Setmanari Notícies (27/12/2024)

Amb 73 anys, a la majoria de carreres sóc el més vell”

EL MORELLÀ FRANCIS BLASCO TÉ AL SEU PALMARÈS TRES CAMPIONATS D'ESPANYA I DOS MUNDIALS

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL. NÚMERO 1630. MORELLA, DEL 27 DE DESEMBRE DE 2024 AL 2 DE GENER DE 2025. —1,50 €

El 95% de les ajudes de Diputació per a defensar els municipis davant les grans elèctriques, sense executar

El diputat Rhamsés Ripollés denuncia que només s'han concedit 3.000 dels 200.000 euros pressupostats i assenyala que les bases “no han funcionat perquè han ignorat les necessitats reals dels ajuntaments, tal com vam advertir”

Pàgina 7. Poble a poble.

El ple de Morella deixa pendent si cobrar o no pels plànols turístics

El grup socialista municipal va demanar que fora el Consell de Turisme qui valorara aquesta qüestió abans de passar-la per plenari

Pàgina 6. Poble a poble.

Al ple ordinari de desembre també es va aprovar la prorroga del conveni amb l’oficina Xaloc, que gestiona temes relacionats en habitatge

de l'Associació Musical Mestre Candel, amb mes de 100 anys d'història, portava nadales tradicionals morellanes i d'altres vingudes de tot arreu pels carrers de la ciutat emmurallada dels Ports. JUAN ANT. QUEROL

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

És la representat de nord · la televisió comarcal

Pàgina 9.

MORELLA

MORELLA

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

Els “villancicos” sempre són “bienvenidos a nuestros valles”

Des del placet de l’església, tocades les set de la vesprada de la vespra de Nadal, començava un any més la comitiva nadalenca dels “villancicos” morellans. Un acte que tradicionalment s'ha anomenat així des de que no s'havia popularitzat la paraula “nadales”. De ser una festa nocturna per als adolescents i joves als anys 80 i 90, en les darreres dècades s’ha avançat el seu horari per a que siguen els xiquets i xiquetes del poble els autèntics protagonistes de la centenària cercavila musical nadalenca. N’han sigut uns quants al començament, i anaven afegint-se’n cada volta més a mesura que avançava la vesprada.

L’Associació Musical Mestre

Candel es va aturant a diferents punts per oferir les nadales, locals o importades, però totes ben conegudes. És tradició que la banda s'ature davant de les cases dels compositors dels “villancicos” tradicionals morellans per a interpretar-los davant les seues famílies. La nit anava avançant i el fred, que en un principi pareixia que no anava a ser gran cosa, anava tintant de roig les galtes del jovenets, a pesar d’anar tots ben abrigats amb bufandes, gorros i guants. Alguns anaven caminant, però altres no volien perdre’s res i pujaven als muscles dels seus pares. No ha sigut enguany una Nit de Nadal especialment freda, però l’hivern als Ports encara que aprete poc, es fa

UNIVERSITAT PER A MAJORS. El Cor de la Universitat per a Majors de l’UJI a la Seu dels Ports oferia aquest diumenge a Morella el seu tradicional concert de Nadal, que enguany també oferirà com sempre a Morella i a Sagunt. El Cor de la Universitat per a Majors de la Seu dels Ports ja compta amb més de 50 integrants, incorporant-se enguany uns 14 integrants nous. A més, el concert va tindre una part benefica i és que tots els beneficis aconseguits es destinaran a l’Associació Espanyola Contra el Càncer.

CONCERT DE NADAL SOLIDARI CONTRA EL CÀNCER

CONCERT DE NADAL. La Unió Musical de Vilafranca oferia aquest dilluns el seu tradicional concert de Nadal. Des de les nadales més conegudes fins a les més tradicionals va poder escoltar el públic assistent.

sentir al carrer quan s'està molta estona.

Les tradicionals nadales van avançant fins que arriba el moment de sentir les notes d’una de les més conegudes a Morella, ja que és difícil sentir-la fora de les muralles. És el “villancico” tradicional morellà “Bienvenido a nuestros valles” que es toca diverses vegades, una d’elles a la placeta de l’ajuntament. A aquestes, el 2022 se'n va unir una de nova, escrita i composada pel director de la Mestre Candel, Toni Ortí que, a més, és de les poques que es canta en valencià i parla del Nadal a Morella. “Nadal Celebrem” és una creació recent que segur que anirà calant en els anys com han fet la resta de nadales tradicionals

morellanes.

Les nadales de sempre, les que es canten a tot arreu i les nadales morellanes més tradicionals van obrir les portes de la Nit de Nadal.

A cada pas es va afegint més gent i poc a poc era més la cua de pares, mares, xiquets i joves que s’animen a acompanyar en la pandereta les notes de la banda de Morella.

Mentrestant, darrere dels balcons i les finestres, les famílies començaven a retrobar-se per sopar, el caldo en les pilotes ja s’estaven amanint i les taules s'omplin de comensals. Una de les nits més especials de l’any, en la que es commemora el naixement del nen Jesús. Les notes musicals arranquen amb la Nit de Nadal.

La volta dels “villancicos” comença i acaba a la placeta de l'església.

JUAN ANT. QUEROL

—Una tradició de més de 100 anys. La volta de les nadales es realitza a Morella almenys des de 1917 quan l’Associació “La Cultural Morellana” promoguda per l’escolapi Joan Vila introdueix el costum entre els xiquets d’eixir a cantar el 24 de desembre, abans de la Missa del Gall. Una iniciativa que es va interrompre l’any 1936 per la Guerra Civil. Segons es recorda, al 1940 es va tornar a emprendre gràcies a l’impuls dels Confrares del Rosari de l’Aurora. Seria en aquesta època quan es començaria a cantar aportacions musicals de morellans. Les més conegudes són Bienvenido a nuestros valles (anònima), Venid pastorcitos (Ismael Roca), Pastores Venid (José Fabregat), La estrella

nos guiará (Francisco García) i Adorémosle (Jesús Palos). Actualment s’interpreten les mateixes cançons i els xiquets són els que més participen en la cercavila nadalenca que es porta a terme a la vesprada i no a la nit com antigament, enllaçant amb la Missa del Gall que també s’ha avançat quatre hores a la mitjanit.

Així, els músics i veïns de Morella arrencaven el Nadal al poble que acabarà el dia de Sant Julià i que, entremig, tindrà uns dels dies més especials de l'any, com ara el dia dels Innocents, el de l'Home dels Nassos, Cap d'Any, l'arribada del patge reial a recollir les cartes dels xiquets i xiquetes o l'esperada cavalcada dels Reixos.

MERCAT NADALENC. La Mata ha viscut el primer Mercadet Nadalenc amb paradetes on vam poder veure una mica de tot. Des d’espardenyes de l’empresa local Iata espardenyes a la cervesa Iepa de la Mata, productes amb espígol, mel i infusions o formatges de Xert de la mà de Jordi Benages de La Planeta. A la cita tampoc va faltar els tarrons de Catí i els olis de l’empresa Malaerba de Benlloch. L’art arribava de la mà de Laia Gombau qui mostrava els seus darrers treballs. Tampoc van faltar les paradetes de roba de segona mà, peces festes a mà de Senegal, marxandatge nadalenc o les peces de tremenda artesana elaborades a base de materials reciclats.

La fireta també va tindre una part solidaria. Des del grup de dones de La Mata oferien xocolata per a berenar i a més organitzaven una

paradeta de roba de segona mà. Xelo Garcia, membre del grup de dones explicava que tots els beneficis es destinaran als afectats per la DANA.

També des de l’AFA de la Mata aportaven el seu granet de sorra amb una barra on oferien begudes i entrepans per al sopar. Tot amb l’objectiu d’aconseguir diners per al manteniment del menjador escolar de la Mata que, segons explicava Andres Monserrat membre de l’AFA, no està passant pels seus millors moments.

La visita del Pare Noel arrodonia els actes preparats per a aquest primer mercat que el cert és que va ser tot un èxit. El bon ambient i la solidaritat van acompanyar durant tota la jornada amb la qual La Mata ha donat ja la benvinguda al Nadal.

LA MATA

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les Veus del Centre d'Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Els estudis dels qui ens

Josep-Lluís Carbó Ferrer. Centre d'Estudis dels Ports.

Al novembre de fa dos anys vam publicar, a aquest mateix racó, un article sobre els estudis universitaris dels qui ens manen. Centràvem l’anàlisi en els caps dels governs centrals del Regne d’Espanya al llarg dels darrers cent anys. El resultat era tan clar i contundent que no calia teoritzar-ne gaire per establir i valorar conclusions. A una molt llarga etapa de comandament de militars, va seguir una altra de contenciosos d’advocats. Complementàvem aquesta fàcil anàlisi diacrònica amb una mirada al nostre entorn més proper, al dels països de la Corona d’Aragó. Més encara, fèiem una breu referència sincrònica al panorama de qui manava a les autonomies, on podíem trobar un poc reflectida l’expressió d’allò de la diversitat dels pobles d’Espanya. Han passat dos anys i m’ha pa-

S’evidencia una certa inclinació cap al retorn a la situació general del poder al llarg dels primers quaranta anys de la monarquia, quan els llicenciats de dret van detindre el poder a les presidències dels governs espanyols.

regut bo aprofundir una mica més en aquesta qüestió i, a falta d’un període suficient per fer una anàlisi diacrònica, treballar-ne una anàlisi estàtica-comparativa (abans i després d'haver transcorregut aquests dos anys). És a dir, escrutar quina és la panoràmica general de la formació universitària que tenen els qui manen a les comunitats autònomes del Regne d’Espanya, i quina incidència han pogut tenir en aquesta panoràmica els resultats de les darreres eleccions autonòmiques.

Al quadre adjunt trobareu aquestes dades. Si ja abans del darrer cicle electoral eren els advocats els més fàcils de trobar (6 dels 17 presidents autonòmics tenien aquests estudis), les eleccions han reforçat aquesta tendència, de manera que avui són 8 els presidents autonòmics (la meitat dels

presidents amb estudis a nivell de llicenciatura) que manifesten ser llicenciats en dret.

La resta era molt variada i ho segueix sent. Fa dos anys teníem dos periodistes i ara en repeteix una, teníem una sociòloga i ara en són dos, tots dos a Euskalherria. Hi havia un economista i ara n’hi ha un altre i el mateix passa amb els historiadors. Han desaparegut la biòloga, el metge, el filòleg, la farmacèutica i el mestre i han aparegut una llicenciada en empresarials, una traductora i un filòsof.

Val a dir que la professionalització de l'activitat política comporta una certa formació complementària que els partits polítics i les institucions proporcionen en molts casos als seus polítics. I val a dir també que aquest fet no esbiaixa gens ni mica el sentit i valor de l'anàlisi que presentem ací.

