Setmanari Notícies (23/05/2025)

La desmemòria és el més terrible que pot viure una societat democràtica”

ARTEMI RALLO FA UN REPÀS DE LA SEUA TRAJECTÒRIA POLÍTICA I PERSONAL

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

165 1. MORELLA, DEL 23 AL 29 DE MAIG DE 2025.

El FLIM celebra una edició per la història

El certamen del 2025 ha tingut una gran afluència de públic durant els panells de tot el cap de setmana, així com les activitats alternatives

Pàgina 2. El tema de la setmana.

Enguany el festival s’ha finançat a través de l’associació creada per a la gestió del mateix amb donants com a patrocinadors i concurrència a subvencions

TRAILS «DENES DE MORELLA»

Pàgina 11. Qué Hacer en Morella.

OBRES A SANT MIQUEL. Han començat les obres de remodelació de la principal entrada a Morella, amb un pressupost de 200.000 euros finançats pel Pla Impulsa de la Diputació. Fins que acaben al mes d’octubre, el portal tindrà sentit únic d’entrada i l’eixida del nucli urbà serà pel carrer la Font. AJUNTAMENT DE

Pàgina 7. Poble a poble.

Rotllos aptes per a celíacs Ares fa una nova bassa d’aigua, per a emmagatzemar aigua de la Pinella

A Sant Isidre d’Herbeset, per primera vegada en la història, es van pastar rotllos sense gluten

Pàgina 7. Poble a poble.

“Deu anys i dos

frases”

L’expresident de la Generalitat Valenciana Ximo Puig recorda a Pepe Mujica Amb una capacitat de 7.200 m³, per a ús agrícola i ramader

Pàgina 6. Poble a poble.

Pàgina 24. La contraportada.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

EL FESTIVAL LITERARI DE MORELLA HA TINGUT UNA GRAN AFLUÈNCIA DE PÚBLIC

El FLIM celebra una edició per la història

El Festival Literari Internacional de Morella (des d’aquesta edició també conegut com a “FLIM”) ha viscut aquest passat cap de setmana una de les seues edicions més memorables. La quarta convocatòria del certamen, dedicada enguany a la història, ha omplit el municipi dels Ports de cultura, literatura i reflexió, amb

una àmplia oferta d’activitats que han atret una gran afluència de públic i han consolidat el festival com una cita ineludible del calendari cultural valencià.

La inauguració oficial va ser tot un símbol d’arrelament i compromís amb la cultura popular. La Muixeranga dels Ports va recórrer els principals carrers de la ciutat

SOM CONSCIENTS DE LES HISTÒRIES QUE ENS CONTEN?. Aquest era el títol d’un dels panells del Festival Literari de Morella (FLIM), amb la participació dels psicòlegs Núria Pablos, Tomàs Navarro i Pablo Segura. Una conversa que va captar especialment l’atenció de pares i educadors, però útil per a tothom. Durant la xerrada, es reflexionà sobre les imperfeccions, les decepcions i la capacitat de reinventar-nos.

Núria Pablos, psicòloga, escriptora i educadora social, va afirmar que moltes de les històries que ens conten o ens contem no són certes, però sovint les necessitem. “Som conscients que no són veritat, però les fantasiem. De vegades, creure’ns-les ens fa més mal que analitzar-les amb sentit crític. Hi ha qui s’enganya per suportar el dolor, i no passa res. Però també hi ha qui evita assumir coses

Quart any del Festival Literari de Morella

amb una desfilada breu però emotiva, per acabar entrant al Teatre Municipal. Davant un públic expectant i amb la música de la dolçaina, els castells humans es van enlairar fins desplegar el cartell del festival. Una de les muixerangueres, Ana Giner, va reivindicar l’essència de la tradició: “Som la Muixeranga dels Ports, som gent

de quasi tots els pobles d’aquesta comarca. Les muixerangues som història. Som un símbol de tradició i unió. Ens recorden d’on venim, ens ajuda a entendre les nostres arrels i a construir el nostre futur”.

L’acte inaugural va continuar amb una breu representació escènica on dues joves interpretaven la

que sí hauria d’afrontar, com en les relacions tòxiques. Ací intentem intervenir”, explicava durant l’acte.

La darrera creació de Pablos és un conte per a famílies i infants: Rita i el caparazón de oro, coescrit amb Tomàs Navarro, un psicòleg atípic que escriu per fer-nos la vida més fàcil. En la xerrada, va preguntar al públic quants havien patit un desengany amorós. Moltes mans s’alçaren. “La vida és bonica, però de vegades ens colpeja fort. Molta gent no sap com gestionar el dolor ni com reconstruir-se. Però Núria i jo ho tenim clar: podem tornar-nos a alçar. I reconstruir-se és bonic. Com aprendre a caminar: caiem, però ens tornem a aixecar. Amb l’amor passa el mateix.” Navarro és autor d’una dotzena de llibres traduïts a 40 idiomes, útils com a guia emocional.

“Gairebé no el coneixia”

JAUME ALBERT OLLÉ GUANYA EL XI CONCURS DE MICRORELATS SERGIO BESER

El Club dels Amics de la Ràdio ha tancat la quarta edició del Festival Literari amb l’entrega dels premis del Concurs de Microrelats Sergio Beser, una iniciativa que va néixer per recordar la figura del professor i la seua passió per la literatura. Per participar-hi calia incloure una paraula obligatòria, que enguany ha sigut “història”, en sintonia amb el lema del festival. Des de l’organització s’ha volgut agrair la tasca del jurat, fent una menció especial a Víctor Maikas, Lluís Messeguer, Adolf Piquer, Paco Cerdà, Fabricio Caibano, Elena Moya, el club de lectura del centre de persones majors de Morella, Narcisa Rambla, Jesús Sangüesa, Tina Nielsen, Víctor Palmer i Sofia Moya.

En la categoria d’adults, el primer premi ha estat per Jaume Albert Ollé amb “Gairebé no el coneixia”. El segon premi ha estat compartit entre “El bibliotecari” de Guifré Miquel i “El retrat d’un moment” d’Anna Maria Casanovas. El tercer lloc també ha estat ex aequo entre Jordi Sebastià amb “La Història ens condemna” i Remei Romanos amb “Heròdot”.

En la categoria juvenil, el primer premi ha estat per Eduard Ballester amb el relat “El Gol”. El segon lloc ha estat per Daniela Viñals amb “La extraña vecina”, i el tercer per Sofiane Martínez amb “L’aprenentatge del procés”.

Adrià ha estat l’encarregat de recollir els premis d’Eduard Ballester i Sofiane Martínez, que no van poder assistir. Ell mateix explicava: “jo vinc en representació de dues persones que estan en un centre del qual no poden sortir, viuen allà permanentment perquè s’estan rehabilitant i jo els imparteixc un taller d’escriptura creativa i els vaig proposar participar, ja que em va semblar molt interessant”.

D’altra banda, en la categoria infantil, la guanyadora ha estat Vera Borrás amb “Les faixes de María”. El segon premi ha estat compartit entre Marta Mestre amb “El silenci de la innocència” i Mariona Ortí amb “Una nova història”. També el tercer premi ha estat compartit entre Mireia Buj amb “Tornem a l’hospital” i Àlex Bordàs amb “Una idea dins del cap”. Pel que fa a la categoria de tuits relats, el més votat ha estat “Dos avis” d’Àngel Martín. En la secció d’anglés, el primer premi ha estat per Àngela Martínez amb “The Old Clock Tower”. El segon ha estat per Ivana Adell amb “Who we are”, i el tercer per Iris Ilie amb “It was still raining (in the senseless city)”.

LA HISTÒRIA COM A PREVENTIU. L’escriptor Paco Cerdà és autor, entre altres, de 14 d’abril o Presente. Cerdà considera que la història serveix per a l’arrelament i que també explica la polarització que patim actualment. L’escriptor afirma que “d’entrada, la història serveix per a l’arrelament, el reconeixement i per a tenir més esperança en el futur”, i continua: “la història ens conforma fins al dia d’avui; no podem entendre les polaritzacions que avui patim en la societat sense saber com eixe trauma de la guerra i la postguerra no ha sigut ben segellat”.

Ara mateix “crec que hi ha un gran barull; crec que les xarxes han omplert de soroll la nostra quotidianitat, i estaria bé mirar al millor del nostre passat, quan ha imperat el respecte, quan ha imperat voler entendre a l’altre. Avui estem lluny d’això”. Tanmateix, Paco Cerdà considera que “hem de tenir

curiositat de la joventut i la figura de Maria Moliner, la lexicògrafa que va deixar un llegat essencial amb el seu diccionari d’ús del castellà. Elles van ser les encarregades de donar la benvinguda al FLIM 2025.

Posteriorment, va prendre la paraula la directora general del Llibre, María José Gálvez, en representació del Ministeri de Cultura, que dona suport al festival des de la seua primera edició. Gálvez va subratllar la vocació inclusiva del certamen: “Jo pense que què algun poble estiga lluny, o que alguna persona no tinga capacitat econòmica no ha d’influir res en l’exercici d’un dret fonamental com és l’accés a la cultura. La cultura no ha de ser elitista, no té que haver-hi eixa escletxa entre la ciutadania i la cultura. I això és el que té d’especial aquest Festival”.

El primer dels nou panells programats va obrir un intens cap de setmana de debats, reflexions i literatura. Amb el títol “La història, per a què serveix?”, el debat inaugural va comptar amb la participació dels autors Paco Cerdà, Pilar Astray, Jesús Gallego i, en connexió en línia, el prestigiós historiador Paul Preston. La sessió va estar conduïda pel periodista Antoni Bassas i va marcar l’inici d’un programa que ha omplit la ciutat de diàlegs apassionants i participació entusiasta.

—Activitats més enllà dels llibres. El Teatre Municipal ha estat l’epicentre d’aquesta edició, però la resta d’espais del municipi també han acollit activitats molt diverses: exposicions, rutes literàries, actuacions musicals, partides d’escacs, tastos de vins i activitats infantils, entre altres.

Les sales gòtiques de l’ajuntament han esdevingut un veritable fòrum de cultura amb la presència de les editorials Onada Edicions i Eclèctic, espais per conversar amb autors i degustar vins de cellers

com Varona la Vella. Una plaça dedicada al públic infantil, plena de llibres i contacontes, ha completat una programació per a tots els públics.

A més, aquesta edició ha deixat un nou llegat artístic per al municipi. L’alumnat de l’IES Els Ports ha col·laborat amb la creació d’un mural que dona color i vida a l’entrada del Teatre Municipal i que quedarà com a element permanent del recinte, simbolitzant el vincle entre educació, joventut i cultura. Enguany, el festival s’ha finançat a través d’una associació específica creada per a gestionar l’esdeveniment, que ha aconseguit recaptar fons de donants privats i patrocinadors. Aquesta estructura els permet també concórrer a subvencions públiques, com les de la Diputació de Castelló o les del mateix Ministeri de Cultura a través de la Direcció General del Llibre.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, va destacar el paper clau de l’organització: “Han sigut uns dies intensos amb molts panells i xerrades que inviten a la reflexió”. I va voler agrair especialment la implicació de tot l’equip: “Vull agrair a Elena Moya i totes les persones que fan possible este festival la seua entrega per a organitzar un cap de setmana amb tantes activitats interessants i personalitats”. A més, Sangüesa va remarcar la importància de garantir-ne la gratuïtat, afirmant que “aquest festival literari de Morella té un valor afegit, ja que és gratuït i obert a tota la gent que vulga disfrutar de la literatura i el debat”.

La directora del festival, l’escriptora Elena Moya, també va expressar la seua satisfacció per la resposta del públic i l’èxit del programa: “Agraïm l’intens treball previ del comitè organitzador i l’incansable treball dels voluntaris tot el cap de setmana”, reconeixent l’esforç collectiu que ha fet possible una edició que, sens dubte, “ja ha passat per la història”.

esperança en anar transitant cap a una societat més dialogant. Crec que Morella i el FLIM són un exemple d’això”.

Paco Cerdà va participar en la sessió inaugural “La història, per a què serveix?”, i en una altra la vesprada de dissabte: “Són tot històries?”. En aquesta darrera va compartir conversa amb Ximo Puig, Joan Lluís Porcar i Isabel Fuentes.

Precisament Isabel Fuentes, biòloga i doctora en Museologia, ens explicava que la història hauria de servir com a preventiu. L’autora de Hemoglobina és contundent quan afirma: “La historia debería servir para mucho. Ojalá sirviera para anticipar situaciones que son malas para todos. Aprender de la historia tendría que servir para prevenir y anticipar, pero bueno, ya sabes, el hombre es el único animal que tropieza dos veces con la misma piedra”

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Gaza: Genocidi. La solució final

Carlos Sangüesa.

El genocidi de Gaza ens proporciona imatges terribles difícils de poder oblidar: és al mateix temps un crim de guerra, una tragèdia i una metàfora, tal com escriu el filòsof Santiago Alba Rico al sue article a EL PAÍS del dia 20; els 360 km² de la Franja, amb els dos milions d’habitants (el terme de Morella té 412 km² i sis mil habitants) tancats al seu interior sense escapatòria possible i bombardejats nit i dia des de l’aire, escenifiquen la claustrofòbia de l’Humanitat que, amb més o menys avantatges i més o menys sofriments, segons la classe social i el territori sent que ja no pot fugir fora de la història, però tampoc pot transformar-la per fer-la de nou- o per fihabitable.

Y Gaza sigue.

La vida pasa deprisa. Cada día suceden muchas cosas de las que pronto nos olvidamos. La noticia de hoy ya no se nombra mañana. Pero hay tragedias que siguen y aunque no se nombren están ahí.

Ahí está Gaza como ejemplo de crueldad diaria sin tregua y ejemplo de olvido diario imperdonable.

La vida sigue y Gaza sigue sufriendo, muriendo, resistiendo. Aburre tanto sufrimiento a nuestro bienestar cómodo e ignorante. Cerramos los ojos a lo que no nos gusta. Y Gaza sigue siendo masacrada y Gaza sigue siendo olvidada.

