Morella “perd enguany més de 20.000€ del Fons Forestal”
“Suposa més del 20% dels recursos atorgats a Morella i es suma als 40.000 euros l’any passat”, que ja va denunciar el PSPV
És una subvenció finançada al 100% per la Generalitat, “que possibilita invertir en millores forestals”, recorda Joel Pascual
El camp no té un relleu generacional
Des de l’any 2021 no es publica la convocatòria d’ajudes per a la primera instal·lació de llauradors i ramaders joves
Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana
OP FEST
Vota per Paula, Rosío o Laura
Són les candidates de nord · la televisió comarcal al programa musical de la Xarxa
“La basura de Morella i l’oratòria de Jesús Lecha”
Conxa Rodríguez. Des de l’autoexili.
Pàgina 4. Opinió
Guillermina i Basilio, dos enamorats de Xiva
PER JORDI SEBASTIÀ I GALÍ
Pàgines 16 i 17. El Notícies de perfil.
Pàgines 18 i 19. Especial.
LA MAREDEDEU TORNA A VALLIVANA. Al portal de Sant Miguel, va ser el jove Manuel d’Antonio Arribas l’encarregat de pronunciar les paraules de comiat en nom de tots els morellans a la patrona, que no tornarà al poble fins a l’any 2030. AJUNTAMENT DE MORELLA.
Setmanari d’informació comarcal
El tema de la setmana.
7,4 milions d’euros contra el despoblament
El Consell assegura que s’incrementa en un 58 % les ajudes per a frenar la despoblació, que rebran 190 localitats valencianes en risc
La Generalitat ha reforçat el Fons de Cooperació Municipal contra el Despoblament, dedicant més recursos i ampliant el seu abast a un major nombre de municipis. En aquest sentit, el Consell destinarà 7.406.035 euros a un total de 190 municipis en risc de despoblament repartits pel territori valencià. Així, els recursos destinats a través del Fons de Cooperació per a la Lluita contra el Despoblament augmenten un 58,23 % en relació amb l’exercici anterior.
La Comissió de seguiment del Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana ha comptat amb la participació de les diputacions d’Alacant, Castelló i València, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i representants de l’administració valenciana. En aquesta sessió s’ha presentat la proposta de distribució del Fons contra el Despoblament per a l’exercici 2024.
Amb aquest impuls al fons, el Consell busca “combatre de manera més efectiva la despoblació a la Comunitat Valenciana, revitalitzant les zones rurals i oferint noves oportunitats a les 98.515 persones que resideixen en aquests municipis”.
En concret, se’n podran beneficiar 11.735 alacantins de 32 poblacions, 36.780 castellonencs de 88 localitats i un total de 50.000 valencians en 32 municipis, tots ells en risc de despoblament.
“Estem proporcionant un alleujament financer immediat i invertint en el futur dels nostres municipis en risc de despoblació”
Se’n podran beneficiar 36.780 castellonencs de 88 localitats, gran part d’ells de les comarques dels Ports i l’Alt Maestrat
El director general d’Administració Local, José Antonio Redorat, ha explicat que “la Generalitat continua demostrant així el seu compromís amb un futur pròsper i equilibrat per a tots els valencians i valencianes”.
A més, Redorat ha afegit que “amb aquest important augment de fons, no sols estem proporcionant un alleujament financer immediat, sinó que també estem invertint en el futur dels nostres municipis en risc de despoblament. És fonamental que aquestes comunitats puguen desenvolupar-se i prosperar, assegurant així
l’equilibri territorial i social en la nostra Comunitat.”
També ha destacat que “és essencial continuar treballant de manera coordinada, sumant recursos, perquè els municipis del territori valencià en risc de despoblament puguen mantindre activa la seua economia, garantint que els valencians i valencianes que hi resideixen tinguen les mateixes oportunitats i drets.”
El passat mes de setembre, el Govern valencià va aprovar el decret que desenvolupa el Fons de Cooperació Municipal contra el Despoblament, amb l’objectiu que els
municipis en risc de despoblament que accediren a les línies específiques de finançament foren aquells que més ho necessitaren.
El nou text normatiu introdueix una regulació actualitzada dels indicadors i criteris per a determinar els municipis que poden accedir al fons. En aquest sentit, s’han millorat els factors de zonificació del risc de despoblament, ampliant així els supòsits de compliment dels indicadors, de manera que s’incrementa el nombre de municipis beneficiaris.
La línia de suport als municipis en risc de despoblament estableix la despoblació com un criteri complementari d’assignació del Fons de Cooperació Municipal, la qual cosa garanteix la suficiència financera dels municipis afectats i reforça la seua autonomia local, basant-se en el principi de subsidiarietat.
El pressupost destinat als municipis en risc de despoblament es distribueix assignant una quantitat fixa a cadascun d’ells, mentre que l’import restant del fons es repartirà segons el nombre d’habitants.
Així mateix, el text normatiu permet la participació de les diputacions de Castelló, València i Alacant com a entitats locals de la Comunitat Valenciana, perquè puguen contribuir amb aportacions dineràries a través dels seus pressupostos anuals, en aquesta línia específica del Fons de Cooperació Municipal.
Una imatge aèria de Castell de Cabres.
Serà Notícia
XARXA VIVES. Del 24 al 27 d’octubre, té lloc la 24a Trobada del Voluntariat Lingüístic de les universitats de la Xarxa Vives. En aquesta ocasió serà a Vilafranca. Els ob-
jectius d’aquesta trobada són impulsar la formació del Voluntariat Lingüístic universitari, dinamitzar-lo i enfortir els vincles entre els participants.
El PSPV de Morella lamenta la pèrdua de més de 20.000€ del Fons Forestal este 2024
“Suposa més del 20% dels recursos atorgats a Morella” i es suma “a la pèrdua l’any passat”, que ja va denunciar el PSPV de Morella, “de més de 40.000 euros”
Morella compta amb uns dels termes més extensos de la Comunitat Valenciana, així com una de les majors masses forestals. “Això fa que, gràcies a la posada en marxa del Fons Forestal amb la Generalitat Valenciana presidida per Ximo Puig, compte anualment amb un important subvenció per invertir en millores en els monts, camins i altra infraestructura forestal”, apunten des del PSPV de Morella. Però “malauradament”, un any més, “degut a la mala gestió que s’està fent pels actuals governs au-
Esta és una subvenció finançada al 100% per la Generalitat, “creada en el seu moment pel govern de Ximo Puig, i que possibilita invertir en millores forestals”
tonòmics i municipals, s’estan perdent gran part d’eixos recursos que li pertoquen i han sigut atorgats a Morella”.
Des del PSPV Morella es lamenta que en este 2024, “i tal com va tindre que admetre a més el propi alcalde d’independents per Morella al ple ordinari”, seran més de 20.000€ els perduts i que no s’han invertit i justificat el passat 15 d’octubre, quan finalitzava el termini per traslladar la documentació a Conselleria.
La Generalitat Valenciana presidida per Carlos Mazón, segons els
socialistes, “degut al retard i mala planificació amb la gestió d’este Fons, esta provocant que fins i tot molts municipis renuncien i altres tinguen importants dificultats, com el de Morella”, per invertir-ho tot.
“Si el fet d’este 2024 ja és prou negatiu”, cal recordar que “l’any passat, amb una situació que el PSPV Morella va denunciar des del primers moment, ja van ser més de 40.000€ els no invertits, suposant una pèrdua de més del 30% del que li pertocava a Morella. Veiem que per part del govern muni-
“Degut a la mala gestió que s’està fent pels actuals governs autonòmics i municipals, s’estan perdent gran part d’eixos recursos que li pertoquen i han sigut atorgats a Morella”.
cipal, sense traure responsabilitat a la Generalitat Valenciana, s’han tornat a caure en molts d’errors de falta de planificació i agilitat perquè això no es produirà de nou, en una subvenció que a més és al 100%. Dels 113. 446, 62€ atorgats a Morella s’han justificat aproximadament 89.000€, suposant una pèrdua de més del 21%”.
El regidor socialista, Joel Pascual, insisteix que “l’any passat ja vam denunciar la mala gestió del fons forestal i la pèrdua de més de 40.000€ per part del govern municipal i enguany veiem com novament es perden gran part dels recursos”. A Morella, continua explicant Pascual, “tenim uns dels termes més grans de la comunitat i amb més massa forestal. Estos recursos són fonamentals i no podem compartir que estiga succeint perdre esta gran quantitat d’inversions ja concedides per a Morella i que entre els dos anys suposen perdre més de 60.000€. Una llàstima amb tot el treball que es podria haver fet amb eixos diners’’.
L’ANY 2021 NO ES PUBLICA LA CONVOCATÒRIA D’AJUDES PER A LA PRIMERA INSTAL·LACIÓ DE LLAURADORS I RAMADERS JOVES
El camp no té relleu generacional
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que les dades d’envelliment de la població agrària de la Comunitat Valenciana són esgarrifoses i malgrat això la Conselleria d’Agricultura porta des de 2021 sense publicar la convocatòria d’ajudes per a la primera instal·lació de llauradors i ramaders joves. En aquest sentit, segons les últimes xifres disponibles, que corresponen al cens agrari de 2020, més de la meitat dels llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana tenen més de 65 anys i només el 2% d’aquests tenen menys de 34 anys. En els últims onze anys, els menors de 34 anys han descendit un 18%, mentre que els majors de
Així ho denuncia
La Unió Llauradora i Ramadera.
65 anys s’han mantingut igual.
Des de fa més d’un any que l’organització ha reclamat aquestes ajudes, primer a l’equip de Vox i ara ja posteriorment al del PP, sense que fins a la data hi haja hagut resposta. En aquest període de la nova PAC no s’ha tramitat així l’Ordre de bases reguladora d’una ajuda clau per al relleu generacional, quan en l’anterior període es van aprovar fins a tres convocatòries. A més, quedarien únicament tres anys per a finalitzar aquest període.
L’1 de gener de 2023 va entrar en vigor gran part del contingut del paquet legislatiu del Pla Estratègic de la PAC, iniciant així la tramita-
ció de les corresponents ordres de bases reguladores i les posteriors convocatòries d’ajudes, especialment quant a les intervencions vinculades al Programa de Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana (PDR).
Durant aquests quasi dos anys, LA UNIÓ ha experimentat una creixent demanda tant de joves amb la intenció d’incorporar-se al sector agrari com de professionals establits que volen realitzar inversions per a millorar les seues explotacions. També s’ha notat un augment de l’interés de persones provinents altres sectors econòmics que volen instal·lar-se en el sector agrari. Tots ells esperen la
publicació de les ajudes per a la primera incorporació de joves/ nous llauradors i per a les inversions en explotacions agràries. Al desembre del passat any, LA UNIÓ va sol·licitar informació sobre la tramitació d’aquestes ajudes i la resposta, referent a les ajudes per a la primera instal·lació de joves, va ser que s’esperava disposar d’un esborrany de la nova ordre al gener, el qual havia de ser consensuat amb les organitzacions professionals, circumstància que no va succeir.
La veritat és que pese al progressiu envelliment del camp valencià no s’aposta de manera decidida per la incorporació de joves.
Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Ana Sánchez
Depòsit Legal: CS-101-1996
Amb el suport de:
La basura de Morella i l’oratòria de Jesús Lecha
Conxa Rodríguez. Des de l’autoexili.
