Setmanari Notícies (20/06/2025)

“

La pionera de la revolució industrial a Morella és una dona, Vicenta

MORELLANA CONXA RODRÍGUEZ HA PUBLICAT EL LLIBRE ¡DE ARMAS TOMAR!

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

INDEPENDENTS PER MORELLA I PSPV-MORELLA FAN BALANÇ DE LA LEGISLATURA, QUE ARRIBAVA A L’EQUADOR AQUEST 17 DE JUNY

Dos anys de govern a Morella: recuperació econòmica i crítiques per la falta de projectes i pèrdua de serveis

Els socialistes es queixen que “són nombroses les àrees de govern sense pràcticament activitat i és evident la falta de capacitat per obtenir recursos i dur endavant inversions”

Pàgina 2. El tema de la setmana.

Bernabé Sangüesa treu pit del balanç econòmic, assegurant que s’ha “rebaixat el dèficit municipal un 40% en un any” i que “el romanent de tresoreria negatiu s’ha reduït en 225.818 euros”

Rhamsés Ripollés explica com “la majoria de projectes executats són de la legislatura anterior i el PSPV adverteix de preocupants endarreriments i pèrdua de subvencions”

Bernabé Sangüesa, ha assenyalat, al complir 2 anys com a alcalde que “queda molt d’esforç per fer, però aquest és el camí i avui demostrem que es pot administrar bé els recursos”

MÉS PELEGRINES QUE PELEGRINS. Els pelegrins i pelegrines de Portell han tornat a fer la rogativa a l’ermita de Sant Pere de Castellfort, una tradició iniciada fa més de 500 anys per dotze veïns del poble per demanar protecció davant sequeres i malalties. “Poder portar la capa i el barret i representar un pelegrí ha estat molt emocionant”, explica una de les vuit pelegrines, Natalia Vinaixa.

Pàgina 9. Gent&Vida.

Olocau estudiarà en valencià

Pàgina 6. Poble a poble.

El PSPV lamenta la desaparició del programa ‘Recuperem Llars’

Els socialistes traslladen la preocupació per la paralització de noves iniciatives i ajudes per a la rehabilitació i llicències d’obres

Pàgina 7. Poble a poble.

EL CORPUS CHRISTI I «LA DEGOLLA»

Morella celebra aquest cap de setmana una de les festes més importants del cicle anual

Pàgina 11. Qué hacer en Morella.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

Dos anys de govern a Morella: crítiques per la falta de projectes

Els socialistes es queixen que “són nombroses les àrees de govern sense pràcticament activitat i és evident la falta de capacitat per obtenir recursos i dur endavant inversions”

El PSPV de Morella ha fet balanç dels dos primers anys de govern d’Independents a l’Ajuntament, denunciant una “paràlisi evident” i una “alarmant falta de projecte” que està afectant el benestar dels ciutadans i el desenvolupament del municipi. Són nombroses les àrees de govern sense pràcticament activitat.

Un dels exemples més negatius i clars d’aquesta inactivitat és la paralització del projecte d’ampliació del Centre de Dia, una infraestructura “fonamental per al benestar dels nostres majors que estava enllestida per fer-se i ara, per culpa de la inacció de l’actual govern els nostres majors no tenen a la seua disposició uns espais més que necessaris” insisteix el portaveu socialista, Rhamsés Ripollés.

A aquesta situació, asseguren des del PSPV es suma a “l’evidència clara de falta de capacitat per a obtenir recursos i inversions per part de l’actual equip de govern”. De fet, assenyalen que el passat any ha estat “un dels de menor inversió a Morella i les propostes de futur són inexistents. A més, en els dos anys de govern que porten, són nombroses i quantioses econòmicament les subvencions que s’han perdut’’.

—Projectes “fruit de l’anterior legislatura. El PSPV de Morella subratlla que la majoria dels projectes que actualment s’estan executant a Morella són fruit de l’an-

Bernabé Sangüesa treu pit del balanç econòmic, assegurant que s’ha “rebaixat el dèficit municipal un 40% en un any” i que “el romanent de tresoreria negatiu s’ha reduït en 225.818 euros passant de -568.080 euros a -342.262 euros

terior legislatura, des de millores de carrers, zona industrial, vivendes socials, eficiència energètica al poliesportiu o la millora de l’espai firal, entre altres. A la vegada es veu amb preocupació el “retard alarmant” en l’execució de molts de projectes pendents, especialment els inclosos en el Pla de Sostenibilitat Turística, una iniciativa que va obtenir una important ajuda de més de 1,2 milions d’euros durant el mandat socialista. Com a exemple, es cita la renovació del Parc de l’Alameda, la reforma del qual “encara no té data per iniciar-se i estos endarreriments poden posar en risc la correcta justificació de les ajudes”.

La crítica del PSPV també s’estén a la retallada i pèrdua de ser-

veis públics durant aquests dos anys. Lamenten la “retallada de mestres a l’escola infantil que sols s’ha corregit en part en el present curs una vegada ja iniciat després de reiterades queixes de les famílies” i la “pèrdua d’ofertes formatives com la Formació Professional, sense cap resposta per part de l’Ajuntament”.

—“Deficiències en serveis”. Així mateix, denuncien “deficiències importants en la neteja i l’enllumenat públic. Les queixes de brutícia en nombrosos llocs del poble i el terme són quantioses”. En este període també s’ha sofert la pèrdua i retallada de serveis en sanitat, desenvolupament econòmic o vivenda, amb la complicitat

Una imatge d’arxiu d’un dels plenaris d’aquesta legislatura.

del govern municipal i el PP en la Diputació i Generalitat que han provocat, a la vegada, eliminació de llocs de treball ubicats en Morella.

—“L’Ajuntament ha passat de ser el motor de Morella a ser un fre”. “Desgraciadament l’ajuntament ha passat, de ser motor de suport d’activitats, d’impuls de projectes i serveis per a la població, a ser fre i que posa problemes perquè tirin endavant moltes coses. Encara sort que moltes persones i associacions que gràcies al seu esforç i treball, malgrat els obstacles, han estat capaços de tirar endavant les seves activitats sinó la paralització encara seria major” explica Rhamsés Ripollés.

Morella: recuperació econòmica i projectes i pèrdua de serveis

Rhamsés Ripollés explica com “la majoria de projectes executats són de la legislatura anterior i el PSPV adverteix de preocupants endarreriments en molts d’ells, així com la pèrdua de subvencions”

Bernabé Sangüesa, ha assenyalat que “queda molt d’esforç per fer, però aquest és el camí i avui demostrem que es pot administrar bé els recursos” al complir dos anys al capdavant de l’Ajuntament aquest 17 de juny

—40% menys de dèficit. Per la seua part, l’Ajuntament de Morella treu pit d’haver aconseguit “rebaixar el dèficit municipal un 40% en tan sols un any”. Aquesta dada “s’ha aconseguit amb la reducció del romanent de tresoreria negatiu que al tancament de 2023 fou de -568.080 euros, el que reflectia que el consistori estava en números rojos per haver fet una major despesa que ingressos havia rebut en els darrers exercicis. Amb la contenció de la despesa iniciada des de juny del 2023 i incrementada en 2024, s’ha aconseguit reduir aquest dèficit en un 39,75%, és a dir, 225.818 euros”.

Això suposa que “el romanent de tresoreria continua sent negatiu, però que passa en tan sols un

any de -568.080 euros a -342.262 euros”. Aquesta xifra no suposa que el consistori estiga ja en una bona situació econòmica, sinó que “s’està anant en la bona direcció”, tal com ha afirmat l’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa qui compleix aquest 17 de juny dos anys com a primer edil. “Arran de les xifres del 2023 el consistori es va veure obligat a fer un pla d’ajust aprovat pel ministeri d’hisenda per reduir la despesa i augmentar els ingressos”, apunten, “Es va realitzar sense cap augment d’impostos per als morellans i morellanes per no castigar a la ciutadania, però això suposa no poder fer tot allò que a un li agradaria com a equip de govern” ressalta Sangüesa. Aquest pla preveia

Bernabé Sangüesa complia aquest 17 de juny dos anys com a primer edil de Morella.

un romanent en 2024 de -600.000 euros i l’inici de la recuperació a partir de 2025, però la realitat ha estat que amb l’esforç realitzat s’ha aconseguit iniciar aquesta recuperació en el primer any del pla. Aquesta no ha estat l’única xifra que millora de forma substancial, ja que el tancament del pressupost exclusiu del 2024 deixa una xifra de 202.551 euros positius, el que mostra que en 2024 s’han recaptat aquests diners més dels que s’han gastat. En canvi, en 2023 el resultat pressupostari tancava en -501.716 euros, sent en aquest cas una millora de 700.000 euros.

—“Hem d’agrair l’esforç de molta gent”. Arran d’aquestes xifres l’alcalde ha explicat que “tot i

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

aquesta bona xifra, el resultat positiu de l’exercici de 2024 marxa directament a pagar les obligacions d’anys anteriors, com haurà de passar en els pròxims anys fins a recuperar una situació que permeta pagar als proveïdors, nòmines i totes les obligacions, en el termini que correspon. Portem dos anys enfocats en una recuperació econòmica necessària per a un bon funcionament de l’ajuntament, per deixar de ser els pitjors pagadors de la província. Queda molt per fer, però aquest és el camí. Per això hem d’agrair la comprensió i els esforços de tanta gent, i deixar clar que haurem de continuar en aquesta línia exigida pel ministeri d’hisenda”.

El romanent de tresoreria s’obté com a suma dels fons líquids més els drets pendents de cobrament, deduint les obligacions pendents de pagament i agregant les partides pendents d’aplicació. Té un significat molt intuïtiu: ens informa de la capacitat de l’administració de fer front a les seues obligacions a curt termini. Si és positiu implica que els recursos dels quals pot disposar a curt termini (Tresoreria + Deutors per Drets Reconeguts) superen l’import dels deutes a satisfer en el curt termini (Creditors per Obligacions Reconegudes). Si resulta negatiu, l’entitat s’enfronta a una crisi de liquiditat perquè els seus recursos de curt termini no cobreixen les obligacions en les quals ha incorregut.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Un llibre de la Balma a Terrassa

El passat dimarts dia 17 de juny a les 7 de la tarde es va fer una primera presentació del llibre “La Balma. Guia històrica i cultural” de Manuel Beser amb fotografies de Miquel Àngel Troncho a l’Ateneu Terrassenc. Aquesta institució te força tradició entre els escriptors, músics i gent de cultura de Terrassa; igualment organitza cursos d’idiomes, d’escriptura i d’aspectes lúdics, sent dependent de l’Ajuntament de Terrassa. Aquest curs ha programat molta activitat cultural. El seu lema és “la cultura ens farà lliures” en el sentit que la cultura és una sana aplicació de l’estudi i la responsabilitat que en el temps pot anar millorant. D’alguna manera, s’està manifestant la importància i el valor de la racionalitat, tan poc considerada avui.