Y Gaza sigue como una espina de mala conciencia.

Y Gaza sigue viviendo y resistiendo y Gaza sigue con esperanza desde el río hasta el mar.

Y Gaza sigue. (Deme Orte)

Nota: Escric estes paraules al vespre del dia 20 de maig. Si en dos dies no entren centenars de camions amb ajuda humanitària ( ara el govern criminal de Netanyahu sols en deixe entrar molt poquets) poden morir de fam i malalties més de 14.000 xiquets segons informem representants de l’OMS i agències humanitàries que treballen en la zona. Açò te una paraula. GENOCIDI.

ASSASSINS DE RAONS, DE VIDES/ QUE MAI NO TINGUEU REPÒS EN CAP DELS VOSTRES DIES/ I QUE EN LA MORT US PERSEGUEIXEN LES NOSTRES MEMÒRIES.

“Las 27 primeras páginas del último listado de víctimas mortales de la invasión israelí de Gaza, publicadas el lunes, (dia 24), tienen un mismo número a la derecha: cero, Es la edad (menos de un año) que tenían los 876 bebés muertos (ASESINADOS), de los que incluye su nombre completo, de nacimiento y género.

Los primeros 15.613 nombres corresponden a menores de edad.

Las siguientes casi 1.500 páginas contienen otros más de 53.000 nombres muertos (ASESINADOS) en el enclave palestino causados por Israel en el último año y medio al responder al ataque por sorpresa masivo de Hamás con bombardeos sin precedentes desde la Segunda Guerra Mundial.

Les Veus del Centre d’Estudis.

Judicis de Conciliació - 1845

L’ocupació de Morella a finals de maig de 1840 per les tropes lliberals d’Espartero, va significar la fi de la resistència carlista a les poblacions del Maestrat, l’est de Terol i els Ports.

Acabada la guerra, el govern va implementar, a poc a poc, reformes administratives i polítiques amb una notable repressió cap als simpatitzants amb la causa carlista. Això a més de les pèrdues de vides, l’exili i la destrucció d’infraestructures va dificultar la recuperació de la ja malmesa economia de la zona.

Entre 1840 i 1850 la pobla ció es va enfrontar a una transformació significati va per poder integrar-se en el nou ordre liberal. La situació social i econòmica estava molt ressentida, en un entorn geogràfic difícil i una climatologia que no ajudava, hiverns freds i estius calorosos. La gent no vivia, sobrevivia. La comarca no solament va ser derrotada, també va quedar adormida.

Quasi dos segles després em motiva la neces sitat de saber, en aquell entorn, quines disputes podien sorgir entre els habi tants, els forans, els tractants de bestiar i productes varis, artesans i els llauradors. Les situacions extremes van afavorir les desavinences per conflictes de límits de finques, bregues per l’ús de bens comunals, usurpació de terres, ús indegut de les tandes d’aigua per regar o manipulació de sèquies, danys en cultius per intromissió dels ramats de bestiar, robatori d’animals, disputes entre pastors i llauradors, fraus en les pesades o en la qualitat dels productes comercialitzats (vi, oli, gra...), impagats a jornalers, acords de arriendo no respectats, insults, baralles, disputes familiars en qüestions d’herències... i podria afegir un llarg etcètera.

Joaquín Galindo, denuncia a Agustín Martínez del Forcall, que es presenta al judici amb el seu home bo, Víctor Bordás.

Lucas declara que de tornada al seu poble amb un ramat de sis cavalleries i un jumento (se suposa es refereix a un burro i els altres sis, a matxos o mules, egües o cavalls) es va creuar en passar per sobre un pont estret amb Agustín que anava muntat en una altra cavalleria i no es va aturar. Van topar i un dels animals va caure pont a baix fent-se ferides vàries. No se cita el lloc concret on van passar els fets. Agustín al·lega que tots els animals que portava Lucas anaven solts. Que el pont era estret i perillós, que no va esperar perquè les bèsties no van fer cap moviment ni intenció de voler passar. Que ell anava a cavall i no tenia intenció de causar cap perjudici, que no tenia cap culpa, que era Lucas qui havia de vigilar als seus animals.

Els casos que li van arribar a l’alcalde del Forcall dins l’any 1845 (abans d’aquesta data no consta cap altra documentació relativa a fets similars) van ser pocs en comparació a la demografia del moment. El poble estava habitat per uns mil sis-cents veïns i sols va haver-hi sis judicis de conciliació. Cal dir que, en l’època, l’alcalde actuava també com a justícia, el que ara entenem per jutge de pau, essent la seua funció la de mediador en conflictes menors a fi de promoure l’avinença entre les parts. La seua autoritat combinava funcions administratives, judicials i policials dins la seua jurisdicció.

Vegem de què van eixos conflictes, 11 de maig. Un tractant de cavalleries, de Fortanete, de nom Lucas Herrero, acompanyat d’un home bo,

L’alcalde constitucional, José Eyxarch, una vegada ha escoltat a les parts, requereix dels dos homes bons apropen les diferències dels seus representats i els convida a una avenencia amigable. No hi ha acord, i per això dictamina que el forcalla pagarà al tractant una tercera part de les cures que hagi de menester la cavalleria en la seua estada a la Mata [?]. Tots signen el document de conciliació. La figura de l’home bo, era molt interessant. Formava part del sistema de justícia tradicional o costumista (consuetudinària) molt arrelat en l’àmbit rural valencià i català; actuava com a testimoni moral, assessor imparcial i conciliador popular, assistint a l’alcalde-jutge en la resolució dels conflictes d’acord el costum, el sentit comú i la moral tradicional del poble. És evident que la seua reputació honesta i honorable i el coneixement de les normes i costums de convivència locals estaven reconegudes i provades per la societat del moment. Solien ser homes majors, amb prestigi, saviesa i considerats sensats. Tot es basava en la confiança col·lectiva i el respecte pels mecanismes tradicionals de resolució de conflictes, molt abans de la professionalització i burocratització del sistema judicial que arribaria després. Un altre cas, davant el mateix alcalde, 2 de juliol. Domingo Ferrer, espardenyer, al que acompanya com a home bo Francisco Frasno reclama la quantitat de 900 i 10 lliures al seu germà, José Ferrer, també espardenyer, que va amb Francisco Guarch d’home bo.

Domingo que havia marxat feia temps de la casa familiar, en morir el pare, havia entregat els diners de l’herència legítima que li corresponia, a la mare que es va quedar sols amb la companyia de José, amb la finalitat de què amb aquells diners poguera alimentar-se. Ara amb la mare morta, havia demanat vàries vegades al seu germà el retorn de la part proporcional d’aquests diners. Domingo comptava amb un testimoni, Vicente Guimerá, que donava fe del que s’havia pactat temps enrere.

L’alcalde dictamina que José ha de lliurar a Domingo la meitat de la quantitat reclamada. No es tractava només de diners, sinó de restituir un vincle trencat, de fer justícia entre germans. La resolució va ser acceptada per les parts.

I un altre, aquest li va tocar la funció de jutge a Guillermo Carbó, regidor i tinent d’alcalde en absència del titular, 15 de desembre. José Lore [...] de Mirambel acudeix acompanyat de l’home bo Pedro González per reclamar a Vicente Mestre de Alcañiz que té com a home bo a Agustín Martínez, 1.845 rals de velló que havia pagat en 31 de gener de l’any en curs i no deixar de pagar altres 1.539 que quedaven pendents, per gèneres (peces de roba) que li va comprar a Vall-de-roures i que havia d’entregar a la Fresneda. José va tornar la mercaderia (no especifica el motiu).

Vicente es defensa i argumenta que li va tornar els diners i que així ho té anotat en el llibre de comptes (que sembla, no el mostra). El tinent d’alcalde manifesta que no hi ha prou proves i condemna a Vicente a tornar els diners a José en el termini de tres anys. No hi ha acord. Però, el mateix dia és dona per tancat. Vicente entrega carta de garantia d’haver rebut el gènere retornat i es compromet a pagar els diners reclamats i no cobrar el pagament pendent.

Altre judici —8 de setembre— ens cita a José Llop que treballava una finca que diu ha heretat d’uns tios i que no té escriptura de propietat; el denuncia Joaquin Gil argumentant que no és seua i que fa més de trenta anys que ningú la treballa..., els homes bons són Joaquín Viñals i Francisco Ferrer, respectivament, i el jutge, Guillermo Pardo, regidor primer. Sentència absolutòria per José. La mateixa que dictamina —5 d’octubre— el tinent d’alcalde Antonio Guardiola, per Bruno Penarrocha acompanyat de Ramon Rambla, al que Eugenio Tintorer de Saragossa amb l’home bo José Sorribes, li reclama 2.772 rals de velló per un subministrament de xocolata, però que no pot demostrar, manifestant Bruno no saber de que li parlen. També hi ha un conflicte —27 d’octubre— entre dos germans del Forcall, Esteban i Francisco, en el que es manifesta que aquest últim s’ha quedat tots els diners i béns materials que ha deixat el seu pare Ramón Mampel, en morir. Com a homes bons es presenten José Selma i Vicente Beltran. En aquest cas hi ha dos testimonis: Víctor Eyxarch i Ramon Beltrán en favor d’Esteban. La sentència de l’alcalde, com no podia ser una altra, el condemna, a Francisco, a fer les particions correctament i a pagar a mitges les despeses que es pogueren derivar.

Com veiem tots els casos poden ser similars als que tenim avui en dia, res de nou sota la capa del cel i la llum del sol. Poques diferències, el fons de les qüestions és el mateix.

Servisca aquest article d’homenatge i reconeixement a tots aquells alcaldes, regidors i homes bons; tots ells, homes justos i senzills, que sense formació jurídica van saber exercir la difícil labor d’administrar justícia mantenint l’harmonia entre veïns. Amb la seua honestedat, la seua experiència de vida i sentit comú van saber escoltar, entendre i decidir, fent possible la resolució de conflictes.

Font: AMF-Arxiu Municipal del Forcall.

Antoni Eixarch Cardona. Centre d’Estudis dels Ports.

Poble

a poble.

NOVA BASA D’AIGUA A ARES. L’Ajuntament d’Ares del Maestrat ha iniciat la construcció d’una nova bassa d’aigua per a ús agrícola i ramader, amb una capacitat de 7.200 m³. Una infraestructura clau contra la sequera i per assegurar el subministrament d’aigua durant tot l’any.

El projecte està inclòs en el Pla Castelló Impulsa i finançat per la Diputació de Castelló, amb un pressupost de 100.000 €. La bas-

sa acumularà l’aigua procedent de la font de la Pinella, a través d’una conducció de 370 metres.

L’alcalde, José Luis Marqués, ha destacat que “aquesta actuació aporta seguretat i estabilitat per al present i el futur”, recordant que, tot i la bona situació actual, “encara tenim molt presents les imatges de la bassa de la Pinella completament seca”.

Les obres s’executen per administració directa, amb projecte i direcció d’ATG Enginyers, SLP.

CINCTORRES

PACTE D’ESTAT. Cinctorres es prepara per a oferir una variada agenda d’activitats durant els mesos de maig i juny, gràcies al finançament obtingut a través del Fons del Pacte de l’Estat contra la violència gènere.

Entre les activitats previstes destaca un taller per a adolescents sobre sexualitat, el monòleg “Senyora de la comèdia” i una jornada sobre salut mental i violència de gènere.

Falomir reivindica la política per a revertir decisions injustes com la d’eliminar el Fons de Cooperació

Des de Castell de Cabres, Samuel Falomir, secretari del PSPV de Castelló, ha reivindicat l’acció de pressió que s’ha dut endavant per a que la Diputació repensara la seua idea d’eliminar els Fons de Cooperació municipal.

De fet el passat mes de febrer i amb el suport d’una cinquantena de representants de poblacions de la província s’acudia al tribunal superior de Justícia de la Comunitat Valenciana per a revocar la decisió de la Diputació de Castelló estampada en el pressupostos de 2025. El recurs contra el pressupost de l’ens provincial va ser retirat un mes després quan la presidenta Marta Barrachina va anunciar que es restablia el Fons de Cooperació Municipal amb 15 milions d’euros per a serveis, infraestructures o despesa corrent.

Sense aquest fons els que més hagueren patit hagueren estat els

pobles en menys recursos, és a dir els més menudets. Més del 20% del pressupost de 30 municipis de la província depèn del Fons de Cooperació, percentatge que es molt més gran en els pobles més xicotets com Castell de Cabres.

Samuel Falomir, secretari PSPV Castelló explica com “més del 50% dels ingressos de Castell de Cabres venen del Fons de Cooperació, pel que anaven a ser els màxims afectats per la seua supressió. Finalment la Diputació ha rectificat i jo vull ficar en valor la força de la política per tal de ser capaços, des del partit socialista, de fer rectificar a Marta Barrachina i que, per tant els alcaldes en total llibertat puguen decidir com i de quina manera volen que els nostre municipis continuen creixent fruit d’aquests fonts de cooperació”

Maria José Tena, alcaldessa Castell de Cabres, apunta com el seu “és el poble més xicotet de la Co-

MORELLA O CINCTORRES RECLAMEN MÉS AUTONOMIA PER REGULAR LES RENOVABLES. Una trentena d’ajuntaments valencians, entre ells Morella i Cinctorres, han aprovat una moció que demana la retirada d’articles de la normativa autonòmica que consideren que vulneren les competències locals en matèria d’ordenació del territori i energies renovables.

La moció, impulsada per la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables critica els decrets llei 14/2020 i 1/2022, així com la llei 6/2024 de simplificació administrativa, per forçar els ajuntaments a donar compatibilitat urbanística als projectes de renovables fins i tot quan els seus plans generals d’ordenació urbana no ho preveuen.