La meua debilitat: Escoltar els plens de l’Ajuntament de Morella; després, no resistir la temptació d’analitzar-los ací. La meua intriga ara: ¿Quina bandera il·legal penja en un balcó d’Hortells? ¿Com ha crescut la figuera del carrer Zaporta? A estos temes els hi dediquen poc temps. No han identificat la bandera; la figuera és un perill i una gorrinà que empastife el carrer. El que s’emporta temps dels plens és la polarització entre PP i PSOE. Els independents tenen avantatja perquè no han de respondre a major organització que quatre veus, i la candidatura, però això genera altres inconvenients. El ple d’octubre ha durat tres hores, l’anterior cinc. Una bona part del temps l’han ocupat dos temes: el col·lapse, segons el PSOE, o el retard per culpa de Ximo Puig, segons el PP, de la tramitació de llicències d’obres; i l’increment de la taxa de la basura i reciclatge. Els dos assumptes s’han extrapolat fins al ridícul. El regidor Jesús Lecha, en el to didàctic habitual se remunta als trenta anys de govern socialista, ho contextualitza en la política autonòmica present i passada, en l’estatal, apocalíptica en Pedro Sánchez, i en l’europea en frases com “Espanya és l’únic país que fa això o allò”. Els monòlegs dirigits a Rhamsés són repetitius: ¿Sap vostè tal cosa? Pos li dic jo; i encara li dic més, i més...; ¿sap vostè que això és una recomanació europea? R-e-c-o-m-a-n-a-c-i-ó; pos li dic jo; i encara li dic més... Ni Emilio Castelar, dels millors oradors de la història d’Espanya, obria i tancava interrogants al ritme que ho fa Lecha. Pel que fa a la taxa de deixalles ningú ha dit el que interessa: ¿quant pagarem a partir de quan? Però Lecha ha col.locat l’increment desconegut en el sac de la pressió fiscal de Pedro Sánchez i ha demanat una taxa proporcional dient que no poden pagar igual “una pensió no contributiva que una de 2.700 euros”. Un regidor del PP fent de Floro, això sí que és nou en política. El PP, que no té ningú en tota Espanya per fer preguntes a Carlos
Cuerpo Caballero (quins cognoms li han tocat), pot enviar a Lecha a resoldre la taxa de la basura amb el ministre d’Economia, àmbit important per a tots els espanyols. ¿Perquè es queixe el ministre de què l’oposició no li pregunte mai res? Ara soc jo la que extrapolo. Lecha no ha fet curt en sol·licitar a l’Ajuntament que demane a Pedro Sánchez canvis en la legislació per a què Morella pugue posar la taxa de basures i reciclatge que vullgue i com vullgue. I entremig de la xarra tola ha tornat a eixir, per part del PSOE, que la carretera és d’ells, com diu el PP, l’hospital de Vinaròs és d’ells. ¿I els diners de qui són?
El ple d’octubre ha coincidit en la condemna a Eduardo Zaplana a deu anys de presó. Ara se li pot dir criminal o convicte sense insultar. Qui va dir “estoy en política para forrarme”, ho ha aconseguit. Pel camí, recordo, va presidir un sexenni l’entrada de la Verge de Vallivana al pla de l’Estudi. El ple anterior va coincidir en el pacte de Serafín Castellano amb la Fiscalia per baixar la pena de presó de 23 a 2 anys a canvi de reconèixer la corrupció en el “cartel del fuego” (feien negoci en incendis).
Potser els socialistes, que no van sostovar el “cartel del fuego”, tampoc s’han fet ressò de la condemna a Zaplana perquè ara tenen el “cas Koldo” que implica a l’exministre José Luis Ábalos (expulsat del PSOE; al PP no expulsen ni a convictes). Tota la corrupció s’ha de condemnar; en quantitat van 14 a 1, el nombre de polítics convictes i empresonats des de 2000, identificats en l’article previ d’anàlisis política. El PP guanya, com diuen a Morella, per sabatera. Si Ábalos acaba a la presó, amb les causes pendents de càrrecs del PP, inclosos ministres, el marcador pot quedar una vintena a dos. Ni la corrupció (tota condemnable) és tota igual ni els polítics i els partits són iguals. És cridaner el que passa ara al PP. Els tractes d’Isabel Diaz Ayuso amb el seu germà van sacrificar a Pablo Casado, que anava a netejar el partit de corrupció; el tractes del novio
El ple d’octubre ha durat tres hores, l’anterior cinc.
Una bona part del temps l’han ocupat dos temes: la tramitació de llicències d’obres i l’increment de la taxa de la basura i reciclatge.
d’Ayuso amb la Fiscalia, per defraudar 350.000 euros a Hisenda, questionen ara a Alberto Nuñez Feijóo. ¿Qui mana al PP?
Mentre la jefa es prepara per desbancar a Pedro Sánchez, la dreta política, alguns jutges i alguns mitjans de comunicació li llauren el camí; busquen algun delicte tipificat per atribuir a Begoña Gómez, obren per tercera vegada el cas contra Mónica Oltra sense noves proves, arxiven més de vint querelles que han matat políticament a Podemos i Sumar, tenen a l’empresa d’esta revista en standby fins les pròximes eleccions, i Koldo els ha donat el regal de Nadal en avançament.
En el ple de l’Ajuntament de Morella de novembre més val que anuncien la xifra exacta que haurem de pagar per basura i reciclatge, que atenguen les llicències d’obres, que expliquen quina bandera il·legal penja en un balcó d’Hortells, qui pot aprofitar les figues de Zaporta per fer un braç de gitano, com arreglaran la reixa perillosa del carrer la Sabateria o la filtració d’aigua a la costa de casa el Tretze. I si tenen ganes d’extrapolar, ho poden fer tots en un exercici d’aprenentatge: ¿En quin país d’Europa s’ha judicialitzat la política com a Espanya?
P.D. Com en un altre article me mostrava en contra dels insults, vull aclarir el següent: Criminal és qui ha comes un delicte, fiscal o d’altre tipus, declarat per un jutge. Per tant, a Eduardo Zaplana o Serafín Castellano se’ls pot dir criminals sense insultar-los. Al nòvio d’Ayuso no se li pot dir convicte perquè no l’han jutjat, però sí delinquent confès. A Begoña Gómez o a José Luis Ábalos, en canvi, de moment, dir-los criminals és insultar-los.
Setmanari d’informació comarcal
Poble a poble.
PLENARI PROVINCIAL. La Diputació Provincial va celebrar el ple ordinari d’octubre. L’augment de la taxa de basures va ser un dels temes més destacats del debat. Es van aprovar també, encara que segons l’oposició amb retard, ajudes per a la millora de les senyals de repetidors en municipis menuts, així com a ONGs que treballen en la província. En el torn de precs i preguntes el diputat Rhamsés Ripollés, es va interessar per com la Diputació solventaria l’error en la publicació de les ajudes al sexenni de morella, perquè tal com estan redactades deixen fora als gremis.
REPOSTAR
A OLOCAU. Posar gasoli na o carregar el cotxe elèctric ja és possible a Olocau del Rei. Després d’anys d’espera per permisos i assegurances i d’haver acabat l’obra fa un anys es disposa ja de benzinera 24 hores. Una bona notícia per als veïns que abans havien de fer un trajecte d’uns 20 quilòmetres per omplir el dipòsit.
L’alcalde, Sergio Guillén, ha celebrat la posada en marxa de la benzinera. Un servei bàsic per als veïns, ja que els punts d’abastiment més pròxims eren Cantavella a uns 21 minuts de trajecte o Forcall a uns 22 minuts. Tanmateix, des de l’ajuntament confien que el fet de tenir aquest servei els permeta rebre més visitants. A més, Guillén ha incidit en que s’ha creat un nou lloc de treball per a un veí d’Olocau.
La basura es queda damunt la taula
“EL QUE ACABE D’EXPLICAR EL REGIDOR NO ÉS EL QUE S’APROVA EN AQUEST PUNT”, ES QUEIXA L’OPOSICIÓ SOBRE LA RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES
El ple d’octubre de l’Ajuntament de Morella portava a aprovació l’acceptació del reglament per a la prestació del servei de gestió de recollida de residus, el reconeixement extrajudicial de crèdits de l’escola de música i la declaració institucional del Dia Internacional de les dones que viuen i treballen en el entorn rural. Respecte a la ratificació de la resolució d’alcaldia per a sol·licitar l’acceptació del reglament per a la prestació del servei de recollida de residus, finalment es va deixar per a un altre plenari perquè faltava la documentació. En aquest punt, el regidor Javier Amela, va explicar el canvi al sistema de recollida porta a porta, però des del grup socialista i el grup popular van cridar l’atenció a l’equip de govern perquè no
s’estava explicant el que s’anava a votar en aquest plenari, i a més no s’aportava la documentació corresponent. El regidor de serveis Javier Amela “ha explicat que el porta a porta seria per tot el casc urbà de Morella, i després hi haurien 13 illes que estarien a la Fàbrica Giner, l’Hostal Nou, el polígon, la Masia Querol, Vallivana, Herbeset… estem baix el paraigües de la Diputació, açò és una ordre que ve d’Europa i ara de moment estem seguint els passos”. El portaveu del grup socialista, Rhamsés Ripollés ha expressat que la Diputació sol·licitava una documentació que hauria d’estar enviada: “Ni la documentació està tota, ni el que acabe d’explicar el regidor és el que s’aprove en este punt“. Per la seua part, el regidor
Durant el ple ordinari d’octubre també s’aprovava la declaració institucional del Dia de la dona que viu i treballa al món rural.
S’ENDERROCA L’ESCORXADOR DE TORTOSA. Ja s’està fent enderroc de la part exterior de l’escorxador que va quedar greument afectat per l’incendi del passat 5 de febrer. Des del principi, l’Ajuntament de Tortosa va buscar solucions per als usuaris que es van trobar sense poder fer la seua activitat diària i, per tant, amb una afectació negativa per als seus negocis. Han recordat com, en un primer moment, es va arribar a un acord amb l’escorxador de Morella, amb el qual s’ha estat treballant durant quatre mesos. Les dificultats amb els horaris de l’escorxador de Mo-
RECLAM. La Universitat Jaume I ha presentat la Mostra d'Arts Escèniques Reclam que ja arriba a la seva 32a edició. La programació preparada manté la filosofia d'exposar des de l'escenari temes d'actualitat que alimenten la capacitat reflexiva de l'espectador. El certamen se celebrarà entre els dies 25 d'octubre i l'1 de desembre. En total s'han programat 44 obres teatrals en 10 municipis de la província, entre ells Vilafranca, que un any més serà una de les seus d'aquest festival.
del grup popular, Jesús Lecha, ha coincidit en els socialistes: “Efectivament no té res a veure, és més, en la convocatòria se fa referència a una sèrie d’annexes que no estan“.
Així, el punt ha quedat sobre la taula per ser tractat amb la documentació pertinent en el pròxim ple. Des del grup socialista s’aprofitava per a demanar a l’alcaldia que no “s’abuse de governar per decret”. Demanaven que abans d’aprovar per decret, si hi ha temps, com és el cas, que es passe per plenari, i no només la ratificació quan ja està tot aprovat. En el següent punt, esmenades un parell d’errades en la redacció, s’aprovava per unanimitat el reconeixement extrajudicial de crèdits per a l’escola de música. Sumaven en aquest cas les diferents factures que s’assumien uns 4000 euros. En aquest sentit, l’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha afirmat: “Són factures que en to tal sumen 3996,26 euros”.
A continuació, també per unanimi -
rella, i dels veterinaris d’aquella zona, han obligat a cercar una altra destinació i, actualment, s’està treballant amb l’escorxador de Borriana.“Agraïm molt sincerament l’ajuda i la implicació dels dos escorxadors, Morella i Borriana, durant tot el temps que han donat i seguiran, de moment, donant servei als productors tortosins”, ha expressat l’alcalde. L’alcalde de Tortosa ha explicat que, “un cop licitada l’obra i el projecte executiu preveiem que el nou escorxador podrà posar-se en funcionament durant el primer semestre de 2026“.
tat, s’ha aprovat la declaració institucional del Dia de la Dona que viu i treballa en el món rural i quina commemoració va ser el passat 15 d’octubre. La regidora d’igualtat, Ruth Martínez, va explicar l’acció que en aquest motiu ha dut a terme l’ajuntament i ha posat en valor la iniciativa que va començar la regidora Ana Belén Soro. Des de l’oposició, Mari Carmen Escuder, del grup socialista, ha agraït el vídeo que ha creat l’ajuntament per reivindicar el paper de la dona rural. També ho ha fet Jesús Ortí des del grup popular posant en valor les dones treballadores i emprenedores de la comarca. En la part resolutiva, també es va aprovar la moció presentada pel grup socialista per a exigir solucions a la paralització de la delegació de Cultura i Patrimoni a Castelló en la concessió d’autoritzacions de projectes de rehabilitació de vivendes. Segons apunta la moció, només en el cas de Morella hi ha projectes que sumen milió i mig d’euros parats i a l’espera de permisos de Cultura.La moció es va aprovar amb els vots a favor de l’equip de govern i el grup socialista, el Partit Popular va votar en contra.
