

De Benicarló al món amb “La otra Oreja” i l’OP Fest
LAURA BATISTE REPRESENTA A NORD · LA TELEVISIÓ COMARCAL AL FESTIVAL MUSICAL DE
Pàgines 16 a 19. El Notícies de perfil.
Notícies.
Ares diu adeu a la sequera
A excepció de la de La Vall, “les altres basses del poble estan quasi plenes, una situació molt favorable per a encarar els pròxims mesos
8. Gent & Vida.
i vèncer la sequera que ens ha afectat a Ares durant molts mesos de forma molt severa”, ha expressat l’alcalde José Luís Marqués
INSEGURETAT ALS PORTS
Un veí de
Forcall evita un robatori a una
casa
Després d'un robatori dies enrere a Villores, on un testimoni del poble va poder identificar la matrícula del cotxe dels
9. Gent & Vida.
presumptes lladres, a Forcall també es van denunciar robatoris i les dades del vehicle implicat coincideixen

FESTA DEL COMERÇ. Reviscolem El Ring, Forn Vitorino, Tallers Honorio i Lourdes Marín, són els establiments reconeguts enguany en la Festa del Comerç de Els Ports Ràdio, que recullen el premi aquest divendres 22, a le 19:30 hores a la Llotja de l'Ajuntament de Morella COMUNICACIONS DELS PORTS
Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.
PLA EDIFICANT
Comença l’ampliació de l’IES Vilafranca
Pàgina 7. Poble a poble.
Vilafranca declara “emergència sanitària forestal” la seca del pi
Durant el plenari de novembre
Pàgina 6. Poble a poble.
Dámaso Berenguer havia pres el relleu de Primo de Rivera, dimitit el 26 de gener de 1930, i això havia
Pàgines 20 i 21. Apunts històrics.
portat a una relaxació del règim, el que provocaria fer taula rasa amb els Ajuntaments primo-riveristes
Pàgina
Pàgina
Setmanari d’informació comarcal

Reviscolem El Ring, Forn Vitorino, Tallers Honorio i Lourdes Marín, premis de la Festa del Comerç
Ja s’ha fet pública la llista de guardonats de la XXII Festa del comerç de Els Ports Ràdio. En aquesta edició es reconeix, en l’apartat d’empresa amb història, als empresaris de l’establiment Tallers Honòrio, El Forn Vitorino ha estat seleccionada per al guardó d’empresa emprenedora; l’empresa Reviscolem El Ring s’emporta el premi “disseny i innovació” i , el premi “compromís i dedicació”, enguany és per l’empresària Lourdes Marín.
Les sales gòtiques de l’Ajuntament de Morella són el marc, aquest divendres, 22 de novembre, a les 19.30 hores, del lliurament d’aquests premis. Els representants de les entitats que promouen aquesta cita, l’associació Asetmico, l’Ajuntament, i Comunicacions dels Ports, han ressaltat “la indiscutible importància del comerç en l’economia de la ciutat de Morella i la comarca, i el seu servei com generador de vitalitat dels pobles. També destaquen l’esforç que ha fet, en conjunt, el comerç local per tal d’oferir al client qualitat i personalitat, i a més, adequar el continent al contingut”. La imatge del comerç, l’atenció al detall, el conjunt de l’espai comercial dels nostres pobles, és reconegut i admirat per moltes altres zones més grans que nosaltres”. En aquest edició dels premis “volem insistir en la necessitat de reconéixer el treball dels comerciants per ajudar a donar vida als nostres pobles”
Un cop fet el lliurament dels premis, La Festa del Comerç continua a La Llotja de l’ajuntament de Morella amb un “tardeo” on els empresaris d’Asetmico

ofereixen una degustació de productes de proximitat, així com també tindrà lloc el sorteig de premis pels assistents. “Tot amb bona música”, conclouen els organitzadors.
—La Festa del Comerç. Des del 2002, cada tardor, Els Ports Ràdio organitza la Festa del comerç dels Ports. S’engega amb el lliurament dels guardons que reconeixen als emprenedors, als innovadors, a aquells que formen part de la història del comerç d’aquesta terra, i als que han dedicat el seu compromís i esforç a aquest sector.
Cada any es donen quatre guardons de reconeixement al sector, “Empresa amb història”, el premi “Esforç i dedicació”, el premi “Disseny i innovació” i el premi “Empresa emprenedora”.
La festa del comerç vol servir per a remarcar la importància del comerç local i, ressaltar l’esforç que continuen fent els comerciants de la nostra comarca, que encara en aquests temps incerts, han continuat invertint, millorant i innovant per oferir millor servei, més varietat i qualitat, al mateix temps que generen nombrosos llocs de treball que ajuden al manteniment de la població.
La iniciativa de Comunicacions dels Ports, que també inclou la campanya “Compra al teu poble”, compta amb el suport de l’Ajuntament de Morella, l’Associació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca, ASETMICO i la Conselleria d’Indústria, sectors productius, comerç i treball.

Talleres Honorio, fundada per Honorio Bordás i la seua esposa Manolita García el 1972, ha estat guardonada amb el Premi Empresa amb Història i Tradició per l’Ajuntament de Morella. Aquesta empresa familiar del sector de l’automoció ha estat un referent a la comarca, mantenint viva la passió per la mecànica i la proximitat amb els clients.
—Els orígens. Honorio, nascut a Cinctorres el 1944, es va traslladar a Morella als 14 anys per aprendre el ofici de mecànic. Amb Manolita, van obrir Talleres Honorio al Barri de l’Hostal Nou i van començar a
"Talleres Honorio", tradició i compromís amb l’automoció

reparar vehicles multimarca. El 1972, van començar a representar la marca Renault, en plena expansió de l’automoció a Espanya.
—Expansió i relleu generacional. Els anys 80 van ser de creixement, amb Honorio personalment visitant els masos de la comarca per vendre cotxes i reparar-los. La filla Eva Bordás, enginyera electrònica, es va incorporar a l’empresa el 1992, convertint-se en la primera dona coordinadora tècnica de Renault a Espanya. A continuació, la família va incorporar Mano Bordás i Juan José Adell per modernitzar l’empresa.
—El futur. Avui, la neta de Honorio, Lara Adell, forma part de l’equip, aportant nova energia i esperança per al futur de l’empresa. Amb un equip jove i format, Talleres Honorio continua adaptant-se als nous temps mantenint els valors d’esforç i dedicació. Aquest premi reconeix l’esforç i la passió de Talleres Honorio i la seua família. Més de 50 anys d’història demostren que, amb compromís i treball, es pot mantenir viva una tradició empresarial de gran èxit.

PREMI EMPRESA AMB HISTORIA I TRADICIÓ
En la tranquil·litat de Morella, Nadina Milián Pallarés representa una història de transformació i perseverança. Nadina ha passat de treballar en la banca privada a convertir-se en la cara visible de Forn Vitorino, un projecte carregat de tradició familiar i dedicat al seu pare i al seu avi.
—Un somni redescobert. “Treballar al banc em va ensenyar molt, però no em feia feliç”, ens explica Nadina mentre prepara un lot de flaons. Després de llicenciar-se en Administració i Direcció d’Empreses, va entrar al món financer amb Banco Santander, un espai on va aprendre sobre gestió i disciplina, però on també va adonar-se que la seua veritable passió estava al forn de la seua infantesa.
“Pensava que m’agradava la pastisseria, però no sabia que la tradició familiar estava tan arrelada en mi. Quan vaig acabar sent la primera de la promoció, vaig entendre que aquest era el meu camí”, diu amb un somriure ple d’orgull.
—Forn Vitorino: un homenatge familiar. Nadina va esperar amb paciència l’oportunitat de fer-se càrrec del forn familiar. Amb la jubilació dels antics arrendataris, Forn Vitorino va passar a les seues mans, un nom que va escollir per honorar el seu pare i el seu

PREMI
Nadina Milián Pallarés, de la banca a la pastisseria, una història de tradició familiar i passió
avi, dos pilars en la seua vida i la seua formació com a pastissera.
“Quan vaig obrir el forn, vaig sentir que tot encaixava, però el que més lamente és que el meu pare no estiguera allí”, confessa amb un to emocionat. El 20 de gener, només uns mesos abans de reprendre el negoci familiar, el seu pare va faltar. “Ell sempre em va dir que aquest era el meu lloc, i em dol no haver pogut compartir-ho amb ell.”


Lourdes Marín, guardonada amb el Premi Compromís i Dedicació patrocinat per l’Ajuntament de Morella, ha dedicat tota la seua vida a la cuina i l’hostaleria. La seua història comença a Vallivana, on, als anys 60 i 70, la Fonda era una parada obligatòria per a viatgers i pelegrins. Allí va començar la seua
PREMI COMPROMÍS I DEDICACIÓ
Lourdes Marín, tota la vida compromesa i dedicada amb la cuina”

història d’amor, tant personal com professional, amb Manolo Ripollés, amb qui va compartir una vida de treball i sacrifici.
—La unió de cuina i família. Lourdes i Manolo, amb tres fills, van crear un imperi familiar que els portaría després de gestionar Vallivana, la Fonda Elias, la Fonda a gestionar finalment el Cardenal Ram. Lourdes va trobar en la cuina la seua passió, combinant la gastronomia tradicional de la comarca amb noves tècniques que va aprendre al llarg dels anys. Encara que hui està alliberada de responsabilitats empresarials, continua ajudant als seus fills a la cuina del Cardenal Ram, la seua “segona casa”.
—Un exemple de dedicació total. Lourdes i Manolo van viure una dedicació absoluta al seu ofici, renunciant a vacances i a moments de descans. Recorda que quan van tancar Vallivana per uns dies, el seu pare pensava que seria la fi del negoci. Però, gràcies al seu esforç, el negoci va prosperar i hui, ja jubilats, gaudeixen viatjant i passant temps amb la família.
El Premi Compromís i Dedicació és un just reconeixement a Lourdes, un exemple de passió per l’ofici i compromís amb la tradició. La seua història ens ensenya que quan es gaudeix del que es fa, l’èxit i la felicitat són quasi segurs.

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193
12300 Morella (Castellón)
Reviscolem el Ring ha estat guardonat amb el Premi Disseny i Innovació dels XXII Premis Els Ports Radio. Dirigit per Víctor Deusdad Molinos i Elena Marín García, aquest projecte empresarial destaca per la seva proposta gastronòmica que fusiona la cuina tradicional amb un toc innovador.
—Un projecte nascut del territori. Aquest és el primer projecte en solitari de Víctor i Elena, dos emprenedors units pel seu amor pel territori. “Reviscolem és una forma de tornar-li al territori tot el que ens ha donat”, afirmen amb passió. El seu objectiu és posar en valor els productes locals i la cultura gastronòmica de la comarca.
—Innovar és tornar a l’origen. Per a Reviscolem el Ring, innovar no significa trencar amb el passat, sinó recuperar els sabors autèntics de la cuina tradicional. “La veritable innovació és donar protagonisme a les verdures que han quedat en segon pla, com el porro o el card, i tractar-les amb respecte”, expliquen.
—Un projecte de gestió sostenible i propera. A més de les tècniques gastronòmiques respectuoses amb el producte, la gestió empresarial es fonamenta en valors de sostenibilitat i proximitat amb el territori. “Volem que els nostres clients sentin que el producte i l’essència de la nostra cuina són protagonistes”, afegeixen.
—Mirant al futur. El pròxim repte per a Reviscolem el Ring és seguir millorant, però sempre mante-
PREMI
DISSENY I INNOVACIÓ
"Reviscolem el Ring", innovació amb arrels en la tradició

nint l’autenticitat que els defineix. “Evolucionarem sense perdre el que ens fa únics”, conclou Víctor.
Reviscolem el Ring representa una innovació respectuosa amb les tradicions gastronòmiques locals, i aquest premi reconeix la seva tasca de preservar els sabors autèntics del territori mentre aporten un aire fresc i renovador a la cuina.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.
Opinió.
Notícies.
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.
Edita:
Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11
12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat
Redacció, maquetació i fotografía: Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Cristian Lorente.
Depòsit Legal: CS-101-1996
Amb el suport de:







El bisbat de Calahorra amaga Vaticà retorna obres a Grècia,
L’ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA, EN MATÈRIA DE RESTITUCIONS
Conxa Rodríguez. Des de l’autoexili.
Les restitucions de béns culturals a Europa formen un degoteig constant des del Congrés de Viena de 1815, quan França va ser obligada a retornar l’usurpat per les tropes napoleòniques, inclosa la pinacoteca del Prat de Madrid. Des de llavors, el tràfec d’obres d’art, portades d’un lloc a un altre per guerres o conflictes d’un altre tipus, no és nou, com tampoc ho és recuperar el desaparegut. En el museu Thyssen-Bornemisza de Madrid penja un pissarro reclamat per una família jueva, perseguida pels nazis. La petició més sonada és la dels marbres del Partenó d’Atenes exhibits en el Museu Britànic de Londres o el bust de la reina Nefertiti exposat a Berlín, exigit per Egipte. Al costat dels casos que generen baluern, uns altres passen sense pena ni glòria, amb discreció i bona voluntat. Els nets de Pedro Rico, alcalde republicà de Madrid, han recuperat d’un museu de Gran Canària cinc quadres confiscats en la Guerra Civil. En 2017, el president francès, Enmanuel Macron, va anunciar la devolució d’obres espoliades als països colonitzats obrint així una caixa de trons que encara retrona entre Europa i Àfrica.
A Espanya, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun Domènech, parla de descolonitzar el Museu d’Amèrica i el d’Antropologia. Fins al Vaticà atén les restitucions de béns culturals des que la “fumata” blanca va anunciar que Francisco era papa. En 2023, la Santa Seu va retornar tres escultures a Grècia; abans, va reposar tres mòmies inques al Perú i, abans, diverses peces arqueològiques a l’Equador. Missioners catòlics les havien traslladat dels seus llocs d’origen a Roma. El papa va anunciar les restitucions, amb bon atino i harmonia, en dir que cal analitzar cas per cas, sense generalitzar. Va qualificar la devolució de les escultures
gregues com un “símbol d’amistat, per a prosseguir el camí ecumènic amb l’Església Ortodoxa grega”. A l’abril de 2023, el Sant Pare, de viatge a Hongria, va declarar a Associated Press el següent: “Això recorda el setè manament; si robes alguna cosa, has de retornar-ho”. Des de fa uns mesos el Vaticà està acordant amb el Canadà les restitucions a aquell país. Però la política de Roma en transferències de patrimoni cultural no arriba al bisbat de Calahorra La Calçada-Logronyo. Allí tiren un vel en ser preguntats per Público per un botí de guerra (deu peces d’orfebreria d’or i plata) atorgades per Baldomero Esparter a l’església de Sant Martí de Cenicero (La Rioja) en 1840 per haver vençut als carlistes en la guerra de 1833.
El botí d’Esparter, casat amb una terratinent logronyesa, procedia de les parròquies de Morella (part de la província de Castelló i de la diòcesi catalana de Tortosa), on el general va donar per finalitzada la guerra i es va coronar com el gran “espadón” d’Isabel II. Les “joies”, tal com estan descrites en la documentació històrica, van ser rebudes amb xerinola i música en Cendrer, segons explica la premsa de l’època.
El bisbat de La Rioja avui dia escorre l’embalum, remet a un inventari oficial de la província de Logronyo de la dècada de 1970 que registra tres de les deu joies confiscades. La més destacada, una custòdia de grans dimensions elaborada en or i plata, no està citada en l’inventari. Tres calzes, una safata, un encensari, una “navecilla”, una patena amb cullereta, un copó i una caixa llaurada formen la resta del botí traslladat de Morella a Cendrer en acabar la guerra.
Les diferents parròquies de Morella —unificades en l’actualitat en una—, com a propietària del botí, està en procés de decidir la reclamació a l’empara d’informar

Una custòdia de grans dimensions, feta d’or i plata, en una imatge d’arxiu.
el bisbat de Tortosa, mentre que l’alcalde de la ciutat, l’independent Bernabé Sangüesa, addueix que “l’Ajuntament està a favor de la restitució, i a l’espera que prenguin una decisió per a veure quines són les opcions a seguir”. A diferència del cas de Sijena (Osca), que va generar un litigi judicial entre Aragó i Catalunya per obres comprades
amaga un botí de guerra mentre el Grècia, el Perú, l’Equador i el Canadà
DEL PAPA FRANCESC, QUI HA LIDERAT LA DEVOLUCIÓ DE BÉNS CULTURALS DEL VATICÀ DES DEL SEU NOMENAMENT COM A SANT PARE
per la Generalitat a les monges del monestir. El llanci de Morella i Cendrer no comporta intercanvi de diners. El Tribunal Suprem va anul·lar la venda i les obres van passar d’un museu de Lleida a una sala anònima d’Aragó.
L’accés del públic al patrimoni cultural universal va ser una de les raons esgrimides pel Regne Unit a Grècia fins que Atenes va inaugurar el museu de l’Acròpoli. Des de llavors busquen fórmules de cessió a termini, compartir la propietat o altres opcions que, de moment, mantenen oberta la
disputa. Morella compta amb un museu eclesiàstic el segon pis del qual està destinat a l’orfebreria amb vitrines per omplir. En Cendrer, els béns artístics estan en un armari de la sagristia sota clau. De parròquia a parròquia o de bisbat a bisbat, l’Església Catòlica espanyola, en matèria de restitucions, no sembla seguir l’exemple del papa Francesc. El Museu del Prado, espoliat pels francesos (1808-1814), organitza un cicle de conferències, del 7 al 28 de novembre, sobre “La recuperació del patrimoni saquejat”. Les
El general Espartero Joaquín Baldomero
Fernández-Espartero Álvarez de Toro, conegut com a Espartero

imparteix la professora Bénédicte Savoy, qui ha manifestat a El País: “Percebo que a Espanya existeix potser una major reticència que en altres llocs a abordar les qüestions colonials, tal vegada perquè la cronologia i el perímetre del seu projecte colonial són uns altres”. Des de la colonització d’Amèrica fins als saquejos d’esglésies de Erik el belga, col·laborador policial per a restituir dècades de robatoris, el procés de devolucions a Espanya serà llarg, ja que, com diu el papa, ha de fer-se cas per cas, sense generalitzar.

Setmanari d’informació comarcal
Poble a poble.
SALUT. Forcall ha acollit la trobada “Com millorem la salut dels veïns/es del poble” entre veïns, metges i sanitaris del centre de salut per identificar recursos i mancances i millorar el sistema sanitari de la zona implicant activament la població.
Aquestes reunions, impulsades pel Consell de Salut de Forcall, ja s’han celebrat a Cinctorres, Portell, Villores, Olocau, Todolella i Palanques, i
arribaran a totes les localitats que depenen d’aquest centre. Actualment, el programa es troba en la fase de recollida d’informació” per valorar necessitats i aprofitar els recursos existents“, ha explicat Xelo Garcia, infermera del projecte.
Després d’aquesta etapa, es redactarà un informe específic per a cada poble, identificant necessitats concretes i establint prioritats.
SANEJAMENT D’AIGÜES. La Diputació de Castelló ha tret a licitació la contractació de nou actuacions per tal de garantir el sanejament i la depuració d’aigües en municipis de menys de 1.000 habitants.
Un contracte que es divideix en tres blocs. Un d’ells fa referència a diferents bombaments de la comarca dels Ports, com són: l’Estació depuradora d’aigües residuals de Sorita a Palanques, la de Forcall a Todolella, de Forcall a Villores, i de La Mata a Olocau del Rei. I fi-
nalment un tercer lot, que també inclou l’ampliació de l’estació depuradora de Cinctorres. Segons l’institució provincial, les obres hauran d’executar-se durant el pròxim exercici.
A aquestes nou noves obres, s’uneixen a les ja activades, entre les quals es troba l’estació depuradora de Vallibona. Unes actuacions que s’inclouen dins del pressupost del 2025 de l’entitat provincial destinat al proveïment, subministrament, depuració i condicionament d’infraestructures hídriques a la província.
Vilafranca declara “emergència
sanitària forestal” la seca del pi
L’AJUNTAMENT HA CELEBRAT AQUESTA SETMANA EL PLE ORDINARI BIMENSUAL
L’Ajuntament de Vilafranca ha celebrat aquest dilluns el ple ordinari bimensual de novembre, que s’iniciava amb un minut de silenci en record a les víctimes de la ‘dana’ del 29 d’octubre a València. Dins de l’ordre del dia, el consistori s’adheria al conveni marc de col·laboració per a l’impuls de la promoció d’habitatges de protecció pública en sòl de les administracions locals amb la collaboració de la Generalitat Valenciana i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
També es ratificava l’acceptació del Reglament per a la prestació del servei de gestió de recollida de residus en els municipis de Castelló en la modalitat de porta a porta i amb contenidors. En aquest sentit, des del Partit Popular es va expressar l’opinió al voltant d’aquest sistema que no agrada massa al partit de l’oposició i per al qual demana una reunió amb l’equip de govern.


NOU VEHICLE. L’Ajuntament de Morella compra un nou vehicle elèctric per a la brigada municipal. per 44.215 euros i amb la subvenció de la Generalitat Valenciana dels Plans d’acció per al clima i l’energia sostenible (PACES), la qual ha cobert el 100% del cost. La compra del camió pretén reduir les emissions de CO2 dels vehicles municipals, així com els costos en combustibles fòssils i de manteniment que té la resta de la flota de vehicles de combustió interna. El canvi permetrà estalviar 4,39 tones de diòxid de carboni a l’any.
El grup popular presentava una moció per a instar a la realització d’una rampa accessible en l’accés principal del cementiri de Vilafranca. Una moció que no va eixir endavant amb els vots en contra del grup socialista. Si bé, els dos grups polítics de l’Ajuntament de Vilafranca coincideixen en la necessitat de millorar l’accés al cementiri per a persones de mobilitat reduïda, l’equip de govern explicava el seu posicionament al respecte. Per la seua banda, el grup municipal PSPV-PSOE presentava una moció al voltant de la declaració de la seca del pi com a una emergència sanitària forestal, que era votada a favor del grup socialista i en contra pel popular.
En el despatx extraordinari, es tractava també la possible derogació de l’ordenança referent a les plusvàlues a les compra-vendes per part de l’Ajuntament de Vilafranca. En altres qüestions, es feia lectura de la Declaració Institucional amb motiu del dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona, que tindrà lloc el proper dilluns 25 de novembre o de l’estat en el que es troben algunes pistes asfaltades al terme municipal, com la que puja cap als Montllats i terme de Mosquerola després de les pluges d’aquestes setmanes.

MILLORES AL PATI. L’Ajuntament de Morella habilitat un nou espai verd al pati del col·legi amb unes escales d’accés i una tanca perimetral i de seguretat. Les obres, demanades per la direcció de l’escola, han tingut un cost de 9.000 euros sufragats al 100% amb una subvenció i les ha portat a terme la brigada del CISE.