A més, la normativa impedeix als municipis uti-

munitat Valenciana i tenim un pressupost molt reduït. Per a tirar endavant qualsevol projecte ens fan falta diners que el propi ajuntament no pot aportar. Ara tenim dos projectes en marxa, com és la millora d’un local per a tindre bar i la restauració de l’ermita de Sant Cristòfol i, amb els diners del pla

litzar eines clau com la suspensió de llicències urbanístiques per ordenar adequadament el seu territori. Segons destaca la coordinadora, la moció ha estat aprovada per governs municipals de diferents colors polítics, sovint per unanimitat, la qual cosa reflecteix un consens ampli en la defensa de l’autonomia municipal. El text també denuncia l’augment del límit màxim de superfície municipal que poden ocupar els projectes de renovables —fins al 10% del sòl no urbanitzable comú i protegit—. Actualment hi ha prop de 500 projectes de plantes renovables en tramitació moltes amb oposició veïnal per una planificació que les entitats consideren “irracional”.

La coordinadora assegura que la protesta creix al món rural davant el temor a perdre control sobre el seu paisatge i territori.

Tena i Falomir, aquesta setmana a Castell de Cabres

de cooperació jo crec que mos aniran superbé”

El Fons de Cooperació municipal, que en principi comptava en partida 0 en el pressupost per aquest exercici aprovat per la Diputació, ara està dotat amb 15 milions d’euros provinents dels romanents.

2 MILIONS PEL LEADER. El Grup d’Acció Local Altmaesports ha obert una nova convocatòria d’ajudes LEADER amb un pressupost de 1.990.842 euros per fomentar l’emprenedoria, la innovació i el desenvolupament sostenible en zones rurals. Les subvencions permeten finançar la creació de microempreses, impulsar el sector agroalimentari i modernitzar negocis existents.

Aquestes ajudes s’inscriuen en l’Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu, que segueix el model europeu LEADER, un enfocament que des de fa més de dues dècades promou el desenvolupament rural des de les comunitats locals. Des de 2016, el GAL Altmaesports ha donat suport a més de 127 projectes al territori, mobilitzant més de 4 milions d’euros.

Amb aquesta nova convocatòria, es vol continuar reforçant la creació d’ocupació, l’apoderament de joves i dones, i una millor gestió dels recursos locals.

CASTELL DE CABRES

MORELLA TANCA 2024 AMB SUPERÀVIT. El ple ordinari de maig de l’Ajuntament de Morella va aprovar tots els punts de la part resolutiva, la majoria per unanimitat. La sessió s’inicià amb l’informe de l’alcalde, Bernabé Sangüesa, que destacà la signatura del contracte-programa de serveis socials pel qual el consistori rebrà 306.000 euros per al funcionament del Centre de Dia, 1.000 menys que l’any anterior. Sangüesa també informava que el consistori tancarà l’exercici 2024 amb un saldo positiu de 80.000 euros, després d’un 2023 amb dèficit que obligà a aplicar un pla d’ajust aprovat pel Ministeri d’Hisenda. A més, es va anunciar l’inici de les obres per reubicar el tram del sender GR7 que actualment transcorre per carretera

al terme de Morella.

Entre els acords aprovats, destaca la bonificació de l’impost de construcció per a una obra a Xiva, així com el reconeixement extrajudicial de crèdits. També es va aprovar per unanimitat una declaració institucional de suport al col·lectiu celíac, arran d’una moció de la regidora de cultura i salut, Rut Martínez, coincidint amb el Dia Internacional de la Celiaquia. Per primera vegada, es van repartir rotllos sense gluten ni lactosa durant les festes de Sant Isidre a Herbeset.

El grup socialista va presentar dues mocions. La primera, aprovada amb el suport del PSPV i Independents, demanava la creació d’una comissió permanent d’obres, urbanisme i infraestructures, després de la su-

pressió de les comissions informatives a principi de legislatura. La segona proposava millorar la informació sobre les bonificacions de l’impost sobre construccions, iniciativa aprovada per unanimitat.

Per la seua banda, el grup popular aconseguí aprovar una moció —amb suport del govern i l’abstenció del PSPV— per instar el govern espanyol a avançar les entregues a compte dels tributs de l’Estat als ajuntaments, permetre l’ús del romanent de tresoreria i aprovar els pressupostos generals.

Finalment, es formalitzà la renúncia de la regidora del PSPV Ana Adell Jovaní per motius personals, després de sis anys al càrrec. El seu lloc serà ocupat per José Manuel Rodrigo.

Comença la renovació de l’accés a Morella pel portal de Sant Miquel

Aquest dilluns han començat les obres de renovació de l’entrada a Morella per Sant Miquel. El projecte consisteix a remodelar tota la plaça exterior des del portal fins a la creu i crear un camí per a vianants des d’esta zona fins a la plaça de la Font Vella, on estan els llavadors. A més, està previst canviar el paviment actual d’asfalt per empedrat de granit, el qual és més resistent al fred, el gel, la sal i adherent que els de Calatorao utilitzats en altres carrers i que provoquen esllavissades. També es planteja eliminar les illes i pilons, així com col·locar nous bancs i instal·lar il·luminació a les torres. L’actuació compta amb un pressupost de 200.000 euros, els quals es financen al 100% pel Pla Impulsa d’obres i serveis de la Diputació de Castelló. Este inclou l’obra, els materials i la direcció i redacció del projecte. El termini d’execució serà d’uns cinc mesos fins a l’octubre i

afectarà al trànsit d’accés al nucli urbà, tot i que es pararà durant el mes d’agost. Així, el portal de Sant Miquel tindrà sentit únic d’entrada i l’eixida serà pel carrer la Font. Alguns dies es tallarà completament el trànsit i s’informarà amb antelació a través del servei Morella In-

Les màquines estan ja treballant.

forma de WhastApp i Telegram. L’alcalde de Morella amb competències d’urbanisme, obres i patrimoni, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “és una actuació molt important per renovar l’accés a Morella que està molt deteriorat en esta zona” i ha afegit que “el canvi

de paviment per un empedrat és més idoni per a este espai patrimonial i materials adequats per a este punt, un dels més gelats del poble”. L’edil ha explicat que “també es pretén millorar la seguretat per als vianants amb la creació d’un camí des de Sant Miquel fins a la plaça dels llavadors”. Finalment, ha comentat que “el projecte es finança completament amb el Pla Impulsa” i ha recordat que “és un pla bianual, en el qual l’any passat es va redactar el projecte i ara s’inicia l’actuació que ha de finalitzar abans d’acabar l’any 2025”.

PLENARI DE VILAFRANCA. L’Ajuntament de Vilafranca va celebrar aquest dilluns el seu ple ordinari bimensual. Un dels temes més destacats va ser la ratificació de l’encomanda de gestió del servei de residus a la Diputació de Castelló. Aquest punt va generar debat, ja que el nucli urbà comptarà amb illes de contenidors per a la recollida de deixalles, mentre que al casc antic, al ser de més difícil accés, s’aplicarà el sistema de recollida porta a porta. El Partit Popular hi va votar en contra, oposant-se a la implantació del sistema porta a porta. L’alcaldessa de Vilafranca, Sílvia Colom, va argumentar que “ens haguera agradat que tot el poble estigués distribuït de la mateixa manera, però no tenim alternatives per a poder oferir al casc antic un servei que no siga el porta a porta”. Durant la sessió, també es va aprovar l’adhesió de Vilafranca i Benassal al Consorci Provincial d’Aigües

de Castelló, impulsat per la Diputació, que servirà en un futur per dissoldre el Consorci del Pou de les Llargueres. Un altre acord aprovat va ser la baixa de Vilafranca com a membre de l’Associació de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana. Segons va apuntar l’alcaldessa, “fa sis anys que es va deixar de pagar la quota perquè no tenim activitat amb ells”. També es va aprovar l’agermanament del municipi amb Fageca (Alacant), amb qui comparteix un important patrimoni de pedra en sec. En aquest sentit, Sílvia Colom va assenyalar que “hem iniciat un expedient en el que volem fer un agermanament del qual esperem traure coses profitoses i recolzar-nos d’uns als altres”.

En l’apartat de control, es va informar de la liquidació del pressupost general de 2024, que deixa un romanent de tresoreria de 224.040,38 euros.

Pel que fa a altres temes destacats, es va parlar del futur de la Plaça de Bous. El conveni vigent des de fa quasi vint anys entre la Diputació i l’Ajuntament es destinarà enguany a renovar la instal·lació elèctrica del recinte. L’alcaldessa explicava que “és un conveni en el que la Diputació aporta 16.000 euros i l’Ajuntament de Vilafranca 8.000, enguany hem decidit canviar l’enllumenat ja que és un edifici antic i les instal·lacions elèctriques estan malament pel que hem demanat un projecte per reparar-les i poder posar més llums de baix consum, ja que quan hi havia actuacions de nit la llum es quedava més tènue”.

El ple, que va durar dues hores, també va abordar temes com la reparació de pistes i camins després de la DANA, els horaris de l’Escola Infantil de Vilafranca i l’estat del nou edifici de l’Ajuntament al Polígon Industrial, que ja està pràcticament acabat.

Gent & Vida.

REG AUTOMÀTIC PER A L’ALAMEDA. L’Ajuntament de Morella instal·la un sistema de reg automàtic per a l’Alameda de Morella, que permetrà regar les plantes ornamentals del major jardí de la ciutat d’una forma eficient possibilitant la plantació de nous arbusts decoratius per millorar l’aspecte del passeig. A més, per estalviar aigua potable, estarà connectat a dos punts, el dipòsit de l’exterior de l’Espai Firal, i la xarxa d’aigua potable en cas de que el primer baixara molt el seu nivell.

A mes, s’ha renovat tota la canalització d’aigua potable fins a la font de l’estàtua que després de molts anys tornarà a tindre aigua.

Aquesta obra s’està realitzant amb una inversió de 16.871,03 euros del fons de compensació eòlic del IVACE.

OLOCAU

BTT. Olocau del Rey viurà aquest diumenge 25 de maig la 8ª edició de la seua Marxa BTT, organitzada pel Club BTT Olocau amb la col·laboració de l’Ajuntament. A partir de les 9 tindrà lloc l’eixida amb dos recorreguts: Un més curt de 37 kilòmetres i la marxa llarga de 52 per a les que s’espera comptar al voltant dels 200 participants a la BTT del diumenge.

Com a gran novetat cal destacar que la BTT Olocau del Rey ha passat a formar part del BTT Castelló i es disposa de tota la informació de la prova a les xarxes socials del club.

Benassal, amb l’emoció d’educar

Benassal ha estat el punt de trobada de la innovació educativa amb la celebració de l’II Benassal Educa, una jornada que posa el focus en l’emoció d’educar. Professors, experts i representants institucionals s’han reunit en la Escola de Natura Seidia per a reflexionar sobre noves propostes pedagògiques i el benestar docent.

El congrés Benassal Educa ha comptat amb ponències, tallers i visites didàctiques en un format dinàmic i participatiu. També s’han compartit experiències d’èxit de centres educatius de la comarca. Durant la jornada s’ha posar el focus, entre altres qüestions, en com gestionar emocionalment els claustres perquè l’entorn educatiu siga més saludable i feliç. Precisament, Virgínia Gandia encetava les ponències parlant sobre la gestió de les emocions per aconseguir que el claustre estiga bé i per tant també l’alumnat. “M’he dedicat tota la vida a l’educació i aleshores sé que cadascú tenim una història darrere i ens comportem segons

aquesta”. En aquest sentit Virgínia també deia que es important posar-li una mica d’humor “el que fa es que connectem en la nostra ombra i llum. Aleshores per a mi es molt important acompanyar al professorat perquè si està bé l’alumnat també”.

Per la seua banda, Míriam Sández, oferia la ponència: les capses d’aprenentatge. Una proposta globalitzada que segons Sández, ponent “promou un aprenentatge molt significatiu on es presta molta atenció a la diversitat”

Aquestes jornades han permès compartir bones pràctiques entre centres. I és que amb aquesta jornada es dona l’oportunitat de créixer junts com a comunitat educativa i millorar la qualitat de l’ensenyament. Durant tot el dia, docents de diferents localitats han intercanviat idees sobre educació emocional, aprenentatge globalitzat i el paper de la tecnologia a les aules rurals.

El director del IES Pere Enric Barreda i Edo de Benassal i membre de l’organització explicava que

“l’objectiu es fer unes jornades de educació amb ponències que ens ajuden a millorar l’educació i compartir experiències i agafar idees”. Tanmateix assegurava que ja es pensa en una tercera edició. Des de l’Ajuntament també s’ha valorat el fet que Benassal aposte per una educació de qualitat i innovadora. L’alcaldessa de la localitat, Elia Garcia es mostrava satisfeta d’acollir aquest tipus de jornades que reforcen el vin-

la

ISIDRE DE VILAFRANCA. A la Partida de

els veïns dels

del Peiró de Sant Isidre, que es troba a la vora de la carretera que porta fins a Vilafranca, ben a prop del Mas de Cabestany. El dissabte 17, com és costum, es va celebrar la benedicció del terme, el repartiment del panet i no van faltar els gojos al patró dels llauradors.

Una imatge de les jornades, a la Mola.

cle entre l’escola i el territori. “Un poble viu necessita escola oberta i això ho tenim molt clar, apostem per l’educació pública, de qualitat i crec que els nostres xiquets estan en les millors mans i això s’ha de recolzar des de qualsevol institució” assegurava Garcia.

“Benassal Educa” tanca la seua segona edició amb un missatge clar: educar amb emoció és clau per a transformar el present i futur de les nostres escoles.

SANT PERE MÀRTIR A CASTELLFORT. Les Rogatives de Castellfort 2025 van començar aquest dissabte 17 de maig congregant vora un centenar de persones. El capellà va beneir els quatre punts cardinals i els quasi 200 panets preparats per a l’ocasió per la família de la majoralessa, Mònica Miralles. Aquest cap de setmana Castellfort

celebrarà Santa Quitèria.

SANT

Baix

masos mantenen viva

tradició

TORNAR AL TEMPS DELS LLAVADORS. El passat diumenge, 18 de maig, vilafranquins i vilafranquines van baixar fins als llavadors de la font dels Burros per a rememorar escenes quotidianes que es feien al passat en aquesta localització.

