Setmanari Notícies (20/09/2024)

ANDREU ESTEBAN HA REBUT UNA BECA PER FER EL PROJECTE “COLONIALISME ENERGÈTIC”

Pàgines 17 a 19. El Notícies de perfil. Vull

Notícies.

Les quintes de 21 i 31 anys formaran a partir d’ara les Comissions de Festes de Vilafranca

Així s’ha acordat en el ple ordinari de setembre de l’Ajuntament de Vilafranca, on també s’ha anunciat que el consistori es farà càrreg del dèficit de 14.540 euros generat pels festejos d’enguany

Pàgina 6. Poble a poble.

Morella presenta recurs d’alçada contra el projecte de la MAT de Forestalia

L’alcalde Bernabé Sangüesa considera un “atropello” la declaració d’utilitat pública atorgada pel govern d’Espanya.

És un projecte Clúster Maestrazgo de l’empresa Forestalia amb la seua línia de Molt Alta Tensió que travessa Morella, Portell i Cinctorres

Acciona obté els permisos per construir dues plantes

solars a Morella

Des de la “No a la MAT” apunten a que “la macroplanta solar que afecta Llivis, Llacua i Vega del Moll suposa el major atac mediambiental i paisatgístic que ha patit la comarca dels Ports en la seua història”

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Agafarà el relleu de les majoralesses 2024, que va ser la primera de la història formada íntegrament per dones

Pàgina 8. Gent&Vida.

A més, Vilafranca ha aprovat les festes locals del calendari laboral de 2025 que seran els dies 9 de juny, dilluns de Pentecosta que se celebra la Pasqua del Llosar i el 8 setembre, dia de la patrona, la marededeu del Llosar

MAZÓN, A LA MARIE CLAIRE. El president de la Generalitat visita la Vilafranca, on trau pit d’haver salvat la fàbrica, mentre els socialistes recorden com l’IVF es va oposar a la seua venda . GVA

7. Poble a poble.

En las votaciones, que aún están abiertas, compite con Albarracín, Alcúdia, Montblanc o Laguardia

—Pàgina 11. Qué hacer en Morella

CONXA RODRÍGUEZ

Serà el 55, el sexenni dels “selfies”, el de les torneres o el de la desaparició de les tejes?

Pàgina 4. Opinió.

Pàgina

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

L’ALCALDE BERNABÉ SANGÜESA CONSIDERA UN “ATROPELLO” LA DECLARACIÓ D’UTILITAT PÚBLICA ATORGADA PEL GOVERN D’ESPANYA I QUE “S’ESTAN

Morella presenta recurs d’alçada el projecte de la MAT de Forestalia

L’Ajuntament de Morella ha presentat el recurs d’alçada contra els projectes energètics que afecten el terme municipal i als dels pobles veïns de Cinctorres i Portell. Este és un projecte Clúster Maestrazgo de l’empresa Forestalia amb la seua línia de Molt Alta Tensió (MAT), la qual travessa els tres pobles de la comarca dels Ports.

“La construcció del Clúster Maestrazgo i la seua línia d’evacuació suposa un gran impacte ambiental per als territoris de Teruel i Castelló”. Així, la instal·lació dels aerogeneradors “generarà la desforestació de 125 hectàrees de terreny, a més de la construcció de 300 quilòmetres de pistes forestals de gran amplada”. A més, “els 173 quilòmetres de línies elèctriques, les quals travessen la comarca dels

Ports, també suposen la desforestació de 90 metres d’ample per allà on passen”. Les dades indiquen que “es talaran més de dos milions d’arbres, sobretot pins, però també ginebres, xops, i moltes espècies protegides com els diferents tipus de savina d’esta zona. A més, hi ha tres Zones Especials de Conservació (ZEC), incloses en la Xarxa Natura 2000 i una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)”. L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha explicat que “ara este projecte apareix separat en diversos parcs eòlics i sols un d’ells amb la línia MAT d’evacuació” i ha destacat que “és curiós que, just el parc que té la línia i que ens afecta directament, és el que no permet presentar recurs d’alçada pel que l’hem hagut de presentar a immediatament limítrof”.

L’edil ha mostrat “rebuig enfront d’esta decisió, ja que es tanquen les portes a protestar i recórrer tant a les persones particulars afectades com als ajuntaments dels pobles de Portell, Cinctorres i Morella” per este motiu “hem elevat la queixa davant d’esta decisió que menyscabe els drets de les veïnes, veïns i consistoris”.

Finalment, ha conclòs que “amb les últimes decisions, ni l’empresa ni el Govern d’Espanya ha escoltat les raons per les quals no volem que estos macroprojectes energètics estiguen al nostre territori perquè impedeixen la vida i treball del territori basat en l’agricultura i la ramaderia. Creiem que la decisió de donar-li la utilitat pública al projecte no té cap fonament legal i és un atropello als drets dels veïns i dels ajuntaments”.

Alcaldes socialistes del reivindiquen la

Alcaldes i alcaldesses socialistes dels municipis que integren el Clúster Maestrazgo han defensat la seua legitimitat per a prendre decisions que afecten el desenvolupament del territori en el qual viuen, en una reunió celebrada recentment a les Corts d’Aragó. Aquestes reunions s’han dut a terme amb els grups parlamentaris Chunta Aragonesista (CHA) i Vox, amb l’objectiu de debatre les propostes presentades per rebutjar el projecte de parcs d’aerogeneradors. Malgrat els intents dels representants locals, Teruel Existe va declinar reunir-se amb ells abans de la sessió parlamentària.

Fernando Safont, alcalde de La Iglesuela del Cid i president de la Comarca del Maestrazgo, ha qualificat els parcs eòlics com una “oportunitat” per a la regió, preguntant-se “qui decideix? Els que viuen a Madrid, Saragossa o València?”. Safont ha subratllat que les comarques del Maestrazgo i Gúdar Javalambre ja porten 20 anys convivint amb els aerogeneradors, i ha expressat el seu descontent amb les crítiques recents, recordant que “ningú va dir res aleshores”.

ELS DRETS DELS VEÏNS I AJUNTAMENTS”

d’alçada contra Forestalia

del Clúster Maestrazgo seua legitimitat

El portaveu dels alcaldes socialistes ha posat en relleu que, després de dos processos electorals municipals amb el lema de “sí a les renovables”, dubtar de la seua legitimitat és “un absurd”. A més, ha destacat que el projecte del Clúster Maestrazgo suposarà una inversió de 400 milions d’euros, dels quals 136 milions aniran directament als municipis, creant 98 llocs de treball directes per al manteniment dels parcs. Safont, juntament amb altres alcaldes com Mari Carmen Soler de Mirambel, Luis Gil de Fortanete i Manuel Zafón de Puertomingalvo, ha reconegut el dret de tothom a opinar, però ha defensat que “el poder de decisió ha de recaure en la gent del territori, els que vivim els 365 dies, els que convivim amb el fred, amb tot”.

Finalment, Safont ha demanat el final del “menyspreu” cap als alcaldes dels municipis del Maestrazgo, fent al·lusió a les crítiques rebudes per part de Teruel Existe, a qui ha acusat de no respectar la voluntat dels habitants que conviuen diàriament amb les realitats del territori.

Acciona obté els permisos per construir dues plantes solars a Morella

LA GENERALITAT VALENCIANA HA DONAT LLUM VERDA ALS PROJECTES DESPRÉS D’UNA AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

Acciona ja compta amb els últims permisos administratius de la Generalitat Valenciana per a la construcció de dues plantes fotovoltaiques a Morella, denominades Llacua i Llivis.

Aquestes instal·lacions suposaran una inversió conjunta de 50 milions d’euros, la instal·lació de 172.963 mòduls i l’ocupació de 1.626 hectàrees de terreny.

No obstant això, l’Ajuntament de Morella ha anunciat la presentació d’un recurs de alçada davant la Conselleria d’Innovació i Indústria.

—Llacua i Llivis. Els projectes, impulsats per la societat Kirov ITG, filial d’Acciona, van iniciar el seu procés administratiu en 2020. La planta Llacua, amb una inversió de 31 milions d’euros, tindrà una capacitat de 40 MW i ocuparà 841 hectàrees amb 87.294 plaques solars. Per la seua part, Llivis, amb un pressupost de 22,9 milions d’euros, comptarà amb una potència de 43 MW i s’expandirà per 855 hectàrees amb 85.669 mòduls.

Encara que la Generalitat Valenciana ha donat llum verda al projecte després d’una avaluació d’impacte ambiental favorable amb correccions, el recurs de l’Ajuntament podria retardar l’inici de les obres.

La resolució final dependrà del Consell, que haurà de valorar les al·legacions presentades pel consistori i els particulars afectats.

Mentrestant, Acciona es prepara per continuar amb la seua expansió en el camp de les energies renovables, en un moment clau per a la descarbonització energètica.

Des de la Platatorma No a la MAT Els Ports apunten a que “la macroplantasolar que afecta Llivis, Llacua i Vega del Moll suposa el major atac mediambiental i pai-

“Suposa el major atac mediambiental i paisatgístic que ha patit la comarca en la seua història”, apunten des de la Plataforma NO a la MAT.

@NOMAT.ELSPORTS

satgístic que ha patit la comarca dels Ports en la seua història”, donat que “estem parlant d’una afecció de 1487 ha de la zona més fèrtil del terme de Morella”.

A més, apunten que “el projecte està dividit en dos per evitar controls ambitentals i facilitar la tramitació mitjançant la Generalitat Valenciana i la Conselleria de Medi Ambient que ara ha donat l’autorització administrativa de construcció sense tenir en compte les greus afeccions i l’opinió de veïnat, afectats i de l’Ajuntament de Morella”.

Des de la plataforma “considerem aquest projecte d’especulació energètica un autèntic atac terrorista cap al medi natural, paisatge i model de vida de la comarca, i donarem suport a afectats, propietaris i veïnat fins al final”.

Opinió.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Ana Sánchez

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Un Sexenni particular

Conxa Rodríguez.

Des de l’autoexili

Adarreries del sexenni vaig trobar pel carrer una exveina: gaiato a una mà i l’altra al braç del fill. En respondre al formalisme de com es trobava va afanyar-se a dir: “Soc vella, he fet 91 anys, però ho he vist tot, retaules i processons, i totes les misses per la tele”. El posat de satisfacció era clar. Vaig pensar que devia ser la persona més fidel a l’origen del sexenni: nou dies de resos per agrair a la Verge haver curat la pesta l’any 1672. Quin sexenni més particular: fusió de l’antic (la litúrgia) i el modern (la tele).

El meu sexenni (sense tele ni litúrgia), i el de cada persona que l’ha viscut que en són moltes, ha sigut també particular. La implicació en el ritual sexennal determina la manera de participar. Pel sexenni 55 s’ha publicat un llibre, “Anuncis i Sexennis”, que parla, precisament, d’això, però d’una forma diferent de què se sol tractar públicament. En lloc de les habituals lloances arbitràries o les alegries i les tristeses, el relat es pregunta el perquè se celebra de la manera que es fa i com ha canviat, a base d’improvisacions i adaptacions sense una anàlisi col·lectiva o debat públic de per què ho fem i com ho fem, què ens aporta, què es perd o es guanya en cada sexenni. Serà el 55, el sexenni dels selfies (a cabassos), el de les torneres o el de la desaparició de les tejes?

El llibre de Joan Ripolles acudeix a la bibliografia coneguda sobre l’origen del vot. No té altre remei. Cap dels que estem ara ací érem presents al vot de 1673 per explicar de primera mà com va anar la cosa. La pesta va fer que els morellans s’encomanaren a la religió quan la fe ocupava el lloc que té avui la ciència. En la Covid-19 ni es va considerar acudir a Vallivana per cercar remei. En el primer sexenni, 1678, que no organitzaven els gremis, això va ser bastant més tard, els diferents estaments van renyir i dividir-se en dos organitzacions sexennals.

