Setmanari Notícies (26/07/2024)

“Unida la continuagent, el corrent”

Pàgines 16 a 19. Extra XLV Aplec dels Ports.

Notícies.

El govern dona permís a la MAT Diputació pagarà la taxa de l’aigua

AQUEST DIMARTS, AL CONSELL DE MINISTRES

“S’han atorgat els permisos que li faltaven al Clúster Maestrazgo i la seua línia d’evacuació de Molt Alta Tensió”, apunten des de la Plataforma No a la MAT

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Els diputats socialistes Ernest Blanch i Rhamsés Ripollés han reiterat en un comunicat “la posició contrària dels i les socialistes” a la MAGDA i la MAT

Marta Barrachina assegura que l’administració provincial es farà càrreg dels 180.000 euros necessaris per a l’equipament del pou Colomer IV i eixigeix a Bernabé Sangüesa que retire en plenari la taxa de l’aigua recentment aprovada

Pàgina 6. Poble a poble.

15 CUBES PER ALS RAMADERS D’ARES. Ares rep 15 cisternes d’aigua en la bassa de Santa Elena per a

Pàgina. 22. La fulla del camp.

proveir a les explotacions ramaderes que pateixen la sequera. Cal recordar l’extrema situació que viu la

La “borratxera” de la metgessa obliga a cancel·lar els embolats de Forcall

L’Ajuntament ha denunciat els fets davant la Guàrdia Civil per les pèrdues econòmiques

Pàgina 7. Poble a poble.

localitat, on el poble ja es proveeix amb cisternes i aquest estiu no s’ha obert la piscina.

“Morella Negra com la trufa”, Premi

Pàgina 9. Gent&Vida.

MORELLA

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

El govern dona permís

EL CONSELL DE MINISTRES HA ATORGAT AQUESTA SETMANA ELS PERMISOS QUE FALTAVEN AL CLÚSTER DEL MAESTRAZGO I

El consell de ministres, reunit aquest dimarts, “ha atorgat els permisos que li faltaven al Clúster Maestrazgo i la seua línia d’evacuació de Molt Alta Tensió (MAT) a les comarques de Castelló”, apunten des de la Plataforma No a la MAT Castelló, “per acabar amb la via administrativa de la tramitació”. El projecte MAGDA, de les Coves de Vinromà, sí que ha quedat paralitzat.

“Tots dos projectes”, continuen explicant des de la Plataforma No a la MAT “impulsats per grups inversors estrangers amb l’objectiu de produir energia de forma massiva en zones rurals, transportar-la a centenars de quilòmetres i especular amb el preu de comercialització, acaben així la seua tramitació i restaran a l’espera d’obtenir els permisos d’obra municipal per poder començar a construir”.

La plataforma explica com “els informes desfavorables de les conselleries de patrimoni, paisatge ¡ medi ambient de la Generalitat Valenciana, els posicionaments contraris de la Diputació de Castelló i els ajuntaments afectats, o la gran oposició popular i veïnal que s’han despertat als pobles on es pretenen ubicar aquests macroprojectes pel seu gran impacte socioeconòmic, patrimonial i mediambiental no han sigut suficients per evitar que el govern hage aturat els permisos de construcció durant la trobada ministerial, tot i els intents dels ministres del grup SUMAR perquè els projectes no tiraren endavant”.

“Ara més que mai”, continuen explicant des de la Plataforma No a la MAT Castelló, “confiem en la via judicial que afectats i plataformes hem iniciat contra tots dos

“Ara més que mai”, expliquen des de la Plataforma No a la MAT Castelló, “confiem en la via judicial que afectats i plataformes hem iniciat contra tots dos projectes per delicte ambiental i prevaricació en el procés de tramitació

projectes per delicte ambiental i prevaricació en el procés de tramitació, que actualment es troba ja en fase d’instrucció al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), i esperem que siga un jutge el que fage caure tots dos projectes per les múltiples irregularitats i vulneracions de figures de protecció que s’han dut a terme durant el procés de tramitació”.

Des de la plataforma “cridem a l’organització popular i la mobilització continua perquè no s’inicien les obres fins que la justícia resolga sobre els procediments penals. És un moment molt important, i per això vos necessitem a totes a Morella el dia 3 d’agost per poder fer front a les despeses del contenciós i demostrar al govern que ens trobaran dempeus ¡ no permetrem que s’execute aquest atac terrorista cap al nostre territori i el nostre model de vida”.

—Els socialistes dels Ports, en contra. Els diputats morellans Ernest Blanch i Rhamsés Ripollés han estat els encarregats de reiterar en un comunicat “la posició contrària dels i les socialistes a què macroplantes com la Magda i les seues línies d’evacuació s’hagen d’executar, i que ocupen una gran part del terme de les Coves de Vinromà i d’altres municipis, com Benlloc, Cabanes, Sant Joan de Moró, Torre d’En Domenech, Vilanova d’Alcolea, Borriol, Almassora, Vall d’Alba o Vilafamés”. El mateix passa amb el projecte MAT “de l’anomenat Clúster del Maestrazgo, també conegut com el de Forestalia, i actualment Renovables de Ormuz, S.L., que, provinent de Terol, afecta a la comarca dels Ports principalment”, amb

afecció directa als municipis de Portell, Cinctorres i Morella. Per al diputat socialista a les Corts Valencianes, el morellà Ernest Blanch, “ens correspon demanar el màxim de responsabilitat a totes les administracions, i en especial, al ministeri, perquè no done carta blanca als projectes plantejats a les nostres comarques, i que la seua decisió s’ajuste

a tot el que des dels nostres municipis i la gent ha manifestat, i és que volem un territori sostenible, i amb projectes dimensionats raonablement, presentant un model clarament alternatiu al desarrollisme depredador que pregonen les administracions governades pel Partit Popular, que està fent tot el possible per recuperar aquells plantejaments tan agressius que van caracteritzar

Cinquanta entitats

que no autoritzara la

Cinquantena d’entitats i col·lectius de defensa del territori de les comarques de Castelló havien fet una crida al Minis teri per a la Transició Ecològica perquè no autoritze la línia de Molt Alta Tensió (MAT) dels Ports ni la ma croplanta fotovoltaica MAGDA a les Coves. Els projectes de generació i transport d’energia de penen del govern central, que ha de decidir sobre l’autorització administrativa de construcció i la declaració d’utilitat pública aquest dimarts en el consell de ministres. En un comunicat publicat a les xarxes socials, les entitats adverteixen de les greus conseqüències ambientals, socials i econòmiques que aquests projectes suposarien per als veïns i pobles de l’interior de Castelló. Els projectes compten amb informes desfavorables per part de la Diputació de Castelló i les conselleries de patrimoni, paisatge i medi ambient de la Generalitat Valenciana. A més, es troben judicialitzats davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) per possible delicte ambiental i prevaricació en el procés de tramitació de la Decla ració Ambiental (DIA).

Tant el MAGDA com el Clúster Maestrazgo, impul sats per multinacionals i fons d’inversió estrangers, prete nen utilitzar l’interior de Castelló per produir i transportar

a la MAT

D’EVACUACIÓ DE MOLT ALTA TENSIÓ AL NORD DE CASTELLÓ

la seua forma de governar i està tractant de recuperar, passant per damunt de tot, el senyor Carlos Mazón, amb iniciatives com la mal anomenada ‘simplificació administrativa’”. Tenim que recordar al Partit Popular, “que la Generalitat Valenciana ha informat des de fa molt de temps en contra de estos projectes, i els volem demanar coherència de plantejaments, en lò-

gica al procediment establert”. Segons el diputat socialista autonòmic, “ens toca defensar els interessos dels nostres municipis i dels terrenys afectats, li pese a qui li pese, i ho hem defensat en totes les administracions on els i les socialistes tenim representació”. Blanch ha aprofitat per “agrair el grau de mobilització ciutadana que ha acompanyat tot aquest pro-

demanaven al Ministeri la MAT ni la MAGDA

energia de manera massiva. Segons el comunicat, aquests fons d’inversió desconeixen i maltracten el territori en nom de la transició energètica, buscant augmentar els beneficis del seu accionariat sense tenir en compte l’impacte i l’opinió de les persones que viuen al món rural. Els ajuntaments de les Coves de Vinromà, Portell, Cinctorres i Morella han aprovat mocions i posicionaments contraris a aquests projectes.

A més, hi ha una gran oposició popular, com s’ha vist en les manifestacions i actes convocats en els últims mesos a les mateixes localitats i a les ciutats de València i Castelló.

Les entitats de defensa del territori exigeixen un major compromís i implicació als responsables polítics de la Diputació de Castelló, de la Generalitat Valenciana i del Ministeri per a la Transició Ecològica del govern espanyol. Demanen que no es concedisca la utilitat pública a projectes privats i especulatius com el MAGDA o el Clúster Maestrazgo, que suposarien una cicatriu de per vida per a les comarques i pobles, i que agreujarien encara més el problema del despoblament a les àrees

cés manifestant l’oposició frontal de la gent en defensa del territori i a favor de la sostenibilitat i raonabilitat dels projectes”. “Sense l’acció de la gent, els representants públics no tenim ni la mateixa força ni les mateixes possibilitats d’aconseguir allò que expliquem que és adequat per al territori, i en aquest cas, ens hem sentit molt acompanyats en tot el que hem viscut aquests anys de mobilitzacions i tasca institucional”.

Per la seua part, Rhamsés Ripollés, diputat provincial i portaveu socialista a l’Ajuntament de Morella, ha posat èmfasi en la tasca que des del principi d’aquests projectes han tingut els alcaldes i regidors municipals en estos més de 4 anys de lluita, que “amb la seua feina incansable i gestions amb les administracions, sempre al costat dels veïns i veïnes afectades.

Des dels municipis, manifesta Ripollés, i “des del primer moment, vam presentar totes les al·legacions necessàries per fer front a aquests projectes i vam denunciar de manera reiterada la falta de transparència i les males pràctiques de l’empresa Forestalia per a portar a terme els seus propòsits, tant en el projecte original, com en les modificacions posteriors, que van ser portades a terme sense donar opinió ni tràmit als interessats”. El diputat provincial també recorda que “hem demanat a la Diputació que recolze econòmicament als municipis que fan front jurídicament a estos processos i que malauradament el govern del PP ha fet oïdes sordes”.

Igualment, correspon que “fem reflexió del que són les possibilitats de les empreses i interessats locals en fer projectes sostenibles i mesurats d’energies renovables i la legislació actual no els permet gastar els recursos existents al territori, obligant-los a buscar alternatives fora amb el que es multiplica el cost d’aquestes, i al final, tenim la falta de viabilitat, enfront d’aquestes macroempreses que imposen la seua llei”, assenyala Ripollés.

El que demanen els diputats autonòmic i provincial és la “mínima sensibilitat exigible al ministeri i

“Ens toca defensar els interessos dels nostres municipis i dels terrenys afectats, li pese a qui li pese, i ho hem defensat en totes les administracions on els i les socialistes tenim representació”, declara el diputat socialista a les Corts Ernest Blanch.

resta d’administracions implicades en el territori, demanant de manera clara i rotunda que no s’aprove cap dels projectes plantejats que han obtingut l’oposició frontal dels ajuntaments, de la Generalitat, dels interessats i del global de la ciutadania, ja que el desenvolupament sostenible dels nostres territoris està en joc, i no volem, una vegada més, perdre la partida, per ser els més febles i oblidats. En eixe camí ens trobaran, cara a cara, sempre, amb els i les socialistes dels nostres municipis”.

