Setmanari Notícies (25/04/2025)

Hi ha dies que parlo amb la Xina, França, Mèxic i USA”

BEGONYA

SEGURA,

AMB

UNA GRAN TRAJECTORIA INTERNACIONAL

Pàgines 8 i 9. El Notícies de perfil.

Especial de rotllos primes i rogatives

Notícies.

NÚMERO 1647. MORELLA, DEL 25 D’ABRIL A L’1 DE MAIG DE 2025.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Comença el cicle de rogatives a la comarca dels Ports

Sant Marc enceta el cicle. Morella, Herbers, Forcall, Olocau, Portell i Vallibona

els seus peirons i ermites els propers dies.

Forcall i La Mata tindran una nova aula el curs vinent

Castelló guanyarà 15 aules en 13 pobles, per l’augment de naixements entre 2022 i 2023 l’aposta d’Educació. També per la prioritat establerta d’atenció a l’alumnat resident en localitats risc de despoblació, «con ràtios més baixes por unitat i una major dotació de professorat».

Pàgina 4. Poble a poble.

CASTELL DE CABRES

36 ous en una sola rosca per Sant Vicent

Pàgina 7. Gent&Vida.

Forcall ha rebut la visita de Miguel Barrachina, conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, per tal de conéixer l’espai on s’ubicarà la bassa d’aigua de més d’un milió de litres per ús ramader i agrícola. Projecte iniciat en 2019, superats tots els processos administratius finalment serà una realitat.

Pàgines 5. Poble a poble.

Portell aprova un pressupost de 550.000 euros

Es congelen impostos i taxes. A més, contempla inversions com un sistema intel·ligent per gestionar l’aigua

Pàgina 5. Poble a poble.

Processons, cultura i tradició

Turisme alt, consum baix: així ha sigut la Pasqua als Ports on no han faltat les processons i actes tradicionals

Pàgines 8 i 9. Gent&Vida.

Pàgines 11, 12, 13, 14, 15 i 16

visitaran

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

LA TINENÇA DE BENIFASSÀ (III)

Àlex Farnós Bel Centre d’Estudis dels Ports

“A pesar de que se buscó la aceptación local, finalmente la declaración incluyó fundamentalmente los montes propios de la Generalitat al negar-se los ayuntamientos y propietarios a incorporar los suyos”, Juan Jiménez.

El Decret que creava el Parc Natural de la Tinença de Benifassà, aprovat el 2006, evidenciava quina era la posició majoritària de les comunitats locals en unes contrades en recessió econòmica i poblacional, i tancades respecte a les polítiques ambientals en voga que emanaven de postulats ideològics i legislatius que determinades generacions de la ruralia no sentien com a propis.

Però l’etapa contemporània de la conservació dels Ports havia començat amb la declaració unilateral de la reserva nacional de Caça l’any 1966. I un cop efectuat el traspàs de competències estatals el 1984, ben aviat la Generalitat Valenciana, després d’aprovar el Parc de l’Albufera, anunciava per boca del conseller Font de Mora, en una visita a Morella el 1987 acompanyat dels homes forts de la política comarcal (X. Puig, A. Roé, A. Roca i R. Tena), la voluntat de crear el Parc Natural de la Tinença, en un espai que havia d’incloure pel cap baix unes 40.000 ha., abastant també els termes de Xert, Morella i Herbers. Aquí els propòsits de la Conselleria es van frustrar, però entre 19871989 a la Comunitat van protegir-se 8 espais naturals, i 4 més en el període 1990-2001, dels quals llevat de la serra d’Espadà la resta corresponia a aiguamolls i serres litorals. No obstant aquestes actuacions no es pot assegurar que la costa s’hagués salvaguardat, i com diu l’antropòloga Beatriz Santamaria “cabe la sospecha que el afan de multiplicación de espacios protegidos sea una compensación simbólica, más que real, al brutal proceso urbanitzador” (no ens volem estar de plantejar quines conclusions hauria tret el sempre lúcid i crític Cavanilles veient la situació avui degradada de moltes planes litorals que en el seu temps “causaban recreo”).

I tard o d’hora el massís dels Ports havia d’ajudar a compensar en hectàrees de natura silvestre el desori urbanístic del litoral. Superfície protegida o sense protegir, perquè hi ha raons endògenes per les quals es pot mirar d’entendre per què els programes de conservació mediambiental no van aconseguir, en el suport rebut, una resposta similar en les tres circumscripcions autonòmiques desplegades als peus del Tossal del Rei. Una d’elles és la distribució de la propietat que, al sud del riu de la Sénia, mostra un cadastre molt més fragmentat (igual

que al Matarranya). El Parc s’establiria al final solament en quatre municipis, i dins d’estos bàsicament en unes finques públiques que representen el 21% de la superfície municipal a la Pobla de Benifassà, 23% a Vallibona, 9% a Rossell i el 4% a Castell de Cabres. Una altra de les raons era la diferència en l’estructura socioeconòmica i del poblament, i el canvi social i de mentalitats que havia comportat en temps recents la industrialització i terciarització de l’economia en localitats de les Terres de l’Ebre com Tortosa, però també la Sénia o Roquetes, o Horta de Sant Joan per uns altres motius. En contraposició, al sud es feia palés que la població envellida que encara hi residia tenia una base econòmica i mental lligada a l’aprofitament dels recursos naturals. En la memòria d’aquell model d’assentament, per als seus descendents sons iaios no eren “caçadors furtius que extingien la fauna” o “pastors que desertitzaven la muntanya”. I veient com des d’un ecologisme urbà malentés se’ls estigmatitzava, els recels es magnificarien en un marc polític que no generava confiança. Segons la Veu de l’Ebre (3/6/2005): “una trentena de veïns de la Sénia propietaris a la zona valenciana dels Ports ha encetat una campanya de signatures per demanar explicacions a la Generalitat Valenciana sobre el Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) de la Tinença de Benifassà” (curiosament a la Sénia la majoria de l’opinió pública s’havia manifestat favorable al Parc en el sector català, aprofitant allí el predomini de la propietat pública i la inferioritat dels pocs grans propietaris privats). Quan l’any 2004 la Conselleria de Territori i Habitatge va iniciar el procediment per a l’elaboració i tramitació del PORN de la Tinença, mirava d’incloure 25.814 ha, gairebé la totalitat dels municipis de la Pobla de Benifassà i una part de Castell de Cabres, Vallibona i Rossell. L’ajuntament de la Pobla es posicionava en sintonia amb la voluntat de la Conselleria, mentrestant els altres tres consistoris, tot i exposar que estaven d’acord amb les polítiques de parcs naturals, segons una nota de l’agencia EFE (15/4/2004), feien públic el seu neguit: “se oponen a la declaración de parque natural si la Generalitat <<no garantiza las inversiones reales a los municipios afectados por la declaración>>. En l’oposició hi havia altres veus com pot llegir-se en el comunicat del collectiu Avinsilona emès el juny de 2005: “Considerem que el programa econòmic i financer del PORN deuria considerar tots estos problemes i carències com a prioritaris i urgents dotant-los d’una major inver-

sió econòmica, en compte de propiciar la creació de nou sòl urbà” (i és que el conseller del ram havia explicat a les Corts valencianes que els parcs naturals podien acollir, fins i tot, camps de golf). Un any més tard el Govern Valencià instituïa el nou Parc Natural amb una àrea de protecció que englobava un grup de 9 monts públics, sovint desconnectats entre ells, la finca particular del Mas del Peraire, algunes finques privades enclavades al Mont públic de les Ombries de Benifassà i els terrenys pertanyents al Monestir. En total 4.965 ha. establertes com a enclavaments preservats de primer nivell, mentre la resta del perímetre original es disgregava i passava a ser considerat Àrea d’influència.

EEl camí després no ha estat ni fàcil ni coherent, i algunes de les qüestions que enfosquien tot el procediment de tramitació de la declaració van reaparéixer (els projectes urbanístics, la manca de mitjans, etc.). L’any 2008 l’ajuntament de la Pobla de Benifassà preveia promoure 13 PAI’s amb una projecció immobiliària que buscava declarar com a sòl urbanitzable més de 40 ha. Davant d’aquesta operació, des del principi, l’Associació per a la Recuperació de la Tinença va posicionar-se clarament i disposada a tombar aquell disbarat. El mateix any esclatava la bombolla immobiliària i el 2010 el preu de la vivenda i del sòl tocarien fons. Amb tot, per aturar l’especulació, l’any 2011 l’entitat cultural de la Tinença, al costat del Centre Excursionista de Castelló, el Grup Roncadell o la Fundació Enrique Montoliu van haver de promoure el “Manifest per a la conservació paisatgística de la Tinença de Benifassà”, per així aconseguir anul·lar el PGOU de la Pobla que pretenia donar cobertura a futures promocions immobiliàries. La manca de mitjans del Parc ha estat una constant, una feblesa que hauria de ser només conjuntural. Encara que, diríem que pel temps que dura, va camí de fer-se permanent, hem de posar en valor allò que de veres ha esdevingut estructural, tot i el caràcter casolà del Parc, per l’ordenació que ha significat la protecció de la natura a la Tinença. És l’única planificació territorial de caràcter sectorial en favor de la contrada i gràcies a la qual ha rebut dels estaments administratius del ram una discriminació positiva (inversions, promoció, formació, ocupació, etc.). Fora bo que d’altres estaments atenguessen l’especial situació de la contornada i dels seus habitants, i apliquessen, respectant aquella protecció, una discriminació positiva també des d’altres i per a altres sectors.

El Notícies dels estudiants.

Mobilitat amb l’alumnat a Ljubljana, Slovenija

CRA Els Ports

Al CRA ELS PORTS portem dins del projecte ERASMUS des de l’any 2018. Gràcies als projectes que hem anat presentant, hem tingut l’oportunitat de fer cursos per millorar la nostra pràctica docent i conéixer diferents realitats educatives per tota Europa. L’any 2022 ens van concedir l’acreditació i, com ja teníem experiència en mobilitats de mestres, vam decidir que era el moment de fer mobilitats amb l’alumnat. Així, a març de l’any passat, un grup de 12 infants i 3 mestres van fer una mobilitat a Grenoble, França. L’experiència en viatjar en alumnat va ser tan enriquidora i positiva que aquest any hem repetit. Així, la setmana passada, l’alumnat de 3r cicle de primària al costat de 3 mestres van fer una mobilitat a Ljubljana, capital d’Eslovènia. Per davant tenien una setmana plena d’activitats que Jejna i Maja, mestres de Osnovna sola Nova Jarse, l’escola que els acollia. El dilluns van tindre l’oportunitat de compartir un dia de ball amb l’alumnat de l’escola i fer una representació final, en la que els nostres infants també van participar. A la vesprada, Maja i Robert els van preparar un scape room per a conéixer Ljubljana, va ser molt divertit recórrer la ciutat passant diferents proves. El dimarts van tindre sessions d’anglés en diferents grups, on van fer jocs de presentació i van poder practicar el seu anglés. També a l’hora del pati van tindre l’oportunitat de continuar parlant en els xiquets i xiquetes eslovenes. A la vesprada visitaren el Castell de Ljubljana, tenint l’oportunitat de pujar en telefèric. Va ser una visita molt enriquidora, on inclús van veure una pel·lícula en 3D

sobre com es va crear la ciutat.

