Setmanari Notícies (27/09/2024)

—1,50 €

Pel 2027 portarem el campionat del món de morra a Cinctorres”

JOSÉ

SEGURA PALLARÉS ÉS MEMBRE ACTIU DE LA JOVE ASSOCIACIÓ DE MORRA DELS PORTS

Pàgines 16 a 19. El Notícies de perfil.

Notícies.

NÚMERO 1617. MORELLA, DEL 27 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

L’1 d’octubre comencen les obres de l’N-232

Els treballs començaran amb la tala dels arbres i les labors de desbrossament, rebuig i retirada de terra vegetal en aquesta zona així com en l’instal·lació de la senyalització d’obra en els km 56, 58, 57 i 57+500.

Les obres es poden fer després que la Generalitat Valenciana, just el dia en que ho denunciaven públicament des del PSPV, desbloquerajen l’autorització del seguiment arqueològic dels moviments de terra

El ple de Morella anul·la el “tassazo” de l’aigua

A MÉS, DURANT LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE SETEMBRE S’APROVEN ELS DOS FESTIUS LOCALS DE 2025, SANT JULIÀ I NADALET

Com encara no s’ha cobrat cap rebut des de la seua aplicació, la pujada prevista no tindrà repercussió en la propera factura

Pàgina 7. Poble a poble.

Els grups socialista i popular no van estar d’acord en aquesta pujada, a la que van qualificar de “tasazo” i “d’inasumible”

“La puta, la fruta; el payaso i el mayaso”

PER CONXA RODRÍGUEZ

Pàgina 2. Opinió.

MUIXERANGUES A FORCALL. “Les colles solen fer actuacions durant tot l’any i també la seua diada i com ja portem una mica de trajectòria ens feia il·lusió ser nosaltres qui organitzarem una”, explica Carla Villanova. ISMA CHIRIVELLA

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

L’1 d’octubre comencen

El dimarts 1 d’octubre comencen les obres per a millorar la carretera N-232 entre Masia de la Torreta i Morella.

«Invertim 20,7 milions d’euros en la millora del traçat i la reordenació d’accessos en aquest tram d’uns 6 km, des del km 54,900 fins al 60,210 de la carretera actual»

S’ha dissenyat un nou traçat per a una velocitat de projecte de 80 km/h, amb una secció de calçada convencional que consta de dos carrils de 3,50 metres i vorals de 1,50 metres.

Els treballs començaran amb la tala dels arbres localitzats en el traçat i les labors de desbrossament, rebuig i retirada de terra vegetal en aquesta zona. En paral·lel, s’instal·larà la senyalització d’obra en la carretera N-232 en els km 56, 58, 57 i 57+500.

A partir de mitjans d’octubre, es preveu començar la reposició de la conducció d’aigua potable afectada per les obres de condicionament de la N-232. Es tracta de substituir l’actual canonada de fibrociment de diàmetre 200 mm per una altra de fosa dúctil del mateix diàmetre. En aquesta primera fase, els treballs es realitzen fora de la traça de la carretera, per la qual cosa s’espera que l’afecció al trànsit de l’actual N-232 sigue mínima.

Des del PSPV de Morella, el portaveu del grup municipal socialista Rhamsés Ripollés ha declarat a les xarxes socials que aquesta s una “magnífica i esperada notícia, fruit d’intens treball d’anys i mesos per a que siga una realitat. Este projecte de millora de la carretera que es suma al nou Port de Querol que gaudim des de 2022”.

Ripollés veu en aquest anunci que són “decisions i projectes que fan justícia per tindre unes comunicacions dignes que ens uneixen

Els treballs començaran amb la tala d’arbres i les labors de desbrossament, rebuig i retirada de terra vegetal en aquesta zona i amb la instal·lació de la senyalització d’obra.

amb Aragó i el Mediterrani, que fan que millore la vida diària de la gent que vivim ací.

—Característiques dels treballs. La carretera N-232 actual, per la qual circulen prop de 3.000 vehicles al dia, amb un 16% de vehicles pesants, en el tram que abasta des del Mas de la Torreta fins a Morella Sud, es caracteritza per tindre un traçat sinuós tant en planta com en alçat, a causa de l’orografia ondulada del terreny, modelada per la presència de llits naturals com el riu Bergantes. A més, excepte en la seua zona final, té una secció transversal estreta que no supera els 6 metres d’amplària. Aquesta situació provoca limitacions de visibilitat i funcionalitat, juntament amb la presència de nombrosos accessos en el tram. Donats els condicionants detectats, s’ha dissenyat un nou traçat per a una velocitat de projecte de 80 km/h, amb una secció de calçada convencional que consta de dos carrils de 3,50 metres i vorals de 1,50 metres. Es busca, al mateix temps, la reordenació necessària dels accessos i proporcionar l’accessibilitat requerida, aprofitant al màxim la traça existent per a minimitzar l’impacte en l’entorn. A més, s’han projectat un total de 6,845 km de camins de servei addicionals per a permetre l’accés a les propietats confrontants.

També s’ha projectat la construcció d’un nou pont sobre el riu Bergantes, amb una amplària lliure de 22,60 metres. El pont existent i el tram de carretera seran utilitzats per a accedir a les finques.

A més, el projecte inclou les mesures necessàries de restauració i integració ambiental, incloent-hi la instal·lació de pantalles acústiques.

Després de dos mesos de

Es tracta del seguiment arqueològic, que s’ha de tindre abans del moviment de terres, i que es concedí just el dia en que exposa el fet públicament als mitjans el PSPV de Morella

El Consell ha autoritzat finalment el tràmit pendent que reclamava el Ministeri de Transports per a desbloquejar l’inici de les obres en el tram que queda per renovar a l’N-232, a Morella. El permís arribava el passat divendres, poques hores després que s’alertarà del bloqueig d’aquest projecte de més de 20 milions d’euros per part de la Conselleria al no haver autoritzat el seguiment arqueològic per a poder iniciar els moviments de terres.

L’empresa Lantania, adjudicatària de l’obra, havia demanat feia dos mesos els permisos per a poder continuar endavant, ja que el fet de no tindre’ls podia suposar un important retard. També des del partit socialista

comencen les obres de l’N-232

bloqueig, la Generalitat dona un permís pendent

El diputat provincial i portaveu socialista a l’ajuntament de Morella Rhamsés Ripollés es queixa de la “inacció” de Conselleria “en aquest” i “molts altres” projectes

havien denunciat la paralització d’aquests treballs per part del govern autonòmic del PP qui havia traslladat al Ministeri que aquesta tramitació burocràtica es podria allargar fins a principis de 2025.

Segons apuntava el portaveu socialista en l’Ajuntament de Morella i diputat provincial Rhamsés Ripollés, “l’imminent inici de les obres de condicionament i reordenació d’accessos de l’N-232, entre la Torreta i Morella sud, s’hagués pogut veure molt endarrerit. Tanmateix, des del partit socialista denuncien la inacció de la Conselleria no només en aquest projecte sinó en molts altres que ens afecten”. Respecte al tram de l’N-232 entre la Torreta i Morella, el portaveu so-

L’empresa Lantania, adjudicatària de l’obra, havia demanat feia dos mesos els permisos per a poder continuar endavant, ja que el fet de no tindre’ls suposava importants retards

cialista recorda que “són essencials per al desenvolupament socioeconòmic de Morella i el nord de la Comunitat Valenciana, així com per millorar les connexions amb les comarques veïnes, i els socialistes continuaran pressionant per garantir que el projecte es complete dins dels terminis establerts”.

L’informe favorable emès, autoritza el seguiment arqueològic de les obres amb un termini d’execució de 24 mesos, i per això, les obres haurien de començar en breu. D’altra banda, el termini per completar el projecte és de dos anys pel que el tram pendent de la nacional 232 podria estar enllestit per al 2026.

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193

12300 Morella (Castellón)

Un dels trams del trajecte la Torreta-Morella Sud pendents de millorar a l’N-232, en una imatge recent. RAFA RUIZ

Opinió.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Ana Sánchez

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

La puta, la fruta; el payaso i el mayaso

Conxa Rodríguez. Des de l’autoexili.

El grup ultra català Arran va insultar al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, a les festes del barri de Gràcia de Barcelona l’agost passat. El regidor Jesús Lecha ho ha portat al ple de l’Ajuntament de Morella explicant qui és Mazón, a qui representa la institució que presideix i adduint que és un atac als signes d’identitat valenciana. No és d’estranyar que el ple durara cinc hores.

L’insult s’ha enclotat en la política espanyola, especialment, des que José María Aznar va seguir l’estratègia de “acoso y derribo” a Felipe González. Cal fer una ullada per les hemeroteques, prèvies a l’internet, per comprovar-ho. Des d’aleshores les injúries han pujat de to denigratori i ara estan, com es diu a voltes, eixides de mare. Al Parlament italià arriben a les mans; al britànic, en canvi, valoren la ironia i el sarcasme sense insultar. Els mateixos dies que els ultra independentistes insultaven a Mazón, el diputat del PNV, Aitor Esteban, li deia a Miguel Tellado, portaveu del PP al Congrés, “torpe, que eres un torpe”, perquè s’havia embolicat en Veneçuela per ofendre a Pedro Sánchez. Fins a “torpe” arriben les paraulotes públiques d’Esteban. Al ple de l’Ajuntament Lecha va fer saber que l’havien dit “payaso”. Un regidor socialista va corregir, havia dit “mayaso”, un producte pel formigó, en una clara al·lusió a un insult més sonat, i més greu, com haver dit “hijo de puta” al president del govern d’Espanya i retractar-se en “me gusta la fruta”. No ho va fer una colla de radicals, sinó la responsable d’una institució de l’Estat, ni va produir-se a les festes de Lavapies, sinó a la galeria del Congrés, representant de tots els espanyols. El PP li va riure la gracieta de “la fruta” durant dies. Lecha demana a l’Ajuntament de Morella que condemnen els insults a Mazón i no s’immuta quant Al-

Al ple de l’Ajuntament

Lecha va fer saber que l’havien dit “payaso”. Un regidor socialista va corregir, havia dit “mayaso”, en una clara al·lusió a un insult més sonat, i més greu, com haver dit

“hijo de puta” al president del govern i retractar-se en “me gusta la fruta”.

berto Nuñez Feijóo qualifica a Pedro Sánchez de “felón”, “dictador”, “despota” o “traidor”. Analitzar què és un insult (“torpe” ho és?) resulta més complicat que quantificar la corrupció política, un altre camp en què el PP retrau al PSOE el que ells en són mestres. Les dades del Consejo General del Poder Judicial (no les de mitjans en línia) posen al PP, condemnat com a partit per corrupció, al cap de la llista de corruptes en termes d’imputats, condemnats, presons preventives o condemnatòries, casos i causes de tota mena. No tinc espai per tots, però optaré per un indicador manejable: el nombre de polítics condemnats i empresonats des de 2000; xifres oficials del CGPJ. Dels 18; 14 del PP, 3 de CiU i 1 del PSOE. Per comunitats autònomes, la Valenciana i Andalusia, les més corruptes. Els 14 del PP són: Juan Carlor Barcenas, germà de Luís, Antonia Ordines, Damian Vidal, Eugenio Hidalgo, Jaume Matas, Jaume Massot, Josep Cardona, Kurt Viaene, Rodrigo de Santos, Carlos Fabra, Luís Cartagena, Pedro Hernández, Rafael Blasco i Juan Morales; de CiU, Jordi Pujol Ferrusola, Lluís Gavaldà i Vicenc Gavaldà; el del

PSOE, Josep Maria Huguet. Els números canten. Quan Lecha intenta defendre l’honestedat del conjunt del PP, no fa miracles ni el niño Jesús. Esta setmana, precisament, l’exconseller, expresident del PP de València, exdelegat del govern, exalcalde de Benisanó i molts més exs, Serafín Castellano, ha pactat amb la Fiscalia Anticorrupció una rebaixa de la pena de presó de 23 a 2 anys a canvi de reconèixer les corrupteles del conegut “cartel del fuego”.