—“Disconformitat de l’Ajuntament de Morella. El consistori morellà mostra la seua disconformitat amb la decisió presa al Consell de Ministres del Govern d’Espanya al voltant dels projectes energètics. L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha mostrat “indignació amb esta decisió del govern, la qual afavoreix la despoblació de les zones rurals i atempta contra el territori i la nostra manera de viure”. El primer edil ha recordat que “pel que fa a la comarca dels Ports, a més de la desforestació d’una gran quantitat d’hectàrees, la línia MAT passa per damunt de vivendes habitades, amb afecció sobre granges, camps i, fins i tot, a la salut de les persones que hi viuen. Aquest projecte atempta també contra la nostra economia, vivim del turisme i de la ramaderia i agricultura de secà, amb aquestes decisions salomòniques el govern d’Espanya demostra estar molt allunyat de la ciutadania i del territori”.

Sangüesa també ha explicat que “el Consell de Ministres ha ignorat tots els informes desfavorables de les conselleries de patrimoni, paisatge i medi ambient de la Generalitat Valenciana, les queixes i al·legacions dels ajuntaments afectats i les protestes veïnals contra els macroprojectes energètics. Li demanem al govern d’Espanya, especialment a la part del PSOE que és qui ho ha aprovat, que rectifique i que pose per davant les prioritats del territori a les de les grans multinacionals. Açò ens recorda molt a la bombolla immobiliària, i ja sabem com va acabar en aquella ocasió”.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les Veus del Centre d’Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Ana Sánchez

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Presentació de l’exposició de vistes del castell i la vila de Morella anteriors al naixement de la fotografia (1707-1890)

Vicent Garcia Edo. Centre d’Estudis dels Ports.

El proper dia 1 d’agost, a les 7 de la vesprada, a la Sala del Justícia de l’Ajuntament de Morella es farà la presentació i posterior visita guiada de l’exposició titulada “Cartografia de Morella, 1707-1890”, que recull al voltant de 50 dibuixos, gravats i litografies dels segles XVIII i XIX, una col·lecció molt singular, que mostra aspectes del castell i la vila de Morella tal com era amb anterioritat a la invenció i la difusió de la fotografia.

Des del segle XIII la vila de Morella va tindre una enorme importància en el conjunt de l'antic regne de València, tant des d'un punt de vista polític com econòmic, i això es va deure en gran part a la seua estratègica situació geogràfica, al costat del camí reial que conduïa des de les comarques valencianes septentrionals fins al regne d'Aragó, d'una banda, i per un altra al principat de Catalunya.

No obstant això, totes eixes circumstàncies beneficioses per a Morella també tenien una part negativa, perquè per eixe mateix camí, en cas de conflicte anaven i venien les forces armades dels bàndols enfrontats, i com en aquells temps la lògica militar establia que el domini del castell era essencial per a tindre avantatge sobre l'enemic, la vila es va veure afectada per llargs i durs setges i bombardejos, que van fer estralls no sols en la població civil sinó en el seu patrimoni arquitectònic.

Els danys van ser especialment notables al llarg dels segles XVIII i XIX, perquè Morella es va veure implicada en els conflictes de les Guerres de Successió, de la Independència, i de les Guerres Carlistes, i va ser en els setges de 1707, 1838 i 1840 quan es van produir les principals destrosses, especialment en este últim, perquè a més de les nombroses pèrdues humanes i materials, va ser destruït intencionadament el seu riquíssim arxiu municipal, un autèntic desastre per a l'estudi de la història de la que va ser la primera vila reial del regne de València.

que tenia en unes èpoques en les quals la fotografia encara no existia, o encara no havia arribat a la població. Sens dubte, la imatge més important coneguda és una magnífica panoràmica de Morella dibuixada pel capità Rafael Gliemas, que la va fer imprimir a València en 1838, on pot veure’s tot el recinte emmurallat que envolta la vila, coronada pel castell, sent la que millor permet visualitzar com degué ser el perfil de Morella al llarg de les edats Mitjana i Moderna. Durant gran part del segle XIX, les inacabables guerres carlistes també van donar origen a una abundant literatura vinculada a eixos fets bèl·lics, on Morella va ser protagonista sense voler-ne en bastants ocasions; i per eixe motiu es van elaborar per als lectors desconeixedors del territori, nombrosos gravats i litografies relatius a la vila i el seu castell, més reals els uns, més idealitzats els altres, però en conjunt demostratius de la importància de Morella en el transcurs de les operacions militars.

Amb caràcter general durant els setges i també després, quan s'aconseguia ocupar una població, els cartògrafs militars aprofitaven per a alçar quants mapes i plànols consideraven necessaris, i així va succeir també a Morella, tant del recinte emmurallat com del castell, bé a través d'esquemàtics plànols de planta, bé amb precioses vistes frontals dibuixades des de diferents punts estratègics. També abunden els mapes físics, relatius al terme municipal de la vila, així com de comarques limítrofes, molt útils en tots els casos per a tindre millors coneixements del territori, a l'hora de moure amb major facilitat les tropes enfront d'un hipotètic enemic.

Eixa presència relativament freqüent d'alguns cartògrafs militars francesos i molts espanyols, al llarg dels segles XVIII i XIX, fins i tot en temps de pau, va fer que amb el pas del temps s'hagen conservat en els arxius de totes dues nacions un número molt important de mapes de Morella i voltants, que permeten fer-nos una idea molt aproximada de l'aspecte

La suma de tots els mapes i plànols militars, més els gravats i litografies de les publicacions de caràcter històric localitzats fins al moment, constitueixen una impressionant col·lecció de més d'un centenar d'imatges cartogràfiques relatives a Morella, a partir de les quals hem efectuat una selecció i reproducció digital de les més importants, amb la finalitat de mostrar-les en esta exposició que se celebra a la Sala del Justícia de l'Ajuntament, amb motiu de les festes del 55 Sexenni en honor de la Nostra Senyora la Verge de Vallivana, patrona de Morella i protagonista principal en alguns gravats de la mostra; actuació prèvia a la publicació d'una monografia on es reunisquen i estudien tots els mapes i plànols de la manera més adequada possible, ja que constituïxen una verdadera raresa en el camp de la cartografia històrica, en ser molt poques les viles espanyoles de les seues característiques posseïdores d'una col·lecció cartogràfica similar, tant en quantitat, qualitat, com a interés científic.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

PORTELL

COM ESTALVIAR AIGUA?. La Federació Valenciana de Municipis i Provincies, mitjançant el conveni amb el que compta amb el Labora, organitzava aquest dimarts al saló d’actes del ‘Corro’ de Portell una conferència al voltant de l’aprofitament de l’aigua i dels recursos naturals. Un acte al que van assistir un bon grapat d’alcaldes, alcaldesses i representants de diferents municipis de la comarca dels Ports en el que es va voler explicar el sistema d’eficiència hídrica amb el que compta el municipi de Portell des de l’any 2015 i en un moment de sequera i complicacions per l’escas-

setat de l’aigua. I és que en un moment com el que estem vivint amb molts pobles de la zona rebent cubes d’aigua diàries, la Fe deració Valenciana de Municipis i Provincies es mostra molt preocupada davant d’aquest tema.

L’alcalde de Portell, Álvaro Ferrer com a amfitrió d’aquesta jornada va explicar tot el procediment que es va fer al municipi fa un temps per buscar un sistema eficient que permetera controlar l’aigua disponi-

La

ble al poble en tot moment i que va comptar amb una sèrie de persones i empreses que la van fer possible. Cal destacar que Portell es va decantar per aquest sistema en una època en la que s’estava patint moltissim per l’aigua ja que els recursos hídrics escassejaven per complet. Actualment l’Ajuntament de Portell porta un control exhaustiu de les seues reserves que ofereix dades de tots els pous i bombes a temps real. També del consum a les cases, explotacions ramaderes, fuites.

La Diputació de Castelló “ix al rescat dels veïns de Morella i garanteix l’aigua durant el mes d’agost i el Sexenni sense un sobrecost per als veïns”, apunta l’administració provincial en un comunicat de premsa. La presidenta, Marta Barrachina, ha anunciat el conveni que subscriurà la Diputació de Castelló amb l’Ajuntament de Morella per un import de 180.000 euros per a sufragar la infraestructura de canalització necessària que garantisca el subministrament d’aigua a la població durant l’imminent Sexenni.

La dirigent provincial, a més, ha “exigit” a l’alcalde Bernabé Sangüesa la “derogació immediata” de la decisió aprovada per ple “que posava contra les cordes a hostaleria, ramaderia i veïns en multiplicar per cinc el rebut de l’aigua”. Barrachina ha incidit en què “des de les administracions hem de centrar les nostres accions pensant en el benestar dels veïns” i per això des de la institució provincial assumiran la pujada que suposaria en la quota del consum de l’aigua “per a poder sufragar el condicionament d’un pou amb el qual garantir el subministrament hídric durant els 18 dies de celebració del Sexenni”.

Des del consistori, segons Diputació, “han treballat en la “única possibilitat tècnica que aconseguirà evitar que el municipi es quede sense aigua durant els dies de celebració d’esta festivitat”. I és que amb les reserves hídriques actuals i l’increment de consum previst per al mes d’agost, “la solució tècnica per a poder evitar la falta d’aigua és dotar de la infraestructura i

EL POU “COLOMER IV” JA TRAU AIGUA. Després de tres dies de treballs per baixar la bomba i les tuberies a més de 550 metres de profunditat, aquest dimecres al migdia s’ha pogut engegar ja el sistema per pujar l’aigua fins a la superfície.

“Ara, durant les primeres 24 hores de l’aforament, es calcularan els paràmetres de recuperació de nivells i la quantitat de litres per segon que pot extraure la captació. L’aigua durant les primeres hores ix bruta pels sediments i tubs i s’anirà aclarint durant les hores quan ja es faran els anàlisi de qualitat pertinents per poder-la abocar a la xarxa”, apunten des de l’Ajuntament de Morella.

Aquest pou “Colomer IV” es va construir en l’any 2007, quan es va comprovar que podia respondre a un gran consum, però fins ara no s’havia equipat mai i sols existia el forat.

maquinària necessària per a l’extracció, així com connectar amb la xarxa pública a un quart pou de la zona del Colomer que va ser perforat en el 2007 per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i al qual mai abans s’havia donat utilitat”.

Aquesta solució comportaria al fet que els veïns hagueren de pagar de 1,53 euros/m³ a 8,21 euros/m³, cinc vegades més que en l’actual rebut, per a finançar eixa obra de 180.000 euros que donarà servici durant el Sexenni.

Diputació demana “agilitat” a l’alcalde de Morella “quant a que rectifique i anul·le la decisió presa per ple d’establir eixa pujada en els rebuts de l’aigua dels morellans. Morella, els seus ciutadans, el seu sector primari i serveis, mereix l’aigua necessària però sense que això comporte un sobrecost en els rebuts”, ha incidit la presidenta.

—Sangüesa es mostra “agraït”. Per la seua part, l’alcalde Bernabé Sangüesa, ha “agraït a la Diputació aquest suport a Morella en un moment d’una crisi hídrica sense precedents. Especialment a Marta Barrachina, i al diputat d’aigua, Ivan Sánchez, que van entendre el greu problema de la ciutat i finalment ens fan arribar aquesta ajuda després de setmanes buscant les solucions per part de tots”.

Tot i això, Sangüesa recordava que “aquesta és una mesura excepcional, i totes les administracions tenim l’obligació de treballar perquè açò no torne a passar. Hi ha diverses opcions damunt la taula, des d’equipar de forma definitiva aquest pou, que costaria almenys el doble de la inversió que es farà ara. També, i seguint els plans de la Diputació, poder connectar-mos tots els municipis a una futura xarxa comarcal o provincial amb el pou de Sorita com a punt clau en les emergències per a aquesta zona. Ara, la missió de tots és buscar aquest finançament per a evitar haver d’estar patint per l’aigua en un futur en el qual sembla que les sequeres s’extendran”.

