Setmanari Notícies (27/06/2025)

vida urbana en la globalització és insostenible: hauríem d’haver aprés alguna lliçó d’aquella vida

L’ESCRIPTOR I PROFESSOR VILAFRANQUÍ FÈLIX EDO REFLEXIONA SOBRE LA VIDA RURAL I LA CREATIVITAT CONTEMPORÀNIA

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

UN CURS DE LA UNED COMMEMORA L’EFEMÈRIDE

200 anys de l’Iguanodon

L’any 1825 es va publicar la descripció de Gideon Mantell de l’Iguanodon, un dels dinosaures més populars de la història de la paleontologia

De dimecres a divendres s’han fet les classes amb destacats personalitats del món de la paleontologia, i activitats alternatives relacionades amb els dinosaures

Vallibona reobri la piscina després de la sequera de l’any passat

Pàgina 7. Poble a poble.

LA NOVA ÀLIGA. Durant la celebració del Corpus, s’estrenava pels carrers la rèplica de l’Àliga, molt més lleugera que l’original.

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Olocau recupera el forn

terrissaire

Pàgina 6. Poble a poble.

Forcall recupera les “albaes” per la nit de Sant Joan

Havien estat desaparegudes des d’abans de la Guerra Civil

Pàgina 8. Gent&Vida.

VIOLETA TENA

Un aniversari en format llibre

El CEP commemora el seu 40 aniversari amb una actualització del llibre La comarca dels Ports

Pàgines 4 i 5. Les Veus del Centre d’Estudis.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

Morella celebra un Corpus Christi amb nova

Fa dues dècades que la festa no té majorals voluntaris que l’organitzen, pel que un any més ha sigut el Capítol —format per antics majorals i que, per tant no té renovació— qui s’encarrega d’organitzar la festa.

Aquest passat cap de setmana, Morella ha tornat a omplir-se de simbologia, devoció i memòria col·lectiva amb la celebració de la tradicional processó del Corpus Christi, un dels actes més antics i arrelats del calendari festiu local. Amb una trajectòria documentada des de l’any 1358, la festa ha sabut mantenir-se viva al llarg dels segles, i enguany ha viscut un moment especialment significatiu amb l’estrena de la nova àliga, que ha desfilat per primera vegada pels carrers de la ciutat.

“La voluntat de mantindre el

Corpus viu és compartida. Són temps complicats, però continuem treballant per adaptar la festa i fer-la perdurar”, ha explicat Susana Pitarch, membre del Capítol de Morella, l’organisme encarregat de l’organització quant no hi ha majoral. Enguany —a banda de la nova Àliga—, una de les novetats ha sigut l’estrena de nous llibres per als personatges dels evangelistes, adaptats a formats més manejables, pensats per afavorir la participació i alleugerir la logística d’un acte tan extens.

La Processó General del diumenge, que és el moment culmi-

Enguany ha hagut novetats destacades, com la primera eixida de la rèplica de l’Àliga, molt més lleugera que l’anterior, que la fa més pràctica i també es protegeix l’original, que es vol restaurar i exposar.

nant del Corpus, va recórrer els carrers principals de la ciutat amb més de 150 personatges bíblics i elements cívics. Es tracta d’una de les processons més llargues i amb més riquesa simbòlica del País Valencià, un veritable repàs visual de l’Antic i el Nou Testament. S’hi van poder veure personatges com Jacob i els seus dotze fills, Moisès, Aaron, Melquisedec, Abraham, els apòstols, l’àngel Sant Rafel, els quatre evangelistes i els 24 ancians de l’Apocalipsi. Tampoc hi va faltar l’Arca de l’Aliança ni altres escenes de gran càrrega iconogràfica. Els elements cívics, com també

El renaixement

Morella ha viscut enguany un moment històric dins de les tradicions locals amb la primera aparició pública de la rèplica de l’Àliga, una figura carregada de simbolisme i fortament arrelada a les tradicions locals. Diumenge, coincidint amb la festivitat del Corpus, la nova àliga va desfilar pels carrers de la ciutat, despertant l’admiració del públic per la seua lleugeresa i maneig.

El nou exemplar, resultat de mesos de treball i preparació, suposa una millora tècnica important respecte a l’original, que pesava prop de 90 quilos. La reducció de més de 25 quilos ha permès fer-la més accessible i segura per als portadors, un aspecte clau per garantir la continuïtat d’aquest element patrimonial en les celebracions morellanes.

nova àliga i més de 150 figures bíbliques

Una altra de les novetats ha sigut l’estrena de nous llibres per als personatges dels evangelistes, adaptats a formats més manejables, pensats per afavorir la participació i alleugerir la logística d’un acte tan extens.

renaixement de l’Àliga

Amb aquesta rèplica, que es va presentar en un acte a la Llotja de l’Ajuntament al febrer, l’Àliga podrà participar més activament tant en les processons del Corpus com en altres festivitats com el Sexenni, sense posar en risc la conservació de la peça original. De fet, l’Ajuntament de Morella està treballant paral·lelament per aconseguir finançament amb l’objectiu de restaurar l’Àliga original, que es troba actualment en molt mal estat, i exposar-la preservada per tal de garantir-ne la seua conservació.

Datada de 1358, l’Àliga de Morella és una de les més antigues que es conserven a tot el territori. Juntament amb els quatre gegants —considerats també entre els més antics de la Comunitat Valenciana— forma part del ric patrimoni festiu i identitari de la ciutat.

Tot i la manca de majorals, hi ha un complet grup en la organització d’aquesta festa, una de les més reeixides del calendari morellà, on tampoc falta el relleu dels xiquets com a angelets o com a degolladors.

els gegants i la pròpia àliga, reforcen el caràcter popular de la festa, que combina el llegat religiós amb les tradicions morellanes més arrelades. Tancaven la desfilada les autoritats municipals i l’Associació Musical Mestre Candel, que va posar la banda sonora a una tarda solemne, però també festiva. Tot i això, la celebració també evidencia algunes dificultats que s’arrosseguen des de fa anys. Fa dues dècades que no hi ha cap majorals o majorals voluntaris i és el Capítol —format per antics majorals— junt amb organitzadors voluntaris qui afronten cada any més reptes per completar els quadres bíblics i preparar tots els elements. La falta de relleu generacional complica la continuïtat d’alguns papers clau, però la col·laboració veïnal i l’entusiasme de moltes famílies mantenen la il·lusió col·lectiva.

La implicació dels més menuts, especialment dels angelets que llancen pètals de flors al pas del Santíssim, continua sent un dels moments més emocionants de la jornada. A través d’aquests gestos simbòlics, també es transmet la tradició de la festa del Corpus als xiquets, que creixen formant part activa d’una tradició que no es limita a ser espectacle, sinó que és expressió d’una identitat comuna. Amb vora 700 anys d’història, el Corpus de Morella és considerat un dels més antics de la conca mediterrània i continua oferint un testimoni viu d’allò que significa ser poble. Malgrat els obstacles i l’esforç que suposa mantindre’l, la festa perviu gràcies a la persistència d’un teixit social compromès, que cada any demostra que les tradicions, quan són estimades, poden continuar caminant cap al futur sense perdre les seues arrels.

La “Degolla”

Morella ha tornar a viure una de les seues tradicions més peculiars: La Degolla, el pròleg festiu i simbòlic de la vespra del Corpus Christi, una festivitat amb vora set-cents segles d’història. Els xiquets i xiquetes morellans, amb la seua indumentària, espasa de fusta i safrà a la mà, van encetar una animada “degollada” simbòlica pels carrers del poble.

—Orígen bíblic. Un joc antic amb rerefons bíblic i en què, com diu la tradició oral, el repte era tacar de groc les cames de les xiques amb l’aigua tenyida de safrà. Avui dia, el que predomina és una festa oberta i inclusiva, on la il·lusió dels més menuts no necessita empenta: des de ben menuts, volen ser degolladors i formar part d’aquesta escenificació única. Però la Degolla no és només un joc; és una representació dramatitzada de la matança dels Sants Innocents, narrada sense paraules però plena de simbolisme.

El seguici l’encapçala un àngel amb l’estel, guia dels Reis d’Orient cap al Portal de Betlem, que en aquesta ocasió acompanyen la fugida de la Sagrada Família cap a Egipte. Els acompanyen els tres Reis a cavall, la Mare de Deu sobre una burreta, Sant Josep a peu, un soldat romà amb gran sabre i el un personatge hebreu amb el caldero de safrà.

La comitiva recorre carrers per on no passen altres processons, com el carrer Castell, Alta Sant Francesc, Hort del Baró, el Sol i Marededéu del Roser, fins tornar al punt d’inici, on els organitzadors ofereixen un refresc als participants.

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193

12300 Morella (Castellón)

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les Veus del Centre d’Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Un aniversari en format llibre

Escriu Joan Fuster en el pròleg de Nosaltres, els valencians, que “la veritat -els fets constatables i explícits-, una vegada delatada, esdevé consciència, i una consciència desperta sempre revertirà en acció”. Saber-se a un mateix, tenir una radiografia precisa, és una condició imprescindible per arribar a l’autoconsciència. Joan Fuster ho sabia bé i per això va traçar aquell llibre, un obra de descripció i anàlisi escrita amb la sagacitat i la saviesa de qui, probablement, ha estat un dels pensadors més lúcids de la segona meitat del segle XX.

Probablement, sense Fuster avui el País Valencià seria un territori més rònec. Totes i tots els qui ens estimem la terra que xafem i la cultura que n’emana som, en certa mesura, deutors del seu llegat. Perquè ell ens va deixar unes bases, unes línies mestres sobre les quals continuar dibuixant i traçant camins possibles en un món que tendeix a la homogeneïtzació i a la despersonalització. Tot responent a aquest mandat d’autoconsciència, el Centre d’Estudis dels Ports (CEP) acaba de publicar La comarca dels Ports, un llibre amb què l’entitat ha volgut festejar els seus quaranta anys de trajectòria, que es van

commemorar l’any 2023. Han passat dos anys d’aquella celebració, és cert. Però és que aquesta, com els bons guissos, ha estat una obra que s’ha cuinat a foc lent. Que tant la Universitat Jaume I com la Diputació de Castelló hagen participat en l’edició del mateix dona fe de la bona factura del mateix. És possible que per a aquells que ressegueixen la trajectòria del CEP el títol els resulte familiar. Perquè, en realitat, aquest llibre vol ser una actualització d’un homònim que ja vam publicar l’any 1995. Aquell volum, editat per l’Abadia de Montserrat, perseguia ser un estudi extens i actualitzat sobre aspectes diversos de la nostra comarca. Aleshores hi participaren una quinzena d’autors i autores, sota la coordinació d’Ernest Querol, ànima incansable d’aquesta entitat. Un llibre robust, probablement l’aproximació més acurada feta fins aleshores a la nostra reali-

tat comarcal. Un volum que, d’una altra banda, va contribuir a tancar l’estèril polèmica sobre la denomi-

nació comarcal. Han passat, però, trenta anys d’aquella publicació i des del Centre d’Estudis dels Ports vam considerar que havia arribat el moment d’actualitzar el seu contingut. Com aquell llibre, aquest s’estructura en temàtiques diverses per tal de donar una visió tan polièdrica com siga possible. En alguns casos, són els mateixos autors que ja van escriure l’any 1995 els qui han actualitzat els coneixements disponibles en la seua disciplina. En altres casos, s’han incorporat nous autors i autores. Afortunadament, la nostra comarca és rica en sabuts. De fet, en aquest La comarca dels Ports s’han incorporat temàtiques en el seu moment es van descartar però que ara hem cregut convenient tindre en consideració. Són: etnografia, paleontologia, salut, educació, turisme, associacionisme i masos. En total, vint-i-vuit coautors i coautores a qui des del CEP n’estem profundament agraïts, per la seua complicitat i pel seu temps. Aquest ha estat un dels projectes de més gran envergadura des que el CEP va reprendre la seua activitat, allà pel 2015, després d’un breu període de letargia. Aquest llibre, com tota la feina que desenvolupa la nostra entitat, s’ha construït gràcies a moltes persones. La

Violeta Tena. A cau d’orella.