“EN MOVIMENT”. El programa de la Unitat d’Activitat i Exercici Físic (UAEF) de la Mancomunitat Comarcal Els Ports ha superat ja els 50 usuaris. A més, la xifra de persones que es beneficien d’aquesta activitat continua augmentant diàriament. Actualment, el programa té actius cinc grups de classes dirigides d’exercici físic, amb la supervisió d’un coordinador, preparador físic i personal sanitari, i sessions dues vegades per setmana, dels quals dues es fan a Vilafranca, altres dues a Forcall i un Morella.
Breus.
PLENARI PROVINCIAL. La Diputació Provincial va celebrar el ple ordinari d’octubre. L’augment de la taxa de basures va ser un dels temes més destacats del debat. Es van aprovar també, encara que segons l’oposició amb retard, ajudes per a la millora de les senyals de repetidors en municipis menuts, així com a ONGs que treballen en la província. En el torn de precs i preguntes el diputat Rhamsés Ripollés, es va interessar per com la Diputació solventaria l’error en la publicació de les ajudes al sexenni de morella, perquè tal com estan redactades deixen fora als gremis.
TROBADA TURÍSTICA. Representants del sector turístic de la comarca es reuneixen al CdT Morella - els Ports per analitzar la Gestió turística de la comarca i abordar els
REPOSTAR A OLOCAU. Posar gasolina o carregar el cotxe elèctric ja és possible a Olocau del Rei. Després d’anys d’espera per permisos i assegurances i d’haver acabat l’obra fa un anys es disposa ja de benzinera 24 hores. Una bona notícia per als veïns que abans havien de fer un trajecte d’uns 20 quilòmetres per omplir el dipòsit. L’alcalde d’Olocau del Rei, Sergio Guillén, ha celebrat la posada en marxa de la benzinera. Un ser-
LA
MATA HAVIA PREVIST UNA JORNADA TAURINA PEL 23 DE NOVEMBRE, QUE PEL MOMENT ESTÀ EN L’AIRE
Bous al frontó, sí o no?
La polèmica de si La Mata podrà fer bous el pròxim 23 de novembre o no, ha generat divisió a la localitat després que l’associació taurina, creada recentment, haja denunciat que l’Ajuntament no els vol autoritzar l’ús dels espais públics per a l’esdeveniment. Cristina Castel, secretària de l’associació taurina ACT La Mata, explica que l’any passat la comissió va intentar i tampoc ho van aconseguir pel que van demanar una reunió amb l’Ajuntament. No obstant això, els encontres no van servir de molt. “Ens van dir que si volíem més bous a La Mata havíem de crear una associació, el que no esperaven és que ho faríem en una
setmana”, remarca Cristina. Ara amb l’agrupació creada i tota la documentació necessària s’han trobat que l’Ajuntament diu que “bous al poli no” i “als carrers tampoc perquè pot crear confrontacions”. Des de ACT La Mata, diuen que el lloc compleix amb tots els requisits per a poder dur endavant l’esdeveniment i que és només es tracta de “taurins i antitaurins”. No entén per què les altres associacions sí que poden fer ús dels espais públics, però la seua no quan “recordem que els bous també són cultura”.
Tanmateix, des de l’associació confien que el consistori canvie d’opinió o els ajude a buscar una solució, ja que sense el seu permís no poden aconseguir els permisos i assegurances necessàries per a dur endavant els festejos. “Nosaltres no busquem confrontacions només demanen” insisteix Cristina. Ara mateix, els actes programats per al 23 de novembre estan paralitzats a l’espera de rebre el vistiplau de l’Ajuntament. En cas de no ser així o no tindre les assegurances per falta de temps es traslladaria al 30 de novembre i si tampoc pot ser “açò no es para, hi ha més mesos
PATRIMONI TÈXTIL. El projecte AVAN04 és una iniciativa que busca replantejar la concepció del patrimoni cultural. Aquest ha arribat a Vilafranca amb una proposta participativa. Sota el lema “Despatrimonializar el Patrimoni”, el projecte convida el públic a reflexionar sobre la manera d’entendre el nostre passat.
El dijous 7 de novembre, Vilafranca acollirà una sèrie d’activitats. La jornada començarà amb un passeig nocturn guiat per Silvia Miralles i Javier Soligó, titulat “On la llum arribe”. Després, tindrà lloc la inauguració del projecte “Final de Carrera” de Jordi Mitjà, que convida a reflexionar sobre la fàbrica Marie Claire i la despatrimonialització d’aquesta icona industrial.
La iniciativa AVAN04 demostra que la despatrimonialització és una eina per a construir narratives més inclusives i plurals sobre el passat. Aquest projecte obri la porta a noves maneres d’entendre i relacionar-nos amb el nostre entorn.
reptes i problemes del sector. A la cita hi van participar una trentena de persones d’empreses i personal tècnic per posar en comú les seues experiències i propostes.
vei bàsic per als veïns, ja que els punts d’abastiment més pròxims eren Cantavella a uns 21 minuts de trajecte o Forcall a uns 22 minuts. Tanmateix, des de l’ajuntament confien que el fet de tenir aquest servei els permeta rebre més visitants.
A més, Guillén ha incidit en que s’ha creat un nou lloc de treball per a un veí d’Olocau que “no és jornada completa, però sí són unes hores per a fer diversos serveis”.
RECLAM. La Universitat Jaume I ha presentat la Mostra d'Arts Escèniques Reclam que ja arriba a la seva 32a edició. La programació preparada manté la filosofia d'exposar des de l'escenari temes d'actualitat que alimenten la capacitat reflexiva de l'espectador. El certamen se celebrarà entre els dies 25 d'octubre i l'1 de desembre. En total s'han programat 44 obres teatrals en 10 municipis de la província, entre ells Vilafranca, que un any més serà una de les seus d'aquest festival.
i el que no volem és que ens prohibisquen els nostres drets perquè formen part del poble també”, assenyala Cristina qui a més diu que s’han compromès a arribar a un acord i en cas d’aconseguir l’espai tornar-lo en el mateix estat o fins i tot millor.
Per contra, l’Ajuntament nega aquestes acusacions diuen que no han prohibit ni s’han posicionat en contra dels bous, només creuen que aquest no és el millor lloc per a fer aquests actes i asseguren que
Una imatge d’arxiu d’un espectacle taurí a La Mata.
han buscat alternatives.
També hi ha una part de la població que s’oposa a aquests actes diuen que no és un poble molt taurí i que no volen divisions, a la qual cosa des de l’associació recorden que “La Mata va ser el primer poble de la comarca en fer una vaca embolada i les generacions canvien”.
Amb tot, a menys d’un mes per als festejos taurins, el debat principal a La Mata continua sent si es fan bous o no.
PORTELL
OBRES. Continuen avançant els treballs previs per a la rehabilitació i millora del carrer Bonavista, ja que han eixit a licitació aquestes obres per a que se presenten les empreses interessades en executar-les. Els tècnics de l’Ajuntament estan treballant en tot el procediment per a posteriorment adjudicar l’obra. Per a fer-la es compten amb fons provinents del Pla Eòlic per tal d’arreglar el carrer Bonavista i també un altra zona del casc urbà, pel que s’han repartit els diners entre les dues actuacions.
Setmanari d’informació comarcal Notícies.
Gent & Vida.
RESIDÈNCIA FOTOGRÀFICA A CINCTORRES.
L’Associació Cultural Almáciga ha convidat la fotògrafa Sofía Quesada a formar part de la seua residència artística internacional /RESIDENTS TERRA 2024, que es desenvolupa al llarg del mes d’octubre a Cinctorres.
Quesada, una fotògrafa d’origen argentí resident a Berlín, ha arribat a aquesta localitat gràcies al finançament del programa ‘Culture Moves Europe’, de la Unió Europea, i del Goethe-Institut.
Durant la seua estada a Cinctorres, Sofía treballa en un projecte de creació i producció d’obra de Sitio Específic (Site Specific), amb el qual busca establir un
diàleg amb la comunitat local a través del seu projecte fotogràfic titulat ‘Maternitats en la Ruralitat’. Amb aquest treball, l’artista pretén explorar i reflectir com es viu la maternitat en l’entorn rural.
Sofía Quesada és una fotògrafa i narradora vi sual argentina que viu a Berlín des de 2017. Es va formar en Arts Audiovisuals a la Universitat Nacional de les Arts (UNA) i en Filosofia a la Universitat de Ciències Socials i Empresarials (UCES) a l’Argentina. Els resultats d’aquesta residència es mostraran el dissabte 26 d’octubre a les 18:30 hores a l’Oficina de Turisme de Cinctorres. Aquesta trobada servirà per
compartir els processos creatius de l’artista i les fotografies realitzades durant la seua estada, així com per fomentar el diàleg sobre maternitat i ruralitat al poble.
A més, el 2015 va completar els seus estudis com a fotògrafa professional a la prestigiosa Escola Creativa de Fotografia Andy Goldstein, a Buenos Aires. Actualment, Quesada és membre de The Journal, un col·lectiu fotogràfic global de dones i fotògrafes no binàries, i també forma part de l’equip d’exposicions del Gropius Bau a Berlín.
44È CERTAMEN DE BANDES DE LA COMUNITAT VALENCIANA
La Unió Musical Vilafranquina, primer premi
La Unió Musical de Vilafranca ha guanyat el primer premi de la segona secció del Certamen de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana celebrat aquest cap de setmana a l’Auditori del Palau de les Arts de València. Després de guanyar el Certamen Provincial a l’Auditori de Castelló, l’agrupació musical vilafranquina ha aconseguit el primer premi del certamen autonòmic. En aquesta edició han participat
CONCERT DE COMIAT. Amb l’arxiprestal bàsilica de Morella pleneta de gom a gom, divendres a la nit, a poquetes hores de tancar el 55 sexenni, la soprano Mari Pau Medina, Miquel Medina (oboè) i Toni Ortí (orgue), ens van oferir un concert integrament de peces marianes. Són inumerables les composicions que autors d’abans i d’ara li han dedicat a la Verge. Els interprets morellans van fer una selecció que s’adaptara a l’orgue histórica, a l’oboe i a la veu de la soprano Mari Pau Medina. Un concert que va entusiasmar al public que cada peça sentia la explicació de l’autor i de l’època de la composició explicada per la mateixa cantant.
La UMV, a l’auditori del Palau de les Arts de València.
un total d’11 bandes, dividides en quatre seccions diferents, segons el seu nombre de components. En la segona secció hi participava l’agrupació vilafranquina, que es va haver d’enfrontar a la Societat Musical Santa Cecília de Xelva, i la Unió Musical de Dolores d’Alacant. Dos autobusos complets van eixir a primera hora del matí des de Vilafranca per acudir a l’Auditori del Palau de les Arts de la ciutat de València a animar a la UMV.
ORPESA. El Grup de Rondalla i Ball de Vilafranca transportava els seus balls fins a Orpesa, amb motiu del 12 d’octubre
Breus.
PREMI PER A “ARCILLAS”. La firma Arcillas Vega del Moll ha guanyat el segon premi en projecte de gestió social per a ‘pimes’ pel seu treball d‘arqueologia i paleontologia
“Dinosaures i Visigots” en la primera edició dels Premis Nacionals Mineria i Vida on s’ha atorgat un total de 23 premis a empreses de fins a 10 comunitats autònomes.
L’empresa morellana ha estat reconeguda per la seua labor de recuperació de més de 5000 fòssils i la descripció de tres espècies noves de vertebrats mesozoics: dues tortugues i un dinosaure així com pel trasllat, la protecció i
“IL·LUMINA EL TEU POBLE”. Electra donarà a conéixer aquesta setmana el poble guanyador que rebrà una il·luminació de Nada especial. Per escollir el poble s’obrirà
una nova fase de votació aquest divendres en la qual s’enfronten Ares del Maestrat, la Pobla de Benifassà, Olocau del Rey i Castell de Cabres.
la reposició de gravats rupestres, entre altres tasques d‘investigació, excavació i protecció. La Fundació Mineria i Vida ha lliurat els Premis Nacionals Mineria i Vida en el marc de la trobada que s’ha dut a terme a Sevilla. També s’han reconegut els seus estudis i prospeccions d’unes 720 hectàrees resultants en la localització de 29 jaciments arqueològics inventariats de diferents èpoques i característiques, entre ells un palau visigot i jaciments paleontològics amb restes de vertebrats mesozoics i 60 estacions de gravats rupestres o petroglifs.
