Setmanari Notícies (21/03/2025)

—1,50 €

L’escola és un element clau per establir una connexió entre el passat, el present i una reflexió cap al futur”

NÚRIA FABREGAT ÉS PREMI EXPLORADOR ANDRÉS 2025

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

NÚMERO 1642. MORELLA, DEL 21 AL 27 DE MARÇ DE 2025.

Els Ports busca un futur sense la Marie Claire

El ple de l’Ajuntament de Vilafranca ha aprovat per unanimitat una moció presentada pel PSPV amb l’objectiu que la Diputació i la Generalitat lideren

La

la creació d’una taula de treball destinada a impulsar la reconstrucció econòmica i social de la comarca després del tancament de l’empresa textil.

Marie Claire enfronta a PP i PSOE al Ple de

Diputació

Compromís i VOX sumen per aprovar una moció que busca instar el consell i el govern central a crear un pla estratègic pel futur de Vilafranca i comarca

Els treballadors demanen embargaments per a cobrar les nòmines que els deuen

La nova petició ha sigut presentada per 31 empleats davant el Jutjat del Social número 3 de Castelló i el 31 de març tindria

lloc un primer judici que hauria de resoldre les demandes de rescissió dels contractes laborals dels treballadors

Compromís proposa un CEDES temporal a Vilafranca pel tancament de la Marie Claire

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Una investigació revela un jaciment clau a Sorita per entendre el Neolític

El jaciment de Coves Llongues protagonitza un article sobre les ocupacions del Neolític antic a la revista Munibe

Pàgina 8. Gent&Vida.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

PRIMERA ROGATIVA. Els veïns de Castellfort, com cada segon diumenge de Quaresma, visitaven a la patrona al santuari de la marededeu de la Font, enguany amb el paissatge cobert amb una lleugera capa de neu. AJUNTAMENT DE CASTELLFORT / FACEBOOK

Pàgina 8. Gent&Vida.

Pàgina 21. La Fulla del camp.

OPINIÓ

La consulta bumerang

Per Violeta Tena

Pàgines 4 i 5. Les Veus del Centre d’Estudis

El Portxinel·la s’estén a Ares i la Sénia en la seua novena edició

El Festival Internacional de Titelles celebrarà la seua novena edició entre el 13 i el 24 d’abril

Pàgina 9. Gent&Vida.

Ares del Maestrat i la Sénia es sumen enguany com a llocs on es faran activitats

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

El tema de la setmana.

Els Ports busca sobreviure al

El ple de l’Ajuntament de Vilafranca ha aprovat per unanimitat una moció presentada pel PSPV amb l’objectiu que la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana lideren la creació d’una taula de treball destinada a impulsar la reconstrucció econòmica i social de la comarca dels Ports després del tancament de l’empresa Marie Claire. Aquesta taula de treball també pretén implicar la Mancomunitat Els Ports, la comarca turolenca del Maestrat i, en última instància, el Govern Central.

Segons l’alcaldessa de Vilafranca, Silvia Colom, “ara és el moment d’apostar per polítiques decidides d’ocupació, que promoguen el creixement econòmic i suposen una lluita efectiva contra la despoblació”. “Hem de garantir unes condicions de vida dignes a les poblacions afectades pel tancament de Marie Claire”, va afegir. La primera edil ha remarcat que la situació és “crítica i s’ha de tre-

ballar des d’ara mateix”. En aquest sentit, Colom considera “de vital importància que totes les forces polítiques i totes les administracions s’uneixen en un front comú per revitalitzar Vilafranca, Els Ports i el Maestrat de Terol, ja que, tot i que el primer impacte ha estat a Vilafranca, les localitats veïnes també estan patint el tancament de Marie Claire i la pèrdua de llocs de treball”.

“El tancament de Marie Claire ens ha de servir per, ara més que mai, oferir alternatives de vida als nostres pobles”, ha apostillat.

El Partit Popular de Vilafranca s’ha adherit a aquesta petició del grup socialista, destacant que, tot i que la Diputació pot col·laborar, la Generalitat Valenciana és l’administració que es troba en millor posició per liderar aquesta taula de treball.

En el marc del ple, Silvia Colom va presentar un informe detallat sobre les gestions realitzades per

SÓN CNETRES DE DINAMITZACIÓ

ECONÒMICA I SOCIAL DE LA DIPUTACIÓ

Compromís

proposa un CEDES temporal a Vilafranca pel tancament de la

Marie Claire

El portaveu de Compromís a la Diputació de Castelló, David Guardiola, assenyala que “la crisi de Marie Claire ha evidenciat la necessitat urgent d’un pla de desenvolupament socioeconòmic per a Vilafranca i les comarques veïnes. No es tracta només del tancament d’una empresa, sinó d’un símptoma d’un problema estructural que afecta l’ocupació, la despoblació i el teixit productiu del territori”.

Davant aquesta situació, Compromís exigeix a la Diputació de Castelló un paper actiu i de lideratge per impulsar solucions reals. En aquest sentit, el grup provincial ha proposat la creació temporal d’un Centre CEDES a Vilafranca, amb l’objectiu de formar, orientar i recol·locar els treballadors afectats pel tancament de Marie Claire, fomentar l’emprenedoria i potenciar la innovació i el desenvolupament econòmic de la zona.

La Xarxa de Centres CEDES de Dinamització Econòmica i Social ja compta amb cinc centres a l’interior de Castelló, i ha demostrat ser una eina eficaç per a la promoció econòmica i la creació d’ocupació. Per aquest motiu, “defensem que, davant una situació extraordinària com la que viu Vilafranca, és imprescindible una actuació urgent i específica amb la creació d’un nou centre a la localitat”, conclou Guardiola.

Els treballadors demanen embargaments

per a cobrar les nòmines que els deuen

La marxa de Formen de la històrica tèxtil Marie Claire sembla definitiva. No obstant això, tant l’administrador concursal com la plantilla continuen posant traves a aquesta eixida, especialment per l’incompliment de les condicions que Formen va assumir quan va adquirir l’empresa de Vilafranca. Ara, un grup de treballadors ha sol·licitat que es tornen a embargar els comptes i els béns de Formen amb l’objectiu d’aconseguir l’avançament del pagament de les nòmines pendents. Aquesta acció se suma a les reclamacions que ja havien presentat el personal afectat, l’administrador concursal i l’Institut Valencià de Finances (IVF) pels impagaments. La nova petició d’embargament ha sigut presentada per 31 empleats de Marie Claire davant el Jutjat del Social número 3 de Castelló, a través del despatx d’advocats Laborea. El 31 de març tindria lloc un primer judici que hauria de resol-

dre les demandes de rescissió dels contractes laborals, però abans d’aquesta cita, el personal pretén explorar la via de l’embargament per intentar accelerar el cobrament dels sous que els deuen. Aquest procediment no garanteix que Formen puga abonar les quantitats pendents, ja que en l’últim embargament impulsat per l’administrador concursal tan sols es van trobar 8,70 euros en un compte bancari. Malgrat això, aquest moviment suposa una nova pressió sobre la companyia d’Àngel Pío Sánchez.

Al febrer, el Jutjat del Mercantil de Castelló va decidir desbloquejar els comptes del propietari de la tèxtil, no per considerar que tenia raó, sinó per determinar que no era competent per adoptar aquesta decisió. Formen va justificar la seua retirada per aquesta paralització de béns, però tant l’administrador concursal com el comitè d’empresa rebutgen aquesta justificació,

recordant que entre setembre i desembre no es va pagar cap nòmina ni tampoc els 250.000 euros compromesos en l’adquisició de la unitat productiva.

Aquestes demandes ja van ser presentades al gener, quan Formen encara no havia anunciat oficialment la seua retirada, tot i que els treballadors acumulaven aleshores més de tres mesos sense cobrar. Una resolució favorable permetria que la plantilla puga rebre les indemnitzacions, ja siga per part de Formen o del Fogasa com a última opció, i iniciar la cerca d’un nou lloc de treball.

La plantilla fa front a una situació delicada des de l’estiu, acumulant endarreriments salarials d’entre quatre i set mesos. Mentrestant, no tenen dret a prestacions per desocupació ni poden incorporar-se a altres empreses, ja que el seu vincle laboral amb Marie Claire continua actiu. Aquesta circumstància fa que les properes cites judicials siguen especialment rellevants per al seu futur.

Formen, de fet, ja ha abandonat la gestió de l’empresa. Fa dues setmanes, la companyia va comunicar als treballadors que havia retornat les claus de la fàbrica i que quedaven exonerats de continuar treballant.

al tancament de Marie Claire

l’Ajuntament al llarg d’aquests anys en relació amb l’empresa Marie Claire.

El ple, marcat clarament pel tancament de la històrica fàbrica, va finalitzar amb la secció de precs i preguntes, en la qual els grups socialista i popular van coincidir en la necessitat de treballar conjuntament per trobar solucions i estratègies de futur que impulsen el desenvolupament econòmic de la

El ple de Vilafranca s’uneix unànimement pel futur de la comarca dels Ports.

zona.

Marie Claire ha estat una empresa històrica per a Vilafranca i la comarca dels Ports. Fundada fa més de 100 anys, es va convertir en un referent industrial i en un motor econòmic fonamental per a la zona. Especialitzada en la producció de calces i altres peces tèxtils, la fàbrica va arribar a donar treball a centenars de persones, esdevenint un pilar socioeconòmic del territo-

COMPROMÍS I VOX SUMEN PER APROVAR UNA MOCIÓ QUE BUSCA INSTAR EL CONSELL I EL GOVERN CENTRAL A CREAR UN PLA ESTRATÈGIC

ri. No obstant això, en els darrers anys, Marie Claire va patir una greu crisi financera agreujada per la caiguda de les vendes, la competència internacional i l’increment dels costos de producció. A pesar dels intents de reestructuració i les ajudes institucionals, l’empresa va anunciar el seu tancament definitiu el passat 15 de febrer, posant fi a dècades de tradició industrial i deixant una forta empremta en el

Marie Claire enfronta a PP i PSOE al Ple de Diputació

L’enfrontament entre el Partit Popular i el PSPV per la situació de Marie Claire ha marcat el ple d’aquest dimarts a la Diputació de Castelló. Els dos grups majoritaris, un en el govern i l’altre en l’oposició, no han estat capaços d’arribar a un consens per defensar conjuntament els interessos dels treballadors. Cada partit ha presentat la seua pròpia moció, cosa que ha derivat en un intercanvi de retrets entre la vicepresidenta, María Àngeles Pallarés, i la socialista Merche Galí.

Finalment, només ha prosperat la proposta del PP, que ha rebut el suport de Vox i Compromís, mentre que el PSPV hi ha votat en contra. En la moció s’insta el Consell i el Govern d’Espanya a crear el ‘Pla d’Oportunitats Els Ports’ per contribuir al desenvolupament social i econòmic de Vilafranca i la comarca dels Ports. Aquest pla contempla, en primer lloc, la reubicació dels treballadors afectats pel tancament de l’empresa. Així mateix, la institució provincial insta les administracions autonòmica i estatal a posar en marxa un pla estratègic amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament social i econòmic de Vilafranca i la comarca dels Ports.

La proposta presentada pel Govern provincial està motivada per la decisió de For Men, l’empresa que va adquirir Marie Claire, d’anul·lar el contracte de compravenda de la companyia i aplicar un acomiadament col·lectiu que afecta tota la plantilla. A més, es demana a l’empresa que pose en marxa un pla de reubicació per als empleats afectats pel tancament i, en cas contrari, que Labora articule un pla de recol·locació que cobrisca el que no s’haja pogut gestionar des de l’empresa.

Finalment, a través de la moció es sol·licita al Govern d’Espanya que assumisca les pèrdues acumulades per Marie Claire i que col·labore amb el finançament i les inversions necessàries per atraure noves oportunitats laborals a la comarca dels Ports. També es demana que

el Fogasa es faça càrrec del pagament immediat dels salaris impagats als treballadors.