MARTA BARRACHINA EXIGEIX A BERNABÉ SANGÜESA

MORELLA

NOU ALET. Joan Busquets és el nou “alet” de la marededeu de Vallivana. Els i les “alets” són les persones esco-

llides per a realitzar les tasques relacionades amb la marededeu de Vallivana. També d’aquelles que tenen a veure amb les festes del Sexenni. Breus.

“ELS TEIXIDORS”. S’ha presentat el documental “Història viva dels Teixidors de Morella’, al Teatre Municipal en una iniciativa tirada endavant principalment per Francisco Javier Temprado, alet del Gremi d’Arts i Oficis del 55è Sexenni de Morella.

“La idea del documental va sorgir per a fer un homenatge a les empreses tèxtils que han donat tant de treball i per tota la gent involucrada que hi ha hagut sempre a Morella. “També és un tribut a tots els xiquets i xiquetes que han participat en la dansa dels teixidors des del 1880’’, explica Temprado, qui apunta a que “actualment som tres empreses tèxtils les que

operem dins de Morella. El nombre d’empreses ha baixat, però seguim amb il·lusió i ganes perquè segueixi per molts anys més’’, explica Temprado.

David Gil s’ha encarregat de la producció del documental i ha volgut destacar la importància de les gravacions realitzades al complexe de la Fàbrica de Giner. “Dura onze minuts i ofereix una pinzellada sobre l’ori gen del sector i les empreses actuals, que tenen un gran futur’’, detalla Gil.

I per rematar la gran festa dels Teixidors amb la pre-

sentació i el documental no podia faltar la Dansa en acció pels carrers de Morella. Ha estat el primer contacte dels xiquets i xiquetes amb el públic i el carrer, fet que ha suposat un assaig bastant diferent dels que s’han realitzat fins ara. “Ens queden aproximadament nou o deu proves. Els xiquets ho porten bastant bé però farem deu més, el 12, 13 i 15’’, exposa Javier Ortí, Assajador de la Dansa dels Teixidors.

La borratxera de la metgessa obliga a cancel·lar l’embolat de Forcall

Inèdita suspensió d’actes taurins la que tenia lloc aquest dissabte a Forcall al no trobar-se la metgessa que havia d’atendre el festeig en bones condicions físiques a causa de l’alcohol. Així ho manifestava l’Ajuntament de Forcall per mediació del seu Alcalde, Santi Pérez qui comentava que “com mana la normativa comptàvem amb metge, infermer i ambulància per al concurs d’emboladors que hem tingut que suspendre ja que la doctora no reunia les condicions físiques per desenvolupar la seua tasca”.

Des del consistori forcallà s’apunta també que “per mediació de la Guàrdia Civil vam donar fe de que aquesta persona no reunia les condicions per poder dur endavant el seu treball”.

Poc després, Ajuntament i Penya Taurina, organitzadors de la festa de Sant Cristòfol decidien la sus-

pensió de l’exhibició taurina. Santi Pérez, alcalde de Forcall manifestava que ‘es suspenia un acte que la Penya Taurina havia preparat amb molta il·lusió, treball i esforç al recinte taurí. Esta seria la part intangible. La part tangible anem a denunciar-la davant la Guàrdia Civil com és el referent a les despeses econòmiques derivades d’aquesta suspensió com son els bous, assegurances, ambulàncies etc. També molta gent va marxar del poble sense veure els bous i tal vegada s’haguera quedat al ball”.

A principis de setmana l’ajuntament de Forcall interposava la denuncia davant el quartel de la Guardia Civil a la professional sanitària dels fets ocorreguts aquest passat dissabte a la localitat. Segons el consistori, una de les dues entitats que formaven de l’organització de l’esdeveniment, els danys econòmics es calcula que as-

58.000 EUROS PER A L’ESCOLA DE MÚSICA. L’Ajuntament de Morella ha aconseguit augmentar la subvenció que dona la Generalitat Valenciana a l’Escola de Música per al curs passat, arribant als 57.843,42 euros per a l’exercici 2023-2024, el que suposa un augment de 27.458,95 euros respecte al curs anterior i un augment del 90% comparat amb els 30.484,47 euros del curs 2022-2023. L’alcalde, Bernabé Sangüesa, ha explicat que “l’objectiu és el d’arribar a que la Generalitat pague el 33% del pressupost anual del servei, l’ajuntament també el 33% i l’altre 33% l’alumnat. Actualment, el consistori paga més del 50%, la qual cosa fa trontollar la viabilitat financera del centre i del mateix ajuntament”.

cendeixen als 22.000 euros.

També ha presentat denuncia la jove de l’organització que va ser arrapada per la metgessa qui, segons recull la premsa “va beure una barbaritat de cerveses”. El fet deixava un gran malestar a Forcall davant la situació generada per una de les parts que conformen l’apartat sanitari d’una exhibició taurina i que donat el seu

FORCALL

Alcaldes i tècnics municipals de diverses localitats de la comarca dels Ports, s’han reunit a Forcall amb l’objectiu de compartir inquietuds sobre projectes i dinamitzar la zona per tal de mitigar l’impacte del despoblament. Aquesta sessió de pluja d’idees forma part d’una iniciativa que s’està realitzant en diverses zones de tota la Comunitat Valenciana, buscant solucions conjuntes per als reptes que enfronten aquestes zones rurals. Els participants han treballat de manera interactiva per recollir informació sobre els projectes actuals que necessiten suport, així com els nous plans que els agradaria desenvolupar en els seus territoris. L’objectiu és dinamitzar la comarca i lluitar contra el despoblament, un problema que afecta moltes zones rurals. El nou procediment fomenta una comunicació fluïda entre alcaldes i tècnics municipals, permetent que es done suport als projectes de manera col·laborativa i amb una visió a llarg termini.

El nou recinte taurí de Forcall.

JUAN ANT. QUEROL

estat obligava a la suspensió del concurs dels embolats prevists. L’acte taurí estava emmarcat en les celebracions de Sant Cristòfol de la localitat. Els actes van comptar amb la benedicció dels vehicles, un dinar de germanor, un tardeo, sopar i diversos actes taurins, que servien també per a estrenar un nou recinte taurí a les afores del poble.

ESDEVENIMENT D’ESPECIAL INTERÈS PÚBLIC. La Diputació de Castelló mostra el seu suport amb el Sexenni fent la Declaració Institucional inclosa en el ple ordinari del mes de juliol sol·licita al Govern Central incloure a Morella dins del programa d’incentius fiscals que permeten ajudar a sufragar les múltiples despeses que principalment els veïns i empreses de Morella assumixen com a propis per a engalanar els carrers i organitzar la festa.

A més de reivindicar al Govern d’Espanya esta declaració, des de la Diputació de Castelló s’atorga una ajuda directa de 35.000 euros dirigida a alleujar les despeses que els veïns i veïnes del municipi de Morella realitzen perquè esta festa, que se celebra cada sis anys, s’embellisca.

MORELLA

55 SEXENNI

MORELLA

Gent & Vida.

HERBERS

RESIDÈNCIA D’ARTISTES. La tercera edició del festival Espígol Fest se’n va deixant el llistó molt alt per a pròximes edicions. Taules rodones, tallers, concerts, ioga, i molt de cinema han convocat més de 900 persones aquest cap de setmana en què la ruralitat i el despoblament han sigut el fil conductor de la programació.

Des del començament, aquest festival es va marcar com a objectiu fer una crida a la repoblació dels pobles en perill, a la diversitat i a la inclusió social i laboral de les persones vulnerables. En aquesta edició, a més d’omplir el poble de vida i activitat, també s’han assentat les basses per poder desenvolupar una residència de cineastes en aquesta població de la comarca dels Ports. L’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual ja ha confirmat el seu compromís amb aquesta iniciativa.

La Fira de la Magdalena, tot un aparador per als emprenedors

Centenars de persones han visitat aquest Vilafranca amb motiu de la Fira de la Magdalena, que ha reunit més d’un centenar d’expositors en l’apartat ramader, en especial protagonisme, com és habitual dels cavalls, i ha resultat un bon aparador per a emprenedors, col·lectius solidaris, i associacions de la població.

L’alcaldessa, Sílvia Colom, manifestava que “estem molt contents de la gran participació tant en la secció ramadera amb la gran quantitat d’animals exposats com en la secció comercial de l’Avinguda de Castelló plena de parades”.

A l’acte inaugural es comptava amb la presència del diputat responsable del Consorci de Bombers, David Vicente, que indicava que “des de la Diputació hem d’estar en totes les fires agrícoles i

de la zona

ramaderes que donen suport a un sector primari tant important per a la nostra economia”.

Els i les joves representants de les festes d’enguany, al costat de les autoritats, van ser les encarregades de tallar la cinta que donava per inaugurada la Fira. Després recorrerien el recinte amb un passeig amenitzat per la Colla de Dolçainers i Tabaleters ‘el Soroll’, de Castelló.

Entre les nombroses paradetes de productes artesans, moltes d’elles també arrimaven al públic algunes iniciatives que estan impulsades per veïns de diferents pobles de la comarca.

Al costat dels productors, també creadors de cultura de la zona aprofitaven la fira per a donar a conèixer les seves darreres creacions com Valentí Miravet de Vila-

CINCTORRES

CRARTISTES. Enguany, el CRA Celumbres ha desenvolupat un projecte artístic únic anomenat “CraArtistes”. Aquesta iniciativa ha permès als alumnes explorar diferents disciplines artístiques i mostrar el seu talent creatiu finalitzant amb una mostra del treball realitzat per l’alumnat. Aquest projecte ha resultat ser molt motivador per als xiquets, oferint-los l’oportunitat d’explorar el món de l’art des de diferents perspectives. Cada any, el CRA escull un

projecte interdisciplinari que inclou totes les àrees del coneixement, integrant-ho tot dins del mateix marc temàtic. L’exposició d’art itinerant ja ha visitat Castellfort i Portell, i ara arriba a la seua última parada a Cinctorres, on es podrà visitar fins a mitjans d’aquesta setmana. A causa de l’interès generat, s’ha decidit ampliar l’exposició uns dies més per assegurar que tothom tinga l’oportunitat de veure-la.

franca i Pere Lluis Bellés de Benassal, que en els dos casos han hagut de reinventar-se després de la crisi de la Marie Claire, i han pogut dedicar més temps a la seua vocació d’escriptors.

També les associacions solidàries que treballen en la zona tenen la seua cabuda en aquesta Fira. És el cas de Pheipas dedicada a recaptar fons per a la investigació dels Feocromocitomes i Paragangliomes. Al llarg de tot el cap de setmana

EARLY MUSIC MORELLA. El curs i festival ha submergit la ciutat en l’època medieval i renaixentista des del divendres passat i fins aquest dijous, que en l’edició 13 recuperava el convent de Sant Francesc com a escenari. A més, l’orgue de Turull va ressonar a la Basílica Arxiprestal per explicar els seus 300 anys d’història.

La fira ha rebut centenars de visitants.

AJUNTAMENT DE VILAFRANCA

i paral·lelament a la fira van ser nombrosos els actes que es van programar. Des del concert de la banda, al cross popular, passant per diferents tallers i exposicions. La Comissió de festes de Vilafranca també va estar molt present. Els organitzadors de les festes van aprofitar per a presentar el programa de festes i vendre el marxandatge que han dissenyat, així com per a traure diners per a finançar-les.

