una gran pèrdua d’atenció en els xiquets. En els adults que els acompanyen, mestres o famílies, sí. Tot i que sempre, abans de començar la funció diem, per favor, apagueu els mòbils, et trobes una mestra a primera fila mirant el mòbil. Els xiquets no, perquè encara no estan contaminats. El que està contaminat és l’adolescent, l’adult. Però el xiquet és molt pur. I si li poses una cosa que li desperte alguna cosa, t’acompanya.

El teu entorn està present en algunes de les teues obres. De què parteixes per crear?

Ho he tingut més present en aquesta última etapa del teatre de objectes, perquè faig monòlegs, treballo sol a escena i tracto de buscar l’autenticitat. Partim del que hem viscut, que ja tenim una edat. Hem viscut moltes coses i tenim ganes de contar-les. Com deia el Pep Cortés, d’eixa veritat, que ha de fluir.

T’han reconegut amb molts de premis: Max, FETEN Drac d’Or... Com ho valores?

Hem rebut molts de premis amb la companyia. He tingut la sort de tindre èxit de major. Quasi que millor perquè de jove igual m’hagués tornat imbècil, com els hi passa a molts. Com m’ha arribat de gran, se suposa que tens un cert coneixement. Els premis jo els rebo com allò que diuen que l’èxit o el premi ha de ser el resultat d’un treball ben fet.

Tot i la projecció internacional de la companyia continues creant des de la localitat de Castelló, la Mata o Vinaròs. Has pensat mai en marxar a ciutats més grans?

Mai m’han interessat les capitals. Vaig estar vivint a Barcelona perquè havia d’estudiar. És una ciutat molt interessant, però no estava a gust vivint allà. Em molesta molt el soroll, la contaminació, els cotxes... Tampoc és que necessite ser un ermità. Castelló és una ciutat que té un tamany raonable. Per a mi el més important és que està a prop de Vinaròs. Avui en dia podries viure en quasi qualsevol lloc del món, en un mas d’Herbers, de la Mata, o d’Olocau, i pots treballar sense problemes, comunicar-te i tenir el teu estudi. Abans com a xicoteta empresa teatral sí que necessitaves estar més prop del poder, de l’administració. Però avui en dia per sort ha canviat. Si

Complint el somni d’eixir de botarga a Villores, l’any 2016, amb Olga Piquer

vols, pots passar de la ciutat i no hi ha problema.  Creus que hi ha alguna solució per garantir un millor suport a la cultura?

Als anys 70 ja parlàvem d’açò. Hi ha hagut avanços en la democràcia, però en aquest país i al País Valencià en concret persisteix un esperit autodestructiu, sobretot en la dreta, de desmantellar els projectes dels governs anteriors. A França hi ha la “continuïtat republicana” de respectar els projectes anteriors. Ací som una monarquia bananera amb mancances, sobretot, de respecte i continuïtat. I la cultura sempre és la germaneta pobra. Entre la crisi de Lehman Brothers que vam arrossegar, la de la Covid i totes les que van venint, es van tombant els pressupostos de cultura. Ara amb 60 anys veig que no ens en recuperarem. Ho veig amb pessimisme, sóc un emigrant cultural: si faig 150 funcions anuals, 130 són a l’estranger. Els joves teniu molta feina per davant per canviar-ho.

Estàs molt vinculat a la comarca dels Ports i has col·laborat en la Vida del Sant a la Mata. La meua parella és de la Mata i anem molt, mos sentim molt a gust. I jo em sento molt d’allà. Ja estava connectat, des de jovenet, sobretot pels Aplecs i les santantonades, que per a mi, un teatrero, les santantonades són increïbles. És una festa parateatral que naix de la profunditat de la terra. He tingut la sort de sortir dues vegades de botarga, plorant d’emoció. Com una fallera, però amb les botargues. I tinc aquesta relació amb la Mata, els amics d’Olga són els meus amics, és un poble molt obert i bonic. I m’agrada poder collaborar amb això que sé. I donar-li una pàtina d’acabat més professional a l’espectacle, sense ser professionals. M’ho passo molt bé, per a mi és treballar gratia et amore. La teua filla és artista també, has fomentat la creativitat en

l’educació dels fills?