—Moció alternativa del PSPV. Sobre la mateixa qüestió, el PSPV ha presentat una altra moció per exigir la col·laboració interadministrativa necessària per generar noves oportunitats a Vilafranca i la comarca dels Ports, demanant que la Diputació adoptara mesures al respecte. Aquesta proposta ha estat rebutjada amb els vots a favor del PSPV i Compromís i en contra del PP i Vox.

Durant el debat conjunt de les dues mocions, el portaveu de Compromís, David Guardiola, ha destacat que “lluitar per la supervivència de Marie Claire havia de ser un objectiu de totes les institucions, i no s’ha estat a l’altura”. “Hem arribat al pitjor dels escenaris, amb moltes famílies que miren el futur amb incertesa, i la prioritats ha de ser salvar la comarca”, ha assenyalat el diputat de Compromís, que ha demanat un acord conjunt de tots els grups de la institució provincial. Per la seua banda, la socialista Merche Galí ha la-

teixit social i econòmic de Vilafranca i les comarques veïnes. Durant el ple ordinari de Vilafranca, a banda d’aquesta moció, es van tractar altres assumptes com l’informe de morositat i pagament del quart trimestre de 2024, l’ordenança fiscal reguladora de la taxa del servei de recollida de residus sòlids i la Declaració Institucional del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona.

mentat que el PP haja descartat la possibilitat d’arribar a un consens en aquesta qüestió. Segons ha explicat, el Grup Socialista posava dues condicions: “que Vilafranca i la comarca foren tingudes en compte en les accions i plans que es duguen a terme i que la Diputació no fora només exigent amb altres administracions, sinó que posara en marxa mesures per minimitzar les conseqüències del tancament de Marie Claire”. No obstant això, segons Galí, la resposta del PP ha estat negativa argumentant que la Diputació no té competències per adoptar aquestes mesures.“El govern de Ximo Puig va fer el que calia, intentant reflotar una empresa estratègica, i vostés podien haver buscat una empresa solvent quan van arribar al govern, però van decidir no fer res”, ha afegit.

Per la seua part, la vicepresidenta de la Diputació, María Àngeles Pallarés, ha assegurat que “després dels 24 milions d’euros que Ximo Puig va donar a Marie Claire, aquesta va anunciar el tancament, per la qual cosa eixos diners han servit de ben poc”, i s’ha preguntat “com és possible que a l’agost de 2022 se li donaren 12 milions d’euros a l’empresa i sis mesos després anunciara el tancament”. A més, Pallarés ha indicat que el PP “no tenia cap eina legal per intervenir en Marie Claire. El PSOE controlava l’empresa i la va portar al tancament, i les competències i els recursos els té la Generalitat i el Govern central”.

Finalment, el diputat de Vox, Luciano Ferrer, ha justificat el suport a la moció del PP per “la mala gestió del ministre d’Economia en aquest cas”. “S’ha arribat a aquesta situació pel desastre de la gestió de l’esquerra en la Generalitat i el Govern central”, ha subratllat Ferrer, qui ha afegit que “cal treballar perquè el Fogasa pague els salaris impagats com més prompte millor”.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les Veus del Centre d'Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11 12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

La consulta

Els qui ens estimem la llengua hem hagut d’aguantar la respiració unes quantes setmanes. El passat 6 de març, només dos dies després de tancar-se el procés de votació, Conselleria d’Educació va fer públiques les dades de la consulta per tal que les famílies votaren en quin idioma volen que els seus fills i filles estiguen escolaritzats. Finalment, el 50,5% de les famílies han votat l’opció de valencià, per un 49,5% que prefereixen el castellà.

El resultat és ajustadíssim i, si es miren els números en fred, es podria parlar d’empat tècnic. Ara bé, la valoració és tota una altra si les dades s’analitzen en el context de regressió lingüística que pateix el valencià. Perquè el que ens diuen les darreres enquestes d’ús i coneixement de valencià (que la Generalitat Valenciana fa periòdicament) és que, si bé han augmentat les competències lingüístiques de la població general, ha baixat el seu ús.

O el que és el mateix: que cada volta més gent sap llegir, escriure i parlar el valencià, però que, en el dia a dia, el nombre de persones que l’utilitzen de forma efectiva minva any rere any. Res millor que una dada per il·lustrar aquest descens: l’any 1992, el 43,4% de la població tenia el valencià com a llengua d’ús a la llar; l’any 2021 aquesta xifra era del 19,5%. L’evolució és similar si s’analitza l’ús entre les amistats. A la llum d’aquestes dades, ha de considerar-se un èxit que la meitat de les famílies valencianes hagen optat per la llengua pròpia en la consulta.

Els resultats, de fet, permeten aventurar algunes hipòtesis. La primera és que hi ha hagut una alta mobilització de les famílies valencianoparlants. En això han jugat un paper fonamental els col·lectius clàssics en defensa de l’idioma (Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià...) i també els col·lectius que ara s’estrenen (especialment important ha estat el paper de Famílies pel Valencià, una entitat que haurà de trobar el seu encaix entre la ja de per si tupida xarxa associativa). Sense aquesta mobilització, el resultat per al valencià hauria estat molt pitjor.

La segona hipòtesi, a la vista de les dades, és que la consulta deixa entreveure un fenomen particular:

Més enllà del resultat, és necessari reflexionar sobre la política lingüística que aplica la Generalitat. O la no-política lingüística, caldria dir.

que hi ha moltes famílies castellanoparlants que volen que els seus fills estudien en valencià perquè són conscients que només d’aquesta manera poden garantir que, en el futur, coneixeran les dues llengües oficials del País Valencià amb naturalitat. O, el que és el mateix: que les famílies castellanoparlants atorguen un valor (ja siga estrictament utilitari o bé de caràcter simbòlic i identitari) al coneixement de la llengua pròpia. No és, crec, un fet en absolut menor. En tot cas, més enllà del resultat, és necessari reflexionar sobre la política lingüística que aplica la Generalitat. O la no-política lingüística, caldria dir. La dreta i l’extrema dreta s’han fet especialistes en el que en sociologia es coneix com desplaçaments de significats. Utilitzen una pretesa “llibertat” (la llei que dona empar a la consulta es diu, de fet, Llei de llibertat edu-

Violeta Tena. A cau d’orella.

bumerang

cativa) per laminar la llengua com a patrimoni dels valencians. Pretenen fer veure que la situació i salut dels dos idiomes és equiparable quan en realitat la castellanització de la societat avança a cada generació que passa, especialment a les grans ciutats.

La consulta s’adiu, al capdavall, als principis neoliberals que regeixen les nostres societats, segons els quals tot ha d’estar sotmès al mercat i al gust del consumidor. Ho va explicar molt bé el presentador Marc Giró en el programa Late Xou en un celebradíssim al·legat a favor de la diversitat lingüística: la Generalitat oferta la tria lingüística a les escoles com si d’un supermercat es tractara. Ignoren, a consciència, que hi ha una llengua majoritària i una altra minoritzada i que, de fa dècades, es registra un procés de substitució lingüística que avança amb força, especialment al sud del País Valencià i a les àrees urbanes.

Arribats a aquest punt, anem a l’arrel de tot plegat: cal recordar que el punt 3 de l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia estableix que és a la Generalitat a qui li correspon “adoptar les mesures necessàries per assegurar el coneixement” del valencià per part de la po-

blació. Com han de saber el valencià xiquets de ciutats castellanitzades si a l’escola fan dues assignatures en valencià? Encara més, la carta magna del País Valencià, en el següent punt de l’article 6 estableix: “S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”.

Quina protecció se li atorga a la llengua quan se deixa la tria lingüística a la voluntat de les famílies? Una cosa ha de quedar clara: la vitalitat de la llengua depèn dels seus parlants, però sense unes polítiques consistents de l’administració, poc es pot avançar. Qui ha de defensar la llengua si no és la Generalitat Valenciana? El govern d’Andalusia? El d’Astúries? El d’Extremadura? Cal dir-ho alt i clar: el Consell de Carlos Mazón fa deixadesa de funcions quan ignora el seu paper com a protector i difusor de l’idioma. Al capdavall, què es podria esperar d’un govern que és valencianocallant? La primera manera d’atorgar-li estatus a una llengua és fent que els dirigents d’un territori la parlen. Dels onze membres que conformen el Consell, només dos parlen valencià amb naturalitat. Un és el castellonenc i titular de Medi Ambient,

Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus. L’altre és -atenció paradoxa!- el vicepresident segon i conseller per a la Recuperació Econòmica i Social, Francisco José Gan Pampols, català de naixement. Dos d’onze. I si bé és cert que el President de la Generalitat fa esforços per incorporar la llengua pròpia als seus discursos, és incapaç de defensar-se en valencià sense un guió al davant.

I encara està per veure què passarà amb À Punt en els pròxims mesos. L’assalt a la radiotelevisió pública valenciana s’ha demorat més del que a Partit Popular i Vox els hauria agradat. De fet, el bon treball dels professionals de la casa ha permés visibilitzar les moltes mancances de gestió que el govern de Carlos Mazón va cometre el 29 d’octubre.

Ara, però, va de bo. Jurídicament s’ha extingit la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i els nous responsables d’À Punt han agafat els comandaments. Un -el president del consell d’administració- ve de la cadena COPE; l’altre -el director- ve de l’etapa Zaplana. I ja han dit que és voluntat seua incorporar el castellà perquè estan convençuts que només així milloraran les audiències de la cadena. Tornen a obviar, de nou, que una de les raons de ser d’una radiotelevisió pública autonòmica és difondre i normalitzar la llengua pròpia. Ignoren, a consciència, que els dials de les televisions són aclaparadorament en castellà i que els continguts en valencià (i en català) en les plataformes i en les xarxes socials són senzillament residuals.

Però s’emparen, de nou, en la lògica capitalista de la competitivitat per deixar a la intempèrie un dels patrimonis que tenim com a valencians i valencianes: la llengua.

Pol. Ind. “Les Casetes”

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

68.000 EUROS PER A PALANQUES.

Disposar de dos noves vivendes per a lloguer social i per a joves, ampliar i millorar el consultori mèdic, fer front a tasques de manteniment d’edificis municipals i crear un espai per al processament d’animals procedents d’activitats cinegètiques. Són només algunes de les millores que percebran els veïns de Palanques gràcies als 68.171 euros del Fons de Cooperació. Aquests diners, procedents de la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló seran “un suport essencial per a un poble que té uns recursos molt limitats”,

L’Ajuntament de Morella continua els treballs per a canviar el color de l’enllumenat públic i donar un ambient més càlid als carrers del poble. A més, este canvi també té l’objectiu de reduir la contaminació lumínica del municipi. Actualment, el color dels fanals i focus que il·luminen els carrers a la nit és de color blanc – blau i gelat, tècnicament conegut per ser de 6.000 k. Les noves seran també blanques, però amb una tonalitat més càlida, de 4.000 k. D’esta manera, ja han començat a canviar alguns fanals a les zones pròximes als centres educatius i de Sant Miquel, amb la intenció de continuar de manera progressiva durant els pròxims mesos en tot l’enllumenat públic del poble.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, amb competències d’urbanisme, ha destacat que “volem canviar tot l’enllumenat públic de Morella i tindre un ambient més càlid i acollidor, sobretot durant els mesos d’hivern amb més fred i menys hores de llum natural” i ha afegit que “ara s’ha començat per zones pròximes al poble on aquelles que s’han fos o trencat, ja siga per temps, esdeveniments meteorològics o gamberrades s’han canviat a càlides, però esta tasca continuarà a poc a poc en tots

BASSA DE LA FÀBRICA GINER.