Vota per Paula, Rosío o Laura
Nord · la televisió comarcal, està buscant la pròxima representant del nostre territori per l’OP Fest, el festival de música de les televisions locals associades a La Xarxa.Després de la preselecció que va fer Nord al programa “El nostre estiu” amb el càsting territorial, ja s’han seleccionat les tres veus finalistes, amb cançons pròpies: la cantautora Paula Toms; l’artista covarxina, Rosio Cano; i Laura Batiste, artista i vocalista de l’orquestra tribut La Otra Oreja.
Les votacions són a través del perfil d’Instagram ‘comarquesnord’. Només cal entrar al perfil i donar-li “m’agrada” a la teua cantant preferida. La que més likes aconseguisca serà la representant del nostre territori. El 31 d’octubre descobrirem qui serà la nova representant per l’OP Fest.
El festival, que té el precedent del festival ‘Objectiu Paki’, pretén trobar la cançó de l’any entre les propostes de les 38 televisions locals que formen part de La Xarxa.
La Gran Gala se celebrarà l’11 de gener de 2025 al Teatre Auditori de Cardedeu: un gran show amb música, ball, espectacle, votacions de les televisions i votació de l’audiència.
‘OP FEST’ és un concurs de cançons originals en català entre els territoris de Catalunya realitzat per La Xarxa de televisions locals, entre les que es troba Nord · la tevisió comarcal. S’hi podia presentar tant solistes com grups musicals de fins a 5 membres, a partir de 16 anys i sense límit d’edat. Per fer-ho, els candidats s’havien de presentar al càsting amb una composició i lletra original, i aconseguir ser representants del seu territori.
Setmanari d’informació comarcal
FRONTENNIS VILAFRANCA. El Club Frontennis Vilafranca a la 1ª Provincial va rebre la visita del Jérica ‘B’ en la vesprada de dissabte al Frontó Municipal
EL MORELLA FC ES QUART A 2ª FFCV I EL VILAFRANCA
PRIMER CLASSIFICAT A 3ª FFCV
de Vilafranca. Després d’un intens enfrontament els de l’Alt Palància es van endur la victòria per 1 partida a 2 del total de tres partides disputades.
Victòries del Morella i Vilafranca a casa amb derrota del Cinctorrà
MORELLA FC -2-
ACD PEÑÍSCOLA -0-
El Morella FC aconseguia una important victòria a la Fàbrica de Giner contra el Peñíscola que el situa a la quarta posició de la 2ª FFCV amb 11 punts. Un partit prou espès el que es va viure a la Fàbrica de Giner i en el que fins al tram final de l’encontre no van passar moltes coses. Tant és així que morellans i penyiscolans van comptar amb molt poques ocasions de gol per a marcar. Una vesprada amb gran ambient futbolístic però amb un partit tancat, travat i de contades ocasions de gol que va acabar bé per al Morella. Al minut 83, el davanter portellà Carlos Chillida avançava al Morella amb l’1 a 0 que provocava el deliri dels aficionats a la Fàbrica de Giner. El 2-0 definitiu, poc després i al minut 90 va ser obra d’Andreu Ortí. Al final, el Morella FC va poder solventar amb dos gols als darrers instants del partit, un encontre molt complicat a la Fàbrica de Giner contra el ACD Peñíscola. Un partit amb molt poques oportunitats de gol que finalment s’emportava el Morella amb els dos gols marcats al tram final.
CF VILAFRANCA -3-
UD BENASSAL -1-
El CF Vilafranca superava al camp del Serrito a la UD Benassal per 3 gols a 1 en un partit trepidant. Un encontre en el que el Vilafranca al minut 11 s’avançava al marcador en una jugada d’estratègia a l’eixida d’un còrner que era culminada per baix per Enric Monfort amb l’1 a 0. En aquest primer temps no es comptarien amb massa ocasions de gol. A la segona part, el Benassal va introduir canvis que li van donar un bon resultat ja que passaria a dominar el partit i crearia moltes situacions de perill a la porteria vilafranquina. La més clara a les botes de Ionut que era resposta per Efrén amb una gran parada per baix. Quan més problemes tenia el Vilafranca arribava el 2-0 marcat per Adrián Gil, culminant una acció d’atac del Vilafranca per banda esquerra. Al minut 72 arribava el 3-0, obra d’Enric Beltrán amb un autèntic golàs després de que el baló creuara totalment l’àrea i caiguera a la part dreta on l’extrem marcava el gol. El Benassal escurçava distàncies amb el 3-1 obra de Ionu.
ATZENETA
XILXES
ETURE ‘A’ MORELLA
TORREBLANCA
BORRIOL
VILAFAMÉS
ORPESA
PEÑÍSCOLA
JOV. ALMASSORA
TRAIGUERA
ESP. VILA-REAL
ELS IBARSOS
ALMASSORA ‘B’
SAN PEDRO ‘B’
RAFALAFENA
Així van les lligues de 2ª i 3ª FFCV després de la disputa de la jornada 6 als campionats.
TERCERA FFCV
VILAFRANCA ROSSELL
VILANOVA
BENLLOCH
CÀLIG
BENASSAL
CATÍ
ETURE ‘B’ CANET
ALBOCÀSSER XERT
VINROMÀ
LA POBLA T. SALSADELLA
SANT MATEU CINCTORRÀ
CE CINCTORRÀ -0ETURE FC ‘B’ -2-
Derrota injusta la que patia el CE Cinctorrà a casa en el millor partit de la temporada fins ara. El Eture ‘B’ al minut 2 de partit aprofitava una errada del Cinctorrà que amb un autogol posava el 0-1 al marcador. El Cinctorrà no es va vindre avall amb aquest gol i dominaria per complet la primera part del partit creant gran quantitat d’ocasions clares per a marcar. Fins a 6 o 7 bones oportunitats que no van poder ser aprofitades per un Cinctorrà negat cara a porta.
A la segona part el Eture ‘B’ al minut 52 i en un dubtós penal va marcar el 0-2 i el joc continuaria amb la mateixa dinàmica del primer període. Un Cinctorrà dominador i sense encert a porta que va collar un gran partit però que continua sense puntuar tancant la classificació de la lliga a la 3ªFFCV. El proper cap de setmana el Cinctorrà rebrà al Pla de Mig Ull al CD Vinromà.
RESULTATS
FUTBOL BASE
JUVENILS
R. ELS PORTS FC ‘A’ -6CF FOMENTO ‘B’ -1Gols: Pau (2), Moha, Albert, Bruno i Enric
CF FOMENTO ‘B’ -2R. ELS PORTS FC ‘B’ -0-
CADETS
R. ELS PORTS FC -1PRIMER TOQUE CF ‘C’ -2Gol: Álex
INFANTILS
R. ELS PORTS FC ‘A’ -4-
CD VALL D’ALBA -4Gols: Iván (2) i Arnau (2)
VINARÒS CF ‘C’ -5-
R. ELS PORTS FC ‘B’ -2Gols. Sergi i Iván
BENJAMINS
R.ELS PORTS FC ‘A’ -6-
UNITED VINARÒS ‘B’ -0-
CD VALL D’ALBA -3R. ELS PORTS FC ‘B’ -3-
PREBENJAMINS CF ALCALÀ -0R. ELS PORTS FC -5-
BÀSQUET
INFANTIL 1ª ZONAL
CB BURRIANA -23-
CBF MORELLA -43-
ALEVIN PREFERENT
CBF MORELLA -63-
CBF PORT SAGUNT -43-
ALEVIN 1ª ZONAL
CB BENICARLÓ -20-
CBF MORELLA -38-
ALEVIN MASCULÍ 1ª ZONAL
CBF MORELLA -36-
CB VINARÒS -70-
SEGONA FFCV
Qué hacer en Morella
NÚMERO 665. ÉPOCA II. DEL 25 AL 27 DE OCTUBRE DE 2024
MORELLA ES UN «TERRITORIO EN JUEGO»
MEDIANTE UN JUEGO PARECIDO AL DE LA OCA, SE DA A CONOCER EL PATRIMONIO, RIQUEZA TURÍSTICA Y TESOROS DE MORELLA DE UNA FORMA DIVERTIDA
LLAS 62 CASILLAS QUE COMPONEN ESTA ORIGINAL ACTIVIDAD TIENEN SU INICIO ESTE SÁBADO A LAS 17 HORAS EN LA PLAZA COLON DE MORELLA
a iniciativa ‘Territorio en Juego’, Proyecto de Cooperación Leader, llegará este sábado 26 de octubre a Morella, concretamente a partir de las 17.00 horas en la plaza Colón de la localidad y en la que se dará a conocer su patrimonio, su riqueza turística y sus tesoros de forma divertida. ‘Territorio en juego’ es un proyecto de cooperación Leader que es parecido al conocido Juego de la oca y en el que se incluyen 62 casillas en las que se recogen elementos patrimoniales y culturales de los seis Grupos de Acción Local (GAL) que forman parte de esta iniciativa. Tal y como ha explicado el presidente del Grupo de Acción Local Altmaesports, David Vicente Segarra, que es el grupo que coordina este proyecto, “con esta divertida iniciativa se podrá conocer y promocionar el interior de forma amena y captando la atención de toda la familia”.
Con esta original estrategia, se dará a conocer los recursos naturales (ríos, montañas, sendas, etc), los elementos históricos (castillos, torres, etc), culturales (museos, fiestas y tradiciones, etc) y gastronómicos (apoyando a los productores locales, tanto en cuanto a las materias primas, como con los platos y elaboraciones gastronómicas del territorio en cuestión). “Es interesante porque a través de la dinámica del juego se visibilizan las sinergias y aspectos en común que mantienen las distintas zonas”, señala David Vicente. Hay que tener en cuenta que junto al GAL Altmaesports participan también el GAL Maestrat Plana Alta, el GAL Palancia Mijares, la Asociación para el Apoyo Integral de las Comarcas del Interior (DICI), la Asociación Desarrollo Sostenible Carroig-Xúquer-Serra Grosa y la Asociación Som Rurals. Este proyecto es uno en los que se está cooperando ahora mismo y permitirá “seguir sumando ideas y sinergias entre los 176 municipios de Castellón y Valencia que colaboramos para impulsar el turismo rural y, en definitiva, crear riqueza, empleo y futuro para nuestros municipios”, explica David Vicente. Entre todos ellos aglutinan a 176 municipios rurales de las provincias de Castellón y Valencia, que suman poco más de 158.000 habitantes, lo que supone que integra al 53% del territorio Leader. Hay que tener en cuenta que esta iniciativa nace con el objetivo de dinamizar y generar nuevas oportunidades en el territorio rural a través de la difusión y puesta en valor de sus atractivos patrimoniales. Una suma de esfuerzos entre seis territorios rurales. Ahora, estas jornadas lúdicas serán la mejor antesala para ir descubriendo la esencia de esta original iniciativa.
VUELVE A MORELLA
NO TE LO PUEDES PERDER
SÁBADO 26 DE OCTUBRE
17:00 «TERRITORIO EN JUEGO»
Plaza Colón
DOMINGO 27 DE OCTUBRE
19:00 «M’ESPERARÀS»
CINE
Teatro Municipal de Morella
“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre, que este año permiten junto con el fin de semana tres festivos, Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.
FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.
30 AÑOS DEL MUSEO
DESDE HACE TRES DÉCADAS MORELLA EXPONE DE
RESTOS PALEONTOLÓGICOS QUE SE COMPLETAN EN EL
Morella y la comarca de Els Ports son tierra de estratos que se formaron entre el Jurásico Superior y el Cretácico Inferior, entre 146 y 98 millones de años. El agua cubría estos valles que han dejado abundantes y valiosos restos de fauna marina y algas calcáreas. En el Cretácico, en el término de Morella, la evolución origina la formación de arcillas, una característica que ha permitido la presencia de numerosos restos de dinosaurios.
El pasado 25 de marzo, se cumplieron 30 años de la inauguración del primer museu paleontológico de Morella, "Temps de Dinosaures". Nacido justamente en pleno rebufo paleontógico derivado del estreno de la película de Steven Spielverg Jurassic Park, fue la primera vez que se exponia de forma permanente el rico patrimonio de fósiles de Dinosaurio de Morella. Su primera ubicación fueron las Torres de San Miguel, justo al lado del emplazamiento actual del museo.
