Setmanari Notícies (22/08/2025)

“ La majoria d’estudis històrics s’han centrat en reines, dames o nobles, no en dones corrents”

VICENT ROYO ESTÀ ESTUDIANT CINC DONES MEDIEVALS DE LA COMARCA DELS PORTS

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

El PSPV denuncia tres anys sense pressupostos a Morella i acusa l’equip de govern d’“irresponsabilitat i paràlisi”

El portaveu socialista, Rhamsés Ripollés, ha criticat la gestió de l’alcalde i del seu equip, recordant que no hi ha hagut pressupostos nous ni per al 2024 ni per al 2025, i que la proposta presentada el juliol de 2025 “arriba tard, malament i sense diàleg”.

Pàgina 7. Poble a poble.

El PSPV de Morella veu com “no hi ha un projecte clar per a Morella. Les inversions venen d’etapes anteriors, els serveis socials estan desatesos i l’agenda cultural ha desaparegut. És un govern que viu de la inèrcia i de la propaganda”, manifesta el grup municipal.

BOUS DE SANT ROC. Morella s’ha bolcat aquests dies en les tradicionals festes dels Bous de Sant Roc, una cita marcada pels bous al carrer, els “encierros” i proves de bous, la música de xaranga i la Perkutada i l’emoció dels bous embolats, que omplen cada any de tradició i ambient festiu els carrers de la ciutat durant el mes d’agost. NORD

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Morella conclou el Festival Internacional de Música amb un gran homenatge als 300 anys de l’orgue

Pàgina 9. Gent&Vida.

Elena Aguilar enceta les Festes de Morella amb el Pregó des del balcó de l’Ajuntament

Pàgina 6. Poble a poble.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

PRIMER “ENCIERRO”. El primer encierro ha comptat amb tres vaques i tres mansos de la ramaderia de Germans Barberán (Carpio) de Sorita, que han comptat amb protagonisme sobretot a Les Calçades. Una de les vaques negres va estar a punt d’escapar-se colant més de mig cos entre els barrots. Després d’una operació de 10 minuts, l’animal era introduint novament al recorregut.

SEGON “ENCIERRO”. La segona entrada de vaques dels Bous de Sant Roc de Morella, protagonitzada per la ramaderia Germans Barberán ‘Carpio’ de Sorita ha estat molt més ràpida que la del dia anterior. Un encierro format per 4 vaques i 2 mansos, que excepte la vaca càrdena s’han mogut amb prou velocitat pels carrers de Morella.

Les festes taurines de Sant Roc tornen

LES CELEBRACIONS EN HONOR A SANT ROC HAN TORNAT A PORTAR A MORELLA UNA SETMANA INTENSA DE FESTA,

Morella s’ha bolcat aquests dies en les tradicionals festes dels Bous de Sant Roc, una cita marcada pels bous al carrer, els “encierros” i proves de bous, la música de xaranga i la Perkutada i l’emoció dels bous embolats, que omplen cada any de tradició i ambient festiu els carrers de la ciutat durant el mes d’agost.

—La muntada dels cadafals. El diumenge de la muntada, sota un sol ben fort, els veïns i veïnes

es van reunir als carrers amb el dolç préssec amb vi i les festes improvisades. És un acte que fa tres o quatre dècades era un simple tràmit a complir per tal de muntar el cadafals des d’on gaudir dels bous, però que ja és un dels dies més esperats de l’any pels festers. A mesura que avançava la vesprada, la col·lectivitat es va fer visible amb la muntada dels cadafals, tot un ritual que anuncia l’inici oficial de les festivitats taurines. La jornada va continuar amb les vaquetes a la

LA RONDALLA, A SANT JOAN. El concert que cada any ofereix la Rondalla en la seua ja tradicional actuació del dilluns de bous, va ser molt variat i atractiu. Com a alternativa a tant de cuerno, la música ompli el Barri de Sant Joan, traslladant així l’activitat festera a altres llocs de la població, lluny del centre neuràlgic de l’activitat que es troba a la plaça porticada.

plaça de bous i la discomòbil Disconight.

—Els encierros i les embolades. La matinada de dilluns es van inaugurar els encierros, enguany amb la ramaderia dels germans Barberán Carpio de Sorita. Cada vesprada es va mantenir la tradicional solta de vaques. També cal destacar la novetat d’un “tardeo” al carreró Garcia com a alternativa a l’activitat taurina, sense oblidar els tradicionals berenars de

Dilluns i Dimarts de Bous van estar marcats per la pluja.

mitja vesprada. L’ambient musical venia marcat per la xaranga de l’Associació Musical Mestre Candel i el grup de percussió Perkutada. Malgrat que dilluns i dimarts les festes van estar marcades per la pluja, les nits van mantenir la seua programació amb els bous embolats i la festa fins a altes hores de la matinada. Enguany, els bous i les vaques han sigut de les ramaderies Germans Barberán Carpio de Sorita, Sergio Centelles d’Ares i D. Ángel Gómez Núñez, de la Dehesa

ELS PELEGRINS. La dansa dels pelegrins obre tradicionalment els dies dels bous de Sant Roc a Morella. Assajada pels quintos de l’any, acompanyen la peanya de Sant Roc pels carrers del poble amb els seus tradicionals caragols. 18 en són: 9 xiquets i 9 xiquetes. Enguany: Alma Vives, David Gasulla, Amaia Pascual, Elia Roig, Ayllin Popescu, Eva

TRADICIÓ, MÚSICA I GERMANOR, AMB

Ripollés, Inés Ibanez, Guillem Membrado, Iñaki Miralles, Iker Gil, Jordi Aguilar, Marcel Esteve, Maria Viñeta, Marc Beltran, Nora López, Pau Ripollés, Pau Querol, i Vega Gil.

TERCER “ENCIERRO”. Les vaques dels Germans Barberán han estat ràpides al tercer dels encierros, si bé una vaca càrdena clara ha rematat en repetides ocasions contra la barrera, clavant novament el cap pels barrots. La resta dels animals han quedat quiets fins que ha arribat la vaca i han enfilat el camí cap al centre de Morella sense ocasionar cap incident al recorregut.

QUART “ENCIERRO”. Les vaques de Carpio de Sorita han protagonitzat un encierro en el que després de pujar fins a la barrera de Les Calçades s’han separat en dos grups. A més, ha tingut lloc un ensurt important ja que una vaca ha arribat a impactar contra un jove que no ha pogut arribar a la barrera. Pareix que tot ha quedat en un fort colp amb el ferro ja que la vaca no l’ha arribat a tocar.

a omplir de vida els carrers de Morella

AMB ELS BOUS COM A GRANS PROTAGONISTES DES DEL MATÍ, AMB ELS QUATRE “ENCIERROS”, I FINS ALS NOMBROSOS BOUS EMBOLATS PER LES NITS

de Guadarrama. La major part de les embolades i de les soltes de vaques han estat organitzades per la Penya el Bou de Morella, amb l’excepció de dos del dilluns: un a càrrec de la Quadrilla A&B, que també han organitzat una solta de vaques, i l’altre, que ha comptat amb la col·laboració dels quintos i quintes 2025.

—La festa de les Quintes: una marea blanca i roja. El dimarts de quintos torna a convertir-se en un

El dimarts, Dia de les Quintes, és un dels més multitudinaris de totes les festes.

EL BOU DEL CAÇADORS. El dilluns a la nit tenia lloc la primera de les embolades al carrer dels Bous de Sant Roc. Va ser l’exemplar colorat i marcat amb el nº17 de la ramaderia de Ángel Gómez Núñez i patrocinat per les quadrilles de caçadors A i B de Morella. Un bou amb bona presència i molt tancat de cornamenta que va ser embolat per les pròpies quadrilles de caçadors, ajudats per altres voluntaris i aficionats.

dels dies més multitudinaris. Centenars de joves, vestits de blanc i roig, es van reunir per a dinar i viure la festa, ja que la pluja no va aconseguir frenar l’energia i la participació. La nit ha acabat amb l’actuació de Trio Patxi Ojana i discomòbil.

Les festes també pensen en els més menuts. El concurs de dibuix infantil, les projeccions i tallers han omplit de color i creativitat els matins i han oferit una alternativa a les activitats taurines.

El xiquiencierro i el bou alternatiu també han estat els grans reclams entre els més menuts.

I el dimecres, com ja és habitual, festa de la Penya el Bou a la Plaça Sant Joan. —Tancament dels Bous de Sant Roc. Aquest dijous les festes s’han acomiadat amb la desmuntada dels cadafals i el clàssic sopar de fi de bous al poliesportiu. La nit s’ha completat amb el divertit concurs de disfresses per grups de quintos i amics, que amb l’actuació de la

ELS EMBOLATS DELS QUINTOS. L’embolada dels Quintos va estar duta a terme pels propis joves i membres de Passió pel Bou. L’animal de ‘Carpio’ va ser ràpidament embolat i després de ser tallada la corda seria tret del piló amb habilitat. El bou va tindre mobilitat i recorreria en diferents ocasions tot el recinte taurí, ple de gom a gom. Al piló del Ram es va fer una segona embolada.

macrodicomòbil Premium, ha posat el punt final a una edició marcada per la participació i l’ambient festiu.

Tot i que a Morella es sol dir que, acabats els quatre dies de bous, s’han acabat les fetes, el cert és que els dies grans continuen fins al cap de setmana amb l’Ofrena i la Missa al Santuari de Vallivana de dissabte o el dia de fi de festes, amb la tradicional Truita Monumental i l’encesa fi de festes a mode de Castell de Focs, des del Pla dels Estudis.

ELS EMBOLATS DE LA PENYA DEL BOU. La Penya el Bou de Morella culminava la seua jornada festiva al dimecres dels Bous de Sant Roc amb l’embolada dels dos bous exhibits durant la jornada. La primera de les embolades tenia lloc al piló situat junt a l’Hotel Cardenal Ram. Ja cap a la 1 de la matinada s’embolava el segon bou de la nit. En aquest cas l’embolada tindria lloc a l’altre piló de La Plaça

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les Veus del Centre d’Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

De baix a dalt i de dins a fora

Joaquim Dolz. Centre d’Estudis dels Ports

Ressenya sobre el llibre de Sebastià i Galí, Jordi (2025). Xiva de Morella i les festes del quinquenni 1925-2025. Cent anys de tradició. Morella: Publicacions de l’Ajuntament de Morella.

La geografia de l’abandó és un territori ric en memòria i silenci, on les petjades del passat parlen a través de pedres, camins i festes que encara reverberen. L’etnologia popular d’aquests pobles oblidats és la veu que preserva les seues particularitats: les danses, les dites, els oficis i els rituals que, malgrat l’oblit, continuen vius en la memòria col·lectiva. Agustí Hernández, amb Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit, explorava la transformació dels paisatges valencians després de l’abandonament rural; especialistes en preservació del territori i cultura popular han documentat aquests pobles i les seves històries. I vet ací que Jordi Sebastià i Galí publica un llibre de 413 pàgines sobre la nostra estimada Xiva, on durant l’hivern només queden una vintena d’habitants.

Descendent d’un avi xivatà i criat amb una dida al mas de Muixacre, en temps de passar fam i compartir una sardineta amb tota la família, Jordi Sebastià sentia la crida de tornar a la terra dels seus avantpassats. Des de 2015, ha publicat quatre llibres ben documentats sobre Xiva. I en aquesta ocasió, amb motiu del centenari de les festes.

La modèstia és tan gran que el lector ha d’arribar fins a la pàgina 407 per comprendre la metodologia de l’autor: un treball de camp rigorós, empàtic i respectuós amb els informadors, recollint una quantitat extraordinària de dades sobre la cultura local.

