Setmanari Notícies (26/12/2025)

€

“ Eixes cares de felicitat per poder vore sempre les recordaré i em fa emocionar”

JORGE GARCÍA I NANCY GARCÍA HAN FET UN VOLUNTARIAT ÒPTIC A ÀFRICA

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL. NÚMERO 1682. MORELLA, DEL 26 DE DESEMBRE DE 2025 AL 2 DE GENER DE 2026.

La plantilla de la Marie Claire comença a cobrar gràcies al Fogasa

El Jutjat ha resolt recentment la insolvència de l’antic propietari Formen, una decisió que fa possible que els uns 70 empleats puguen acollir-se al Fons de Garantía Salarial per rebre part de les quantitats dictaminades en les sentències a favor del personal.

Pàgina 7. Poble

La Loteria de Nadal

no ens deixa enguany grans alegries als

Ivana Milian, de l’Administració de Morella, comenta que la venda de dècims “ha estat especialment activa ací, on és habitual jugar amb participacions d’associacions o grups”.

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Teruel

Ports

Enguany, una de les agrupacions que ha estat més afortunada ha estat és la Santantonà de Vallibona, que ha rebut una petita part de la sort

Existe reclama aturar les obres del Clúster del Maestrazgo

El portaveu de la plataforma, Tomás Guitarte, alerta que després de desestimar-se les mesures cautelars, l’empresa podria iniciar els treballs en breu i volen aturar-lo “abans que el dany siga irreversible”

Pàgina 7. Poble a poble

Després de 4 licitacions, el bar de Vallivana ja té

gestors

L’alcalde, Bernabé Sangüesa, també va fer referència durant la sessió plenària als problemes que continua tenint l’Ajuntament amb la calefacció d’alguns edificis públics, que, segons va explicar, en alguns casos “es deuen a la mala qualitat del pèl·let”

Pàgina 6. Poble a poble.

MERCATS DE NADAL. Amb activitats com la Fira de Nadal a la Mata, el Festival Fi de Curs del CRA Els Ports anomenat “Sabors del món i comerç just” o el Mercat Solidari del CRA Celumbres, Els Ports adopta la tradició dels mercats nadalencs, que en el cas de les escoles té un caracter solidari.

Pàgines 2 i 3. És Nadal.

Portell

manté la Festa

de l’Esperança amb la joventut del poble

Tres joves amb arrels a portell se n’han encarregat de l’organització

Pàgina 9. Gent&Vida.

“A NADAL, UN PAS DE PARDAL”

Tindrem un Nadal blanc?

No es descarta la possibilitat de que caiga algun floc de neu a zones altes el 25, però on es concentren les majors probabilitats seria dissabte amb opció de pluja però que podria ser neu a partir dels 1.000 metres.

Pàgina 23. La Fulla del Camp.

a poble.

PLE ORDINARI DE DESEMBRE DE L’AJUNTAMENT DE MORELLA

Setmanari d’informació comarcal

CONCERT DE NADAL A BENASSAL. Dissabte 20 de desembre, el tradicional concert de Nadal de la Banda de Música Font d’En Segures de Benassal va omplir l’escenari de talent i sentiment, demostrant una vegada més que Benassal és terra de música i de grans músics. El concert va començar amb les magnífiques interpretacions de la Bandeta, formada pels xiquets i xiquetes que estudien a l’Escola de Música Absalom Celades, que van demostrar el gran nivell i la il·lusió de les noves generacions de músics.

Posteriorment, i sota la direcció de Ricard Fortea, la banda va oferir un concert extraordinari. Cal destacar la menció especial a la celebració dels 50 anys com a músic de Manuel Roig, així com els 25 anys de trajectòria de Víctor Pitarch, Eloy Barreda, Carmen Puig i Eduard Miralles. A més, els alumnes de l’Escola de Música van col·laborar juntament amb la banda interpretant una nadala

i el tradicional Himne a Benassal, posant el colofó emotiu a una vesprada inoblidable. Enhorabona a tots i totes!

La programació musical va continuar diumenge 21 de desembre amb l’actuació de La Rondalla i el Cor de Benassal, que van emocionar el públic amb un repertori acuradament seleccionat així com la dedicació i el compromís de cadascun dels seus components.

El cap de setmana es va completar amb la inauguració d’una exposició de fotografia en un nou espai cultural del municipi: Open Arts. Impulsat per Santiago Tena i Isabel Serrano, aquest projecte ha reunit grans noms de la fotografia d’arreu, i es podrà visitar durant totes les festes nadalenques gràcies al suport incondicional de l’Associació Cultural Benassalenca.

Sense cap dubte, Benassal viu un moment cultural magnífic gràcies a l’impuls i la dedicació de tants artistes locals.

Els Ports es suma a fer

Amb l’arribada del Nadal, els carrers i places dels pobles s’omplin de llum, olors i sabors que anuncien unes dates marcades per la tradició i la convivència. Els mercats de Nadal, d’origen centreuropeu, s’han consolidat arreu del continent com a espais de trobada on artesania, productes locals i ambient festiu es donen la mà. Una tradició que, amb el pas dels anys, ha arribat també, d’una o d’una altra manera, als pobles de la comarca dels Ports, adaptant-se a la seua identitat i posant en valor el comerç de proximitat, el caràcter sovint solidari, i el caliu durant aquests dies de fred dels municipis en unes setmanes prèvies al 25 de desembre especialment simbòliques.

—Fira de Nadal a La Mata. Els pobles de la comarca dels Ports han començat ja a viure el Nadal amb intensitat, i La Mata ha sigut un dels pobles protagonistes gràcies a la celebració de la seua segona Fira de Nadal. Un esdeveniment pensat com a punt de trobada per al poble, on veïns, associacions i xicotets productors han compartit una vesprada marcada pel bon ambient i la convivència.

La fireta ha oferit una gran varietat de productes de proximitat. Els assistents han pogut trobar des de cervesa artesanal, productes naturals elaborats amb plantes aromàtiques, mel, vi, xocolata, tarrons, fins a peces d’art, roba de segona

mà i altres articles fets al territori. Una mostra diversa que posa en valor el comerç local i l’economia de proximitat. Enguany, tal com explicava el regidor de Cultura Delfín Garcia, s’ha tornat a apostar fermament pels productors locals amb l’objec-

La Fira de Nadal a la Mata.

tiu que puguen donar a conéixer els seus productes i vendre’ls directament al públic. A més, s’han incorporat noves paradetes d’empreses del territori, amb la voluntat de fer créixer la fira any rere any, però sense perdre l’essència de proximitat que la caracteritza.

Des de l’Ajuntament s’han mostrat molt satisfets amb l’acceptació i la participació del veïnat, tant en l’organització del mercat com en la col·laboració per decorar el poble i crear ambient nadalenc als carrers. Un altre dels aspectes destacats ha sigut la implicació dels usuaris

COMERÇ JUST AL CRA ELS PORTS. Les escoles de Forcall, La Mata i Olocau del Rei que conformen el Cra Els Ports, han acomiadat el trimestre amb un festival de Nadal molt especial. L’han anomenat “Sabors del món i comerç just”. I és que enguany amb col·laboració amb l’ONG Pankara han volgut incidir en un consum agroecològic i responsable, compromés amb la sobirania alimentària i en la promoció d’un comerç just per a millorar les vides dels menuts productors i les seues comunitats. Eixa és la tasca d’aquesta ONG a escala global. Saber valorar el que consumim, conéixer el treball que hi ha darrere, afavorir als menuts productors com els nostres llauradors i ramaders enfront de les grans multinacionals, va ser el motiu del festival i en les diferents cançons que ens van regalar els alumnes del Cra Els Ports en va quedar clar.

La festa, més que festival, va comptar

també amb un concurs de receptes entre tots la comunitat educativa amb la condició de realitzar-les amb productes de proximitat i comerç just. La implicació de tots va ser destacada.

Un festival de Nadal diferent per tancar el primer trimestre del curs. En ambientació nadalenca, però també amb algunes curiositats que es mostraven en el pavelló, com una maqueta de la plaça major de Forcall, tots els assistents van xalar d’una vesprada diferent i molt pedagògica.

Tot el que havien preparat ho van degustar en una bereneta de germanor. Les cançons que van interpretar ben segur que venen a la memòria quan anem al mercat o a qualsevol dels nostres comerços; també quan vegem els ramats pasturant per les nostres muntanyes, o quan mirem com treballen els nostres veïns els horts dels voltants.

els mercats de Nadal

del servei de promoció de l’autonomia personal, que han participat activament elaborant el cartell que donava la benvinguda a la fira.

Les associacions locals també han tingut un paper fonamental, instal·lant les seues pròpies paradetes, preparant xocolata, entrepans

per al sopar i, en alguns casos, amb iniciatives de caràcter solidari.

En aquesta segona edició de la Fira de Nadal de La Mata no ha faltat cap detall. Menuts i grans han gaudit d’una vesprada plena d’activitats, mentre que les xicotetes empreses del municipi i d’altres comarques veïnes han pogut donar a conéixer els seus productes.

La visita del Pare Noel ha posat el punt final a una jornada molt especial que ha sigut tot un èxit. Bon ambient, solidaritat i esperit nadalenc han acompanyat durant tot el dia un mercat amb el qual La Mata ha donat oficialment la benvinguda al Nadal.

—Mercat Solidari de l’escola a Cinctorres. El CRA Celumbres oferia els seus productes al mercat solidari de Nadal que tenia lloc aquest divendres a l’escola de Cinctorres. Veïns i veïnes del poble van anar passant per les diferents parades que comptaven amb aliments, manualitats i molts altres productes. Fins i tot es venien paperetes per al sorteig d’un lot de productes. Els beneficis d’aquesta iniciativa han anat destinats a Creu Roja per decisió dels mateixos alumnes.

Com cada any als dies previs al Nadal, el CRA Celumbres ha organitzat el seu mercat solidari amb diferents productes que l’alumnat ha venut a la gent del poble que s’ha arrimat fins a l’escola. Una vegada més la col·laboració de veïns i veïnes de Cinctorres ha estat màxi-

ma i el mercadet, ubicat a l’entrada de l’escola ha estat tot un èxit. I és que alguns productes en poc més de mitja hora s’havien esgotat.

A més, el CRA Celumbres ha comptat amb una important collaboració per part de les tendes de Cinctorres que ha estat fonamental en la venda de diferents productes al mercat solidari.

Mares, pares, àvies… molta gent ha passat a visitar les diferents paradetes en les quals tampoc ha faltat una bona xocolata calenta en

Els xiquets se’n van fer càrrec del Mercat Solidari del CRA a Cinctorres.

aquest dia d’hivern a Cinctorres. Els mateixos alumnes van decidir a quina ONG es lliuraven enguany els beneficis d’aquesta proposta solidària: la Creu Roja. Com ells mateixos explicaven “tenim una missió, recaptar molts dinerets perquè Creu Roja puga ajudar a les famílies que no podran celebrar el Nadal”

Èxit del mercadet solidari, una proposta diferent i participativa per a l’alumnat abans d’agafar les merescudes vacances de Nadal.

Setmanari d’informació comarcal

Les veus del Centre d’Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, SA C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) comunicacionsdelsports.com

La fàbrica del Tint, SL C/Tint, 7

12.300 Morella (Castelló) lafabricadeltint.media

Redacció, maquetació i fotografía: Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Jonathan Fariñas.