Jo sempre els he fet coses, però sempre dic que “en casa de herrero cuchillo de palo”. Sí que han tingut vinculació amb l’art, han estat en l’ambient, però no he forçat ni he tingut cap interés perquè s’hi dediquen, són lliures. Laia és artista i el meu fill Marc és biotecnòleg, que no té res a vore. I tots som necessaris, els biotecnòlegs i la gent que fem somniar, que aporta una mica de poesia a este món.

Quines necessitats creus que té el sector actualment?

Que el que es construïsque no es tombe. Només amb això avançaríem moltíssim. Perquè hi havia programacions a la província, a Castelló, que han desaparegut. Jo me’n recordo, quan vaig arribar que les companyies estrenàvem tres dies al Teatre del Raval i omplíem. Jo he vist cues a la taquilla del Teatre del Raval, que arribava a la plaça Maria Agustina. Eren 900 persones que et veien en un cap de setmana. Això era una espenta a la producció d’una companyia teatral impressionant. Perquè entraven uns recursos econòmics necessaris en un espectacle acabat d’estrenar. I pel rodatge que li donaves a l’espectacle. És un problema de la societat i de l’administració, que no hauria de carregar-se el que funciona. Si no funciona, val, però si això ha arribat a estar ple ha de continuar perquè beneficia a la societat, a les companyies i als creadors locals.

Quina és la perspectiva de futur de l’Home Dibuixat?

Estic en el moment de plantejar-me què passarà d’aquí quatre anys per la qüestió de la jubilació. Sigue com sigue continuaré col·laborant amb gent amateur, o fent coses que maten el cuquet, crec que això ho continuaré fent, segur. I també viatjar, m’he acostumat a eixe ritme, necessito fer teatre i viatjar, sóc una persona nòmada. Quan estic deu dies o quinze a casa sense actuar, ja em pica tot.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El Bienni Progressista 1854 · III

Mesures sanitàries i notícies

Pep Querol. Historiador

Les Actes plenàries ens proporcionen altres notícies curioses, apart de les vistes fins ara, entre les que destaca la lluita en aquells moments per millorar la higiene i la salubritat pública. Allò que no ens esperàvem era que això tinguera conseqüències patrimonials.

Segons l’Acta del 28 de maig, el governador civil, José Justo Madramany, faria una visita a Morella per inspeccionar-la des del punt de vista sanitari. Segons se desprèn de l’Acta de la sessió, presidida per ell, era un autèntic examen, i suposo que l’alcalde Francisco Martí suaria tinta per eixir sa i estalvi. El 20 i 21 de setembre últim, això és, de 1853, «recorrido personalmente los Hospitales y demás establecimientos de Beneficiencia de esta Villa [...], expresó que no se le ofrecía hacer la más mínima observación ni prevención con respecto a los mismos», i ara preguntava «los adelantos y estado en que se hallaban las operaciones acordadas en el Acta referida», Acta perduda i que no podem recuperar. Atenció, perquè aquest assumpte de sanitat té una implicació insospitada amb el patrimoni històric i artístic de Morella, en una època en què aquestes coses els sonaria a xinès, «el Señor Alcalde [...] con respecto a los bancos que existían en los portales de algunas casas se había dado ya el debido cumplimiento, habiendo desaparecido por lo tanto todos ellos», i ara atenció com continua, «y por lo tocante a los volados o salidas que existían en algunas casas de la población en estado ruinoso, se formó en la época referida el oportuno expediente nombrán-

dose una comisión del seno de la Corporación la cual recorrió con toda exemplaridad y detención las calles y plazas de esta Villa denunciando y haciéndose constar en el mismo las que amenazaban ruina y apremiaba su pronta demolición». Però, no només això, «se hizo igualmente saber a todos los Albañiles y Carpinteros de esta Villa que en lo sucesivo se abstuvieren bajo la conminación de multa de reedificar en todo o en parte ninguna de las salidas existentes en el día». Quan llegeixes testimonis com aquest només pots sentir frustració. S’està referint als voladissos de les cases, en una clara declaració d’haver destruït amb seguretat alguna obra d’art que altra. Avui dia hi ha pobles que mostren amb orgull el seu estil arquitectònic, i els voladissos formen part d’aquest conjunt, com podria ser Mosquerola, per exemple. Martí, excusava el fet que no s’haguera completat el «derribo» perquè no s’havia pogut treballar a l’hivern «por los excesivos fríos y nieves que han ocurrido», problema que també afectaria a la reparació dels camins que eixien dels portals de Sant Mateu i Sant Miquel, una exigència més del governador. Abans de marxar, Martí li preguntaria a Madramany quines coses havia de millorar encara Morella, responent aquest que primer compliren allò acordat

prèviament. Destrossa-banderes, deia la meua iaia.