El dimecres va ser un dia ple d’activitats: van fer classe d’art creant figuretes en argila, van cuinar muffins deliciosos, es van fer el seu propi clauer de fusta a la classe de marqueteria... i tot açò mentre feien amistad amb l’alumnat i continuaven practicant l’anglés. A la vesprada, Robert i Zorica, dos mestres de l’escola, els tenien preparada una ruta molt bonica pel bosc que rodeja la ciutat. Van passar tota la vesprada passejant, jugant en la natura, coneixent l’entorn, i, finalment, arribaren al parc del Tívoli, que va ser la cloenda perfecta a una vesprada molt divertida. El dijous, l’últim dia a l’escola, van fer classe de geografia, on mostraren un poquet on vivim i van parlar del nostre cole. També van cantar una cançó “Frare Jaume”, en valencià i en la seua versió en eslové, el que va fer que es creara un moment molt divertit on totes i tots van cantar en valencià i eslové. Després, al costat d’un altre grup d’alumnat, van continuar practicant l’anglés i, per finalitzar la jornada, els van fer una demostració de folklore eslové, amb cançons i danses típiques. Després, va arribar el moment dels acomiadaments. Aquest moment mai és fàcil, després d’una setmana tan intensa, sempre és un moment trist. A la vesprada va tocar fer maletes, preparar-ho tot i anar a pegar l’última volteta per la ciutat, ja que l’endemà, molt de matí, van haver de marxar. Per al nostre alumnat, aquestes mobilitats els ofereixen l’oportunitat de viatjar a altres països, de millorar en l’autonomia, practicar l’anglés i viure una experiència inoblidable en els seus amics i amigues.

Imatges del CRA Els Ports.

Des d’aquest raconet volem donar les gràcies a tots els mestres de l’escola que tan amablement ens van acollir, a Alberto, Isaac, Assetou, Max, Andreu, Mario, Víctor, Bernat, Sara i Alba, per ser uns i uns valents i dir que sí a aquesta aventura, a les mestres Patrícia, Rocío i Eugenia, que van acompanyar a l’alumnat en aquesta meravellosa experiència i, també, a les famílies, per confiar en nosaltres i deixar-nos als seus fills i filles una setmana.

On anirem el curs vinent?

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

Valentín i Vanessa brillen en els concursos nacionals

Veïns de la comarca dels Ports i de l’Alt Maestrat estan destacant en els concursos de televisió, demostrant talent i competència. El vilafranquí Valentin Miravet, ha participat en el dinàmic programa Atrapa’m si pots d’Aragó TV, on posa a prova el seu enginy i sentit de l’humor. A més, Vanesa, de Catí, brilla en Xifres i Lletres de La 2, competint amb agudesa mental mentre comparteix el seu amor per l’ensenyament i la cultura. Una mostra més del talent local en la pantalla petita!

El ple d’abril aprova tots els expedients

El ple d’abril no va comptar amb el PP que ja havia denunciat que no s’havia consensuat el canvi de dia de la sessió i l’equip de govern els privava d’assistir. En minoria de l’equip de govern, els dos regidors del PP s’havien mostrat fins ara la suma que li feia falta a l’equip de Bernabé Sangüesa per a tirar endavant les seues propostes. Així va ser fins al ple de març. Aquest dimecres, però, encara que els cinc regidors socialistes tenien en la seua mà les decisions dels quatre regidors independents, tots els punts que es van portar a debat van ser aprovats. Tan sols en un, el PSPV no va votar a favor. Era el punt que es referia que els regidors no cobraren per assistir a plens extraordinaris. El PSPV estava d’acord, però demanaven que s’incloguera una esmena per a crear una comissió d’obres mensual, no remunerada,

per a intentar evitar el problema dels retards en els llicencies d’obres. No van estar d’acord des de l’equip de govern, no es va incloure, i el grup socialista no va participar en aquesta votació. Així, va ser aprovat per unanimitat l’expedient per a encàrrecs a mitjans propis. Amb les modificacions fetes respecte a l’expedient anterior que va ser rebutjat, És a dir, els encàrrecs que l’ajuntament encomana a l’empresa municipal CISE: brigada d’obres, explotació de piscina d’estiu, gestió centre lúdic i esportiu Jaume I, Espai Firal, Centre de Dia i servei de disseny, i la transferència que fa falta per a aquests serveis, va ser aprovada per unanimitat.

També van ser aprovats per unanimitat, un cop esmenada la documentació demanada en el ple anterior, els expedients per a la concessió dels serveis municipals

El Projecte Pont uneix l’alumnat del CEIP Blasco de Alagón amb el Perú

ONG Mirades del Món treballa per establir vincles entre els infants de Vilafranca i els del Perú, per tal de fomentar la solidaritat i el coneixement mutu. Així, els alumnes de 1r i 2n de Primària del CEIP Blasco de Alagón van assistir a la presentació del conte solidari Fil a l’agulla, que narra històries reals sobre les ‘cholitas’, unes escaladores del Perú. Aquest conte busca sensibilitzar sobre les realitats d’altres llocs del món, amb

un enfocament de gènere i destacant les similituds entre cultures. D’altra banda, continuen amb el Projecte Pont, que permet als alumnes de 4t de Primària rebre cartes d’infants de l’escola peruana Yanapay. És per això que, des del centre es va fer nou material per enviar als seus companys peruans. Fins al 30 de maig, l’escola acull l’exposició Perú, amb mirada d’infant, la qual mostra Perú des de la perspectiva dels més petits.

en la zona d’autocaravanes i l’ordenança fiscal que regularà el preu públic per lloguer dels escúters per a persones de mobilitat reduïda.

Els dos grups es van mostrar també d’acord en nomenament d’Hèctor Monfort, Cristina Ferrer, Lucas Ripollés, i Gemma Ripollés, com

La Mata i Forcall guanyen una unitat d’infantil

En plena Setmana Santa s’ha conegut l’esborrany del mapa escolar per al curs 2025/26. Segons la planificació de la conselleria, les escoles de la Mata i Forcall augmentaran una unitat d’infantil a partir de setembre, dins del Col·legi Rural Agrupat Els Ports. L’any passat aquestes escoles van haver de defensar la seua demanda per la reducció d’aules d’infantil, que finalment van ser ateses. Aquesta vegada, sembla que s’ha tingut en compte la situació d’alumnes de localitats en risc de despoblament, amb més aules i professorat per a localitats amb menys densitat.

nous alets de la Marededeu de Vallivana, en substitució de Miguel Milian, Rubén Boix, Emmanuel Fuster i Manuel Segura.

La setmana passada el Consell va aprovar un decret per regular l’oferta d’ocupació pública educativa, amb 1.959 places per a personal docent no universitari. En el cas de la província de Castelló, el saldo general és negatiu, amb la pèrdua de 8 aules d’infantil i 24 de primària, cosa que reflecteix la disminució de la natalitat.

MORELLA

Breus.

PROVA CICLISTA. El dissabte 26 d’abril tindrà lloc la carrera de bicicletes Epic Mediterranean Gran Fondo, que recorrerà el nostre poble. Els ciclistes entraran pel CV167 (carretera de Vila-

El papa Francesc moria Dilluns de Pasqua, als 88 anys. Nascut a Buenos Aires el 1936 com a Jorge Mario Bergoglio, va ser elegit papa el 13 de març del 2013, convertint-se en el primer pontífex d’origen americà, el primer no europeu des del segle VIII i el primer jesuïta a ocupar aquest càr rec. El seu papat va destacar pel seu compromís amb les classes populars, la seua lluita contra la desigualtat econòmica, la defensa dels drets dels homosexuals i la promoció del diàleg interreligiós. També va jugar un paper fonamental en la diplomàcia internacional, intentant mediar

franca) i sortiran pel CV166 (carretera a Culla). L’avituallament estarà situat davant del camp de futbol, on es podrà animar els participants.

en conflictes com el d’Ucraïna, i va viatjar a molts països amb poca tradició catòlica, centrant-se en les perifèries del món. Davant la notícia de la mort del papa Francesc, el bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, ha expressat el seu condol en nom de tota la diòcesi. Gordo ha destacat que el Papa va deixar “el llistó molt alt”. Ha demanat pregàries per al pròxim successor i perquè el seu llegat continue viu. El 6 de maig, 135 cardenals s’aplegaran a la Capella Sixtina per escollir el futur Papa. El bisbe, Sergi Gordo, també ha afegit que en els pròxims dies s’anunciaran els actes que es programaran a la diòcesi en memòria del pontífex.

CAMPAMENT DIGITAL

Morella acollirà el campament digital del 23 de juny al 4 de juliol, una activitat gratuïta de la Fundación Cibervoluntarios, dirigida a joves de 9 a 17 anys, que busca formar-los en competències digitals mitjançant jocs interactius, amb prioritat a aquells en situació de vulnerabilitat. La regidora Ruth Martínez ha destacat la importància d’educar en l’ús responsable d’internet i la protecció de dades.

ELS COMPTES DE PORTELL CONTEMPLEN LA MILLORA DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA AMB UN SISTEMA DE CONTROL INTEL·LIGENT

El pressupost ascendeix a 550.000 € i manté congelats impostos i taxes

L’Ajuntament de Portell ha aprovat el pressupost municipal per a l’any 2025, que ascendeix a 548.461 euros i inclou importants inversions. Destaquen la construcció d’un berenador en la zona de la piscina, que ja està en licitació, i un projecte de control intel·ligent del subministrament d’aigua per facilitar la detecció de fuites. També es rehabilitaran casos per destinar-les a habitatge social i es redactaran plans directors de camins i adaptació al canvi climàtic. L’alcalde, Álvaro Ferrer, ha ressaltat que no s’augmentaran impostos ni taxes, per la qual cosa els veïns no veuran incrementats els seus rebuts municipals. “Amb aquest pressupost i les inversions que tindrem enguany, subvencionades al 100%, continuem treballant per millorar la imatge i la qualitat de vida de tots els veïns”, ha afirmat l’alcalde.

El control intel·ligent de l’aigua inclourà la instal·lació d’electrovàlvules, millorant així l’eficiència en la detecció de fuites. Aquest projecte permetrà gestionar la xarxa d’aigua de manera remota, minimitzant molèsties en cas d’incidències. A més, amb el pla Recu-

El conseller d’Agricultura de la Generalitat Valenciana, Miguel Barrachina, va visitar Forcall aquest dimecres per anunciar la construcció d’un nou dipòsit d’aigua destinat a usos agrícoles i ramaders. Va ser rebut per l’alcalde del municipi, Santiago Pérez, i altres autoritats com la

directora Territorial d’Agricultura, María Luisa Albiol. Després de signar al llibre d’honor de l’Ajuntament, Barrachina es va desplaçar amb ramaders fins als terrenys on s’ubicarà el dipòsit, prop de la piscina municipal, amb una capacitat d’un milió de litres. Es preveu que la seua construcció siga una rea-

perem Llars de la Generalitat, es rehabilitaran cases com la Casa del Metge i altres a la plaça Major i el carrer del Portal. També es preveu connectar aquestes cases a la xarxa de calor per al programa local d’habitatge social.

Una altra previsió per a 2025 és redactar plans directors de camins

i adaptació al canvi climàtic, preparant el poble per futures ajudes. El berenador de la piscina tindrà un pressupost de 190.000 euros finançat pel Pla Conviure i crearà un espai d’oci amb taules, serveis públics i zona d’ombra, millorant així la zona esportiva i d’oci del poble.

litat el 2025, amb una inversió de 173.000 euros, ja contemplada als pressupostos de la Generalitat per a aquest any. Aquesta infraestructura busca millorar el subministrament d’aigua en un moment crític per a la comarca, que va patir la sequera durant 2024. Barrachina va destacar les polítiques d’aigua per al ramat que s’han desenvolupat des de la Conselleria, i va escoltar les inquietuds dels ramaders locals, com la fauna salvatge i la incorporació de joves al sector. Santiago Pérez, l’alcalde de Forcall, va recordar el llarg procés de més de cinc anys per aconseguir que aquest projecte fos una realitat.