El llibre és de lectura imprescindible per qui vulga tindre una fotografia ben perfilada de la nostra comarca

dita que ¨tota pedra fa paret’ és ben adient per condensar l’esperit que ens invoca des de fa més de quatre dècades.

La comarca dels Ports són, en definitiva, 525 pàgines de lectura imprescindible per a tots aquells que vulguen tindre una fotografia ben perfilada de la nostra comarca, del seu passat, però també del seu present. També, de la seua evolució. És, doncs, una obra per al gran públic, però també un volum que hauria de ser tingut en consideració pels responsables públics, aquells de qui s’espera un coneixement profund i exhaustiu de la realitat que ha de gestionar. El llibre, que s’anirà presentant al llarg de l’estiu als diferents pobles de la comarca, és ric en xifres.

Per exemple, permet prendre consciència del salt turístic que ha fet la comarca, en passar de quatre cases rurals l’any 1996 a 81 en l’actualitat, amb 555 places d’allotjament. O del ric patrimoni associatiu dels Ports: en total, tenim 128 associacions actives, de les què les esportives són les més nombroses.

També permet constatar com ha estat la nostra evolució demogràfica: l’any 1920, 22.049 persones vivien a la comarca, per 6.856 que hi són empadronats en l’actualitat. D’aquests, un 27,9% són majors de 64 anys. D’una altra banda, a hores d’ara l’11% dels qui viuen als Ports són nascuts a l’estranger, una xifra impensable allà per la dècada dels vuitanta, quan es fundà el CEP. Pel que fa al món del treball, el 69,7% dels afiliats a la Seguretat Social ho estan el sector serveis, per un 14,5% de la indústria; un 7% en agricultura; i un 1% en la construcció. El 29,7% són autònoms, una xifra que està quasi sis punts per sobre de la mitjana valenciana (23,6%).

Són només algunes de les moltíssimes dades que poblen un llibre que aporta xifres i, sobretot, coneixement: sobre història, paisatge, etnografia, literatura, gastronomia, biodiversitat, geografia o climatologia. Des del Centre d’Estudis dels Ports us convidem a capbussar-vos-hi. Que el feu vostre serà el millor regal que ens podeu fer.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

“NO A LA MAT” DEMANA INVESTIGAR ACCIONA. Segons publicacions de diferents mitjans de comunicació a les darreres hores, la Plataforma ‘NO A LA MAT Els Ports’ ha demanat que s’investiguen les autoritzacions i permisos recentment obtinguts per Acciona a la comarca dels Ports, així com les tramitacions d’infrastructures industrials de producció massiva d’ener gia sobre sols agrícoles protegits, zones inundables o espais d’especial sensibilitat ambiental.

Les revelacions sobre l’informe de la UCO sobre les operacions d’Acciona per tal d’aconseguir licitacions i contractes públics continua sent mirada amb lupa. Si dies abans era la Comissió Ciutat-Port la que incidia que una UTE relacionada amb Acciona havia guanyat la proposta d’ampli-

ació del Port de València ara és ‘NO A LA MAT Els Ports’ la que demana que s’investiguen els permisos a la comarca. Acciona és propietària de Med Wind Energy que gestiona en l’actualitat un total de 10 parcs eòlics amb quasi 300 aerogeneradors a la zona i amb previsions d’ampliacions amb més parcs eòlics que comptaran amb 23 aerogeneradors nous. Acciona també promou un macroparc solar al terme municipal de Morella que comptaria amb 1492 hectàrees i que es pretén que descarregue l’energia per una línia d’alta tensió fins a la subestació situada a Fraiximeno. Una concessió aquesta que preocupa ja que s’instal·laria a una de les zones agrícoles principals del terme municipal de Morella. Per això es demana des de ‘NO A LA MAT Els Ports que s’incloga a la investigació de la Guàrdia Civil per si fora sol·licitat en la causa que s’està investigant.

Olocau restaura un dels antics forns per donar a conèixer el seu passat terrisser

AOlocau del Rey, la tradició terrissaire forma part essencial de la identitat del poble. Durant dècades, la ceràmica artesanal elaborada amb argila i caolí extrets del seu terme municipal va ser un dels principals motors econòmics de la zona. La localitat va arribar a comptar amb fins a quatre forns dedicats a aquesta activitat. Actualment, l’Ajuntament ha adquirit dos dels antics forns —els únics que encara conserven bona part de la seua estructura original— i ha iniciat la restauració del més gran, amb l’objectiu de fer-lo visitable i recuperar així el patrimoni local.

L’alcalde, Sergio Guillén, explica que la intervenció es du a terme amb un pressupost ajustat: “Aquí tenemos una obra menor, 50.000 euros, y hasta donde lleguemos con esa cantidad. La idea es restaurarlo, hemos limpiado esta parte y nos ha salido una sorpresa, la cámara de combustión, con algunos

arcos espectaculares, y cuando podamos hacerlo visitable va a ser chulísimo.”

La troballa de la cambra de combustió ha sigut especialment reveladora: “Al final un horno de alfa-

EL PSPV-PSOE REIVINDICA ELS CONTRACTES ‘PROGRAMA’. El grup socialista PSPV a la Diputació de Castelló ha demanat celeritat a la Generalitat Valenciana i a la pròpia Diputació al voltant dels contractes ‘Programa’ que son els que fan possible tota la dotació econòmica per als serveis socials com puguen ser centres de dia o residències de la gent gran, finançades a través d’aquestos programes. Rhamsés Ripollés, diputat comarcal remarcava que “com venim denunciant ens trobem a finals de juny, moment en el que molts d’aquestos programes no han segut aprovats i molt menys pagats. Això està portant a una situació molt delicada per a molts d’aquestos serveis”.

Des del Grup Socialista a la Diputació, Rhamsés Ri-

rería se ponía el fuego abajo y el material se ponía arriba del horno, y la cámara de combustión donde se ponía la leña es enorme: dos metros de altura con tres arcadas, es espectacular, nos tiene que contar

pollés també afegia que “aquesta mateixa setmana hem tingut la part positiva de que ja per fi bona part d’eixos contractes ‘Programa’ ja s’han pogut aprovar a les diferents comissions de la Diputació. En aquest cas li correspon a la Diputació afrontar aquestos pagaments als municipis menors de 10.000 habitants, mitjançant les Mancomunitats”. A banda de l’aprovació dels contractes ‘Programa’ el Grup Socialista ha exigit que amb caràcter urgent es faça efectius els anticips per a que les Mancomunitats ja puguen rebre part d’eixos diners. Rhamsés Ripollés remarcava que “estem a finals de juny i les Mancomunitats porten mig any sufragant totes les despeses que tenen els serveis socials. Això son molts diners i és lamentable que encara es signen ara els contractes ‘Programa’”.

Una imatge del forn en obres.

el arqueólogo el funcionamiento.”

Aquest forn, que va estar en funcionament durant dècades per a la cocció de ceràmica, es convertirà ara en un espai obert al públic que permetrà entendre com es treballava antigament i quin valor tenia aquesta activitat.

Guillén recorda que “con la DANA la parte de fuera del horno se vino abajo, recibimos unas ayudas y hemos podido restaurarlo. La restauració no sols ha recuperat una estructura física, sinó que també ha reactivat la memòria col·lectiva del poble. La gent gran ha començat a compartir històries i records que contribueixen a reconstruir la vida al voltant del forn. L’alcalde destaca com “hemos llegado a la conclusión de que el alfarero estaba casado con el chico de al lado, riñeron o lo que fuese, y la familia de la chica le dijo ‘el horno a distancia de mi terreno’, y lo hicieron hacia aquí. Por eso tiene esas dos fechas”.

NOVA GESPA A LA PISCINA. Olocau torna a obrir les portes del seu petit oasi: una piscina envoltada de muntanya i silenci, oberta a l’horitzó i al batec tranquil del poble.

“Este año tenemos menos novedades que el año pasado, que hicimos un cambio bastante grande, cambiando los bordillos y renovando parte del césped, pero nos faltó una parte que hemos completado este año”, ha expressat Sergio Guillén, alcalde d’Olocau del Rey.

A partir de l’1 de juliol, els banyistes podran tornar a gaudir d’un espai que també és un mirador: un lloc privilegiat des d’on contemplar les postes de sol amb els peus mullats, mentre la vida transcorre al ritme lent i antic dels pobles mediterranis.

OLOCAU

MORELLA

TALLS A L’N-232. Les obres de millora de la carretera N-232 entre Morella sud i la Masia de la Torreta van comportar talls puntuals de trànsit durant els dies 25 i 26 de juny. Els treballs, executats pel Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, van requerir el tall alternatiu de cada sentit de circulació, entre les 8.00 i les 20.00 hores, per tal de creuar la carretera amb una nova conducció d’aigua potable que abasteix la localitat de Morella.

Les tasques que s’han fet en aquest dies van incloure l’excavació de la rasa, la col·locació de la canonada i el

farcit amb formigó per a restituir la calçada.

—Característiques dels tre balls. Estos treballs s’emmarquen en el conjunt de les obres de condi cionament de l’actual carretera N-232, en concret, el tram comprés entre els km 54,900 i 60,210, en el terme municipal de Morella.

L’actuació té una longitud de 4,85 km i inclou, entre altres, la construcció de 6,85 km de camins de ser-

vici que permetran l’accés en condicions de seguretat des de la carretera a les propietats confrontants i d’un nou pont sobre el riu Bergantes. Esta actuació se suma a les obres finalitzades en 2022 de condicionament del tram Barranc de la Bota – Masia de la Torreta que, després d’una inversió total de més de 50 milions d’euros, per a millorar la capacitat, funcionalitat i seguretat viària de l’N-232.

Iguanodon, el dinosaure de Morella des de fa 200 anys

La Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) de Vila-real ha dut a terme un curs d’estiu a Morella. Amb el títol “200 anys d’Iguanodon a la cultura popular”, les sales gòtiques de l’ajuntament han acollit les classes al voltant d’este dinosaure, un dels més populars de la història de la paleontologia i amb registre compartit d’Utrillas i Morella, de dimecres fins a divendres. A més, dins de la programació s’han fet altres activitats paralleles a les classes com la recreació d’un sopar que va tindre lloc al Crystal Palace de Londres l’any 1853 dins d’un Iguanodon. També dins de la vessatn més lúdica, hi ha hagut un correfoc el dijous a la nit amb el Dimonis de Morella.

Aquest dimecres ha tingut lloc la presentació del curs de la UNED a la Sala del Justícia de l’Ajuntament de Morella. Allí, el director de la UNED Vila-real, Alejandro Ribes, la regidora d’educació i cultura, Ruth Martínez, el director del curs, Francisco Ortega i el coordinador d’este, Jose Miguel Gasulla, s’han dirigit a l’alumnat. Durant la vesprada de dimecres, i també dijous i

divendres, són les classes al voltant de la figura i història d’Iguanodon, el dinosaure que va habitar esta zona durant el Cretàcic. Les classes teòriques també s’han acompanyat de visites al Museu Temps de Dinosaures, així com un taller sobre la conservació del registre fòssil de Morella.

La regidora Martínez ha volgut “agrair la implicació de la UNED i en especial de Gasulla per fer este curs a Morella, així com posar en valor este dinosaure que va habitar a la comarca amb exposicions i activitats que s’han portat a terme durant molts anys”. Ortega, com a director del curs, ha explicat que “era de lògica fer este curs a Morella per ser on es van descobrir les restes d’Iguanodon i vore la seua importància després de 200 anys de la descripció de Gideon Mantell”.

Iguanodon va ser el primer dinosaure reconegut a la península Ibèrica en un registre compartit per les localitats d’Utrillas a Terol i Morella a Castelló. Actualment, el seu grup és un dels més ben documentats a Espanya, destacant Morella com un dels llocs

REOBRI LA PISCINA ACABADA LA SEQUERA.