L’Ajuntament de Morella ha dut a terme treballs de reparació a la bassa de la Fàbrica de Giner per solucionar els danys causats per les pluges de la passada tardor, centrant-se en la reconstrucció d’un portell que es va obrir en una paret a causa de la caiguda d’un gran pi, així com en la neteja i millora del ferm dels accessos a la bassa. Per a dur a terme la reparació del mur, va ser necessari drenar la bassa, fet que es va aprofitar per a realitzar tasques addicionals de neteja i millora del seu fons. A més, també s’han netejat les sèquies.

ha apuntat l’alcaldessa Lucía Martí qui, a més, afirma com “el Fons de Cooperació ens dona autonomia pressupostària ja que amb els seus criteris flexibles ens permet destinar els fons a aquelles prioritats que necessitem”.

“A Palanques”, concreta la primera edil, “destinarem els diners per equipar dos habitatges que hem construït amb finalitats socials. D’aquesta manera els podrem destinar per a joves i per a persones que ho necessiten. Als pobles tenim un problema de vivenda i disposar de pisos municipals ens permet lluitar de manera activa contra

la despoblació i fer molt més atractius als nostres pobles” ha apuntat l’alcaldessa qui també ha incidit en què “amb els diners del Fons de Cooperació separarem la zona de consultes de la zona d’infermeria en el consultori mèdic”.

Els diners també permetran comptar amb una instal·lació adequada per al tractament i processament dels animals que procedeixen dels aprofitaments cinegètics. Es col·laborarà amb l’associació local de caçadors per fomentar el desenvolupament econòmic al voltant d’una activitat tradicional.

Morella canvia el color de l’enllumenat públic buscant reduir

la contaminació lumínica

els carrers”. L’edil ha explicat que “moltes ciutats també han apostat per este tipus d’il·luminació de 4.000 k per a reduir la contaminació lumínica i, encara que Morella és un poble menut, també contri-

buirà a esta finalitat”.

A estes actuacions que es van fent gradualment es sumen totes les que s’han realitzat des de la DANA d’octubre per a restablir i reparar els desperfectes de les plu-

ges en sistemes de cablejats, caixes de distribució i focus i fanals, els quals aquells que s’han espatllat també s’han substituït per una llum càlida coincidint amb el nou color del conjunt del municipi. Unes actuacions que pretenen millorar l’enllumenat i la seguretat del municipi en els sistemes d’electricitat on també s’inclouen les fetes el darrer any en els focus del castell i muralles, renovació dels quadres elèctrics d’enllumenat, o llum solar en zones com l’IES els Ports o Santa Llúcia i enllumenat de la costa de Sant Vicent. En un any el consistori ha invertit més de 200.000 euros en la millora de l’enllumenat públic i ornamental de castell i muralles sense cost per a l’Ajuntament. Pel que fa a l’enllumenat monumental del castell i les muralles de Morella, este és d’un color groc, encara més càlid de 3.000 k. Estes s’encenen durat els caps de setmana i festius durant unes hores amb la intenció de potenciar l’atractiu arquitectònic de la ciutat a la nit i fomentar el turisme.

les xarxes trencades del darrere les porteries.

MILLORES A LA FÀBRICA GIENR. En els últims mesos s’han fet reparacions com el nou formigonat en els punts on el mallasso estava a vista amb perill d’accidents a persones i vehicles. També s’ha renovat el perímetre de seguretat per a les pilotes del camp de futbol i el cap de futbito amb les tanques de ferro que donen a la CV-14 i

Dues faroles, a l’exterior de Sant Miquel

EMBASSAMENTS AL 83,4%. Segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, la reserva hídrica espanyola es troba al 65,8% de la seua capacitat total.

Actualment, els embassaments emmagatzemen 36.867 hectòmetres cúbics (hm³) d’aigua, amb un augment de 2.751 hm³ en l’última setmana, el que suposa un 4,9% de la capacitat total dels embassaments.

En el nostre territori, cal destacar que els embassaments de la conca de l’Ebre estan al 83,4% de la seua capacitat total.La capacitat total de l’àmbit de l’Ebre és de 7.802 hectòmetres cúbics. I aquest any està a 6.510, per damunt de la quantitat de l’any anterior, que era de 5.467 hectòmetres cúbics.

ADEU AL CASTOR. El desmantellament del Castor començarà durant el mes d’abril. Així ho ha avançat el Diari Ara i ha pogut confirmar Canal Terres de l’Ebre.

La ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha afirmat aquest dimarts que A l’abril es concedirà l’autorització subs tantiva; el maig es traslladarà el jack up (una plataforma autoelevable) per a l’emplaçament i inici de les operacions de segellament i “finalment, a la fi de 2025, esperem con-

cloure amb tot el segellament dels pous, que durarà entorn de 6 o 8 mesos d’execució”. Els treballs tindran un cost de 76 milions d’euros i seran assumits per l’Estat, propietari del magatzem. La primera fase consistirà en el segellat dels pous i durarà vuit mesos. Més tard, arribarà el moment de desmantellar la plataforma visible.

A més, el govern espanyol afirma que vol reutilitzar i revendre part de les instal·lacions del Castor quan estiga desmantellat.

“Si Conselleria tanca l’FP, quedarà clar que és una retallada ideològica i sectària”

El PSPV-PSOE ha denunciat avui que la Conselleria d’Educació manté el seu bloqueig polític al cicle de Formació Professional de Grau Mitjà de Guia en el Medi Natural i de Temps Lliure de l’IES Els Ports de Morella, tot i que el problema tècnic que suposadament justificava la seua eliminació ja ha sigut resolt, tal i com informa la comunitat educativa.

El diputat autonòmic socialista Ernest Blanch ha carregat durament contra la decisió del govern de Carlos Mazón i del conseller d’Educació, José Antonio Rovira, a qui ha acusat de “amagar-se darrere d’excuses per dur a terme una retallada ideològica i premeditada contra Els Ports i l’interior del País Valencià”.

“Fa setmanes la Conselleria ens deia que el problema per a la continuïtat del cicle era la falta d’una hípica pròxima que permetera complir els requisits legals per a impartir la matèria d’equitació.

Ara que està constituint-se una empresa hípica a Todolella que compleix tots els requisits, el Partit Popular es queda sense excuses. Si ara Rovira manté el seu bloqueig, quedarà clar que el problema mai ha sigut tècnic, sinó polític”, ha afirmat Blanch.

El diputat socialista ha recordat que la proposta de l’IES Els Ports i del PSPV sempre ha sigut clara: garantir la continuïtat del cicle existent i ampliar l’oferta amb nous cicles, però mai eliminar el grau mitjà que funciona des de 2022 amb un alt nombre d’alumnes i amb resultats positius.

Per al PSPV, aquest atac a la Formació Professional de Morella no és un cas aïllat, sinó part d’una estratègia del PP per desmantellar serveis públics a l’interior i fomentar la despoblació.

“No és casualitat que el PP vulga eliminar aquest cicle. És la mateixa dreta que va desmantellar en el seu moment la SAMU, que està tancat els Ofisam i que també retalla

NOU CENTRE DE DIA. Benassal ja compta amb unes noves instal·lacions per al seu Centre de Dia, situades en els espais que van quedar disponibles després de la remodelació del Centre de Salut. Amb el suport de diverses ajudes de la Conselleria de Sanitat durant l’anterior legislatura, es va poder adequar aquest espai com a nou Centre de Dia.

Ara, l’Ajuntament de Benassal treballa per aconseguir una nova dotació econòmica de la Generalitat amb l’objectiu de completar totes les millores previstes i acabar adequant l’última planta perquè tot l’edifici estiga en ús.

Tot i estar a l’espera d’ajudes per a la tercera i definitiva fase del projecte, el consistori ha realitzat diferents inversions per garantir el bon funcionament

en serveis socials. El seu missatge és clar: per al PP, a les comarques d’interior, ni aigua”, ha criticat Blanch.

El PSPV-PSOE ja ha registrat noves iniciatives a les Corts Valencianes, signades pel portaveu socialista d’educació, el vilafranquí Jose Luis Lorenz i Ernest Blanch, per exigir una resposta immediata del conseller Rovira i un compromís ferm amb el manteniment del cicle de Guía en el Medi Natural i

Els socialistes Ernest Blanch i José Luis Lorenz, a les portes de l’IES Els Ports.

de Temps Lliure.

Per la seua part, el grup municipal socialista de Morella ha presentat una proposta de resolució per al proper plenari recolzant a la comunitat educativa i demanant la continuïtat del Grau Mitjà de FP per al proper curs. El seu portaveu, Rhamsés Ripollés demana la unitat de tots els grups polítics municipals entorn del cicle que està en joc. “No ens poderm permetre jugar a la política, necessitem unitat per a que no ens llevem allò que és nostre”, reclama Ripollés. Els socialistes han advertit que no permetran que el Partit Popular continue jugant amb el futur de la comarca dels Ports i han donat una última oportunitat a la Conselleria per rectificar.

“La pilota està en el seu terreny. Si la Conselleria manté la seua decisió de tancar el cicle malgrat que la comunitat educativa ja ha resolt el problema tècnic, quedarà clar que es tracta d’una retallada ideològica i sectària. Demanem que actuen amb trellat i que deixen de castigar el nostre territori”, ha conclòs Blanch.

El PSPV ha avisat que, si la Conselleria no rectifica, intensificarà la pressió política i social per frenar aquest atac a l’educació pública i al futur de Morella i comarca.

del centre. Segons l’alcaldessa, Elia Garcia, una de les prioritats ha estat millorar el confort de l’espai amb la instal·lació de sistemes de climatització i mobiliari adequat.

Des del passat mes de febrer, el Centre de Dia està en funcionament i ha estat molt ben rebut per les persones usuàries. La reforma ha permès optimitzar els recursos municipals, ja que l’antic Centre de Salut era excessivament gran per a les necessitats del municipi. Gràcies a la reestructuració, s’ha aconseguit adequar unes instal·lacions modernes i funcionals per a la gent gran de Benassal. L’Ajuntament ja va sol·licitar finançament a la Generalitat Valenciana per a la tercera fase del projecte, però la petició va quedar fora de les ajudes atorgades. Malgrat això, el consistori manté la seva aposta per completar l’última planta de l’edifici, dotant-la d’un ús complet i definitiu.

BENASSAL

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

PRIMERA ROGATIVA. Castellfort ha encetat aquest cap de setmana el cicle de rogatives a la comarca, visitant el santuari de la Mare de deu de la Font com cada segon diumenge de Quaresma. AJUNTAMENT DE CASTELLFORT / FACEBOOK

4 VACANTS D’ALETS. L’Associació Mare de Déu de Vallivana informa que actualment hi ha quatre vacants d’electe de la Mare de Déu de Vallivana, coneguts com a “alets”, sent la següent: electe de la Dena Coll i Moll (sector poble); electe de la Dena de la Pobleta (sector poble); electe de la Dena de Herbeset (sector mas) i electe de la Dena Primer del Riu (sector mas).

Les persones interessades en cobrir les vacants existents hauran de presentar en el registre municipal la sol·licitud corresponent fins el 23 de març. En compliment de l’acord adoptat entre l’Ajuntament de Morella i l’Associació Mare de Déu de Vallivana, tota persona interessada en cobrir les vacants existents tindrà que presentar en el registre municipal la sol·licitud corresponent fins el 23 de març de 2025. L’imprès de sol·licitud es troben a la seua disposició en les oficines municipals. Morella, a la data de la signatura electrònica.

El Portxinel·la s’estén a Ares i la Sénia en la seua novena edició

El Festival Internacional de Titelles Portsxinel·la celebrarà la seua novena edició entre el 13 i el 24 d’abril de 2025 a la comarca dels Ports, amb les novetats de les incorporacions d’Ares del Maestrat i La Sénia, població de Tarragona. Aquest festival referent dins de l’àmbit rural estén les seues fronteres, un símptoma del seu constant creixement. Aquestes dues localitats s’uneixen a les habituals la Todolella, La Mata, Vilafranca, Morella, Palanques, Herbers, Portell de Morella, el Forcall, Vallibona, Villores, Cinctorres i Castell de Cabres. Un total de 14 poblacions que acolliran 52 activitats.