Imatge de Portell.

ADEU AL PAPA FRANCESC

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Gent & Vida.

Festival Literari

Amb motiu del IV Festival Literari Internacional de Morella, que tindrà lloc del 16 al 18 de maig, l’il·lustrador

Joan Montañés Xipell ha presentat la seua novel·la El Viatge Circular, acompanyat per Artemi Rallo, diputat i observador internacional, i Elena Moya, directora del festival. L’obra narra el viatge d’un il·lustrat francés i un jove valencià per trobar el “centre del món”, una diver-

SETMANA SANTA

tida odissea pel Castelló interior i litoral. La presentació va esdevenir un diàleg crític i amé sobre la situació política internacional, la deshumanització, el pes de l’economia i la vitalitat social com a resistència al pessimisme. El llibre ha inaugurat el festival, que rebrà autors com Paco Cerdà amb Presentat, sobre el trasllat del cadàver de José Antonio Primo de Rivera; Purificació Mascarell amb Como anillo al dedo, sobre l’opressió matrimonial en la literatura femenina; i Marina Rossell, amb biografia escrita per Albert Om. Morella obri així un espai per a la reflexió i la imaginació des de la terra de Xipell.

MORELLA VILAFRANCA

DONES DE LA REPÚBLICA. Les Sales Gòtiques de Vilafranca acullen l’exposició itinerant Dones de la República fent història, impulsada pel grup Dones de Xirivella i comissariada per Carmen García Albero. La mostra recupera la memòria de dones clau durant la Segona República, destacant figures com alcaldesses, científiques o artistes. Eva Alcón aportà context històric. Es podrà visitar fins al 4 de maig i promou el reconeixement a dones sovint oblidades.

LA PROCESSÓ DELS “MISTERIS”. El Dijous Sant a Morella, les “curolles” procesonen amb elements relacionats amb la Passió i mort de Jesús. Enguany, finalment han pogut sortir totes les peanyes, però no els 65 “misteris”.

DIVENDRES SANT. A la processó de Divendres Sant de Morella és protagonista el Sant Sepulcre i la imatge de La Dolorosa, que plora per la mort de Jesús. Les “currolles”, en aquesta processó, van amb atxes.

Els titelles han tornat aquestes vacances de Setmana Santa i Pasqua als Ports. Una de les actuacions que es poden veure ha estat a Vallibona, on van poder gaudir de Three stories, tres contes d’humor negre inspirats en els titelles de guant del segle XX, on la mort sempre porta avantatge: Els porcs no roben. Un pícnic fallit i Un testimoni no apte. Un espectacle de la companyia de la República Jirka Polehna.

SPLAI TEATRE A OLOCAU DEL REY. Una tarda molt amena i entretinguda la que van gaudir a Olocau dintre de la programació cultural de Pas-

d’informació

Forcall celebra el Dilluns de Pasqua visitant la Consolació

Com és tradició a Forcall cada Dilluns de Pasqua, es visitava l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació en rogativa.

Aquest és el primer acte de la Majoralia de la Santantonà, després d’haver estat anunciada al passat mes de gener.

Les banderes i guions amb les autoritats eclesiàstiques iniciaven el camí cap a l’ermitori de la Consolació eixint des de l’Església al tercer toc de les campanes. Una vegada

arribada la bandera de Sant Antoni i el guió de la Verge de la Consolació, es començava la celebració religiosa oficiada pels mossens Víctor Manuel Cardona, Ecònom del Bisbat de Tortosa, i del capellà de Forcall, Matteo Bordignon. Tots els assistents a la celebració van passar per l’altar de l’ermita de la Consolació per tal d’adorar la patrona de Forcall mentre es cantava l’himne de la Mare de Déu. Seguidament, fora de l’ermita, es mun-

tava la tradicional taula per part dels Majorals de Sant AntoniLa Majoralia de Sant Antoni de Forcall està integrada per 10 persones, tots ells membres de la mateixa colla. També s’aprofitava la presència de molta gent a l’ermita per vendre números de la rifa del corder que tindrà lloc l’11 de maig. Serà el cap de setmana en què Forcall visitarà en rogativa Sant Cristòfol de Saranyana. La gent va ajuntar-se per menjar la rosca en aquesta jornada de germanor del Dilluns de Pasqua al voltant de l’ermita de la Consolació, en un acte que posa el punt final a les celebracions pasquals a Forcall.

PROCESSONS A VILAFRANCA. Vilafranca ha viscut amb intensitat i devoció la Setmana Santa i la Pasqua , que no serien possibles sense la col·laboració de La Parròquia de Santa Maria Magdalena, L’associació cultural de la Setmana Santa, la Unió Musical de Vilafranca. I tots els col·laboradors i col·laboradores que mantenen viva la tradició.

Una

rosca

de 36 ous per celebrar Sant Vicent

Als Ports tenim una de les rosques més famoses, la de Castell de Cabres que s’elabora amb tres dotzenes d’ous.

Emmarcada dins de les festes en honor a Sant Vicent, durant el dissabte les dones, però també els homes, empren quasi tot el dia per elaborar la rosca al forn del poble,

que només s’encén per aquesta ocasió. Una tradició que es va recuperar fa uns quaranta anys i des d’aleshores només s’ha deixat de fer durant la pandèmia. Una rosca on es fan servir uns 36 ous. El resultat és una rosca de grans dimensions, que se sorteja per poder finançar les festes populars.

CASTELL DE CABRES

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

El notícies de perfil.

LA CERÀMICA COM A UN ELEMENT DECORATIU

“Vaig ser la primera dona directiva de l’empresa en un món masculinitzat”

La morellana Begonya Segura Ortí ha forjat una sòlida i reconeguda trajectòria professional en el sector ceràmic, combinant la seua formació en comerç i turisme amb una especialització en desenvolupament de producte i màrqueting. Va estudiar Turisme a Madrid i va completar els seus estudis a la Université de Savoie. Amb més de 30 anys de carrera a l’empresa Dune Ceràmica, ocupa el càrrec de directora de màrqueting, representant la marca arreu del món.

Paral·lelament, Begonya manté un fort vincle amb Morella, participant activament en esdeveniments culturals com el Festival Literari Internacional de Morella. La seua capacitat per integrar la tradició amb la innovació ha estat clau en la seua tasca de promoció i desenvolupament de la ceràmica. Ara, ens atén amb tranquilitat des de l’aeroport, mentre embarca en el vol Santander-València.

Vas estudiar a Morella i després vas marxar a Madrid per continuar la teua formació. Com va ser

aquella decisió?

Exacte, vaig fer Turisme, que en aquella època no era universitària, només hi havia una escola pública que depenia de la Universitat Rey Juan Carlos a Madrid. Vaig fer turisme perquè un amic de mon germà, Sergio Escribano, estudiava allí i em va parlar molt bé de l’escola. Era l’única pública que hi havia, una escola xicoteta i podien entrar-hi pocs alumnes i al final vaig poder entrar per nota. Si no, haguera anat a una privada a Barcelona, que ja m’havia apuntat, perquè no estava segura d’entrar a Madrid.

Vas fer alguna estada a l’estranger durant la carrera?

Va ser el segon any de carrera, el 91-92: vam ser de la primera promoció Erasmus. Va ser molt curiós perquè a mi la beca me la van atorgar en ecus, que va ser una moneda que anava a eixir quan la Unió Europea i al final no va eixir i va eixir l’euro. Vaig estar a França, a la Université de Savoie, a Chambéry. Va ser molt xulo perquè va ser l’any olímpic, les d’estiu van ser a Barcelona i les d’hivern van ser a Albertville. Com érem de turisme i

“He començat el dia parlant amb la Xina, després m’he comunicat amb un anglés o un francés, amb els meus companys, per suposat, i acabo el dia parlant amb Mèxic o els Estats Units”

comerç, i parlàvem idiomes, va parar la vida universitària i mos van contractar empreses per treballar allà en les Olimpíades. Va ser un any super xulo, i molt bèstia, perquè vaig passar de Morella a Madrid i després allà.

Després de la carrera, com va ser el teu pas al món laboral?

Vaig fer les pràctiques de la carrera en Cancún. Tenia clar que volia dedicar-me a treballar en grans empreses hoteleres, com Melià, en el departament comercial i de màrqueting i anar rodant pel món.

Però el meu pare es va posar malalt en aquella època, d’una malaltia crònica. Som cinc germans i jo era just la que havia acabat, i vaig fer un paronet per ajudar a ma mare amb la tenda, perquè estava cuidant del meu pare. Era la tenda Artesania Herbesina, veníem mantes herbesines i artesania, el que era Cal Xocolater, m’agüelo era el xocolater de Morella.

Com vas acabar dedicant-te al sector de la ceràmica?

Com mon pare estava malalt, no de qüestió d’anar-me’n a Bali o Indonèsia a treballar. Aleshores, vaig estar un temps al mòdul, allà a Morella, es deia mòdul de promoció i desenvolupament, i era una empresa pública que contractava universitaris que acabaven d’acabar, per fomentar l’emprenedoria local. Jo estava en màrqueting i publicitat, hi havia gent en enginyeria, altres en dret o economia, i assessoraven gratuïtament a gent que volia emprendre a la comarca. I estant allí me va eixir una oportunitat, primer a Castelló, una empresa de camises. A França vaig fer el que seria ara un doble grau, comerç i turisme, i vaig pensar que el més paregut al que havia estudiat era el comerç exterior. Vaig estar un temps a una empresa de camises que estaven començant a exportar i després vaig entrar a l’empresa ceràmica on estic actualment, Dune, on porto 30 anys de carrera. La idea era quedar-me fins que mon pare estiguera millor, però lo típic, apareció el amor i ja vaig canviar els plans i ja me vaig fer més de la terreta.

Ara mateix estàs a Santander, i fa poc a la Xina, viatges molt pel treball?

Enguany he estat a Mèxic en febrer, a la Xina, ara estic a Santander i ara a finals de mes vaig als Estats Units. Realment, la meua trajectòria va ser molt xula, perquè vaig entrar en una empresa que feia producte per a tercers. Aleshores, vaig començar en el departament comercial però eren clients industrials i jo estava en la fàbrica desenvolupant producte: coordinant dissenyadors, tècnics de laboratori i necessitats del client. Després es va fer més gran l’empresa

i quan se’n va anar el director de màrqueting em van promocionar a mi i vam fer dos en un, era cap de producte i ara sóc també directora de màrqueting. Com és el teu dia a dia en aquests viatges de feina?

És molt enriquidor i molt variat. Faig tres tipus de coses: quan viatjo per producte, que és com ara que he anat a la Xina, vaig a vore fàbriques que fan els nostres dissenys, a vore proveïdors i buscar noves oportunitats. I després la part que a mi més m’agrade és l’altra, quan vaig a Mèxic o als Estats Units i faig formacions a venedors, on expliques els productes i la narrativa que hi ha darrere del producte; i a interioristes i arquitectes. Darrere de cada col·lecció hi ha molt de treball, de desenvolupament, de recerca, d’estudis de mercat... És molt enriquidor i divertit perquè toques molts de palos

Et trobes sovint amb diferències culturals treballant amb mercats tan diversos?

Molt. A mi és que inclús en el dia a dia quan estic a l’oficina i arribo a casa i dic, ostres, he començat el dia parlant amb la Xina, després m’he comunicat amb un anglés o un francés, en els meus companys, per suposat, i acabo el dia parlant amb Mèxic o els Estats Units. És

molt xulo, però te’n dones compte que en el tema del disseny i dels productes hi ha com un llenguatge universal, mos entenem molt bé en tots els llocs. El sector ceràmic està molt arrelat al territori. És molt competitiu?