C/ Juan Giner, 6 - MORELLA - 964 16 09 11 www.reydonjaimemorella.com

Setmanari d’informació comarcal

FE D'ERRADES. En l'obituari publicat en la contraportada en l'edició impresa l'anterior número del Noticies, per un error de maquetació, apareixia incorrectament el nom de l'autor del mateix, que havia de ser Miguel

Armengot Carceller i no el nom que va aparèixer, que era l'autor d'un altre article del mateix número. Reiterem públicament les disculpes a ambdós col·laboradors que ja els hem donat en privat.

manen (continuarà sempre)

Baixant de la panoràmica general a la visió dintre dels partits polítics als que corresponen tots aquests presidents, trobem que el Partit Popular ha passat de tenir cinc presidències a tenir-ne ara onze, que el partit socialista ha passat de nou a quatre i que els partits nacionalistes o localistes han passat de tenir-ne tres a tenir-ne dos. Això és sobradament conegut i queda fora dels objectius dels nostres comentaris ací. Per l’anàlisi que ens interessa a este article, comptem 6 advocats entre els onze presidents autonòmics del Partit Popular, el 55% dels seus presidents (i el 60% dels seus presidents amb estudis universitaris), percentatges no irrellevantment superiors als del conjunt de la globalitat de presidents (47% i 50% respectivament).

Tot plegat, sense que els indicadors numèrics hagen patit modificacions contundents o excessives i, mantinguda la impressió general que la diversitat d’estudis dels presidents autonòmics reflecteix en certa manera la diversitat

dels pobles del Regne d’Espanya, sí s’evidencia una certa inclinació cap al retorn a la situació general del poder al llarg dels primers quaranta anys de la monarquia, quan els llicenciats de dret van detindre el poder a les presidències dels governs espanyols. Per cert, a la Corona d’Aragó han aparegut dos nous presidents advocats (País Valencià i l’Aragó) i n’ha desaparegut un (Catalunya).

Per complementar aquesta anàlisi, farem una breu incursió a l’estudi d’aquest mateix atribut dins de la composició del govern central. Els diferents ministeris existents tenen com a titulars ministres amb les titulacions universitàries, inclosa la pròpia presidència que, amb els noms dels ministeris abreujats per tal d’alleugerir-ne la lectura, detallem a continuació:

· Els llicenciats en Dret totalitzen el 43% de la composició del govern. Són la titular de la vicepresidència segona, que inclou el ministeri de Treball i Economia Social, aixina com les/els ministres dels ministeris d’Afers Exteriors, de Presidència i Justícia, de Defensa, d’Interior, de Transports, d’Agricultura, de Vivenda, d’Igualtat i de Seguretat Social.

· Els llicenciats en Ciències Econòmiques o en Ciències Empresarials totalitzen el 17% de la composició del govern. Són el president del govern i els titulars els ministeris d’Economia, Indústria i Cultura.

· La vicepresidència primera, que incorpora el Ministeri d’Hisenda, així com també el Ministeri de Sanitat, tenen com a titulars sengles metgesses. Són el 9% del nombre de components del govern.

· La vicepresidència tercera, que incorpora el Ministeri Transició Ecològica, així com també el Ministeri de Ciència i Universitats,

Si ja abans del darrer cicle electoral eren els advocats els més fàcils de trobar, les eleccions han reforçat aquesta tendència, de manera que avui són 8 els presidents autonòmics que manifesten ser llicenciats en dret.

tenen sengles enginyeres com a titulars. Són un altre 9% del nombre de components del govern. També sumen el 9% els titulars dels ministeris de Drets Socials i de Transició Digital, que tenen estudis superiors de Polítiques.

· El 13% restant tenen altres titulacions universitàries de diferents nivells. Són als ministeris de Política Territorial, Educació i Joventut. I les seues formacions: filòleg, docent i nutricionista. Una miqueta de tot.

Tornant-nos a circumscriure als països de la Corona d’Aragó, dels cinc ministres actuals que en

provenen, hi ha un advocat, una enginyera, un llicenciat en Ciències Econòmiques, un altre en Empresarials i una mestra.

Al capdavall, com veiem, les proporcions mostren una fesomia de paregut global en les orientacions de formació universitària dels membres del Consell de Ministres i les dels presidents autonòmics. Com dèiem fa dos anys, totes aquestes proporcions no són casuals, no són innòcues i diuen molt de les societats que sostenen els polítics professionals, a les que estos mateixos polítics haurien de servir.

Pol. Ind. “Les Casetes”

Tel. 964 160 193

12300 Morella (Castellón)

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

PARCEL·LA PEL NOU CENTRE

DE SALUT. L'Ajuntament de Forcall fa una pas més en els tràmits per a la construcció del nou Centre de Sa lut. En les darreres setmanes el consistori ha pogut constatar davant notari la parcel·la resultant on s'ubicarà el nou centre sanitari. Un procés que ha estat lent i costós per a l'ajuntament, ja que ha comptat amb algun entrebanc. I és que la parcel·la on es pretén construir el centre de salut, no figurava a nom del consistori, sinó com a propietat del Ministeri d'Hisenda.

Solucionat aquest entrebanc, el següent pas és que aquesta obra es contemple dins dels pressupostos de la Generalitat Valenciana, que encara no s'han aprovat. Un procediment que l'ajuntament de Forcall qualifica de lent, i remarquen que de moment “ha suposat un gran esforç econòmic” per al consistori, ja que ha hagut d'urbanitzar els carrers del voltant i adquirir diferents pallisses ubicades en aquesta parcel·la.

REPARAR LA PASSAREL·LA DEL RIU. L'Ajuntament de Forcall rebrà de la Diputació de Castelló una inversió de 9.708,35 euros que aniran destinats a recuperar la passarel·la del riu Cantavieja i la colada de las Bolanas, dos infraestructures de la localitat que van resultar afectades per l'episodi de fortes pluges registrat des del passat 29 d'octubre.

“Per primera vegada es crea una línia econòmica la utilitat de la qual es demostra en el nostre municipi que percebrà prop de 10.000 euros per a recuperar l'estat òptim d'estes infraestructures”, ha manifestat Ana Delfi Martín, portaveu del PP a l'Ajuntament de Forcall, qui posa en valor la tasca de la Diputació en aquest sentit.

El ple de Morella deixa pendent si cobrar o no pels plànols turístics

TAMPOC ES VA AVANÇAR EN LES TAXES PER AL CENTRE DE DIA, QUE ES PORTARAN DE NOU A PLE DE GENER

L’ajuntament de Morella va convocar ple el passat dijous per tractar de la modificació de diverses ordenances, entre altre qüestions. Però ja es va convertint en costum que per falta d’informació o documentació alguns punts es queden pendents per al pròxim plenari.

Este va ser el cas de la modificació de les taxes de les places no concertades del Centre de Dia, que es volien marcar en 56’39 euros que amb carnet d’or quedarien en 45’11. El centre de dia de Morella compta amb 22 places públiques i 3 privades, es a dir que no compten amb la subvenció de la conselleria de benestar social. La taxa que es portava a ple era per a eixes 3 places, però s’haurà de debatre en el pròxim plenari perquè l’oposició va demanar informes que no tenien per poder establir eixa pujada

en el preu plaça/dia.

Tampoc es va arribar a votar la proposta de l’equip de govern per a establir una taxa per al plànols de Morella que fins ara es donen al turisme que s’arrima a l’oficina de turisme. El grup socialista va demanar que fora el Consell de Turisme qui valorara aquesta qüestió

abans de passar-la per ple, i juntament amb les taxes que es volen marcar per a la finestreta única es tornaran a presentar en el ple de gener.

Per unanimitat es va aprovar la prorroga del conveni amb l’oficina Xaloc, que gestiona temes relacionats en habitatge, tot i que s’ha

L'alcalde Bernabé Sangüesa, en un moment del ple.

60.000

EUROS A LES ASSOCIACIONS.

L’Ajuntament de Benassal destinarà 60.000 euros dels comptes municipals del 2025 al teixit associatiu. L’alcaldessa Elia Garcia ha explica que són el “motor del poble” és per això que a banda d’aquesta important partida el consistori, a més, ha ampliat el crèdit per a incloure a les associacions Marramiau, Maestrat Viu i Associació Cultural Benassal XXI que gestiona el Museu de la Vida Rural. El ple de l’Ajuntament de Benassal ha aprovat el Pressupost Municipal per a l’any 2025 amb els vots favorables de l’equip de govern i el Grup Popular i l’abstenció de la regidora de Compromís per Benassal. Els comptes

ascendeixen fins a 1.171.510 euros, lleugerament superior al Pressupost destinat en 2024 gràcies a l’augment dels tributs de l’estat i de la previsió del Fons de Despoblament. En aquest exercici el consistori destinarà 60.000 euros a les associacions locals, 20.000 euros al Consell de Turisme i 12.000 euros a l’adquisició d’un nou vehicle per a la brigada municipal.

A més, els nous comptes també preveuen la instal·lació d’aire condicionat en la guarderia i en l’espai del Servei de Promoció de l’Autonomia Personal per a les persones grans. També es col·locarà una nova font al CEIP Alcalde Fabregat.

notat la retallada en les ajudes a la rehabilitació.

També per unanimitat es van aprovar les ordenances de l’escola de música. Es tracta de resoldre una errada de redacció i la bonificació de les famílies monoparentals. Amb els 4 vots a favor dels regidors de l’equip de govern i 7 abstencions dels regidors de PSPV i PP, s’aprova també el reconeixement extrajudicial de crèdits.

El ple va seguir amb les mocions presentades pel partit popular i pel grup socialista.

Els populars demanaven revertir les obligacions del registre documental i informació de les persones físiques o jurídiques que s’hospeden o lloguen vehicles a motor. Es tracta del nou decret quin reglament prepara el govern d’Espanya per a tenir més control sobre els viatgers. Es va aprovar amb els vots a favor d’Independents i PP, i l’abstenció del grup socialista.

La moció presentada pel grup socialista, defensava el personal adscrit a les oficines del SEPAM i es manifestava en contra de la centralització dels serveis de les OFISAMS. Es va aprovar amb 9 vots a favor, els dels 5 regidors socialistes i 4 dels regidors de l’equip de govern, i dos en contra, els del Partit Popular.

MILLORES A L'ESCOLA. La Conselleria d'Educació iniciarà l'any vinent les obres de millora del sistema de calefacció i aire condicionat del col·legi Mare de Déu de Vallivana de Morella.

El dia 3 es firmarà l'acta de replanteig perquè el dia 4 s'inicie oficialment l'execució de l'obra que actuarà sobre el sistema de distribució d'aigua freda i calefacció.

“L'important és que per fi professorat i alumnat veuran resolt el problema que els qui ens van precedir van ser incapaços d'atendre”, ha explicat el portaveu del PP a Morella, Jesús Ortí.

BENASSAL

ATRAURE POBLACIÓ. L'Ajuntament de Forcall aposta per la creació de nous llocs de treball per atraure població pel que s'han adherit a diverses ajudes del servei Labora que els ha permès contractar cinc persones per la brigada EMERGE.

"Ja hem enviat dues ofertes a Labora, una de les ocupacions es dedicaria al reforç de tasques administratives i l'altra a l'oficina de turisme", ha explicat l'alcalde de Forcall, Santi Pérez. A més, aquestes dues persones també poden col·laborar amb els treballs municipals del dia a dia.

A més, el consistori crearà una borsa de treball per incorporar tres auxiliars d'infermeria a la residència de majors. I s'espera l'ampliació amb dos treballadors més l'any vinent: "En uns cinc mesos hi haurà cinc persones més treballant a la residència de manera estable que s'assentaran a Forcall o a pobles veïns", ha expressat Pérez.

