Setmanari Notícies (24/01/2025)

Un temps de repressió contra les dones a la comarca dels Ports. ”

GLORIA CORBATÓN, UNA DE LES DONES JOVES QUE VAN PATIR LA REPRESESSIÓ

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

NÚMERO 1634. MORELLA, DEL 24 AL 31 DE GENER DE 2025. —1,50 €

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Sant Antoni resisteix una vegada més a les temptacions de les botargues

La neu arriba als Ports

Primera nevada de l’any. La neu ha fet acte de presciència a la comarca dels Ports. Les precipitacions en general han estat de

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

caràcter dèbil i, per tant, el gruix tampoc ha estat molt important. Així i tot, es va haver d'intervenir en algunes carretes i accessos

Pàgines 11 a 13. Qué Hacer en Morella.

Els treballadors no tornaran a la fàbrica fins cobrar

La plantilla i el comité d'empresa s'han reunit aquesta setmana per arribar a un acord al voltant de l'empresa Marie Claire. De moment, els treballadors no tornaran a la fàbrica fins que el propietari els pague el que els deu.

Pàgina 6. Poble a poble.

Sense calefacció a la guarderia

El servei es va poder restablir en tan sols un dia. No obstant això va provocar el malestar, ja que no és la primera vegada que pas-

Pàgina 7. Poble a poble.

El medallaCapsigrany, de la vila 2025

La localitat reconeix els més de 25 anys acostant les arts escèniques a Vilafranca i fent la cultura

Pàgina 7. Poble a poble

FORCALL. Nombrosa representació femenina en el grup de les botargues que han format part enguany de la Santantonà de Forcall. MIGUEL ÁNGEL TRONCHO

Pàgina

MORELLA

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

CONTINUA LA RODA DE SANT ANTONIS A LA COMARCA DELS PORTS

Les botargues omplen de foc la Santantonà de Forcall

Forcall ha celebrat aquest cap de setmana la festivitat de Sant Antoni amb una variada i completa programació d’activitats. Tant les forcallanes i els forcallans com els visitants han gaudit de la festa més emblemàtica i esperada de la localitat.

Aquest divendres han celebrat la Santantonà del Forcall, on els botargues i les botargues són protagonistes. Els dimonis han recorregut aquest divendres el poble fent malifetes fins el moment de la cremà de la barraca, símbol de purificació i renovació.

El recorregut, que ha estat marcat per algunes parades a cases per beure i menjar, ha portat a veïns, visitants i botargues pels carrers del Forcall, mentre els cremallers els seguien a una distància pru-

dent. Aquesta part és la més participativa de la festa i la que més persones congrega, tant veïns com visitants la viuen amb molta intensitat. Sant Antoni i Sant Pau són els personatges més importants d’aquesta Santantonà: representen el bé i l’etern que estira i arronsa contra tot el seguici infernal: Botargues, Despullat, Filoseta, Cremallers… Sant Antoni, abrigat amb una sotana marró i una capa, porta un collar de mandarines, el rosari. A les mans porta un gaiato i una creu per beneir el públic i espantar les Botargues i els altres personatges malignes.

A Forcall, aquest sant va sempre unit a Sant Pau, que porta també una vestimenta humil i senzilla; i a les mans, els evangelis i una branqueta d’arbre.

Ambdós dos sants han estat lligats amb una corda pels canells de les mans; i a l’altra banda de la corda, el Despullat, que representa el mal. Fins que, finalment, s’han alliberat i han vençut el mal amb la cremà de la barraca, que marca el final: la renovació i la purificació de l’ànima. Aquesta festa es celebrava ja des de temps medievals, època en la qual es van introduir elements del cristianisme per adaptar una tradició pagana, possiblement anterior. “Té el sentit medieval de la barraca i la vida de sant Antoni, i és el millor que tenim a Forcall”, va expressar un veí durant la celebració de la Santantonà, moments abans de que la monumental barraca es reduïra a cendres en honor al patró dels animals.

Malgrat l’absència de majorals, la festa de Sant Antoni de Morella ha comptat amb la majoria dels actes centrals i una gran participació. Fins i tot l’infern ha desplegat més efectius que mai, enguany una quarantena de dimonis s’han ajuntat per intentar véncer als sants.

Tot i no haver majorals, la representació de laVida del Sant i la ‘cremà’ de la barraca mai falten.Tampoc la representació del Contrabando. La Sembrà, la Sega, l’Agostera, la Cucafera i el Mondongo, entre altres, compta amb la participació de diverses quadrilles que s’encarre-

La vida del Sant amb més novetats que mai

Multitudinari

és l'adjectiu que descriu el Sant Antoni viscut enguany a Vilafranca. Detall no ha faltat i tampoc participació. A més aquest 2025 ha vingut amb moltes novetats respecte a la representació de la vida del Sant, ja que han hagut canvis importants en l'elenc. Després de 40 anys, Ildefonso Fabregat, (Sant Antoni), Rafa Vicente (Morondo), Santi Llopis (Luzbel) i Ricardo Moliner (dimoni), deixaven l'escenari per cedir el seu personatge a nous actors: Francis Roig com a Sant Antoni, Guillermo Roig com a Luzbel, Miquel Vicente com a Morondo, i Sergi Altabas de Dimoni.

APerò aquestes no ha estat les úniques modificacions que han calgut fer, des d'aquest any Víctor Tena representarà Pecado. D'altra banda, el paper d’Astúcia continuarà estant a càrrec d’Emilio Escorihuela. La representació de la Vida del Sant compta com Sant Antoni era un noble amb moltes pertenències que decideix abandonar la vida que portava i amb l’ajuda del seu criat Morondo reparteix els bens entre els pobres iniciant una vida eremítica i decida a Déu i l’oració al desert. Luzbel i els demés dimonis el tenten en diferents ocasions per fer-lo renegar de Déu fins que al final encenen la seua cova. Després de les representacions a la Casa de Cultura i prop de les 9 de la nit tenia lloc el moment culminant de la festa: les barres del diumenge passat i la malea d’aquest dissabte es consumien sota l’atenta mirada de centenars de persones a la Plaça.

Els dimonis han enfilat l’Avinguda de Castelló per arribar fins a la centre de Vilafranca i amb els seus coets han encés la foguera, que ha estat controlada també pels Bombers. La barraca d’aquest Sant Antoni 2025 s’ha cremat de manera uniforme i espectacular.

guen d’interpretar-les. Aquest teatre itinerant va recórrer els carrers de la localitat en un altre dels moments únics que caracteritzen la festivitat. U na desfilada en què s’escenifiquen diferents labors i èpoques del calendari agrícola i, també, té lloc la representació de

l’enfrontament entre els carabiners i els contrabandistes. A l’ajuntament es recreava tot un clàssic, el passe de revista del capità dels carabineros a la tropa. El final arribaria hores més tard al davant de la Confraria dels Llauradors, amb l’afusellament dels bandoleros.

MORELLA

La Pobla de Benifassà fa l'última encesa coincidint amb Sant Antoni

Aprofitant

la celebració de la festa de Sant Antoni, la Pobla de Benifassà ha encès per última vegada les llums de Nadal que Electra Energia va instal·lar pels seus carrers per haver guanyat la campanya Il·lumina el teu poble. Durant el cap de setmana s’ha honorat al patró del animals amb una àmplia programació. El divendres ha tingut lloc la missa en honor a Sant Antoni, i en acabar, ha tingut lloc la benedicció dels animals a la Plaça Major. I per la

vesprada, el tradicional rossec de cadenes anunciant l’arribada de Sant Antoni.

El dissabte s’ha acabat d’enllestir la barraca i s’han elaborat les botifarres. A més, ha tingut lloc el IV Concurs de dibuix de Sant Antoni. Per la vesprada ha tingut lloc l’última encesa de les llums de Nadal de l’Electra, seguida d’un berenar popular. Finalment ha tingut lloc la ‘cremà’ de la Barraca, i la Triband ha amenitzat el Ball popular al Poliesportiu de la localitat.

La Diablera, protagonista de la festa de Sant Antoni a Sorita

Sorita ha celebrat entre els dies 16 i 19 de gener la tradicional festa de Sant Antoni. Després de dues jornades, la del dijous 16 i la del divendres 17 d'amaniments importants com son els d'elaborar les coquetes o realitzar les eixides a la muntanya a pels pins i la brosta per a la barraca arribava l'esperada jornada del dissabte 18 per tal de viure la festa de Sant Antoni en el seu màxim esplendor. En la vesprada-nit i una vegada beneïts els animals tenia lloc l'eixida de la gran 'Diablera' de Sorita, que es feia amb el protagonisme als carrers de la població i conduïa al sant fins a la barraca. Un moment sempre màgic i molt esperat a Sorita. Diumenge amb els actes religiosos dedicats a Sant Antoni Abat i un gran dinar popular es posava el punt i final a la festa de l'hivern.

LA COMISSIÓ APROFITA PER RECAPTAR FONS PER A LES FESTES DE VILLORES

El veïnat obri les portes de les seues cases complint amb la tradició

Villores ha sigut un dels pobles que han celebrat Sant Antoni aquest cap de setmana a la comarca dels Ports. En una festa molt participativa tant per a veïns del poble com per a visitants d’altres localitats.

Tots els villorans i villoranes participen en la festa, tant en els amaniments com en la celebració. Així, el dissabte pel matí han vestit la gran barraca, després de la brosta que es va fer al monte.

Un cop l’estructura va estar alçada a la placeta, uns portaven la càrrega de llenya i altres entapissaven amb les branques de fulla perenne aquest monument a la natura.

Ja a la nit, amb la volta dels matxos, es va donar el tret de sortida a la festa, amb la música de la gaita i el tabal acompanyant a la gent amb les seues mascotes i animals de camp, des de cavalls fins a pardals, per a rebre la coqueta i el glop d’aiguardent o moscatell.

Amb les panxes plenes i els animals guardats, l’infern obria les portes i arribaven dotzenes d’incansables botargues, que em-

SANT ANTONI DE BENASSAL.

El foc, el "rotllo" i la "barreja" han estat els grans protagonistes a Benassal. Els majorals de Sant Antoni i l'Ajuntament han preparat un any més una programació repleta d'actes tradicionals, carregats de devoció, germanor i tradició. L'arrossegada, la benedicció dels animals i el repartiment de la coqueta a més de la cremada de la foguera i el ball pla amb què posaven punt final a la festa han estat els actes que més gent han reunit durant el cap de setmana.

bogits i acompanyats per la temptadora, començaven la persecució dels sants i de tots els que es ficaren pel mig.

Durant aquesta cacera es va aprofitar per a entrar en les cases dels veïns i veïnes del poble que obrin les seues portes perquè els participants puguen beure i menjar. Villores és un dels pocs pobles de la comarca que no organitza el Sant Antoni mitjançant la institució dels majorals. En aquest cas, l’Ajuntament i la comissió de festes uneixen forces per mantindre la tradició. La comissió de festes aprofita eixe moment per començar a guanyar diners de cara a l’organització de les festes d’estiu. Ho han fet en aquest cas amb la venda de les xulles, perquè la gent poguera torrar-se carn a la foguera del costat de la barraca. Finalment, la volta de les botargues ha acabat a la plaça de la bassa. Les botargues es van rendir un any més a la força de l’espirit de Sant Antoni, i garejant i cridant, han mort mentre la pira de llenya es cremava il·luminant i calfant la freda nit de gener, on el bé va tornar a guanyar sobre el mal.

FOTOGRAFIA: DAVID GIL

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Opinió.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Cristian Lorente, Laia Meseguer

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Masclisme integrat

Carmen Ferrer Llop. Centre d'Estudis dels Ports.

Semblem cansats del feminisme que, vestit de morat i cridant, es manifesta pels carrers d´una manera exaltada, però, és manifest que a la nostra societat patriarcal encara queda un pòsit profund de desigualtat, quan no de maltractament de les dones que el podríem anomenar masclisme integrat, perquè està acceptat. TV3 ha passat recentment un documental que porta per títol “Un mur de silenci” descobrint que, l´any 1992, dues menors van denunciar que les obligaven a prostituir-se en un club anomenat Gran Escala 2000. Els homes acusats, tot i està comprovat que havien estat amb elles varies vegades, van ser declarats innocents i fins i tot un dels jutges estava en la llista de clients però no es va considerar una raó suficient per refusar-lo. El Tribunal Suprem va ratificar la sentència. El més decebedor és que cap de les persones que van participar en el documental, amb l’honrosa excepció d’un policia, van tenir una paraula de consideració cap a les víctimes. Les dues noies es van passar cinc anys en un psiquiàtric desprès del judici, la societat els havia enviat un missatge clar; tot havia quedat al seu lloc. Era l´any dels Jocs Olímpics. En plena democràcia!.