La piscina de Vallibona ha reobert aquest dissabte després d’estar tancada l’estiu passat per la sequera. La manca d’aigua en va impedir l’obertura, i enguany els veïns han celebrat amb entusiasme la recuperació d’un espai molt esperat. Santiago Meseguer, tinent d’alcalde, ha destacat la dificultat de la situació hídrica de l’estiu passat: “L’any passat la gent marxava a altres pobles per banyar-se o anava al riu, però tampoc hi havia quasi aigua, i això és negatiu per a l’economia del poble, enguany estem molt contents”.

Aquesta obertura contrasta amb la frustració de l’any anterior, en què la manca d’aigua va impedir l’obertura de la piscina, deixant un buit notable en la vida social i estiuenca del poble. “Durant l’any, els

de registre més importants. Per això, esta localitat és el millor lloc per celebrar el bicentenari com es mereix, i com a acte central d’esta commemoració s’ha organitzat un curs d’estiu amb Iguanodon com a protagonista.

Durant el curs, s’analitzarà el món dels dinosaures a través del que sabem sobre Iguanodon, des

de les primeres referències a l’Anglaterra victoriana fins als grans descobriments a la mina de carbó de Bernissart. També s’abordarà l’estat actual de coneixement del dinosaure, la seua presència al registre ibèric i l’aplicació de noves tecnologies per interpretar estos organismes del passat, així com la seva presència a la cultura popular.

habitants de Vallibona poden ser uns 50 o 60, però a l’estiu la població es multiplica, s’omplin les cases i el poble s’ompli de llum i alegria, la diferència és bestial”, ha destacat Albert Palomo, gestor de la piscina. Ara la piscina torna a ser un punt neuràlgic de trobada, donat que “és l’espai més important a l’estiu, per als xiquets menuts i per a tot el poble”, ha expressat el tinent d’alcalde. Tot i oferir “un servei modest”, aquest espai es converteix en un lloc on la gent pot relaxar-se, compartir el temps i gaudir d’un ambient agradable. Albert Palomo, apunta com “a més del manteniment, me’n encarrego del quiosc este estiu, i la veritat que el servei dins del que cap és mínim, però la gent ja està més que contenta amb poder beure alguna cosa, menjar una tapa…”, ha assenyalat el gestor.

Una foto de família de l’acte inaugural.

VALLIBONA

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

MORELLA ACOLLIRÀ EL CAMPIONAT DE DE MORRA.

Aquest 12 de juliol Morella acollirà el setè campionat de la comunitat valenciana. El joc de la Morra ha revifat en els darrers anys estirat per l’aficció de veïns de diferents municipis de la comarca. Molts d’ells s’han animat a participar en campionats nacionals i internacionals com el MORRAMUNDO i acudeixen a les cites més properes cada cop que se convoquen. També s’han animat a organitzar esdeveniments amb la Morra com a protagonista com tallers o trobades, i fins i tot el campionat del mon que en 2027 acollirà Cinctorres. La jornada també contempla un taller de morra per als xiquetes/s, un “tardeo” i servei de sopar.

Molts dels nostres pobles i de les comarques veïnes de l’Alt Maestrat, el Maestrazgo de Terol i el Matarranya, continuen gaudint d’aquestes partides en qualsevol cita festiva en les seues poblacions.

DIA MUNDIAL DEL IOGA. Amb motiu del dia mundial del ioga, Morella ha acollit una classe gratuïta a la Fàbrica Giner de la ma de Mar Arribas qui destacava que,

pandèmia l’interès per aquesta pràctica s’ha vist incrementada.

AMB EL CANT DE LES “ALBAES”, QUE HAVIEN ESTAT DESAPAREGUDES

Sant Joan a Forcall

Forcall va viure la vespra de Sant Joan una vetlada molt especial en una celebració que, tot i ser relativament nova al calendari festiu del municipi, guanya força any rere any. Organitzada pel Club Xafa-roques, la festa ha celebrat la seua tercera edició, amb una proposta senzilla però carregada de simbolisme, tradició i esperit de comunitat.

La jornada començava a les 19.30 h amb l’encesa de la foguera amb el foc del Canigó, una flama que des de 1955 recorre els Països Catalans la nit de Sant Joan per encendre els focs d’aquesta festivitat. Procedent del cim pirinenc, el foc simbolitza la continuïtat de la llengua i la cultura compartida, i cada vegada són més els municipis del País Valencià que s’hi sumen. A Forcall, l’encesa va tindre lloc a la Plaça Major. Amb la foguera cremant, es va fer lectura de diversos poemes a l’aire lliure, en un ambient càlid tant pel clima com per l’esperit de germanor.

Un dels moments més destacats de la nit arribava després del sopar popular, quan la Rondalla ‘El Forcat dels Ports’ va tornar a fer sonar les “albaes” de Forcall, desaparegudes des de feia dècades. Aquestes

composicions tradicionals, pròpies de la música popular valenciana, s’havien deixat de cantar abans de la Guerra Civil i pràcticament ningú al poble les recordava. Gràcies a un treball rigorós de recerca i reconstrucció, s’han pogut recuperar les estrofes originals, tot i que també s’hi ha afegit alguna nova. L’actuació de la Rondalla es va iniciar a les portes de l’edifici del ‘Groc’, després de la tradicional coca de Sant Joan. A partir d’ací, els músics van fer una volta pel casc

“CÚPULES BLAVES”. Aquest cap de setmana ha començat el cicle Cúpules Blaves amb el primer concert a Cinctorres. La iniciativa, impulsada per la Diputació de Castelló, té com a objectiu apropar la música barroca a vuit municipis de la província, posant en valor un element arquitectònic singular de la Mediterrània: els teulats de ceràmica blava que coronen moltes cúpules d’esglésies i ermites. L’origen d’aquest estil es remunta al segle XVII, dins del període barroc, quan es començà a recobrir les teulades amb ceràmica vidriada de color blau. En aquest cas el concert anava a càrrec del grup l’Estança Harmònica, reconegut per la seua interpretació fidel i rigorosa de la música dels segles XVII i XVIII.

de

urbà, aturant-se per interpretar jotes i, especialment, les recuperades albades, que van emocionar els presents. El públic, distribuït per quadrilles a la Plaça Major, va seguir amb interès i estima aquest moment que connectava la festa amb la memòria col·lectiva del poble.

La Rondalla té una trajectòria consolidada, i enguany es presenta sota una nova direcció, després del relleu produït l’any passat. El projecte de recuperar les albades ha estat, en paraules del director, “tot un repte i un deure amb la història local”, i ha tingut com a objectiu tornar a fer viure unes melodies que formen part del patrimoni immaterial de Forcall.

La festa de Sant Joan es consolida com un espai per a la trobada veïnal i la recuperació de costums que contribueixen a reforçar la identitat i la cohesió del poble. Encara que Forcall ja compta amb un calendari festiu ric i reconegut, iniciatives com aquesta demostren que també hi ha lloc per a noves tradicions o per fer reviure’n d’altres que semblaven oblidades. Sant Joan ha deixat de ser una festivitat poc arrelada per convertir-se, gràcies a la implicació del Club Xafa-roques i la participació popular, en una cita significativa per al municipi.

“El forcat dels Ports, la nit de Sant Joan.

FORCALL. La Plaça Major de Forcall s’ha omplit de ritme i bon ambient amb el Vermut Musical i el Tardeo organitzat per la Majoralia de Sant Antoni 2026 que ha reunit veïns i visitants.

sobretot, després

la

DEIXA’T ESTAR DE ROMANÇOS. El grup de teatre local torna a pujar als escenaris del Teatre Municipal de Morella els dies 27 i 28 de juny amb l’estrena de l’obra “¡Que viene mi marido!”, una comèdia en tres actes de Carlos Arniches. Com ja és tradició, la representació coincideix amb les dates properes a la festivitat del Corpus i s’emmarca enguany dins de la iniciativa “Teatre per la pau”, amb la qual el grup vol sumar esforços a favor del diàleg i la convivència. Els beneficis de les entrades es destinaran a projectes amb finalitat solidària. “Señores políticos, impedir una guerra sale más barato que propagarla”, han apuntat des de l’organització, com a declaració d’intencions.

L’obra, estrenada l’any 1918 al Teatro de la Comedia de Madrid, és una comèdia d’embolics que gira al voltant de

El Festival Literari “Existe”

ompli

Carita, una jove que rep una gran herència del seu padrí. Per tal d’accedir als diners, es casa amb Lázaro, un malalt aparentment terminal, desencadenant una sèrie de situacions còmiques, malentesos i girs inesperats que ja en el seu moment van entretindre i divertir al públic, tal i com ara pretén tornar a fer el grup “Deixa’t estar de romanços”.

Les representacions tindran lloc el divendres 27 de juny a les 22.30 hores i el dissabte 28 de juny a les 18.30 hores. El grup, format per actors i actrius aficionats vinculats a la vida cultural de Morella, convida a tots els veïns i veïnes a gaudir del teatre en un ambient proper i compromès, on l’art escènic es converteix també en una eina per a la reflexió i la solidaritat.

Vilafranca de paraules, pensament i resistència cultural

El Festival Literari Existe ha celebrat aquest cap de setmana una nova edició a Vilafranca, amb una programació que ha travessat espais, gèneres i generacions per reflexionar sobre la relació entre el món rural i l’urbà. La proposta, impulsada pels escriptors Bàrbara Blasco i Kike Parra amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca i Selecta d’Escriptura, ha fet de la literatura una eina per sembrar pensament allà on habitualment no arriben els focus culturals.

El festival va començar divendres a la Casa Social amb una taula redona inaugural protagonitzada per Felip Bens, Puri Mascarell, Blasco i Parra. El debat va girar entorn de les mirades literàries que naixen en contextos rurals i urbans, no només com a escenaris, sinó com a formes d’estar al món. A continuació, l’escriptor Jesús Carrasco, autor d’Intemperie, va compartir les claus de la seua obra i del seu procés creatiu, marcat per l’experiència vital en entorns des-

poblats. La jornada es va tancar amb la projecció del film Intemperie, dirigit per Benito Zambrano, seguida d’un cinefòrum moderat per Javier López Menacho, que va provocar una reflexió col·lectiva sobre la representació del rural als mitjans: entre tòpics, èpica i cruesa. Dissabte, el festival es va traslladar a l’arboretum de Vilafranca, un

“LA SOLEDAD DEL PECADO”. Benassal ha acollit la presentació de la novel·la de la diputada autonòmica Mercedes Caballero, també periodista i militant de la memòria democràtica, que amb aquest llibre aborda una de les tragèdies més silenciades dels temps recents: la trama dels nadons furtats durant la dictadura i els primers anys de la democràcia. L’acte va comptar amb Òscar Vives, del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica i Democràtica, i de l’alcaldessa de Benassal, Elia Garcia Colom. Vives va recordar que el robatori de nadons no és només un episodi puntual sinó una pràctica sistemàtica que s’allargà des de la postguerra fins als anys noranta. Elia Garcia va destacar que la novel·la “és necessària per a entendre el context i la situació històrica, però també com a acte de justícia i dignitat”.

Per la seua banda, Mercedes Caballero va reivin-

jardí botànic que va esdevenir un escenari poètic natural. En aquest entorn inspirador, Javier López Menacho va conduir un taller d’escriptura a l’aire lliure, on participants i natura van dialogar en silenci i tinta. El matí va culminar amb un recital poètic d’Almudena Sánchez i Andrés García Cerdán, que van captivar el públic amb versos sobre la vulnerabilitat, la

Emma Zafón, durant la presentació de “Casada i callada”.

bellesa i l’experiència quotidiana. El recital, íntim i intens, va consolidar-se com una de les propostes més commovedores del festival. Ja de vesprada, la Casa Social acollí la presentació de Presents, de Paço Cerdà i Felip Bens, una reflexió sobre la presència en un món que ens dispersa.