Veïns i veïnes de Vilafranca van col·laborar en les representacions i van mostrar les activitats que es realitzaven ací, la Dula, el procés de tractament de llana i la neteja de roba.

Així, Vilafranca va tornar a viure una sèrie d’escenes que vivien els seus avantpassats i que, gràcies al projecte Llavadors Lovers, es poden donar a conéixer entre els més joves per tal de no perdre la memòria del poble.

S’està digitalitzant un dels arxius més complets dels Ports

L’Ajuntament d’Olocau del Rey està immers en el procés de digitalització del seu arxiu històric municipal des de fa setmanes. Soraya Sales, informadora turística d’Olocau, és l’encarregada d’escanejar antics llibres i documents, alguns datats inclús del segle XI.

Fa un temps, el consistori havia intentat aconseguir algun tipus d’ajuda per iniciar aquesta digitalització, però ara s’han reunit les condicions òptimes gràcies a la col·laboració de la Universitat Jaume I de Castelló.

L’alcalde d’Olocau, Sergio Guillén, ha explicat que va ser gràcies al contacte amb Jordi Marín, que estava col·laborant en la digitalització de l’arxiu de Cinctorres, i va proposar digitalitzar el d’Olocau.

ROTLLOS PER A CELÍACS. Herbeset va celebrar la festivitat de Sant Isidre el dissabte passat amb el repartiment de rotllos al seu peiró. Per primera vegada en la història es van repartir també rotllos sense gluten, de manera que les persones que pateixen la malaltia celíaca van poder participar íntegrament de la festa

La confraria d’Herbeset organitza esta cita del cicle de rotllos i primes cada any i ha creat un precedent perquè esta tradició incloga a les persones celíaques.

Des de l’Ajuntament han expressat un profund agraïment a la Universitat i a altres col·laboradors claus en la supervisió i assessorament. Guillén destaca especialment la tasca de Jordi Marín i de Vicent Royo, historiador de la Universitat de Barcelona, que ha visitat diverses vegades l’arxiu per ajudar en l’organització i lectura dels documents.

La digitalització es realitza mitjançant un escàner i un ordinador, copiant cadascun dels llibres de què disposen. Actualment, estan escanejant un manuscrit datat el 1521. Soraya Sales ha explicat que fa gairebé dos mesos que treballen en el projecte i que compten amb la valuosa ajuda de Vicent Royo, que els marca la pauta i el procediment a seguir. “Es laborio-

RENDA MÉS FÀCIL. L’Ajuntament de Vilafranca i l’Agència Tributària estan col·laborant per a facilitar als veïns de la localitat la realització de la Declaració de la Renda de les Persones Físiques. Mitjançant videoassistència Vilafranca és una de les tres localitats de la província juntament amb Artana i Llucena on es pot rebre ajuda per a la realització de la Renda a través del servei de l’AEAT d’assistència en xicotets municipis.

La Delegada de l’AEAT a Castelló, la vilafranquina María Pilar García Alós, juntament amb el Cap de Dependència d’Informàtica de Castelló, Angel Sánchez Beltrán han visitat Vilafranca amb l’objectiu de comprovar el funcionament del servei.

so aunque parezca sencillo: no es solo digitalizar, es también editar para que cualquier persona en el momento de la consulta tenga la calidad máxima que dnos ofrecen las nuevas tecnologías, en este caso con el escáner que nos ha cedido la UJI”.

Antigament, els llibres es guardaven en un armari amb un sistema de seguretat molt peculiar: “Tenemos el antiguo armario-archivo, del siglo XVI y tenía un sistema de seguridad propio, tenía tres llaves en este caso y las tenían

El procés de digitalització de l’arxiu d’Olocau.

personas relevantes del municipio y tenían que juntarse esas tres personas para poder abrirlo”, ha explicat Soraya.

L’arxiu municipal d’Olocau està considerat un dels més importants de la comarca dels Ports, donat que “no hay vacíos por épocas, y hay mucha documentación de valor”. A més, ha resistit episodis difícils de la història local fins arribar fins als nostres dies i que en breu es podrà consultar des de qualsevol lloc sense necessitat d’obrir els llibres antics.

Es tracta d’una rogativa que porta als assistents fins al Peiró de la Santa Creu, situat en terrenys del mas del Ciprer.

OLOCAU FA DOS MESOS QUE TREBALLA EN EL PROJECTE

SANTA CREU DE LA POBLETA. Una cita que es manté al voltant del 3 de maig, encara que sol fer-se coincidir en cap de setmana perquè més gent puga participar.

El Notícies dels estudiants.

DES DE PRINCIPI DE CURS, L’IES VILAFRANCA TREBALLA AMB AQUEST PROJECTE, UNA EXPERIÈNCIA EDUCATIVA VIVENCIAL

“Guardabosc”, una aposta de l’institut per la sostenibilitat i la prevenció d’incencis

IES Vilafranca

L’IES Vilafranca ha fet un pas ferm cap a la sostenibilitat i la prevenció d’incendis amb la participació activa en el projecte Guardabosc, una iniciativa educativa que involucra l’alumnat en la cura del medi ambient i la protecció del seu entorn natural.

Des de l’inici del curs, l’institut treballa amb aquest projecte que busca fomentar la consciència ecològica entre l’alumnat, proporcionant-los recursos per a identificar riscos i saber com actuar davant possibles emergències mediambientals, especialment relacionades amb el foc.

Fa uns dies, l’alumnat va protagonitzar la primera eixida a l’aire lliure dins del marc de Guardabosc. L’activitat es va desenvolupar a la zona dels llavadors de Santa Bàrbara, on es va comptar amb la presència de Fèlix López, agent mediambiental, que va oferir una xerrada sobre la prevenció d’incendis i la regeneració forestal.

La jornada es va dividir en diversos tallers i accions pràctiques. Un grup d’alumnes va realitzar tasques de neteja de residus a l’àrea propera a la Marie Claire, la depuradora i el riu, mentre un altre grup adequava la senda que connecta el maset amb els llavadors de Santa Bàrbara, amb l’objectiu de recuperar aquest camí en desús.

Paral·lelament, un tercer grup va dur a terme un taller de creació artística efímera en la natura, i un quart grup va representar una obra teatral basada en escenes de Federico García Lorca, convertint l’espai dels llavadors en un escenari

cultural.

Aquestes accions no sols contribueixen a millorar l’entorn local, sinó que també ofereixen a l’alumnat una experiència educativa vivencial centrada en els valors de sostenibilitat, cooperació i respecte pel medi ambient. El projecte Guardabosc compta amb la col·laboració d’associacions com Micel·li i institucions com la Universitat Jaume I, en el marc del projecte Llavadors Lovers. L’IES Vilafranca té previst continuar amb aquestes activitats al llarg del curs, reforçant el compromís del centre amb la formació d’una ciutadania jove més conscient i implicada amb el futur del planeta.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 693. ÉPOCA II. DEL 23 AL 25 DE MAYO DE 2025

CORRER POR LAS DENAS DE MORELLA

EL TRAIL “DENES DE MORELLA”, LA MEJOR CARRERA DE CASTELLÓN DEL 2023, TIENE TRES MODALIDADES

NO TE PIERDAS LA SUBIDA VERTICAL AL CASTILLO, UNA DURA PRUEBA HASTA LO MÁS ALTO DE MORELLA

Del 23 al 25 de mayo, la ciudad amurallada de Morella acoge una nueva edición del Trail Denes de Morella, una cita imprescindible para los amantes de las carreras de montaña. Con más de 1.000 participantes inscritos en sus tres distancias (45K, 25K y 14K) y cerca de 250 voluntarios, esta edición promete batir récords y ofrecer un fin de semana lleno de emoción, naturaleza y ambiente festivo.

Las actividades comenzarán el viernes 23 de mayo a mediodía, cuando se celebrarán las carreras infantiles en el Pla dels Estudis. Ya por la tarde, se abrirá la Feria del Corredor, donde se entregarán los dorsales a los participantes. También se ofrecerá un taller práctico sobre el uso eficiente de los bastones, y más adelante tendrá lugar una charla-entrevista con Xavi Moya, centrada en la superación personal a través del deporte.

El sábado 24 será la jornada central del evento. A las siete de la mañana, los gaiteros despertarán la ciudad con su tradicional diana. Justo después, los corredores podrán disfrutar de un desayuno energético para prepararse para la carrera. Las salidas comenzarán poco después: alrededor de las siete y media se dará la salida de la distancia 45K, seguida a las ocho por la prueba de 25K, y finalmente, a las ocho y media, por

la carrera 14K. Durante toda la mañana, el Pla dels Estudis estará animado con música, avituallamientos, bocadillos y bebida, creando un ambiente festivo para corredores, acompañantes y visitantes. A primera hora de la tarde, sobre las tres y media, se celebrará la ceremonia de entrega de trofeos, que dará paso a una fiesta con música en directo, abierta a todo el mundo. El domingo 25, a las doce y media del mediodía, se correrá la espectacular subida al Castillo una prueba explosiva de 2,2 kilómetros y 230 metros de desnivel positivo. Comenzará en el Barri de l’Hostal Nou y llevará a los corredores hasta la Plaza de Armas del Castillo de Morella, combinando esfuerzo físico y un entorno patrimonial incomparable.

El Trail Denes de Morella destaca no solo por su cuidada organización, sino también por la belleza de sus recorridos. Senderos que atraviesan bosques, pozas, saltos de agua y ofrecen vistas panorámicas únicas del término municipal de Morella y de su impresionante núcleo histórico. La 45K rodea el entorno del río Cervol, la 25K pasa por la encantadora pedanía de Chiva,

y la 14K, más accesible, permite caminar o correr al ritmo de cada uno.

La organización ha querido agradecer el apoyo de comercios y empresas locales, que estarán identificados con un distintivo especial durante el evento. Además, la bolsa del corredor incluirá productos de la marca IRIER, fabricada en Castellón, como muestra del compromiso con el territorio y el comercio de proximidad.

—Información útil. Se recuerda que, durante todo el fin de semana, estará prohibido aparcar en el Pla dels Estudis, que será el centro neurálgico del evento. Para consultar el programa completo o inscribirse en la Pujada al Castell, se puede visitar la web oficial: www.trailsdenesdemorella.es

El Trails Denes de Morella, en esta nueva edición, vuelve a ser mucho más que una carrera: es una experiencia que une deporte, paisaje y tradición en uno de los pueblos más bellos de España. ¿Te lo vas a perder?

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

24 DE MAYO

07:00

DIANA DE LOS GAITEROS Y SALIDA DE LAS TRAILS

Plaza de los Estudios TRAILS DENES DE MORELLA

25 DE MAYO

12:00

SUBIDA VERTICAL AL CASTILLO DE MORELLA

Hostal Nou TRAILS DENES DE MORELLA

19:00 CONCIERTO DE LA RONDALLA DE MORELLA

Teatro Municipal

CORPUS CHRISTI. El primer fin de semana de junio Morella celebrará la festividad del Corpus cuya procesión, que se celebra la tarde del domingo, ya ha cumplido siete siglos. Desde 1358 toda la historia del Corpus de Morella está documentada, la fiesta tiene aquí elementos parecidos a la gran procesión de Valencia; sin embargo también tiene características propias. El dia de antes, el sábado por la tarde, los niños se visten de blanco y se "degüellan" simbólicamente con azafrán en "La Degolla".

VERANO. Las vacaciones se acercan y Morella es un buen destino para pasar los meses de junio, julio, agosto y septiembre, dado que se llenan de activitades festivas, tradicionales, culturales y muy lúdicas. Además, en general, la ciudad medieval tiene unas temperaturas muy agradables sobretodo por la noche.

MORELLA TIENE UN PAISAJE PARA

EL TÉRMINO MUNICIPAL DE LA CAPITAL DELS PORTS, EL MÁS EXTENSO DE LA COMUNIDAD

El término de Morella, con más de 400 kms2 es el segundo más grande del territorio valenciano. Es un espacio privilegiado para aprender y disfrutar de una naturaleza que ha sido generosa. El paisaje se extiende entre un mar de montañas, bosques, barrancos, espacios de gran belleza que, además, están salpicados de un rico patrimonio cultural y artístico, ermitas, masías, puentes,

construcciones y muros de piedra en seco, cruces de término… El ciclo de la naturaleza es especial en Morella por sus fuertes contrastes, desde la desnudez del invierno, la llegada de las nieves, hasta la explosión de colores y olores en primavera y verano con multitud de hierbas aromáticas y flores silvestres. Y el otoño, que en estas montañas presume de sus tonos amarillos, marrones, el

rojo y los ocres, el olor y el sabor de las setas, la trufa. Un paisaje que invita al sosiego, a recorrerlo y descubrirlo. Para gozar con los sentidos y detenerse en parajes de las pedanías, como el Roser de Xiva, los bosques de La Pobleta, las montañas gigantes, abiertas, de Herbesset, Ortells y su vegetación junto al cauce del río Bergantes. O recorrer enclaves casi mágicos como son el río de Les Corses o Cérvol, los

Y TAMBIÉN...

TIEMPO DE ROMERIAS. La comarca de Els Ports, de la que Morella es la capital, acaba de empezar su particular ciclo de “rogativas, rollos y primas”. Prácticamente todos los pueblos cumplen cada primavera con estas tradiciones heredadas de sus antepasados, destacando rogativas en Forcall, Cinctorres, Portell, Ares y Olocau, así como los rollos del término de Morella. Durante esta primavera tienen lugar más de cincuenta peregrinaciones.

UN INCREÍBLE PARA EVADIRSE

NATURALEZA

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

bosques de Vallivana, el barranco del puente de la Bota, la Font de la Donzella, de la Esperança o los poblados de La Llàcua y Salvassoria. Pero Morella es también punto de partida, por su proximidad, para conocer los majestuosos paisajes naturales de la comarca de Els Ports. La Mola de la Garumba, entre Morella y Forcall, el río Escalona, entre Herbers y Castell de Cabres, los barrancos de Vallibona,

El Castillo de Morella sobresale de la niebla.

las montañas, molas de piedra, de Forcall, los enclaves de Cinctorres, la Roca Roja, Roca Parda y la Rambla Celumbres, coronar la cumbre del Picaio en Vilafranca o recorrer la Rambla de les Truites.

