Setmanari Notícies (21/11/2025)

“ Morella m’ha donat el lloc on créixer i fer créixer la meua família: ací he descobert el meu camí”

GENDERSON GREGORIO PÉREZ DÍAZ ÉS UN BARBER VENEÇOLÀ ASSENTAT A MORELLA

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL. NÚMERO 1677. MORELLA, DEL 21 AL 27 DE NOVEMBRE DE 2025. —1,50 €

“La veta que uneix una comarca que creix”, lema de l’Aplec

La primera festa proaplec que s’organitza des de Villores ha servit per a presentar el lema oficial del XLVII Aplec, frase que sintetitza el missatge de comunitat, continuïtat i arrel compartida

Pàgina 9. Gent&Vida.

L’acte ha estat emotiu i simbòlic, reforçant la idea de connexió entre pobles i generacions, i recordant que l’Aplec és molt més que una festa: és una manera de viure i entendre el territori.

ACCIDENT MORTAL. Un vehicle amb cinc joves se’n va eixir de la calçada dissabte per la nit a la Rambla Carbonera de Benassal. Dels ocupants, dos van perdre la vida i el altres tres van resultat ferits de gravetat. BOMBERS DIPUTACIÓ

Per XIMO PUIG

¿Es mor la democràcia?

“La democràcia no es mor sola: en tot cas, la deixem morir quan renunciem a ella”

Pàgina 10. Pàgina Xtra

Santa Cecília

Els Gaiteros de Morella la Rondalla i Grup de Ball de Vilafranca ja han celebrat la festa de la patrona

Pàgina 9. Gent&Vida.

Portell podria tindre el castell cristià més antic de la Comunitat

Així ho apunten les excavacions. mentre avancen les obres per convertir-lo en un nou espai cultural a l’aire lliure

Pàgina 7. Poble a poble.

FESTA DEL COMERÇ. Montse Querol, Pilar Pallarés, Juan Milian, Forn El Pou i Bo i Fresc són els guardonats en els Premis Els Ports Ràdio al sector en la XXIII Festa del Comerç. JUAN ANT. QUEROL

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

Montse Querol, Pili Pallarés, Juan Milian, El Pou

Els Ports Ràdio celebra aquest divendres, 21 de novembre, a les 19.00 hores, el lliurament dels XXIII Premis Els Ports Ràdio – Festa del Comerç 2025, un reconeixement consolidat que posa en valor el paper essencial del comerç local en la vida, la cohesió i la vitalitat dels pobles de la comarca. L’acte tindrà lloc a la Sala del Justícia de l’Ajuntament de Morella, un espai emblemàtic que acollirà comerciants, empresaris i veïnat en una jornada que pretén homenatjar la dedicació, l’esforç i la constància de les persones que fan possible que el comerç de proximitat continue sent un motor econòmic i social imprescindible.

Els Premis Els Ports Ràdio al sec-

Bo i Fresc

PREMI EMPRESA EMPRENEDORA

Ator comerç, que enguany arriben a la seua 23a edició, reconeixen trajectòries professionals, iniciatives innovadores i projectes empresarials que contribueixen a la qualitat, dinamització i servei al territori.

En aquesta edició, els guardons s’han concedit en diverses categories: Empresa amb història i tradició per a l’Hotel Rey Don Jaime, amb Montse Querol al capdavant i el patrocini de l’Ajuntament de Morella; Empresa emprenedora per a Bo i Fresc, patrocinat per Comunicacions dels Ports SA; Premi Disseny i Innovació per a la Panaderia El Pou, amb el patrocini d’Assetmico; i dos Premis Compromís i Dedicació, atorgats a Juan Milián Mestre i a Pilar Pallarés Tello, tots

l carrer Marquesa Fuente el Sol, al cor del centre històric de Morella, les portes de Bo i Fresc s’obrin cada matí amb la mateixa energia que la seua propietària, Mihaela Bulie, transmet en cada conversa. Amb un somriure franc i una dedicació constant, Bo i Fresc dona continuïtat a la tenda de poble que sempre ha tingut aquest carrer.

Quan Mihaela va arribar a Morella va començar treballant de netejadora. No va tardar massa a decidir que havia de canviar la seua vida. Va ser quan va escoltar la xiqueta de la casa on netejava dient a les seues amigues, no podem entrar encara, no ha acabat la “limpiadora”. La frase és del tot innocent, i per a res ofenedora, però a Mihaela li va sacsejaar el cor. Eixe mateix dia vaig va saber que Leo traspassava el seu comerç, i va sentir que era una oportunitat. No sabia si funcionària, però sí que ho havia de provar. Ara s’ha traslladat a un local més gran: més espai, més productes i més responsabilitat.

La seua tenda és una d’eixes tendes de poble que cada cop són més difícils de trobar. Les grans superfícies són una dura competència per als xicotets comerciants. No poden competir en preus ni en varietat, però sí, i és el que fa Bo i Fresc, ofereixen eixe tracte personal i eixa atenció directa, que tant es valora quan no es té, així com la garantia de qualitat de tots i cadascun dels productes que ofereixen a la seua clientela, perquè a més de clients són veïns.

Bo i Fresc ha tingut bona acollida. El treball és obligat perquè, de cara al públic, sols està ella i de vegades, confessa, que es veu desbordada. El seu marit es fa càrrec de seleccionar i transportar la càrrega de fruita i la verdura fresca dues o tres vegades per setmana, i en agost fins a quatre. Estan contents de com va tot, encara que cal treballar de valent.

Mihaela Bulie va arribar a Morella des de Romania en 2002, i després d’una temporada a les illes Canàries, ara fa set anys  que va tornar ací per establir-se definitivament. Enguany rep el premi a l’emprenedoria d’Els Ports Ràdio. Volia superar-se i va apostar pel comerç. No sabia si funcionària, es va arriscar i de moment, li va bé.

Forn el Pou

PREMI DISSENY I INNOVACIÓ

Oana Sonerio, arribada a Cinctorres el 2002, ha convertit la panaderia El Pou en un obrador obert, una cafeteria d’acollida i un punt essencial per a les tradicions i festes de la comarca.

Quan s’acosta l’hora d’esmorzar, la porta de la panaderia El Pou s’obri constantment: veïns, gent de pas, famílies, turistes i habituals que entren només a saludar. Darrere del taulell, Oana Sonerio, una emprenedora que ha fet de Cinctorres el seu lloc al món. Amb més de vint anys arrelada a la comarca, ha transformat un antic forn menut en un espai modern, lluminós i viu, que combina tradició, innovació i calidesa.

L’any 2002, amb 19 anys, Oana arribava a Cinctorres. Va començar a treballar en restauració, sobretot al Faixero. Allí va aprendre el ritme, la disciplina, el tracte amb la gent… Entre una cosa i una altra, ja porte 23 anys ací. Quan li va eixir l’oportunitat, no va dubtar a agafar el forn del poble.  El forn de la plaça del Pou es traspassava. Era un forn molt menut i uns anys després de gestionar-lo ja es quedava xicotet. Necessitaven espai i van decidir invertir en un obrador més gran i modern.

El 2022 van obrir el nou espai, mantenint el mateix nom “Forn del Pou”: un espai ampli, obert i transparent, dissenyat perquè la gent puga veure com treballen, com fan el pa i les pastes. La gent observa, pregunta, els xiquets s’al·lucinen, s’ha convertit en un atractiu més de Cinctorres. Al forn el Pou es fan tota mena de pastes, dolces i salades, coques tradicionals, pastissos, encàrrecs especials, càterings, bodes, aniversaris. La tradició de les coquetes de Sant Antoni, els rotllos de les rogatives, la prima de Sant Cristòfol, els cocs per a les festes, i els pastissos de Tots Sants, també ha trobat continuïtat en aquest modern obrador. El risc ha pagat la pena. La gent ha respost i l’establiment s’ha convertit en punt de trobada al poble. La panaderia-pastisseria el Pou manté un servei essencial per als veïns i ha creat ocupació. El disseny del local, obra de l’empresa Florejachs i Ortí, ha donat resposta a la idea que Oana tenia de com volia que fora el seu nou obrador: un espai còmode per treballar, acollidor per als clients, i atractiu per als visitants.

Montse Querol

PREMI HISTÒRIA I TRADICIÓ

La història de Montse Querol està lligada a un establiment amb molta història: el Charleston Els iaios de Montse, Quico i Leonila, van començar la saga d’hostalers en 1928 en la Fonda el Charleston. El seu fill, Wenceslao, transformaria aquesta fonda en l’Hotel Restaurant El Cid. Va ser allí, quan Montse als 14 anys va començar a treballar en aquest sector. Des d’eixe moment i fins ara, a la seua jubilació, la seua vida ha estat vinculada a l’hostaleria i a la restauració. Quan son pare va faltar, amb el seu germà Jose Luis i les seues parelles, van agafar el negoci i a principi de la dècada dels noranta del segle passat, Montse i el seu home, Daniel Adell, son germà José Luis Querol i la seua dona Pilar Milian,  van deixar el Cid per a invertir en una empresa més gran: l’Hotel Rey Don Jaime. Al llarg de la seua vida laboral Montse ha passat per tots els esglaons de la feina. El seu aprenentatge ha estat constant. Ha sigut cambrera, governanta d’habitacions, i sobretot cuinera.

Montse recorda tots els canvis que ha anat vivint en el món de l’hostaleria i la restauració. Un dels canvis més grans i que dificulta en l’actualitat la feina a tot el sector és la falta de personal: abans tenien llistes de gent per a treballar, especialment d’estudiants que els caps de setmana i a les vacances volien guanyar algun sou. Ara un dels problemes més grans del sector és la falta personal.

També recorde, en aquest cas en positiu, la prohibició de fumar dintre dels establiments. Per a ella va ser un goig: el bar tenia un altre ambient i fins al menjar estava més bo. Difícil va ser el moment de la pandèmia. A l’Hotel Rei Don Jaime acabaven de fer una reforma. El pont de Sant Josep s’esperava en candeleta, però van decretar el confinament. Primer van pensar que seria qüestió de dies, però van ser tres mesos que es van fer molt llargs. Però el moment més dur va ser la mort del seu marit. Ell era el pilar de l’empresa. Els seus fills i ella van haver d’arremangar-se i seguir. Van ser temps molt durs.

Tota una vida de dedicació Montse Querol s’ha jubilat, però l’Hotel Rei Don Jaime té continuïtat amb els seus fills Vanessa i Dani.

Pou i Bo i Fresc, Premis de la Festa del Comerç

Pilar Pallarés

PREMI ESFORÇ I DEDICACIÓ

Pilar Pallarés s’ha jubilat després de quaranta-dos anys al capdavant de ‘Pàgina 3’, la papereria i impremta del carrer Sant Nicolau de Morella. El 24 d’octubre d’enguany, Pilar va complir seixanta-cinc anys i el mateix dia va tancar la tenda. Diu que no tenia massa ganes i li va costar baixar la reixa per darrera vegada. La tenda, la tercera imprempta que tenia Morella i d’ahí el nom de “Pàgina 3”, va obrir el 16 de juliol de 1983. Junt amb el seu marit, Ricardo Querol, periodista, es van decidir després dels estudis, per tornar al poble i obrir una papereria i impremta.

Els temps han anat canviant en aquest període. La compra en línia ha fet molt de mal a les tendes menudes, i les llibreries ho han notat molt. També van notar el reciclatge de llibres de text en els bancs de llibres. Pili Pallarés afirma que ha sigut feliç dedicant-se al comerç, que li feia igual de contenta vendre una goma d’esborrar de vint cèntims com una motxilla de cinquanta euros. El tracte amb la gent és el que més enyorarà.

Pilar Pallarés, a més, va estudiar mecanografia i taquigrafia, i aquest aprenentatge també l’ha compartit dedicant part del seu temps a ensenyar aquest art d’escriure a màquina a diverses generacions de morellans, que en el seu moment ho aprenien per a poca cosa més que escriure alguna carta i que amb l’arribada de la informàtica es van adonar que havien estudiat una cosa de profit per al futur. Ara s’ha jubilat, però no s’avorreix ni mica, continua molt activa: aprèn anglès, valencià, manualitats i costura. Continua, a més, donant suport a la parròquia com a catequista i està aprofitant per a viatjar.

Pilar Pallarés va nàixer al carrer Sant Nicolau, i al carrer Sant Nicolau ha desenvolupat la seua vida laboral. A la tradició comercial heretada de la seua família que havien estat carnissers o forners, li ha donat continuïtat. Ara després de més de quatre dècades de dedicació al comerç local, Pilar Pallarés tanca una etapa plena d’històries, llibres i complicitats. Amb el seu somriure de sempre, enceta una nova etapa dedicada a aprendre, ensenyar i gaudir del temps que arriba. “No demano més que tindre salut i anar fent.”