Hi trobem de tot: una presentació del poble, ressenyes històriques, estudis demogràfics, geografia, climatologia, paleontologia, orografia, flora i fauna; una excel·lent presentació dels masos i, sobretot, la vida de la gent i de les festes. Tot està documentat amb el rigor de confrontar informadors, amb una bibliografia d’una cinquantena d’autors i una extensíssima llista d’informadors.

amb l’excusa de la festa, descriu la cultura sencera. Com Claude Lévi-Strauss estudiava els costums alimentaris per contrastar cultures, Sebastià i Galí ens mostra com les festes estructuren els nostres pobles. El capital cultural que descriu és un tresor en perill de mort, i, almenys durant els dies de festa, l’autor ens mostra com tot reviscola, vibrant i viu.

El llibre es pot llegir en qualsevol direcció, triant segons els interessos de cadascú. A mi m’ha fascinat veure com les veus orals emergeixen de baix a dalt, com un riu de paraules que, entrellaçades, reconstrueixen una cultura d’horts, treball, música, festa i, sobretot,

La història es reconstrueix des de fonts orals, tot preservant la prudència: els temes més delicats, com la guerra i els maquis, queden en un cercle íntim, segons l’autor. M’havien dit que era un llibre només per xivatants. No hi estic d’acord. Naturalment, agradarà a tots els qui tenen vincles amb Xiva, Morella i la comarca dels Ports. Però jo he llegit un llibre que,

convivència. Jordi Sebastià i Galí torna al país dels seus avis com qui entra en un jardí secret: s’endinsa en el cor de la seua gent, recull el batec de la terra i el transporta més enllà, fent que la memòria, l’olor de l’alfàbega del ball rodat i la vida de Xiva arriben a tots els qui s’hi acosten, com un cant, una albada xivatana, que perdura i es transmet de mà en mà.

Opinió.

Gràcies, no. Moltíssimes gràcies

Carlos Sangüesa. Deixa’t estar de romanços

(Escrit estes paraules d’agraïment la tarde del diumenge del muntatge dels cadafals a Morella pels bous de Sant Roc amb un soroll infernal i de músiques estridents que amaguen la veritat de la festa i al mateix temps d’una Espanya que es creme pels quatre costats ( 350.000 ha. cremades i augmentant dia a dia, mort, destrucció total…) i amb uns inútils i... (me callo) que segueixen negant el canvi climàtic amb temperatures que cada dia fan nous rècords.)

Com no podria ser d’altra manera volem tornar a donar-vos les gràcies a totes aquelles persones que han tornat a confiar amb nosaltres, amb el grup teatral “Deixa´t estar de Romanços” i han vingut a la tercera representació de l´obra de Carlos Arniches “Que viene mi marido”. Si a les dos primeres representacions van acudir mes de 360 persones, a esta prop de 200, per tant 560 persones han vist esta funció. Açò ens motive per seguir endavant i buscar i preparar noves obres per realitzar funcions teatrals pel divertiment de tots vosaltres. GRÀCIES.

A més a més, ja ho he dit més vegades, la part solidaria és per nosaltres vital. Ho teníem clar des de la primera funció. Esta vegada la generositat ha segut més gran si cap. De les dos primeres funcions, com sabeu, vam fer un ingrés a Médicos Sin Frontras de 2.520€ i esta tercera han segut 1.597´55 €. És per nosaltres un goig el poder col·laborar amb esta ONG i els seus treballadors (metges i sanitaris) que es deixen la pell i la vida literalment (181 sanitaris assassinats) en la franja de Gaza

per poder ajudar, en unes condicions deplorables, als jazatís que són massacrats sense pietat per l’exèrcit genocida de Netanyahu recolzat per l’imperi del delinqüent convicte i colpista in péctore Trump i la mirada quasi impassible del nostre mon occidental. Més de 62.000 assassinant, dels quals 18.000 eren xiquets i xiquetes i cada dia que passa va augmentant el sofriment, l´horror, la desesperació, el plor, la mort, la fam i la falta absoluta d’humanitat. Sabem, som conscients i realistes, que és tan sols un granet de sorra, però ahí està junt el nostre reconeixement, admiració. Estima i solidaritat a Médicos Sin Fronteras.

També cal dir-vos, i és molt important, que tota la recaptació de l’excellent concert del Festival de Música de Morella del mateix dia 14, en homenatge als 300 anys de l´orgue de Turull, anirà també íntegrament a Médicos Sin Fronteras per voluntat de l’Ajuntament, A este concert van assistir 240 persones i la recaptació va ser de 1.500’17 €. GRÀCIES. Per tant, tot sumat, s’ha ingressat la quantitat de 5.615´72€. Només puc dir-vos, en nom de tots els membres del grup teatral a tots aquells que heu segut solidaris amb el poble sofrent palestí de Gaza: GRÀCIES, NO. MOLTÍSSIMES GRÀCIES. I no oblideu mai allò que va dir el gran Forges: MI ÚNICA PATRIA ES LA SOLIDARIDAD.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

VILLORES

“AFERS JUVENILS”. Maria Dolors Añón, presenta un llibre on ha bolcat en aquest llibre les experiències viscudes al llarg de la seua trajectòria professional. Afers juvenils s’inspira en les històries de molts dels seus alumnes i ofereix al lector una guia per treballar tant a les famílies com a les aules. El llibre aborda qüestions de gran actualitat i complexitat, com el bullying, la desmotivació o les dificultats que es deriven de situacions familiars complicades.

RECUPERAR LA DANSA. Villores va viure el 15 d’agost la recuperació de danses populars a càrrec d’un grup intergeneracional de veïns.

Elena Aguilar engega les Festes de Morella 2025 amb el pregó

Elena Aguilar Gasulla ha sigut l’encarregada d’iniciar les festes des del balcó de l’Ajuntament de Morella. Amb el seu pregó, ha volgut animar la gent a disfrutar de nou dies d’activitats per a tots els públics on és característic l’ambient al carrer. Elena és coneguda per ser president de l’associació Sonoré, la qual organitza el festival Morella Sonora des de l’any 2010. Este pretén apropar la música a les comarques de l’interior i donar a conéixer els i les joves talents del territori. A més, durant els anys 2024 i 2025 ha fet un treball d’investigació per a contextualitzar l’orgue de Turull i tindre la major informació possible per a facilitar la seua restauració sonora.

Elena Aguilar va començar la seua formació musical al poble i de la mà de la Sra. Mercedes i Antonio Candel, així com a la banda. Este va ser l’inici d’un camí arreu del món com a intèrpret de piano. També

li ha dedicat una part important a la investigació, la qual cosa l’ha convertit doctora cum laude per la Universitat Politècnica de València (UPV) amb la tesi “La música en

ARES, DE FESTES. Ares ha presentat aquest dissabte 16 d’agost la que serà la seua reina de les festes 2025 i la seua cort d’honor. Aitana Marín juntament amb Anna Ulldemolins, Noa Honrubia, Olga Martí i Adriana Tena, seran les encarregades de representar al poble durant les seues festes patronals. Un grup d’amigues d’Ares que gaudiran d’una setmana molt especial per a elles i per al poble, el qual no va tindre representants l’any passat.

L’acte de presentació ha estat un moment d’emoció. La reina i les dames han estat acompanyades per familiars i amics en aquesta ocasió especial. Una vetllada que també ha tingut moments de rialla i diversió, mostrant la celebració que suposen les festes. Tot l’acte ha estat dirigit per Pere i Juanfri, que han sabut portar al públic des de l’emoció fins a les rialles més fortes.

Aitana Marín juntament amb la seua cort d’honor inicien ara unes festes que prometen ser recordades tant per elles com pel poble. Unes dames que mostraran tant a veïns com a visitants l’estima que tenen per Ares.

la Basílica Arxiprestal de Morella”. Va estudiar al Conservatori superior de música El Liceu de Barcelona i va viatjar a Itàlia per al postgrau. Ara, té una llarga trajectòria com a

Una instantània del pregó.

docent i és professora al Conservatori de música de Castelló.

Com a intèrpret, ha resultat guanyadora de 13 primers premis, set segons i vuit tercers en concursos de música de cambra en duet de flauta i piano. A més, ha actuat en nombrosos auditoris i festivals de renom per tot el món. Bulgària, Argentina, Brasil, Costa Rica, Tailàndia, Israel, Islàndia, Polònia, Itàlia, Xipre, Holanda, Alemanya i Espanya han sigut destinacions on sentir la seua música. També en un disc d’obres originals del compositor Pau Jené gravat l’any 2014. D’altra banda, l’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat des del balcó de l’ajuntament, que “Morella engega unes festes característiques per l’ambient als carrers on es reuneixen colles d’amics i familiars que disfruten de tota la programació d’estos dies ressaltant la importància del respecte i de disfrutar i fer disfrutar als altres” i ha aprofitat per a “desitjar unes bones festes a totes i tots”. Finalment, ha volgut “agrair a Elena que haja acceptat el càrrec de dirigir-se a la ciutat des del balcó, així com la seua implicació en apropar la música a les comarques de l’interior amb el festival Morella Sonora, el qual ja ha complit 15 edicions”.

“NACIÓ I ESTAT” I “PARAULES DE PRESIDENT”. El Club dels Amics de la Ràdio de Morella va acollir la presentació dels llibres Nació i Estat i Paraules de president, de Josep Vicenç Mestre, dues obres que sintetitzen la seua tesi doctoral premiada com la millor en català a la Universitat Pompeu Fabra. L’acte es va plantejar com un espai de reflexió en un moment marcat per la crispació política. La premissa era clara: demostrar que es pot parlar de tot, escoltar i valorar veus diverses i, fins i tot, apropar postures allunyades a través del diàleg i l’argument.

A la taula de debat hi van participar l’autor, Josep Vicenç Mestre, i l’exdiputat, periodista i historiador Manuel Milian, moderats per l’alcalde Bernabé Sangüesa. Estava prevista també l’assistència de l’expresident de la Generalitat i ambaixador de l’OCDE, Ximo Puig, qui finalment va excusar la seua presència per la mort

sobtada de la seua mare. Mestre va involucrar el públic amb un joc interactiu per endevinar a quin president corresponien determinats fragments de discursos, mentre Milian aportava la seua experiència i la seua visió al voltant del que s’ha qualificat com a “problema català”. Els dos llibres de l’autor aporten dades i detalls sobre conceptes com nació, país o estat, i deixen a criteri del lector la seua pròpia conclusió sobre Catalunya. Mestre, però, va remarcar que ell té una posició definida.

Tot i les diferències d’opinió, els ponents van coincidir en defensar que la política només pot avançar a través del diàleg. “De tot es pot parlar i amb tots es pot arribar a un enteniment”, es va subratllar des de la taula.

La presentació va tenir també un component emocional per a l’autor, molt vinculat a Morella per les seues arrels familiars. Mestre va destacar la il·lusió que li feia poder compartir les seues obres al municipi d’on era el seu avi.

El PSPV denuncia tres anys sense pressupostos a Morella i acusa l’equip de govern d’“irresponsabilitat i paràlisi”

El PSPV-PSOE de Morella ha denunciat aquesta setmana com la ciutat encamina tres anys de legislatura sense pressupostos municipals i ha acusat el govern dels independents, amb el suport del PP, de “paràlisi, irresponsabilitat i incapacitat per a governar”.

El portaveu socialista, Rhamsés Ripollés, ha criticat la gestió de l’alcalde i del seu equip, recordant que no hi ha hagut pressupostos nous ni per al 2024 ni per al 2025, i que la proposta presentada el juliol de 2025 “arriba tard, malament i sense diàleg”.“Què pensa la gent d’un govern que en tres anys no ha presentat ni aprovat pressupostos? No hi ha excusa”, manifesta el portaveu.