La jornada de diumenge va posar el punt final amb una xarrada al voltant del llibre “Casada i callada”, de la periodista i escriptora Emma Zafón. Moderada per Bàrbara Blasco, la sessió va obrir un espai de diàleg al voltant de les veus femenines silenciades a l’entorn rural, amb una mirada lúcida sobre les dinàmiques de gènere als pobles i la construcció de personatges literaris femenins. Amb un públic atent i una atmosfera de sinceritat, aquesta última trobada del festival “Existe” va tancar un cap de setmana on la literatura s’ha fet escolta, paraula i comunitat.

Sense grans escenografies però amb una proposta valenta i cuidada, Existe ha demostrat que els llibres també poden florir lluny de les capitals. En un poble amb tradició cultural i resistència com Vilafranca, aquest festival ha sigut molt més que una cita literària: ha sigut una invitació a mirar, parlar i existir des del marge amb veu pròpia.

dicar la necessitat de mirar de cara una realitat sovint ignorada: la de les persones que descobriren, ja d’adultes, que la seua vida havia estat construïda sobre una mentida. Va relatar casos reals, remarcant que “el que avui ens persegueix en els nostres pitjors somnis potser siga intrascendent per als nostres fills o nets, i és contra això que cal lluitar: contra l’oblit”. L’autora va recordar com, en temps foscos com l’any 1946, el fet de ser mare soltera era considerat un “pecat”, condemnant a moltes dones a perdre els seus fills en circumstàncies mai aclarides. Va manifestar que “el que avui ens persegueix en els nostres pitjors somnis, potser siga intrascendent per als nostres fills o nets, però és una cosa contra la que tenim que lluitar, i d’això va la militància en la memòria històrica i democràtica”. Caballero també va anunciar que ja està treballant en una segona part de la novel·la.

Setmanari d’informació comarcal

El Notícies dels estudiants.

ACTIVITATS EXTRAESCOLAR PER DONAR LA BENVINGUDA A L’ESTIU I DIR ADEU A LES CLASSES FINS SETEMBRE

La comarca dels Ports acomiada el curs escolar amb graduacions i festes

Amb l’arribada de l’estiu, els centres educatius dels Ports tanquen el curs 2024-2025. Com és habitual, la programació dels últims dies de classe s’ha omplit d’actes emotius, activitats lúdiques i moments de comiat per a tota la comunitat educativa. Una etapa es tanca i una altra comença: els infants que finalitzen l’etapa d’Infantil faran el pas a Primària, una transició plena d’il·lusió i nous reptes; l’alumnat de 6é de Primària es gradua i es prepara per començar una nova etapa a l’ESO. I als instituts, els estudiants fan el pas al batxillerat o a altres estudis, mentre els més grans s’han enfrontat als exàmens de la Selectivitat i les decisions sobre el seu futur acadèmic o professional. Els centres de la comarca han aprofitat aquests dies per compartir, celebrar i agrair la tasca d’alumnes i professorat i el recolzament de les famílies.

—CEIP En Blasc d’Alagó. Al cole de Vilafranca, aquestes últimes setmanes han estat plenes de moments per recordar. Els grans d’infantil s’han graduat de la mà de la seua tutora Paloma. Després d’un curs ple d’aprenentatges, descobriments i amistats, es preparen ara per començar una nova etapa a 1r de Primària, on segur ja els esperen amb els braços oberts. A més, han realitzat recentment la cloenda del projecte Papallones, que ha acompanyat l’alumnat durant tot el curs. Els alumnes de 6é van organitzar una festa oberta a tota la comunitat educativa, amb balls, colors i molta il·lusió. Hi va participar tot l’alumnat del centre i les famílies que s’hi van sumar, en una jornada que va mostrar la força del treball en equip i el valor de l’aprenentatge compartit.

El punt culminant del curs es va viure amb una jornada festiva i molt emotiva en la qual l’alumnat de 6é es va graduar en una cerimònia especial. La festa va continuar amb un ball al ritme de la cançó d’Eurovisió i un esmorzar amb inflables per a tothom, organitzat per l’AMPA. Un final de curs a l’altura d’un any intens, viscut amb la passió i el compromís de la comunitat educativa.

vana. Per la seua part, l’escola de Morella també ha viscut amb emoció la graduació de l’alumnat de 6é, una jornada molt especial per acomiadar una etapa d’aprenentatges, vivències i complicitats. Després de tants anys de creixement, diuen “fins prompte” a l’escola per començar una nova aventura a l’institut. Des de l’escola, han mostrat el seu orgull per la nova promoció que marxa, els han desitjat el millor en aquest nou camí, i els han demanat que mai deixen de somiar, d’esforçar-se i de ser autèntics.

—CRA Celumbres. Ha posat punt final al curs 2024/25 amb una gran dosi d’emoció i alegria. El tancament ha estat marcat per un moment molt especial: la interpretació de la cantata Mans menudes, grans accions, emmarcat en el projecte Innov@cant, que ha omplit de música el pavelló de Cinctorres. L’actuació ha estat possible gràcies a l’esforç i la dedicació de l’alumnat, el professorat i tota la comunitat educativa, així com a la col·laboració de la Societat Musical Cinctorrana, l’Ajuntament de Cinctorres i l’AFA. Des de l’escola, han destacat que ha estat un curs intens, ple d’aprenentatges compartits i molta il·lusió. Des del CRA Celumbres, “amb mans menudes, continuaran fent grans accions”.

—CRA Els Ports. També el CRA Els Ports ha comptat amb un trimestre ple de vivències significatives gràcies als projectes d’aprenentatge-servei desenvolupats a cada aula. Com a colofó final, l’escola que engloba els aularis d’Olocau, la Mata i Forcall, ha celebrat la festa Trotaelsports, una vesprada oberta i participativa per compartir els resultats del projecte. L’esdeveniment ha estat possible gràcies al suport del grup Endavant de l’UJI, dins del projecte Acord. La jornada ha estat plena de música, cultura i emoció, amb la participació de la Muixeranga dels Ports, la rondalla El Forcat i el Grup de Tabal i Gaita del poble.

—IES Vilafranca. L’institut de Vilafranca ha tancat el curs amb ritme, emoció i molt de talent en el concert final protagonitzat per l’alumnat i el professorat del centre. La sala Carles Pons es va omplir d’energia i bona música amb un repertori de 18 cançons d’estils i èpoques ben variades, versionades amb l’instrumental de l’aula de música. El públic va gaudir d’interpretacions de Melendi, Aitana, Extremoduro, El Diluvi, Quevedo, Imagine Dragons, La 5a Estación, Bruno Mars, Rozalén o SAU, entre altres. Amb aquesta actuació vibrant i compartida, han acomiadat el curs i han donat la benvinguda a l’estiu. A més, recentment s’ha graduat els alumnes de 4t de l’ESO i s’han acomiadat els estudiants de segon de batxillerat, que emprenen nous camins.

—IES Els Ports. Per la seua part, l’IES Els Ports ha celebrat l’emotiva graduació de l’alumnat de segon de batxillerat. Entre altres activitats de fi de curs, els alumnes han posat el punt final al curs amb una sortida a PortAventura, on alumnat i professorat han compartit moments de diversió i alegria. Ha estat una manera fantàstica de celebrar i gaudir per l’esforç fet durant tot l’any. Amb totes aquestes activitats, es posa punt final a un curs intens que ha comptat amb la implicació de l’alumnat, el professorat i les famílies. Ara és moment de descansar, gaudir i agafar forces per encarar amb energia el pròxim curs escolar.

—CEIP Mare de Déu de Valli-

Qué hacer en Morella

NÚMERO 698. ÉPOCA II. DEL 27 AL 29 DE JUNIO DE 2025

MORELLA ENCIENDE LA NOCHE DE SAN JUAN

DE SEMANA

Morella celebra este fin de semana las populares fiestas de San Juan, una tradición que se hace cada año coincidiendo con el solsticio de verano. El barrio que acoge la iglesia en honor al santo —y del que, a su vez, recibe el nombre — organiza, desde hace más de tres décadas, un amplio abanico de actividades para todos los públicos y durante buena parte del fin de semana cercano a la noche de San Juan. Estas fiestas se celebran, habitualmente, el fin de semana más cercano al 24 de junio, aunque este año se han trasladao al posterior, por lo que es este sábado cuando el barrio se llenará de fiesta. De esta manera, los niños son los protagonistas del día, con la celebración de una “chocolatada” popular para desayunar. El grupo de Gaiteros, con sus dulzainas y tambores, animarán el “acapte” por las calles del barrio. Por la tarde la plaza de San Juán se

transforma en una gincama de juegos populares.

Cuando comienza a ponerse el sol, se celebra la Santa Misa en la iglesia de San Juan y, a continuación, el solemne Rosario que saca en procesión con la imagen del santo por las principales calles del barrio, a la que sigue una cena de hermandad de los vecinos.

LA NOCHE DEL 24 AL 25 DE JUNIO NO VERÁS MACETAS EN LOS BALCONES DE MORELLA

Cerca de la medianoche, llega la hora de encender la hoguera, que acompaña el baile popular y en la que, a parte de quemar todo lo malo para dar la bienvenida al verano con energía renovada, sirve para asar deliciosos chorizos y panceta y alargar la noche con la orquesta Dakar hasta que llegue la madrugada.

La hoguera de San Juan es el centro de las actividades que dan inicio simbólico al verano, dado que esta fiesta

se celebra coincidiendo con el solsticio. Pero esa noche, en Morella, no encontrarás macetas en los balcones. Eso es debido a una curiosa tradición, que roza el vandalismo, por la que los jóvenes trepan a los balcones y se apropian de las macetas -mejor si tienen flores- para, posteriormente, dejarlas en la cuesta de San Juan a manera de ofrenda al santo. Por ello, es todo un ritual morellano, la víspera del 24 de junio, esconder las plantas en el interior de las casas para protegerlas.

Esta curiosa tradición, que nació de los jóvenes que querían agasajar a las jóvenes para cortejarlas de una forma romántica ofreciéndoles flores, ha conducido hasta prácticas que bordean la ilegalidad, por lo que se está intentando reconducir.

EL BARRIO QUE RECIBE EL NOMBRE DEL SANTO ORGANIZA UN FIN DE SEMANA LLENO DE ACTIVIDADES POPULARES

SAN JUAN ES EL 24 DE JUNIO, PERO EN MORELLA LA CELEBRACIÓN SE TRASLADA SIEMPRE AL FIN

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

VIERNES 27

20:00 «MORELLA ORGULLOSA»

ORGULLO 2025

Plaza del Ayuntamiento

22:30 «QUE VIENE MI MARIDO»

Teatro Municipal de Morella

SÁBADO 28

00:30

BAILE POPULAR

FIESTAS DEL BARRIO DE SAN JUAN Plaza de San Juan

01:30

DEGUSTACIÓN DE CHORIZOS Y PANCETA

FIESTAS DEL BARRIO DE SAN JUAN Plaza de San Juan

EARLY MUSIC MORELLA. Del 18 al 24 de julio Morella acoje a decenas de alumnos y profesores venidos de todo el mundo para participar del curso de música medieval y renacentista que, además, ofrece una serie de conciertos de esta música “primitiva” que se adaptan perfectamente a los escenarios que ofrece la ciudad enmurallada que sale de instrumentos medievales tocados por las mejores manos.

VERANO. Las vacaciones se acercan y Morella es un buen destino para pasar los meses de julio, agosto o septiembre, dado que se llenan de activitades festivas, tradicionales, culturales y muy lúdicas. Además, en general, la ciudad medieval tiene unas temperaturas muy agradables sobretodo por la noche.

EL «FLAÓ» ES MORELLANO POR

ES UN DULCE TÍPICO, DE ORÍGEN ÁRABE Y MEDIEVAL, RELLENO DE REQUESÓN Y ALMENDRA

Morella huele a dulces. La ciudad enmurallada uenta con diversas pastelerías que elaboran exquisitos productos. Los dulces son historia en la mesa, la mayoría de las recetas de repostería conservan sus orígenes árabes, medievales. Es una repostería artesanal que está muy cuidada en casas y restaurantes. Existe una amplia variedad, originalidad y calidad en cada uno de los dulces, remarcando, además, que la cuajada de leche de oveja con miel es uno de los postres preferidos.