Molt. És un sector complicat perquè necessita moltes empreses auxiliars. El principal que necessita és la terra, i la terra està on hi ha muntanyes, canteres. I al voltant d’ahí s’han desenvolupat empreses auxiliars de colorificis, esmalts, embalatges...L’única zona que es pareix a la nostra és la de Sassuo-

Laia Meseguer.

BEGONYA SEGURA, CONCEP

lo, a Itàlia, i després alguna zona al Brasil o a Turquia.

Com aconsegueixes equilibrar la feina tan dinàmica amb la família, els amics i les arrels a Morella?

Realment vaig a tongades, viatjo molt el primer terç de l’any. I l’altre ja estic molt més per ací. Ara, per exemple, torno prompte als Estats Units i a priori, fins setembre, no tornaré a viatjar, que és la fira d’Itàlia. La primera part de l’any, que és la de llançament de producte i preparació de noves col·leccions, és molt dinàmica. Quan estic en l’oficina em dedico a preparar l’altre llançament. Per a conciliar considero que vaig tindre sort, perquè tinc dos filles que se porten molt poquet, i un home que em va recolzar molt quan em van promocionar. Quan vaig tindre a les xiquetes i era cap de producte feia un horari especial i viatjava menys. I

boniques. Podria anar-me’n de vacances per cases d’amics per tot el món perquè, a més, et conviden de tot cor.

Com és el procés de creació d’un producte

La ceràmica jo la concep ja no com un producte de construcció sinó com un producte de decoració. Ha canviat molt. Fa trenta anys, les rajoles eren blanques i era un producte quasi sanitari de construcció. I ara ha evolucionat molt i s’hi fan coses molt xules. El cicle comença mirant les tendències a nivell de moda i seguim la informació a nivell de colors i textures. A l’any següent anem ja presencialment a fires de disseny, la Fira de Milà del Moble, la de París o 100%

Design a Londres. I els sectors de la decoració, com per exemple, en les tapisseries i els tèxtils, veiem quines de les tendències que vam veure en moda, han tingut un re-

quan me van promocionar, el meu home, que és mestre, em va animar molt i em va dir que m’ajudaria a tope i que seria un repte i una referència per a les nostres filles. Vaig ser la primera dona directiva de l’empresa, en un sector molt masculinitzat a nivell directiu. Era un repte i va ser molt complicat al principi guanyar-me el respecte de tots. I a nivell d’amistat, jo sóc molt morellana, estic molt vinculada a la rogativa, per a mí és sagrada, el Sexenni per suposat, les festes de Sant Roc, Pasqua. I també tinc la sort que les meues filles també comparteixen esta passió. Els meus amics de tota la vida segueixen estant a Morella i són els de sempre. Però el fet de viatjar tant i tindre tantes experiències em fa tindre bons amics a tot arreu. Normalment em retrobo cada any amb la mateixa gent i arribes a un grau de complicitat i d’intimitat molt xulo. Quan vaig a Mèxic, per exemple, sempre viatjo amb la mateixa xica, ella sap de la meua vida, jo de la d’ella. Quan vaig a la Xina, el mateix. S’estableixen relacions molt

aporten alguna cosa, i productes que, dic jo, de sentit comú, que porten anys i que es mantenen en el temps, que no són de tanta tendència. En el cas nostre, treballem molt la peça menuda en el format xicotet, que és la ceràmica tradicional de tota la vida, on utilitzes colors molt bonics i que estan molt vinculats a la ceràmica artesanal. A nivell creatiu, és la part més xula, perquè potser compres un fang d’un enderroc d’una casa i crees alguna cosa nova. Ara hi ha una col·lecció basada en el segle XVII en els taulells que hi ha en la cuina del Palau del Marqués de Dos Aigües. Així, compres producte antic, l’escaneges i el dissenyador el “neteja” perquè el producte està molt maltractat, i a nivell digital, pots fer moltes coses i trobar un equilibri mantindre l’aspecte i lo autèntic d’un producte artesanal amb les prestacions d’un producte industrial.

Què t’ha marcat més de la teua trajectòria?

seny que es deia Design for Peace, i allà contàvem la història d’aquest gabinet de disseny, presentàvem a les xiques i publicàvem els seus treballs perquè tinguen l’oportunitat de treballar més. I va haver una resposta brutal de russos, brasilers, mexicans, espanyols...Va participar molta gent i va ser superbonic. Poder ajudar-les i visibilitzar-ho, i sobretot experimentar la reacció de la gent russa que conec, que estaven totalment en contra d’això, i la cadena de solidaritat que es va crear, va ser genial. Com veus el futur del sector ceràmic, especialment amb la situació aranzelària?

En aquest moment és tot molt incert, perquè s’ha ajuntat per una part que la indústria india s’ha desenvolupat molt i està agafant molt de nivell. I estan fent com els xinesos, que això va parar una mica perquè a Europa es va posar una llei antidumping que va frenar l’entrada de productes xinesos. Però ara està entrant molt, molt de producte hindú. Nosaltres estem obligats a ser cada vegada més creatius i competitius, perquè a barats no podrem guanyar mai. Aleshores has de fer productes de valor i córrer més que els que venen darrere perquè els teus clients te seguisquen comprant. I als Estats Units també hi ha molta incertesa, però la ceràmica espanyola està molt valorada i jo crec que tot això és una partida de poker que no és sostenible i en algun moment esperem que tot torne al seu lloc. També estàs molt vinculada al Festival Literari Internacional de Morella.

percussió. Sempre hem de parar compte perquè la ceràmica no es renova com un coixí, aleshores, has de seguir les tendències però has d’arriscar menys, has de traduir-les i dosificar-les per convertir-les en productes de moda. Quan vaig començar a treballar, parlar de fer ceràmica verda era un pecat, a ningú li agradava. I ara, des que vam estar tancats al Covid, hi ha una tendència que la gent vol rodejar-se de colors i textures que la connecten amb la natura. Ara, en totes les sèries, el verd és el color més popular, és una cosa que fa uns anys era impensable. Tot és moda, sociologia... Hi ha darrere tot un treball molt xulo d’investigació. Quins són els principals reptes a l’hora de mantenir-se actualitzat i també atemporal?

És un equilibri, perquè has de produir i estocar, no pots anar sempre al salto de mata perquè a més de produir, has d’invertir en promocionar i portar això a les tendes. És trobar un equilibri en tindre en la teua cartera sempre novetats que

Una de les coses que més m’han omplit a nivell personal en el meu treball, és que justament abans de la guerra vaig anar prou a Ucraïna perquè teníem clients. A l’octubre-novembre vam enviar oli a diversos clients i des de ma casa vam fer un directe per fer una truita de pataques tots junts, perquè veges el grau de complicitat, érem molts bons amics. I al cap d’un temps va començar la guerra, i un dia, mirant les xarxes vaig vore unes clientes d’Ucraïna que s’estaven anunciant i explicaven que volien continuar treballant i fent projectes i demanaven col·laboració. I vaig parlar amb la representant russa, que m’acompanya sempre, per vore com podíem ajudar-les. I començant d’una cosa molt xicoteta, vam fer algo molt xulo. Perquè tots els russos, tota la comunitat russa del disseny, estaven molt avergonyits pel que està passant, i quan es van enterar que buscaven treballar es van bolcar. Vam fer un concurs internacional i vam publicar els millors treballs i vam un book de dis-

Jo, realment, sóc una lectora àvida. M'agrada molt viatjar perquè és el moment en què devoro llibres, perquè el dia a dia és tan intens que no llig perquè no me cundeix. Potser me llig quatre línies i m'adormo, i desitjo que arriben els viatges per tindre temps als avions i aeroports. I per la relació amb el FLIM, Elena Moya també és de Cal Xocolater, s’agüela era germana de m‘agüelo. I, bé, Elena és periodista de formació, però treballa en el món financer. I jo sempre he estat molt en contacte amb ella perquè som, a part de cosines segones, amigues. Poquet a poquet va anar creant el festival i li vaig dir que podia comptar amb mi per al que poguera. Des que van començar, sempre presento la part del quiz que fem la nit d’abans, relacionat amb la literatura a Morella. I després, en xicotetes coses l’ajudo tot el que puc perquè crec que és una proposta molt xula. És una sort per a Morella, perquè ha vingut gent de molt de nivell, i encara que a Morella no li fa falta, perquè ja és un lloc reconegut, el festival és un luxe.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

APUNTES DE INTERÉS

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR.

Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES.

Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

YOLANDA PERRUQUERIA. San Nicolás, 3 · 964 16 03 54

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA COSA.

Blasc d’Alagó, 5 964 16 01 88

CASA ARGIMIRO. Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial de la ciudad que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

DE POSTRE. En Morella siempre se puede degustar la cuajada o collà, postre típico elaborado con leche de oveja o cabra, que tiene la peculiaridad de ser dulce, por lo que no necesita miel. O también el "flaó", pasta rellena de requesón, con canela y miel.

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, el castillo y las murallas de Morella se iluminan, una cita imprescindible que empieza con la puesta de sol y dura hasta la llegada de la medianoche. Puedes acercarte a pie hasta el paseo de la Alameda para ver el castillo o coger el coche y dar una vuelta por los alrededores para disfrutar del espectáculo en su conjunto.

TORRES DE SANT MIQUEL. Abiertas de martes a domingo, de 10h a 13h y de 16 a 19h.

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”.

Abiertas de martes a domingo y festivos en tres turnos: 11h. / 12:30h. y 16:30h Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita.

Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

ESPECIAL ROTLLOS, PRIMES

I ROGATIVES

ALS PORTS

Les rogatives són oracions públiques fetes al cel per aconseguir ajuda davant una necessitat. Moltes es conserven a la comarca com a compromís dels nostres avantpassats, però d’altres s’han perdut. A l’abril i maig, es concentren més rogatives, coincidint amb el temps crític per la collita. Les muntanyes i valls, plenes de màgia, són els llocs on es fan aquestes celebracions, com La Balma, Vallivana o Sant Isidre, que continuen una història transformada pel temps.

Setmanari d’informació comarcal

—Especial Rogatives 2025

Rotllos i Primes al terme de Morella

Morella conserva en el seu calendari anual, un ample cicle de visites a ermites i peirons repartits per tot el seu terme municipal: és el Cicle de Rotllos i Primes, que comença el 25 d’abril per Sant Marc, i finalitzarà amb Sant Pere del Moll, a finals de juny. En aquest període de temps, totes les Denes del terme de Morella, amb els seus respectius vots, visitaran una o diverses ermites i peirons de partició o commemoratius, complint la promesa realitzada pels seus avantpassats; que cap núvol negre arruïne les nostres collites; que l’escassetat d’aigua no minve el nostre gra; que l’abundància del líquid element no podrisca el nostre aliment. Salut i prosperitat per als camps, els bestiars i les gents que cuiden i viuen d’ells.  Són aquestes les oracions que, acoblant-se a la necessitat de cada moment, es llancen als quatre punts cardinals del territori des d’on es reciten. Normalment, les promeses van ser causades per fortes sequeres, no obstant això, en alguns casos, la tradició arrenca per altres motius. En el cas del vot de Sant Cristòfol, que fa ja uns anys s’ha deixat de fer, la tradició va començar perquè els cinc masos que conformaven el vot es quedaven molts anys sense collita a causa de forts vendavals en aquesta zona. Alguns dels vots o promeses, servien per a alleujar altres necessitats. Així per exemple, el vot del romiatge de Sant Antoni de la Vespa a Sant Cristòfol de la Todolella, tenia un fons comú que servia per a pagar les despeses derivades de la rogativa i també, per socórrer als veïns del vot que estigueren passant alguna dificultat: no era una almoina, sinó un préstec a baix interés. Aquests dos s’han perdut en el temps, però encara en queden al voltant d’una dotzena que mantenen

aquest cicle lligat estretament en el sector agropecuari.   En el vot de Sant Marc de la Serra, el més important de la Dena dels Castellons, que implica a masos d’altres denes, com la Roca, Font d’En Torres i Morella la Vella, comença el cicle. Aquesta ermita data del segle XVI. El vot més antic de tot el terme es troba a la Dena dels Llivis. És el que s’adreça a una de les primeres parròquies de la zona, la de Sant Pere, quina església es va fundar abans de 1370.  Ara aquesta església corre perill i s’ha creat una associació per tal de recaptar fons i restaurar-la, però enguany, com en els darrers anys, la cerimònia s’haurà de fer fora de l’església. En quasi totes les cites s’obsequia els assistents en pa beneit en forma de rotllo o de prima pintada, però tant a Sant Pere dels Llivis com a Sant Pere del Moll, els membres del vot paguen una torronada, i a Sant Antoni de la Vespa el majoral obsequia en una peça de panoli.