La tradició, posem que sigue una pràctica que s’herete de generació en generació, de marcar el compromís sexennal es perpetua, i els desacords també. El passat dia 27 algunes persones volien seguir la tradició de desmuntar els carrers

després, o acabada, la missa (litúrgia antiga) pels difunts. Només ho va fer un carrer. La promoció (moderna) de la festa l’anunciava del 17 al 27, els turistes del 27 es queixaven perquè a mig matí quan arribaven ja no hi havia carrers guarnits.

“Anuncis i Sexennis” planteja això: quin sentit té complir compromisos del segle XVII al XXI? I conclou que sí: es perpetua el sentit de comunitat. Un altre tema és com es fa. Moltes tradicions es perden perquè el decurs de la vida de les persones canvia per motius econòmics, morals, tecnològics, ètics, culturals, ambientals, etc. El calendari anual de Morella és un exemple de tradicions perdudes tot i el manteniment d’algunes (o recuperar les sexennals Gitanetes del Sol de Vila). S’ha perdut la Solispassa i les de Pasqua, la nit dels difunts reemplaçada per Halloween, l’americanada que ha portat també les cerimònies de graduació escolar. Serà això una tradició morellana en una generació que, convencionalment, es compta en 30 anys? Segurament sí.

Tornant a “Anuncis i Sexennis” i a la memòria personal. El primer record que tinc del sexenni són els cotxes de xoc a l’albereda. Només venien pel sexenni. Se celebrava el dia de la noblesa, convertit després en el de la marquesa, convertit ara

Serà el 55, el sexenni dels selfies (a cabassos), el de les torneres o el de la desaparició de les tejes?

en el de la Gent Gran. Els retaules eren mini-processons. Alguns gremis d’abans o sectors econòmics d’avui fan mans i mànigues per mantenir-se, com les colònies de morellans absents, ara Morellans pel món exceptuant els de Catalunya, fundats a començament del segle XX. El llibre inclou l’opinió de diferents persones (una servidora inclosa) i fins i tot el missatge de John Lennon en “Imagine” que no té res a vore en el sexenni, però sí en valors universals com el compromís individual o col.lectiu. He citat l’exveina contenta per vore les misses per la tele; una altra coneguda que va eixir de personatge bíblic, en canvi, ho recordava al cap dels anys en dolor perquè el vestit, les sabates i els accessoris van encarir-se i la despesa pel sexenni va disparar la despesa familiar i provocar més de nou dies de tensions: un sexenni dolorós. Ha acabat el cicle del 55 sexenni. La que escriu té la sensació què s’ha tancat el teló del teatre, ara a esperar que torne a obrir per la pròxima funció: la 56. Cada vegada més l’espectacle s’apropia del ritual originari que descriuen el llibres del sexenni. El més car pels organitzadors del novenari és l’espectacle de la nit. Tots estem a l’expectació: especialment els dies de sexenni, particular per cada un o una.

Les Veus del Centre d’Estudis.

La Balma i els dimonis

Manuel Beser Jordà. Centre d’Estudis dels Ports.

Un dels temes més impactants quan escrivim sobre el santuari de la Balma és el dels dimonis i els endimoniats, altrament dits “malignes”. Tots solem identificar el diable o el dimoni com la representació física o mental del mal absolut que es troba en el món i en la humanitat. Els daimons, ja coneguts en la cultura grega, eren esperits que estaven entre els Déus i els hòmens que els proporcionaven bons i mals moments, fins i tot la felicitat ere anomenada eudaimonia (bons daimons). Un exemple ben clar d’aquests esperits bons i roïns és Eros, l’angelet que tire fletxes, que és fill de Poros (el que té recursos) i de Penía, la Indigència, la Pobresa, la qual cosa vol dir que l’amor sempre es va buscant i mantenint per diferents camins. Hi ha un altre mite sobre Eros i Psique (l’ànima) que vol dir que l’amor és cosa molt desconeguda, però que pot portar a l’eudaimonia. (1) Tornem als dimonis (en sentit literari). Gairebé fins el moviment de la Il·lustració del segle XVIII a França, el diable es va representar físicament i es considerave com si fos quasi un ésser humà, després amb la Modernitat i sobretot amb la Post-modernitat se’l considerà com un esperit maligne que està present en tots els hòmens, i l’Infern se sol identificar amb les guerres permanents, els odis suprems, les grans avarícies i els despietats desitjos de poder. Fins i tot hi ha que consideren el diable com un gentelman jove, intel·ligent i afavorit, però que té designis malvats ocults. És a dir que hem passat de l’àmbit religiós al literari, on al cap i a la fi, tot és cultura. (2) Les tres representacions artístiques de dimonis a la nostra comarca dels Ports que m’han paregut més significatives es troben precisament en llocs religiosos: primerament al cor de l’arxiprestal morellana amarrat amb una cadena en el preciós rerecor que represente el Judici Final; en segon lloc en el retaule central de Sant Miquel de la Pobla derrotant un dimoni de Bernat Serra (1423-1456) a l’església parroquial de Vilafranca; i en tercer lloc el diable de la Balma que apareix en un braç de la Creu Coberta, obra recent en ceràmica del Sr. Guibernau de Barcelona. Segurament en trobaríem algunes més.

Disposem de cinc referències clares sobre els dimonis de la Balma: la primera es troba en la Historia de Mn. Ejarque de 1934 quan va poder consultar encara l’Arxiu dels Majorals de la Balma situat als baixos de l’Ajuntament: ens diu que des de temps immemorial un home es disfressava de dimoni que anomenaven la màixquera que amb el seu posat espantava els xiquets i infonia respecte als adults descarregant sobre la gent cops amb una pell lligada en forma de pal. El document que ho testificava era de l’any 1645 indicant que el majoral va rebre dos sous pel lloguer del vestit per a fer lloc a la dansa. El Sr. canonge considera que amb tota probabilitat aquest personatge era l’antecedent dels pellasses que encara nosaltres vam veure de menuts pels anys seixanta. No sé si ho sabíeu, però abans l’ordre es respectava d’una manera molt estricta: perquè qui tenia poder i diner, tenia també la força. Aproximadament, com ara.

El diable de la Balma representat pel sorità Òscar Clemente Allepuz, sota la mirada de l’ex-alcalde Manuel Milian Martí. La Balma, 2024. MANUEL BESER JORDÀ

En segon lloc no fa molts anys, uns seixanta, a la processó de l’Entrada i a la rogativa del sendemà hi anaven dos pellasses (vestits amb pells i la cara mascarada) entre la gent, l’obligació dels quals ere posar ordre i silenci al pas de les danses, la processó i les autoritats, i quan sentien algun soroll anaven cap allà i amb la seua vareta feta amb pell recordaven que calia fer silenci. Per la seua postura una mica còmica podrie ser possible que la paraula tingués alguna relació amb els actuals “pallassos” que més aviat es dediquen a fer riure la gent i que provenen de les comèdies de l’art italianes. Una exposició del personatge es pot trobar en el conte d’Àngel Sánchez Gozalbo “El casament del dimoni de la Balma” que en realitat era un jove pellassa que es va enamorar i casar amb una venedora de dolços forcallana, molt guapa, però molt dominant, a la fira de la Balma. (3) Un dels actes més concorreguts en la Festa de la Balma ere i és encara “La lucha del diablo y el ángel” que es fa al passar la rogativa setembrina que vé de Sorita. En altres temps era costum que a les processons es fessin petites representacions o entremesos organitzats per algun eclesiàstic i qualques actors comediants sobre temes bíblics. De fet, els actors que ixen al Corpus i a la processó del Sexenni morellà venen d’aquestes antigues actuacions, que en algun moment es van prohibir, de tal manera que ara només surten els actors d’aquelles comèdies acompanyant i fent honor a la Mare de Déu de Vallivana. Disposem d’una obra de l’any 1824 on ja hi ha una lluita entre l’àngel Miquel i el dimoni, que és molt possible que fos un antecedent de l’obra actual. Porte per títol Micelánea jocoso serio de baile y verso para Zurita en set. de 1824. En ella apareixen un pastor, una rabadà, un rosarier (venedor de rosaris), un àngel, un dimoni, vuit dansants i vuit gitanetes. I l’argument és que els tres primers discuteixen sobre si es podrà fer la festa per culpa de les pluges, quan de repent apareix el diable que els maltracta amb un pal de palla folrat de negre. Després l’àngel Miquel el fa fora amb la seva espasa i s’acaba ballant i dient ditxos el pastor, els dansants i les gitanetes.

La cova del diable. En un principi va haver confusió quan s’anomenava així una dependència del final de l’ermita on es llançaven els vestits i altres efectes del malignes, i la covarxa que hi ha damunt de l’actual estacionament dels autobusos que és de la que tractem naltres ací i que té el mateix nom. S’havia dit que algun diable o persona poc agraïda habitava allà i menyspreava tots aquells que pujaven al santuari a

venerar la imatge de la Verge. Amb el temps, s’hi va posar una creu de fusta i el diable o qui fos no tornà més. Pels anys setanta del passat segle aquesta creu va caure i es va trencar. I van ser precisament uns soritans emigrats a Catalunya els que van fer una creu d’acer inoxidable als tallers del morellà Josep Ferrer, amb una inscripció que diu que “els terrassencs de Sorita ofereixen aquesta creu a la Verge de la Balma en senyal de respecte i consideració”. I així els dies 12 i 13 d’octubre de 1974 el Montepío de Fills del Maestrat va organitzar una excursió amb autocar visitant Morella i la Balma. Va beneir la creu i va fer la missa el canonge forcallà Mn. Manuel Garcia Sancho. La creu es va instal·lar amb la col·laboració de membres del Servei d’Investigació Subterrània del Centre Excursionista de Terrassa (4).

Finalment hi ha els endimoniats o malignes que en els segles XVI i XVII van tenir gran rellevància quan en el dia 7 de setembre es feien els exorcismes on intervenien unes curanderes de Casp, Alcanyís i la zona del Bergantes que s’anomenaven “caspolines” i que sembla que els reportava beneficis econòmics tant a elles, com als majorals de la Balma. De fet, es tractava d’un espectacle: se’ls posaven llaços als dits de mans i peus, se’ls llançava aigua beneïda, es feien manipulacions i els pobres malalts suggestionats pels cants, les campanes i la cridòria de la festa, acabaven extenuats i calia portar roba de recanvi pels rebolcaments i les contorsions. El cert és que ningú els oferia cap més remei que aquest, perquè ni la medicina ni la psicologia estaven llavors molt avançades. A hores d’ara considerem que aquests malalts eren histèrics, psicòtics o esquizofrènics, amb algun cas de possessió diabòlica poc greu, i no sempre en sortien ben parats. La conclusió a la qual hem arribat és que moltes d’aquestes malalties eren mentals i maltractades pel mateix entorn, conseqüència de l’aïllament i una deficient o insuficient alimentació i una nul·la comunicació que en definitiva afectaven l’allò el fons biològic de la personalitat que és la part fosca, amagada i desconeguda que condiciona el jo (la capacitat d’adaptació i la resolució de problemes) i el súper jo o consciència moral segons la famosa Teoria de la Personalitat del professor i doctor vienès Sigmund Freud. De fet, cal reconèixer que cada cas ere particular i que alguns tenien difícil solució. (5) En conclusió, observem que el paper del diable és gairebé en tots els cassos punitiu, i egoista, com si ell sempre actués bé i els altres malament. Cal considerar, doncs, que tant el diable com el bé estan presents en tots els humans (de diferents maneres, però), i a nivell general som optimistes i pensem que el bé ha de predominar sobre el mal, perquè sinó no quedaria cap persona sobre la terra. Hem de tenir sempre esperança, confiança, i si pot ser, no perdre mai els estreps, ni fer el bocassa i veure-ho tot amb bons ulls, cultura i racionalitat. Potser no hauríem de ser tan creguts i tenir un poquet més d’humilitat i altruisme per tal de tenir una vida amb més plenitud.