Depòsit Legal: CS-101-1996

Telèfon 964 16 10 12

Amb el suport de:

El cor entre la vida i la mort

Carmen Ferrer Llop. Centre d’Estudis dels Ports

No hi ha cap òrgan ni part del cos humà que sigui tan popular com és el cor, cap als que se li hagin atribuït tants sentiments ni cap al qual es tingui tanta por quan emmalalteix. El seu batec marca l´inici i la fi de la vida per un acord universal. Pot deixar de funcionar el cervell, els ronyons o la musculatura, però mentre el cor bategui estem vius. La mala fama li ve de l’acceptació social que tenen els problemes cardíacs, a ja que no hi ha cap estigma amb dir “alto y claro” que una persona ha mort d´un infart, mentre que d´altres malalties se’n parla des de l’anonimat; un “mal dolent” o “ ha fallecido de una larga y penosa enfermedad” . Les malalties cardiovasculars són actualment motiu continuat d’estudis per la incidència que tenen en la mortalitat, l’any 2024 a Espanya el 27% de les morts van tenir l’origen en el cor o en els vasos sanguinis, com ara l’ictus. L’afectació entre homes i dones varia segons l’edat, fins als 65 anys els homes representen el 60% dels casos, però a partir d´esta edat les dones son predominants, en part per l’envelliment i en part perquè no es diagnostiquen tan aviat. De fet, a la Comunitat Valenciana el cor es la primera causa de mort en dones que representa el 26% del total, mentre en el cas dels homes tot i representar el 29%, és la segona causa de mort després del càncer . Les estadístiques no són recents, cal dir, però que entre el 2000 i el 2015, la reducció per morts postinfarts, van ser del 31% al país mentre en la comarca dels Ports va arribar al 38%, significatiu si tenim en compte l’envelliment de la població. La gent de la comarca, és conscient del risc d´infart i fa una vida més saludable recordant que les bones relacions socials i la cordialitat són elements molt significatius quan parlem del cor. De fet a España hi ha una notable diferència entre la zona litoral y les parts de l´interior, la denominada Espanya “vaciada”. Si es miren les persones centenà-

ries a Galícia n’hi ha unes 12 per 10.000 persones, en zones poc poblades de Terol i Castelló entre 6 i 7 i a mesura que es baixa cap al sud-est arriben a només 2. El cor i el sistema vascular tenen actualment força protagonisme i és adient donar una ullada per veure el llarg camí fins a conèixer-lo.

Aquest petit òrgan que pesa uns 300 grams i no és cansa com la resta de músculs, es motiu d´estudi des de l´antic Egipte i el seu coneixement ve sempre condicionat per l’associació a la vida, de manera que aquesta petita bomba aspirant i impel·lent de quatre cavitats, no es va entendre mai separada del context general. Encara es va anar més enllà perquè connectava a l’ ànima, això si amb una característica diferencial, el cor era mortal i l’ànima immortal. Hipòcrates, el pare de la Medecina i els seus seguidors li van dedicar la primera monografia “De corde” (Sobre el cor) aproximadament al s. IV aC. Pensaven que al cor rau el coneixement humà i la “calor vital” necessària per a qualsevol funció del cos des de raonar a digerir. Galenus el gran representant de la medicina romana del segle II, segueix a Hipòcrates i al filòsof Plató, i accepta els quatre components dels quals estan fetes totes les criatures, aigua, aire, terra i foc, admetent que a través de la digestió la sang arriba al cor i des d´allí es distribueix als altres òrgans, però sense saber com. La seva influencia posterior és tan important que als metges els anomenarà “galenos”. Les elucubracions sobre el cos i els òrgans s´empantanen en la edat mitjana tot i la visió més racional del metge persa Avicena al segle X, però quant al s. XIII en la facultat de Medecina de Bolonya comencen a fer disseccions ja se n’adonen que les interpretacions dels grans clàssics eren errònies. Desmentí teories acceptades i més si estan lligades a la filosofia eclesial és molt complicat, tant és així, que el Renaixement destacarà per l’interès que els grans artistes donen a l´anatomia mentre que els metges seguiran la línia tradicional. Els dibuixos de Leonardo da Vinci demostren que coneixia bé les característiques físiques del cor. En arribar al segle XVI Andrea Vesalius serà determinant, nascut a Brussel·les sota domini hispànic, estudiarà a Paris i demostrarà inequívocament els errors d´interpretació previs que plasmarà en el llibre “De humanis corpore fabrica” primer tractat de anatomia científica. Tal era la seva reputació que Carlos V i Felip II l´incorporen a la Cort, però no va poder continuar la seva tasca degut a que en Espanya mai va trobar l’ambient d’investigació científica que esperava.

Els estudiosos de la Medicina explicaven les funcions dels òrgans del cos humà, no com una unitat fisiològica, sinó en consonància amb els elements vitals reconeguts per altres ciències i creences com la teologia, astrologia, matemàtiques, etc., per tant, les interpretacions eren complexes i confuses, tot i tenir un fonament encertat. Un exemple representatiu és Miguel Servet que al segle XVI morirà cremat per heretge condemnat per Jean Calvin, però ell va tenir la intuïció de com circulava la sang a través del cor. Uns cinquanta anys més tard el metge anglès Willi-

am Harvey, publicarà en llatí el 1628 “Ejercicio anátomico sobre el movimiento del corazon y la sangre en los animales” descrivint les dues circulacions del cor, la pulmonar i la sistèmica. Va costar d’acceptar que el cor era al fet i fet un petit motor. El canvi de paràmetres del pensament científic que començà al segle XVIII i els descobriments tècnics facilitaran les investigacions en tots els camps de la ciència i es va perfilant una Medicina tal com l’entenem avui. L’estudi dels tons cardíacs, que els metges escoltaven directament sobre el pit del pacient eren de les poques maneres que permetien diagnosticar una patologia cardíaca. L’any 1816 el metge francès René Laennec, va decidir auscultar a través d´un tub de paper per millorar la sonoritat i l’èxit de la prova va donar peu al futur estetoscopi, l’element més representatiu de la professió.

Sent el cor un òrgan tan particular requeria un tractament molt especial quan emmalaltia. El més antic, descrit ja pels grecs, es deia la Triaca Magna a base d’ opi, carn de serp i d´altres substàncies animals i

vegetals dissoltes amb vi i mel, que potser relaxava al pacient però res més. Portar pedres precioses i semiprecioses així com l´or, també es van considerar tònics cardíacs fins ben entrat el s. XVIII, però el metge espanyol Felix Palacios ja se´n adona que “no sirven sinó es de adorno”. Tot i el millor coneixement de la fisiologia cardíaca no es coneixien tractaments efectius. Un dels primers va entrar de la mà del metge anglès William Withering el 1785, quan va adonar-se que les curanderes milloraven la hidropesia, tal com s’anomenava la insuficiència cardíaca. Durant deu anys va estudiar les plantes que elles feien servir i va publicà els efectes benefactors de la digitalis purpurea i la digitales lanata. Encara avui en dia la digital continua sent una medicació de base per aquest procés.

L’estudi del funcionament del cor humà és complex i la interpretació difícil, quan més sabem més es complica, tot i els grans avenços queda encara un llarg camí per entendre en profunditat els mecanismes d´un òrgan tan aparentment senzill.

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193

12300 Morella (Castellón)

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

BENASSAL APROVA EL PRESSUPOST PEL 2026.

L’Ajuntament de Benassal ha aprovat el pressupost municipal per a l’exercici vinent, que ascendeix a 1.243.000 euros, una xifra que suposa un increment del 4,42% respecte al pressupost de 2025. “Uns comptes que consoliden el compromís del consistori amb la millora dels serveis públics, les inversions en infraestructures i el benestar de la ciutadania”, segons fonts municipals.

Entre les partides més destacades d’eixos comptes per a l’any vinent, figura una inversió de 40.000 euros “destinada a la millora del paviment dels carrers, amb l’objectiu de continuar adequant i mantenint la via pública”. El pressupost també contempla l’ampliació de la jornada de la tècnica de turisme, “reforçant així la promoció turística i el desenvolupament econòmic local”. A més, s’ha previst “una partida específica per a garantir el transport mèdic a demanda durant tot l’any, assegurant l’accés de la població als serveis sanitaris”.

El pressupost de 2026 recull també “un augment de la partida destinada als serveis socials i assistencials, que es gestionen de manera mancomunada amb altres pobles de la comarca, reforçant l’atenció a les persones i col·lectius més vulnerables”.

Els comptes municipals inclouen igualment recursos per a completar les obres de l’edifici de l’Ajuntament de Benassal i per a garantir l’organització de l’escoleta municipal en períodes no lectius, com Nadal, Pasqua i estiu, facilitant així també la conciliació familiar.

Després de 4 licitacions, el bar de Vallivana ja té gestors

PLE

ORDINARI

DE DESEMBRE DE L’AJUNTAMENT DE MORELLA

L’Ajuntament de Morella va celebrar aquest passat dijous el darrer ple ordinari de 2025, amb l’assistència de deu regidors al saló de plens, donat que el grup popular va comptar únicament amb un representant en aquesta sessió.

En l’àrea resolutiva, el ple va abordar en primer lloc l’aprovació de les actes de sessions anteriors. No obstant això, l’acta corresponent al 13 d’octubre va quedar sobre la taula en no incloure la transcripció de la intervenció del portaveu del grup socialista, Rhamsés Ripollés, tal com s’havia sol·licitat. Durant l’informe d’alcaldia es va fer un repàs de les principals actuacions executades en les darreres setmanes. Entre aquestes, es van destacar la reparació de goteres a l’alberg de la Fàbrica Giner, la tala bioecològica en diverses muntanyes públiques i la millora d’alguns

Una imatge del plenari.

NOUS VEHICLES PER A LA BRIGADA. L’Ajuntament de Morella ha renovat avui la flota de vehicles municipals amb dues furgonetes noves. S’han adquirit a través d’un contracte de rènting amb una durada de quatre anys i un cost de 859,5 euros al mes més l’IVA, el que suma un total de 48.206,40 euros en els quatre anys.

Així, estos cobreixen les necessitats dels diferents treballs que porta a terme la brigada d’obres i serveis. Es tracta d’un vehicle menys que l’anterior contracte, ja que el mes passat es va comprar una furgoneta elèctrica amb les ajudes del Pla d’acció per al clima i l’energia sostenible (PACES) que completa el parc mòbil municipal.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha

trams de camins. També es va informar sobre la finalització de les obres a l’accés pel portal de Sant Miquel i sobre l’evolució del programa de reparació de costes que

Tot això es fa “sense descuidar la gestió i la col·laboració amb les associacions locals, fonamentals per a garantir el desenvolupament cultural i festiu del municipi i per a mantindre viva la dinamització social de Benassal, destacant l’augment del conveni amb la Banda de Música Font d’En Segures per ajudar a pal·liar la disminució de les ajudes a la seua Escola d’Educands”, conclouen des de l’Ajuntament.

du a terme el taller d’ocupació.

En aquest mateix apartat, l’alcalde, Bernabé Sangüesa, va anunciar que ja s’ha tret a licitació el parc infantil de l’Alameda, així com la publicació, aquest mateix dijous, al Butlletí Oficial de la Província, de la convocatòria d’una plaça de policia municipal.

L’alcalde també va fer referència als problemes que continua tenint l’Ajuntament amb la calefacció d’alguns edificis públics, que, segons va explicar, en alguns casos es deuen a la mala qualitat del pèl·let. A més, es va informar que ja hi

ha gestors per al bar-restaurant de Vallivana després de quatre processos de licitació. “Ha costat, ha costat molt; hi ha hagut quatre licitacions, però ara sí, prompte els nous gestors ens diran concretament el dia que començaran amb el servei de bar i també en la casa forestal”, va assenyalar Sangüesa. Finalment, el ple va aprovar, amb cinc vots a favor i cinc abstencions, el reconeixement extrajudicial de crèdit número cinc, així com, per unanimitat, l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per concurrència de processos selectius.

destacat que “s’han renovat les furgonetes de la brigada amb un nou lloguer, ja que les que teníem eren de l’any 2020 i ja es notava el desgast dels treballs que arrosseguen”. El primer edil morellà ha explicat que “la renovació era necessària perquè són ferramentes de treball que cal tenir en les millors condicions per a prestar un bon servei, a més el contracte vigent ja no es podia prorrogar més temps”.