Actualment, el cas Pelicot ens ha colpejat en els noticiaris, i cal ressaltar la valentia de Giséle, la víctima, donant la cara. Ara bé, ningú

ha vist fotos del marit i dels altres violadors, només dibuixos, perquè cal respectar el seu dret. Que bé es protegeixen els homes!.

Ara estem molt més sensibilitzats a aquests abusos, però queda una assignatura pendent aquest masclisme integrat i fins i tot “bonic”, que marca una diferència abismal entre homes i dones.

Començaré pel camp de l’estètica pensem en la publicitat nadalenca dels perfums tots tenen com ob-

Ara estem molt més sensibilitzats a aquests abusos, però queda una assignatura pendent aquest masclisme integrat i fins i tot “bonic”,

jecte dones joves, sinuoses, ultra atractives, inabastables, igual que les models que rara vegada passen de la talla 36, quan la talla més venuda entre joves és la 44. Tot això amb el rerefons dels trastorns de l´alimentació, a on les noies són el 90% de les persones afectades; aprimar-se per una dona es una “ocupació” de tot l´any, perquè aviat ens recordaran l´operació biquini i que jo sàpiga, aquesta es una peça de roba femenina exclu-

Luis XIV per Hyacinthe Rigau [1] (1701)

sivament...

No cal una cinta mètrica per adonar-se que els vestits esportius de les atletes són cada vegada més petits. Moltes porten biquini, suposo per lluir un ventre pla o potser perquè la roba és cara. No veig la mateixa reducció de material als homes que haurien de córrer en calçotets, ens al contrari, ells porten vestits fins i tot els arriben als turmells. No entraré en els vídeos que surten a You-tube que es concentren en l´entrecuix de les atletes gairebé en qualsevol esport des de patinatge a gimnàstica. De fet, les fotos “inoportunes”, han obligat a les tenistes a posar-se una tovallola sobre les cames quan estan assegudes en la banqueta per tal que els potents teleobjectius no facin diana en certes parts del seu cos.

I ara em referiré a un dels meus temes favorits, les sabates. Quan d’aquí a uns segles, entre les runes

de la nostra civilització, els arqueòlegs troben les sabates es pensaran que homes i dones tenien peus diferents. Mentre les sabates masculines segueixen el patró anatòmic, les de dona son quasi abstractes. Tenen els peus molt més estrets, acabats en punta i els talons alts les forcen a caminar de puntetes. Com els tacons d´agulla, quan més alts millor, a part de la incomoditat i el patiment, la inestabilitat afavoreix l´aparició galindons (juanetes) i quists com li ha passat a la reina Letizia. Aquestes formes allunyades de la configuració anatòmica normal, obliguen a que els dits del peu quedin amuntegats forçant a situar-ne un per sobre l’altre, el que es coneix com a dit en martell, creant un fregament i una llaga que obliga a extirpar-lo, senzillament el peu no cap dins el calçat. El més curiós és que el taló alt el va popularitzar un home, el rei de França Lluis XIV, i eren els

homes qui els portaven. Per sort la resistència passiva femenina ha permès donar la benvinguda a les vambes, per fi confort i seny als peus femenins! La Medicina no escapa a la discriminació. Les dones també tenien infarts, però no formaven part dels estudis de tractament, va fer falta insistir i forçar a incloure-les en els estudis, assajos i esstadístiques. Dins la rutina de les analítiques de sang i orina als homes se’ls determina al valor del PSA, (marcador de càncer de pròstata) però no es busquen marcadors de cap càncer “ginecològic” i quan els robots foren inclosos en la cirurgia ho feren per les intervencions de pròstata que són encara les realitzades més freqüentment amb aquesta tecnologia.

Podria continuar fins a cansar-nos, però veig que hi ha un esforç en alguns països per trencar motlles. Trobem algunes sèries de

La Medicina no escapa a la discriminació. Les dones també tenien infarts, però no formaven part dels estudis de tractament,

televisió amb dones i homes grassos i no gaire guapos, però els pantalons arrapats sempre queden per les protagonistes , que responen a l’estereotip convencional, que treballen amb sabates de taló, escots insinuants i per descomptat sense despentinar-se.

Galindó i dit en martell

Voldria acabar explicant una anècdota de Golda Meir primera ministra d´Israel entre 1969 i 1974. El seu govern debatia l’augment del nombre de violacions a les ciutats especialment a la nit, i els membres del seu gabinet, tots homes, li van suggerir que s’implantés el toc de queda per a les dones a fi de protegir-les. Seguien el pensament tradicional, tenir-les a casa, això sí, tot pel seu bé. Golda va rumiar i va aportar la següent solució, que no es va portar a la pràctica: “Declararem el toc de queda pels homes i així les dones podran sortir al carrer amb tranquil·litat!”

Pol. Ind. “Les Casetes”

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

CONSULTA LINGÜÍSTICA

L'aprovació de la Llei de llibertat educativa del PP i Vox, ha generat una gran preocupació entre les famílies. Una situació que ha portat a l'associació “famílies pel valencià” a organitzar una xerrada informativa per resoldre dubtes al voltant de la consulta lingüística que en els pròxims dies la Conselleria d'Educació farà sobre la llengua vehicular dels centres educatius. Una consulta sobre l'elecció de la llengua base en els centres educatius que és una de les mesures incloses dins d'aquesta nova llei educativa que preveu que els alumnes que s'escolaritzen per primera vegada trien la llengua base en el procediment d'amissió. El professor Jordi Marín va explicar que “molta gent creu que el que es fa és votar si tot l’ensenyament serà en valencià o en castellà, i això no és fals. La llei as-

Desànim i resignació. Així és com se senten els treballadors i treballadores de Marie Claire els quals continuen amb la seua lluita. Aquest dimarts era l'últim dia amb permís retribuït i el dimecres 22 havien de tornar a treballar tot i no haver cobrat cap nòmina. No obstant això, en la reunió mantinguda aquest dimarts amb la plantilla, el secretari general d’UGT-Fica, Antonio Duran, ha anunciat que mentre no se solucione la situació continuaran amb permís retribuït indefinit. Per la seua banda, Ángel Pío Sánchez, continua insistint en el fet que en els pròxims dies s’arribarà a la solució definitiva. De fet, segons fonts pròximes al comitè d’empresa pel que sembla tindria una important reunió en la qual es podrien decidir aspectes claus per al futur de l’empresa. En l’assemblea d’aquest dimarts 21 de gener també s’han escollit els nous membres del comité d’empresa i s’ha anunciat que per al pròxim mes de febrer hi ha previst un acte de conciliació amb els nous empresaris. La situació continua sent complexa, ja que a les passades setmanes l’activitat a Marie Claire ha estat més temps

ACTES VANDÀLICS. L'alcaldessa de Vilafranca, Sílvia Colom, ha emés un comunicat denunciant els actes vandàlics que es van produir durant el cap de setmana de Sant Antoni a la localitat i ha anunciat que s'emprendran accions legals. Es denunciarà davant de la Guàrdia Civil fets que estan afectant greument el Parador de Festes i el mobiliari urbà. Des de l'Ajuntament també denuncien l'ocorregut a la Plaça Don Blasco, on un incendi provocat va danyar la façana d’un habitatge. Com a conseqüència, es va cremar el cablejat i diversos carrers de la localitat es van quedar sense llum ni servei de telefonia i internet.

signa uns percentatges a les zones valencianoparlants que fan que els xavals estiguen exposats a les dues llengües cooficials, tant al valencià com al castellà. Ara bé, el percentatge d’exposició a una o a l’altra depen drà del que determinen les famílies. Què passa?, que la gent també creu que es respectara la seua tria i això tam bé és fals. Al final, realment no és una llei de llibertat educativa perquè les famílies no seran lliures de triar quina serà la llengua base, la principal de l’ensenyament dels seus fills, sinó que serà la majoria del nivell al qual estan escolaritzats els seus

fills. La concepció de llibertat educativa en la qual s’ha venut la llei, no és tal. Realment el que introdueixen són moltíssims entrebancs a molts nivells, tant en la xarxa llibres, com a escala organitzativa dels centres. També en el tractament que se li dona al valencià, perquè, en termes globals, qui pateix un endarreriment en els drets és la nostra llengua, el valencià. I tenint en compte que és una llengua minoritzada el que hauria d'haver-hi és una protecció i el que fa està llei és desprotegir-la”.

“Desànim i resignació” entre la plantilla de Marie Claire

AJUDES PACES. Cinctorres ha invertit els 100.000 euros rebuts amb el Pla d’Acció de Clima i Energia Sostenible (PACES) en la plantació de nou arbrat, la millora de l’abastiment d’aigua i la instal·lació de plaques solars, entre altres mesures. L’Ajuntament ha emprat aquesta quantitat per promoure la sostenibilitat i per dismunuir la factura energètica.

“S’han plantat arbres arreu del poble, també s’ha millorat l’abastiment de l’aigua potable, es canviaran els comptadors analògics a comptadors digitals, i també hem posat plaques solars a la piscina municipal i al polígon”, ha explicat l’alcaldessa de Cinctorres, Mireia Mestre. Una altra de les actuacions que s’ha dut a terme és el canvi de la caldera de la piscina climatitzada, l’antiga era de gasoil i s’ha renovat per una d’aerotermia.

“La idea és poder obrir la piscina climatitzada a través de l’aerotermia i les plaques solars, tot i que segurament ja serà de cara al pròxim hivern”, ha concretat l’alcaldessa.

Les ajudes PACES naixen del pacte d’alcaldies contra el canvi climàtic pretenen ajudar als municipis en la seua adaptació amb projectes que reduïsquen les emissions de gasos contaminants entre altres mesures.

de l’anterior etapa i que des de que For Men gestiona l’empresa tampoc han cobrat cap nòmina. Una situació trista per als treballadors i les seues famílies que han decidit no tornar a treballar fins a que es solucione de forma definitiva tot el referent als pagaments. Des de la propietat de l’empresa For Men es continua indicant que s’està a l’espera de poder solucionar el deute de les nòmines de forma immediata encara que a dia d’avui els treballadors i treballadores de Marie Claire continuen sense cobrar. Incert futur per a una empresa molt important en l’economia de Vilafranca en bona part dels Segle XX i principis del XXI i que continua a la deriva amb la nova propietat que si bé va readmetre a tot el personal que es trobava a l’ERTO, no ha complit de moment en cap dels compromisos adquirits en matèria econòmica.

HABITATGE. L’Ajuntament de Forcall ha adjudicat per 210.000 euros la rehabilitació d’una vivenda per a lloguer social a través d’una ajuda del programa Recuperem Llars. Aquesta vivenda va ser donada per Julia Mestre, veïna de la localitat, i és una casa familiar: “Aquest espai permetrà que una familia puga establir-se al poble”, ha detallat Santiago Pérez, alcalde del Forcall. D’altra banda, també es troba actualment en licitació la rehabilitació d’un altre edifici, en aquest cas adquirit per l’ajuntament, per a la construcció de dues vivendes, una d’elles adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. El projecte ha suposat una inversió de 352.000 euros, part de l’ajuntament amb els fons de compensació eòlica.

NOUS PANELLS. La Diputació de Castelló ha col·locat panells informatius en els nou jaciments paleontològics de la província, amb la finalitat de “ajudar el visitant a conéixer millor la història i les característiques d'estos racons històrics”, ha ressaltat el diputat de Medi Natural, José María Andrés. A la comarca dels Ports, s'han collocat en els jaciments de Portell, Cinctorres, Vallibona i els dos de Morella f.

Aquesta senyalització mostra

un aspecte molt atractiu dels jaciments de la província de Castelló, caracteritzats per “el seu gran valor patrimonial, tant de vertebrats com d'invertebrats o plantes”, ha subratllat José María Andrés, qui ha indicat que “Castelló té una gran trajectòria investigadora en el camp de la paleontologia, i al mateix temps, bastant desconeguda per la societat”. La província de Castelló ocupa un lloc molt destacat quant a importància i quantitat de jaciments fòssils respecte a la

resta de la península ibèrica i “amb estos recursos informatius estem posant en valor la riquesa natural de la nostra terra.