(1) Vid. “El Convit” de Plató. El segon mite té un argument molt paregut al de la pel·lícula “La Bella y la Bestia”.

(2) El filòsof alemany Friedrich Nietzsche (1944-1900), parlant de Déu i de la religió afirma que el veritable sobirà del món és el diable, perquè es troba amagat darrera dels fets històrics més importants i es pot identificar amb l’egoisme, allò que realment ens mou a tots i a totes.

(3) Vid. SANCHEZ GOZALBO, Àngel: Bolangera de dimonis, ed. Societat Castellonenca de Cultura, Col. “Biblioteca de contemporanis”, nº 33, Castelló, 1980³, pàgs. 21-34.

(4) A més a més es va fer una representació de l’àngel i el dimoni, es va dinar a la Balma i es va tornar per l’Aragó.

(5) Considerem que aquest fons biològic es podrie comparar amb el concepte d’inconscient del mateix Dr. Freud (1856-1939), pare de la psicoanàlisi.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

SENSE TAXI. Els ajuntaments de la comarca dels Ports han expressat la seua preocupació per la fi, el passat diumenge, del servei de transport a demanda subvencionat fins ara per la Generalitat Valenciana, que permetia realitzar desplaçaments per a gestions sanitàries i administratives sobretot a la gent major.

L’Ajuntament de Morella, per la seua part, ha pres la iniciativa d’oferir un servei de transport en casos de necessitat urgent. Aquest servei es gestionarà a través de Serveis Socials, els quals acreditaran la necessitat de l’usuari mitjançant un certificat, garantint així que les persones amb més dificultats puguen continuar accedint a desplaçaments per motius imprescindibles.

Les

La resta de municipis de la comarca esperen una possible renovació del programa per part de la Conselleria. Del contrari, molts veïns, sobretot de pobles menuts, podrien veure’s limitats en la seua mobilitat.

Alcaldes dels Ports han destacat la importància d’aquest servei per al manteniment de la qualitat de vida en zones rurals i han posat de manifest que és vital per combatre la despoblació i facilitar l’accés a serveis bàsics.

A més, insisteixen en la necessitat no només de mantindre sinó d’ampliar el servei per cobrir una demanda creixent, tenint en compte la població envellida i la dispersió geogràfica de la comarca.

AJUDES PER A LA SALUT. Olocau, la Mata, Herbers, Villores i la Mancomunitat Comarcal els Ports rebran ajudes de la Generalitat per a la posada en marxa de programes de promoció de la salut.

L’objectiu és prestar especial atenció a aquells grups de població que viuen en situacions d’especial vulnerabilitat amb la promoció de l’alimentació saludable i exercici físic per a previndre l’obesitat infantil el foment de la salut emocional en adolescents o l’abordatge de la soledat no desitjada, dirigides per agents socials i orientades per personal de la Direcció General de Salut Pública.

‘quintes’ de 21 i 31 anys formaran

a partir d’ara les Comissions de Festes de Vilafranca

El Ple de setembre de l’Ajuntament de Vilafranca ha aprovat les festes locals a incloure en el calendari laboral per a l’any 2025. Seran els dies 9 de juny, dilluns de Pentecosta que se celebra la Pasqua del Llosar i el 8 setembre, dia de la patrona, la marededeu del Llosar.

Una imatge del plenari de setembre, el passat dimarts.

VÍCTOR TENA

L’adjudicació del Pla Edificant ha

En la sessió també s’ha aprovat dues modificacions de crèdit. Per una banda, s’ha inclòs 3278,26 euros del fons de cooperació a una de les partides d’urbanisme. D’altra banda, i gràcies a la millora de l’eficiència energètica i estalvi en la factura de la llum s’ha fet una transferència de 22.700 euros. L’alcaldessa, Sílvia Colom, explicava que “8.170 euros son per a complimentar la part l’aportació a la Mancomunitat Comarcal Els Ports i després atenent que la comissió ha tingut una despesa s’ha fet una modificació de 14540 euros”. Pel que fa al subministrament elèctric, s’ha adjudicat el contracte, dintre de l’acord marc amb la Diputació de Castelló, per a la prestació d’aquest servei. “Donat que Electra no disposava d’un volum d’energia s’ha aprovat que siga Audax qui porte la gestió” apuntava Colom.

PORTELL

MÉS A PROP L’OFICINA DE TURISME I COWORKING. L’Ajuntament de Portell ha licitat la renovació d’una vivenda municipal en la qual es crearà una Oficina de Turisme, el Casal Jove i un espai de coworking. L’actuació ha sigut adjudicada a l’empresa Obras y Servicios Querol Guardiola per un import de 183.895,8 euros IVA inclòs. Amb l’obra també es modificaran els límits de l’edifici, reduint la seua superfície construïda i d’ocupació de parcel·la, de manera que es puga ampliar l’encreuament dels carrers on se situa per a facilitar el pas dels vehicles. Cal destacar que part de l’actuació és finançada amb una ajuda del Pla Conviure de la Generalitat Valenciana.

estat una altre dels punts a tractar. En aquest sentit, Colom justificava que “en despatx extraordinari hem votat per urgència la necessitat de tornar a adjudicar el contracte del Pla Edificant després d’haver-lo tret de nou a licitació i s’ha aprovat per l’empresa Crisol Obras Y Servicios SL amb un import de 678.330, 25 IVA inclòs”.

—Festes. D’altra banda, es donava compte del resultat econòmic de les festes patronals. En aquest sentit, s’explicava que la comissió comptava amb un pressupost de 197.00 euros i han tancat amb un dèficit de 14.540 euros que assumirà l’Ajuntament.

Colom aprofitava per agrair el seu treball i anunciar com serà el funcionament de les comissions a partir de l’any que ve. “Les comissions a partir d’ara se formaran per les dos quintes que faiguen els 21 i 31 anys. Aquestes s’ajuntaran i con-

formaran el que és la comissió de festes. Hem tingut una primera reunió i ara seguirem treballant per a consensuar i recolzar les iniciatives que tinguen i després nosaltres haurem de posar unes pautes per a poder recolzar-los econòmicament i ajudar-los en tot el que siga possible perquè tots els anys es puga fer unes festes com cal”.

L’aprovació del pla de control de colònies felines i de la nova ordenança del servei de l’escola infantil, han estat altres dels punts tractats en la sessió on també s’ha donat compte de l’informe de morositat i del període mig de pagament per al segon trimestre de 2024 que ha sigut 30,04 dies així com, de l’informe d’estabilitat pressupostària i l’objectiu de deute i regla de despesa corresponent al segon trimestre. També del decret d’alcaldia que correspon a l’aprovació de les línies fonamentals del pressupost municipal per a l’exercici 2025.

PER LLOGAR. L’Ajuntament de Villores ha començat les obres a la casa del Carrer Bonet que, d’ací a mig any, permetrà crear nous lloguers. L’immoble el va rebre el poble en herència d’una família de Villores. La remodelació està subvencionada al 100% pel Fons de Compensació Eòlic amb 180.000 euros pel que la inversió del consistori només seria per equipar-lo amb mobiliari i electrodomèstics.

AIXÍ S’HA APROVAT EN EL PLE DE SETEMBRE, ON TAMBÉ S’HAN FIXAT ELS DOS DIES

Breus.

SETMANA DE LA GENT GRAN. L’associació de pensionistes i jubilats Francolí de Vilafranca ha començat aquest dilluns els dies dedicats de la Gent Gran. La primera activitat ha sigut un recorregut pel paratge natural municipal de Palomita. A la vesprada, la psicòloga vilafranquina Berta Gil Llopis va oferir la xerrada “El terreny de l’envelliment. Informació i recursos per a cuidar la ment”, perquè es puguen entendre els defectes que hi ha i a què es deuen.

Les activitats continuaven durant tota la setmana amb demostracions, concursos, altres excursions i xarrades, teatres o actuacions.

ITV. La pròxima revisió tècnica de vehicles a Morella serà els dies 7, 8, 10, 11 i 14 d’octubre a l’esplanada de la Cooperativa Sant Antoni Abad del polígon industrial

les Casetes. S’han de pagar les taxes amb targeta de crèdit o metàl·lic, al mateix lloc on es realitza l’ITV, però primer cal demanar cita a l’Ajuntament de Morella.

JURAT POPULAR. El pròxim 26 de setembre està previst dur a terme el sorteig per a elegir als candidats a formar part dels jurats populars per als pròxims dos anys, és a dir, durant 2025 i 2026. Els ajuntaments exposen aquests dies les llistes del cens vigent per tal que puguen ser consultades a l’efecte de poder presentar les reclamacions oportunes si les dades no són les correctes. Per a ser potencial candidat a jurat popular, cal tenir més de divuit anys, saber llegir i escriure, tenir la nacionalitat espanyola, ser veí de qualsevol dels municipis on s’ha comés el delicte, no estar impedit ni física, psíquica o sensorialment i estar en ple exercici dels drets polítics.

Mazón treu pit a Vilafranca d’haver salvat la Marie Claire

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA CULPA AL BOTÀNIC DE PORTAR A LA FÀBRICA TÈXTIL AL SEU TANCAMENT

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha visitat aquest dijous Vilafranca per posar en valor “l’esforç” que s’ha realitzat “des de la Generalitat Valenciana per a garantir la continuïtat de Marie Claire”.

Mazón ha destacat la labor del Consell i de l’Institut Valencià de Finances (IVC) perquè els treballadors “puguen tornar a desenvolupar la seva labor” després “que el Botànic gairebé condemnara a la fàbrica a la seva desaparició, perdent el 90% de la seua plantilla, tot i haver-li concedit 24 milions d’euros de diners públics”.

A més, ha apuntat que “la Generalitat ha batallat perquè el Govern d’Espanya activara el mecanisme FOGASA i ha traslladat una valoració positiva ja que”, del contrari “podria haver estat letal per a Marie Claire” donat que “zones com Els Ports, durant vuit anys, van sofrir l’abandó de l’anterior Consell”.

D’igual manera ha anunciat la nova Estratègia de lluita contra el despoblament en la Comunitat Valenciana, “que posarà en marxa un Pla d’Ocupació per a aquells municipis amb menys de 2.000 habitants, amb una dotació inicial de 10 milions d’euros per a la contractació de persones que estiguen aturades”.

—Sequera. Mazón, a més, ha visitat una solta d’aigües en basses d’explotacions ramaderes properes a Vilafranca amb motiu dels “1.000 camions cisterna per a alleujar la situació d’emergència hídrica de les ramaderies i garantir el subministrament d’aigua directament a les explotacions ramaderes extensives”.

El cap del Consell ha explicat que des del passat 29 de juliol la Generalitat ja ha repartit “un total de 13.790.000 litres d’aigua en 128

explotacions ramaderes de 53 municipis de tota la Comunitat Valenciana”. Del total, 12.292.000 litres d’aigua s’han distribuït en explotacions ramaderes d’Ares, Vilafranca, Morella, Cinctorres, Sogorb, Castell de Cabres, Catí, Sucaina, Alcalà de Xivert, Pina, Viver, Villahermosa del Rio, Geldo, Albocàsser, Vistabella, Vall d’Uixó, Vilar de Canes, Culla, Rossell, Portell. Altura, Sacanyet, Cervera del Maestrat, el Castell de Vilamalefa, Xèrica, Xodos Figueroles i Vallibona. Carlos Mazón, durant la seua visita a la comarca, ha reiterat el compromís del Consell amb el sector primari valencià “enfront de l’abandó del govern” i ha sol·licitat la convocatòria urgent de la Mesa de la Sequera”.