L’acte va començar amb una presentació del Sr. Ricard Martí Morales, coneixedor de la història de la comarca dels Ports, ressaltant els moments i els escrits més importants de la Balma. Seguidament l’autor

va exposar què era la Balma (hi havia persones que no la coneixien), després va explicar quins van ser els orígens del llibre, ja que ara feia uns vint anys que no s’havia escrit gran cosa sobre aquest santuari, quines van ser les particularitats de l’edició: format gran, tapes dures i fotografies acompanyant el text, i finalment es va parlar del controvertit tema dels malignes o endimoniats. El llibre ret homenatge als noranta anys de la publicació de la “Historia de la Balma” de Mn. Ramon Ejarque l’any 1934. Es va acabar la trobada amb les recomanacions de llegir el llibre, i sobretot visitar la Balma, Morella i tota la comarca dels Ports. Van haver algunes preguntes per part del públic i la venda i dedicació del llibre. La segona presentació serà aquest estiu, a la Balma mateix, el dia 29 d’agost a les 6 de la tarde.

Manel Beser.

El Corpus i La Degolla: el valor incalculable de set segles de tradició

Maria Garcia. Àcida i alurònica.

Quan arriba el Corpus, Morella es vesteix amb el pes de la seua pròpia història. No parlem només d’una festivitat religiosa, ni tan sols d’un esdeveniment folklòric. Parlem d’un fil de quasi set segles de continuïtat, un patrimoni viu que ens parla de les arrels més profundes de la nostra comunitat, un símbol d’allò que ens fa ser qui som.

En un món globalitzat on les tradicions locals sovint queden arraconades, ofegades per la uniformitat cultural o reduïdes a simples espectacles turístics, el Corpus Christi i La Degolla de Morella són un exemple brillant de com un poble pot estimar, cuidar i perpetuar els seus rituals, donant-los sentit generació rere generació. Des de 1358 en tenim constància escrita. Set segles. Pocs esdeveniments al món poden presumir de tanta continuïtat.

Morella, com a ciutat històrica, és ja per si sola un símbol de resistència i preservació: el seu castell, les muralles, els carrers empedrats, la Basílica de Santa Maria…però el Corpus aporta una dimensió diferent. És patrimoni immaterial. És la memòria col·lectiva feta acció. És el poble sencer participant d’un relat compartit que es renova any rere any.

La Degolla, que obre el cap de setmana, és potser la part més cridanera i singular per als qui no la coneixen. Xiquets i xiquetes, vestits de blanc, amb faixa roja i espasa de fusta tenyida de safrà, escenifiquen la matança dels Innocents ordenada per Herodes. Però no és un acte fosc o tràgic; és una festa infantil plena de rialles, corredisses, esquitxades i entusiasme. És, en definitiva, un joc ritualitzat que, sense necessitat de paraules, transmet als més menuts la història que després escoltaran en les celebracions litúrgiques i veuran representada el diumenge a la processó general.

L’escena de la Sagrada Família fugint cap a Egipte, guiada per l’estrela i acompanyada pels Reis Mags, forma part d’aquesta representació singularíssima, en què els personatges bíbics cobren vida pels carrers de la vila. Al mateix temps, es fa evident com el poble educa els seus fills en el valor de la participació, de la comunitat, del respecte al llegat. Perquè aquests xiquets que avui participen a La Degolla seran els qui demà, ja majors, prendran el relleu com a portadors dels gegants, com a figurants dels quadres bíblics o com a membres de les confraries.

I és que el Corpus de Morella no seria possible sense la implicació constant de la gent. Els preparatius comencen molt abans del cap de setmana gran: amaniment de vestits, revisió d’indumentàries, assignació de papers, posada a punt dels elements tradicionals… Tot es fa des del voluntariat, des de la transmissió oral i el saber acumulat de famílies senceres que durant generacions han mantingut viva la festa.

Quan arriba el diumenge de Corpus, el poble s’engalana amb rodabalcons. Els carrers fan un olor especial, com si es prepararen per a una gran cerimònia ancestral. La processó comença a la Basílica de Santa Maria, centre espiritual i escènic de la ciutat, i des

d’allí, com una serp multicolor, s’estén pels carrers empedrats. Els gegants obren la comitiva, seguits pels gremis i confraries amb els seus patrons: des de Sant Nicolau per als més joves, passant per Santa Llúcia amb els oficis tradicionals, fins arribar a Sant Josep, patró dels artesans.

Però és quan desfilen els quadres bíblics quan la processó assoleix el seu màxim simbolisme: David i Goliat, Moisès amb les taules de la llei, l’Arca de l’Aliança, Josuè, Abraham, Isaac, els apòstols, els vint-iquatre ancians… I, cap al final, la figura de la Verge de Vallivana, patrona de Morella, com a cloenda solemne i emocionant que ens recorda la penyora del Sexenni. Entre ells, l’Àliga, emblema únic i carregat de dificultat física per qui la porta pels costeruts carrers de la ciutat. Aquesta figura, mig ocell mig símbol de pau, alçant el ram d’olivera al bec, és ja tot un símbol de l’ànima morellana.

Però més enllà de l’estètica, el Corpus de Morella té un valor profundament educatiu i social. És una escola de civisme. Un espai on s’aprèn a formar part de la comunitat des de ben menut. On es transmet el respecte pel que ens precedeix. On el vincle emocional amb el poble es nodreix i es fa fort. Aquell xiquet que un dia corre per la Degolla, més tard assumeix responsabilitats en altres festivitats; després, potser serà un dels geganters, tocarà el tabal o bufarà per a mantenir viva la dolçaina. I finalment, serà ell qui in-

culcarà aquest amor als seus fills i nets.

Certament, en una societat contemporània cada cop més desconnectada de les seues arrels, és fàcil que algunes veus qüestionen aquestes tradicions. Que si és una escenificació violenta, que si no s’entén el missatge bíblic, que si s’ha descontextualitzat... Però aquestes crítiques obliden que el Corpus i La Degolla no són rituals imposats des de fora, sinó manifestacions que el mateix poble ha volgut conservar i adaptar al llarg dels segles. No són un decorat, sinó vida comunitària en estat pur.

A més, el seu valor patrimonial va molt més enllà del fet religiós. És art, és cultura popular, és antropologia, és cohesió social. És una expressió viva del que la UNESCO anomena “patrimoni cultural immaterial”, i que ens diferencia i ens fa singulars en un món cada cop més uniforme i globalitzat. En aquesta singularitat rau la seua força i el seu futur.

Quan les campanes comencen a repicar i la dolçaina s’alça entre el silenci antic dels carrers, els morellans no només celebrem el Corpus. Celebrem més de sis segles de persistència, d’identitat compartida, d’arrelament profund. Celebrem el miracle senzill de seguir sent poble.

I en cada passa dels gegants, en cada esquitx de safrà, en cada nota de dolçaina, ressona una mateixa idea ancestral: som de Morella, som aquí, i encara resistim.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

ARES DEL MAESTRAT

AIGUA A ARES. Ares insisteix en la construcció del nou pou a la zona de la Canà, a l’entrada de La Llàcua i La Pinella. Amb una profunditat prevista de mil metres, aquest pou permetria garantir el subministrament d’aigua potable al municipi i posar fi als problemes que es repeteixen durant l’agost i en períodes de sequera, quan l’aigua del manantial resulta insuficient. Tot i que el projecte ja està redactat, l’Ajuntament continua a l’espera que les administracions competents autoritzen la seua execució.

AMB PISCINA, DOS ANYS DESPRÉS. Ares del Maestrat reobrirà la seua piscina municipal aquest estiu, dos anys després, gràcies a la millora en quant a la situació hídrica del poble.

La piscina, al comptar amb coberta, permet poder estar oberta fins i tot en dies més frescs o de pluja. Un servei molt esperat que Ares tindrà en funcionament en breu.

VILAFRANCA DIU “PROU!” AL GENOCIDI DEL POBLE PALESTÍ. Veïns i veïnes reclamen el cessament immediat dels atacs, l’embargament d’armes a Israel i una pau justa i duradora

Olocau estudiarà finalment en valencià

Educació escolta, finalment, a les famílies d’Olocau del Rey. La Conselleria ha acceptat la demanda dels pares i mares que havien escollit continuar en la línia en valencià a l’escola tot i trobar-se en zona castellanoparlant.  Així, la Conselleria d’Educació ha donat el vistiplau perquè el pròxim curs la unitat de Primària d’Olocau del Rey, del CRA Els Ports, continue mantenint com a llengua vehicular el valencià. La mesura respon a la petició unànime de les famílies i compta amb l’informe favorable d’Inspecció Educativa.

Inicialment, la unitat estava prevista en castellà, malgrat l’elecció de les famílies. La conselleria addueix ara que la normativa permet l’ensenyament en valencià en zones de predomini castellanoparlant quan hi ha consens i aval tècnic, com és el cas.

Xoca que la mateixa Conselleria d’Educació, baix l’argument de la llei de llibertat educativa, proposara una consulta a tots els col·legis de la comunitat, però que després no es tinga en compte el resultat si aquest és favorable a la línia en va-

lencià en zones castellanoparlants.

Des de l’AMPA d’Olocau del Rey, la seua presidenta Soraya Sales explica la sorpresa que van tenir “vist el resultat que havien obtingut a les votacions, va ser una sorpresa que no es respectara l’opció dels pares que som els que vam votar. Per ser una zona castellanoparlant ens havien apartat de

TROFEU DEl ‘VENTANILLO’. El diumenge 8 de juny, membres de la Penya Taurina ‘El Ventanillo’ de Vilafranca van anar fins a Xest per visitar la ramaderia de Fernando Machancoses i lliurar-li al ramader el Trofeu Ventanillo com a millor corro de vaques de les Festes de Vilafranca 2024, que van comptar amb un total de 5 corros de vaques amb les ramaderies dels Germans Colomer de Calanda, Germans Monferrer de Formiche Alto, Germán Vidal de Cabanes, Germans Navarré de Mora de Rubielos i el propi guanyador, Fernando Machancoses de Xest. Un corro de vaques que es va exhibir en la vesprada del dissabte 10 d’agost, sent el primer de les Festes 2024 i patrocinat per l’Associació de Cadafals 8 de setembre. La Penya Taurina realitza una votació entre els seus socis per escollir el millor corro de vaques de les festes, sent enguany vencedor Machancoses.