Així s’ha donat a conèixer en la presentació d’aquesta 9a edició de Portsxinel·la, que ha tingut lloc aquest dijous 13 de març a Ares del Maestrat, amb les presències d’Ester Querol, tinyent d’alcalde d’Ares; Álvaro Ferrer, alcalde de

Portell de Morella; i Olga Brisach, regidora de la Tolodella i també en representació de l’Ajuntament de Villores; a més dels responsables del festival, Carles Benlliure i Rebeca Castro, de l’associació cultural Eclíptic d’Art. Serà la més internacional de les edicions del Festival de Titelles Portsxinel·la celebrades fins

a la data, amb les participacions de les companyies La Matatena i Los Imaginantes (Mèxic), Baruti Theater (Grècia), Rašid Nikolić (Bòsnia), Jirka Polehňa (República Txeca), Le Chat Fou i Friiix Club (França), Varanda Teatro, Mosaico Cultural i Andi Rubenstein (el Brasil) i Omar Álvarez (l’Argentina), a més de La Canela Títeres

“ART I FEMINISME”. Continuant amb els actes al voltant del 8-M, a Morella el Grup de Dones organitzava dissabte unes jornades sobre art i feminisme on tractar temes com la maternitat o l’art com a ferramenta de protesta. De la mà d’Anna Herrero, les participants van poder redescobrir a les dones artistes que durant molt temps han estat invisibilitzades i també on està el desig de les dones en l’art. En aquest sentit, Herrero explicava que “estem en una societat androcèntrica i patriarcal, la qual ve d’un llegat de moltes civilitzacions enrere”, pel que proposava un taller on treballar des de l’exploració artística i creativa què passa amb aquest desig, ja que estem molt acostumats a veure tant en cinema com en l’art només el desig dels homes.

La presentació de la novena edició del Portxinel·la s'ha fet a Ares del Maestrat

(Andalusia), Coco Teatre (Alcoi) i Xarop Teatre (Castelló). Un total de 14 companyies, amb sis americanes i cinc europees, que desenvoluparan representacions, tallers i conferències durant les habituals dates pasqueres.

El Festival Internacional de Titelles Portsxinel·la és tot un referent cultural dins de la comarca dels Ports, però també a nivell provincial, autonòmic i nacional, com ho demostra el constant increment de localitats, participants i públic, que pot presenciar espectacles representats al llarg de l’any en escenaris de tot el planeta.

A més suma l’al·licient turístic, ja que aprofita lA Pasqua perquè famílies es desplacen fins als Ports -i enguany també fins a Ares i La Sénia- i coneguen aquests espectaculars paisatges i tranquils pobles. Al mateix temps, els veïns poden gaudir d’unes obres que triomfen per Europa i Amèrica.

Portsxinel·la està organitzat per l’Associació Cultural Eclíptica d’Art, amb Rebeca Castro i Carles Benlliure com a directors, amb les aportacions de la Generalitat a través de l’Institut Valencià de Cultura, Diputació de Castelló, Electra del Maestrazgo, els respectius ajuntaments, la Mancomunitat Els Ports i els comerços de la comarca.

BURTON. Amb motiu del 8-M, l’artista Anne Burton ha col·laborat amb l’Agència d’Igualtat de l’Ajuntament de Vilafranca amb els detalls que es van repartir durant l’acte central del Dia de la Dona amb un dibuixos de l’Estàtua de la Dona Treballadora estat estampats en draps de cuina i decorats per Anne Barton.

ANNE

MORELLA

BLACK CONNECTION. Autors de prestigi, escriptors de KM0 i renombrats de la novel·la negra s’han donat cita a Alcanar amb la primera edició del Alcanar-Morella Black Connection, l’epíleg del Morella Negra Com la Trufa.

GRUP

DE RECERCA PREHISTÒRIA DE CASTELLÓ

100 ANYS. La veïna de Xiva, Patro Jorge Rallo, ha complit 100 anys i ho ha celebrat amb la família a la residència San Juan Bautista de Morella.

“LLAVADORS LOVERS”. Vilafranca posa en marxa una iniciativa amb l’objectiu de preservar la memòria dels antics llavadors públics. Fins al mes de setembre, es realitzaran diverses activitats com tallers, neteja i investigacions.

Una investigació revela un jaciment clau a Sorita per entendre el Neolític

El grup de recerca Prehistòria de Castelló, dedicat a la investigació de la Prehistòria i l’Art Rupestre a la Mediterrània Ibèrica, ha publicat recentment un article sobre les ocupacions del Neolític antic del jaciment de Coves Llongues a Sorita.

La investigació, publicada a la revista Munibe, presenta els resultats de les excavacions realitzades en aquest gran abric, on s’ha documentat una seqüència arqueològica que abasta des del final del Mesolític fins a diferents moments del Neolític. Les datacions situen les primeres ocupacions neolítiques en la segona meitat del VI mil·lenni aC, fet que converteix el jaciment en una peça clau per entendre l’expansió de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes a l’interior del nord valencià.

Entre els materials recuperats destaquen ceràmiques impreses i inciso-impreses, indústria lítica i

PRIMAVERA. Benassal acollia aquest diumenge el concert de primavera en el qual la banda Font d’En Segures van oferir un complet repertori de pasdobles. Finalment l’actuació es va haver de traslladar a La Mola per la pluja.

de Borriana.

òssia, així com diversos ornaments personals.

A més, les parets de l’abric conserven representacions rupestres d’estil llevantí, un element que afegeix encara més interès al jaciment, ja que aquest tipus d’art rarament es troba en contextos amb estratigrafia arqueològica. Els investigadors subratllen que, fins ara, les evidències del Neolític antic en aquesta regió eren escasses, limitant-se a un fragment ceràmic recuperat fa més de 50 anys. Amb Coves Llongues, es confirma la presència estable de comunitats neolítiques en aquesta zona i s’obre una nova via per a l’estudi del procés de neolitització al País

Valencià i el Baix Aragó.

L’estudi, que té expectatives de continuïtat, comença a posar de manifest la importància del riu Bergantes com a via natural de connexió entre la costa mediterrània i l’interior de la península, fet que hauria jugat un paper fonamental en la difusió de les noves formes de vida neolítiques.

Malgrat que fins ara només s’han excavat 6 m² d’un abric de 85 metres de llarg, els experts confien que futures intervencions aportaran noves dades per aprofundir en la transició cap al Neolític en aquest territori.

CALÇOTADA A FORCALL. 4.000 calçots han estat necessaris per a la tercera calçotada de Forcall. La comissió de festes, es mostrava satisfeta de la participació en aquest esdeveniment que enguany ha comptat amb vora 400 persones.

BANDA A LES FALLES. La Mestre Candel de Morella ha participat enguany de les Falles

El Notícies dels estudiants.

El CRA Celumbres posa en valor el patrimoni cultural de la comarca dels Ports amb tallers pràctics i participatius

CRA Celumbres

El CRA Celumbres està posant en valor el patrimoni cultural amb José Vicente Castel o amb un taller d’arqueologia.

—Taller de música amb el ‘gaitero’ José Vicente Castel. Aquest curs, el CRA Celumbres desenvolupa el projecte ‘Conquerim el nostre camí’, amb l’objectiu de conèixer i valorar el patrimoni cultural de la comarca dels Ports, a través de l’exploració i el descobriment de les nostres arrels.

Com a part d’aquest projecte, s’han organitzat tallers multigrau amb l’alumnat perquè aprenguen de forma pràctica i didàctica sobre la seua història. En aquesta ocasió, des del centre educatiu han dissenyat una activitat especialment significativa: un taller de música tradicional, impartit per José Vicente Castel Ariño, mestre de gaita i tabal, i gaitero amb una llarga trajectòria en els actes festius d’arreu de la comarca.

Durant el taller, el mestre ha presentat els diferents tipus de gaita que es toquen al nostre territori: la gaita curta en Sol, la llarga en Fa, un “requinto” i fins i tot una fabricada amb impressora 3D, una còpia de la que utilitzava el gaitero cinctorrà “Piou”. Després d’això, el músic ha convidat l’alumnat a participar activament, tocant diversos ritmes i, els que portaven la seua pròpia gaita, fins i tot han pogut interpretar algunes notes.

“Aquesta activitat ha estat una experiència vivencial i pràctica, on els alumnes han pogut connectar de manera directa amb les nostres tradicions musicals, enfortint el seu sentiment de pertinença a la cultura i la identitat de la comarca i el territori”, ha valorat la mestra

Lorena Balaguer.

—Taller Conjunt arqueològic. D’altra banda, l’alumnat del Celumbres ha gaudit d’un taller sobre història i arqueologia, també emmarcat dins del projecte ‘Con-

querim el nostre camí’.

L’activitat ha comptat amb la lectura del conte El meravellós viatge de Libori i la visita de l’autora, Mònica Segura, amb la seua maleta carregada de restes arqueològiques per conèixer la història de forma pràctica.

També hi va participar la historiadora Sara Royo per explicar com es fan les excavacions, com es tracten les troballes, la diferència en-

tre arqueologia i paleontologia…i molt més.

Aquest taller internivell acabarà amb la visita al poble iber de Castellfort i a les construccions de pedra en sec de Vilafranca.

Quatre imatges dels tallers fets al CRA Celumbres

Definitivament, el projecte ‘Conquerim el nostre camí’ mostra el compromís ferm d’aquest centre per transmetre als més menuts la cultura i el patrimoni de la comarca i l’estima al territori.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 684. ÉPOCA II. DEL 21 AL 23 DE MARZO DE 2025

LA GASTRONOMÍA DE MORELLA, SE SITÚA EN LO MÁS ALTO

LA

CIUDAD DE MORELLA SE CONSOLIDA COMO UN DESTINO GASTRONÓMICO DE PRIMER NIVEL

TRES RESTAURANTES HAN RECIBIDO UNA «ESTRELLA MICHELÍN DE PLATA» Y UNO DE ELLOS UN «SOL» DE LA GUIA REPSOL

La gastronomía morellana vuelve a estar de enhorabuena. Esta semana, tres restaurantes emblemáticos de la ciudad han renovado el prestigioso distintivo Bib Gourmand de la guía Michelin -también conocidos como las «Estrellas Michelín de Plata», mientras que el restaurante Daluan ha sumado también un Sol de la guía Repsol a sus reconocimientos.

El auditorio Manuel de Falla de Granada acogió esta semana la ceremonia de entrega de los galardones Bib Gourmand 2025, un distintivo que reconoce aquellos restaurantes que destacan por ofrecer una experiencia gastronómica de gran calidad a un precio razonable. Entre los aproximadamente 200 establecimientos galardonados de toda España, tres de ellos se encuentran en Morella: El Mesón del Pastor, Daluan y Vinatea. Raquel Ferrer, del Mesón del Pastor, y Àngela Milian, del restaurante Vinatea, fueron las encargadas de recoger la certificación de la «estrella de plata» Michelin, una distinción que consiguen renovar desde hace doce años, manteniendo temporada tras temporada el nivel y la excelencia en sus propuestas culinarias. El restaurante Vinatea destaca por su cocina que fusiona tradición e innovación, utilizando productos

locales y de temporada. La chef Àngela Milián crea recetas que combinan productos autóctonos con un toque innovador, ofreciendo menús estacionales que sorprenden a los comensales. El Mesón del Pastor apuesta por una cocina que fusiona recetas tradicionales con toques de innovación. Su carta incluye platos basados en recetas antiguas y propuestas creativas, con un destacado protagonismo de las carnes de caza y las elaboraciones a la parrilla de leña. El restaurante es especialmente conocido por sus jornadas gastronómicas dedicadas a las setas y la trufa.

El restaurante Daluan ofrece una cocina tradicional de Morella interpretada con una mirada con-

temporánea. Con productos como la trufa, la oliva o el queso, su chef Avelino Ramon ha conseguido fusionar la cocina local con una presentación moderna. El Daluan es reconocido por su menú de temporada protagonizado por la trufa, además de destacar por su servicio profesional y una cuidada selección de vinos.