Aquestes qüestions que hem vist obeïen a dinàmiques de millora de la higiene i salut públiques, que a eixes altures de mitjans del segle XIX ja s’ho prenien molt seriosament. L’eliminació dels bancs al costat de les portes de les cases se pot interpretar com una mesura per reduir el contacte social entre les persones, i així dificultar el contagi durant una epidèmia. El tema dels voladissos és més complicat de justificar, però, segons l’Acta del 4 de juny, un altre element estaria en el punt de mira de les autoritats sanitàries, també a proposta del governador civil, segons comunicació del 28 de maig, que ficava el nas en tot, «habiendo observado en la visita girada en esta Villa que la balsa que existe junto a la plaza del Estudio es un depósito de aguas [...] y estancadas y que los miasmas que exhalan las dichas aguas son perjudiciales a la salud pública», així exigia «desde luego a la desecación de dicha balsa y anivelación del terreno que ocupa la misma». I és que la cosa estava fotuda, ja que aquestes mesures se prenien a causa del «cólera morbo asiático», que se patia ja en algunes regions d’Espanya. Seguidament l’Ajuntament se comprometia a fer-ho, assignant un pressupost a la partida d’imprevistos, però no

sembla que tingueren una economia molt boiant per afrontar aquestes despeses extraordinàries. El tema de la bassa del Poll és estrany, ja que no se dessecaria fins el 1891, per destinar-lo a zona d’esbarjo públic, cosa que me fa sospitar que l’ordre del governador quedaria en el limbo. En aquest sentit, l’Acta del 18 de juny és clarificadora, ja que se dóna compte d’una «exposición presentada [...] y firmada por setenta y seis vecinos [...] en la cual hacen presente al Ayuntamiento haber llegado a su noticia que a consecuencia de Orden superior se trata de la desaparición de la balsa llamada del Poll, especificando las innumerables ventajas que les proporciona la existencia de la misma», instància perduda que no podem consultar, i per tant no podem saber quins eren eixos avantatges tant interessants.

L’Ajuntament prendria nota, i se comprometria a discutir-ho amb el governador civil.

El 12 de juliol se tornaria a discutir el tema de la bassa del Poll. Blas Boix, síndic, proposaria una sèrie de reformes que poguera acontentar al veïnat i al governador civil, «las reformas que propone el Síndico son efectivamentes convenientes [...] las aguas de la misma podrían conservarse en un estado cuasi de poder ser potables». Donaria el governador el vistiplau a aquest projecte? No sabem res més sobre l’assumpte. I en tant tenien aquestes cavil·lacions, a l’Acta vist del 4 de juny, l’Ajuntament, erre que erre amb els voladissos, nomenaria a uns comissionats (l’alcalde Francisco Martí, Francisco Llopis i Blas Boix) perquè «se hiciera un nuevo reconocimiento de las calles y plazas de esta Villa» a la caça de patrimoni que poguera ser destruït. No res, destrossa-banderes i avant.

L’11 de juny, se celebraria ple ordinari, on se discutiria l’organització sanitària del terme morellà, davant del Reial Decret del 5 d’abril. S’havien reunit per discutir l’assumpte tots els regidors, però també els màxims contribuents del poble. Heu de pensar que aquella Constitució era molt restrictiva, on només el 5% de la població espanyola tenia dret a vot, això és, només tenien drets polítics els més rics. Així estarien presents també Juan Pascual, Matías Boix, Ramón Guardiola, Simón Ferrer, Ramón Mestre, José Segura, Blas Ortí, José Meseguer, José Estupiñà, Vicente Guimerà, Joaquin Allepús, Matías Garcia, Ramón Bruñó, Juan Giner, Mariano Guimerà, Manuel Fígols, Miguel Fígols, José Gallén, Manuel Guarch, Agustín Gasulla, León Gasulla, Vicente Vidal, Felipe Guimerà i José Antolí. Hi hauria una