Morella sempre mira Vallivana Si el cicle de rotllos i primes implique a les diferents parts del terme de Morella, la rogativa a Vallivana és un vot de tot el poble. L’origen de la peregrinació es remunta a 1478, però en aquell moment els morellans, segons acord dels jurats de la Vila, tenien tres destinacions en el seu romiatge. El primer any del trienni, Vallivana; el segon, visitaven la Balma a Sorita, i el tercer acudien a la Marededeu de la Font de Castellfort. Va ser en 1620 quan les autoritats locals van decidir fixar una única destinació: Vallivana. Poc temps després, en 1672, la pesta, la fam i la sequera, descarregaven un dur castic sobre els veïns de Morella. La petició d’ajuda a Vallivana i la desaparició del mal, van ser l’origen del vot de les festes sexennals i el motiu del reconeixe-

ROTLLOS I PRIMES

Sant Marc de Torremiró

Sant Pere dels Llivis

Apòstols de la Llècua

Santa Creu de les Corses

Rogativa de Morella a Vallivana

Santa Creu de La Pobleta

Sant Isidre d’Herbeset

Santa Bàrbara de Regatxol

Sant Antoni de La Vespa

Sant Antoni de Morella La Vella

Sant Pere del Moll

ment de la protecció de Maria de Vallivana envers el poble de Morella. Cada sis anys els veïns li dediquen festes extraordinàries, però cada mes de maig, pel dia de la mare, els morellans caminen junts els més de 20km que separen el poble de l’ermita per retre homenatge a la seua

DATA I HORA

25 d’abril a les 12.00h

26 d’abril a les 11.30h

1 de maig a les 11.30h

3 de maig a les 16.45h

3 i 4 de maig

5 de maig a les 12.30h

17 de maig a les 17.00h

8 de juny a les 18.30h

14 de juny a les 11h

14 de juny a les 17.30h

29 de juny a les 13.00h

patrona. Fer aquest camí, és una manera de reafirmar les arrels, d’estimar el sentit de poble. La imatge de Maria Santíssima es va trobar en el barranc de Vallivana, diuen alguns que l’any següent, en 1232. Immediatament, es va construir una petita capella en el mateix lloc,

i allí es va venerar a la Verge al llarg de més de dos segles. Però la devoció per Vallivana creixia espectacularment, i es va fer necessari, en dues ocasions, la construcció d’una església més gran. Finalitzada la guerra de Successió, en 1714 van començar les obres de l’actual ermita.

—Especial Rogatives 2025

Rogatives de Forcall Rogatives de Cinctorres

Forcall viu amb devoció totes les seues tradicions. Els veïns de la vall de la forca que formen el Cantavella, el Calder i el Bergantes, pugen fins a la mola de Saranyana com també ho fan els de la Todolella, Cinctorres i La Mata, per retre homenatge al sant patró dels traginers abans i els conductors avui, Sant Cristòfol. Enguany serà el dimarts 13 de maig. A la seua patrona, la marededeu de la Consolació, la visiten en vàries ocasions. La primera com mana el costum va ser el Dilluns de Pasqua: després de la missa de la vesprada, els majorals de Sant Antoni, van oferir abadejo, cacaus i vi als presents. Aquesta manifestació religiosa està datada en el segle XVI. Va nàixer quasi al temps en el qual finalitzava la construcció de la primitiva església. Forcall ha anat perdent en el temps, com ha passat en la resta de poblacions de la comarca, algunes de les peregrinacions que conformaven el

seu cicle votiu. Així, fins als anys 30 del segle passat els forcallans visitaven la Balma a Sorita, i fins als anys 60 acudien a Sant Onofre a la Todolella. Durant molt de temps tampoc es va llançar la benedicció des del Peiró de Sant Marc. Ara ja es torne a pujar a aquest indret. Enguany aniran aquest mateix dissabte, 26 d’abril. El Peiró del Sant Evangelista se situa al costat del puntal de la Mola de la Vila. La reconstrucció d’aquest peiró es va inaugurar en 1991. L’anterior, derruït a la guerra civil, datava de 1841. Al segle XVIII s’instituïa la visita a l’ermita de Sant Joaquim de la Menadella. La celebració de la mateixa i la data depén de molts de factors, i de moment el dia encara està per confirmar. Aquesta ermita està situada molt a prop del punt més alt del terme de Forcall, a 1.126 metres. Té el seu origen en una promesa d’Alberto Miró i Moliner que la va construir per pregar per la salut del seu fill, Joaquim.

Cinctorres manté quatre camins que miren a quatre ermites. Sols necessiten dos caps de setmana sencers per fer aquests pelegrinatges, que combinen devoció, tradició i vida social. Sant Marc, Sant Pere, Sant Cristòfol de Saranyana i la Marededeu de Gràcia reben cada any dotzenes de cinctorrans que, amb orgull i constància, mantenen vius aquests vots de poble, transmesos de generació en generació com un tresor del patrimoni immaterial local. Aquestes celebracions són una manera de renovar el compromís col·lectiu amb les arrels, amb la terra i amb la fe. Així, es manté viu un vincle indissoluble amb el passat, que recorda els nostres orígens i ens connecta amb la nostra història. El més destacat de tots és el pelegrinatge a Sant Cristòfol, el qual arrossega més gent i emoció. Els veïns creuen el terme de Cinctorres i s’endinsen pel terme de la Todolella fins a arribar a la Mola de Saranyana. Aquesta roga-

tiva, que es fa entre paisatges de gran bellesa natural, té un rerefons històric profundament arrelat. Al segle XVII, un document notarial ja recollia que el poble de Cinctorres havia fet aquest “vot de poble” en temps de calamitat, com sequeres, pestes i calamarsades. Era una manera d’invocar protecció divina i demanar pluja i salut per al terme i els seus habitants. Les despeses d’aquesta rogativa, així com el repartiment del pa beneït entre els assistents, són assumides encara avui per l’Ajuntament, que vetlla perquè la tradició no es perda. El cicle de rogatives comença amb Sant Marc i Sant Pere, que se celebren habitualment a l’abril i al juny respectivament. La patrona de Cinctorres, la Marededeu de Gràcia, rep la visita dels seus fidels el primer diumenge de maig. Les quatre celebracions també són motiu de festes familiars o reunions d’amics, que aprofiten per a compartir bons dinars a la vora de les ermites o en casetes de camp.

—Especial Rogatives 2025

Rogatives de Vallibona

Aquest costum s’havia perdut en 1922, però ara fa divuit anys es va recuperar el Peiró i es va recuperar també el costum de visitar l’indret al voltant del 25 d’abril, festa de Sant Marc. Enguany es retarda fins al dissabte 3 de maig.

L’origen d’aquesta celebració es deu, segons recull la tradició, al fet que uns llops es van menjar un xiquet i perquè no tornarà a passar es va alçar aquest Peiró en honor de Sant Marc Evangelista. Aquest Peiró està situat dintre de la finca de Les Moles, i popularment és conegut com a “Sant Marquet”.

No hi ha massa distància del poble al Peiró i en són molts els que es guarden la data per a assistir a la celebració. En arribar al punt on es troba el monument, es beneeïx el terme i es reparteix pa beneit i un traguet.

Les altres dues visites que mantenen els vallibonencs són als seus patrons, Sant Domingo i Santa Àgueda, però

totes dues són a l’estiu en plenes festes majors.

Però sens dubte, la més especial que conserven és la que toque l’any que ve. En 2026, com cada set anys, els vallibonencs tornaran a la Marededeu de la Font de Pena-Roja de Tastavins per recordar el lligam que mantenen els dos pobles. Conta la llegenda que fa molts anys una pesta sembrà la mort en pobles i viles. Al llogaret de Vallibona només restaren uns quants vells i set jóvens que no es podien casar perquè no hi havia dones. Aleshores decidiren buscar mosses pels pobles dels voltants. D’aquesta manera, arribaren a Pena-roja de Tastavins, on la tia Petronella, una anciana de molt bon cor, havia acollit a ca seua set xiques òrfenes. Els fadrins es casaren amb elles i se’n tornaren a Vallibona. Al cap de set anys els xiquets nascuts d’aquells matrimonis corrien i jugaven pels carrers del poble. Vallibona s’havia salvat de l’extinció.

Rogatives d’Olocau

En Olocau del Rey, la ermita de San Marcos, fundada en 1576 y ampliada en 1770 con el sufragio de todos los vecinos del pueblo, es la primera visita en el ciclo de rogativas. Por San Marcos el pueblo siente especial devoción. Sin embargo, de las tres visitas anuales que se seguían, en la actualidad tan sólo una de ellas se mantiene. Cuentan que la ermita se construyó en el lugar en el que el Evangelista se apareció al hijo de un labrador de Olocau. Los vecinos recorren los cuatro kilómetros que separan el pueblo de la ermita. Después de la celebración religiosa, vendrá, como es habitual, la parte más desenfadada y festiva. En mayo, el ciclo continúa en la ermita de la Virgen de la Carrasca. Ésta se encuentra en término de Bordón y el mismo día acuden los vecinos de Mirambel, Olocau del Rey, y Tronchón, o al menos representación municipal de los tres pueblos.

También en el mes de mayo, se visita a la patrona de Olocau, la Virgen de la Naranja. La ermita, del siglo XIII, está situada en la cima de una montaña y es visitada anualmente, pero la imagen románica de la patrona se encuentra, a buen resguardo, en el templo parroquial. Estas peregrinaciones, más que simples actos religiosos, son también encuentros sociales que permiten reforzar els llaços entre veïns i pobles pròxims. El camino hasta las ermitas es a menudo motivo de convivencia y de historias compartidas, con cantos populares, almuerzos colectivos y conversas que mezclan pasado y presente. La montaña, el esfuerzo físico del ascenso y la alegría de la llegada acontecen una metáfora de la comunidad y la fe que la sustenta. De esta forma, Olocau mantiene viva una antigua costumbre que transmite año tras año a las nuevas generaciones como un símbolo de identidad.