RECÀRREGA DE BICIS. Forcall ha instal·lat un punt de càrrega per a bicicletes elèctriques amb l'objectiu de promoure el cicloturisme. Així, el con sistori municipal ha, instal·lat a través del Club Castelló Cy cling, un punt que també compta amb estació de rentada, equips d'eines bàsiques i estacionaments de bicicletes.

L'alcalde Santiago Pérez ha explicat que és projecte pretén posar en valor el ciclisme a la província. "Els ciclistes podran

utilitzar aquestes eines, però també quedar-se al poble, passejar, o consumir en algun establiment".

Aquest nou espai, situat al costat de la residència de la tercera edat, permetrà els amants del cicloturisme tenir tot el necessari per a fer les seues rutes per la comarca. La proposta ve impulsada pel Patronat Provincial de Turisme de Castelló.

EPSPV titlla de “fracàs” les ajudes de Diputació per a defensar els municipis davant les grans elèctriques, en deixar el

l PSPV-PSOE denuncia que la línia d'ajudes de la Diputació per a cobrir les despeses de la defensa jurídica dels municipis que han presentat al·legacions contra macroprojectes “ha sigut un complet fracàs”.

El diputat provincial Rhamsés Ripollés explica que “ja vam advertir en el seu moment que les bases de la convocatòria no responien a les necessitats reals dels ajuntaments, en concret pel fet de haver deixat fora les localitats damnificades per la construcció de línies de molta alta tensió o altres tipus de projectes. “Fins a dues ocasions, l’equip de govern del PP va refusar acceptar les nostres demandes, a pesar que vam denunciar que es corria el risc d’espantar els ajuntaments i de deixar la partida sense executar”.

I així ha sigut. El resultat diu que més del 95% del pressupost destinat a aquestes ajudes, d'un total de 200.000 euros, acabarà engruixant El

BRIGADA EMERGE. La zona del peiró de Sant Joan, un emblemàtic paratge del terme municipal de Villores i on es celebra una rogativa cada primer dissabte de maig, està rebent els treballs de neteja a l’entorn pels membres de la Brigada Emerge, que estarà en funcionament durant els propers 6 mesos i amb la que l’Ajuntament pretén intentar condicionar i millorar al màxim tant els camins que arriben fins al municipi com zones de muntanya que puguen ser perilloses en cas d’incendi.

Rhamsés Ripollés denuncia que només s'han concedit 3.000 dels 200.000 euros pressupostats i assenyala que les bases “no han funcionat perquè han ignorat les necessitats reals dels ajuntaments, tal com vam advertir”

95% dels fons sense executar

la xifra dels romanents en no poder executar-se aquest 2024. “Han pecat de setciències, pensant-se que sabien més que els alcaldes i alcaldesses, i al final el temps ha acabat donant-nos la raó en certificar-se el fracàs de les ajudes”. “Per la seua nul·la capacitat de diàleg, als pobles no arriben les ajudes promeses. De fet, molts d’ells no les han pogut sol·licitar degut al mal plantejament de la Diputació”, lamenta Ripollés.

Només un municipi, les Coves de Vinromà, ha sol·licitat la col·laboració de Diputació i rebrà una subvenció inferior a 3.000 euros. “Ni la mateixa presidenta, que va arribar a airejar crítiques en un ple per la falta de suport institucional per a defensar els municipis dels excessos de les elèctriques, s'ha acollit a aquestes ajudes”.

El diputat del partit judicial de Morella insta l'equip de govern a escoltar els ajuntaments afectats i rectificar les bases en 2025 atenent

les millores que va plantejar el grup socialista perquè tots els municipis “puguen cobrir les despeses de defensar els seus drets, el seu territori i la seua economia davant macro-

projectes”. “És una llàstima que la Diputació haja deixat abandonat els municipis en la seua batalla per protegir el seu entorn natural i el seu estil de vida”.

PRESSUPOST DE LA TAULA DEL SÉNIA. La Mancomunitat ha aprovat per unanimitat el pressupost de 2025, de 666.945 euros, en l’assemblea celebrada a Ulldecona. La gerent, Tere Adell, ha informat del que s’ha executat durant el 2024 i del pressupostat per al 2025. “Generalitat Valenciana Taller Forestal (10 alumnes, 2 docents) 274.764€; Generalitat Valenciana 3 Titulats (6 mesos) 45.932€; Generalitat de Catalunya Restauració (15 alumnes, 2 formadors) 87.030€; Diputacions Diverses actuacions 27.000€; Mo Ind. Turisme Ruta Oliveres mil·lenàries 110.600€ i Unió Europea Projecte OTRart (5 països) 24.046€.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Gent & Vida.

COPA DEL MÓN DE FOTOGRA

FIA. La Federació Espanyola de Profes sionals de Fotografia i Imatge (FEPFI) ha donat a conèixer l'equip nacional que representarà a Espanya en la pròxima edició de la Copa del Món de Fotografia, que se celebrarà a l'Equador al mes de març.

CINCFRESC. Cinctorres ha acollit la III edició del Festival de Poesia Cincfresc, organitzat per l’Associació Cultural Almáciga, que ha tingut lloc del 19 al 21 de desembre.

El fotògraf morellà David Gil està entre els seleccionats i competirà en la categoria “Fotografia documental de bodes”. A més, la seua obra està entre les 10 finalistes de la seua categoria, per la qual cosa opta a medalla i aspira a donar el màxim nombre de punts a la candidatura espanyola.  El fotògraf

David Gil s’ha mostrat il·lusionat amb aquest nou repte i que compartirà amb grans professionals del sector.

Marisa Esparza i Shi

Després de les edicions de 2022 i 2023, en què han participat més de vint poetes, el Cincfresc 2024 ha reunit deu poetes destacats de l’escena regional durant tres jornades plenes de poesia. Entre els participants trobem poetes amb trajectòries destacades a nivell nacional i internacional: Aldo Alcota, Milagros Arias, Anne Barton de Mayor, CulebraNegra, Enjundia Beats, Aine Martínez, Anna Peixet, Ximo Rochera, Pablo Rocu i David Trashumante.

Chiau Tu , en un concert clàssic i romàntic

Marisa Esparza amb la flauta travessera romàntica i Shi Chiau Tu amb la guitarra romàntica han oferit un concert especial al Forn de Dalt de Benassal aquest diumenge. El recital ha reunit obres de compositors majoritàriament espanyols i italians de la transició entre el classicisme i el romanticisme.

Marisa Esparza, intèrpret de la flauta travessera romàntica, ha explicat que han emprat els instruments de l’època per tocar les peces tal com els compositors les havien ideat: “És un programa molt agradable, amb timbres molt bonics i brillants”, ha detallat l’artista.

“La flauta travessera romàntica ve de la barroca però ja li posen unes claus perquè tinga un so més brillant. Manté la sonoritat més antiga de la fusta combinada amb

RECOLLIDA SOLIDÀRIA. Arran dels devastadors efectes de la dana del passat 29 d'octubre a la província de València, l'ajuntament de Morella ha pres la iniciativa, aquesta passada setmana, d'organitzar una recollida de mobles per ajudar els que ho han perdut pràcticament tot i aquest dissabte eixia des de la nau municipal, ubicada al polígon industrial Les Casetes i que ha servit com a centre logístic de recepció de donacions durant aquests dies, el primer camió cap a Paiporta, una de les zones més afectades per la riuada.

En aquesta primera donació s'han rebut mobles bàsics que serviran per

la sonoritat i la brillantor pròpies del classicisme”, ha expressat Esparza.

Per la seua part, Shi Chiau Tu, músic tailandés afincat a Madrid, ha tocat la guitarra romàntica, l’antecessora de la guitarra espanyola contemporània. “La guitarra romàntica és una guitarra de trànsit abans d’arribar a la que utilitzava el nostre paisà Francesc Tàrrega,

Marisa Esparza i Shi Chiau Tu

aquest model de guitarra sobre la qual molts dels nostres compositors espanyols i també italiants composaven, majoritàriament a París. El rerefons és París i un model de guitarra cultivada pels espanyols junt amb els guitarristes parisins”, ha explicat el guitarrista. Aquest concert ha marcat el començament de les festes de Nadal a Benassal.

a reposar les llars dels afectats, com matalassos, taules, cadires, armaris, o còmodes.

L’alcalde Bernabé Sangüesa explica que la participació ha estat molt bona és per això que des de l’Ajuntament no descarten fer una nova campanya de recollida si la gent està interessada. Tots els mobles recollits a Morella es destinaran directament als afectats per la Dana. No obstant això, alguns seran dipositats en naus fins que es puguen netejar les cases que van ser arrasades per les riuades i, una vegada es puguen entrar mobles de nou es repartiran totes les donacions entre els qui més ho necessiten.

BENASSAL

CRA ELS PORTS. Els xiquets i xiquetes de l'aulari de La Mata donava la benvinguda al Nadal amb un concert de nadales tradicionals del País Valencià.

EXPOSA LES SEUES CREACIONS AQUEST NADAL A LES

SALES GÒTIQUES DE L'AJUNTAMENT DE MORELLA

OP FEST

LAURA BATISTE, PENDENT DE LA REPESCA. Aquest dissabte s'ha celebrat la segona semifinal de l'OP Fest, el concurs de cançons originals coproduït per La Xarxa i RTV Cardedeu que busca la cançó de l’any en català. La representant de nord · la televisió co marcal, Laura Batiste, amb la seua cançó T'estimaré, ha quedat a dos punts de ser finalista. La cantautora benicarlanda ha obtingut 66 punts davant l’empat del 5è i 6è finalista amb 68 punts.

Manolo Monfort crea "Fluid Art"

Ja es pot visitar a les Sales Gòtiques de l'Ajuntament de Morella l'exposició del morellà, Manolo Monfort, “Fluid Art” . Utilitzar l'oli dels cotxes o alcohol per fer art. Aquestes són algunes de les tècniques que ha fet servir l'artista morellà, Manolo Monfort, en la seua nova exposició. Es tracta de “Fluid Art” una mostra composta per un gran nombre de quadres on es barrejen diferents tècniques, fruit d'un any i mig de treball.

—Art fluid. L'art fluid és una tècnica artística que implica abocar pintures líquides sobre una superfície per a crear patrons i formes abstractes. Una forma d'art que es caracteritza per la seua espontaneïtat i la interacció dinàmica de colors i formes, donant com a resultat obres vibrants i sovint impredictibles.

“Fluid Art” és una mostra més del morellà, Manolo Monfort, qui des de fa temps dedica gran part del seu temps a l'art, bé de manera autodidàctica, amb cursos online o amb classes presencials. Una de les seues obres hn estat, per exemple, la imatge dels premis Els Ports Ràdio al sector comerç de La Festa del Comerç.

Dels 17 artistes que han lluitat per arribar a la final només 6 han passat a la final. No obstant això, encara queden possibilitats per a nord, ja que s'ha obert la repesca de dos grups o solistes fins el 25 de desembre a les 00:00h perquè vote el públic. Ja es pot votar a través del web de l'OP Fest: www.opfest.cat.

Setmanari d’informació comarcal

El Notícies dels estudiants.