Morella se convirtió en referente del mundo de los dinosaurios, ya tres décadas atrás, creando un museo paleontológico, dado que había muy pocos en el mundo. En el acto de inauguración se presentó a Don Iguano, el Iguanodon mascota del museo. En aquel marzo de 1994, el museo expuso restos fósiles cedidos por la familia Membrado y, sobretodo, por el pionero Francisco Yeste, ya facellido y que ya en las déca-
das de los 60 y 70 -cuando nadie apostava por este tipo de restos-, se dedicó a excavar, restaurar y conservar los primeros fósiles encontrados en tierras morellanas. Desde entonces los paleontólogos han ido explorando y descubriendo nuevos tesoros, huesos de dinosaurios, destacando la especie más hallada y estudiada, el Iguanodon y que van ampliando el patrimonio paleontológico de Morella y haciendo crear el museo.
Años después el primitivo museo se amplio considerablemente, ubicándose en el espacio actual. En este museo podemos disfrutar con una reproducción a escala real de un Iguanodon, animal que habitó en estas tierras hace millones de años.
Iguanodon significa literalmente “dientes de iguana”, por el parecido de los dientes de ambos animales. Es la especie mejor representada en el registro fósil de Morella. La gran cantidad de restos han sido encontrados en diferentes yacimientos, lo que evidencia la importancia de este dinosaurio en Morella y comarca. Por ello la mascota del Museo “Temps de Dinosaures” es un simpático dinosaurio de esta especie. Junto al Iguanodon, Morella posee mucha más riqueza paleontológica, desde terópodos carnívoros hasta enormes herbívoros, ornitópodos y acorazados.
El el museo, a parte de gran-
des huesos, se pueden ver expuestos tamién moluscos, braquiópodos, equinodermos, algas calcáreas, corales opequeños vertebrados. El Museo Temps de Dinosaures
Y TAMBIÉN...
PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.
DE DINOSAURIOS
IMPRESIONANTES HUESOS DE DINOSAURIO ENCONTRADOS EN MORELLA, CON LA RECREACIÓN A TAMAÑO REAL DE UN IGUANODON
es un viaje al pasado, donde grandes y pequeños pueden recorrar el apasionante mundo de la geología y la paleontología a través de la colección de fósiles del Cretácico.
El iguanodon a tamaño real.
ARCHIVO
Toda la familia puede disfrutar de los dinosaurios y hasta estar cerca de ellos, por lo que es una cita obligada durante la visita a la ciudad de Morella.
OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294
FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella siendo el rey de todas las pastelerías.
IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org
CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.
CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.
APUNTES DE INTERÉS
GUIA COMERCIAL.
HOTEL REY DON JAIME.
Juan Giner, 6 · 964 16 09 11
MESON DEL PASTOR.
Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49
LA FONDA MORENO.
Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05
HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25
PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57
MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40
REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92
CARNISSERIA CATALÁ.
Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177
CARNS NOEL.
Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93
MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, el castillo y las murallas de Morella se iluminan desde la puesta de sol hasta medianoche. Puedes acercarte a pie hasta el paseo de la Alameda para ver el castillo o coger el coche y dar una vuelta por los alrededores para disfrutar del espectáculo en su conjunto.
ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.
CARNISSERIA SEGURA.
Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41
PERRUQUERIA PILI.
Sant Julià, 6 · 964 16 07 84
HOGAR TEXTIL ADELL.
Trinquet, 2 · hogartextiladell.com
MÀ DE DONA.
Juan Giner, 23 · 964 16 08 59
JOVENIVOL.
Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10
ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32
ESTANC MESTRE.
Segura Barreda, 22 964 16 06 41
CASA ARGIMIRO.
Pilar, 2 · 964 16 03 77
L’HERBOLARI.
Juan Giner, 18 964 16 03 84
CLÍNICA DENTAL LEUBA
Callejón García, 19 639 64 90 92
AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com
DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media. La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.
SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com
PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294
LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito
LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo de 10 a 13h y de 16 a 19 horas. Viernes de 10 a 13h
—Morella.
Dissabte 26 d’octubre
17h. ‘Territori en joc’. Jornada lúdica per descobrir el nostre patrimoni. Amb tallers familiars lúdics i educatius. Plaça Colón.
Diumenge 27 d’octubre 19h. Cinema al Teatre Municipal amb la pel·lícula “M’esperaràs ?”
Dijous 31 d’octubre 20h. ‘Màgia’. Un akelarre familiar de dansa de carrer.
Amb Pepa Cases Dansa-Teatre. Placet de l’Església.
—Vilafranca.
Divendres 25 d’octubre 18h. Contacontes a la Biblioteca Matilde Escuder. “Coses”. Per a públic familiar.
XXIV Trobada del Voluntariat Lingüístic ‘Xarxa Vives’ 18,45h. Xerrada: “Despoblament i Nova Ruralitat” amb Vicent Querol. Professor de Sociologia de la UJI. Sales Gòtiques. 23h. Dinàmica de Grups. Trivial musical amb David Garcia Sirvent, voluntariat lingüístic Universitat d’Alacant.
Alberg La Parreta.
Dissabte 26 d’octubre 19h. Projecció de l’audiovisual “McKinley, la montaña más fría del mundo” i xerrada a càrrec de Pascual Ferrer. Organitza: Centre Excursionista de Vilafranca. Saló Actes Casa Social.
XXIV Trobada del Voluntariat Lingüístic ‘Xarxa Vives’ 9h. Excursions.
- Bosc de Palomita. Pobla de Bellestar. La Parreta. Guia: Joan Andreu (UJI). Amb Ricard Pitarch que parlarà sobre els valors naturals de La Pobla.
- Les Virtuts. Amb visita teatralitzada sobre la pedra en sec.
- Bosc de La Parreta. Guia: Sergi Monfort. 17,30h. Xerrada “Assertivitat lingüística vs Conflic lingüístic”. Amb Ferran Suay, professor de Psicobiologia de l’UJI 19h. Videofòrum participatiu. “Nous ponts, noves ruralitats” amb Vicent Querol, director de la Càtedra Bretxa Digital i Territori (UJI). Sales Gòtiques. 22,30h. Concert de Palmer amb Jordi Palau i Aina Monferrer. Alberg Parreta. Degustació de productes típics de la comarca dels Ports.
Diumenge 27 d’octubre
16h. Cinema a la Casa Social. Sessió Infantil amb la pel·lícula “El Arca de Noé”. 18,30h. Cinema a la Casa Social. Sessió Adults amb “Un amor” de Isabel Coixet.
Dilluns 28 d’octubre 17,30h. Activitat de decoració de Halloween a la Biblioteca. Adreçada per a xiquets i xiquetes a partir de 4 anys.
—Cinctorres.
Dissabte 26 d’octubre
18,30h. Presentació de ‘Maternitats en la Ruralitat’ de Sofia Quesada amb la participació de veïnes de Cinctorres. Oficina de Turisme.
—Forcall.
Dissabte 26 d’octubre 8,30h. 3ª Pujada Solidària “Roca del Migdia”.
Eixida des de la Plaça Major de Forcall. Barra solidària oberta per a tothom.
Dijous 31 d’octubre 18,30h. Festa de ‘Halloween’ a la Plaça per anar a arreplegar caramels.
—Palanques.
Festa del Bureo i ball del ‘Corro’
Dissabte 26 d’octubre 10h. Penjada de cobertors als balcons i anunci de la festa a càrrec del gaiter i del tabaleter
11h. Recepció dels convidats 11,30h. Ronda pels carrers del poble i ‘bureo’ a la Plaça 14,15h. Dinar de germanor 16,30h. ‘Bureo’ amb la participació conjunta de totes les rondalles. 18,30h. Tradicional ‘Ball del Corro’ de Palanques, participatiu. Sortida des de la Plaça de l’Església.
—La Todolella.
Dissabte 26 d’octubre
11h. ‘Descobreix Els Ports’. Visita guiada sobre el patrimoni medieval del poble.
—Benassal.
Mes de l’Avellana a Benassal
Dissabte 26 d’octubre
8h. Visita guiada a l’Escola del Canto. Eixida des de la Plaça de l’Ajuntament.
12h. Vermut als Porxos de la Mola amb productes ‘Castelló, Ruta del Sabor’ a càrrec de Terrenae.
19h. Tardeo amb ‘Rumba 13’ a la Carpa a càrrec de Dames 2025.
21h. Sopar de pa i porta amb servei d’entrepans i hamburgueses. A la Carpa a càrrec de Dames 2025.
23,30h. Actuació musical. Tribut a Melendi i a continuació discomòbil ‘Bandalay’. A la Carpa a càrrec de Dames 2025.
Diumenge 27 d’octubre
De 10 a 14h. ‘Mercat gastronòmic de l’Avellana amb productes kilòmetre 0’. A La Mola.
Col·labora Associació de Dones ‘Maestrat’ i establiments de Benassal. Sorteig de diferents productes al finalitzar.
Dijous 31 d’octubre
18h. Cercavila ‘Truco o Trato’ per celebrar ‘Halloween’. Eixida des de la Plaça de l’Ajuntament.
—AgendaEsportiva
FUTBOL REGIONAL
2ª FFCV
CD Els Ibarsos - Morella FC Dissabte 26 a les 19,30h. ‘El Olivar’. Els Ibarsos
3ª FFCV
CF Benlloch - CF Vilafranca Divendres 25 a les 21h. ‘Agustín Sancho’. Benlloch
CE Cinctorrà - CD Vinromà Diumenge 27 a les 17h. ‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres
Juvenils
CF Orpesa - Els Ports FC ‘A’ Divendres 25 a les 20,45h. ‘Camp Municipal’. Orpesa
Els Ports FC ‘B’- Sp.Castelló ‘C’ Dissabte 26 a les 18h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella
Cadets
CD Almazora ‘B’ - Els Ports FC Diumenge 27 a les 16,45h. ‘José M. Pesudo’. Almassora
Infantils
Benicarló BF ‘C’ - Els Ports ‘A’ Dissabte 26 a les 15,10h. ‘Pichi Alonso’. Benicarló
Els Ports ‘B’- Primer Toque ‘E’ Dissabte 26 a les 11h. ‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres
Benjamins
UD Sant Mateu - Els Ports ‘A’ Dissabte 26 a les 10,15h. ‘La Arboleda’. Sant Mateu
Els Ports ‘B’ - Benicarló BF ‘D’ Dissabte 26 a les 11,30h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella
Prebenjamins
Els Ports FC-CF San Pedro ‘B’ Dissabte 26 a les 10,30h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella
BÀSQUET
Júnior (Preferent)
CBF Morella - B.Morvedre Dissabte 26 a les 11h.
‘C.Esportiu Jaume I’. Morella
Infantil (1ª Zonal)
CBF Morella - CB Benicarló ‘B’ Dissabte 26 a les 13h.
‘C.Esportiu Jaume I’. Morella
Aleví (Preferent)
CB Vilareal - CBF Morella Dissabte 26 a les 11h. ‘Pavelló Bancaixa’. Vila-real
Aleví (1ª Zonal)
CBF Morella - CB Castellón
Diumenge 27 a les 10h.
‘C.Esportiu Jaume I’. Morella
Aleví Masc. (2ª Zonal)
BC Peñíscola - CBF Morella
Diumenge 27 a les 13h. ‘Pavelló Municipal’. Peñíscola
FRONTENNIS
1ª Provincial Alfara - Vilafranca
Dissabte 26 a les 16,30h. Frontó Alfara de la Baronia (València)
Setmanari d’informació comarcal
El notícies de perfil.
Guillermina i Basilio, dos enamorats de Xiva
Jordi Sebastià i Galí.
AXiva tothom la coneix per Guillermina, però no se n’ha dit mai oficialment. Parlem de l’Andrea Rallo Viñals, xivatana de soca-rel, nascuda a la mateixa casa on ho va fer el pare Ibáñez. Aquest va ser l’iniciador de les festes quinquennals de Xiva, en honor de la seua patrona la Mare de Déu del Roser, que se celebren des del 1925. Com dèiem,
han sabut transmetre aquest sentiment a tota la família. Si cantar els agrada, no són menys aficionats al ball. Les ballen totes, tant ells com els seus fills. Els ve de tradició. Els seus pares i agüelos , sobretot els de Guillermina, ja eren reputats balladors que excel·lien en el ball del Poll, el ball Rodat i les altres danses xivatanes.