Per a la Diputació de Castelló, conservar, protegir i donar a conéixer el patrimoni de la província, és una prioritat. Perquè, tal com ha ressaltat el diputat provincial, “no es pot entendre el present d'esta província, sense entendre d'on venim, sense conéixer les xicotetes històries que donen vida a la història d'esta província".

L'alumnat torna a les aules

La calefacció deixa sense guarderia, el dilluns, als xiquets/es de Morella El dimarts ja es va recuperar la normalitat, però els pares van mostrar el seu malestar perquè no és el primer cop que passava. Aquest dilluns, 20 de gener, els pares i mares que porten als seus fills/es a la guarderia o escola infantil de Morella, van deixar els nadons com cada dia laboral allí, però poc després es van trobar amb la sorpresa que havien de tornar a buscar-los. L’escola informava en un missatge que la calefacció no funcionava perquè no hi havia pellet i que la temperatura a penes arribava als 11 graus. Segons els va comunitatr el govern municipal mentre no es trobara la solució l’escola estaria tancada.

Això va suposar un entrebanc gran per a molts pares i mares que van haver de deixar la seua feina, i buscar una alternativa perquè els seus

El servei de l'escola infantil suspenia aquest dilluns la seua activitat per una avaria en el sistema de calefacció, arribant a temperatures de menys d'11 graus en l'interior impedint així la seua activitat. Un problema que ja s'ha solucionat, però que ha provocat el malestar de les famílies.

menuts estigueren atesos. Alguns d’ells no van dubtar a mostrar el seu malestar per les xarxes, demanant solucions a l’Ajuntament.

La regidoria d’educació, poc després, enviava altre comunicat a les famílies en el qual se'ls informava que ja s’estava buscant remei. En el missatge s’assegurava que no era per falta de pellet, sinó per un problema en el cremador de la caldera “la caldera sí que té pellet, però està donant problemes perquè no cau dins del cremador” . S’afegia que el problema no era nou i que “entre setmana es revisa diàriament, però si és en cap de setmana fins que no comencen a treballar dilluns ningú s’adona”. La temperatura va baixar tant que, encara que el dilluns la caldera va funcionar bé tot el dia, segons informava l’ajuntament, li costava recuperar temperatura i fins que no s’arribara als 20 graus no tornaria a funcionar el servei.

Fins dimarts de matí els pares no van saber que ja podien portar als seus fills altre cop a l’escola infantil.

L’escola va dir primer que faltava pellet; el govern municipal per la seua part es referma en què el problema es deu al fet que la caldera és vella. Segons apunte el govern municipal, la instal·lació és de 2013. Però segons els nostres arxius aquesta instal·lació va ser

renovada la legislatura passada, amb una inversió de vora 15.000 euros per substituir la caldera vella que hi havia per una moderna de biomassa de condensació. Concretament, va ser a finals de novembre del 2020 quan es va canviar aquesta instal·lació. L’ajuntament d’aquell moment va activar una sèrie d’inversions que es pensaven necessàries entre les quals es trobava la substitució de la caldera de la guarderia. Aquest canvi era causat per la necessitat d'esmenar deficiències de la que funcionava fins eixe moment. El cost total va ser de 14.967 euros, dels quals 4.963 els va aportar l’IVACE, la resta va anar a càrrec de les arques municipals. A finals de novembre de 2020 es va fer la substitució. En qualsevol cas, el problema es va resoldre en un

L’Ajuntament de Morella ha hagut de retirar el pi que va caure, ara fa uns dies, damunt de la bassa ubicada en la zona de la Fàbrica Giner. Per a fer efectiva la retirada del pi, el consistori ha hagut de fer ús d'una excavadora a causa de les grans dimensions de l'arbre. A més, durant setmanes la bassa s'ha hagut de drenar per a poder accedir i fer correctament els treballs. S'ha fet de manera natural i també amb bombes d'extracció. En les pròximes setmanes es reconstruirà també l'ensorrat i la barana afectada per la caiguda del pi.

MILLORES TRACTAMENT D'AIGÜES. La Junta de Govern de la Diputació ha adjudicat les obres d’estacions depuradores i bombaments a la comarca dels Ports. Amb un import de 2.319.744,13 euros ha adjudicat a l’empresa BECSA els bombaments a la Edar de Sorita a Palanques, a la Edar de Forcall a la Todolella; a la Edar de Forcall a Villores; i a la Edar de la Mata a Olocau del Rei.

També s’ha adjudicat a Facsa per 1.119.751,40 euros l’ampliació de l’estació depuradora a Santa Magdalena de Polpís i l’ampliació de l’estació depuradora a Cinctorres. Rhamsés Ripollés, diputat partit judicial de Morella, ha explicat que “són obres importants i des del partit socialista estarem atents perquè es complisquen tots els terminis, ja que són projectes importants i complexos”. Aquestes obres s’afigen a les de l’estació depuradora de Vallibona que es van adjudicar recentment.

UNA AVARIA EN LA CALEFACCIÓ VA DEIXAR L'ALUMNAT AMB TEMPERATURES DE MENYS D'11 GRAUS

MORELLA

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

NOU CURS ESPEMO. L'Espeleologia i el Barranquisme arriben a l'Institut. Aquesta setmana, membres d'ESPEMO han visitat l'IES Els Ports durant quatre dies per a presentar el nou Curs d'Iniciació a l'Espeleologia i introducció al món del Barranquisme. Així, han compartit amb l'alumnat del cicle i altres cursos, coneixements sobre les tècniques de progressió vertical i horitzontal, que són comunes a les dues disciplines. Aquest curs, diuen, "és una experiència única per descobrir la bellesa del món subterrani i gaudir de l'aigua i els barrancs amb seguretat i diversió". Les inscripcions al curs estaran obertes fins al pròxim divendres 28 de febrer.

MÀXIM RECONEIXEMENT

MORELLA A FITUR.

L'alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha assistit a la inauguració de la fira internacional de turisme de Fitur a Madrid juntament amb el regidor de turisme Javier Amela i el secretari de CISE i Iniciatives Turístiques, Julio Tena. La imatge de Morella ha estat present en l'estand de la Diputació Provincial de Castelló. Durant la jornada s'han realitzat diversos encontres amb associacions, empreses i entitats públiques amb relació i projectes parats, en plantejament o funcionant en Morella. També amb els veïns dels Ports que participen aquests dies en la Fira. Segons ha donat a conéixer

El Capsigrany, rep la medalla de la Vila 2025 de Vilafranca

L’Ajuntament de Vilafranca li atorga la Medalla de la Vila 2025 a l’Associació Cultural Capsigrany, un grup de persones voluntàries que, any rere any, organitzen la Mostra de Teatre Capsigrany. La Medalla de la Vila és la màxima distinció del municipi, ja que dona un reconeixement a allò que ajuda a mantenir en vida Vilafranca. És per això que, després 25 anys arrimant les arts escèniques a Vilafranca i fent la cultura accessible a l’interior de la província, Capsigrany rebrà aquesta distinció en aquesta edició.

“Des del seu naixement l’any 2000, la Mostra de Teatre Capsigrany s’ha convertit en un referent cultural indiscutible a Vilafranca i a la província de Castelló. Amb l’objectiu inicial de reivindicar la cultura i portar teatre de qualitat fora

dels grans nuclis urbans, aquesta iniciativa ha aconseguit consolidar-se com un esdeveniment clau en el nostre calendari cultural” afirma Silvia Colom, alcaldessa de Vilafranca. “Gràcies al treball incansable de tantes vilafranquines i vilafranquins que, al llarg de 25 anys, han fet possible que aquesta mostra siga una realitat, Vilafranca pot sentir-se orgullosa de comptar amb un festival de teatre que ha portat a la nostra localitat propostes artístiques d’alt nivell i ha contribuït a enriquir la vida cultural del nostre poble” continua l’edil. Amb aquesta distinció, aprovada en la sessió plenària del dilluns dia 20 de gener, l’Ajuntament vol reconéixer l’esforç, la passió i la dedicació de totes aquelles que formen i han format part de l’organització de la Mostra de Teatre Capsigrany.

NOU PRIOR. El forcallà Víctor Cardona ha estat nomenat Prior de la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta. Cardona substituirà així al mossén Josep Maria Membrado, després que acabés el seu període estatutari al càrrec.

Mossén Víctor Manuel Cardona Eixarch, ha estat nomenat pel Bisbe de Tortosa, Sergi Gordo. El nou Prior de l’Arxiconfraria, també responsable de premsa del Bisbat, és Canonge de la Santa Església Catedral Basílica de Tortosa des de 2019 i degà del Capítol des del 18 de gener de 2024. Ordenat sacerdot l’any 1993, sotsdirector del Col·legi diocesà Sagra-

l'Ajuntament a través de les seues xarxes socials el viatge ha comptat amb quatre persones i ha tingut un cost total de 400 €, rebaixant en més d'un 90% el cost respecte a la darrera participació en 2023. Pel que fa a l'ens provincial, en el seu estand, ha donat a conéixer cinc productes turístics: el cicloturisme sota la marca Castelló Cycling; la gastronomia sota la marca Castelló Ruta de Sabor, el programa de viatges per a majors Castelló Sènior, els festivals de música sota la marca Castelló Terra de Festivals i els encants de la província en la pantalla amb Castelló Terra de Cinema. La Fira Internacional del Turisme s'allargarà fins diumenge que ve, 26 de gener.

“La cultura és un pilar fonamental de la nostra identitat com a poble, i el Capsigrany n’és un exemple viu” finalitza l’alcaldessa.

L’esdeveniment de lliurament d’aquest reconeixement serà el pròxim 15 de febrer, quan es commemora l’aniversari de la Carta

da Família, d’on passa a Roma per ampliar estudis a la Pontifícia Universitat Gregoriana, fou vicari a l’Església de l’Assumpció de Vinaròs i professor del Seminari de Tortosa. Va ser rector de l’Aldea i ho continua sent de Campredó. Ecònom diocesà des de juliol de 2014. Les funcions del Prior són essencials per exercir el ministeri pastoral en favor de l'Arxiconfraria, tindre cura espiritual i de formació dels seus membres, presidir els actes de culte i processos de l'entitat, així com assistir a les assemblees generals i reunions de la junta de govern i contribuir al fet que la confraria mantingué sempre la seua naturalesa i fins eclesials.

Imatge de l'espectacle "Lullaby" de la companyia

Proyecto Kavauri durant el XXIV capsigrany.

Pobla del municipi. Ací, també es farà lliurament del premi d’investigació Explorador Andrés, que premia als millors treballs de final de Grau relacionats amb Vilafranca. El jurat encara està determinant qui és el mereixedor o mereixedora d’aquest guardó.

FOTOPERIODISME. El museu de Premiá de Dalt acull des del passat dissabte 18 de gener una interessant exposició de fotografia dels autors Julio Carbo i Vicenç Forner. Dos fotoperiodistes que ens mostren les seues obres més destacades sota el títol "Mirades a la vida". L'acte d'inauguració d'aquesta exposició organitzada per l'associació d'artistes Premiá de Dalt es va fer a l'auditori de Camp de Figueres i va constar d'un interessant tertulia amb la participació dels dos fotoperiodistes, autors de les imatges i del reporter Raúl Gallego. Convidat de luxe i un dels reporters més reconeguts arreu de l'Estat Espanyol. Raúl Gallego ha fet importants sèries documentals, ha cobert els conflictes i esdeveniments internacionals més rellevants i ha estat reconegut amb destacats premis, com l'Emmy Internacional que aconseguia l'any 2024

per la sèrie Punt de no retorn que parla dels canvis constants que tenim en el món on vivim.

Nascut a Morella i convilatà des de 1996 , Julio Carbó, és un fotoperiodista de gran trajectòria . Ha estat fotògraf i redactor, cap de fotografia i edició gràfica del Periodico. És autor de més de vint llibres i exposicions. Carbó ha rebut diferents mencions especials i premis en l'àmbit del fotoperiodisme. En aquest sentit, Julio Carbó explica que aquesta és una mostra breu però a la vegada molt significativa. Es poden veure retrats, imatges de conflictes i successos que, segons Carbó "trobes de manera espontánea" i també una mica de la seua "bogeria per la comarca dels Ports i Morella" on ha dut a terme diferents projectes personals. La mostra es podrà veure fins al pròxim dia 16 de febrer.