La ramaderia de Fernando Machancoses és una de les de més renom al món dels bous al carrer a tota la comunitat i

Una imatge exterior de l’aulari d’Olocau

l’elecció general i hem sentit que no s’ha respectat el que nosaltres havíem votat”. Ara es manifesten contents amb el canvi de la conselleria “contents que les queixes hagen servit perquè se’ns tinga en compte”.

Des de l’escola d’Olocau el mestre Josema Fernandez explica que els pares estaven molt preocupats

que en 2024 a banda d’aquest premi també aconseguia grans triomfs a poblacions tant taurines com Onda, la Vall d’Uxò o Sogorb amb vaques cèlebres i molt conegudes entre els aficionats com son Colilla, Faraona, Secretària o Bordadora. La finca es troba molt a prop del Barranc del Poyo i es va veure prou afectada per la DANA patida en aquesta zona el dimarts 29 d’octubre de 2024 si bé els animals van poder fugir a temps de l’aigua. Fent un poc d’història, cal destacar que el Trofeu Ventanillo es lliura al millor corro de vaques de les festes de Vilafranca des de l’any 2008 i també des de l’any 2011 aquesta penya taurina coneguda popularment al poble com ‘la marea blava’ pel color de les seues samarretes, patrocina un bou cerril a les festes. Orero Lecris, La Señora, Pedro Fumadó ‘El Xarnego’, Germans Navarré, Germans Monferrer, El Gallo, Germán Vidal o Germans Asensi, han estat alguns dels guanyadors d’aquest trofeu en edicions anteriors.

perquè “els estudiants d’Olocau quan passen a l’Institut van a Morella on tenen línia en valencià. Aleshores les famílies volien que tingueren els seus fills les mateixes oportunitats que la resta d’infants de la comarca”. Per eixe motiu quan la Conselleria d’Educació va imposar el castellà per al curs vinent es van mobilitzar. Olocau és històricament castellanoparlant, però el 100% de les famílies de primària va votar per mantenir l’ensenyament en valencià, des de fa anys formen part del CRA Els Ports juntament amb La Mata i Forcall i posteriorment, continuen els estudis a l’institut de Morella. Des de l’Ajuntament de la localitat s’han fet diverses gestions per aclarir la situació, parlant amb la inspecció i paral·lelament enviant una carta al conseller d’Educació.

Finalment, la Conselleria s’ha desdit i mantindrà l’aulari d’Olocau com fins ara. Tot i que el canvi no apareixerà encara en els llistats oficials d’admissió, s’aplicarà de cara el curs que començarà al mes de setembre.

HERBERS

MILLOR IL·LUMINACIÓ.

L’Ajuntament d’Herbers, amb un pressupost global de 80.000 euros del Pla Conviure, executa dos projectes de millora de la infraestructura elèctrica dins del nucli urbà, centrats en la substitució de lluminàries i en la renovació del cablejat, tant aeri com subterrani. Els treballs inclouen el canvi de faroles antigues —algunes amb més de 50 anys d’antiguitat— per noves unitats LED d’alta eficiència.

MILLORES AL MESÓN. L’Ajuntament d’Herbers està executant una sèrie d’actuacions a l’edifici de l’hostal municipal, situat en un dels carrers més cèntrics del nucli urbà i molt pròxim al Mesón, també de titularitat pública. L’objectiu és millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions i solucionar diverses problemàtiques que afectaven el funcionament quotidià d’aquest allotjament destinat al turisme rural.

Amb una inversió de 40.000 euros provinents del Pla

Impulsa de la Diputació de Castelló, s’han dut a terme millores com la substitució dels antics termos elèctrics, un per habitació, per un sistema centralitzat d’aigua calenta sanitària mitjançant aerotèrmia. Segons l’alcalde, aquest nou sistema permetrà acumular fins a 700 litres d’aigua i reduirà significativament el consum elèctric.

A més, s’ha actuat sobre altres elements que generaven incomoditats als usuaris. “Hem substituït un tram de paviment a l’entrada de l’hostal que provocava relliscades quan la gent entrava amb els peus banyats, i també s’ha modificat un dels banys”, ha detallat Pallarés.

El PSPV lamenta la desaparició de ‘Recuperem Llars’

El PSPV Morella celebra l’avanç de la rehabilitació de la casa que es va comprar la legislatura passada en el carrer El Sol

El PSPV Morella expressa la seva satisfacció per el desenvolupament de les obres de la casa adquirida al carrer El Sol, un projecte aconseguit en l’anterior legislatura per abordar, junt a altres, la problemàtica de l’accés a l’habitatge i que ara està en la seua recta final de rehabilitació. Al mateix temps, la formació lamenta i alerta sobre la preocupant paralització de noves iniciatives que estaven també en marxa i la desaparició de programes d’ajudes per part de l’actual govern municipal i la Generalitat Valenciana.

El PSPV Morella celebra l’avanç de les obres de la casa al carrer El Sol, una iniciativa que va suposar una inversió total de 144.017 euros (sumant l’adquisició i la rehabilitació) per crear dos nous habitatges públics. A més d’altres 53.985€ per rehabilitar la casa dels mestres de La Pobleta “Veure com aquest projecte, que vam posar en marxa per donar respostes reals a la de-

Els socialistes locals traslladen la preocupació per la paralització de noves iniciatives i ajudes per a la rehabilitació i llicències d’obres

manda d’habitatge, va prenent forma, ens satisfà. Esperem que ben aviat aquestes llars estiguin a disposició de les famílies morellanes, oferint una solució concreta a una necessitat bàsica a Morella però a la vegada veiem en procupació la paralització d’altres iniciatives així com desaparició de nombroses ajudes” apunta el portaveu socialista, Rhamsés Ripollés.

Malgrat l’avenç d’aquests projectes que es van iniciar sota l’anterior govern socialista, el PSPV Morella manifesta la seva profunda preocupació i crítica davant la total paràlisi en la generació de noves iniciatives en matèria d’habitatge. Es lamenta especialment que l’adquisició de sòl al barri Hostal Nou, impulsada en la seva legislatura amb la finalitat de futures promocions d’habitatge públic, no hagi avançat gens, deixant sense desenvolupar un espai clau per resoldre la problemàtica de l’habitatge a Morella.

MORELLA, REFERENT DE LA SALUT PÚBLICA RURAL. Morella ha acollit la VI Jornada XarxaSalut, sota el lema “Filant la salut des de la ruralitat”, amb la participació de prop de 140 assistents presencials i nombrosos participants online. L’acte ha servit per reforçar la col·laboració entre municipis, sanitat i comunitat, compartint experiències locals i bones pràctiques en salut pública. El director general de Salut Pública, Juan Beltrán, ha destacat la importància d’aquesta trobada com a espai de promoció de la salut i prevenció des d’una perspectiva “participativa i intersectorial”, i ha posat com a exemple els Consells de Salut dels Ports i de Forcall, on “el treball mancomunat en tots els factors és molt efectiu”.

Rosana Peiró, també de la Direcció General, ha insistit en el paper fonamental de les taules inter-

En el Ple extraordinari celebrat dijous passat va prendre possessió com a nou regidor de l’Ajuntament de Morella José Manuel Rodrigo Valero

A més, el PSPV Morella assenyala amb alarma la desaparició de programes d’ajudes fonamentals com “Recuperem Llars” per part de la Generalitat Valenciana. Aquesta decisió, juntament amb la manca d’acció municipal, suposa un fre

sectorials, que aborden determinants de la salut com l’urbanisme, l’educació o la joventut. El vicesecretari general de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, Modesto Martínez, ha valorat l’èxit de participació i l’interès generat pel contingut de la jornada. Des de la Mancomunitat Comarcal Els Ports, el seu president Ivan Guimerà ha recordat com el projecte Alifara va impulsar la creació dels Consells de Salut comarcals, i ha anunciat que enguany es focalitzaran en la prevenció de conductes addictives amb formació específica.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha expressat la satisfacció per acollir una jornada que, segons ha dit, “serveix per conscienciar de la importància de la salut, especialment als pobles menuts d’interior”.

Marcobal i Ripollés, al carrer El Sol.

important per a la política d’habitatge pública i l’accés a una vivenda digna, una problemàtica que continua sent molt greu i complexa per a la ciutadania de Morella i que també es suma als problemes de tramitació de projectes i llicències.

—José Manuel Rodrigo pren possessió. Dijous passat va tindre lloc un ple extraordinari de l’ajuntament de Morella on va prendre possessió el nou regidor socialista José Manuel Rodrigo Valero, en substitució d’Ana Adell Jovaní. Rodrigo Valero ja va ser regidor la passada legislatura i tal com va destacar el portaveu socialista, Rhamsés Ripollés, ‘’va fer un gran treball amb rigor i participació en àrees tan importants com la formació d’adults, la seguretat o el trànsit. Any on es va haver de fer front a la pandèmia o on també es van dur a terme importants mesures en seguretat i coordinació del actes taurins’’.

Gent & Vida.

MORELLA OBRE LES PISCINES. Amb l’arribada de les vacances escolars, també comença la temporada de piscines i escoles d’estiu als Ports. Enguany, gràcies a les abundants pluges, les preocupacions per la falta d’aigua han desaparegut i totes les instal·lacions d’estiu de la comarca obriran amb normalitat.

Tot i que el bany no estarà permès fins al cap de setmana, el bar de la piscina ja ha obert les seues portes. Ho va fer divendres passat, sota la gestió de dos joves de la zona, Laia Folch i Adrià Fabregat, qui explica com “farem entrepans, tapes, plats del dia… un poc enfocat al que es fa en una piscina, i fer-lo el més casolà possible”.