Basilio i Guillermina, juntament
Guillermina va néixer el 26 de febrer de 1941, a ca l’Herminia o a ca tia Josepa, com també es coneixia la casa. Ara la coneixem per ca la Rosé d’Herminia. Ho va fer per Carnestoltes, en plena guerra d’aigua dels xics de Xiva, potser per això té aquest caràcter tan animat i tan fester. Un any més tard ho feia Basilio Sebastià Pascual, el seu marit, el 30 de maig de 1942, a ca Benito, al carrer de la Tossa. Ara viuen fora de Xiva, a Vinaròs, però sempre que poden són al poble gaudint al màxim, i participant de totes les festes i tradicions xivatanes. Cantar no els costa gens i se saben de memòria moltes de les boniques cançons autòctones, que pràcticament ha oblidat tothom. Són uns enamorats de Xiva i
amb Jovita Sebastià i Enrique Escuín, van ser majorals del Quinquenni de 1995 i, en aquell moment, es van proposar recuperar les danses de Xiva que s’havien deixat de ballar l’any 1965: el ball de Gitanetes i el ball de Llauradoretes o Llauradores. Amb molt d’esforç i també amb ajuda de la Montse Alemany, als assaigs, i José Vicente Castel, a la música, van poder fer realitat el seu somni. Està clar que tots els participants dels balls, i les seues famílies, s’hi van abocar de ple. Aquell any va ser molt emocionant. Van ser deu xiques al ball de Gitanes, amb un xic a la barra, i vuit xiquetes al de Llauradores, amb un xic en funcions de pastor. A més va haver-hi altres xiquetes, més menudes, que també
A dalt a l’esquerra, Guillermina i Basilio en una foto actual.
A dalt, Guillermina i Basilio de joves.
A dalt a la dreta, Guillermina de Gitaneta.
van participar en les processons i retaule vestides com a llauradores. La implicació de les famílies va ser màxima en l’elaboració dels vestits i els complements necessaris per a poder donar brillantor a la festa. El ball de Gitanetes és el més lluït i vistós de Xiva. Tradicionalment, el formaven vuit xiques joves que han de trenar i desfer una cinta de colors al voltant d’un pal (o barra) que aguanta un xic prou fort, el barrer. Darrerament, però, ja que la música i el joc de cintes ho permet, hi ha hagut anys de també sis o deu balladores, depenent de les xiques animades a fer-ho. Han de ser sempre un nombre parell. Tot al ritme que marquen les gaites (dolçaines) i els tabals. Les noies, a la mà esquerra (a la dreta agafen la cinta), porten i toquen unes castanyetes que acompanyen el so característic del ball. Van vestides
amb la indumentària tradicional composta per saies (faldilles) de colors vius, cosset (corpiño) i mantó de Manila. El tocat característic combina els pentinats amb flors i altres adorns, i sobre el pit collarets i colors vius. Moltes d’aquestes peces passen de mares a filles, o es deixen entre amigues i veïnes. Al capdamunt del pal, hi ha un ram de flors o un gran ram d’alfàbrega. D’allà en pengen les cintes de colors que es van trenant i destrenant a mesura que avança la dansa. Té un únic pas amb el qual les dansaires, tot subjectant les cintes, van fent el passa-carrer o la processó i és el mateix pas que els hi serveix per a fer variacions i trenar el pal quan deixen d’avançar i sona la melodia. La dansa de gitanetes, com la de llauradores, acompanya tot el recorregut de la baixada de la Mare de Déu del Ro-
ser fins al poble i l’endemà es torna a ballar per alegrar la processó. El ball de Llauradores, o Llauradoretes, també el formaven tradicionalment vuit xiques (ara poden ser més), però en aquest participa un xic que dirigeix tots els passos del ball: caragol partit, per fora, creuat o cruseres i ball del pastor. Les dansaires d’aquest ball són més joves que les del ball de gitanetes, i es dona el cas sovintejat que les llauradores d’un Quinquenni són les futures gitanetes del següent. La indumentària amb la saia blava característica, camisa blanca i mantons blancs brodats i acolorits, s’assembla a la de la resta de danses de llauradores de la comarca, por-
els altres, gràcies a aquesta excepcional memòria de la parella, podem conèixer tradicions perdudes, cançons, dites popular, anècdotes inversemblants i moltes coses que, amb la forma de vida actual, sembla que se les hagen inventat, però que eren fruit d’altres maneres de viure i amb altres valors morals i socials. Tot ha canviat molt, i molt ràpidament. Ells s’han adaptat als canvis. Ho aconseguirem nosaltres?
Basilio, de jovenet a Xiva, amb quinze anys, va treballar de llenyataire amb el seu pare, ajudant als carboners. En aquella època no hi havia maquinària i s’havia de fer tot manualment. M’explicava que
ten també una castanyeta, i una cistella amb flors. Els cabells sempre guarnits amb boniques flors. El Pastor va vestit amb pantaló de mitja cama, jupetí (armilla), camisa blanca, faixa i mocador de cap. Guillermina va viure a Xiva fins als vint-i-quatre anys i, Basilio, fins poc abans d’haver de marxar al servei militar a disset anys. Ja de bon principi, quan es van casar, es van establir a Vinaròs. Guanyar-se la vida a Xiva, a la dècada dels seixanta, era bastant més complicat que a altres llocs, i, com ells, molts van haver d’emigrar. Com diuen ells mateixos, van passar els millors anys de la seua vida a Xiva. No els canviarien per a res. Fruit d’aquest enamorament, i potser accentuat per la llunyania, no han oblidat mai els records de joventut que van fer que foren feliços. De tota manera, amb el seu caràcter, obert i alegre, puc assegurar que ho passen bé, i són afortunats, a qualsevol lloc on estiguen. I ara,
calien quatre persones, a la serra troncadora, per poder tallar els troncs més grossos; dos guiant la serra i altres dos tibant amb cordes. Era una faena de quinze dies seguits a la muntanya, dormint capiculats en una cabana feta per ells mateixos, compartint els pocs recursos alimentaris, en una olla comuna, amb els altres llenyataires com ells. Era tal la penúria, que cadascú havia de reconèixer el tall de carn que havia posat per poder menjar-se’l després. Se’n recorda que li pagaven a duro (5 ptes.) per dia. També va començar d’aprenent d’obrer, i a Vinaròs, va acabar de formar-se com a paleta. Amb els anys, amb un soci, va muntar la seua pròpia empresa de construcció. Com molts de la seua generació, va treballar molt intensament per a tirar endavant la família i poder donar un bon futur als seus fills. Aquests i Guillermina, diuen que el veien molt poc per casa, ja que havia de treballar, fins i tot,
molts dies de festa. Guillermina, també amb quinze anys, va perdre a la mare. En aquella època era socialment obligatori anar de dol. Això significava no poder eixir de casa per fer vida al carrer amb els amics durant un any, portar un mocador al cap i vestir de negre durant quatre anys. Reconeix que, aquell, va ser el pitjor any dels que va passar a Xiva. A partir d’aquell moment, tot i estar amb el pare i l’abuela Remedios, al ser la major, es va haver de fer
A baix, Gillermina amb les seues amigues de Xiva i Guillermo amb els seus amics.
ta, espadant el cànem, i, posteriorment fent toquilla. Avui tinc una altra entrevista amb el Basilio i la Guillermina. Surto de casa carregat amb papers, boli, amb una bona mentalització i un millor entrenament. Us estranyarà, però quan note que els ulls se’ls il·luminen i llueixen d’aquella forma tan especial, sé que ha arribat el moment d’escriure a tot córrer. Les emocions flueixen, i he de prendre notes a tota velocitat, ja que no poden parar, un pensament
càrrec de moltes faenes de la casa i d’estar més pendent de les tres germanes menudes. El pare estava poc per casa, ja que treballava en la conservació de camins i carreteres (d’aquí el sobrenom de Caminero). També col·laborava amb les faenes del camp com a segadora i portant l’hort. Per a contribuir a l’economia familiar, com moltes xiques de Xiva, va treballar a la lla-
A dalt, Maset, Guillermina, Conxin (petita), Ángeles i Pepito fill de Maset.
s’encadena a un record, i, aquest, a una vivència, de tal manera que, si no m’espavile no soc a temps de captar l’essencial de l’explicació. Sempre podria aturar-los, però és com aquell que vol parar un magnífic solo de guitarra, fruit de la inspiració d’un moment màgic de l’artista. Això són ells en aquells moments, artistes de la memòria i dels sentiments. Són imparables...
Setmanari d’informació comarcal
Edició extra del setmanari Notícies núm. 1621.
“Adeu, Mare, ja te’n vas a Vallivana”
Eren les vuit del matí. Els núvols tapaven el sol. Els sons de les gaites i els tabals tornaven a sonar a rogativa. Dissabte de tornada a Vallivana, d’emocions a flor de pell.
Mentrestant dintre a l’església arxiprestal, se celebrava la darrera missa d’aquest cicle sexennal. La menudeta i velleta imatge ja està preparada per al viatge dintre de la nova urna de metacrilat que s’ha estrenat enguany, i, com a la pujada, veiem la talla tal com és ,sense cap afegit. Han estat nou setmanes, que han passat en un bufit. I hauran de passar sis anys per tornar a tenir-la ací. Per això avui sobrevola en l’ànim del veïnat
la melangia. Al placet alguns veïns ens comenten: “no és fàcil explicar aquest sentiment d’avui”; altres ens diuen que “no es pot evitar pensar en aquells que han fet tantes rogatives al nostre costat i ara no estan”; alguns expliquen que este moment provoca que s’evoque en un instant allò destacat que ens ha passat en aquests darrers sis anys “els que hem perdut, els que hem trobat. Allò que hem patit i el que hem disfrutat” .
Centenars de romers amb els seus barrets rogativeros, bastons, moxilles i alguns paraigua, emprenien, acompanyats per les campanes de l’arxiprestal, la baixada pel carrer el pes. I en arribar
al portal de Sant Mateu les emocions tornaven a brollar. Els que es quedaven al poble, volien tenir prop a la marededeu abans que emprenguera camí. Alguns hagueren volgut caminar al seu costat, però l’edat, el cansament o la malaltia, els ho va impedir.
Allà, al portal, va ser el jove Manuel d’Antonio Arribas l’encarregat de pronunciar les paraules de comiat en nom de tots els morellans.
La bandera amb l’estàndard de Maria encara onejava a la plaça d’armes del castell de Morella, però eren els darrers instants. El camí per tancar el 55 sexenni havia començat baixant la costa de
Sant Vicent. Els cantors al costat de la imatge marcaven el temps de les pregàries que avui també demanaven aigua de celis. A l’hostal Nou, el seu templet s’havia preparat per a guardar-la una estoneta mentre els romers feien la primera parada per esmorzar. La bandera anava baixant i la rogativa seguia camí de Vallivana.
No feia fred, ni tampoc calor. Va ploure finet al matí, però poquet. Es va caminar bé.
Passades les set i mitja de la vesprada, quasi de nit, la rogativa arribava al Santuari. Allí es van ajuntar amb els romers molts veïns que no havien pogut fer el
Vallivana”
recorregut, però no s’havien volgut perdre la seua arribada. Al santuari no cabien tots. Els bancs s’anaven omplint, i els romers havien de situar-se també als laterals de l’ermita. La salve de Vallivana començava a sonar i a poc a poc tots els assistents anaven passant per l’altar per a adorar-la.
Tot i que en la rogativa d’octubre no sol haver-hi tanta gent com a la d’agost, la participació va ser màxima. L’administradora de Vallivana, Lara Buj, es mostrava molt satisfeta de la participació en la rogativa i en general del desenvolupament de tots els actes d’aquest sexenni, i confessava que ha estat per ella,
Adeu, Mare. Ja te’n vas a Vallivana. Dos mesos ens has acompanyat i has plenat cada casa, cada racó del poble amb cants, alegria i nostàlgia. Ara emprenem la rogativa, Aquí comença la tornada. Tots voldrien acompanyar-te De retorn cap a ta casa.
Però els que no podran anar, en nosaltres posaran tota plegaria caminant pels camins que gravats tenen a la memòria.