“Han perdut dos anys sense fer res, i quan finalment porten un document, no negocien amb ningú i després intenten culpar a la resta del món. És una situació inaudita en qualsevol dels nostres municipis.”

—Un balanç de gestió marcat per la paràlisi. Segons Ripollés, la falta de pressupostos ha tingut conseqüències greus per a Morella, com ara la pròrroga constant del pressupost de 2023, que es el darrer socialista, sense adaptació a les necessitats actuals; retallades i pèrdua de serveis, com la reducció de recursos socials i culturals; eliminació de convenis amb associacions i entitats locals, “donant-los l’esquena quan més suport necessiten” i inexistència d’inversions noves, sense projecte i una opacitat total en la gestió.

“No hi ha un projecte clar per a Morella. Les inversions venen

FORCALL HOMENATJA ALS VEÏNS DE MAUTHAUSEN. Aquest 5 de maig es complien 80 anys de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, símbol de l’horror nazi i lloc on més de 7.000 republicans espanyols van ser deportats després de la Guerra Civil. Només una tercera part va aconseguir sobreviure. Les commemoracions internacionals recorden aquests homes i dones que, des de l’exili, van patir la derrota, els camps i l’oblit. Però la seua història no es queda en els llibres: encara respira a través de les famílies que mantenen el seu llegat.

Juan Isidro Miralles com tants altres, va haver d’emprendre el camí de l’exili quan la Guerra Civil va esclatar, va fugir de la misèria i la persecució, i en la retirada republicana va travessar la frontera per la Yuquera, caient en mans de l’exèrcit francès. Els camps de concentració el van marcar, igual que a milers de compatriotes.

d’etapes anteriors, els serveis socials estan desatesos i l’agenda cultural ha desaparegut. És un govern que viu de la inèrcia i de la propaganda”, manifesta el grup municipal.

El portaveu socialista també ha denunciat que l’alcalde “oculta a la ciutadania” que existeixen mecanismes legals per aprovar els pressupostos fins i tot sense majoria absoluta, com és la qüestió de confiança vinculada al pressupost.

Segons Rhamsés Ripollés, “o bé es desconeix com funciona l’Ajuntament, o bé es menteix deliberadament. I Morella no pot estar en mans de gent ignorant o de gent

El ple de Morella, en una imatge d’arxiu.

mentidera. Si volen pressupostos, poden sotmetre’s a una qüestió de confiança. El que no poden és culpar-nos de la seua incapacitat.”

—Una crida al diàleg i al canvi. Ripollés ha assegurat que el PSPV sempre ha estat disposat a dialogar i negociar:

“Estem oberts a parlar de pressupostos seriosos, ben fets i consensuats. El que no acceptarem és validar imposicions d’un govern en minoria que actua com si tinguera majoria absoluta.”

Per la seua part, la Secretaria General del PSPV-PSOE local, María Rallo, que ha aprofitat per felicitar al grup municipal socialista per la seua tasca en este debat, ha conclòs advertint que “Morella està pagant molt cara la inacció i les excuses d’aquest govern municipal d’Independents”, i ha reiterat que el PSPV de Morella “continuarà treballant per oferir una alternativa amb projecte, diàleg i capacitat de gestió”.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

SENSE VARES VERDES. Hi ha dies a Morella que fan una oloreta especial. El de la Marededeu d’agost és un d’ells. En finalitzar la missa, la curiosa peanya de la Verge va fer la seua aparició per la porta dels Apòstols.

Aquesta processó és el moment de la presentació en societat de la majoralia de Sant Antoni. Malauradament, no vam veure les característiques vares verdes d’aquesta majoralia, per tant, no tindrem

organitzadors per a la festa de Sant Antoni.

És, precisament, aquest festiu el que han escollit dues entitats locals per   posar paradeta al carrer i donar a conèixer la seua feina, al mateix temps que fan acapte. Així al carrer porticat ens trobàvem amb la paradeta de l’associació de la marededéu de Vallivana que, a més del marxandatge, oferia la loteria de Nadal. A la placeta de l’Ajuntament trobàvem la parade-

VICENTE VICENT I EMILIO VICENTE ES “JUBILEN” DE LES TASQUES A LA PLAÇA DE BOUS

Homenatges i comiats a les Festes de Vilafranca

El concurs de retalladors celebrat a les festes de Vilafranca el diumenge 10 d’agost va deparar importants sorpreses a la part final de la seua celebració. Abans de la final del concurs, el personal de la Plaça de Bous de Vilafranca i l’assemblea local de Creu Roja van retre homenatge a l’infermer Vicente Vicent després de 22 anys treballant i donant servei als actes festius de Vilafranca. Sobretot, als actes taurins.

Vicente Vicent, molt conegut al poble pel seu treball sanitari a les festes es trobava present veient l’espectacle i no sabia res d’aquest petit homenatge que es duria a terme a la Plaça de Bous de Vilafranca. Personal, tant de la Plaça de Bous encapçalat per Emilio Vicente i amb la presència també de Santiago Aparici i de Creu Roja amb Javier Colomer li van lliurar a Vicente Vicent diferents obsequis commemoratius davant l’emoció de l’infermer que enguany ja no ha desenvolupat aquest paper. Acte seguit arribava la gran sorpresa quan Emilio Vicente, en-

Vicent ha estat 22 anys donant servei sanitari als actes festius de Vilafranca

carregat de la Plaça de Bous de Vilafranca des de l’any 2006 quan passava el recinte de mans privades a ser propietat de la Diputació de Castelló, agafava el micròfon per dir adéu. Emilio Vicente es despedia de l’afició taurina de Vilafranca amb unes paraules que li va costar poder pronunciar per l’emoció.

Vicente ha treballat de forma desinteressada durant tots aquestos anys per la Plaça de Bous de Vilafranca. I és que a banda de les diferents subvencions de la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló per rehabilitar íntegrament la plaça vilafranquina, el treball d’Emilio Vicente en el dia a dia ha estat fonamental per a que es trobe en un estat de conservació immillorable. Emilio Vicente arreplegava una forta ovació per part del públic de Vilafranca quan deixava el micròfon sent obligat a eixir de nou al mig de la plaça per ser aplaudit novament per el públic.

Un gran treball el d’Emilio Vicente que sempre ha estat disposat a acudir a la plaça quan se li ha

EXPOSICIÓ DE RELLOTGES. L’estiu cultural de Cinctorres continua amb la seua programació. El Museu de la Fàbrica de Cinctorres acull una exposició de rellotges que abasten prop de dos segles d’història.

necessitat tant per als espectacles com per a la càrrega i descàrrega de bous a les festes o d’altres feines més.

La vesprada del concurs de retalladors va ser més emotiva que mai amb aquestos homenatges i despedides dins del marc de les festes 2025 de Vilafranca. Tots dos, tant Vicente Vicent com Emilio Vicente amb més de 20 anys de trajectòria en les seues respectives funci-

ta de l’Associació de lluita contra el càncer. Les guardioles portades per voluntaris demanaven la voluntat i també donaven informació de la gran tasca que aquesta associació du endavant per tal que avance la investigació en la cura de tota mena de càncer.   Sòcies d’aquesta entitat, que demana saba nova per assegurar la continuïtat, han fet fanalets artesans de puntilla, quins beneficis es destinen també a l’Associació.

ons van ser acomiadats per l’afició tant de Vilafranca com d’altres pobles dels voltants que quasi omplien la Plaça de Bous en esta jornada taurina sempre tant esperada i destacada com és la del concurs de retalladors.

En matèria mèdica cal destacar que a les festes 2025 l’equip mèdic ha estat format pel doctor Ignacio Cisneros i Vicente Vicent ha estat substituït per la vilafranquina Eva Barreda en les funcions d’infermeria. Després d’aquest emotiu acte, es disputaria la final del concurs de retalladors en la que Ferrán Dellà de Traiguera es proclamaria com a campió a Vilafranca.

ROCK&ROLL. L’Associació Sant Roc&Roll ha omplit la plaça Colon amb jocs per als menuts i una actuació musical del grup Los Asskickers Enmascarados.

amb

TRANSHUMÀNCIA INFANTIL. Vilafranca celebrava una mena “d’encierro infantil” a mode de transhumància

petits mansos de la ramaderia dels Germans Colomer de Calanda

SANT

CASTELLFORT

EL DIA DE LA GENT GRAN. Castellfort ha celebrat la festa del Dia de la Gent Gran, organitzada per la Comissió de Festes. El dia dels majors va començar ben d’hora amb una despertà plena d’alegria, que va donar el tret de sortida a un programa farcit d’activitats. Els carrers del poble es van omplir de música i emoció amb el cercavila de la Rondalla de Vilafranca, molt apreciada a la localitat, que va fer vibrar el veïnat amb les seues melodies tradicionals. Les seues cançons, corejades per tothom, van embolicar l’ambient d’una

festa autèntica i compartida.

A continuació, la comunitat es va reunir a l’església de la localitat per tal celebrar la missa en honor a Sant Roc, patró del municipi. I, com a colofó del matí, la plaça Major es va convertir en escenari d’un ball popular.

La celebració de la festa del Dia de la Gent Gran de Castellfort va culminar amb un dinar col·lectiu que va reunir veïns i veïnes en un ambient de germanor i bona taula. Un punt final perfecte per a un dia ple de música, rialles i records, que va servir per celebrar no només al patró Sant Roc, sinó també la força i la unitat de tot un poble.

Morella conclou el Festival de Música amb un homenatge majestuós als 300 anys de l’orgue Turull

El Festival Internacional de Música Ricardo Miravet va viure ahir una cloenda espectacular a la Basílica Arxiprestal de Morella, on l’orgue Turull, testimoni de tres segles d’història (1725–2025), es va convertir en el gran protagonista. Amb una escenografia plena de simbolisme i emoció, el concert final va reunir la tradició musical morellana en un acte que va commoure el públic.

L’acte va ser presentat per l’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, el director artístic del festival, Arturo Barba, i la pianista Morellana Elena Aguilar, van destacar l’orgue Turull com a símbol cultural de la ciutat.

La vetllada va continuar amb un recital de la Rondalla de Morella, que va captivar l’audiència amb peces com Barcarola o Serenata (Tosselli). Els acords de corda van omplir la Basílica, creant una atmosfera íntima i emotiva que va preparar el terreny per a la següent actuació, la Banda de Música de

HERBERS

MANTÉ VIU EL BALL DEL POLL. Herbers ha tornat a vibrar amb el tradicional “ball del poll”, una dansa ancestral que forma part de la seua identitat festiva.

La jornada, organitzada per l’associació cultural Lo Botadó, que va omplir la plaça d’alegria i ritme al so de la dolçaina i el tabal. El “ball del poll” és una dansa ancestral, documentada en territoris que s’estenen des del Pirineu fins al Mediterrani.

A la comarca dels Ports ha trobat un dels seus últims refugis, on s’ha trasmés de generació en ge-

Amb la música de la Rondalla, de l’Associació

Musical Mestre Candel o el propi orgue de Turull

Morella, va prendre el relleu amb un repertori vibrant, els Gaiteros de Morella, l’organista Antoni Ortí i  Toño Manero, però el punt culminant va arribar quan Elena Aguilar va interpretar en solita-

ri una peça d’un mestre morellà, deixant el públic embadalit amb la seua veu i sensibilitat artística. El brot enèrgic i final el va posar Arturo Barba, director artístic del festival. El públic va ovacionar una

actuació que va sonar com un homenatge no només a l’orgue, sinó també a tota una comunitat que manté viva la seua música.