La dreta insulta més que l’esquerra i la supera per molt en corrupció amb l’objectiu de guanyar eleccions. El més greu, i del tot s’hi val, és el deteriorament de les institucions de l’Estat i de la democràcia, que són de tots i cal preservar-les. La democràcia no és únicament votar cada quatre anys; és la millor forma de respectar a l’individu i és també el marc mental del ciutadà i les seus pràctiques col.lectives. La lliçó de la història ens ensenya que la ultradreta fa servir la democràcia per destruir-la. En un moment en què el món està desestabilitzat per les guerres i els conflictes armats, cal cuidar les institucions de l’Estat democràtic per enfortir-les: ni insults ni mentides.

Les Veus del Centre d’Estudis.

El Diccionari catalàvalencià-balear i els Ports (i III)

Carles Jovaní. Centre d’Estudis dels Ports.

Ales dues peces anteriors de l’article que avui concloem, dedicat al Diccionari catalàvalencià-balear (DCVB), es va narrar la gestació i el desenvolupament d’aquest projecte colossal de la filologia. Cal recordar que l’«AlcoverMoll», com popularment se’l coneix, partia del propòsit de condensar la totalitat del cabal lèxic de llengua catalana. El resultat, un recull de més de cent seixanta mil entrades minuciosament compilades, estudiades i classificades per una xarxa de 1.600 voluntaris dirigits sota la batuta d’Antoni Maria Alcover i de Francesc de Borja Moll, constitueix probablement l’obra lexicogràfica més extensa de la romanística, i la seua elaboració representa un gloriós passatge de la lluita per la preservació de la nostra cultura.

Pot sobtar avui dia que fora un clergue de punyent rigorisme conservador com mossén Alcover qui es plantejara a principis del segle XX dur a terme aquesta titànica empresa. I no és una afirmació gratuïta. El passat 26 de juny la majoria (ultra)dretana de les Corts Valencianes aprovava, en contra del criteri de les universitats, del Consell Valencià de Cultura i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la llei que acabarà de marginar la llengua d’Ausiàs March al sistema educatiu. No contenta amb això, una de les seus ínclites diputades fins i tot es delectà brindant cínicament amb cava des del faristol.

Aquesta actitud contrasta diametralment amb el compromís cívic exhibit pel prevere mallorquí, qui s’enfrontaria públicament a tota una autoritat com Menéndez Pidal per haver rebaixat el català a l’ominosa categoria de «dialecte». El 1901 escrivia ja al Diario de Mallorca sobre «l’unidat del llenguatje vivent», tot recordant «les glories dels nostres antepassats que la nos dexaren» i defensant la importància de la confecció del Diccionari «per la causa del nostre renaxement literari y la restauració del nostro idioma».

La normativa prefabriana emprada en les seues anotacions respon a la circumstància que bona part d’elles foren preses abans de la publicació de la primera ortografia i gramàtica per part de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), però també a la voluntat de constatar el trencament amb l’IEC el 1918 per discrepàncies personals i científiques. Als seus dietaris no s’està de reflectir «l’actitut antipatriòtica i antillingüística» de la Secció Filològica «envers de mi, reprovantla absolutament, llamentant de tot cor que l’inconciència de certs homens haja de desvirtuar una institució com l’Institut d’Estudis Catalans». No és estrany que la condició de capellà de mossén Alcover i el monopoli cultural de l’Església enmig de l’analfabetisme imperant a l’època determinaren que gran part dels col·laboradors del DCVB foren també

religiosos. En les tres visites de «l’apòstol de la llengua catalana» a la capital dels Ports —abril del 1901, juny del 1918 i octubre del 1921— comptà amb el suport, entre d’altres, del reverend Julià Sanjuan, de mossén Brunyó i del pare Sadurní, «del que hem sentit parlar del catalanisme i dels caporals catalanistes ab mes fondària de pensament, ab mes perpicuidat d’ull i ab mes sentit de la realidat». Agraí també el paper del Centre Catòlic i de la Comunitat de Pares Escolapis, «entusiastes de la restauració de la nostra llengua», juntament amb «tots els col·legials i minyons alumnes», entre els quals sobreeixiria Manuel Milián Boix, encara un adolescent de tretze anys el 1921. De la llengua de Morella destaca que «se ressent la proximitat de la terra castellana y aragonesa» en córrer «moltes paraules castellanes», tot i no creure «que sia nou, sino molt vell». Això no obstant, aclareix que alguns mots «son d’un alt valor llingüístich i demostren una volta mes l’esplèndida tòria de la nostra llengua». En la mateixa línia, assevera que «per la fonètica es importantíssim el llenguatge morellench, y en quant an això s’allunya prou del castellà». Idèntica conclusió trau de la parla forcallana quan a l’abril del 1901 visita fugaçment aquesta vila. D’ella diu que presenta un «català prou llampant, ressentintse, com a Morella, de la proximidat amb les terres castellanes, però oferint un camp ben ample y fruyter».

Sobre la «conjugació, declinació i fonètica de Morella» destaca, entre altres aspectes, que «diuen io pensO, io pujO, io baixO, etc., però [...] limiten aqueixa -o an els verbs de la primera conjugació; p’els altres conserven la desinència primitiva: io ACUDIXC,

io BAT, io BULLC, io no hi CAP; io CUSC, etc. ». Així mateix «fan lo subjuntiu en -o (volen que io CANTO, que tu CANTOS, que ell CANTO o cante)» i «conserven la primera i segona persona del plural del subjuntiu; no la prenen casi may de l’indicatiu, però les fan en -guem, -gueu (volem que mos MORGUEM o MORIGUEM, que vos MORGUEU o MORIGUEU)». S’aprecien en aquesta caracterització, doncs, petits canvis i continuïtats respecte del valencià actual. Més enllà de la derivada lingüística, els dietaris de les eixides filològiques d’Alcover tenen un enorme valor des del punt de vista històric, geogràfic, sociològic i antropològic. Als seus viatges descriu el paisatge d’una comarca plena de «muntanyes y mes muntanyes, casi totes pelades com el call de la ma», entre les quals «s’alsa agullonat un puig tot de terra, coronat d’un penyalar altíssim, qu’es el castell de Morella». Recorda que «de Vinaròs a Morella hi ha setze hores [a peu]» i que l’any 1901 n’eren dotze en diligència, malgrat que el 1918 «en automòvil n’hi posen quatre llarguetes». De camí al Forcall relata com «corre el torrent que a poch a poch creix y torna riu, anomenat Bergantes». Més avall «ja s’es fet mes gros y corre a les totes», tot confluint finalment amb el «Caldés y el Cantavella, que devallen amb prou cabal d’aygua». Temps era temps.

La Morella de principis del segle XX «conserva tot l’aspecte primitiu: tots els carrers, empedregats, molts amb escalonades; casi tots malplans». «Els morellenchs van encara amb el traje tradicional; calsó curt amb calsa negre ó blanca, mocador voltat per el cap y una capa molt fonada y que les frega’ls talons». «No se’n veuen de grassos; en general, son esquerts, sans, de bones colors, de cama lleugera, d’ulls vius y d’aspecte resolt». De manera similar, el Forcall «conserva tota la trassa y carácter d’altre temps», amb una població, assegura, del «mateix tipo de Morella». A ambdues localitats, on «se conserva [...] ferm la relligiositat primitiva», «per escometre‘ls capellans diuen: ¡Ave Maria Puríssima!; y s’acosten a besar la ma», un costum que potser no es practicava o ja s’havia perdut a Mallorca.

Quant a l’anecdotari recollit als dietaris, Alcover conta que a la visita del 1921 «plogué fort i lo camin real que passa [a l’altura de la Jana] per dins el riu sensa pont, se’n anà an el dimoni». A conseqüència d’això, «hem hagut de devallar tots els passetgers i passar el riu per demunt passeres. Ab un carro han passat lo bagatge de tots els passetgers i hem hagut d’esperar prop de dues hores allà dessà lo riu que vengués un altre automòvil de Morella». Arribats a la capital dels Ports, en una entrevista al tio Cucarelles, de vuitanta anys, diu «que no se’n pot avenir de que un capellà sia vengut de Mallorca per demanarli les coses que li demàn, i me contesta a les preguntes esclafint de riure». El prevere mallorquí reivindica que «no sé ni m’importen els comentaris que n’haurán fets aquells morellans, que feyen cara de grans comentaristes o posadors en solfa de totes les coses estranyes que veuen», i rebla amb to indignat que «els de Morella en general fan cara d’això». La incredulitat sobre els interessos del mossén fa que fins i tot «mos ha presos qualcú per investigadors d’Hisenda, que ab l’escusa de cercar mots ens volem enterar de l’estat de totes les menestralies i oficis per pujar les contribucions». En definitiva, l’anàlisi del contingut de les anotacions del treball de camp realitzat a la nostra comarca per a la confecció del DCVB perfila un món llunyà, desdibuixat per la boira del temps, del qual som tanmateix legataris. En un context de mutació i desorientació generalitzades com l’actual, l’exemple de perseverança de mossén Alcover, Francesc Moll i el seus correligionaris ens assenyala quin és el camí a seguir.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

L’EÒLICA A BENASSAL. L’Ajuntament de Benassal “està liderant el procés d’informació pública perquè la ciutadania de l’Alt Maestrat tinga tots els detalls sobre els projectes eòlics que s’estan anunciant a la comarca”. L’alcaldessa de Benassal, Elia García, ha assenyalat que “hem convocat una reunió oberta i participativa per a tota la ciutadania en la qual hem comptat amb representants de la plataforma NO a la MAT de les comarques de Castelló així com l’Associació Nostra Terra de Les Coves de Vinromà. En la reunió no hem pretés convéncer a ningú sobre si és positiu o negatiu per a la zona, sinó que estem en un procés per a recaptar informació i opinions”.