Finalment, ha comentat que “amb la furgoneta elèctrica que vam comprar el mes passat, l’ajuntament compta amb el mateix nombre de vehicles al seu parc mòbil, però paguem un vehicle menys de rènting al mes. La nostra intenció és continuar en la compra de nous vehicles amb les ajudes disponibles”.

RENOVAR EL DNI. L’Ajuntament de Vilafranca ha informat que el pròxim 2 de febrer de 2026 el municipi rebrà la visita del Vehicle Integral de Documentació, una unitat mòbil de la Policia Nacional que permetrà realitzar diversos tràmits relacionats amb la documentació personal sense haver de desplaçar-se fora del poble.

Aquest servei està destinat a totes les persones interessades en la renovació o expedició del DNI i del passaport, així com en la realització d’altres gestions administratives com canvis de domicili, primeres inscripcions i duplicats per pèrdua o robatori. Per poder accedir al servei, cal apuntar-se prèvia-

ment a les oficines municipals, en horari d’atenció al públic, bé de manera presencial o bé telefonant al 964 44 10 04.

Segons la normativa vigent, la renovació del DNI i del passaport s’ha de fer presencialment i amb cita prèvia en dependències de la Policia Nacional.

En municipis que no disposen de comissaria, com és el cas de Vilafranca, això suposa habitualment haver de desplaçar-se fins a Castelló de la Plana, amb el consegüent cost de temps i transport, especialment

per a persones majors o amb dificultats de mobilitat. La presència del Vehicle Integral de Documentació permet, per tant, apropar aquest servei essencial a la ciutadania, facilitant els tràmits i garantint la igualtat d’accés als serveis públics.

Des de l’Ajuntament s’anima la població a reservar cita amb antelació, ja que les places són limitades i la demanda sol ser elevada.

LA JUSTÍCIA

La plantilla de la Marie Claire comença a cobrar gràcies al Fogasa

Els últims 70 treballadors que formaven part de la plantilla de Marie Claire han començat a rebre aquest dilluns les indemnitzacions per acomiadament i part dels salaris impagats a través del Fondo de Garantía Salarial (Fogasa). El cobrament arriba després de dos anys i mig de processos judicials i d’un llarg període d’incertesa que ha culminat amb el tancament definitiu de la històrica empresa tèxtil de Vilafranca, un dels principals referents industrials de la comarca dels Ports. Els ingressos s’han produït una

vegada el Jutjat de lo Social de Castelló ha declarat la insolvència de Formen, l’última propietària de la firma, fet que ha permés activar els pagaments del Fogasa. Les sentències, dictades entre els mesos de juny i setembre, donaven la raó als treballadors en les demandes presentades per impagaments de salaris i per acomiadament improcedent. Segons confirmen diversos afectats, el cobrament s’ha iniciat coincidint amb el 22 de desembre, una data carregada de simbolisme, ja que posa fi a un període qualificat pels mateixos treballadors com

un “calvari”.

En total, les resolucions judicials reconeixen prop de cinc milions d’euros, però el Fogasa només abonarà aproximadament el 40% d’aquesta quantitat a causa dels límits legals establerts, tant en salaris pendents com en indemnitzacions. L’origen del conflicte es remunta al setembre de 2023, quan Marie Claire va acomiadar 190 persones i va mantindre altres 70 en un expedient de regulació temporal d’ocupació, en un intent fallit de redreçar una situació econòmica arrossegada durant dècades.

A l’octubre de 2024, la compra

Una imatge d’arxiu de la Marie Claire

de la unitat productiva per part de Formen va generar expectatives de continuïtat, amb el compromís de mantindre l’ocupació i d’invertir tres milions d’euros en tres anys. No obstant això, el projecte no va arribar a consolidar-se. Formen no va abonar ni el preu de la compra ni els salaris de la plantilla i, el febrer següent, va anunciar la seua retirada i la voluntat d’aplicar un expedient de regulació d’ocupació col·lectiu. Davant d’aquesta situació, els treballadors van acudir als tribunals per reclamar les quantitats degudes.

Amb la declaració d’insolvència de l’empresa, s’ha pogut desbloquejar finalment el pagament a través del Fogasa, una primera bona notícia per a una plantilla que encara té pendent de cobrar al voltant del 60% dels imports reconeguts. Aquesta quantitat podria arribar a satisfer-se parcialment amb la subhasta dels immobles i del material de l’antiga fàbrica, un procés que continua obert. Els fons que s’obtinguen de la venda dels actius serviran per atendre els diferents creditors, entre els quals figuren els mateixos treballadors, els antics propietaris, l’Institut Valencià de Finances i el Fogasa.

TERUEL EXISTE RECLAMA ATURAR EL CLÚSTER DEL MAESTRAZGO. El portaveu de Teruel Existe, Tomás Guitarte, ha demanat la paralització de les obres del Clúster del Maestrazgo davant el risc que els treballs provoquen un impacte irreversible sobre el territori. En una roda de premsa celebrada aquest dijous, ha advertit que, després de desestimar-se les mesures cautelars, “si ningú ho evita, l’empresa danesa CIP podria començar a actuar a la zona en qüestió de setmanes”.

Guitarte ha alertat que l’actual allau d’informacions sobre la presumpta trama de corrupció vinculada a Forestalia està “emmascarant” una amenaça immediata sobre el Maestrazgo. Tot i reconèixer la tasca “encomiable” dels mitjans de comunicació i de la UCO, ha subratllat que no només s’ha de qüestionar la reputació de Forestalia, sinó també la responsabilitat

d’altres actors polítics i institucionals implicats en la implantació de grans projectes energètics al territori. Guitarte ha assenyalat especialment a Chunta Aragonesista, destacant el paper del seu diputat José Luis Soro, conseller d’Ordenació del Territori durant vuit anys, etapa en la qual, segons ha afirmat, es van autoritzar projectes molt controvertits. També ha criticat l’actual diputat Jorge Pueyo, de Sumar, per “eludir” —ha dit— “les responsabilitats de la seua formació política”.

El portaveu de Teruel Existe ha posat com a exemple del funcionament de les “portes giratòries” dos antics càrrecs de la Conselleria de Vertebració del Territori: Daniel Lostao, ex cap de gabinet, que va passar a treballar a Forestalia com a director de Relacions Institucionals, i José Gascón, exdirector general de Mobilitat i Infraestructures, que va seguir un re-

corregut similar.

Guitarte ha recordat que quan la seua formació denunciava aquestes pràctiques, “molts miraven cap a un altre costat”, una actitud que, segons ha dit, no s’hauria d’oblidar ara que els fets estan eixint a la llum. També ha lamentat que la comissió d’investigació de les Corts d’Aragó no donara resultats perquè, al seu parer, va faltar una voluntat política real d’arribar al fons de la qüestió.

Finalment, ha insistit en la necessitat d’actuar de manera immediata per protegir el Maestrat. Ha advertit que, encara que la Justícia poguera anul·lar posteriorment l’autorització ambiental, si les obres s’inicien abans es podrien talar milers d’arbres. “Una superfície forestal arrasada no es recupera d’un dia per a l’altre”, ha remarcat, i ha conclòs que “cal salvar el Maestrat ara, no després”.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

COR SOLIDARI. Morella ha acollir aquest cap de setmana previ a Nadal un concert que va esdevenir una vesprada per a compartir música, solidaritat i amistat. L’actuació, protagonitzada pel Cor de la Seu dels Ports, va posar en valor la capacitat de la música per generar sinergies positives i projectes col·lectius que creixen de manera natural.

En aquest context, el Cor de la Seu dels Ports ha fet un donatiu de 887,75 euros a l’Associació Contra

el Càncer de Castelló, una quantitat recaptada gràcies a les aportacions realitzades pel públic assistent als concerts celebrats tant a Vilafranca com a Morella.

Des de l’organització, mitjançant les xarxes socials, s’ha volgut agrair la col·laboració de totes les persones que van contribuir amb el seu donatiu, fent possible una iniciativa que combina cultura i compromís social en aquestes dates nadalenques.

FORCALL BUSCA REVISCOLAR AQUESTA FESTA TRADICIONAL ARRELADA ALS MASOS I A LA VIDA RURAL

Conservar la tradició del “bureo”

El Pavelló de Baix de Forcall va acollir este dissabte una festa popular dedicada al Burei la Rondalla, amb l’objectiu de recuperar i fer reviscolar una tradició musical i de ball arrelada als pobles de la comarca.

Antigament, este tipus de celebracions vinculades al Bureo i la Rondalla tenien lloc als masos, espais on la música i el ball formaven part de la vida quotidiana. Amb el pas del temps i el despoblament d’estos nuclis, la tradició ha hagut de traslladar-se al centre dels pobles, amb la voluntat que continue viva i puga ser compartida i gaudida per tota la comunitat.

En la jornada va participar la Rondalla de Forcall, una formació integrada per músics de Forcall, Villores i Todolella, que s’han unit per impulsar conjuntament este projecte. A més, la festa va comptar amb la presència de músics i balladors d’altres pobles del territori, en una trobada oberta pensada per compartir, aprendre i

mantindre vives les tradicions. La celebració es va convertir en un espai de convivència intergeneracional, on la música i el ball van tornar a ocupar un lloc central en la vida social del poble. El bureo és —o era— una festa popular tradicional molt arrelada

Un moment del ball del bureo.

a les comarques del nord valencià, especialment als Ports i al Maestrat. Es tractava d’una trobada festiva de caràcter espontani i comunitari, en què la gent del poble es reunia per ballar, cantar i fer música, no com a espectacle per a ser observat, sinó com una celebració

AGUINALDO FRANCOLÍ. L’associació de jubilats Francolí de Vilafranca ha començat ja el repartiment del seu tradicional aguinaldo de Nadal destinat a totes les persones associades. Enguany, l’associació ha preparat prop de 430 cistelles o caixes de Nadal, que inclouen productes típics com ara un parell de torrons i algun altre detall nadalenc. Des de l’entitat destaquen especialment el valor humà d’aquesta acció, en un context en què cada vegada són menys les empreses que mantenen el costum de l’aguinaldo. El repartiment s’està realitzant els dies prèviament establerts. Tot i això, les persones associades que no resideixen habitualment a Vilafranca poden passar a recollir la seua cistella en qualsevol moment, garantint així que ningú es quede sense aquest detall nadalenc.

col·lectiva basada en la participació.

Aquestes reunions se celebraven habitualment a cases particulars, masos, places o carrers, i comptaven amb música en directe interpretada amb instruments populars, encara que sovint també n’hi havia prou amb la veu i el ritme de les mans. Els balls més habituals eren la jota, el fandango o les seguidilles, mentre que les lletres, moltes vegades improvisades, abordaven temes quotidians amb un to irònic, picardiós o amorós. El bureo no responia necessàriament a una data concreta del calendari festiu. Podia sorgir després de feines del camp, durant les matances o, simplement, qualsevol nit en què el veïnat decidia trobar-se per fer gresca. Més enllà de la música i el ball, el bureo complia una funció social essencial: era un espai de relació, especialment entre la gent jove, un lloc on festejar, compartir experiències i transmetre de manera oral la cultura popular.