Juan Milian

Mestre

PREMI ESFORÇ I DEDICACIÓ

Ja a primers del segle passat el seu iaio va obrir una carnisseria a Forcall. Després, els seus pares traslladarien el negoci a Morella, on naixia el darrer dels seus 4 fills, Juan.  A casa van decidir que el primer i el tercer estudiarien, i els altres dos es quedarien per ajudar. Amb dotze anys ja s’havia de fer càrrec de molta feina: de matinada anava a l’escorxador, després havia d’acudir a l’escola. Va ser una joventut complicada que es va acabar de sobte amb la pèrdua del seu germà Vicent. Juan tenia 17 anys llavors, però va haver d’assumir responsabilitats molt grans. El volum de treball a la carnisseria era immens. A l’agost arribaven a matar 60 corders a la setmana. Quasi sense edat per a tenir carnet ja havia de passar nou mesos fora de casa per a comprar bestiar. Arribava a comprar 6000 corders a la setmana. Nou mesos fora de casa es feien molt durs...

Quan els pares van faltar, el seu projecte de vida va agafar altre camí. Va adquirir la planta baixa de la casa familiar i amb la seua dona, Miriam, en 1988 estrenaven un nou espai a Morella: El bar-Restaurant Vinatea. Poc després d’obrir l’establiment, com el Centre d’Iniciatives i Turisme s’havia dissolt, es va pensar que era necessari crear una organització que promocionara el potencial turístic que tenia esta zona, a més d’oferir suport als diferents establiments. Juan, junt amb Jaime Peñarroya i Roque Gutierrez, van ser els encarregats de redactar els estatuts i organitzar el naixement d’Asetmico. L’associació d’empresaris turístics de Morella i Comarca va ser pionera en el seu ram i agafada de model i referència per moltes altres zones amb potencial turístic. Ara al seu negoci, la seua filla, Àngela, i el seu gendre, Diego, amb el suport encara de la seua dona Miriam, l’han fet pujar un esglaó més, superant a eixa primera idea que li va vindre al pensament quan en un viatge a París a finals de la dècada dels 80 se sorprenia de la quantitat de restaurants menudets quina aposta per la qualitat i el bon servei els conferia eixa personalitat que els fa especials de cara al client. Un concepte de restaurants acollidors que ell va voler portar fins ací amb el Bar-Restaurant Vinatea.

A través d’aquests premis, Els Ports Ràdio i Comunicacions dels Ports reafirmen el seu suport a un sector que representa molt més que una activitat econòmica.

dos patrocinats per Comunicacions dels Ports SA.

A través d’aquests premis, Els Ports Ràdio reafirma el seu suport a un sector que representa molt més que activitat econòmica. Els comerços són punt de trobada, servei essencial, vida quotidiana i identitat per als pobles. La dedicació diària dels comerciants, sovint invisible, sosté la proximitat, el tracte personal i la confiança que caracteritzen la comarca.

En acabar el lliurament de guardons, els assistents podran gaudir d’un tardeo amb degustació de productes de proximitat, un aparador del talent gastronòmic del territori. A més, se celebrarà un sorteig de regals entre el públic participant, amb l’objectiu d’incentivar i celebrar el comerç local. Els Ports Ràdio convida tota la ciutadania a sumar-se a aquesta festa del comerç, que pretén reconéixer el valor de les persones que, amb el seu esforç, mantenen viu el batec dels pobles.

—23 anys de Premis. Des del 2002, cada tardor, Els Ports Ràdio organitza la Festa del comerç dels Ports. S’engega amb el lliurament dels guardons que reconeixen als emprenedors, als innovadors, a aquells que formen part de la història del comerç d’aquesta terra, i als que han dedicat el seu compromís i esforç a aquest sector.

Cada any es donen quatre guardons de reconeixement al sector, “Empresa amb història”, el premi “Esforç i dedicació”, el premi “Disseny i innovació” i el premi “Empresa emprenedora”.

La festa del comerç vol servir per a remarcar la importància del comerç local i, ressaltar l’esforç que continuen fent els comerciants de la nostra comarca, que encara en aquests temps incerts, han continuat invertint, millorant i innovant per oferir millor servei, més varietat i qualitat, al mateix temps que generen nombrosos llocs de treball que ajuden al manteniment de la població.

La iniciativa de Comunicacions dels Ports compta amb el suport de l’Ajuntament de Morella, Asetmico i la Conselleria d’Indústria, sectors productius, comerç i treball.

La Festa del Comerç compta amb el patrocini de l’Asociació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca, l’Ajuntament de Morella i les empreses Garmon, Mutua General de Seguros, Servicios Panaderia, Canaleta Meat i 4Colors.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Opinió.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Jonathan Fariñas. Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

La rendició i l’eterna vergonya del 14 de novembre

Salvador Pallarès-Garí. President ACAPS la Safor.

El 14 de novembre no és només una data al calendari per a aquells que es vanten de la modèlica Transició. És, per al poble sahrauí, el record de la signatura d’una de les traïcions més vils de la història recent espanyola. Un dia que, més que commemorar, cal denunciar amb la urgència que mereix qualsevol falsedat històrica. Parlem de l’infame Acord Tripartit de Madrid de 1975. Un document que, segons la versió oficial, havia de gestionar la descolonització del Sàhara Occidental. La realitat, però, és que va ser un simple acte de llavat de mans del franquisme moribund i la nova “democràcia emergent”.

Espanya, que durant dècades havia utilitzat la província com a farratge i platja exòtica per als seus militars, així com de destinació càstig per als no massa afectes al règim; va decidir que era més còmode i, sobretot, més rendible, lliurar la població sahrauí a les urpes de la Marxa Verda marroquina. Una cessió, cal subratllar, que ni el Dret Internacional ni la lògica de la justícia podien sostenir. Però, és clar, la realpolitik no entén de la voluntat d’un poble. Només entén de negocis foscos, d’accés a fosfats i d’evitar-se problemes a la frontera sud, encara que fos a costa d’un èxode i d’un genocidi cultural. Cinquanta anys després, la situació és la mateixa: la gran majoria de la comunitat internacional, amb Espanya al capdavant —ai, la mare pàtria!—, continua practicant l’esquizofrènia política. Reconeixen la necessitat d’un referèndum d’au-

todeterminació (la teoria), però alhora, amb una mà tremolosa, signen acords comercials i polítics amb el Marroc que legitimen l’ocupació (la pràctica).

Tampoc no té cap cura del (poc) patrimoni que hi va deixar: ni la llengua ni els bens immobles.

La patètica darrera atzagaiada va ser el canvi de postura de l’actual govern espanyol, que ara abraça sense complexos el pla d’autonomia marroquina, gestat a Ferraz, amb l’auspici del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Una decisió valenta, sí, si entenem la valentia com l’acte de doblegar-se a la pressió d’una monarquia alauita i, de pas, tirar al vàter els principis fundacionals de les Nacions Unides.

Mentre la diplomàcia europea es dedica a les carícies amb Rabat, i la ONU, com un àrbitre cec, manté la MINURSO fent la tournée pel desert sense aconseguir d’establir un trist cens, el poble sahrauí continua al camp de refugiats de Tindouf, esperant una justícia que fa cinc dècades que es va esfumar en els passadissos ministerials de Madrid.

El 14 de novembre, doncs, és el recordatori de la crònica d’una covardia anunciada, i l’exemple perfecte de com el passat colonial s’encarna en el present amb la fredor de la geopolítica. La veritable independència no és només que el Sàhara siga lliure, sinó que Espanya i la comunitat internacional recuperen la dignitat perduda que van malvendre fa mig segle.

L’etern atzucac

“La patètica darrera atzagaiada va ser el canvi de postura de l’actual govern espanyol, que ara abraça sense complexos el pla d’autonomia marroquina, gestat a Ferraz, amb l’auspici del govern de José Luis Rodríguez Zapatero”

Les últimes notícies confirmen que la qüestió sahrauí roman en un punt mort. L’acció diplomàtica se centra en el nou enviat personal del Secretari General de l’ONU, Staffan de Mistura, que continua les seves rondes de contactes sense resultats tangibles, en un intent quixotesc de ressuscitar les converses entre el Marroc i el Front POLISARIO.

• Ruptura de l’Alto el Foc: Des del 2020, l’alto el foc està trencat, i els enfrontaments armats esporàdics al llarg del mur de la vergonya són el recordatori constant que el conflicte no és congelat, sinó actiu i oblidat.

• Posició espanyola: La decisió del govern espanyol de recolzar el pla d’autonomia marroquí com a “base més seriosa, creïble i realista” continua sent la línia vermella que impedeix qualsevol avenç, tancant la porta al referèndum i legitimant de facto la posició de Rabat.

• Decisions judicials europees: Les contínues decisions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que anul·len els acords comercials entre la UE i el Marroc que inclouen el Sàhara Occidental —argumentant que no es pot explotar el territori sense el consentiment del seu poble— són l’única flama de resistència legal, encara que la Comissió Europea insisteix a buscar mecanismes per esquivar el Dret Internacional.

La història és tossuda: el 14 de novembre no és un final, sinó la imatge fixa d’una irresponsabilitat col·lectiva que encara avui costa vides i exilis.

Habitatge: una clau de futur

Ernest Blanch. Diputat autonòmic del PSPV-PSOE.

L’habitatge és avui, segons totes les enquestes i segons la realitat que vivim als nostres pobles, el principal problema social i econòmic de la ciutadania. Però per a Morella, a més, és una oportunitat que no ens podem permetre perdre.

No hi ha projecte de municipi possible si la gent no pot viure ací. No hi ha futur si els joves no poden emancipar-se o si els treballadors que venen a donar vida a la nostra ciutat no troben on quedar-se.

Aquesta va ser la conclusió clara de la taula d’habitatge que vam celebrar dins del seminari “La Morella que volem”, amb la participació de dos referents en la matèria: Vicent Dualde, arquitecte i conservador del patrimoni morellà, i Gerardo Roger, urbanista i redactor de la Llei Urbanística Valenciana de 1994.

Les seues aportacions, plenes de rigor i sentit comú, van ajudar a posar paraules al que moltes veïnes i veïns ja saben: Morella està saturada, sense sòl disponible i sense planificació per créixer amb

“Morella no pot continuar perdent oportunitats per simple deixadesa. Deixar caducar expedients o impedir que acaben la seua tramitació és condemnar la ciutat a l’immobilisme”

equilibri.

Com va explicar Vicent Dualde, dins les muralles les possibilitats de construir són pràcticament nulles, i la major part de les vivendes existents pateixen problemes de rehabilitació, ineficiència energètica o falta d’accessibilitat.

Mentrestant, fora del nucli històric hi ha espais com Santa Llúcia o l’Hostal Nou que podrien donar resposta immediata a la demanda d’habitatge, però que s’han deixat morir per desinterés polític i falta de gestió. No s’han demanat les prorrogues per aconseguir un debat obert sobre els espais.

Morella no pot continuar perdent oportunitats per simple deixadesa. Deixar caducar expedients o impedir que acaben la seua tramitació és condemnar la ciutat a l’immobilisme. I immobilisme, en matèria d’habitatge, significa que la gent se’n va, que els projectes s’aturen i que les finestres de les cases continuen apagades.

Gerardo Roger ho va dir amb claredat: l’habitatge no és només una qüestió urbanística o de mer-

cat; és una política pública essencial, i la seua absència condemna el territori al despoblament.

Morella necessita recuperar una estratègia real, inspirada en la Llei de la Funció Social de l’Habitatge que el govern de Ximi Puig va impulsar, i que avui ha sigut desmantellada per la Generalitat actual.

Necessitem una administració que acompanye, que facilite i no bloquege, que impulse programes de rehabilitació i plans de vivenda assequible, i que ho faça amb transparència i diàleg amb la ciutadania.

Des del PSPV hem plantejat una estratègia clara per a revertir aquesta situació i garantir una política d’habitatge moderna, viable i adaptada a la realitat de Morella: Creant nou sòl urbanitzable fora muralles, respectant el patrimoni i l’entorn, però obrint nous espais per a la vida.

Reactivant la vivenda buida dins del nucli urbà, amb incentius fiscals, ajudes directes i bonificacions per a qui vulga rehabilitar o posar en ús les seues cases.

Agilitzant els tràmits i reforçar l’oficina de rehabilitació, perquè els projectes no es perden entre la burocràcia i les finestres tancades.

Impulsant habitatge públic i lloguer assequible, amb fórmules cooperatives i amb la col·laboració del sector privat, perquè viure a

Morella siga una opció real per a joves i famílies.

Com vam dir al seminari, “una ciutat viva es aquella que per la nit té llum a les finestres”.

L’habitatge és, per tant, molt més que una paret i un sostre: és la base de la convivència, del comerç local, dels serveis i de la vida quotidiana. Per això no podem resignar-nos a veure com expedients s’encallen, com els debats s’apaguen o com la política local gira l’esquena a les necessitats més bàsiques de la gent.

En definitiva, Morella no necessita excuses ni lamentacions; necessita projecte i decisió.

L’habitatge no és només una necessitat: és també una oportunitat per repensar la ciutat, revitalitzar el seu nucli i obrir noves zones de creixement ordenat i sostenible.

Perquè darrere de cada vivenda nova hi ha una oportunitat de futur; darrere de cada rehabilitació, una història que continua; i darrere de cada administració que actua, un municipi que creix.

El futur de Morella passa, inevitablement, per garantir el dret a l’habitatge.