En la reunió, que ha comptat amb més de 50 assistents, s’ha exposat la informació de la qual, fins ara, es disposa. De moment s’ha constatat que “la iniciativa presentada per l’empresa GSL al Ministeri de Transició Ecològica està en fase embrionària i no s’ha iniciat cap tramitació oficial, aspecte que, d’altra banda, és positiu, ja que de moment no hi ha res concret”. A l’Ajuntament l’empresa ha presentat una sol·licitud de compatibilitat urbanística del projecte. Ningú de l’empresa s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament per a informar sobre el projecte i el con-

sistori ha mostrat la seua disposició a que puguen oferir una explicació a la ciutadania. Des de Benassal es crearà un formulari perquè totes les persones interessades es puguen inscriure i rebre informació. El consistori continuarà recaptant tota la informació que puga obtindre per a traslladar-la a la ciutadania. L’alcaldessa ha agraït a tots els que han assistit i als diferents col·lectius que s’han prestat a oferir els seus coneixements sobre el tema.

En la trobada s’ha posat en relleu que l’afecció no sols es pot produir pels parcs eòlics, ja que per a canalitzar l’energia són necessàries xarxes de transport de Molt Alta Tensió i centres de transformació.

Queden desertes les obres del càmping de Vilafranca

ES FA UNA CRIDA A LES EMPRESES PER A PODER FER L’OBRA DE REDISTRIBUCIÓ DE LA PRIMERA PLANTA

L’Ajuntament de Vilafranca fa una nova crida a les empreses interessades a executar les obres pendents al càmping municipal que tenen com a finalitat de millorar les infraestructures i donar un millor servei.

Fa uns mesos el consistori va redistribuir la planta baixa de l’edifici bar-restaurant del càmping amb un import de 177.622 euros subvencionat amb gairebé 161.500 euros de l’IVACE a través del Fons de Compensació del Pla Eòlic de l’any 2022.

Segons ha explicat l’alcaldessa Sílvia Colom, posteriorment es va traure a licitació l’equipament de la cuina que sí que s’ha pogut cobrir, i també les obres de redistribució de la primera planta i una escomesa elèctrica en l’edifici del bar-restaurant del càmping municipal de Vilafranca que ha quedat desert.

“Vam obrir els sobres de l’obra

HERBERS

OBRES. Un dels accessos al nucli urbà d’Herbers es troba en obres amb diferents actuacions que l’Ajuntament està duent a terme amb el ‘Pla Conviure’ i que ja feia temps que estaven sol·licitades. Ara ha estat el moment de poder executar-les i s’aprofiten les millores a la part final del carrer del Pla per instal·lar també un punt de recàrrega per a vehicles elèctrics. Es tracta de dues obres que s’estan executant a la vegada.

L’Ajuntament d’Herbers compta amb un pressupost de 40.000 euros per a la reurbanització del carrer, i altres 12.000 per a la electrolinera.

del càmping que està dins del pla en la qual hi havia dos lots, i per la nostra sorpresa el lot per a l’obra de redistribució de la primera planta i una comesa elèctrica s’ha quedat deserta” al no presentar-se cap empresa per a dur-ho a termen.

Una problemàtica que va ser tractada en el plenari ordinari corresponent del mes de setembre en el qual l’alcaldessa va animar a les empreses del territori a presentar-se per a poder executar l’obra.

“En el plenari hem volgut informar a tots els obrers que vulguen i estiguen interessats en l’obra que aquesta setmana vinguen a l’Ajuntament i es posen en contacte amb mi, el tinent d’alcalde o qualsevol persona de l’Ajuntament per a poder iniciar i poder participar en un procés negociat i sense publicitat en el qual les empreses que estiguen interessades puguen entrar en la licitació d’aquesta obra”.

Forcall tindrà més lloguer assequible abans de fi d’any

Atreure joves i famílies amb fills és un dels objectius dels pobles dels Ports però primer, cal poder oferir vivenda. “En el cas de Forcall molta gent busca per a lloga i sovint és impossible trobar-ne”, apunta l’alcalde Santiago Pérez. Actualment, l’Ajuntament compta amb tres habitatges de lloguer social. Fa uns anys van adquirir una altra casa al carrer Sant Víctor, però per falta d’ajudes no s’havien pogut iniciar les obres fins ara. Aquest immoble, de 180 metres quadrats, disposarà de tres habitacions i un pati interior que permetrà dotar de més llum les dues cases del costat també de titularitat muni-

cipal. L’objectiu és que abans de finalitzar el 2024 la casa del carrer sant Víctor estiga ja enllestida “i probablement haurien de trobar alguna partida pressupostària per a poder equipar-la i a partir d’ahí, segurament a principis de l’any que ve, poder-la traure ja a concurs i que una família puga tindre l’oportunitat d’assentar-se ací a Forcall” Amb aquest projecte i altres que estan en procediment Forcall podria comptar amb unes cinc cases de lloguer assequible. Una actuació que, segons afirmava l’alcalde, és necessària, “ja que amb aquests lloguers es podrà incrementar la població i a la vegada mantindre, els serveis i establiments”.

PROCESSIONÀRIA. L’alameda de Morella i altres zones properes han rebut aquesta setmana el tractament necessari per a evitar la proliferació d’aquesta plaga

Breus.

EL PARADOR, ALS PRESSUPOSTS. Els Pressuposts Generals de l’Estat de 2025 inclouran una partida per al futur Parador de Turisme de Morella per tal de redactar el projecte, licitar l’obra i executar-la, després que el PSPV recolzara la proposta de la popular Susana Marqués a la comissió d’Industria i Turisme de la Cambra Alta.

“Volem que el Parador de Morella es prioritze en l’agenda política del govern i tinga reflex econòmic a partir dels pressupostos de 2025, que es contemplen en les següents anualitats fins que s’execute i finalitze l’obra”, ha incidit la senadora, que apunta també que “no desistirem de la nostra obstinació fins a aconseguir-ho.”

VILAFRANCA. Ha eixit a licitació l’execució de l’obra “Pavimentat i renovació xarxa instal·lacions del primer tram del carrer Joan Pablo Climent”.

El valor estimat del projecte és de 190.427,45 euros i el termini de presentació d’ofertes finalitza el 8 d’octubre de 2024 a les 15:00h.

El ple de Morella lleva la taxa “sexennal” de

l’aigua

A MÉS, DURANT LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE SETEMBRE S’APROVEN ELS DOS FESTIUS LOCALS DE 2025, SANT JULIÀ I NADALET

Els festius de Morella per a 2025 seran Nadalet i Sant Julià, és a dir el 26 de desembre i el 7 de gener. No ha calgut enguany acudir a l’enquesta popular per a decidir els festius locals com sí va passar l’any passat en caure les tradicionals de Morella en dia laboral.

Eixe va ser un dels acords que prenia el ple ordinari de setembre celebrat aquest dijous a Morella.

També es va aprovar un conveni amb la secretaria d’estat que possibilitarà la instal·lació d’un punt d’actualització de documentació a Morella.

Els problemes que ha tingut la localitat, derivats de la sequera aquest estiu, van ocupar part important de la sessió. Un dels punts de l’ordre del dia portava a aprovacio la derogació de la tarifa extraórdinaria del rebut de l’aigua, que l’equip de govern havia aprovat al mes de juliol. Per descomp-

tat que es va aprovar. De fet els grups socialista i popular no van estar d’acord en aquesta pujada, a

AIGUA A FORCALL. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre autoritza a la Mancomunitat Comarcal Els Ports per a l’extracció d’aigua de cinc punts diferents de rius a Forcall, el que permetrà disposar de tres cisternes d’aigua per a ús ramader fins octubre i les explotacions ramaderes d’extensiu que ho sol·liciten podran disposar d’aquest servei. Paral·lelament l’Ajuntament ha millorat l’accés a l’assut del riu Calders que hi ha junt a la carretera que uneix Forcall amb Cinctorres perquè es puga extraure cisternes d’aigua amb facilitat. Unes actuacions que permetran alleugerar la pressió, sobretot dels, ramaders. Forcall no disposa d’una bassa pública i això feia que fora més complicat a l’hora d’abastir les explotacions d’extensiu.

la que van qualificar de “tasazo” i d’inasumible

L’alcalde també va donar compte de la resolució presa per adjudicar el contracte de servicis derivats de la utilització temporal del sondeig Colomer 4 per al proveïment d’aigua al nucli de morella per tramitació d’emergència.

En aquesta sessió de setembre també es porta a ple la ratificació del decret de l’alcaldia al voltant del pla de gestió de colònies fe-

Les colònies felines també van ser un punt del ple.

lines. En aquest punt, la resta de grups representats al ple de Morellava voler agrair el treball que les associacions estan duent a terme en aquest tema. El ple de setembre també va acordar l’adhesió de Morella al conveni marc de col·laboració entre la Generalitat Valenciana i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) per la mobilització de sòl públic, per a poder disposar d’habitatges de protecció.

COLOM ES REUNEIX AMB MAZÓN. L’alcaldessa de Vilafranca, Silvia Colom, ha aprofitat la visita del president de la Generalitat, Carlos Mazón, per a traslladar-li les necessitats de la població com ara inversions per garantir el proveïment de l’aigua per a consum humà i industrial. L’alcaldessa també ha insistit, com ja va escoltar la delegada del Consell a Castelló, Susana Fabregat fa cinc mesos, que la Generalitat mantinga plans d’ocupació i contractacions per als ajuntaments i fomente accions concretes que promoguen l’ocupació en zones castigades com Vilafranca,

donat que les reduccions o eliminació d’ajudes per a contractacions en els municipis han suposat la pèrdua d’oportunitats per a tota mena de treballadors, especialment joves. En matèria d’indústria Silvia Colom ha apuntat que “és primordial que el Consell mantinga una política de suport i inversió en la indústria de l’interior, per a assegurar el futur de Marie Claire, tal com han fet anteriors governs valencians, però també fomentar l’assentament i consolidació d’activitats econòmiques que garantisquen l’ocupació i consoliden la població”.

MÉS DE 70 ALUMNES. L’Escola de Música de Vilafranca ha encetat curs amb un augment en el número d’alumnes matriculats, 10 més que l’any anterior. Des de l’ajuntament es destaca com “la possibilitat de comptar amb una escola de música d’aquest nivell és un privilegi i una gran oportunitat” donat que “molts dels estudiants han aconseguit integrar-se en prestigioses orquestres a escala nacional i internacional”.

VILAFRANCA

Gent & Vida.