FESTIVAL 775. Vilafranca ha acollit la presentació de l’onzena edició del Festival de Música 775, que comptarà amb una selec ció d’artistes de primer nivell, tots ells de la Comunitat Valenciana. A la presentació, els regidors de l’Ajuntament de Vilafranca, Óscar Tena i Carlos Àlvarez, han destacat la gratuïtat dels concerts per fer accessible la cultura a tots els públics. El festival també es fusionarà amb la màgica Nit dels ciris el 3 d’agost, oferint una experiència musical única. L’onzena edició del Festival de Música 775 es viurà del 2 al 4 d’agost amb concerts gratuïts i activitats culturals

VILAFRANCA

VILAFRANCA

Breus.

EMBOLADORS I RETALLADORS.

El traiguerí Ferran Dellà revalidava el triomf per segon any consecutiu en el Concurs de Retalladors.

A la nit, la quadrilla de Benassal & la Iglesuela van ser els més ràpids i sense cap incident en el concurs d’emboladors, aconseguint la victòria. El trofeu a la millor “rabà” se l’emportava la quadrilla de Culla, i la millor tallà era per als de la Todolella. Passió pel Bou, no aconseguia entrar en el podi, ja que va ser penalitzada per la caiguda d’una de les boles.

GATS. L’Ajuntament de Morella informa que “està prohibit donar menjar als gats als voltants de l’Escola Infantil i es multarà a les persones que ho facen. S’està intentant tras-

lladar la colònia i aquests actes dificulten el treball dels professionals”. A més, “els animals embruten el pati de l’escola causant perill de contagi de malalties i males olors”.

“Morella Negra”, premi Asetmico

La Casa de Banys de l’Avellà a Catí ha estat l’escenari de la celebració del sopar anual de l’Associació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca (Asetmico) que ha tingut lloc aquest diumenge. Un acte que servia per reunir als empresaris comarcals i per lliurar el Premi Asetmico 2024 que enguany ha segut per a ‘Morella Negra com la Trufa’. Jorge Garcia, Comissari del certamen literari destacava que ‘és una gran satisfacció rebre el Premi Asetmico ja que ens arriba precisament del sector en el que va nàixer ‘Morella Negra’ fa quasi ja 10 anys’. I és que ‘Morella Negra’ apropa molt gent a Morella i als establiments turístics cada hivern. “Entre uns quants frikis de la novel·la negra i uns quants frikis més de la gastronomia pues s’ha aconsegueix que el cap de setmana de febrer dedicat al festival arribe cada vegada més gent i d’això estem molt contents”, apuntava Jorge García.

‘Morella Negra’ està pensant ja

en el seu 10è Aniversari, una efemèride que tindrà lloc este proper any. I és que amb la data fixada ja al calendari per al proper mes de febrer, ja es treballa en la composició d’un cap de setmana sempre molt especial. Tal i com apuntava Jorge Garcia “estem treballant en la desena edició de ‘Morella Negra’ amb molta il·lusió per als dies 21, 22 i 23 de febrer de 2025”.

Des de l’Associació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca s’ha volgut destacar la importància d’aquesta celebració, escollint cada any un escenari diferent entre els membres de l’entitat i recordant també el nombre de socis amb els que es compta actualment. Luis Gargallo, president de Asetmico destacava la festa a l’Avellà “en un fantàstic escenari com és la Casa de Banys. A Asetmico anem canviant de lloc la celebració anual tenint en compte també als membres associats de l’entitat. Actualment ens mantenim al voltant dels 140 socis des de ja fa un temps, sempre amb altes i baixes però eixa és la xifra en

TORNEN ELS BOUS A ARES. Després de set anys, s’ha acabat l’espera i gràcies a un grup d’aficionats al món del bou local, s’ha recuperat la penya taurina i amb ella els bous durant les festes d’agost. Ara l’Ajuntament treballa per a tindreu tot a punt de cara al pròxim 21 d’agost.

la que estem habitualment”.

L’Associació Asetmico també ha volgut valora la importància de ‘Morella Negra com la Trufa’ i els motius que han ocasionat el lliurament del Premi Asetmico 2024. Gargallo insistia en que “Morella Negra és un festival que dinamitza totalment Morella i porta molta gent fins al municipi, tema molt

Membres de “Morella Negra”, d’Asetmico i l’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa.

BARRERES PELS BOUS. La brigada ha començat a muntar les barreres del recinte taurí per a les festes, que comencen el divendres 2 d’agost i s’allarguen fins a l’11 amb els quatre dies de bous al carrer entre el 5 i el 8 d’agost, avançant-se al calendari pel Sexenni.

El regidor de Festes, Javier Amela, ha destacat, a més, que “hem fet uniformes nous per a la brigada municipal i els estrenen amb estos treballs”, afegint que “és una petició des de fa molt temps per part del personal de l’Ajuntament que ara tindrà uns nous equips de qualitat i que puguen transpirar, i esperem poder comprar també els equips d’hivern per als mesos que ens venen”.

important per al sector turístic. A més, cada vegada porta més gent amant de la novel·la negra i la gastronomia, fet que es considera com a molt important”.

La festa anual d’Asetmico, a banda de reunir als empresaris turístics ha servit per concedir aquest reconeixement al festival ‘Morella Negra com la Trufa’.

MORELLA

LA LLIGA COMENÇA EL 8 DE SETEMBRE

El Morella FC ja coneix els rivals per a la lliga 2024-2025 a la 2ª FFCV

La Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana (FFCV) publicava la composició dels 8 grups de la 2ª FFCV per a la temporada 2024-2025. D’aquesta manera el Morella FC ja coneix els rivals amb els que jugarà la lliga esta propera temporada, encara que pel moment no s’ha publicat el calendari de competició per a la nova campanya que això si, començarà el cap de setmana del 8 de setembre. Els rivals del Morella FC son els següents amb el Ripollés, Atzeneta, Almassora ‘B’, Traiguera, Torreblanca, Orpesa, Rafalafena, Peñís-

cola, San Pedro ‘B’ i Esportiu Vila-real repetint de la temporada anterior. Arriba a la lliga el CD Els Ibarsos provinent de la 1ª FFCV i amb 4 equips, provinent de dos grups diferents de la 3ª FFCV com son el Borriol, l’Eture, Joventut Almassora i Vilafamés. Amb les variacions habituals per la qüestió dels ascensos i descensos de les diferents categories, es manté al grup una sòlida base d’equips ja amb molta trajectòria a la categoria i amb els que el Morella FC lluitarà un any més per continuar a la 2ª FFCV.

SEMIFINALS DEL “FUTBITO” DE VILAFRANCA. La Comissió de Festes 2024 de Vilafranca està organitzant el Campionat de Futbol Sala de Festes com sol ser habitual al municipi. Després de la disputa de les cinc jornades de la primera fase i a falta de jugar-se un partit que hi ha ajornat aquest divendres 26, la classificació l’encapçala Los Hombres de Jorge amb 12 punts, segons son La DGM amb 9 i tercer Minabo de Kiev amb 9 punts també. En quarta plaça estan Iaios Vallecanos amb 6 punts, cinquè Voep United amb 6 punts i tanca la classificació Puxero amb 0 punts. Els quatre primers classificats de la fase de grups accedeixen a les semifinals que tindran lloc el dia 2 d’agost per la nit al Poliesportiu de Vilafranca i la gran final serà el divendres 9 d’agost coincidint amb l’inici de les Festes de Vilafranca. Borja Beltrán de Los Hombres de Jorge és el màxim golejador fins ara amb 7 gols, seguit per Pau Escuder de Voep United amb 6 gols i de Ramón Marín i Miguel Pitarch de Iaios Vallecanos amb 5 gols cadascún.

Recta final per

al Campionat de Futbol Sala ‘Ciutat de Morella’

Durant aquesta setmana s’està disputant la darrera de les jornades de la fase de grups al 34è Campionat de Futbol Sala ‘Ciutat de Morella’. Entre les nits de dimarts i dimecres s’han jugat els tres partits de la jornada. El dimarts 23 de juliol, Hotel Rey Don Jaime superava a Bar Chófer pel resultat de 3 gols a 1. Izan Querol per partida doble i Aarón Beltrán marcaven els gols del Jaime i Manel anotava el de Bar Chófer. Izan Querol de l’Hotel Rey Don Jaime sumava els cinc punts com a millor jugador del partit i Segura de Bar Chófer els tres de millor segon jugador.

Dimecres per la nit es disputaven dos partits més al Campionat de Futbol Sala ‘Ciutat de Morella’. A les 21,15 hores s’enfrontaven Restaurant Blanca contra els Kintos 2024 amb victòria per 6 gols a 2 de Blanca. Pau Ferreres anotava 2 gols, Darwin dos gols més i Anuar amb un gol i Pablo Miguel amb un altre completaven la nòmina golejadora de Blanca. Els dos gols dels Kintos 2024 van ser anotats per Marc Marín. Javier de Restaurant Blanca va ser escollit com a millor jugador del partit sumant els cinc punts en eixa classificació i Marc Marín dels Kintos es feia amb els tres punts del segon millor jugador.

Seguidament es jugava el partit entre Arcillas Vega el Moll i El Pub Mesón del Pastor amb victòria de Arcillas per 6 gols a 3. Arcillas continuava així amb la seua bona dinàmica al campionat i s’imposava amb gols marcats per Sergi Guimerà (2), Joan García (2), Josema i Cristian Franz. Els gols de El Pub Mesón del Pastor van ser obra de David, Jaume i Iván Ibáñez. El millor jugador del partit va ser Joan García de Arcillas Vega el Moll i sumava cinc punts i el segon millor jugador seria Jaume de El Pub Mesón del Pastor amb tres punts. En aquesta darrera jornada de la primera fase de la competició va descansar el conjunt del Cabrida Build. Una vegada finalitzada la primera fase, falta recuperar un partit pendent entre els equips de Restaurant Blanca i Bar Chófer i que serà determinant per a la classificació final. Ja estan classificats els equips de Hotel Rey Don Jaime com a primer amb 18 punts, també Arcillas Vega el Moll amb 15 punts com a segon, El Pub Mesón del Pastor com a tercer amb 12 punts i el quart classificat per a les semifinals eixirà d’eixe partit pendent entre Restaurant Blanca i Bar Chófer que estan amb 6 punts cadascún. Tanquen la classificació i ja sense opcions de classificar-se els Kintos 2024 amb 3 punts i Cabrida Build amb 0 punts.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 659. ÉPOCA II. DEL 26 AL 29 DE JULIO DE 2024

BLUES EN MORELLA

«MORELLA BLUES BAND» OFRECE UN CONCIERTO EL SÁBADO EN LA ZONA DE «LA NEVERA»

EL GRUPO ESTÁ FORMADO POR CUATRO MÚSICOS

Este sábado el Bar La Nevera, situado en el paseo de la Alameda, junto a la torre del mismo nombre, ofrece un concierto de música blues al aire libre.

Será a las 19 horas cuando los cuatro componentes de «Morella Blues Band», interpreten canciones de «auténtico blues» como ellos mismos lo denominan.

La banda, con apenas dos años de vida, ya que se presentaron al público en julio de 2022, está formada por cuatro vecinos de Morella que, por su parte, tienen una gran trayectoria musical. Entre ellos se encuentra Armand Centelles, que ha acompañado a muchos de los músicos más afamados de los años 80, tocando muchos estilos y registros, pero ahora han escogido el blues como estilo musical «por su capacidad de adaptación».

El Bar La Nevera está ubicado en el edificio que antaño fue una «nevera» medieval, al tener un amplio depósito subterráneo donde se ponían gruesas capas de la nieve caída durante el invierno intercaladas con capas de paja, que le ayudaba a mantener la temperatura y crear así un espacio fresco donde guardar alimentos o medicinas en una época en la que aún no había electricidad ni electrodomésticos. Además, La Nevera está situada a la falda del Castillo, y tiene unas impresionantes vistas del mismo.