«larga discusión en la cual cada uno emitió su libre parecer en obsequio al mayor servicio de sus convecinos», sobre com «deben establecerse de las facultades de Medicina, Cirugía y Farmacia». Triarien el partit de segona classe «en consideración a que el término de esta Villa es tan extenso encontrándose habitantes en todos los ángulos para que estos en manera alguna puedan carecer de la buena asistencia y prontos remedios en sus enfermedades». No tenim el RD esmentat, però sembla obvi que la gent rica tindria un mínim de sentit cívic perquè qualsevol morellà, a qualsevol punt del seu terme municipal, poguera rebre una mínima assistència sanitària. Així, se dividiria el terme en tres districtes, destinant-se a cadascun d’aquells un metge i un cirurgià. Un districte seria el casc urbà, i els altres dos se dividirien el terme. No queda clar, però suposo que al districte urbà quedaria situada la farmàcia. A aquest acord s’oposarien dos persones, que no voldrien firmar-lo, Ramón Guardiola i José Segura, preferint la primera classe, a conseqüència de «tener sus masías algo distantes».

Com a curiositat, el 28 de setembre de 1854, s’anunciava la subhasta, per al 15 d’octubre, de la gestió de quatre forns públics, Sant Miquel (1.840 reials d’eixida), la Verge (1.190 reials), Sant Nicolau (668 reials) i les Canaletes (735 reials), així com les pastures de la Devesa del Boalar (2.000 reials) «e igualmente el arbitrio del Peso y Romana» (2.000 reials), això és, aquell que custodiava els pesos i que cobrava una taxa pel seu ús. S’esperava aconseguir un augment del 3% mínim dels tipus establerts. A aquest respecte, el 23 de novembre, se decidiria també oferir en subhasta pública la llicència d’apertura de tavernes, inspecció de gorrinos i venta de peix salat. En el primer cas eren establiments on se venien productes de «beber y arder», és a dir, vi i oli. En el segon consistia en recaptar una taxa (2 reials 4 maravedís) per qualsevol gorrino que se venguera a la Ciutat i el seu terme, excepte els dijous, per ser mercat. I en el tercer igual que l’anterior (3 reials per @) però peix salat, «atún, bacalao, sardina y demás pesca salada».

També hi ha una notícia curiosa a l’Acta del 2 de novembre. Ací se dóna compte d’un assumpte un poc estrany, ja que tant el síndic Martí com l’alcalde Boix manifestarien que «ni al tomar posesión ni en el discurso del presente año se ha hecho entrega a la Corporación de una Arca de tres llaves existente en la Sala de Sesiones en la cual se cree existen documentos concer-

nientes a la municipalidad; y con objeto de que en lo sucesivo no se la haga reclamación alguna sobre la misma, entiende que conviene se haga constar en esta Acta no haberse hecho entrega del indicado efecto». Què contindria l’arca? La Carta Pobla? El Sant Graal? El desaparegut tractat sobre la Comèdia d’Aristòtil? Quin misteri... Per aquests anys estava sobre la taula l’elaboració d’una nova custòdia, ja que l’anterior va ser saquejada el 1840 per Espartero. Aquesta nova se denominaria d’Isabel II per haver subvencionat part del seu cost, en compensació per la perduda. Si voleu saber més us recomano el treball de Josep Alanyà, El Corpus Christi i les custòdies de Morella (1358-2008), publicat el 2008. En aquesta Acta citada del 2 de novembre, s’incideix en una irregularitat comesa per l’anterior Ajuntament al respecte, ja que «en el pasado año [1853], se dio comisión [...] a [Francisco] Javier Martí de esta vecindad para la recaudación de las limosnas que hiciesen los vecions de esta Villa para la compra de una Custodia, y como esta haya sido entregada el Reverendo clero y no se hayan dado las oportunas cuentas, se estaba en el caso de llamar al expresado Martí, encargándole [...] rinda cuentas de su Administración». El pla era quedar tot clar entre Ajuntament i Església, per així publicar els comptes clars «en un día festivo, y sean satisfechos los deseos del vecindario de esta Villa». El 26 de novembre comprovarien que estava tot en ordre i que podien fer la publicitat necessària al veïnatge, ja que «la Custodia templete [...] se haya ya depositada en la Iglesia Arciprestal».