“L’IVF de Mazón es va oposar a la venda de Marie Claire i ara es passeja per ací sense anunciar res en favor de l’empresa”

La visita de Carlos Mazón a la comarca per conèixer de prop la qüestió de la sequera i de la reobertura de la Marie Claire ha provocat reaccions des del Partit Socialista. “En quant al primer problema hi ha que dir que ja a novembre, en debat de pressuposts vaig demanar mesures i activitat del consell sobre els problemes que tenien Ares i Vallibona. És evident que quant el consell parla de aigua per a tots mai esta pensant en el nord de la Comunitat. I tenim que dir que l’únic lloc on han pujat els regadius es en la Vega del Segura a Alacant, mentre ací, els nostres animals, i inclús les persones hem tingut dificultats”, exposa el diputat autonòmic Ernest Blanch, qui afegeix com “fins a juliol que no van haver cubes per a la ramaderia”, el que suma “7 mesos de retràs”.

Per tant, continua Blanch, “a veure si el consell es posa les piles, i assumeixen com els estem dient des de fa molt de temps que la solució a l’aigua no son cubes sinó equipant els pous dels nostres municipis i amb sistemes de mancomunació de l’aigua com els que vam dissenyar el Botànic”.

El diputat socialista apunta que “si ens fan cas, benvinguts siguen, però a continuació, que ho posen en un pressupost, i no només això, sinó que ho han d’executar, perquè la tàctica de este consell es que ni tan sols fan allò que apareix al pressupost, en lo que ja son conegudes com retallades amagades”.

Respecte a la Marie Claire, “tenim que dir que Mazón juga una vegada més amb la educació, la responsabilitat i el sentit comú de la gent de Vilafranca i de la comarca. Però dins de la responsabilitat institucional que em pertoca”, segueix Blanch, “jo sí que vaig a dir ben alt i clar que em pareix vergonyós que després de no haver fet absolutament res favor de la fàbrica, que la consellera diguera expressament que ‘les empreses com la Marie Claire algun dia tenien que morir’ i quan encara no s’han posat en marxa les màquines, vulguen passejar-se per ací sense anunciar cap ajuda ni acció concreta de la Generalitat al seu favor”.

El diputat autonòmic veu com que “ací no tenen que contar-nos res de què va ser el govern de Ximo Puig el que va posar tota la carn en l’asador per a que la empresa tirara avant i ara ha segut la sensibilitat del govern d’Espanya la que ha facilitat que el Fogasa rectificara i admetera la seua venda. Mentre l’Institut Valencià de Finances (IVF) del senyor Mazón es va oposar a la venta i encara avui estem esperant que ens contesten ni ens faciliten la documentació que justificava eixa posició”. Blanch afegeix que “des del grup socialista no anem a callar-nos per dir que quant un no fa la feina i no pensa fer res, el millor és ser prudent i amagar la cua del pavo reial, que és l’únic que hem vist que ha fet per Vilafranca”.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

ENTREPARETS. Vilafranca es prepara per a la XV edició de la prov que ha superat totes les expectati ves esdevenint tot un referent esportiu a la comarca.

A les 8:30 d’aquest diumenge es donarà l’eixida a la cursa de 25k. Poc després, serà el torn de la cursa de 14k per a joves i la carrera no competitiva.

Amb aquestes dues proves, l’organització ha superat les 700 inscripcions, un augment de 180 participants respecte a l’any anterior. A causa d’aquesta gran demanda, s’ha esgotat l’estoc de dessuadores i no tots els participants podran rebre aquest obsequi, pel que l’organització està estudiant la possibilitat de realitzar una nova comanda i posar-la a la venda.

Breus.

APLEC. Aquest dissabte, 21 de setembre, Portell celebrarà durant tot el dia una festa en homenatge i agraïment a tots els veïns i veïnes que van ser voluntaris a l’Aplec dels Ports. La Comissió de festes 2025 col·laborarà amb labarra i fent el sopar d’entrepans.

AMB LA PARTICIPACIÓ DE LA UNIÓ MUSICAL DE VILAFRANCA I LA SOCIETAT MUSICAL CINCTORRANA, ENTRE ALTRES

Les bandes de música dels Ports i Alt Maestrat es troben a Atzeneta

Més d’un centenar de musics de la Unió Musical de Vilafranca, l’Associació Musical Santa Quitèria de Tírig, la Unió Musical Catinenca de Catí, la Societat Musical Cinctorrana de Cinctorres i la Societat Musical Santa Cecília d’Atzeneta es van reunir dissabte en una jornada plena de música a Atzeneta amb motiu de la vint-i-novena edició de la trobada de bandes dels PortsAlt Maestrat on el públic va gaudir de l’alta qualitat interpretativa de cadascuna d’aquestes agrupacions. Atzeneta va brillar al ritme de la música de totes les agrupacions convidades. La primera en fer la seua entrada era la de Catí amb el pasdoble Ateneo Musical de Mari-

També participaven l’Associació Musical

Santa Quitèria de Tírig, la Unió Musical Catinenca o l’amfitriona, la Societat

Musical Santa Cecília

ano Puig dirigits per José Muñoz Palmer. A continuació era rebuda la Unió Musical Vilafranca amb Tercio de Quites de Rafael Talents sota la direcció de Pau Monfort. La Societat Musical Cinctorrana dirigida per Leve Llull va entrar amb el pasdoble Royel de Miguel Picó Biosca.Les bandes de Tírig i Atzeneta tancaven el passa carrer fins la plaça on tenia lloc el concert de les quatre bandes participants. La banda de Catí amb l’obra The Legend of Maracaibo de José Alberto Pina encetava el concert.

Les trobades continuaran fins al pròxim 20 d’octubre a Borriana. Aquest últim encontre marcarà el tancament del cicle musical de les bandes participants.

celebrada el passat dissabte i diumenge per diferents pobles de la comarca, i que inclou i el IX Memorial Jofre Grau Biosca.

CASTELLFORT

MAJORALS PEL SANT ANTONI. Castellfort ja té majorals per a celebrar amb el màxim esplendor la festa de Sant Antoni 2025. La nova majoralia està formada per Alberto Tosca, Manu Almeda, Laura Troncho, Laura Carreras, Sergi Roig, Javi Sorribes, Samuel Cruz, Alberto Gimeno, Andres Vernís, Marta Rodenas, Felipe Moreno i Belén Cazalilla. Aquest grup agafarà el relleu de les majoralesses 2024, que van deixar empremta per ser la primera majoralia de la història conformada íntegrament per dones.

Des de l’Ajuntament de Castellfort s’agraeix aquests joves voluntaris per haver pres aquesta iniciativa i donar continuïtat a aquesta tradicional festa.

CAL·LIGRAFIA. Ares ha impartit un curs, que no es descarta que tinga continuïtat amb noves sessions per a posar en valor la lletra lligada i donar a conèixer els seus beneficis en la memòria o la concentració.

GINCAMES DIGITALS. Castell de Cabres, Herbers, Palanques, Vallibona i Villores es donen a conèixer a través de jocs de misteri i històries fascinants amb el mòbil en una iniciativa de la Ruta 99.

CICLISME. Jordi Peris i Janna Musquera són els guanyadors de la VII Volta Ciclista de Vilafranca,

Setmanari d’informació

Esports.

FRONTENNIS VILAFRANCA. Novetats en la present temporada ja que el Frontennis Vilafranca només ha federat un equip en competició. Els vilafran-

PARTITS CORRESPONENTS A LA SEGONA JORNADA DE LES LLIGUES REGIONALS

quins han desfet l’equip de Divisió d’Honor i només es compta amb el de 1ª Castelló que va debutar amb un 2-1 en contra a la pista de La Vilavella ‘C’.

Victòria del Vilafranca i derrotes per al Morella i el Cinctorrà

MORELLA FC -1XILXES CF -3-

Les coses se li van anar complicant al Morella FC des del principi ja que al minut 9 el Xilxes marcava el 0-1 en una acció en la que el Morella FC reclamava una possible falta dels davanters visitants a Jordi Martí. El baló va acabar al fons de la porteria. A més, el 0-2 també va comptar amb la seua polèmica ja que el Xilxes aconseguia marcar el gol amb el porter del Morella FC lesionat a terra i sense que l’àrbitre parara el joc. Una acció que arribava al minut 27 de partit. Amb el 0-2 s’arribava al descans del partit.

A la segona part, el Morella va fer canvis per tal de capgirar la situació i certament va comptar amb major poder ofensiu. Però el Xilxes al minut 49 i en una treta llarga del porter que pentinava un jugador visitant al mig del camp permetia una ràpida contra en la que el Xilxes marcava el 0-3. Un ampli resultat que posava les coses molt complicades ja per a un Morella que al minut 69 per mediació de Jeordy aconseguia retallar amb l’1 a 3 que al final seria definitiu en la vesprada de diumenge.

El CF Vilafranca aconseguia la seua primera victòria en la present temporada a la 3ª FFCV al superar al Rossell per 2 gols a 0. En el record el partit de la darrera jornada de fa dues temporades en el que amb una victòria del Rossell per 2-4 el Vilafranca no va poder ser campió de lliga. Encara que aquest partit no va tindre res a veure amb aquell, es va comptar amb una interessant primera part, sense gols, però amb dos conjunts buscant la porteria contrària i creant ocasions per a marcar. Els canvis introduïts pel Vilafranca al descans tindrien un efecte immediat i al minut 47 un centre de Miguel des de la dreta era rematat de cap per Edo marcant l’1 a 0. Una segona part de gran treball físic per part del Vilafranca contra un bon Rossell que al minut 70 disposaria de la seua millor ocasió al partit amb un penal que va aturar el porter Efrén. Ja al minut 94, Gonzalo aprofitava una indecisió de la defensa i el porter del Rossell per a marcar el 2-0 que permet al Vilafranca sumar els 3 primers punts de la temporada.

BORRIOL

XILXES

ETURE ‘A’

ATZENETA

TORREBLANCA

ESP. VILA-REAL

JOV.ALMASSORA

MORELLA

ALMASSORA ‘B’

VILAFAMÉS

ELS IBARSOS

RAFALAFENA

PEÑÍSCOLA

TRAIGUERA

SAN PEDRO ‘B’

ORPESA

CATÍ BENASSAL CÀLIG VINROMÀ VILANOVA

BENLLOCH VILAFRANCA CANET

ROSSELL

ETURE ‘B’

SALSADELLA

SANT MATEU LA POBLA T. ALBOCÀSSER CINCTORRÀ

UD BENASSAL -3CE CINCTORRÀ -0-

El CE Cinctorrà no va poder traure res positiu aquest passat cap de setmana de la seua visita al sempre difícil camp del Benassal. Després d’una primera part en la que el Cinctorrà va aguantar bé, creant també perill a la porteria local el Benassal al minut 40 inaugurava el marcador amb un gol d’Alejandro Moles. Poc després i abans del descans els de Cinctorres van estavellar un baló al travesser. A la segona part el Benassal va intensificar el seu domini i Ionut al minut 65 marcava el 2-0 per als locals. Ja amb el marcador a favor i amb un CE Cinctorrà que anava aproximant-se menys a la porteria del Benassal, els locals novament per mediació de Ionut marcaven el que seria el definitiu 3-0 al minut 85.

Per tant, victòria del Benassal contra un Cinctorrà que ha perdut els dos primers partits de la temporada i que es troba al fons de la classificació de la 3ª FFCV amb 0 punts.

ELS PORTS FC. Renomar Els Ports Fc organitzava dissabte un torneig amistós a les categories aleví, benjamí i prebenjamí al camp del Serrito de Vilafranca. Al torneig van participar els equips del At. Baix Maestrat, el CF Torreblanca, CF Alcalà, Vinaròs CF i l’amfitrió. En categoria aleví Els Ports FC superava en la final al CF Torreblanca i en categoria benjamí va ser el conjunt torreblanquí el que es feia amb la victòria derrotant en la final al CF Alcalà. També es va disputar un partit amistós en categoria prebenjamí entre Els Ports FC i el CF Torreblanca amb victòria dels locals. El proper cap de setmana, i novament a Vilafranca, es jugarà un altre torneig en sistema de triangular.