I això no es farà amb silencis ni amb caducitats d’expedients, sinó amb diàleg, planificació i coratge polític.

És hora de tornar a posar Morella en marxa, també en matèria d’habitatge.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

AJUDES A TENDES MULTISERVEIS.

La Diputació de Castelló ha aprovat la concessió de subvencions a 14 localitats de la província, de menys de 5.000 habitants, per a millorar i modernitzar l’equipament d’establiments multiservei municipals rurals. Estes ajudes suposen una inversió directa en la modernització dels serveis rurals, impulsant tendisques multiservei més eficients.

Així, els municipis que han resultat beneficiaris d’estes ajudes són Olocau del Rey, Sorita, Villores, Vallibona, Aín,

Alcúdia de Veo, Argelita, Arañuel, Villanueva de Viver, Todolella, Vallat, Ares del Maestrat, el Toro i la Serratella. Cada un d’estos pobles durà a terme una sèrie d’accions destinades a millorar les condicions de les seues instal·lacions i optimitzar la prestació de serveis.

Entre les actuacions previstes s’inclouen l’ampliació de la potència elèctrica per a garantir un subministrament estable, la instal·lació de sistemes de climatització i l’adquisició d’equipament destinat a la conservació i exposició de

productes, com a armaris i vitrines refrigerades, congeladors expositors i prestatgeries.

Així mateix, es contempla la millora del mobiliari i els mòduls d’emmagatzematge en els magatzems, la realització de treballs de lampisteria, així com la compra de maquinària auxiliar, entre altres.

Modernitzar els espais, assegurar l’adequada conservació de productes frescos i oferir un entorn eficient per a prestar un servei de qualitat als ciutadans és l’objectiu d’estes ajudes.

CALENDARI DE BENASSAL. Benassal torna a llançar el concurs de fotografia per a il.lustrar el calendari de 2026. 13 fotografies, d’entre totes les que es presenten. Enguany el tema escollit són “racons del poble”, segons apunten fonts municipals. Fins el 24 de novembre hi ha de temps per presentar les fotografies que vulguen optar a ser una de les 13 seleccionades. A finals de novembre es prendra la decisió.

Dos joves perden la vida i altres tres resulten ferits de gravetat en un accident de cotxe a la rambla Carbonera de Benassal

Benassal ha viscut hores de consternació després del greu accident de trànsit registrat la nit de dissabte a la carretera CV-166, a l’altura del pont de la Rambla Carbonera, on un vehicle amb cinc joves en el seu interior va caure des del pont fins al llit sec de la rambla. El sinistre, que es va produir al voltant de les 22.06 hores, va provocar la mort de dos dels ocupants i va deixar tres ferits greus, tots ells homes i d’edat jove.

Segons ha informat el Consorci Provincial de Bombers de Castelló, el turisme es va precipitar des d’una altura considerable fins al fons de la rambla, quedant completament destrossat i amb els cinc ocupants atrapats en el seu interior.

Els primers efectius a arribar van ser els del Parc de Bombers Voluntaris de Benassal, que van iniciar les tasques d’atenció immediata a les víctimes i l’assegurament del vehicle. Posteriorment s’hi van

Dos dels cinc joves havien mort al moment i

van ser excarcerats mentre els altres tres presentaven ferides greus i

van ser rescatats i traslladats a hospitals de La Plana

400.000 EUROS PER A LA POBLA. La Pobla de Benifassà comptabilitzava en 2024 una població de 240 habitants. Un nombre de veïns que el seu alcalde, David Gil, tracta d’incrementar amb recursos “que activen el desenrotllament i incentiven les oportunitats”. Però és evident que, “si no ens ajuden, és impossible”. En 2026, la localitat rebrà 400.000 euros de la Diputació. “És una excel·lent notícia i una sort saber-ho amb antelació”, ha reconegut el primer edil. A través del pla Més que mai, la Pobla es garantix 308.600 euros del Pla Impulsa i 89.498,64 euros del Fons de Cooperació.

A aquestes quanties cal sumar l’aportació de la Generalitat Valenciana a través

incorporar unitats del parc professional de La Plana Alta, amb base a Orpesa, així com una unitat de comandament del mateix consorci.

—Joves marroquís veïns de Benassal i Morella. A l’arribada, els bombers van trobar una escena de gran complexitat: els cinc joves atrapats dins del vehicle. Dos d’ells havien mort al moment i van ser excarcerats una vegada la Guàrdia Civil i l’autoritat judicial ho van autoritzar. Els altres tres presentaven ferides greus i van ser rescatats d’entre la ferralla en coordinació permanent amb els equips sanitaris.

Segons fonts del CICU, dos dels ferits patien politraumatismes i van ser evacuats en unitats SAMU a l’Hospital General Universitari de Castelló. El tercer, amb múltiples traumatismes, va ser traslladat en una unitat SVB a l’Hospital de la Plana. També es va activar un

del Fons de Cooperació i el Fons contra la Despoblació. En total, més de 450.000 euros que “reforcen el nostre treball, ens donen oxigen econòmic i ens permeten planificar millores per als nostres ciutadans”. Gil exposa que en una localitat amb una població tan reduïda resulta poc menys que heroic obtindre fons que permeten escometre projectes extraordinaris. “És ací on intervenen les institucions supramunicipals, ajudant als qui menys tenim perquè no ens quedem arrere”. I eixa sensibilitat “és ara clau per a avançar”. Amb fons que “demostren d’una forma pràctica que es creu a l’interior més enllà dels clixés i s’invertix en el nostre desenrotllament amb el foment d’oportunitats”, ha declarat l’alcalde.

EL PSPV DEFENSA EL FONS PER ALS MUNICIPIS TURÍSTICS. “Si no haguera sigut pel treball i defensa del PSPV en este 2025 els municipis hagueren rebut menys diners d’este fons per part de la diputació”, apunten des del PSPV de Morella. ·Cal recordar que ja fa uns mesos vam presentar una moció i va ser aprovada pel PP també per mantenir com a mínim, a tots els pobles, les mateixes quantitas. Sorpresivament, durant este mes de novembre, el Patronat Provincial de turisme al modificar el pressupost per consignar la quantitat d’este fons, s’oblida d’incrementar-lo. Així ho va denunciar el PSPV i en este ple de novembre s’ha tingut que corregir. Un nou error del PP que demostra que els socialistes sempre hem estat defenent este fons i els recursos pels municipis”. En el cas de la nostra comarca es veien afectats per esta possible reducció tots els que compte en la declaració de municipi turístic com Morella, Vilafranca, Forcall, Cinctorres o Benassal

En el ple de novembre també es va aprovar una moció pel 25N, això sí, sense acord amb VOX i “lamentar que el PP no va donar suport a la iniciativa socialista per millorar la climatització dels centres educatius”.

GESTIÓ DE RESIDUS. El ple de la Diputació, celebrat aquest dimarts, ha aprovat per unanimitat acceptar la comanda de gestió de recollida de residuuos en els pobles que pertanyen a la Mancomunitat Comarcal Els Ports-Maestrat, Alt Palància i Alt Millars. Donada la complexitat en l’adaptació a les noves exigències per a fer front a l’obligat compliment normatiu en matèria de residus, l’ens provincial realitzarà la prestació unificada i la coordinació del servei.

En eixe sentit, després de l’aprovació del reglament, els corresponents projectes d’explotació i les sol·licituds de la comanda de gestió del servei de recollida de residus, el ple celebrat este dimarts també ha aprovat

equip d’Atenció Primària per donar suport al dispositiu sanitari. Els ocupants del vehicle, segons informacions recollides per mitjans locals, eren joves de nacionalitat marroquina que treballaven i residien a Benassal des de feia poc de temps.

Una de les imatges facilitada pels Bombers de la Diputació de Castelló.

per unanimitat els convenis que regularan la prestació del servei de gestió de recollida de residus per part de la Diputació. Este conveni inclou la regulació de les relacions entre les adjudicatàries del servei, les entitats locals adherides, els usuaris i les usuàries del servei i la Diputació; així com les prestacions que inclou el servei establint al mateix temps els drets i obligacions que assumixen cada una de les parts.

Mitjançant la comanda de gestió de cada un dels tres àmbits territorials (Mancomunitat de l’Alt Palància, Alt Millars i Els Ports-Maestrat), s’accepta el reglament i ratifica la voluntat dels municipis adherits perquè la Diputació de Castelló definisca, dissenye i

Diverses fonts confirmen que els dos joves morts eren cosins entre ells, i almenys un dels cinc ocupants era veí de Benassal mentre un altre vivia i treballava a la ciutat de Morella.

La Guàrdia Civil ha obert una investigació per determinar les

PORTELL PODRIA TINDRE EL CASTELL CRISTIÀ

MÉS ANTIC DEL TERRITORI. Des del 2018 s’estan realitzant excavacions a la zona del Castell de Portell. Aquest últim mes s’han représ aquests treballs per a poder habilitar aquesta zona com a espai cultural. Amb això, l’equip d’arqueòlegs s’ha posat a excavar per fer els treballs previs a la millora del ‘corro’. Amb els descobriments d’aquests treballs, s’està en camí de confirmar una sospita, que Portell té el castell cristià més antic de tot el territori valencià.

“Aquests treballs arqueològics s’estan realitzant dins del projecte arquitectònic de l’Ajuntament per a poder habilitar el recinte superior del castell com un espai d’activitats culturals i lúdiques a l’aire lliure. Es volen col·locar unes graderies i un escenari mòbils”, afirma Álvaro Ferrer, alcalde de Portell.

Des de les primeres excavacions de 2018 es va distin-

obtinga els projectes d’explotació per a unes recollides eficients i aprofitant les sinergies que aporta l’agrupació de municipis. A través del conveni i l’acceptació del reglament es facultarà a la Diputació de Castelló a sol·licitar qualsevol subvenció relacionada amb la recollida i transport de residus, europea, estatal, de la comunitat autònoma o provincial, que afavorisca la implantació de les noves recollides exigides per la legislació vigent, reduint el seu cost d’implantació. A més, la Diputació de Castelló podrà procedir a la licitació del servei de recollida de residus de manera conjunta amb altres entitats locals per a poder obtindre uns preus més competitius.

causes del sinistre. Tot i que encara no hi ha una conclusió oficial, es treballa amb hipòtesis habituals en accidents nocturns en carreteres secundàries com la CV-166: possible excés de velocitat, distraccions o condicions de la via. La carretera és coneguda pels seus trams sinuosos i zones amb asfalt especialment lliscant. De fet, l’alcaldessa de Benassal, Èlia Garcia, ha assegurat en declaracions als mitjans de comunicació que fa temps que el consistori ha sol·licitat actuacions per millorar la seguretat d’aquest punt, considerat per molts veïns com perillós, especialment de nit. Després de l’atenció a les víctimes, els bombers també van col·laborar amb el cos de la Guàrdia Civil en les maniobres de recuperació del vehicle sinistrat des del fons de la rambla.

—Comunicats i reacció de Benassal. L’Ajuntament de Benassal ha expressat el seu “dol més profund” per aquest tràgic succés. En un comunicat difós a les xarxes socials municipals, el consistori ha traslladat les condolences més sinceres a les famílies i persones properes als joves morts, i el seu desig de recuperació per als ferits. El consistori ha posat especial èmfasi en la feina dels equips

d’emergència, agraint la ràpida intervenció dels bombers –tant dels voluntaris del municipi com dels professionals del Consorci–, dels serveis sanitaris i de la Guàrdia Civil. En particular, ha destacat que disposar d’un parc de bombers a Benassal ha estat determinant per poder actuar amb la màxima rapidesa.

L’Ajuntament també s’ha posat a disposició de les famílies i de les persones afectades “per a qualsevol suport o atenció que puguen necessitar”, alhora que ha demanat respecte i discreció en uns moments especialment dolorosos per a la comunitat.

La notícia ha generat una profunda commoció entre els veïns de Benassal, un municipi de poc més d’un miler d’habitants. Molts han assenyalat la perillositat del tram de la carretera al seu pas per la Rambla Carbonera, especialment en condicions nocturnes i amb pluja, i han reclamat millores al vial de cara al futur.

La investigació continua oberta i s’espera que en els pròxims dies es puguen conéixer més detalls sobre les causes exactes del sinistre, mentre Benassal continua immers en el dol per la pèrdua de dos joves que acabaven d’iniciar una nova vida al municipi.

gir la muralla d’un metre i mig d’ample que rodejava el recinte superior del castell, la distribució i la cronologia d’aquest. Es va afirmar que es tractava d’un castell cristià de mitjan segle XIII. Durant els últims treballs d’aquest mes estan eixint a la llum cinc murs que se situen de manera perpendicular a la muralla que daten també del segle XIII; açò genera la hipòtesi que siga el castell cristià més antic de la comunitat. A més, hi ha localitzades tres de les torres de la muralla. Enguany s’ha acabat d’excavar la tercera torre i s’està aprofundint en la zona de davant d’aquesta. “Enguany es preveu ampliar aquestes excavacions del cementeri i veure si fem nous descobriments”, explica Joan Palmer, l’arqueòleg.