EL FESTIVAL GASTROLITERARI ARRIBA A LA SEUA DÈCIMA EDICIÓ CONSOLIDANT ELS TRETS QUE EL CARACTERITZEN

Morella Negra presenta el nou cartell

Ruben Planas ha estat el creador de la imatge del festival Morella Negra com la Trufa de la present edició. Enguany el certamen compleix deu anys i la imatge que s'ha creat per a l'ocasió juga amb eixe número i un llibre, a manera de marcador de proves i no oblida el ganivet trufero que és marca de la casa i que des de la segona edició també representa el trofeu que rep el guanyador del premi Tuber Melanosporum. Planas ha volgut fer "un cartell molt net perquè s'entenga la informació de forma molt clara" . De fet, crida l'atenció que en aquesta edició la imatge de Morella Negra deixe les tonalitats fosques d'altres ocasions per a presentar-nos una

composició sobre fondo blanc. Segons explicava el comissari del certamen, Jorge Garcia, "s'ha buscat una imatge el més impactant possible, que reunira el que és l'essència del Festival". En la composició es troben tots els elements que han format part de Morella Negra al llarg del seu recorregut. Però enguany el festival creix i traspassa fronteres, i naix Morella/Alcanar Black Connection, per eixe motiu són dues les imatges que en aquesta edició representaran la mostra. En el cas de la proposta que tindrà lloc a Alcanar, el cartell torna a les tonalitats fosques i afig un element característic del festival: el barret del comissari Garcia. També es ressalta la part gastronomica de

BENVINGUDA A LA NEU. La neu no ha estat molt copiosa, però ha deixat estampes de postal. La primera nevada de l'any a la comarca dels Ports deixava una petita capa de neu en molts pobles de la zona. En punts més alts com Ares del Maestrat, els equips d’emergència van haver de treballar per a desbloquejar els camions que a causa de la neu i el gel es van quedar travessats en la CV- 135 a l’altura del coll d’Ares el divendres 17 de gener a primeres hores del matí. És per això que es va haver de tallar la carretera en els dos sentits durant unes hores. També en altres pobles com Vilafranca o Castellfort, va nevar, però com déiem amb gruixos de neu poc importants, uns cinc centímetres aproximadament i que no van anar a més.

On la situació va estar una mica més complicada és en l’antiga nacional 232 en la zona de la Roca, al límit de província amb Terol, on la neu va collar més. També en la

la trobada literaria, combinant la trufa dels Ports amb la taronja del Montsià.

X Morella Negra Com la Trufa tindrà lloc els dies 21, 22 i 23 de febrer. El festival gastro-literari enguany també serà Fira per donar protagonisme i espai a les editorials. La cita comptarà amb importants autors i autores de novel·la negra espanyola i un complet programa de taules literàries junt amb la degustació de pinxos de trufa preparats pels restaurants de l’Associació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca (ASETMICO).

A la dreta veiem el cartell de l'edició d'aquest 2025 i al davall, als membres de l'organització de Morella Negra com la Trufa .

zona de Torremiró i la Tinença de Benifassà. De fet, els bombers van haver d’intervenir per a netejar els accessos a Castell de Cabres i Vallibona, on durant les primeres hores circular estava molt complicat. Amb tot, la cota de neu va pujar i tot i que durant el cap de setmana de Sant Antoni el fred va continuar, les temperatures ja no van ser baixes, la qual cosa va fer que molts curiosos s'acostaren a gaudir de la neu, un turisme que va fer que en pobles com per exemple Ares els bars i restaurants estigueren plens durant tot el dia.

Però no només va ser ben rebuda pel sector turístic sinó també per al camp, ja que com bé diuen si la neu cau "bé" es converteix en una gran recàrrega natural, un reservori d'aigua per als aqüífers que després de tants mesos de sequera ajudarà a alleugerar la situació.

El Notícies dels estudiants.

CRA ELS PORTS

Olocau del Rey enceta la roda de Sant Antoni a la comarca

Com cada any, Olocau del Rey ha encetat la ronda de Sant Antonis a la nostra comarca. És una festa amb molta tradició i que es viu amb molt d’entusiasme i felicitat al nostre poble. És un cap de setmana ple d’actes.

De bon matí es va a la muntanya a per la llenya per muntar la barraca i acaba per la nit quan és cremada pels dimonis.

A l’escola d’Olocau, des de fa uns quants anys, celebrem aquesta tradicional festa. Hem fet de reporters gravant i retransmitint la cremà de la barraca. Un altre any, vam fer «la tranza» (subhasta), cadascú va portar productes típics per a «tranzarlos», i al final vam fer un esmorzar amb tots ells. En la tranza, cada xiquet i xiqueta preguntava a la resta «¿Cuánto hay demanda?» i el que ho volia ho comprava.

A l’any següent vam representar «El ajuste de peones», on una colla de peons negocien amb el majoral perquè els contracte per a treballar les seues terres.

L’any de pandèmia vam crear un minimón amb animals fets amb plastilina que repre-

sentaven la benedicció dels animals.

Vam continuar la tradició construint una barraca al pati de l’escola i representant com els dimonis cremaven a Sant Antoni a la foguera.

Un dels anys més bonics, va ser el que vam fer «las zocarras» , troncs per a fer una foguera i torrar la carn. Eixe any van vindre a dinar totes les famílies i la gent gran de l’SPAP. En acabar de dinar vam fer un taller d’elaboració de «coquetas» amb les famílies.

L’any passat vam muntar una exposició en la que es mostrava el nostre treball de Sant Antoni a l’escola durant tots estos anys i vam convidar a tota la gent del poble per a vore-la.

Un dels actes de Sant Antoni que s’ha perdut, ja que fa anys que no es representa, és l’obra de teatre «Las tentaciones de San Antonio», és per això que enguany estem preparant-la a l’escola i la representarem pròximament.

Estem molt contents i emocionats i emocionades de poder continuar aquesta festa.

Les imatges són una recopilació de com han celebrat Sant Antoni a Olocau. A més, enguany, estan preparant l'obra de teatre "Las tentaciones de San Antonio". L'obra fa anys que no es fa al poble i és una forma de recuperar-la.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 676 . ÉPOCA II. DEL 24 AL 26 DE ENERO DE 2025

ES TIEMPO DE TRUFA

MORELLA CELEBRA, HASTA EL 16 DE MARZO, LAS XXII JORNADAS DE LA TRUFA DELS PORTS

Morella es una ciudad referente turísticamente de la Comunitat Valenciana por sus atractivos culturales y patrimoniales. En los últimos años también ha tomado especial relevancia entre los y las visitantes su variada gastronomía con platos tradicionales y de vanguardia con productos de proximidad.

LAS JORNADAS DE LA TRUFA SÓN LAS

PROTAGONISTAS DE LA GASTRONOMÍA DE INVIERNO EN MORELLA

Así nacieron las Jornadas de la trufa Morella-Els Ports, que están viviendo estos días de

LOS RESTAURANTES DE MORELLA OFRECEN MENÚS ESPECIALES CON LA «TUBER MELANOSPORUM» COMO PROTAGONISTA EN TODOS LOS PLATOS

invierno la 21ª edición, para mostrar la riqueza de este producto de la tierra y su versatilidad, que permite elaborar una gran cantidad y variedad de platos. En estas jornadas gastronómicas la trufa de la comarca de Els Ports es la protagonista. Las XXII jornadas de la trufa Morella-Els Ports se alargan hasta el 16 de marzo y cuentan con menús especiales, visitas guiadas y talleres de cocina para dar a conocer todas

La trufa negra o «tuber melanosporum» es la protagonista de la gastronomía de invierno en Morella las posibilidades que ofrece este producto característico de la comarca. Además, en febrero, la gastronomía se combina con la cultura para vivir el fin de semana gastroliterario de Morella negra como la trufa los días 21, 22 y 23 con escritores, escritoras y periodistas del mundo de la novela negra. Toda la información está disponible en la página web de Morella Turística. Hay que explicar que estas jornadas tienen como protagonista a la trufa negra dels Ports, técnicamente conocida com «tuber melanosporum». Se trata de un producto muy versátil que se utiliza en una

amplia variedad de recetas. Platos tradicionales e innovadores aceptan el sabor de la trufa para ofrecer una experiencia diferente e, incluso, los dulces y postres se combinan con este hongo considerado el diamante negro dels Ports. Trufa laminada simplemente con aceite y sal, cuidado para acompañar ensaladas o carpaccios, para aromatizar recetas de caldos o huevos. También enriquece las carnes rellenas, incluso brilla en el postre. La intensidad de su gusto, aroma y versatilidad que ofrece al cocinarla, convierten este fruto en la joya de la cocina morellana.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

VIERNES 24 20:00 INAUGURACIÓN DE LAS XXII JORNADAS DE LA TRUFA

JORNADAS GASTRONÓMICAS

Lonja de Morella

A PARTIR DEL VIERNES 24

TALLERES DE COCINA DE TRUFA NEGRA CON DESGUSTACIÓN

JORNADAS GASTRONÓMICAS

CARNESTOLTES. El Carnaval de Morella 2025 se celebrará el 8 de marzo, día en que las históricas calles de la ciudad se llenarán de color y música, ofreciendo una experiencia festiva única. Lo más destacado son los desfiles de disfraces, tanto para niños como para adultos, que se caracterizan por no seguir las normas establecidas y tener un divertido y festivo desorden.

SEMANA SANTA. Una temporada ideal para volver a Morella es durante la Pascua. Las temperaturas primaverales invitan a salir al monte a comerse la mona, hacer los primeros paseos sin guantes y bufanda o disfrutar de las tradiciones.

Morella, sobretodo, tiene una peculiar procesión de Jueves Santo, en la que los cofrades llevan en sus manos los "misterios", es decir, objectos relacionados con la pasión y muerte de Jesucristo.

LA COCINA MÁS TRADICIONAL

La cocina de Morella se ha caracterizado, en los últimos años, por estar a la vanguardia de las últimas tendencias culinarias en restaurantes que tienen elaborados menús que han recibido reconocimientos tan prestigiosos como el BID Gourmand, también conocido como “las estrellas Michelín de Plata”. Pero de vez en cuando no hay que olvidar las tradiciones de toda la vida de las que parten, sirven de base o complementas las recetas más actuales.

Y es que en Morella late la vida en el campo, las masías, los cultivos, las ganaderías de vacuno, ovino y porcino, los pastos, la caza, una buena lumbre en la chimenea, un clima perfecto para las carnes y para airear los embutidos, un entorno lleno de riqueza en hierbas aromáticas, en setas, trufa, frutos secos, en la producción de miel y de la leche que permite conseguir los quesos, la inigualable cuajada de Morella, o el requesón para elaborar el flaó. Son, entre otros, los ingredientes que conviven en una cocina de orígenes medievales, marcada por el frío de los inviernos, una cocina de montaña transmitida de generación en generación.

Esta cocina de siempre tiene en la carne su máxima expresiónb. Carnes de ternera, de cordero, de cerdo, de caza como el jabalí, y las aves como gallina, codornices o la perdiz. La carne suele degustarse a la brasa, horneada y guisada, mezclada con especias, verduras, legumbres, almendras, hierbas aromáticas, setas…También es tradicional rellenarla o aromatizarla con trufa como es el caso del cordero relleno trufado, la gallina y el conejo trufados. Sin olvidar la carne de aves escabechadas, y platos como la

perdiz con col rellena, conejo con caracoles, manos de cerdo con salsa de almendras. Y de la carne se deriva todo un mundo de sabores como son los

embutidos. Jamón, longanizas, morcillas, chorizos, o el popular «bolo», una pieza redonda de sabor delicioso y que puede adquirirse en las carnicerías de la ciudad. Pero, sin duda,

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

TRADICIONAL DE MORELLA

la cecina reina entre todos. Aroma, color y sabor son los atributos de este embutido de pierna curada de vacuno, de toro, además de su tamaño, enormes piezas que cuelgan

Una mesa con dulces típicos y croquetas morellanas.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada.

Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

en las tiendas morellanas.