A més, els equips de futbol 11 de Renomar Els Ports FC també van jugar partits amistosos fora de casa. A Valderrobres, el juvenil ‘A’ guanyava per 0 gols a 1 i a Vinaròs victòria del juvenil ‘B’ per 1 gol a 2. En categoria cadet amistós a Traiguera amb victòria del Renomar Els Ports FC per 2 gols a 6 contra el At.Baix Maestrat. Finalment els equips infantils van jugar també amistosos. L’infantil ‘A’ perdia a Vinaròs per 2 gols a 1 i l’infantil ‘B’ visitava el camp del Torreblanca on va caure derrotat per 4 gols a 2. Els juvenils ‘A’ i els cadets comencen este cap de setmana la lliga en les seues respectives competicions.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 661. ÉPOCA II. DEL 20 AL 22 DE SEPTIEMBRE DE 2024

NATIONAL GEOGRAPHIC

PROPONE MORELLA COMO

EL NUCLEO HISTÓRICO

AMURALLADO MEJOR

CONSERVADO

MORELLA COMPITE CON ALBARRACÍN, ALCÚDIA, MONTBLANC O LAGUARDIA

a revista Historia de National Geographic ha abierto las votaciones para elegir, entre otros, la mejor conservación de un casco histórico amurallado, categoría en la que se puede votar por Morella. La ciudad amurallada de Castellón compite con Albarracín (Teruel), Alcúdia (Mallorca), Montblanc (Tarragona) o Laguardia (Álava).

La versión digital de la prestigiosa revista destaca que «desde 2013 Morella forma parte de la Asociación de los Pueblos más Bonitos de España» o que «la capital de la comarca de Els Ports está custodiada por casi dos kilómetros de muralla flanqueada por siete puertas y diez torres entre las que destacan las Torres de San Miguel. Ambas de base octogonal y construidas siguiendo los mismos planes en el siglo XIV son, desde entonces, la entrada principal a la localidad».

Además, añade que «Su ubicación inexpugnable ha atraído a lo largo de la historia a íberos, celtas, griegos, romanos y árabes. De ahí que su castillo, una fortaleza militar situada en lo alto de la montaña sobre la propia roca, haya sido testigo de numerosas contiendas y paso de personajes históricos como la Guerra de Sucesión, las Guerras Carlistas o Abderramán III, El Cid o San Vicente Ferrer.».

Completa la nominación apuntando a que «entre los muros de Morella destaca también la Basílica Arciprestral Santa María la Mayor, una de las mejores demostraciones del gótico religioso en nuestro país mandado construir por Jaume I en el siglo XII, cuando Morella se convirtió en villa real».

El ranquin de los mejores del año incluye, además de «la mejor conservación de un casco histórico amurallado» otras categorías como «mejor exposción», mejor «museo de cultura popular», «mejor descubrimiento o hallazgo histórico nacional», «mejor recuperación de edificio» o «mejor patrimonio cultural».

LAS VOTACIONES PARA ELEGIRLO ESTÁN ABIERTAS HASTA EL PRÓXIMO 10 DE OCTUBRE

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

SÁBADO

21 DE SEPTIEMBRE

19:00 VISITA GUIADA

SOBRE LOS SIGLOS DE ORO DE MORELLA: PALACIOS DEL XV Y XIV

CICLO DE VISITAS

«DESCOBREIX ELS PORTS»

La visita es gratuita pero se necesita inscripción previa en la web agendaelsports.es

“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre, que este año permiten junto con el fin de semana tres festivos, Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

YA ES OTOÑO EN

Las montañas de Morella se transforman con la llegada del inminente otoño. Con la nueva estación, las tonalidades ocres, amarillas o rojas, le añaden encanto a un paisaje siempre encantador.

Morella, con un término municipal que se acerca a los 500 km2, tiene extensas zonas boscosas, y centenares de caminos marcados. Senderos que se adaptan a distintos niveles de dificultad. Desde el monte público de Pereroles, declarado Paraje Natural Municipal nacen cinco rutas de senderismo distintas, que conectan con Herbeset, Herbers, Chiva, La Pobleta y Morella. No dudes en pedir información en la Oficina de Turismo. El otoño de la comarca dels Ports también se presenta como un momento ideal para disfrutar del deporte relacionado con la naturaleza. Entre esta oferta de turismo activo, hace pocos años vio la luz la iniciativa Morella Singletracks, que pretende consolidar la localidad como un destino idóneo para la práctica de BTT. Es un proyecto pionero, que ofrece al visitante la posibilidad de combinar la práctica de este deporte, con el disfrute de parajes únicos. En la página www.morellasingletracks.com se pueden encontrar los «tracks» de las rutas y descargarlos, además de encontrar información sobre los servicios que se pueden contratar. Es en otoño cuando nuestros bosques reciben más visitantes, y una de las épocas que permite disfrutar de los mejores productos de temporada, como las setas o la carne de caza.

Y la temporada de setas, por muy mala que sea, seguro que mejora la anterior, donde la sequía impidió completamente que comiéramos ninguna variedad. Este año algunos ya han probado suerte en buscarlos, y los más afortunados, incluso ya las han probado. La florada, sin embargo, se espera mayormente para el

mes de octubre en la altitud donde se encuentran los montes públicos de Morella. En este término municipal buena parte de los propietarios privados tienen restringido el acceso de los cazadores de setas, no obstante, Morella tiene muchas hectáreas de monte público. Las montañas públicas del término de Morella son Pereroles, Carrascals,

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

EN MORELLA

Monte de Vallivana, Herbeset y Ortells. Los dos primeros bosques suelen ser los que más recolectores congregan durante la temporada. El Monte de Pereroles, también está más frecuentado por visitantes porque en él hay tres refugios rurales, en los que se puede hacer noche.

En cuanto al equipamiento que

El acueducto medieval deja ver el castillo de Morella, en una imagen del pasado otoño.

RAFA RUIZ

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada.

Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

se tiene que llevar, se exige que la navaja no exceda de 11 centímetros de longitud y que se lleve una cesta de mimbre, paja, caña o similares, para dejar que las esporas se repartan por toda la montaña. Además, el hecho de que se obligatoriamente tenga que cortar la seta por el micelio y no arrancarla es para no remover el suelo.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

LA PRISIÓN MEDIEVAL. Consultar en la Oficina de Turismo

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR. Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN. Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, el castillo y las murallas de Morella se iluminan desde la puesta de sol hasta medianoche. Puedes acercarte a pie hasta el paseo de la Alameda para ver el castillo o coger el coche y dar una vuelta por los alrededores para disfrutar del espectáculo en su conjunto.

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL.

Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media. La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en tres turnos: 11h. / 12:30h. y 16:30h Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Los días disponibles de 10 a 13h y de 16 a 19 horas.

Agenda.

—Morella.

Dissabte 21 de setembre 19h. Descobreix Els Ports. Visita guiada sobre els segles d’or de Morella. Palaus dels Segles XV i XVI —Vilafranca.

Divendres 20 de setembre 18h. Jornades de la Gent Gran. Conferència a la Casa Social. “Art i Espiritualitat al Segle XXI” a càrrec d’Alejandro Mañas, doctor del Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València.

22h. Jornades de la Gent Gran. Teatre a la Sala Carles Pons. “Mortis causa”, una comèdia de l’Associació Amics del Teatre de Castelló.

Dissabte 21 de setembre 18h. Jornades de la Gent Gran. Intercanvi de Rondalles amb la Rondalla de Les Useres i la Rondalla i Grup de Ball de Vilafranca. Sala Carles Pons

18h. Marxa a Peu Entreparets. Conferència de Carmen Ramos Vellós, atleta internacional absoluta amb a la Selecció Espanyola d’Atletisme. Casa Social. Seguidament curses infantils de la Entreparets a la Plaça d’en Blasc.

Diumenge 22 de setembre

15ª Cursa Entreparets a Vilafranca i 24ª Marxa a Peu de Vilafranca.

A les 8,30h. Eixida de la Marxa Competitiva de 25 km. i a les 8,40h. Eixida de la Marxa de Joves i la No Competitiva de 14 km.

—Forcall.

Dissabte 21 de setembre Espardenya Rock 2024

11,30h. Diada de la Muixeranga dels Ports a la Plaça Major. Participen Jove Muixeranga de València, Conlloga Muixeranga de Castelló i Muixeranga dels Ports.

I a continuació, la Fireta de l’Espardenya + Vermut Musical amb Dj Barraketa.

17,30h. I Edició del Concurs de Llançament d’Espardenya a la Plaça Major.

19h. Concert a la Plaça Major amb ‘Regreso al Retrete’

21h. Sopar de germanor espardenyer a la Plaça 22h. Concert a la Plaça Major amb ‘Garrama’ 0h. Espardenya Rock! al Pavelló de festes amb els grups Agua Bendita, Arpaviejas, Animales Muertos i Tampó d’Aspart.

—Portell.

Dissabte 21 de setembre

Festa Voluntaris Aplec Portell

12h. Jocs Infantils

12h. Vermut ‘Malaerba’ amenitzat per Clitorians. 14,30h. Dinar i en acabar, bingo 17h. Música popular

18h. Tardeo amb “Style & Fashal’. 20,30h. Sopar d’entrepans 23h. Discomòbil ‘DML’

Lloc: Poliesportiu de Portell

—Herbers.

Dissabte 21 de setembre 11h. Visita guiada al Castell del Baró d’Herbers.

—Benassal.

Dissabte 21 de setembre II Trobada Comarcal de Dones en el Món Rural

11h. Arribada a Benassal i benvinguda a la Plaça de l’Ajuntament.

12h. Visita guiada pel casc antic de Benassal. 13,30h. Dinar popular al Pavelló Municipal 15,30h. Sorteig de regals

16h. Actuació de Pepa Casas i discomòbil ‘Disconight’

—Cantavieja.

Diumenge 22 de setembre

XXXVII Cicloturista del Maestrazgo

9h. Eixida des de Cantavieja per passar per la Iglesuela del Cid, Portell, Cinctorres, Forcall, la Mata, Mirambel, Cuarto Pelado i Cantavieja.

—Agenda Esportiva

FUTBOL REGIONAL

2ª FFCV

CF Vilafamés - Morella FC

Divendres 20 a les 20,50h. ‘L’Estepar’. Vilafamés

3ª FFCV

RC Salsadella - CF Vilafranca

Diumenge 22 a les 17h.

‘Les Viles’. La Salsadella

CE Cinctorrà - CF Benlloch

Diumenge 22 a les 18h. ‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres

JUVENILS

Benicarló BF ‘C’ - Els Ports FC

Dissabte 21 a les 16,30h. ‘Pichi Alonso’. Benicarló

CADETS

CF Nou Jove Castelló Ripollés ‘A’ - Els Ports FC

Dissabte 21 a les 13h. ‘Chencho’. Castelló

TORNEIG ELS PORTS FC

Dissabte 14 de setembre 10h. Torneig al camp del Serrito de Vilafranca en categoria aleví i benjamí.

Aleví: Renomar Els Ports FC, CD Valderrobres i Vinaròs CF.

Benjamí: Renomar Els Ports FC, Vinaròs CF i CF Moró.

FRONTENNIS

1ª DIVISIÓ CASTELLÓ Vilafranca - Castellón ‘C’ Dissabte 21 a les 16h. Frontó de Vilafranca.

Setmanari d’informació comarcal

“Es pot fer ús d’energies renovables amb equilibri, sense haver de triar una cosa o l’altra”

CARLOS MAZÓN

ÉS EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va rebre este dijous 5 de setembre en el Palau de la Generalitat a l’Associació de la Premsa Comarcal Valenciana. El cap del Consell va atendre, les 12 capçaleres que conformen la societat de mitjans de comunicació de proximitat i va contestar a les qüestions que els diversos directors i directores li van formular.

Com es troba la tramitació dels projectes de la implantació de plantes fotovoltaiques a les comarques dels Ports i Alt Maestrat?