Mare:
has trobat les portes obertes i les claus al pany de casa. Perquè totes les cases són teues, les cases i la nostra ànima. Has trobat el poble adornat i en cada paper arrissat, en cada treball, en cada esforç una cançó d’alabança, un record als avantpassats i un motiu per l’esperança. Així és el nostre llegat que pedra a pedra, flor a flor va recorrent la nostra història. Història d’agraïment, de súpliques i de lloança.
Mare:
no et demanem glòries ni banalitats. Demanem salut, pau i aigua. Mireu estos camps tan secs, mireu també la nostra ànima.
Mare:
no demanem per demanar. Demanem allò que al món li falta que és tendresa i compassió, Bondat, quietud i calma. Són súpliques dels teus fills que també saben plorar al costat d’una família plena de dol perquè ha sofert una desgràcia. Vull acabar mare mirant-te als ulls, mirant-te a la cara perquè t’hem tingut com amiga, com amiga i morellana. I des d’ací del portal, ja camí de Vallivana vull que cridem tots ben fort, amb la meua veu que ara és la vostra:
VISCA LA MAREDEDEU DE VALLIVANA
VISCA MORELLA
personalment, un Sexenni molt més especial per que com a administradora ho ha viscut més intensament. “Ha sigut tot molt emotiu, molt especial. Veure a la gent de prop com ho viu, com ho sent. S’acabe este Sexenni, però un nou cicle sexennal torna a començar”.
L’alcalde, Bernabé Sangüesa, també emocionat a l’arribada a Vallivana, declarava: “s’ha caminat bé, hem arribat de nit i encara ho ha fet més bonic. Pense que ha sigut un bon 55 Sexenni on hem pogut disfrutar tots al màxim. Espero ara que ja ens anem preparant perquè d’ací a cinc anys ja tenim un nou Anunci”
En aquesta rogativa d’octubre els alets de la marededeu han posat els primers segells del passaport rogativero. Aquesta és una nova iniciativa de l’Administració de Vallivana que pretén premiar als que participen en més rogatives ordinàries, les de maig. El premi serà estar
en una posició més propera a la Verge en el moment de l’entrada pel portal dels Estudis l’agost de 2030 per encetar el 56 Sexenni.
I així, fent eixe camí que abans que nosaltres tantes generacions de morellans han xafat, es completava un programa especial que els veïns van començar a preparar fa quasi un any. Un programa que s’ha desplegat des del 17 d’agost amb l’entrada de la Marededeu acompanyada per centenars de romers, i amb els nou dies de festa organitzats per cadascun dels grups que conformen tot el poble: l’ajuntament i el clero, la gent gran, els llauradors i ramaders, els morellans que viuen en altres llocs, el gremi de professions, indústria i transport, el de comerç i turisme, Arts i Oficis i els joves. Els carrers s’han mudat amb treballs de paper; les danses han tornat a ballar als retaules. El compromís s’ha complit. La promesa s’ha renovat.
Setmanari d’informació comarcal
Apunts històrics.
El Directori Civil (1925-1930) · Part XIX
El Tern de Sant Julià
Aquest assumpte és molt interessant per diversos aspectes. Per una banda, representa eixa manca de sensibilitat cap allò antic i històric. Per una altra, la unió de tot el poble morellà, inclosos els conservadors-catòlics, en contra d’una decisió arbitrària del Bisbe, Félix Bilbao.
Pep Querol. Historiador
El governador civil, el 30 de març de 1929, enviava un telegrama amb certa alarma, «Sírvase informar a este Gobierno con toda urgencia respecto noticia que da prensa venta terno San Julián». Fidel Centelles contestaria el mateix dia, «El día 25 último, llegó a noticia de esta Alcaldía, por rumores públicos, que se había vendido el famoso Terno de San Julián [...]. Ante tal noticia, el que suscribe se personó en casa del señor Arcipreste, en busca de las noticias ciertas [...] para poder dar una explicación que tranquilizara la opinión pública, áltamente alarmada». L’arxipreste Vernet li confirmaria les males notícies, «efectivamente había recibido orden del Ilmo. Obispo para remitir a Tortosa, al palacio episcolal, el Terno de San Julián pero que no sabía si estaba o no estaba vendido. Ante esta incertidumbre, esta Alcaldía con una representación de los mayores contribuyentes, sociedades religiosas y culturales, banca, intelectuales, etc., etc., se trasladó a Tortosa el último miércoles, día 27, para rogar al Ilmo. Obispo, para que no venda el valiosísimo Terno [...], en atención a su inmenso valor artístico y a los recuerdos que evoca en esta an-
tiquísima Ciudad ya que se trata de una joya gótica del siglo XIV». Però les converses no van eixir com esperaven, «sacamos la desagradable impresión que el Terno de referencia va a ser vendido con lo cual, además de herir esta Ciudad en sus más caros y hondos sentimientos cívico-religiosos, se privará a la Arciprestal de Morella de una de sus más valiosas joyas artísticas, la mejor sin duda». Centelles demanava al governador civil que intercedira per evitar la venda.
Curiosament, la notícia saltaria abans als diaris madrilenys que als de Castelló i València, per exemple El Liberal, el 27 d’abril. Segons aquestes informacions, que ja se fan ressò de la comissió enviada a Tortosa, ens informen d’una cosa que obvia Centelles al governador, «el obispo contestó que se podía abrir una suscripción, que él encabezaría con 2.600 pesetas, para que dicha joya fuese así comprada por el vecindario de Morella». Centelles, digues-lo clar, segrest i extorsió, són les paraules que defineixen perfectament l’actitud del Bisbe Félix Bilbao. De fet, hi ha una premeditació clara, segons hem vist a la carta de Centelles al governador, i el que diu el dia-
ri El Día Gráfico, del 31 de març, «Hace varios días se presentaron al arcipreste dos personas, al parecer extranjeras, con una carta del obispo de la diócesis para que pudieran ver el terno [...], que en la Exposición de Valencia del año 1910, obtuvo la medalla de oro y el diploma de mérito». Possiblement serien experts taxadors per comprovar el seu valor i que l’autèntic estava ahi, «Dos días después, una carta del obispo ordenando [-aba] que enviase el terno a Palacio, por una persona de confianza».
Si tornem a El Liberal, la seua notícia acaba amb un «No se llegó a un acuerdo [...] y estos dieron cuenta de lo que ocurría a sus paisanos [...], con lo que se ha dado lugar a que Morella, una de las poblaciones más religiosas de España, haya acordado disolver todas las Asociaciones religiosas, suspender las fiestas del Corpus y toda consignación [d] el Ayuntamiento para asuntos religiosos». Tot era una qüestió econòmica. Sembla que feien falta algunes reparacions a l’Arxiprestal, i el Bisbe volia aprofitar la venda del Tern per pagar-les.
Aquest assumpte correria com la pólvora pels morellans absents. El 9 d’abril, l’Ajuntament rebia un
Tern de Sant
Julià. Autor: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.
telegrama del «Montepío Hijos del Maestrazgo», des de Barcelona, firmat pel seu president, Pablo Adell, i el secretari José Martí, «se adhiere protesta unánime Morella contra enajenación terno san Julián telegrafiando hoy igual sentido a S.M. el Rey Presidente Consejo Ministros Ministro Gobernación Ministro Justicia y culto [ura] y Obispo Tortosa». No se jo si a eixes autoritats nomenades els importaria alguna cosa aquest jaleo. La veritat és que l’Ajuntament, inexplicablement, o potser si, tardaria a reaccionar, almenys oficialment. El 30 d’abril de 1929, a la Comissió Permanent, manifestava l’alcalde Centelles que «la opinión pública desea ardientemente conseguir que el Ilmo. Sr. Obispo de Tortosa devuelva a Morella el fa-
moso y artístico terno de San Julián que, por orden de dicha Autoridad religiosa (y en uso de un derecho indiscutible)», parem un moment. Ací trobem una contradicció que faria patir de valent a Centelles i companyia. Estan protestant contra una actuació del Bisbe, que consideren errònia (ja he dit que segrest i extorsió), però se trobarien amb el problema de tenir ganes de voler enviar a pastar fang a una autoritat, que al mateix temps l’acceptaven com el seu líder religiós. Així, intentaven matisar en allò possible la seua queixa perquè no semblara massa dura, acabant per fer contorsionisme dialèctic «fue transportado recientemente desde la Arciprestal de esta Ciudad al palacio episcopal de la diócesis. Que el propósito
del Ilmo. Sr. Obispo era vender el terno de referencia para, con el producto de su venta, atender a la reparación, tan precisa y urgente, de la iglesia Arciprestal». Xa, Centelles, deixa de donar-li llustre, que era un candelero. La reparació en qüestió era la teulada, una reparació que s’havia acordat fer pel mateix Ajuntament a la sessió anterior, unes 500 pessetes de pressupost previst. Així, enviarien una comissió a Tortosa per dir-li al Bisbe que ja no feia falta vendre el Tern. Una vegada semblava que s’havien desactivat les exigències del Bisbe, urgia una altra reunió, «una Comisión de este Ayuntamiento debía trasladarse urgentemente a Tortosa para suplicar respetuosamente al Ilmo. Sr. Obispo que, [...], devuelva el famoso ter-
«Sacamos la desagradable impresión que el Terno va a ser vendido con lo cual, se privará a la Arciprestal de Morella de una de sus más valiosas joyas artísticas»
no [...], cuya venta ya no se hace imprescindible». Tothom faria seua la seua manifestació, així que s’acordaria això, enviar una nova comissió de regidors a Tortosa. Aquesta segona expedició portaria bones noves. A l’Acta de la Permanent, del 7 de maig, Manuel Gisbert comentava que «el Ilmo. Sr. Obispo les entregó el terno de San Julián que volverá definitivamente a Morella. Pero que ahora, después de haber sido expuesto al público el día dos del mes actual en el salón de sesiones de esta Casa Capitular, ha sido depositado en la Exposición Internacional de Barcelona, donde estará expuesto mientras dure el certamen. Después será devuelto definitivamente a Morella, según les prometió el Ilmo. Sr. Obispo». L’alegria pel retorn seria generalitzada. Inclús emigrants morellans a l’Argentina, des de Mendoza, escriurien a l’Ajuntament felicitant-lo, segons l’Acta de la Permanent del 24 de setembre de 1929 (també tenim la carta, firmada per Bartolomé Viñals, Francisco Ulldemolins, Manuel Querol, Joaquín Viñals, Silvestre Borràs, Ramón Lecha, i Gisbert, aquest últim de nom il·legible), on se llegia la carta enviada «por varios morellanos residentes en Mendoza (República Argentina), en el que felicitan a los miembros de la Corporación [...], como a la Ciudad, por la valiente defensa de sus intereses, haciendo volver a su sitio una joya muy preciada. [...]. La Comisión por unanimidad acordó: Que se den las más expresivas gracias a los morellanos ausentes de Mendoza por su interés». «Ausentes»? I tant absents, que no crec que tornaren mai més. Però en tot aquest assumpte hi ha una clau, que la podem intuir amb el que escriu el diari El Sol, el 28 d’abril, «En mal paso se ha metido el señor obispo de Tortosa. Ni asomo de razón tiene según los datos que públicamente conocemos [...]. Cualquier transacción con objetos de cualquier clase, artísticos o no, con que la piedad de los fieles ha dotado a las iglesias, tiene reglamentación adecuada en el Derecho canónico y en el Derecho civil [...], y afortunadamente los dos no se repelen en este punto en España. [...] Pero aunque por este camino no fuese cosa facil resolver el conflicto del obispo con sus diocesanos lo resuelve siempre el sentido común, la voluntad de los ciudadanos que no es cosa muerta en la vida de la Iglesia, [...]. Un obispo nunca puede parecer un gobernador civil, y mucho menos un gobernador terco, como es indudable que los ha habido y
no pocos. Un obispo es administrador [...] del tesoro espiritual y corporal de los fieles que en sus manos se ponen, y en conflicto con ellos cuando llevan razón solo tiene una arma: la condescendencia, y si es preciso la humildad. A un gobernador le sirve más la fuerza que la humildad; a un obispo la humildad le engrandece, y aquí ha de ser engrandecido el de Tortosa, si sabe ver su camino. [...]. Algún gran prelado español tuvo que ver la mayor amargura de su vida, fieles muertos a manos de una autoridad demasiado dura, en un conflicto que comenzó de manera parecida al de Morella, y con menos razón en los ciudadanos que la que tienen los de esta ciudad levantina». El mateix diari, el dia 4 de maig, comentava que seria gràcies a la pressió de les autoritats eclesiàstiques de Madrid, que Bilbao acabaria cedint.