Més enllà de les notes, la nit va ser una festa col·lectiva, els artistes locals van recordar que la cultura morellana continua viva gràcies a l’esforç compartit i el Festival Ricardo Miravet 2025 ha deixat un missatge clar, Morella sap guardar el seu patrimoni i fer-lo brillar per a les generacions futures.

neració, mantenint-se viva fins als nostres dies. El ball es caracteritza pels moviments lliures, els salts i el component còmic, que li atorga una personalitat única i un gran atractiu tant per a participants com per a espectadors.

A Herbers, aquesta dansa té un valor afegit: hi participen grans i menuts, fent del “ball del poll”, un símbol de transmissió cultural i un moment de convivència. Els balls evoquen la llibertat dels animals, establint un vincle entre natura, tradició i identitat local.

Malgrat el seu origen ancestral, el ball continua molt viu i en cons-

tant evolució, amb noves interpretacions que el mantenen present i adaptat a la cultura popular actual. Com ja és tradició, el jurat premia l’habilitat i la gràcia dels participants. Els guanyadors —una persona adulta i un xiquet o xiqueta— reben un obsequi tan peculiar com simbòlic: un pollastre viu, que cada any arranca somriures i recorda el significat original d’aquesta celebració.

Amb actes com aquest, Herbers reforça el seu compromís amb la tradició i posa en valor una de les mostres més curioses i entranyables del seu patrimoni cultural.

El Notícies dels estudiants.

ELS MÉS MENUTS DE MORELLA ES CONVERTEIXEN EN VERTADERS ARTISTES EN PLENS BOUS DE SANT ROC

Xiquetes i xiquets retraten les Festes de Morella en el concurs de dibuix

L’Ajuntament de Morella s’ha convertit aquest dimarts en un espai ple de colors, creativitat i il·lusió amb motiu del tradicional Concurs de Dibuix, una cita fixa en el calendari de les festes patronals de la ciutat. Un any més, desenes de xiquets i xiquetes han participat en aquesta activitat artística pensada especialment per a ells, on han pogut expressar la seua visió de les festes mitjançant el dibuix.

L’activitat ha tingut lloc, com és habitual, a la mateixa entrada de l’edifici consistorial, on s’han preparat diverses taules amb tot tipus de material: llapis de colors, ceres, retoladors i altres elements per donar llibertat creativa als més menuts. Enguany, degut a la gran participació, s’han hagut d’habilitar taules addicionals, com explicava la regidora d’educació Ruth Martínez, molt satisfeta amb la resposta: “S’han omplit les taules i s’han hagut d’habilitar torns per dibuixar perquè s’han ajuntat molts de xiquets, dels que viuen al poble tot l’any o dels que hi estiuegen. Estem molt contents amb la participació”.

La temàtica d’aquesta edició del concurs ha girat entorn a les festes de Morella, un tema que ha servit d’inspiració perquè els participants plasmaren al paper escenes típiques com la música, les danses, les cercaviles o altres elements característics de les celebracions locals. Alguns xiquets han optat per dibuixar motius del Sexenni, altres han retratat els gegants, o les cercaviles de les associacions musicals de la ciutat, entre d’altres. “La temàtica del concurs d’enguany era, com no podia ser d’altra manera, les nostres festes. Hem volgut que els xiquets i xiquetes plasmen el que per a ells i elles signifiquen

aquestes celebracions, per posar en valor la cultura tradicional i les nostres festes”, ha afegit Martínez.

A continuació, el jurat s’ha reunit per decidir les obres guanyadores i s’han lliurat els premis. El concurs estava dividit en tres categories d’edat: d’1 a 6 anys, de 6 a 9 anys i a partir de 10 anys. A més dels premis, tots han rebut un detall per la seua participació, repartits per la regidora d’educació i l’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa.

La regidora ha destacat la importància de continuar oferint propostes per a totes les edats dins la programació festiva. “Hi ha una programació molt interessant, intentem que pels matins hi haja activitats alternatives per a la xicalla: projeccions, tallers, jocs infantils…”, ha destacat la regidora.

Ind. “Les Casetes”

Qué hacer en Morella

NÚMERO 706. ÉPOCA II. DEL 22 AL 24 DE AGOSTO DE 2025

FIN DE FIESTAS EN MORELLA

Morella despide sus fiestas de agosto este fin de semana con fuegos de colores y aroma a pólvora. Pero antes del fin de fiestas todavía dos completas jornadas con música, tradición y gastronomía.

El sábado, los morellanos, lo dedican a su patrona, la Virgen de Vallivana. En la ermita de la Virgen, situado a 20 km del pueblo, homenajearán a su patrona con una ofrenda de flores. De vuelta al pueblo los cuatro gigantes de la localidad (Artal, Rossella, Abu-Saïd y Seidia) dejarán su lugar de descanso en la entrada del Ayuntamiento, para recorrer las calles, acompañados por el grupo de gaiteros y contagiando con sus bailes a todos aquellos que quieran sumarse a la fiesta. Esta jornada finalizará con una verbena popular amenizada por la orquesta Enjoy en el Espai Firal.

El último día de fiestas, el domingo 24, comenzará con un pasacalle de la banda local, la Asociación Mestre Candel. Siguiendo la tradición, a últimas horas de la tarde, empieza a cocinarse una monumental tortilla para 1000 personas en los exteriores del Espai Firal. La tortilla, que se ofrece gratuitamente a todos los que acudan, sirve de complemento para deliciosos platos caseros que los grupos de amigos comparten. Después de la cena y la música, un pasacalle de la banda local anuncia que la fiesta, después de 10 intensas jornadas, está llegando a su fins. Con un espectaculo de fuegos de colores como broche final se despiden las fiestas en honor a San Roc que Morella celebra cada mes de agosto.

VUELVE A MORELLA

OTOÑO. Estamos a un mes de entrar en el otoño, una de las mejores épocas para visitar Morella. En otoño, además de disfrutar del patrimonio monumental de Morella destaca la naturaleza y las posibilidades que nos ofrece en unos meses donde tiene una imagen única. Morella cuenta con una extensa red de senderos que te acercan hasta rincones muy bonitos con bosques exuberantes, ríos o rutas para hacer en BTT, entre otros. Por otra parte, uno de los grandes atractivos de Mo-

rella es la gastronomía y en el otoño encontramos unos época con muchos productos únicos como son las setas y otros frutos que nos da el bosque. Son muchos los restaurantes que potencian estos productos bien maridados con la carne o el queso de excelente calidad en la comarca de Els Ports.

Sobre todo, Morella como destino ofrece calidad, tranquilidad, hospitalidad y seguridad durante todo el año, y también en otoño.

MORELLA TIENE UN PAISAJE PARA

EL TÉRMINO MUNICIPAL DE LA CAPITAL DELS PORTS, EL MÁS EXTENSO DE LA COMUNIDAD

PUEDES PERDER

SÁBADO 23 13:00 PASACALLE CON LOS GIGANTES DE MORELLA

FIESTAS DE MORELLA

El término de Morella, con más de 400 kms2 es el segundo más grande del territorio valenciano. Es un espacio privilegiado para aprender y disfrutar de una naturaleza que ha sido generosa. El paisaje se extiende entre un mar de montañas, bosques, barrancos, espacios de gran belleza que, además, están salpicados de un rico patrimonio cultural y artístico, ermitas, masías, puentes,

construcciones y muros de piedra en seco, cruces de término… El ciclo de la naturaleza es especial en Morella por sus fuertes contrastes, desde la desnudez del invierno, la llegada de las nieves, hasta la explosión de colores y olores en primavera y verano con multitud de hierbas aromáticas y flores silvestres. Y el otoño, que en estas montañas presume de sus tonos amarillos, marrones, el

rojo y los ocres, el olor y el sabor de las setas, la trufa. Un paisaje que invita al sosiego, a recorrerlo y descubrirlo. Para gozar con los sentidos y detenerse en parajes de las pedanías, como el Roser de Xiva, los bosques de La Pobleta, las montañas gigantes, abiertas, de Herbesset, Ortells y su vegetación junto al cauce del río Bergantes. O recorrer enclaves casi mágicos como son el río de Les Corses o Cérvol, los

Y TAMBIÉN...

DE PISCINEO. Morella tiene dos espacios ideales para refrescarse durante el verano. La piscina municipal, situada en la zona de la Alameda, es un rincón tranquilo rodeado de naturaleza, perfecto para relajarse tras recorrer las calles empedradas del casco antiguo. A pocos kilómetros del casco urbano amurrallado, la piscina de la antigua Fàbrica Giner, como se ve en la imagen, está ubica en un entorno singular: un antiguo complejo industrial reconvertido en espacio lúdico y deportivo en plena naturaleza.

UN INCREÍBLE

EVADIRSE

COMUNIDAD VALENCIANA, OFRECE MÁS DE 400 KM2 DE PLENA NATURALEZA

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

bosques de Vallivana, el barranco del puente de la Bota, la Font de la Donzella, de la Esperança o los poblados de La Llàcua y Salvassoria. Pero Morella es también punto de partida, por su proximidad, para conocer los majestuosos paisajes naturales de la comarca de Els Ports. La Mola de la Garumba, entre Morella y Forcall, el río Escalona, entre Herbers y Castell de Cabres, los barrancos de Vallibona,

El Castillo de Morella sobresale de la niebla.

las montañas, molas de piedra, de Forcall, los enclaves de Cinctorres, la Roca Roja, Roca Parda y la Rambla Celumbres, coronar la cumbre del Picaio en Vilafranca o recorrer la Rambla de les Truites.

Otro espacio natural de gran belleza, sobre todo en primavera y otoño, es el Barranc dels Horts de Ares y la Tinença de Benifassà, Parque Natural declarado en 2006 que agrupa a 7 pequeñas poblaciones.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideradom como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19. El 5 y 6 de julio estaran cerradas.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Divendres 22 d’agost 19h. Presentació del llibre ‘Totes les cançons’, sobre Vicent Torrent. Sala del Justícia 20h. Volta dels Gaiteros de Morella.

23h. Teatre. “Waterloo” ABBA Show.

Dissabte 23 d’agost

11h. Ofrena i missa a la Mare de Déu de Vallivana al Santuari.

13h. Passacarrer amb els Gegants de Morella. 18h. Trofeu Ciutat de Morella. A la Fàbrica de Giner. Morella FC - FC Santboià.

23,30h. A l’Espai Firal, ball amb l’orquestra ‘Enjoy’

Diumenge 24 d’agost 13h. Cercavila de l’Associació Musical Mestre Candel. 20,30h. Truita monumental amb música. Espai Firal. 23,30h. Cercavila de l’Associació Musical Mestre Candel. 23,50h. Encesa fi de festes al Pla de l’Estudi.

Dimarts 26 d’agost

19,30h. Conferència de Josep Lluís Carbó sobre les semblances del parlar dels Ports i l’Aragonès. Sala del Justícia.

—Vilafranca.

Divendres 22 d’agost 19h. Festival de Música ‘Endins’. Concert d’Edu Comelles ‘Mà, sons d’aigua’ amb la col·laboració de Pau Monfort. Llavadors de les Fonts del Llosar.

22h. Presentació del documental costumista ‘Llavadors Lovers Vilafranca’. Plaça de l’Església

Dissabte 23 d’agost 18,30h. Visita guiada: “Descobreix el centre històric de Vilafranca”. Eixida des de l’Estàtua de la Dona Treballadora.

—Cinctorres.

Festes Majors de Cinctorres Diumenge 24 d’agost 18h. Novena.

21,30h. Sopar de pa i porta a la Plaça del Cap de la Vila. Dilluns 25 d’agost 12h. Volteig de campanes i llançament de coets.