Les que depenen de nosaltres -dos en els Ports i dos en el Maestrat- són xicotetes i mitjanes i estem aplicant un criteri de comptar amb els ajuntaments i tractem d’agilitzar i simplificar les gestions. Pel que fa a les que depenen del govern d’Espanya, hem fet un recurs contra el que considerem macroplantes. Tan important és que tinguem suficiència en eficiència energètica com fer-ho amb sentit comú. Assistim a una cerimònia de demagògia promoguda durant massa temps pel Botànic. Es pot fer ús d’energies renovables amb equilibri, sense haver de triar una cosa o l’altra. Volem projectes raonables acordats amb els municipis. En una visita a Vinaròs, sent candidat vostè a la presidència, es va comprometre a fer realitat el segon centre de salut. Quan es licitarà l’obra, i si creu que podrà ser una realitat abans d’acabar esta legislatura.

Espere que sí. En primer lloc, des del punt de vista sanitari el nostre compromís amb Vinaròs fou doble: primer, ressuscitar l’hospital. Allí no hi havia cardiòlegs ni radiòlegs. Ara hi ha especialistes perquè hem pogut moure facultatius prioritzant Vinaròs. La situació a hores d’ara és molt diferent a la de fa un any. I en segon lloc, anem a invertir uns 9 milions d’euros per al nou centre de salut de Vinaròs. Treballe amb rapidesa per a poder visitar un nou centre allí abans que acabe esta legislatura.

Quins són els eixos fonamentals

del seu govern i quins canvis destacaries del primer any de legislatura?

Estic en un moment d’extraordinària il·lusió per la meua part per la posada en marxa del nou curs escolar, per a mi el curs escolar de la llibertat. Per primera vegada en la Comunitat Valenciana totes les persones poden escolaritzar als seus fills i filles des dels 0 anys. Per a mi és una revolució social en la Comunitat Valenciana. Unes 75.000 famílies van a poder escollir estos dies la gratuïtat absoluta. Enguany la universalitat de l’educació serà una realitat. A alguns se’ls va omplir la boca parlant d’una educació universal i no podia ser universal si no era per a tots, era impossible. Ara podran triar si volen escolaritzar als fills en un centre públic, concertat o privat, si en un centre municipal o d’un altre tipus... absolutament gratuït. Això significa conciliació, corresponsabilitat, competitivitat però, sobretot, universalitat. I serà en un curs on també tornarà la música a l’Educació Secundària Obligatòria, cosa que el Botànic va suprimir. Que en una comunitat com la nostra s’oblidem de la música crida molt l’atenció. A més, este curs serà el de la Formació Professional. La

nova FP i la FP dual aplega d’una manera revolucionària. Els joves podran fer pràctiques en empreses i amb autònoms des del primer any, amb més places i professors que mai. A nivell personal estic molt content perquè hem aconseguit reduir moltes despeses polítiques i de deute corrent per a destinar l’economia a l’educació. Hem estalviat 70 milions d’euros per a iniciar l’educació de 0 a 3 anys. Hem passat de 80 a 150 milions en educació. Açò ajudarà a pares, mares, iaios i iaies en el seu dia a dia. Per altra banda, hem convertit la Comunitat Valenciana en la comunitat amb més desgravacions fiscals per a rendes baixes de tota Espanya. L’esport, els gastos de dentista, de salut mental, d’ELA, d’alzheimer, de l’òptica... ara desgraven. Els joves compten amb un 25% de rebaixa en els impostos patrimonials quan accedeixen a la seua primera vivenda i tenen accés a avals que abans no tenien. I hem abaixat les llistes d’espera en els hospitals en les operacions de màxima prioritat en un 60%. Hem avançat molt en el punt de vista social. Se senten més còmodes sense Vox en el govern? Nosaltres dialoguem amb tots,

“Per suposat que donarem suport i anem a tractar d’augmentar el pressupost per a promocionar el valencià, que és justament el contrari que la imposició”

no ha canviat absolutament res. Amb Vox parlàvem amb el govern i ara ho farem de la mateixa manera. Igual que amb Compromís i el PSOE. Si ens porten alguna proposta interessant la tindrem en compte i la tirarem avant si són bones. No tinc cap inconvenient en eixe aspecte. Anem a donar suport a la llei de Compromís sobre accessibilitat universal. La meua obligació és treballar per a tots els valencians i valencianes. Hem d’aplicar polítiques estables. Els mitjans que utilitzem el valencià som necessaris per a normalitzar el nostre idioma autòcton, però necessitem el suport de les institucions per a poder existint. Continuarà el seu govern donant suport al valencià en els mitjans amb ajudes i campanyes, tan necessàries per a nosaltres? Per suposat que donarem suport i anem a tractar d’augmentar el pressupost per a promocionar el valencià, que és justament el contrari que la imposició. Creiem que el paper que fan els mitjans com els vostres són fonamentals per a mantenir la llengua, ja que feu arribar les notícies més properes en la llengua pròpia. Crec molt en el que feu pel que fa al municipalisme i el tracte proper.

Associació de la Premsa Comarcal Valenciana.

El notícies de perfil.

EL FOTOPERIODISTA ANDREU ESTEBAN HA REBUT UNA BECA PER EL PROJECTE “COLONIALISME ENERGÈTIC”

“Vull plasmar com l’arribada de les ‘energies verdes’ pot ser un problema pel món rural”

El fotoperiodista morellà Andreu Esteban ha guanyat la V edició de la beca de producció “Fragments”, convocada per la Unió de Periodistes Valencians per a realitzar un assaig fotogràfic que, en la present convocatòria, reflexiona al voltant del lema ‘Territori mutant. Emergència climàtica i transformació social del paisatge. Convivència, tensió i fites humanes’.

Segons ens explica ell mateix en l’entrevista d’aquesta setmana, la seua proposta investigarà el concepte de “colonialisme energètic” per a dur a terme una anàlisi

Andreu, enhorabona. Comenta’ns un poquet el projecte que ha estat premiat amb la beca de la Unió de Periodistes del País Valencià.

La Unió de periodistes porta quatre edicions d’aquesta beca, però ara feia uns anys que no s’havia convocat. Ara es va reactivar i vaig decidir presentar-me en el tema del “colonialisme energètic que me permetia tractar del tema de les energies verdes que es volen implementar sobretot a entorns rurals com el nostre i com hi ha empreses estrangeres que venen ací on troben terrenys barats i gent que es dedica al sector primari, que és un sector que està delicat per molts de temes: sequera, relleu generacional... Busquen aquests terrenys on ficar aerogeneradors o plaques solars. El projecte “colonialisme energètic” tracta un poc d’això. Vull plasmar com viu al món rural la gent que es dedica al sector primari i un poc, com l’arribada de les suposades energies verdes pot ser un problema afegit que tindran. Ara tinc sis mesos per davant, fins a febrer de l’any que ve, per acabar el treball de camp, després farem una exposició i s’editarà un llibre que esperem poder portar també ací.

Crec que ja has començat el treball de camp en aquesta zona?

Ja he començat en un parell de persones de la comarca que es dediquen al sector primari. En el treball vull mesclar el fotoperiodisme més clàssic amb la fotografia més artística. A les imatges s’anirà veien com els aerogeneradors i les plaques solars van guanyant pes i al final no queda més que això. També he de dir que no vol ser un projecte que busque criminalitzar a

de com empreses i països estrangers fan ús de la terra i recursos d’un altre per a obtindre un benefici propi. A més a més, posarà el focus en l’impacte de diversos projectes de parcs eòlics i fotovoltaics al llarg del territori valencià, principalment en zones dedicades al sector primari, donant veu a les comunitats locals.

El jurat ha valorat l’adequació de la idea al tema proposat, així com la seua rellevància social, interès periodístic i potencialitat per a desenvolupar-la des d’un llenguatge visual radicalment original i contemporani.

les energies renovables, perquè fan falta, però sí que es repense un poc la forma en què es vol implantar. Ací ja tota la meua vida recorde els aerogeneradors que envolten la contornà i ja si afegim un centenar més al final serà l’únic que veurem.

I ja no només per l’impacte visual que tenen si no sobre els terrenys i amb les plaques solars acaba passant el mateix: estan plantejades sobre terrenys fèrtils i això, qui sap si després ho llevaran o no. Suposo que t’estàs referint als

projectes com el Clúster del Maestrazgo que encara que planteja molts molins a les comarques veïnes de Terol també té projectada la línia d’evacuació per la comarca dels Ports, o les plantes solars projectades al terme de Morella, Andreu Esteban, al plató de El nostre estiu. NORD

Anna Querol.

no?

Sí, és un poc parlar d’això. Sí que és veritat que hi ha gent de tot, gent a favor i gent en contra, però ben sovint empreses estrangeres sense tenir en compte a la gent d’eixes terres busca treure endavant els seus projectes energètics sense consensuar amb la gent que manté el territori.

Que et sembla que va veure la Unió de Periodistes en el teu projecte perquè no tingueren cap dubte en concedir-te a tu la beca?

Em feia una mica de vergonya preguntar-ho, però al final ho vaig fer. Em van dir que els va paréixer que la proposta estava molt bé desenvolupada i que quadrava molt amb el tema base que havien escollit que és “territori mutant, emergència climàtica i transformació social del paisatge, i convivència, tensió i fites humanes’. Els projectes que s’havien materialitzat en les anteriors edicions tiraven més a la fotografia artística, no tant al fotoperiodisme, i en aquest que vaig presentar es combinen les dues modalitats, i això també els va in-

teressar.

Eres autònom, freelance, i treballes per a diferents mitjans i agències a demanda. Si tu pots triar, quin tipus d’actes t’agrada fotografiar?

M’agrade l’acció. Crec que per que sóc encara jove m’agrade eixe moment de tensió: protestes, manifestacions... encara que no n’hi han moltes.

Vols dir que protestem poc ací a la província?

Possiblement, però més que res perquè en un dia a dia d’un fotoperiodista eixes accions ací són les menys. La majoria dels treballs són rodes de premsa, partits de futbol.

A mi m’agrada captar les expressions facials i a les manifestacions se’n veuen moltes més que a una roda de premsa.

Eres molt jove, fa poquet que et dediques de ple, però ja tens un gran arxiu. Andreu, quina és la foto que més t’agrada de totes les que has fet?

Fa uns tres anys que em dedico. Des que vaig acabar la carrera. Però sí, tinc molt arxiu perquè en

A dalt, Andreu en acció; a baix “colonialisme energètic”

ANDREU ESTEBAN

açò de la fotografia digital els fotògrafs joves pequem un poc de fotografiar de més. En carrets no haguera fet 1000 fotos de cada retaule al Sexenni com he fet!

La foto que més m’agrada de les

que he fet, no és la millor tècnicament, segurament ara la faria millor, però sí que li tinc molta estima perquè va ser un moment de tensió. Es tracta d’una foto que vaig fer a l’incendi que va haver-hi

a Begís en 2022. En aquell moment jo treballava al Mediterraneo com a col·laborador. Vam pujar una redactora i jo al poble. ja que la nit anterior s’havia iniciat l’incendi. Portava ja centenars d’hectàrees cremades i vam estar entrevistant a la gent del poble sobre com ho estaven vivint. Vam dinar allí i, en principi, nosaltres ja havíem acabat i baixàvem ja cap a Castelló. De sobte va començar el foc a superar la muntanya que hi ha al costat del poble i van haver de desallotjar

tota la població en un moment. Clar, nosaltres els fotoperiodistes som un poc inconscients i quan tot el món corria cap a fora del poble, jo corria en direcció contrària. La foto que vaig fer és la d’un home que, quasi com si no

passara res, anava caminant tranquil·lament cap al seu cotxe amb una bossa, que seria el que li havia donat temps d’agafar, i una garrafa d’aigua. Eixa era la imatge amb tota la columna de fum que travessava la muntanya rapidíssimament. Jo crec que és la que més estima li tinc, encara que ja et dic que no serà la millor, però pel record del moment de dir: puc recordar ara mateix el que estava pensant en eixe moment, de la tensió que tenia damunt. Jo crec que és la foto més especial per a mi. Tens algun referent, algun fotògraf que t’agrade més que els altres per la seua manera de treballar?