El 12 de novembre se donaria la notícia que un vell conegut de la Comarca, Juan de Villalonga marqués del Maestrazgo, havia pres possessió, el dia 4, de la Capitania General de València. Si recordeu, ell s’encarregaria de l’assumpte del Groc en eixos anys de postguerra (1841-1844), moment que adquirira fama, i rebria l’estima dels habitants del territori, ja que era un home de bon talant i proper. S’acordaria «elevarle en nombre de la municipalidad una demostración de júbilo que ha causado en el pueblo el nombramiento», i l’adhesió ferma del propi Ajuntament. El 19 de novembre se donaria compte de la resposta del general, «dando las gracias», carta arxivada a la secretaria, però que s’ha perdut.

Ja només queda un article d’aquesta sèrie, un bon colofó a un any més interessant del que pareixia a priori, ja que podrem donar un final feliç.

Setmanari d’informació comarcal

Morella acollirà la presentació del GR7

La Diputació de Castelló suma esforços amb la FEMECV per a promocionar els esports de muntanya i el senderisme. Les dues entitats s’han reunit per a treballar conjuntament en diverses iniciatives que posen en valor la naturalesa de Castelló.

Les comarques de la província són idònies per a la practica dels esports de contacte amb la natura. Les condicions climàtiques, els paisatges i el fet de ser la segona província més muntanyenca con-

vertixen, sens dubte, a Castelló en el territori ideal per a la pràctica d'esports a l'aire lliure. En l'actualitat, hi ha un moviment espectacular de persones que practiquen esport en la zona de l'interior de la provincial, amb les nostres muntanyes com a marc perfecte per a curses, marxes BTT, o la practica del senderisme o l’escalada. Les sendes senyalitzades permeten a l'esportista endinsar-se i conéixer les terres de Castelló. Pel que, tant la Diputació, com la FEMECV,

Triplet per a l’equip Júnior del CBF Morella-Renomar Els Ports

Setmana intensa per a les Júniors del CBF Morella-Renomar els Ports que van disputar tres encontres i els van guanyar els tres.

Els ajornaments a causa de la maternologia han distorsionat el ritme de la competició, i entre els que es volien avançar i els que s’havien de recuperar les de Morella han hagut de jugar tres partits en la setmana de Sant Josep. Precisament la vespra del festiu visitava la pista morellana el Vila-real B.C. Si bé fins al descans les forces i encert van estar prou igualats al marcador, en els darrers quarts les nostres jugadores van imposar el seu ritme i al marcador, al final del partit, es mostrava la diferència 72-51.

El divendres l’equip viatjava a la pista del Nou Bàsquet Paterna. Un desplaçament llarg, i amb l’obligació de guanyar si es volia continuar aspirant a aconseguir la segona plaça de la lliga que permet l’accés a la fase final. L’inici va ser

intens i de seguida les de Morella van marcar distància al marcador. Al final se certificava altra important victòria per 46-74, davant un candidat a tot. El diumenge a la vesprada disputaven el tercer partit de la setmana. El rival El CB Escolapias. Les forces estaven prou igualades. Des de l’inici les nostres van anar davant en el marcador. Semblava que després del descans el Morella aconseguira imposar el seu ritme i marcar més distància per arribar en més tranquil·litat als minuts finals, però no va ser així. El final va ser tens, i encara que més ajustada del que es podia pensar, les júnior van sumar la tercera victòria de la setmana en un ajustat marcador de 54-51.

Este cap de setmana magdalenero, sols un altre dels nostres equips tenia partit, les Infantils. Contra el CBF Puerto, van mostrar la seua millor versió de joc anotant-se una nova victòria per 71-40.

pretenen difondre i impulsar el turisme de naturalesa a la província i donar a conéixer totes eixes rutes a través de la producció de material audiovisual. En aquesta reunió es va anunciar que el pròxim 27 de juny de 2025, Morella acollirà una jornada estatal per a donar a conéixer la Senda Europea de Gran Recorregut GR7.

Amb una poc més de 6.000 quilòmetres de longitud, este travessa l'arc mediterrani, passant per Bulgària, Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Itàlia, França i Andorra. En terres valencianes és una línia sinuosa de Nord a Sud que recorre tota la Comunitat Valenciana amb una longitud de 586 km. Una etapa que transita per l'antic camí cap a Morella.

El Vilafranca derrota a casa, al líder

Benlloch

3-2

CF VILAFRANCA CE BENLLOCH

El Vilafranca continua en l’enorme ratxa de victòries a casa i este passat dissabte va superar al líder, el Benlloc, per 3-2.