Otros dulces prodigiosos y muy antiguos es el arrop o calabaza confitada con miel, los pasteles, pastissets, de boniato y calabaza, pasteles de almendras, mantecados, piñonadas y carquinyols, la tarta de miel, las pastas de manteca, aceite y aguardiente, el panoli, los buñuelos de aire con miel o rellenos de crema, el hojaldre con nata y frutas.

El flaó es señal de identidad en Morella y es el rey de las pastelerías. Es un dulce celestial. Su origen es muy antiguo, árabe, medieval, mediterráneo. Es una pasta rellena de requesón y almendras. Es, sin duda, uno de los primeros recuerdos que se lleva el viajero cuando pasa por Morella. Lo puedes comprar por unidades para degustarlo sobre la marcha o en cajas de media o una docena.

El escritor Manuel Vázquez

Montalban, en su novela “Los Mares del sur”, habla del flaó, dulce que provó durante sus numerosas visitas a Morella.

“...se puso Fuster a la tarea mientras Beser les daba a picar migas de pan fritas con chorizo y butifarras de sangre de Morella.

Sacó una garrafa de vino de Aragón, y los vasos parecían una cadena de cubos de agua en el trance de apagar un incendio. Fuster había traído del coche una caja de cartón aceitosa a la que trataba como si guardara un tesoro. Curioseó Beser el contenido y gritó:

Y TAMBIÉN...

TIEMPO DE ROMERIAS. La comarca de Els Ports, de la que Morella es la capital, acaba de empezar su particular ciclo de “rogativas, rollos y primas”. Prácticamente todos los pueblos cumplen cada primavera con estas tradiciones heredadas de sus antepasados, destacando rogativas en Forcall, Cinctorres, Portell, Ares y Olocau, así como los rollos del término de Morella. Durante esta primavera tienen lugar más de cincuenta peregrinaciones.

ES EL DULCE POR EXCELENCIA

ALMENDRA

EN “LOS MARES DEL SUR” DE MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN

—¡Flaons! ¿Tú has hecho esto por mí, Enric?

Se abrazaron como dos paisanos que se encuentran en el Polo y explicaron al avinado Carvalho que los flaons son el escalón superior del pastisset, de todos los pastissets dels Països Catalans.

Media docena de “flaons”.

En todo el Maestrazgo se hacen con harina amasada en aceite, anís y azúcar, y se rellenan de requesón, almendra molida, huevo, canela y raspadura de limón.

—Mi hermana me los trajo ayer. El requesón es una cosa muy jodida y se estropea en seguida...”

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Divendres 27 de juny

20h. ‘Morella Orgullosa 2025’.

A la Placeta de l’Ajuntament concentració i lectura de manifest. Seguidament es penjarà la bandera al balcó de l’Ajuntament.

22,30h. Teatre Solidari. “¡Que viene mi marido!”. Una comèdia de Carlos Arniches. Grup de Teatre ‘Deixa’t estar de romanços’. Teatre Municipal.

Dissabte 28 de juny

Festes del Barri de Sant Joan

11,30h. Xocolatada al placet de Sant Joan. 13h. Passacarrer dels gaiteros i captà pels carrers del barri.

18h. Jocs infantils al placet de Sant Joan.

18,30h. Teatre Solidari. “¡Que viene mi marido!”. Una comèdia de Carlos Arniches. Grup de Teatre ‘Deixa’t estar de romanços’. Teatre Municipal. 20,15h. Missa i Solemne Rosari pels carrers de costum

22,30h. Sopar de germanor a la placeta del Bisbe Martí.

0,30h. Ball popular amb l’orquestra ‘Dakar’ Placeta de Sant Joan. (Es podran adquirir gots ecològics).

1,30h. ‘Torrà’ de xoriços i panceta. Placeta de Sant Joan.

Diumenge 29 de juny

12,45h. Rogativa de Sant Pere del Moll. 21h. Docs al Portal.

Festival de documentals de Resiliència i Ruralitat. “Negacionisme Climàtic”. Al Portal del Pla dels Estudis.

—Vilafranca.

Dissabte 28 de juny

Celebrem la Diversitat

18h. Lectura del Manifest.

19h. Festa amb la Drag Queen Fita Molina Cascos i Dj. Sergi Altabas.

Tapes i bocates al Restaurant Forn Gastro. 0h. Tancament de la jornada i agraïments. Restaurant Forn Gastro.

Diumenge 29 de juny

10,30h. Visita guiada “Coneix els cementiris de Vilafranca”. Inscripcions a l’Oficina de Turisme. Preu 2€ per persona.

Eixida des de l’Oficina de Turisme.

—Castellfort.

Diumenge 29 de juny

18h. Rogativa al Santuari de Sant Pere de Castellfort.

—Benassal.

XIX Cursa Font de Vida

Dissabte 28 de juny

19h. Inscripció cursa infantil

19,30h. Arreplegada de dorsals per a la cursa i marxa Benassal Font de Vida.

20h. Cursa infantil

Diumenge 29 de juny

7,30h. Eixida de la cursa Benassal Font de Vida. 7,45h. Eixida de la marxa no competitiva. 11h. Lliurament de premis.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

EL VILAFRANQUÍ FÈLIX EDO REFLEXIONA SOBRE LA VIDA RURAL I LA CREATIVITAT CONTEMPORÀNIA

“Vull poder pensar les pel·lícules, les novel·les, la música, i una manera de pensar-les és escriure sobre elles”

Fèlix Edo Tena (Vilafranca, 1981) és escriptor, professor i crític cultural. Llicenciat en Humanitats i amb formació musical professional, combina la docència amb la col·laboració en diversos mitjans culturals del panorama català i valencià. Autor de les novel·les El guardià de les trufes i Lluny de qualsevol altre lloc, ha explorat la memòria masovera i el trencament entre món rural i urbà. Recentment ha coordinat Dones cineastes, l’altra cara de l’espill, sobre el paper fonamental de les dones en la història del cinema. Des del Baix Ebre fins als Ports i l’Alt Maestrat, Fèlix Edo agermana les arts i l’humanisme —el cinema, la música i la literatura— amb una mirada crítica i compromesa que també trasllada a l’aula, on procura despertar la curiositat i el pensament.

Quines són les teues arrels als Ports? Tot comença a Vilafranca?

Jo sóc de Vilafranca de sempre, tot i que els meus pares provenen de dos masos del terme de Benassal, mon pare del mas de les Sorts i ma mare del mas de Forés. I per circumstàncies de la vida, van viure allà fins als 16-17 anys, i van pujar a Vilafranca a establir-se, a treballar: ma mare a la Marie Claire, i mon pare a la Serreria. I allà vam nàixer la meua germana i jo. Jo soc del 1981, i vaig estudiar fins a 8é d’EGB a Vilafranca. En acabar, teníem tres opcions: anar a treballar, fer una FP, que n’hi havia a Vilafranca, o al BUP. Vaig anar a Morella, a fer primer de BUP, i vaig continuar a Castelló, on també vaig fer estudis musicals al Conservatori, i després la Universitat. Som una generació marcada per haver de marxar de casa als 14 anys. No sé si s’ha de parlar de trauma, però és una edat molt tendra per marxar, et fa espavilar.  És del teu pas de Vilafranca a Castelló, que prové el teu llibre, Lluny de qualsevol altre lloc. Per exemple, la portada, mostra la

pedra en sec. T’hi sents vinculat al món rural?

Mons pares han continuat vivint a Vilafranca, ara estan jubilats i continuen vivint aquí. I sempre he tornat al poble, perquè els meus pares estan allà i tinc molts amics. També tinc una altra vinculació, perquè toco a la banda de Vilafranca, i això ha sigut una unió molt forta, t’impliques en concerts, certàmens…puges a assajar, i et permet tindre molts amics... És una cosa que no vull perdre mai.  Quins han estat els teus estudis, els teus interessos?

Tinc els estudis musicals, al Conservatori de Castelló, i la carrera d’Humanitats a la Universitat de Castelló: recordo que en una assignatura vaig conéixer ton pare [Lluís Meseguer]. I vaig fer literatura catalana i mitjans audiovisuals. Sempre m’ha agradat molt el cinema, i en acabar, vaig començar una tesi doctoral de Filosofia de la música i Filosofia del cinema. Després vaig aprovar les oposicions de Secundària, vaig començar de professor d’Institut per Catalunya, pobles de Lleida, i finalment a les Terres de l’Ebre. Gràcies al bagatge que tenia, em vaig dedicar a fer crítica literària, cinematogràfica, i també articles sobre els Ports i el Maestrat a la revista Saó, d’on va

Fèlix Edo al Mas de Forés, escenari de les novel·les

sorgir la novel·la El guardià de les trufes. I de crítica literària vaig començar a Serra d’Or, i encara continuo. També mitjans digitals com Núvol, o la revista Mètode de la Universitat de València...

No has abandonat mai la literatura, i l’escriptura d’assaig i de crítica.

Esta versió literària sempre l’explico com una doble versió. Sóc autor de dos novel·les, m’agrada escriure, i vull escriure’n més, però, abans que novel·lista, soc, no sé si dir crític, o assagista... Com m’agrada molt el cinema, la música, la literatura, vull poder pensar: pensar les pel·lícules, les novel·les, la música, i una manera de pensar-les és escriure sobre elles. I he tingut l’oportunitat de publicar, i en català, que sempre he procurat fer-ho així, perquè no tenim gaire revistes sobre música i cinema en català... Hi ha un buit gran.

Parlem de la teua primera novel·la, El guardià de les trufes. És una novel·la que vol retratar la vida dels masovers als Ports i l’Alt Maestrat durant la postguerra. No és una novel·la autobiogràfica, però no l’hauria pogut escriure sense el que m’han explicat els pares, que eren masovers. Hi ha parts de ficció, però els escenaris i la vida quotidiana dels masovers,

anar a l’Escola del Canto de Benassal…Ho vaig poder escriure a partir de la memòria oral familiar. I a partir d’això, vaig fer un treball estètic i literari. És un homenatge als masovers, a la vida masovera, amb les circumstàncies de la vida moderna, les violències, els enfrontaments entre els masovers i la Guàrdia Civil. Diguem que és una novel·la de memòria històrica, de fer record, i té molt de treball documental i etnogràfic.

En aquesta dualitat del món rural-món urbà, quina valoració fas de la situació actual? Ara que està en debat la sostenibilitat del model de les ciutats.

Precisament això ens porta a la segona novel·la, Lluny de qualsevol altre lloc. És actual, ambientada al 2010 a Castelló, i coneixem un personatge que viu als marges. Es dedica a pescar al Grau, a collir taronja, treballs molt ocasionals, i vivint al marge, i a poc a poc anem comprenent que és hereu dels masovers d’El guardià de les trufes, i simbolitza el trencament que hi ha hagut en el món rural, perquè se li va donar l’esquena. I ara ens estem adonant que la vida urbana en la globalització és insostenible: hauríem d’haver aprés alguna lliçó d’aquella vida rural. Als anys 70, 80, els masos es van abandonar, i en 40 anys no queda res, tot són ruïnes arqueològiques, podríem dir. ¿Com és possible que una manera de vida que tenia 700 anys des del temps de la Reconquesta, en 40 anys no quede res? Els protagonista de la novel·la carrega aquest trauma, també el trauma de marxar als 13, 14 anys a la ciutat. Jo no soc aquest personatge, però hi ha molt de mi, d’una generació. Tots els que hem viscut el contrast entre la vida al poble, i a Castelló i València, la violència que s’hi vivia, perquè Castelló a finals dels anys 90 va ser una ciutat prou violenta, quan la mort de Guillem Agulló, amb grups neonazis que sortien a caçar catalanistes o antifeixistes... Va ser una ciutat catalanoparlant, fidel a la llengua, i després el procés de castellanització ha sigut brutal. I el valencianisme, comparat amb abans, és molt poquet. Això queda reflectit en la primera part de la novel·la, de Vilafranca a Castelló, i en la segona, quan el personatge torna a Vilafranca, a Benassal, al mas. I faig una crítica també als pobles de l’interior. Per exemple, a Vilafranca, durant la bombolla immobiliària del principi de segle, s’hi van cometre barbaritats impressionants, projectes sense cap ni peus, donant-se permisos a pesar d’altres carències importants. També es nota la decadència de la indústria, ara que la Marie

Laia Meseguer.