WORLD CHEESE AWARDS. Formatges de Catí aconsegueix tres medalles dels The World Cheese Awards, amb un Or per al Formatge Tronchón d’Ovella, Plata per al Formatge de
PISCINA MÉS EFICIENT. Un dels municipis més castigats per la sequera al passat estiu va ser Vallibona, població que no va poder obrir la seua piscina municipal. Una instal·lació bàsica als mesos de més calor per a grans i menuts que va estar tancada, però des de l’Ajuntament es va aprofitar per fer una revisió, detectant-se alguns problemes que es pretenen solucionar de cara al proper estiu. A més, aquestes millores que l’Ajuntament de Vallibona pretén dur a terme pròxima-
ment en la seua piscina municipal, poden contribuir també en l’aspecte d’un bon aprofitament de l’aigua en aquesta instal·lació lúdica.
Amb subministre d’aigua amb camions i amb un registre de pluviometria rècord a la comarca dels Ports amb les gotes fredes dels mesos d’octubre i novembre a Vallibona s’espera que no es torne a repetir la situació del passat estiu i la piscina puga obrir l’any 2025 amb total normalitat.
Comencen les obres d’ampliació de l’IES Vilafranca
ES CONSTRUIRAN DUES AULES I UNA SALA MULTIUSOS
AMB EL PLA EDIFICANT
Aquest mes de novembre han començat els treballs d’ampliació de l’Institut d’Ensenyament Secundari a Vilafranca amb els moviments de terres i eliminació de murs en la zona on s’efectuaran els treballs.
Unes obres que es realitzen amb el Pla Edificant de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana i que feia temps que estaven demanades per part de l’Ajuntament de Vilafranca. I és que fins i tot l’any passat va ser necessari que l’Ajuntament de Vilafranca cedira un espai a l’antic centre de salut per tal de dur endavant els cicles formatius ja que a l’edifici de l’IES ja no es cabia. El procediment per tal de realit-
zar aquestos treballs amb la presentació del projecte i l’aprovació per part de la Conselleria ja es va fer a l’anterior legislatura i ara comencen uns treballs que permetran dur endavant una important ampliació del centre.
A més, aquestos treballs d’ampliació de l’IES Vilafranca, tal i com apuntava l’alcaldessa, Silvia Colom “teneun un pressupost de 786.713 euros” i tindrà una durada, “si la meteorologia ho permet, d’uns 9 mesos”. L’empresa encarregada de dur terme aquesta obra és Cristol.
L’Institut de Vilafranca comptava ja amb un saló d’actes que donades les necessitats degudes als cicles formatius es va haver
LA MILLORA DE L’ESPAI FIRAL DE MORELLA “CONTINUA SENSE AVANÇAR”. Novament, des del PSPV, “mostrem la nostra preocupació per l’estat de paralització de les obres de millora de l’Espai Firal i per la falta de gestió per part del govern municipal”.
En estiu “ja va ser un error, i a més amb falta de diàleg amb associacions implicades, programar unes actuacions a poques setmanes de l’agost, on havia d’aturar-se l’obra degut a la celebració en eixe espai de les activitats de les festes de Sant Roc i el 55 Sexenni”, exposen els socialistes morellans.
El que va ocórrer, “com es va advertir no sols per part del PSPV”, va ser que “ni es va avançar en les obres ni es van poder fer activitats com el dinar dels jubilats”, prèviament acordat i programat amb l’ajuntament.
En el Consell de Turisme de l’Ajuntament de Mo-
Romer de Cabra i Bronze per al Pell Florida de Cabra. "Estos premis són el reflex de l’estima i l’esforç que posem en cada formatge, sempre apostant per l’autèntic", declaren des de l'empresa.
PARTIT POPULAR
AUDITAR ELS COMPTES. El Grup Municipal del PP a Morella proposa al plenari contractar una auditoria econòmica de l'Ajuntament de Morella i les seues empreses públiques amb la que pretén examinar l'estat econòmic del consistori i "la ramificació d'empreses públiques creades durant l'etapa socialista", han explicat des del grup popular.
Jesús Ortí, portaveu del PP, ha assenyalat com "ha de quedar enrere una etapa d'obscurantisme que la població va rebutjar amb el seu vot en les últimes eleccions per a donar pas a la llum que amb esta proposta pretenem portar a totes les llars de Morella" donat que es planteja entregar una còpia d'este informe a tots els ciutadans.

de transformar en un taller per a classes pràctiques d’energies renovables. Amb aquestes obres es construirà un nou espai d’usos múltiples que es considera molt necessari.
rella, celebrat fa unes setmanes, des del PSPV local “vam demanar més informació sobre l’estat d’esta obra i les explicacions van ser molt superficials i culpant a l’empresa. Degut al que ha ocorregut, fins ara, la situació presenta molts de dubtes que ens traslladen veïns i veïnes al PSPV i la incertesa per a diverses associacions i activitats és evident, així com el propi avanç dels treballs”.
“La falta de gestió, diàleg i comunicació des de l’equip de govern és evident. Un exemple més és el de l’Espai Firal on la programació d’esta obra des dels seus inicis està sent desastrosa. No tenia sentit com la van plantejar i ara la incertesa es trasllada directament a les associacions i entitats amb activitats programades. Les més immediates per al desembre però l’ajuntament hauria de garantitzar o buscar alternatives per altres que vindran com puga ser Carnestoltes, per po-
Una imatge dels primers dies de les obres.
VÍCTOR TENA
Uns treballs que, donat que s’espera s’allarguen fins a la conclusió d’aquest curs lectiu per a que les dues aules i la sala d’usos múltiples puga estar ja n funcionament a partir del mes de setembre.
sar sols un exemple. Les millores que es van a fer són postives i vam treballar molt per aconseguir-les en la legislatura passada però no es deu actuar així. Falta de previsió que es suma a la falta de comunicació i solucions”.
Cal recordar que esta actuació forma part del Pla de Sostenibilitat Turística de Morella, un conjunt d’ajudes de més de 1,2 milions d’euros que va obtindre l’equip de govern de l’anterior legislatura, encapçalat per Rhamsés Ripollés, on Morella va ser del pocs municipis de tota la Comunitat Valenciana en obtenir estos fons europeus i que han de permetre realitzar entre altres actuacions: el nou circuit i millores de Saltapins, que ja està en funcionament, el nou parc de l’Alameda, un sender de dinosaures, una sèrie de millores a l’Oficina de Turisme o l’adequació de la Plaça d’armes del Castell, entre altres.
VALLIBONA
Setmanari d’informació comarcal Notícies.
Gent & Vida.
MORELLA
REOBRI EL DADÀ. El clàssic pub Dadà renaix com a gastrobar. El nou establiment, liderat per Pere Adell, combina tradició i modernitat amb tapes i productes de proximitat.
L’acte d’inauguració, dijous passat, va atraure una gran afluència de veïns de Morella i la comarca, que van reviure la història i el caràcter emblemàtic d’aquest espai.

REOBRI L’HOSTATGERIA DE SANTO DOMINGO. Vallibona ha anunciat la reobertura de l’hostatgeria de Sant Domingo, una infraestructura municipal situada a l’ermitori del mateix nom, prop del límit amb el terme de Rossell. Tancada des de fa temps, ha estat objecte de treballs de millora amb a una subvenció de Diputació. Les reformes han inclòs millores
RESTABLEIX LES RESERVES HÍDRIQUES QUASI PER COMPLET DESPRÉS DE LES PLUGES
Ares diu adeu a la sequera
Les pluges registrades per Ares durant les últimes setmanes han permès superar el dèficit hídric al qual s’enfrontava el municipi des de feia mesos. A excepció de la bassa de La Vall, “les altres basses estan quasi plenes per complet. Una situació molt favorable per a encarar els pròxims mesos i véncer la sequera que ens ha afectat durant molts mesos de forma molt severa”, ha expressat l’alcalde d’Ares del Maestrat, José Luís Marqués.
Durant setembre, octubre i el que va de novembre han caigut més de 560 litres, segons les dades arreplegades per l’estació de AVAMET. Una xifra molt superior a les registrades durant les estacions anteriors, situació que es va corregir mitjançant cisternes d’aigua que setmanalment carregaven els depòsits municipals per a “garantir l’accés a l’aigua tant al veïnat com a totes les explotacions agrícoles i ramaderes del poble”, ha explicat Marqués. Les cisternes d’aigua destinades a les explo-
tacions agropecuàries han estat sufragades per la Generalitat Valenciana, mentre que les càrregues emmagatzemades en els depòsits d’aigua potable per al veïnat han sigut finançades per la Diputació. “Ha plogut de manera constant i sense causar danys greus. Ha provocat alguna solsida en parets i roques arrossegades pels barrancs, però res fora de l’habitual”, descriu el primer edil. En aquestes accions per a corregir els efectes de la sequera s’han invertit “milers d’euros en tancs d’aigua. Des del mes de novembre passat que s’han estat portant centenars de viatges amb milers de litres d’aigua necessaris per a la subsistència. A principis de maig declarem l’emergència hídrica, després de la despesa en cisternes que l’administració provincial i autonòmica ha sufragat, una ajuda necessària per a un poble com Ares i els seus recursos econòmics escassos per a fer front a una estratègia d’aquesta envergadura”, ha manifestat el primer edil.

energètiques i altres actuacions per garantir les millors condicions tant per als turistes com per als futurs gestors.
L’Ajuntament es va obrir el concurs per seleccionar els responsables de la gestió, i hi ha unes persones interessades que van guanyar el concurs. L’alcalde, Juanjo Palomo, ha assegurat que es reobrirà aquest lloc, un punt de referència per al turisme.


RESTAURANTS SOLIDARIS AMB LA 'DANA'. Vora 2000 racions al dia ixen des del CdT de Castelló per ajudar als damnificats de la DANA de València. Una iniciativa de l'ONG del xef espanyol José Andrés, i a la qual també s'han sumat cuiners de la nostra comarca. A més, restaurants de la província de Castelló inclosos en la guia Michelin participaran en la iniciativa “Des de Valencia para València”. A la iniciativa també s'han sumat establiments de la comarca dels Ports com els restaurants el Mesón del Pastor i el restaurant Daluan. L'esdeveniment tindrà lloc el pròxim 13 de desembre amb un sopar benèfic a fi de recaptar fons per als damnificats per la DANA. El sopar tindrà lloc a Benicàssim, on es serviran plats variats pels xefs participants
VALLIBONA
PEPA CASES. L’actriu ha oferit dos actuacions a Morella emmarcades en el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència contra les Dones.
DIA DE LA DONA EMPRENEDORA. Per commemorar-lo, Forcall ha organitzat una jornada per fer valdre la força i talent de les dones emprenedores de la comarca dels Ports. En la trobada Querol Assessors encetava el programa amb una Guia Bàsica per a emprendre.
Setmanari d’informació
municipi a dur a terme les reivindicacions a les 11h; més tard serà el torn de Culla, Benassal, Tírig, Albocàsser i Catí a les 12; mentre que a les 15.30h li toca el torn a Vilar de Canes i la Torre d'En Besora. Breus.
25-N A L'ALT MAESTRAT. Pel Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, la Mancomunitat ha coordinat una lectura d'un manifest reivindicatiu. La Serratella serà el primer
CÀRITAS AMB LA DANA. La devastació causada per la ‘dana’ ha impulsat múltiples iniciatives solidàries, entre les que destaca la de Càritas, que des del primer moment ha estat al costat dels pobles més perjudicats per contribuir en la seua recuperació, activant tres números de compte i un telèfon de contacte per canalitzar donacions i garantir que l’ajuda arribe a qui més la necessita.
El mossèn de Morella, José Án-
INSEGURETAT A LA COMARCA
gel Pitarch, ha explicat que Càritas ja ha fet un primer enviament de 25.000 euros de les donacions. A més, el mossèn ha explicat que la Conferència Episcopal ha anunciat que el cap de setmana del 23 i 24 de novembre en totes les parròquies es farà una col·lecta per la ‘dana’. Ara l’organització continua recaptant per a poder oferir l’ajuda de la forma més eficient per a les víctimes de la ‘dana’, amb diners perquè puguen adquirir el que necessiten.
Un veí de Forcall evita un robatori a una casa del poble
Alguns veïns de la comarca dels Ports han expressat preocupació per diversos robatoris registrats en els últims dies.
La setmana passada, una casa de Villores va ser objecte d’un robatori. Els testimonis van aconseguir identificar un vehicle sospitós que fugia del lloc i van prendre nota de la matrícula.
Pocs dies després, a Forcall també es van denunciar robatoris en cases. Les descripcions del vehicle implicat coincideixen amb les del cas anterior, fet que ha incrementat les sospites sobre la possible relació entre els dos incidents.
L’alcalde de Villores, i president de la Mancomunitat, Ivan Guimerà, ha explicat el sentir dels veïns front als episodis de robatoris. “La població està una mica alarmada
perquè feia anys que no passava una cosa així”. “És més l’ensurt i la preocupació”, ha expressat l’alcalde respecte als danys materials.
“Alguns veïns han vist el color del vehicle, la marca i la matrícula”, ha explicat Guimerà. A més, ha afegit que la Guàrdia Civil compta amb