Aquesta obra s’està duent a terme gràcies al Pla Impulsa de la Diputació de Castelló i a les ajudes de la conselleria de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, que totes elles sumen al voltant d’uns 300.000 euros.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

ARBRE DE NADAL. Morella encendrà les llums de Nadal el divendres 5 de desembre amb una gran festa per a disfrutar amb tota la família. Este acte està previst per a les 20.00 hores i s’ha convertit en una tradició més d’estes festes, així com un dels que compta amb més participació. Avui, dins dels treballs de la brigada municipal per instal·lar la decoració de Nadal, s’ha plantat l’arbre a Cinc Cantons. És el tercer any que s’ubica un pi del pinar de Pereroles a este lloc, el qual es converteix en el centre neuràlgic del Nadal morellà.

“LA COLADURIA”. Vilafranca estrena La Coladuria, un nou espai cultural impulsat per l’artista anglesa Anne Barton, gestora d’Abadia Seven, que vol ser un punt de trobada per a reunions i activitats veïnals i destaca per una entrada decorada amb antigues rentadores.

La inauguració va comptar amb l’exposició “Fam, fam, fam “de l’artista alacantina Lucía Vallés. També es pot veure Urdimbre rural, de la vilafranquina Marisa Monfort, visible des del carrer.

Un viatge al passat de Morella a través dels mapes i les litografies dels segles XVIII i

Durant la preparació del “Llibre de Privilegis de Morella, 1225-1395”, el seu anterior treball, Vicent Garcia Edo va descobrir una sèrie d’imatges, mapes i documents antics que van despertar la seua curiositat i van acabar inspirant aquest nou projecte. Aquells materials, trobats gairebé per casualitat però carregats de valor històric, van obrir-li una finestra a un univers gràfic fins ara poc explorat sobre la ciutat. Aquest és el punt de partida de ‘Cartografia de morella 16971890’, entre mapes i litografies: imatges d’una vila fortificada, una obra que proposa un recorregut visual i històric per la Morella dels segles XVIII i XIX. En aquell període convuls, marcat per nombrosos conflictes que sacsejaren la societat espanyola, la vila va adquirir un paper destacat. Diversos cartògrafs militars van elaborar plànols detallats del nucli urbà i del seu entorn,

CIBERSEGURETAT. La Casa de Cultura de Palanques va acollir una xarrada sobre ciberseguretat, emmarcada dins del cicle “Salut Digital: un enfocament comunitari per a les addiccions tecnològiques”, una iniciativa coordinada per Elena Benages, cap de la zona bàsica de salut de Forcall.

L’activitat va estar a càrrec d’un ponent expert en ciberseguretat, especialitzat en configuració segura de dispositius i xarxes per a la protecció de menors. Per motius de seguretat i confidencialitat, es va preferir mantindre l’anonimat del professional.

XIX

atrets per la seua posició estratègica i el seu paper en les guerres del moment.

A mesura que avançava la investigació, l’autor explica que, imatge a imatge, es van anar recuperant

documents que permeten entendre com era Morella abans inclús de la invenció de la fotografia. Un patrimoni gràfic excepcional que, en molts casos, havia romàs dispers o poc conegut.

En total, Garcia Edo calcula que ha pogut reunir prop de 125 imatges, entre les quals s’ha fet una selecció acurada de seixanta peces. Aquestes han estat ordenades i estudiades en profunditat, amb l’objectiu de situar Morella en el lloc que li correspon dins de la cartografia històrica de la Península Ibèrica. Entre les troballes més destacades hi ha, per exemple, peces úniques conservades a l’arxiu de l’església arxiprestal de Morella, que enriqueixen encara més aquest testimoni del passat.

Cada mapa, cada dibuix i cada litografia contribueix a reconstruir la imatge de la vila, la manera com era percebuda i interpretada, i la seua importància arquitectònica i estratègica. L’obra és, al mateix temps, un homenatge al patrimoni gràfic i emocional de Morella: una invitació a mirar la ciutat a través de la sensibilitat dels artistes i tècnics que la van retratar fa més de dos segles.

En conjunt, i tal com assenyala l’autor, aquest llibre permet entendre i apreciar la transformació de Morella al llarg del temps i recordar que la història no sols es narra amb paraules, sinó també a través dels traços, ombres i perspectives que han perdurat fins als nostres dies.

DESCOBRIR LA RUTA DEL BERGANTES. La iniciativa Descobreix Els Ports s’ha endinsat en la ruta del Bergantes i en la manera com el riu ha influït, al llarg dels segles, en la vida, l’economia i el caràcter dels pobles del seu curs. Villores, Palanques i Sorita han sigut els tres escenaris d’una activitat que ha atret nombrosos participants.

VICENT GARCÍA EDO PRESENTA ‘CARTOGRAFIA DE

29-O: LES HORES DEL CAOS. Sergi Pitarch, periodista valencià i director d’ElDiario.es a la Comunitat Valenciana, va presentar a la Casa Social de Vilafranca el seu llibre “29-O: Les hores del caos”, una crònica que reconstrueix amb precisió les 24 hores més crítiques de la dana de 2024.

L’obra abasta del 29 al 30 d’octubre i comença a les 7.30 h, moment en què Aemet va activar l’alerta roja que anticipava la tragèdia en què van morir 229 persones. Pitarch, acompanyat per la periodista Violeta Tena, exposa com, tot i que la gran catàstrofe es va produir el dia 29, moltes persones no van ser conscients de la dimensió real fins l’endemà al matí.

El llibre s’organitza en 24 capítols, un per cada hora, i incorpora 15 entrevistes a professionals que van intervenir en l’emergència, aportant context sobre per què va passar, com van morir les víctimes i quines negligències van marcar la resposta del Govern valencià. Tot i que encara hi ha interrogants pendents, especialment en l’àmbit judicial, Pitarch subratlla que cada vegada es coneixen més detalls i fets rellevants.

A banda, a sala ‘Sant Roc’ situada a la part baixa de l’edifici gòtic de l’Ajuntament de Vilafranca acull l’exposició ‘Dana, el dia después’ de David Coronado. Es tracta d’un recull de fotografies al voltant de la situació dels pobles afectats.

I GERMANOR ha reforçat l’esperit comunitari que caracteritza el moviment aplequer.

defineix l’esperit d’esta trobada comarcal.

“La

veta que uneix una comarca que creix”, el lema de l’Aplec dels Ports

Villores ha celebrat este dissabte una nova edició de la Festa ProAplec, una jornada marcada per la participació, la convivència i un ambient festiu que ja anuncia l’arribada del pròxim Aplec dels Ports. Des del matí, el municipi s’ha omplit de veïns, visitants i aplequers que han gaudit d’un complet programa d’activitats pensat per a totes les edat. La jornada ha començat amb diferents proves de la copa aplequera, on famílies i grups d’amics s’han sumat als tradicionals jocs populars com la morra o el tir de l’espardenya. Uns esports que, any rere any, continuen atraient més participants i generant moments de complicitat i riures.

A més de les activitats, la festa ha

El lema sintetitza el missatge de comunitat, continuïtat i arrel compartida que defineix l’esperit d’esta trobada comarcal.

servit per presentar el nou merchandising oficial del pròxim Aplec. Les clàssiques sudaderes i polseres convertides ja en objectes de collecció per als aplequers més fidels han compartit protagonisme amb una novetat que ha cridat l’atenció de tothom: el delantal de l’Aplec. Una peça original i pràctica que ha conquistat tant veïns com visitants i que apunta a convertir-se en imprescindible en paelles, vermuts i trobades festives de tota la comarca.

Passat el matí d’activitats, ha arribat el moment del dinar. Les paelles, preparades per a prop de 150 persones, han superat totes les previsions i han convertit el dinar popular en un autèntic èxit de participació. Un espai de germanor que

La vesprada ha continuat amb l’actuació humorística dels monologuistes valencians Cacau i Tramus, que han sabut connectar amb el públic i provocar una allau de rialles amb el seu humor pròxim, arrelat i compartit.

—Lema. Un dels moments més esperats del dia ha sigut la presentació del lema oficial del pròxim

Aplec. La frase triada, “La veta que uneix, una comarca que creix”, sintetitza el missatge de comunitat, continuïtat i arrel compartida que

L’acte ha estat emotiu i simbòlic, reforçant la idea de connexió entre pobles i generacions, i recordant que l’Aplec és molt més que una festa: és una manera de viure i entendre el territori.

La jornada ha tancat amb el concert del grup ‘contracop’, que ha posat ritme, energia i bon ambient a una vesprada que Villores recordarà durant molt de temps. Una festa completa, viva i participativa que deixa clar que l’esperit aplequer continua creixent… veta a veta, poble a poble.

RONDALLA. La Rondalla i Grup de Ball de Vilafranca ha celebrat aquest dissabte el seu tradicional concert de Santa Cecília. Pepe Escuder, portaveu, manifestava que “comptem amb un ampli repertori i hem fet una acurada selecció per a aquest concert de Santa Cecília, que també denominem dia de la Rondalla”. Durant l’any la Rondalla i el Grup de Ball compten amb assajos totes les setmanes. Escuder comentava que “formem la Rondalla un grup de persones d’una d’edat ja considerable i seria important que gent més jove formara part del grup per a que en un futur no acaba desapareixent”.

evitar coincidir amb la Banda, ja que alguns músics formen part de les dos agrupacions.

GAITEROS. Els Gaiteros de Morella han celebrat este dissabte Santa Cecília, avançant com sempre la data tradicional per

SANTA CECÍLIA

Setmanari d’informació comarcal

¿Es mor la democràcia?

Ximo Puig. Expresident de la Generalitat Valenciana.

“Se espera que la lluvia pase. Se espera que los vientos lleguen. Se espera. Se dice. Por amor al silencio se dicen miserables palabras. Un decir forzoso, forzado, un decir sin salida posible”. [“Palabras”, d’Alejandra Pizarnik]

Fa cinquanta anys –un altre novembre– moria el dictador, començava a clarejar després de la llarga nit i renaixia la democràcia espanyola, segada en 1936 per la força bruta de les armes i el furor de la paraula incendiària. En aquells anys frenètics de la Transició, la democràcia era l’esperança.

L’estació on arribàvem per a retrobar-nos amb les essències més nobles d’aquella Il·lustració arrabassada. Una vegada conquerida vam creure que seria per a sempre. Després va caure el Mur de Berlín. El món semblava encaminar-se cap a una expansió imparable de la llibertat. Fi de la història, es van atrevir a predir alguns amb adanisme de jugador d’escacs que anhela veure l’escac i mat en tots els moviments. L’optimisme s’obria pas en el planeta sencer. Era qüestió d’anys que anaren caient les últimes dictadures. Però hui, al cap de mig segle de la nostra reincoporació a la democràcia, eixa convicció trontolla.

La pregunta és incòmoda, però necessària: es mor la democràcia?

En els últims dies, el New York Times publicava un editorial especial. Alertat per la deriva antidemocràtica en la qual el trumpisme està sumint als Estats Units en només un any, el consell editorial del Times ha compilat una llista amb 12 indicadors d’erosió democràtica. Dotze qüestions que mesuren el gir autocràtic d’una societat. Algunes reverberen en la nostra realitat més pròxima després de dos anys que deixaran una profunda cicatriu en la nostra qualitat democràtica. Perquè ja veiem el que ocorre als Estats Units. Però, i ací?

Sosté el Times: Un autoritari menysprea el Legislatiu. A vegades –quina peresa– cal recordar allò que és obvi. Es diu autogovern. Els valencians ens vam governar a nosaltres mateixos en les nostres competències. No obstant això, la legislatura ja va començar de for-

ma daliniana: presidenta de Les Corts una diputada que suprimiria la nostra autonomia. Va continuar amb una voladura de tots els grans acords emanats del Legislatiu –és paradigmàtic l’atac a l’AVL–. I ara arriba l’estocada final: els valencians ja no triem al nostre president. Ho decideix el líder nacional –hi ha un altre?– del partit de l’extrema dreta. Ell serà qui beneïsca i decidisca de facto al nostre president per a ofendre noves glòries a Espanya. Allò lògic –allò democràtic–després de tot que ha passat seria votar en unes noves eleccions per a obrir un nou inici. Seria la manera més sana de curar la ferida i de començar a segellar el trauma de la dana. Tornar a començar amb determinació i amb voluntat d’aconseguir un acord de Comunitat exigible en estes circumstàncies. Però s’ha preferit no donar la veu a la ciutadania quan la pèrdua de legitimitat de facto és manifestament perceptible. Fins i tot les Corts es queden a la mercè del que es decidisca en conciliàbuls llunyans. Una ofensa més en esta cadena calamitosa de retrocessos democràtics i renovada hipoteca reputacional. Sosté el Times: Un autoritari usa el poder per a obtindre beneficis personals. En una seqüència kafkiana dels fets que passarà al nostre costat més fosc de l’autogovern, hi ha un detall sinistre. La dimissió del president -tan a destemps com hipòcrita- no és sincera perquè no hi ha hagut ni petició de perdó ni assumpció autònoma de responsabilitats i, en conseqüència, no ha anat acompanyada de la renúncia a l’acta de diputat. És higiènic per a la nostra democràcia que tots els comentaristes polítics i el conjunt de la ciutadania entenga que l’única finalitat d’eixa decisió és conservar l’aforament? És un pas més cap al descrèdit de la política institucional i d’un mecanisme que, en el seu sentit original, va nàixer per a protegir la funció dels represen-

tants democràtics, no els interessos personals.