El restaurante Daluan no solo ha renovado su Bib Gourmand, sino que también ha sumado simultáneamente un Sol de la guía Repsol, un reconocimiento que valora la calidad del producto, una cocina coherente y en constante evolución, un servicio profesional y atento y una cuidada selección de vinos.

La entrega de los Soles Repsol tuvo lugar esta semana en el teatro Guimerá de Santa Cruz de Tenerife, en Canarias, donde Avelino Ramon y Jovita Amela, responsables del Daluan, recogieron con orgullo este importante galardón. Este premio refuerza la posición del restaurante morellano como un referente gastronómico en la comarca de Els Ports y en toda la Comunidad Valenciana. Estos múltiples reconocimientos no solo ponen en valor el talento y la dedicación de los equipos de estos restaurantes, sino que también consolidan a Morella como un destino gastronómico de referencia. Con una oferta que combina tradición e innovación, la ciudad atrae cada vez más visitantes que buscan disfrutar de su rica cocina y excelente oferta enológica.

La gastronomía se convierte, así, en un elemento fundamental para potenciar el turismo en la ciudad, reforzando la posición de Morella como un lugar imprescindible para los amantes de la buena mesa.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

IVANA TE ASISTE CON LA IA. La página web www.morellaturisitca.com ha incorporado la inteligencia artificial (IA) al asistente digital Ivana. Anteriormente funcionaba con la información contrastada de la base de datos introducida con las preguntas frecuentes y la que ofrece el portal. Ahora genera otras respuestas relacionadas con el turismo de la ciudad con un enfoque específico y controlado como complemento para optimizar y facilitar la información precisa y relevante. El asistente virtual se une a otras herramientas que se implementan en Morella como uno de los Destinos Turísticos Inteligentes (DTI) de la red de la Comunidad Valenciana.

El nombre de Ivana es muy familiar y común en Morella por su relación con la Virgen de Vallivana y patrona de la ciudad, por lo que es ideal para recibir a los y las visitantes del portal web de turismo y darles la información que necesitan para venir y disfrutar del pueblo.

SEMANA SANTA. Una temporada ideal para volver a Morella es durante la Pascua. Las temperaturas primaverales invitan a salir al monte a comerse la mona, hacer los primeros paseos sin guantes y bufanda o disfrutar de las tradiciones. Morella, sobretodo, tiene una peculiar procesión de Jueves Santo, en la que los cofrades llevan en sus manos los "misterios", es decir, objectos relacionados con la pasión y muerte de Jesucristo.

PRIMAVERA. Después de las lluvias de esta semana, se prevé un empiezo de primavera espectacular en Morella. Las temperaturas, aunque no se puede descartar la nieve, tienden a subir conforme van pasando las semanas y es una época ideal para salir al campo a disfrutar de la naturaleza, que estará en breve en plena floración, como ahora aún lo estan los almendros.

LA COCINA MÁS TRADICIONAL

La cocina de Morella se ha caracterizado, en los últimos años, por estar a la vanguardia de las últimas tendencias culinarias en restaurantes que tienen elaborados menús que han recibido reconocimientos tan prestigiosos como el BID Gourmand, también conocido como “las estrellas Michelín de Plata”. Pero de vez en cuando no hay que olvidar las tradiciones de toda la vida de las que parten, sirven de base o complementas las recetas más actuales.

Y es que en Morella late la vida en el campo, las masías, los cultivos, las ganaderías de vacuno, ovino y porcino, los pastos, la caza, una buena lumbre en la chimenea, un clima perfecto para las carnes y para airear los embutidos, un entorno lleno de riqueza en hierbas aromáticas, en setas, trufa, frutos secos, en la producción de miel y de la leche que permite conseguir los quesos, la inigualable cuajada de Morella, o el requesón para elaborar el flaó. Son, entre otros, los ingredientes que conviven en una cocina de orígenes medievales, marcada por el frío de los inviernos, una cocina de montaña transmitida de generación en generación.

Esta cocina de siempre tiene en la carne su máxima expresiónb. Carnes de ternera, de cordero, de cerdo, de caza como el jabalí, y las aves como gallina, codornices o la perdiz. La carne suele degustarse a la brasa, horneada y guisada, mezclada con especias, verduras, legumbres, almendras, hierbas aromáticas, setas…También es tradicional rellenarla o aromatizarla con trufa como es el caso del cordero relleno trufado, la gallina y el conejo trufados. Sin olvidar la carne de aves escabechadas, y platos como la

perdiz con col rellena, conejo con caracoles, manos de cerdo con salsa de almendras.

Y de la carne se deriva todo un mundo de sabores como son los

embutidos. Jamón, longanizas, morcillas, chorizos, o el popular «bolo», una pieza redonda de sabor delicioso y que puede adquirirse en las carnicerías de la ciudad. Pero, sin duda,

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

TRADICIONAL DE MORELLA

la cecina reina entre todos. Aroma, color y sabor son los atributos de este embutido de pierna curada de vacuno, de toro, además de su tamaño, enormes piezas que cuelgan

Una mesa con embutidos, croquetas, cordero o “collà”.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada.

Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

en las tiendas morellanas.

Los embutidos son el entrante por excelencia, sumando los deliciosos quesos de oveja y cabra y las croquetas morellanas, realizadas con la carne de un buen caldo y envueltas en una oblea de pan ácimo, dándoles una forma triangular. Los caldos son otro de los ejes de la cocina tradicional. La olla o potaje, ollas masoveras, calderetas, y la sopa morellana, con buñuelos, la sopa de flan, de menudillos, de nueces o de tostones fritos con jamón. Las gachas o farinetes, migas, son otros de los platos que nos ha dejado la historia gastronómica, como el frito, conserva de carne y embutido de cerdo que crece en sabor y aroma guardado en aceite de oliva. Para despedir esta fiesta de la cultura está la repostería con el flaó y la cuajada, el “calmant”, una pócima mágica, además de otras delicias, que son otra historia.

Morella también conserva un calendario gastronómico, relacionado con tradiciones culturales y festivas. Entre otras especialidades, hay que destacar Les Pilotes de Nadal. Se trata de una albóndiga de tamaño mediano elaborada según costumbres familiares porque ninguna sabe igual, pero todas son un placer para los sentidos. Se realizan a base de miga de pan, jamón, queso, huevos, ajo…. Se degustan con un consistente caldo de carne y es tradición comerlas en Navidad y Carnaval. Por otro lado, está el panoli, repostería que se elabora para la fiesta de San Antonio, pastas de manteca, aceite, aguardiente y confitura de calabaza. Para celebrar la Rogativa a Vallivana se bebe el Té de Rogativa, compuesto de té de roca y aguardiente y en Pascua se preparan y hornean sabrosas Roscas saladas. O las contundentes “pelotas” de Navidad...

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de la ciudad de Morella, siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 18. Estarán cerradas los días 24 y 35 de marzo.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Vilafranca.

Dissabte 22 de març 17h. Inauguració de l’exposició “Dones de la República fent història”. A càrrec d’Aula Violeta. Sales Gòtiques de l’Ajuntament. Fins al 4 de maig. 21h. Sopar de germanor ‘Dones de la República fent història’ amb les membres de ‘Dones de Xirivella en acció’. Als pisos tutelats.

Diumenge 23 de març

16h. Cinema a la Casa Social. Sessió Infantil amb “Pinocho”. A les 18,30h. Sessió Adults amb la pel·lícula “La belleza y el dolor”. —Benassal.

Dissabte 22 i Diumenge 23

Exposició ‘Dones que marquen el camí’ amb motiu del 8M. Es pot visitar a La Mola en l’horari d’atenció de l’Oficina de Turisme.

—Agenda Esportiva.

FUTBOL REGIONAL

3ª FFCV

CD Vinromà - CE Cinctorrà

Divendres 21 a les 20,30h. Camp de Torreblanca

CF Vilafranca - CF Benlloch

Dissabte 22 a les 16h. ‘

El Serrito’. Vilafranca

FUTBOL BASE

CADETS

Els Ports FC - CD Almazora ‘A’

Dissabte 22 a les 10,30h. ‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres

BÀSQUET

JUNIOR (PREFERENT)

CBF Morella - CB Escolapias

Diumenge 23 a les 18h.

C.Esportiu Jaume I. Morella

INFANTILS (1ª ZONAL)

CBF Morella - CB Port Sagunt

Dissabte 22 a les 11h.

C.Esportiu Jaume I. Morella

ALEVINS (1ª ZONAL)

CB Almassora - CBF Morella

Dissabte 22 a les 11h.Pavelló d’Almassora.

BENJAMINS (PREFERENT)

CBF Morella - Vilareal BC

Diumenge 23 a les 12h. CLIEJI. Morella

Setmanari d’informació comarcal

SUSPENSIONS PER LA PLUJA. Els tres equips de futbol amateur de la comarca dels Ports van veure suspesos per la pluja els partits del passat cap de setmana i tampoc es va poder

RECEPCIONS A L’AJUNTAMENT DE MORELLA

Medallistes d’Esport Verd al campionat autonòmic

i Joan Monfort, subcampió de duatló son rebuts per l’Ajuntament

L’Ajuntament de Morella realitzava una recepció a diferents esportistes morellans que han aconseguit grans resultats a proves celebrades recentment. D’aquesta manera, l’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, el Tinent d’Alcalde Javier Amela i el portaveu del PSPV-PSOE Rhamsés Ripollés rebien a tots els joves d’Esport Verd que aconseguien 41 medalles al Campionat Autonòmic d’Espeleologia celebrat l’1 i 2 de març a la localitat de Silla (València).

Els joves d’Esport Verd competien al campionat amb altres participants arribats des de València, Catalunya, Múrcia, Madrid o La Rioja. Cal destacar que del total dels 50 participants al campionat celebrat a Silla, 21 pertanyen a Esport Verd. I el resultat per a l’escola va ser espectacular amb eixies 41 medalles ja esmentades, de les quals 12 van ser d’or, 17 medalles de plata i altres 12 medalles de

EL GIMNÀS FUNCIONA TOTS ELS DIES DES DE LES 6.00 FINS A LES 12.00 DE LA NIT

La piscina coberta de Morella estarà més hores oberta

El Centre Lúdic i Esportiu Jaume I (CLIEJI) amplia horaris en els seus serveis. Ara, la piscina coberta obrirà a les 8.00 h per a usuàries i usuaris amb accés digital, dues hores abans que fins ara. L’horari serà de dilluns a dissabte de 8.00 h a 14.00 h i de dilluns a divendres de 16.00 h a 22.00 h. Els diumenges i festius romandrà tancada.

L’ús de la piscina està limitat a tres persones adultes al mateix temps, amb reserva prèvia presencial, per telèfon o WhatsApp, per facilitar-ne la gestió. El regidor d’Esports, Javier Amela, ha explicat que “la piscina ha estat tancada durant dos mesos per avaries, però s’han renovat les instal·lacions i ampliat l’horari”. Els abonaments “s’han prorrogat pel temps de tancament”. Amela ha destacat que “l’horari comença a les 8.00 h perquè és quan hi ha personal al centre, necessari per normativa i seguretat”.