12 HORES SENSE INTERNET. La comarca dels Ports s'ha tornat a quedar sense servei de fibra durant aquest dimecres a la vesprada, quan molts pobles de la comarca s'han quedat parcialment incomunicats telemàticament. L'incident es produïa al voltant de les 16h de la vesprada a causa del trencament del cablejat. No ha estat fins aquesta matinada, al voltant de la 1 del matí, quan els tècnics han informat que es restablia el servei de fibra. Tanmateix, aquest no és un fet aïllat, sinó que és un fet recurrent a la comarca. Des del servei de tècnics reiteraven la necessitat que les administracions tant d'Aragó com del País Valencià, arriben a un acord per poder tancar l'anell de fibra, perquè no es torne a produir un fet com aquest, deixant sense servei i impossibilitant el desenvolupament de moltes feines.
aquestes dades i des del consistori esperen que es puga identificar els implicats el més prompte possible.
Carlos González, veí de Forcall, va impedir que els lladres robaren a casa d’un veí: “Estàvem al menjador sense la televisió ni cap soroll i vaig sentir un colp, i com ja havíem patit dos robatoris al poble la setmana anterior, ho vaig relacionar, estaven regirant coses d’un veí”.
Quan va eixir al carrer va vore a un dels implicats que anava carrer cap amunt i el va seguir, i li va dir que ja hi havia altres veïns alertats i que se n’anara: “Quan l’altre que estava dins de la casa me va vore va pegar un bot des del balcó i van marxar corrent”.
Així, González i altres veïns els van seguir i van vore que al cotxe hi havia un tercer implicat, no van poder pujar i van fugir corrent pels bancals i ja no els van seguir més: “No era la nostra tasca ni havíem de seguir-los, va ser una forma de fer-los saber que els veïns estem atents i a l’aguait”.
No és el primer cas de robatoris a les comarques del nord de Castelló els últims mesos. Fa unes setmanes, la Guàrdia Civil ja detenia al culpable dels robatoris en domicilis a Vilafranca, Benassal i Ares

Restaurant Vinatea
@restaurantevinatea
—Restaurant
Avui [diumenge passat] hem tingut el gust de poder servir a André Almeida, jugador del València CF. Ens alegra moltíssim de què hàgiu gaudit de la nostra cuina! I sentir d’un portuguès que és el millor bacallà que ha provat en la seva vida, té molt mèrit. Gràcies per la visita! Esperem tornar-vos a veure prompte!
Morella
i Vilafranca,
units per la música
de Santa Cecília

La Sala Carles Pons de la Casa de Cultura de Vilafranca ha acollit aquest dissabte un emotiu concert de Santa Cecília protagonitzat per la Rondalla i el Grup de Ball de Vilafranca, i la Rondalla de Morella, que tanca un intercanvi iniciat la passada primavera amb una actuació conjunta a Morella, culminant ara a Vilafranca amb motiu de la festa de la patrona de la música.
La Rondalla de Morella va obrir l’acte amb un repertori que va captivar el públic, amb la cançó de Piensa en mí, d’Agustín Lara, entre altres.


SANTA CECÍLIA. La Unió Musical de Vilafranca ha fet la tradicional cercavila en la que s’arreplega als seus domicilis als nous músics de la banda. Enguany s’han incorporat dos trombonistes, Daniela Viñals Fabregat i Saúl Montoliu Pitarch.
Ivan Guimerà és l'alcalde de Villores. NORD
ALEVINS RENOMAR ELS PORTS FC. Després de endarrerir la FFCV l’inici de la lliga aleví pels problemes amb la confecció de grups i calendaris i
Setmanari d’informació comarcal Notícies. FUTBOL BASE JUVENILS
amb el paró de la competició arribava per fi el debut de l’aleví de Renomar Els Ports FC, que golejava per 18-2 al CF San Pedro ‘D’ a la Fàbrica de Giner.
Derrotes de Morella i Cinctorrà amb suspensió a Vilafranca

MORELLA FC -0JOV. ALMASSORA -1-
El Morella FC va caure derrotat a la Fàbrica de Giner en un dels partits més fluixos del conjunt morellà en el que portem de temporada. El partit no va començar mal per al Morella, creant algunes ocasions de gol però a partir de la lesió de Ferran al minut 11 les bones sensacions van anar desapareixent. El Joventut Almassora en una contra al minut 34 va sorprendre al Morella i marcava el 0-1 que seria determinant.
A la segona part, el Morella FC va intentar buscar el gol de l’empat, encara que li va costar un món crear perill a la porteria del Joventut Almassora. Partit gris del Morella que al final no va ser capaç d’empatar el partit davant d’un equip visitant que tampoc va crear massa ocasions de perill en aquest segon període. Al final, els punts els sumava el Joventut Almassora que suma 11 punts, els mateixos amb els que compta el Morella FC que es troba a la vuitena posició de la classificació. Ara, el Morella FC visitarà el proper cap de setmana el camp del Colomer per a jugar contra el CF Traiguera, equip que suma 10 punts.
CF VILAFRANCA -04-
UD SANT MATEU -02-
Amb 4-2 al marcador i al minut 82, el partit es va suspendre al Serrito ja que el Sant Mateu es va retirar. I ho va fer, segons l’àrbitre arreplega a l’acta perquè un jugador del Vilafranca va insultar a un jugador visitant, fet que es nega per part vilafranquina i que l’àrbitre no va poder certificar trobant-se a escassos metres de l’acció. Així ho arreplega l’àrbitre a l’acte. Suspensió del partit per retirada visitant davant d’un insult que l’àrbitre no pot acreditar. L’1 a 0 el marcava Borja al minut 18 i el Sant Mateu va tindre una clara ocasió al minut 43. Al descans 1-0.
A la segona part, el Sant Mateu empatava (1-1) al minut 55 després d’una gran jugada individual. El Vilafranca va reaccionar ràpidament i al minut 59 Borja amb un xut des de fora de l’àrea marcava el 2-1. Els vilafranquins continuarien dominant i Borja en una acció per la part esquerra batia per baix al porter marcant el 3-1 al minut 72. Però el Sant Mateu amb un golàs de falta es posava 3-2 al minut 76, durant-li poc l’alegria ja que Gonzalo al minut 77 feia el 4-2. Poc després, el partit es suspenia.

ATZENETA
TORREBLANCA
ETURE ‘A’
VILAFAMÉS
XILXESE
ESP. VILA-REAL
JOV.ALMASSORA
MORELLA
ORPESA
ELS IBARSOS
TRAIGUERA
BORRIOL
ALMASSORA ‘B’
PEÑÍSCOLA
RAFALAFENA
SAN PEDRO ‘B’
Classificacions a la 2ª i 3 FFCV després de la disputa de la jornada 8 de lliga. A la 3ª es compta amb diferents partits pendents.
TERCERA FFCV
BENLLOCH VILANOVA
VILAFRANCA
ROSSELL
BENASSAL
CATÍ
CÀLIG
ETURE ‘B’ ALBOCÀSSER
XERT
LA POBLA T. CANET VINROMÀ
SALSADELLA
SANT MATEU CINCTORRÀ
CD CATÍ -5CE CINCTORRÀ -0-
El CE Cinctorrà, conjunt cuer de la 3ª FFCV va caure derrotat clarament al camp municipal ‘Vicent Garcia’ de Catí per 5 gols a 0. Un partit considerat pel propi conjunt cinctorrà com el pitjor que fins ara porten a la temporada i en el que van eixir prou descol·locats al terreny de joc, fet que aprofitava el Catí per dominar el joc des del primer moment. Al minut 17, el Catí inaugurava el marcador amb l’1 a 0 i continuaria dominant el joc, buscant amb insistència la porteria de Pepe. Un domini que li donaria fruit als catinencs ja que al minut 40 marcaven el 2-0 amb el que s’arribava al descans.
A la segona part, el CE Cinctorrà va canviar el sistema de joc, fet que li va fer comptar amb els seus millors minuts al partit, encara que el Catí amb tres gols als darrers vint minuts acabaria per certificar el marcador de 5 gols a 0 al seu favor.

RESULTATS
ACD PEÑÍSCOLA ‘A’ -4R. ELS PORTS FC ‘A’ -1Gol: Albert
CD ALMAZORA ‘B’ -3R. ELS PORTS FC ‘B’ -1-
CADETS
CD RODA ‘C’ -4R. ELS PORTS FC -0-
INFANTILS CF BORRIOL ‘A’ -0R. ELS PORTS FC ‘A’ -4Gols: Oriol, Ander, Iván i Youssef
CD DRAC CS ‘A’ -5R. ELS PORTS FC ‘B’ -0-
BENJAMINS R. ELS PORTS FC ‘A’ -1CD VALL D’ALBA ‘A’ -2-
UNITED VINARÒS ‘E’ -0R.ELS PORTS FC ‘B’ -7-
PREBENJAMINS CF ORPESA ‘A’ -0R.ELS PORTS FC -6-
BÀSQUET
JUNIOR (PREFERENT)
VILA-REAL BC -47-
CBF MORELLA -57-
INFANTIL (1ª ZONAL)
CB ALMASSORA -2-
CBF MORELLA -42-
ALEVIN (PREFERENT)
NBF CASTELLÓ -58-
CBF MORELLA -26-
ALEVIN 1ª ZONAL
CBF MORELLA -48-
CB VINARÒS -69-
ALEVIN MASCULÍ 1ª ZONAL
CB TORREBLANCA -47-
CBF MORELLA -7-
BENJAMINS (PREFERENT)
CBF MORELLA -8-
VILA-REAL BC -48-

SEGONA FFCV
Qué hacer en Morella
NÚMERO 668. ÉPOCA II. DEL 22 AL 24 DE NOVIEMBRE DE 2024
MÚSICA DE BANDA EN MORELLA
ESTE FIN DE SEMANA LA ASOCIACIÓN MUSICAL MESTRE CANDEL CELEBRA LA FESTIVIDAD DE SANTA CECILIA, PATRONA DE LOS MÚSICOS
LA CELEBRACIÓN TIENE ACTOS PÚBLICOS, COMO UN CONCIERTO LA NOCHE DEL VIERNES Y DIVERSOS PASACALLES FESTIVOS CON MÚSICA DE BANDA

Llega uno de los fines de semana más esperados por los componentes de los colectivos musicales de la comarca. Santa Cecilia, patrona de los músicos, siempre es motivo de fiesta y celebraciones. Su celebración, siempre animada y siempre con música, es la de todos, ya que la fiesta se extiende como las notas musicales por toda Morella y toda su gente.
La banda música de Morella, denominada oficialmente “Asociación Musical Mestre Candel”celebra este penúltimo fin de semana de noviembre unas jornadas repletas de actividades musicales y festivas para volver a hacer de la conmemoración de la patrona de la música una gran fiesta de hermandad.
La banda morellana abrirá los actos el viernes por la noche con su tradicional concierto dedicado aa la patrona de los músicos en el Teatro Municipal a partir de las 22:30 horas con un variado repertorio que su pondrá una de las primeras ac tuaciones de los nuevos músicos de la banda, a los que se recibe simbólicamente cada año en este día tan señalado.