Los embutidos son el entrante por excelencia, sumando los deliciosos quesos de oveja y cabra y las croquetas morellanas, realizadas con la carne de un buen caldo y envueltas en una oblea de pan ácimo, dándoles una forma triangular. Los caldos son otro de los ejes de la cocina tradicional. La olla o potaje, ollas masoveras, calderetas, y la sopa morellana, con buñuelos, la sopa de flan, de menudillos, de nueces o de tostones fritos con jamón. Las gachas o farinetes, migas, son otros de los platos que nos ha dejado la historia gastronómica, como el frito, conserva de carne y embutido de cerdo que crece en sabor y aroma guardado en aceite de oliva. Para despedir esta fiesta de la cultura está la repostería con el flaó y la cuajada, el “calmant”, una pócima mágica, además de otras delicias, que son otra historia.

Morella también conserva un calendario gastronómico, relacionado con tradiciones culturales y festivas. Entre otras especialidades, hay que destacar Les Pilotes de Nadal. Se trata de una albóndiga de tamaño mediano elaborada según costumbres familiares porque ninguna sabe igual, pero todas son un placer para los sentidos. Se realizan a base de miga de pan, jamón, queso, huevos, ajo…. Se degustan con un consistente caldo de carne y es tradición comerlas en Navidad y Carnaval. Por otro lado, está el panoli, repostería que se elabora para la fiesta de San Antonio, pastas de manteca, aceite, aguardiente y confitura de calabaza. Para celebrar la Rogativa a Vallivana se bebe el Té de Rogativa, compuesto de té de roca y aguardiente y en Pascua se preparan y hornean sabrosas Roscas saladas. O las contundentes “pelotas” de Navidad...

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de la ciudad de Morella, siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR.

Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA. Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Cerradas temporalmente

Agenda.

—Morella.

Divendres 24 de gener 20h. Inauguració de les XXII jornades de la trufa Morella-Els Ports. A la llotja de l'Ajuntament.

A més, fins al pròxim 16 de març, vuit restaurants de Morella i la comarca, ofereixen menús especials elaborats amb aquest producte característic de la zona.

—Vilafranca.

Dissabte 25 de gener

12h. Concentració ‘Aturem el genocidi a Palestina’. Fi al comerç d’armes i a les relacions amb Israel. Estàtua de la Dona Treballadora. Avinguda Llosar.

Diumenge 26 de gener

11h. Subhasta dels Troncs de la Festa de Sant Antoni. Junt a la nova bàscula municipal.

16h. Cinema a la Casa Social. Sessió Infantil amb la pel·lícula ‘Migración’. 18,30h. Cinema a la Casa Social. Sessió Adults amb la pel·lícula ‘Mary Poppins’.

—Cinctorres.

Dissabte 25 de gener

Dia del Maio. Festa S.Antoni

9,30h. Esmorzar per als col·laboradors al mas de Clara. A continuació, eixida a tallar el maio, les costelles i la brosta al Pla de Bequerull. 14h. Dinar per als col·laboradors al mas de Clara.

—La Mata.

Festa de Sant Antoni

Divendres 24 de gener

- Replegada de tronques recorregut per les bodegues

Dissabte 25 de gener

- Replegada de tronques 17h. Representació de la Vida del Sant al pavelló.

20,30h. Encesa de la foguera 21h. Volta i benedicció dels animals, a continuació bandeig del gall.

0h. Discomòbil ‘X-Sound’.

Diumenge 26 de gener

12,30h. Missa en honor a Sant Anto ni.

13,30h. ‘Trança’ a la Plaça

Dilluns 27 de gener 14h. Dinar d’olla a la Plaça.

—Palanques. Festa de Sant Antoni Divendres 24 de gener - Matança del porc. 16h. Elaboració d’embotits de la matança.

16,30h. Eixida al monte per a tallar pins i ‘rama’ per a la barraca. 21,30h. Sopar de ‘pa i porta’ al pavelló.

Dissabte 25 de gener 9h. Esmorzar i eixida cap al monte.

12h. Entrada de la ‘rama’ i muntatge de la barraca.

13,30h. Dinar de col·laboradors al forn.

16h. Arrastre de les tronques 20h. Bandeig del gall. 21h. Torrada de xoriços i llonganisses a la Plaça

22h. Diablera i encesa de la barraca.

0h. Ball amb l’orquestra ‘Triband’

i discomòbil al pavelló.

Diumenge 26 de gener

13h. Missa en honor a Sant Antoni Abat. A continuació aperitiu al pavelló i presentació dels majorals 2026.

—Herbers.

Festa de Sant Antoni Divendres 24 de gener 20,30h. Sopar de germanor 22h. Volta al poble amb els diables i Sant Antoni. 0h. ‘Cremà’ de la barraca - Festa amb l’actuació de ‘Garama’ + Dj. Aparicio.

Dissabte 25 de gener 11h. Missa i processó en honor a Sant Antoni Abat.

- Seguidament, volta pel poble per arreplegar els plats de l’oferta. 16h. Tradicional oferta al Mesón.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

UNA INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRANQUISME DE JOAN LLUÍS PORCAR I NARCÍS TENA

“Darrere de cada nom hi ha vides i tragèdies”

La repressió franquista a la comarca dels Ports, com en altres zones d’Espanya, va generar un dolor individual i col·lectiu que, tot i ser quantificat en termes de morts, sovint minimitza les violències exercides contra les dones. A més de patir repressió i violència física, van ser sotmeses a una repressió específica, traumàtica, psicològica i humiliant que afectava la seua vida social, familiar, i de les generacions futures. Aquests abusos van provocar la por i el silenci de la vergonya durant tota la dictadura, i durant dècades. Així, a través de la memòria familiar, social i cívica, és precís donar veu a les dones silenciades i sensibilitzar sobre la importància de revisar la repressió de les dècades del franquisme amb eixa perspectiva de gènere.

Joan Lluís Porcar i Narcís Tena són autors de la investigació La Repressió franquista contra les dones dels Ports. Violència, control i sotmetiment. Els historiadors incideixen en els testimonis de les dones represaliades a la comarca i en les formes de sotmetiment. Mitjançant l’anàlisi de 19 procediments sumaríssims individuals i 12 col·lectius incoats per la justícia militar i custodiats en l’Arxiu

General Històric de Defensa i un a l’Arxiu Històric d’Aragó, han identificat 98 dones entre aquelles encausades i les que apareixen mencionades en informes i denúncies que no són detingudes. S’han estudiat les vides de Josefina Segura, Gloria Corbatón, Carmen Monfort, Teresa Ripollés, Benigna Camañes, Agustina Carbó, Marcelina García, María Josefa Carbó, Pilar Amela... entre tantes altres. Narcís Tena Sales és doctorand en Història Contemporània en la Universitat de València i en la Universitat Jaume I. Natural de Sant Jordi, és investigador i expert en història local i memòria amb diverses publicacions sobre la guerra i la repressió. Com comença la teua inquietud per l’estudi de la repressió franquista de les dones als Ports? Parteix en part de les experiències repressives de la meua família: les meues dos agüeles van ser empresonades. Això em va portar a investigar els casos familiars, i vaig acabar estudiant també els de la comarca dels Ports i tota la província de Castelló. En aquest article sobre els pobles dels Ports, vam recopilar testimonis de les dones rapades, vexades pública-

ment, violades…Testimonis que volíem centralitzar per evitar que es perderen i que la gent puga consultar-los. També pretenem que aquestes investigacions funcionen com a base extrapolable als estudis de la repressió franquista a altres comarques i comunitats. Com descriuries la importància de cada experiència concreta de les dones estudiades?

amb aquesta repressió psicològica amb les dones. En la maternitat, per exemple, separant-les dels fills, o havent de tindre’ls a la presó, o deixant-los morir per no poder accedir a medicació.

Com va afectar la guerra i eixa actitud del franquisme a les dones represaliades en comparació amb els homes?

Narcís Tena i Joan Lluís Porcar.

En el cas de la província de Castelló, la repressió franquista és una mica més avançada en el sentit d’aparell i d’estructura, però s’utilitzen les mateixes pràctiques en el cas de les dones, la repressió. Encara que quantitativament és menor que contra els homes, va ser qualitativament tràgica i vexatòria, atacant específicament el seu gènere amb pràctiques com rapats, violacions i humiliacions públiques. Les dones arribaren a ser utilitzades com a objectes o botí de guerra. Les tropes que van ajudar a Franco havien fet guerres a Àfrica als anys 20 i hi estaven acostumades. A més, moltes dones van ser empresonades com a venjança subsidiària contra homes fugits o desapareguts, patint la separació dels seus fills o la mort i les greus conseqüències psicològiques que comporta. Una venjança molt cínica i cruel. Aquesta repressió va ser possible per la col·laboració social d’alguns veïns. Per exemple en els casos de les dones rapades, que allà als Ports van haver-hi, recordo, a Cinctorres, La Mata, Forcall… En aquestes situacions, algun veí o veïna, quan entren els militars, els diuen “aneu a aquesta casa, que aquella dona era del sindicat, o va ser regidora”. Els militars entraven als pobles sense saber res, cal tenir en compte aquesta complicitat per estudiar la repressió. Especialment als pobles i ciutats menudes, on tots ens coneixem. Exacte, als entorns rurals la repressió va ser pitjor per això. La gent que es va quedar als pobles es van vore sotmesos a un odi, una venjança brutal, ja no perquè estigueren molt o poc implicats en la República, sinó moltes vegades per qüestions personals que transcendien la política, o ja no directament de les pròpies dones, sinó de l'home, el fill, el germà, el nebot… Existia una espècie de comunitat de vencedors que firmava un pacte implícit amb la dictadura. Es vinculaven perquè havien fet una “labor per la Bona Espanya, la del caudillo”, amb paraules de l’època. Aquestes accions implicaven empresonaments, morts o la destrucció de famílies. Casos com el de Basilisa Grau, de Xiva de Morella, reflecteixen aquesta tragèdia: el seu marit va ser afusellat, ella empresonada, i els seus fills van quedar vivint en la misèria amb els avis. Les autoritats franquistes van jugar

Ara estem parlant de noms, d’estadístiques, situacions, i la documentació pot ser molt gelada, però darrere de cada nom hi ha vides, tragèdies i moltes penes, i són persones que, degut a la seua tragèdia vital, s'han convertit en protagonistes de la investigació. Quan guanyen la guerra els franquistes, la dona ja sí que realment és considerada com un annex de l'home: un subjecte que ni té raó, ni opina, ni pot parlar. Durant la República, sí que va haver una allau de participació política dins dels límits. Quan analitzem les vides de les dones represaliades, es donen una sèrie de particularitats que no se donen en els homes. El fet de tindre fills i que les dones comencen les seues experiències dins de la presó estant casades i acaben estant vídues. Això és simptomàtic dels casos de les dones. Igual que en les professions, normalment, la dona és “sus labores”, tot i que testificara que tenia una tenda o que era espardenyera. Les autoritats franquistes que no consideraven la dona més enllà de les portes de la llar.

A la nostra comarca les dones van estar prou implicades en partits polítics i moviments sindicals. Ja al 1932-33 hi havia dones actives en sindicats com UGT, o partits com Izquierda Republicana, sobretot per la influència de Matías Sangüesa. Aquest activisme, sorprenent en entorns rurals i en una societat masclista, va provocar després una forta repressió. Dones com Gloria Corbatón, delegada del comitè de Vilafranca, Marcelina Carceller, regidora a Morella el 1936, o d’Hortells, com María Josefa Carbó i María Rosa Tallada, van tenir-hi una participació política destacada. Per això, sovint les acusen per com són i com s’han comportat. Si han actuat com a correctes dones davall la moral catòlica franquista, recatades, submises i religioses; o si havien actuat com el prototip de la miliciana de manifestar-se, portar pantalons, cinturó, o una pistola. En el discurs franquista es va crear una imatge que la dona republicana havia sigut una dona allunyada dels preceptes de la seua idea de dona correcta. Com valores la recepció dels familiars i l’impacte de la repressió en les generacions posteriors? La repressió va afectar profundament i han estat 40 anys silenciades, això afecta molt. Aquesta re-

Laia Meseguer.

pressió no només era física, sinó també ideològica i psicològica, van ser estigmatitzades i humiliades públicament, deixant-los traumes duradors. Algunes d’elles estaven convençudes de la seua ideologia, durant la República participaven activament en manifestacions, mítings… I van vore com tot quedava destruït. Les dones eren silenciades i les generacions posteriors van heretar aquest silenci fins que les generacions actuals han descobert aquests passats. Algunes familiars ens deien: “No m’imaginava que ma mare o ma tia haguera estat a la UGT o a la CNT”. Estem parlant de generacions que a dia d'avui s'estan perdent, l'última generació, que són gent de 80 o 90 anys. De vegades, eixa temor continua encara a dia d'avui. Per exemple, recordo un cas d’una veïna de Cinctorres, que quan li vam dir que el testimoni s’anava a publicar, va dir que no volia que apareguera el seu nom, i no era una familiar, era una veïna que sabia que havien rapat una dona del poble. Els sumaríssims representen sobretot la documentació de la mort, la presó, i inclús l'afusellament. És una documentació que està escrita per uns vencedors i amb un clar missatge de denigració de la persona a la qual es formula l'expedient. La nostra generació, d’historiadors especialistes i sobretot de ciutadans, com pot enfocar la memòria i el futur?