L’edil també ha valorat positivament que “l’ampliació d’horaris i l’accés digital han tingut molta acceptació, amb un augment recent d’inscripcions”. Per accedir a

jugar el partit aplaçat entre el Vilafranca i el Benassal, que s’havia de disputat el festiu de Sant Josep. El Cinctorrà tindria 2 ara partits pendents i un el Morella i el Vilafranca respectivament.

bronze. A més, aquest Campionat d’Espeleologia de la Comunitat

Valenciana servirà per a fer la convocatòria de la Selecció Valenciana per a campionats a nivell estatal, per la qual cosa és totalment segur que hi haurà representació d’Esport Verd al combinat autonòmic. Des de l’Ajuntament de Morella també s’aprofitava l’acte per a reconèixer el gran èxit i treball de l’esportista morellà Joan Monfort Guimerà que s’ha proclamat com a subcampió autonòmic absolut de duatló. Joan Monfort aconseguia aquest subcampionat al II Duatló

la piscina amb aquest sistema, “cal un abonament de sis mesos o un any”, com passa amb el gimnàs, que ja ofereix accés digital de 6.00 h a 24.00 h, tots els dies, inclosos diumenges i festius, cosa que també “ha incrementat les inscripcions”. El servei de gimnàs ja va ampliar el seu horari des de fa unes setmanes. Els i les usuàries poden accedir al centre a través d’una aplicació mòbil tots els dies, diumenges i festius inclosos, des de les 6.00 hores del matí fins a les 12.00 hores de la nit. Esta ampliació del servei s’ha traduït també en un augment de les inscripcions per a utilitzar el gimnàs.

de Xilxes celebrat el diumenge 16 de febrer aconseguint un temps de 53 minuts i 32 segons. A la primera part de carrera d’atletisme Joan Monfort invertia 15 minuts i 16 segons, la part de ciclisme amb un temps de 30 minuts i 15 segons i finalment la segona part de la carrera atlètica per acabar la prova amb un temps de 6 minuts i 56 segons. Morella reconeixia d’aquesta manera el treball dels joves esportistes d’Esport Verd i el de Joan Monfort Guimerà donant-los la enhorabona per posar el nom de Morella i el de l’esport en el més alt.

Benassal estrena un parc de cal·listènia

Benassal amplia la seua oferta esportiva amb la instal·lació d’un parc de cal·listènia situat en una zona verda del municipi, concretament a una de les entrades del nucli urbà. Aquesta nova instal·lació ha estat possible gràcies a la col·laboració de les Majoralies de Sant Cristòfol, Sant Antoni i l’Associació de Joves. Segons l’Ajuntament la joventut demanava un espai d’aquestes característiques, que ara es converteix en una realitat i complementa l’oferta esportiva del poble. El parc de cal·listènia s’ha ubicat als jardins existents a l’entrada del poble venint de Castelló. Amb aquest nou espai, Benassal segueix apostant per fomentar l’activitat física a l’aire lliure, oferint una nova opció per gaudir de l’esport a l’aire lliure.

El notícies de perfil.

FABREGAT ÉS EL PREMI EXPLORADOR ANDRÉS DE VILAFRANCA 2025

“Aprofitant la situació de Marie Claire, vaig vore la necessitat de treballar sobre la indústria tèxtil a Vilafranca”

Laia Meseguer.

Nuria Fabregat Altaba, vilafranquina d’arrel, és mestra d’Educació Primària per la Universitat Jaume I de Castelló. Recentment, ha estat premiada amb el guardó Explorador Andrés en reconeixement al seu Treball Final de Grau, titulat Viatge a la història tèxtil de Vilafranca. Una proposta educativa per a l’escola, que aborda la història tèxtil de la localitat amb un projecte didàctic dirigit al col·legi En Blasc d’Alagó.

L’explorador Andrés fou un metge i naturalista nascut a Vilafranca, reconegut per les seues exploracions per Àfrica, Cuba i Brasil, i per la seua trajectòria professional a Tortosa, com a referent mèdic i científic.

El premi que porta el seu nom, creat el 2014 amb motiu del 775è aniversari de Vilafranca, reconeix el millor treball d’investigació vinculat a la localitat, que contribuïsca al coneixement de la seua història i realitat actual. El projecte de Nuria n’és l’exemple perfecte: una proposta que posa en valor el patrimoni i els oficis tradicionals que han anat desapareixent amb l’evolució de la indústria. A més, convida a la reflexió sobre el context actual i, tot i no estar directament vinculat a la Marie Claire, és inevitable emmarcar-lo en l’estat de crisi de la fàbrica centenària.

Aquesta realitat ha posat en el centre del debat mediàtic i social la necessitat de preservar la identitat local i d’explorar noves vies per dinamitzar l’economia del municipi. Així, el projecte té com a objectiu generar consciència sobre la importància de la memòria històrica i del patrimoni industrial entre els xiquets i les xiquetes, establint una connexió amb els elements patrimonials de l’entorn que evidencien com els canvis i la capacitat de reinvenció han estat part de la història de Vilafranca.

En moments de canvis i d’in-

certesa, l’educació resulta clau per a posar en valor el llegat del Vilafranca i obrir noves perspectives per al futur.

Com sorgeix el teu Treball de Final de Grau?

Des del primer moment tenia clar que volia fer un recurs educatiu que fos útil per a utilitzar-lo a l’escola de Vilafranca. No sabia el que però volia que fora útil, que tinguera un sentit. I aprofitant la situació d’incertesa i de crisi de la Marie Claire, vaig vore la necessitat de treballar sobre la indústria tèxtil a Vilafranca, i vaig acabar de perfilar l’enfocament de la proposta educativa amb el meu tutor. Consideres important que els

Nuria Fabregat amb el Premi Explorador Andres, junt amb l’alcaldessa de Vilafranca, Silvia Colom, i Adrià Bayot, aquest últim recollint la Medalla de la Vila, lliurada durant el mateix acte

xiquets i les xiquetes de Vilafranca coneguen la història tèxtil del seu poble, especialment en el context actual?

Des del principi vaig tindre molt clar que és un tema important per treballar amb els xiquets i les xiquetes, per tot el que ha significat i significa la indústria tèxtil a Vilafranca. Perquè coneguen d’on venen i la història del seu poble. Vaig estar parlant amb el tutor i vam intentar enfocar-lo perquè fóra més didàctic i interessant per als alumnes. I al final vaig decidir plantejar la proposta a partir dels elements patrimonials, industrials i preindustrials que hi ha al nostre entorn. Tot està estructurat en

un dossier d’activitats, un dossier que s’anomena Viatge a la història tèxtil de Vilafranca. Dins d’aquest dossier tenim una part que són activitats per a dur-se a terme dins l’aula i unes altres per a fer-se fora, en contacte directe amb l’entorn i en l’element patrimonial que es vol tractar. Això vol dir, per exemple, elements patrimonials que tenim al nostre voltant: fumerals, una font, l’estàtua de la Dona Treballadora, les casetes de pedra, els bancals, un abeurador…Són elements patrimonials que tu vas caminant i passen desapercebuts perquè no te pares a pensar que darrere d’aquest element patrimonial, hi ha una història darrere i se’n pot extreure molta informació, fins i tot arribar a treballar una època històrica. Els fumerals, per exemple, hi ha alguns que es conserven bé i conten d’alguna manera la his-

NÚRIA

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

tòria tèxtil i del poble de Vilafranca. No cal anar-se’n tan lluny per a treballar una època històrica i anar introduint altres temes i idees.

Com connectes tots aquests elements perquè tinga una continuïtat en la programació?

Tot està estructurat en el dossier d’activitats. I tot forma part d’un fil connector que uneix una cosa amb l’altra perquè tot tinga un sentit. Tenim les activitats a l’aula i les activitats fora de l’aula, en les quals anem a buscar eixe element patrimonial. Treballen en eixe element patrimonial, després arriben a l’aula i hi fan activitats de forma individual. En arribar a l’aula tenen un apartat que és el fris cronològic, com una línia del temps per treballar de forma cooperativa, juntament amb els coneixements que han adquirit de forma individual en les activitats que han fet en l’element patrimonial. S’hi ajuden de la “caixa didàctica”, on poden trobar materials manipulatius, com la llana, una toquilla, indumentària de l’època, calces, targetes relacionades amb el que estan tractant…O per exemple, un sonet de Vilafranca, anomenat Vilafranca antiga, que parla dels tractants: l’han d’escriure, entendre’l i analitzar-lo. Per a cada activitat, hi ha uns materials específics i elaborats aposta per a això, hi ha jocs, problemes, endevinalles, activitats de relacionar, mapes… Cal tindre en compte que això no va d’un dia per l’altre, sinó que és una proposta didàctica pensada per a fer-se durant el tercer trimestre, amb 12 sessions. És una evolució del treball i al final elaboren conjuntament el producte final: un fris cronològic que mostra l’evolució de la història tèxtil de Vilafranca.

Quina relació personal tens amb la indústria tèxtil de Vilafranca i per què creus que està tan arrelada en la comunitat?

Al final, és que nosaltres hem crescut amb això. Jo sóc jove, evidentment, però sempre la Marie Claire, i sobretot la indústria tèxtil en general, ha estat vinculada a les dones i els homes de Vilafranca, des de sempre. Quasi tots tenim a algú que hi treballava, la mare, el pare, un tio, amigues…En el meu cas, ma mare.

En el moment de plantejar el projecte ja estava la Marie Claire en crisi?

Quan vaig començar en el treball encara no havia arribat a la crisi actual, però sí que hi havia una situació d’incertesa i això és el que a mi em va motivar a fer aquest treball, a adonar-me que era important treballar aquest tema amb els xiquets i les xiquetes de l’escola. Al final jo penso que a l’escola s’ha

de treballar el que passa al l’entorn, han de conéixer el que està passant al seu voltant i no es pot amagar, has d’ensenyar-los a que aprenguen a reflexionar de les coses que passen. Al final l’escola és un element clau per establir una connexió entre el passat, el present i una reflexió cap al futur.

Recordes d’abordar aquest tema a l’escola?

La història tèxtil com a tal no recordo haver-la treballat a l’escola. No recordo fer activitats concretes d’això, o que m’explicaren l’evolució de la història tèxtil, perquè no tot és Marie Claire, sinó que hem de recordar i hem de partir dels pastors que treballen la llana del ramat. Després és molt important també la història dels tractants, que venien les seues cavalleries i això va fer que guanyarem diners per poder anar muntant les fàbriques tèxtils, el treball del tint...

Marie Claire ha sigut el resultat de tanta història. La indústria tèxtil i ha tingut una evolució que no només és el treball de les fàbriques, ve dels tractants, del treball del tint, del treball dels pastors, de la rabera, de la producció de llana. Per exemple, tenim el Pla de Mossorro i això, les casetes de pedra, que ens evoquen els pastors. Aquest és el patrimoni preindustrial que també s’ha de contemplar a l’hora de tre-

ballar la història tèxtil.

Has aprés coses noves durant la investigació?

Al final no ha sigut només un repte acadèmic, sinó que també ha sigut un repte d’investigar i de nodrir-me de coneixement de la història tèxtil de Vilafranca, perquè per poder-la ensenyar, evidentment, l’has de conèixer bé.

T’ha sorprés alguna cosa? Alguna cosa que no coneixies?

El que m’ha sorprès més és el treball dels tractants i el pes que van tindre a Vilafranca. Llegint documents vaig vore que havien sigut molt importants i hi ha alguna anècdota divertida de rivalitat amb Morella. El treball dels tractants avui en dia no el tenim, el del tint també era molt important, i també ha desaparegut, al final són oficis que van desapareixent i s’han de posar en valor. També he aprés a qüestionar-me i a veure que en la societat estem subjectes a l’evolució. La societat evoluciona i això forma part de la vida, està més clar que l’aigua. I si nosaltres ens parem a analitzar la indústria tèxtil de Vilafranca hi ha hagut una evolució dels treballs i dels oficis a de les persones. Això obri les portes a reflexionar sobre la situació actual. Com va ser la recepció del premi?

Jo no m’ho esperava gens, de

veritat. Enguany se van presentar, clar, amics meus, de la meua quinta, érem quatre. I jo estava zero convençuda que m’ho anaven a donar, em vaig presentar perquè havia fet una treball sobre el poble, però no tenia expectatives. I em va cridar Sílvia, l’alcaldessa i primer no entenia per què. No m’ho creia, i estic super contenta i agraïda. Com valores aquests premis i la cerimònia?

Crec que és molt bonic i important que es reconeguen aquests treballs vinculats al poble, sobretot el talent i el potencial jove, no ho dic per mi, sino en general posar en valor el que fan els joves. Ho dic sobretot pels companys que es van presentar que portaven propostes molt interessants i mereixedores del premi també.