REIAL. La bústia per tal de recollir les cartes als

dels

i

de Morella ja a està ubicada a l’entrada de l’Ajuntament fins al 4 de gener.

BUSTIA

Reixos

xiquets

xiquetes

LA LOTERIA DE NADAL NO DEIXA GRANS ALEGRIES ALS PORTS. Aquest 22 de desembre, la frase que ha ressonat amb més força a Morella i comarca és aquella típica de “la salut és el que importa”, una expressió que ha estat molt repetida, especialment per aquells que no han aconseguit cap gran premi de la Loteria de Nadal.

Des de l’administració de Morella, han explicat que enguany no ha tocat cap premi gros, tot i que les vendes han estat bones i l’ambient ha estat força animat. Ivana Milian, de l’Administració El Valle de Ivana, ha comentat que la venda de dècims ha estat especialment activa en l’àmbit rural, on és més habitual jugar

de manera col·lectiva, amb un dècim per a associacions o grups. Enguany, una de les agrupacions que ha estat més afortunada ha estat la Santantonà de Vallibona, que ha rebut una petita part de la sort.

Tanmateix, els punts de venda locals, com l’Estanc Nº2 de Morella, no han tingut molta sort aquest any. Begoña Solanas, responsable del punt de venda, ha explicat que, tot i l’interès de la gent, els premis no han arribat a la nostra comarca.

Malgrat les desil·lusions d’avui, l’esperança continua amb el Sorteig del Niño, el 6 de gener, i que es preveu amb més premis en joc. Ivana Milian afirma que la loteria del Niño és també molt popular i que se solen re-

partir més premis, amb més possibilitats de guanyar, tot i que la del 22 de desembre sempre fa més comboi. Aquest any, la Grossa de Nadal (el número 79432, dotat amb 400.000 euros per dècim) no ha tocat ni a Morella ni a cap punt de la Comunitat Valenciana. Els premis més grans s’han repartit entre Lleó i Madrid. El segon premi, amb el número 70048, ha anat íntegrament a Chueca, a Madrid, mentre que el tercer premi, el 90693, sí que ha deixat un pessiguet de sort a la Comunitat Valenciana, amb premis en diversos municipis de la zona. Tot i les expectatives no complertes avui, la gent continua confiant que la sort els somriga en el futur, amb els següents sortejos.

La joventut manté l’Esperança a Portell

El municipi de Portell ha celebrat aquest dissabte la Festa de l’Esperança, una cita tradicional que es repeteix cada any i que forma part del calendari festiu i religiós del poble. Es tracta d’una celebració dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança, patrona del municipi, i que combina actes de caràcter litúrgic amb costums populars que reforcen la identitat collectiva i la convivència veïnal.

Enguany, la festa ha destacat especialment pel protagonisme de la gent jove i pel relleu generacional, un element clau per garantir la continuïtat d’una tradició arrelada al territori. La jornada va començar amb la processó de la Mare de Déu de l’Esperança, que va recórrer el trajecte habitual des de l’església fins a l’ermita. En aquest recorregut, dos xiques i dos xics van ser els encarregats de portar la imatge, un gest simbòlic que va posar en valor la implicació juvenil en la vida festiva i cultural del municipi.

Els majorals de la festa van ser tres joves amb arrels a Portell, que es van fer càrrec de l’organització dels diferents actes, comptant amb el suport de familiars i veïns.

Aquesta implicació compartida és una de les característiques principals de la Festa de l’Esperança, que any rere any es construeix gràcies a la participació activa de la comunitat.

Després de la celebració de la missa de l’Esperança, es va dur a terme el tradicional repartiment del rotllet i dels dolços, un dels moments més esperats de la jornada. Aquest costum, mantingut al llarg del temps, simbolitza la germanor i el caràcter popular de la festa, i reuneix participants i visitants en un ambient de celebració compartida.

La Festa de l’Esperança va tornar així a reunir veïns i visitants al voltant de la tradició i la devoció, consolidant-se com una cita destacada del calendari hivernal de Portell i com un exemple de continuïtat cultural gràcies a la implicació de

DANI MIQUEL. Els xiquets i xiquetes de Morella, acompanyats de mares, pares i avis, han pogut gaudir a Morella d’un concert ple de música, ritme i tradició. Dani Miquel va presentar l’espectacle “A Nadal, un pas de pardal”, una proposta que va connectar de seguida amb el públic i que es va convertir en tot un èxit.

L’espectacle convidava a fer un viatge musical pel cicle del Nadal Valencià, amb una mirada alegre, viva i participativa que aportava aire fresc al repertori de sempre. Cançons conegudes i melodies tradicionals es van combinar amb l’estil característic de Dani, fent cantar i ballar tant a menuts com a adults.

Aquest concert forma part del projecte llibre-disc “A Nadal, un pas de pardal”, que recull la tradició nadalenca valenciana a través de 25 cançons. Un treball que revisita les nadales més populars de la nostra cultura, pensades per escalfar els dies d’hivern i transmetre el valor de la música tradicional a les noves generacions. El projecte compta, a més, amb el disseny de Joanra Estellés.

Amb aquest concert, Morella ha reforçat la seua programació cultural nadalenca amb una proposta familiar que combina música, tradició i entreteniment, i que ha deixat molt bon sabor de boca entre el públic assistent.

TRES JOVES AMB ARRELS A PORTELL SE N’HAN ENCARREGAT DE L’ORGANITZACIÓ I ALTRES TANTS HAN PARTICIPAT DE LA JORNADA

Qué hacer en Morella

NÚMERO 720. ÉPOCA II. DEL 24 AL 28 DE DICIEMBRE DE 2025

LOS REYES COMPRAN EN MORELLA

LOS COMERCIOS TIENEN EN SUS ESCAPARATES CIENTOS DE IDEAS PARA QUE MELCHOR, GASPAR Y BALTASAR ELIGAN LOS REGALOS DEL 6 DE ENERO

Estamos vivindo las fiestas más entrañables del año. Hemos vestido con luces nuestras calles y nuestras casas, y nos preparamos para disfrutar de las reuniones familiares o de las vacaciones con amigos. Son éstos los días en los que la buena gastronomía se adueña de nuestras mesas y sobremesas, y dónde no faltan bonitos regalos. De hecho, Papa Noel i los Reyes hacen cada año sus compras en Morella de cara al 25 de diciembre y el 6 de enero. El espacio comercial de Morella y la comarca de Els Ports, te ofrece muchas posibilidades para quedar bien con tus seres queridos y para lucirte en tus comidas navideñas.

Carnes de primera calidad, embutidos curados con paciencia. Elaboraciones tradicionales que han pasado de generación en generación hasta convertirse en productos típicos de la zona, como nues-

ALGUNOS DE LOS PRODUCTOS MÁS DESTACADOS SON LOS GASTRONÓMICOS, TAN DELICIOSOS QUE ES IMPOSIBLE NO ACERTAR SI LOS PONES EN LA CARTA A LOS REYES

tros quesos elaborados con la leche de los rebaños que pastan en estas montañas; o las trufas, ese “diamante negro” de la gastronomía morellana, que sirven para transformar cualquier humilde alimento en un estupendo manjar. Azafrán, miel, turrones artesanos, deliciosos pasteles como los “flaons” o los “pastisets”, nuestra deliciosa despensa puede ayudarte con tus creaciones navideñas y es toda km 0.

Mientras paseas y disfrutas de la historia que respiran nuestras calles, puedes, además, encontrar ese regalo especial que buscabas para los tuyos: joyas, fósiles, perfumes, aromas de esta tierra, mantas, jerseys... O si lo prefieres puedes regalar experiencias en la comarca como cenas o comidas especia-

les en nuestros excelentes restaurantes, o una estancia de algunas noches en alguna de las numerosas casas rurales de la zona, entradas para el parque de aventura Saltapins, la posibilidad de convertirte en apicultor por un día o de pasear por nuestros campos de aromáticas...

En fin, el comercio de Morella y comarca ha hecho una gran selección para que tus compras navideñas y de Reyes sean más fáciles y felices.

No lo dudes ni un minuto y, en este momento del año, pasa un día de compras por Morella.

VUELVE A MORELLA

SÁBADO 27 DICIEMBRE 17:00

TALLER DE BOMBONES NAVIDEÑOS

Inscripciones en «L’Herbolari» 19:30 «BACH A TRAVÉS DEL ESPEJO»

CONCIERTO DE FERNANDO PASCUAL Teatro Municipal

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

SAN ANTONIO. Alrededor del 17 de enero, festividad de San Antonio, los pueblos de la comarca de Els Ports celebran la fiesta medieval del fuego. Las calles estrechas y empedradas se llenan de chispas y demonios que arrastran hasta la barraca al santo ermitaño para quemarlo simulando las llamas del infierno de las que Antonio debe escapar. Esta es la fiesta más importante y participativa de todo el invierno, también en Morella.

LA NAVIDAD VIVE

Un aliciente más que Morella ofrece al visitante durante todo el mes de diciembre y principios de enero —desde el puente de diciembre en que se inauguró hasta el 7 de enero, día de San Julian, que es festivo en la localidad al ser su patrón— es la iluminación navideña. Las principales calles comerciales de la ciudad lucen una luz especial, diseñada adecuadamente para que esté perfectamente compenetrada con su entorno medieval. Morella, desde siempre, se ha puesto más bonita que nunca en estos días tan señalados en el calendario. Pero un punto de inflexión lo marcó, en el año 2015, el hecho que Morella fuera escogido como “el pueblo más Bueno y Bello” de la campaña publicitaria de Ferrero Rocher para la Navidad. La marca de bombones instaló entonces la iluminación por la localidad y tuvo un gran impacto en los medios de comunicación, lo que provocó que fueran muchos los visitantes que se acercaban a la ciudad para disfrutar de las luces. A partir de ese año, todas las Navidades, Morella se llena aún más de luz y sigue la estela de apostar por embellecer la ciudad amurallada en las semanas previas al 25 de diciembre.

Además, desde hace un par de años, el Ayuntamiento de Morella ha apostado por recuperar un árbol de Navidad auténtico que se plantaba antaño. Se trata de un pino natural que se alza en el cruce de calles denominado Cinc Cantons —cinco esquinas, en su traducción, que si te acercas sabrás por qué se llama así— y que, alrededor del 17 de

enero será el centro de la barraca de San Antonio, otra de las tradiciones festivas del invierno morellano que te recomendamos visitar por su espectacularidad. Por otra parte, la asociación de empresarios turísticos Asetmico, se ha hecho cargo un año más de iluminar el Plà dels Estudis, donde todos sus tradicionales balcones presentan luces de Navidad, al tiempo que se ha instalado un gran letrero iluminado con las letras de Morella, a modo de photocall, para llevarse un

Y TAMBIÉN...

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo considerado como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

VIVE EN MORELLA

recuerdo de la ciudad. No dudes en hacerte otra foto en los regalos. Morella brilla con luz propia. A las luces puntuales que discurren por las principales calles de la ciudad se une la espectacular iluminación de las murallas, torres y

No dudes en hacerte un selfie en la Plaza de los Estudios. CRISTIAN LORENTE.

OFICINA DE TURISMO . Con motivo de las obras, se ha trasladado provisionalmente al edificio contiguo, conocido como «CISE». Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

puertas que conforman el perímetro del casco urbano y que se encienden todos las noches de los viernes, sábados, domingos y las vísperas de festivos. Se trata de una postal emocionante que sorprende al visitante cuando se acerca a la ciudad.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 14h y de 15 a 18h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18:30h. Domingo de 10 a 11:15 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

“TEMPS DE

De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO

DINOSAURES”.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

IVANA. La web turística morellaturistica.com ha incorporado recientemente un sistema híbrido para responder a las preguntas con una base de datos y con inteligencia artificial generativa. El nombre se ha escogido como uno de los más comunes en Morella, derivado de la patrona, Vallivana.