ALUMNAT DE LA MATA I CLAUSTRE DE MESTRES DEL CRA ELS PORTS

Trobada fi de trimestre del CRA Els Ports

Enguany, al CRA ELS PORTS hem celebrat la trobada de fi del primer trimestre a l’aulari de La Mata, un dels tres aularis de l’escola. Seguint la temàtica del projecte d’aquest any “TROTA ELS PORTS”, la finalitat de la trobada era conèixer millor la població de La Mata, fer una cursa solidària i una trobada musical amb la rondalla “El Forcat”.

El gran dia va esdevindre amb diverses d'activitats que van convidar a tota la comunitat educativa a participar. En primer lloc, l’alumnat de La Mata vam rebre als infants de la resta d’aularis amb un acte de benvinguda i, després, vam realitzar en diferents grups vàries activitats que havíem preparat junt a la gent del poble. A la plaça del poble ens van ensenyar a jugar a “patacons”, a “la morra” i al “llançament de l’espardenya”. A banda, Mónica Segura ens va fer una visita pel poble, explicant-nos la seua història i moltes curiositats. També vam fer uns murals per decorar el pavelló, uns pinca-cares i, fins i tot, un bingo musical. Va ser un matí molt divertit.

Però, sense cap dubte, abans de dinar vam tindre l’esdeveniment més especial d’aquesta jornada, una cursa solidària pels carrers del poble amb la que vam replegar diners per col·laborar amb l’associació “Junts x la vida”, associació que està ajudant als afectats de la DANA. Aquesta cursa va estar oberta al públic i es va convidar a participar en ella a tota persona interessada. Va tindre un gran nombre d'assistents i vam gaudir junt amb la gent del poble i les famílies. Així doncs, va ser molt gratificant veure com tots i totes ens divertíem mentre contribuíem a una causa tan important.

Però aquesta jornada no va acabar ací. A les 20:00 ens vam tornar a reunir a La Mata per dur a terme el festival en col·laboració amb la rondalla “El Forcat”. Va ser una vesprada molt especial on es

van interpretar nadales tradicionals, que ja havíem aprés a classe, ajudant així a la transmissió de la música popular. Al finalitzar el concert, es va celebrar un sopar de germanor, la qual cosa va permetre fomentar la convivència entre tota la comunitat educativa, creant un vincle de pertinença que serà molt enriquidor per al centre. La preparació d'aquest concert va incloure diverses activitats, com la creació de cartells per a convidar als veïns i veïnes dels pobles a participar, la visita al SPA per a cantar les nadales als usuaris i dur a terme un aprenentatge servici, i un assaig

general, que va tindre lloc el 15 de desembre a les 20.00 h en el pavelló de La Mata. Des d’aquest racó, no volem perdre l’oportunitat de donar les gràcies a totes les persones que ens ajudeu a que l’educació que oferim siga de qualitat. Cada persona que ens ajuda, està contribuint a que la nostra escola siga viva i activa, i que siga transmissora de les tradicions d’aquesta comarca que tant ens ha d’ensenyar encara.

Per finalitzar, només desitjar-vos de part de l’alumnat i del claustre del CRA ELS PORTS, Feliç Any Nou.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 673. ÉPOCA II. DEL 27 AL 29 DE DICIEMBRE DE 2024

LOS REYES COMPRAN EN MORELLA

LOS COMERCIOS TIENEN EN SUS ESCAPARATES CIENTOS DE IDEAS PARA QUE MELCHOR, GASPAR Y BALTASAR ELIGOS

REGALOS DEL 6 DE ENERO

Se acercan las fiestas más entrañables del año. Hemos vestido con luces nuestras calles y nuestras casas, y nos preparamos para disfrutar de las reuniones familiares o de las vacaciones con amigos. Son éstos los días en los que la buena gastronomía se adueña de nuestras mesas y sobremesas, y dónde no faltan bonitos regalos. De hecho, Papa Noel i los Reyes hacen cada año sus compras en Morella de cara al 25 de diciembre y el 6 de enero.

El espacio comercial de Morella y la comarca de Els Ports, te ofrece muchas posibilidades para quedar bien con tus seres queridos y para lucirte en tus comidas navideñas.

Carnes de primera calidad, embutidos curados con paciencia. Elaboraciones tradicionales que han pasado de generación en generación hasta convertirse en productos típicos de la zona, como nues-

ALGUNOS DE LOS PRODUCTOS MÁS DESTACADOS SON LOS GASTRONÓMICOS, TAN DELICIOSOS QUE ES IMPOSIBLE NO ACERTAR SI LOS PONES EN LA CARTA

tros quesos elaborados con la leche de los rebaños que pastan en estas montañas; o las trufas, ese “diamante negro” de la gastronomía morellana, que sirven para transformar cualquier humilde alimento en un estupendo manjar. Azafrán, miel, turrones artesanos, deliciosos pasteles como los “flaons” o los “pastisets”, nuestra deliciosa despensa puede ayudarte con tus creaciones navideñas y es toda km 0.

Mientras paseas y disfrutas de la historia que respiran nuestras calles, puedes, además, encontrar ese regalo especial que buscabas para los tuyos: joyas, fósiles, perfumes, aromas de esta tierra, mantas, jerseys...

O si lo prefieres puedes regalar experiencias en la comarca como cenas o comidas especia-

les en nuestros excelentes restaurantes, o una estancia de algunas noches en alguna de las numerosas casas rurales de la zona, entradas para el parque de aventura Saltapins, la posibilidad de convertirte en apicultor por un día o de pasear por nuestros campos de aromáticas...

En fin, el comercio de Morella y comarca ha hecho una gran selección para que tus compras navideñas y de Reyes sean más fáciles y felices.

No lo dudes ni un minuto y, en este momento del año, pasa un día de compras por Morella.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

VIERNES 27

19:00

"GARFIELD"

CINE

Teatro Municipal

LUNES 30 18:30 MÁGIA

AKELARRE FAMILIAR DE DANZA DE CALLE CON PEPA CASES DANZA

Desde el Espai Firal

MARTES 31 18:00 SAN SILVESTRE

CARRERA NO COMPETITIVA

Desde la Calle Blasco de Alagón

00:30

FIESTA FIN DE AÑO

CON LA KINKY BAND Y DISCOMOVIL THE END

Espai Firal

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

SAN ANTONIO. Alrededor del 17 de enero, festividad de San Antonio, los pueblos de la comarca de Els Ports celebran la fiesta medieval del fuego. Las calles estrechas y empedradas se llenan de chispas y demonios que arrastran hasta la barraca al santo ermitaño para quemarlo simulando las llamas del infierno de las que Antonio debe escapar. Esta es la fiesta más importante y participativa de todo el invierno, también en Morella.

LA NAVIDAD VIVE

n aliciente más que Morella ofrece al visitante durante todo el mes de diciembre y principios de enero —desde el puente de diciembre en que se inauguró hasta el 7 de enero, dia de San Julian, que és festivo en la localidad al ser su patrón— es la iluminación navideña. Las principales calles comerciales de la ciudad lucen una luz especial, diseñada adecuadamente para que esté perfectamente compenetrada con su entorno medieval. Morella, desde siempre, se ha puesto más bonita que nunca en estos días tan señalados en el calendario. Pero un punto de inflexión lo marcó, en el año 2015, el hecho que Morella fuera escogido como “el pueblo más Bueno y Bello” de la campaña publicitaria de Ferrero Rocher para la Navidad. La marca de bombones instaló entonces la iluminación por la localidad y tuvo un gran impacto en los medios de comunicación, lo que provocó que fueran muchos los visitantes que se acercaban a la ciudad para disfrutar de las luces.

A partir de ese año, todas las Navidades, Morella se llena aún más de luz y sigue la estela de apostar por embellecer la ciudat amurallada en las semanas previas al 25 de diciembre.

Además, desde hace un par de años, el Ayuntamiento de Morella ha apostado por recuperar un árbol de Navidad auténtico que se plantaba antaño. Se trata de un pino natural que se alza en el cruce de calles denominado Cinc Cantons —cinco esquinas, en su traducción, que si te acercas sabrás por qué se llama

así— y que, alrededor del 17 de enero será el centro de la barraca de San Antonio, otra de las tradiciones festivas del invierno morellano que te recomendamos visitar por su espectacularidad. Por otra parte, la asociación de

empresarios turísticos Asetmico, se ha hecho cargo un año más de iluminar el Plà dels Estudis, donde todos sus tradicionales balcones presentan luces de Navidad, al tiempo que se ha instalado un gran letrero iluminado con las letras de Morella, a modo de

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

VIVE EN MORELLA

photocall, para llevarse un recuerdo de la ciudad.

Morella brilla con luz propia. A las luces puntuales que discurren por las principales calles de la ciudad se une la espectacular iluminación de las murallas, torres y

No dudes en hacerte un selfie en la Plaza de los Estudios.

JUAN ANT. QUEROL

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

puertas que conforman el perímetro del casco urbano y que se encienden todos las noches de los viernes, sábados, domingos y las vísperas de festivos. Se trata de una postal emocionante que sorprende al visitante cuando se acerca a la ciudad.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de la ciudad de Morella, siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h. Cerrado el 25 y el 26 de diciembre.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR.

Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA. Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Abiertas el 18 y 19 de 10 a 13h y de 16 a 18 horas.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Divendres 27 desembre 19h. Projecció ‘Garfield: la película’. Al Teatre Municipal. 20h. Lliurament dels premis del VIII Concurs de Fotografia de Muntanya de Morella. Memorial Ana Puig Ortí. Llotja de l’Ajuntament.

Dilluns 30 desembre 18,30h. Espectacle ‘Màgia’. Un akelarre familiar de dansa de carrer amb Pepa Cases Dansa. Espai Firal.

Dimarts 31 desembre 18h. Cursa Sant Silvestre 2024. Eixida des del carrer Blasc d’Alagó. 0,30h. Festa de Cap d’Any a Morella amb ‘La Kinky Band’ i Discomòbil ‘The End’. Reserves a l’Oficina de Turisme.

—Vilafranca.

Dijous 26 desembre 11,30h. Visita guiada a la Covatina. Eixida des les Oficines Municipals. 19h. Teatre a la Sala Carles Pons. ‘Sherezade’ de Teatro del Contrahecho.

Dissabte 28 desembre 16,30h. Ioga i Bany de Gong. A l’Espai Munay. Inscripció prèvia.

17h. Presentació del llibre ‘Historias cotidianas con finales inesperados’ de Valentín Miravet. Saló Actes Casa Social.

19h. ‘Tardeo’ amb la ‘Monkey Band’. Per la nit, discomòbil.

Organitza: Comissió de Penyes 2025 de Vilafranca.

Diumenge 29 desembre 19h. Concert de Thomas Potiron. ‘Voyage’. Sala Carles Pons

Dimarts 31 desembre 17h. Cursa Sant Silvestre. A la Plaça d’en Blasc.

0,30h. Festa de la Nit de Cap d’Any al Parador de Festes.

Organitza: Quintos i Quintes’25.

—Forcall.

Divendres 27 desembre 12,30h. Pla de posada en valor de l’art rupestre. Visita a l’Abric del Mas de Barberà.

Eixida des de l’Oficina de Turisme.

Dissabte 28 desembre Dia del ‘Maio’ per a la festa de Sant Antoni de Forcall.

Eixida al monte a pel ‘maio’ i les costelles de la ‘barraca’.