AROMES DE MORELLA, E-LIDER. Aromes de Morella ha estat reconeguda pel fòrum RETAIL Future per la seua innovació i digitalització en el sector, sent una de les úniques dues empreses castellonenques destacades com a E-líders per la seua diferenciació en l’estratègia en el context digital. Eva Sariñena,gerent d’Aromes de Morella, recollia el guardò en la cerimònia que el passat dia 19 tenia lloc en el Caixa Fòrum.

725 participants corren Entreparets

La 15a edició de la Cursa ‘Entreparets’ de Vilafranca, 24a edició de la Marxa a peu al municipi ha superat tots els registres previstos per l’organització pel que fa al nombre de participants. Entre la prova competitiva de 25 kilòmetres i la cursa dels joves i no competitiva de 14 kilòmetres van ser al voltant de 725 les que es van inscriure i participar, 200 més que en l’edició de l’any 2023.

La Cursa ‘Entreparets’ forma part de la Lliga de Curses per Muntanya ‘Castelló Nord’ i ha estat la cursa final de la lliga en moltes edicions. Des de la incorporació de la prova dels ‘Tres Cims’ de Vilafamés, és en aquesta localitat on finalitza la lliga. Una competició quasi resolta ja en categoria femenina amb les dues primeres posicions assegurades per a Carla Pitarch i la vilafranquina Alba Lo-

ras. En categoria masculina encara s’hauran de decidir moltes coses a la prova de Vilafamés. Per primera vegada en les 24 edicions de les curses de muntanya a Vilafranca (15 amb la denominació d’Entreparets), un vilafranquí es proclamava com a campió de la prova en categoria masculina. Javier Vives Barreda ha comptat amb aquest privilegi, guanyant l’Entreparets 2024 amb un temps de 1 hora, 50 minuts i 59 segons quedant-se a 5 minuts del rècord. Segon classificat va ser Cristòbal Adell d’Albocàsser, un habitual de la cursa de Vilafranca i en tercera posició entrava a la meta Esteban Herrero de Valdelinares. En categoria femenina la vencedora de la Cursa Entreparets 2024 ha estat Carla Pitarch amb un temps de 2 hores, 12 minuts i 42 segons, en segona posició entrava a la meta

MATRÍCULA OBERTA. El centre de Formació de Persones Adultes dels Ports amb seu a Morella ha obert matrícula. Aquest ofereix el Curs de graduat en ESO, Preparació per a les proves d’anglés de nivell A1, A2, B1 i conversa; Castellà i valencià per a estrangers; ús del telèfon mòbil i les seues aplicacions, mecanografia i informàtica; preparació prova de nacionalitat espanyola; preparació per a les proves de valencià de nivell C1 i C2; artesania i manualitats i Club de lectura. És una formació gratuïta i adaptada als diferents nivells, en un ambient agradable. Les classes comencen el 16 de setembre. Començades les classes, encara es pot matricular.

Per a l’empresa de sabons, olis i aromes naturals, nascuda en 2003, la contínua adaptació i l’aprenentatge han sigut apostes fortes en el model de negoci i un exemple d’això és la seua participació en el programa Smart Retail: IA Acelerator 2024 pel seu reconeixement com a E-líder i amb el que es pretén assessorar xicotets comerços en el sector de la intel·ligència artificial generativa que els servirà per a potenciar els seus negocis.

de la Plaça d’en Blasc, Anna Martínez amb 2 hores, 18 minuts i 25 segons i tercera classificada Alba Loras Monfort de Vilafranca amb un temps de 2 hores, 23 minuts i 19 segons, millorant el seu propi registre personal a la cursa.

TROBADA DONES RURALS BENASSAL. Benassal ha acollit aquest dissabte la II trobada de dones rurals de l’Alt Maestrat amb més de 200 participants.

La propera edició serà la del 25 aniversari de les curses a Vilafranca

Ara l’organització ja es posa a treballar per a l’edició de l’any que ve d’aquesta corredora prova de Vilafranca que compliran vint-icinc anys des de la celebració de la primera cursa de muntanya a Vilafranca.

RONDALLES. Dissabte tancaven les XVIII Jornades de la Gent Gran amb el Grup de Danses L’Ullal de les Useres i la Rondalla i Grup de Ball de Vilafranca.

d’informació

Breus.

SALUT MENTAL. La comarca dels Ports llança el programa “Un pas cap a la Salut Mental”. Aquesta iniciativa, dirigida als habitants de la comar-

ca, oferirà sessions sobre la gestió de l’estrès, l’autoestima i l’assertivitat per promoure la salut mental a la població de la comarca dels Ports.

MORRAMUNDO. La comarca del Montsià, concretament la Ràpita, ha estat la seu aquest cap de setmana, de la vintena edició del Murramundo, el campionat mundial de morra on més de vint regions del món han estat presents, entre elles, la Comunitat Valenciana. En total han participat 130 parelles. Finalment, guanyaven les formades per Loïc i Melissa del Comtat de Niça.

Tres parelles de la zona dels Ports, Alt Maestrat i Maestrazgo es van classificar entre les 64 millors. Van ser les formades per Bruno i Santi de Benassal, Maset de Cinctorres i José d’Herbers i també Jesús de Benassal i Luis de La Iglesuela. De fet, aquesta darrera parella, Jesús i Luis van aconseguir classificar-se entre les 32 millors parelles del ‘Morra Mundo’.

Primera diada de muixeranges als Ports

La muixeranga dels Ports va nàixer l’any 2022 arran una primera presa de contacte a l’ermita de Santa Bàrbara de La Mata. Des d’aquell moment, i després de molts assajos i actuacions, s’ha convertit en una colla que comparteix la passió per la cultura. Ha calgut molt de treball per a créixer ho han aconseguit i aquest cap de setmana ho celebraven amb la seua primera diada.

Carla Villanova una de les integrants i mestra de la Muixeranga dels Ports explica que “les colles solen fer actuacions durant tot l’any i també la seua diada i com ja portem una mica de trajectòria ens feia il·lusió ser nosaltres qui organitzarem una”. Una jornada de convivència que, com explicava Villanova, van voler compartir en les dues colles que els han acompanyat des del primer dia, la Jove muixeranga de València i la Conlloga muixeranga de Castelló. “Des de que vam fundar la nostra sempre ens han estat ajudant així que vam decidir que volíem fer una diada i els volíem convidar. A la conlloga la coneixíem més perquè sempre actua a l’Aplec, però la gent de València no la coneixia tant i la veritat és que ens feia il·lusió que vingueren ací”. Totes tres van demostrar el seu talent amb diferents

Una “foto de família” dels participants.

MIGUE A. TRONCHO

FIRETA DE FORCALL.

de la localitat, que data, al menys, del segle XVI.

figures, de diferents alçades i dificultats. Algunes d’elles formades per les tres colles, mostrant així la seua unió.

La pluja va obligar a modificar alguns actes previstos però no va ser un impediment per poder mostrar les seues figures i “encara que caient unes gotes, hem vingut a la plaça perquè volíem actuar ací, també perquè la nostra diada s’engloba un poc dintre de l’Espardenya Rock i com estava ací la fireta volíem que ens pogueren veure i també nosaltres gaudir de la fira”, conclou Villanova.

ELS SEGLES D’OR. En el marc del programa “Descobreix els Ports”, la Mancomunitat ha organitzat aquesta tardor una sèrie de visites temàtiques que aquest cap de setmana s’han fixat en l’arquitectura dels palaus de Morella.

Dins dels actes del XV’Espardenya Rock, es va poder gaudir d’una fireta amb productes del territori. No hi havia espardenyers, però sí es va recordar la tradició espardenyera

Setmanari d’informació comarcal

FRONTENNIS VILAFRANCA. També la pluja va ser protagonista per al Club Frontennis Vilafranca ja que l’enfrontament corresponent a la jornada 2 de

lliga a la 1ª Provincial entre el Vilafranca i el Castelló ‘C’, previst per a la vesprada de dissabte va ser suspés com a conseqüència de l’oratge.

EL PROPER CAP DE SETMANA, ‘DERBI’ COMARCAL ENTRE VILAFRANCA I CINCTORRÀ AL SERRITO

El Vilafranca guanya, el Morella empata i perd el Cinctorrà

CF VILAFAMÉS -1MORELLA FC -1-

El Vilafamés i el Morella se repartien els punts el divendres per la nit al camp de l’Estepar en un encontre que començava de forma fulgurant per al Morella amb un golàs de Ferran al minut 2 de partit i que significava el 0-1. Domini morellà amb situacions de perill per les dues bandes, mostrant-se el visitant com a bastant superior en la primera part. Van fer mèrits els de Roberto Peiró per a marcar més gols i arribar al descans amb un marcador molt més ample. El 0-1 al descans es va quedar curt.

A la segona part, el Morella buscava el segon gol que li donara tranquilitat i el Vilafamés, poc a poc, va anar creixent en el partit. Un gol del Morella que no arribava malgrat les ocasions generades i un Vilafamés que anava fent recular al Morella en busca d’un empat que aconseguiria al minut 88. Amb l’empat a 1 el Vilafamés va apretar per tal d’aconseguir la victòria i va estar a punt de fer-ho en el temps afegit. Finalment, empat a 1 gol que deixa als dos equips amb 4 punts.

RC SALSADELLA -0CF VILAFRANCA -1-

El CF Vilafranca sumava la seua segona victòria consecutiva imposant-se al camp de Les Viles de La Salsadella. Un partit amb una primera part en la que el Vilafranca va superar als locals que defensaven molt amunt, fet que el Vilafranca aprofitava per crear varies ocasions clares de gol. Una d’elles, al minut 24 i després d’una gran acció combinativa era aprofitada per Edo per a marcar el 0-1. El Vilafranca comptava amb bones ocasions per ampliar el marcador i el Salsadella, a baló parat, intentava empatar el partit. A la segona part, el joc es va equilibrar molt més i en el tram comprés entre els minuts 70 i 85, el Salsadella comptava amb tres o quatre bones ocasions de gol fallades pels seus davanters o parades pel porter Efrén. Als darrers instants amb el 0-1, Miguel estavellava un baló al pal de la porteria del Salsadella i els locals ho intentarien fins al final. El Vilafranca resistia a l’empenta local i sumava els tres punts amb el 0-1. Segona victòria consecutiva sense encaixar gol per a l’equip dirigit per Toni Mallén.

TERCERA FFCV

SEGONA FFCV

BORRIOL

ATZENETA

JOV.ALMASSORA

ETURE ‘A’

XILXES

MORELLA

VILAFAMÉS

TORREBLANCA

RAFALAFENA

PEÑÍSCOLA

ESP. VILA-REAL

ALMASSORA ‘B’

ORPESA

ELS IBARSOS

TRAIGUERA SAN PEDRO ‘B’

Les classificacions de 2ª i 3ª FFCV després de jugades les tres primeres jornades de lliga.