A l’onze inicial van jugar: Efraïm, Nico, Hèctor, Mateu, Isaac, Enric Monfort, Ramón, Hèctor Bayot, Miguel, Ferran i Gonzalo. Els vilafranquins van eixir molt forts i al minut 4 Miguel anotava el 1-0.

Tots dos conjunts van tenir oportunitats per a marcar en esta primera part, però el marcador no es va moure fins al descans.

A la represa el Benlloc establia de nou la igualada, era el minut 66, però 13 minuts més tard,

Enric Monfort, tornava a avançar als locals. Quasi amb el temps complit l’àrbitre va xiular un penal molt discutit en contra del Vilafranca que va significar el 2-2 en el marcador. Ja en el temps afegit, Mateu, de cap, en una centrada per banda esquerra, marcava el 3-2 definitiu, portant la bogeria a les grades del Serrito. Amb estos 3 puntets el Vilafranca se situa tercer en la classificació.

Efraïm

Nico Hèctor

Mateu

Isaac Enric Monfort Ramón

Hèctor Bayot

Miguel Ferran Gonzalo

Gols: 1-0 (4') Miguel 2-2 (17')Eric Monfort 3-2(67') Mateu

PRÒXIMA JORNADA

· C.E.CINCTORRÀ 'A'

Divendres 28 a les 20:45h. Pla de Mig Ull. Cinctorres.

· U.D.SANT MATEU CF VILLAFRANCA

Diumenge 30 a les 17:30h. La Arboleda. Sant Mateu.

Primera victòria fora de casa del CE Cinctorrà

0-1

BENLLOCH

ROSSELL

VILAFRANCA

CHERT

VILANOVA

BENASAL

CATÍ

CÀLIG

SALSADELLA ALBOCÀSSER

SANT MATEU LA POBLA

ETURE F.C. B CANET VINROMÀ CINCTORRÀ

PC.D. VINRÒMÀ CE CINCTORRÀ

rimera victòria de la temporada a domicili per al Cinctorrà que suma tres punts contra un rival directe. El joc va estar molt igualat en la primera meitat. La segona començava en la mateixa tònica, però al minut 77 de joc Nico va fer pujar el gol que li donaria la victòria als cinctorrans. El Vinromà a partir d’eixe moment va intentar tornar a establir la igualada i quasi ho va cantar, ja que l’àrbitre va castigar una falta en l’àrea cinctorrana amb penal al minut 83 de partit. Amb molt de temple, el porter Pepe, va aturar el xut per alegria de tots els seguidors del CE Cinctorrà. Al final, valdria el gol de Nico i amb el 0-1 enfront del Vinromà, els titulars del Camp del Pla del Mig Ull sumen els tres primers punts fora de casa, I el més important, la victòria dona ànims a una plantilla que no està tenint sort aquesta temporada en els resultats.   El partit es va disputar en el camp municipal del Torreblanca, ja que el camp titular del CD Vinromà no es trobava en condicions.

Pepe Jorge Cristian

Marc Solsona

Gerard

Diego

Juan Pablo Raúl

Joan Manel

Josep

També van jugar:

Albert Palomo

Marco

Brian

Gols: 0 -1 (77') Nico

BÀSQUET FEMENÍ

> JUNIOR (PREFERENT)

·CBFM (72) - VILA REAL BC (51)

·NB PATERNA (46) - CBFM (74)

· CBFM (54) - ESCOLAPIAS (51)

> INFANTILS (1ª ZONAL)

· CBFM (71) - NBF PUERTO SAGUNTO (40)

> ALEVINS 1º ANY (1ª ZONAL)

· B ALMASSORA (65)- CBFM (35)

·CBFM (2) - EB VILA REAL (0)

> BENJAMÍ (PREFERENT)

·CBFM (15) - EB VILA REAL (51)

> ALEVINS MASCULINS (3ª ZONAL)

·CB VINARÒS (62) - CBFM (21)

PRÒXIMA JORNADA

> INFANTILS (1ª ZONAL)

· Vilareal BC - CBFM

Dissabte 29 a les 16,30h. Vilareal

· B Burriana - CBFM

Diumenge 30 a les 9,30h. Burriana

> ALEVINS 2º ANY (PREFERENT)

· NB Alboraya - CBFM

Diumenge 30 a les 17h. Alboraya

· B Burriana - CBFM

Diumenge 30 a les 12h. Burriana

> ALEVINS MASCULINS (3ª ZONAL)