Otro espacio natural de gran belleza, sobre todo en primavera y otoño, es el Barranc dels Horts de Ares y la Tinença de Benifassà, Parque Natural declarado en 2006 que agrupa a 7 pequeñas poblaciones.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

PRISION MEDIEVAL. Abierta el domingo 25 de mayo de 11h-14h y de 16h-19h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Trails Denes de Morella Dissabte 24 de maig

6,30h. Recollida de dorsals

7h. Diana a càrrec dels Gaiteros de Morella.

7,30h. Eixida de la 45k.

8h. Eixida de la 25k.

8,30h. Eixida de la 14k.

9,35h. Arribada aproximada dels primers classificats 14k.

10,30h. Arribada aproximada dels primers classificats 25k.

11,30h. Arribada aproximada dels primers classificats 45k.

15,30h. Lliurament de trofeus.

Diumenge 25 de maig

II Pujada al Castell

10,30h. Recollida de dorsals a l’Hostal Nou 12h. Eixida de la II Pujada al Castell. 12,30h. Entrega de trofeus. Plaça d’Armes del Castell.

17h. Junta General Extraordinària de socis i sòcies del Morella Futbol Club. Saló d’actes de la Casa Ciurana.

19h. Concert de primavera de la Rondalla de Morella. Teatre Municipal.

—Vilafranca.

Divendres 23 de maig

21,30h. Concert del projecte ‘Tu Kè?’ Trobada Ukelele i Cor amb alumnes d’instituts de Catalunya, Alacant, València i Castelló, entre ells l’IES Vilafranca. Plaça de Bous

Dissabte 24 de maig

18h. Acte de Graduació de l’alumnat de 2n de

Batxillerat de l’IES Vilafranca. Teatre Carles Pons. Casa de Cultura.

Diumenge 25 de maig

Cinema a la Casa Social. A les 16h. Sessió Infantil “Gru 2. Mi villano favorito”. A les 18,30h. Sessió Adults “Sala de profesores”.

—Cinctorres.

Diumenge 25 de maig 18,30h. ‘Senyora de la Comèdia’. Monòleg a càrrec de Maria Juan. Local de festes de Cinctorres.

Dilluns 26 de maig

16,30h. ‘Parlem de Sexe?’ a càrrec de Pupitre Rojo. Al saló de plens de l’Ajuntament.

—Castellfort.

Dissabte 24 de maig 11h. ‘Dia de la Caça i la Natura a Castellfort’. Tir amb arc, manualitats, pintacares. Plaça de l’Ajuntament.

Festa de Santa Quitèria

Dissabte 24 de maig 15,30h. Pastà de la prima.

Diumenge 25 de maig

13h. Missa de Santa Quitèria a la Mare de Déu de la Font i repartiment de les primes.

—Olocau del Rey.

VIII Marxa BTT d’Olocau

Diumenge 25 de maig

7,30h. Repartiment de dorsals

9h. Eixida des de la Plaça de la Constitució.

Marxa curta 37 km.

Marxa llarga 52 km.

—La Mata.

IV Jornada ‘Menstrua’t’

Dissabte 24 de maig

10h. Recepció i benvinguda

10,30h. Taller ‘Un viatge al centre de la teua terra’.

12h. Taller ‘Cuidem-nos: espai obert sobre salut de la dona’.

13,30h. Dinar de sororitat.

16h. Taller ‘Sobre terreny: experimentant amb LandArt’.

—Todolella.

Diumenge 25 de maig

12,30h. Rogativa de Santa Quitèria a Saranyana.

—La Pobla de Benifassà.

Dissabte 24 de maig

9h. Ruta guiada “Els senders dels maquis”. Eixida des de la Plaça de l’Ajuntament.

—Fredes.

Diumenge 25 de maig

XVI Marxa Senderista per la Tinença de Benifassà. 16 km. Desnivell: 833m. Colònia Europa-Portell de l’Infern- el Salt-Fredes-Colònia Europa.

—Benassal.

Aniversari Bombardejos de la Legió Còndor a l’Alt Maestrat 1938

Dissabte 24 de maig

12h. Plaça de l’Ajuntament. Paraules en homenatge a les víctimes dels bombardejos. Plantada d’un arbre en memòria de les víctimes i acompanyament d’una peça musical.

Seguidament, inauguració de les plaques en record dels bombardejos.

18h. Al Saló d’actes Cajamar. Cine-fòrum “Experiment Stuka”.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

UN REPÀS DE LA SEUA TRAJECTÒRIA POLÍTICA I PERSONAL

“Tornar a Morella i als Ports, és sempre un sentiment de pau i ajuda a entendre les coses importants”

Laia Meseguer.

Artemi Rallo Lombarte és morellà i nascut a Castelló de la Plana l’agost del 1965. Va estudiar a l’Institut Francesc Ribalta. És llicenciat en Dret i doctor per la Universitat de València, amb estades formatives i d’investigació a Estrasburg, Roma i París. Catedràtic a la Universitat Jaume I i diputat al Congrés, ha destacat en àmbits com la protecció de dades i els drets digitals. Va dirigir l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i és observador internacional d’eleccions. Pare de dues filles, lleial a la família, els amics i les idees progressistes, sempre torna a Morella.

Per família, els teus orígens estan a Morella. Com va ser la teua infantesa?

Vaig nàixer el 9 d’agost del 1965 a Castelló. Mon pare, Artemio Rallo, va nàixer a Morella, al Sòl de Vila, fill de Pere Rallo i Tomasa Gasulla. I va tindre tres germans, Pilar, Pedro i Aniceto. Es va casar amb ma mare, Francisca, Paca, de Penaroja de Tastavins, a finals dels 50, i van baixar a Castelló. I allí ja és on van tindre la seua família i on han viscut tota la vida.

I allà vas començar els estudis i la vida social, no?

Sí, sempre he viscut a Castelló. Els meus vincles amb Morella han sigut els típics de la gent que ha viscut fora i torna sovint. Teníem família, els meus avis al principi. Després van faltar, mon tio també, i ma tia Pilar a principis dels 80. I mon tio Aniceto sí que va viure molt més temps a Morella, fins que va faltar. Aleshores pujàvem molt. Però bé, és la dinàmica del morellà absent, de pujar cada cap de setmana que es pot, i als estius i les festes, per suposat.

Com vas viure tu i la teua generació aquells anys de transició i activisme?

La nostra generació no diria que fóra d’un activisme polític accentuat. Hi ha una generació prèvia que va protagonitzar la transició política. Nosaltres no, la militàn-

cia política, a títol personal, ve més marcada per tradició familiar. Els meus avis van patir la repressió i això marca molt, a més, mon pare em portava de la mà als primers mítings que es van celebrar en Castelló durant l’època de la transició. Com vas iniciar-te en la política, què et va marcar més?

Allà pel 1984, amb companys joves, en les Joventuts Socialistes de Castelló. Recordo amb gran tristesa que la primera setmana d’incorporar-me, vam promoure la condemna de l’assassinat d’ETA d’un senador socialista, Enrique Casas. I van vindre anys intensos,

A dalt, Rallo com a observador d’eleccions Azerbaidjan.

A baix, acompanyat de Rhamsés

Ripollés, Diana Morant i Ximo Puig durant el 55 Sexenni.

amb valors vinculats a la defensa i la promoció de Castelló, del territori. Quan vaig entrar a les Corts Valencianes, portàvem amb molt d’orgull el fet valencià per davant. L’Estat de les autonomies va ser un model d’èxit, una victòria per resoldre un problema històric de l’organització territorial de l’Estat. No obstant això, el temps ha demostrat que res és per a sempre i que totes les conquestes en drets i llibertats cal renovar-les i no donar-les per sentades.

Com valores la situació actual?

Com veus ara el món polític?

La valoració actual és molt trista. En l’evolució de la Generalitat Valenciana, la realitat demostra que sempre que ha governat la dreta a la nostra Comunitat, hi ha hagut una reversió de prestigi, autoritat, drets i possibilitats. Això ja va passar l’any 1995, quan va deixar de ser president Joan Lerma, i van arribar al Govern el PP de Zaplana, després Camps, Olivas…i s’ha tornat a demostrar ara. El d’ara és un període terrible, desgraciat, perquè voldríem que la Comunitat fóra un espai de progrés, de modernitat, per a nosaltres i les generacions que venen.

En les diferents ocupacions que has tingut en la política, amb qui has tingut afinitats personals?

Bé, els vincles personals són sobretot amb la gent amb qui treballes els projectes dia a dia. Jo he tingut la sort del lideratge polític, i de l’amistat de dos presidents de la Generalitat, Joan Lerma i el morellà Ximo Puig. I en l’àmbit nacional, les figures històriques de Felipe González per la modernització, i de Zapatero per la referència moral, ètica i de valors d’un projecte socialista. També he tingut amics i companys d’altres partits al llarg d’aquests anys, amb aquells amb qui compartisc almenys valors bàsics, però no puc compartir cap vincle amb l’extrema dreta o Vox, que són abominables, en relació amb la dignitat humana, la igualtat, la diversitat sexual, els emigrants, etc. Des de l’àmbit conservador, sí que hi ha gent amb la qual tinc una relació cordial, però és difícil: això diu poc del que hauria de ser una societat moderna i marcada pel respecte i la tolerància.

De la teua gestió política, se sol destacar l’època de director general en Justícia. Quins aprenentatges et va portar aquella etapa?

Del 2004 al 2007 vaig ser director general del Centre d’Estudis Jurídics adscrit al Ministeri de Justícia, i nomenat pel Consell de Ministres a proposta del ministre Juan Fernando López Aguilar. Vaig participar en processos legislatius d’aquells anys: el govern de Rodríguez Zapatero crec que és una època fascinant, marcada per aquest impuls ètic i de progrés en drets i valors, com la llei de matrimoni entre persones del mateix sexe. Va ser un moment complicat i va ser molt emocionat formar-hi part d’aquell projecte polític ambiciós i avantguardista; també la llei de Dependència és un pilar bàsic, la igualtat de les dones, la lluita contra la violència de gènere...

Després vas passar a dirigir l’Agència espanyola de Protecció de dades, tema que has treballat com a expert en Dret.

Va ser una etapa que des del punt de vista institucional i humà em va fascinar, perquè s’hi conjugaven el servei públic i el compromís ideològic en defensa de valors i drets. Calia un organisme independent per a garantir el dret a la protecció de dades, la intimitat, la privacitat, en un entorn de generalització de la tecnologia, internet, xarxes socials... Quan vaig arribar, Facebook tenia 12 milions d’amics, després n’ha tingut 2.000 milions... No existia WhatsApp, pràcticament res del que coneixem ara però era vital protegir les persones. I en tornar a la Universitat, vaig fer projectes compartits entre col·legues espanyols i internacionals sobre aquestes qüestions que encara són

ARTEMI RALLO FA

molt actuals.

És un tema que no perd vigència, especialment amb la intel·ligència artificial.

La veritat és que els individus estem perdent privacitat, el present és l’eclosió de la tecnologia protagonitzada per la intel·ligència artificial, i la seua versatilitat amenaça la privacitat i la dignitat de les persones, i és imprevisible. És de veres que percebem que els ciutadans i els poders públics prenen mesures per minimitzar l’impacte, i per garantir la dignitat humana, però no està realment clar com avançarà.

Pel que fa a la teua experiència internacional, darrerament has estat molt actiu en l’observació d’eleccions a diversos països, de vigilància i promoció de la qualitat democràtica.

Jo m’havia format en estades en la Sorbona, la Sapienza de Roma, i en l’Institut Internacional de Drets Fonamentals d’Estrasburg. Després, com a director de l’Agència de Protecció de Dades tenia també una agenda internacional enorme... He tingut la sort d’haver participat en conferències a centres prestigiosos arreu del món: Cambridge, Oxford, Georgetown, etc. I ara, des d’una vessant molt diferent, formo part de l’Assemblea Parlamentària de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació en Europa, i he participat com a observador internacional de processos electorals, verificant els estàndards democràtics i homologats per a l’entorn internacional. Ara acabo de tornar d’Albània la setmana passada, i he estat a l’Uzbekistan, Azerbaidjan, Geòrgia, Polònia, Macedònia, Turquia, etcètera. Això t’ensenya molt, i intento projectar-ho, també, en la tasca diària com a diputat. Com veus la democràcia en aquests països? Trobes grans contrastos amb la nostra?

En alguns països tens la sensació que són democràcies fallides. No hi ha realment un procés d’eleccions, quan l’oposició ha sigut reprimida, limitada en les capacitats de concórrer a les eleccions, l’accés als mitjans de comunicació, fins i tot, reprimits físicament, empresonats, etcètera. Hi ha països que tenen realitats polaritzades i manipulades, com passa també a Espanya i a Europa. I hi ha fenòmens nous, com la desinformació i les ingerències d’altres Estats. Ja no necessites trencar urnes o falsificar paperetes: Internet és un espai d’informació que, manipulat, pot afectar de forma dramàtica la credibilitat i la legitimitat dels sistemes polítics democràtics. I en les xarxes socials, X per exemple, Facebook o altres, els propietaris les utilitzen en benefici propi, no només econòmic,

sinó també ideològic.

Com vas viure la repercussió del teu discurs al Congrés el 2024, en defensa de l’amnistia?

La veritat és que no ho esperàvem. La llei d’amnistia s’havia tramitat en el Congrés, tornava del Senat, i no esperàvem les reaccions que va provocar, en l’extrema dreta i en la dreta. Va ser un atac que no vaig viure a títol personal, perquè saps que no t’estan amenaçant a tu, sinó la veu de la part de la societat que representes. Vaig sentir que cal plantar-se, front a l’amenaça que avui suposen, en les societats democràtiques, els qui volen reprimir i acabar amb la pluralitat. I cal ferho amb la democràcia, el respecte, els valors que ha de construir la societat actual. Honestament, em vaig sentir orgullós.