0h. Gran festa amb discomòbil ‘Cube’ al Pavelló de dins.

Organitza: Majorals 2025 Forcall.

—Villores.

Dissabte 28 desembre Eixida al ‘monte’ a pel ‘maio’ i els troncs per fer la ‘barraca’ de Sant Antoni.

19h. Estrena del documental ‘35 anys del tancament de l’escola de Villores’. Local dels Jubilats.

—Olocau del Rey.

Divendres 27 desembre Festa de les campanades Nord 19h. Gravació del programa especial de les campanades de Nord, la televisió comarcal amb una gran festa.

—Portell.

Dijous 26 desembre 15,30h. Pla de posada en valor de l’art rupestre. Visita a l’Abric del Mas de la Rambla.

—La Mata. Divendres 27 desembre 15,45h. Torneig de Futbol a La Mata. Edat mínima: 2012. Edat màxima: 2006. Al camp de futbol de La Mata.

—Benassal. Dissabte 28 desembre 8h. Ruta guiada a l’Escola del Canto. Eixida des de la Plaça d’en Blasc. 19h. Intercanvi de rondalles, a l’edifici junt al pavelló cobert.

Diumenge 29 desembre 12h. Cursa de Sant Silvestre 17h. Pel·lícula infantil amb xocolatada i primots. Al CEIP Alcalde Fabregat.

Dimarts 31 desembre 12h. Campanades infantils 0,30h. Festa de Cap d’Any al Pavelló Cobert.

—Vallibona.

Dimarts 31 desembre 0h. Nit de Cap d’Any amb Dj Ripo al Poliesportiu de Vallibona.

—Palanques. Divendres 27 desembre 10,30h. Pla de posada en valor de l’art rupestre. Visita al Cingle de Palanques. Eixida des de l’Ajuntament.

—La Pobla de Benifassà. Dilluns 30 desembre 17h. Visita guiada. Les arrels del poble. Escenari maquis i visita a l’Església.

Dimarts 31 desembre 10h. Marxa Sant Silvestre ‘Poblatana’. 12h. ‘La Prèvia de les 12 campanades’. Porta el teu raïm, lacasitos, olives...i entrena per a la nit. -Contacontes ‘L’Home dels Nassos’.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

EL MORELLÀ FRANCIS BLASCO, AMB 73 ANYS, ÉS UN DESTACAT “RUNNER”, SUMANT AL SEU PALMARÉS TRES CAMPIONATS D'ESPANYA I DOS MUNDIALS

“Quan van amics al Bar Blasco s’hi fan una foto i encara em diuen que han passat a casa”

Criat entre el Bar Blasco i els carrers de Morella, Francis Blasco és el viu exemple de la constància i la dedicació. Amb 73 anys, ha participat en més de 50 curses aquest any. Al seu palmarès hi figuren tres campionats d'Espanya i dos mundials. Des de la seua joventut a Morella fins a establir-se a Mallorca, la seua vida ha estat marcada per l’esport i la política. Enginyer tècnic agrícola, va exercir com a director general de Desenvolupament Rural a les Illes Balears i com a director general d’Esports, i actualment és regidor a Campos. Inquiet i curiós, el seu amor per la natura i el seu compromís social fan d’aquest morellà i mallorquí una figura inspiradora. Blasco va arribar a Mallorca a finals dels anys 60, una illa que començava a transformar-se profundament amb el boom turístic. Quan va aterrar a Campos, el poble tenia uns 6.000 habitants i, en pocs anys, s’ha duplicat la

població. Des de llavors ha viscut la metamorfosi de l'illa: el creixement, la pèrdua de la tradició agrícola i l’aparició de nous paradigmes socials i econòmics. Com va ser la teua infantesa a Morella?

En aquella època estàvem sempre al carrer, en eixir de l’escola anàvem directes a la plaça Colón a jugar a futbol. Les motxilles i les caçadores eren la porteria i jugàvem fins l’hora de dinar. I després berenàvem una llesca de pa amb sucre i un poquet d'oli, o amb vi. Sempre al carrer, no teníem fred, anàvem amb pantalons curts tot l’any. Jo vaig tenir els primers pantalons llargs quan vaig anar a estudiar a Madrid amb 13 anys. Això sí, un jersei d’aquests de llana fets per les mamàs i les “abueles” i calcetins fins els genolls. I encara que nevara anàvem tots a l’escola, no es cancel·lava, i quan algú no venia al dia següent li féiem burla.

I al bar Blasco?

Nosaltres encara que vivíem al

número 7 del carrer, Blasco era de quatre parts. Vivíem al bar, jo eixia de l'escola i anava allà a fer els deures, estaven els clients del bar i em feien bromes i jo les tornava… Els lligava els cordons de les sabates. També em feien dir la lliçó de l'escola. Quan els germans ens vam fer grans encara treballàvem al bar, jo quan anava de vacances tenia torn assegurat. Després ja vam decidir que no seguiríem amb el bar, però seguia sent el bar Blasco, i quan van alguns amics s’hi fan una foto, me l’envien i em diuen que han passat a casa. Quan vas marxar a estudiar?

Jo vaig estar fins als tretze anys a Morella, vaig estudiar als Escolapios, i l’últim any vam fer el batxillerat radiofònic, perquè encara no teníem professorat, i l’estudiàvem a la ràdio per les vesprades, i al dia següent omplíem els quadernets i els portàvem a l’escola i amb els professors els repassàvem. Després, als tretze anys vaig marxar a Alcalá d’Henares a estudiar a la Universitat Laboral amb una beca per fer el batxillerat superior i el preuniversitari. I amb 18 anys me'n vaig anar a Sevilla a estudiar enginyeria tècnica agrícola.

Sempre has tingut inquietuds vinculades al periodisme i la comunicació?

responent i ens van enviar a casa. Jo vaig arribar a Morella i vaig dir: “M’han expulsat, vinc a vore què passa”. I em van enviar una carta per readmetre’m, tindria 18 anys, i ja després vaig anar a Pamplona a treballar i acabar la carrera. I després de la carrera?

Vaig poder demanar pròrrogues a la mili fins que la vaig acabar, i ja vaig haver de fer-la. Eren tres períodes, el primer era el campament, la instrucció inicial, que vaig estar a Vitoria. Després em van enviar a l'acadèmia d'infanteria de Toledo, i vaig eixir de sargent de complement. Vaig triar Castelló, i vaig fer les pràctiques al Regiment Tetuán 14 i a Muntanya Negra. En aquell temps jugava a handbol a Morella, perquè no teníem el camp de futbol reglamentari, i vaig jugar a l’equip de Catí. Me’n recordo que el central del Xert era el cabo de cantina, i jo com a sargent li deia “porta’t bé, que el diumenge juguem”. Aquesta època va ser molt xula. Cada diumenge jugava al matí a handbol amb els de Morella i, després, amb el Catí on tocara. L’esport ha estat una constant a la teua vida, quasi una manera de viure.

A la vida tu busques un motor que és el que t'impulse, i en el meu

A dalt, a la darrera edició del Denes de Morella.

A la dreta, amb la seua germana Malú Blasco.

La primera opció que volia de futur, de carrera, era el periodisme. Però nosaltres a la Laboral funcionàvem amb beques, i no em va donar per quedar-me a Madrid a estudiar periodisme. Però sempre hi he estat vinculat, molts anys corresponsal del Mediterráneo, també escrivint a la Fulleta de Vallivana i participava en col·laboracions de cultura i esdeveniments del poble. Com vas viure l’etapa universitària en aquest context polític i social?

Era una universitat de model franquista, però amb els millors professors d’aquell moment a tot l’Estat. Teníem l'obligació de fer un esport, formava part del currículum, imitant les universitats nord-americanes. Jo em vaig apuntar al futbol, però no em van seleccionar i vaig començar a fer atletisme. Érem quatre militars al Cerro de Los Ángeles, a Alcalá d'Henares, on tots érem fills de treballadors, becats, i estàvem sota el règim franquista. Nosaltres veníem d'un poble menut, de família progressista, i el xoc era bastant important. Però jo callava poc, sempre he sigut inquiet. Quan me’n vaig anar a estudiar agrícoles a Sevilla, a l’any següent vam fer una vaga i ens vam tancar el poliesportiu, i van entrar els grisos i ens van traure cada un de la maneta o de l'orella cap a l'autobús cor-

cas ha sigut l'esport. De ben jove a Madrid, corria per les pistes de Vallehermoso i per la Casa de Campo i cada cap de setmana teníem una competició de cross o carreres. Vaig seguir jugant a futbol en arribar a Campos, fins que als 32 anys em vaig trencar el menisc, em van operar i no podia jugar, però podia entrenar i vaig fer-ho durant 21 anys a diferents clubs de l’illa. Després de Castelló ja vas marxar cap a Mallorca?

Vaig acabar la mili just quan era

Laia Meseguer.

Sant Antoni a Morella, i a l’endemà vaig anar a Madrid a fer oposicions. Duraven entre tres i sis mesos: una prova de cultura general, problemes, la part tècnica i l’entrevista. En aprovar vaig passar uns mesos de pràctiques entre Alcalá i Torrejón de Ardoz. Després em van destinar primer a Arriondas i després a Santiago de Compostela. Com que era especialista en ramaderia, vaig obtenir una plaça a Campos al 1976.

Amb eixa edat ja havies viscut a moltes ciutats d’Espanya.

Havia rodat molt. En arribar a Mallorca, com a funcionari m’hi havia de quedar un any, però després podia triar una segona opció. La meua idea era conéixer ses Illes durant aquell any, i al següent marxar a Canàries: qüestió de curiositat, de descobrir i anar provant. A Mallorca de seguida

tenien els meus fills com a nets, així que, quan acabava l’escola, els nens viatjaven a Morella, a vegades sols amb avió, o amb la meua dona. Jo hi anava sempre a l’agost, això era sagrat mentre els meus pares vivien. També hi he anat molt per Nadal, per la pujada al Castell, i últimament, per córrer al Trail Denes de Morella. Quin paper va tindre ton pare i ha tingut la teua germana Malú en la societat de Morella?

La memòria que tinc és del temps del règim franquista, que va durar 40 anys. Mon pare era, d’alguna manera, un portaveu de l’oposició, encara que no de manera oficial. Era una figura que aglutinava la gent no conservadora, la que ara diríem progressista. Amb l’arribada de la democràcia, va arribar a ser alcalde. Més endavant va entrar la meua germana Malú, regidora

vaig conéixer la meua dona, i vam decidir casar-nos: justament quan feia un any d’arribar. I m’hi vaig quedar.

Com ha sigut la vida familiar allà?

Ens vam casar al setembre perquè era quan els papàs tancaven el bar Blasco i podien vindre. Va ser una boda molt especial: va vindre un avió gairebé ple de morellans, des de la iaia fins a un fill d'una cosina de pocs mesos. Fins i tot va venir mossén Vicent, que ens va casar. Curiosament, el patró de Morella i de Campos és Sant Julià. Després, vam fer el viatge de nuvis per la Costa Brava, el Pirineu, San Sebastià i uns dies a Morella. Al 1980 va nàixer el nostre primer fill, Patxi, i el 1983 el segon, Carlos. Els dos han fet vida per Mallorca, Patxi és biòleg i professor i Carlos es dedica a l’hoteleria.