A parte del concierto, la Mestre Candel disfrutará en privado este fin de semana de unas intensas jornadas de hermandad y fiesta que se completaran con pasacalles e, incluso, charanga, para celebrar Santa Cecilia en unos días que recompensan todo un año de ensayos, salidas y conciertos. Concretamente, el sábado 23 a las diez de la mañana, la banda sonará por diferentes calles, dado que el conjunto de sus componentes van por las casas recogiendo simbólicamente a los jóvenes que se incorporan a la misma.
Los nuevos y los más veteranos también animaran las calles de Morella el domingo 24 a partir de las 12:30 horas.
VUELVE A MORELLA
NO TE LO PUEDES PERDER
VIERNES 22 DE NOVIEMBRE 19:15
«FESTA DEL COMERÇ»
TARDEO
Lonja del Ajuntamiento 22:30
CONCIERTO DE SANTA CECÍLIA
ASOCIACIÓN MUSICAL MAESTRO CANDEL
Teatro Municipal
SÁBADO 23 DE NOVIEMBRE 18:00
CONCIERTO DE SANTA CECILIA
RONDALLA DE MORELLA
Teatro Municipal

“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre, que este año permiten junto con el fin de semana tres festivos, Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.
FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.
LAS PINTURAS DE MORELLA
Las pinturas rupestres de Morella la Vella son uno de los tesoros más valiosos del territorio en cuanto a arte y cultura se refiere. Se trata de un testimonio enmarcado dentro del arte levantino y contiene una de las principales escenas de caza, así como representaciones esquemáticas en sus abrigos. Además, en este paraje también se puede disfrutar de la extraordinaria naturaleza y el fascinante paisaje que lo rodea. Estas pinturas. junto con el resto hallado en la zona mediterránea son Patrimonio Mundial por la UNESCO desde el año 1998.
Las sierras calcáreas dels Ports albergan decenas de abrigos con representaciones pintadas de Arte Levantino. En conjunto, las sierras del norte de la provincia de Castellón suponen una de las áreas más densas e importantes del ciclo levantino, de toda la cuenca mediterránea de la Península Ibérica.
Algunos de estos abrigos castellonenses se encuentran dentro del catálogo del Arte Rupestre del Arco Mediterráneo (ARAM), declarado Patrimonio de la Humanidad en 1998. Ese "ARAM" recorre toda la fachada mediterránea desde los Pirineos hasta Andalucía oriental. La cronología de estas expresiones

artísticas oscila entre el 10.000 a.C. y la aparición de los primeros objetos de cobre (Calcolítico) en torno al 4.500 a.C para el llamado ciclo levantino, y desde el 5.000 a.C. hasta el 3.000 a.C. (corres-


pondiendo con la Edad de los Metales) para el estilo esquemático. Las pinturas halladas en Morella pertenecen al ciclo levantino. Se encuentran junto a la masía Morella la Vella, en una zona de sierra donde

Y TAMBIÉN...
PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.
RUPESTRES
LA VELLA

se alternan los cultivos de secano y el bosque mixto de encinas y pino negro.
Son de corte muy realista y, en general, expresan escenas de caza de diversas presas, siendo la cabra
Las pinturas se encuentran en un abrigo natural de la roca.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294
el animal más representado.
Las pinturas están repartidas entre las cuevas del Barranquet, del Llepús o Partició, la Coveta de la Cornisa, y las galerías Alta y del Roure, pero no todas son visitables.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.
FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de la ciudad de Morella, siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 15h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.
DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.
La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.
APUNTES DE INTERÉS
GUIA COMERCIAL.
HOTEL REY DON JAIME.
Juan Giner, 6 · 964 16 09 11
MESON DEL PASTOR.
Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49
LA FONDA MORENO.
Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05
HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25
CASA ROQUE.
Sant Joan, 1 · 964 16 03 36
EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·
CINCTORRES · 964 18 10 75
CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15
RESTAURANT VINATEA.
Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44
RESTAURANTE EL CAZADOR
Barrio H. Nou - 630 401 965
RTE. PIZZERIA LOLA
Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87
BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29
BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60
CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42
ADOLFO’S BAR.
Barrio H. Nou · 964 16 09 33
CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03
BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32
BAR QUIOSC COLÓN.
Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47
ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06
PASTELERIA PILI.
Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75
PASTELERIA PALLARÉS.
S. Barreda, 12 - 964 16 02 82
PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57
MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40
REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92
CARNISSERIA CATALÁ.
Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177
CARNS NOEL.
Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.
CARNISSERIA SEGURA. Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41
PERRUQUERIA PILI.
Sant Julià, 6 · 964 16 07 84
HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com
MÀ DE DONA.
Juan Giner, 23 · 964 16 08 59
JOVENIVOL.
Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10
ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32
ESTANC MESTRE.
Segura Barreda, 22 964 16 06 41
CASA ARGIMIRO.
Pilar, 2 · 964 16 03 77
L’HERBOLARI.
Juan Giner, 18 964 16 03 84
CLÍNICA DENTAL LEUBA
Callejón García, 19 639 64 90 92
AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com
MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.
En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.
También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.



LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo de 10 a 13h y de 16 a 18 horas. Viernes de 10 a 13h. El dia 26 están cerradas

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito
Agenda.
—Morella.
Divendres 22 de novembre
19,30h. Festa del Comerç Ports-Maestrat. Compra al teu poble. Acte del lliurament dels XXII premis al comerç de Els Ports Ràdio i tardeo. Llotja de l’Ajuntament.
22,30h. Concert de Santa Cecília de la Societat Musical Mestre Candel i presentació dels nous músics. Teatre Municipal.
Dissabte 23 de novembre
10h. Cercavila de la Societat Musical Mestre Candel per arreplegar als nous músics.
11h. Conferència: “El cos amagat del porno. Conseqüències personals i socials” a càrrec de l’educadora social Estela Buenaventura. Sala del Justícia.
18h. Concert de Santa Cecília de la Rondalla de Morella al Teatre Municipal amb la col·laboració de ‘La Corroquina’, que eixirà des del Placet de l’Església fins al Teatre.
Diumenge 24 de novembre
12,30h. Cercavila de la Societat Musical Mestre Candel pels carrers de Morella. 19h. Cinema al Teatre Municipal amb la pel·lícula ‘El consentimiento”.
Dilluns 25 de novembre
Dia Internacional contra l’erradicació violència masclista
19h. Concentració i lectura de manifest. Plaça Ajuntament. Seguidament, performance organitzada pel Grup de Dones dels Ports.
—Vilafranca.
Divendres 22 de novembre
17,30h. Cicle de xerrades sobre la salut de les persones majors a càrrec d’Enrique Garcia, doctor en Ginecologia. Saló Actes Casa Social.
Diumenge 24 de novembre
16h. Cinema a la Casa Social. Sessió Infantil amb la pel·lícula “Amigos Imaginarios”. 19h. Concert a la Sala Carles Pons amb ‘Luis Prado & Band’ presentant ‘La Estafa de la Vida Adulta’
Dilluns 25 de novembre
Dia Internacional contra l’erradicació violència masclista
17h. Lectura del manifest 17,30h. Acció participativa: ‘Missió, Respecte’. A l’Estàtua de la Dona Treballadora a l’Avinguda Llosar.
—Forcall.
Divendres 22 de novembre
20h. Actuació de Santa Cecília. Grup ‘El Forcat dels Ports’.
Sala Actes Ajuntament de Forcall.
—Cinctorres.
Dissabte 23 de novembre
11h. Passacarrer de la Societat Musical Cinctorrana en la festa de Santa Cecília per arreplegar a una nova integrant de la banda. 13h. Missa en honor a Santa Cecília (patrona de la música)
19h. ‘Nit de contes’ a l’oficina de turisme. Narració de Tània Muñoz amb Julián González a l’acordió.
Diumenge 24 de novembre
Dia Internacional contra l’erradicació violència masclista
11h. Lectura del manifest pel 25-n al porxo de l’Ajuntament amb la participació de xiquets i xiquets de l’escola.
11,30h. Taller ‘Ancestras’, organitzat per l’Associació Cultural Almáciga. Taller de fotografia a la Biblioteca.
—La Mata.
Dissabte 23 de novembre
11,30h. Cercavila de la Societat Musical Mestre Candel de Morella pels carrers de La Mata. Arreplegada nous músics de la banda.
—Villores.
Dissabte 23 de novembre
Dia Internacional contra l’erradicació violència masclista
17,30h. Presentació de llibres. “Afers juvenils” de Maria Dolors Añón, de Ca Esteve amb residències temporals a Villores i participació en diverses projectes municipals.
“La última primavera” de Amparo Bellido, de la familia Bonet-Querol. Neboda d’Isabel, mestra a Villores entre els anys 50 i 60.
—Sorita.
Dissabte 23 de novembre
Festa 25 Aniversari Restaurant de La Balma 9h. Ruta a cavall fins a la Balma des del Mas de les Mates, organitzada per Hípica San Jorge de Alcorisa.
16h. Tardeo amb el grup ‘Doble Embrague’ a la Balma.
—Benassal.
Dissabte 23 de novembre 12h. Recital poètic ‘Estellés desconegut. Una correspondència pòstuma’ amb la recitació de Vicent Jaume Almela, Vicent Cerdà, Rosa Lluch, Rosa Miró, Àngels Orad, Isabel Serrano i Josep Usó. Al Museu Teresita Pascual. 17,30h. Concert de Pau Alabajos. “La paraula viva i amarga”. Espectacle musical en homenatge a Vicent Andrés Estellés. Al Forn de Dalt. Entrada solidària de 5 euros per als afectats per la dana.
—Agenda Esportiva. FUTBOL
2ª FFCV
CF Traiguera - Morella FC
Dissabte 23 a les 19,30h. ‘El Colomer’. Traiguera
3ª FFCV
CE Cinctorrà - CD La Pobla T.
Diumenge 24 a les 16h. ‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres
CF Vilafranca - Càlig CF Diumenge 24 a les 17h. ‘El Serrito’. Vilafranca
JUVENILS
CD Cabanes - Els Ports FC ‘A’ Dissabte 23 a les 18h. ‘Ricardo Martín’. Cabanes
Els Ports FC ‘B’ -Vinaròs CF C Dissabte 23 a les 16,30h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella
CADETS
At. Burriana S. - Els Ports FC
Dissabte 23 a les 10h. ‘Joan Manuel Canós’. Burriana
INFANTILS
Orpesa CF ‘A’ - Els Ports FC ‘A’ Diumenge 24 a les 11,45h. ‘Municipal’. Orpesa
Els Ports ‘B’ - CF Nou Jove ‘B’ Dissabte 23 a les 11,30h. ‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres
ALEVINS
Primer Toque ‘E’ - Els Ports FC Dissabte 23 a les 10,45h. ‘Chencho’. Castelló
BENJAMINS
CF Borriol ‘A’ - Els Ports FC ‘A’ Diumenge 24 a les 11,30h. ‘El Palmar’. Borriol
Els Ports ‘B’-ACD Benicense B Diumenge 24 a les 11,30h. ‘El Serrito’. Vilafranca
PREBENJAMINS
Els Ports FC-ACD Peñíscola Diumenge 24 a les 10,30h. ‘El Serrito’. Vilafranca
BÀSQUET
JUNIORS
CB Burriana - CBF Morella Divendres 22 a les 20,30h. ‘Pavelló La Bosca’. Burriana
CBF Morella - CB Burriana Diumenge 24 a les 18h. ‘C. Esportiu Jaume I’.
Morella
INFANTILS
CBF Morella - CB Burriana Dissabte 23 a les 11h. ‘C.Esportiu Jaume I’.
Morella
ALEVINS 2º ANY
CB Port Sagunt - CBF Morella Dissabte 23 a les 13h. Pavelló José Veral.
Sagunt
ALEVINS 1er. ANY
CB Almassora - CBF Morella Divendres 22 a les 18,30h. Pavelló Municipal d’Almassora
CBF Morella - CB Benicarló Diumenge 24 a les 10h. ‘C.Esportiu Jaume I’.
Morella
ALEVÍ MASCULÍ
CB Vinaròs - CBF Morella Dissabte 23 a les 11h. Pavelló de Vinaròs
BENJAMINS
CB Port Sagunt - CBF Morella Dissabte 23 a les 13h.
Pavelló José Veral.
Sagunt
FRONTENNIS
1ª DIVISIÓ PROVINCIAL
Vilafranca - Altura ‘C’ Dissabte 23 a les 16h. Frontó de Vilafranca.