“ESCLATS DE CIÈNCIA” AMB ORQUÍDIES. Vilafranca ha acollit una nova edició de les Jornades de divulgació Miquel Guardiola Fígols, enguany dedicades a les orquídies i a la riquesa botànica de la comarca dels Ports. Organitzades pel Centre d’Estudis dels Ports i l’Ateneu de Natura, les jornades han adoptat un format deslocalitzat i atemporal, amb eixides i activitats repartides al llarg de la temporada. Les jornades porten el nom de Miquel Guardiola Fígols, arqueòleg de Cinctorres que va destacar tant per la seua tasca científica com per la seua vocació divulgadora. De fet, va ser ell qui va començar a dissenyar aquest projecte abans de morir l’estiu del 2022. Ara, aquestes jornades en mantenen viu l’esperit: un homenatge a la seua figura i una invitació a redescobrir el nostre entorn amb ulls de curiositat i respecte.

“Tronc”,

El mallorquí Miquel Sastre i el seu gos Tronc es van proclamar campions del 18é concurs de gossos de rabera d’Ares, celebrat aquest diumenge amb 14 pastors participants de diverses comunitats. El podi el van completar Bel Rotger, també mallorquí, amb Llum, i Jesús Benïto, d’Agrés (Alacant), amb Quina. També hi van competir els pastors locals Juli Bayot, d’Ares, amb la seva gossa Tuka, i Ismael Boix, de Morella, amb Jani.

Juli Bayot, organitzador i impulsor de l’afició a la comarca, explica com voldria que Tuka “guanyara el campionat de la Comunitat Valenciana, perquè ja es fa gran, enguany compleix vuit anys i li toca a ella encara”. Bayot, que ha ensinistrat diversos campions, utilitza idiomes diferents per adreçar-se als seus gossos: “A esta gosseta li parle en valencià, com a tots els que he tingut fins ara, amb xiulits. Però als últims, un l’he fet en francés i l’altre en castellà, amb

el millor gos pastor

L’alcalde d’Ares, José Luis Marqués, es queixa de què enguany no han rebut cap suport institucional

paraules diferents. Així, en les exhibicions, només es mou qui rep l’ordre”. Entre els seus gossos més destacats hi ha Espurna, Xispa, Gandalf, Tuka i els seus fills.

Per la seua banda, Ismael Boix, pastor jubilat, continua actiu per passió i va destacar la importància de l’experiència: “Tu has de vore les ovelles abans d’arrancar, has de saber cap a on tiraran, si ho saps,

ja tens molt guanyat, perquè quan elles es mouen, el gos ja ha rebut l’ordre, sinó és molt difícil”. Boix va ser campió de la Comunitat Valenciana l’any passat i rebrà el premi a la Fira de Morella al setembre. L’ambient va ser festiu malgrat la calor intensa. L’organització va instal·lar carpes i malles per protegir públic i participants, i va habilitar servei de bar. Les ovelles,

ENTRENADOR.

l’afició, que ocuparà el càrrec de segon entrenador.

propietat de Bayot, no estaven esquilades del tot per protegir-les del sol: “No estan esquilades ni a meitat esquilar. Algunes tiren la llana i, si no en tingueren gens, també patirien com nosaltres, això les protegeix”. Els gossos eren hidratats abans que els pastors: “abans que el pastor s’hidrate, és el gos qui beu primer”.

L’alcalde d’Ares, José Luis Marqués, va subratllar el simbolisme de l’acte com a inici de l’estiu: “Hemos empezado la temporada de verano, este fin de semana ha sido el Sant Antoni Fesoler i este domingo el concurso, con Juli Bayot, que un año más, y ya van 18”. No obstant això, va lamentar la manca de suport institucional: “Este concurso sale adelante gracias a Juli Bayot, os vecinos del pueblo desinteresadamente y la ayuda que puede ofrecer el ayuntamiento”, i va afegir: “És una lástima, he tocado a muchas puertas y nada, llevamos 18 años con este concurso, y en un pueblo tan pequeño como Ares si no nos ayudan, no se podrá mantener”.

El concurs d’Ares és puntuable per al Campionat de la Comunitat Valenciana, que actualment compta amb cinc proves en les tres províncies. La pròxima serà a la Fira de Morella.

El Morella FC ha fet oficial el nom del seu nou entrenador, el fins ara capità Marc Moles. Al seu costat estarà Dídac Bordàs, una altra figura molt estimada pel vestidor i

SANT ANTONI DE PÀDUA. La tradició es manté als masos de la Dena de la Vespa. Aquest diumenge, el vot de Sant Antoni de la Vespa ha reunit més d’un centenar de persones a l’ermita per celebrar una festa que passa de mà en mà entre els 22 masos del terme de Morella.

FESTA DELS JUBILATS. L’Associació de Jubilats Francolí de Vilafranca ha celebrat la seua festa anual. La jornada festiva ha inclòs una missa, ball pels carrers, homenatge a la residència i un dinar de germanor

EL MALLORQUÍ MIQUEL SASTRE ES PROCLAMA CAMPIÓ DEL 18É CONCURS DE GOSSOS DE RABERA D’ARES

DAVID GIL. El fotògraf morellà David Gil ha posat Morella al mapa internacional de la fotografia després d’aconseguir la medalla de plata a la Copa del Món de Fotografia, en la categoria de “boda documental”, celebrada a l’Equador.

L’Ajuntament de Morella li ha dedicat una recepció emotiva i simbòlica per reconèixer aquest èxit en una disciplina artística cada vegada més valorada. L’acte ha comptat amb la presència del tinent d’alcalde, Javier Amela, qui ha destacat la importància del reconeixement: “Una persona morellana que siga subcampiona del món a tots ens fa il·lusió; i vam pensar que sempre fèiem recepcions de bàsquet, futbol… i la fotografia potser és una disciplina més desconeguda, però ací té cabuda tot”.

LA JOTA. Vilafranca celebra la memòria col·lectiva amb una projecció sobre la jota al poble, per retroben amb imatges antigues que posen en valor la cultura i les tradicions locals.

Més pelegrines que pelegrins a Portell

Els pelegrins i pelegrines de Portell han tornat a fer la rogativa a l’ermita de Sant Pere de Castellfort, una tradició iniciada fa més de 500 anys per dotze veïns del poble per demanar protecció davant sequeres i malalties. Segons la tradició, els primers pelegrins viatjaren a Roma i reberen el consell de resar cada any a l’ermita de Sant Pere més propera. Amb el temps, la pràctica es va perdre, però fa 41 anys mossèn Emili Vinaixa i un grup de veïns la van recuperar. “Un grup del poble vam decidir recuperar-la enguany fa 41 anys; va ser complicat perquè s’havia perdut la costum i sabíem ben poc, però preguntant a gent gran vam poder reconstruir-la. Ha estat una alegria per al poble”, recorda el mossèn.

L’única variació al protocol tradicional ha estat la incorporació de la dona, admesa des de 2018. Enguany, vuit dels dotze pelegrins han estat dones. La participació femenina ha aportat moments especialment emotius. Natalia Vinaixa

expressa com “mai pensava que podria representar el que represento. Porto el vestuari del meu pare, que va faltar, i m’ha emocionat molt.” I afegeix: “Poder portar la capa i el barret i representar un pelegrí ha estat molt emocionant. A mi, que sóc del poble, m’ha sorprés molt l’experiència.”

Els dotze pelegrins d’enguany han estat: Elena Prades Carceller, David López Lozano, Claudia

EL SABÓ DELS LLAVADORS. Divuit persones van participar dissabte passat en el taller de sabó casolà celebrat als llavadors de la Mare de Déu de la Font de Portell. L’activitat, organitzada en el marc del projecte Llavadors Lovers per l’Ajuntament de Portell i la cooperativa Micel·li Ambient, ha servit també per a reivindicar aquest espai tradicional com a lloc de trobada i transmissió de coneixements, especialment entre dones.

El taller va constar de tres parts. La primera va estar dedicada a recuperar la memòria oral i la funció social dels llavadors, autèntics centres de comunicació entre les dones als pobles. En la

Bono Mestre, Ana Belén Gisbert Cerdà, Jose Antonio Cruz Ferrer, Natalia Vinaixa Ferrer, Sara Celades Pla, Pilar Estupiñá Beltrán, Jaume Carbí Tella, Laura Beltrán Garcia, Lorenzo Gargallo Gual i Susana Morralla Aparici. La resta del grup ha exercit de majorals, encarregant-se de la logística. Com antigament, han recorregut el camí a peu, sense vehicles, només amb un matxo, substitut del cotxe mu-

Una imatge dels pelegrins arribant a Sant Pere de Castellfort.

nicipal, que carregava l’aigua i les capes. La cerimònia manté l’essència del vot antic: “el silenci, caminar separats, complir el vot del poble i mantenir l’esperit penitencial, d’esforç i recolliment”, destaca mossèn Vinaixa. En arribar a l’ermita, cada pelegrí, al toc de campana i després de la reverència a la Creu de Fusta, s’agenolla i besa el sòl sagrat. Un cop dins, la porta es tanca fins a la part final de la cerimònia, quan s’obri de nou mentre es canten els goigs. El dinar ha mantingut també l’esperit auster. “Abans es menjava caragols o fins i tot es matava una ovella. En el nostre cas hem fet una fideuada”, explica Susana Carceller. Dins l’ermita, il·luminada per ciris, s’hi poden veure espelmes amb els noms dels pobles que històricament pujaven a Sant Pere: Morella, Catí, l’Anglesola, Vilafranca, Ares, Cinctorres, entre altres. “Cap al 1770, un capellà de Castellfort enumerava tots els pobles que venien a Sant Pere, cadascun amb el seu ciri”, rememora mossèn Vinaixa. Aquest any, els ciris s’han encés en record de tots ells.

Vuit dones i quatre homes han caminat i pregat. Els pelegrins de Portell continuen una història que va començar fa més de cinc segles.

segona, les persones assistents van fer un recorregut per la història del sabó, des dels seus orígens més antics fins als processos actuals d’elaboració. Es va reflexionar sobre els ingredients naturals que s’empraven tradicionalment i sobre la necessitat de recuperar aquests sabers per fomentar un model de vida més sostenible. Finalment, es va dur a terme l’elaboració pràctica de sabó casolà a partir d’oli reutilitzat, aigua i sosa càustica.

Cada parella de participants va preparar un litre de sabó i va poder endur-se’l a casa juntament amb una guia detallada amb la recepta i un sabonet d’obsequi de Micel·li.

Setmanari d’informació comarcal

El Notícies dels estudiants.

CELUMBRES ES CONVERTEIXEN EN PERIODISTES PER UN DIA A ELS PORTS RÀDIO

Estudiants de 5é i 6é visiten les instal·lacions de l’empresa Comunicacions dels Ports

CRA Celumbres

Els alumnes de 5é i 6é del CRA Celumbres han viscut una experiència única convertint-se en autèntics locutors i periodistes per un dia.