· CBFM - CB Benicarló

Dissabte 29 a les 10h. Morella

· CBFM - BC Peníscola

Diumenge 30 a les 12h. Morella

FUTBOL BASE

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· Renomar Els Ports FC 'A' - A.C.D Peñíscola 'A'

Dissabte 29 a les 12h . 'El Serrito'. Vilafranca

· Renomar Els Ports FC 'B' - C.D. Almazora 'B'

Diumenge 30 a les 17:30h. 'Pla de Mig Ull'. Cinctorres

> CADETS

·Renomar Els Ports - CD Roda 'C'

Diumenge a les 17,30h. 'Pla de Mig Ull'. Cinctorres

> PREBENJAMINS

· Renomar Els Ports FC - CD Cabanes

Divendres 29 a les 19h. 'Ricardo Martín'. Cabanes

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

69,4 MILIONS PER A LA MILLORA DE INFRAESTRUCTURES

Les pluges milloren la situació als embassaments valencinans

Les recents pluges han portat un alleujament als embassaments de la Comunitat Valenciana, des d’Ulldecona fins a la Marina Alta, on l’acumulació d’aigua ha estat positiva. No obstant això, la situació és preocupant en el sud, on les reserves hídriques segueixen al límit. Manuel Torán, director tècnic de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), ha destacat que les precipitacions des del 3 de març han estat beneficioses, aconseguint nivells d’aigua que superen els de l’any hidrològic anterior.

Malgrat això, la disparitat en la distribució de les pluges és notable; mentre que en el nord s’han registrat més de 150 mil·límetres, en el sud a penes s’han aconseguit els 70. Els grans embassaments, com els d’Alarcón, Contreras i Tous, presenten bons nivells de reserva, amb Contreras superant el 68% de la seva capacitat. No obstant això, Torán adverteix que no s’ha de baixar la guàrdia, ja que el sud, especialment a la Marina Baixa, enfronta una situació d’emergència hídrica, amb una acumulació que a penes arriba al 20%. A pesar que l’ús d’aigua per a reg està garantit, és crucial gestionar el consum de manera prudent.En aquest context, el conseller d’Agricultura, Aigua, Ra-

maderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha anunciat una inversió de 69,4 milions d’euros per a modernitzar el regadiu i optimitzar l’ús de l’aigua.

Una inversió, que representa un increment del 60% respecte a l’any anterior i que a més inclou projectes de proveïment i modernització d’infraestructures hídriques. El conseller Miguel Barrachina ha subratllat que “sense aigua no hi ha agricultura” i ha emfatitzat el compromís del Govern Valencià per a garantir un ús sostenible de l’aigua.

A més, ha assenyalat la diferència entre les polítiques hídriques del Govern de Carlos Mazón i les del president Pedro Sánchez, destacant la necessitat de continuar invertint en la gestió de l’aigua per a evitar que la Comunitat Valenciana es converteixi en el desert d’Europa. Aquestes inversions no sols són vitals per a l’agricultura, sinó que també reflecteixen un compromís amb el desenvolupament econòmic del territori valencià.

En el cas de la comarca dels Ports des de la Mancomunitat també s’està treballant per millorar les infraestructures mitjançant ajudes de les administracions per no haver de lamentar episodis com el de 2024.

Els preus.

Els preus del Porcí. 20/03/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,694 €/kg (puja 0,021 €)

1,706 €/kg (puja 0,021 €)

Setmana 12 del 17/03 al 23/03

95,00 € (puja 2 €)

84,00 € (puja 5 €)

20/03/2025

77 € (puja 1 €)

China (Min. Agricultura) 12/03/2025

Porc viu 1,944 €/kg ( baixa 0,061 €)

Garrí (Lechón) 4,662 €/kg (puja 0,140 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 19-03-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,98 €/kg (repeteix preu)

6,95 €/kg (repeteix preu)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 17-03-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,00 €/kg (sense variació)

4,69 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 20-03-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,32 €/kg (sense variació)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 18-03-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,55 €/kg (puja 0,03 €/kg)

2,50 €/kg (sense variació) (Loncun) 20-03-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

El mes de març ha sigut un dels més plujosos que es recorda, tot i que sembla que els temporals ja han acabat.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