També s’ha de tindre certa fortalesa mental i molta convicció.

Per suposat, les conviccions en política ho són tot. Tu pots tindre formació, pots tindre una carrera i experiència, que també ajuda, però les conviccions ajuden a expressar el que vols dir, ajuden les persones que dediquem el temps complet a la política. Des de menuts ens hem criat des de les conviccions polítiques. És de veres que hi ha gent que ha arribat més tard i és respectable, però nosaltres hem mamat unes conviccions de compromís amb el progrés, els valors de la justícia, la llibertat, la igualtat. Sobretot, en els moments difícils.

Cap al futur, com valores l’evolució del país, d’Europa, del món?

Cap a on anem?

Estic convençut que als actuals governants de la Comunitat Valenciana els queden quatre dies, i que, quan siga, en les pròximes eleccions, els valencians passaran pàgina d’aquest moment negre. Per tant, soc optimista. Però quant a Espanya i al món, sóc realista, i la realitat immediata pinta negra. Em pareix terrible que visquem les matances de Gaza, allò no és una guerra, és una massacre. I s’han trencat els estàndards de després de la Segona Guerra Mundial, en l’economia, els drets socials, els valors democràtics… I el lideratge internacional està marcat per personatges autòcrates de sainet com Trump o altres, que són absolutament imprevisibles; i òbviament, no esperem res de bo. Dit això, les societats democràtiques tenen estructures d’autoconservació, i el malson d’aquests personatges tindrà fi. Però quin cost haurem pagat per aquesta etapa? Això encara no ho sabem.

En moments de guerra, o contra l’emigració, se sent que els organismes internacionals i nacionals, no funcionen correctament

o no tenen la utilitat esperada. Si et refereixes a Nacions Unides, sempre ha evidenciat debilitats... Encara així, és un fòrum on es poden denunciar certes coses. En les relacions internacionals, igual que en la política, no tot està en les regles i les normes. Ha d’haver lleialtat amb l’esperit democràtic, multilateral: o hi ha compromís per part dels referents i dels dirigents, o és impossible que els drets es complisquen.

Un dels motors que t’ha vinculat a la política des de jovenet és la memòria familiar, històrica.

A mi m’ha provocat sentiments diversos. Per una banda, veig a la dreta o a les dretes... que tenen una conducta que a mi em resulta molt ofensiva. No veig marge d’empatia amb les víctimes de les repressions i els familiars, veig que hi ha una assignatura pendent en el nostre país. Tampoc sé si hem fet tot el possible perquè la memòria històrica poguera ser un projecte compartit. Qui ha sofrit la repressió, qui va perdre la vida o la llibertat per defensar idees en el seu país, mereix els honors per part de tots els espanyols: això és una assignatura pendent i vital, inclús en la polarització actual. I en la gent jove i els estudiants, que coneguen la història del nostre país, la millor i la pitjor, i que coneguen que va haver un moment com va ser la Segona República que va ser un moment de llum, de progrés, de valors, de ciència i que sàpiguen que després va haver un forat profund de morts, assassinats i repressions. I això forma part de la nostra història i memòria. Jo ja tinc la meua edat, i en la història familiar, des de xicotet, sabia que al meu avi l’havien tancat a la presó durant diversos anys i l’àvia anava a vore’l a la presó de Borriana. Però fa menys d’un any vaig descobrir, gràcies al treball de Joan Lluís Porcar, que la

meua àvia havia estat jutjada per un Consell de Guerra Sumaríssim i la van detindre també. Quan entren els franquistes a Morella, fan una relació d’unes 200 persones, dels quals en detenen una quarantena, els tanquen a la presó i els jutgen, i n’hi ha gent que ix amb condemnes de mort, cadena perpètua, a vint i tants anys... I a la meua àvia la van exculpar, perquè el testimoni que hi havia era formar part del comité directiu d’UGT i d’Acció Republicana...Mai en casa ningú ens havia contat això. Ella per sort va ser exculpada, però encara així, la desmemòria és el més terrible que pot viure una societat democràtica.

Després d’haver estat a tants llocs, què representa per a tu la terra, Castelló, i Morella?

Jo afortunadament, llevat dels anys que vaig viure a Madrid, perquè eren responsabilitats de govern que t’obligaven a estar-hi de forma permanent, sempre he tornat. A Morella, més en els últims anys que de jove, perquè quan tens més obligacions és més complicat. Però sempre ha sigut un viatge d’anada i tornada. L’energia que et genera tornar a la teua terra, al Mediterrani, i a la muntanya, a Morella i els pobles dels Ports, és un sentiment sempre de pau, de serenitat, que t’ajuda a entendre les coses importants.

Què queda avui de l’Artemi xiquet?

És una pregunta difícil, em faria falta un exercici d’introspecció. La veritat és que crec que tinc la vida que vull tindre, em sent molt afortunat del que he fet i del que faig. M’agradaria seguir fent coses que m’il·lusionen, que m’apassionen, i que sempre han tingut a veure amb allò col·lectiu, no en la individualitat. És on jo crec que tots tenim la gran aposta. Això és el que he viscut, el que penso.

Artemi Rallo, a Morella, amb la seua família.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El bienni 1887-1889 · Part III

Maldecaps municipals

Pep Querol. Historiador

Tota època té els seus interessos, problemes i maldecaps. Avui analitzarem alguns projectes que portaven de cap a l’Ajuntament d’aquells anys.

Un dels assumptes que retendria l’atenció de l’alcalde i companys, seria el subministrament d’aigua a la població. Fixeu-vos el problema proverbial de Morella, i mira que en aquella època se consumia una ínfima part de l’aigua que se consumeix avui dia, i plovia i nevava més que ara. L’11 de juliol de 1887, se donava compte als nous regidors d’aquest assumpte que ja rondava d’anteriors anys «siendo de suprema necesidad la conducción de aguas potables dentro de la población». A tal efecte s’havien reunit el 4 de juny anterior l’Ajuntament i els màxims contribuents del poble «con objeto de abrir suscripciones de cincuenta pesetas cada una reintegrables, para emprender la obra». Aquestes subscripcions eren habituals en aquells anys, ja que les Administracions públiques no solien ser massa generoses pel que respecta a subvencions i ajudes. Així veiem com grans obres i serveis socials, com l’Asil (germans Gallén Ferreres), l’edifici Colomer-Zurita (Antonio Colomer i Agustina Zurita) o el nou Cementiri (Manuel Zaporta), podrien fer-se realitat gràcies a donacions de benefactors privats rics. Una realitat que evidenciava la crònica debilitat financera de l’Ajuntament, precisament durant el Bienni que estem analitzant. Tornant a l’Acta, el mestre d’obres seria Manuel Tors (?), que faria el pressupost, que no se cita. Els rics morellans, això és, els majors contribuents, acordarien que «lo comunicarían a sus amigos y compañeros por ver de adquirir alguna nueva acción», el que demostra la seua gran influència i el poder que tenien en el curs polític morellà. Com ja sabem, la Restauració, sobretot a les primeres etapes, representaria un liberalisme prou restrictiu, en el que una menuda part de la població masculina tenia drets polítics. Amb aquesta expressió «sus amigos y

Grans obres i serveis socials, com l’Asil, l’edifici Colomer-Zurita o el nou Cementiri podrien fer-se realitat gràcies a donacions de benefactors privats rics.

compañeros», podem detectar la consciència de classe que tenien, òbviament oposada als obrers o camperols humils i pobres, que precisament, poc a poc, anirien guanyant en el futur la seua pròpia consciència de classe, gràcies al desenvolupament dels partits (PSOE, 1879) i sindicats d’esquerra (UGT, 1888).

El 22 d’agost, Román Beltrán, se queixava que a les Actes anteriors no s’havia inclòs allò discutit sobre el tema del subministrament d’aigua, sobre les obres que s’havien de fer entre la «casita de la Era de Guimerà y la casita de la Era de Basseta (?), obras indispensables por el derrumbamiento de un trozo del acueducto antiguo en los Arcos de Santa Lucía». Gràcies Beltrán, perquè si no ens haguérem perdut aquests detalls. També exigia l’inici dels tràmits per fer la subhasta i redactar el pleg de condicions. A tal efecte, se nomenaria una comissió, encapçalada per Francisco Blasco Carceller, Vicente Girona Beneca, Lorenzo Ortí Palos i el mateix Román Beltrán Sabater. Malgrat dels esforços, segons l’Acta del 14 de novembre, «no habiéndose presentado postor alguno», decidirien, després de cavil·lar si feien una segona subhasta, fer l’obra per Administració, és a dir, pel mateix Ajuntament. El 5 de desembre de 1887, seguint amb el tema de l’aigua, se donava compte de les gestions fetes per comprar una «tubería de hierro galvanizado de 11 centímetros de diametro» i 265 metres de llarg, a l’empresa Casa Tomàs, «talleres de fundición», de Vilanova i la Geltrú. L’Ajuntament pretenia proposar pagar-la en dos plaços, i que el transport ho pagara la pròpia empresa.

La situació econòmica era tant apurada, que el 16 de gener de 1888, segons Acta, perquè «se llevaran a cabo cuanto antes los trabajos proyectados para la conducción del agua de la fuente adentro

de la población», tres veïns s’oferien «espontaneamente a anticipar cincuenta pesetas por cada uno, que se les devolverán cuando las condiciones económicas del municipio lo permitan, siempre que sea dentro del actual ejercicio y se obligue al Ayuntamiento a empezar inmediatamente los trabajos». L’Ajuntament acceptaria amb entusiasme la proposta. El 28 de maig, s’anunciava la finalització de les obres (el dia 20) de la Font antiga, «con la nueva entrada de las aguas por medio de la tubería de hierro galvanizado», que

hem vist més amunt, «establecida en el trayecto que media entre la Caseta de la Galleta (?) y la posada de Roya (?)». Era una obra feta en diverses fases, les quals no estan totes consignades a les Actes, «constituyen una sola parte del plano general previamente planeado». De fet, el taller de Vilanova i la Geltrú, estava en condicions de posar a disposició municipal una altra tuberia de 850 m i 11 cm de diàmetre, i amb una resistència de 20 atmosferes de pressió, que no estava gens malament. El cost total serien d’unes 4.870’50 pessetes, pagat en tres trimestres a partir de l’1 de gener de 1889. El 24 de desembre de 1888, finalment, se donaria compte de l’acabament de les obres de canalització de la famosa tuberia de ferro galvanitzat, unes obres que s’iniciarien el 16 de gener i acabarien el 4 de desembre d’eixe mateix any. L’Acta reflecteix la gratitud que sentien els regidors cap a l’enginyer artífex de tal indispensable

obra, ja que les aigües «llegaron a salir alumbradas dentro la Ciudad, no solo al pie de la Torre del Panto, sino que también por encima de la muralla a la cual esta Torre esta unida». Avui dia ja no queda res d’això, només el dipòsit de recepció de l’aigua que arribava de fora, integrat en el paisatge, de forma discreta i gairebé imperceptible entre les grades de la Plaça de Bous.

El 8 d’abril de 1889, Rafael Miravalls, reclamava 406,17 ptes «por materiales y jornales» treballats a la «Fuente pública». Però l’Ajuntament no acceptaria la factura dels jornals, segons diu l’Acta del 27 de maig, ja que les 5 ptes que reclamava per jornal eren sensiblement superiors a «lo que realmente gana un albañil», això és, 2,50 ptes. Miravalls no se rendiria, ja que ell no se considerava un simple peó d’obra, sinó un «maestro práctico de obras», i reclamava 4 ptes. Finalment l’Ajuntament acceptaria pagar-li 3, segons l’Acta

Font Vella, anys 20. José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

de l’11 de juny. Ostres tu, això pareix un mercat oriental amb tant de regateig. Canviem de tema. El 12 de setembre de 1887, se llegia a la sessió plenària un ofici de la comandància militar de Morella, del tinent coronel Federico Luengo Diaz, d’un assumpte que l’hem treballat ja molt, «deseando averiguar el parecer del Ayuntamiento, respecto a las fortificaciones y murallas, cuya cuestión se había suscitado días antes a causa de algunos desprendimientos del muro, e interesando en ella si la Corporación aceptaba o reclamaba la autorización concedida en la Real Orden de 28 de mayo de 1881». Aquesta autorització concedia a l’Ajuntament capacitat per a «demoler partes deterioradas o que amenazasen ruina, pudiéndose aprovechar de los materiales, pero no se le dan atribuciones para reparar». Aquesta última precisió és comprensible, ja que se volia derruir tot el sistema fortificat des de la famosa Reial Ordre de 1856. Traduït: «trenca tot el que vullgues, però no repares res, que sinó estem perdent el temps». Per unanimitat, s’acceptaria tal encàrrec, però, per a la nostra fortuna, no se faria res ressenyable, ja que l’Ajuntament tenia altres preocupacions que invertir diners, que no tenia, en uns murs que ja no valien per a res segons la seua visió del món. En definitiva, seria un quiero y no puedo.