Claire és història. Tot aquest ambient l’he intentat reflectir al llibre. Aposto per tornar als pobles, però cal ser crítics, i veure com es pot fer millor.

Ho escrius no com a persona que jutja, sinó com a persona analítica.

Des d’una novel·la no puc donar cap solució. Tampoc tinc els coneixements sociològics i tècnics per oferir una solució. El que pot aportar una novel·la és la descripció d’un estat, destacar la ferida emocional, el trauma, uns temps molt canviants. Sabem d’on venim, hem tingut un problema de memòria històrica, però no sabem quin serà el futur. Els pobles estan decadents, i hi ha gent que es compra la segona residència. I el turisme pareix una altra opció, però fa falta molt més. No és una novel·la molt simpàtica, però em sento orgullós. No és biogràfica, però qui no voldria deixar la bogeria de la ciutat i tornar a un mas, al poble? Però clar, amb condicions. Perquè se’ns va donar l’oportunitat d’estudiar, però no de treballar del que hem estudiat als nostres pobles. I això dona peu a una geografia concreta, tant del País Valencià com de Catalunya. Catalunya i el País Valencià s’estan buidant, com Castella fa 80 o 90 anys, i és el preu que estem pagant de ser espanyols... Des del moment que només aspirem a ser cambrers dels madrilenys, i el port de València és més port de Madrid que de València. Els pobles d’interior estaran condemnats a desaparèixer, si les autoritats només volen turisme de masses i serveis per a madrilenys i europeus: això no és un país que funciona, des del meu punt de vista.

Com valores la cultura i la creativitat en el context actual?

Des de les nostres comarques hem viscut un període de canvi de paradigma, de quan els pobles estaven funcionant bé a la decadència, i ens ha tocat viure aquest canvi. Pel que fa a la cultura hem vist el canvi que ha suposat Internet i la intel·ligència artificial. I no és el mateix el cinema, la literatura, la música que es feia abans que la que es fa ara. Jo no vull ser catastrofista, evidentment. Tota la tecnologia sempre ha suposat això, un canvi, des de la impremta, la Illustració... Però també han tingut una doble cara. D’una banda han facilitat moltes coses, però, d’altra banda, han eliminat elements creatius. Tenim inquietuds, i la sort de poder accedir a molts tipus de pel·lícules, literatura i música de tot el món. Però es troba a faltar el sentit crític o la capacitat de llegir... Jo ho veig en els alumnes. Els ho dic: sou la generació que més fàcil

ho ha tingut per veure pel·lícules. I sempre hi ha algú que ho aprofitarà. No vull ser pessimista, però em costa veure cap a on anem. Com a professor, més que donar lliçons, més que inculcar idees, vull mostrar models de curiositat.

També hi ha una sobreexposició enorme a continguts.

Pateixen d’estar sobreestimulats... I, de fet, agraeixen moltes vegades la tranquil·litat, parar i baixar les revolucions, perquè tenen tant de tot que ja no ho valoren. Jo sempre recomano, primer de tot, conéixer-se a un mateix i trobar aquells autors, aquelles pel·lícules, aquelles cançons capaces de dir allò que tu sents, però que mai havies sigut capaç de dir, i això és la connexió màxima que es pot produir, no? Simplement s’ha de ser curiós i no tenir por d’escapar-se d’un mateix i trobar l’ajuda d’aquells que ja s’han expressat, d’aquells que ja han creat, i que són capaços de dir coses que sents. Tot açò sense imposar, però sí que crec que s’ha de “provocar” a l’alumnat, traure’ls de la seua zona de confort. Per exemple, faig un curs de cinema, i quan es posen pel·lícules mudes i en blanc i negre, la seva primera reacció, evidentment, és plena de prejudicis, però després veuen una pel·lícula de Charles Chaplin, o de Buster Keaton, i s’emocionen. El que passa de vegades és que es menysprea la perspectiva històrica. És com pensar que nosaltres som l’origen de tot. I no, la nostra civilització té una història gran. Si ets capaç de trencar aquestes resistències, els alumnes poden gaudir molt. En la música, Queen, els Rolling Stones o Elvis Presley per als alumnes d’avui en dia són dinosaures. Si contes la història del rock amb Elvis, o amb els Rolling Stones connectaran. Moltes coses actuals no es poden entendre sense la tradició de la música afroamericana dels Estats Units, o sense la música anglosaxona, i hi ha una sèrie de connexions que s’han d’establir. Com a docents tenim la res-

A dalt, Edo presentant les seues novel·les a Benassal.

A baix, amb la Unió Musical de Vilafranca.

ponsabilitat d’obrir la ment, i que no es tanquen, que siguen curiosos i entenguen que som el resultat de generacions.

Recentment has presentat a Morella el llibre Dones Cineastes, l’altra cara de l’Espill.

Dones Cineastes, l’altra cara de l’Espill és un llibre coral que recull 22 articles sobre dones cineastes d’arreu del món i de diferents èpoques, des del cinema mut fins a l’actualitat, amb noms com Alice Guy, Kinuyo Tanaka, Aida Lupino, Kathryn Bigelow, Agnès Varda o Carla Simón. Va sorgir d’una col·lecció publicada digitalment al Quadern de les Arts i les Idees, que vaig coordinar amb diversos col·laboradors. Va tenir molt bona acollida, i finalment, amb el suport de l’editorial Onada, es va publicar en paper. L’objectiu és donar visibilitat a cineastes que han estat sovint silenciades, tot i haver tingut un paper fonamental en la història del cinema, més enllà dels rols més estereotípics com actrius o maquilladores. Hi ha hagut directores, guionistes i directores de fotografia pràcticament totes les èpoques i estils cinematogràfics: cinema experimental, mut, Nouvelle Vague, comercial de Hollywood, o cinema japonés, entre altres. Ara que amb internet i les plataformes és més

fàcil accedir a aquestes obres, cal que se’n parle i es recomanen. El llibre té aquesta voluntat pedagògica i de justícia: donar a conèixer un patrimoni oblidat i demostrar que aquestes cineastes han estat a l’altura dels seus contemporanis més reconeguts. Tens algun llibre en marxa actualment?

Tinc una tercera novel·la acabada que probablement es publicarà després de l’estiu o a principis del 2026 i és una forma de tancar aquesta espècie de trilogia sobre els masovers, però amb un gir: aquesta vegada és una novel·la de terror psicològic, ambientada en un mas de Vilafranca a la postguerra, on dos germans són empaitats per figures misterioses, monstruoses, que simbolitzen els qui volen la fi del món rural. Ha estat un experiment, un canvi de to respecte a les anteriors, que eren més etnogràfiques o documentals. En aquesta m’he permés una espècie de divertiment, perquè faig una espècie de novel·la de terror psicològic, existencial.

Com veus el futur del nostre territori?

Pel que fa al futur del nostre territori, no tinc un oracle, però és cert que estem vivint un moment de transició des de fa 15-20 anys. La comarca ha canviat molt en els últims anys i el món també: nous conflictes, migracions, crisi demogràfica... En el nostre cas particular, el futur del català i del valencià és preocupant, especialment al País Valencià, on hi ha un col·lapse idiomàtic, per exemple, recentment amb la consulta lingüística. Sense estat propi és difícil defensar-se en aquestes qüestions, necessitem polítics que se la juguen per la supervivència de la llengua i la nació. Tampoc vull ser pesimista, si alguna cosa ens ha ensenyat la història és que la nació catalana i la valenciana porten molts anys resistint.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El primer Ajuntament franquista, 1938 · Part II

Manca de recursos

Pep Querol. Historiador

Un dels principals maldecaps d’aquell Ajuntament era optimitzar els recursos disponibles. Cereals, carbó, llenya, ramat, etc., i que havien quedat malparats pel pas de la guerra, saquejos, destruccions i fugida del propi personal. Tenien un bon marrón entre mans.

Domingo Borràs havia fugit amb la vinguda dels franquistes, però acabaria per ser capturat i empresonat, fins que acabaria afusellat a Castelló el 10 de juny de 1941. En el ínterim, la serraria de Pereroles li havia sigut confiscada, encara que la tenien un poc abandonada, segons se desprèn del comentari de Plácido Milián, sempre molt actiu als plens, el mateix dia 11 d’agost, «ruega a la Alcaldía que no deje en olvido el funcionamiento y modo de desenvolverse la serrería del monte Pereroles». La veritat és que en eixos moments qualsevol recurs era necessari, i la fusta i llenya era un d’ells. El 12 de novembre, Milián, demanava que «los desperdicios de la Serrería [...], se transporten cuanto antes a esta Ciudad, para remediar las necesidades del vecindario ya que son muchos los que por falta de leña apenas si pueden remediar las necesidades más perentorias». Heu de pensar que no només feia falta llenya per escalfar-se, també per guisar. Eixe mateix dia se designaria a Amadeo Viñeta, Miguel Milián i Manuel Sebastià per gestionar l’assumpte. Però no ho tindrien fàcil. El cap local de FET i les JONS proposava el 3 de desembre que la «serrería trabaje solamente para guerra», i que l’Ajuntament, només en casos excepcionals, poguera fer la gestió. Com sempre, aquests de FET se creien molt importants, lluint uniforme... Al final, hi hauria molts problemes burocràtics per aconseguir llenya de Pereroles, tant pels majoristes com pels particulars (Acta 10 de desembre). I és que hi havia una situació crítica amb els recursos energètics que disposava Morella. El 28 de juny, Luís Masià escrivia al governador civil, «todas aquellas personas que se dedicaban a surtir de carbón a esa Capital [Castelló] se

hallan ausentes de esta población, así como la mayoría de los obreros dedicados al carboneo, no obstante esta Alcaldía está realizando gestiones para poder abastecer no solo a esta población de carbón sino también a esa Capital». Els obrers en general, estaven molt ideologitzats per les esquerres, i era lògic que fugiren en massa amb l’arribada dels franquistes. La veritat és que no se si Masià eixiria ben parat, ja que aquesta és la resposta a una carta del governador civil, del 25 de juny, que, amb un to dur, li exigia «ordenará a todos los individuos de ese pueblo que de antiguo se dedicaban a surtir de Carbón esta Capital sigan haciéndolo, [...] si así no lo hacen les impondrán las más severas sanciones [...] así como igualmente a V. si no hace cumplir esta mi orden sin excusa ni pretexto alguno». Uff, si que estaven apurats per allà baix. Pobre Masià, era el que tenia ser alcalde per aquells anys. Lògic que marxara quan va poder.