Sosté el Times: Un autoritari sufoca la dissidència. És difícil comprendre com les 229 víctimes de la dana i les seues famílies han sigut vistes com a “dissidència” per part de les autoritats valencianes. Cuesta molt entendre com s’arriba a un grau de deshumanització semblant. Com es revictimitza als qui han vist trencada en trossos la seua vida. Però així ha succeït ara. Com abans ja va ocórrer amb la gestió de l’accident del metro de València, el Yak-42, el 11-M i tantes altres desgràcies col·lectives. Per això, resulta insultant que dirigents públics valencians i alts càrrecs es permeten mentir, difamar i assetjar a les víctimes de la dana. Que les entenguen com a dissidència pel simple fet de demanar veritat, justícia i reparació. Que les combaten com si foren l’adversari.

Vaig estar en el funeral d’Estat. Vaig sentir dolor, el dolor compartit per tantes persones... Vaig vore tants ulls perduts, tantes absències sense resposta. En tornar a casa vaig recordar aquella sensació tan única, tan vívida, que esdevé quan perds a un familiar i tornes del cementeri o del tanatori. I tanques la porta. I em vaig enrecordar d’eixos pares, mares, filles i amics que en arribar a les seues llars van tancar la porta i es van retrobar amb el buit. El temps no ho cura tot. El temps només passa.

Fereix l’ànima que alguns, un any després, encara siguen incapaços de mostrar l’empatia que persones de tot el món han tingut amb les víctimes de la dana. Per què? No trobe respostes. I les que trobe em sufoquen. Quina pena.

Sosté el Times: Un autoritari vilipendia als grups marginats. Quina qualitat moral pot tindre un futur Consell quan la seua sustentació principal, els populistes amb bandera en la polsera i odi en les entranyes, anuncien que la seua pri-

“La democràcia no es mor sola: en tot cas, la deixem morir quan renunciem a ella. Quan acceptem el discurs del “tots són iguals” o quan som incapaços d’alçar una alternativa d’esperança”.

oritat seran els menors migrants? I no per a ajudar-los, integrar-los o donar-los un futur. El grup més vulnerable de la societat serà –encara més— vilipendiat per les institucions valencianes. És la base del populisme: crear un fantasma. Un enemic. Acarnissar-se amb ell. Sense pietat. Sense raons. Atiant les pors i les més baixes passions. Aprofitant les debilitats que tenen altres causes que no es volen o no se saben abordar.

Perquè és en l’arrel d’esta crisi general de la democràcia on habiten els populismes, en la desconfiança creixent cap a la política quan molts ciutadans senten que votar serveix cada vegada menys per a millorar les seues vides. Això va buidant de crèdit a la política. La seqüència és coneguda: Primer es degrada el debat públic, després s’instrumentalitzen les institucions, més tard es normalitza el menyspreu per l’adversari i finalment queda una conversa pública regida per l’insultòdrom de les xarxes socials i permeada de desinformació.

La democràcia no es mor sola: en tot cas, la deixem morir quan renunciem a ella. Quan acceptem el discurs del “tots són iguals” o quan som incapaços d’alçar una alternativa d’esperança.

Hui, el més radical és ser demòcrata. El més progressista és defensar la democràcia. Perquè la democràcia no és només votar. És tindre escoles, hospitals, residències, centres per a la discapacitat o de protecció per a dones assetjades pel masclisme. La democràcia és el dret a l’esperança: per això mai morirà la democràcia si hi ha esperança.

Podem, com lamenta Pizarnik, esperar que la pluja passe i que els vents arriben, sense eixida possible. Però també podem traure el paraigües i eixir a caminar. En eixes estem un altre novembre, cinquanta anys després. Creuant una altra nit. Buscant l’alba.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 717. ÉPOCA II. DEL 21 AL 23 DE NOVEMBRE DE 2025

MÚSICA DE BANDA EN MORELLA

ESTE FIN DE SEMANA LA ASOCIACIÓN MUSICAL

MESTRE CANDEL CELEBRA LA FESTIVIDAD DE SANTA CECILIA, PATRONA DE LOS MÚSICOS

LA CELEBRACIÓN TIENE ACTOS PÚBLICOS, COMO UN CONCIERTO LA NOCHE DEL VIERNES Y DIVERSOS PASACALLES FESTIVOS CON MÚSICA DE BANDA

Llega uno de los fines de semana más esperados por los componentes de los colectivos musicales de la comarca. Santa Cecilia, patrona de los músicos, siempre es motivo de fiesta y celebraciones. Su celebración, siempre animada y siempre con música, es la de todos, ya que la fiesta se extiende como las notas musicales por toda Morella y toda su gente.

La banda música de Morella, denominada oficialmente “Asociación Musical Mestre Candel”celebra este penúltimo fin de semana de noviembre unas jornadas repletas de actividades musicales y festivas para volver a hacer de la conmemoración de la patrona de la música una gran fiesta de hermandad.

La banda morellana abrirá los actos el viernes 21 por la noche con su tradicional concierto dedicado aa la patrona de los músicos en el Teatro Municipal a partir de las 22:30 horas con un variado repertorio que supondrá una de las primeras actuaciones de los nuevos músicos de la banda, a los que se recibe simbólicamen te cada año en este día tan se ñalado.

A parte del concierto, la Mestre Candel disfrutará en privado este fin de semana de unas intensas jornadas de hermandad y fiesta que se completaran con pasacalles e, incluso, charanga, para celebrar Santa Cecilia en unos días que recompensan todo un año de ensayos, salidas y conciertos. Concretamente, el sábado 22 a las diez de la mañana, la banda sonará por diferentes calles, dado que el conjunto de sus componentes van por las casas recogiendo simbólicamente a los jóvenes que se incorporan a la misma.

Los nuevos y los más veteranos también animaran las calles de Morella el domingo 24 a partir de las 12:00 horas.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

VIERNES 22 DE NOVIEMBRE 19:30

«FESTA DEL COMERÇ» TARDEO

Lonja del Ajuntamiento 22:30

CONCIERTO DE SANTA CECILIA

ASOCIACIÓN MUSICAL MAESTRO CANDEL

Teatro Municipal

SÁBADO Y DOMINGO PASACALLES DE SANTA CECILIA

RONDALLA DE MORELLA

Teatro Municipal

“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

LAS PINTURAS DE MORELLA

Las pinturas rupestres de Morella la Vella son uno de los tesoros más valiosos del territorio en cuanto a arte y cultura se refiere. Se trata de un testimonio enmarcado dentro del arte levantino y contiene una de las principales escenas de caza, así como representaciones esquemáticas en sus abrigos. Además, en este paraje también se puede disfrutar de la extraordinaria naturaleza y el fascinante paisaje que lo rodea. Estas pinturas. junto con el resto hallado en la zona mediterránea son Patrimonio Mundial por la UNESCO desde el año 1998.

Las sierras calcáreas dels Ports albergan decenas de abrigos con representaciones pintadas de Arte Levantino. En conjunto, las sierras del norte de la provincia de Castellón suponen una de las áreas más densas e importantes del ciclo levantino, de toda la cuenca mediterránea de la Península Ibérica.

Algunos de estos abrigos castellonenses se encuentran dentro del catálogo del Arte Rupestre del Arco Mediterráneo (ARAM), declarado Patrimonio de la Humanidad en 1998. Ese "ARAM" recorre toda la fachada mediterránea desde los Pirineos hasta Andalucía oriental. La cronología de estas expresiones

artísticas oscila entre el 10.000 a.C. y la aparición de los primeros objetos de cobre (Calcolítico) en torno al 4.500 a.C para el llamado ciclo levantino, y desde el 5.000 a.C. hasta el 3.000 a.C. (corres-

pondiendo con la Edad de los Metales) para el estilo esquemático. Las pinturas halladas en Morella pertenecen al ciclo levantino. Se encuentran junto a la masía Morella la Vella, en una zona de sierra donde

Y TAMBIÉN...

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo considerado como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

RUPESTRES

LA VELLA

se alternan los cultivos de secano y el bosque mixto de encinas y pino negro.

Son de corte muy realista y, en general, expresan escenas de caza de diversas presas, siendo la cabra

Las pinturas se encuentran en un abrigo natural de la roca.

OFICINA DE TURISMO . Con motivo de las obras, se ha trasladado provisionalmente al edificio contiguo, conocido como «CISE». Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

el animal más representado.

Las pinturas están repartidas entre las cuevas del Barranquet, del Llepús o Partició, la Coveta de la Cornisa, y las galerías Alta y del Roure, pero no todas son visitables.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 14h y de 15 a 18h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18:30h. Domingo de 10 a 11:15 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

“TEMPS DE

De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO

DINOSAURES”.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

IVANA. La web turística morellaturistica.com ha incorporado recientemente un sistema híbrido para responder a las preguntas con una base de datos y con inteligencia artificial generativa. El nombre se ha escogido como uno de los más comunes en Morella, derivado de la patrona, Vallivana.

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN.

Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

PRISIÓN MEDIEVAL. De Martes a Sábado De 11h a 14h y de 16h a 18h. Domingo 11h-14h. Lunes cerrado

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Cerradas temporalmente para su acceso al interior.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento, un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Divendres 21 de novembre 19h. Festa del Comerç. Acte de lliurament dels XXIII Premis Els Ports Ràdio al sector del comerç. Sala del Justícia. Premis a empresa amb història; empresa emprenedora; compromís i dedicació; disseny i innovació. Seguidament, animat ‘tardeo’ a la Llotja.

22,30h. Santa Cecília Associació Musical Mestre Candel. Concert al Teatre Municipal i presentació dels nous músics.

Dissabte 22 de novembre

10h. Santa Cecília Associació Musical Mestre Candel. Recollida dels nous músics.

12h. Santa Cecília. Cercavila pels carrers de Morella. 19,30h. Dia Internacional per l’erradicació de les violències masclistes. Representació de l’obra de teatre immersiu “Nua”, d’Elena Santiago, dirigida per Irina Robles. Teatre Municipal.

Diumenge 23 de novembre

12h. Santa Cecília Associació Musical Mestre Candel. Cercavila pels carrers de Morella.

Dimarts 25 de novembre

20h. Dia Internacional per l’erradicació de les violències masclistes. A la placeta de l’Ajuntament, concentració i performance en rebuig a la violència masclista.

—Vilafranca.

Dissabte 22 de novembre

De 10h a 13,30h. Descobreix Els Ports. Ruta de la Pedra en Sec. Ruta per Vilafranca i Castellfort (La Lloma Comuna).

12h. Cercavila de la Unió Musical de Vilafranca i recollida dels nous músics.

Diumenge 23 de novembre

16h. Cinema a la Casa Social. Sessió infantil amb la pel·lícula “Bambi, una vida en el bosque”.

18,30h. Cinema a la Casa Social. Sessió adults amb la pel·lícula “El cielo protector”.

Dimarts 25 de novembre

12,30h. Dia Internacional per l’eliminació de la violència contra la dona. Lectura del manifest institucional “Paraules pels bons tractes”. Escultura Dona Treballadora. Avinguda del Llosar.

—Cinctorres.

Divendres 21 de novembre

19,30h. Santa Cecília Associació Musical Cinctorrana. Passacarrer pels carrers.

Dissabte 22 de novembre

11h. Taller de Tardor. “El Follet Melit”. Crea la teua pròpia corona de la tardor. Inscripcions prèvies. Ermita de la Mare de Déu de Gràcia.

—Olocau del Rey.

Dissabte 22 de novembre

10,30h. Santa Cecília Associació Musical Cinctorrana. Recollida de les noves músiques.

12h. Missa de Santa Cecília i passacarrer per Olocau del Rey.

—Castellfort.

Dissabte 22 de novembre

De 10h a 13,30h. Descobreix Els Ports. Ruta de la Pedra en Sec. Ruta per Vilafranca i Castellfort (La Lloma Comuna)

—Ares del Maestrat.

Diumenge 23 de novembre

De 11h a 12h. Descobreix Els Ports. Ruta de la Pedra en Sec. Visita a Ares del Maestrat.

—Benassal.

Dissabte 22 de novembre

18h. Presentació del poemari ‘Propósito de luz’ d’Isabel Serrano. Al Forn de Dalt. Hi haurà vi d’honor.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

GENDERSON GREGORIO PÉREZ DÍAZ ÉS UN BARBER VENEÇOLÀ ASSENTAT A MORELLA

“Morella m’ha donat el lloc on créixer i fer créixer la meua família: ací he descobert el meu camí”

Nascut a Guarane, Veneçuela, Genderson Gregorio Pérez Díaz va arribar a Morella fa tres anys seguint la pista d’un familiar que li havia parlat de la tranquil·litat de la ciutat i de la qualitat de vida per a les famílies. Pare de dues xiquetes, Valeria i Gelen, i amb la seua parella, Paola Mora, formen el nucli que ha marcat el seu camí. Elles han sigut el seu motor i l’han portat a mantindre una mirada vital enfocada en l’esforç i l’emprenedoria.