Jo sempre he dit que els meus referents són la gent en la qual he treballat. En els que he compartit rodes de premsa, actes, qualsevol mena de festes. Jo crec que és d’ells dels que més aprens.

Si haguera de dir un nom, podria dir Julio Carbó, per exemple. Per a fer fotos del sexenni jo crec que m’he mirat durant mesos els llibres que té Carbó per agafar idees. Així més famós, en l’àmbit internacional nomenaria Emilio Morenati que va ser premi Pulitzer i per a mi és el millor fotògraf que hi ha actualment. Que és el que et va fer decidir pel fotoperiodisme com a professió?

Vaig estudiar comunicació audiovisual. Sabia que m’agradava la imatge, la televisió, la ràdio, però no sabia per on volia tirar. A segon de carrera vaig tindre la sort de començar a fer fotos, primer en el paisatge i després a poc a poc vaig començar a anar a concerts, a manifestacions que és al final el que tens més a mà, ja que no has d’acreditar-te ni fer res, el carrer està obert a tothom. Jo eixia amb la meua càmera i començava a fer fotos.

Després de la pandèmia, quan ja estàvem en la desescalada i podies eixir unes hores al carrer, arribe altre moment d’eixos que fan pujar l’adrenalina per que es va declarar un incendi prop de casa i en veure passar als bombers, no vaig poder evitar arrimar-me allí, i en eixe moment em va enganxar del tot el fotoperiodisme.

Sent autònom, és més complicada la professió?

Una setmana no passes per casa de la faena que tens, i l’altra no eixes de casa perquè estas pensant temes o parlant amb algun editor d’algun mitjà. Hi ha de tot. Ara comences el treball de camp per aquest projecte premiat sobre el colonialisme energètic, quan veurem el resultat?

A la tardor del 2025 es produirà el treball, abans haurem de seleccionar totes les imatges i tot, i hi ha prou faena. Esperem que abans de Nadal de l’any que ve, puguem mostrar l’exposició i el llibre del projecte.

Dues imatges del 55 Sexenni. ANDREU ESTEBAN

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El Directori Civil (1925-1930) · Part XIV

El Sexenni de 1928

Aquell Sexenni destacaria per dos esdeveniments especials. Per una banda se faria una exposició d’art morellà molt interessant, i per una altra se beneiria la Bandera del Somatén. Això sense comptar que, òbviament, s’aprofitaria per donar llustre al Gran Home.

Pep Querol. Historiador

És curiós com mossèn Manuel Milián, quan repassa els fets més interessants de cada Sexenni, en aquest de 1928 només ressalta la benedicció de la Bandera del Somatén. No ho acabo d’entendre, si va estar plenament implicat amb el projecte cultural que vorem tot seguit, molt més interessant, crec jo, que la benedicció d’una bandera d’una institució que només valia per unflar un grapat d’egos i perseguir borratxos a les 2 de la matinada. Ah, però la qüestió no era la utilitat social, o no, del Somatén, sinó que era un símbol del regim dictatorial de Primo de Rivera, i això és el que se valorava. Mossèn Paco, des de Vallivana, que ja apuntava maneres com a líder i cap visible de l’Església a Morella, escrivia al secretari Ricardo Asensio, el 24 d’abril de 1928, «Con la cooperación técnica de algunos elementos de gran valía, y contando desde luego con el apoyo oficial del muy ilustre Ayuntamiento y Junta de Fiestas, la redacción Revista Vallivana abriga el propósito de celebrar para fiestas una exposición de arte retrospectivo. Tendrá caracter netamente patriótico-morellano, pues en ella se expondrá con preferencia la meritísima labor artística de orfebrería, imaginaria, pintura, cantería, etc., que la crítica de arte atribuye hoy

a los afamados artífices que florecieron en Morella en los siglos XIV y XV. Algunas podrán verse en el original, otras en fotografías ampliadas. Contamos también con muchísimos objetos de arte que aun quedan diseminados en los archivos, sacristías y casas antiguas de Morella. Cuando suba a esa ya le explicaremos el plan y detalles que estamos trabajando, junto con la labor que desarrollan ya otros aficionados, como el P. Moya [Silvestre Moya, escolapi] y el joven seminarista». Aquest jove era Manuel Milián. El 17 de juliol, a través de l’Arxipreste Francisco Vernet, se rebia el placet del Bisbe, el qual animava als organitzadors a avisar als «Párrocos que en sus iglesias conserven objetos de Orfebrería Morellana para presentarlos a dicha Exposición», aspecte que podria ampliar l’àmbit expositiu a la Comarca dels Ports i veïnes (com sembla suggerir una carta de mossèn Paco el 13 de juny). Una cosa que exigia ben clara, era garantir «las precauciones de seguridad, garantía y buen trato así en el traslado como durante la Exposición». Aquesta exposició d’art tindria un gran èxit, i se li donaria una gran cobertura mediàtica als diaris de Castelló i València aquell setembre i octubre. Potser el Bisbe prendria contacte a,b el Tern de Sant Julià.

Ja feia alguns anys que Escorihuela anava darrere d’una Bandera, que donara més lluïment al cos. Si aquest va ser creat, suposem, ja que no hi ha testimoni d’això, a finals de 1923, sembla un poc tardana aquesta benedicció.

Apart d’aquesta exposició, s’aprofitaria per beneir el nou Quarter de la Guàrdia Civil el 29 d’agost (Acta Comissió Permanent del 7 d’agost, i Las Provincias, de l’1 de setembre. Apart d’això se rebria el contracte formal d’aquarterament el 29 de novembre d’eixe any). Anem a per la Bandera, que té molla.

Ja feia alguns anys que Escorihuela anava darrere d’una Bandera, que donara més lluïment al cos. Si aquest va ser creat, suposem, ja que no hi ha testimoni d’això, a finals de 1923, sembla un poc tardana aquesta benedicció. Que fóra al Sexenni no seria casual, ja que el ritme festiu de les grans ocasions, a Morella, respira cada sis anys. Així, ja el 21 d’octubre de 1927, Escorihuela demanava a l’Ajuntament que cedira una de les seues dependències per poder-se reunir per «tratar de la confección de una bandera», reunió acordada per al 8 de novembre, a les 11 i mitja.

A l’Acta de la Permanent, del 15 de maig de 1928, se posaria de manifest un aspecte d’aquesta institució que ja havíem vist anteriorment, i era el poc interès de la gent en general en ella. Òbviament, ací la qualifiquen com «áltamentre conveniente» per a la societat espanyola, però admetien que «no se

ha hecho la debida propaganda», i per tant «hay pocos números de afiliados al Somatén (a excepción de Villafanca del Cid y de Morella)». No us heu donat compte encara, almas de cántaro, que a la gent li la bufava el Somatén? Que era una qüestió d’elitisme, inclús de frikis? Però el seu diagnòstic era que «el comandante auxiliar de los Somatenes reside en Vinaroz, lejos de los pueblos del Alto Maestrazgo», per tant demanarien al dit comandant residir «en Morella todos los años, durante los meses de verano». I tant que acceptaria, ja te dic, unes vacances a gastos pagats. Quina barra!

Però la pujada d’aquest comandant no acabaria de solucionar les coses, segons podem deduir d’aquesta crida del governador civil, un poc desesperada, del 10 de novembre de 1928, des de Castelló, «me permito encarecer del Ayuntamiento de su presidencia, consigne en su presupuesto la cantidad que el estado económico del mismo le permita». El problema

de tot això és el que diu al principi del comunicat, «Reiterando mi circular de 2 de diciembre del año pº pº». L’Ajuntament de Morella no estava per a bromes, i era obvi que aquesta institució havia sigut un sonat fracàs. Per molt addictes a Primo de Rivera que foren, això era una realitat inapel·lable. Per què hauríem d’aportar diners, se preguntaria Fidel Centelles, per què esmorzen i dinen a la nostra costa? (És molt probable que ell hi pertanyera).

Tornem al Sexenni. La benedicció de la bandera seria fastuosa i... patriòtica. El nostre amic Jose Maria Escorihuela, escrivia el 9 de juny de 1928, moment que demanava formalment a Mariano Sebastià, diverses subvencions, apel·lant a «su reconocido patriotismo y amor a su querida patria en general y a Morella en particular hará cuanto esté de su parte para que mi petición sea eficaz por ser justa y casi necesaria [...]. El alma palpita fuertemente al tratar de confeccionar una prenda de

tal índole o sea, una Bandera para el Somatén que además de llevar todas las características nacionales llevará también los emblemas y escudo [...] de nuestro querido pueblo con sus títulos de Fiel, Fuerte y Prudente. Así lo haría presente a esa celosa Comisión Permanente del Ayuntamiento y hasta el pleno del mismo, si lo cree oportuno ya que cuando de impulsar el patriotismo se trate todos hemos de rendir el máximo de nuestras fuerzas para que jamás de entibie en nuestras almas el principal de los deberes ciudadanos AMOR A LA ENSEÑA DE LA PATRIA. Eternamente agradecido quedará este Cabo del Somatén municipal que confía será atendida tan justa aspiración que demanda (?) en nombre de más de 90 afiliados y de todas las autoridades superiores del mismo». Amb aquesta carta tant ... patriòtica, adjuntava la instància per demanar diners, d’això es tractava, per a pagar la Bandera i els actes que se celebrarien a les Festes. La primera costaria unes

Comiat de la Mare de Déu, 27 d’octubre de 1928. Autor: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

1.500 pessetes (Bandera feta per Casa Solà, de Barcelona, segons Las Provincias, del 7 de febrer de 1928, però el 27 de juny dirà que de Casa José Lahoz, de València. Recordem que el conserge de l’escorxador a dures penes cobrava 1.000 pessetes l’any), una fortuna, per molt que estiguera brodada en or. Els segons consistirien en «elevar un altar y tribuna, desperfectos en maderas empleadas, jornales», els emoluments del clergue que fera la missa, etc., unes 600 pessetes més. Escorihuela intentaria tocar la fibra de la Comissió Permanent «integrada en su mayoría de miembros Somatenistas». Ui, Escorihuela. No tenim cap llista dels membres del Somatén, però per molt que ho foren, i coneixent-los bé, la pela, és la pela, tu. Suaries tinta per aconseguir-ho. La benedicció de la Bandera la comenta mossèn Vicent Gasulla a la Revista Vallivana del novembre de 1928 (l’últim número). Gasulla, capellà titular de la Parròquia de Sant Joan, i home de la facció dura dins de l’Església, estaria molt satisfet, «Fue entusiasta, porque implicitamente entrañaba un juramento de fidelidad a la Patria, a esa Patria española de nuestros amores, que cuenta en las páginas de la historia más gestas bélicas y en su suelo más monumentos de arte y en sus Universidades más sabios y en sus monasterios más santos y en el foro más jurisconsultos y en sus aulas más filósofos y en su parnaso más poetas, que estrellas cabrillean en noche serena en el azul del firmamento, y que rizos de blanca espuma bordan las playas del mar». Un altre que se passa tres pobles, Itàlia, França, Grecia... morded el polvo! La sensibilitat de Gasulla queda de manifest quan diu, «Y fue conmovedor, porque al ver a nuestro querido pueblo confundido en filas de correcta formación, dispuesto a defender a toda costa con el arma que tan gallardamente ostentaba en sus manos los principios básicos del orden social, nos retrotrayó la memoria a los tiempos históricos en que nuestros antepasados, invitados por un tribunal revolucionario a ser traidores a la Religión, a la Patria y al Rey...». Si, Gasulla, si, el carlisme (badall). Aquest text té dos parts. Aquesta primera de la que he fet algun extracte, on divaga amb la història de Morella, que si els Terços per ací, que si Vilanova per allà, però sense més interès, un rotllo ideològic i, des del meu parer, estèril; i una segona, aparentment més interessant, on comenta els actes celebrats, però tampoc, ja que en aquest sentit és més interessant la notícia de Las Provincias del 31