18h. Cercavila de disfresses. Pregó i Ofrena de Flors a la Verge de Gràcia. 20h. Novena.

21h. Sopar d’entrepans al Casal del Vi i la Cervesa.

0h. Festa de disfresses amb discomòbil

Dimarts 26 d’agost 10h. Esmorzar al Carrer La Plaça 12h. ‘Xupinazo’ a càrrec dels

Quintos i Quintes 2026. Seguidament, cercavila amb iagua amb la xaranga.

16,30h. Corro de vaques de la ramaderia Adell Piquer.

19h. Prova del bou nº8 ‘Madrileño’ de Adell Piquer. 20h. Novena.

0h. Bou embolat i a continuació discomòbil

Dimecres 27 d’agost

11h. Concurs de pintura infantil al Casal del Vi i la Cervesa

14h. Dinar popular d’arròs amb costella.

17h. Corro de vaques de la ramaderia de Parejo.

18h. Tardeo amb el grup ‘Rumba 13’ amb rumbes i flamenco

19h. Prova del bou ‘Gondolero’ de la ramaderia ‘La Campana’.

20h. Novena en honor a la Mare de Déu de Gràcia.

23h. Bou embolat provat per la vesprada. A continuació, ‘DJ Moon’ amb disco Cube al Casal del Vi i la Cervesa.

—Forcall.

Festes Majors 2025 Divendres 22 d’agost

18h. Actuació de Dani Miquel a la Plaça Major.

20h. Pregó d’inauguració de Festes amb la Xaranga ‘Tot al Vol’.

0h. ‘Somrock’ i macrodiscomòbil Cube.

Dissabte 23 d’agost 11h. Despertà de coets.

12h. Vermut musical i inauguració del Casal del Vi i la Cervesa amb Dj Omar Selekta

17h. Corro de vaques.

17,30h. Desencaixonada del bou nº17 ‘Diputado’ de Germans Ferrer.

17,30h. ‘Tardeo’ 20h. Processó a l’ermita de la Consolació.

23h. Bou embolat 0,30h. Orquestra ‘Wilton’ i discomòbil

Diumenge 24 d’agost 12,30h. Cercavila

18h. Processó i relació de l’Àngel

21h. Entrada de Sant Víctor i relació del Soldat Romà

0h. Festa de disfresses amb disco CUBE

Dilluns 25 d’agost 12,30h. Cercavila

18h. Processó i relació del Soldat Romà

22h. Ball rodat

0h. Coetà a la Plaça Major

Dimarts 26 d’agost

17h. Corro de vaques

19h. Desencaixonada del bou nº14 ‘Despierto’ de Fernando

Delgado. 19h. ‘Tardeo’ amb el grup ‘Impostores’ 23h. Bou embolat

0h. ‘Delcanto’. Tribut a El Canto del Loco i discomòbil CUBE

Dimecres 27 d’agost

12h. XXIII Concurs de Paelles.

16,30h. Concurs de guinyot 18,30h. Actuació del grup ‘Primavera Valenciana’ 21,30h. Sopar de pa i porta a la Plaça Major. 23,30h. II edició de ‘Tu Cara me suena Forcallà’

—Castellfort. Festes Patronals 2025 Divendres 22 d’agost 18h. Bou embolat nº5 de la ramaderia de ‘El Gallo’. Seguidament, vaca embolada. 21h. Sopar del bou 23h. Bou embolat

0h. Discomòbil i nit remember

Dissabte 23 d’agost 12h. Concurs de paelles

17,30h. Prova del bou nº27 ‘Viño’ de Dehesa de Guadarrama.

19h. Mesón de la Tapa amb el Trío Trébol

23h. Bou embolat

0h. Ball amb l’orquestra ‘Pompeya’ i discomòbil DML.

—Ares del Maestrat. Festes Patronals 2025 Divendres 22 d’agost 18h. ‘Tardeo’ amb l’actuació de ‘Periko Shaman’. A la Plaça 21h. Sopar del bou Actuació del grup ‘Triband’ Dissabte 23 d’agost

9h. Despertà amb la xaranga ‘BufaiCalla’. Plaça Major 10h. Taller de Paleontologia 14h. Concurs de paelles 16,30h. Concurs de guinyot 17,30h. Mostra de dolços 17h. ‘Tardeo’ 0,30h. Discomòbil Diumenge 24 d’agost 12,30h. Missa i processó de Sant Bertomeu. 18h.“Perico, el contador d’històries”. A la Cova 19,30h. Presentació del llibre “El cuidador de palomas” de Josep Lluís Marqués. 21,30h. Sopar de pa i porta 23h. Nit tropical a la Plaça Dilluns 25 d’agost 12,30h. Missa i processó en honor a Santa Elena. Vermut a la Plaça. Actuació de la Rondalla i Grup de Ball de Vilafranca. 18h. Tardeo a la Plaça i berenar de pizzes. 22,30h. Ball Pla i nit de tasca.

—Todolella. Festes Patronals 2025 Divendres 22 d’agost 17h. Corro de vaques 18,30h. ‘Tardeo’ 20h. Prova de bou 21h. Sopar popular 23,30h. Bou embolat 0h. Actuació de l’orquestra ‘Into’ i discomòbil DML Dissabte 23 d’agost 10h. ‘Colchonetes’ d’aigua a la Plaça Major 14h. Dinar popular al Pavelló 21h. Sopar de pa i porta 22h. Cinema d’estiu Diumenge 24 d’agost 12,30h. Missa en honor a Sant Bertomeu 19h. Processó i actuació de Les Gitanetes i les Danses Guerreres de Todolella. Dilluns 25 d’agost 10h. Parc infantil al Pavelló 12h. Missa i processó en honor a Sant Redento 16,30h. Taller flamenco a la Plaça 17h. Jocs tradicionals, teatre per als xiquets i xocolatada 21,30h. Sopar de la fam a la Plaça Major.

—Herbers. Festes 2025 Divendres 22 d’agost 18h. Actuació musical amb el grup ‘Trobadorets’ 23h. Dj Calmant System i concurs de disfresses d’adults 23,30h. Actuació de ‘Five Cover Band’ 2,30h. Actuació de ‘N’Rockats’ 4,30h. Dj Calmant System Dissabte 23 d’agost 10h. Parc infantil al Frontó 12h. Mesó del Vi 16h. Campionat de botifarra 18h. Actuació musical de ‘Pop.Era’ a la Plaça 20h.Actuació de ‘Batuka Herbers’ a la Plaça 21h. ‘Herbersfest’ al Frontó 23,30h. Ball amb l’orquesta ‘Kinky Band’ 4h. Dj Calmant System Diumenge 24 d’agost 12h. Missa en honor a Sant Bertomeu 13h. Mesón del vi al Frontó 16h. Campionat de morra 18h. Actuació de la Rondalla i Grup de Ball de Vilafranca 21h. Berenar popular i concurs de rebosteria 22h. Lliurament de premis i nomenament Comissió 2026 23h. Ball amb Triband Quartet

—Benassal. Festes 2025 Divendres 22 d’agost 23h. Proclamació de les

Reines de les Festes. 1,30h. Discomòbil Dissabte 23 d’agost 11h. Jocs tradicionals al Museu de la Vida Rural. 12h. Inauguració de l’exposició de Santiago Gil. Forn de Dalt

12,30h. Matinal de vaques 13h. Prova del bou nº44 ‘Artesano’ de Dehesa Guadarrama

13,30h. Prova del bou n 9 ‘Humillado’ de Ángel Gómez 16h ‘Chupinazo’ amb l’actuació de la Xaranga ‘Herederos del Coñac’ de Vilafranca 17h. Gran prix amb vaques 18h. Kinkolokó Rock. Tardeo amb Perico Shaman 22h. Dos bous embolats 23,30h. Concert 75 Aniversari Cooperativa Benassalense amb La Fúmiga, Vadebó i Abril

Diumenge 24 d’agost 7h. Entrada de vaca 11h. Missa de difunts 11,30h. Actuació del grup ‘Trobadorets’ 13h. Crida de festes des del Balcó de l’Ajuntament,. 17h. Inauguració de l’Hostal Fester

17h. Vaca de carrer 18h. Discomòbil infantil 19,30h. XXXII Concert-Homenatge al músic Perfecto Artola. Banda Font en Segures 0h. VIII Festa Rembember amb dj’s locals i discomòbil ‘Disconight’ Dilluns 25 d’agost 7h. Entrada de vaques de la ramaderia de Laura Parejo 12h. Concurs infantil de dibuix

14h. Acte de les Noces d’Or 17h. Vaques de carrer de Laura Parejo 18h. ‘Circuit pels Annapurnes’, xerrada a càrrec de Marta Pitarch. Saló Cajamar 19h. X Festa Rumbera 0h. Ball d’honor de Reines i Dames i Discomòbil

Dimarts 26 d’agost 7h. Entrada de vaques 8h. Despertà amb xaranga 11h. Jornada de classes de toreig per a xiquets i xiquetes 12h. Missa de Sant Agustí 13h. Prova del bou nº4 ‘Corbatillo’ de Partido de Resina. 18h. Vaques de carrer 19,30h. Cercavila de la banda Font d’en Segures 20,30h. Cagada del manso a la Plaça d’Espanya 0h. Embolada del bou nº 4 ‘Corbatillo’ de P. de Resina 1h. Ball del farolet i actuació del grup “The Projeck’ i discomòbil.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

VICENT ROYO ESTÀ ESTUDIANT LES DONES MEDIEVALS DE LA COMARCA DELS PORTS

“La majoria d’estudis s’han centrat en reines, dames o nobles medievals, no en dones corrents”

Laia Meseguer.

Vicent Royo Pérez, amb arrels de Xert, és llicenciat en Història per la Universitat de València i actualment professor a la Universitat de Barcelona. Especialista en història medieval, des de la seua tesi doctoral —fa quasi vint anys— centra la recerca en el Maestrat Històric i, sobretot, en la comarca dels Ports. En la seua investigació estudia dones “normals i corrents” medievals de la nostra comarca.

La teua recerca ha estat centrada en la comarca dels Ports i el Maestrat. Per què?

Quan vaig començar la tesi doctoral, fa quasi 20 anys, ja vaig investigar la documentació de la comarca del Maestrat, del Maestrat Històric i de la comarca dels Ports, sobretot dels segles XIII, XIV i XV. Això permet abordar diversos temes d’estudi amb diferents perspectives.

On trobes aquesta documentació?

El procés de digitalització s’està emprenent recentment. La documentació està dispersa per diferents arxius, a Morella hi ha l’arxiu

històric notarial, l’arxiu històric eclesiàstic, i després hi ha arxius locals: el de Cinctorres, digitalitzat per Jordi Marín, el de la Mata, el d’Olocau, ara mateix fet per Soraya: un dels arxius més potents que he conegut.

Com a especialista en l’etapa medieval, consideres que Morella va viure el seu esplendor? Tot i que després van vindre episodis bèl·lics, espolis, incendis...

La història també és això. És molt canviant. La gent s’estranya que als Ports s’haja conservat tanta documentació; i és perquè estava al mig dels tres països continentals de l’antiga corona d’Aragó. Estan just a la cruïlla de Catalunya, Aragó i el Regne de València. I tot el que va passar en el segle XIV i XV, va passar per ací. Personatges il·lustres i fets importants, com la Guerra de l’Interregne, en la qual és un dels focus principals de les batalles que anomenaran nou rei a Ferran d’Antequera. Això dona protagonisme a la comarca.