Setmanari d’informació comarcal
El notícies de perfil.
LA CANTANT REPRESENTARÀ
Laura Batiste: de Benicarló amb “La Otra Oreja”
Laura Batiste ha estat la cantautora escollida per representar Nord a l’OP Fest amb la seua cançó T’estimaré. Aquest festival, organitzat per La Xarxa, és un concurs de cançons originals en català en què participen televisions locals d’arreu del territori. Amb més de 160 candidatures provinents de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, la
al Teatre Auditori de Cardedeu, serà l’escenari on televisions i audiència decidiran la millor cançó de l’any.
Amb una trajectòria que combina passió i autenticitat, Laura Batiste, cantant de Benicarló, és coneguda pel seu destacat tribut a La Oreja de Van Gogh, “La Otra Oreja”. La benicarlanda ha sabut compaginar la música amb
cantautora amb estil i llum pròpia.
Com vas començar en el món de la música?
Vaig començar a cantar en un grupet a la universitat, quan tenia 18 o 19 anys. Componíem cançons pròpies i vam gravar un LP. Jo mai no havia cantat ni tenia nocions de música, però en aquell moment me va eixir de manera natural.

competició abraça una gran diversitat d’estils musicals, des de la música tradicional fins al pop, el rock i la música urbana. Actualment, està en marxa la fase de selecció, on 33 televisions escolliran les finalistes per accedir a les semifinals. La gran gala, prevista per a l’11 de gener de 2025
la gestió d’una agència de cicloturisme. Amb una veu que recorda l’essència d’Amaia Montero i una gran connexió amb el Maestrat i Els Ports, Batiste afronta aquesta oportunitat com un trampolí per fer-se un lloc en el panorama musical, no només com a doble de la mítica cantant, sinó com una
Vaig estudiar Turisme a la universitat i estava treballant per Peníscola en un hotel, quan em va sorgir també l’oportunitat d’entrar en un duo. Amb 23 anys, al 2013, vaig començar la meua professió, que va ser la música, a duo, on vaig estar tres o quatre anys. Després vaig passar un any a l’orquestra Platea
A baix, un disc que Amaia Montero li va dedicar a Laura.
de Benicarló. I, més endavant, el 2019, vaig entrar a formar part de la Triband.
Com va sorgir la connexió amb el grup Triband?
Com que jo havia estat en altres duos per Peníscola i, de vegades,

fent substitucions, amb eixe duo vam pujar a Morella a actuar en unes festes a l’hivern, i jo cantava al carrer principal. Jesús, de la Triband, me va escoltar cantant una cançó de La Oreja i va sortir; no se creia que la cantara jo, pensava que era un disc. En acabar, es va presentar i em va caure molt bé. Vaig conèixer Ivana i un dia vaig cantar amb ells, i tot va anar rodat. Jo ja portava uns anys, tenia certa experiència i ens vam entendre molt bé els tres.
Compatibilitzes la música amb altres activitats?
Laia Meseguer.
Benicarló al món Oreja” i l’OP Fest

Jo també he tingut una altra professió: tinc una agència de viatges de cicloturisme. Durant l’època de la Triband, al 2019 i 2020, vaig muntar una agència de viatges, Viajes Bicimaestrat. Amb l’ajuda del meu pare i els amics organitzem stages ciclistes, sobretot per a francesos que venen una setmana i els portem a fer rutes de carretera. Anem a Fredes i fem rutes llargues. Portem sis anys en marxa. El que passa és que aquest últim any, entre el tribut i l’activitat d’aquest
any, no he pogut dedicar-hi tant de temps, però una setmaneta o dues a l’any sí que me les guardo per a això. És que no només és la setmana del viatge, sinó tot el treball que comporta organitzar això, des de dos mesos abans, preparar-ho perquè vinga gent. Faré un viatge durant una setmana al maig perquè m’ho ha demanat un club ciclista de França perquè ja els conec i hi ha confiança i m’organitzaré per anar amb ells. Però ara el que toca i el que ocupa més temps de la
meua vida és el tribut, és la meua il·lusió i un dels meus somnis que estic complint. Com te va influir el fet d’assemblar-te físicament i vocalment a Amaia Montero?
Jo ara faré 36 anys, però des que en tenia 13 m’han dit que me pareixia a Amaia Montero. En aquella època no sabia qui era. Estava a Traiguera per les festes d’agost i va vindre una persona de Barcelona que m’ho va dir. L’endemà vaig haver d’anar a comprar-me
la Superpop per veure qui era La Oreja de Van Gogh, perquè jo no sabia qui eren. En aquella època m’assemblava molt a Amaia, i des d’aleshores, el 2001 i 2002, que va ser el boom de La Oreja, recordo anar pel carrer, o de vegades de viatge a Barcelona o Madrid, i la gent em confonia. Jo encara no cantava. Primer va ser l’aparença física i, després, la veu. Quan vaig començar a cantar, la gent em deia: “Ostres, és que també t’hi assembles!”. Jo cantava normal, com

Setmanari d’informació comarcal
a la cançó que he interpretat per a l’OP Fest. Potser cantant en català no hi ha tant de semblança, però en castellà, amb temes meus que he compost o quan he cantat altres cançons, molta gent m’ho ha dit: “Sense imitar-la, ja t’hi assembles una mica; tens un aire”. Però no ho faig expressament, és la meua veu.
Sí que és veritat que, durant el tribut, intento imitar-la una mica
dia passe. Als de La Oreja els vaig conèixer fa 17 anys, i ara, quan van venir a Morella, també vaig poder passar a saludar-los i els vaig explicar tot això del tribut. Jo no sabia què en pensarien. Els vaig comentar que tenia un grup que es diu La Otra Oreja, i me van dir: “Ostras, que bo!”, i que me buscarien per les xarxes. Jo volia assegurar-me que no els sabria mal que ho férem, i me van dir que al contrari, que els


més. Ella és més nasal i té una manera concreta de col·locar la veu. Però és una cosa que no em costa; em surt molt fàcilment.
Un grup que ha marcat la teua vida
Les cançons de La Oreja són la banda sonora de la meua vida i també de la meua generació. El pop m’ha agradat més que cap altre estil; és el meu estil. Per a mi, sempre ha estat un honor i un orgull que me digueren que me pareixia a Amaia, una persona tan estimada a Espanya i a tot el món. És un orgull i un autèntic regal. Imagina’t, fa 22 anys que m’ho diuen. Jo sóc filla única, i que te diguen durant tants anys que t’assembles a algú és com si fos una germana que no he tingut mai. A Amaia no l’he poguda conèixer mai, però espero que algun
per tu, de Sau. Avui en dia no es fan cançons com aquesta, declaracions d’amor tan directes, d’eixe estil balada-pop. M’abellia fer-la i descriure el moment que estic vivint.
Te planteges una carrera en solitari més enllà del tribut?
Per a mi, és un hobby. No ho veig tant com una carrera; he fet el que he pogut, per mi mateixa, per tenir un record, per expressar el que volia escriure i poder-ho gravar. Però sempre ha estat com una afició. No dóna diners; és per amor a l’art. El tribut, quan he estat a la Triband... això sí que ha estat ja feina: una carrera de formació, d’experiència, de treball. La meua part en solitari també la veig com
feia molta il·lusió. Haritz m’ho va agrair, i Leire em coneixia, havia vist algun video meu per Instagram. Què t’inspira per a composar?
Suposo que, com molts cantautors, em baso una mica en l’estat d’ànim i en l’època vital en què em trobo. He compost molts temes, i només n’hi ha un que no parla d’amor ni de desamor: és un homenatge a un ciclista que es diu La vida es una quebrantahuesos. A part d’aquest tema, la resta han estat moments de la vida. Quan em van proposar presentar-me a l’OP Fest, de seguida em van venir idees. Vaig començar a escriure i, al dia següent, ja la tenia pràcticament acabada. Estava vivint un moment bonic i també em vaig inspirar una mica en una cançó molt emblemàtica per a la nostra generació: Boig
fa il·lusió. Tot va ser molt ràpid. Jo vaig composar T’estimaré “de cap”, perquè jo no toco cap instrument. Jo vaig tenint idees i les escric i la melodia també. Vaig anar a un productor de Vinaròs, Carlos de López, ell m’ha fet moltes cançons. Vaig allí i ell de seguida me
A l'esquerra, una imatge de Laura amb la Triband i una altra participant en un programa de televisió.

una oportunitat, i penso que el tribut pot ser un trampolí perquè em puguen conèixer com a Laura Batiste, no només com a “la doble d’Amaia”. Si a la gent li agrada la meua veu i els recorda un grup que estimen, potser també els pot agradar la meua música.
Què representa per a tu participar en l’OP Fest?
M’agrada molt la idea, perquè Catalunya és un dels territoris que encara no hem trepitjat amb el tribut. Penso que també pot ser una oportunitat perquè em coneguen, que coneguen el que faig i la meua història. Potser això pot obrir una porta al territori català.Jo no havia composat mai en català, i ha estat un repte per a mi. Tinc accent valencià, sobretot parlant. Sóc l’única candidata que representa una televisió valenciana; la resta de participants són de televisions catalanes.
Com va sorgir l’oportunitat de participar a l’OP Fest?
Me va contactar Joan Milian aquest estiu, justament el dia que anava a gravar el primer vídeo era el dia que va vindre La Oreja de Van Gogh, ja ja. Me va fer il·lusió que comptaren amb mi, sempre
"T'estimaré" és la cançò amb la que Laura Batiste representa a nord · la televisió comarcal a l'OP Fest de la Xarxa.

trau els acords quan li la canto. És el productor musical, treballem en equip. Vam anar a gravar la cançó bé, està masteritzada, és la qualitat d’una cançó que es pot emetre a la ràdio, perquè ens entenguem. A Nord vaig cantar en directe, en el vídeo que votava la gent per Instagram, però per a presentar-la a la semifinal vaig decidir gravar el videoclip nou i així estava tot ben fet. Era una llàstima després d’haver-la gravat no aprofitar-la per fer un vídeo i presentar-la en qualitat. Quines expectatives tens amb el festival?
Hi ha 33 televisions que hi participen i encara estan preparant els vídeos, però la selecció es fa a través de les televisions. Cada televisió votarà, i de totes les cançons se’n seleccionaran algunes. Si hi estic o no, ja es vorà. Per a mi, haver pogut gravar el videoclip, a
tots els pobles on hem actuat amb la Triband. A més, la meua vinculació amb la meua ciutat, Benicarló, i Vinaròs, Santa Magdalena... Hem voltat molt, ara amb el tribut, i amb la Triband també hem recorregut moltes zones. També he anat a Morella en bicicleta i

més en un espai tan especial, ja és molt important. Està gravat en un lloc històric i significatiu per a mi: el santuari de la Font de la Salut de Traiguera. És un enclavament emblemàtic, històric i preciós. El meu tataraiaio hi va nàixer i hi va viure, i també la meua iaia. És un lloc que ve de família.
Quina vinculació tens amb el Maestrat i els Ports. La infantesa a Traiguera, la vida a Benicarló, i els bolos a Morella i tota la comarca.
Estic una mica en tot, perquè no només a Morella, sinó també a
he fet la volta a Vallibona, sortint des de Benicarló. Hem estat també a Cinctorres i Forcall. Conec molt bé la zona, tant com a ciclista com a cantant. Estic molt contenta de ser la representant; ja veurem si agrada la proposta, i si hem de participar a la gala final, hi anirem. Quins records tens de la teua infantesa a Traiguera?
La infància al poble, a Traiguera, amb els iaios, els veïns, que sortíem al carrer i estaven els veïns sentats a la fresca. Les festes d’agost, jo anava feliç perquè com Benicarló era més ciutat i allí no te deixaven
sortir fins a molt tard…En 14 anys vaig ser reina a Traiguera, amb altres tres amigues. Anàvem al ball i ens quedàvem de festa fins tard, anàvem a esmorzar i es feia de dia. Això a Benicarló no ho podia fer. Tinc molts bons records d’eixa llibertat i la meua infantesa i joventut al poble a l’agost.
Què t’ha aportat personalment el món de la música? Els millors records
Les persones que he conegut al llarg dels anys, des del principi amb els companys de la universitat, el treball als hotels, els companys, la gent que venia diàriament a vore-mos. Poder donar felicitat. Al final estàs a l’escenari i la música transmet felicitat, i veus a la gent contenta ballant. Això sempre és
elements destacats de la nostra generació, sempre m’hi identifico quan els veig. És bonic recordar aquells moments, tot influeix en la composició, el que tu eres i el que has viscut tots estos anys.
Fa poc has estat a Got Talent com a “doble d’Amaia”. Com va ser l’experiència?
Me van cridar per anar al talent show. Jo volia anar amb el tribut al complet, però me van dir: “Vine tu primer com a doble d’Amaia”. I va ser una experiència molt bonica. Vaig poder cantar amb Edurne una cançó a cappella.
Quines perspectives veus de futur com a cantant?
Ara mateix la meua principal il·lusió és el tribut, farà dos anys al maig que ve, des que vam co-