En arribar a Morella, va començar treballant en diferents restaurants del municipi. Però l’impuls de crear alguna cosa pròpia —una idea que l’acompanya des que era menut i que va nàixer seguint l’exemple de la seua mare, Judict Pérez—, unit al suport constant de la seua esposa, el va empényer finalment a fer el pas.

Ara, amb només 29 anys, Genderson té la seua barberia en ple centre de Morella i es presenta com una de les noves cares del comerç local: un negoci artesà, fresc i ple de personalitat. Parlem amb ell per conéixer la seua història, la seua manera d’entendre l’ofici i el futur que imagina entre muralles.

Com arriba un barber veneçolà fins a Morella?

Vaig arribar gràcies a un familiar que vivia ací i que sempre em parlava de la tranquil·litat del poble i del bon ambient per criar els fills. Jo buscava un lloc així, amb pau i estabilitat per a la meua família. Durant un temps vaig treballar en restaurants de Morella, però sempre he tingut l’emprenedoria dins, és una cosa que porte al meu ADN. Amb el suport de Paola, la meua esposa, vam decidir que era el moment d’obrir la barberia i apostar per nosaltres.

Què et va fer triar precisament aquesta ciutat per obrir el negoci?

La calma. La manera de viure. La sensació que ací tot té un ritme més humà. Des del primer dia vaig notar que Morella té alguna cosa especial, un encant que no és fàcil d’explicar però sí de sentir.

Com ha sigut l’acollida del veïnat en aquests primers dies?

He tingut sentiments trobats. Per

una banda, sabia que havia trobat el lloc perfecte per a les meues filles; per l’altra, no estava segur de si podria emprendre tan lluny de casa. Però la resposta de la gent ha sigut tan bona que les dubtes s’han anat desfent. Ara estic molt content de la decisió.

Què diferencia el teu estil de barberia del d’altres?

La proximitat. M’agrada atendre cada client amb calma, escoltar-lo i entendre què busca realment. Tracte a la gent com a casa, amb naturalitat.

Què t’agradaria que la gent descobrira quan entra al teu local?

La personalització de dissenys

és una part important del nostre projecte. A la barberia no sols treballem amb cabells: també creem samarretes i peces amb dissenys propis, una línia que forma part de la nostra identitat. Em fa molta il·lusió quan els veïns entren, descobreixen els models que hem creat i s’emporten alguna peça que connecta amb el nostre estil.

Quins són els talls més demanats a la zona?

Els degradats o els taper fade i totes les seues variants. Són looks que permeten jugar molt amb els volums i que queden bé a quasi tothom.

Què ha sigut el més difícil d’em-

A dalt, Henderson a la perruqueria. A l’altra pàgina, Paola, que s’encarrega de l’altra part del negoci al carrer de la Marquesa de Morella.

prendre lluny del teu país?

El més difícil ha sigut començar de zero, sense una xarxa de contactes ni referències. A Veneçuela tenia la meua gent, la meua història, i ací he hagut de construir-ho tot de nou. Però, al mateix temps, eixa dificultat m’ha fet més fort i més savi; m’ha ensenyat a valorar cada pas que done i a mantindre sempre una actitud positiva. Què t’agradaria aportar al teixit social i econòmic de Morella?

La meua mirada. Quan vens de fora, valores cada racó i cada oportunitat. A vegades, els humans ens acostumem tant al que tenim prop que deixem de veure’n la bellesa i

Jesse Guerrero.

les possibilitats.

D’on ve la teua passió per la barberia?

Soc autodidacta. Va sorgir quasi sense pensar-ho, com un descobriment natural i un dia vaig tallar el cabell a un amic, després a un altre… i ja no vaig parar.

Qui et va inspirar o animar a començar en aquest ofici?

Moltes persones en el camí, però sobretot la meua família i la gent que sempre m’ha dit que tinc mà per a això.

Quina part de la teua identitat veneçolana portes al dia a dia?

El caràcter emprenedor de ma mare. Ella sempre ha sigut exemple de lluita, de creativitat i de no rendir-se mai.

Tens una comunitat a les xarxes. Com va començar tot i què creus que connecta tant amb la gent en els teus vídeos?

Bé, estic molt content amb la resposta de la gent, perquè no volia tindre una xarxa social buida de propòsit. Per això m’esforce a oferir un contingut divertit però també humà. Crec molt en els propòsits: quan fas les coses amb sentit, arriben a qui han d’arribar. Que no hi ha dobleces. Soc el que veuen, sense filtres.

Les xarxes t’ajuden a atraure clients al local?

Sí, sense dubte. Molta gent entra a la barberia perquè abans m’ha vist en un vídeo.

Com t’organitzes per gravar,

M’agrada atendre cada client amb calma, escoltar-lo i entendre què busca realment.

Tracte a la gent com a casa, amb naturalitat.

editar i treballar al mateix temps?

Amb Paola. Sense ella no podria. És suport, estructura i companya de vida.

Quines metes tens ara que estàs assentat a Morella?

Seguir creixent. A poc a poc, però amb pas segur.

Com imagines la barberia d’ací un any?

No puc imaginar-la només d’ací un any. M’agrada pensar més enllà, en un camí llarg i ple de possibilitats.

Quin missatge t’agradaria enviar al veïnat que t’està donant suport?

Agraïment, sobretot. Morella m’ha acollit com si fóra casa, i això no s’oblida.

Fora del soroll de les tisores i del ritme de les xarxes, Genderson troba el seu centre en la vida familiar. Paola i les xiquetes són el seu motor, el record constant que tot esforç té sentit. Les vesprades que passen junts passejant pel poble, les rialles a casa i la rutina compartida li han donat una nova manera d’habitar el món, més pausada i arrelada. “Morella ens ha donat el que no sabíem que necessitàvem: estabilitat, calma i un futur que podem construir junts”, comenta amb un somriure que revela convicció i tendresa.

Instal·lat ja entre les muralles, Genderson Gregorio Pérez Díaz assegura que aquesta ciutat no

és només el lloc on treballa, sinó el lloc on creix com a pare i com a persona. Entre el so de les màquines, el suport de Paola i el calor d’un veïnat que l’ha acollit amb naturalitat, Genderson sent que ha

trobat una nova llar. I, mentre continua donant forma a la seua barberia, també dona forma a un futur que imagina llarg, seré i ple de moviments precisos, com els talls que defineixen el seu ofici.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El bienni 1891-1893 · Part IV

Calaix desastre

Pep Querol. Historiador

En aquest bienni a dures penes hi ha algun gran tema, així que iniciarem una ringlera d’articles amb notícies curtes.

Al’Acta del 31 de desembre de 1891, se dóna compte d’una circular on incloïa un programa «del Comité Central de la exposición nacional agrícola industrial que ha de celebrarse en Madrid desde 1º de Junio a quince de Octubre de 1892». L’Ajuntament estaria animat que Morella participara, així que comissionaria a Jaime Zaporta i Zacarías Gisbert per organitzar un comitè local «que ha de estimular a los agricultores e industriales de esta Ciudad para que concurran con sus productos al certamen nacional». Com veieu, això del famós avui dia Fitur no és ni nou ni res extraordinari, simplement aquestes fires s’adapten als temps que corren. Òbviament en aquella època no hi havia un interès turístic en aquestes mostres, sinó econòmic, i qui sap si també polític. No s’esperava que vinguera ningú a Morella a visitar-la i comprar productes locals, no volien importar persones amb residència efímera, però sí exportar productes per eixes Espanyes de forma estable.

L’11 de febrer de 1892, hi ha una petició curiosa, d’un tal «Juan Amela y compañía». A la seua instància se demanava convertir el Molí Nou en una colònia agrícola. Aquesta situació legal, regulada per la Llei del 3 de juny de 1868, pretenia millorar la productivitat agrària, amb l’al·licient de rebre certs beneficis, entre ells, rebaixes fiscals, si les produccions superaven certa quantitat. Així, posar en producció terrenys allunyats dels nuclis urbans, transformar secà en regadiu, o terres anegades (aiguamolls, llacs, etc.) en productives, tenien bonificacions de tota mena. Inclús els treballadors adscrits a una colònia estaven eximits del servei militar, al ser considerats com essencials per l’economia nacional. No només se premiava

L’11 de febrer de 1892, hi ha una petició curiosa, d’un tal «Juan Amela y compañía». A la seua instància se demanava convertir el Molí Nou en una colònia agrícola.

la potenciació del sector agrari en general, també la producció d’arbres destinats a la industria. La intenció del govern en promocionar aquestes iniciatives sembla clara. Espanya sempre semblava estar un escaló, o dos, per davall dels seus veïns respecte de la producció industrial i agrícola (Gran Bretanya i França), amb alguns «achaques» encara hereus de l’època preindustrial. Aquesta iniciativa era un intent de millorar aquesta situació, però no estaria lliure de problemes, ja que la picaresca estaria a l’ordre del dia, apart que la ma d’obra no era abundant, donada la baixa densitat poblacional (34 hab/km2; avui dia 95 hab/km2) del país.

El 10 de març de 1892, se comunicaria l’informe fet per dos vocals de la Junta Pericial, comissionats a l’efecte d’investigar si el Molí Nou complia els requisits per ser declarat colònia agrícola. Així, el Molí Nou, «ha existido siempre destinada a la misma industria de molino harinero; que dicha finca no ha sufrido más modificación que la necesaria para la instalación de un vapor, colocando dentro del mismo local las dos piedras con que se ha aumentado dicho molino; que lo que en el plano y su memoria se llaman habitaciones, no son más que estrechos cuartos para dormir una sola persona; y nunca la moral y la higiene, consentiría que en cada uno de dichos cuartos instalase su vivienda una familia». Seria aquesta última objecció la que impediria donar el vistiplau al projecte, «no procede conceder los beneficios [...] mientras no se realicen en dicha finca otras mejoras que tiendan ensanchar el edificio para más desahogo en las operaciones de la industria que allí se ejerce y puedan habitar decentemente a las familias de los operarios». La negativa sembla comprensible.

Una colònia implica, tal com diu la paraula, atreure no només a treballadors sinó també a les seues famílies, que no només contribuirien a augmentar la producció d’un lloc concret, sinó també a ocupar i posar en producció, entesa aquesta paraula en un sentit ampli, el territori circumdant, que com hem vist estava prou despoblat. És com avui dia eixos pobles que, desesperats pel despoblament, ofereixen treball i casa a qui vullga viure allà. No els val que vaigue una sola persona, els interessa que vaigue una família estàndard, això és, dos pares i dos fills, per exemple. Si no, mal negoci.

Canviem de tema. El 24 de març de 1892, apart de comunicar l’aplicació d’un recàrrec del 16% a les contribucions territorial i industrial «para extinguir el déficit» que encara patien d’anys enrere, encara estarien liats amb la millora del subministrament d’aigua, i les famoses tuberies de «hierro galvanizado». Aquesta vegada sembla que estaven centrats a la Torre del Panto i el seu dipòsit de recepció d’aigües, que ells anomenen «general». El seu interès era enllaçar aquest punt amb el nou espai sorgit de la recent eliminació de la Bassa del Poll, «que conduzca el agua necesaria para el abasto de la fuente que ha de instalarse en la plaza formada en el punto llamado antes Balsa del Poll», així com connectar-la també a la Font Vella o com diuen ells «antigua». Si observem el dipòsit de la Torre del Panto és prou menut, però en aquella època no hi havia aigua corrent a les cases, i per subministrar aigua a les fonts urbanes, d’on se nodrien moltes famílies amb cantes per portar aigua a casa, seria suficient. Davant de la creixent demanda, i potser una disminució de les precipitacions anuals, no tardarien massa anys en fer un nou dipòsit

molt més capaç a extramurs, concretament al Prat (1904) on encara existeix. El 19 de maig de 1892 se concretaven les necessitats per donar aigua a la nova Plaça (encara no era Colón), amb 750 metres de tuberia de ferro inoxidable, als tallers Tomàs de Vilanova i la Geltrú que ja coneixem, però també 790 metres de tuberia de plom a la fàbrica de Manuel Arquer de Barcelona. El 9 de juny, s’autoritzava a Salvador Pons (?) que, en nom de l’Ajuntament, adquirira «un depósito de hierro de un metro cúbico próximamente y las planchas de mármol necesarias [...] para la fuente pública» projectada per a la futura Plaça Colón. Sembla ser habitual això de col·locar dipòsits de ferro ocults darrere de les canelles per on eixia l’aigua. A Villores tenim una font natural on antigament també hi havia un dipòsit de semblants característiques. Al final acabaven per rovellar-se i desintegrar-se, però que jo sàpiga ningú va prendre mal per això. El 7 de juliol, l’alcalde insistia en la necessitat d’adquirir 800 metros de tuberia de ferro inoxidable «llaves, válvulas y otros efectos» de la casa coneguda de Vilanova i la Geltrú. Ací la qüestió, apart de la confusió que ens creen les Actes que ja no saps quins són els metros de tuberia totals que se compraven, era el tema del pagament que, com ja sabem, l’Ajuntament, encara que amb certa millora, estava amb l’aigua al coll. Ja ho diu a l’Acta, que cercaven «condiciones que faciliten [...] su pago», ja que no podien pagar-lo, ni somiant, «al contado». La seua proposta era fer-lo en tres pagaments, cada 6 mesos, a 1.000 ptes cadascun, apart de pagar el transport, etc. El 18 de maig de 1893, se pretenia que les obres acabaren «durante este verano», a més d’acordar de contactar amb Salvador Fors, que ja havia treballat

en el subministrament d’aigua de Morella anys enrere.