Por su parte, el «blues» es un género musical que se ha arraigado profundamente en la cultura musical moderna, ofreciendo un medio expresivo para contar historias de pena, amor, y la experiencia humana a través de una estructura musical distintiva y emotiva. Originario del sur de Estados Unidos a finales del siglo XIX y principios del XX, el blues ha evolucionado desde sus humildes raíces en las comunidades afroamericanas para influenciar casi todos los géneros de música popular de hoy en día.

NO TE LO PUEDES PERDER

FIESTAS. Morella tiene, cada año, una semana muy festiva que habitualmente empieza después del 15 de agosto. Este año, por la celebración del Sexenni, esos días de «fiestas patronales» se adelantan a la primera semana del mes de agosto.

Durante esos días los actos taurinos monopolizan la agenda, con encierros al estilo de los de Pamplona, suelta de vacas en la calle porticada y toros embolados por la noche. SÁBADO

EL SEXENNI. Morella celebra unas fiestas extraordinarias que solo se celebran cada seis años. Como las últimas se celebraron en 2018, las próximas serán en agosto de este mismo año, 2024. Los tapices de papel rizado, laboriosamente realizados durante todo un año de trabajo por los propios vecinos, y las danzas tradicionales, son uno de los principales atractivos de esta celebración declarada Manifestación Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de España.

MORELLA TIENE UN

l término de Morella, con más de 400 kms2 es el segundo más grande del territorio valenciano. Es un espacio privilegiado para aprender y disfrutar de una Naturaleza que ha sido generosa. El paisaje se extiende entre un mar de montañas, bosques, barrancos, espacios de gran belleza que, además, están salpicados de un rico patrimonio cultural y artístico, ermitas, masías, puentes,

construcciones y muros de piedra en seco, cruces de término… El ciclo de la naturaleza es especial en Morella por sus fuertes contrastes, desde la desnudez del invierno, la llegada de las nieves, hasta la explosión de colores y olores en primavera y verano con multitud de hierbas aromáticas y flores silvestres. Y el otoño, que en estas montañas presume de sus tonos amarillos, marrones, el rojo y los ocres, el olor y el sabor de las setas, la trufa. Un paisaje que invita al sosiego, a recorrerlo y descubrirlo. Para gozar con los sentidos y detenerse en parajes de las pedanías de Morella, como el Roser de Xiva, los bosques de La Pobleta, las montañas gigantes, abiertas, de Herbesset, Ortells y su vegetación junto al cauce del río Bergantes. O recorrer enclaves casi mágicos como son el río de Les

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

INCREÍBLE PAISAJE

Corses o Cérvol, los bosques de Vallivana, el barranco del puente de la Bota, la Font de la Donzella, de la Esperança o los poblados de La Llàcua y Salvassoria.

Pero Morella es también punto de partida, por su proximidad, para conocer los majestuosos paisajes naturales de la comarca de Els Ports. La Mola de la Garumba, entre Morella y Forcall, el río Escalona, entre Herbers y Castell de

El Castillo de Morella despunta sobre la niebla.

Cabres, los barrancos de Vallibona, las montañas, molas de piedra, de Forcall, los enclaves de Cinctorres, la Roca Roja, Roca Parda y la Rambla Celumbres, coronar la cumbre del Picaio en Vilafranca o recorrer la Rambla de les Truites.

Otro espacio natural de gran belleza, es el Barranc dels Horts de Ares y la Tinença de Benifassà, Parque Natural declarado en 2006 que agrupa a 7 pequeñas poblaciones.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; lunes de 10h. a 14h. El domingo 9 estará cerrada por ser colegio electoral. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO

Y DEPORTIVO

JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

VERANO. Los meses de verano son una buena época para visitar Morella. Si ya has conocido la ciudad con frío, debes volver cuando las temperaturas suben y las calles se llenan de vida con veraneantes y visitantes que acuden para disfrutar de la ciudad y de las actividades que se multiplican durante julio, agosto y septiembre. Además, en Morella, las noches tienen temperatures agradablemente frescas que se agradecen para dormir.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

LA PRISIÓN MEDIEVAL. Martes, jueves y viernes de 16 a 18:30h.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR. Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN. Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, el castillo y las murallas de Morella se iluminan desde la puesta de sol hasta medianoche. Puedes acercarte a pie hasta el paseo de la Alameda para ver el castillo o coger el coche y dar una vuelta por los alrededores para disfrutar del espectáculo en su conjunto.

CARNISSERIA SEGURA. Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO. Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media. La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideradom como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Los días disponibles de 10 a 13h y de 16 a 19 horas.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en tres turnos: 11h. / 12:30h. y 16:30h Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Sorita.

45è Aplec dels Ports. Sorita i Palanques.

Divendres 26 de juliol

18h. Inauguració de l’exposició ‘Anònims d’un passat’ de l’artista Hermini Mampel. Al forn 19h. Presentació musicada de Vicent Andrés Estellés “La veu d’un poble”. Seguidament, inauguració de l’exposició ‘Explor-Art’ d’Óscar Blanch Lombarte 21,30h. Espectacle inaugural. “Unida la gent’ amb La Ravalera. Seguidament, batukada. 22,30h. Actuacions musicals de Via Lliure, Crim, Pony Pisador, Cactus, Dj Cuber i Kolectiu Estafa. Escenari Bergantes.

Dissabte 27 de juliol

11h. Actuació de Dani Miquel. Escenari La Balma. 12,30h. Actuació de Ceci i Paula Tomás. 14h. Actuació de Rosio Cano.

15,30h. Taller socioeducatiu. “Sexe, drogues i rock and roll” a càrrec de Hari, Pupitre Rojo i Cristina Milián. Escenari La Balma.

15,30h. Actuació de ‘Animal Sound’.

17h. ‘Improplana’. Escenari La Balma. 18h. Actuació de la Muixeranga dels Ports, Muixeranga de Vinaròs i Conlloga-Muixeranga de Castelló.

19h. Actuacions de ‘Cançons d’Artiga’ i ‘Contracop’. 23,30h. Actuacions musicals de ‘Azero’, ‘Essència’, ‘Adala’, ‘Roba Estesa’, ‘Dj Xúquer’ i ‘RSC’.

Diumenge 28 de juliol

11h. Presentació de ‘La gaita als Ports’ amb José Vicente Castel, Eduard Navarro i Ramón Ronzano. 12,15h. Contes màgics a càrrec de ‘Contaclown’ i taller de xapes amb aquarel·les a càrrec d’Edicions Pais del Mar. Escenari El Cingle. 13h. ‘Retocs’. Escenari El Cingle. 16h. Actuacions musicals de ‘Testarudes’ i ‘Paradís fiscal’. Escenari El Cingle.

19h. Acte de cloenda del 45è Aplec dels Ports. Se-

guidament actuacions de ‘Pirat’s Sound Sistema’ i ‘Efedeme Sound System’.

—Morella.

Dissabte 27 de juliol

19h. Concert amb l’actuació de ‘Morella Blues Band’ al Bar de La Nevera.

—Vilafranca.

Dimecres 31 de juliol

22h. Concert de l’Escola de pols i púa de la Rondalla i Grup de Ball de Vilafranca. Plaça d’en Blasc.

—Vallibona.

Dissabte 27 de juliol

11h. Al mas de Mariné. III Trobada de pobles veïns ‘Bel-Vallibona’. Esmorzar popular

—Coratxà.

Festes en honor a Sant Jaume

Divendres 26 de juliol

18h. Engalanament Plaça Major. 21,30h. Sopar de germanor i bingo. 23h. Festa de disfresses amb ‘Gerque Dj’

Dissabte 27 de juliol

12h. Activitat infantil amb el parc de bombers 13h. Concurs ‘tapa creativa’ 14h. Dinar de germanor

17h. Inflables i xocolatada

18h. Concurs de guinyot

21,30h. Sopar de germanor

23h. Ball amb el grup ‘Ebreband’. Ball del fanalet i bingo.

Diumenge 28 de juliol

9h. Esmorzar

12h. Subhasta amb la xaranga ‘Sarabastall’

13,30h. Missa en honor a Sant Jaume. 14,30h. Dinar de germanor 17h. Jocs infantils tradicionals.

—Benassal. Fira d’Oficis de Benassal

Dissabte 27 de juliol

10,30h. Obertura del recinte firal. Arribada del ‘Cotxe de Línia Històric’ a la Font d’en Segures. 11,30h. Inauguració oficial de la Fira d’Oficis 2024. 12h. Visita pels carrers engalanats. 12,30h. Demostració: el trabell de l’espart. 13h. Munyir les cabres 16,30h. Gimcana infantil

17h. Ròssec infantil

17,30h. Filadora de llana

18h. Emboladors, fem boles

18,30h. Concurs de morra

19h. Taller de calça i brodar

19,30h. Taller d’emblanquinar

20h. Ruta dels bombardejos

20,15h. Valorem la tècnica de la Pedra en Sec. 21h. Ball Plà

23h. Volta pel Benassal Fosc.

Diumenge 28 de juliol

10,30h. Obertura del recinte firal.

10,45h. Esquilar ovelles

11,30h. Gall Gallet

11,45h. Aparellar La Rècua

12h. Visita pel Benassal antic fins al Benassal de 1900 12,15h. Demostració de sega

12,30h. Ròssec infantil

12,30h. Emboladors, fem boles

13h. Rodar la sènia

13,15h. Munyir les cabres

13,30h. Falconeria: Salva Chabrera, una vida amb les aus

16,30h. Taller d’emblanquinar

16,45h. Recuperem la Dansa de Carnestoltes

17,30h. Taller de calça i brodar

18h. Ball del Bureo amb el grup de danses ‘Nova Escola’ de Castelló

19h. Clausura de la Fira.

Setmanari d’informació comarcal

L’Aplec dels Ports.

“Unida la gent, continua el corrent”

Poques hores falten perquè comence una nova edició de l’Aplec dels Ports. Durant els darrers dies l’organització ha intensificat el seu ritme de treball per tenir tots els espais a punt. Barres, escenaris, menjador, zona d’acampada i pàrquings han d’estar enllestit perquè aquest divendres comencen a arribar els primers aplequers i aplequeres. Durant l’Aplec la feina per a l’organització no s’acaba mai, i són molts els espais que s’han de preparar i condicionar per als tres dies. Tres escenaris repartits entre diferents ubicacions del poble concentren la major part de les activitats. També la zona d’acam-

pada té diferents zones, ubicades a les immediacions del poble.

Tot i que el gruix de la programació sempre són les actuacions musicals nocturnes, des de l’organització també s’ha intentat incloure altres activitats més culturals. Una edició que arrancarà divendres amb l’espectacle inaugural: “Unida la gent” a càrrec de La Ravalera, amb la participació de veïns de la comarca. Exposicions, presentacions musicades o l’actuació de les muixerangues completaran aquesta programació. Però tot aquest cap de setmana no es podria tirar endavant sense l’ajuda dels voluntaris i voluntàries.

Enguany seran més de 150 les persones que estaran darrere treballant perquè tot funcione a la perfecció. A més, durant tot el cap de setmana també es podrà comprar tot el merxandatge que han preparat per a aquesta edició. Una edició especial, ja que enguany han estat dos pobles els organitzadors. Sorita i Palanques s’han unit per continuar el corrent.

Aquest cap de setmana la roda de l’Aplec arriba a Sorita per començar a una nova edició. Una trobada comarcal per reivindicar els drets de la gent que hi viu en aquesta comarca, com han fet des de fa 45 edicions, però també per retrobar-se tots els pobles.