Has tornat molt amb la família a Morella?

Sí, molt. Els meus pares només

A dalt, amb son pare, qui va ser alcalde de Morella entre 1981 i 1987. A baix a l'esquerra —el segon per la dreta—, amb l'equip del Catí.

par la meua vida en coses que em tinguen actiu, com l’esport. I també m'apunto a qualsevol causa solidària. Estic a l'Associació del Càncer, perquè la meua dona va morir de càncer l’any següent de la meua jubilació. I a la Germandat de Donants de Sang. Només en pots donar fins als 65, però jo vaig insistir que em deixaren fins als 70. També sóc donant d’òrgans. Estic de directiu a un club d’atletisme, de regidor, al club de lectura…No em deixo cap sarao. La qüestió és ser partícip de la societat en què vius i comparteixes la vida. Quin paper té per a tu la natura i l'entorn?

Menorca i València el segon; Formentera i Màlaga el tercer, Berlín, i vaig acabar amb la marató d’Atenes fa dos anys que és la primera, la històrica. Ara ja no ho puc fer i em dedico a coses més senzilles, però va ser una època molt guapa. Ara faig carreres de muntanya, populars, circuits de cross...Ja tinc programades per a l’any que ve diverses carreres a Espanya i algunes a nivell internacional.

Com aconsegueixes mantindre’t en forma?

Fa res vaig fer la carrera número 54 d’enguany. És un treball de constància, d’anar cada dia al gimnàs, cuidar l’alimentació, descansar molt bé. L’entrenament de força és el complement imprescindible per al corredor de muntanya. L’important no és el nombre de curses que fas, sinó que cada setmana et trobes capacitat per presentar-te una carrera i estar bé. Que amb 73 anys pugues penjar-te un dorsal cada setmana, no és molt habitual: a la majoria de carreres que vaig sóc el més vell.

Quines han sigut les carreres que més t'han marcat?

durant cinc legislatures. Això ens ve una mica de família, perquè jo mateix em presento a alcalde aquí a Campos. Ara estic a l’oposició com a regidor. Nosaltres defenem qüestions que tenen a veure amb el sentit comú, la democràcia, la prestació de serveis al bé comú. Quan vaig arribar a Mallorca, ja militava al Partit Socialista. Durant 15 anys vaig gestionar-hi els fons Leader, de desenvolupament rural, de la Comunitat Europea. I vaig passar a director general d'Agricultura, i director general d'Esport del Consell de Mallorca. Eren les meues àrees, sempre vaig gaudir més per la part d’esport perquè l’agricultura era molt complexa. L’any 2011 vam perdre les eleccions, jo havia deixat el càrrec de la Unió Europea, i a Campos em vaig jubilar al 2016. A part de l’esport, en què ocupes el teu temps des de la jubilació?

Sempre m’ha anat molt bé ocu-

Jo, inicialment, vinc del món de l'asfalt, de córrer per una carretera en un circuit, i fa deu anys, més o menys, vaig descobrir la muntanya. Poder gaudir de paisatges diferents, conèixer gent en entorns naturals és una altra dimensió d’aquest esport. I per sort he pogut córrer, des de Canàries, la zona de Múrcia, el Pirineu, a diferents llocs, perfectament totes les Illes Balears i les Pitiüses. Inclús l’any vinent em plantejo anar al mundial a Itàlia. És diferent, no és el mateix fer la marató de València o Atenes, que córrer per pujar a Torremiró o anar a Xiva, o al Pirineu. El contacte amb la natura t'aporta molt més: estàs allà al mig i penses “açò és enorme i jo estic ací, feliç, sóc un privilegiat de poder viure aquestes coses”.

Quan vas començar a córrer maratons?

Vaig esperar a jubilar-me, perquè per preparar-te una marató necessites tres mesos de la teua vida dedicats a això, i aleshores vaig començar a fer maratons. Després em vaig lesionar i els metges em van aconsellar que no correguera més, però vaig ser persistent i després de fer la marató de Sevilla el primer any, vaig fer la de Castelló,

A nivell de prestigi, aquest mes de setembre vaig anar al campionat del món, a Canfranc, amb 1.400 corredors de 34 països. Una prova era la pujada vertical, que seria com el castell de Morella però multiplicat per tres, vaig quedar el sèptim espanyol. I a la clàssica, de 18km, vaig pujar al podi com el tercer del món i primer espanyol. Si a mi fa anys m'hagueren dit que guanyaria una medalla de bronze, hauria dit que no m'ho creia. I després, l’any passat vaig quedar campió d'Espanya de track a Lloret de Mar i l'any anterior, a Gran Canària.

També participes a les competicions de la nostra comarca. He fet la Dinomania a Cinctorres, Entreparets de Vilafranca, les Moles de Forcall…No sé quants anys em queden per córrer, però de moment, em conformo a anar cada any al Trail de les Denes. Quina impressió has tingut dels canvis a Morella des de la teua joventut fins l’actualitat?

Ja no tenim casa a Morella però està Malú i la quadrilla i els quatre corredors que solem entrenar junts quan hi sóc. Sovint he vist Morella des de la distància, amb sensació de descobriment. Crec que Morella té una capacitat impressionant d’acollir, a més de ser un poble molt bonic. És referent en turisme i com a centre comarcal amb gran oferta de serveis. La gent valora el turisme d’interior, de qualitat, cultural, gastronòmic. Això té un valor enorme, i crec que Morella n’és un gran exemple.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

La dictablanda (1930-1931) · Part V

El Bisbe contraataca

Havíem vist com a la primavera del 1929, el Bisbe de Tortosa, Fèlix Bilbao, havia segrestat el Tern de Sant Julià, i demanat rescat. Semblava que la situació s’havia solucionat, mitjançant diverses negociacions, prou difícils, que resultarien amb un acord satisfactori per al Bisbe, que és qui guanyaria, això és, que el manteniment de les propietats de l’Església el pagara l’Ajuntament. Però sembla que no quedaria satisfet el bon home, així que pensaria que si els havia enganyat una vegada, podria fer-ho dos.

Pep Querol. Historiador

Sobre aquest segon conflicte tenim un greu buit documental. A les Actes de la Comissió Permanent no se diu res de l’assumpte (són Actes molt planes, tot molt rutinari, sense l’interès que despertaven les de l’anterior període, molt més riques), i ens falta el llibre d’Actes plenàries de 1931, desaparegut a mans d’algú amb mala idea, al meu parer, en vistes a eliminar alguna prova incriminatòria de cara als franquistes, al voltant de la transició i inicis de la República. Així, ens hem perdut la gestió municipal als plens del govern que estem analitzant, això és, des del gener a l’abril de 1931. Com s’havia acordat, l’Ajuntament pagaria unes reparacions a la teulada de l’Arxiprestal, el Tern seria tornat, seria exposat durant unes setmanes a les sales consistorials, i enviat després a Barcelona per participar en una exposició d’art, però aquest últim viatge seria una trampa. De camí de tornada, seria interceptat i entregat a Tortosa per ser novament segrestat pel Bisbe, que no se si estava senil ja, però tornaria a demanar diners per ell. El 17 de març de 1931, la Colònia Catalana-Morellana escrivia alarmada a l’Ajuntament, «La Colonia Morellano-Catalana, enterada por diarios de Madrid, Barcelona y unas hojas llegadas de esa, de que el famoso terno de San Julián no ha sido aun devuelto a Morella como le fue prometido, desea saber de V. y de una manera concreta como está este asunto. Extrañándose esta Colonia que no haya sido solicitado su concurso como lo fue la otra vez por el M.I. Ayuntamiento y por el Señor Obispo [...] para llegar a una

Sabem que Sangüesa era un fervent laïcista, però sabia discernir clarament què era art i que no, i que per molt que fóra un objecte de culte, era de tots els morellans i morellanes, i això era allò important

solución satisfactoria y rápida de este tan enojoso asunto», firmada per M. Puig Gasulla. Realment la Colònia anava despistada, ja que el tema corria ja des del gener (La Colònia ja va enviar una carta el 27 de febrer, poca comunicació entre ells hi hauria; igualment de la Valenciana, el mateix dia. Per si fóra poc, la Madrilenya també, el 4 de març. Totes tenien el mateix to reivindicatiu). Una altra vegada els diaris madrilenys serien més ràpids que ningú. El diari El Sol, de l’11 de gener, publicava, «Con motivo de la festividad de San Julián, el alcalde [...] dirigió una comunicación al obispo de Tortosa», avisant-li que se crearia una comissió per recollir el Tern i exposar-lo, o inclús, diu el diari, que participara a la processó, però «El obispo no se ha dignado contestar ni el terno ha sido devuelto». Aquesta actitud provocaria indignació, donant inici a assemblees i reunions per acordar els passos a seguir. Sobre això parla el diari Las Provincias, del 22 de gener, que ens informa d’una qüestió molt interessant. A aquestes assemblees no totes les tendències polítiques havien sigut convidades, «Firmada por el Comité Republicano ha aparecido una hoja, lamentándose en ella, en primer lugar, de la exclusión de que fueron objeto al convocar en el salón de actos del Ayuntamiento a las fuerzas vivas de la ciudad, para tratar del tan debatido Terno de San Julián». És molt interessant l’expressió «Comité Republicano», que estaria format pels grups polítics existents a Morella amb un ideari republicà. Sabem moltes coses de Matías Sangüesa i la seua Acción Republicana, però res de Pràxedes Querol i el

seu Partido Republicano Radical, que seria lògic pensar que estaria integrat dins del Comitè citat. Els conservadors-catòlics podien estar tranquils, ja que els republicans també desitjaven el retorn del Tern, «También en la misma alegan como morellanos, sea traída nuevamente la referida joya artística a Morella, ya que moralmente les corresponde». Els republicans solien ser acusats d’anticlericals ja des del segle XIX, però això era infundat, ja que el republicanisme clàssic era prou conservador. Podien tenir una actitud crítica amb l’Església pel seu suport incondicional a la Monarquia, però en cap cas era anticlerical. Potser aquesta fal·làcia cultural pesaria alhora de convocar a l’assemblea a uns si i altres no. Sabem que Sangüesa era un fervent laïcista, però sabia discernir clarament què era art i que no, i que per molt que fóra un objecte de culte, era de tots els morellans i morellanes, i això era allò important. Com podem vore, el Tern aconseguiria posar d’acord a conservadors i esquerrans, a catòlics i laics, a republicans i monàrquics. Però aquesta declaració té una altra lectura. El republicans se sabien forts, eren conscients que la seua presència i influència a la societat morellana anava en augment, i se sentirien legitimats per participar en els debats que afectaren d’una forma o altra a Morella en conjunt.