—Especial Rogatives 2025

Rogatives de Vilafranca Rogatives de Portell

Vilafranca celebrarà durant els pròxims mesos de maig i juny les seues rogatives en aquest any 2025. La primera d’elles arribarà el diumenge 4 de maig amb la rogativa a Sant Miquel a La Pobla del Bellestar. Una celebració que sempre té lloc el primer diumenge de maig i que és una de les dues visites anuals a l’ermitori de Sant Miquel. L’altra es realitza a finals del mes de setembre amb motiu de la festa dels Arcàngels. Encara que la gent sol anar amb vehicles a La Pobla del Bellestar, sempre n’hi ha un que altre grup de persones que es desplacen a peu, en rogativa. És tradició eixir des del centre del poble, concretament des de la plaça d’En Blasc i passar pel Santuari de la Verge del Llosar, on es canta la ‘Salve Regina’. Després i per la CV-15 es continua el camí fins a La Pobla del Bellestar on se celebra la missa en honor a Sant Miquel i es reparteixen els panets, prèviament beneïts i que els Majorals

ofereixen a tots els assistents. Les celebracions en honor a Sant Miquel solen comptar amb majoralia cada any. La segona de les rogatives tindrà lloc el dissabte 17 de maig a la vesprada al peiró de Sant Isidre, al costat de la carretera CV-15 i molt a prop del mas de Capdestany. Sant Isidre té una roda de Majorals, entre els propietaris de terrenys a la Partida de Baix del terme de Vilafranca. Als peus del peiró es canten els gojos, són beneïts els punts cardinals i es reparteixen els panets entre els participants en un peiró de Sant Isidre situat a 5 kilòmetres del poble en direcció a Ares. Finalment, la celebració de la Pasqua del Llosar arribarà el dilluns 9 de juny en jornada de festa local a Vilafranca. La Mare de Déu del Llosar igual que l’any 2024 compta amb majoralia que s’encarrega d’organitzar la missa, processó d’anada i tornada i també d’oferir el tradicional convit amb pastes i llet als Arcs del Pare Plàcid.

Com cada mes d’abril, Portell enceta el seu cicle votiu de primavera visitant Sant Marc de les Alberedes. Les Alberedes, ubicades al límit amb l’Aragó, en una profunda vall al costat del riu de la Cuba, és una pedania abandonada formada per unes trenta edificacions, que va estar habitada fins a mitjan segle passat. En ella es troba l’Ermita de “Sant Marc” d’estil gòtic del S.XIII-XIV, i allí es dirigeixen els portellans a les vores del 25 d’abril. El camí del poble a l’ermita no és planet, està esquitxat de construccions de pedra en sec i de natura. El color que es trobaran enguany res té a veure en els apagats grocs de les sequeres de les dues anteriors primaveres. Després de la rogativa i la celebració religiosa a l’ermita, es passa un dia de germanor compartint amb família i amics.

En el seu cicle votiu, Portell conserva una de les més antigues del País, Els

Peregrins. Encara que va estar unes quantes dècades perduda, des de la seua recuperació es viu intensament. Ara, a més, des de fa uns quants anys ja no es veda la participació de les dones. Des del segle XVI fins a l’actualitat és de les poques de tota la Comunitat Valenciana que conserva tot el misticisme, religiositat i rigorositat en les seues normes al llarg de tota la celebració. Explica la llegenda que l’origen de la rogativa es deu a l’acció de tretze portellans que van caminar fins a Roma per a demanar al Papa una benedicció que portara la salut i l’aigua al poble. Sols un va poder tornar a Portell després de catorze anys i venia amb el mandat d’acudir a l’ermita de Castellfort en honor a “Sant Pere” el primer Papa, qui també podia concedir les seues peticions. Els peregrins de Portell se celebren el següent dissabte a la Pentecosta.

Portell

Els pelegrins de Portell, una tradició que va nàixer en el segle XVI i que seguim mantenint amb orgull

—Especial Rogatives 2025

Rogatives de La Mata Rogatives de La Todolella

Un dels municipis de la comarca dels Ports que compta amb un major nombre de rogatives és La Mata. Algunes d’aquestes rogatives, inclouen desplaçaments fins a santuaris situats a altres termes municipals, com és el cas de Sant Marcos d’Olocau del Rey o Sant Cristòfol a la Todolella. Aquest tipus de tradició religiosa, arrelada en la cultura popular de molts pobles de l’interior valencià, manté viva la devoció i reforça els llaços comunitaris entre els veïns i veïnes. Les rogatives a La Mata s’encetaran el darrer cap de setmana del mes d’abril amb la visita a Sant Pere. Es tracta d’una rogativa amb molta tradició que sempre es celebra el cap de setmana més pròxim al 29 d’abril, dia de Sant Pere de Verona. Aquesta jornada comença amb una missa a l’ermita i un dinar popular on participen nombroses famílies del poble. Els veïns i veïnes de La Mata es des-

plaçaran enguany a Sant Marcos d’Olocau el primer cap de setmana de maig, una setmana després de la visita dels titulars de l’ermita, els veïns d’Olocau, que mantenen la seva pròpia rogativa. Aquesta trobada entre pobles és una mostra de germanor que es remunta a segles enrere. També al maig es visita Sant Cristòfol de Saranyana, una altra ermita situada en un entorn natural de gran bellesa i tranquil·litat. Al juny continuaran les rogatives de La Mata amb la visita a Santa Quitèria i Sant Antoni de Pàdua. Santa Quitèria es celebra habitualment el dilluns de la segona Pasqua i aplega desenes de devots. La rogativa de Sant Antoni de Pàdua, recuperada fa uns anys, es realitza sempre el 13 de juny, caiga en festiu o entre setmana. Ja a l’agost quedarà Sant Gil, patró de La Mata, que també es celebra com a rogativa, tancant el cicle anual de pelegrinatges religiosos del municipi.

El romiatge dels veïns de la Todolella a l’ermita de Sant Cristòfol de Saranyana es deu, sens dubte, a un vot del poble. L’ermita, visitada pels veïns de Forcall, La Mata, Cinctorres i la Todolella, es troba en la cúspide de la Mola de Roc.

La Todolella es reserva el dret d’acudir en processó a Sant Cristòfol, el primer dia de maig, com així ho farà aquest any. Després tornaran a Saranyana, però per visitar Santa Quitèria, en una data que a hores d’ara encara està per confirmar. Aquesta santa és l’advocada contra la ràbia i rep cada any als participants que assisteixen als oficis religiosos i participen en el repartiment del “rotllo” que el majoral ofereix després de l’ofici religiós.

La Todolella ha sabut conservar moltes de les seues més arrelades tradicions. Malgrat la important pèrdua de població que ha sofert aquest municipi, com ha passat en la resta de pobles de la comarca, els veïns, no sense esforç, man-

tenen les seves arrels. La Santantonà i la Dansa Guerrera de la Todolella són fantàstics exemples de la riquesa que es conserva. No obstant això, el despoblament del camp, més estretament relacionat amb aquestes tradicions votives de les benediccions de termes o rogatives, ha comportat la pèrdua d’algunes d’aquestes tradicions. Sant Onofre, Els Santets, Sant Gregori, Santa Catalina, Sant Redempto Màrtir són algunes de les ermites que es visitaven en el cicle de primavera. També s’acudia a Bordó. Un altre peiró, no amb repartiment de rotllo però si amb història curiosa, és el de Sant Cristòfol: està situat a l’interior de la font de Santa Creu. És una estampa de ceràmica que representa a Sant Cristòfol. La llegenda diu que quan la sequera s’instal·lava en el lloc, banyaven al sant amb aigua d’aquesta font i, al cap de pocs dies, la pluja era segura. Donades les actuals circumstàncies climatològiques no estaria de més tornar-ho a provar ara.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 1647. ÉPOCA II. DEL 25 AL 27 DE ABRIL DE 2025

MORELLA TAMBIÉN ES SU INCREIBLE PAISAJE

EL TÉRMINO MUNICIPAL DE MORELLA OFRECE MÁS DE 400 KM2 PARA RECORRER Y PERDERSE EN PLENA NATURALEZA

LA CIUDAD SE CONVIERTE TAMBIÉN EN EXCELENTE PUNTO DE PARTIDA PARA VISITAR OTROS PUEBLOS DE LA COMARCA

El término de Morella, con más de 400 kms2 es el segundo más grande del territorio valenciano. Es un espacio privilegiado para aprender y disfrutar de una Naturaleza que ha sido generosa. El paisaje se extiende entre un mar de montañas, bosques, barrancos, espacios de gran belleza que, además, están salpicados de un rico patrimonio cultural y artístico, ermitas, masías, puentes, construcciones y muros de piedra en seco, cruces de término…

MORELLA TIENE EXCELENTES

PAISAJES PARA EXPLORAR DURANTE TODO EL AÑO

El ciclo de la naturaleza es especial en Morella por sus fuertes contrastes, desde la desnudez del invierno, la llegada de las nieves, hasta la explosión de colores y olores en primavera y verano con multitud de hierbas aromáticas y flores silvestres. Y el otoño, que en estas montañas presume de sus tonos amarillos, marrones, el rojo y los ocres, el olor y el sabor de las setas, la trufa.

Un paisaje que invita al sosiego, a recorrerlo y descubrirlo. Para gozar con los sentidos y detenerse en parajes de las pedanías de Morella, como el Roser

de Xiva, los bosques de La Pobleta, las montañas gigantes, abiertas, de Herbesset, Ortells y su vegetación junto al cauce del río Bergantes. O recorrer enclaves casi mágicos como son el río de Les Corses o Cérvol, los bosques de Vallivana, el barranco del puente de la Bota, la Font de la Donzella, de la Esperança o los poblados de La Llàcua y Salvassoria. Pero Morella es también punto de partida, por su proximidad, para conocer los majestuosos paisajes naturales de la comarca de Els Ports. La Mola de la Garumba, entre Morella y Forcall, el río Escalona, entre Herbers y Castell de Cabres, los barrancos de Vallibona, las montañas, molas de piedra, de Forcall, los enclaves de Cinctorres, la Roca Roja, Roca Parda y la Rambla Celumbres, coronar la cumbre del Picaio en Vilafranca o recorrer la Rambla de les Truites.

Otro espacio natural de gran belleza, sobre todo en primavera y otoño, es el Barranc dels Horts de Ares y la Tinença de Benifassà, Parque Natural declarado en 2006 que agrupa a 7 pequeñas poblaciones.

PUEDES PERDER

SÁBADO 25 DE ABRIL

11:30

ROTLLO DE SANT PERE DELS LLIVIS

CICLO DE «ROGATIVES, ROTLLOS Y PRIMES»

Ermita de Sant Pere dels Llivis

DOMINGO 27 DE ABRIL

19:00

«ODIO EL VERANO»

CINE

Teatro Municipal de Morella

FESTIVAL LITERARIO. Después de dos exitosas ediciones, el Festival literario de Morella volverá a inundar la ciudad de actividades culturales los días 16, 17 y 18 de mayo. Escritores y periodistas se darán cita con los diferentes paneles literarios y actividades en torno a lema «¿Humanos o algoritmos?»

Este certamen es gratuito y la tercera edición contará con Quizz por equipos como un juego con preguntas de cultura general de Morella y otros temas relacionados con el festival.

CORPUS CHRISTI. El primer fin de semana de junio Morella celebrará la festividad del Corpus cuya procesión, que se celebra la tarde del domingo, ya ha cumplido siete siglos. Desde 1358 toda la historia del Corpus de Morella está documentada, la fiesta tiene aquí elementos parecidos a la gran procesión de Valencia; sin embargo también tiene características propias.

El dia de antes, el sábado por la tarde, los niños se visten de blanco y se "degüellan" simbólicamente con azafrán en "La Degolla".