Sense buscar-ho, enguany el cartell escollit per a representar la imatge de la festa comarcal va encetar camí amb polèmica. La utilització, en part, de l’intel·ligència artificial va provocar debat a les xarxes i als mitjans audiovisuals. Les basses, ni ara ni anteriorment, estipulaven res al respecte. A partir d’ara, ben segur que s’afegirà algun punt al respecte. En qualsevol cas, la comissió organitzadora considera que aquest disseny resumeix molt bé l’essència de la festa que enguany se celebra a Sorita, però que ha implicat a dues poblacions: Sorita i Palanques. Aquests dos pobles de la riera del Bergantes, comparteixen una profunda connexió, i com en la resta de pobles de la comarca comparteixen llengua, història i una identitat cultural comuna.

La mateixa comissió organitzadora de l’Aplec argumenta que “la comarca dels Ports és molt més que un lloc, és un símbol, una família, un refugi. A les persones que vivim ací ens uneix l’amor per la nostra terra, lluitar per un futur compartit i la determinació de mantenir viva la nostra cultura. Mentre continue la roda de

l’Aplec, continuarem demostrant que la comarca està unida, i el corrent de la seua existència continuarà fluint, desafiant tots els obstacles que avui en dia se’ns presenten.”

Amb el lema “Unida la gent, continua el corrent”, el cartell d’enguany pretén capturar l’essència de la música com a catalitzador de la unitat. Una imatge poderosa de diverses mans tocant instruments, fusionant-se en una sola melodia, reflecteix la força de la col·lectivitat, de la força de la gent de la comarca i els colors vius, són un recordatori de la riquesa cultural de la comarca dels Ports, una paleta que celebra la diversitat, expliquen.

Òscar Blanch Lombarte de Pena-Roja, a la comarca veïna del Matarranya, ha estat el creador d’aquest cartell que des de fa mesos anuncia una festa que reafirma el compromís de mantenir viva la nostra cultura i continuar lluitant unides, amb la música i la diversitat com a element vertebrador.

“Unida la gent, continua el corrent”.

L’Aplec, dia a dia

DIVENDRES 26 DE JULIOL

FORN DEL POBLE

18.00h Inauguració de l‘exposició Anònims d’un passat de l’artista Hermini Mampel Gasulla

CASA DE LA CULTURA

19.00h Presentació musicada de “Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble” a càrrec de Pau Alabajos amb la col·laboració del Centre d’Estudis dels Ports.

Seguidament, inauguració de l‘exposició Explor-Art de l’artista Óscar Blanch Lombarte

ESCENARI LA BALMA

21.30h ESPECTACLE INAUGURAL: Unida la gent a càrrec de La Ravalera

Seguidament, Perkutada

ESCENARI EL BERGANTES

22.30h Actuacions musicals

VIA LLIURE – CRIM – PONY PISADOR – CACTUS

DJ CUBER –KOL·LECTIU ESTAFA

DISSABTE 27 DE JULIOL

ESCENARI LA BALMA 11.00h Dani Miquel

12.30h Ceci i Paula Tomás

14.00h Rosio Cano

15.30h Taller socioeducatiu: Sexe, drogues i rock and roll a càrrec de projecte Hari, Pupitre Rojo i Cristina Milián

17.00h Improplana

18.00h Actuació Muixeranga dels Ports, Muixeranga de Vinaròs i Conlloga-Muixeranga de Castelló

ESCENARI EL CINGLE

15.30h Animal Sound

19.00h Actuacions musicals: CANÇONS D’ARTIGA –CONTRACOP

ESCENARI EL BERGANTES

23.30 h. Actuacions musicals: ESSÈNCIA – AZERO – ADALA –

ROBA ESTESA DJ XÚQUER – RSC

DIUMENGE 28 DE JULIOL

CASA DE LA CULTURA

11.00h Presentació “ La gaita als Ports” a càr rec de José Vicente Castel, Eduard Navarro i Ramón Ronzano

ESCENARI EL CINGLE

que formen part de la història, uneix-te a nosaltres. Intentarem nodrir l’ànima i remoure els sentits, en la senzillesa de la veu i les percussions, que són els instruments més antics.

—PARADÍS FISCAL

12.15h Contes màgics a càrrec de Contaclown i taller de xapes amb aquarel·les a càrrec d’Edicions Pais del Mar

13.00h Retocs

16:00h Actuacions musicals TESTARUDES –PARADÍS FISCAL

19.00h ACTE DE CLOENDA

Seguidament, PIRAT’S SOUND SISTEMA–EFEDEME SOUND SYSTEM

Paradís Fiscal és un grup format per membres de Llorenç del Penedès amb ganes de bona música, compromís i lluita però sobretot ganes de festa i espectacle. La seva música combina les influències de cada component de la banda, la suma de les quals desemboca en un Ska Rock alegre i contundent. El repertori de Paradís Fiscal combina un bon nombre de cançons pròpies amb ventall ampli de versions.Un concert de Paradís Fiscal és gaudir de la festa i el bon rotllo penedesencs!

—ANIMAL SOUND

És el primer sound del nord de Castelló i del baix Maestrat. Encara que el seu estil principal és el new roots, també inclouen a les seues sessions el dancehall, el dub i també el hip hop. Han treballat i també gravat amb cantants nacionals i internacionals. A l’Aplec de 2014 van gravar el videoclip del seu dubplate “Marihuana libre”.

—ADALA

—CRIM

CRIM és un grup català de punk-rock format en el 2011, originari de Tarragona. Van debutar amb l’autoeditat “10 milles per veure una bona merda”, als quals van seguir “CRIM”, “Blau Sang, Vermell Cel”, “Pare nostre que esteu a l’infern” i d’altres. CRIM és la banda catalana de punk que més triomfa fora de les seves fronteres, ja que en pocs anys sumen gran quantitat de gires pel continent Europeu i una altra pels Estats Unit.

—IMPROPLANA

El teatre d’improvisació és una altra forma innovadora i original que consisteix a crear escenes de manera instantània, sense guió ni preparació prèvia, i en les quals l’actor interpreta la ficció en el mateix moment que l’està creant.

La improvisació és atractiva perquè potser bastant sorprenent i alhora cada funció pot convertir-se en una cosa única i irrepetible pel que cada espectacle brilla amb llum pròpia.

—ROSIO CANO

És una cantautora emergent de Les Coves de Vinromà, la Plana Alta. Fa poc més d’un any que va estrenar Quimeres, el seu primer EP i des d’aleshores ha publicat dues cançons més, cançons carregades de sentiment i experiències viscudes.

—DANI MIQUEL

Dani Miquel ja és tot un fenòmen musical arreu del País Valencià. Amb una trajectòria treballada des de baix, poc a poc, poble a poble, la seua proposta esdevé ja un referent generacional; la Banda Sonora Original que milers de xiquetes i xiquets valencians recordaran el dia de demà. I també les mares i pares -és clar-, perquè la seua música i espectacle són de vocació familiar, per a disfrutar grans i menuts; connectant de manera natural amb les noves sensibilitats d’oci cultural que eixigia l’actual generació de famílies valencianes.

—CACTUS

Cactus neix de la inquietud de tres joves des de les comarques centrals del País Valencià que ja acumulen el seu bagatge al món musical. És un grup de música en valencià conegut per la seua fusió d’estils, que barreja reggaeton, pop i trap. Ara han madurat els seus projectes personals anteriors i ajunten forces i ritmes per no deixar-te parar de ballar.

—RETOCS

Retocs neix amb la voluntat de fer reviure la música d’arrel des d’un punt minimalista, amb percussions tradicionals de la terra i veu. El repertori és tradicional, tant en l’estil com en el fet de sentir, així que si vols fer un viatge pel nostre passat musical i reviure moments, al mateix temps que conèixer músiques

Adala naix el 2015 dins l’escena Reggae i Sound System de Barcelona. Allà, comença a fer-se un nom i, inspirat per la música jamaicana, grava una trilogia de tres maquetes ‘Born’, ‘Cel’ i ‘Ona’. Adala acaba el 2023 amb la publicació del seu nou treball “Delta”, el seu esperat quart disc, un cant al pensament col·lectiu, que el consolida com a un dels artistes referents del territori. És el seu treball més íntim on ens mostra detalls de la seua vida personal i de la seua experiència amb la música, sense abandonar la mirada política i col·lectiva. Amb este disc es consolida un nou so de l’artista que, tot i que no abandona el Reggae explora altres estils com el hip-hop i el trap.

—CANÇONS D’ARTIGA Cançons d’Artiga és un grup sorgit el 2018 durant l’organització de l’Aplec a Vilafranca, i des d’aleshores, és un habitual a la trobada comarcal. En els seus concerts ofereixen un viatge acústic per la música en la nostra llengua, creant una fusió que abasta des de melo-

—DJ CUBER

dies més folklòriques fins a sons actuals. Combinen instruments com el caixó, la dolçaina, el llaüt o el trombó, creant un format únic que no deixa indiferent a ningú.

DJcuber és un DJ que fusiona els clàssics valencians amb l’energia de la música electrònica i el vibrant panorama urbà en català. El seu estil crea una experiència sonora que connecta tradició i modernitat, ideal per a tot aquell qui busque una barreja innovadora i emocionant.

—PIRAT’S SOUND SISTEMA

Són el sound system de reggae, ragga i dancehall per antonomàsia a Catalunya. Incansables, excèntrics i únics, la Pirata no descansa i després de l’excel·lent disc ‘Remena’ (2018) i del seu aclamat single “Octubre” (2019) com a homenatge a l’esperit d’autoorganització i resistència que es visqué l’1OCT2017; la banda es va tornar a lluir amb el seu recent EP ‘Reggae in Pandemia (R.I.P)’ (2020). Treballs que sempre es complementen amb els seus increïbles directes, en els que també es mostren fidels a la seva essència i al seu missatge, una barreja perfecta de festa i compromís.

—RSC

Des de la capital de la Plana, motivats per la cultura musical immersa al carrer, fem que la teua dignitat es torne a perdre una nit més a la pista de ball. Sessió musical impresentable des dels sons més marroneros fins a la música disco més actual.

—EL PONY PISADOR

S’ha convertit en una de les bandes de música popular més importants a Catalunya. El seu so està elaborat dins de la tradició de la música cèltica i folk. Si barregem

els mons de JRR Tolkien amb Monty Python i afegim una dosi substanci- al d’energia folk contempo- rània, el resultat podria ser alguna cosa semblant a El Pony Pisador.

—TESTARUDES

Som nou dones d’entre el 1996 i el 2003 que s’han trobat per un interès en comú: la presència femenina sobre els escenaris i la visibilització del seu treball tant en l’àmbit compositiu com artístic. Un projecte musical de ska, reggae i rocksteady. Neix davant la necessitat de crear un espai per a empoderar-nos dins el món de la música i ocupar el nostre espai i estils masculinitzats com són l’ska i el rocksteady.

—KOL·LECTIU ESTAFA

Aquest “kol•lectiu” de punxadiscos de Forcall, nascut l’any 2022, busca des del seu inici oferir una alternativa dins de l’homogeneïtzat panorama musical a les nostres comarques, baix la premissa de què “tota festa que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.

—AZERO

Són els creadors del rock de poble, estil que han practicat i defensat amb orgull des del 1996. Són del Bajo Aragón. Les seues lletres posen al punt de mira en la despoblació, el compromís amb la seua terra, amb els petits pobles i les injustícies socials. Els seus directes són una autèntica festa en la qual el públic es contagia des del minut u. Després de sis discos d’estudi i un disc en directe gravat en plenes festes de Teruel, afronten la gravació del seu nou disc i el seu corresponent gira.