El 29 de gener, La Libertad, escrivia, «Dicen de Morella que una vez clausurada la Exposición de Barcelona, donde fue expuesto el famoso terno [...], el obispo de la diócesis lo retiró al Arciprestazgo con el porpósito de venderlo. [...]. En vista de esta actitud el alcalde

convocó a una reunión de fuerzas vivas, en la cual se tomó el acuerdo de pedir, en tono conciliador, la devolución del terno, y de lo contrario, comprarlo por 40.000 pesetas, que es lo que pide el prelado». Com? Se rendeixen, ja està, paguen el rescat? No seria tant fàcil, «Entonces el Ayuntamiento retiraría la subvención que tiene concedida al Arciprestazgo en su presupuesto desde tiempo inmemorial». Ah, amigo, el Bisbe tenia un dilema. Si cobrava allò que demanava era un dineral, si, però si se quedava sense subvenció, seria pa per avui, fam per demà. La veritat, no acabo d’entendre aquesta obsessió per vendre un objecte que tothom, a tots els nivells, acceptava que té un valor artístic incalculable, i que s’havia de conservar a Morella, sinó és que hi ha temes personals foscos del Bisbe que s’escapen a la comprensió dels actors històrics del moment.

El 7 de febrer, Las Provincias publicava que l’Ajuntament havia rebut una carta del Bisbe, «De la misma se desprende, que la primera autoridad eclesiástica de la diócesis, velando por los inetreses de la Iglesia y en vista de la necesidad que tiene nuestra arciprestal de reparaciones urgentes y del mal estado del terno, inservible para el culto de las grandes solemnidades,

parece ser busque forma de enajenar la referida prenda y nombrar una junta de fábrica para que administre el capital, en bien, desde luego, de nuestra iglesia». He de dir que aquesta carta no se conserva a l’Arxiu. Potser utilitzarien el canal de l’Arxiprestal, a través de Vernet, per comunicar-se entre si. El Bisbe, erre que erre, a la seua, cabut. La indignació seria incontenible, segons Las Provincias, de l’11 de març, «El sábado último por la noche [7 de març] hubo una reunión importantísima en el Ayuntamiento, hasta el extremo de quedarse muchísima gente fuera del salón de sesiones donde tuvo lugar, tratando ya y por última vez del camino recto a seguir en este asunto, en vista de la negativa del señor Obispo, [...]. Asusta pensar como siente en estos momentos una de las poblaciones más religiosas de la diócesis. No es extraño, en vista del cariz que presenta el asunto, se retire por el Ayuntamiento la parte que en presupuesto general hay consignada para culto y clero, y que en Semana Santa no hubiese procesiones. Esto no es apreciación del corresponsal, sino unánime sentir del pueblo que, indignado, protesta por atrrebatarle lo que moralmente, por lo menos, cree es suyo». Imagineu-vos el jaleo per aquells dies. Entre mans

tenien aquest tema, i tenien unes eleccions a un mes vista que farien història, encara que això ells no ho sabien. Mitings, reunions, mirades de reüll i desconfiança entre conservadors monàrquics i republicans, etc., i damunt prenent decisions que els allunyaven, era així, de l’Església catòlica. Trencaria Morella amb Roma pel Tern? El diari El Pueblo, del 21 de març aporta les expressions «la ex-católica Morella» i «crisis espiritual».

No s’arribaria a tant, però al ple on se discutirien els acords presos hi hauria molta tensió, segons comenta Las Provincias, del 14 de març, que ve en el nostre socors per la nostra manca de registres documentals, «Ayer miércoles, a las siete de la noche, se reunió en sesión extraordinaria la mayoría del pleno [...]. Se hizo imposible el acceso al salón, ya antes de reunirse el Ayuntamiento, por el gran número de morellanos que acudieron [...]. A petición del concejal señor Querol, quien abogó por la supresión de lo consignado en [el] presupuesto para culto y clero», però se trobaria amb l’oposició ferma d’alguns regidors. Tots estarien d’acord en recuperar el Tern, però la seua sensibilitat ultra-catòlica no els deixava anar més lluny de certs límits. Se faria

Visita del Bisbe Fèlix Bilbao, 1934, Vallivana. Autor: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

la votació, i guanyaria la postura de Querol, qui potser ja formaria part de la candidatura de Sangüesa a Acción Republicana, per 6 vots a 3, «el público dio muestras de gran satisfacción ante el resultado del escrutinio». No se diu res sobre Setmana Santa, i faltava algun que altre regidor. Sobre aquesta resolució, se congratulava el Montepío Hijos del Maestrazgo, a través del seu president, Pablo Adell, per telegrama, el 23 de març, «protestando no adhesión tres concejales». Qui serien eixos regidors toca-collons?

Això és com la Guerra de Cuba, ja sabem com acaba. El diari Las Provincias, de caràcter conservador-catòlic, estava contentíssim, el 25 de març, quan noticiava la bona nova, «En la noche del sábado [21 de març], y cuando solo algún trasnochador vagaba por los centros de recreo, se oyó el ruido del motor de un auto. Era el portador, que por las mismas horas de hace unos dos años, se llevó el terno [...]. A las callanditas se fue... y a las callanditas nos lo han devuelto. ¿Como ha sido esto? No queremos meditar más en ello. Solo nos consta que la joya tan querida y venerada por Morella le ha sido devuelta. [...]. Las campanas anunciaron que la paz renacía nuevamente entre la

iglesia y Morella, y la banda recorrió al mismo tiempo las calles de la ciudad en son de alegría». Per la vesprada seria exposat a l’Arxiprestal, i per la nit se faria ball a la Plaça, i se tirarien traques. El Heraldo de Castellón, del dia 26, també faria un llarg article al respecte, «¡Cuantos estupores, cuantas sorpresas y cuantas emociones no se suscitaron ese día». Les campanes se llançarien al vol, «imponente y espontanea manifestación popular que con el Ayuntamiento y la Señera al frente, recorrió las principales calles. [...]. Y lloró el alcalde a la vista del noble ciudadano, que abrazó la Señera y llorando cuantos presenciaron aquel día, los actos de fe y de patriotismo de nuestro pueblo. [...]. Morella olvidando lo pasado, recibe la preciada relíquia, que hoy se le entrega con profundo respeto y veneración y promete conservarla siempre mientras Morella sea Morella, y dan el último hábito de sus hijos, que muere repitiendo los dulces nombres de Patria y Religión...». El Corresponsal (no se si seria encara José Milián) estava entusiasmat quan escrivia aquesta crònica. No se produiria cap cisma, ni Morella se passaria en massa al protestantisme, però alguns sectors de la societat morellana no oblidarien.

Setmanari d’informació comarcal

Esports.

1-0

CD CATÍ CF VILAFRANCA

El partit al camp ‘Vicent García’ de Catí s’iniciava amb clar domini vilafranquí que intentava posar-se per davant al marcador. Però una decisió arbitral canviaria prompte la sort del partit amb l’expulsió d’Enric Beltrán al minut 17 amb una rigorosa roja directa. Malgrat el fet de quedar-se amb 10 jugadors, el Vilafranca comptaria en aquest primer període amb clares ocasions de gol. Edo estavellava un baló al travesser i poc després un remat de Ferrán eixiria llepant l’escaire de la porteria local. El Catí també va intentar crear perill a la porteria d’Efrén i s’arribava al descans amb l’empat a 0 inicial al marcador.

A la segona part, Toni Mallén aniria introduint canvis per refrescar l’equip que amb l’esforç de jugar amb 10 des de molt prompte anava notant el cansament. El Catí al minut 75 marcava el gol de la victòria.

Efrén

Nicolás

Héctor

Enric Monfort

Mateu

Adrián Gil

Héctor Bayot

Enric Beltrán

Fernando

Edo

Ferran

També van jugar:

Borja

Gonzalo

Ramón

Ayoub

Isaac

Gol: 1-0 (75')

CBF MORELLA JUNIOR. El Club Bàsquet Femení Morella Junior aconseguia una nova victòria a la Lliga Preferent, superant al Vila-real BC per un tanteig de 74-36. Les morellanes van portar el control del partit en tot moment i al descans ja guanyaven per 37-24. La segona part de l'encontre va servir per arrodonir encara més el resultat i acabar guanyant el partit per un contundent 74-36. Per part del CBF Morella van jugar en aquest partit al Centre Esportiu Jaume I de Morella les següents jugadores: Carla, Ivana, Maria, Edith, Laia, Candela, Raquel i Clara.

El Club Bàsquet Femení Morella Junior va disputar al mes de setembre una promoció a partit únic contra el CB Castelló al Pavelló Ciutat de Castelló en la que l'equip vencedor ascendia a la Lliga Preferent. Les morellanes van perdre aquell partit i no aconseguien pujar, si bé la Federació

PRÒXIMA JORNADA

· CF VILAFRANCA - CD LA POBLA T.

Camp 'El Serrito' Vilafranca

· CE CINCTORRÀ - CE ROSSELL

Camp ‘Pla de Mig Ull' Cinctorres

BENLLOCH

VILANOVA

ROSSELL

XERT

VILAFRANCA

CÀLIG

BENASSAL CATÍ

ALBOCÀSSER

ETURE 'B' CANET

SALSADELLA

SANT MATEU

LA POBLA T. CINCTORRÀ VINROMÀ

El cinctorrà perd, però donant bona imatge

4-1

UE VILANOVA CE CINCTORRÀ

El CE Cinctorrà va acabar golejat al camp de La Llacuneta de Vilanova després de collar un bon partit i en el que l’equip de Cinctorres va ser capaça d’equilibrar un 1-0 en contra. El partit després d’una bona estona de tanteig entre els dos equips veia com el Vilanova inaugurava el marcador al minut 35 amb l’1 a 0. Amb aquest resultat favorable al segon classificat s’arribava al descans.

A la reanudació, l’equip de Cinctorres establia les taules amb l’1 a 1, marcat per Jorge al minut 47. Però el Vilanova es tornava a fer amb el domini del partit i al minut 55 arribava el 2-1 i poc després els locals marcaven el 3-1 que encarrilava molt el partit per al conjunt de La Llacuneta. Al tram final del partit, el Vilanova tornava a marcar un altre gol al minut 83, que seria ja el definitiu 4-1 del partit. El Cinctorrà perdia donant una bona imatge a Vilanova.

Pepe Jorge Cristian

Nico

Raúl

Pau Milián

Marco

Josep

Brian

Hugo

Pablo Viñals

També van jugar: Albert Palomo, Juan Pablo, Diego, Dani Aguilar

Gols:

1-0 (35')

1-1 (47') Jorge

2-1 (55')

3-1 (58')

4-1 (83')

de Bàsquet de la Comunitat Valenciana van convidar l'equip posteriorment a pujar de categoria.

Ja a la Lliga Preferent el rendiment de l'equip ha segut fabulós en la primera fase de la lliga ja que fins ara i a falta només d'un partit per jugar en esta fase, el CBF Morella ha guanyat els 7 partits que ha disputat i ha aconseguit quedar en primera posició del grup de forma matemàtica a falta de tres jornades per acabar.

L'equip arriba al descans nadalenc com a primeres de grup i jugaran un partit després de Reis per tancar esta primera fase. Posteriorment, la FBCV realitzarà la confecció dels grups per a la segona fase de la temporada i a ben segur que el rendiment de les morellanes continua sent fantàstic. De fet, dins del Club Bàsquet Femení Morella s'espera amb molta il·lusió la segona fase de la temporada per part de l'equip júnior.