7,7/ 10,8

6,2 / 8,6

8,2 / 11,9

10,2 / 14,3

10,0/15,6

--,-- / --,--

6,7/11,4

9,9/14,9

10,3/12,1

9,6/13,9

6,3/9,3

7,8/11,3

7,6 / 14,8

5,9 / 11,9

8,3 / 14,7

10,3 / 17,1

8,1/17,7

9,8/15,6

6,8/12,6

9,8/16,5

7,4/18,8

9,4/16,3

6,4/12,4

8,2/13,8

6,6/14,2

6,6/15,3

7,2/12,3

5,2/10,4

6,1/13,6

4,9/15,8

6,7/13,5

4,9/10,1

6,6/11,1

4,1 / 8,6

1,7 / 6,4-0,6 3,0/ 7,4 3,8 / 9,4

4,8/9,9

3,9/7,4

2,2/6,2

4,6/8,1

5,6/12,1

4,3/8,5

1,8/6,2

3,6/7,0

3,1 /11,4

2,8 / 9,3

2,8 / 10,0

1,2/12,3

2,1/13,7

3,9/10,9,

2,6/8,9

1,8/11,3

6,4/13,9

2,1/11,2

2,1/9,1

4,2/10,3

5,0/13,4

2,8/10,7

5,6/12,8

4,3/15,1

4,9/16,3

6,2/14,2

3,5/11,8

4,4/14,1

6,4/16,4

4,4/14,2

2,9/10,2

4,8/12,8

4,1/11,4

2,1/8,4

4,1/9,9

0,8/12,2

1,4/12,7

5,2/10,5

2,6/8,2

2,2/11,3

5,6/14,1

2,3/11,7

2,2/7,9

4,2/9,6

“Més ençà o més enllà, la Quaresma en març caurà”

Com bé diu el refrany amb el març ha arribat la Quaresma. Una època de l’any de set setmanes que tradicionalment suposava temps de recolliment. Març ha estat un mes destacat per la seua gran quantitat de pluges, que tot i aportar dies grisos i nuvolosos, han estat beneficioses per a les reserves hídriques. Actualment, els embassaments d’Espanya es troben al 71,2% de la seua capacitat total, amb 39.895 hectòmetres cúbics d’aigua emmagatzemats, una pujada de 3.028 hectòmetres cúbics durant aquest mes, que representa un augment del 5,4% en la capacitat actual. A les portes de finalitzar aquest mes, sembla que els ruixats començaran a deixar pas a dies més tranquils i el canvi d’hora que s’aproxima. Aquest dissabte 29 de març de 2025, es produirà el canvi a l’horari d’estiu,

que tindrà lloc entre la matinada del 29 al 30 de març, a les 02:00 hores, avançant els rellotges a les 03:00 hores. Aquest canvi busca aprofitar millor les hores de llum solar per ajustar-les a la jornada laboral i estalviar energia, tot i que la seua necessitat segueix generant debat. A més, aquest mateix dia tindrem l’oportunitat de presenciar un eclipsi parcial de Sol, visible en gran part d’Espanya. L’eclipse també es podrà obsrevar des de la comarca dels Ports on arribarà a una magnitut de 0’4. Tot i això la seua visibilitat dependrà de molts factors com, per exemple, el vent. Aquests fenòmens astronòmics, juntament amb el canvi d’hora, marquen un final de març interessant, amb la promesa de dies més lluminosos que s’aniran allargant fins a l’arribada de la primavera.

Inici d’abril fresc o primaveral?

La previsió de Lorenzo Boix

Acabarem aquest març que tantes alegries ens ha portat en forma de pluja en un cap de setmana amb sol, però ambient desagradable, amb vent de Mestral que bufarà fort, sobretot dissabte, i farà augmentar la sensació de fred a una jornada que, ja de per sí, no tindrà unes temperatures massa altes (esperem unes màximes entre els 8-12 graus i mínimes entre els 4-8).

Diumenge baixaran encara més les mínimes, amb alguna gelada dèbil en zones altes (entre 0-4 graus de mínima) i unes màximes que pujaran, situant-se entre els 10-14 graus, amb un vent de Mestral que anirà amollant amb el pas de les hores.

Acomiadarem el mes de març amb un dilluns en què pujaran tant màximes com mínimes, quedant les nocturnes entre els 4-8 graus i les diürnes entre els 14-18, amb calor al sol. A partir d’ahí, hi ha alguns mapes que insinuen que podria tornar a inestabilitzar-se el temps a mitjan setmana, i altres que mantindrien el temps estable i amb temperatures primaverals almenys fins finals de setmana.