una sensació molt bonica i gratificant, la felicitat i la unió que ens aporta la música.
Parlant de referents, amb qui t’agradaria compartir escenari?
A dalt, Laura Batiste al plató del programa El Nostre Estiu de nord. A dalt a la dreta, durant una actuació amb La Otra Oreja.
Amaia Montero seria evident, el somni de compartir escenari. També m’agrada molt Shakira, que sempre ha estat una de les meues cantants preferides. Karol G, Aitana, Edurne...Quan era jove m’encantava Christina Aguilera. La Oreja de Van Gogh ara no sabem què passarà, estan en un moment estrany. Creus que la teua generació i la cultura pop ha influït en el teu estil?
No només són referents de música, és una època que hem viscut. El que hem viscut nosaltres als 2000 fa que tinguem aquesta nostàlgia. Hi ha moltes pàgines a les xarxes que evoquen aquests moments i
mençar, enguany ha sigut el més potent i per a l’any que ve s’espera també molta demanda. Jo com a illusió i com a somni, que no s’ha de deixar de tindre’n, m’encantaria actuar fora d’Espanya, a Amèrica Llatina. Això seria un dels meus somnis: Mèxic, Argentina...Hi ha gent per les xarxes socials que ho demanen, però clar, això són paraules majors, és complicat. No sé si passarà mai, m’agradaria molt. La participació de Laura Batiste a l’OP Fest com a representant de Nord posa en valor la comarca del Maestrat i Els Ports, destacant la riquesa artística d’un territori sovint allunyat dels focus. Amb la seua cançó T’estimaré, gravada a Traiguera, Batiste esdevé un símbol d’aquesta vinculació amb la seua terra, portant la seua veu i cultura més enllà de les fronteres locals.
Setmanari d’informació comarcal
Apunts històrics.
La dictablanda (1930-1931) · Part I
Un ajuntament arruïnat
A l’anterior article havíem comentat que Dámaso Berenguer havia pres el relleu de Miguel Primo de Rivera (dimitit el 26 de gener de 1930), i que això havia portat a una relaxació del règim, ja que volien tornar a la Constitució de la Restauració (1876). Això provocaria fer taula rasa amb els Ajuntaments primo-riveristes.
Pep Querol. Historiador
El 31 de gener, se rebria un telegrama de Governació Civil, «Constituido nuevo Gobierno bajo Presidencia General D. Dámaso Berenguer Fuste», demanava que se sostinguera l’ordre i que «comuníquelo Alcaldes limítrofes sin telégrafo ni teléfono», és a dir, la majoria. L’Ajuntament primo-riverista no tardaria a contestar, l’1 de febrer, però no podia sinó acatxar el cap i seguir endavant. La resposta la firmaria Manuel Gisbert, i resava «Enterada esta Alcaldía [...], constitución nuevo gobierno [...] General D. Dámaso Berenguer Fuste, ofrece incondicional concurso de la misma y este Ayuntamiento para exacto cumplimiento deberes que les competen y sobretodo sostenimiento orden». Com? Primo de Rivera? Si, me sona d’algo, però ara no caic...
A partir d’ahí, els esdeveniments polítics correrien com un galgo. El 15 de febrer, se promulgava un Reial Decret sobre una nova organització municipal. Com aquell
de 1924, al temps que vas llegint la seua justificació vas sentint risses enllaunades, com una sitcom Yankee. Al principi se podria dir que la primera en la frente, quan suggereix que era una normativa molt interessant, però que «no ha podido ser llevado del todo a la práctica porque la autonomía que le servía de fundamento presupone y exige un régimen de sufragio que no ha sido ensayado, y a falta del cual los Ayuntamientos españoles se organizaron a base de libres designaciones gubernativas», què catxondo, «no ha sido ensayado» diu, (risses enllaunades). Quins bons guionistes hagueren sigut avui dia, llàstima. Bé, per simplificar, ja que és un rotllo, la qüestió és que designarien regidors als majors contribuents de Morella, junt amb altres distribuïts per cada districte, que hagueren sigut regidors anteriors al 13 de setembre de 1923, això és, hagueren gaudit del càrrec de forma «democràtica». Pensaven que aquesta mesura seria un bon pas per a
L’Ajuntament entenia que la Dictadura l’havien deixada enrere, potser creient les intencions del govern Berenguer de tornar a la Constitució de la Restauració
la regeneració democràtica dels municipis, però hi hauria molts problemes. Un d’ells, i el principal en molts casos, seria l’edat. L’altra, que era una obligació. Així, segons l’Acta plenària del 25 de febrer, entrarien de forma directa Manuel Piquer Astor, Juan Villuendas Montserrat, Juan Prats Mestre, Silvestre Moya Carbó, Juan Antonio Querol Moya, José Mestre Milián, Antonio Mestre Piquer i Juan Facundo Expósito. Apart d’aquests, que eren la crem de la crem, serien designats segons districtes, Antonio Manero Pallarès, del 1er; Manuel Segura Mestre, del 2on; Pedro Domènech Climent, del 3er; José Facundo Martí, del 1er; Francisco Ferreres Milián, del 2on; Francisco Boix Milián, del 3er; Romualdo Amela Fuster, del 1er; i Julián Estupiñà Puig, del 2on.
No cal entretindre’ns massa amb aquest procès, ja que (en un primer moment seria designat alcalde Manuel Piquer) hi hauria infinitats de renúncies, uns per edat

(Manuel Piquer i Juan Villuendas, per exemple, que tenien al voltant de 70 anys), i altres per incompatibilitat (Juan Facundo) o perquè ni tant sols residien a Morella (el 3 de març, segons comunicació del Govern Civil, s’acceptaven totes les renuncies). De fet, un bon grapat d’aquests últims (Juan Prats, Antonio Mestre, Francisco Boix, Julián Estupiñà), no van poder assistir a prendre possessió del càrrec el dia 26, «por la nieve existente en los caminos».
Per estalviar-nos lletra avorrida, l’Ajuntament definitiu (per poc

temps perquè sempre hi hauria canvis) quedaria així, alcalde, Manuel Grau Boix (fins a l’11 d’abril seria Manuel Segura); 1er tinent alcalde, Silvestre Moya Carbó; 2on, Romualdo Amela Fuster; 3er, Manuel Segura Mestre; regidors, Manuel Boix, Patricio Prats, Antonio Mestre, Julián Estupiñà, Ramón Mestre, Manuel Mestre, Miguel Milián, Juan Adell, Antonio Manero, Hermelando Martí, Fidell Adell i Juan Antonio Querol. Aquest últim tindria molta rellevància durant la primera meitat de la República, ja que seria la
ma dreta de Matías Sangüesa. Era el perill de confiar en els màxims contribuents. Ja no estàvem al segle XIX, on la burgesia podia anar més cohesionada, més a favor del sistema imperant, això és, liberal-conservador. A aquestes altures, com mal-somniava Mariano Sebastià feia pocs anys, la patronal (amb ideologies diverses) podia organitzar-se i posar en escac el sistema dictatorial-monàrquic. De fet, Juan Antonio Querol, industrial, i per tant patró, estava a un any i mig de ser 1er tinent alcalde de l’Ajuntament republicà morellà
Carrer Pare
Ramón Querol, o de Sant Agustí. Grapat de sagals, sota la mirada vigilant d’un escolapi. Anys 20. Autor: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.
sorgit de les eleccions d’abril-maig de 1931. Però aquest capítol l’he titulat «Un Ajuntament arruïnat». El regidor Hermelando Martí, que seria comissionat a la Hisenda municipal, el 20 de maig de 1930, segons Acta plenària, emetria un informe de la situació. El testimoni, que parla sobre una assignació dels pressupostos a beneficència és molt eloqüent, «después de hacer un estudio general del estado en que ha quedado la Hacienda municipal pasado el periodo Dictatorial», parem un moment. Això és molt important. En aquest moment l’Ajuntament entenia que la Dictadura l’havien deixada enrere, que estaven en un moment diferent, potser creient les intencions del govern Berenguer de tornar a la Constitució de la Restauració. I és important que ho diga un home com Martí, conegut el seu caràcter conservador-catòlic, «expuso su parecer en el sentido de que aun reconociendo la finalidad tan social y humanitaria a que dicha cantidad ha de ser destinada, dada la situación económica actual de este Municipio, teniendo además en cuenta el excesivo gravamen que sobre los vecinos de esta Ciudad pesa, venimos obligados a buscar todas las economías posibles, y por lo tanto no debemos ratificar el acuerdo del donativo de 5.981, 93 pesetas que el anterior Ayuntamiento donó en un rasgo de esplendidez inconcebibles, tratándose de un Municipio como Morella que sobre el mismo pesa un empréstito superior a sus fuerzas». Si, se pot ser conservador-catòlic, i asfixiar a la població a impostos. Però allò ressenyable són les conseqüències d’aquella cursa frenètica de l’Ajuntament de Sebastià de fer infraestructures a tutti-plen. Recordem el deute de més de 500.000 pessetes amb el Banc de Crèdit Local d’Espanya, i moltes altres cosetes menudes que només farien augmentar el fato. Aquesta dinàmica era comprensible, si ho veiem des de fora. Si ells acusaven a la «política» de ser inoperant, no podien fer el mateix, ho havien de demostrar d’alguna manera, resultant una histèrica hiperactivitat, amb les greus conseqüències que se trobarien els seus successors, sí, en aquest cas, polítics.
Juan Antonio Querol, en sintonia amb Martí, comentaria, «expuso su opinión en sentido parecido [...], manifestando además que por la finalidad que se persigue y haciendo un verdadero sacrificio; este Ayuntamiento podrá donar la cantidad de 500 pesetas, pero de ninguna manera, prestar su conformidad al donativo de
las 5.981,95 pesetas por ser excesiva dicha suma para un municipio como el de Morella que lo único que tiene en la actualidad son deudas». La cosa era seria. Segons l’Acta de la Comissió Permanent, de l’1 de setembre, cada trimestre l’Ajuntament havia de pagar 7.319,20 pessetes d’interessos al Banc de Crèdit Local d’Espanya. També, a l’Acta de la Permanent del 12 d’agost, s’especificava que «por unanimidad la Comisión acordó: Que se satisfagan a todos los empleados y dependientes del Municipio sus sueldos y haberes que se les adeudan». La situació era crítica, però, tornant a la sessió dels informes presentats per Martí i Querol, l’alcalde, Manuel Grau, no estaria d’acord amb ells, de fet la proposta de les 500 pessetes li pareixia «exigua [...], máxime teniendo en cuenta que en igual situación económica se hallaba el Municipio en el año 1928 y donaron en aquella fecha la cantidad que hoy consideramos excesiva». Finalment, el criteri de Grau s’imposaria, encara que no amb la quantitat original, sinó amb 1.000 pessetes. Vaja, dissensió entre els regidors i l’alcalde, una cosa que no se veia des de finals de 1923. Ben trobada, política!
Si recordeu, vam vore, allà al març de 1929, com un oficial de la Guàrdia Civil i un fuster de Borriol, demanaven, per motius diferents, que l’Ajuntament pagara allò que devia a l’obrer sorità Gerònimo Martí, que va fer el nou Quarter. L’alcalde d’aleshores, Fidel Centelles, se defenia de forma poc convincent i contradictòria, que ja li ho havien pagat tot, però «Ello no quiere decir que no hayamos de pagarle algunas pesetas más». Seria Manuel Grau qui faria efectiu el pagament final. Segons l’Acta de la Permanent del 7 d’abril de 1931, una vegada reconegut el deute el 4 d’octubre de 1930, se li pagarien 13.329,18 pessetes. Xa, Centelles, això són unes pessetes més? Si són més de quatre anys de sou del director de la Banda! El diari Las Provincias, que no dubtava de llençar floretes constants a l’anterior Ajuntament de la Dictadura, el 16 de maig de 1930, li donaria una bona punyalada, quan parla del projecte de l’aigua. Comenta la reunió d’alguns regidors per estudiar «el intrincado asunto de las aguas y alcantarillado, para cuyos trabajos se ha hecho el pequeño empréstito de 500.000 pesetas y otro a hacer de 200.000». Això de «pequeño» era ironia. Aquesta última xifra és el que s’hauria de sol·licitar per solucionar els problemes del clavegueram. Segueix, «El primer empréstito lo hizo ya el gobierno de la Unión Patriótica, llevando el pueblo abonados de intereses muchos miles de pesetas, sin beneficio alguno para la población. Ha sido la mejor reliquia que nos ha dejado la Dictadura». Zasca! Però, no fa pocs anys que dèieu que era una meravella mundial?
Setmanari d’informació comarcal
La Fulla del Camp dels Ports.
AJUDARIA ALS RAMADERS I AGRICULTORS AFECTATS PER LA DANA
Es demana la mobilització de la reserva agrícola de la PAC
El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, considera que és necessari enfortir la reserva financera de crisi de la Política Agrària Comú (PAC) per fer front als efectes a l’agricultura i ramaderia de les catàstrofes naturals, cada vegada més recurrents a causa del canvi climàtic.
La reserva agrícola, en la seua opinió, ha de comptar amb un major pressupost, donats els reptes als que s’enfronta i ser més flexible per a la seua aplicació. Així ho ha exposat el ministre en la celebració del Consell d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea a Brusel·les, on iniciava la seua intervenció expresant la seua solidaritat amb tots els afectats per la dana del 29 d’octubre a Espanya i donant les gràcies pel recolzament que li han transmès la resta de ministres europeus del ram des de que es va produir la tragèdia.
“Aquest fenòmen extrem no només s’ha cobrat la vida de més de 200 persones, sinò que també ha deixat un impacte humà i econòmic sense precedents”, sobretot a la província de València ha lamentat el ministre Planas.
El ministre ha explicat que ja s’han iniciat les peritacions sobre el terreny per a tindre la primera estimació dels danys agrí-
coles. “La magnitut de la catàstrofe és molt gran i Espanya necessita del recolzament urgent i de la solidaritat de la Unió Europea per tal de recuperar el més prompte possible la normalitat en les produccions agrícoles i ramaderes” apuntava.
A més, ha confirmat per carta al comissari d’Agricultura, Janusz Wojciechowski que es mobilitze la reserva agrícola de la PAC i ha avançat que en les pròximes setmanes presentarà l’informe detallat de la quantificació de l’impacte de la dana. “Confio en que la Comissió Europea puga respondre amb sensibilitat, com sempre ha fet”, manifestava Luis Planas.
A més dels fons de la reserva de la crisi, el Govern d’Espanya també ha demanat a Brusel·les altres mesures com la reprogramació temporal del Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural (Feader) i d’altres paquets europeus que tenen com a objectiu la recuperació del potencial productiu danyat per catàstrofes.
El Consell també ha donat l’ordre d’eixida a la negociació de totals admissibles de captures (TAC) i quotes de pesca que tradicionalment es sol produir a finals d’any. El ministre ha destacat que s’ha de fer un important esforç amb la pesca de la Mediterrània.
COMPENSACIONS PER LA DANA. La Unió Llauradora i Ramadera ha sol·licitat al Ministeri d'Agricultura, a través de la Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana, que habilite una línia d'ajudes directes, complementària a les ja existents, perquè els titulars d'explotacions agràries afectats per la 'dana' siguen compensats després de realitzar, amb caràcter d'urgència i amb els seus propis mitjans, diverses accions de reparació d'infraestructures agràries i neteja i desenrunament de parcel·les i camins agrícoles afectats.
Molts llauradors i ramaders necessitaven entrar ja a les seues parcel·les i no poden esperar per més temps la intervenció de Tragsa. LA UNIÓ creu que, a través de fotos georeferenciades de la situació de la parcel·la, abans i després dels arranjaments, es podria justificar els treballs i compensar els costos.
LA UNIÓ trasllada al Govern el seu reconeixement per les mesures adoptades, que, entre altres, inclouen l'objectiu de recuperació del potencial productiu de les explotacions agràries a través d'actuacions urgents encomanades a l'empresa TRAGSA. En aquest sentit, valora de manera positiva que els costos associats a aquestes actuacions recaiguen sobre el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, alleujant així la càrrega econòmica per als afectats. No obstant això, considera l'organització que el sector agrari és un sector dinàmic que precisa d'accions urgents i immediates per a garantir la continuïtat de les activitats productives.
Aquests treballs d'urgència estan sent realitzats pels propis titulars de les explotacions agràries, amb els seus propis mitjans i recursos. No obstant això, aquesta situació suposa un cost addicional i un esforç significatiu per als llauradors, els qui ja han patit pèrdues econòmiques importants a causa de la DANA.