Estàs molt vinculada a Vilafranca, t’agradaria treballar a l’escola del poble?

Ojalá. M’agradaria treballar a Vilafranca o a una escola de la comarca, però, sobretot, estar a prop de casa, perquè quan te’n vas te dones compte que on més a gust estàs és al poble i a casa. Vaig tindre la sort de poder fer les pràctiques a l’escola de Vilafranca i després al CRA Celumbres i vaig estar súper a gust. També vaig fer pràctiques a Castelló, als tres llocs on he estat ha sigut genial i he aprés molt.

Poder fer pràctiques a la comarca i és una sort, per la meua connexió en els Ports i en Vilafranca. M’ha agradat moltíssim i la veritat és que m’agradaria poder vindre ací a treballar en un futur, és veritat que la vida dona moltes voltes, però sí. Ara, de moment, estàs fent un màster en Psicopedagogia. I també tens en ment les oposicions. Com veus el futur?

La meua idea sí que és opositar. Com encara quede prou, no li pego moltes voltes perquè no em vull agobiar abans de temps, la veritat. Ara vull estar centrada en el màster i ja l’any que ve em dedicaré més a fons a opositar. També estic a la borsa de Catalunya, com fan fan la majoria dels mestres, i si tinguera l’oportunitat me n’hi aniria a treballar. El que vull és anar rodant i treballar del que m’agrada. Al final, jo crec que si treballes, t’esforces i ho fas de cor al final les coses acaben eixint. És veritat que no sempre l’esforç i el treball acaben donant el seu fruit, perquè també hi ha un component de sort que és molt important.

Voldràs transmetre el projecte a l’escola de Vilafranca?

Encara no ho he parlat amb ningú de l’escola, però sí que els vaig dir que ja els l’ensenyaria. Per exemple, al TFG jo vaig posar que era una proposta per a quart de primària, no ho vaig acabar d’especificar molt, perquè al final, quan fas una planificació has d’especificar una mica per poder adaptar el que vas a treballar a algun curs. Però a la conclusió del treball vaig posar que és una proposta que pot treballar-se en tots els cursos de

A dalt, Núria amb les seues amigues durant el Ball Pla. A baix, a l’escola de Cinctorres.

primària sempre i quan s’adapte el material a les seues necessitats.

Seria xulo que ho utilitzen, penso que és una proposta a l’aire, per a provar-la, i està oberta a canvis i modificacions. Pot no funcionar, també està la possibilitat, però la idea és que sí.

Me’n recordo molt d’una camiseta de l’Aplec que mostrava el despoblament a la comarca comparant els habitants dels pobles en èpoques diferents i l’únic poble que mantenia pràcticament igual la població era Vilafranca, precisament per la indústria tèxtil. Sí, sí, és part de la nostra la història. I al final, tots teníem una manera de viure vinculada a la Marie Claire. Se dinava a la 1 del migdia, jo vaig arribar a Castelló i

dinàvem a les 3, i jo deia però si es dina a la 1 i em deien “Cómo que a la 1? Desde cuándo?”, i això em sorprenia. Al final, el poble de Vilafranca girava entorn a la Marie Claire, els horaris de la guarderia van al voltant de la Marie Claire. O l’horari de l’escola, en jornada partida perquè els pares puguen treballar a la fàbrica els dos torns, i acaba a les 5 perquè puguen vindre a replegar-los en acabar el torn… Tot era així, dinar a la 1, berenar a les 5, alçar-se a les 9... Tot molt estructurat i marcat, i això és cultura de Vilafranca. Perquè en totes les famílies, o en la majoria, hi havia algú treballant a la Marie Claire. Era una part positiva, a una ciutat no seria possible eixa organització i conciliació conjunta.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El Bienni Progressista 1854 · II

La insurrecció progressista de Morella

Pep Querol. Historiador

Hem vist com l’Ajuntament de Morella havia tingut diversos problemes amb les autoritats civils i militars de la província a la primera meitat de l’any, les quals semblaven que se passaven les competències municipals pel forro. Però aquell juliol de 1854 sorgiria un repte difícil de gestionar.

Al llarg d’eixe any 1854, l’ambient polític s’estava enrarint. Els últims anys hi havia una greu crisis en el govern moderat (una mena d’ultraconservadors de l’època, salvant les distàncies), amb tres executius diferents en els últims dos anys. No només això, el que seria l’últim president del Consell de Ministres, Luís José Sartorius, governaria a base de Reials Decrets, vulnerant la Constitució. En tant passava això, la Corona, sobretot la Reina mare, Maria Cristina de Borbón, feia i desfeia al seu gust, conspirant perquè els progressistes no pogueren accedir al poder en cap cas. A nivell econòmic, hi havia un visceral rebuig de l’Impost de Consums i els portatges, que portaven a la carestia i a l’augment de preus. El règim semblava esgotat, sorgint un malestar social que provocaria diverses manifestacions populars al febrer, fins que el general Leopoldo O’Donnell (conservador, però que també entenia que feia falta un canvi polític en profunditat), reuniria un exèrcit i s’enfrontaria a les forces lleialistes a Vicàlvaro, coneixent-se com la Vicalvarada, un dels enèsims pronunciaments (el 28 de juny) que patiria aquesta trista Espanya. Malgrat tot, encara que O’Donnell no aconseguiria la victòria, la inèrcia dels esdeveni-

ments seria favorable, on entrarien en escena personalitats que tindrien molta rellevància en el futur, com el general Serrano, Cánovas del Castillo, etc. Aprofitant l’espenta, des del sector progressista i demòcrata, s’iniciaria una insurrecció armada el 14 de juliol a Barcelona, i el 17 a Madrid. Després de patir cert perill la família reial, s’avindrien a consentir el tomb polític, cridant al retirat Baldomero Espartero com una figura de consens, fent entrada triomfal el 28 de juliol a Madrid. El progressisme havia triomfat, però l’alegria li duraria poc, ja que el seu projecte constitucional naixeria mort, però això és una altra història. I l’actitud de l’Ajuntament? Ignoraria els fets que ocorrien a Espanya? Passarien de tot, com en altres moments històrics? Per a la meua sorpresa, seria com si una enorme pedra caiguera sobre un estany en calma. El 20 de juliol, en sessió ordinària, ja sabem que era alcalde Francisco Martí, «Habiendo cesado la Junta nombrada en esta Villa por razón del pronunciamiento verificado en esta Villa el diez y ocho del actual este Ayuntamiento quedaba en actitud de poder deliberar entendiéndose con la Junta Directiva y el Gobierno de la Provincia a quien se reconocía por Autoridad Superi-

L’Ajuntament se posaria les piles i enviaria comunicacions a la resta de pobles, demanant que se presentaren els seus comissionats el dia 23 de juliol.

or». Des de la Guerra del Francès (1808-1814), hi havia la costum de crear Juntes per afrontar qualsevol crisi militar o política, que assumien en un primer moment tots els poders executius, en la pràctica se convertien en petites repúbliques, a l’espera d’esdeveniments. Així se manifestaria a encara les institucions morellanes a eixes altures, i com diu l’Acta, se dissoldria al reconèixer la superioritat de la Junta Superior Directiva i de Govern de la província de Castelló. Aquesta Junta provincial enviaria un ofici a Morella, «Verificado en ese pueblo el pronunciamiento a que se le invita se servirá ponerse de acuerdo inmediatamente con los

demás pueblos de ese partido judicial para el nombramiento de una persona que le represente en esta junta la cual desea tener cuanto antes en su seno a los delegados de

Xiva

Ortells

Sorita

Palanques

Villores

Todolella

Olocau

La Mata

Forcall

Cinctorres

Portell

Vilafranca

Joaquín Guarch

Daniel Ejarque

Bautista Querol

Mariano Gasulla

Estevan Folch

Manuel Artola

Vicente Soler

Pedro Juan Gimeno

Francisco Palos

Ignacio Polo

Pedro Molinos

Pascual Colom

Castellfort

Ares

Vallibona

Bel

Ballestar

Pobla de Benifassar

Fredes

Boixar

Coratxà

Castell de Cabres

Herbers

Severo Blanch

Domingo Carbó

Manuel Jovaní

José Cardona

Rufo Verge

José Olivet

Ramón Boix

José Prades

Jaime Rubert

Mariano Antolí

Miguel Grau

los pueblos de Castellón», datat, això és important, el 17 de juliol. És molt interessant el que diu Antonio Caruana, el president de la Junta castellonenca. Morella tenia una guarnició permanent al Convent de Sant Francesc, i Caruana ens confirma la seua adhesió al colp progressista-demòcrata, adhesió a la qual participaria, directa o indirectament, l’Ajuntament. Dit i fet, l’Ajuntament se posaria les piles i enviaria comunicacions a la resta de pobles, demanant que se presentaren els seus comissionats el dia 23 de juliol a les 11 del matí.

No se diu en cap moment qui era el representant morellà. Se faria votació secreta, i Blas Boix, síndic, llegiria els resultats, escollint-se com a representant del districte de Morella al cinctorrà Manuel Cli-

ment, amb 18 vots.

El 30 de juliol se celebraria sessió extraordinària, on se donaria compte d’una comunicació de la Junta de Castelló, on s’ordenava que l’Ajuntament tornara al seu estat a l’1 de gener de 1854, és a dir, se reiniciava tot l’organigrama municipal, ja que hi havia hagut canvis al llarg d’aquells mesos. Això provocaria que Francisco Martí i Blas Ortí tornaren a canviar els seus càrrecs, d’alcalde a síndic, i viceversa, a més José Ripollès quedava restituït com a regidor. En aquest cas no hi hauria purga, com en altres moments històrics semblants, i més tenint en compte que l’Ajuntament no oferiria resistència, al contrari, al putsch progressista. Aquest canvi també afectaria al secretari, ja que cessaria Lorenzo Carbó en favor de León Sanjuán. La comissió de Manuel Climent duraria poc, ja que el 3 d’agost s’anunciaria la seua dimissió per motius que no s’especifiquen. Se tornaria a convocar representants de tots els pobles del Partit Judicial per aquest dia.

Morella Xiva

Ortells

Sorita

Palanques

Villores

Todolella

Olocau

La Mata

Forcall

Cinctorres

Portell

José Ripollés

Joaquín Guarch

Luís Bonet

Ramón Martí

Joaquín Sabater

Mariano Mampel

Pedro Plana

Eufrasno (?) Giner

Marcos Royo

Pedro Palos

Jaime Gasulla

No presentat

Una representació de la revolució progressista a la revista

La Ilustración, del 7 d’agost de 1854.

actitud ambigua, que no se va unir al cavall guanyador a posteriori, i la podem observar en una bronca. A l’Acta citada del dia 20 de juliol, el govern militar del Maestrazgo, el brigadier Antonio de Arana, escriu a l’Ajuntament, «He observado que se ha cometido un error aboliendo los derechos de puertas que se pagan en esta Plaza y como tales disposiciones nadie puede dictarlas mas que la Junta Superior [...] dispondrá V. que se restablezcan inmediatamente dichos derechos....». S’està referint a un impost que se cobrava per entrar pels portals, on se gravaven mercaderies de tota mena. Era un dels nombrosos impostos d’origen medieval (portatges, pontatges, etc.) que inexplicablement encara persistia. Era una greu contradicció que la Revolució tinguera com a prioritat establir un Mercat Nacional sense traves ni impediments de cap tipus, perquè després no aboliren impostos d’aquesta mena. Què fa l’Ajuntament? Correria més que ningú per abolir aquesta odiada taxa (junt amb la de Consums),

Vilafranca

Castellfort

Ares

Vallibona

Bel

Ballestar

Pobla de Benifassar

Fredes

Boixar

Coratxà

Castell de Cabres

Herbers

Curiosament, Xiva seria l’únic que repetiria comissionat. El resultat seria, per unanimitat, en favor d’Antonio Marqués, de Castelló, cosa que me fa sospitar que la distància i els viatges constants a Castelló serien un maldecap seriós per a qualsevol de la comarca, cosa que explicaria la dimissió de Climent. Recordeu que la carretera moderna Saragossa-Castelló (1847-1868) estava a meitat fer, en uns anys en què precisament les obres estarien mig paralitzades per diversos motius que no ens interessen ara mateixa.