Dins la tesi has estudiat el Maestrat Històric. I una publicació posterior al voltant d’això i després les arrels històriques dels

Royo, autor de la investigació sobre dones medievals de la comarca dels Ports.

Ports. Ens pots parlar d’aquestes investigacions?

L’una és sobre el Maestrat Històric, i l’altra sobre les arrels de la comarca històrica dels Ports,  i sobre Vilafranca. La idea és vore com funcionaven dos territoris veïns, però amb diferències. El Maestrat pertanyia a l’ordre de Montesa, i la comarca dels Ports, majoritàriament era de reialenc. D’altra banda, està Vilafranca: a l’Arxiu Històric Notarial de Morella se’n conserven protocols notarials des del 1307, dels més antics del País Valencià, del XIV i el XV. Això permet vore la vida quotidiana de les persones, i dona una riquesa de detalls espectacular d’una comunitat rural entre 1307 i 1412.

I com vivien?

Quan mirem el passat, tendim a situar determinades persones o èpoques en determinats grups socials. Depén de quina casa eres, t’anava bé o malament, o tenies més riquesa o menys. La investigació de la societat de la Baixa Edat Mitjana, demostra que la casa i la condició social marcaven molt: hi havia moltes oportunitats d’ascens social, i també de caure en la pobresa. No eren vides homogènies, eren canviants.

Hi ha diferències en les formes de viure de l’època entre els pobles de la comarca?

Un poquet sí, tot i que les formes de vida són paregudes. La gent vivia fonamentalment de la ramaderia, fonamentalment ovelles, i venien la llana a mercaders que venien de Barcelona, València o Saragossa. I després, la clau diferencial són els mercaders italians, sobretot de la zona de Florència, on la llana del terreny no era de qualitat i podien obtindre-la ací, negociant directament amb llauradors i ramaders. Morella és vila de rei, i les aldees, però hi ha petits llocs de senyoriu com Saranyana, Todolella, Herbers… i el senyor o la senyora està per damunt i vol demostrar-ho, i té unes conseqüències en la vida dels veïns i veïnes. A Morella el senyor és el rei, que està molt lluny, i el representant del rei a la comarca és un veí dins del teixit social, que defensa els interessos de la monarquia.

La situació de la llana ja no és la

que era, però sí que va continuar d’alguna manera la tradició tèxtil a Vilafranca, Portell, Cinctorres i Morella.

Des del segle XIII hi ha una especialització productiva amb la llana. Però la gent també tenien bancals de cereals: l’aliment per excel·lència era el pa. Depenent del clima, hi havia plantacions de vinya, per produir vi per a casa. I la majoria tenia també el seu hortet, sense oblidar el que en l’època es coneix com a farratges, per a produir herba per al ramat. En definitiva, tenien explotacions per als aliments bàsics de subsistència de la gent de la casa.

Com naix la teua idea de la recerca?

Fins ara havia treballat sobretot la política i les institucions dels centres rurals, el Maestrat Històric. Fa uns anys em van proposar estudiar les dones medievals en el món rural, un camp quasi inexplorat perquè la majoria d’estudis s’han centrat en reines, dames o nobles, no en dones corrents. I vaig començar a recuperar casos concrets. Amb el suport del Centre d’Estudis dels Ports, i finançament de la Xarxa Vives i de l’Institut Ramon Muntaner vaig dur endavant el projecte.

Per què vas triar unes dones en concret? Quins són els criteris?

Són cinc dones per una qüestió de temps. A dos ja les coneixia bé, la de Vilafranca i la d’Olocau. I les altres tres, la de Villores, la de Morella i la de Todolella, gairebé m’escullen a mi. Perquè quan estic fent el buidatge de tota la do-

Vicent

cumentació apareixen de manera sistemàtica a la documentació i són històries cridaneres per a ser persones normals.

Són persones normals i si alguna cosa els ha de passar o alguna cosa han de fer perquè apareguen a la documentació.

Sempre anem als grans personatges, però i la gent normal? La riquesa documental de la comarca permet arribar a aquest nivell de detall, de com vivia la gent del que ara diríem la classe mitjana, més o menys. A la qual les coses li van bé o normalment li anaven malament i és ahí on deixen el rastre. Quan necessiten cereals per a passar l’any del cicle agrícola o tenen explotacions agrícoles menudes, en èpoques de dificultat necessiten un préstec, que després poden tornar o no. Si no el tornen, es genera un problema, i això genera un document. I la sorpresa va ser que aquestes dones normals no només actuaven de manera defensiva, sinó que prenien iniciativa quan podien. Per exemple, prestant diners a altres veïns amb dificultats. O comprant terres quan tenien un excés de diners. No hi havia bancs, i tindre els diners a casa era perillós. Aleshores, compraven terres, i podien d’arrendar-les... Tot això va deixant petjades i és relativament senzill resseguir-les.

L’altre dia vas parlar d’una d’aquestes dones, Magdalena, a Olocau. Qui era ella?

Era Magdalena i avant, perquè les dones normals en època medieval no tenien cognom. Sempre és una societat patriarcal. Ella està

A baix i a la dreta, diferents documents amb els que ha treballat Royo.

triada per ser el contrapunt, perquè les altres quatre dones invertien i tenien iniciativa. La dona de Vilafranca, per exemple, és capaç de construir una capella dins de l’església per a la memòria de la família.

Segur que eren socialment normals, habituals?

Sí, més o menys sí. Podien arribar a passar desapercebudes algunes, perquè estaven dins d’un nivell estàndard, però el cas de Magdalena és el cas negatiu, on la societat patriarcal es fa evident i segurament no l’haguérem coneguda, i he fet el buidatge de tota la documentació, per intentar trobar-la viva i activa: només se’n conserven 3 documents molt curtets, i hi ha un procés judicial, un ple de 1418, per una escena diguem quotidiana: quan ella tornava del camp de treballar, tres veïns d’Olocau l’estan esperant i li peguen una pallissa.

Per quin motiu?

No se sap però tampoc és un cas especial, la documentació medieval calla més del que diu, però diu quasi sempre la veritat. És un cas estrany, conservat fora dels registres judicials habituals, en un llibret individual. No se’n sap el motiu, però sí que se sap que l’estiren del pèl i que l’arrosseguen de la mà fins al punt que li treuen sang. I això ho relata l’escrivà del justícia del jutge local, perquè ho veuen.

A partir d’això es desenvolupa un procés que es conserva quasi sencer perquè l’última fulla on estava la sentència va ser arrencada.

Hi havia una part de la sentència final que està arrencada per tant només es coneix la meitat de la sentència Què va passar? Els tres agressors aconsegueixen pegar-li la volta. Retornem a l’origen, Magdalena no demana que la posen per escrit, però els furs de València diuen que una denúncia feta per un delicte de sang ha de ser posada per escrit, ha de ser registrada. Les dones havien de tenir el consentiment del marit. Ella havia denunciat que li brollava sang de la mà, i l’home no consent que ella pose la denúncia per escrit... I els tres agressors diuen que s’està fent una mala imatge seua, perquè ella estava mentint a posta. Les forces s’equilibren i al final no ho sabem perquè la sentència no es conserva però podem deixar oberta la interpretació. Potser algun dia trobes un paper i veus allí el resultat definitiu. És molt útil. Per què l’home intervé? Quin paper va jugar-hi la comunitat?

A través d’aquestes cinc investigacions, podem saber més coses de com era la dona en general si era a la nostra comarca, que treballava, quants anys vivia…?

Depén molt dels casos. S’ha de tindre en compte també que no és una època gens fàcil perquè a partir de 1348 la Pesta Negra marca molt la vida de les persones i genera una crisi demogràfica molt profunda, fins al punt que de finals del segle XV, és a dir uns 100-150 anys després de la vinguda de la Pesta Negra. La comarca ha perdut quasi el 70% de la població que tenia. Al 1350-1370, la comarca dels Ports és el tercer territori més poblat de tot el Regne de València, per darrere de la ciutat de València i de Xàtiva, després ja anava Morella i tots els pobles de la comarca. Quan arribem a finals del XV, ha perdut eixa posició perquè la demografia s’ha enfonsat per la pesta. Dit això, perquè per un altre costat sempre se’ns explica que l’esperança de vida estava al voltant dels 30 o 35 anys, teòricament; si entrem en casos particulars és possible vore dones que vivien més de 70 anys. Per exemple, la representant en aquest cas de Vilafranca, Maria Merlés, que aquesta sí que tenia cognom perquè era una miqueta més important. Ella va faltar als quasi 75 anys, i com a mínim sobreviu dos vegades a la pesta perquè fa dos vegades testament declarant que està molt malalta. En contrapartida, la dona que obri l’estudi, que és Astruga, una veïna de Morella, és una de les primeres persones que es contagia de pesta al 1348, tot i que no es pot assegurar que morguera...

És important la difusió d’aquests projectes.

El projecte comprén eixes tres línies d’investigació, la part d’investigació pura: la més lenta i labo-

riosa; la selecció dels cinc casos, el recull de la documentació i la contractació de dos estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, per transcriure una part de la documentació. Traurem un article per a la revista Papers dels Ports i farem divulgació i una exposició itinerant per la comarca amb tot el material. Però sobretot estem posant atenció en la creació de material didàctic perquè al final podem fer treballs a nivell acadèmic, divulgació per al gran públic, però com estem tractant un tema sensible com són les dones i les qüestions de gènere crec que el focus s’ha de posar en la gent jove. I en este cas, en els materials didàctics que estem elaborant juntament amb Jordi Marín i amb Guardiola, membres del Centre d’Estudis dels Ports que coneixen molt bé el món de la secundària perquè s’hi dediquen i que estem dirigint específicament a l’alumnat de segon de l’ESO. I estem preparant materials útils per als i les docents de la comarca perquè puguen utilitzar eixes unitats didàctiques perquè els xiquets i les xiquetes de la comarca tinguen referents de persones “normals” que visqueren fa 500-600 anys en espais i casos que poden reconèixer. En el cas de Todolella, és molt tangible perquè la dona estudiada és propietària del castell. Era una dona normal en origen, però acaba sent l’ama del castell per qüestions matrimonials i d’herències perquè els hereters van morint per la pesta, i al final li toca a aquesta dona: Beatriu de Vinatea...És apassionant, la recerca és una tasca col·lectiva. I les dones i la comarca, hi són protagonistes.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El primer Ajuntament franquista, 1938 · Part VI

Pupurri de notícies

Pep Querol. Historiador

Avui vorem a un ancià carlista condecorat; un arrendatari de Vallivana que no paga; un peiró restituït; la moneda republicana, i problemes a La Pobleta.

El 12 de març se publicava al BOE franquista un decret molt interessant, «Se concede el grado honorario de Tenientes del Ejército Español a cuantos en las cruzadas del siglo XIX fueron defensores de las tradiciones patrias y precursores de este glorioso amanecer de España. Previa solicitud, se les expedirán por el Ministerio de Defensa Nacional los títulos correspondientes».

Aquest tema té molla, i sembla un despropòsit. Com poden equiparar la lluita contrarevolucionària carlina (sobretot la primera), amb el Nacional-Catolicisme, amb disfressa feixista, fill de la Revolució Liberal? Com tenen la barra de carregar-se el moviment, fusionant-lo amb Falange, per després premiar una gent que, el més lògic, és que no visquera ningú ja? Molts d’aquells carlins que donarien la seua sang per tombar la República, se n’adonarien massa tard que va ser un greu error. Com afirma Jaime Ignacio del Burgo, «Los carlistas ganaron la guerra però perdieron la paz», en el sentit que «El Generalísimo disolvió el carlismo dentro del Régimen del 18 de Julio, siendo más contundente que Espartero o Cánovas», comenta Jorge Vilches (La Razón, del 9 de març de 2023), quan analitza el treball de Del Burgo.