L’alumnat va visitar les installacions de Comunicacions dels Ports, que comprén Els Ports Ràdio, Nord, la televisió comarcal; i la redacció de la revista Notícies, per poder vore com funciona un mitjà de comunicació tan ampli.

—La ràdio com a eina d’aprenentatge. El CRA Celumbres s’ha distingit pel sistema de treball implantat al centre i ha estat mereixedor de diferents premis i reconeixements en els últims anys. Un d’aquests premis, que comptava amb dotació econòmica, el van emprar per crear un estudi de ràdio a l’escola de Cinctorres que utilitzen com a ferramenta d’aprenentatge i que els ha portat a participar en el programa de la conselleria Innovar Ràdio.

—Visita a Comunicacions dels Ports. Durant la jornada a Comunicacions dels Ports, l’alumnat va treballar en equip per donar forma a un espai radiofònic ple de creativitat, idees i molt bon humor, en un ambient d’aprenentatge pràctic i dinàmic.

Aquesta activitat els va permetre descobrir de primera mà com funciona un mitjà de comunicació local i experimentar el procés de producció radiofònica des de dins. L’alumnat ha pogut conéixer com es fa un programa de ràdio professional i el control tècnic. També han aprés com funciona un plató: les càmeres, el teleprompter,

la tasca dels presentadors… Roger Jordan, docent i coordinador de TIC al CRA Celumbres, ha posat en valor que els alumnes coneguen in situ el funcionament de la ràdio, la premsa i la televisió. El resultat d’aquesta col·laboració s’ha escoltat aquest dijous 12 de juny a les 13:30 h a través de la freqüència habitual d’Els Ports Ràdio. Definitivament, la jornada ha evidenciat la importància de generar sinergies entre el món educatiu i el professional, oferint a l’alumnat una experiència d’aprenentatge pràctica, real i significativa. Des del CRA Celumbres han expressat el seu agraïment per aquesta oportunitat i han destacat el compromís i l’esforç dels alumnes, valorant positivament l’activitat com una extensió natural del seu projecte educatiu basat en la innovació i l’aprenentatge actiu.

ALUMNES DEL CRA

Qué hacer en Morella

NÚMERO 697. ÉPOCA II. DEL 20 AL 22 DE JUNIO DE 2025

MORELLA TIENE UNO DE LOS CORPUS

CHRISTI MÁS ANTIGUOS DEL PAÍS

SE CELEBRA DESDE 1358 Y SU PROCESIÓN COMPITE EN ANTIGÜEDAD CON LA DE VALENCIA CAPITAL

La fiesta del Corpus vuelve este fin de semana a Morella. La ciudad no solo ha sabido conservar su gran legado patrimonial en su arquitectura; los morellanos mantienen también celosamente sus costumbres y tradiciones. Un claro ejemplo es la festividad del Corpus, cuya procesión el acto más solemne ya ha cumplido siete siglos. Desde 1358 toda la historia del Corpus de Morella está documentada. La fiesta tiene aquí elementos parecidos a la de Valencia, con la que compite en antigüedad. Sin embargo, también tiene características propias.

Este día Morella se viste de fiesta. El sonido de sus campanas se funden con los toques de dulzaina y tambor, y en algunos puntos de sus calles, alfombras con espliego y romero aroman el ambiente con la esencia de esta tierra.

La procesión, que tiene lugar el domingo por la tarde, es un repaso a la historia sagrada. La implicación de los vecinos se hace del todo necesaria, ya que son casi 150 personajes bíblicos, además de los patrones de las diferentes cofradías, los que toman parte de la misma.

PROCESIONAN SANTOS, PERSONAJES BÍBLICOS Y ELEMENTOS COMO LOS GIGANTES O EL ÁGUILA

La Basílica es el punto de inicio y final. Los cuatro gigantes abren la comitiva. Siguen los gremios y cofradías, con sus patrones: San Nicolás, con los más jóvenes; Santa Lucía con los herreros, panaderos, electricistas o sastres; Santa Teresa, con el gremio de la Juventud. Le sigue San Roque, con los quintos del año en curso; San Cristóbal con los conductores; San Antonio con los labradores y ganaderos; San José con los carpinteros, obreros, artesanos y zapateros. No suele faltar La Mercé, con los quintos de 1953 ni la Virgen del Rosario, Siguen los patrones de Morella: San Miguel, San Vicente, y San Julián. Y justo detrás, la patrona, la Virgen de Vallivana.

A partir de ese momento el Antiguo Testamento comienza a recordarse con personajes bíblicos como Jacob y sus doce hijos; David y los Reyes de Israel; la música del rey Herodes; el Arca de la Alianza; Josué, Aaron, Moisés y Melquisedec; los cuatro Evangelistas; Abraham, Isaac, San Rafael y Tobías; los doce apóstoles; los 24 ancianos, y en medio el pequeño San Juan con el cordero pascual.

Destaca, por su originalidad, el Àliga, un original emblema del pueblo. Es como una gran paloma de la paz, con su rama de olivo en el pico, que requiere de mucho esfuerzo para ser portada por las empinadas calles. Búscala en la procesión.

La procesión del Corpus en Morella es una manifestación de fe, pero también, el deseo de los morellanos de mantener vivas sus tradiciones.

NO TE LO PUEDES PERDER

SÁBADO, 21 DE JUNIO 18:00 LA «DEGOLLA»

CORPUS DE MORELLA

Calles de Morella 20:00 PASACALLE CON LOS GIGANTES, CABEZUDOS Y LOS GAITEROS

CORPUS DE MORELLA

Calles de Morella DOMINGO 22 DE JUNIO 17:30 SOLEMNE Y TRADICIONAL PROCESION GENERAL

CORPUS DE MORELLA

Calles de Morella

EARLY MUSIC MORELLA. Del 18 al 24 de julio Morella acoje a decenas de alumnos y profesores venidos de todo el mundo para participar del curso de música medieval y renacentista que, además, ofrece una serie de conciertos de esta música “primitiva” que se adaptan perfectamente a los escenarios que ofrece la ciudad enmurallada que sale de instrumentos medievales tocados por las mejores manos.

VERANO. Las vacaciones se acercan y Morella es un buen destino para pasar los meses de junio, julio, agosto y septiembre, dado que se llenan de activitades festivas, tradicionales, culturales y muy lúdicas. Además, en general, la ciudad medieval tiene unas temperaturas muy agradables sobretodo por la noche.

POR EL CORPUS SE COME “COLLÀ”

La gastronomía morellana se nutre, desde tiempos inmemoriales, de los productos que da esta tierra montañosa de interior. En el apartado de postres, los productos estrella son el flaó y la collà o cuajada. El primero es un pastelito cuyo ingrediente principal es el requesón, al que se le añaden otros ingredientes como miel o almendras.

Por su parte, la leche de cabra u oveja se transforma también en la collà. En la época de cría, la leche es mucho más fina, por que no contiene tanta grasa, y tanto los quesos, como la cuajada todavía acumulan mejor sabor. Por eso tradicionalmente se consideraba que los días del Corpus se podía degustar la mejor collà del año.

La peculiaridad de esta cuajada morellana, en contraste con las del norte de la península, es que no utiliza cuajo animal, sino cuajo de flor de alcachofa, lo cual le confiere un sabor excepcional. Además, en su elaboración, se le añade ya el azúcar, por lo que tiene un sabor dulce. Aunque seas de los que siempre le añade miel a la cuajada, te aconsejamos probarla antes de endulzarla más.

LOS NIÑOS

“DEGOLLAR”

“LA

La víspera del Corpus, es decir la tarde este sábado 1 de junio, los niños y niñas de Morella recuerdan el pasaje de la Biblia de la degollación de los Santos Inocentes a manos del Rey Herodes. Los jovencitos, ataviados de blanco, con una faja roja y un peculiar sombrero del que a menudo prescinden porqué les molesta para correr, llevan en la mano una espada roja de madera a la que le añaden azafrán para ir ‘dego-

DEGOLLA”, EN LA VÍSPERA AZAFRÁN Y AGUA PARA «DEGOLLAR» CUALQUIERA

Y TAMBIÉN...

TIEMPO DE ROMERIAS. La comarca de Els Ports, de la que Morella es la capital, acaba de empezar su particular ciclo de “rogativas, rollos y primas”. Prácticamente todos los pueblos cumplen cada primavera con estas tradiciones heredadas de sus antepasados, destacando rogativas en Forcall, Cinctorres, Portell, Ares y Olocau, así como los rollos del término de Morella. Durante esta primavera tienen lugar más de cincuenta peregrinaciones.

NIÑOS TE PUEDEN “DEGOLLAR”

VÍSPERA DEL CORPUS, REPRESENTA LA “MATANZA DE LOS INOCENTES”

AGUA SIRVEN

«DEGOLLAR» A CUALQUIERA

llándose’ entre sí simbólicamente. De esta forma nos cuentan, sin palabras y sin que apenas nos demos cuenta, el pasaje de la Biblia en que Herobes ordenó buscar y matar a todos los niños nacidos en Belén menores de dos años al no conseguir localizar a Jesús.

La comitiva de esta especie de festivo autosacramental está encabezada por una estrella que guía a los tres Reyes Magos. Asimismo, una niña representa a la Virgen María con

La “Degolla”, en una imagen de archivo CDP

el niño Jesús en brazos sobre una burra y, a pie, les acompaña San José, tal y como se cuenta que sucedió en la Huida a Egipto. Un Romano con un gran sable y un personaje vestido al estilo hebreo, que lleva un caldero de agua con azafrán a modo de munición, completan la escena.

Aunque no es lo habitual, si se va vestido de blanco no conviene acercarse demasiado a la marabunta de niños, ya que ¡pueden manchar de azafrán todo lo que encuentren a su paso!

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

—Morella.

Dissabte 21 de juny

9h. Dia Internacional del Ioga.

Activitat gratuïta a la Piscina de la Fàbrica de Giner.

Corpus Christi

18h. Cavalcada de la ‘Degolla’ 20h. Cercavila amb la participació dels Gegants, Cabuts i Gaiteros de Morella.

Diumenge 22 de juny

10,30h. Cercavila a càrrec dels Gaiteros de Morella.

12h. Solemne Missa del Corpus Christi a la Basílica Arxipestral.

17,30h. Processó General del Corpus Christi.