PRÒXIMA JORNADA

· MORELLA FC-

UE ATZENETA

Camp ‘Fàbrica Giner’

Morella

MORELLA FC CF TORREBLANCA

El vent frena els intents de Morella i Torreblanca

Pau Giménez

FUTBOL BASE

> JUVENILS

· R. ELS PORTS 'A' 1-4 SPORTING CASTELLÓ 'A'

Gol: Bruno

· CE VILA D'ONDA 6-0 R. ELS PORTS FC 'B'

> CADETS

· R. ELS PORTS FC 'B' 3-3 CF RAFALAFENA 'A'

Gols: Marc Sánchez, Quim i Álex

> INFANTILS

· R.ELS PORTS FC 'A' 3-2 CD CABANES

Gols: Oriol, César i Ánder

· CD BENICÀSSIM 'C' 3-1 R.ELS PORTS FC 'B'

Gol: Manel

> ALEVINS

· R.ELS PORTS FC 8-2 CE NOU SEQUIOL

> BENJAMINS

· BENICARLÓ BF 'B' 3-2 ELS PORTS FC 'A'

· CD SAN LORENZO 'C' 2-2 R. ELS PORTS FC 'B'

ALMASSORA 'B'

J.

ust empat a la Fàbrica de Giner entre el Morella FC i CF Torreblanca, que visitava el camp morellà com a segon classificat a la lliga de la 2ª FFCV. Partit trepidant i molt disputat entre els dos conjunts amb el vent com a gran protagonista a la Fàbrica. I és que l’equip que el tenia a favor comptaria en cada part amb major nombre d’oportunitats. Va ser a la primera part el Torreblanca el que comptaria amb el vent a favor, fet que li va servir per a crear dos bones ocasions de gol per a marcar que no van ser transformades. Amb el 0-0 s’arribava al descans. A la segona part, el vent seria favorable als locals i el Morella FC disposaria de varies clares ocasions de gol per a marcar. L’equip que dirigeix Roberto Peiró es va fer amb el protagonisme ofensiu del partit i tindria fins a 3 o 4 bones ocasions per a marcar. Al final, empat sense gols a Morella amb molt de vent.

Pau Puig Catalin

Jordi Martí Ismael

Mario

Jeordy

Mauricio

Andreu Serret Arturo Chillida.

També van jugar: Marc Yeste, Ferran, Alberto, Andreu Ortí

> PREBENJAMINS

· CF TORREBLANCA 1-6 R.ELS PORTS FC

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· Esportiu Vila-real 'B '- Renomar Els Ports FC 'A'

· Renomar Els Ports FC 'B' - CF Moró 'A'

> CADETS

· Renomar Els Ports FC-UD Vall d'Uxó 'B'

> INFANTILS

· CF Alcalà - Renomar Els Ports FC 'A'

·Renomar Els Ports FC 'B' - Benicarló BF 'B'

> ALEVINS

· CF Fomento Castellón 'D' - Renomar Els Ports

> PREBENJAMINS

· CD Lledó - Renomar Els Ports

BÀSQUET FEMENÍ

> JUNIORS

· CBF MORELLA 74-36 VILA-REAL BC

> ALEVINS 2ºANY

· CBF MORELLA 35-38 NOU BÀSQUET CASTELLÓ

> ALEVINS MASCULÍ

· CBF MORELLA 6-46 CB TORREBLANCA

> BENJAMINS

· VILA-REAL BC 46-9

CBF MORELLA

PRÒXIMA JORNADA

> JUNIOR.

CBF Morella - CB Castellón

> INFANTIL.

CBF Morella - CB Benicarló

> ALEVÍ 2ºANY.

CBF Morella - CB Morvedre

> ALEVÍ 1er ANY.

CB Vinaròs - CBF Morella

> ALEVÍ MASCULÍ.

CBF Morella - CB Benicarló B

> BENJAMÍ.

CBF Morella - CB Port de Sagunt

FRONTENNIS

A la 1ª Divisió Provincial, l'equip de frontennis de Vilafranca va arribar a un acord amb el Benafer (d'aquesta població de la comarca de l'Alt Palància) per canviar la data del partit d'aquest cap de setmana per al dissabte 4 de gener. Tots dos equips van decidir el canvi de data i que l'enfrontament es dispute finalment el primer dissabte de l'any 2025.

PRÒXIMA JORNADA

> 1a DIVISIÓ PROVINCIAL

Benafer - Vilafranca

Dissabte 4 a 16h. Benafer.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

DEDICADES A JOVES AGRICULTORS, RAMADERS I PESCADORS

El Govern convoca la línia de les ajudes ICO-MAPA-SAECA

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), les ajudes de la línia ICO-MAPA-SAECA i de subvencions dels avals de SAECA per a joves agricultos i operadors del sector pesquer per un import total per a ambdues línies de 27.000.000 euros.

Aquestes línies d’ajudes permeten subvencionar un 15% de l’amortització del principal dels crèdits i el cost de l’aval i s’estima que puga mobilitzar un crèdit d’uns 135 milions d’euros i s’espera que puga beneficiar a més de 2.000 joves agricultors, ramaders i pescadors.

L’objectiu de les subvencions, finançades integrament pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) és facilitar l’accés a la financiació dels joves agricultors i operadors del sector de la pesca, en el marc de les polítiques del Ministeri de millora de la financiació en els sectors agrari i pesquer i de contribució al relleu generacional en aquest àmbit.

Les ajudes es concedeixen en règim de concesió directa per rigoròs ordre de presentació de les sol·licituds i tenen caràcter de mínimis. La subvenció del cost del principal (Línia ICO-MAPA-SAECA) tenen un pressupost de 20.000.000 euros i s’instrumenta amb un conveni

signat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i la Societat Anònima Estatal de Caució Agrària (SAECA). Es prolonga el model ICO-MAPA-SAECA que ja ha mobilitzat, després de l’èxit de la primera edició, més de 600 milions d’euros.

L’ajuda està destinada a titulars d’explotacions agràries i operadors del sector de la pesca que no tinguen més de 40 anys, que puguen obtindre una bonificació de fins un 15% en el principal dels crèdits amb un termini de fins a 15 anys, que podrà contemplar periodes de carència de fins a 3 anys, segons la duració del crèdit. S’estableix una quantitat màxima de 15.000 euros per cadascun dels beneficiaris.

Els beneficiaris hauran d’estar donats d’alta al Règim Especial de la Seguratat Social dels Treballadors de la Mar, en el Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors per compte propi o en el seu cas, en el Sistema Especial per a Treballadors per Compte Propi Agraris inclosos en este règim.

A més, els joves agricultors hauran de tindre més del 50% d’ingressos procedents de l’agricultura, segur agrari i residir en la comarca on radique la seua explotació o en comarques lindants.

Els preus.

Els preus del Porcí. 19/12/2024

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,553 €/kg (sense variació)

1,565 €/kg (sense variació)

Setmana 51 del 16/12 al 22/12

75,00 € (puja 2€) 82,00 € (sense variació)

19/12/2024

54,50 € (puja 2,5€)

China (Min. Agricultura) Del 9 al 15 de desembre

Porc viu

(Lechón)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 18-12-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,40 €/kg (puja 0,04€)

6,42 €/kg (puja 0,04€)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 18-12-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,65 €/kg (sense variació) 5,27 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 19-12-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,22 €/kg (sense variació)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 17-12-24

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,60 €/kg (sense variació)

2,40 €/kg (baixa 0,15 €) (Loncun) 19-12-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

30 desembre

LES TEMPERATURES

MORELLA

3,4 / 14,4

2,4 / 14,7

4,0 / 14,8

1,9 /16,0

1,9 / 16,4

4,7 / 15,4

1,7 / 14,1

4,2 / 15,6

4,3 / 16,7

4,9 / 15,4

1,7 / 14,4

3,7 / 16,0

C2,6 / 7,7

1,5 / 6,5

3,2 / 7,1

5,1 / 9,1

3,2 / 9,3

4,0 / 8,5

1,1 / 5,5

4,2 / 8,1

5,8 / 9,5

3,5 / 9,5

0,9 / 4,5

2,7 / 7,0

/ 13,5

/ 6,8 1,6 / 6,0 3,5 / 6,9 5,3 / 9,1

/ 9,1

/ 7,9

/ 5,1

/ 7,8

/ 9,3 4,5 / 8,3 1,1 / 4,6 3,1 / 6,5

3,3/ 11,1

2,3 / 10,7

3,9 / 10,8 4,9 / 17,0 5,3 / 13,5 4,7 / 11,7 1,9 / 9,5 4,9 / 11,9

6,2 / 13,3

4,6 / 12,6 1,6 / 8,7

3,6 / 10,8

“A Nadal, l’all al bancal”

ontinuem amb un mes fred a la comarca dels Ports. Tal vegada un dels més gèlids de la darrera dècada. I és que sembla que ens estem acostumant a que fins Nadal, l’oratge es mantinga prou tranquil i sense un fred excesiu quedant el fred més intens per als mesos de gener, febrer o març. Però el mes de desembre continua deixant dies de fred amb baixes temperatures tant en mínimes com en màximes i molt de vent. Sense cap dubte el fort vent de Cerç ha estat el gran protagonista en l’oratge a les darreres jornades. Hem tingut dies d’alerta taronja decretada per l’Agència Estatal de Meteorologia i altres amb alerta groga. Un molest i fort vent de Cerç que ha contribuit també de forma destacada a que els registres tèrmics siguen prou baixos. A partir del dia

4,5 / 14,4 1,0 / 11,7

3,5 /14,4

-1,2 / 17,0

-1,2 / 17,1

1,3 / 15,6

4,2 / 14,1

2,1 / 12,9

4,7 / 13,8 0,4 / 15,8

4,9 / 12,1

3,6 / 12,9

de Nadal la situació ha anat millorant un poc al nostre territori amb temperatures prou més suaus. Màximes situades al voltant dels 15 graus i mínimes de 0 a 5 graus. A més, el fort vent ha bufat cada vegada amb menys força i temperatures més suaus.

El que no arriben en massa insistència a les darreres jornades son les precipitacions. L’aixeta s’ha tancat en el que portem de mes de desembre i pel moment no s’anuncien pluges ni nevades importants.

Per a aquest cap de setmana s’espera ambient assolellat amb temperatures sense canvis i vents fluixos que com no, bufaran de Cerç. Anem a veure com acaba l’any 2024 meteorològicament parlant i s’enceta el 2025 amb un mes de gener que habitualment no sol deixar ningú indiferents en quan a l’oratge.

Final d'any estable i sec

La predicció de Lorenzo Boix.

Encara que no parlarem de grans freds, sí que podem dir que este 2024 que serà meteorològicament recordat per temps, se despedira amb temperatures més o menys del temps, en un cap de setmana amb nits i matinades fredes, mínimes entre els 2 a -2 graus, amb gelades que poden ser més "importants" en zones fondes, rosades, boires i aigualeres. Migdies agradables i amb sol amb màximes entre els 8-12 graus en general. Esta serà la tònica de cara als últims dies de l'any, tant dilluns, dimarts com dimecres (primer dia del 2025), quant a les gelades nocturnes se podria ajuntar un ambient més humit de dia, amb alguns núvols i temperatures màximes un poc més baixes, entre els 6-10 graus. Este ambient humit i fred, i en principi sense precipitacions, pareix que continuaria els primers dies de l'any.

El vent ha fet treballar de valent al gall de Vilar de Canes, a l'Alt Maestrat, que ha anat de part a part amb ràfegues de més de 100 km/h. JUAN ANT. QUEROL