Sota aquests pressupostos, aquesta norma sembla un brindis al sol i una burla. Havien passat

63 anys de l’última guerra carlina. Qui podia seguir viu a l’altura de 1938? Però, oh, sorpresa, sí que quedava algú (de miracle), i que vivia a Morella. Segons l’Acta plenària del 10 de maig, se nomenaria una comissió composta per Plácido Milián, Enrique Diago, José Pascual i el secretari Amado Tena, acompanyats per la primera autoritat militar de Morella, perquè «se personen en el día de mañana en el domicilio de Tomás González Navarro al objeto de imponer a este las insignias de teniente como superviviente de los que de esta Ciudad militaron en las filas carlistas». González seria per pocs mesos alcalde de Morella, allà a l’octubre de 1923, imposat a la primera purga d’Ajuntaments després del colp d’Estat de Primo de Rivera. Quan comentava aquell període històric, no sabia la tendència ideològica d’aquest home, però la realitat és que el seu govern seria de perfil baix. Nascut el 1854, tenia 84 anys el 1938. Residia a la Costa de Prades, i cal dir que Enrique Diago era el seu gendre. Quedava tot a casa.

Com a curiositat, el 1940 ja no quedava ningú de la família a Morella, i mira que a sa casa vivien 8 persones, entre gendres, filles i netes. Això és emigrar en bloc, possiblement facilitat per la mort del patriarca, i mira que tindrien prou poder i influència com per formar part del primer Ajuntament fran-

Com tenen la barra de carregar-se el moviment, fusionant-lo amb Falange, per després premiar una gent que, el més lògic, és que no visquera ningú ja?

quista.

El 5 d’abril de 1942, se publicava una llei (del 14 de març) «por la que se concede una pensión extraordinaria de seis mil pesetas a los veteranos Carlistas que ostenten el título de Tenientes honorarios». Poca picardia. Jo haguera esperat al 1950, així m’haguera assegurat que ja no quedava viu ningú.

La guerra sempre dóna oportunitats als pícaros per prosperar. No se si seria eixe el cas l’arrendatari de la Posada de Vallivana i terres annexes, però quina casualitat, segons exposa l’alcalde Luís Masià, recollit a l’Acta del 7 de juny, «el arrendatario de la Posada, [...], adeuda la pensión correspondiente al 4º trimestre del año 1936, todo el año de 1937, y del corriente año hasta la fecha, pero que el propio arrendatario le ha manifestado que, dada su situación económica, no le es posible satisfacer cuanto adeuda, correspondiéndose solamente a arreglar la Posada en condiciones de habitabilidad, dado el estado en que ha quedado la misma, después de haber pasado por ella las fuerzas militares».

L’Ajuntament acceptaria els raonaments de l’arrendatari (no se diu el nom), i inclús s’obria la porta a estudiar si li corresponia pagar, o no. La veritat és que el pobre home tenia part de raó. En plena guerra mal negoci podria fer, milicians amunt, milicians avall, que dubto que pagaren un real per res;

el tràfic se voria restringit; i el pas de la guerra causaria destruccions i saquejos. El furor republicà anticlerical d’inici de la guerra, provocaria moltes destrosses d’elements i símbols religiosos. Un d’ells seria la creu del peiró de la plaça de l’Església, encara que se salvaria gràcies a la previsió d’algú de l’Ajuntament republicà. Segons l’Acta del 13 de juny, José Pascual proposaria «Colocar de nuevo [...] la cruz de piedra que había en la misma y que afortunadamente no ha sido destruida por el salvajismo de las hordas marxistas». Algun cassurro la posaria del revès, però, en fi, això és una altra història. Una vegada van arribar els franquistes, la moneda corrent republicana deixaria de tenir valor, cosa que provocaria un problema

a moltes famílies. El 9 d’agost, se publicaria un ban, firmat per Angel Montes Sierra, comandant militar de Morella, on s’exhortava que qualsevol persona que tinguera bitllets provinents del Banc d’Espanya «en la zona roja», però precisava, «no canjeables», que els presentara a les oficines de la policia militar, situada al carrer Sant Julià 84, entre les 10 i les 13 del matí i de 17 a 20 de la vesprada.

Malgrat que s’especifica clarament que no són «canjeables», se’ls donaria un justificant per «en su día hacerles entrega del equivalente en moneda Nacional que pueda corresponderles a quienes de buena fe y por exigencias de la realidad, sean posseedores de tales efectos». Traduït, eres dels «nostres» te’ls canviem, eres sospitós de «rojo» o ens caus malament te

fots. Òbviament no podien dir que tota la moneda republicana quedava anul·lada, ja que molts conservadors-catòlics ne tenien, i en abundància. Apart d’aquest ban, per dir-ho així, passiu, això és, «veniu a donar els vostres diners», també hi havia militars que anaven casa per casa recollint-los. Però hi havia un problema, tal com reflecteix Plácido Milián, l’11 d’agost, a la sessió plenària, «ruega a la Alcaldía que la misma gestione de las fuerzas de Orden Público que cedan el encargo de recoger la moneda roja a la Alcaldía, puesto que es del parecer que los vecinos en general harán ello más gustosos a la Autoridad Gubernativa de todos convenida, que a las Autoridades militares aunque estas, como en el caso presente, revistan toda clase de garantías».

Sembla que l’alcalde prendria nota, però allò important era el terror de la població que li tenia als soldats franquistes.

A la Pobleta hi havia problemes a l’escola, ja que no s’havia designat encara cap mestre, segons podem deduir a l’Acta del 18 d’agost. De fet, segons comenta el alcaldillo, «el que hace las veces de Maestro [...] no ha percibido haberes por los jornales prestados y proponía a la Corporación asignara a dicho señor el sueldo que creyera conveniente». Craso error, com se sol dir, ja que «Después de un ligero cambio de impresiones [...], acuerdan: [...] un haber mensual de ciento veinticinco pesetas mientras ejerza el cargo».

No se diu el nom del mestre provisional, però si fem la multiplicació, resulten unes 1.500 pes-

setes anuals, quan, feia 10 anys, el mestres ja cobraven un mínim de 2.000 (amb mèrits i bonificacions podien arribar a 3.000). Xiquet, revisa el contracte!

Eixe mateix 18 d’agost, se parlava de les escoles a Morella Ciutat, ja que algunes d’elles estaven desmantellades, com ja vam comentar un altre dia. Se condicionarien dos a l’antic Convent de Sant Francesc, de sagals i sagales; i dos més, també separats, «en las escuelas antiguas situadas en el edificio ocupado por el Ayuntamiento». I tant antigues, ja Segura Barreda parla d’elles.

De vegades podem tindre la sensació que aquella gent anaven tots a una. És com si férem una regla de tres i tot quadra, això és, tothom pensava igual, estaven a gust amb Franco manant, i per tant no hi havia problemes entre ells.

Res més lluny de la realitat (el 1939, José Pascual i Plácido Milián tindrien unes bronques descomunals respecte la seu d’Auxilio Social). A l’Acta del 18 d’agost, se fa referència a la bronca que va haver-hi a La Pobleta amb el cap de FET i les JONS de l’aldea. Enrique Ortí comentava que «ha recibido varias quejas de los vecinos de Puebla de Alcolea por la actuación del Jefe de FET y de las JONS de dicha aldea, y otros señores concejales también se expresan en igual sentido».

Un bitllet de 50 cèntims de la República

No se diu el seu nom ni s’especifica els motius de les queixes, però serien prou greus per acordar que «el Jefe local [de Morella] [...] destituya al que ejerce igual cargo en Puebla de Alcolea». Ja m’imagino l’escena. Això de portar uniforme i pertànyer a una institució que se sentia impune i tot poderosa, convidava a l’abús. Seria una persona conflictiva i tòxica, inclús per als estàndards franquistes.

Aquesta situació els creava un problema moral. Si se consideraven millors que els «rojos» com deien ells, com podien crear ells mateixa, agents de la Santa Croada contra el marxisme, problemes a la societat? Havien d’extirpar els càncers propis, i amb contundència, per donar exemple, i més en aquelles èpoques tant primerenques.

El Notícies de l’empresa.

ració amb una ciutat hi ha molts menys xiquets, no hi ha a punt de comparació. Però sí que és veritat que jo trobo que per al meu negoci estar a Morella ha fet que funcione. Perquè no hi havia una acadèmia, era un servei que feia falta i les famílies ho necessitaven. Una altra cosa que m’agrada molt de treballar ací és la proximitat amb les famílies. Estic segura que si haguera estat a Castelló no haguera obert una acadèmia perquè hi ha molta competència i grans cadenes dedicades al sector. Una de les poquetes traves que he tingut ha sigut trobar el local, i em va “caure” del cel, perquè vaig anar a fer una consulta a la gestoria i justament em van comentar que tenien un local i així va ser.

Quin és el vostre enfocament educatiu?

Jo vaig començar fent anglés vivencial, ja que a banda de les classes de reforç, la meua idea era ensenyar anglés d’una forma pràctica i interessant, fent qualsevol activitat però sempre parlant en anglés,

Alexandra Milea, de l’Acadèmia dels

Ports: emprendre per viure a Morella

Amb només 23 anys, Alexandra Milea ha decidit fer allò que molts joves veuen com una utopia: quedar-se al seu poble i construir un projecte propi.

Graduada en Filologia Anglesa per la Universitat Jaume I, ha posat en marxa una acadèmia que ofereix repàs tant de llengües com de ciències, amb una aposta per l’educació de qualitat i l’arrelament al territori. En un context marcat pel despoblament i la falta d’oportunitats, l’experiència d’Alexandra és un exemple de compromís, iniciativa i estima pel seu entorn.

Quan vas començar amb l’acadèmia?

A setembre de l’any passat vaig començar. En l’equip també està Gala, que m’ajuda en les classes de reforç durant l’any; i per a la proposta de l’escoleta d’estiu també ha estat Marta. En total este estiu

hem tingut 55 xiquets i per setmana n’hi havia uns 30. La meua idea en l’escoleta era que els xiquets i les xiquetes no arribaren a setembre perduts, volia fer coses educatives. Però sí que és veritat que no he pogut fer tota la programació que tenia preparada, perquè quan es treballa amb xiquets sempre hi ha imprevistos. Moltes activitats estaven enfocades a l’anglés, les matemàtiques, les llengües…També hem anat a la piscina un dia a la setmana. I després ha estat molt bé perquè els xiquets i les xiquetes han fet molta pinya, de diverses edats, i els majors han fet una mica de germans grans. Ha estat molt interessant treballar en grups internivell. També hem fet excursions a les Torres de Sant Miquel, al Museu de Dinosaures…O a la tenda de ma mare, Les Pastetes de Lumi, i ens va ensenyar a fer flaons. Hem intentat fer la part d’oci i l’educativa, que al final també és divertida.

A setembre de l’any passat vaig començar. En l’equip també està Gala, que m’ajuda en les classes de reforç durant l’any; i per a la proposta de l’escoleta d’estiu també ha estat Marta.

Quin tipus de repàs oferiu?

Jo m’encarrego de les llengües: anglés, castellà i valencià; i Gala fa la part científica. Creia que era important oferir-ho tot perquè sovint els xiquets necessiten repàs de diverses parts, i així era més interessant per a les famílies.

D’on són els alumnes? Principalment de Morella?

Durant l’any sí que venen alumnes de diversos pobles de la comarca, i durant l’estiu he tingut també gent de la comarca, però també m’ha vingut gent, per exemple, de Castelló, perquè potser els pares són de Morella i van marxar a treballar fora i ara pugen i els porten. També és una forma perquè els xiquets socialitzen i s’ho passen bé. Però sí que és veritat que un 70 o un 80% són del poble.