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE. Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

PRISIÓN MEDIEVAL. De martes a domingo, de 11h a 14h y de 16h a 18h. Lunes cerrado

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo de 10 a 13 y de 16 a 18h.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento, un espacio con acceso libre y gratuito

—Morella.

Dissabte 27 de desembre 17h. Taller de bombons nadalencs. Lloc per determinar. Inscripcions a L’Herbolari. 19,30h. Concert ‘Bach a travès de l’espill’ a càrrec de Fernando Pascual. Música per a violí sol de J.S. Bach. Teatre Municipal.

Dilluns 29 de desembre 12h. Projecció de la pel·lícula infantil “Los 4 fantásticos’ al Teatre Municipal.

Dimecres 31 de desembre 18h. Cursa Sant Silvestre. Eixida des del carrer Blasc d’Alagó. 0,30h. Festa de Cap d’Any amb l’orquestra ‘La Kinky Band’ i la discomòbil ‘The End’ a l’Espai Firal. Organitza: Morella FC

—Vilafranca.

Divendres 26 de desembre 18h. Musical familiar “Amic Frankie” de JM Gestión Teatral. Sala Carles Pons

Dissabte 27 de desembre 19h. Música. Concert de Junior Mackenzie. Rock, folk, pop i reaggae. Sala Carles Pons

Diumenge 28 de desembre 12h. Concert-espectacle “Un viatge per Nadal” a càrrec del Cor de l’Associació Música Viva. Església Santa Maria Magdalena. 16h. Cinema a la Casa Social. Sessió infantil amb “Arthur Christmas: operació regalo” 18,30h. Cinema a la Casa Social. Sessió Adults amb la pel·lícula “Anora”.

Dimarts 30 de desembre 18h. Taller de lectura “L’eco d’Aixe” a càrrec de Dolo Fabregat. Biblioteca Matilde Escuder

Dimecres 31 de desembre

17h. 20ª Cursa Sant Silvestre de Vilafranca. Plaça d’en Blasc.

19h. Tardeo al Parador de Festes amb ‘Alya PopRock’.

0,30h. Festa de Cap d’Any amb Discomòbil Panorama. Dj Polar.

—Cinctorres.

Dissabte 27 de desembre De 10 a 14h. Activitats per a xiquets: manualitats, gincana, pintacares i calcamonies. Al local de festes.

19h. Concert de Nadal de la Societat Musical Cinctorrana amb la participació de la banda jove i el cor de l’escola de música.

Dimecres 31 de desembre 18h. Vespreig musical al local de festes. 21h. Sopar de Cap d’Any i discomòbil al local de festes

—Forcall.

Divendres 26 de desembre

20h. Actuació de Nadal del grup ‘El Forcat dels Ports’ al Saló d’Actes de l’Ajuntament.

Dissabte 27 de desembre 7h. Passeig de l’esquellot 16h. Visita guiada “La tradició associada a la Santantonà” a càrrec de Mónica Segura. Eixida des de la Plaça Major.

17h. Entrada del Maio a la Plaça Major 19h. Tardeo amb ‘Los Simples’ al Pavelló de dins 0h. Discomòbil Cube al Pavelló de dins.

Diumenge 28 de desembre 16h. Projecció de la pel·lícula “Kilian Jornet, path to Everest”. Sala Actes Ajuntament. Organitza: Club Xafa-roques

Dimecres 31 de desembre 12h. Campanades Infantils a la Plaça Major 12,30h. Visita del Patge Reial a la Plaça Major 17h. Cursa de Sant Silvestre. Plaça Major 1h. Festa de Cap d’Any amb l’orquestra ‘Avalancha’ i discomòbil Cube.

—Vallibona.

Dimecres 31 de desembre 12h. Campanades infantils 21h. Sopar de Cap d’Any al Pavelló de festes. 0h. Campanades 2026 a la Plaça del Mirador

—La Todolella.

Dimecres 31 de desembre 21h. Sopar de Cap d’Any al Pavelló de festes.

—Olocau del Rey.

Dissabte 27 de desembre 10h. ‘Taller Pintarte’. Taller de pintura amb llum fluorescent.

Activitat impartida per l’artista Susana Gil. Organitza: Associació Cultural Miguel de Cervantes.

—Benassal.

Dissabte 27 de desembre 10h. Mercadet benèfic a la Plaça de l’Ajuntament 10h. Ruta Ciclista Infantil des de la Plaça de l’Ajuntament

Dinar de Penyes

12h. Concurs de Fideuà

18h. Taller nadalenc per a xiquets a càrrec de Somnia. Tardeo i discomòbil amb ‘Disconight’.

Diumenge 28 de desembre 12h. Cursa de Sant Silvestre

Dimecres 31 de desembre 12h. Campanades Infantils 0,30h. Nit de Cap d’Any al Pavelló Cobert.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

“Allí

al Txad, nosaltres derivàvem pacients, escanejàvem fitxes i organitzàvem les ulleres”

Ángela Beltrán.

Nancy García i Jorge García són dues persones molt arrelades a Morella. Tots dos han estat molt vinculats a projectes com el motorclub o Morella Negra. Nancy és una apassionada de la lectura, viatgera i li agrada anar de “tomadilles”. Jorge, òptic de professió, amant de l’esport i amb una clara vocació solidària. Ha estat en l’AMPA i regidor durant quatre anys.

Després d’una etapa vivint a Barcelona i coincidint amb el naixement de la seua primera filla van tornar a Morella i des d’aleshores han creat molts projectes junts. Recentment, s’han llençat “de cap” en una iniciativa que no els ha canviat la vida però sí la manera de veure-la. Durant quinze dies han estat al Txad (Àfrica) de voluntariat amb l’ONG Iluminafrica amb qui han tornat la visió a centenars de persones i amb ella la seua vida, en un context marcat per la pobresa, la falta de professionals sanitaris i unes infraestructures molt precàries.

Viatgers, sociables, solidaris… això us ha mogut a fer aquest voluntariat?

Nancy: Tot va començar per Rafa el d’Alacant, com li diem no-

saltres. Un company de carrera de Jorge i que fa vuit anys que fa voluntariats. Sovint quedem amb ell perquè comparteix amb Jorge la passió per les motos. Cada any ens contava el que feien i enguany, quan vam quedar a l’abril a Alcanyís, on va anar a córrer un trial de clàssiques, ens va dir: «tenéis que apuntaros». Jorge va dir que s’apuntava i jo també.

Jorge: Jo ja coneixia el que es fa des de Morella amb Yucanyolé i era una cosa que sempre havia pensat que m’agradaria fer si sorgia l’oportunitat. Finalment, hem anat amb Iluminafrica, una ONG amb molta experiència que treballa al Txad, entre altres; esta era l’expedició número 89. Amb Rafa no només vam estudiar junts, sinó que també vam compartir pis a Barcelona, fins i tot habitació el primer any. Parlant amb ell i veient com funcionava tot ens vam decidir. Crec que la seua aportació ha sigut molt important en el protocol de treball, i això ens va permetre adaptar-nos ràpidament. I amb una mica d’espontaneïtat i arran esta amistat decidiu embarcar-vos en este viatge.

J: Ens feia il·lusió, però també respecte, perquè encara que t’ho expliquen, realment no saps ben

Jorge i Nancy, amb un selfie al Txad (Àfrica)

bé a què vas. Se sent parlar molt de “l’Àfrica negra”, especialment del Sudan o de Centreàfrica, que són països molt perillosos on pràcticament no et donen ni el visat per entrar. El Txad no és una bassa d’oli i també té el seu risc, sobretot al nord, cap al Sàhara, però nosaltres anàvem a la part sud. Els dies previs es medita molt. Però que passa quan poseu el primer peu a terra?

J: Tot el que ens havia explicat Rafa i l’associació ens donava una certa seguretat, però quan arribes allí realment impressiona. L’aeroport és molt menut, més que el de Castelló, i poc organitzat. El xòfer que ens havia de portar al centre de cooperació de Kavalaye no apareixia, al cap de dues hores, va arribar i vam anar cap a Kavalaye. Allí entens que els temps no és com ací, que cal tindre paciència no tot és immediat, tot té el seu procés. El trasllat fins al bisbat de Laï, on vam passar la primera nit, va ser un col·lapse: cotxes, animals, persones i bicicletes compartint dos carrils, amb el clàxon com a element indispensable. En eixir de Yamena, durant quilòmetres, es veuen tendes mínimes a la vora de la carretera. A la capital, els carrers són de terra, les cases d’una sola planta amb sostres d’uralita o llanda i animals pel carrer. El que més ens va impressionar va ser la brutícia: la societat occidental els hem fet arribar el plàstic, però no hi ha manera de gestionar-lo, així que l’enterren o el cremen, i per això es veuen moltes fogueres. No hi ha enllumenat, ni aigua corrent, ni recollida de brossa. És un viatge llarg. La carretera l’està arreglant la UE perquè és l’eixida més segura per mercaderies des del Camerun, però la resta són pistes. Pel carrer veies cabres, gallines i alguna ovella. El país viu de l’agricultura, però de manera molt primitiva: no hi ha plantacions, ni tractors, mengen el que dona la terra. És com retrocedir anys enrere. La diferència és que nosaltres hem avançat i allí és molt difícil fer-ho.

N: Ens van dir que, tal com està ara, no hi ha possibilitats de pro-

grés, i és una situació que et fa pena. La gent no estava desnodrida, tenien un aspecte normal. Tant homes com dones vesteixen teles molt vistoses, amb uns colors que donen una vida i una llum impressionants. Fins i tot la persona més pobra —que allí pràcticament ho són tots— porten els vestits amb una dignitat i una classe que sorprén. Jo no havia vist mai tanta elegància a l’hora de caminar, ni eixes cares tan guapes. Recorde especialment el primer dia que vam eixir de Laï cap a Dono Manga: anàvem en una espècie de Toyota i ens van dir que pujarien més persones perquè allí no tenen transport i aprofiten qualsevol vehicle. Va pujar un home major que havia d’operar-se, amb un vestit ple de lletres i colors; va ser el primer que vam veure i ens va impactar, però allí és normal. Els xiquets més grans venien, reien, jugaven i ens donaven la mà, però els més menuts, quan ens veien, es quedaven molt impressionats: no havien vist mai una persona blanca i ploraven o s’amagaven.

J: Una altra cosa que em va sorprendre va ser la convivència. Allí hi ha dues religions, la catòlica i principalment la musulmana, però no es notava cap diferència. L’hospital on estàvem era de monges mexicanes, que per sort parlaven castellà, i la majoria dels pacients eren musulmans, però s’atenia a tots per igual. El primer dissabte van baixar les consultes perquè era el dia festiu musulmà, i un altre dia nosaltres vam anar a una missa on ens presentàvem davant la societat: estava plena de gent, era molt alegre, amb cants i balls africans dins de l’església. Tenia totes les parts que coneixem —la pau, la comunió— però intercalades amb música i dansa. Van ser tres hores de missa que ens van passar volant. A la consulta us veien com a professionals, però, fora, éreu un més. Vau ser molt ben rebuts. J: Jo crec que allí els guiris érem nosaltres. Des que vam eixir de la capital de Yamena fins que, quinze dies després, vam tornar, pràcticament no vam veure cap persona blanca, només un home en moto

JORGE GARCÍA I NANCY GARCÍA HAN FET UN VOLUNTARIAT ÒPTIC A ÀFRICA

que després vam descobrir que era un italià, un enginyer de pous que també cooperava. Dono Manga era un poble amb hospital però sense cases, tot eren cabanyes, i allí nosaltres destacàvem clarament.