—CECI I PAULA TOMÁS

Paula Tomás i Cecília Dols son dos cantautores de la comarca dels Ports a les que va unir l’Aplec 2023 on van debutar juntes interpretant composicions pròpies i versions en valencià. Dos veus, i els seus instruments de corda, que es reivindiquen contra el despoblament i que ens parlaran de la vida i l’amor per la terra. De cantar-li a la màgia de l’Aplec amb Ceci a preguntar-nos amb Paula què passaria si Bad Gyal es pillara d’un masover. Humor i sensibilitat en concert.

—CONTACLOWN

Rosabel Canós comença a formar-se en teatre i a dedicar-se professionalment en companyies com Scura Splats o Lutak Teatre a finals dels 90. Al mateix temps imparteix classes de teatre infantil a l’Escola Municipal de Teatre de Vila-real. En 1998 es forma com a pallassa professional a Castelló, València i Barcelona, el mateix any crea la seua primera sessió de contes professional per a públic infantil, la primera de moltes més. Després d’aquesta etapa crea el seu propi

projecte: CONTACLOWN. Des de fa 24 anys recorre habitualment biblioteques, escoles, places o qualsevol espai interior o exterior, narrant contes.

—ESSÈNCIA

Essència es forma amb components desde la platja fins la muntanya de la província de Castelló per fer moure a la gent en els seus ritmes rock, pop i ska. Combinen els temes del seu disc “Diari del món” en versions de música en valencià per no poder deixar de ballar.

—VIA LLIURE

“Via Lliure és un grup de música que ve de l’Horta i la Safor. Va nàixer amb la intenció de crear un espai segur on expressar les seues idees musicalment. Amb el morat per bandera, creuen que la música és una eina de canvi social, i per això plasmen les seues inquietuds a les seues lletres amb missatges reivindicatius. A les seues cançons trobareu influències de diferents gèneres musicals com el rock, el pop, el reggae... tota una barreja del bagatge musical de les membres del grup”.

—CONTRACOP

Contracop és grup de rock nascut a les Terres de l’Ebre l’any 2008. Els uneix la passió per la música i la voluntat de defensar el nostre territori, la llengua i els valors a través de les cançons. Canten sobre la gent del camp, els problemes socials i la lluita contra la despoblació. Les seues lletres són reivindicatives i combatives, i pretenen conscienciar la gent sobre la importància de defensar el que és nostre. No només són un grup de música, sinó un projecte col·lectiu.

—ROBA ESTESA

Roba Estesa som una banda de fusió entre les músiques urbanes i festives, el rock, el folk, el pop... Comptem també amb Eiden Sánchez, intèrpret en llengua de signes catalana que participa activament en els directes. Amb una concepció molt clara d’espectacle global ens agrada pensar en la performatividad, la qualitat musical i la posada en escena per a convertir la cultura en un espai de transformació social.

—DJ XÚQUER

DJ Xúquer es mou amb determinació i força pel món de la música, amb ganes de demostrar que mai és tard per a posar-se en camí. I així, xino-xano, com qui no vol la cosa, mig “en serio”, va pegant canya per diferents llocs, repartint somriures, bon rotllo i música firaire i de proximitat.

—EFEDEME SOUND SYSTEM

És un projecte autogestionat creat artesanalment al Mas de Masianos, La Plana Alta, que promou la cultura reggae i sound system al País Valencià.

Més informació:

Apunts històrics.

El Directori Civil (1925-1930) · Part XI

Auge i caiguda de Jose Adolfo Veiga i Paradís

José Adolfo Veiga seria un d’eixos directors de Banda municipal que deixaria petjada. Li dedicarem unes línies, ja que ens aporta algunes notícies referents a la Banda d’aquella època molt interessants.

Pep Querol. Historiador

El càrrec de director de la Banda estava vacant, segons se desprèn de l’acord pres, segons l’Acta, de la Comissió Permanent del 31 de maig de 1927, moment que se convocava un concurs públic. El 5 de juliol, s’acordaria fer els exercicis al mateix Ajuntament, amb un tribunal, «presidido por [...] Manuel Gisbert Lecha, y formarán parte del mismo don Francisco Guarch Carceller, don Manuel Martí Gamundí, don Julián Gasulla Espada y don Manuel Ortí Allepuz». Però alguna cosa passaria amb aquesta convocatòria, ja que el 12 de juliol, s’acordaria fer la prova el 12 d’agost, però que «se celebre oposición en vez de concurso», amb el càrrec oficial de «Profesor de solfeo e instrumental y Director de la Banda municipal de Música». Era com si volgueren donar més categoria al càrrec, i de retruc a la Banda.

Però, aquest assumpte tindrà molts peròs, ja que, segons l’Acta de la Comissió Permanent del 16 d’agost, tindrien un xasco, «no se ha presentado ningún aspirante [...], durante el plazo marcado», així que declararien «desiertas las oposiciones convocadas». En aquesta Acta s’acordaria també pagar a la Banda «sesenta pesetas por cada vez que toque en público, o haya tocado por orden de la Alcaldía o por acuerdo de esta Corporación». Així, més endavant, s’acorda el pagament al depositari, Miguel Viñals, de 660 pessetes, «por las veces que ha tocado en público [...], durante el actual año hasta el día 25 del mes de Julio». Així, podem deduir, que en 7 mesos la Banda tocaria 11 vegades. La Banda no podia quedar-se sense director. L’11 d’octubre, se donaria compte de les gestions fetes per Manuel Gisbert, que oferiria la faena a un «músico mayor para la Banda municipal». Tot

sembla indicar que volien magnificar la Banda de Música, ja que qualifica la seua gestió com de «ofrecimiento valioso». I la veritat és que, a priori, així semblava. El 15 d’octubre de 1927, des de Budia (Guadalajara), Jose Adolfo Veiga (nascut el 1885 a Galícia) escrivia al secretari Ricardo Asensio, «recibí días pasados carta del Sr. 1er teniente de alcalde de esa ciudad en donde me dice que la Comisión Permanente de ese Ayuntamiento acordó concederme 3.000 pesetas de sueldo anual como director de la Banda Municipal de Música, a esa carta contesté inmediatamente agradeciendo y felicitando a la Corporación porque en ese acuerdo tomado hay, y yo soy el primero en ver, que quieren de veras tener una buena Banda de Música y desde luego aceptando yo complacido la dirección de dicha Banda: solamente poniendo como condición el que se me nombre con el caracter de inamovible y esto que a primera vista parece una exigencia un poco extemporanea, no lo es si se considera que para ocupar una plaza sin la condición de inamovilidad, no se arriesgará nadie a la empresa de levantar casa, que supone unos gastos grandes para ir a esa a ocupar un destino que estará a merced de quien le de la gana de dejarle cesante». Aquesta carta entra un poc en contradicció amb l’acord vist de l’11 d’octubre, ja que en aquell se determinava que aquesta incorporació seria «con caracter interino y provisional, puesto que habrá de celebrarse el oportuno concurso». Malgrat tot, l’Ajuntament no deixaria de perdre aquesta ocasió de tindre un director de Banda de cert prestigi. Veiga continua, «Yo al pedir eso, desearía que viesen en mi, el deseo de servir mi cometido, que es la creación de una banda magnífica que sea la envidia de la provincia,

Aquest Veiga seria nebot d’un compositor gallec de molt de renom, Pascual Veiga (1842-1906), considerat el pare del Rexurdimento Galego, a nivell musical.

Realment la seua arribada a Morella seria tot un èxit de gestió per les autoritats municipals morellanes, ja que aconseguirien un músic amb molta solvència.

sin que me embargue la preocupación de que mi destino no está a merced del mal humor de nadie. También le decía a ese señor que si me llevaban ahí para tener una música de pum, pum, chin, chin, que yo no iba, y si era propósito de ellos hacer una banda digna de la importancia del pueblo que contasen conmigo, pues por mi nombre, por mi historia musical me conviene que así sea, y desde luego prometo solemnemente hacerlo. Esto es en sistesis la contestación que le dí y que yo le hago conocer a V.». El sou era prou bo. En aquells anys el sou anual dels mestres (sense cap bonificació) era de 2.000 pessetes, i per dir un altre càrrec municipal, el conserge del nou escorxador cobrava al voltant de 1.000.

La qüestió del prestigi no és parlar per parlar. Aquest Veiga seria nebot d’un compositor gallec de molt de renom, Pascual Veiga (1842-1906), considerat el pare del Rexurdimento Galego, a nivell musical. Realment la seua arribada a Morella seria tot un èxit de gestió per les autoritats municipals morellanes, ja que aconseguirien un músic amb molta solvència. No en va se li atribueix, entre altres obres, l’himne regional gallec i la Rapsodia Galega. Però les coses no anirien com ells se pensaven.

La primera impressió que tindria Veiga de la Banda seria molt penosa, segons carta a Sebastià, l’11 de novembre, «al hacerme cargo de la dirección artística de la Banda Municipal de Música, la encontré en un estado tan deplorable que creo conveniente para el prestigio de todos, darla de baja, hasta tanto no se reorganice y se ponga a la altura del nivel moral y material de la Ciudad que la crea». Davant de l’estat lamentable de la Banda, ordenaria la compra de diversos instruments a l’empresa de Tarragona Pablo Ricomà, se-

gons diverses cartes d’aquest, com la del 5 de desembre de 1927, per exemple, on se gastarien 1.354,65 pessetes en diversos instruments i accessoris.

Malgrat de les males perspectives, la Banda milloraria molt, segons se desprèn de la notícia del Diario de Castellón, del 4 de gener de 1928, «El día 31 por la noche dio un concierto la Banda municipal [...], bajo la batuta de su nuevo y eminente director D. José A. Veiga y Paradís. No obstante el poco tiempo que la mencionada agrupación musical se halla bajo la acertada dirección del señor Veiga, el numeroso público que llenaba casi por completo la sala de nuestro coliseo, pudo apreciar los notables adelantos [...] han hecho los componentes de la banda. El pueblo morellano puede estar satisfecho de haber iniciado el resurgimiento de su Banda Municipal [...]. Felicitamos al nuevo director de la Banda municipal de Morella, por su acertada gestión, y le invitamos a continuar con el mismo entusiasmo en su difícil tarea...». La veritat és que la premsa castellonenca i valenciana parlaria meravelles de la seua gestió, ja que la Banda semblava pujar de nivell. Abans d’ell hi havia un director circumstancial, el morellà Enrique Ortí Moya, qui seria gratificat per la seua tasca prèvia amb 300 pessetes (Acta de la Permanent, del 13 de desembre de 1927), apart del sou ordinari, que no queda clar quin era. Pobre Ortí, li tocaria en dècades posteriors menjar-se futurs marrons. En aquell moment, l’Acadèmia de música se situaria en una sala, feta nova de trinca, segons l’Acta de la Comissió Permanent, del 20 de desembre de 1927, que consistiria en tombar un barandat d’un quarto «que dividen la entrada al Salón de Sesiones de esta Ayun-

tamiento constitucional y al Juzgado Municipal», en un espai que no acabo d’entendre on seria (Sala de Juntes?), però que no cal saber detalls per comprendre que allò, segons dies, seria un guirigall.

Tal com s’havia acordat prèviament a la contractació de Veiga, el 29 de febrer de 1928, se convocaria, segons l’Acta de la Permanent del dia, «oposición libre y pública» per proveir la plaça de Director, encara que sense data, cosa que no se com li sentaria al músic gallec. El 7 de març s’acordarien les bases, amb un Tribunal molt més tècnic que l’anterior, on destaquen el director de la Banda de Vinaròs; el de Benicarló; l’organista de Santa Maria, Francisco Guarch Carceller; i també el membre de la capella de música de Santa Maria, Enrique Carceller Centelles, entre alttres regidors.