BENLLOCH

VILAFRANCA

CANET

BENASSAL CÀLIG

VILANOVA

VINROMÀ

ROSSELL

ETURE ‘B’

SANT MATEU LA POBLA T. SALSADELLA ALBOCÀSSER CINCTORRÀ

CE CINCTORRÀ -1CF BENLLOCH -5-

Es tornava a repetir la història al Pla de Mig Ull i el Cinctorrà, després de collar una bona primera part acabaria novament golejat, en aquesta ocasió contra el Benlloch. Els de Cinctorres aconseguirien marcar el seu primer gol a la temporada al minut 38 per mediació de Nico que posava l’1 a 0 al marcador. Encara que el Benlloch va reaccionar amb celeritat i empatava (1-1) al minut 42. Abans del descans, el Cinctorrà comptaria amb un penal que no va poder transformar en gol, arribant-se amb l’1 a 1 al descans. A la segona part, el Benlloch marcava l’1 a 2 al minut 68 i a partir d’ahí l’equip del Cinctorrà es va vindre avall, fet que aprofitaria el Benlloch per a anar sentenciant el partit amb gols que van vindre molt seguits als minuts 70, 73 i finalment al minut 90 per situar el marcador en l’1 a 5 definitiu.

Dos dels equips del Renomar han començat ja la nova temporada

Cap de setmana marcat per la pluja per a Renomar Els Ports FC, en el que va tindre lloc el debut a la competició de dos dels seus equips de futbol 11.

El juvenil ‘A’ de Renomar Els Ports visitava en la vesprada de dissabte al Benicarló BF ‘C’ al camp ‘Pichi Alonso’ de Benicarló amb resultat favorable als locals per 3 gols a 0. Un partit igualat a la primera part i que arribava al descans en el 0-0 inicial. Va ser a la reanudació quan el Benicarló sentenciava el partit amb els gols que significaven el 3-0 final en aquest partit.

Per la seua banda, l’equip cadet de Renomar Els Ports FC va tindre un debut extrany a la 1ª Regional Cadet ja que jugava a Castelló contra el CF Nou Jove Castelló-Ripollés. El partit es suspenia al minut 10 de la primera part amb 1-0 a favor dels locals per la forta tromba d’aigua caiguda durant el matí a la capital.

A més, el torneig organitzat per Renomar Els Ports FC per al dissabte 21 al camp del Serrito de Vilafranca en categoria aleví i benjamí es va haver de suspendre per la pluja. Es comptava en aquest torneig amb la presència de clubs com el CD Valderrobres, Vinaròs CF o CF Moró, a més del conjunt amfitrió però des de la directiva del club comarcal es decidia suspendre l’activitat esportiva a causa de les pluges que durant el matí de dissabte van caure arreu de tota la comarca dels Ports.

RENOMAR ELS PORTS FC

Qué hacer en Morella

NÚMERO 662. ÉPOCA II. DEL 27 AL 29 DE SEPTIEMBRE DE 2024

YA ES OTOÑO EN MORELLA

LOS MONTES SE TIÑEN DE NARAJAS, OCRES, AMARILLOS Y ROJOS, HACIÉNDOLOS AÚN MÁS ENCANTADORES

LA GASTRONOMÍA DE ESTA ÉPOCA EN MORELLA TIENE A LAS SETAS COMO LAS GRANDES PROTAGONISTAS

Los montes y las montañas de Morella y de la comarca dels Ports se transforman cada año con la llegada del otoño. Con la recién estrenada nueva estación, las tonalidades ocres, amarillas o rojas, le añaden aún más mágia a un paisaje que siempre es encantador.

Morella, con un término municipal que se acerca a los 500 km2, el mayor de toda la Comunitat Valenciana tiene extensas zonas boscosas, y centenares de caminos marcados. Senderos que se adaptan a distintos niveles de dificultad. Desde el monte público de Pereroles, declarado Paraje Natural Municipal nacen cinco rutas de senderismo distintas, que conectan con Herbeset, Herbers, Chiva, La Pobleta y Morella. No dudes en pedir información en la Oficina de Turismo.

El otoño de la comarca dels Ports también se presenta como un momento ideal para disfrutar del deporte relacionado con la naturaleza. Entre esta oferta de turismo activo, hace pocos años vio la luz la ini-

ciativa Morella Singletracks, que pretende consolidar la localidad como un destino idóneo para la práctica de BTT. Es un proyecto pionero, que ofrece al visitante la posibilidad de combinar la práctica de este deporte, con el disfrute de parajes únicos. En la página www.morellasingletracks.com se pueden encontrar los «tracks» de las rutas y descargarlos, además de encontrar información sobre los servicios que se pueden contratar.

Es en otoño cuando nuestros bosques reciben más visitantes, y una de las épocas que permite disfrutar de los mejores productos de temporada, como las setas o la carne de caza.

Y la temporada de setas, por muy mala que sea, seguro que mejora la anterior, donde la pertinaza sequía impidió completamente que comiéramos ninguna variedad.

Este año algunos ya han probado suerte en buscarlos, y los más afortunados, incluso ya las han probado. La florada, sin embargo, se espera mayormente

para el mes de octubre en la altitud donde se encuentran los montes públicos de Morella. En este término municipal buena parte de los propietarios privados tienen restringido el acceso de los cazadores de setas, no obstante, Morella tiene muchas hectáreas de monte público.

Las montañas públicas del término de Morella son Pereroles, Carrascals, Monte de Vallivana, Herbeset y Ortells. Los dos primeros bosques suelen ser los que más recolectores congregan durante la temporada. El Monte de Pereroles, también está más frecuentado por visitantes porque en él hay tres refugios rurales, en los que se puede hacer noche.

En cuanto al equipamiento que se tiene que llevar, se exige que la navaja no exceda de 11 centímetros de longitud y que se lleve una cesta de mimbre, paja, caña o similares, para dejar que las esporas se repartan por toda la montaña. Además, el hecho de que se obligatoriamente tenga que cortar la seta por el micelio y no arrancarla es para no remover el suelo.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

SÁBADO

28 DE SEPTIEMBRE

19:30

ÓPERA «ADRIANA

LECOUVREUR» DE FRANCESCO CILEA

DESDE EL TEATRO

REAL DE MADRID

TEATRO MUNICIPAL

Entrada gratuita

“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre, que este año permiten junto con el fin de semana tres festivos, Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

NATIONAL GEOGRAPHIC

La revista «Historia» de National Geographic mantiene aún abiertas las votaciones para elegir, entre otros, la mejor conservación de un casco histórico amurallado, categoría en la que se puede votar por Morella. La ciudad amurallada de Castellón compite con Albarracín (Teruel), Alcúdia (Mallorca), Montblanc (Tarragona) o Laguardia (Álava).

La versión digital de la prestigiosa revista cultural y turística destaca que «desde 2013 Morella forma parte de la Asociación de los Pueblos más Bonitos de España» o que «la capital de la comarca de Els Ports está custodiada por casi dos kilómetros de muralla flanqueada por siete puertas y diez torres entre las que destacan las Torres de San Miguel. Ambas de base octogonal y construidas siguiendo los mismos planes en el siglo XIV son, desde entonces, la entrada principal a la localidad».

Además, «Historia» de National Geographic añade que «su ubicación inexpugnable ha atraído a lo largo de la historia a íberos, celtas, griegos, romanos y árabes. De ahí que su castillo, una fortaleza militar situada en lo alto de la montaña sobre la propia roca, haya sido testigo de numerosas contiendas y paso de personajes históricos como la Guerra de Sucesión, las Guerras Carlistas o Abderramán III, El Cid o San Vicente Ferrer.». Completa la nominación apun -

tando a que «entre los muros de Morella destaca también la Basílica Arciprestral Santa María la Mayor, una de las mejores demostraciones del gótico religioso en nuestro país mandado construir por Jaume I en el siglo XII, cuando Morella se convirtió en villa real». El ranquin de los mejores del año incluye, además de «la mejor conservación de un casco histórico amurallado» otras categorías como «mejor exposción», mejor «museo de cultura popular», «mejor descubrimiento o hallazgo histórico nacional», «mejor recuperación de edificio» o «mejor patrimonio cultural».

LAS VOTACIONES PARA ELEGIRLO ESTÁN ABIERTAS HASTA EL PRÓXIMO 10 DE OCTUBRE

MORELLA COMPITE COMO «NÚCLEO HISTÓRICO AMURALLADO MEJOR CONSERVADO»

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

GEOGRAPHIC ELIGE MORELLA

CONSERVADO» CON ALBARRACÍN, ALCÚDIA, MONTBLANC O LAGUARDIA

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

LA PRISIÓN MEDIEVAL. Consultar en la Oficina de Turismo

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR. Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN. Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, el castillo y las murallas de Morella se iluminan desde la puesta de sol hasta medianoche. Puedes acercarte a pie hasta el paseo de la Alameda para ver el castillo o coger el coche y dar una vuelta por los alrededores para disfrutar del espectáculo en su conjunto.

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL.

Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media. La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en tres turnos: 11h. / 12:30h. y 16:30h Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Los días disponibles de 10 a 13h y de 16 a 19 horas.

Agenda.

—Morella.

Dissabte 28 de setembre 19,30h. Retransmissió de l’òpera ‘Adriana Lecouvreur’ de Francesco Cilea des del Teatre Real de Madrid.

Teatre Municipal. Entrada gratuïta.

—Herbeset.

Festes en honor a Sant Miquel Dissabte 28 de setembre 9h. Xocolatada.

10,30h. Campionat infantil i adult de birles. 13,30h. Rifa i amaniment de la torrada. 14h. Dinar de germanor i calmant. Entrega dels premis dels campionats de birles. 17h. Concert de la Rondalla de Morella 23h. Ball de l’estampeta i ball del farolet. Al descans, glopet de moscatell i panoli per a tots i totes.

Diumenge 29 de setembre

11,15h. Cercavila amb els Gaiteros de Morella. 12h. Missa en honor a Sant Miquel i la Verge del Rosari

A continuació, retaule i recollida de plats per a l’oferta

Oferta tradicional i subhasta de plats típics. Vi d’honor 16h. Cafè i calmant al bar de la Comissió. 16,30h. Jocs tradicionals (sacs, cullera, curses). Premis per als guanyadors i guanyadores i regals per a tots els xiquets i xiquetes participants.

—La Pobleta d’Alcolea. Diumenge 29 de setembre VII Trobada de Vehicles

Clàssics a La Pobleta

9,45h. Arribada dels participants 10,15h. Esmorzar-cafè 11h. Conferència-col·loqui al Saló Multiusos 12h. Concursos de bitlles, de guinyot i de xapes 14h. Dinar de germanor 16,30h. Lliurament dels premis dels diferents concursos 17h. Festa final.