—Vilafranca.

Festival Literari ‘Existe entre lo Rural y lo Urbano’

Divendres 20 de juny

18h. Benvinguda i taula rodona. “Escribir desde lo rural/desde la ciudad” amb Felip Bens, Puri Mascarell, Bárbara Blasco i Kike Parra. Casa Social. 19,30h. Xerrada-presentació amb Jesús Carrasco. Casa Social. 22h. Cinefòrum. “Imtempérie”.

Javier López Menacho. Casa Social.

Dissabte 21 de juny

10h. Taller en la natura amb Javier López Menacho. Arborètum.

11,30h. Recital de Almudena Sánchez i Andrés García. Arborètum.

12,30h. Presentació de ‘Presentes’ amb Paco Cerdà i Felipe Bens. Casa Social.

17h. Presentació de ‘La Sed’ amb Virginia Mendoza i Kike Parra. Casa Social.

18h. Concurs de relat exprés. Biblioteca. 19,30h. Lliurament de premis Concurs de Relats

“Una fotogafia, un record”. Sala Carles Pons. 20h. Recital de Elsa Moreno. Sala Carles Pons.

18,30h. A la Casa Social, presentació de ‘Ruvil’, app de geolocalització de serveis per al turisme a càrrec de Lola Bordás i taula rodona sobre turisme rural.

19h. Missa i processó del Corpus Christi.

Diumenge 22 de juny

11h. Taller literari amb Andrés García i Almudena Sánchez. Biblioteca

12,30h. Presentació-xerrada de Casada i Callada. Emma Zafón i Bárbara Blasco. Casa Social. 13,30h. Clausura del festival. Casa Social.

10h. ‘Llavadors Lovers’. Taller de sabó casolà als Llavadors de Santa Bàrbara. 18h. Dansa Urbana. 4ª edició del Festival de Funky a la Sala Carles Pons.

—Cinctorres.

Divendres 20 de juny 20h. Cantata. “Mans menudes, grans cançons”. Interpretada per l’alumnat del CRA Celumbres i la Societat Musical Cinctorrana. Local de festes de Cinctorres.

Dissabte 21 de juny

19,30h. Cicle de Concerts 2025. ‘Lluminàries. Cúpules Blaves’. L’Estança Harmònica. Isabel Alcaraz, soprano; Albert Martí, travesso; Albert Cabedo, violí; Miquel Ángel López, violí; Miquel Falomir, viola; Anna Pitarch, violoncel; Manel Sifre, clavicèmbal. Església de Sant Pere Apòstol.

Diumenge 22 de juny 18h. Missa i processó del Corpus Christi.

—Forcall.

Dissabte 21 de juny 12h. Vermut musical, activitats infantils i tardeo. Amb Dj. Omar Selekta. Tapes i vermuts.

Diumenge 22 de juny 9,30h. Missa i processó del Corpus Christi.

Dilluns 23 de juny

Sant Joan 2025 19,30h. Encesa de la foguera amb la Flama del Canigó.

21h. Sopar de pa i porta

22,30h. Ronda amb jotes i albades amb la Rondalla ‘El Forcat’. Albades que es van perdre abans de la Guerra Civil. Actes a la Plaça Major.

—Herbers.

Divendres 20 de juny 18h. Obertura de la piscina i tardeo fins a les 21h.

Dimarts 24 de juny 11h. Visita guiada al Castell del Baró d’Herbers.

—Olocau del Rey.

Romeria de San Juan

Diumenge 22 de juny 12,30h. Missa de San Juan a l’ermita de San Marcos amb la Rondalla de Morella. 14h. Dinar popular a l’ermita 16h. Tardeo amb Alejandro Díaz i la seua banda.

—La Mata.

Diumenge 22 de juny 11h. Missa i processó del Corpus Christi.

—Benassal.

Dissabte 21 de juny

19h. Presentació literària a Benassal. ‘La Soledad del Pecado’ amb l’autora Mercedes Caballero Hueso. A la Mola.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

LA PERIODISTA MORELLANA CONXA RODRÍGUEZ HA PUBLICAT RECENTMENT EL LLIBRE

ARMAS TOMAR!”

“M’acabaré de jubilar prompte, però escriure és com una teràpia gratuïta”

Conxa Rodríguez (Morella, 1958) és periodista i escriptora. Formada a Barcelona i establerta a Londres des dels anys vuitanta, ha combinat la corresponsalia i el periodisme amb la recerca històrica, centrant-se en figures com Ramon Cabrera, els Thyssen o Picasso, i actualment el botí de guerra d’Espartero a Cenicero. També ha investigat el paper silenciat de les dones al segle XIX, eix central del seu llibre més recent, ¡De armas tomar! (2025), on rescata històries de dones oblidades que van exercir una activitat decisiva i transgressora en un segle convuls. Compromesa amb la memòria històrica i la comunicació en tota la seua profunditat, manté una forta vinculació amb la seua Morella natal.

Des de la infantesa al moment actual, la teua biografia ha passat per Morella, Barcelona i Londres. Com recordes aquests anys de la joventut?

A Morella soc més coneguda que els gats, que diuen. Vaig nàixer el 20 de novembre del 1958, i quan vaig tindre edat per anar a la universitat, me’n vaig haver d’anar de Morella, i va coincidir amb els anys de la transició. Eixos anys van ser molt interessants, una etapa històrica destacada, i jo la vaig viure entre Barcelona i Morella. Per exemple, a Morella va haver un grup motivat políticament, per dir-ho d’alguna manera, que la setmana de les festes, els dies de bous, muntàvem una taverna, i li vam posar una senyera penjant, que era una cartolina groga en quatre rastres de xoriços rojos, i teníem molta clientela. Fins i tot la gent de dretes venia, li déiem la Taverna de la Democràcia. Uns anys després, al 1985 vaig anar a Londres per primera vegada. Jo no sé ara, però en aquell moment, quan anaves a la universitat de Periodisme es donava per entés que l’anglés el portaves sabut, i a ma casa no havíem pensat en això. En acabar la carrera vaig començar a treballar a Barcelona i, quan vaig tindre prou estalvis, me’n vaig anar a Londres, i m’hi vaig posar a treballar de seguida. Després, em van oferir una

feina bona a Barcelona i vaig tornar. Però llavors ja festejava amb un anglés, i més avant, vam marxar a Londres, a mi m’agradava molt i era més fàcil per a mi trobar feina allà, i fins avui dia.

La teua activitat periodística ha sigut molt prolífica, combinada amb la investigació, al principi amb les obres de la figura de Cabrera.

Sí, tot va començar amb Ramon Cabrera, mira com són les coses.

La primera etapa que vaig estar ací vaig conéixer un català que havia començat a estudiar l’exili de Ramon Cabrera, que en aquell moment era un període molt desconegut. I aquest home havia començat a investigar una mica i em va passar uns contactes i m’hi vaig posar i d’ahí ve el mèrit del meu primer llibre Ramon Cabrera, a l’exili, que me’l va patrocinar l’historiador Joan Benet. No sé si és millor o pitjor que una altra, però era una etapa desconeguda que revelava, un exili inèdit. Són circumstàncies històriques, ningú havia anat a escarbar a l’exili de Cabrera abans.

I això ho feia paral·lelament al treball periodístic, perquè de la investigació històrica no es viu. Vaig estar 18 anys, des del 1990 al 2008, de corresponsal del diari Avui, per guanyar-me les garrofes. I després la investigació històrica m’ha agradat molt. La veritat és que em vaig

A la dreta, la portada del llibre “De armas tomas” de Conxa Rodríguez Vives.

enganxar moltíssim en la història de Cabrera, després vaig fer la novel·la històrica, i he anat ampliant la informació amb la investigació. I ho vaig publicar en castellà per la Universitat de Saragossa i té el segell del catedràtic Pedro Rújula. El segle XIX és molt interessant, un segle de transformació, que arran de la seua investigació va sorgir també el nou llibre. El teu llibre més recent, ¡De armas tomar!, rescata dones que van desafiar les normes en un segle convuls com el XIX. Com abordes aquest buit en el relat històric tradicional?

Aquest era precisament l’objectiu. Aquesta història de les dones, que he publicat ara, té molta investigació, una altra cosa no sé, però no hi ha un llibre paregut actualment. Les dones més conegudes són Agustina de Aragon, perquè va disparar el canó; i Mariana Pineda, però n’hi ha moltíssimes. La intenció era rescatar totes aquestes dones més anònimes. Eren feministes quan no existia el concepte, però ja transgredien les normes, feien coses que feien els homes, que a elles, inclús, no se’ls permetia. D’algunes he trobat molt de material, d’altres no en sabem ni el nom, i inclús consten com a “criada de” en els certificats de defunció. Pel que fa a la tria, he evitat una mica les “creatives” que dic jo, perquè ja s’han fet molts llibres posant en valor artistes, escriptores, músiques… El segle XIX és segle de moltes guerres, i en aquests moments, les dones reaccionen i es comporten com “homes”, en termes de l’època. A Madrid, Saragossa i Girona hi ha pocs homes, i quan envaeixen els francesos, han de ser les dones les que reaccionen. En el llibre he fet deu categories, segons les històries vitals d’aquestes dones. Per exemple, en un capítol tracto la situació de les que s’incorporen a la guerra, com a aiguadores, per a proveir els soldats… i acaben agafant les armes. Aquestes ho fan d’una manera premeditada, i després a les altres, les “defensores o heroïnes”, els arriba la guerra a la porta de casa i reaccionen també.

També expliques que el carrer de Morella, Juan Giner, recorda la seua trajectòria però no es recorda el treball de la seua mare, Vicenta Guimerà. Eixa i altres històries ens apel·len a morellans i morellanes.

La història de Vicenta Guimerà m’agrada molt. Ella es queda sense pare, sense home i sense germà gran, i es posa al càrrec del negoci. I ahí és quan la Fàbrica Giner es mecanitza, en la dècada de 18601870. La pionera de la revolució industrial a Morella és una dona, i també el seu fill, Juan Giner, quan es fa gran. A ella pareix que li costava molt viatjar, i el seu fill és qui viatja més i obre sucursal a Barcelona i també amplia el negoci, però ella és la que ho porta. A més, n’hi havia una descendent de la família, Pepita Adell, que hi ha gent a Morella que encara se’n recorda d’ella, que li deien“de la farmà cia”, perquè el seu pare havia tingut farmàcia al carrer Pilar, però s’havia casat amb un Giner. I Pepita sempre deia que la impulsora de la Fàbrica Giner era una dona, la mare de Juan Giner. Però després, al carrer de les Calçades, li van posar el nom del fill. Aquest és el meu carrer, i si preguntaves allà, saps qui és Vicenta Guimerà? No ho saben. En general, per tota Espanya, hi ha casos de dones de bones famílies, amb negocis familiars, que se’ls ha mort el pare, l’home i els germans, i per tant es posen elles al càrrec, i inclús porten el negoci millor. N’hi ha una basca, Cesárea Garbuno, que comença a invertir en petroli i en la il·luminació elèctrica al segle XIX, una dona molt decidida i avançada.