Potser envalentonat per la bona acollida popular de la seua direcció, i la millora dels seus músics, proposaria participar en un concurs de Bandes, celebrat a Caste-

lló, el 7 i 8 de juliol de 1928, segons resa l’Acta de la Permanent del 26 de juny. El mateix Veiga, el 25 de juny, escriuria que això de participar en el concurs, «no es con la pretensión de traernos ninguno de los premios, mi finalidad, [...], es simplemente hacer acto de presencia y hacer todo lo posible para que la Ciudad de Morella esté dignamente representada». Com se sol dir, Veiga arrancaria com un cavall, però pararia com un burro. Els pocs testimonis que hi ha sobre aquest esdeveniment incideixen que l’aventura seria una debacle, inclús traumàtica, pel ridícul que farien. Aquesta etapa de Veiga acabaria en desastre, pel talant autoritari i estirat del músic gallec, que potser se pensava que dirigia la filharmònica de Berlí. Ràpidament s’erosionaria la relació entre ell i els seus músics, i de fet se compondria un romanç en honor d’ell, i no per lloar-lo precisament (veieu l’article de Domi Pastor a Au!, núm. 24, del 1990), «...Lo cierto es que el muy gallego/ se las da

Sexenni, Banda de Música baixant des de l’Elèctrica. Autor: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

de gran señor/ y no es más que un trasto inútil,/ que mejor le sentaría/ por batuta, un azadón...». La situació va arribar a tal punt que, a l’Acta de la Permanent del 6 de novembre del 1928, l’Ajuntament dissoldria la Banda municipal «desde este mismo instante», mantenint-se Veiga com a professor de solfeig i instruments. Tot aquell material musical que estava en mans dels músics, i que era propietat municipal, s’havia de tornar immediatament. El to de l’acord és d’enfado, i és molt probable que l’Ajuntament culpara als músics de tot el jaleo. I potser per això, segons l’Acta de la Permanent de l’11 de desembre, s’acordaria «la aprobación del Reglamento por el que habrá de regirse la Banda municipal». Però l’Ajuntament tenia un problema. El calendari anava avançant, i se necessitava música, així que el 21 de maig de 1929, segons Acta de la Permanent, «se proceda urgentemente a reorganizar la Banda [...]; y que más adelante se determine quien haya de

actuar interinamente de Director [...], más la retribución de uno y otra», això és, Veiga ni estava ni se l’esperava. De fet, el dia 6 d’abril, segons Acta plenària, se li acceptava la dimissió que havia presentat el 31 de març, des de Ribadavia (Ourense) de tots els seus càrrecs. Malgrat tot, el 22 del mateix mes, escrivia una carta amb el membret de «La Lira. Banda de Música de Ribadavia», on demanava al secretari Asensio algunes certificacions per poder presentar-se a nous concursos. El to era cordial entre els dos.

Finalment, segons l’Acta de la Permanent del 2 de juliol de 1929, seria nomenat director interí Ricardo Berenguer Mendibil, amb els mateixos emoluments i tasques que Veiga. Aquest director seria confirmat en propietat el 2 d’octubre, segons l’Acta de la Permanent, però no sense dificultats. Les oposicions s’havien fet a Castelló, per facilitar la participació (ací dalt no volia pujar ni el tato), el 19, 20 i 21 de setembre. Les havia guanyat un tal Pascual Asensio Ruano, però renunciaria, entrant de rebot Berenguer.

Per acabar amb Veiga farem un apunt de Memòria Històrica. Un bon exemple de què el Somatén era un cos amb un contingut ideològic ambigu, on entraven altres qüestions, podríem dir, més pragmàtiques. Segons Las Provincias, del 28 febrer 1928, el músic sol·licitaria l’ingrés a la institució. Algú podria pensar que seria un activista conservador-catòlic, cosa que explicaria el seu interès. Però, si prenem atenció a la seua trajectòria, podrem observar com seria depurat pel Franquisme. El comandant de la Guàrdia Civil de Muxia (La Corunya), el 24 de maig de 1943, escrivia sobre ell, «dicho individuo reside en esta localidad desde el mes de Marzo de 1942, es de mala conducta en su vida privada y en la pública está mal conceptuado, su ideología política según informes [...] estuvo afiliado a Izquierda Republicana [...], se duda de su ahesión a la Causa Nacional» (Galiciana Arquivo Dixital de Gallicia, de fàcil accés a la xarxa). Malgrat dels informes desfavorables no serien massa durs amb ell, ja que seria suspès només un any sense poder optar a dirigir cap Banda municipal, segons comunicat de l’alcalde d’aquell poble, el 26 de novembre.

La veritat, podria haver sigut pitjor. Segons podem observar amb el ziga-zaga que va fer aquest home, crec que era d’aquells que se van adaptant a les circumstàncies polítiques de cada moment. Un supervivent, vaja.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

PER OMPLIR LA BASSA DE SANTA ELENA

Agricultura destina 15 cubes d’aigua per als ramaders d’Ares

Ares rep 15 cisternes d’aigua a la bassa de Santa Elena per a proveir a les explotacions ramaderes que pateixen la sequera. L’alcalde d’Ares, José Luis Marqués, apunta com “en els últims dos mesos hem mantingut diferents contactes amb els tècnics d’Agricultura que sempre han mostrat interés i preocupació per la situació que viuen els ramaders d’Ares. Després d’aquests contactes aquest dilluns ha arri-

bat la primera cuba de les 15 previstes”. L’alcalde ha agraït el treball dels tècnics i la disposició de la Conselleria després de les demandes realitzades des de la localitat. Així mateix, des d’Agricultura s’ha comunicat al consistori que s’està treballant amb Tragsa perquè el proveïment d’aigua s’ajuste a les necessitats que puguen tindre les explotacions ramaderes necessitades. A Ares el poble ja es proveeix amb cister-

BAYOY I TUCA CONQUISTEN FRANÇA. El pastor d’Ares, Julio Bayot i la seua gossa Tuca vencen en l’edició 39 del concurs de gossos de rabera de Chiens de Berger en Osseja (França), celebrat el diumenge 21 de juliol amb 11 pastors de França, Balears, Catalunya, Navarra i Comunitat Valenciana i més de 800 espectadors. El segon classificat ha sigut Michele Atxeritogaray, de França i el tercer Thierry Le Morzadec, també francés.

Els preus.

Patrocina

Els preus del Porcí.

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

18/07/2024

1,836 €/kg (puja 0,004 €)

1,848 €/kg (puja 0,004 €)

Setmana 29 del 15/07 al 21/07

sense cotització

95,50 €/garrí (sense variació)

18/07/2024

57 €/garrí (baixa 5 €)

China (Min. Agricultura) Del 8 al 14 de juliol

Porc viu 2,34 €/kg (baixa 0,05 €)

Garrí (Lechón) 5,54 €/kg (baixa 0,06 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 17-07-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

5,44 €/kg (baixa 0,01 €)

5,53 €/kg (sense variació)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 17-07-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,22 €/kg (sense variació) 4,00 €/kg (baixa 0,08 €)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 18-07-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,42 €/kg (sense variació) 1,43 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 16-07-24

Conill (Pes viu) 2,35 €/kg (sense variació)

Conill (Pes viu) 2,20 €/kg (sense variació) (Loncun) 18-07-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

18,8 / 30,5

15,0 / 30,5

17,3 / 32,3

16,1 / 34,3

19,0 / 36,7

16,5 / 34,1

18,4 / 33,7

17,5 / 33,5

16,3 / 31,8

16,7 / 34,1

20,3 / 29,8

17,8 / 33,1

D23,7 / 34,7

19,7 / 32,9

22,1 / 33,3

21,8 / 36,4

21,7 / 37,6

22,3 / 34,7

23,9 / 34,7

20,6 / 35,1

18,9 / 35,8

22,1 / 35,7

24,8 / 31,1

21,9 / 33,6

24,4 / 33,9

18,4 / 35,2

20,5 / 34,8

15,7 / 37,2

17,8 / 37,3

16,3 / 36,6

23,9 / 34,7

20,8 / 35,7

15,9 / 33,7

18,0 / 36,5

25,1 / 31,8

20,8 / 34,6

15,8 / 26,6

15,2 / 28,3

15,5 / 28,6

17,7 / 27,8

18,1 / 28,4

16,3 / 28,4

13,4 / 27,4

16,6 / 25,7

19,4 / 29,4

16,9 / 27,4

13,4 / 26,3

15,2 / 27,8

12,2 / 29,7

10,4 / 31,6 11,6 / 29,3 11,4 / 31,3 9,8 / 32,3 10,7 / 27,1 9,9 / 29,9 9,4 / 29,7 12,8 / 32,5 10,4 / 30,9 10,1 / 27,0

11,2 / 29,9

18,7 / 34,3

13,8 / 32,5

17,1 / 33,6

13,1 / 36,1

12,3 / 37,1

16,0 / 34,9

19,2 / 34,9

14,2 / 35,6

14,9 / 35,1 14,9 / 35,1

20,4 / 31,6 15,7 / 34,4

22,2 / 33,3

17,5 / 32,5

20,1 / 33,9

16,0 / 36,8

15,4 / 38,1

19,1 / 35,3

23,6 / 36,6

16,4 / 35,5

17,1 / 35,1

17,8 / 36,3

23,7 / 30,9

18,3 / 32,9

“A darrers de juliol, una hora menys de sol”

esprés d’una calor sufocant des de dimecres fins dissabte, les temperatures a la comarca dels Ports es van normalitzar de forma destacada en les jornades de diumenge i dilluns.

L’entrada del vent de Nord-oest (cerç) va contribuir de forma destacada en aquest fet, després de dies molt calorosos amb vents que arribaven des de la mar Mediterrània i sobretot, des del continent africà. De fet diumenge, cap observatori meteorològic de la comarca dels Ports arribava als 30 graus després de jornades en les que els 35, 36 o fins i tot a Sorita 37 graus marcaren la tònica en de l’oratge en el primer episodi important de calor de l’estiu 2024.

I és que realment diumenge i dilluns han estat una treva de les altes temperatures que tornaven de nou a partir de dimarts i que s’espera continuen altes als propers dies.

Tram central de la setmana amb dies com dimecres o dijous en els que hem tornat als valors anteriorment esmentats referents a la passada setmana.

Novament els vents provinents del Sud-est (Xaloc) han agafat el protagonisme aquesta setmana i de nou el mercuri s’ha situat a molts punts de la comarca al voltant dels 35 graus. A Sorita novament s’arribava als 37 graus. Nits tropicals també a molts dels pobles de la comarca com Morella, Cinctorres, Olocau o Castellfort, que comptava dimecres amb una temperatura mínima de 23,7 graus.

Des d’aquest dijous fins a diumenge poden baixar un poc els termòmetres però continuarà fent calor i tot indica que la propera setmana tornarà de nou la calor intensa a la comarca dels Ports. Precipitacions en forma de pluja, novament 0 litres.

Panorama canicular

La predicció de Lorenzo Boix.

Iés que acomiadarem el mes de juliol com correspon per a les dates, amb calor i temperatures altes en un cap de setmana d’Aplec en el qual les mínimes rondaran els 18-22 graus i les màximes els 30-35 depenent d’altures i de cotes.

És probable que la primera part de la setmana vinent (i veurem si no tota) tinguem un episodi de calor un poc més intens, amb valors de temperatures mínimes a partir de dilluns que serien superiors als graus en quasi bé tots els nostres pobles, quedant entre els 22-25. Les màximes, almenys fins dimecres-dijous, rondarien els 33-37 graus, podent tocar els quaranta en zones fondes. Excepte alguna nuvolada de calor que pugue créixer, tocarà esperar un poc més per a veure tronades i temps més inestable.

Paciència, coneixement amb el foc i a guardar-se tot el possible.

El sol i les altes temperatures han deixat màximes molt altes arreu de la comarca dels Ports. JUAN ANT. QUEROL