—Vilafranca. Dissabte 28 de setembre 19,30h. Retransmissió de l’òpera ‘Adriana Lecouvreur’ de Francesco Cilea des del Teatre Real de Madrid. Sala Carles Pons. Entrada gratuïta.

Diumenge 29 de setembre 12,30h. Missa en honor a Sant Miquel a la Pobla del Bellestar.

—Castell de Cabres. Dissabte 28 de setembre 10h. Ruta en cotxe per la Tinença de Benifassà. Recorregut: Castell de Cabres, Coratxà, El Boixar, Fredes, El Ballestar i la Pobla de Benifassà. Excursió amb cotxes particulars.

—Agenda Esportiva

FUTBOL REGIONAL

2ª FFCV

Morella FC - CF Borriol

Diumenge 29 a les 18,15h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

3ª FFCV

CF Vilafranca - CE Cinctorrà

Diumenge 29 a les 17h. ‘El Serrito’. Vilafranca

JUVENILS

CD Moreres - Els Ports FC ‘B’

Diumenge 29 a les 12h. ‘Chencho’. Castelló

CADETS

Els Ports FC - Sp. Castelló ‘A’

Dissabte 28 a les 11h. ‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres

FRONTENNIS

1ª DIVISIÓ CASTELLÓ

Castellón ‘D’ - Vilafranca

Dissabte 28 a les 16,30h. Frontennis Castelló.

Setmanari d’informació comarcal

El

notícies de perfil.

JOSÉ SEGURA PALLARÉS DIREGEIX LES RESIDÈNCIES DE PENYETA ROJA DES DE 1996 I ÉS MEMBRE DE LA JOVE ASSOCIACIÓ DE MORRA DELS PORTS

“Quan jugues a la morra t’oblides que m’agrade jugar a la morra

José Segura Pallarés va nàixer a Herbers fa seixanta anys, un dia de Sant Josep. És director de les residències de Penyeta des de 1996. Membre actiu de diferents associacions culturals com Lo Botadò d’Herbers, el grup de teatre L’Enfilat de Castelló, o la jove Associació de Morra dels Ports. Des de juliol de l’any passat també

és regidor pel PSPV en l’Ajuntament de Castelló.

José Segura és un d’eixos portencs, i afortunadament en són un bon grapat, que malgrat que la vida els ha portat a treballar lluny de casa, mai han perdut ni els lligams ni l’interés per la seua terra.

José, ens comentes un poc com arribes a dirigir les residències de Penyeta i quina funció tenen.

Quan vaig acabar els estudis ací, en baixar a Castelló em vaig decantar per l’opció de magisteri, al mateix temps que estudiava valencià. Al segon any de carrera vaig entrar com a educador becari a Penyeta Roja i a partir d’ací tota la meua vida ha girat al voltant de Penyeta i la Diputació. L’any 1983 vaig entrar de becari, després vaig aprovar les oposicions de funcionari i ací estic, des del 96 dirigint les residències. No m’he menejat, laboralment, de Penyeta. Per ací he vist passar un bon grapat de gent de la nostra comarca. Molts han sigut educadors becaris, i altres han baixat com alumnes al centre de tecnificació esportiva i la veritat és que quan veus que la gent pot tirar cap avant si li ofereixen la possibilitat de poder estudiar amb una beca, que no els costa diners a casa, per una banda, i per l’altra que es dona oportunitat als esportistes que puguen desenvolupar eixe vessant que els agrada i que a determinat nivell ja no tenen la possibilitat de fer-ho a les comarques interiors... És gratificant la feina.

Abans de marxar a Penyeta, tu ja tenies l’experiència de quedar-te des de ben jovenet en l’internat de Morella, no?

Jo sempre dic que la meua vida és residències o internats. Quan tenia 9 anys van tancar l’escola a Herbers, nosaltres pensem que el despoblament va començar quan van tancar les escoles a molts pobles de la comarca, Herbers en va ser un. Als 9 anys vaig pujar a Morella. Ací estudiaria de quart a

vuité d’EGB, BUP i COU, i em vaig quedar a l’internat eixos nou anys. En baixar a Castelló, el primer any vam compartir pis, gent de la comarca, i al següent ja vaig entrar a l’internat de Penyeta. Vull dir que dels seixanta anys que tinc, 50 els porte al voltant de residències i internats.

Com recordes aquells primers anys a l’internat de Morella?

Jo tinc molts bons records. Per a mi teníem una grandíssima persona al capdavant: mossén Martorell. Ell va ser el que va estar més anys de director quan jo estava intern. Era una grandíssima persona. Sa-

bia manejar-nos, perquè no era fàcil portar un internat de xiquets d’entre 6 i 18 anys. És complicat. D’això me n’he adonat després, a posteriori.

Tinc bons records, i molts amics. Aquest estiu encara ens vam ajuntar els interns de la meua edat en un esmorzar a Vallibona. Va ser una bona retrobada on, curiosament, no en va faltar ni un. Tots vam acudir.

José, sempre has sigut prou inquiet, molt actiu. No sé si ara et qualificarien d’agitador cultural, però en qualsevol cas té involucres en diverses iniciatives, tant

A dalt, José Segura al ple de Castelló; a la pàgina següent, celebrant desde l’ajuntament la pujada del Castelló a segona

ací als Ports com a Castelló. Per exemple eres membre de l’associació cultural lo Botadò d’Herbers i del grup de teatre L’ Enfilat de Castelló. Conta’ns per què formes part d’aquests col·lectiusLo Botadò és una associació que es va constituir fa uns quants anys al poble gràcies a la gent jove d’aquell moment. Jo crec que Dani Pallarés, el que és l’actual alcalde va ser l’impulsor d’aquesta iniciativa que ha animat tant en l’àmbit cultural com en la resta d’activitats la vida al municipi. Tot el que s’organitza des d’eixa associació, des de Sant Antoni, a la festa de la Tossa,

Anna Querol.

t’oblides de tot, estàs aquí; jo dic morra fins i tot quan guanye...”

el dia de les paelles o la commemoració de l’antiga matança, són accions que estan dinamitzant el poble. La gent s’implica, la gent jove va entrant i és una associació que li ha donat molta vida al poble. Dani ha sigut una part fonamental, tots han ajudat, han col·laborat, però Dani ha sigut part primordial.

Respecte al grup de teatre l’Enfilat, es va fundar fa vint anys des de l’escola del meu fill major. En un moment determinat es va proposar fer una obreta de teatre amb els pares com a actors com homenatge als xiquets. La vam fer i vam tenir la sort que entre els iaios d’un dels alumnes estaven “Mel i Xispa”, els coneguts pallassos i de seguida ens van engrescar a tots per a continuar amb el grup. Els divendres anàvem a fer l’assaig, a sopar, a fer la tertúlia, era un goig, i el grup va anar agafant força i ja ha complit vint anys. Hem actuat per tota la nostra comarca, aquí a Castelló estem en el cicle de Castelló a Escena i també participem en el cicle de Magdalena. Jo actualment estic en papers més curts per què el temps no em dona per a més, però continue format part perquè som amics, ens portem bé i és tot un plaer compartir eixa afició Ara, a més, formes part de la jove associació de Morra dels Ports. Un joc tradicional que esteu aconseguint revifar i que guanya adeptes entre els joves, no?

Sí, la morra és una afició que tinc des de menut. Ho he vist jugar al poble i sempre m’ha agradat molt el càlcul numèric, i aquest m’apassione. La veritat és que quan jugues a la Morra t’oblides de tot, estàs aquí. Jo dic que m’agrade jugar a la morra fins i tot quan guanye... Ara acabem de passar un gran cap de setmana en campionat del món que s’ha fet a la Ràpita. Espectacular. Gent de Benassal, de la Mata, de Cinctorres, Herbers i Morella hem fet quadrilla i ens ho passem d’allò més bé, ens divertim. A més, hem conegut a gent d’altres països, d’altres cultures als quals ens uneix la morra, i encara que no

parlem la mateixa llengua ens entenem igual. Si no passa res, per al 2027 portarem el campionat del món de morra a Cinctorres. Ens queda temps per a preparar-ho i la gent de la Ràpita ens ha demostrat com

s’organitza un bon campionat. Ara haurem d’aconseguir patrocinis per a poder pagar eixe esdeveniment, però pensem que sí que serà possible acollir-lo ací. Amb els nostres veïns del Matarranya també us enteneu molt

Sí. Un professor de l’institut de Vall-de-roures ens va comentar que és curiós que els alumnes de Andreu Esteban, al plató de El nostre estiu. NORD

bé jugant a la morra. Ells fins i tot han aconseguit que en alguns pobles siga una assignatura extraescolar, no?

Montroig que tenen la morra com activitat extraescolar quan arriben a l’Institut són els alumnes que millors notes tenen en matemàtiques i assignatures relacionades amb els números.

Ens hauràs d’explicar altre dia com té dona la vida per tot el que fas, per què, a més, des de juliol del passat any també eres regidor de l’Ajuntament de CastellóDe jove ja vaig ser regidor a l’Ajuntament d’Herbers i va ser tot un honor. Vaig estar vuit anys quan en tenia vint i poc. Ara em van plantejar formar part de la candidatura del PSPV i ací estem.

L’experiència és superpositiva. Jo crec que tota la gent hauria de passar pels ajuntaments per a saber com es treballe. Perquè eixa idea que hi ha que els polítics això i lo altre és totalment errònia. Nosaltres estem en l’oposició i tenim un 20% de dedicació, però ens dediquem un 80%. L’equip de govern està al 100% de dedicació però treballa molt. La gent té una falsa idea dels polítics i de la política.

Deies que la Morra t’agrada,

fins i tot quan guanyes. La política és igual de gratificant quan estàs a l’oposició?

Sí. He descobert moltes coses de Castelló que no sabia i estic ací des de 1982. A l’ajuntament som 27 persones, però després estan les associacions, les confraries, els moviments culturals, les gaiates... en fi estic descobrint el Castelló autèntic, tota eixa labor que com a espectador no t’imagines. És tremendo el moviment que hi ha i la quantitat de coses que han de passar per l’ajuntament.

Eres d’eixes moltes persones de la nostra comarca que han hagut d’anar a treballar fora, però que mai han perdut els lligams amb la seua terra. En el teu cas has tingut, fins i tot, inquietuds per tal d’ajudar a crear iniciatives que ajudaren a crear oportunitats al territori. Si no recorde mal vas començar intentant promocionar els productes d’ací a través d’una web, no?