I també hi ha el cas de la Marie Claire, fundada per impuls d’una dona, Francisca Íñigo, la fabricanta.

Sí, aquesta ja és més del segle XX. No he trobat, des de Londres, molta informació, però la cito com una “dona a l’ombra”, que han tingut una participació important i una activitat però no han estat tant reconegudes.

Algunes de les dones del llibre

“¡DE

Laia Meseguer.

tenen històries molt arrelades a Morella i la comarca. Quines t’han impactat més?

Hi ha qui m’ha dit que Morella està desproporcionadament representada en el llibre. Però també ara que estic investigant més la història de Cenicero, allí també m’estan eixint moltes històries. Al final conec més la història de Morella, i m’interessa, i pot ser m’ha fet buscar més ahí. I entre les històries de la comarca n’han eixit altres. La Pardala, Josefa Bosch, va nàixer a Mirambell i es va casar i establir a Morella. O la Palleta, que va haver d’exiliar-se a Saragossa. En el cas de la Pardala, per fer d’espia, la van penjar allà fora del castell, és una cas terrible, i ha generat molta literatura també. I Francisca Guarch, l’heroïna de Castellfort, la seua història m’encanta. Es va fer passar per Francisco per estar a les files carlines. Les “transvestides”, que dic jo, són molt curioses, perquè no sabem mai si es vesteixen d’home només per anar a la guerra o també perquè es consideraven homes. L’estrany en el cas de Francisca és que poguera passar desapercebuda fins que va anar son pare a buscar-la allà a Catalunya. I una altra història que em commou és la de Josefa Mormeneu Sabater, que l’executen perquè tenia un home sospitós de revoltós, com a la mare de Cabrera, que l’executen per tindre un fill carlista. I la descripció que en fa Segura Barreda és molt impactant encara ara: la trauen de l’església i la passen pel carrer Sant Agustí, per Sant Miquel i per les Calçades, i al final ella es lleva el vel que porta, i l’executen. Al llibre hi ha una denúncia molt implícita a l’oblit. Quina responsabilitat creus que tenim per fomentar una història justa i fidel?

Ara s’estan rescatant molt aquestes històries i s’han descobert moltes coses. Però és cert que en el moviment de dones, el que es guanya amb anys d’esforç es pot perdre en cinc segons. Al segle XIX es forma el que es diu la sociedad de damas, per llui-

tar pel retorn de Ferran VII, i ho aconsegueixen. Després d’acabar la guerra, quan torna Ferran VII i es restaura l’absolutisme, a totes aquestes dones que s’han mobilitzat per ell, els dona una medalla i les dissol. Les dones es mobilitzen per alguna cosa i després les dissolen, perquè no interessa que estiguen mobilitzades i amb esperit associatiu. Actualment també hi ha cert retrocés, per exemple en els estereotips, ara sembla que està de moda la tradwife, que és tornar a lo tradicional, retrocedir, perquè hi ha gent a qui no li interessa la igualtat. No obstant això, crec que en termes de feminisme s’ha avançat molt i crec que és imparable. El que passa és que una cosa es que es reconega per llei, i l’altra el que ocorre a nivell pràctic en el mercat laboral o en l’àmbit social. El segle XIX és el segle de la revolució industrial, i és quan naix la dona obrera, i s’obre una bretxa salarial que encara està per tancar. O siga que queda molt per fer.

En l’epíleg també fas referència a les teues arrels familiars, gallegues, amb històries de migració, de falta de reconeixement, o de violències i desigualtats...

L’epíleg el vaig descobrir tal com l’explico. El meu pare m’explicava històries, i al 2014 que vam fer una trobada familiar de cinc generacions, i em van deixar una foto de tres germanes de el meu abuelo, el gallego, que se’n van a l’Argentina a treballar de criades per fer uns diners i tornar a Galícia i donar-los als pares. I vaig començar a buscar informació, i una d’elles va patir violència de gènere, encara que abans eixe terme no existia, i no es

A dalt, Conxa Rodríguez, de jove, a la “Taberna de la democràcia”.

A baix, Francisca Guarch.

va aturar res. I va patir una mort que “no constava de motiu”, però que es pot deduir fàcilment. És un epíleg personal, i ho vaig donar a llegir a uns quants membres de la família perquè és una història delicada, i tots em van donar permís per publicar-lo. I ara, jubilada, com veus l’actualitat i els projectes del futur? Projectes al cap sempre en tinc, però publicar no és fàcil, i em desanimo. Tinc idees pel cap, però d’escrit no en tinc res de moment. A mi sempre m’ha fet il·lusió, si et dic la veritat, escriure un llibre sobre dues veïnes agranant el carrer i xafardejant, com es feia. No em preguntes d’on em ve, a Londres jo mai he agranat el carrer, però és veritat que els que portem el poble a dins portem una sèrie de coses amb nosaltres, d’històries i d’idees. El meu fill em diu “tu has eixit de Morella però Morella no ha eixit de tu”. I aquesta especulació sobre què fa la veïna o el de davant, a mi sempre m’han cridat molt l’atenció. La granera soriera, es podria dir el llibre, és una cosa que porto al cap, però no tinc ni una línia, ni un foli, ni un paper. Segurament no ho faré. Ara cada vegada treballo menys i m’acabaré de jubilar prompte. Però passa que això d’escriure és una mica terapèutic i com és teràpia gratuïta i solitària que fas, la pots anar fent en qualsevol moment.

D’entre les teues investigacions també destaquen algunes vinculades a l’art, amb la història sobre la família Thyssen, Los Thyssen, por amor al arte, i sobre Picasso: El ángel de Picasso. Historia de un bebedor de absenta.

Quan treballava ací, sobretot a la dècada dels 90, feia moltes coses de cultura i d’art. I això et va gene-

rant cert bagatge i contactes. I es va donar això dels Thyssen en aquell moment. Jo feia molt de subhastes d’art, i una vegada que vaig anar a Sotheby’s, estaven allà, la Tita i el Baró, comprant art, i en aquell moment va començar això d’ells. I després van començar a parlar de vendre la col·lecció a Espanya...I són casos que dia a dia vas adquirint informació i vas tenint contactes i quan ja va haver la compra, ells van ser molt llestos, sobretot la Tita i la revista Hola, perquè es presentava com una donació, però era una venda, més barata que si hagueren venut les obres per separat, però tampoc hagueren aconseguit un museu amb el seu nom. A Espanya li va eixir cara: ho van pactar en dòlars, i després al canviar els dòlars a pessetes. Però això no era culpa ni del govern d’Espanya d’aquell moment, ni dels Thyssen. I la història del quadre de Picasso també me’n recordo que el van comprar ací, i el deixaven a la National Gallery, i vaig començar a anar a vore’l i vaig conéixer el comprador, i vaig fer la història del quadre, i sobretot del retratat, i veus que són històries interessants, i al final el llibre ix rodat perquè vas acumulant informació. I en els dos casos, van eixir de seguida editors que es van interessar per la història.

Com valores la teua vinculació amb Morella actualment, trobes temps per vindre?

Tinc una vinculació molt forta, jo sempre he sigut de dos o tres vegades a l’any mínim. Al mes d’agost, a cap d’any també, des que els fills s’han fet grans; i una vegada més, tres a l’any segures, i després si hi ha cap esdeveniment anem també. I ara que estem els dos jubilats, segur que anirem més.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El primer Ajuntament franquista, 1938 · Part I

Organització municipal

Avui iniciarem un grapat d’articles on analitzarem diverses notícies que van des del 4 d’abril al 31 de desembre de 1938, sobretot referent a les Actes i correspondència. Com altres vegades, hi ha informacions sobre el període que ja les hem treballades anteriorment, i per tant, no les repetiré.

El meu objectiu és reflectir un moment de canvi i transformació. L’estabilitat política a un Ajuntament no s’aconsegueix en pocs dies, i menys després d’un canvi tan radical entre l’últim Ajuntament republicà (molt condicionat per la guerra i la ideologia) i el primer franquista (també condicionat per la guerra i la ideologia), que, me jugo la ma, més d’un dels imposats aquell 5 d’abril no voldria estar allà, menjant-se el marrón (i no podria dir que no).

El 4 d’abril ocuparien Morella les forces rebels que comandava Antonio Aranda Mata, el Cos d’Exèrcit de Galícia. Ja el dia 5, segons l’Acta plenària del dia, se constituiria el nou Ajuntament en sintonia amb la nova situació.

A les 18 hores de la vesprada «se reunió bajo la presidencia del comandante Don Juan Villalonga, la mayoría de los vecinos de esta Ciudad que se hallan en estos momentos en la población, al objeto de que los mismos designen las personas que, con caracter provisional, han de constituir el nuevo Ayuntamiento de esta Ciudad». No se diu on se van reunir, però, estarien milers de persones amb capacitat de veu i vot? És impensable. Vulgues que no, la República havia donat tal exemple, que tothom volia donar una aparença de democràcia a tot allò que feien, i així ho reflectien per escrit. En realitat, s’entrevistaria als capellans i a les persones riques i amb influència, i, per suposat, amb idees conservadores-catòliques, i se seguiria una línia d’acció preconcebuda. Els franquistes deixant la porta oberta perquè per decisió popular de designara un filo-comunista com alcalde? Estem bojos o què?