El pas de la guerra seria terrible per tothom, tant per a les persones com pels animals. La majoria d’aquests serien confiscats per a l’esforç de guerra, per un i altre bàndol. Apart d’eixe greu problema, a molts els donarien mort, sobretot aquells que tenien alguna tara, que no se’ls podien emportar, o inclús per simple sadisme, creant així una crisis econòmica i sanitària. Podem deduir aquesta situació del ban de l’Ajuntament publicat a l’Acta del 4 de juny. Plácido Milián, sempre atent a aquestes qüestions, va reclamar «la obligación que tienen todos los poseedores de fincas en las cuales se halla algún animal muerto, de proceder seguidamente a su enterramiento, ya que de lo contrario, lo ordenará la Alcaldía por cuenta de los mismos, e impondrá a estos las sanciones correspondientes por deso-

Per a les autoritats franquistes, a tot aquell que va marxar abans d’arribar ells se’ls atorgaria automàticament la condició ideològica de «rojos». Però la realitat no és tant senzilla.

bediència». Tasca molt penosa per als masovers, però s’havia de fer. A causa del saqueig, la mancança de ramat de tota mena era tal que, segons l’Acta plenària del 15 de setembre, els ramaders havien anat «a la provincia de Soria al objeto de gestionar la adquisición de ganado de aquella provincia», en resposta a una petició desesperada de Sant Mateu, que preguntava si Morella els podia proporcionar carn. La comercialització dels productes bàsics estava intervinguda (de fet tardarien anys perquè pogueren tornar a funcionar els mercats del dijous i diumenge), tal com reflecteix l’Acta del 3 de desembre, on s’autoritzava a les carnisseries a vendre carn «al público al precio de 5,50 ptas Kg con la obligación de pagarla éstos a los productores [...]: Cordero de corral a 2,50 ptas Kg, idem de monte, molto y cabrito a 2,25 y oveja a 2 ptas». Us imagineu si se fera avui dia? La que s’armaria. Relacionat amb això, el 19 de maig, el comandant militar de Morella, Manuel Varela, escrivia a l’Ajuntament «Con el fin de evitar que el ganado mular perteneciente a los rojos que al huir dejaron abandonado o en sus casas pueda pasar a poder de los vecinos que del hecho tuvieron conocimiento, lo que puede dar lugar a que estos lo vendan a bajo precio a los abastecedores para el Ejército, haciéndose estos con dicho ganado por un precio ventajosísimo, sírvase Vd. proceder a la incautación de las caballerías que se encuentren en esa situación entre los vecinos de ese pueblo de cuyo depósito provisional me dará cuenta». Dubto molt que quedara cap animal en aquestes circumstàncies després de passar dos exèrcits, els dos amb la prioritat d’aprofitar qualsevol animal de càrrega que pogueren trobar. En tot cas, un cavall o un

matxo, eren elements massa valuosos per deixar-los abandonats, per molt que els propietaris marxaren per temor. També els transports estaven afectats, ja que qualsevol vehicle seria requisat pels dos exèrcits que corrien per ahí. Això queda clar, quan el govern civil autoritzava, el 22 d’agost, a l’Ajuntament «para la requisa y libre circulación por todo el territorio Nacional de un camión marca GMC nº. 4284 Zaragoza y otro matrícula de Castellón marca Benford para dedicarlos al abastecimiento de esa localidad y el de otros pueblos colindantes así como para facilitar la salida de los productos industriales». Mal-

grat d’aquesta concessió, tindrien innumerables problemes per circular, ja que hi havia mancança de rodes i de combustible. De fet, l’empresa Hispano Suiza del Maestrazgo hauria de paralitzar la connexió amb Vinaròs i Castelló per la falta d’aquests materials. En aquells moments, qualsevol cosa que tinguera relació amb el transport estava en el punt de mira de l’exèrcit franquista. El 10 de desembre, Juan Francisco Palos Pla, denunciava a FET (segons carta d’aquesta a l’alcalde), que el dia 7 del mateix mes se va presentar un sergent del parc d’automòbils de Castelló, acompanyat pel guàrdia municipal Julián Royo,

Soldats franquistes recuperant-se a l’Hospital de Morella (Asil), 1938. José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

i que acabaria emportant-se una furgoneta, anomenada de Roc, i un bidó de gasolina. Segons aquest militar tenia el permís de l’alcalde, però no portava la clau per poder obrir, així que «violentó la reja del mencionado garage», cosa que va consternar al pobre Palos per posar una denúncia. Tenia realment permís per fer això? Ja se sap, a río revuelto...

El 28 de maig, segons l’Acta plenària, després d’acordar la reparació de la teulada de l’ermitori de Vallivana (a costes de l’Ajuntament), s’acordaria una qüestió molt interessant, «Teniendo en cuenta el número de fincas que se hallan abandonadas por haber

marchado con los rojos sus propietarios, el Ayuntamiento acordó que hasta tanto la Superioridad no disponga otra cosa, se hagan por la Alcaldía las gestiones necesarias para que estas fincas no dejen de producir, ya que ello se estima como una de las obligaciones primordiales de la retaguardia». A eixes altures encara hi havia guerra, i era fonamental posar en producció tots aquells terrenys que s’havien quedat sense atenció per la raó que fóra. Era una situació crítica, tant bèl·lica com social. Si els republicans havien pensat el mateix amb les propietats rurals dels sospitosos de desafecció a la República, ara se canviaven les tornes, això és, rendibilitzar en allò possible el sector primari abandonat pels que havien marxat, per subministrar pa i carn, tant a Morella com a les forces que combatien al front. Un clar exemple seria el mas de Querol (antigament Hostal de Querol), ja que els seus propietaris fugirien just abans d’arribar les forces franquistes. El juliol hi ha una sèrie de comunicacions entre l’Ajuntament i l’alcaldillo de la Dena de Coll i Moll al respecte, la primera del dia 11, «Al objeto que no se pierda la cosecha de cebada existente en la finca denominada Masía de Querol que se encuentra abandonada por sus dueños por haber huido estos con los rojos, sírvase ordenar que cada una de las masías que al respaldo se relacionan, se personen en la citada finca un individuo provisto de su correspondiente guadaña, a la hora de empezar la jornada de mañana día 12 del corriente, para proceder a la recolección del indicado cereal, por cuyo trabajo les será abonado el jornal correspondiente». No tenim la relació de masos, però podem deduir que serien els més pròxims. Era una petició complicada, i més amb aquestes presses. Cada mas tindria els seus propis problemes i faenes, per enviar ningú a un altre mas a fer una faena que potser els compensava poc. Apart d’aquesta problemàtica, segons se desprèn de les cartes enviades, hi havia un cert caos a l’Ajuntament, ja que no tenia les idees molt clares. En aquest sentit, el mateix dia 11 enviaria una altra carta a l’alcaldillo, on se donava una contraordre, «Por haberse arrendado la finca Masía de Querol en el día de hoy, le comunico [...] que queda sin efecto mi comunicación de esta fecha por la que le ordenaba la citación de varios vecinos de esa Dena para proceder a la recolección de la cebada». Però la confusió estaria a l’ordre del dia, ja que no semblava certa aquesta notícia, ja que el dia següent, el 12 de juliol, «Habiendo quedado sin

efecto mi segunda comunicación fechada el día de ayer por haber desistido en su intención de arrendar la finca [...], nuevamente le requiero para que en el día de mañana» ben de matí acudira una quadrilla de dalleros al mas per segar. Però com dic, no seria tant fàcil. Potser per no poder aportar gent per la pròpia faena que tenien; potser perquè ells també tenien mancança de personal; potser per respecte als amos del mas, que els coneixerien de tota la vida, ningú acudiria a fer la faena exigida des de Morella, ja que el 30 de juliol, encara se demanava al alcaldillo (no se diu mai el nom) «sírvase ordenar que de cada una de las masías [...] se persone en la citada finca» una persona amb la seua dalla, marcant l’1 d’agost com a dia indicat per treballar. No hi ha més notícies al respecte.

Per a les autoritats franquistes, a tot aquell que va marxar abans d’arribar ells se’ls atorgaria automàticament la condició ideològica de «rojos». És com a les novel·les, quan la policia entra a un lloc on s’ha comés un crim. Si algú marxa corrents és que és el culpable. Però la realitat no és tant senzilla. La veritat és que en alguns casos sí que seria gent compromesa ideològicament, que havia participat dels diversos comitès, sindicats, destruccions, assassinats, etc., però en molts altres seria per simple temor. Hem de pensar que era una guerra. Encara se contarien històries de les guerres carlines, dels afusellaments indiscriminats de liberals i carlins a la Morella del XIX. No només això, hi havia un pànic cerval a la rereguarda republicana dels bàrbars moros, que, segons la pròpia propaganda republicana, assassinaven i violaven a diestro i siniestro. Molts dels «huídos», podrien recuperar les seues propietats en un futur, no sense problemes, sempre sota la investigació pertinent dels seus actes durant la República i la guerra (el 12 de novembre, a la sessió plenària s’autoritzava al cap local de FET a llogar les cases abandonades). Entre els que podrien tornar i recuperar part de la seua vida estarien els propietaris del mas de Querol.

Segons un informe dels fets ocorreguts durant la guerra, del 2 de desembre de 1938, per fonamentar la repressió franquista a Morella, hi hauria 378 persones que fugirien aquell 4 d’abril (segons la Causa General), o pocs dies abans, una quantitat no menyspreable. Molts d’ells anirien tornant en els següents mesos, altres no ho farien mai més, però tots tindrien una cosa en comú: quedarien marcats de per vida.

El Notícies de l’empresa.

Quan naix Querol Assessors? I com és l’equip ara?

Querol Assessors by Talenom és una empresa fundada l’any 1989 pel meu pare, Rafael Querol junt amb Jose Luis Querol. I al 2008 vaig agafar el relleu com a soci director. L’entitat disposa d’un equip humà format per 33 professionals especialitzats, que ofereixen els seus serveis des de diferents seus ubicades a Morella, Forcall, Vilafranca i Cantavella.

Quines són les vostres activitats professionals principals?

Prestem quatre grans blocs de serveis: per un costat, assessorament en matèria fiscal, comptable i laboral per a autònoms, empreses y emprenedors. D’altra banda, en l’àrea legal, estem especialitzats en dret patrimonial, mercantil, contenciós-administratiu, cadastre, dret laboral, civil i estrangeria. El tercer servei és la subscripció d’assegurances, sent agents exclusius de Reale Seguros. L’últim bloc és la sol·licitud de subvencions per a autònoms i empreses.

Quin és el vostre públic, els vostres clients?

Els nostres clients són fonamentalment autònoms i empreses, ma“PENSA EN GLOBAL,

“Evitar el tancament d’un o dos negocis a l’any

amb el nostre projecte Queda-T és una alegria”

joritàriament de les províncies de Castelló i Terol, sobretot als Ports, al Maestrazgo i a altres comarques veïnes. Si bé, cada volta més, tenim clients d’altres territoris gràcies les noves tecnologies.

De quina manera influeix el territori en la vostra activitat?

De manera integral i transversal en tota l’estructura del despatx. Qualsevol acció presa per Querol Assessors contempla el sentiment de pertinença a la comarca dels Ports: des dels serveis que prestem i com és l’atenció al client fins a com treballem la Responsabilitat Social Corporativa. No és casual que tinguem 4 oficines obertes en un territori de menys de 10.000 habitants. Suposa un esforç i una adequada distribució de recursos, però la proximitat (social) tan característica de la zona ha de veure’s reflectida en qualsevol tipus d’activitat econòmica. De la mateixa manera, sempre prioritzem que l’equip de professionals estiga integrat per veïns i veïnes dels nostres municipis, per donar oportunitats laborals de qualitat

a la comarca i frenar el despoblament (dins del possible). O, si més no, que estiga format per professionals de fora que decideixen establir-se a la comarca. El catàleg de serveis que oferim està pensat per a les necessitats del teixit empresarial dels Ports i Maestrazgo, perquè qualsevol empresa o autònom puguen rebre una atenció personalitzada, professional i de qualitat, que cobrisca les seues necessitats sense haver d’anar fora. Per últim, destacaria que totes les accions de Responsabilitat Social Corporativa que duem a terme des de Querol Assessors sempre tenen com a objectiu aportar valor social, des del foment d’un coworking fins la col·laboració amb entitats. Quina relació teniu amb altres empreses, entitats o associacions del territori?

Tenim una relació molt propera i activa. Formem part d’associacions d’empresaris comarcals (Asetmico, VEC...) amb les quals col·laborem en l’organització d’activitats que pugen ser d’interés per als emprenedors. També estem

la

LA FILOSOFIA DE QUEROL ASSESSORS, SEMPRE AMB EL “SENTIMENT DE PERTINENÇA ALS PORTS”

A

dreta, Miguel Querol, director de Querol Assessors

sempre oberts a participar voluntàriament en jornades organitzades des d’institucions públiques pel foment de l’emprenedoria i el desenvolupament econòmic de la zona. A més, col·laborem anualment amb comissions culturals, lúdiques i esportives recolzant iniciatives que donen vida al territori i la gent. Durant els darrers anys, hem donat suport a propostes esportives que tenen en compte les futures generacions i aporten valors de respecte i estima per l’entorn i hàbits saludables de vida.