L’objectiu principal és fer memòria i reivindicar figures oblidades, dones que van lluitar des dels seus espais per la igualtat, la llibertat i la democràcia, quedant després relegades al silenci i a l’obediència. És essencial recordar les víctimes, però també visibilitzant els col·laboradors de la repressió, com a denunciants i declarants; i trencar la impunitat. Realment, el silenci en si mateix és una forma de repressió que es transmet de generació en generació, no és violenta o sanguinària, però és una repressió. Hi ha persones que encara se’n beneficien. També és crucial donar llum a casos com el de les dones rapades o violades, experiències traumàtiques que afecten tant les víctimes com les famílies. Treballar per visibilitzar-les, permet recuperar la memòria històrica i homenatjar aquelles dones que van lluitar contra el feixisme en temps de retrocés de drets humans.

Joan Lluís Porcar (València, 1966) és tècnic documentalista en la Universitat Jaume I de Castelló. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, és membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. És autor d’estudis i publicacions sobre la memòria històrica i la Guerra Civil i la repressió franquista.

Què aporta el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló a la comarca?

Des dels inicis, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló ha recopilat informació sobre la comarca dels Ports, incloent documentació, expedients de presó, sumaríssims i fotografies aportades per familiars. A més, durant més de vint anys, hem dut a terme campanyes d’informació no només per a les famílies de les persones represaliades, sinó per a la societat. També col·laborem amb les famílies dels represaliats, ajudant-les a localitzar les restes dels seus familiars en cementiris i fosses, especialment ara, des que van començar les campanyes d'exhumació al cementiri de Castelló. Hem fet molta relació amb algunes famílies de la comarca dels Ports, del Forcall, de Morella que han estat presents en les exhumacions dels familiars. També hem organitzat actes a la comarca, com les jornades del 2007 en memòria de Matías Sangüesa. I el congrés celebrat l’any passat a Morella, com els congressos que es fan en el territori del Maestrat, el Baix Ebre i el Montsià, per connectar investigadors de diferents comarques i perquè el públic conega el que s'està fent a altres pobles. Quina importància té la recerca sobre la repressió franquista, considerant la perspectiva de gènere ?

Per un costat, aquestes investigacions aporten als estudis de gènere, i també a l’àmbit de la comarca. Incidim en el que va ocórrer als Ports, però també en una tendència general a tot l'Estat. Però la comarca rural, muntanyenca, d'interior del País Valencià té característiques especials que no tenen les ciutats o altres parts d’Espanya. En ser poblacions menudes, on tothom es coneix, és fàcil acusar o delatar persones. A més, cal destacar la repressió extrajudicial que exerceixen les tropes quan entren. Hi ha casos que no estan documentats per un juí, però hi ha dones que han patit per la seua vida, que han patit la repressió no solament de la justícia militar sinó també amb violència extrajudicial i criminal. En altres llocs no ocorre tant com en aquestes comarques, ocupades ja abans del final de la guerra, al 1938. També influeix la qüestió de les dones associades al moviment antifranquista. Hi ha zones on hi havia lluita antiguerrillera i maquis, és un territori que té unes característiques especials geogràficament que donen cobertura als guerrillers i afecten també la població que els ajuda. Quines característiques comparteixen les dones represaliades als Ports?

Per una banda, són dones ma-

joritàriament d’esquerres, que pertanyen a sindicats o a partits perquè en localitats com Morella o Vilafranca hi havia un moviment sindical important per la indústria tèxtil. Hi ha dones que van ser regidores en pobles molt menuts, això em va sorprendre molt, Hortells tenia dues regidores i una mestra. O el cas de Gloria Corbatón a Vilafranca: hi havia dones valentes que estaven en primera línia del comitè de govern local. I entre les dones estudiades, n’hi ha que no tenen cap vinculació política personal directa, però que són família de persones posicionades políticament a l’esquerra, afiliades als sindicats, alcaldes, o després, maquis. Una característica interessant és que la concepció de la dona, la imatge de dona per al franquisme és la dona catòlica, que està a casa, que cuida els fills, que atén al marit... Aquesta concepció és transgredida per la quotidianitat de les dones en molts pobles de la comarca, perquè no es queden a casa, treballen al camp, en una fàbrica tèxtil, van al mercat, estan als espais públics... El franquisme volia que la dona estiguera a casa i de forma natural, però als pobles dels Ports la dona estava també al carrer.

Què hem de fer les noves generacions per promoure la

memòria històrica i la justícia? Ara és un moment històric complicat, el més greu és la desinformació que hi ha sobre el nostre passat més recent. A nivell històric, hi ha molts joves que no saben qui va ser Franco o què va suposar el franquisme. Hi ha gent jove que inclús es vincula al franquisme com a forma de protesta, però no en saben res. Les dones no podien viatjar a l'estranger, no podien tenir un compte corrent, necessitaven permís per fer qualsevol compravenda de propietats, no podien accedir a moltes ocupacions... L'avanç en 40 o 50 anys ha sigut enorme. I per una altra part, hi ha molta desinformació entorn al període històric, al feixisme, a nivell d’Europa. Falta informació i treball de memòria democràtica: als instituts i les escoles, en una educació, no només en història, sinó en drets humans. El consens social a Espanya continua sent molt complicat, perquè mentre hi haja un partit polític majoritari que no assumeix el que va ser el franquisme, al contrari del que ha passat en altres països d'Europa, com Alemanya o Itàlia, on hi ha hagut consens social. Això a Espanya no passa, mentre un partit que representa la meitat de la societat no condemna el franquisme, o el justifica, tenim un problema de memòria social.

Imatge d'unarepresentació teatral a Vilafranca amb la participació de Glòria Corbaton.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

La dictablanda (1930-1931) · Part VIII

Caiguda de la Monarquia

Pep Querol.

"Transicions i Transformacions: La Lluita entre Monarquia i República a Morella"

Si l’arribada de Berenguer i la Restauració de la Constitució de 1876 (restauració de la Restauració, quina ironia), havia sigut el tret d’eixida cap a l’organització, la convocatòria de les eleccions significaria l’impuls cap a la mobilització.

La veritat és que per a Alfonso XIII les coses no li anaven massa bé. La transició a la Constitució de 1876 era més complicada del que hauria pensat, bàsicament perquè la classe política espanyola estava per altres coses, entre elles mirar al futur, i això implicava superar la Monarquia, que l’havia ben cagada al recolzar una Dictadura militar. I el temps corria en contra del monarca. Dámaso Berenguer cauria el 14 de febrer de 1931, davant la incapacitat de trobar el suport i consens polític amb els partits tradicionals, amb molts dels seus membres que s’havien passat ja al bàndol republicà; la incapacitat, també, d’arribar a cap acord amb els republicans i esquerres, amb una presència social i popular mai vista; l’arribada al poder de l’almirall Juan Bautista Aznar, que substituiria a Berenguer, un home gris i sense carisma, i que no era conscient del marrón que tenia entre mans; però també l’ensurt del Sollevament de Xaca, el 12 de desembre de 1930, protagonitzat pels capitans Fermín Galán i Àngel Garcia que, encara que va ser ràpidament sufocat, demostrava que fins i tot part de l’exèrcit s’estava posicionant en contra de la Monarquia. S’havien convocat eleccions per al 12 d’abril de 1931, com un primer pas per a tornar a la «normalitat» constitucional, i en les setmanes anteriors se notava el

Amb l’arribada de Dámaso Berenguer, se voldria tornar a la Constitució de 1876, donant pas a una cursa, per part de les forces opositores al règim, ja que la Dictadura ja no existia, per a la seua organització (el cas de Sangüesa)

nerviosisme del govern, demanant informació actualitzada dels moviments polítics a Morella i dels seus protagonistes.

La falta del llibre d’Actes plenàries del 1931, com ja vaig comentar, és un problema per saber els canvis i moviments de regidors entre gener i els primers dies d’abril, mesos complexes en què, per Reial Ordre, canal habitual del que s’havia servit la Restauració durant dècades, modificaria a voluntat els Ajuntaments. L’únic que sabem amb certesa és que Manuel Grau seguiria com a alcalde, però desconeixem els canvis a la resta de regidors. Ell hauria d’assumir, segurament a pesar seu, el desastre monàrquic a Morella.

Malgrat dels esforços dels republicans morellans, les eleccions del dia 12 d’abril no els serien favorables, 8 regidors a 6, segons els diaris castellonencs, Heraldo de Castellón i Diario de Castellón, del 13 i 14 respectivament. Però aquesta derrota, paradoxalment, mostra la seua fortalesa en una Ciutat tradicionalment catòlica i monàrquica, o això s’havia dit sempre. Vist en perspectiva, Sangüesa i els seus companys, no crec que estigueren molt disgustats. El republicanisme mai havia tingut tanta força com en aquell moment a Morella. Ja sabem que, segons les fonts, les seues expectatives no serien molt altes. I és completament comprensible, plenament coneixedors de les trampes del sistema Restaurat. Francisco Mezquita (per saber més, consulteu «Una aproximació històrica a les eleccions durant la Segona República a Morella», dins de VV.AA, Matías Sangüesa Guimerà. Una vida de servei al poble, Castelló, 2024), aporta la

dada, que segons el diari Libertad, del dia 14, els republicans havien tret 483 vots, per 449 els monàrquics (sembla que aquests anaven tots junts en una candidatura de concentració, anomenada Unión Morellana, denominació vaga i imprecisa, ja que hi havia diverses organitzacions amb el mateix nom, com el Club esportiu, per exemple). Dades realment sorprenents, i que, davant de no poder contrastar amb cap font més, molt dubtoses.

Però la situació arreu Espanya faria canviar les coses. Els republicans havien guanyat a les principals capitals espanyoles, en tant els monàrquics havien salvat els mobles en els resultats del món rural, tradicionalment més conservador... i més manipulable electoralment. Unes simples eleccions municipals, que havien de ser trampolí per seguir reconstruint l’Estat de la Restauració, s’havien convertit en allò que mal-somniava el Rei Alfonso XIII, això és, en un plebiscit República-Monarquia. En aquest sentit, el Rei va captar el missatge, actuant de forma més honorable de l’esperada. Se va exiliar sense resistència el dia 14, desactivant la possibilitat d’una guerra civil (alguns dels seus consellers li proposarien traure l’exèrcit als carrers).