LA PRIMAVERA SE LLENA

La comarca de Els Ports, de la que Morella es la capital, acaba de empezar su particular ciclo de rogativas, rollos y primas. Prácticamente todos los pueblos de la comarca cumplen cada primavera con estas tradiciones heredadas de sus antepasados. Desde mediados de abril se desarrollan las primeras citas, destacando rogativas en Forcall, Cinctorres, Portell, Ares del Maestrat y Olocau del Rey, así como los rollos del término de Morella. Las próximas semanas tendran lugar más de cincuenta peregrinaciones, concentradas la mayoría en el mes de mayo, que recorrerán la comarca. Morella es la localidad que concentra mayor número de actos con su amplio calendario de «primas y rollos» por su término municipal, uno de los más extensos de la Comunitat Valenciana. A pesar de que con el tiempo se han perdido algunas celebraciones, todavía hoy los morellanos acuden a una docena de ermitas o peirons, enclavados siempre en lugares con paisajes excepcionales, para bendecir los cuatro puntos cardinales y rezar por que haya buenas cosechas. Allí los organizadores de la fiesta, habitualmente agricultores y ganaderos de la zona, reparten estos rollos, que son piezas de pan ácimo con matafaluga o anís verde que si te apetece degustar, lo encontrarás también a menudo en las panaderías morellanas.

La primera de estas citas, la del 25 de abril en Sant Marc de Torremiró, ha abierto el ciclo morellano de rogativas, rollos y primas de este año 2025, donde se ha recuperado

EL CICLO ANUAL PARA PEDIR BUENAS COSECHAS SE CELEBRA EN LAS ERMITAS

Una imagen de Sant Marc de Torremiró durante la bendición de los puntos cardinales,

EL SEXENNI. Morella celebra unas fiestas extraordinarias que solo se celebran cada seis años. Como las últimas se celebraron en 2024, las próximas serán en agosto de este mismo año, 2030. Los tapices de papel rizado, laboriosamente realizados durante todo un año de trabajo por los propios vecinos, y las danzas tradicionales, son uno de los principales atractivos de esta celebración declarada Manifestación Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de España.

Y TAMBIÉN...

LLENA DE ROMERÍAS

ERMITAS O PEIRONES DONDE SE REPARTEN ROLLOS BENDECIDOS

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I.

Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

la llamada a las lluvias después de un invierno de falta de precipitaciones y graves problemas de sequía, pidiendo al cielo esa anelada agua que traiga consigo buenas cosechas, siguiendo promesas ancestrales. Con la llegada de la primavera, los numerosos santuarios, ermitas y peirones que hay repartidos por las montañas de esta zona de Morella y los cercanos pueblos del resto de la comarca dels Ports se llenan de vida.

Un ciclo en el que, como es año de Sexenni, Morella no realizarà su rogativa anual a Vallivana el primer sábado de mayo, sino que se hará en agosto. Pero ese primer fin de semana del mes de mayo es muy importante para Catí, localidad conocida por sus quesos y cercana a Morella. Centenares de romeros y caballerías cumplirán un año más con la tradición de ir en rogativa hasta la ermita de Sant Pere de Castellfort y volver, en dos días. Recorrerán un total de 53 kilómetros para seguir con el compromiso que cumple más de siete siglos celebrándose de forma ininterrumpida. Castellfort los recibirá con los brazos abiertos, como todos los años, organizando una gran fiesta. La gastronomía, la indumentaria, los cantos, toda la liturgia que comporta la hacen ser una de las rogativas más populares. Son, en definitiva, unas tradiciones que perviven gracias al compromiso y devoción para que perduren estas celebraciones de los antepasados. Bien como promesa, como voto o para hermanar pueblos, mediante una combinación de fe con costumbre y resaltar las señales de identidad de la comarca de Els Ports.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 18h.; domingo de 10h. a 14h. Lunes cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

PRIMAVERA. La primavera es una buena época para visitar Morella. Si ya has conocido la ciudad con frío, debes volver cuando las temperaturas suben para disfrutar de un paseo por el propio casco urbano y, también, por el extenso término municipal, que si la pertinaz sequía no lo impide, se suele llenar de verdes prados, riachuelos, cascadas o numerosas flores y plantas aromáticas que llenan de vida estas tierras.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11,15h y de 12.15h a 15h. Más información en BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h. Lunes no festivos, cerrado.

cardinales, este jueves. MIGUEL Á. TRONCHO

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

POBLACIÓ ROMERIA DATA

Ares del Maestrat

Sant Marc Santa Elena

Castell de Cabres Sant Cristòfol

Castellfort

Cinctorres

Santa Llúcia

Santa Quitèria

Sant Pere

Sant Marc Sant Pere Màrtir Sant Cristòfol Mare de Déu de Gràcia

Forcall Sant Marc Sant Cristòfol

Herbers Sant Marc La Tossa

La Mata

La Pobla de Benifassà

Olocau del Rey

Sant Pere Sant Marc Sant Cristòfol Santa Quitèria Sant Antoni de Pàdua

Els Apòstols

San Marcos Virgen de la Carrasca Virgen de la Naranja Sant Joan

27 d’abril 4 de maig

Per confirmar

27 d’abril 24 i 25 de maig 29 de juny

26 d’abril 27 d’abril 3 de maig 4 de maig

26 d’abril 10 de maig

26 d’abril 3 de maig

Morella Marededeu de Vallivana 3 i 4 de maig

Palanques Sant Marc (La Balma)

Portell

Sorita Sant Marc (La Balma) Sant Antoni de Pàdua

Todolella

Sant Marc Els Peregrins 26 d'abril 14 de juny

1 de maig per confirmar

Sant Cristòfol Santa Quitèria Sant Miquel 1 de maig 24 de maig Octubre

Vallibona Sant Marquet 3 de maig

Vilafranca

Villores

26 d'abril 10 de maig 17 de maig 24 de maig 13 de juny 3 de maig

1 de maig

27 d’abril 3 de maig 11 de maig 22 de maig

Sant Miquel Sant Isidre Pasqua Llosar 17 de maig 17 de juny 9 de juny

Sant Vicent Sant Joan 26 d'abril 10 de maig

Benassal Sant Cristòfol 9 de juny

Calendari de les rogatives dels nostres pobles

*Abans d’acudir, cal confirmar que no hi hagen canvis d’últim hora

Agenda.

—Morella.

Divendres 25 d’abril 18,30h. ‘Portsxinel·la’. ‘La vida secreta de los pañales. Teatre Municipal

Dissabte 26 d’abril

9h. XI Curs d’Iniciació a l’Espeleologia d’Espemo (inscripció tancada). Pràctiques en paret (Naixement del Riu Cèrvol-Morella) 12h. ‘Portsxinel·la’. Mostra menudes històries.Plaça Colom.

23h. ‘Portsxinel·la’. Recital “Músiques llatinoamericanes”.

Diumenge 27 d’abril

12,30h. ‘Portsxinel·la’. ‘El Niño de Arena’. Teatre Municipal.

19h. Cinema al Teatre Municipal amb la pel·lícula ‘Odio al verano’.

—Vilafranca.

Dissabte 26 d’abril 10h. Marxa Benèfica contra el Càncer. “Endavant Vilafranca”. 5 km. Eixida: Plaça de l’Església. La recaptació anirà per a l’Associació Espanyola contra el Càncer.

18h. Jocs infantils a càrrec dels Kintos 2025 al Parador.

19,30h. Tardeo amb el grup ‘Inusual Band’ al Parador.

20h. Bingo

0,30h. Discomòbil ‘Disconight amb Dj. Sergi i Dj. Cuber. Parador de Festes.

Diumenge 27 d’abril

10h. ‘Llavadors Lovers’. “Taller de sabó casolà”. Llavadors de les Fonts del Llosar. 18h. Festival de Teatre ‘Portsxinel·la’. ‘La vida secreta de los pañales’ amb la companyia Andi Rubinstein (Brasil). Sala Carles Pons. Casa de Cultura.

Dilluns 28 d’abril

17,30h. Xerrada “Menstruació: trencant barreres i tabús”. Centre Dona Sant Mateu /Agència Igualtat Aj.Vilafranca. Saló Actes Casa Social.

—Forcall.

Dissabte 26 d’abril

18,30h. ‘Portsxinel·la’. ‘El Niño de Arena’. Convent d’en Blai Berga.

Dilluns 28 d’abril

18h. Festa de Sant Vicent amb la tradicional rosca tapà per als jubilats. Associació Bisgargis.

—Cinctorres.

Dilluns 28 d’abril

16h. ‘Parlem de sexe a Cinctorres”. A càrrec de Pu-

pitre Rojo. Saló de Plens de l’Ajuntament.

—Todolella.

Dissabte 26 d’abril 12,30h. ‘Portsxinel·la’. ‘Lampiao e Maria Bonita’. Plaça Major.

—La Mata.

Diumenge 27 d’abril 18,30h. ‘Portsxinel·la’. Mostra menudes històries. Plaça Colom.

—Vallibona.

Diumenge 27 d’abril 11,30h. Inauguració de l’Hospederia de Sant Domingo de Vallibona.

—El Ballestar.

Dissabte 26 d’abril 10h. Ruta guiada al poblat íber de ‘La Morranda’. Eixida des del Centre Interpretació.

—Benassal.

Del 25 al 27 d’abril

‘La Caravana Escape Room’ a Benassal. Del 25 al 27 d’abril

18,30h. Projecció del documental “Mujeres de viento, tierra y ganado”. Biblioteca Carles Salvador.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

LA RESOLUCIÓ JA HA ESTAT PUBLICADA AL DOGV

Agricultura destina 1,8 milions d’euros

per

al sector apícola

La Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Peca destinarà un total de 1.869.173 euros per a les ajudes d’intervenció al sector apícola per l’any 2025. El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) ha publicat la resolució de l’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària (AVFGA) per la que es convoquen aquestes ajudes, dirigids a titulars d’explotacions apícoles, incloses les de titularitat compartida, a més d’organitzacions representatives amb personalitat jurídica pròpia, així com cooperatives apícoles. Les ajudes contemplen diferents línies d’actuació, sent la primera d’elles la dedicada a l’assistència tècnica dirigida a apicultors i les seues agrupacions. Aquesta línia inclou l’organització de cursos de formació, tant per als propis apicultors com per a tècnics, especialistes de les agrupacions i personal dels laboratoris apícoles. La contractació de personal tècnic i especialistes per donar formació i assistència tècnica als apicultors de les cooperatives i la posada en marxa de mesures de divulgació tècnica encaminades a incrementar la professionalització, facilitar la incorporació a l’activitat i enfortir els mecanismes de comunicació entre els actors de la cadena, així com per a l’optimització dels costos de producció i rendibilitat, és un altra de les línies d’ajuda d’aquesta convocatòria.

Un altra de les línies d’actuació incloses en estes ajudes està orientada a la prevenció i control de malalties i agressions que afecten als ruscos, així com a l’adquisició de productes destinats a combatre espècies invasores.

Així mateix, les ajudes inclouen mesures destinades a fomentar la repoblació de al cabanya apícola, tant a travès de la cria com de l’adquisió d’abelles reines. També se subvenciona la racionalització de la transhumància en aquelles explotacions que la practiquen, finançant l’adquisició de mitjans que milloren el transport, la compra de material per a la manipulació dels ruscos, el canvi dels mateixos per optimitzar el seu rendiment, així com la incorporació de sistemes mòbils d’extracció de mel o polen i equips que faciliten la mobilitat apícola.

Per últim, es subvenciona la elaboració d’estudis de seguiment de mercat i de mesures de recolzament als laboratoris d’anàlisis d’agrupació d’apicultors, així com el desenvolupament de projectes pilot sobre nous productes apícoles.

Els preus.