Un altre maldecap eren els camins veïnals. El 13 de febrer de 1888, l’alcalde manifestava «las muchas y reiteradas quejas [...] por varios vecinos, contra el mal estado de los caminos vecinales a consecuencia de los temporales de nieves de diciembre último, y muy particularmente el camino que conduce al Forcall. Esto ha sido motivo de que los pueblos de Forcall, Zurita y otros, hayan acordado recomponer por su cuenta el mencionado camino hasta [el] punto llamado [espai en blanc] para lo cual solicitaban del Ayuntamiento competente permiso para trabajar en el trozo de camino que radica en este término». Al camí que se refereixen no és el que coneixem com la CV-14, o l’antiga en origen Morella – Alcorisa, que encara no existia, sinó la pista que va per l’altra part del riu, al peu de la mola Garumba. En el text hi ha un espai en blanc que se reservava per a posar un punt límit on van arribar els treballs conjunts de Forcall i Sorita, poble aquest últim que no se què pinta ahí, sinó és que se sentiria directament afectat per la deficiència del camí. S’ha de considerar que l’antic camí reial que passava per Morella – Xiva –

Ortells – Sorita, cauria en desgràcia a partir de 1847 (en favor de la Morella – Torre Miró – Pobleta), guanyant en importància, per la facilitat de la comunicació, la ruta Morella – Forcall – Ortells – Sorita, seguint la vall fluvial del Bergantes. Potser eixe punt que no se diu siga l’Hostal de Beltrán, segons podem deduir del que se diu seguidament, «suplicaban al propio tiempo que este Ayuntamiento se encargara de la recomposición del trozo de camino que media desde el mencionado Hostal de Beltrán hasta el Hostal Nou, verificando los trabajos indispensables para que puedan pasar los carros sin grande peligro». Com dic, podem deduir que l’actuació de Forcall i Sorita arribaria fins a l’Hostal de Beltrán, però això superaria amb escreix les seues competències, ja que penetrarien fins al cor del terme morellà, sinó és que hi havia un acord entre els 3 Ajuntaments, cosa que no se diu en cap moment. El 16 d’abril de 1888, Forcall insistiria en millorar el camí esmentat més amunt, i que s’acceleraren «las recomposiciones proyectadas en el Puente llamado Trencat [...], consistentes en que este Ayuntamiento proporcione el del Forcall y ponga a su disposición en el indicado puente, la madera Indispensable para habilitarlo para paso de caballerías, corriendo a cargo del Forcall los gastos de las obras de fábrica y demás que ocurran en dicha fábrica». Morella acceptaria la proposta. La urgència estava justificada. En un ambient de crisis industrial capitalista, la millora dels camins eren imprescindibles per intentar millorar en allò possible el tràfec comercial. Però els problemes perseguirien a l’Ajuntament morellà. El 7 d’octubre de 1888, Forcall insistia en la recomposició del camí de marres, «averiado por los últimos temporales de aguas». A l’Ajuntament se li acumulaven els problemes, ja que reconeixia que «son todos los caminos vecinales los que necesitan reparaciones», i estaven empastrats amb les obres de la canalització d’aigua i damunt, com ja sabem, no tenien un duro. Prometrien posar-se a la faena «tan pronto lo permitan el estado de las obras» de la Font. Ja podeu vore com plovia a raudales, i en canvi tenien poca aigua disponible. La situació econòmica de l’Ajuntament era molt «apurada», paraula textual que utilitza el secretari, però com era una obra d’extrema necessitat, se faria «por prestación personal», això és, a Jornal de Vila. Això si, una vegada acabaren els treballs que s’estaven fent a l’aqüeducte, que també seria pel mateix sistema.

Setmanari d’informació comarcal

Victòria del Vilafranca en un partit boig al Serrito

5-3

CF VILAFRANCA CF ALBOCÀSSER

Partit molt intens i disputat el jugat aquest diumenge al Serrito. Darrer partit de la temporada del Vilafranca a casa. Un partit que s’iniciava amb un atac de l’Albocàsser que significava el 0-1 al minut 1 de partit. El Vilafranca va reaccionar i al minut 13 empatava amb un gol de vaselina de Ramón. Acte seguit arribava el 2-1, marcat per Pablo Andrés de cap al minut 15. L’Albocàsser va comptar amb dues ocasions amb remats al travesser i al minut 45, Ramón de penal marcava el 3-1 per al Vilafranca, resultat amb el que s’arribava al descans. A la segona part, l’Albocàsser va eixir decidit a remontar el partit i l’igualaria en només 10 minuts. Al minut 50, arribava el 3-2 amb un bon xut des de fora de l’àrea i al minut 55 en una acció individual amb un potent llançament arribava el 3-3. El Vilafranca al tram final marcava els gols de la victòria per mediació de Ramón i Gonzalo.

Gabi; Isaac Nicolás, Héctor Enric Monfort Mateu, Héctor B Ramón, Ayoub Borja i Pablo A.

També van jugar: Edo, Gonzalo, Jaime i Enric B.

Gols:

0-1 (1')

1-1 (13') Ramón

2-1 (15') Pablo A.

3-1 (45') Ramón

3-2 (50')

3-3 (55')

4-3 (78') Ramón

5-3 (90') Gonzalo

COMIATS A LA FÀBRICA DE GINER. El partit entre el Morella FC i l'Esportiu Vila-real, corresponent a la 29ª jornada de lliga a la 2ª FFCV i que el Morella FC afrontava amb la permanència assegurada després de la derrota de l'ACD Peñíscola contra l'Eture FC 'A', va servir per a acomiadar a alguns jugadors molt importants en la història recent del Morella FC. Un d'ells, Marc Moles capità del Morella a les darreres temporades i que es despedia de l'afició. Davanter titular i capità, Moles ha estat tot un referent per a l'equip als darrers anys amb la seua experiència i capacitat golejadora.

També el porter Dídac, després de dir adéu l'any passat ha tornat a defensar la porteria morellana donades les necessitats de l'equip i també es despedia de l'afició. Gran porter que no ha dubtat en ajudar quan ha fet falta.

També s’acomiadava el golejador portellà Carlos Chillida després de varies campanyes amb el Morella FC, el defensa lateral Robert Dinu, jugador molt sacrificat i que ha aportat caràcter al Morella FC i Sergio Trimiño, jugador amb molt d'ofici i experiència també dia el seu adéu a la Fàbrica de Giner.

PRÒXIMA JORNADA

· CE CINCTORRÀ -

UD SANT MATEU

Diumenge 24 a les 17,30h. 'Pla de Mig Ull'. Cinctorres

· CF CANETCF VILAFRANCA

Diumenge 24 a les 19h. 'Les Cometes'. La Jana

BENLLOCH

ROSSELL

VILANOVA

VILAFRANCA

BENASSAL

CATÍ

XERT

CÀLIG

SALSADELLA

LA POBLA T.

ETURE 'B'

ALBOCÀSSER

SANT MATEU

CANET

CINCTORRÀ

VINROMÀ

El Cinctorrà perd amb un gol al temps afegit

0-1

CE CINCTORRÀ RC SALSADELLA

Amb un gol al temps afegit i després d’una extranya jugada, el RC Salsadella sumava la victòria per 0-1 al camp del Pla de Mig Ull. Típic partit de final de temporada entre dos conjunts que no es jugaven massa coses a la classificació i que comptava amb una primera part amb poques ocasions de gol, arribant-se al descans amb el 0-0 inicial al marcador.

A la segona part el joc es va animar un poc més i els dos equips atacarien amb major insistència que a la primera part. El Cinctorrà va fer mèrits amb diferents accions per poder obrir el marcador, si bé no ho va aconseguir. Un Cinctorrà amb pocs canvis i que es va intentar dosificar per arribar amb opcions al tram final del partit. Però al minut 92 i després del llançament d’un bot neutral, un baló penjat a l’àrea servia al Salsadella per a marcar l’únic gol del partit. El Cinctorrà tancarà la lliga a casa contra el Sant Mateu.

PÀDEL

Pepe Hugo

Marc Solsona

Diego

Raúl

Dani Aguilar

Joan Manel

Josep

Brian

Pablo Viñals

També va jugar: Iván Roda.

Gols: 0-1 (92')

El partit de la Lliga Activa'm entre els dos primers classificats, CP Catí i CP Vilafranca es saldava amb victòria del Catí per 12-5. Els catinencs es van imposar a la primera i tercera partida mentre que el CP Vilafranca guanyava la segona. En aquestos moments el CP Catí és el primer classificat a la lliga amb 124 punts i el CP Vilafranca, segon classificat amb 119 punts.

LLIGA ACTIVA'M PÀDEL PRÒXIMA JORNADA

CP Tírig- CP Vilafranca Dissabte 24 a les 10h. Pista Pàdel Tírig.

PRÒXIMA JORNADA

· CF ORPESAMORELLA FC

Divendres 23 a les 20,30h. 'Camp Municipal'

Orpesa

0-1

MORELLA FC ESPORTIU VILA-RE-

UBORRIOL

'B' PEÑÍSCOLA J.

n Morella FC ja salvat abans de la disputa del partit de diumenge a la Fàbrica de Giner, s’acomiadava de la temporada com a local perdent 0-1 contra l’Esportiu Vila-real. Un encontre amb poques coses en joc i amb els visitants intentant assegurar la cinquena posició a la lliga. La victòria a Morella ha permès a l’Esportiu Vila-real aconseguir aquest objectiu. El Morella FC amb els deures fets, no es jugava res al partit que servia també per acomiadar com a locals a alguns jugadors que han defensat la samarreta del Morella durant moltes temporades.

La segona part continuaria amb el ritme habitual d’un partit final de temporada i amb poc en joc. L’Esportiu Vila-real als darrers instants del partit, ja en temps afegit marcaria el gol definitiu amb el 0-1 final. Un resultat que deixa al Morella FC a la dotzena posició a la classificació de la lliga amb 34 punts.

BÀSQUET FEMENÍ

> JUNIOR (PREFERENT) QUARTS DE FINAL

· CB CASTELLÓN 65-62 CBF MORELLA

· CBF MORELLA 65-46 CB CASTELLÓN

> INFANTIL (1ª ZONAL) VUITENS DE FINAL

· CBF MORELLA 44-49

CB ESCOLAPIAS

· CB ESCOLAPIAS 56-44

CBF MORELLA

> ALEVINS 2º ANY (PREFERENT) QUARTS FINAL

· CBF MORELLA 33-57 VALENCIA BÀSKET

· VALENCIA BÀSKET 65-25 CBF MORELLA

> BENJAMINS (PREFERENT ) QUARTS DE FINAL

· CB SAN PEDRO P. 0-2

CBF MORELLA

· CBF MORELLA 2-0

CB SAN PEDRO P.

** No presentat el CB San Pedro Pascual.

Dídac

Pau Puig

Migue

Jordi Martí

Robert

Mario

Marc Yeste

Trimiño

Joan Ferrer

Chillida

Moles

També van jugar:

Pau Giménez, Eyner, Marc Marín, Mauri, Andreu Serret, Andreu Ortí, Pau Meseguer

Gol: 0-1 (90') periode.

PRÒXIMA JORNADA

> JUNIOR (PREFERENT)

Semifinals. Anada

· CBF Morella - CB Terralfàs Groc Diumenge 25 a les 13h.

C.E. Jaume I. Morella

> BENJAMINS (PREFERENT) Semifinals. Anada

· CBF Morella - Jovens L'Eliana Diumenge 25 a les 11h.

C.E. Jaume I. Morella

FUTBOL BASE

> JUVENILS

· CF ALCALÀ 6-1 R. ELS PORTS FC 'A'

Gol: Bruno

· R. ELS PORTS FC 'B' 4-0 DEPORTES TONÍN 'A'

Gols: David Nicola (3) i Gaspar > CADETS

· R. ELS PORTS FC 2-0 VINARÒS CF 'A'

Gols: Álex Rovira (2)

> ALEVINS

· R. ELS PORTS FC 5-0 VILLARREAL CF 'E'

> BENJAMINS

· R. ELS PORTS FC 'A' - CE VILA D'ONDA 'A'

· BENICARLÓ BF 'D' 0-4 R. ELS PORTS FC 'B'

> PREBENJAMINS

· R. ELS PORTS FC 7-0 CF MORÓ

PRÒXIMA

JORNADA

> JUVENILS

· UD Sant Mateu 'A' - R.Els Ports FC 'A'

Dissabte 24 a les 12h. 'La Arboleda'. Sant Mateu

· R. Els Ports 'B' - Esportiu Vila-real 'C'

Diumenge 24 a les 18h. 'Fàbrica Giner'. Morella

> CADETS

· CD L'Alcora 'A' - R.Els Ports FC

Divendres 23 a les 20,30h.

El Saltador'. L'Alcora

> INFANTILS

· R.Els Ports FC 'A' - CF Vinaròs 'D' Diumenge 25 a les 12h. 'Pla de Mig Ull'. Cinctorres

· R. Els Ports FC 'B' - CF San Pedro 'C'

Diumenge 25 a les 10,30h. 'Pla de Mig Ull'. Cinctorres

> ALEVINS

· CD Lledó - R.Els Ports FC Dimecres 28 a les 19h. Col·legi Lledó. Castelló

> BENJAMINS

· CF Nou Jove Ripollés 'D' - R. Els Ports FC 'B'

Dissabte 24 a les 11h. 'Camps Chencho'. Castelló

> PREBENJAMINS

· CF Torreblanca - R.Els Ports FC

Divendres 23 a les 19,30h. 'Municipal'. Torreblanca

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

Vilafranca ha celebrat la II Fira de l’Ovella i la Cabra

El dissabte 17 de maig, Vilafranca ha celebrat la 2ª edició de la Fira de l’Ovella i la Cabra als voltants del Restaurant l’Escudella al barri del Llosar. Una edició que ha comptat amb tallers de llana, exhibició de gossos d’atura amb ovelles, bureo popular, showcookings del cuiner Emili Pons i del carnisser Noel Martí entre altres propostes.

Emmarcada en un cap de setmana amb moltes activitats a la zona, la Fira de l’Ovella i la Cabra ha tingut bona participació de gent que s’ha arrimat fins al Llosar per participar en les activitats programades.

Juli Bayot, oferia a la Fira de l’Ovella i la Cabra, una exhibició amb els seus gossos pastors. Una matèria en la qual com ben és sabut, competeix amb molts concursos per diferents zones de la geografia espanyola. Per a Bayot, aquesta fira dona visibilitat a la producció propera derivada de la ramaderia d’oví i caprí tan arrelada al territori, i, a més, són un atractiu per al poble que les acull. Des de l’organització de la II Fira de l’Ovella i la Cabra a Vilafranca, Emili Pons, feia una bona valoració de tot el que s’ha preparat per a aquesta edició, i de la resposta del públic, encara que la coinci-

dència en altres esdeveniments en zones properes li va restar un poc de gent. En aquesta segona edició, Carns Noel va preparar un showcooking per a donar a conéixer el treball que en el dia a dia fan els professionals de la carn a les nostres terres. Carn km 0 ja que naix, es cria i es comercialitza ací, competint en qualitat en les millors del país. També els tallers al voltant de la llana són habituals a la Fira de l’Ovella i la Cabra. En aquest cas ha estat Almudena Mucientes l’encarregada de dur-lo endavant amb les persones interessades a aprendre a treballar aquest subproducte de l’ovella.