Els republicans morellans, amb la fugida del Rei, i la proclamació de la República (14 d’abril), aprofitarien per impugnar les eleccions, que se tornarien a repetir el 31 de maig, aquesta vegada amb la clara victòria republicana, per 10 regidors a 4. Quedaria conformat així el nou Ajuntament amb Matías Sangüesa com alcalde, Juan Antonio Querol com a 1er tinent

alcalde, i Pràxedes Querol com a segon. L’últim alcalde monàrquic, Manuel Grau, desapareixeria de l’escena política. Però a mi m’interessa observar detingudament eixos dies frontissa del dia 12 d’abril i el dia 15, moment que Sangüesa pren el poder municipal, almenys interinament. Una vegada se proclama la República, era urgent posar en ordre els municipis, aconseguir la seua normalitat administrativa, per construir des d’ahi el nou Estat. Així, el 18 d’abril, se rebia un telegrama del governador civil que deia, «Sin perder momento proceda Constitución Ayuntamiento acatando resultados sufragio día 12 conforme Ley municipal 1877 salvo

Historiador

caso protestas por coacciones falseamiento elección quedando en suspenso constitución Ayuntamiento dándome immediata cuenta con remisión antecedentes para adoptar medidas oportunas». La manca del llibre d’Actes d’eixe any fa que que no poguem saber què passaria a aquell Ajuntament en aquells dies. La Comissió Permanent tampoc ens pot ajudar, ja que l’última reunió seria el 7 d’abril. Des del dia 12 d’abril, l’Ajuntament monàrquic només escriu dos cartes, les dos del dia 14. La primera sobre els articles de consum i els seus preus, dirigida a una autoritat militar; la segona i última, dirigida al Banc de Crèdit Local d’Espanya, que comunicava

un pagament d’interessos de tots els crèdits que tenien, 13.329,18 pessetes. Normal que tingueren problemes econòmics. El dia 15, Sangüesa pren ja la iniciativa, proclamant des del balcó la República, i serà el dia 16 quan escriga la primera carta. La comunicació seria tota una declaració d’intencions, dirigida a l’Arxipreste Vernet, «Espero tendrá la bondat, como Primera Autoridad eclesiástica de esta Ciudad, de participar al que suscribe, el destino que debe darse a la imagen del Sagrado Corazón de Jesús, que se halla en el Salón de sesiones del Ayuntamiento, ya que por considerar no ser ese su sitio, este Comité está dispuesto a trasladarla». Separació d’Estat i

El Corpus de les pedraes? Juny de 1931. Autor: José Pascual,

Religió, una qüestió innegociable per a Sangüesa, imprès a foc en el seu programa polític. No sembla haver-hi cap reacció ressenyable per l’anterior Consistori als esdeveniments, tant a Espanya com Morella, que per altra banda era normal, com hem vist en altres articles. Durant el mandat de fulano, tot eren adhesions i celebracions, però quan fulano cau, si te he visto no me acuerdo. Els republicans impugnarien les eleccions per pucherazo, i se crearia una Comissió Gestora, fins que se repetirien les eleccions al maig, comissió integrada per tots els partits republicans a Morella, Acción Republicana, els Radicals i un independent (projecció feta a

través de la composició municipal el 1932). Què van fer els monàrquics? Se resignarien i ho acceptarien, o hi hauria resistència? Els següents dies les comunicacions serien prou rutinàries, permisos d’obres, tema de quintes, destaca la commemoració per la proclamació de la República, carta datada el dia 18, on convida a les totes les autoritats morellanes, inclús les eclesiàstiques, però m’interessa fixar-me en tres del 21 d’abril dirigides a Vernet, l’arxipreste; al Rector de les Escoles Pies; i al pobre organista, Francisco Guarch, «Pongo en su conocimiento que en el día de la fecha, el Ayuntamiento de esta Ciudad ha acordado suprimir todas cuantas consignaciones se hallan presupuestadas para culto y clero», carta semblant per a l’Escolapi, que se li retiraven «5.000 pesetas que se les daba [...], por la enseñanza en sus aulas del Bachillerato elemental y universitario», i a Guarch, que cobrava una subvenció de 750 pessetes, «así como la correspondiente a la capilla de música». Les primeres mesures polítiques de calat, més enllà dels assumptes administratius rutinaris, tenien a vore amb la separació entre Estat i Religió. Qui sap, si li la tinguera guardada al Bisbe Fèlix Bilbao, pels seus despropòsits amb el Tern de Sant Julià. Siga com siga, crec que el resultat haguera sigut el mateix, amb Tern o sense Tern. Començava una història fascinant per Morella i Espanya, que acabaria per fer-se malbé entre tots, però això és una altra història. I fins ací arriba aquesta pel·lícula, llarga com un dia sense pa (1923-1931), amb ratos divertits, altres d’interessants, i alguna cosa avorrida també haurà hi hagut. Un període fascinant, que serveix de porta d’entrada a la República, i que dóna sentit a part d’ella; i que també ho fa amb el Franquisme, alumne avantatjat (Franco nomenaria a

Primo de Rivera capità general a títol pòstum el 1947), encara que amb un caràcter més psicopàtic. De vegades he tractat els temes amb humor per superar el rotllo pesat, i he interpel·lat als actors del moment com si els tinguera davant, sempre sense ànims d’ofendre a ningú, amb tots els respectes, inclús a José Maria Escorihuela, a qui li he donat molta canya, i que casi forma part de la família. Aquella gent era filla del seu temps, i actuaven com a tal, això no és gens censurable, però de vegades hi ha comportaments atemporals, podríem dir de caràcter universal, necessàriament qüestionables, sobre els que he expressat la meua visió personal. Ningú és perfecte, ni ells ni jo.

Setmanari d’informació comarcal

Esports.

1-2

UPRÒXIMA JORNADA

· CF ALBOCÀSSER

CF VILAFRANCA

Diumenge 18 a les 16,30h ' La Planeta'. Albocàsser

· RC SALSADELLA CE CINCTORRÀ

Diumenge 18 a les 16,30h. ' Les Viles'. Salsadella

CF ALBOCÀSSER CF VILAFRANCA

n extraordinari inici de partit del Vilafranca va permetre a l’equip de Toni Mallén sumar una important victòria fora de casa, al camp de l’Albocàsser conjunt situat a la novena posició. Amb aquestos tres punts el CF Vilafranca es situa a la tercera posició de la 3ª FFCV grup 1. Al minut 8 de partit, Enric Monfort inaugurava el marcador amb el 0-1 i només un minut després, al 9, Ferrán feia el 0-2 Un marcador que A la segona part, els locals intentaven escurçar distàncies al marcador i el Vilafranca no renunciava tampoc a res en atac. L’Albocàsser al minut 70 marcava l’1 a 2 que va donar molta emoció al tram final del partit. El Vilafranca va poder resistir els vint minuts finals més el temps afegit per sumar una victòria, segona consecutiva en aquest inici d’any que el situa en tercer lloc amb 28 punts, a només dos punts de la segona plaça.

Efrén

Isaac

Jaime Enric Monfort

Mateu

Ayoub

Héctor Bayot

Ramón

Ferran

Edo

Borja

També van jugar:

Héctor, Gonzalo Nicolás, Adrián Gil Pablo Andrés

Gols:

1-0 (22') Ayoub

2-0 (43') Ferran

3-0 (45') Isaac

DAVID SIRVENT, CAMPIÓ D'ESPANYA EN CICLISME DE MUNTANYA

El ciclista de muntanya vilafranquí, David Sirvent va rebre recentment els reconeixements com a Campió d'Espanya 2024 en la categoria XCM Categoria Màster 30-B aconseguit a la localitat de Lalín (Pontevedra) com a campió de la Copa d'Espanya. Sirvent és l'actual campió i defensarà el títol a Lleó al proper mes de maig. Mentre arriba aquest moment, David Sirvent té previstes diferents curses destacades en ciclisme de muntanya com puga ser entre elles la Mediterranean Epic.

BENLLOCH

XERT

VILAFRANCA

VILANOVA ROSSELL

CÀLIG

BENASSAL CATÍ

ALBOCÀSSER

SALSADELLA

ETURE "B"

SANT MATEU CANET

LA POBLA T CINCTORRÀ VINROMÀ

RC SALSADELLA CE CINCTORRÀ

El CE Cinctorrà va arribar amb opcions al marcador fins als darrers instants del partit, però acabarie perdent per 4 a 1 al camp de ‘Les Viles’ de La Salsadella. Un partit en el que el conjunt local es va posar per davant molt prompte al marcador ja que al minut 3 arribava l’1 a 0. No van haver més gols en aquest primer periode i el Cinctorrà va buscar equilibrar el partit sense èxit, encara que el Salsadella també va intentar marcar el segon gol, que arribaria després del descans. A la segona part i també als primers compasos de joc, el Salsadella anotava el 2-0 al minut 49 que li donaria més tranquilitat al partit. Però el Cinctorrà reaccionaria al minut 68 amb el 2-1, anotat per Marc Segura. El Cinctorrà ho va intentar fins al final, si bé el Salsadella certificava definitivament la seua victòria amb el 3-1 al minut 88 i el definitiu 4-1 al temps afegit.

PORTELL ACOLLIRÀ L'ETAPA REINA DE LA VOLTA A LA COMUNITAT

La localitat de Portell a la comarca dels Ports serà el final de la quarta etapa de la 76ª Volta Ciclista a la Comunitat Valenciana que tindrà lloc entre els dies 5 i 9 de febrer. El dissabte 8 la Volta arribarà a Portell després de recòrrer 181,2 des d'Orpesa arribant a la comarca dels Ports des de Vistabella i Mosqueruela. El pelotó passarà per Vilafranca per arribar a Portell pel camí rural. Una prova ciclista que serà tot un esdeveniment a Portell que amb illusió prepara l'arrivada de la Volta a la Comunitat.

Pepe Diego

Nico

Raúl

Dani Aguilar

Hugo

Marc Solsona

Albert Palomo

Manel

Josep

Pablo Viñals.

També van jugar:

Jorge

Marc Segura

Juan Pablo

Brian

Joan Gols:

1-0 (3')

2-0 (49')

2-1 (68') Marc S. 3-1 (88') 4-1 (90')

FRONTENIS

En la jornada de lliga corresponent al passat cap de setmana a la 1ª Divisió Provincial, el Vilafranca de frontennis va caure derrotat a casa per 1 partida a 2 davant l'equip de La Vilavella 'C'. Amb aquest resultat el conjunt vilafranquí es mantè a la dotzena posició a la classificació de la lliga amb un total de 54 punts. Un enfrontament amb igualades partides que 4-1

PRÒXIMA JORNADA

> 1a DIVISIÓ PROVINCIAL

Castelló 'C' - Vilafranca

Dissabte 25 a 16,30h.

Club Frontennis Castelló.

PRÒXIMA JORNADA

· MORELLA FCCF ORPESA

Diumenge 26 a les 16,30h.

Camp Fàbrica de Giner

Morella

2 - 1

ESPORTIU VILA-REAL MORELLA FC

El Morella perd i s'arrima a la zona de descens

FUTBOL BASE

> JUVENILS

· R.ELS PORTS FC 'A' - CF ALCALÀ. Ajornat per la neu

· DEPORTES TONÍN 'A' 0-3 R. ELS PORTS FC 'B'

Gols: David (2), Iván Ibáñez

> CADETS

· CF VINARÒS 'A' 2-1 R. ELS PORTS FC

Gol: Alexis

> INFANTILS

· CF VINARÒS 'D' 0-8 R. ELS PORTS FC 'A'

Gols: Iván (3), Aleksandro (2), César, Youssef i Adrián

· ACD PEÑISCOLA 'B' 0-0 R. ELS PORTS FC 'B'

Gols: Pere, Xavi i José Daniel

> ALEVINS

· R. ELS PORTS FC - CF MORÓ. Ajornat per la neu

> BENJAMINS

· R. ELS PORTS FC 'A' - CE NOU SEQUIOL 'A'. Ajornat neu

VILAFAMÉS

ESP. VILA-REAL

ELS IBARSOS

XILXES

ALMASSORA 'B'

TRAIGUERA

JOV. ALMASSORA

ORPESA

PEÑÍSCOLA

El Morella FC perdia al camp de l’Esportiu Vila-real aquest diumenge per 2 gols a 1 i es complica seriosament la seua situació classificatòria. Un partit que va començar bé per al Morella FC, ja que al minut 14 arribava el 0-1 marcat per Arturo. L'Esportiu Vila-real va reaccionar i empatava el partit al minut 30. Poc abans del descans, el conjunt vila-realenc, que ocupa la cinquena posició a la lliga marcava el definitiu 2-1. A la segona part, els canvis efectuats per Roberto Peiró servien per a refrescar a l'equip en l'intent per buscar el gol de l'empat i tractar de sumar algun punt en aquest desplaçament. No va ser possible empatar i amb la derrota el Morella FC es complica la seua situació classificatòria, ja que actualment es troba situat a la tretzena posició de la lliga amb 13 punts empatat amb el Borriol que ocupa zona de descens a la 3ª FFCV.

Pau Giménez

Pau Puig

Catalin

Eyner

Robert

Marc Marín

Ferrán

Pau Meseguer

Arturo

Mauricio

Chillida.