Els preus del Porcí. 16/04/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

1,762 €/kg (sense variació) 1,774 €/kg (sense variació)

96,00 € (sense variació) 96,00 € (sense variació) 16/04/2025 77 € (sense variació)

26/03/2025

Els preus del Boví. (Mercolleida) 16-04-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,93 €/kg (sense variació) 6,95 €/kg (sense variació)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 16-04-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,00 €/kg (sense variació) 4,69 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 17-04-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,42 €/kg (sense variació) 1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 15-04-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,57 €/kg (sense variació)

2,50 €/kg (sense variació) (Loncun) 17-04-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló) Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Setmana 16 del 14/04 al 20/04

Les Llunes.

12

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

3,6 / 16,8

2,4 / 15,4

4,1 / 16,3

5,1 / 18,1

4,9 / 18,6

5,1 / 17,1

2,2 / 14,4

5,0 / 16,2

5,7 / 19,7

3,2 / 17,7

1,8 / 13,8

4,2 / 15,3

8,8 / 17,8

2,3 / 16,3

5,8 / 18,0

2,3 / 20,8

2,2 / 22,3

4,3 / 19,2

8,3 / 18,7

4,3 / 18,9

5,7 / 20,0

3,6 / 20,8

8,7 / 15,1

5,5 / 17,0

PORTELL

/ 13,9

/ 15,9

/ 17,9

/ 14,9

/ 11,3

/ 11,8 0,9 / 14,8 2,1 / 15,0 1,1 / 14,2 4,2 / 10,8 2,7 / 12,8

5,5 / 18,3

3,6 / 16,1 5,7 / 16,4

1,8 / 18,7

2,9 / 19,6

3,6 / 17,8 5,1 / 17,2

2,2 / 17,1 4,7 / 20,4

3,3 / 18,2

4,3 / 14,4

6,6 / 17,4

8,7 / 12,3

5,6 / 10,9

8,1 / 11,8

8,4 / 13,0 9,2 / 13,8

8,9 / 11,8

7,9 / 10,6

8,7 / 12,3

8,9 / 14,6

8,9 / 12,6

7,9 / 9,8

8,4 / 11,4

5,7 / 18,3

4,1 / 18,4

6,2 / 17,9 1,8 / 19,6

0,9 / 20,1

5,8 / 18,9

4,9 / 18,1

2,1 / 18,4

3,7 / 21,7

2,3 / 19,6

4,1 / 15,1

6,9 / 18,9

“Si plou a Sant Marc, quaranta dies de fang”

Famosa és i molt coneguda la frase de que si plou per Sant Marc, plou quaranta dies seguits. En principi, les previsions no apunten a que ploga el divendres 25 d’abril, dia de Sant Marc però si ho ha fet en alguna de les jornades d’aquesta setmana, concretament el dimarts 22 si bé amb reculls de precipitacions que no han estat massa considerables. Venim d’un mes de març amb pluviometria molt destacada a la comarca dels Ports i amb rius, rambles i rierols que han baixat o encara ho continuen fent de forma destacada. Podriem dir que les pluges arreplegades a la nostra zona durant el final de l’hivern i els primers dies de la primavera han deixat reculls importants destacats i que poden augurar un estiu relativament tranquil en matèria hídrica. Esperem que no es repe-

tisquen situacions tant complicades en quan a l’aigua es refereix com les viscudes l’any passat. Tot apunta a que enguany això no serà així. Hem viscut una Setmana Santa diferent en quan a l’oratge es refereix al que passa molts anys. Si bé va ploure a principis de la setmana, finalment l’oratge es quedava assolellat i tranquil. Fins i tot fred ja que el ventet no ha parat de còrrer per les nostres contrades. De fet, el Diumenge de Pasqua es va comptar amb temperatures mínimes fins i tot negatives en algun dels observatoris meteorològiques de la comarca dels Ports. L’ambient assolellat dels darrers dies, sobretot dimecres, dijous i divendres pot donar pas novament a dies on pot ploure, especialment el cap de setmana si bé no s’esperen grans quantitats de precipitació.

Vent i temperatures

fresques

La previsió del cap de setmana

Aquest cap de setmana la comarca dels Ports presentarà condicions variables, amb predomini de cels poc nuvolosos i ambient fresc als matins, i temperatures agradables durant les hores centrals del dia. El divendres 25 d'abril començarà el dia amb cels entre nuvolosos i clars; les mínimes rondaran els 10 °C i les màximes aconseguiran els 24 °C, amb vents lleugers de component nord que no descendiran dels 10 km/h. A la tarda hi haurà intervals de núvols mitjans i alts, que deixaran passar el sol sense risc de precipitació. El dissabte 26 d'abril estarà marcat per un augment del vent: bufarà de component nord-oest amb ratxes moderades de fins a 80 km/h, sobretot en zones de muntanya i erms; les mínimes se situaran entorn de 8 °C i les màximes no superaran els 18 °C. El cel alternarà núvols i clars, amb sensació tèrmica lleugerament més baixa per l'efecte del vent, especialment a primeres hores i al capvespre. El diumenge 27 d'abril continuarà el vent de nord-oest, menys intens que la jornada anterior, amb ràfegues puntuals de fins a 60 km/h. Les temperatures oscil·laran entre els 9 °C de mínima i els 20 °C de màxima, amb cels poc nuvolosos durant la major part del dia i alguns núvols dispersos al migdia. No es preveuen pluges en cap dels tres dies, però caldrà extremar precaucions en carreteres de muntanya i en emplaçaments exposats al vent, especialment al pas de vehicles i en activitats a l'aire lliure. En resum, el cap de setmana en els Ports combinarà matins frescos, tardes suaus i presència de vent moderat, sense risc de precipitacions, per la qual cosa serà ideal per a excursions curtes i visites turístiques, sempre atenent a les alertes de vent per a evitar contratemps.

Imatge de Morella. RICARDO QUEROL.

Setmanari d’informació comarcal

Esports.

3-0

El Morella FC certificava virtualment la seua continuitat un any més a la 2ª FFCV, superant clarament a Els Ibarsos en partit aplaçat recuperat el Dijous Sant. Una contundent victòria del Morella que és vuitè a la classificació amb 34 punts, 9 per damunt de la zona de descens. A la primera part, el Morella FC inaugurava el marcador al minut 34 amb l’1 a 0, gol marcat per Robert Dinu i amb el qual s’arribava al descans del partit. A la segona part, l’equip de Roberto Peiró va poder sentenciar el partit amb dos gols més. El 2-0 va ser obra d’Arturo al minut 51, gol que donaria ja molta tranquilitat al quadre morellà. El definitiu 3-0 el marcava al minut 72 el portellà Carlos Chillida. Victòria molt important per al Morella que pràcticament té assegurada la permanència a la 2ª FFCV per a la temporada 2025-2026.

PRÒXIMA JORNADA

Pau Giménez

Eyner

Pau Puig

Migue

Robert

Marc Yeste

Mario

Arturo

Andreu Serret

Chillida

Mauri

Marc Marín

Moles Andreu

Ortí Jordi Martí

Pau Meseguer

Gols:

1-0 (34') Robert

2-0 (51') Arturo

3-0 (72')Chilida

Morella FC - CD Almazora ‘B’ Diumenge 27. 16:30h. Fàbrica de Giner. Morella

CE CINCTORRÀ. Gran festa futbolística a Cinctorres en la matinal del Divendres Sant i en la que l’actual CE Cinctorrà es va enfrontar amb un combinat ‘All Star’ de jugadors que han format part del planter de l’equip a les darreres dècades. Un partit de retrobaments, culminat amb un dinar de germanor en una gran jornada festiva a Cinctorres. Pel matí, els més menuts van poder gaudir d’un parc infantil al mateix camp del Pla de Mig Ull. El resultat del partit tal vegada era el de menys, si bé es va viure un encontre molt disputat i que acabaria amb empat a 3 gols i posterior tanda de penals. Des dels 11 metres, l’actual equip del CE Cinctorrà es faria amb la victòria final en una jornada amb gran ambient de futbol i amistat al camp del Pla de Mig Ull de Cinctorres. Des del club feia temps que planificaven fer un partit d'estes característiques.

PRÒXIMA JORNADA

CF Canet - CE Cinctorrà Diumenge 27.17h. Les Comes. Canet lo Roig

Pàdel

2-1

El CF Vilafranca caia derrotat per 2-1 el passat dimecres al camp ‘Enrique Sancho’ de Benassal en un partit que per fi es recuperava després d’haver estat ajornat dues vegades per la pluja. Al minut 14 de partit, el Benassal s’avançava al ‘derbi’ amb l’1 a 0. A partir del minut 30 el Vilafranca va crear nombroses ocasions de gol, entre elles un xut al pal de Borja. Amb l’1 a 0 al marcador s’arribava al descans. Cap al minut 65, Toni Mallén introduia un triple canvi per tal d’intentar que l’equip reaccionara i al minut 66 l’àrbitre anul·lava un gol a Ferran. El Benassal marcava el 2-0 al minut 74 que ja complicaria molt les coses al Vilafranca. Un gol en el que els visitants reclamarien fora de joc. El gol vilafranquí que significava el 2-1 arribava al minut 96, sent marcat per Enric Monfort.

PRÒXIMA JORNADA

Efrén

Enric Monfort

Nicolás

Mateu

Isaac Adrián Gil

Héctor Bayot

Ramón

Borja

Gonzalo

Miguel

Pablo Andrés

Edo

Ferrán

Jaime Enric Beltrán Ayoub

Gol: 1-0 (14') 2-0 (73') 2-1(96') Enric M

CD Vinromà - CF Vilafranca Diumenge 27 17:30. El Temple. Coves de Vinromà

La lliga de pàdel 'Activa'm' ha comptat amb descans durant dos caps de setmana. Aquest proper dissabte tampoc hi hauran partits. A falta d'una

jornada per a que acabe la primera volta de la lliga la classificació l'encapçala el Club Pàdel Vilafranca amb 89 punts.

FUTBOL BASE

FUTBOL BASE

Juvenils

Els Ports FC ‘A’ - CF Benlloch Dissabte 26 a les 11h.

‘El Serrito’. Vilafranca

CD Drac ‘B’ - Els Ports FC ‘B’ Dimecres 30 a les 20,30h. ‘Chencho’. Castelló

Cadets

Els Ports FC - Prom.Castalia B Diumenge 27 a les 18,30h.

‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres

Infantils

CD Cabanes - Els Ports FC ‘A’ Divendres 25 a les 18,45h.

‘Ricardo Martín’. Cabanes

Els Ports FC ‘B’-CD Benicasim Diumenge 27 a les 19h.

‘Fàbrica de Giner’. Morella Alevins

CF Moró - Els Ports FC Dissabte 26 a les 10h.

‘Jesús Beire’. Sant Joan de Moró Benjamins

CD Drac ‘A’ - Els Ports FC ‘A’ Dissabte 26 a les 10,30h.

‘Chencho’. Castelló

Els Ports ‘B’ - San Lorenzo ‘C’ Diumenge 27 a les 15h.

‘Fàbrica de Giner’. Morella Prebenjamins

Orpesa CF - Els Ports FC Diumenge 27 a les 10,30h. Camp Municipal d’Orpesa

FRONTENIS

PRÒXIMA JORNADA

1ª Divisió Provincial Covarxins - Vilafranca Dissabte 26 a les 16,30h. Coves de Vinromà

BÀSQUET FEMENÍ

Infantils

CBF Morella - CB Bétera Dilluns 28 a les 12,30h.

C.Esportiu Jaume I. Morella Alevins 2º Any

CBF Morella - CB Burriana Divendres 25 a les 18h.

C.Esportiu Jaume I. Morella Alevins Masculí

CBF Morella - CB Vinaròs Dissabte 26 a les 9h.

C.Esportiu Jaume I. Morella

MORELLA FC CD ELS IBARSOS

UD BENASSAL CF VILAFRANCA