Quins són els principals reptes que afronta l’empresa actualment?

Els principals reptes que afrontem a Querol Assessors són compartits amb la resta del sector de despatxos professionals: la dificultat per mantenir un nivell òptim de ciberseguretat, l’extens compliment normatiu, la digitalització i tecnologia amb la irrupció de la Intel·ligència Artificial, l’excessiva burocràcia... El nou paradigma fa que un despatx mitjà no puga permetre’s caminar sol sense córrer gran nombre de riscos que posen en perill la feina i estabilitat de moltes persones. Per aquests motius, des d’aquest any, hem decidit continuar de la mà de Talenom (Querol Assessors by Talenom), una assessoria gran amb la mateixa essència i valors. Darrere de Talenom hi ha una estructura sòlida que ens permetrà fer el projecte de

Querol Assessors sostenible en el temps i oferir millor servei: podem aplicar tot lo bo d’una assessoria gran, a un entorn molt local, la filosofia de la que parlem sempre “Pensa en global, actua en local”. Com us afecta la situació demogràfica de la comarca?

El despoblament cada cop afecta més al territori i nosaltres no som cap excepció. Treballem colze a colze amb empreses de la comarca i hem hagut de veure situacions molt dures com ara el tancament de la Marie Claire a Vilafranca. I cada any veiem com tanquen negocis per la falta de relleu generacional i això ens afecta com a

“Tot i les dificultats, el tarannà de la gent i del teixit empresarial fa que les coses no s’estanquen”.

empresa per la pèrdua de clients, però també com a habitants, per la pèrdua d’aquests serveis. Sempre estarem al costat de qualsevol projecte que fomente el desenvolupament econòmic i el recolzament a l’emprenedoria. Aquest és un dels motius que ens va portar a llançar el Projecte Queda-T, una iniciativa que posa en contacte negocis que tanquen amb emprenedors que volen establir-se a la comarca. Així, podem facilitar els processos de transmissió d’empreses dels Ports i el Maestrazgo i, si aconseguim evitar el tancament d’un o dos negocis a l’any, ja podem donar l’objectiu per complit.

Heu introduït canvis tecnològics o d’innovació en els darrers anys?

Ens agrada molt visitar altres despatxos i veure com fan les coses a altres llocs. Aprenem molt de participar en congressos i ponències que creen xarxes d’assessors i professionals del sector, ens ajuden a obrir la ment i descobrir altres formes de fer. Gràcies a això, hem implementat millores, com nous programes informàtics que milloren la feina a l’equip i als clients, i hem descobert com automatitzar certs processos per dedicar més temps al que no pot fer cap tecnologia: atendre als clients de manera personalitzada. Quins creus que són els punts forts del teixit empresarial dels Ports?

Crec que la voluntat i empenta de la gent dels Ports és molt característica i hem d’estar orgullosos de l’esperit lluitador que tenim. Encara que l’administració no sempre ho posa fàcil i la situació demogràfica i econòmica és la que és, el tarannà de la gent i, per tant, del teixit empresarial, sempre fa que les coses no s’estanquen. L’ímpetu dels empresaris, la voluntat per associar-se i obrir-se al món, seguir formant-se, innovar... diria que són alguns dels punts forts més visibles d’aquesta estructura empresarial que tenim. Quines debilitats o mancances veus en el desenvolupament econòmic de la comarca?

Les mancances que ens afecten són estructurals i moltes d’elles acumulades. Des de les poques i ineficients connexions físiques (carreteres secundàries, transport públic inexistent...) o digitals (constants problemes amb la cobertura, la fibra òptica...), fins la fuga de talent jove i falta de capital humà. L’escassa diversificació tampoc ajuda, ja que tenim economies locals molt dependents de sectors molt concrets com l’agricultura, la ramaderia o el turisme.

També ens trobem en un territori amb menys inversió privada, això fa que molts emprenedors es recolzen en gran mesura d’ajudes públiques, que són, com el seu nom indica, una ajuda, però no una solució. És important ser realista i fer una anàlisi objectiva del panorama als Ports, però nosaltres sempre ens decantem per un enfocament positiu que destaque els beneficis de viure aquí, que no en són pocs: la qualitat de vida, l’accés a la natura, la facilitat per conciliar, la seguretat al carrer, el sentiment de comunitat, la rapidesa en l’atenció primària... Tenim moltes coses bones i també les hem de visibilitzar!

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

L’EXTRACTE DE LA CONVOCATÒRIA JA ESTÀ PUBLICADA AL BOE

El Ministeri convoca les ajudes del Plan Renove per 9,5 milions

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat l’extracte de l’ordre per la que es convoquen per al 2025 les ajudes per a la renovació del parc de maquinària agrícola (Pla Renove) amb una dotació pressupostària de 9.550.000 euros. La dotació es manté igual que la de l’any anterior, en el nivell més alt de la història d’aquesta línia d’ajudes.

El Pla Renove persegueix la modernització del parc de maquinària mitjançant la substitució d’equips antics per altres de nous, més eficients, segurs i respectuosos amb el mediambient. Esta renovació contribueix a millorar la sostenibilitat i competitivitat de les explotacions agràries i facilitar la seua adaptació als desafiaments actuals del sector.

Enguany es subvencionen per primera vegada els components d’agricultura de precisió, novetat que reflecteix l’aposta del ministeri per aquest tipus d’agricultura al facilitar l’accés de la tecnologia que permet un major ajust i ús racional dels insums. Els elements subvencionables inclouen sector NIR, sistemes d’autoguiat i d’adaptació de maquinària per a treball variable i kit d’adaptació ISOBUS. Aquestos compo-

nents podran instal·lar-se tant en maquinària ja existent en l’explotació com en equips nous adquirits junt al component. Només es rep, en el seu cas, una subvenció per sollicitant.

Així mateix, es manté el finançament per a equips de cobertes vegetals, incorporats amb èxit en l’edició anterior del pla. Aquesta línia recolza la transició cap a pràctiques agràries més sostenibles i facilita la implantació de l’ecorrègim d’agricultura de carboni de la Política Agrària Comú (PAC). En concret se subvenciones desbrossadores, màquines per retirar la malea etc.

El pressupost es divideix en tres línies diferenciades: tres milions d’euros destinats a la renovació de sembradores de sembra directa, un milió reservat per a components d’agricultura de precisió i 5,55 milions dirigits a la resta de maquinària contemplada a l’ordre, incloent tractors i maquines automotrius, suspeses o arrossegades amb diferents funcions. Si esgotat el termini de sol·licitud quedara pressupost disponible en qualsevol de les tres línies, aquest podrà ser utilitzat per la línia que tinga sollicituds pendents en la llista d’espera amb major import acumulat, segons explica el ministeri.

Els preus.

Patrocina

Els preus del Porcí. 19/06/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

1,803 €/kg (puja 0,005 €/kg)

1,815 €/kg (puja 0,015 €/kg)

Setmana 25 del 16/06 al 22/06

79,00 € (baixa 3€) 99,00 € (sense variació) 19/06/2025

54,00 € (baixa 3€)

15/06/2025

Porc viu 1,750 €/kg ( baixa 0,050€ )

Garrí (Lechón) 4,522 €/kg ( baixa 0,081€ )

Els preus del Boví. (Mercolleida) 18-06-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,93 €/kg (sense variació) 7,15 €/kg (puja 0,10€)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 18-06-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,74 €/kg (sense variació)

4,46 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 19-06-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,50 €/kg (sense variació) 1,45 €/kg (puja 0,05€)

Els preus del Conill. (Moncun) 17-06-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,50 €/kg (baixa 0,07€)

2,40 €/kg (sense variació) (Loncun) 19-06-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Les Llunes.

Al voltant del dijous del Corpus i de la seua celebració el cap de setmana, les tronades han sigut habituals a Morella i comarca. CRISTIAN

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

Q19,8 / 30,8

13,8 / 29,2

17,2 / 32,1

15,7 / 35,2

18,3 / 37,5

15,4 / 34,2

18,3 / 35,0

16,8 / 32,7

15,3 / 30,9

16,5 / 34,6

20,8 / 29,4

16,8 / 31,8

20,2 / 33,1

14,6 / 31,8

18,7 / 31,9

15,0 / 35,1

15,0 / 36,4

17,1 / 33,5

20,6 / 34,2

15,6 / 33,4

15,2 / 34,9

17,3 / 33,6

20,6 / 29,9

17,4 / 32,3

21,2 / 33,4

15,1 / 31,9

18,1 / 32,7

15,1 / 35,4

15,1 / 38,1

16,3 / 34,1

22,3 / 34,7

16,7 / 34,1

16,4 / 32,7

16,0 / 34,9

22,4 / 30,3

17,1 / 32,8

19,4 / 32,6

15,1 / 31,7

18,2 / 32,1

13,8 / 35,7

14,4 / 38,2

16,3 / 33,1

19,4 / 32,4

15,2 / 33,7

16,2 / 34,2

15,2 / 34,8

18,6 / 28,9 17,7 / 30,8

20,1 / 32,6

13,7 / 32,1 17,4 / 32,4 13,7 / 36,1 14,9 / 38,3 14,7 / 33,8 17,7 / 33,3 15,4 / 33,1 15,6 / 35,2 15,4 / 34,9

18,7 / 29,4 17,4 / 31,1

23,7 / 33,9

18,9 / 33,4

19,3 / 33,1

13,9 / 36,3

14,7 / 37,7

16,3 / 33,9

22,1 / 33,8 20,2 / 34,2 15,5 / 35,3 15,8 / 35,2 23,3 / 30,9 20,4 / 32,5

“Per Sant Pere, el juny queda enrere”

uasi ningú recorda un mes de juny com a aquest. Amb temperatures màximes superant cada dia els 30 graus i amb valors que a pobles com Sorita han superat els 38 graus aquesta setmana o a Forcall els 36. Calor de ple estiu, calor que sol ser més habitual als mesos de juliol i agost que ara al juny. I a més acompanyada de temperatures mínimes molt altes, d’entre 15 i 20 graus, superant-se els 20 en algunes zones de la comarca a les matinades en el que es coneix com a nit tropical. Els vents, molt fluixos o quasi sempre de Sud i Xaloc amb formació de trona-

des amb molts trons i aparell elèctric però quasi sense precipitació. En cas de produir-se sol ser totes les vesprades molt localitzades, com per exemple a Portell on van caure 17 litres per metre quadrat o també a Herbers marcant 17 litres diumenge. Això si, en dies diferents.

Continuem amb un mes de juny que ja quasi arriba a la seua fi amb precipitacions molt insignificants i amb dies de calor sufocant. Pel matí i a la nit s’està millor, malgrat que moltes nits estan sent bastant xafogoses si bé a les hores centrals del dia els termòme-

21,2 / 30,6

18,9 / 30,0

22,1 / 30,8

16,0 / 34,8

17,1 / 36,6

21,9 / 31,8

21,6 / 32,0

19,3 / 31,7

13,9 / 33,6

19,6 / 33,5

21,4 / 28,2

21,8 / 29,9

tres es disparen. I sembla que la tendència per als propers dies no canviarà, ja que s’anuncia un cap de setmana de Sant Pere en el que les temperatures poden pujar entre 4 o 5 graus. De fet s’esperen màximes al voltant dels 34 o 35 graus a molts dels observatoris de la comarca per als dies finals d’aquesta setmana i als primers de la propera. Unes temperatures que a zones més baixes de la comarca dels Ports com són Forcall, Villores, Palanques, Sorita, Vallibona, Herbers... podrien ser encara més elevades.

LOMBARTE.