També el 19 de maig de 1892, s’informa d’un acord pres per la Junta d’Higiene i Sanitat. En aquells anys en què Espanya encara tenia tics preindustrials, per exemple amb les malalties infeccioses, estar alerta amb aquestes qüestions podia salvar moltes vides. En aquest cas estava sobre la taula la qualitat de la carn, així que se demanaria a l’inspector de carns que «vigile con escrupulosidad e inspeccione las reses que se sacrifican en el matadero público para el consumo de la población, fijando una marca en las reses que ha inspeccionado y que considere útiles para el consumo, con objeto de perseguir los abusos que se cometen y puedan cometerse poniendo a la venta carnes insanas y aun nocivas procedentes de reses enfermas o muertas accidentalmente que no han sufrido la inspección». Poca broma. Ja sabeu, cuando el río suena...

A la mateixa Acta, se dóna compte del nomenament d’un apoderat a Madrid, Enrique Reñina (?) Castanera, «agente de negocios colegiado», tot un símptoma que l’Ajuntament morellà tenia necessitat de tractar directament amb l’Administració de l’Estat. Més enllà de la curiositat, que no té molt de recorregut, la importància radica en l’atribució de competències que s’indica a l’Acta, tot un exemple que ens permet comprendre la importància d’aquest càrrec per un Ajuntament. Així, la seua tasca seria «que gestione y recoja por si los valores que tanto en papel como en metálico deban entregarse a este Ayuntamiento en equivalencia de sus bienes de Propios, Pósitos, Beneficiencia e Instrucción pública o cualquiera fundación particular que estuviese a su cargo; suministros (?) a las tropas del Ejército y toda clase de créditos contra el Estado o Empresas particulares. Perciba en metálico o en cualquiera clase de deuda el importe de los intereses devengados y que en lo sucesivo devenguen los capitales procedentes del 80% bien por sus dos terceras partes representadas por inscripciones intransferibles emitidas por la Dirección de la Deuda, bien por la tercera parte existente en la Caja General

de Depósitos; verifique toda clase de conversiones y retire en igual forma capitales en ambos centros, sea cual fuese su procedencia; li-

ment. Passem a un altre tema. El 7 d’abril de 1892, se consignaria una forta epidèmia de grip, «trancazo» diu l’Acta, que afecta-

moment la gravetat de la malaltia, però podem suposar que no seria mortal, encara que massiva. Una setmaneta al llit amb febre i a córrer.

quide cuentas y recoja los valores que así en papel como en metálico existan en poder de los anteriores apoderados que haya tenido esta Corporación; y practique cuantas operaciones sean necesarias para la terminación de todos los asuntos correspondientes a este Ayuntamiento; pues para todo queda autorizado por esta Acta la cual se entiende que acepta». Quin avorri-

Dona passejant, La Ilustración Ibérica, 9 de maig de 1891

ria sobretot a la «clase menesterosa». El problema és que s’havia esgotat el pressupost «para socorros de carne a domicilio a los enfermos pobres», sempre una prioritat per aquells Ajuntaments (s’havia excedit en 367,03 pessetes, segons l’Acta del 14 de setembre de 1893). Se carregaria el sobrecost al capítol d’imprevistos del pressupost de 1891-1892. No se diu en cap

A la mateixa Acta, se comentaria que «los sillones de la sala de sesiones se hallan tan deteriorados que apenas pueden sentarse los Srs. concejales y que tanto por su estructura como por su estado son impropios del objeto a que estan destinados». Allò curiós de la notícia és que ho encarregarien al «artista de esta vecindad D. Juan Guardiola Gasulla la construcción de quince sillones arreglados», a 40 pessetes cadascun. Ací hi ha una situació ambigua, ja que la paraula «artista» és molt forta, el problema és que unes línies més avall l’anomenen «industrial», com si fóra sinònim. En realitat, era cadirer (vivia a la Costa Sunyer), i potser amb una habilitat tal que el seu treball artesanal seria considerat un art. Relacionat amb això, el 28 d’abril també s’assenyalava que tocava «practicar alguna reforma en la tarima y barandilla del salón de sesiones, cambiando esta última por otra de hierro y reformando el pavellón que cubre el cuadro del Jefe del Estado por hallarse todo en tan mal estado que no es posible continúe del mismo modo sin menoscabo de la respetabilidad de la Corporación». Si que estava fotut tot. Potser una raó de la deixadesa era la poca continuïtat que tenien els regidors en aquella època, ja que hi havia molta circulació, i només uns pocs anaven entrant i eixint cada x anys. «Que l’arreglon els que vinguen després», pensarien molts. Però ací hi ha una pregunta pertinent a fer. El retrat del Cap de l’Estat seria la reina regent, no? Maria Cristina d’Habsburg-Lorena. Alfonso XIII era encara un sagal. Però potser per celets, ja que els caseros feien reformes al «pisset», el 23 de març de 1893, el jutge instructor del Partit Judicial, enviaria un escrit a l’Ajuntament «pidiendo se reparen los enseres del salón audiencia del Juzgado por hallarse deteriorados». Seria autoritzat a fer-ho.

Esports.

El Benassal goleja al Vilafranca un derbi on els locals van jugar més intensament

EEl derbi de proximitat entre la UD Benassal i el CF Vilafranca es saldava amb una gran golejada del conjunt local al camp Enrique Sancho. El partit comptaria amb una primera part més equilibrada i en la que als primers minuts de joc Borja comptaria amb una gran ocasió per al Vilafranca. El Benassal estavellava un baló al travesser. Al minut 19 i fruit d’una acció a baló parat el Benassal marcava l’1 a 0. El Vilafranca intentaria reaccionar però al minut 39, novament a pilota parada el Benassal marcava el 2-0 amb el que s’arribava al descans. A la segona part el Benassal seria molt superior a un Vilafranca que poc a poc s’aniria afonant. Només iniciar el segon acte els locals marcaven el 3-0 i al minut 56 arribava el 4-0. El Vilafranca es va quedar amb 10 per la lesió d'Enric Monfort quan ja s'havien fet tots els canvis i encaixava 2 gols més. 6-0

UD BENASSAL CF VILAFRANCA

Rubén Héctor

Mateu

Nicolás

Enric Monfort

Iker

Adrián Gil

Hamza

Bruno Ramón

Borja

També van jugar

Jesús Roda, Kevin, Gonzalo Ferrán i Sergi G.

Gols:

1-0 (19')

2-0 (39')

3-0 (46')

4-0 (56')

5-0 (74')

6-0 (87')

BÀSQUET FEMENÍ

> JUNIOR (AUTONÒMICA)

· CBF MORELLA 47-65 PICKEN CLARET

> INFANTILS (PREFERENT)

· CBF MORELLA 74-33 CB BENICARLÓ

> INFANTILS (1ª ZONAL)

· CB VINARÒS 19-59 CBF MORELLA

> ALEVINS (PREFERENT)

· CBF MORELLA 56-40 VILA-REAL BC

> ALEVINS (2ª ZONAL MASCULÍ)

· CB BENICARLÓ 49-35 CBF MORELLA

· CBF MORELLA 48-40 B.ALMASSORA

> BENJAMINS (PREFERENT)

· CBF MORELLA 21-31 CB BENICARLÓ

· CBF MORELLA 51-23 CB CASTELLÓ

PRÒXIMA JORNADA

· CE CINCTORRÀACD PEÑÍSCOLA

Diumenge 23 a les 16h. 'Pla de Mig Ull'. Cinctorres

· CF VILAFRANCACF BENLLOCH 'B'

Diumenge 23 a les 16,30h. 'El Serrito'. Vilafranca

SALSADELLA

ALBOCÀSSER

VILANOVA

VILAFRANCA

XERT

VINROMÀ

BENLLOCH 'B'

PEÑÍSCOLA

ETURE-CANET

LA POBLA T. ODISEA 'C' CINCTORRÀ

Molts partits els disputats pel CBF Morella aquest cap de setmana. Les júniors perdien a casa davant del potent Picken Claret per 4765. Per la seua banda l'infantil de 2º any a la lliga Preferent superava al Benicarló per 74-33. L'altre infantil a la 1ª Zonal derrotava 19-59 al CB Vinaròs a domicili.

En aleví Preferent, clara victòria del CBF Morella al Centre Esportiu Jaume I per 56-40 contra el Vila-real BC.

En alevins masculí l'equip jugava dos partits, perdent 49-35 a Benicarló dissabte i guanyant a casa diumenge 48-40 a l'Almassora.

Les benjamins en Preferent perdien 21-31 contra el Benicarló i guanyaven 51-23 contra el CB Castelló.

El Benlloch ‘B’ supera al Cinctorrà en un fluix partit dels visitants

3-0

CF BENLLOCH 'B' CE CINCTORRÀ

El CE Cinctorrà no va poder sumar res positiu en la seua visita al camp Agustín Sancho de Benlloch. Els locals van ser superiors davant d’un Cinctorrà que no va tindre el dia i no es va trobar a gust al terreny de joc en cap moment. De fet els de Cinctorres no van poder xutar a porteria en tot el partit. Al minut 7, el Benlloch ‘B’ inaugurava el marcador i després d’una primera part molt fluixa del Cinctorrà i amb un Benlloch ‘B’ que tampoc tindria massa ocasions s’arribava al descans amb l’1 a 0.

A la segona part el Cinctorrà va intentar eixir un poc millor dels vestuaris i comptaria amb dues aproximacions perilloses a l’àrea del Benlloch ‘B’ però sense arribar a xutar a porta. Al minut 55 els locals marcaven el 2-0, encarrilant ja molt el marcador i finalment al minut 65 i amb un clar penal el Benlloch ‘B’ marcava el 3-0 definitiu.

Dani Pau Milián

Hugo Piquer

Joan Brian

Gerard

Juan Martínez

Raúl Milián

Marco

Marc Solsona

Pablo Viñals

També van jugar

Aleix

Lluís

Quique

Gols:

1-0 (7')

2-0 (55')

3-0 (65') p.

PRÒXIMA JORNADA

> JUNIOR ( AUTONÒMICA )

· València Bàsket - CBF Morella · Dissabte 22 a les 17h. València

> INFANTIL (PREFERENT)

· CBF Morella - Nou Bàsquet Castelló · Dissabte 22 · 10h · Morella

> INFANTILS (1ª ZONAL)

· CB Castelló - CBF Morella · Diumenge 23 · 12h. Castelló

ALEVINS (PREFERENT)

·

CBF Morella - Nou Bàsquet Castelló · Diumenge 23 · 10h. Morella

> ALEVINS (2ª ZONAL MASCULÍ)

· CB Vinaròs - CBF Morella · Dissabte 22 · 9h. Vinaròs

> BENJAMINS (PREFERENT)

· CBF Morella - Vila-real BC · Diumenge 23 a les 12h. Morella

PRÒXIMA JORNADA

· CD ALMASSORA 'B'MORELLA FC

Diumenge 23 a les 17h.

Camp 'José Manuel Pesudo' Almassora

MORELLA FC CF TRAIGUERA

EVILA D'ONDA

'B'

'B'

El Morella FC superava per 2-0 al CF Traiguera, conjunt que arribava com a líder al camp de la Fàbrica de Giner. Primorosa primera part del conjunt morellà que al minut 8 estavellava un baló al travesser amb un remat de Joan Ferrer. Poc després, Ferrán en un gran acció individual es presentava a soles davant del porter i un defensa a la línia de la porteria salvava el gol. Al minut 15, clar penal comés per la defensa del Traiguera que Guillem transformava en l’1 a 0. Al minut 37 una falta a favor del Morella rebota en un defensa de la barrera i a la frontal de l’àrea gran Ferrán engalta un gran xut que es cola per tot l’escaire en un autèntic golàs fent el 2-0. A la segona part el Morella va estar ben ordenat en defensa i a la contra buscava el tercer mentre el Traiguera, sense massa idees ofensives no va posar en massa dificultats la porteria morellana.

FRONTENIS

El Club Frontenis Vilafranca es retrobava amb la victòria a L'Alcora, superant a l'Alcalatén 'C' per 1 partida a 2. Els vilafranquins s'imposaven a dos de les tres partides i sumaven un important triomf fora de casa. Amb aquest resultat positiu el Club Frontenis Vilafranca ocupa la vuitena posició a la classificació de la 1ª Divisió Provincial amb un total de 27 punts.