N: Allí es vivia segons l’horari solar. Cada matí, quan eixia el sol, anàvem a passejar i a les sis ja trobàvem molts xiquets que anaven a l’escola. La gent et mirava, però no amb recel, sinó amb una mirada “carinyosa”, i sense buscar res a canvi.

Està relacionat amb la zona on estan ubicats? Perquè allí de turisme poc.

N: El Txad no té pràcticament turisme. Una diplomàtica ens explicava que, per entrar, fa falta una visa o una invitació d’algú del país. De fet, un turista va haver de demanar una visa a una espècie d’agència de la capital perquè el deixaren entrar.

J: Fins fa poc, des del bisbat ens feien una mena de “salvoconducte” per poder entrar, però fa un any es va implantar el visat electrònic. Nosaltres el vam començar a demanar unes tres setmanes abans i alguns no el vam tindre fins al dia d’abans, gràcies a la gent d’allí; si no, no hauríem pogut entrar. Diuen que és un país amb molta corrupció i que qualsevol tràmit implica pagar diners, i al final va ser la gent vinculada a l’ONG qui ens va ajudar a solucionar-ho. A l’aeroport passes molts controls, et demanen el passaport contínuament. La comunicació també era complicada: a la consulta teníem intèrprets, però molta gent, sobretot la major, no parla francès i utilitza dialectes locals, així que explicar-los què havíem de fer era, moltes vegades, més difícil que fer la mateixa prova.

Com és un dia a l’hospital de Saint Michel de Dono Manga?

J: A les 6 h anàvem a passejar. A les 7:15 h esmorzàvem i a les 8 h començàvem les revisions de les operacions del dia anterior, unes 25 diàries. Oftalmòlegs i òptics prenien totes les dades, donaven ulleres de sol i el medicament necessari. Això podia durar algun dia fins a les 10 h, i després començaven les operacions, sense pausa per dinar. Nosaltres derivàvem pacients, escanejàvem fitxes i organitzàvem les ulleres, i els oftalmòlegs no paraven fins a les 18 h. Finalment, ens reuníem per dinar-berenar-sopar.

N: Jo posava les ulleres de sol, agafava fitxes i dades, acompanyava els pacients… però una de les coses que em va tocar, va ser ajudar a Sor Ángela en la zona de desnutrició: pesàvem i mesuràvem xiquets desnodrits, registrà-

vem dades i preparàvem menjar. Els menuts que vivien a menys de dos quilòmetres rebien menjar per a dos dies i els més llunyans per a quatre per a assegurar que era per a ells. Es feia una pasta de farina, llet en pols, sucre i oli que es dissol en aigua. Els aliments es compren dins del país perquè si venen de fora no passen fronteres. Va ser una experiència bonica però molt impactant.

J: Durant la nostra estada també, hi va haver una cesària de bessons i els van posar en una incubadora que havien portat en una expedició anterior, sense esta hauria estat molt complicat. Ens va fer molta il·lusió veure que el que portem serveix per a salvar vides.

“Hem anat amb Iluminafrica, una ONG amb molta experiència que treballa al Txad, entre altres; esta era l’expedició número 89”

Estem parlant d’operacions bàsiques que ací no li donem importància, però allà són crucials per salvar vides.

J: Allà hi ha un metge ja gran que fa operacions quirúrgiques i un altre que aprèn per poder continuar quan ell no puga, perquè no hi ha oftalmòlegs ni formació especialitzada. Des de l’ONG estan formant un òptic perquè puga donar un servei mínim. També es forma algun metge per ser oftalmòleg, però

molts acaben marxant a la capital a muntar la seua clínica. L’objectiu és que es queden per mantenir el servei i que quan nosaltres arribem els casos no estiguen tan avançats, molta gent arriba pràcticament cega, amb un “lazarillo” que els acompanya, i operar-los, encara que no siga una visió perfecta, els permet ser independents. També vam operar dos xiquets de sis o set anys amb cataractes congènites, i l’endemà ja podien pujar i baixar sols les escales.

Per què ací les cataractes les relacionem amb la gent gran, però també hi ha casos amb xiquets?

J: Als països occidentals també passa, però s’operen als hospitals, així que no arribes a veure casos tan avançats. Quan operes els xiquets prompte, el sistema visual es desenvolupa millor. Eixos xiquets que pràcticament no han vist res en la seua vida, en operar-los comencen a defensar-se per si mateixos i realment és emocionant.

N: És impressionant. Una de les coses que més em va emocionar va ser repartir ulleres de sol. Hi havia una dona que l’havien operat dels dos ulls i quan li vam posar les ulleres i ens vam mirar, ens vam

emocionar totes dues. Eixa cara de felicitat perquè podia veure és un dels moments que sempre recordaré i que encara ara em fa emocionar.

Com canvia el fet d’estar treballant en aquestes condicions tant personalment com laboral? Veieu les coses d’una manera diferent?

N: Jo anava molt conscienciada, volia ser útil i fer el que poguera. No et canvia la vida, però la veus d’una altra manera. Hem de processar-ho tot encara, però després mires coses ací i penses: quina animalada i que poc valorem les coses materials i el que tenim.

J: M’he trobat amb coses que no havia vist i ha estat molt interessant. Veure fins on poden arribar els tractaments i treballar amb els professionals de manera tan directa —perquè ací només derives i pràcticament no tens relació— ha estat un feedback continu. Veus coses que podries fer millor i això et mou a continuar avançant. Personalment, acabem d’aterrar; però altres anys, per Nadal, ja estaves pensant en tot, ara estem a dos dies i ho veig encara lluny. Tens ganes d’estar amb la família, però tot el superflu, com regals o menjars, ho veus menys important que abans.

N: Tens ganes que vinguen els fills, però per explicar-los l’experiència i tenir el seu afecte. Jo ja havia encomanat coses i les he anul·lades perquè no cal, i com diu Jorge, encara estem acabats d’arribar. Si podeu, tornareu? Per a qui es planteja fer voluntariat, què li diríeu?

J: Si les circumstàncies ho permeten la nostra intenció és anar almenys una vegada a l’any. Al Txad o on siga, però els que han estat més ens deien que Txad és pràcticament el límit on pot arribar la col·laboració. En el Sudan i centreafricà l’ajuda no arriba perquè els conflictes no ho permeten el Txad és el límit on es pot anar. Una de les pors era el menjar i la veritat és que hem menjat perfectament. Als cooperants ens tracten molt bé el que passa és que alí hi ha uns servicis mínims, hi ha llum i aigua, però tot a l’hora no pot ser, quan tenies una cosa no tenies l’altra, podies estar per exemple dos dies sense dutxar-te, després sí que teníem targetes per a poder comunicar-nos, però estaves potser dos dies sense poder parlar amb la família. Però jo crec que es pot assumir perfectament.

N: Les vacunes i recomanacions i ja està no vam tindre cap problema mèdic. Si tenen la mínima inquietud que “arreen”, que no es penedirà perquè et dona molta vida interior.

Setmanari d’informació

Apunts històrics.

La disputa pel Mont de Vallivana

Pep Querol. Historiador

Aquest article és un parèntesi entre biennis, ja que afecta a informacions de diversos d’aquests (1893 i 1894), moment en què l’assumpte del Mont de Vallivana torna a ser notori. Podeu considerar-lo, en terminologia cinematogràfica, un spin-off.

Ja vam vore al bienni de 18871889, la problemàtica que tenia el mont de Vallivana, ja que la seua titularitat estava en qüestió, ja des del 1855, amb la famosa Llei desamortitzadora de Madoz, amb el risc real de forçar la seua venda. Finalment, el 31 d’agost de 1893, segons l’Acta, se resoldria l’assumpte de forma favorable per als interessos de Morella, o, potser no ho seria tant? Veiem per damunt algunes arestes i antecedents, d’aquest assumpte tant complexe. Sempre ha hi hagut fricció entre les antigues aldees i Morella per les pastures de Vallivana (donades a Morella per la reina Violant d’Hongria el 1241). Aquesta història està tractada per Eixarch Frasno al seu treball Los bosques de Vallivana. Un conflicto plurisecular entre Morella y pueblos de su Comarca, Forcall, 2001, on constata aquest conflicte, ja abans de la seua independència. Les aldees, precisament per ser tals, tenien lliure accés i aprofitament d’aquestes pastures, però quan la seua independència (1691) no voldrien perdre aquest privilegi, acudint a la justícia reial per protegir els seus interessos. És molt interessant l’actitud de Morella en tot aquest assumpte. La separació, com si fóra un matrimoni, no se faria de forma amistosa, precisament. De fet, els insults i les males paraules estarien a l’ordre del dia en qualsevol plet que hi havia entre aldees i metròpoli. Aquesta, ferida en el seu orgull, posaria tots els entrebancs possibles a les noves viles reials, ja que consideraria Vallivana de la seua propietat on els pobles de la Comarca ja no pintaven res, «pa què us independitzeu», pensaria algun morellà, «ara us foteu». Tot i que la justícia anava donant sempre la raó a les ex-aldees, Morella no se donava per al·ludida. Com passa avui dia, de vegades sembla més fàcil que la justícia te done la raó, a que s’execute la seua resolució. Amb tot, però, en eixe últim

Sempre ha hi hagut fricció entre les antigues aldees i Morella per les pastures de Vallivana (donades a Morella per la reina Violant d’Hongria el 1241).

terç del segle XIX, podem observar, quan tocava tractar amb l’Estat, que les formes se mantenien, ja que Morella aparentaria tindre consideració del dret que tenien els pobles sobre Vallivana. Aquesta consideració li convenia fer-la, ja que tindrien més força davant d’Hisenda, però a l’Acta citada més amunt, on se comunicava que Hisenda exceptuava Vallivana de la seua venda forçosa, rebria una pitxera d’aigua freda. Veiem què diu l’Acta, «se dio lectura a la resolución dada al expediente incohado por este Municipio, para que fuera incluido en el Catálogo de los Montes no enajenables el de Vallivana, por ser de aprovechamiento común cuya resolución acuerda que, por pertenecer dicho monte a una comunidad de tierras [...] debe procederse a la partición del mismo entre los veinte y cuatro pueblos comuneros, para que cada uno de estos, pueda luego pedir la exención de la venta de la parte que les haya correspondido, si así lo estimaren conveniente». Uff, a Morella se li faria de nit, ja que perdria pràcticament la propietat del mont, excepte la seua part, és clar, una 24ena part (els pobles afectats eren els integrants d’Els Ports + Tinença + Catí) en proporció als seus habitants. Hisenda donaria el plaç de 6 mesos per executar la resolució.

Davant del panorama, l’Ajuntament se mouria ràpidament, «antes de proceder al cumplimiento de lo resuelto por la Superioridad, [...], se consulte con los vecinos de la población y con algunos Ayuntamientos de los pueblos comuneros, para obrar con más acierto y conforme a la opinión de la mayoría de los interesados». Així, se convocaria per al 8 de setembre, a les 10 del matí, «una Junta que la compondrán además de las comisiones de los Ayuntamientos de Catí i Vallibona [y] un regular número de contribuyentes vecinos de esta Ciudad». I la resta de pobles?