Per a la gran majoria de les persones participants en aquest taller, era la seua primera experiència amb aquest material i l’activitat va resultar molt productiva. En l’apartat musical, va tenir lloc un tradicional bureo en el qual ue els assistents es van animar a ballar al ritme de la jota vilafranquina, el ball que no faltava en les festes dels masos i que no podia faltar, tampoc, en una fira dedicada a l’ovella i la cabra.

A la fira es manifestava la intenció de continuar apostant per una fira així per potenciar els productes locals.

JORNADA DIVULGATIVA SOBRE CAÇA NATURA. El pròxim dissabte 24 de maig, la Plaça de l’Ajuntament de Castellfort acollirà el Dia de la Caça i de la Natura, una jornada oberta i participativa organitzada per la Federació de Caça de la Comunitat Valenciana, la Societat de Caçadors i la cessió dels espais per part de l’Ajuntament de Castellfort. Des del Club de Caçadors La Castellfortina s’anima a veïns, famílies i visitants a participar d’aquesta jornada, que vol posar en valor el paper de la caça sostenible i responsable com a eina de protecció de la biodiversitat i dinamització del món rural.

Els preus.

Els preus del Porcí. 15/05/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,762 €/kg (sense variació)

1,774 €/kg (sense variació)

92,00 € (baixa 2€)

98,00 € (puja 0,5€) 15/05/2025

69,00 € (baixa 2,5€)

China (Min. Agricultura) 07/05/2025

Porc viu 1,853 €/kg ( puja 0,012 €)

Garrí (Lechón) 4,834 €/kg ( puja 0,053 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 14-05-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,93 €/kg (sense variació) 7,00 €/kg (puja 0,01€)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 14-05-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,13 €/kg (sense variació)

4,81 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 15-05-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (sense variació) 1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 13-05-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,57 €/kg (sense variació)

(Loncun) 15-05-25

2,40 €/kg (sense variació)

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Setmana 20 del 12/05 al 18/05

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

8,6 / 19,3

3,7 / 17,9

7,2 / 18,7

5,7 / 20,5

8,2 / 22,0

6,1 / 19,3

6,7 / 18,8

8,6 / 19,7

9,5 / 21,7

6,2 / 19,9

6,7 / 15,9

6,0 / 17,9

D9,6 / 20,4

6,7 / 18,8

9,9 / 19,3

9,1 / 21,4

9,6 / 22,8

10,8 / 19,9

8,4 / 19,2

8,9 / 20,7

11,6 / 22,5

10,7 / 20,6

7,4 / 16,5

9,4 / 19,4

8,1 / 21,3

4,1 / 19,6

6,9 / 20,7

3,8 / 23,3

4,3 / 25,6

5,6 / 22,6

8,6 / 21,8

5,1 / 21,8

7,3 / 22,6

5,4 / 23,2

9,1 / 18,7

6,2 / 20,5

13,6 / 23,3

6,7 / 22,2

10,5 / 23,6

7,3 / 26,1

9,3 / 27,9

8,7 / 25,1

12,2 / 24,6

10,2 / 24,4

9,1 / 25,6

9,2 / 26,9

13,1 / 20,6

10,5 / 23,1

14,5 / 21,8

7,4 / 22,3

12,1 / 22,7

8,7 / 23,2

11,6 / 24,4

11,8 / 23,0

10,6 / 21,9

11,8 / 22,0

8,8 / 24,0

10,7 / 22,6

10,6 / 20,4

12,1 / 21,8

9,7 / 21,0

8,6 / 19,2

10,1 / 19,6

6,5 / 21,6

7,2 / 23,2

11,7 / 20,5

9,1 / 19,8

10,2 / 20,3

10,6 / 23,1

9,9 / 21,6

8,7 / 17,4

10,2 / 18,9

“De maig a la meitat, l’hivern acabat

esprés de les tronades, algunes d’elles amb granís i fortes precipitacions molt localitzades això si a diferents municipis de la comarca dels Ports, el mes de maig continua avançant i portem quasi una setmana sense precipitacions. El passat cap de setmana es va comptar amb temperatures bastant elevades i que arribaven als 28 graus a poblacions com Sorita o als 27 a Vallibona.

Als darrers dies la situació ha canviat, baixant eixes màximes tant elevades i situant-se entre els 20 i 23 graus als municipis que sol fer més calor. A altres amb prou pena els termòmetres s’han pogut arrimar als 20 graus. Tot açò amb el maridatge sempre molest del vent de Cerç, moderat en alguna de les jornades i amb alertes grogues decretades per l’AEMET que ha contribuit a que les temperatures estiguen bastant a

9,4 / 24,0

7,3 / 23,2

9,1 / 22,9

4,2 / 24,8

4,8 / 26,3

6,3 / 23,9

8,9 / 23,6

5,1 / 23,8

8,0 / 26,2

6,2 / 24,8

9,3 / 20,3

9,6 / 23,4

ratlla. De fet, els dies més calorosos del tram final de la passada setmana estaven regits pels vents de Sud o Xaloc i amb el canvi als vents d’origen continental les temperatures van anar clarament a la baixa. Això si, en quan a les màximes es refereix perque les mínimes en canvi han marcat registres prou alts a les darreres jornades.

Sembla que per als propers dies l’ambient continuarà està marcant pel sol i els núvols, pujant les temperatures per al cap de setmana. Concretament dissabte poden arrimar-se les màximes novament als 25 graus o fins i tot superar-los. No s’esperen canvis de vents, que continuaran bufant de component Nord i als primers dies de la propera setmana podria visitar-nos algun que altre núvol amb precipitacions que no serien massa destacables.

Final de maig amb tendència a l’estabilitat

La previsió de Lorenzo Boix

Iés que després d’una primera part de més moguda, amb ruixats i tronades, la inestabilitat ha anat a menys durant la setmana anterior. Així pareix que continuarà aquesta última setmana del mes, amb un cap de setmana en el que la matinada de dissabte encara serà fresca amb valors entre els 6-10 graus, però la següent, de dissabte a diumenge, ja pujaran un poc, quedant entre els 10-14. Els dies seran solejats i amb màximes entre els 14-18 dissabte i entre els 18-22 el diumenge. Eixa serà la tendència també pel que fa a temperatures durant la setmana, amb màximes entre els 18-22 de dilluns a dimecres i mínimes entre els 10-14. Dilluns de vesprada poden créixer núvols, que deixaran algun ruixat o tronada, que localment pot ser de certa entitat. Dimarts també podem tindre alguna tronada, però serien coses més locals i de menor entitat. A partir de dimecres pareix que temps estable de nou i amb temperatures que poden pujar, amb màximes que ja ens recordarien que ens arrimem a l’estiu.

Un camp primaveral al voltant de la Fàbrica Giner de Morella. RICARDO QUEROL.

La contraportada.

Deu anys i dos frases

I. Entrà amb la seua dona per la porta. Semblava un més. Tímid, sigil·lós, calme. Un entre tants. Era Pepe Mujica, la llegenda. El guerriller tupamaro que se la jugava per un nou món. El presoner que criava ratolins en un pou per a no tornar-se boig en la seua soledat. L’expresident d’un país xicotet i tan gran com l’Uruguai, refugi d’exiliats espanyols als qui en la seua pàtria no els permetien creure ni en la igualtat ni en la llibertat. El filòsof de la vida, que sempre veia més lluny que ningú amb eixos ulls xicotets i aquosos, entrà per la porta del Palau de la Generalitat.

A ell, que només reconeixia tindre un do –la màgia de la paraula–, li vaig entregar dos llibres. Els poemes escrits per poetes republicans després del colp d’Estat franquista i les reflexions de Steiner en el seu llarg dissabte. No els va soltar. Apreciava molt els llibres. Deia d’ells que eren l’invent més gran dels homes. Potser en ells havia trobat l’esperit d’eixa frase seua que mereixeria estar inscrita en cada col·legi, en cada teatre, en cada poliesportiu, en tants llocs plens de vida.

La reflexió de Mujica era aquesta:

“L’home, enfront dels altres animals, té la capacitat de trobar una causa per a la seua vida. O no. Si no la troba, el mercat el tindrà tota la vida pagant a cost. Si la troba, tindrà alguna cosa per a què viure. El qui investiga, el qui li agrada la música, el qui té una passió esportiva, alguna cosa. Alguna cosa que li òmpliga la vida”.

II. Vicent Bufort també va entrar per la porta. Aquesta setmana es compleixen deu anys. Era la nit electoral del 24 de maig de 2015. El recorde vivament en eixos minuts de tensió màxima quan avança l’escrutini. Va entrar suant. Lluitant entre gràfics, papers desordenats i números. I em va dir: “Ja està. Ha entrat Alacant. Hi ha canvi. Sumem”. Aquella abraçada no l’oblide. Aquesta setmana se n’ha anat Bufort, com el coneixíem tots. L’home dels números, les enquestes i les estadístiques. L’home que tenia uns valors de lleialtat, convicció i dignitat que no cabien en una fulla Excel.

Aquella abraçada va ser el principi d’una història. Aquests dies passats recordava –allunyat de nostàlgies però amb voluntat de comprendre l’ahir i el hui– la

transcendència cívica que tingué aquell primer gest públic de rebre, escoltar i demanar perdó en el Palau de la Generalitat a les víctimes de l’accident de metro de València, nou anys després de l’hostilitat i el silenci. Aleshores urgia la dignitat institucional, la humanitat d’una institució que havia enterrat la seua ànima i la de tots. Era necessària la dignitat. Amb les víctimes de l’accident de metro. Amb els malalts d’hepatitis C que estaven exclosos per la decisió política del replegament social. Amb les famílies que esperaven respostes a l’abandó de la seua sol·licitud de dependència en els calaixos. Amb la reputació democràtica d’unes institucions llastrades per la hipoteca de la corrupció massiva. Amb la finalitat dels barracons educatius de la vergonya i de les famílies que no podien pagar els seus llibres de text. Amb aquells marginats per parlar en valencià o fer una cultura crítica. Amb l’assistència a les dones que eren víctimes de la violència masclista. Amb els 629 africans rescatats per l’Aquarius després de trobar-se a la deriva enfront de les costes de Líbia. Amb els milers d’exiliats per la guerra d’Ucraïna acollits en la nostra terra.

(Dignitat i humanitat: la que el món està perdent a Gaza davant una passivitat europea inexplicable. Només Espanya i Irlanda estan alçant permanentment la veu. A vegades cal sentir-se orgullós de la reacció del govern del teu país. Perquè els estan matant de fam. Perquè els xiquets estan morint-se de fam. Qui explicarà aquesta història? Qui comptarà els silencis d’aquest genocidi?).

Arran de recordar aquella abraçada amb Bufort, també pensava –l’autocrítica és el millor exercici– tot allò que vam poder fer més i millor. El primer, la incapacitat per a acabar amb la violència masclista. Onze dones assassinades en 2015 i sis en 2023 a causa de la violència de gènere, a més de milers de dones agredides, violades, assetjades, abusades, insultades: una realitat insuportable. La segona gran insuficiència fou no haver millorat substancialment el problema de l’habitatge que el nostre país arrossega des de fa dècades i que s’ha agreujat en els últims temps, amb greu impacte entre la joventut. I la tercera, de moltes altres, va ser la falta d’una solució legal a l’infrafinançament

autonòmic que pateix la Comunitat Valenciana. Sí que va haver-hi un avanç de facto en les transferències, en els recursos; però no un avanç estructural. Tot aquella història d’il·lusió compartida –la causa que ompli una vida– per a l’impuls social, la convivència i el respecte en la societat valenciana va començar fa ara deu anys amb una abraçada àmplia, que simbolitza l’amic que ha marxat. Una trista i bella metàfora. III. L’uruguaià tímid i sigil·lós, amb l’esquena encorbada pel pes de tanta vida, va eixir del despatx amb un somriure amable. El nostre diàleg havia acabat. Ell havia il·luminat a l’auditori del Saló de Corts –un venerable espai per a la paraula– amb idees i reflexions sempre distintes. Li preocupava la soledat. Li preocupava la vulnerabilitat de l’ésser humà en temps de màquines i consum. Li preocupava la falta d’afecte. Quin polític es pregunta, i parla en veu alta, de la falta d’afecte?

Li inquietava que, des de fa molts anys, tot conduïsca a la riquesa i molt poc a la felicitat. Eixa felicitat col·lectiva que hem de perseguir. La felicitat de la nació, de la qual parlava la nostra Constitució de 1812 i a la qual després hem anat renunciant per llenguatges més asèptics, menys humans. Potser per por, potser per vergonya; quasi sempre per un discurs creixent d’individualisme. Però Pepe Mujica ho deia: Els éssers humans tenen una responsabilitat amb la seua societat. A això és impossible renunciar, s’estiga on s’estiga.

I la posteritat? Això li van preguntar una vegada: que com li agradaria que el recordaren. Ell, sempre savi, sempre distint, va dir que no volia que el recordaren. Que això no tenia gens d’importància. I llavors va dir eixa altra frase: “No es construeix res amb els morts. La gent ha de viure audaçment, cap avant. Cal servir per a abonament i no per a molèstia. Servir per a abonament significa mineralitzarse, simplificar-se, tornar-se una cosa útil. Perdre el sentit de pertinença. L’important no és que quede el nom sinó algunes idees sembrades, sense saber ni preguntar-se d’on venen, que se les prenguen com a pròpies”.

Ara fa deu anys es va sembrar. Va quedar l’abonament. La terra sempre parla.

Ximo Puig. VI President de la Generalitat Valenciana.