Els preus.

Els preus del Porcí. 14/11/2024
Porc engreixat
Preu mig Mercolleida
Garrí (Lechón)
Zamora 20 Kg (G parrida)
Holanda 21 Kg (U. origen)
Lleida 20 Kg
1,553 €/kg (sense variació)
1,565 €/kg (sense variació)
Setmana 46 del 11/11 al 17/11
68,00 € (sense variació)
81,00 € (sense variació) 14/11/2024
46,00 € (sense variació)
China (Min. Agricultura) Del 4 al 10 novembre
Porc viu
2,32 €/kg (sense variació) Garrí (Lechón) 4,56 €/kg (puja 0,01€)
Els preus del Boví. (Mercolleida) 13-11-24
Vedells Extra U 331-370 kg/c
Vedelles Extra U 241-270 kg/c
6,07 €/kg (puja 0,03€)
6,09 €/kg (puja 0,03€)
Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 13-11-24
Corder fi 23 kg (Viu)
Corder fi 26 kg (Viu)
5,52 €/kg (sense variació) 5,15 €/kg (sense variació)
Els preus de les Aus. (Bellpuig) 14-11-24
Pollastre blanc (Pes viu)
Pollastre groc (Pes viu)
1,47 €/kg (sense variació)
1,40 €/kg (sense variació)
Els preus del Conill. (Moncun) 12-11-24
Conill (Pes viu)
Conill (Pes viu)
2,60 €/kg (sense variació)
2,55 €/kg (sense variació) (Loncun) 14-11-24
El més rentable per al ramader
CATÍ (Castelló)
Tel. 964 40 90 00
Fax 964 40 91 12
Patrocina
Les Llunes.






LES TEMPERATURES
MORELLA
VILAFRANCA
CINCTORRES FORCALL
SORITA LA MATA
OLOCAU HERBERS
VALLIBONA TODOLELLA
CASTELLFORT
PORTELL
7,1 / 13,2
6,6 / 14,2
6,3 / 13,4
6,4 / 15,0
6,6 / 14,8
6,2 / 8,6
5,6 / 13,2
6,5 / 12,3
9,6 / 15,4
6,3 / 14,3
6,7 / 13,2
7,9 / 14,8
8,2 / 11,2
7,2 / 9,6
8,7 / 12,6
8,7 / 15,4
7,1 / 16,9
--,-- / --,--
7,4 / 12,4
8,5 / 13,0
10,8 / 12,4
8,2 / 15,8
7,1 / 9,3
8,4 / 11,9
/ 11,3
/ 14,2
/ 16,8
/ 17,9 --,-- / --,-6,6 / 14,5 5,9 / 15,3 7,1 / 14,6 4,5 / 16,0 6,8 / 11,3 6,1 / 13,6
/ 18,9 3,7 / 18,2 5,8 / 16,7 2,7 / 18,2
3,8 / 20,2 --,-- / --,-8,6 / 19,4 4,3 / 18,0 7,2 / 17,1
4,0 / 18,3 9,4 / 16,3
4,8 / 19,4
9,4 / 18,9
4,0 / 15,9 7,3 / 17,9 2,6 / 19,6 1,8 / 20,1 5,6 / 18,4 11,0 / 17,9 3,9 / 18,4 6,3 / 17,3
3,5 / 18,8
10,9 / 15,4
7,3 / 17,2
10,1 / 18,2
4,0 / 16,9
6,9 / 17,4
2,8 / 20,3
3,0 / 20,3
5,3 / 18,7
10,6 / 16,1
4,7 / 18,5
6,6 / 18,3
4,0 / 19,4
10,4 / 15,3
6,8 / 17,3
9,6 / 14,3
8,9 / 13,1
9,6 / 14,2
4,9 / 16,2
4,4 / 17
10,8 / 15,5
7,9 / 12,4
10,8 / 15,2
10,2 / 16,3
7,8 / 16,1
7,6 / 11,08
10,0 / 13,6
“Per Sant Climent, fora boira i vinga vent”
Sant Climent és el dissabte 23 de novembre i tal com diu el refrany, el vent de Cerç ha fet acte de presència novament a la nostra comarca eliminant les poques restes d’inestabilitat que quedaven després dels intensos temporals de pluja de finals d’octubre i novembre. A la darrera setmana hem comptat amb dies de sol generalment, si bé la part final de la passada setmana i a principis de l’actual es va comptar amb certa nuvolositat i alguns ruixats molts dèbils a la nostra zona.
Des del dimecres, l’Agència Estatal de Meteorologia marca alerta groga per vents de Cerç a la nostra comarca. Vent de Cerç (Noroest) que podria girar també en moments determinats a Ponent (Oest). Això si, les temperatures s’espera que baixen tant en mínimes
com en màximes en un descens que està sent molt més notable en la jornada de divendres. Baixada de temperatures, si bé l’ambient encara està sent clarament de tardor a la nostra comarca i les temperatures pel moment encara suaus per a l’època de l’any. Vorem quin és el comportament de l’oratge per la propera setmana. El que és evident és la gran millora hídrica que s’ha produit amb les fortes pluges que les dues danes han aportat a la comarca dels Ports. Basses que es trobaven totalment seques des de fa molt de temps i que havien hagut de ser reomplides en part aquest estiu per la sequera estan plenes a desbordar actualment i els municipis que durant l’estiu van tindre restriccions i necessitat d’abastir-se de cubes d’aigua han vist millorada la seua situació. L’aigua ha arribat per fi
Final de novembre amb temperatures de setembre

La predicció de Lorenzo Boix.
Iés que pareix que la última setmana del mes tindrem, amb matisos, temperatures més pròpies de finals de setembre que de l'època, quan ja tindríem que tindre un ambient prou més fresc/fred. Tindrem un cap de setmana amb un dissabte fresc quant a mínimes (entre els 5-9 graus) i màximes que rondaran els 15-19 graus. La posició de la borrasca al SW peninsular però al atlàntic, ens enviarà vents de SW que faran disparar les temperatures entre diumenge i dilluns, amb unes mínimes encara acceptables el primer dia (entre els 8-12) i unes màximes entre els 18-22 graus. Dilluns pujaran també les mínimes, sent més elevades en zones altes i un poc més fresques als fons, quedant entre els 10-14 graus i unes màximes entre els 20-25. Pareix que dimarts ens creuaria un front, que seria poc actiu en general (4 gotes o 2-3 litres en el millor dels casos) i faria baixar les temperatures, però tampoc parlaríem d'ambient fred. A partir de dimecres hi ha mapes per a tots els gustos, ja que uns ens indiquen ambient més fresc amb temperatures normalitzades i altres de nou ambient calorós. Tot dependrà de com se col·loquen els centres d'acció i la repercussió que tenen en les masses d'aire més fredes o més temperades. Pluja sí que no n'esperem en principi llevat del que puga caure dimarts.
Les pluges de les dues danes han fet brollar les fonts, que havien estat mesos seques, com és el cas d'aquesta situada als peus del Penyagolosa.
JUAN ANT. QUEROL