Sembla obvi que els més afectats serien els pobles que limitaven directament amb Vallivana, això és, Catí i Vallibona, lògicament els que més podrien utilitzar les pastures per als seus ramats. Era un problema per pobles com Palanques, Villores, o Olocau, per exemple, anar a Vallivana amb el bestiar, ja que els pararia al quinto pino. Això no lleva que tingueren dret a dir la seua, és clar. L’última notícia que tenim a les Actes d’aquest any de 1893 d’aquest espinós assumpte, és del 12 de setembre. No diu massa cosa, la veritat, simplement que quedarien comissionats l’alcalde Juan Gasulla, Manuel Milián i Miguel Virgos, que això de ser síndic donava molta faena, a una nova reunió el dia 24 de setembre, i suposo que amb tots els pobles presents, encara que no s’especifica cap, «concediendo a dicha comisión amplias facultades para autorizar los acuerdos que se tomen y especialmente al Sr. Regidor Síndico se le autoriza para otorgar poderes y cualquiera otra clase de documentos públicos que se acordaren en la Junta de representantes».

Eixarch cita diverses Actes de reunions fetes al Forcall per tractar aquest assumpte sobretot a l’octubre de 1893, una vegada celebrada la fracassada, sembla, reunió a Morella del dia 24 de setembre. La sensació que te donen aquestes reunions, tal com conclou Eixarch, és de fracàs també, ja que ni molt menys tots els pobles interessats se molestarien a enviar representants (solien ser entre 8 i 10 de 24). Molts pobles passaven de tot ja. I dels presents la norma seria la dissensió, però que, en general, se tendia a considerar la venda de la seua part, si Hisenda ho estimava oportú. Reivindicaven els seus drets però, en el fons, no volien conservar cap tros de terra a Vallivana, se conformaven amb cobrar per la seua venda. Torno a repetir, a qui li interessava tindre un tros de terreny comunal a Vallivana,

a desamà, i damunt en una època que poc a poc ja hi havia símptomes que la societat anava canviant, allunyant-nos cada vegada més dels usos antics? A qui no li convenia gens aquesta situació era a Morella, però aquest expedient, si va existir, ha desaparegut. Desconeixem els seus moviments interns. Després d’aquest reviscolament del conflicte a l’última dècada del segle XIX, algun poble se posaria les piles. Com hem vist en anteriors anys analitzats, Morella subhastava els aprofitaments forestals del Mont de Vallivana, sense tenir en compte que d’eixos aprofitaments havia de donar la part proporcional que li tocava a cada poble. Això queda clar el 29 de març de 1894 (al següent bienni), quan Vallibona fa una petició a l’Ajuntament de Morella, per «reclamar la parte de productos que, de aprovechamientos ordinarios y extraordinarios ha sacado este Municipio del Monte Común de Vallivana, toda vez que siendo un monte cuya propiedad pertenece a Vallibona en mancomunidad con Morella y otros, tienen sus vecinos iguales derechos que los de esta población al disfrute proporcional de los productos que se obtengan; por lo que, al Municipio de Morella piden los de Vallibona la parte que con arreglo a su número de vecinos se corresponda de la cantidad que se haya obtenido en el corriente año de todos los aprovechamientos realizados; sin perjuicio no obstante del abono por parte de este de los gastos que igualmente le corresponda satisfacer».

Vallibona tenia motius per preocupar-se per tot aquest assumpte, ja que el seu terme llinda directament amb el mont de marres. Com he dit, alhora de lidiar amb Hisenda o l’Estat, Morella mostrava una certa actitud conciliadora amb els pobles, però de cara cap a dins sempre posava entrebancs. Fixeu-vos en l’acord que se prendria i se comunicaria a Vallibona, «que este Municipio no tiene so-

brante alguno procedente de los productos de aprovechamientos forestales [...] para repartir proporcionalmente a los pueblos de la comunidad, y sí un respetable déficit que resulta en la administración del monte, que grava a los fondos municipales y que deberán en su día ser reintegrados proporcionalmente, por los pueblos comuneros». Això per la qüestió dels aprofitaments ordinaris. Tots els anys se feien subhastes del mont citat, encara que jo no les cito mai (en una vegada prou com a exemple) perquè és sempre el mateix i

Santuari de Vallivana, ca. 1945. José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

molt repetitiu. La qüestió és que en cap moment se té en compte als pobles mancomunats. Els diners aconseguits els utilitzava Morella de forma privativa per a qualsevol projecte, o simplement per eixugar el dèficit i els diversos deutes amb l’Administració superior. Clar que

no tenia cap «sobrante», ja se l’havia gastat tot. I mira que Vallibona peca d’innocent, que podria haver demanat la seua part de forma retroactiva.

Per la part que toca als usos extraordinaris, l’Ajuntament morellà sembla posar-se un poc més a la defensiva. Era vox pòpuli que Morella havia subhastat 3.000 carrasques per pagar el nou quarter de la Guàrdia Civil a Vallivana, i potser seria aquesta operació la que posaria en alerta a Vallibona. Morella se defenia que la construcció del nou quarter, «no beneficia los intereses particulares de un pueblo, sino a todos los de la comarca, por cuanto sus productos son destinados a la construcción [...], encargada principalmente de la vigiliancia del Monte y del orden y tranquilidad de esos pueblos. Por lo tanto, carece de razón y motivo, la petición formulada por la Alcaldía de Vallibona». Quina raó havien de donar a Vallibona, si no se la donaven ni a les seues pròpies Aldees amb les seues necessitats, com seria el cas d’Herbeset? Aquesta excusa de l’interès general de la Guàrdia Civil era molt convenient, però, què els importava eixe nou quarter als pobles de les valls del Bergantes i Cantavella, si en pocs mesos hi hauria un nou quarter dels Civils al Forcall?

El meu objectiu ha sigut donar unes pinzellades de les actituds d’uns i altres, i el resultat el coneixeu ja. La desídia i els jaleos judicials cansarien als pobles comuners, que poc a poc s’anirien oblidant de l’assumpte de Vallivana. Eixarch escriu, «sacamos la impresión de que los antiguos enfrentamientos y pleitos sostenidos por las antiguas aldeas, desde 1691 villas, a veces planteados con cierta acritud y encarnizamiento por defender y conservar los derechos pluriseculares sobre los Montes comunes fueron, con el paso de los siglos, remitiendo, debido principalmente al cansancio y costes enormes ocasionados y posiblemente al convencimiento de que con dificultad podrían llegar a una solución satisfactòria». Jo afegiria al raonament de l’historiador forcallà, encertat, els canvis socials i econòmics, molt més accentuats al llarg del segle XX, moment precisament en què els pobles sembla que renuncien definitivament a les seues reivindicacions legals. Morella actuaria com l’Església de temps anteriors, «A Dios rogando, y con el mazo dando», això és, bones paraules i tots amics quan se rogava a Hisenda, però després feia un ús privatiu dels seus recursos, ignorant els drets ancestrals de la resta de pobles. L’estratègia li eixiria bé.

Esports.

El Vilafranca allarga la

seua mala

ratxa de resultats amb una derrota a Albocàsser

1-0

L’PRÒXIMA JORNADA

· CE CINCTORRÀCD VINROMÀ

· CF VILAFRANCAUE VILANOVA

CF ALBOCÀSSER CF VILAFRANCA SANT MATEU BENASSAL CÀLIG

enfrontament entre el CF Albocàsser i el CF Vilafranca la camp de La Planeta d’Albocàsser es va decidir per la mínima a favor dels locals. Primera part amb moltes vigilàncies per part dels dos equips sobre el terreny de joc i amb molt poques arribades a les àrees contràries. L’ocasió més clara de gol la va tindre l’Albocàsser amb un remat de cap al travesser al minut 41. Amb el resultat d’empat a 0 gols s’arribava al descans.

A la segona part el Vilafranca disposaria d’una bona ocasió per avançar-se al marcador a les botes de Hamza que el porter local va desbaratar amb una gran intervenció. Poc després, al minut 54 i en una ràpida acció d’atac l’Albocàsser marcava l’1 a 0. El Vilafranca ho va intentar fins al final però es quedava amb 10 jugadors per l'expulsió d'Héctor al minut 85. Al temps afegit Jesús Roda va estar a punt d'empatar el partit.

Rubén Héctor

Mateu

Nicolás

Enric Monfort

Héctor Bayot

Adrián Gil

Ferrán

Hamza

Edo

Sergi Guimerà

També van jugar

Jesus Roda

Borja

Iker Gonzalo

Ramón

Gol: 1-0 (54')

SALSADELLA CATÍ

ALBOCÀSSER

VILANOVA

XERT

VILAFRANCA

VINROMÀ

PEÑÍSCOLA

LA POBLA T. ETURE-CANET

BENLLOCH 'B'

ODISEA 'C'

CINCTORRÀ

BÀSQUET FEMENÍ

> INFANTILS (1ª ZONAL)

· CBF MORELLA 63-23 CB VINARÒS

> ALEVINS (PREFERENT)

· VILA-REAL BC 51-32 CBF MORELLA

> ALEVINS MASCULÍ (2ª ZONAL)

· CBF MORELLA 63-33 CB BENICARLÓ

> BENJAMINS (PREFERENT)

· CB BENICARLÓ 24-12 CBF MORELLA

La darrera jornada de l'any 2025 per als equips del CBF Morella ens ha portat quatre partits de competició aquest passat cap de setmana.

L'equip infantil de primer any a la 1ª Zonal aconseguia un còmoda victòria tancant el marcador al Centre Esportiu Jaume I de Morella contra el CB Vinaròs al que superava per 63-23.

En categoria aleví (Preferent), el CBF Morella perdia per 51-32 en la seua visita al Vila-real BC.

En categoria aleví masculí, a la 2ª Zonal brillant victòria del CBF Morella a casa contra el CB Benicarló 'B' per 63-33.

Per la seua banda, les benjamins a la lliga Preferent perdien per 24-12 en la seua visita al CB Benicarló.

El Cinctorrà acaba perdent a Vilanova en un partit que va lluitar fins al darrer instant

4-2

UE VILANOVA CE CINCTORRÀ

Inici de partit a La Llacuneta sense un dominador clar. Al minut 35 Hugo Piquer rematava el llançament d’una falta i avançava al Cinctorrà amb el 0-1. A un minut per al descans el Vilanova aprofitava una acció desafortunada del Cinctorrà en defensa i marcava l’1 a 0 amb el que s’arribava al descans.

A la segona part el Cinctorrà eixiria amb força comptant amb dues bones ocasions de gol al tram inicial. Una amb un xut de Raúl Milián i una gran parada del porter i l’altra amb una internada d’Hugo Piquer. Al minut 54 el Vilanova marcava el 2-1. Els de Cinctorres no baixarien els braços encara que el Vilanova al minut 62 anotava el 3-1. La reacció cinctorrana arribava amb el 3-2 al minut 68 amb un gol de vaselina d'Hugo Ferrer. Al minut 83 Quique rematava al pal en una acció en la que el baló va entrar a la porteria. El Vilanova feia el 4-2 al minut 92.

Dani Pau Milián

Marc Solsona

Víctor

Hugo Piquer

Aleix

Hugo Ferrer

Gerard Raúl Milián

Josep

Albert Palomo

També van jugar: Lluís i Quique

Gols:

0-1 (35') Hugo P. 1-1 (44')

2-1 (54')

3-1 (62')

3-2 (68') Hugo F. 4-2 (92')

PRÒXIMA JORNADA

Amb la disputa de la jornada 10 a totes les categories del bàsquet a la Comunitat Valenciana finalitza la primera fase de la competició a totes les lligues. Cal destacar que durant el Nadal, la Federació de Bàsquet de la Comunitat Valenciana (FBCV) confeccionarà els calendaris de competició per a la segona part de la temporada que s'iniciarà al mes de gener.

D'aquesta manera ara toca descansar amb motiu del paró nadalenc, encara que a ben segur els equips del CBF Morella continuaran entrenant per arribar amb un gran nivell a la represa de la temporada.