Sí, en el seu dia, d’això ja fa anys. Vam crear la idea d’elaborar productes de la comarca i comercia-

litzar-los per Castelló. A ram d’això, farà dotze anys que vaig entrar com a soci en l’empresa creada per Andres i Pere Adell, Productos Adell, que ha complit ara disset anys. Vam crear la marca Croquellanas i entre els tres vam intentar tirar l’empresa endavant. El fet és que l’empresa s’ha mantingut i s’ha ampliat. Jo vaig començar un poc amb l’egoisme personal de pensar que tenia dos fills i si el dia de demà no volien estudiar, com estem vinculats a Herbers i Morella, que tingueren ací una eixida laboral. De fet, els dos en períodes

de vacances han treballat a Croquellanas. Però una vegada vaig veure que ells ja no volien continuar en l’empresa, ja no tenia sentit que estiguera jo ací. Així que s’ha plantejat enguany per part dels tres socis vendre l’empresa i estem molt contents que es va

A l’altra pàgina, José Segura amb una vista des de la Tossa, la romeria que es fa a Herbers al mes de maig i, a baix, amb els antics companys de pis a la universitat. En aquesta pàgina, el grup de teatre L’Enfilat i, a baix, fent la barraca de Sant Antoni

vendre el passat juliol. Els nous propietaris, els germans Armengot de la Todolella, han mantingut als 5 treballadors i han agafat la gestió amb molta il·lusió. Jo crec que estan portant l’empresa de meravella, era una empresa sanejada i tant Hèctor com Òscar faran molt bona labor a Croquellanas. Nosaltres estem molt orgullosos d’haver-la creat i d’haver-la tirat endavant, i sobretot que tinga continuïtat i els nous propietaris la faiguen més gran encara.

Comentaves que creus que el tancament de moltes escoles als anys 70 va ser un dels motius del despoblament. Penses que hi ha alguna fórmula perquè la gent torne o no marxe dels pobles?

Crec que ara s’està revertint una mica la situació. En l’època nostra l’escola era clau, perquè un poble sense xiquets és poca cosa. Ara en aquests moments hi ha gent que està tornant. Jo ho veig a Herbers. S’estan organitzant coses, hi ha moviment i està la possibilitat del teletreball que si es facilita més, més gent pot tirar cap als pobles. Jo no descarte que els pobles es revitalitzen. En el cas concret d’Herbers, si no em falla la memòria, vam arribar a 40 i pocs habitants, i en aquests moments en som 60 i tants. Això és pujar un 50% en uns anys. És com si un poble de 4000 passara a 6000, és una barbaritat eixe creixement. I això ha passat a Herbers.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El Directori Civil (1925-1930) · Part XV

Problemes amb l’aigua

El projecte de portar aigua del Colomer, apart de l’enorme cost que implicava, tenia molts problemes tècnics a l’hora d’afrontar-se. Però no només Morella Ciutat tenia problemes.

Pep Querol. Historiador

Per a complicar les coses, l’enginyer (segons carta del dia 26 de la Sociedad General de Riegos, Pantano de María Cristina) que havia fet el projecte original, Saturnino Salas, moriria el 24 d’agost de 1927, amb tot el que implicava. Si observem les comunicacions del tècnic que el succeiria, Bernardo Mundina, relacionat amb el Districte Forestal Tarragona-Castelló, ens podrem donar una idea de la situació, com aquesta del 20 d’octubre, «al examinar el estado de las obras en ejecución he podido observar cuan justificado estaba el acuerdo del nombrado Ingeniero [Salas] al demorar las obras de excavación de zanjas y tendido de tuberías de distribución [...]. Resulta en efecto que el subsuelo de la población se halla cruzado actualmente por unas imperfectas alcantarillas encargadas de recoger aguas residuales y de cloacas, siuadas a poca profundidad y construidas por paredes de piedra en seco que dan lugar a abundantes y constantes filtraciones que en la mayoría de los trayectos han contaminado todo el subsuelo de las calles», uff, el clavegueram, un altre cavall de batalla que no se resoldria fins ben entrat el Franquisme, «Ello dio lugar a que al abrir las primeras zanjas para el tendido de la tubería de

cintura, salieran al descubierto las tierras infectadas produciendo el edor y emanaciones consiguientes que obligaron de momento, por razones de salubridad a volver a rellenar toda la zanja abierta hasta resolver lo referente al alcantarillado». Ja m’imagino a Plácido Milián, cap de la Junta de Sanitat local, que se prenia la seua faena molt en serio, posant-se les mans al cap. Davant d’aquesta situació, l’enginyer proposava «suspender por el momento las obras de obertura de zanjas y tendido de tubería de distribución, ínterin no se resuelva lo referente al alcantarillado evitando así posibles contaminaciones en las aguas potables». Contratemps molt sensible per a l’Ajuntament, ja que s’estava en any, cal recordar-ho, Sexennal. La idea de Sebastià i els seus companys, haguera sigut completar tot l’abastiment d’aigua (dipòsit i urbà) abans de les Festes, i així poder oferir aquesta millora en unes dates tant especials (i posar-se la medalla, clar). Però de moment s’haurien de conformar amb subministrar-ne al dipòsit extramurs, aspecte que també tindria els seus problemes. A l’Acta de la Permanent de l’1 de maig de 1928, se llegia l’ofici del governador civil, José Castelló, que donava compte de l’informe de l’inspector de Sanitat, donant llum verda al «pedaç»

La idea de Sebastià i els seus companys, haguera sigut completar tot l’abastiment d’aigua (dipòsit i urbà) abans de les Festes, i així poder oferir aquesta millora en unes dates tant especials, al ser any sexennal

que havien pensat els enginyers per eixir del pas. La solució seria col·locar sifons a llocs estratègics, i canalitzar una quantitat mesurada d’aigües fecals directament al riu Bergantes, «de forma que no altera el estado sanitario de las aguas del expresado río». La veritat és que per allà baix estarien molt satisfets de la tasca morellana en aquesta matèria, «voto de gracias al Ayuntamiento de Morella por sus constantes desvelos en pro de la higiene que debe servir de modelo y estímulo a los demás pueblos de la provincia».

En aquest context se situa la compra per part de l’Ajuntament de la teuleria situada aproximadament on avui està l’Espai Firal. La seua intenció era higienitzar tota aquella zona, dominada pel binomi Dipòsit-Bassa del Prat. Propietat de Ramón Vives Vives, s’acordaria la seua adquisició el 21 de juny de 1926, segons l’Acta plenària d’eixe dia (a proposta prèvia de Plácido Milián, segons carta del 15 de juny). El 30 de maig de 1928, s’acordaria a la Comissió Permanent, «Que urgentemente [...], se proceda al derribo de la antigua tejería del Prat, dejando solo en pie la casa, que habría de ser reparada convenientemente. Los materiales utilizables del derribo, deberán transportarse al nuevo Cemente-

rio, para ser allí utilizados cuando se construya una galería de nichos. El terreno donde está la tejería indicada, habrá de rebajarse, en toda su extensión, al nivel del andén que rodea la llamada Balsa del Prat». Però tot serien problemes. Mundina lamentava, el 24 de febrer de 1928, que «tienen toda la razón del mundo los que señalan como defecto la escasa cantidad de agua que llega al depósito pues el hecho acusa defectos de construcción que hay que subsanar y bien sabe V. que al encargarme yo de la obra así lo observé y lo dije, pues constituye para mí una verdadera pesadilla el ver la poca agua que llega a los depósitos». En el moment de morir Salas, ja s’havia col·locat i cobert bona part de la canalització, així que era un problema comprovar que no hi haguera fuites o qualsevol altre problema, «Para tranquilidad de V. debo decirle que no cesaré hasta que la empresa constructora deje las cosas en debida forma». No se si aquestes paraules tranquil·litzarien a Sebastià, però hi havia un gran risc que el gran projecte urbà de l’Ajuntament primoriverista quedara en un bluf,

i més en any Sexennal. Com podrien justificar aquest fracàs, si ells eren els que havien de superar la mediocritat de la política?

I la veritat és que tindrien l’aigua al coll, mai millor dit, ja que l’1 d’agost, l’enginyer escriuria «Hoy mismo aviso a la Dirección de Construcciones y Pavimentos para que con la mayor urgencia envien el montador de la casa para que ponga en marcha los motores haciéndole presente el agobio y necesidad de llenar el depósito superior». La paraula «agobio» no està escrita perquè si. Estiu, necessitat de més aigua, a tres setmanes del sexenni i el dipòsit mig buit, «Comprendo las prisas que son de sobra fundadas pero ya sabe V. que hace tiempo preveía yo que llegaríamos a este agobio». Els havia pillat el bou. El 16 d’agost, l’enginyer escrivia des de Benicàssim (aita’l tu, de vacances), que encara no sabia res si les bombes funcionaven bé o no, malgrat que l’empresa adjudicatària (Dirección de Construcciones y Pavimentos), havia informat el dia 11 que pujaria un tècnic a tal fi.

Finalment hi hauria final fe-

liç, encara que un poc més tard del que hagueren volgut, segons podem intuir de les paraules del Corresponsal del diari Las Provincias, del 12 d’octubre de 1928, «Hoy aplaudimos con todo el calor y entusiasmo, [...], al tener abundantes y potables aguas; decimos abundantes, porque da el manantial del Colomer, [...], 90 litros por día y habitante, cantidad que solo la disfrutan una docena de pueblos en toda España» (El mateix diari, el dia anterior, 11, comentava que eixos 90 litres serien a l’estiu, que en època «normal» se subministrarien 150 l/habitant).

Ni molt menys aquest projecte solucionaria el problema del subministrament d’aigua a l’estiu a Morella. Que li ho diguen als responsables municipals durant el Franquisme, que estarien del problema de l’aigua fins als c..., «convendrán todos en que la obra llevada a buen término por la Corporación municipal, considerando en el orden moral y material, es la de más trascendencia realizada desde hace siglos». I el que hauria de pagar l’Ajuntament, també. El 3 d’agost de 1928, segons Acta plenà-

El dipòsit de l’Alameda, gelat.

Autor: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

ria del 6, el marqués Fuente el Sol, fixaria el preu per l’expropiació de part de la seua propietat, unes respectables 12.500 pessetes (el sou de 10 anys d’un mestre), que a més d’un regidor li donaria un síncope. El marqués comentava que això només era una «ínfima parte de los perjuicios que se me han ocasionado», i que demanava tants «pocs» diners «por el gran cariño y acendrado afecto que me inspira Morella». Pos menys mal, si t’haguera caigut malament no se què hagueres demanat. L’Ajuntament acceptaria aquest preu, no tenia més remei.