LLIGA 1ª PROVINCIAL

PRÒXIMA

JORNADA

El Club Frontenis Vilafranca descansa a la propera jornada de lliga a la 1ª Provincial.

PÀDEL

Javier

Joan Ferrer

Pau Ferreres

Migue

Jordi Martí

Llanes

Marc Yeste

Jordi

Andreu Ortí

Ferrán

Guillem

També van jugar:

Xavi

Marc Marín

Pau Meseguer

Manel

Albert

Gols:

1-0 (15') Guillem

2-0 (37') Ferran

El CP Vilafranca aconseguia guanyar fora de casa en la seua visita al CP Tírig pel resultat de 5-12. Els vilafranquins s'imposaven a la primera i tercera de les partides de l'enfrontament. Per la seua banda al grup B, el CP Morella visitava al CP La Jana al que derrotava a les tres partides. El resultat definitiu del partit va ser de CP La Jana 0 CP Morella 17 amb una clara victòria dels morellans.

LLIGA PÀDEL ACTIVA'M

PRÒXIMA

JORNADA

Grup A

CP Benassal - CP Vilafranca

Dissabte 22 a les 10h. Pista de Benassal

Grup B

CP Morella - CP Xert

Dissabte 22 a les 10h. Pista de Morella

FUTBOL BASE

> JUVENILS ( 3ª JUVENIL )

· AT. BAIX MAESTRAT 2-3 R. ELS PORTS FC 'A'

Gols: Moha (2) i Iván Ibáñez

· CD MORERES 1-1 R. ELS PORTS 'B'

Gol: Pau Escuder

> CADETS (1ª REGIONAL)

· R. ELS PORTS FC 2-2 CD BENICÀSSIM 'A'

Gols: Dioukounda i Iván Ibáñez

> INFANTILS (2ª REGIONAL)

· R. ELS PORTS FC 7-0 CD BENICÀSSIM 'D'

Gols: Xavi (2), Marco, Alexandru, José Daniel, Manel i Guillem

> ALEVINS (FASE CLASSIFICATÒRIA)

· R. ELS PORTS FC 'A' 6-0 CD VALL D'ALBA 'A'

> BENJAMINS (FASE CLASSIFICATÒRIA)

· R. ELS PORTS FC 'A' 0-3 BENICARLÓ BF 'B'

· R. ELS PORTS FC 'B' 3-4 UD SANT MATEU

> PREBENJAMINS (FASE CLASSIFICATÒRIA)

· DEPORTES TONÍN 'B' 0-3 R. ELS PORTS FC

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· R. Els Ports FC 'A' - Orpesa CF 'A'

Dissabte 22 a les 17,30h. Morella

· R. Els Ports FC 'B' - CF Borriol 'A'

Dissabte 22 a les 16,30h. Vilafranca > CADETS

· Primer Toque 'C'- R. Els Ports FC

Dissabte 22 a les 12,15h. Castelló > INFANTILS

· CF Vinaròs 'A' - R.Els Ports FC

Dissabte 22 a les 15,45h. Vinaròs > ALEVINS

· Benicarló BF 'B' - R.Els Ports FC 'A'

Dissabte 22 a les 10h. Benicarló

· CD Vall d'Alba 'B' - R.Els Ports FC 'B'

Diumenge 23 a les 12h. Vall d'Alba

> BENJAMINS

· CF Moró - R. Els Ports FC 'A'

Divendres 21 a les 19h. Sant Joan de Moró

· CD Vall d'Alba 'B' - R. Els Ports FC 'B'

Diumenge 23 a les 11h. Vall d'Alba

> PREBENJAMINS

· R. Els Ports FC - CD Vall d'Alba

Diumenge 23 a les 11h. Morella

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

La Fulla del Camp dels Ports.

COMPTEN AMB UN TERMINI DE PRESENTACIÓ DE 20 DIES HÀBILS

Convocatòria de 1,29 milions d’euros per a investigació apícola

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha llançat una nova convocatòria d’ajudes per a projectes d’investigació aplicada al sector apícola, dotada amb un pressupost total de 1,29 milions d’euros. Després de la seua publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), s’obri un termini de 20 dies hàbils per a la presentació de sol·licituds. Les subvencions podran beneficiar projectes d’un, dos o tres anys de duració. La convocatòria estableix que els projectes podran rebre fins a 300.000 euros en el cas d’iniciatives de tres anys; fins 200.000 euros per a projectes de dos anys i fins a 100.000 euros per als d’un any. El pressupost total es distribueix en 255.632 euros per a la primera anualitat i 519.464 euros per a cadascuna de les dos següents.

L’objectiu d’aquestes ajudes és millorar les condicions de producció i comercialització dels productes apícoles a Espanya mitjançant l’impuls de la investigació aplicada.

La convocatòria forma part de la Intervenció Sectorial Apícola del Pla Estratègic de la Política Agrària Comú (PEPAC), dins de la línia destinada a la col·laboració amb organismes especialitzats per a la posada

en marxa de programes d’investigació i es gestiona de forma centralitzada. La investigació aplicada i la innovació es presenten com una de les estratègies més eficaces per millorar la competitivitat i rendibilitat del sector apícola, amb un impacte directe sobre la economia de les empreses que apliquen al contribuir a reduir el cost de producció i incrementar el valor afegit de manera directa.

Podran optar a estes ajudes els binomis formats per una entitat productora (com cooperatives agràries, societats agràries de transformació, agrupacions de defensa sanitària i altres agrupacions afins) juntament amb un agent realitzador (organismes i equips d’investigació, centres públics o privats de I+D o centres tecnològics) que realitzen programes d’investigació en el sector de l’apicultura i les productes apícoles. Les sol·licituds hauran de presentar-se a travès de la seu electrònica del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació on també estan disponibles els models necessaris i les dades per a les consultes. Els requisits que han de complir les entitats beneficiàries i les projectes per poder accedir a les subvencions poden ser consultades a l’estar ja publicades.

LA UNIÓ DENUNCIA UN DESVIAMENT DE 54 MILIONS. L’organització LA UNIÓ Llauradora i Ramadera ha denunciat que, entre el 14 d’octubre i el 4 de novembre, el Consell de la Generalitat ha desviat 54 milions d’euros del pressupost destinat al sector agrari cap a finalitats alienes a l’agricultura i la ramaderia.

La primera reducció es va produir el 14 d’octubre, quan es va suprimir la línia pressupostària S1941, dotada amb 26,7 milions d’euros, destinada a recuperar la capacitat productiva de les parcel·les afectades per la DANA del 29 d’octubre de 2024. Aquests fons es van destinar a finançar la compra de material escolar, fet que ja va provocar la primera queixa de LA UNIÓ. No obstant això, l’organització adverteix que el 4 de novembre es va efectuar una segona reducció de 27,38 milions en el pressupost de l’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària (AVFGA) per finançar la línia T0078 destinada al “Fons de transició al nou model de finançament de les universitats públiques”, un objectiu totalment aliè al sector agrari.

Segons LA UNIÓ, aquestes mesures afecten directament els fons FEADER i PEPAC, així com les aportacions de cofinançament autonòmic i estatal, reduint la capacitat d’inversió i la competitivitat del sector productor valencià.

Els preus.

Els preus del Porcí. 13/11/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,342 €/kg (baixa 0,005 €) 1,354 €/kg (baixa 0,005 €)

Setmana 46 del 10/11 al 16/11

60,00 € (puja 1 €)

69,00 € (sense variació) 13/11/2025

36 € (puja 0,5 €)

China (Min. Agricultura) 05/11/2025

Porc viu

Garrí (Lechón)

1,551 €/kg ( puja 0,006 €)

3,002 €/kg ( baixa 0,001 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 12-11-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

7,45 €/kg (sense variació)

7,58 €/kg (sense variació)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 12-11-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,78 €/kg (regularització)

5,38 €/kg (regularització)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 13-11-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (baixa 0,05 €)

1,42 €/kg (baixa 0,03 €)

Els preus del Conill. (Moncun) 11-11-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,88 €/kg (sense variació)

2,70 €/kg (sense variació) (Loncun) 13-11-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

10,3 / 14,9

8,3 / 13,1

10,5 / 16,3

7,0 / 19,1

12,8 / 20,1

10,6 / 18,1

9,3 / 16,0

12,4 / 17,7

6,6 / 16,7

7,7 / 18,2

9,6 / 13,9

10,4 / 15,8

S10,8 / 17,1

9,6 / 14,4

9,8 / 16,7

8,3 / 19,3

8,8 / 20,4

11,4 / 17,6

10,1 / 14,7

8,4 / 18,2

7,6 / 18,2

9,6 / 18,6

9,7 / 14,2

9,6 / 15,4

/ 12,4 3,9 / 16,1 4,2 / 16,8 5,4 / 15,7

/ 11,9

/ 13,8

/ 13,9

/ 12,4

/ 13,3

3,8 / 16,1

5,0 / 17,2

6,9 / 14,8

7,0 / 12,1

4,8 / 15,7

5,9 / 16,2

6,1 / 14,9

6,4 / 11,7

7,1 / 13,6

7,9 / 12,9

6,2 / 9,7

6,2 / 11,9

4,4 / 13,8

3,9 / 14,7

5,3 / 12,3 6,2 / 10,2

4,4 / 12,8

4,5 / 14,1

4,9 / 13,0

5,9 / 10,9

3,0 / 18,1

2,1 / 10,8 0,6 / 9,1 1,6 / 9,2 -1,6 / 11,2

-1,4 / 11,9

-0,4 / 11,0 1,3 / 10,6 -1,2 / 10,3 1,2 / 11,3 -0,3 / 11,0 1,1 / 11,3 4,9 / 16,5

-0,5 / 8,3 -1,2 / 7,7

-1,0 / 7,9

-3,8 / 9,7

-3,8 / 10,0

-2,4 / 9,7

-1,2 / 6,8

-2,8 / 7,8

0,2 / 10,5

-2,5 / 9,4

-1,3 / 6,7

-1,3 / 8,7

“Novembre i febrer són marit i muller”

embla ja que l’hivern està ací. Després d’una setmana amb jornades assolellades i amb temperatures màximes prou suaus i mínimes que també han estat molt altes durant bona part de la setmana, la baixada tèrmica ha arribat a la comarca dels Ports a l’entrar un front fred a la Península Ibèrica que estan portant els primers freds rigorosos als nostres pobles. El canvi es produia en la jornada de dimecres amb una baixada considerables de les temperatures i les primeres gelades a l’interior de Castelló, que aniran a més per als propers dies.

Pel moment poques pluges a la nostra zona, si bé va ploure mínimament en la matinada de dimarts en alguns pobles concrets de la comarca com Vilafranca o Castellfort. També s’esperen jornades amb vents de Cerç que acompanyades de la baixada tèrmica faran

que la sensació de fred siga prou acusada als propers dies. Les previsions actuals apunten a que el fred s’apoderarà del nostre territori i per al cap de setmana s’esperen temperatures molt gèlides.

Divendres, dissabte i també diumenge els termòmetres pujaran molt poc a la comarca dels Ports. Sembla que per a la propera setmana la situació podria millorar i les temperatures serien un poc més altes que les actuals. Un fet aquest que ja podria produir-se diumenge i sobretot en la jornada de dilluns. Ambient hivernal en aquest tram central del mes de novembre i per al que no s’anuncien pel moment grans precipitacions.

Anem a veure com evoluciona l’oratge en una tardor amb un caire més ben hivernal i amb temperatures prou baixes com ja hem pogut apreciar.

Primers avisos d’hivern

La previsió de Lorenzo Boix.

Encetem cap de setmana en un dissabte amb temperatures de ple hivern. Les mínimes quedaran entre els -2 a -6 graus en la majoria dels nostres pobles, i en alguns llocs no baixaran més a causa del vent, que augmentarà la sensació de fred. Una jornada en sol però en màximes que no arribaran als 10 graus en molts casos, quedant en general entre els 6-10.

Diumenge canviarà un poc el panorama, tindrem més núvols i la matinada no serà tan freda, quedant les mínimes entre els 2-6 graus, podent tindre alguna gelada dèbil en zones fondes. Les màximes també seran més altes, quedant entre els 8-12 graus de manera prou general, en una jornada en sol i més núvols a últimes hores, sense descartar alguna gota ja de cara a la nit.

Dilluns parlarem de temperatures semblants a les de Diumenge, potser les màximes pugen un parell de graus, en una jornada de nou en més sol de matí i més núvols tal com avance el dia, fruit d’un front que ens afectarà a últimes hores i pot deixar alguna pluja, en general dèbil, tant ja de nit com la matinada de dimarts. En passar el front, de nou un ambient d’hivern que ens tornarà a deixar màximes entre els 4-8 graus el que queda de setmana i mínimes negatives en tots els nostres pobles, en valors entre els -1 a -5 graus, depenent del vent i l’altitud del municipi. En principi aquesta nova entrada freda seríe seca de nou, sense descartar cap a dimecres alguna araboga, però ara mateix pinta poca cosa.

La comarca dels Ports va viure aquest dimecres un dels primers dies de rosades generalitzades. RICARDO QUEROL