L’opinió pública, per suposat la morellana, però també l’espanyola en general, estava en contra de l’actuació del Bisbe. Però no tothom pensava igual. Mireu què deien els de El Debate, del 2 de maig. L’article comença fort, quan acusa als diaris de Madrid de fer una «campañita liberal contra la disposición del obispo». La veritat és que és un despropòsit la seua postura, ja que no analitza l’estat d’ànim dels morellans, que qui millor que ells per saber l’estat real de les coses, «Existía en Morella un magnífico terno, de extraordinaria riqueza y arte, pero estaba tan estropeado, que resultaba del todo inservible para el culto, hasta el punto que desde hace tiempo se hallaba retirado en el fondo de una cajonera en la Arciprestal», i per tant, l’actuació del Bisbe quedava justificada. Sempre hi ha algú que ha de portar la contraria, xiquet. Siga com siga, ací només hi ha un guanyador, i no seria Morella. Com comentava El Sol, ja en aquella època hi havia coses respecte al patrimoni artístic que no se podien fer, que l’Estat s’estava posant legislativament molt serio amb el tema. Potser no és que Félix Bilbao no coneguera la Llei, o no tinguera cap sensibilitat respecte el Patrimoni. Potser se serviria d’eixa sensibilitat creixent per fer xantatge a la població morellana (delicte que s’afegeix al de segrest i extorsió), sabent que aquesta reaccionaria, i que ell aconseguiria els seus propòsits, això és, no gastar un duro en el manteniment dels temples catòlics a Morella. Però no penseu que el jaleo s’havia acabat. Encara hi hauria sarao en anys successius. Ja ho comentarem en el seu moment.
Setmanari d’informació comarcal
La Fulla del Camp dels Ports.
TRANSHUMÀNCIA
Les ovelles de Gonzalo Gargallo tornen al Baix Maestrat
El pastor transhumant Gonzalo Gargallo ha realitzat als darrers dies el camí de tornada amb les seues ovelles des de les terres del Maestrazgo de Terol fins a Traiguera i Sant Rafel, al Baix Maestrat, on el ramat passarà els mesos d’hivern. A la primavera, les ovelles van ser conduïdes per la ruta del Llosar fins al mas d’Altaba al terme de Cantavella on habitualment aprofiten les pastures de la muntanya. Enguany l’estiu ha estat complicat per la sequera i el pastor ha tingut que reforçar l’alimentació dels animals comprant menjar i també aigua.
El mas d’Altaba es troba a 1.700 metre sobre el nivell del mar i molt a prop del camí rural que va des de Cantavella a Mosquerola en una zona molt frondosa i on es compta
PREVENCIÓ D’INCENDIS. L’Ajuntament de Vilafranca està realitzant durant aquesta setmana mitjançant un empresa externa els treballs de neteja forestal a la zona del Corral del Bovalar, situada a uns 5 kilòmetres del casc urbà del municipi i en la Partida de Dalt del terme municipal. Unes actuacions que estan sent possibles gràcies a les ajudes pel Pla de
amb gran quantitat d’herba per a les ovelles. Al no ploure en primavera ni en bona part de l’estiu la muntanya es trobava molt seca i les pastures han estat quasi inexistents. El viatge de tornada es fa amb les mateixes etapes que en l’anada. Des de Cantavella a Vilafranca, després fins al terme de Catí, la tercera va fins a la part de la rambla d’Anroig a Xert i la darrera fins a Traiguera. Això si, el camí és de baixada i s’avança més. Gargallo com sempre ha estat acompanyat per fotògrafs o fins i tot per persones dedicades a la educació. Les pluges de tardor fan que la zona del Baix Maestrat compten amb pastures per al ramat i a Traiguera i Sant Rafel passaran l’hivern per tornar a Cantavella a la propera primavera.
Prevenció d’Incendis. S’està desbrossant i tallant també pins que puguen molestar al creixement d’uns altres i sobretot s’està netejant la massa forestal d’aquesta zona en la que es troba l’emblemàtic Corral del Bovalar.
A banda de netejar el bosc, aquesta vegada a la zona del Corral del Bovalar, també es contribueix a que en cas d’incendis forestals es poguera treballar millor a la zona.
Des de l’Ajuntament de Vilafranca s’ha considerat important intervindre en aquesta zona del terme municipal en la que es compta amb alguns ramats ovins o de vaques. Per poder accedir a les ajudes s’han de complir certs requisits dins del Pla de Prevenció d’Incendis i és l’Ajuntament el que decideix on és millor actuar.
“Octubre, octubret, s’enduu la calor i ens porta el fred”
Un poc de tot als darrers dies, si bé el fred encara no està fent acte de presència de forma destacada a la nostra comarca. Durant la passada setmana ha fet vent de Cerç, sobretot el passat cap de setmana donant pas posteriorment a dies assolellats i amb temperatures més agradables. Fins i tot s’ha comptat amb jornades amb temperatures mínimes situades al voltant dels 10 o 12 graus en més d’una oportunitat, sent de forma generalitzada a quasi tota la comarca.
La pluja també ha estat present, si bé de forma menys destacada en aquesta ocasió amb reculls de 4 o 5 litres segons zones de la comarca dels Ports. Es podria dir que està fent un temps prou típic del mes d’octubre i de tardor en una transició de la calor al fred prou probable en la època de l’any en la que ens trobem.
Què farà als propers dies? Pues sembla que això és tota una incògnita. En principi es podria comptar amb prou inestabilitat a les properes jornades i tindre precipitacions que fins i tot aquest divendres podrien vindre acompanyades de tronades a la comarca dels Ports.
Prou incert es present el pronòstic sobretot per a la jornada de dissabte per al qual en alguns portals meteorològics d’Internet s’anuncien precipitacions notables i uns altres no donen aigua.
El que sí pareix segur és que pot ploure la setmana que ve amb grans reculls de precipitació. I és que després d’una primera part de l’any 2024 molt seca a tota la nostra zona des del passat mes d’agost sembla que la qüestió està canviant i poc a poc està plovent més en tot el nostre territori. La veritat es que falta feia.
Final d’octubre
La predicció de Lorenzo Boix.
Pareix, amb totes les cauteles, que finalitzarem octubre amb una última setmana que ens pot portar pluges generoses, possiblement com fa temps que no teníem, tot i que les notes (acumulats en aquest cas) sempre es deixen per al final. Sobre el paper un cap de setmana en el que parlarem d’ambient de tardor avançada, amb unes temperatures màximes que tant dissabte com Diumenge rondaran els 8-12 graus en el millor dels casos, i mínimes entre els 5-8, i no serà menys perquè probablement no estarà ras. Pluges la matinada de dissabte, dèbils-moderades en general que pareix anirien remetent cap a mig matí o migdia, tenint de vesprada inclús alguna ullada de sol.
Diumenge en què tindríem una matinada sense núvols però fresca i podíem veure inclús el sol al llarg del matí, però probablement a partir de migdia comencem a tindre la primera tongada important de pluja d’aquest episodi, que s’albergaria previsiblement fins a dimecres i no és segur que després quedara el temps estable del tot. Els mapes actuals situen la gota freda en el lloc ideal per veure ploure a casa nostra de manera abundant, però encara pot canviar, el que modificaria un poc els acumulats finals, que esperem que siguen importants en molts pobles. Veurem si no quedem mal en la previsió i ens podem llevar una temporada de damunt aquesta sequera que arrosseguem. L’ambient continuarà a partir de dilluns fresc i humit, però les temperatures no serien tan baixes, parlant de valors entre els 12-16 de màxima.
Ix el sol un dia d’aquesta setmana a la zona vilafranquina del Llosar . VÍCTOR TENA
La contraportada.
SETMANARI NOTÍCIES
El Fòrum Arrels debat sobre la Intel·ligència Artificial en els mitjans de proximitat
La jornada, organitzada per l’Associació de la Premsa Comarcal València a la que pertany el setmanari Notícies, en col·laboració amb la Generalitat Valenciana i la Universitat Miguel Hernán-
La Universitat Miguel Hernández d’Elx ha sigut l’escenari triat per a una nova edició del Fòrum Arrels, que organitza l’Associació Premsa Comarcal Valenciana en col·laboració amb la Generalitat Valenciana i la pròpia universitat il·licitana.
Al llarg del matí els ponents han analitzat les oportunitats que suposa la Intel·ligència Artificial per als mitjans de proximitat.
La jornada, presentada per les alumnes Miriam Campillo i Nerea Blasco, ha comptat amb un primer torn de benvinguda, en el qual el president de l’associació, Santiago Sanchis, animava els estudiants presents a viure la seua vocació com a periodistes sense por als nous reptes i desafiaments que presenta la professió en l’actualitat. El vice degà de Periodisme, Félix Arias, destacava la importància de jornades com esta per a crear sinergies entre els mitjans de comunicació i la UMH. En representació de la Generalitat, Francisco González, director general de Comunicació i Promoció Institucional, defensava que la Intel·ligència Artificial al principi pot ser abrumadora però no és el final del periodisme, sinó que té enormes potencialitats. Per això, jornades com esta contribueixen a donar a conéixer les eines que apliquen la IA, que sempre han d’utilitzar-se combinades amb l’ànima i cor. “La IA és una eina molt potent, l’objectiu és donar-li ànima”, concloïa Francisco González.
—Utilitats. En la primera de les ponències, presentada per l’alumne Jaime Ramón Valls, Quico Domingo explicava les utilitats de Larson IA, una ferramenta desenvolupada per dos empreses, Mortensen i Minoria Absoluta. Entre les utilitats de Larson per
dez, ha comptat amb experts que han debatut sobre l’aplicació de la IA com una ferramenta “que ja està ací” i que és necessari integrar als mitjans locals o comarcals.
a la premsa de proximitat està el monitoratge de mitjans de referència, la generació d’articles i d’idees, la generació de pòdcasts a partir d’un butlletí de notícies, generació de newsletter o fins i tot l’adaptació d’un mateix contingut per a diferents xarxes socials.
—La IA com a copilot periodístic. En la segona taula de debat, moderada per l’alumna de Periodisme Marta Rico, el malagueny Demo Peláez presentava Journo, una eina que crea textos a partir d’àudios i vídeos. Peláez explicava que ja són prop de 700 periodistes els que utilitzen aquesta eina que contribueix a optimitzar el procés de transcripció per a deixar temps per a centrar-se en crear contingut de qualitat. Peláez destacava la importància que el contingut creat respecte les normes redaccionals. Per això, Peláez destacava que perquè una informació tinga valor afegit és més necessari que mai que el contingut generat per la IA siga revisat per periodistes. D’aquí ve que també siga qualificat com a “copilot periodístic”.
—Véncer la resistència al canvi. Per part seua, Tomás Mayoral, periodista expert en digitalització de redaccions, destacava que la IA ha d’ajudar a multiplicar la capacitat dels mitjans de comunicació, especialment als mitjans més xicotets, que tenen menys recursos, però que si aprofiten bé les eines que aporta la IA poden tindre moltes oportunitats davant si. Per això, Mayoral animava a “normalitzar” l’ús d’eines de IA i d’esta manera, que els periodistes puguen dedicar el seu temps a les tasques principals i no a les secundàries. Això, reconeixia, suposa “eixir de la zona de confort”. Per la seua experiència, Mayoral explicava que en general, els canvis en les redaccions es veuen amb reserva i por, però animava a “canviar el criteri, perquè la IA ha arribat i cal integrar-la” en el treball dels periodistes.
Esta segona taula generava un interessant debat ens els ponents i els assistents (estudiants de Periodisme i periodistes en actiu), que portava a afirmar a Tomás Mayoral que la tecnologia ha canviat el periodisme, fins i tot l’estructura de les notícies. A més, tant Mayoral com Peláez coincidien a assenyalar que la IA pot aportar als mitjans de comunicació eines per a adaptar-se a les noves generacions, ja que permet personalitzar el contingut i això és especialment important per a arribar als més joves.