D'aquesta manera l'equip júnior, els dos infantils (de primer i segon any), les alevins, l'equip aleví masculí i les benjamins molt prompte coneixeran ja als rivals contra els quals s'han d'enfrontar a partir del mes de gener. Arriba el Nadal i és hora de que descanse la competició.

PRÒXIMA JORNADA

· MORELLA FCCF VILAFAMÉS

1-0

MORELLA FC ETURE FC SANT JORDI

JORDI

ova victòria del Morella FC a casa contra un dels equips de la part alta de la classificació. L’Eture Sant Jordi arribava com a tercer classificat a la Fàbrica de Giner. Primera part amb uns 10 minuts inicials amb major domini de l’Eture però sense ocasions clares de gol. A partir del minut 15 s’equilibrava el domini del baló, havent ocasions de gol per part dels dos equips però sense ser molt clares. Al minut 40 l’àrbitre invalidava un gol del Morella per possible falta en atac. Amb el 0-0 s’arribava al descans del partit.

A la segona part el Morella FC eixia millor plantat des de l’inici.. Els visitants buscaven les contres sense massa perill. Al minut 81 i a l’eixida d’un còrner amb diferents rebots dins de l’àrea Manel afussellava la porteria de l’Eture marcant l’1 a 0 definitiu. Als darrers instants l’Eture Sant Jordi buscaria l’empat sense fortuna marcar.

FRONTENIS

El Club Frontenis Vilafranca tancava l'any 2025 amb una nova victòria al Frontó Municipal de Vilafranca, superant al Vilavella 'C' per 2 partides a 1.

Els vilafranquins amb aquest triomf sumen dues victòries de forma consecutiva a les darreres jornades. Amb aquest resultat el Club Frontenis Vilafranca ocupa la vuitena posició a la 1ª Divisió Provincial amb un total de 42 punts.

LLIGA 1ª PROVINCIAL PRÒXIMA JORNADA

Castellón 'C' - Vilafranca

FUTBOL BASE

> JUVENILS ( 3ª JUVENIL )

· ESPORTIU VILA-REAL 4-1 R. ELS PORTS FC 'A'

Gol: Pau Querol

· RACING CASTELLÓN 1-2 R. ELS PORTS FC 'B'

Gols: Jaume i Pau Escuder

> CADETS (1ª REGIONAL)

· R. ELS PORTS FC 2-1 CF FOMENTO CASTELLÓN

Gols: Cosmin i Arnau

> INFANTILS (2ª REGIONAL)

· CD VALL D'ALBA - R. ELS PORTS FC

Marc Segura

Pau Meseguer

Pau Ferreres

Pau Puig

Jordi Martí

Mario

Marc Yeste

Andreu Serret

Joan Ferrer

Guillem

Ferrán

També van jugar:

Iván Yeste

Marc Marín

Jordi Querol

Manel

Andreu Ortí

Gols: 1-0 (81') Manel

PÀDEL

El CP Vilafranca reafirmava el seu lideratge al grup A vencent de forma clara per 0-17 al CP Les Useres. Una còmoda victòria guanyant les tres partides en joc a domicili per tancar una primera volta en la que el CP Vilafranca ha jugat tots els partits fora de casa.

El CP Morella per la seua banda al grup B descansava en esta darrera jornada de l'any 2025 i ocupa ara la segona posició a la classificació del seu grup.

LLIGA PÀDEL ACTIVA'M PRÒXIMA JORNADA

Grup A

CP Vilafranca - CP Atzeneta

Grup B

CP Morella - CP Rossell

> ALEVINS (FASE CLASSIFICATÒRIA)

· CD CABANES 7-2 R. ELS PORTS FC 'A'

· R. ELS PORTS FC 'B' 5-1 UNITED VINARÒS 'F'

> BENJAMINS (FASE CLASSIFICATÒRIA)

· CF ALCALÀ 'A' 5-4 R. ELS PORTS FC 'A'

· ACD BENICENSE 1-8 R. ELS PORTS FC 'B'

> PREBENJAMINS (FASE CLASSIFICATÒRIA)

· CD LLEDÓ 14-1 R. ELS PORTS FC

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· R. Els Ports FC 'B' - UD Sant Mateu 'B'

> CADETS

· CF Rafalafena 'A' - R. Els Ports FC

> INFANTILS

· R. Els Ports FC - ACD Benicense 'A'

Ales categories aleví, benjamí i prebenjamí ha finalitzat la primera fase de la temporada amb la disputa de la fase de classificació. Durant les dates nadalenques la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana (FFCV) confeccionarà els calendaris de la competició per a la segona part de la temporada que probablement començarà el cap de setmana dels dies 10 i 11 de gener de 2026.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

La Fulla del Camp dels Ports.

A LA COMUNITAT ES COMPTA AMB 333 COOPERATIVES

Es reforçarà amb 3,4 milions d’euros el paper de les cooperatives

El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina ha destacat el ferm compromís de la Generalitat Valenciana amb el cooperativisme agroalimentari valencià, al que destina 3,4 milions d’euros anuals en ajudes amb l’objectiu d’impulsar la seua integració, modernització i competitivitat. Barrachina ha realitzat aquestes declaracions després de visitar la Cooperativa Campoenguera, que celebra el seu centenari de la seua creació i on ha subratllat que “les cooperatives son un pilar fonamental del sector agrari valencià, no només pel seu pes econòmic sinò també per la seua capacitat de vertebrar el territori i generar ocupació estable”.

Actualment, a la Comunitat Valenciana existeixen 333 cooperatives agroalimentàries enregistrades, que agrupen a 178.796 socis i generen 16.706 llocs de treball, consolidant-se com un motor clau per al desenvolupament rural i la cohesió social. En conjunt, aquestes entitats arriben a una facturació anual agregada propera als 2.400 milions d’euros, el que reflecteix la seua rellevància dins del teixit productiu autonòmic.

Durant la seua visita, Miguel Barrachina

ha subratllat també que garantir el relleu generacional és una prioritat operativa del Consell i ha recordat que per a això, la Generalitat Valenciana ha activat una ordre d’ajudes dotada amb 50 milions d’euros orientada a la modernització d’explotacions agràries i a la millora de la competitivitat, amb l’objectiu de que agricultors i ramaders puguen invertir en eficiència, productivitat i competitivitat, reforçant la capacitat del sector per a resistir millor als cicles de sequera i la volatilitat dels costos de producció.

El conseller ha remarcat també el recolzament de la Generalitat a la renda agrària a travès de la Política Agrària Comú i ha assenyalat que s’han abonat ja molts diners corresponents a la PAC de 2025 a molts beneficiaris.

També s’assenyalava per part de Barrachina que la Generalitat posarà en marxa per primera vegada el Registre d’Entitats Associatives Prioritàries Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana, una demanda històrica del sector per reforçar la dimensió, la cooperació i la capacitat de competir a mercats més exigents per part de les cooperatives agràries de la Comunitat Valenciana.

PROTESTES. LA UNIÓ valora positivament que les seues reivindicacions hagen contribuït a ajornar la signatura de l’Acord UE–Mercosur. Tot i això, advoca per l’aplicació d’aranzels, ja que les clàusules de salvaguarda no funcionen adequadament en productes frescos.

Els preus.

Els preus del Porcí. 18/12/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,028 €/kg (sense variació) 1,040 €/kg (sense variació)

51 del 15/12 al 21/12

49,00 € (baixa 2€)

65,00 € (sense variació) 18/12/2025 24 € (sense variació)

China (Min. Agricultura) 10/12/2025

Porc viu 1,477 €/kg ( baixa 0,007 €)

Garrí (Lechón) 2,853 €/kg ( baixa 0,028 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 17-12-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

7,71 €/kg (regularització)

7,63 €/kg (regularització)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 17-12-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,79 €/kg (sense variació) 5,50 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 18-12-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,07 €/kg (sense variació)

1,42 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 16-12-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,85 €/kg (baixa 0,03€)

2,60 €/kg (baixa 0,10€) (Loncun) 18-12-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Setmana

Les Llunes.

3 gener 27 desembre 18 gener 10 gener

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA LA MATA OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

Després d’un cap de setmana previ NAdal amb temperatures un poc més altes que en la present setmana i amb escasa precipitació malgrat l’anunci amb el que es comptava amb quasi totes les previsions meteorològiques, el fred ha tornat a fer acte de presència aquestos dies a la comarca dels Ports. Un fred més intens sobretot en la jornada de dilluns amb mínimes que, si bé no han estat excesivament

6,7 / 8,7

1,5 / 7,4

5,1 / 9,0

6,7 / 10,3

5,9 / 10,6

3,9 / 9,2

4,3 / 6,8

5,0 / 9,9

5,6 / 10,4

4,4 / 9,8

4,4 / 6,3

3,3 / 8,8

4,6 / 12,9

-0,4 / 10,0

2,4 / 12,0

/ 15,9

/ 13,7

/ 11,8

/ 13,8

/ 10,1

2,7 / 11,8

/ 11,7 -1,1 / 10,6 1,3 / 10,7 -0,9 / 12,4 -1,3 / 12,4 -0,3 / 11,2 5,2 / 10,6 0,9 / 12,1 1,4 / 11,6

-0,7 / 11,7 5,3 / 8,8 1,7 / 11,1

3,6 / 12,3

-0,5 / 11,0 2,2 / 11,2 -1,0 / 13,2 -1,1 / 13,8 0,7 / 11,8 4,7 / 10,3 0,9 / 12,3 2,8 / 11,7 -0,5 / 12,7 5,2 / 8,9

/ 11,7

/ 10,8

/ 6,9

/ 10,4

/ 13,3

/ 11,5

/ 11,6

/ 8,6 1,2 / 11,8

/ 9,9

/ 12,4

/ 7,6 2,2 / 9,1

“A Nadal, un pas de pardal”

baixes, sí que s’ha comptat amb temperatures màximes prou discretes i fredes acompanyades de vent de cerç que ha bufat de forma moderada i que ha deixat una sensació de fred gèlida.

Una situació que compta amb una tendència que es pot anar mantenint als propers dies ja que es compta amb jornades que poden continuar sent prou gèlides als propers dies. Tant és així que el dies de Nadal s’espera siguen

prou freds en general a la comarca dels Ports. Les previsions apunten a que durant tota la setmana les temperatures mínimes podrien ser prou similars a les dels primers dies de la setmana i les màximes no pujar massa. L’anunci meteorològic actual tampoc descarta l’opció de que puga nevar de cara al cap de setmana. En el que queda de la mateixa no es descarta la possibilitat de que caiga algun floc de neu a zones altes però

/ 5,3 -1,1 / 3,4 -0,1 / 4,4 -1,2 / 7,1

/ 2,8

/ 5,7

/ 6,9

/ 6,6

/ 1,8

/ 5,1

/ 7,2 2,6 / 8,5 1,5 / 9,3 2,8 / 8,1 -0,2 / 6,0 3,0 / 7,4 1,5 / 8,0

1,4 / 8,3 0,1 / 4,5 1,8 / 5,5

/ 3,9 1,4 / 6,3

on es concentren les majors probabilitats seria en la jornada de dissabte amb opció de pluja però que podria ser en forma de neu a partir dels 1.000 metres. Anem a veure com evoluciona la situació encara que en aquesta època de l’any les previsions prèvies amb diverses jornades d’antelació no solen ser massa fiables. El que sembla segur és que els Nadals comptaran amb fred i baixes temperatures.

Les pluges han fet brollar l’aigua de qualsevol indret, com és aquesta petita cascada prop de l’antic poblat de Salvassòria. JUAN ANT. QUEROL