Com influeix en la teua feina estar en una zona rural i en risc de despoblament?

És trist el despoblament i la pèrdua de veïns i veïnes. En compa-

perquè així s’aprén nou vocabulari i s’integra millor. També és veritat que després he trobat que s’havien d’afiançar altres coneixements, perquè potser hi havia xiquets majors que no sabien conjugar el verb ‘to be’. Aleshores també he prioritzat això, assentar les bases. Aquesta forma de treballar l’he aplicat més amb els menuts, d’infantil a quart. També ha canviat molt respecte a quan érem més menuts. Nosaltres a primària ja teníem exàmens, ara potser en tenen més tard, és diferent, i el canvi de l’escola a l’institut es nota bastant. Quins són els principals reptes que tens com a empresa, ara mateix?

Aguantar a Morella. Jo tenia clar que volia dedicar-me a l’ensenyament, ser professora d’institut. El que passa és que quan acabes la carrera has d’entrar al màster en l’ensenyament, has de currar-te les oposicions i tot això no t’assegura que vages a treballar al lloc que vols, perquè, en el meu cas, a Morella, per exemple, les places estan cobertes. I a banda, hi ha molta gent més major i amb molts més de punts per entrar, així que

Laia Meseguer Corbatón.

volia trobar una forma de viure i treballar a Morella i dedicar-me a lo meu. Perquè tenia molt clar que a Castelló no volia tornar.

Com t’afecta la situació demogràfica de la comarca?

El despoblament està ahí i hi ha menys xiquets, i la situació econòmica i social no anima a tindre fills, però pel que fa a les places no vull abarcar molt més, preferisc mantindre la qualitat del servei. He portat uns 70 o 80 xiquets, que realment és molt.

Com t’imagines el futur de l’empresa en 5 o 10 anys?

Al local tenim 3 despatxos, doncs aquest any n’hem gastat sols dos perquè érem dos professores. I enguany, si s’apuntaren més xiquets suposo que em tocaria buscar a algú i ampliar un poquet, però la veritat que el punt en el que estem ara em pareix perfecte.

Jo no sé si conec a ningú tan jove que hagi emprès, que sigui autònoma, i, no sé, a nivell familiar o d’amistats, t’han dit alguna cosa?

A casa sempre havíem treballat per a altres, però ma mare arran d’una malaltia i passar temps de baixa, va decidir que treballaria per a ella i va muntar la pastisseria, mon pare també és autònom des de no fa tant, i ara jo també. La idea de muntar açò la tenia molt al cap però tampoc pensava que ho faria, és veritat que porto varios anys treballant al pub i amb ma mare, però estalviar per a emprendre és molt complicat. Al final em vaig decidir i em van recolzar la meua família i els amics en la decisió. I vaja, he pogut independitzar-me, que és una gran sort i lamentablement molt poc habitual, quasi impossible, entre les persones de la meua edat.

A més, jo tenia molt clar que volia estar a Morella amb la meua família i la meua parella, perquè m’agrada estar a prop d’ells. La vida ací és molt més tranquil·la. És veritat que ara l’estiu s’ompli el poble, però durant l’hivern s’està molt tranquil, per a qui li agrade esta vida és fantàstic.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

LA UNIÓ DENUNCIA QUE L’ABANDÓ SUPERA LES 6.000 HECTÀREES

ARREU DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Creix, als darrers 5 anys, l’abandó del cultiu de l’olivar

La Unió Llauradora denuncia l’abandó progressiu de la superfície de cultiu d’olivar en la Comunitat Valenciana durant els últims anys amb un total de 16.455 hectàrees abandonades, de les quals 6.322 d’elles són en el transcurs dels últims cinc anys.

A pesar de que la superfície d’olivar en la Comunitat Valenciana es manté estable segons les dades oficials, la realitat productiva evidència per a l’organització un abandó estructural creixent a conseqüència de la baixa rendibilitat i la falta de suport adaptat al model mediterrani de cultiu.

Segons l’enquesta de superfícies i rendiments de cultius del Ministeri d’Agricultura per a l’any 2024, la superfície total d’olivar en la Comunitat Valenciana és de 94.782 hectàrees, una xifra pràcticament idèntica a la de fa deu anys (+0,28% respecte a 2015). No obstant això, aquesta dada amaga una altra realitat i és la que d’eixe total hi ha 16.455 hectàrees abandonades.

“Estem davant un abandó silenciós. La superfície es manté, però cada any més hectàrees deixen de produir, i això posa en risc el nostre paisatge, el nostre entorn rural i la nostra sobirania alimentària”, ha assenyalat

Enric Simó, responsable de la sectorial de l’oli de LA UNIÓ. Aquest abandó es concentra especialment en les zones de secà, on la falta de rendibilitat i la dificultat d’accés a ajudes europees adequades a les condicions agroclimàtiques valencianes fan inviable la continuïtat de moltes explotacions. Un altre factor que confirma aquesta tendència és l’escassa implantació de pràctiques agroambientals que donen accés a ajudes de la PAC. Només el 14,97% de la superfície d’olivar disposa de cobertes vegetals –espontànies o sembrades–, requisit per a accedir a mesures com el P6 o el P7 que donen accés a cobrar per aquesta pràctica. Des de LA UNIÓ es proposa una reforma estructural de les ajudes de la PAC per a fer-les realment útils per a l’olivar valencià. En aquest sentit, demana una adaptació de les ajudes a les condicions del cultiu mediterrani i de secà, un reconeixement del valor ecosistèmic i territorial de l’olivar tradicional així com la creació d’una línia específica d’ajuda de la Conselleria d’Agricultura per al manteniment i recuperació d’olivars abandonats. I és que les dificultats de les darreres campanyes està posant en perill el cultiu de l’olivar.

Els preus.

Els preus del Porcí. 14/08/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

€/kg (baixa 0,028 €)

€/kg (baixa 0,028 €)

33 del 11/08 al 15/08

Lleida 20 Kg 64,00 € (sense variació) 86,50 € (sense variació)

China (Min. Agricultura)

30/07/2025

Porc viu 1,766 €/kg ( puja 0,002 €)

Garrí (Lechón) 4,224 €/kg ( baixa 0,005 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 13-08-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

14/08/2025 40,00 € (sense variació) 6,93 €/kg (sense variació) 7,19 €/kg (puja 0,020 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 13-08-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,22 €/kg (sense variació) 4,00 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 14-08-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,52 €/kg (sense variació)

1,45 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 12-08-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,48 €/kg (sense variació)

2,30 €/kg (sense variació) (Loncun) 14-08-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Setmana

Les Llunes.

7 setembre 31 d’agost 23 d’agost 14 setembre

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

19,9 / 31,9

14,5 / 31,3

16,8 / 31,8

13,0 / 35,0

12,8 / 36,9

15,0 / 32,9

21,6 / 32,2

15,2 / 32,2

16,1 / 34,0

14,1 / 34,1

21,8 / 29,3

16,6 / 32,2

21,9 / 34,7

14,8 / 34,3

17,9 / 34,1

13,8 / 36,7

13,7 / 38,1

16,2 / 34,9

23,3 / 34,1

16,6 / 35,0

15,6 / 35,7

14,8 / 35,9

23,7 / 32,1

17,3 / 33,7

23,1 / 36,3

17,0 / 34,9

19,9 / 34,5

14,2 / 36,9

14,6 / 38,8

17,4 / 35,9

25,2 / 34,3

17,8 / 35,8

17,0 / 37,6

16,1 / 36,0

25,3 / 32,2

19,6 / 34,4

24,9 / 37,1

18,1 / 36,1

21,3 / 35,8

14,2 / 38,3

14,3 / 39,7

18,9 / 36,9

26,1 / 36,1

17,9 / 36,7

17,6 / 37,3

16,9 / 37,4

26,2 / 33,5

19,5 / 36,3

19,6 / 34,9

17,0 / 32,7

18,5 / 34,7

17,8 / 37,6

17,4 / 39,0

18,9 / 36,3

18,1 / 34,1

19,2 / 35,8

17,9 / 32,6

18,6 / 36,1

17,6 / 31,2

17,7 / 33,6

18,2 / 26,7

16,0 / 25,6

18,1 / 26,7

18,6 / 29,8

19,3 / 31,7

18,4 / 27,1

16,6 / 25,4

19,8 / 28,2

17,9/ 30,8

17,8 / 28,9

16,3 / 24,6

17,4 / 26,0

14,7 / 24,4

12,7 / 23,0

15,1 / 23,8

15,7 / 26,4

15,4 / 28,0

16,2 / 24,9

13,3 / 24,3

15,9 / 25,3

14,8 / 27,3

15,4 / 25,9

12,7 / 21,0

15,0 / 24,3

“Si vos plou per Sant Bertomeu, bona tardor tindreu”

Jornades amb molta calor a la comarca dels Ports que duraven fins al passat dilluns. El cap de setmana va comptar novament amb temperatures màximes entre 35 i 40 graus. Ambient sofocant amb temperatures mínimes que han estat molt elevades també a la comarca dels Ports amb valors tropicals (per damunt dels 20 graus) a quasi tota la zona. Una nova onada de calor en aquest estiu sofocant que comptava amb la treva del mes de juliol però que va comptar amb moltes jornades al mes de juny i ara al mes d’agost amb els termòmetres disparats totalment. Sense cap dubte està sent un mes d’agost un poc fora de lo comú ja que en aquestes contrades sol ser més calorós el juliol que l’agost, encara que en este estiu 2025 ha estat al contrari i els dies de calor més

sofocant s’han produit al mes d’agost. La tendència ha canviat per complet a les darreres hores i més concretament des del dimarts 19 d’agost i amb una refrescada més que considerable. Les temperatures màximes han baixat entre 8 i 10 graus i les mínimes també ho han fet. Adeu a l’onada de calor i a les nits tropicals trencades per tronades que han deixat un ruixats considerables a les darreres vesprades a la nostra comarca. Per exemple el dilluns 18 d’agost a Vilafranca s’arreplegaven 18,8 litres per metre quadrat i el dimarts 19 a Olocau del Rey s’arreplegaven 19 litres per metre quadrat, a La Mata 17 litres per metre quadrat o a Vilafranca 13 litres. Malgrat l’alerta taronja decretada per l’AEMET en aquesta zona les pluges no deixaven complicacions imports i no va caure granís.

durant el darrer dia de les festes. SERGIO ANDRÉS

Final d’agost mogut

La previsió de Lorenzo Boix.

Iés que pareix que després d’aquest alleujament termomètric que hem tingut, encetem un cap de setmana en el que la calor tornarà a ser la protagonista, amb màximes entre els 28-32 graus dissabte i entre els 30-34 Diumenge de manera prou general. Les mínimes entre els 16-20 dissabte i entre els 18-22 Diumenge, amb algun ruixat o tronada que pot aparèixer el dissabte de vesprada, que en principi no serien coses generals, per a donar pas a un Diumenge més estable.

Dilluns i dimarts continuaríem amb les mateixes temperatures que Diumenge, calor, que acabaria dimecres, moment en que ens creuaria un embossament fred que portaria ruixats i tronades prou generals la segona part de la setmana i una baixada de temperatures prou notable. Alguns mapes indiquen que eixe embossament fred ens creuaria entre diumenge i dilluns, el que adelantarie la baixada de temperatures i tindriem un inici de setmana més inestable, amb ruixats i tronades prou generals entre aquests dies. Ho veurem.

Una bandada de 50 cigonyes en total han descansat a Vilafranca en el seu viatge migratori