d’agost. Però seguim amb Gasulla, «Todo esto veía al discurrir mi exaltada mente por los campos de la historia, mientras nuestro Ilmo. Sr. Obispo Dr. D. Félix Bilbao bendecía solemnemente la hermosa Bandera del Somatén morellano, [...]. Terminado tan patriótico [no dubtem d’això, Gasulla] acto, la hermosa Bandera fue ovacionada con entusiasmo por el numeroso público que llenaba la plaza de Benedicto XV [la de l’Església], mientras la Banda municipal endía los aires con las patrióticas notas de la Marcha real», que si, Gasulla, que ja sabem que tot era molt patriòtic, «La señorita Pilar Doménech [acompanyada per Maria Sancho, Amparo Centelles, Maria i Concepción Domènech, Agustina Viñals, Rosita Sebastià Orts, Marcelina Pérez Ordoyo, Josefina Mestre i Julia Cillero de Pérez Ordoyo], madrina de la Bandera, leyó con entonada voz un patriótico [això ja pareix catxondeo] discurso alusivo al acto [...], encareciendo a los somatenistas la urgente necesidad de defender a todo trance el lema que con letras de oro en los pliegues de la Bandera campea». Després del parlament, el Bisbe s’acostaria a la Bandera, «que airosa flamea en las manos del cabo abanderado D. Luís Noguer, registrador de la Propiedad de este distrito», el Bisbe «la besa reverente y la abraza con entusiasmo ¿Por qué? Porque en ella no ve un pedazo de tela más o menso rica, más o menos adornada, sino un símbolo de la Patria, más aun, la Patria misma con todo su valor moral y material». Prou, ja. No se si he vist algun text amb tanta abundància de la paraula «pàtria» i derivades. Sempre m’ha fascinat aquesta consideració de «Pàtria» com si fóra un concepte absolut i immutable, quan, en realitat, és relatiu i finit. Apart de tot aquest ritual, a la madrina, Pilar Domènech, se l’imposaria una medalla d’or. Gasulla acaba, «Satisfecho puede estar el digno maestro nacional y querido amigo nuestro don José María Escorihuela, alma de la fiesta, organizador incansable y cabo de los somatenes del distrito, por el brillante desenvolvimiento de tan patriótico acto». Podríem dir que Escorihuela estaria en eixe moment en el seu punt més àlgid, però l’alegria no li duraria massa. En poc temps la seua causa rebria dos colps molt durs, la mort de Mariano Sebastià d’ací un parell de mesos, i la seua pròpia, el 5 de novembre de 1929, segons l’Acta de la Permanent d’aquell dia. La causa Primoriverista a Morella no acabaria de recuperar-se mai del tot.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

LA FIRA COMPTA AMB IMPORTANTS SUBHASTES DE VACÚ I OVÍ

Cantavieja viu la 114ª edició de la seua fira ramadera

La localitat de Cantavieja, a la comarca del Maestrazgo celebrava el passat cap de setmana la 114ª edició de la seua Fira Ramadera en la que es comptava en la jornada del diumenge amb la 11ª subhasta Nacional de ramat vacú, el 39è Concurs Exposició de ramat selecte, la 29ª subhasta de races selectes de vacú i oví o el 20è Concurs Morfològic i subhasta Nacional de la Raça Ovina ‘Ojinegra de Teruel’.

Una fira que comptava en la seua inauguració amb la presència de l’Alcalde de Cantavieja, Ricardo Altabás, la Directora General de Qualitat i Seguretat Alimentària del Govern d’Aragó, Aitziber Lanza, el diputat provincial de Fires, Miguel Ángel Navarro, el president de la Comarca del Maestrazgo,

Fernando Safont i la regidora de Fires de l’Ajuntament de Cantavieja, Ana María Sales a més de nombrosos alcaldes i regidors de municipis de la zona. Una edició en la que es comptava amb 300 caps de ramat vacú, oví i equí exposat durant tot el cap de setmana al recinte de la Fira de Cantavieja.

A banda de totes les activitats pròpies de la fira, Cantavieja comptava amb una ampla programació festiva durant els dies 13, 14 i 15 amb actes taurins, orquestres, actuacions musicals com la del grup ‘Reincidentes’ i tota la activitat comercial habitual amb les nombroses i variades parades pels principals carrers de la població que s’omplia una vegada més de gent en la 114ª edició de la seua fira.

AJUDES DIRECTES PER LA SEQUERA. La Generalitat Valenciana ha aprovat un decret amb ajudes directes per pal·liar els efectes de la sequera en tot el sector del secà i la ramaderia extensiva. En concret es contempla una partida de 17 milions d’euros, dos destinats a la ramaderia extensiva i 15 milions a l’agricultura de secà per al global d’afectats de la Comunitat Valenciana.

Segons han avançat des de la Conselleria d’Agricultura, cada explotació ramadera percebrà 4.000 euros en funció del nombre de caps de bestiar i els agricultors de secà podran rebre ajudes des de 200 euros fins a 4.500 euros. Es cobriran les plantacions de cirera, garrofera i tots els cultius de secà així com la ramaderia extensiva vacuna, ovina i caprina.

Per a la majoria d’agricultors i ramaders no serà necessari fer cap sol·licitus, perquè la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ja disposa de totes les seues dades, per la qual cosa es farà la transferència de manera directa als beneficiaris. Els sindicats agraris, que ja fa mesos havien sol·licitat mesures semblants afirmen que aquesta ordre suposarà « un baló d’oxigen important i necessari per al sector».

Els preus.

Els preus del Porcí. 12/09/2024

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,717 €/kg (baixa 0,023 €) 1,729 €/kg (baixa 0,023 €)

Setmana 37 del 09/09 al 15/09

69,00 € (sense variació)

87,00 € (sense variació) 12/09/2024

46,00 € (sense variació)

China (Min. Agricultura) Del 2 al 8 de setembre

Porc viu

2,58 €/kg (baixa 0,01 €)

Garrí (Lechón) 5,51 €/kg (baixa 0,08 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 10-09-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

5,68 €/kg (puja 0,03 €) 5,70 €/kg (puja 0,03 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 12-09-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,87 €/kg (puja

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 12-09-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (sense variació)

1,43 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 10-09-24

Conill (Pes viu)

2,35 €/kg (puja 0,03 €)

Conill (Pes viu) 2,30 €/kg (puja 0,10 €) (Loncun) 12-09-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

2 octubre 24 setembre 17 octubre 10 octubre

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

12,4 / 20,8

10,9 / 21,2

12,6 / 20,3

14,2 / 24,8

12,4 / 23,2

13,1 / 21,2

10,0 / 18,9

13,5 / 20,6

15,5 / 24,3

13,3 / 22,5

10,3 / 18,3

12,0 / 20,3

C8,9 / 18,1

7,3 / 17,2

9,2 / 16,8

9,1 / 18,8

8,7 / 20,6

9,8 / 18,2

7,1 / 15,7

6,7 / 17,8

9,6 / 20,7

8,9 / 18,8

7,3 / 14,8

9,0 / 16,6

6,6 / 23,3

3,2 / 22,5

4,8 / 20,9

2,3 / 23,3

2,5 / 23,7

3,9 / 22,7

6,2 / 21,7

3,1 / 22,4

5,5 / 26,2

3,9 / 23,1

6,4 / 19,7

4,0 / 22,6

9,7 / 25,2

4,4 / 24,2

7,0 / 23,4

3,4 / 25,7

3,3 / 26,2

5,8 / 25,1

10,3 / 24,0

4,6 / 24,5

6,8 / 26,6

5,1 / 25,3

10,6 / 21,0 6,9 / 24,3

8,9 / 23,5

5,3 / 23,0 7,4 / 22,3 1,8 / 24,8 1,8 / 25,4

4,7 / 24,1

8,8 / 22,9

3,3 / 23,4

6,8 / 26,6

4,1 / 24,6

10,4 / 20,4

5,9 / 23,1

9,3 / 23,2

5,6 / 21,7

8,3 / 22,3

4,6 / 24,9

4,4 / 25,9

6,2 / 23,8

8,5 / 23,6

5,0 / 23,3

9,0 / 25,6

6,3 / 24,8

8,7 / 19,8

7,4 / 22,9

10,9 / 18,0

11,4 / 16,3

10,8 / 17,5

12,1 / 20,2

13,2 / 22,7

11,3 / 19,1

9,8 / 16,6

12,6 / 19,7

14,5 / 19,3

11,6 / 19,6

10,0 / 15,9

11,7 / 17,0

“Setembre boirós, graner polsós”

ontinua avançant el mes de setembre amb ambients variables meteorològicament parlant. I és que el passat cap de setmana es va produir un fet prou inusual amb la primera gelada de la temporada a la comarca dels Ports. L’observatori de l’AVAMET al Pla de Mossorro de Vilafranca marcava en la matinada del dissabte una temperatura mínima de -0,6 graus, es a dir, primer registre negatiu de la temporada tenint en compte que encara ens trobem a l’estiu i que l’estació de la tardor entrarà la propera setmana. Registres molt baixos també amb temperatures d’1 grau al Pla de la Pinella, a la Fàbrica de Giner o en jornades anteriors als observatoris meteorològics de Sorita i Forcall. Això sí, al ple del dia temperatures de 25 o 26 graus de màxima. Com es pot apreciar l’amplitud tèrmica està sent de gran nivell en aquestes jorna-

des amb diferències de 25 graus en algunes zones de la comarca dels Ports entre màximes i mínimes.

A l’hora del tancament d’aquesta edició del setmanari Notícies encara no havien arribat a la comarca les esperades precipitacions que s’anunciaven l’actual setmana i que sobretot dijous, divendres i dissabte poden ser intenses, si bé es manté bastant incertesa sobre el que acabarà fent definitivament.

En quan a temperatures, la setmana ha millorat clarament els registres anteriorment comentats i que tenien lloc el passat cap de setmana i les temperatures mínimes han anat pujant poc a poc, molts dies fins i tot per damunt dels 10 graus a tots els observatoris meteorològics de la comarca dels Ports. Arribarà la pluja? La setmana que ve ho comentem en aquest espai.

Arriba la tardor astronòmica

La predicció de Lorenzo Boix.

Iho farà amb totes les de la llei, ja que esperem un cap de setmana en el que, sobretot dissabte, els ruixats i les tronades seran protagonistes i ja podem tindre algun ruixat de matinada o matí, encara que pareix que les més importants serien a partir de migdia i la vesprada. Podran ser prou generals i localment fortes. Diumenge pareix que tindríem un poc menys de moviment, amb sol inclús de matí i creixement de nuvolades a partir de migdia, que poden deixar algun ruixat o tronada de vesprada, però que en principi no serien ni generals i tant generosos com el dia anterior. Les temperatures, a l’estar núvol, no baixaran massa, i les mínimes se menejaran entre els 8-12 graus. Les màximes dissabte entre els 14-18 i diumenge si veiem el sol, entre els 16-20.

Iniciarem la setmana amb una repetició de la jugada dilluns, on tindrem matinada més fresca al quedar ras, matí en sol i ruixats i tronades de vesprada, de distribució irregular però localment de certa entitat allí on apareguen, amb temperatures semblants a les de Diumenge. Tenim en dubte el dimarts, quan alguns mapes donen la traca final de l’episodi inestable, amb ruixats i tronades que de nou podrien tornar a ser prou generals, i altres només una mica de cerç, núvols i ambient més fresc. Sí que pareix que a partir de dimecres es recuperarien un poc les màximes (parlaríem de temperatures entre els 18-22 graus) i tindríem ambient més estable.

Morella s’ha cobert aquest passat dimecres per la boira, com en aquesta imatge d’arxiu. RAFA RUIZ