He dit que no només Morella patiria d’un històric deficient subministrament d’aigua. Què us he de contar sobre Vallivana, un altre greu maldecap durant les pròximes dècades. Mossèn Paco, capellà titular a Vallivana, escrivia el 1928 (la carta no té data, però tenim la de la Guàrdia Civil de l’1 de gener, per tant podria ser del 2), a Ricardo Asensio, el secretari, «Ayer el Sr. Cabo de la Guardia Civil de este poblado escribió al Sr. Alcalde notificándole que por escape en la cañería de la fuente de la Servera,

ha quedado completamente seca y sin agua la fuente pública del abrevadero. En las picas no hay agua ni siquiera para las caballerías. [...]. Si baja alguien de la brigada para quitar los escombros y limpiar un poco el acueducto, pues tal vez se haya inutilizado la cañería a causa de algún desprendimiento de tierras. Si baja alguien de la brigada y no es mucho el trabajo que tengan que hacer, podría quedarse unos días más para hacer algunos hoyos para plantación de árboles, o bien dar alguna limpiada y poda a las carrasquitas de la aparición, no le parece? Así nos lo prometieron la otra vez, y en verdad que saldría my beneficiosa la Administración del Santuario, pues con un solo hombre se gasta mucho dinero y se hace muy poca cosa. Espero que se tomará interés, sobre todo en lo del agua, pues es de urgente necesidad...».

Mossèn Julián Sanjuán, també escriuria, el 10 de febrer, des de València, encarregant-se de les obres de millora de la font que subministrava aigua a Vallivana. Concretament s’encarregaria «la Colonia, que indignamente presido», això és, la Colònia Valenciana-Morellana, «para emprender en Vallivana las obras necesarias al objeto del alumbramiento de aguas ocultas o exploración de las mismas». Bé, sembla que la Colònia tindria l’amabilitat de pagar les despeses de la millora, cosa que faria contentíssim a Sebastià, per l’estalvi que implicava. Per a aquesta tasca, acudiria a un monjo, Fernando Fabregat, «El miércoles [estaremos] acompañados de un Padre Franciscano que goza de buena fama como experimentado en trabajos hidrogeológicos». Tot fa pensar que no era una simple fuita, que el problema tenia una major complexitat. I així seria.

Ja que estem en un ambient Sexennal, aportaré una propina. La tacanyeria de l’Ajuntament se posa de manifest en aquest acord de la Junta de Festes, firmat per Fidel Centelles, «varios señores vocales de esta Comisión manifiestan que, con la cantidad de cinco mil pesetas consignada por el Ayuntamiento constitucional de esta Ciudad en su vigente presupuesto ordinario de gastos, para las fiestas Sexenales próximas, no hay dinero suficiente para atender al pago de todos los gastos necesarios; por lo cual piden a la Comisión que proponga al Ayuntamiento la ampliación de dicho crédito en diez mil pesetas más, para hacer un total de quince mil pesetas, con cuya cantidad creen que habrá suficiente». Xa, Sebastià, estirat un poc, que és el sexenni, home.

d’informació

La Fulla del Camp dels Ports.

El Govern autoritza la compra de vacunes contra la llengua blava

ESTÀ PREVISTA ACTUALMENT LA COMPRA DE 655.000 DOSIS

El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha expresat el compromís del Govern amb els ramaders espanyols, materialitzant en ajudes per més de 23 milions d’euros per fer front a les conseqüències econòmiques i sanitàries derivades de la Malaltia Hemorràgica Epizoòtica, la llengua blava i la tuberculosi bovina, així com l’autorització de la compra de vacunes contra la llengua blava.

El ministre ha presidit per videoconferència, la Conferència Sectorial d’Agricultura i Desnevolupament Rural, en la que han participat els consellers i conselleres autonòmics, que han ratificat la distribució territorial acordada pel Consell de Ministres. El ministre ha destacat que la millor estratègia per fer front a la llengua blava és la vacunació del ramat. El serotip 3 de la llegua blava s’ha detectat a Portugal, prop de la frontera amb Espanya i també dins del propi país a la zona de la província de Cáceres.

Davant d’aquesta situació, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació procedirà a la compra de 655.000 dosis de vacuna contra la llegua blava serotip 3 per recolzar a les comunitats autònomes, que tenen la competència en sanitat agrària i animar a la vacunació en les zones amb més risc.

A més, el ministre Planas ha signat una ordre amb mesures de protecció front al serotip 3 de la llengua blava a Espanya. L’objectiu és permetre la vacunació a les provincies de Badajoz i Huelva, sense descartar que en les properes setmanes s’amplie a Cáceres, Salamanca i Zamora. Amb això es busca evitar les dificultats de mercat i de rendibilitat que pugue produir-se a les explotacions. La vacunació és important, ha remarcat perque “permet tindre zones lliures de llengua blava, clau per a mantenir el comerç exterior”.

La llengua blava està present a diferents zones i amb diferents serotips, per la qual cosa el ministre ha agrait als consellers i conselleres l’adopció d’aquesta estratègia comú de vacunació acordada amb el comitè de la Xarxa d’Alerta Sanitària (Rasve). Els 15 milions d’euros, que hauran de ser complementats per altres 15 milions més per les comunitats autònomes, contribuiran a recolzar als ramaders per les pèrdues ocasionades per la malaltia, com la mort d’animals, la desinsectació de les explotacions, així com les despeses veterinàries per detindre aquesta malaltia, entre les que també està inclosa la vacunació que està previst realitzar.

Els preus.

Els preus del Porcí. 19/09/2024

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

€/kg (baixa 0,025 €)

38 del 16/09 al 22/09

€ (sense variació)

€ (sense variació) 19/09/2024

€ (sense variació)

China (Min. Agricultura) Del 9 al 15 de setembre

Porc viu 2,54 €/kg (baixa 0,04 €)

Garrí (Lechón) 5,35 €/kg (baixa 0,16 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 18-09-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

€/kg (puja 0,06 €)

€/kg (puja 0,06 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 18-09-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,87 €/kg (sense variació) 4,50 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 19-09-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (sense variació)

1,43 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 17-09-24

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,40 €/kg (puja 0,05 €)

2,30 €/kg (puja 0,10 €) (Loncun) 19-09-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00 Fax 964 40 91 12

Patrocina

Setmana

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

12,4 / 18,6

10,8 / 17,6

10,6 / 18,8

9,4 / 22,2

11,0 / 23,8

9,7 / 20,1

10,5 / 19,3

12,6 / 20,7

10,6 / 19,5

9,9 / 21,4

11,5 / 15,6

11,3 / 18,5

12,8 / 18,3

11,3 / 17,7

12,7 / 19,1

13,6 / 22,0

13,2 / 23,8

12,3 / 19,9

11,2 / 18,7

14,6 / 20,4

14,7 / 19,5

12,5 / 21,6

11,3 / 16,8

12,2 / 17,8

13,6 / 14,9

11,8 / 14,0

14,4 / 16,2

15,8 / 18,4

16,4 / 20,3

14,9 / 17,1

12,8 / 14,8

15,1 / 17,5

15,6 / 17,2

14,8 / 18,3

12,2 / 14,1

13,9 / 15,4

13,7 / 21,9

11,4 / 20,0 13,6 / 20,8 13,7 / 23,2

16,0 / 21,1

13,8 / 21,7

12,1 / 21,3

13,3 / 21,8

14,9 / 24,1

13,8 / 22,8

12,8 / 19,1 13,1 / 21,1

11,6 / 21,8 8,1 / 20,7

10,6 / 20,7

9,7 / 22,6

9,6 / 20,8

10,0 / 22,4

11,1 / 21,0

9,7 / 21,4

11,3 / 23,9

9,8 / 22,3

12,3 / 19,1

9,5 / 21,6

13,7 / 22,9

8,7 / 21,5

10,9 / 22,3

9,9 / 24,5

--,-- / 24,3

10,7 / 23,5

12,6 / 21,3

11,3 / 23,0

11,6 / 25,5

10,4 / 23,9

13,2 / 19,6

11,0 / 21,9

13,7 / 23,1

8,3 / 22,3

11,6 / 23,7

10,1 / 26,4

9,5 / 26,9

11,4 / 24,8

13,8 / 22,2

10,4 / 24,6

10,6 / 24,6

9,9 / 25,7

12,9 / 20,5

10,1 / 23,2

“Tramuntana per Sant Miquel, s’emporta l’aigua del cel”

Les tronades i precipitacions de la passada setmana, en alguns casos molt localitzades i fortes com les que tenien lloc a La Pobla del Bellestar a Vilafranca amb 120 litres per metre quadrat o a Portell han 70 han donat pas a una setmana actual en la que el temps està sent molt més estable i es compta amb temperatures suaus per a l’època de l’any en la que ens trobem.

Estem al mes de setembre i les temperatures mínimes als darrers dies han pujat bastant i s’han situat majoritàriament al voltant dels 10 graus. Les màximes a la majoria dels observatoris meteorològics de la comarca dels Ports han estat entre els 20 i els 25 graus. Els vents també han anat canviant la seua direcció a les darreres jornades i els provinents d’origen marítim (Xaloc) en els dies de pluja han anat canviant a vents

de Ponent fins i tot o de Sud ajudant a la recuperació de les temperatures màximes i mínimes.

Per als propers dies, les previsions amb les que es compta per part de l’AEMET (Agència Estatal de Meteorologia) anuncien una revolució tèrmica destaca i que es podria considerar com a prou pròpia de la tardor. De fet, dels quasi 30 graus de màxima de la jornada del dijous es pot passar a 20 o 22 per a divendres i per al cap de setmana desplomar-se totalment el mercuri ja que per dissabte s’anuncien temperatures màximes situades al voltant dels 15 graus. Podria això si tractar-se d’un fet puntual en aquesta jornada ja que també és cert que a partir de diumenge es podria comptar novament amb les temperatures i temps suaus amb els que hem comptat en tot el tram inicial d’aquesta setmana.

Final de setembre estable

La predicció de Lorenzo Boix.

Acabarem un mes de setembre que ha sigut plujós en general a casa nostra, amb prou diferències depenent de la zona, amb un cap de setmana i dilluns estables però amb temperatures fresques (o fredes) per al temps la primera part del cap de setmana.

Dissabte amb mínimes entre els 4-8 graus i algo de cerç que accentuarà la sensació de fred, amb una jornada de sol i temperatures màximes entre els 12-16 graus en general, potser un poc més altes als fons.

El diumenge tindrem unes mínimes un poc més altes, entre els 6-10 graus, amb més fred o fresca en zones fondes que als alts. Les màximes pujaran i se situaran entre els 18-22 graus en general.

Acabarem el mes amb un dilluns en què les temperatures pujaran, amb mínimes entre els 12-16 i màximes entre els 22-26, que seran paregudes el dimarts i que probablement tornaran a baixar cap al dimecres i segona part de la setmana, quan alguns mapes indiquen que podria tornar a inestabilitzar-se el temps, veurem si amb ruixats i tronades (el més probable) o amb pluja més consistent.

La Rambla de les Truites, a la Pobla del Bellestar de Vilafranca, baixa plena d’aigua en aquesta imatge del passat cap de setmana. JUAN ANT. QUEROL