Quan vaig descobrir tot aquest procès saltava d’alegria, ja que les Actes plenàries solen donar poca informació en proporció al volum de documentació que hi ha. El seu rendiment sempre és escàs, però de vegades sona la gaita. Hi ha una informació clau que ens indica que l’Ajuntament no tenia una

Segons hem vist a l’Acta, és impossible que la insurrecció fóra el dia 19. El més curiós de tot, és que a Sant Mateu li donaria un atac de cels, tal com publica el mateix diari el 12 d’agost, quan cita una carta al director (firmada entre altres pel comandant militar Vicente Martí), «¡Nada más inexacto y falto a la verdad!», saltaven ofesos de bones a primeres, incidint que Sant Mateu va ser de les primeres de la província de Castelló, ja que se va adherir al moviment el dia 17, i que València capital ho va fer més tard. Els santmateuencs afirmaven que gràcies a ells tots els pobles del nord de la província quedarien informats de la situació, i que van ser ells els que van avisar a Morella, possiblement el dia 17, ja que no queda clar, però que Morella «lo retardó hasta el 19 por la tarde en que se sabía oficialmente haberlo verificado ya las ciudades de Valencia y Castellón», en una expressió on clarament acusava a Morella a apuntar-se al cavall guanyador a posteriori. Ah, però ací algú diu mentida.

Pascual Ros (?)

Miguel Troncho

Joaquín Ortí

Cristóbal Querol

No presentat

Joaquín Vilalta

Miguel Bayarri

Pedro Ferrer

Vicente Segura

Jaime Barberà

No presentat

Mariano Pallarès

que l’únic que propiciava era perjudicar el lliure comerç i la població amb pocs recursos. Ni els líders provincials progressistes s’havien atrevit a tant, encara. Poca informació a la premsa madrilenya hi ha de l’assumpte, però destaca la de La Nación, del 3 d’agost, «Una de las primeras poblaciones que se apresuraron en secundar el alzamiento nacional en la provincia de Valencia ha sido la antigua y fuerte villa de Morella, cuyos habitantes con la fuerza de guardia civil que la guarnecía se pronunciaron el 19 del pasado julio». La paraula «provincia» inclou el que era l’antic Regne de València. Les paraules que utilitza aquest diari són molt fortes però cal matisar-les. Ja sabem que ací hi havia un quarter de l’exèrcit, que és el que s’adheriria a la insurrecció, més que la Guàrdia Civil, que crec que estaria a vore-les vindre.

Gràcies a l’Acta del dia 20 podem reconstruir els fets. El pronunciament de la guarnició seria a una hora convinguda amb altres, segurament pel matí, moment que se crearia una Junta Revolucionària Local, composta, el més probable per autoritats militars de la plaça i possiblement algun civil. El sistema de comunicacions de l’exèrcit trauria fum per informar a Castelló del seu èxit. El mateix dia 17, el més probable per la vesprada, La Junta castellonenca, que assumeix tot el poder provincial, informa a l’Ajuntament, que en eixos moments estava desactivat per la Junta Local, que el pronunciament ha triomfat, tant a Castelló com la pròpia Morella, i, clau, «a que se le invita» a adherir-se. Una vegada el dia 18, la Junta se dissol per cedir tots els seus poders a la de Castelló, com diu l’Acta, l’Ajuntament torna a estar actiu «quedaba en actitud de poder deliberar», moment que s’adhereix al pronunciament progressista, fent-lo oficial i legal posant-lo en Acta el dia 20. L’únic que se li pot retraure a l’Ajuntament morellà és que hage esperat al dia 20 a posar-lo per escrit, però és obvi que el dia 17 Morella havia participat del putsch com tothom, almenys militarment, i sospito que algun entusiasta civil també hi hauria.

Crec que a Sant Mateu li donaria, pos això, un atac de cels, en un assumpte que, més enllà de qui era primer, segon o últim, allò important era el triomf de la causa, i dirigir Espanya en la senda correcta de l’ideari revolucionari de 1812. La resta, xorraes entre egos...

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

A LA COMARCA DELS PORTS ES COMPTA AMB UNA A LA TODOLELLA

El PSPV demana una reconversió per a les plantes de purins

El grup socialista de la Diputació de Castelló proposarà en el ple de març una moció per a evitar que les plantes de purins de propietat provincial, actualment en desús, siguen malvenudes i aposta per reconvertir-les en centres públics de protecció animal i l’estudi de noves funcions.

Així ho ha explicat aquest diumenge la diputada Maria Jiménez, qui ha destacat que “cal donar-li un nou contingut a aquestes cinc edificacions i convertir-les en centres de dinamització que generen noves oportunitats en unes zones afectades per la despoblació”. Les instal·lacions es troben en els municipis de la Todolella, la Salzadella, Albocàsser, Sant Mateu i la Vall d’Alba.

“La solució de la Diputació davant la inoperativitat de les plantes de purins no pot ser posar a la venda unes instal·lacions en les quals es van invertir fa dues dècades més de 20 milions d’euros de recursos públics”, ha denunciat Jiménez. Actualment, totes les plantes es troben tancades “i hem tingut coneixement que l’actual equip de govern pretén desafectar-les com a servei públic per a vendre-les”.

Davant les queixes dels ajuntaments, el grup socialista planteja que aquestes instal·lacions es convertisquen en centres

públics de protecció animal gestionats a través del consorci de nova creació per a la Gestió del Benestar Animal. “Cada dia hi ha més sensibilització social i normativa per a garantir la protecció animal, però els ajuntaments tenen dificultats per a fer front a aquesta responsabilitat per falta de recursos, especialment els més menuts”, ha explicat la diputada.

En aquest sentit, ha recordat que “amb l’entrada en vigor de la llei de protecció dels drets i el benestar dels animals, els ajuntaments han d’assumir noves competències, però la majoria no disposen, per exemple, de les infraestructures requerides per a acollir els animals abandonats”. “No podem deixar perdre aquestes plantes que tants diners van costar. Tenim ara l’oportunitat d’adaptar-les als nous temps i transformar-les en centres públics de protecció animal”. “En això obtenim doble benefici, donant solucions als ajuntaments que han de complir la llei i alhora generar activitat econòmica en zones de l’interior”, ha afegit.

La iniciativa del PSPV també inclou la petició d’un estudi per a determinar altres possibles usos per a aquestes infraestructures i la implicació de la Generalitat en la cerca d’alternatives, exigint també una solució responsable i de futur.

Els preus.

Patrocina

Els preus del Porcí. 13/03/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

1,673 €/kg (puja 0,028 €)

1,685 €/kg (puja 0,028 €)

Setmana 11 del 10/03 al 16/03

93,00 € (puja 2 €)

82,00 € (puja 5 €)

13/03/2025

76 € (puja 2 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 12-03-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,98 €/kg (repeteix preu)

6,95 €/kg (repeteix preu)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 12-03-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,00 €/kg (repeteix preu) 4,69 €/kg (repeteix preu)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 14-03-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,32 €/kg (puja 0,04 €/kg)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 11-03-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,52 €/kg (puja 0,04 €/kg)

2,50 €/kg (repeteix preu) (Loncun) 13-03-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Les Llunes.

Castellfort encara conservava diumenge restes de la “enfarinadeta” que va blanquejar les zones més altes dels Ports. AJUNTAMENT DE CASTELLFORT / FACEBOOK

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

3,2 / 10,8

1,7 / 8,7

3,2 / 10,3

2,8 / 13,1

2,7 / 12,7

3,9 / 11,1

1,3 / 8,8

2,2 / 11,8

4,8 / 13,9

3,4 / 12,8

1,1 / 7,9

2,7 / 9,3

0,6 / 3,2

-0,7 / 1,8

0,9 / 3,2

2,5 / 4,7

1,2 / 5,1

1,8 / 3,9

-1,1 / 1,6

1,6 / 4,7

3,1 / 5,9

0,2 / 4,3

-1,4 / 1,2

0,7 / 2,7

/ 10,4

/ --,--

/ 5,3

/ 7,7 0,1 / 8,4 -0,8 / 8,2 -1,2 / 3,6 0,2 / 6,1 -0,6 / 5,0 -3,1 / 4,3 -1,7 / 5,6 -1,7 / 7,9 -1,2 / 9,1 --,-- / --,--1,2 / 4,3 -2,2 / 7,7 -0,3 / 8,2 -2,5 / 7,1 -1,7 / 2,9 -0,8 / 5,2

3,1 / 6,3 1,8 / 5,2 3,7 / 6,7 4,1 / 8,5 5,9 / 10,2 --,-- / --,-0,6 / 5,2 4,9 / 8,4 5,1 / 8,8 3,7 / 7,7 1,3 / 4,5 3,3 / 6,1

5,7 / 9,8 4,6 / 7,8 6,4 / 10,2 7,6 / 13,2 7,3 / 14,4 --,-- / --,-4,6 / 8,3 7,5 / 12,3 8,8 / 12,1 7,2 / 11,8

3,6 / 7,1

5,7 / 9,3

“Si tens fred, posa’t la capa de Sant Josep”

Continuen les pluges i les precipitacions a la nostra zona, continuant amb l’afecció de les diferents borrasques que ens han anat visitant a les darreres jornades. Quasi totes elles d’origen atlàntic, com el cas de Jana, Konrad o Lawrence han fet arribar la pluja a la comarca dels Ports. Precipitacions bastant desiguals ja que en algunes zones està plovent prou més que en altres.

I ara arriba Martinho, una borrasca també d’origen atlàntic però que tindrà un comportament diferent segons apunten les previsions. Martinho pot afectar molt més a Portugal i a la zona Oest de la Península Ibèrica i es pot desplaçar cap al nord de forma vertical, la qual cosa farà que les pluges puguen arribar en menor quantitat a les costes llevantines i a l’interior de la provincia de Castelló. Anem a veure quina és

l’evolució de Martinho, encara que després d’aquesta borrasca probablement vinga alguna més la propera setmana.

Les previsions encara apunten a que pot continuar plovent als propers dies, si bé en principi en menor quantitat. Per exemple ací a la comarca dels Ports a les darreres 48 hores ha estat plovent de forma destacada per exemple a Vilafranca, amb 25 litres per metre quadrat en la jornada del dimarts 18 i plovent també el dia festiu de Sant Josep, del dimecres 19 arreplegant-se un total de 10,5 litres per metre quadrat.

Rius, barrancs i basses plenes d’aigua a la comarca dels Ports amb aquest tren de borrasques que altre que no, pareix que pot garantir la tranquilitat per a les reserves hídriques en la comarca dels Ports per a tot l’any 2025. Una situació molt diferent a la de l’any

Inici de la primavera astronómica amb fred

La

Iprevisió

de Lorenzo Boix

és que parlarem d’un cap de setmana en temperatures d’hivern, amb màximes tant dissabte com Diumenge que rondaran els 6-10 graus i mínimes entre els 0-4. Ambient núvol, humit i fred que ens anirà deixant diferents bandes de precipitació, en general de poca entitat, sent la primera la matinada de dissabte, quan podria inclús nevar en cotes entre els 1000-1200 metres. Durant la vesprada de dissabte també podríem tindre algun ruixat dèbil, que desapareixerien de nit i podrien tornar a aparèixer al llarg del matí de diumenge i sobretot de vesprada-nit, quan podrien ser localment moderats (entre 5-10 litres).

Pareix que a partir de dilluns podríem veure més el sol, almenys fins a meitat setmana, amb unes temperatures que continuarien fresques/fredes, amb alguna gelada dèbil de nit i màximes entre els 10-14 graus. Veurem si per a finals de mes es torne a inestabilitzar més el temps.