També van jugar:

Marc Yeste

Migue

Jeordy

Marc Moles

Andreu Serret

Jordi Martí

Gols:

0-1 (14') Arturo

1-1 (30')

2-1 (43')

BÀSQUET FEMENÍ

> JUNIORS (PREFERENT)

· CBF MORELLA 74- 63 CB CASTELLÓ

> ALEVINS 2ºANY (PREFERENT)

· CBF MORELLA 64-35 CB MORVEDRE

> ALEVINS 1er ANY (1ª ZONAL )

· CBF VINARÒS ROSA 48-8 CBF MORELLA

> ALEVINS MASCULÍ ( 2ª ZONAL )

· CBF MORELLA 16-57 CB VINARÒS ROSA

PRÒXIMA JORNADA

> JUNIOR

CBF Morella - CB Castellón

Dissabte 18 a les 13h.Morella

> ALEVÍ 2ºANY

CBF Morella - CB Morvedre

Dissabte 18 a les 11h. Morella

> ALEVÍ 1er ANY

CB Vinaròs - CBF Morella

Divendres 17 a les 18,30h. Vinaròs

> ALEVÍ MASCULÍ

CBF Morella - CB Vinaròs Rosa

Diumenge 19 a les 10h. Morella

· ALQUERIES CF 0-2 R. ELS PORTS FC 'B'

> PREBENJAMINS

· R.ELS PORTS FC - CD CABANES. Ajornat per la neu

PRÒXIMA

·

> JUVENILS

JORNADA

Renomar Els Ports FC 'A' - UD Sant Mateu

Dissabte 25 a les 16,30h. 'El Serrito'. Vilafranca

· Esportiu Vilareal 'C' - Renomar Els Ports FC 'B'

Diumenge 26 a les 19,15h. 'CEM'. Vila-real

> CADETS

·Renomar Els Ports FC - CD L'Alcora 'A'

Dissabte 25 a les 11h. 'El Serrito'. Vilafranca

> INFANTILS

·CF Torreblanca - Renomar Els Ports FC 'A'

Diumenge 26 a les 16h. Camp Municipal Torreblanca

·Renomar Els Ports FC 'B' - CF Fomento Castellón 'B'

Diumenge 26 a les 10,30h. 'Fàbrica Giner'. Morella

> ALEVINS

· CF Torreblanca - Renomar Els Ports FC

Diumenge 26 a les 11h. Camp Municipal Torreblanca

> BENJAMINS

· CF Huracán Vila-real 'A' - Renomar Els Ports FC 'A'

Dissabte 25 a les 11,30h. 'CEM'. Vila-real

· Renomar Els Ports FC 'B' - CD Moreres 'B'

Dissabte 25 a les 12h. 'Fàbrica de Giner'. Morella

> PREBENJAMINS

· Renomar Els Ports FC - CF Alcalà

Dissabte 25 a les 11h. 'Fàbrica de Giner'. Morella

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

MESURA PROVOCADA PER L’AUGMENT DE CASOS DE GRIP AVIAR

Espanya prohibeix la cria de gallines a l’aire lliure

El Ministeri d’Agricultura ha declarat el risc alt per grip aviar a Espanya i ha activat des d’aquest dilluns l’ordre que estableix mesures adicionals preventives a zones d’especial risc i vigilància. Aquestes inclouen, entre altres, la prohibició de criar aus a l’aire lliure ja que el contagi sol produir-se quan els animals domèstics entren en contacte amb exemplars silvestres.

La decisió s’adopta després de detectar un augment de risc significatiu en un major nombre de comarques a la darrera setmana, que es distribueix pràcticament per la totalitat de les comunitats autònomes. A aquesta decisió s’uneix la proliferació recent de focus a França i Portugal. Fa unes setmanes, els Estats Units comunicava el primer cas de defunció d’una persona per aquesta malaltia.

A la resta d’Europa, amb el descens de les temperatures i l’augment de moviments migratoris d’aus silvestres en aquesta època de l’any, s’ha incrementat també la circulació i diseminació del

virus, que a les darreres quatre setmanes han provocat un total de 99 casos en aus silvestres a 14 països, uns altres 23 casos en aus cautives a set països i 33 focus a aus de corral a vuit països, la major part d’ells concentrats a Centroeuropa. La situació actual “fa recomanable augmentar el nivell de risc a nivell nacional i aplicar mesures de mitigació de risc amb l’enfocament preventiu d’aplicació del principi de precaució”, segons una nota quee han fet pública el ministeri que dirigeix Luis Planas. En concret, a les zones d’especial risc, disperses per totes les comunitats autonòmes queda prohibida la utilització d’ocell anseriformes (ànecs, oques) i xaradriiformes (gavines, fredelugues i altres aus marines) com a cimbell; la cria d’ànes i oques mab altres espècies de corral i la cria d’aus de corral a l’aire lliure.

Quan açò no siga possible es podrà utilitzar el manteniment d’aus de corral a l’aire lliure, mitjaçant la col·locació de teles gabials o qualsevol dispositiu que impedeixca l’entrada d’aus silvestres i

DESAFIAMENT PER ALS AGRICULTORS. L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-*ASAJA) ha mostrat el seu rebuig a l'obligato rietat de registrar electrònicament els tractaments fitosanitaris a partir de l'1 de gener de 2026, una mesura establerta en el Reial decret 34/2025, publicat recentment en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Aquesta obligació, que afecta a tots els agricultors amb carnet d'usuari professional de productes fitosanitaris, ha estat qualificada com una "imposició desmesurada" per a un sector que encara no està preparat per a assumir aquest canvi. L'Associació Valenciana d'Agricultors ha sol·licitat al Govern Espanyol que defensi a la Unió Europea una major coherència entre les exigències del reglament comunitari i les excepcions adoptades per al quadern digital. L'organització considera que la falta de preparació tecnològica i formativa del sector agrari, juntament amb les característiques particulars de l'agricultura valenciana, fan inviable la implementació d'aquesta mesura en els terminis establerts. En principi, aquesta eina serà obligatòria a partir de l'1 de gener de 2028, encara que la seua aplicació podria retardar-se si les negociacions de la pròxima reforma de la PAC sofreixen noves dilacions. Per la seua banda, el quadern digital serà obligatori per a les explotacions que tinguen més de 30 hectàrees de cultius permanents o terres de cultiu (excloent pastures temporals). Més de 5 hectàrees de regadiu en cultius permanents i terres de cultiu (excloent pastures temporals). Hivernacles amb una superfície total sota coberta superior a 0,1 hectàrees. Per contra, les explotacions que no compleixen aquests requisits, l'obligatorietat es limitarà a la superfície agrària que incloga hivernacles.

Els preus.

Els preus del Porcí. 16/01/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,528 €/kg (baixa 0,015 €/kg)

1,540 €/kg (baixa 0,015 €/kg)

Setmana 3 del 13/01 al 12/01

80,00 € (sense variació)

77,00 € (baixa 5 €)

16/01/2025

60,00 € (repeteix preu)

China (Min. Agricultura) Del 6 al 12 de gener

Porc viu

2,21 €/kg ( puja 0,01€) Garrí (Lechón) 79,40 €

Els preus del Boví. (Mercolleida) 15-01-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,47 €/kg (puja 0,03 €)

6,49 €/kg (puja 0,03 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 15-01-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,22 €/kg (sense variació) 4,88 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 17-01-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,07 €/kg (regularització)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 14-01-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,45 €/kg (sense variació)

2,30 €/kg (baixa 0,10 (Loncun) 09-01-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló) Tel. 964 40 90 00 Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

1,2 / 7,2

-4,9 / 6,0

-1,3 / 6,2

-6,4 / 9,4

-7,1 / 8,7

-3,4 / 7,5

-0,4 / 6,2

-4,1 / 7,5

-1,5 / 8,8

-5,0 / 9,0

-0,8 / 3,5

-2,1 / 6,3

0,4 /3,3

-2,0 / 1,3

0,1 / 3,4

-2,4 / 4,3

-1,2 / 5,5

-1,1 / 4,1

-0,6 / 1,6

-2,4 / 4,6

0,2 / 6,2

-1,7 / 4,4

-0,9 / 1,3

0,4 / 2,3

/ 9,9 -3,9 / 7,3

/ 8,6 -5,8 / 10,9 -5,4 / 11,3 -3,4 / 10,8 0,9 / 10,0 -3,8 / 9,9 -0,6 / 10,3 -4,7 / 10,6 1,2 / 6,3 -2,5 / 10,7

/ 10,3

/ 7,4

/ 9,6 -5,9 / 13,2 -6,4 / 12,3 -3,9 / 11,3 1,6 / 10,8 -3,8 / 11,2 -1,7 / 10,2 -5,2 / 11,4 2,1 / 6,5 -2,4 / 9,2

2,6 / 7,5

-2,3 / 6,6 0,3 / 7,5

-1,5 / 8,8 -1,8 / 9,1 -0,7 / 8,4 2,8 / 7,3

-0,7 / 9,3

-0,1 / 10,6

-1,4 / 8,1 2,4 / 6,4 0,5 / 7,9

6,1 / 11,8 1,1 / 10,6 3,4 / 12,3 1,4 / 12,3 1,0 / 12,4

2,6 / 10,9 5,8 / 10,9 2,9 / 13,5 2,4 / 12,3

2,0 / 11,3 6,3 / 10,6 3,9 / 12,0

9,3 / 15,3 6,9 / 12,2 7,4 / 15,2 2,6 / 17,1 1,8 / 17,1

6,1 / 15,1

8,6 / 12,7 4,1 / 16,6 4,7 / 18,3 4,1 / 16,9 8,2 / 12,3 7,4 / 13,7

“Si no plou al gener, mal anirà el graner”

La neu visitava la comarca dels Ports de forma bastant testimonial en les jornades del dijous 16 i divendres 17 de gener. Una neu que ací als Ports va comptar amb més presència a municipis com Castellfort, Vilafranca, Ares o Portell i que en menor quantitat arriba a altres zones més baixes del territori. Els vents no acompanyarien a la nevada el més mínim i encara que en aquestos pobles els carrers es van quedar blancs i també les muntanyes, cap al migdia de divendres el petit temporal ja havia remès. Donaria la nevadeta pas a una baixada de temperatures no excesivament acusada però si el suficient per a que es gelaren els carrers.

La situació aniria millorant amb el pas de les jornades de dissabte i diumenge i a partir de dilluns la pujada de les temperatures es faria notable i estem comptant

amb una setmana amb dies de núvols i sol, de vegades amb algun que altre ruixat dèbil de poca significància. El vent també va fer acte de presència en alguna de les jornades però res de l’altre món.

Les previsions indiquen que les temperatures, que estan sent bastant altes per a tractar-se del mes de gener puguen continuar en eixa línia a les properes jornades. Sembla ser, segons apunten les previsions que les pluges podrien tornar per aquestes contrades en el tram final del cap de setmana i els primers dies de la propera, si bé caldrà esperar per veure si la pluja arriba o no.

Als pobles que ha nevat, la neu ha estat bona notícia per al camp. Poca i a més ha marxat ràpid i és que com se sol dir, de l’aigua que porta la neu s’aprofita tota.

Temperatures d'hivern

La predicció de Lorenzo Boix.

Cap de setmana amb un dissabte en dues parts prou diferents. Matinada i matí amb temperatures agradables entre 4-8 graus a primeres hores i màximes entre els 10-14. Sol fins a mig matí-migdia, quan començarem a tindre núvols fruit d'un front que ens creuarà al llarg de la vesprada, deixant algun ruixat o gota (1-3 litres en el millor dels casos) i una baixada de temperatures al seu pas, quedant una nit i matinada de diumenge que sense ser excessivament freda, tindrà uns valors més normals que els dies anteriors. Diumenge amb mínimes entre els 2-6 graus i màximes entre els 8-12, de nou més sol de matí i un nou front ens creuarà al llarg de la vesprada sense pena ni glòria, tornant a fer pujar les temperatures i portant-nos a un dilluns en el qual les mínimes rondaran els 4-8 graus i les màximes quedaran altes per al temps, entre els 14-18 graus. De nou repetició de la jugada, amb el pas d'un nou front de Ponent que deixarà núvols i 4 gotes en el millor dels casos, i una nova baixada de temperatures, que pareix que tindrà continuïtat al llarg de la setmana, parlant ja a partir de la matinada de dimarts de fred, amb mínimes que si no són negatives serà a causa del vent (que accentuarà la sensació de fred, sobretot dimarts) en general entre els -1 a 3 graus en general i màximes inferiors als 10 graus, en general entre els 4-8. L'ambient no serà estable del tot, tenint pas de diferents fronts que ens poden deixar alguna araboga, que en principi no seria massa important.

Imatge de la boira creada durant una de les darreres jornades de pluja a la nacional 2-323.