Villalonga faria un parlament, recollit a l’Acta, «con palabras cálidas les habló de los ideales de

la nueva España y lo que en lo sucesivo ha de ser la administración municipal, para lo cual les pide indiquen las personas que, en las actuales circunstancias, creen más indicadas para desempeñar los cargos de Alcalde, Tenientes de Alcalde y Concejales». És curiós com no se donen detalls del que significava l’administració municipal pel franquisme, i sí se remarca una suposada «democràcia», ja que, suposadament, l’elecció dels nous regidors correspondria al demos, al poble. M’entra la rissa. Al remat, serien escollits «Por aclamación» morellans amb provada vàlua conservadora-catòlica (que no feixistes, això és un altre tema molt interessant), alcalde, Luís Masià Beltrán; primer tinent alcalde, José Pascual Royo, el Retratiste; segon tinent alcalde, Miguel Milián Mestre; tercer tinent alcalde, Francisco Querol Adell; i regidors a Enrique Diago Meseguer, Enrique Ortí Moya, José Garcia Ferrer, Juan Bautista Tena Ortí i Pedro Rallo Ulldemolins. Efectivament, serien provisionals, i encara faltava incorporar-se algú que tindria recorregut en el futur. A tots ells se’ls investigaria, i s’haurien d’enviar informes favorables al governador civil.

El 15 d’abril se completaria la selecció de regidors, amb la incorporació de José Amela Fuster, Jesús Cabeza Piquer, Plácido Milián Loscos, Pascual Gasulla Ortí, Amadeo Viñeta Vergés i Manuel Sebastià Ortí. Al llarg dels mesos d’eixe mateix any hi hauria un degoteig de dimissions, i que portaria a canvis substancials a l’Ajuntament. És el que té nomenar a gent perquè si, que té oficis o professions poc o gens compatibles amb ser regidor.

Aquest dia, el 15, segons l’Acta plenària, se canviaria el nom de les places de l’Estudi (República)

Aquest dia,

el 15, segons l’Acta plenària, se canviaria el nom de les places de l’Estudi

(República) i Benedicto XVI (Manuel Azaña) per Generalísimo

Franco i General Aranda respectivament.

i Benedicto XVI (Manuel Azaña) per Generalísimo Franco i General Aranda respectivament. El dia 19 se descobririen les plaques, i suposo, no s’especifica, que farien alguna mena de festa. Un assumpte realment prioritari (ironia). Vullgues que no, era un nou Ajuntament que, mirant la composició dels diversos Ajuntaments a les anteriors dècades, cap dels seus membres tenia experiència prèvia. Si de cas Plácido Milián tenia una llarga trajectòria com a cap de la Junta de Sanitat municipal, donada la seua condició de metge-forense titular, però sempre des de la perspectiva d’un professional extern. Segons el que podem detectar de l’actuació de la Corporació en els mesos següents, havien de gestionar un bon grapat d’assumptes que s’havien quedat sense atendre després de la caiguda de l’Ajuntament republicà; també hi havia un fum d’institucions i organismes que les noves autoritats no reconeixien i que voldrien liquidar; a més d’atendre una ingent legislació nova que pretenia desfer tot allò anterior, fóra bo o roin. En definitiva, en eixos mesos a partir d’abril de 1938 anirien de cul.

El 20 de maig, segons l’Acta del dia, hi hauria un acord curiós, ja que sembla que gats i gossos estaven inquiets. Se donarien diversos casos de mossegades i esgarrapades, el que potser constata que els animals domèstics oferirien més resistència a l’ocupació rebel franquista que els propis humans, «Teniendo en cuenta los casos frecuentes de mordeduras de perros y gatos a personas de esta población, por unanimidad se acordó: Hacer público por medio de un Bando, que sin excusa ni pretexto alguno y dentro del plazo de cuarenta y ocho horas, todos los dueños de perros y gatos debarán

dar muerte a estos animales», si, si, a TOTS aquests animals, suposo que seguidors entusiastes d’Stalin, «con la advertencia de que quien

Pep Querol. Historiador

o quienes no den cumplimiento a este acuerdo, no sólo serán sancionados con severas multas, sino que serán responsables de cuantos gastos le ocasionen a la persona mordida». Anaven en serio. Segons sancions enviades, el 21 de juny, a Isabel Beltrán Guimerà i Miguel Martí Gamundí, «No habiendo sacrificado el perro de su propiedad, como está ordenado, se le impone la multa de veinticico [veinticinco] pesetas que deberá hacer efectivo en el plazo de tres días, a contar del de la fecha, debiendo dar muerte al citado animal acto seguido». Una de les principals preocupacions del nou Ajuntament, era erradicar el marxisme a Morella, a qualsevol preu. Allunyant-nos del sarcasme, aquestes mesures podrien ser causades per una plaga de ràbia, però en cap moment se diu això, i per tant la nostra imaginació vola lliure. Si al començament de la guerra, van haver-hi bans exigint als veïns

Francisco Franco Bahamonde s’entrevista amb Adolf Hitler a Hendaia, el 23 d’octubre de 1940.

que entregaren els objectes de culte, diaris de dreta, etc., que tenien a casa, ara seria el contrari. El 29 de maig, des de Benicarló, un capità del cos d’exèrcit de Galícia, de la secció SIPM, escrivia «Ruego a V.S. en bien de nuestro Glorioso Movimiento Nacional, se proceda por los Agentes de su Autoridad a la recogida de toda clase de documentos, oficios, periódicos, diarios, libros, etc., de matiz marxista que encuentren o existan en esa demarcación, casas, centros, etc., formando el correspondiente paquete que me remitirá».

Luís Masià no seria alcalde massa temps, ja que el 27 d’octubre ja manifestaria la seua intenció de dimitir, que seria acceptada pel governador civil el 3 de novembre. José Pascual Royo el rellevaria de forma interina, fins que seria rellevat al seu temps a primers del 1939 per Plácido Milián (Acta del 14 de febrer). Sembla que Masià havia trobat treball a Castelló com

a funcionari de la Diputació. Curiós, directament d’alcalde a emigrar. No seria l’únic cas d’aquell Ajuntament. Enrique Diago també ho faria poc temps després. Aquesta circumstància ens aporta una idea interessant, que no només emigrava la gent a causa de la misèria i la pobresa.

L’Ajuntament també tindria una gran faenada amb les confiscacions de les propietats de gent d’esquerra represaliada o fugida. Per a previndre l’abús, el comandant militar de Morella, Manuel Varela, enviaria una circular el 25 de maig. Les confiscacions només serien autoritzades per un cap responsable a cada zona; als pobles se farien responsables d’aquelles l’alcalde, un regidor i una persona de solvència social; «se levantará acta de toda requisa de locales que dure más de setenta y dos horas y de todas las de efectos, ganados y víveres quedando un ejemplar en el Ayuntamiento y otro en la Co-

mandancia. [...]. Los efectos de huídos y desaparecidos quedarán bajo la custodia de los Ayuntamientos». Això se feia per cobrir-se les esquenes, ja que els plets que s’iniciarien temps després pels antics propietaris per recuperar allò que era seu serien interminables, sobretot per part de les dones dels represaliats, i que no defallirien per conservar i fer efectius els seus drets.

La circulació de persones estava estrictament restringida, sent responsabilitat de la comandància militar de Morella expedir els salconduits pertinents. Això li ho recordava aquesta a l’Ajuntament el 6 de juliol, «La expedición de los citados salvoconductos quedará a cargo de esa alcaldía tan pronto cese en sus funciones esta Comandancia Militar», que sembla tenir un to de bronca. No seria d’estranyar que algun espavilat a l’Ajuntament se fera un per a si mateixa, o a algun amic o familiar...

El Notícies de l’empresa.

Com naix el Projecte FiligraNNa i quina és la seua trajectòria?

Ubicats a Cinctorres, al bell mig dels Ports, des de l’any 2013 a Projecte FiligraNNa apostem per una arquitectura que va més enllà dels plànols. Creem espais vius, sostenibles i amb caràcter, respectant el ritme de la natura i les arrels del territori. Som un petit estudi d’arquitectura, interiorisme i restauració patrimonial que entén cada projecte com una oportunitat per donar nova vida a allò que ja existeix o per començar de zero amb sentit i sensibilitat. Treballem des d’un entorn rural, però amb una mirada oberta. Desenvolupem projectes arreu de la província de Castelló -especialment als Ports, al Maestrat- , a la comarca veïna del Maestrazgo de Terol, i també a les províncies de València i Tarragona. En ocasions, gràcies a les eines

Projecte FiligraNNa: construir territori des de l’arquitectura sostenible i compromesa

Laia Meseguer Corbatón.

digitals, col·laborem amb clients que viuen lluny, fins i tot a l’estranger. El nostre equip és reduït i proper: som arquitectes de base i ens envoltem de col·laboradors especialitzats en àmbits com l’arqueologia, la restauració de béns patrimonials, o oficis com els picapedrers, guixaires i altres aplicadors de materials específics per a la bioarquitectura. També comptem amb altres professionals de disciplines arquitectòniques quan el projecte ho requereix. Treballem en xarxa, amb complicitats que sovint superen els límits del territori immediat.

Quina és la vostra activitat professional principal?

Els nostres serveis abracen des de projectes d’obra nova fins a reformes, rehabilitació, interiorisme o restauració del patrimoni arquitectònic. També oferim assessorament tècnic, certificats i tramitació d’ajudes. La nostra clientela és diversa, però comparteix una inquietud comuna: la voluntat de viure en espais pensats amb cura i, com ens ha dit algun client, “espais on s’està bé”. Ens adrecem tant a veï-

nes de la comarca com a persones que, tot i viure a la ciutat, hi tenen segones residències o hi passen llargues temporades. Això ens ha portat a incorporar el treball remot com una eina habitual i efectiva. Quina relació teniu amb el territori, amb la comarca?

Treballar des dels Ports ens ha permès arrelar una manera molt pròpia d’entendre l’arquitectura: recuperar elements de l’arquitectura vernacla i adaptar-los als nous temps, amb una mirada ecològica

que dona valor a materials com la calç, la fusta o el fang, sovint oblidats durant dècades. El territori ens inspira i ens connecta amb una manera de fer més pausada i reflexiva. A més dels projectes arquitectònics, col·laborem amb ajuntaments i entitats locals en tasques de catalogació, posada en valor i difusió del patrimoni arquitectònic i arqueològic, una línia que ens apassiona i que contribueix a fer visible la riquesa cultural del nostre entorn.

Quins són els vostres reptes actualment?

Els principals reptes actuals passen per continuar compaginant la feina pròpia de l’estudi amb la gestió de xarxes socials i comunicació, essencials per donar-nos a conèixer i connectar amb el nostre públic. A més, la situació demogràfica de la comarca fa difícil trobar col·laboradors de proximitat, i la manca de perfils especialitzats ens ha portat a construir una xarxa de professionals amb qui col·laborem a distància, gràcies a les eines digitals.

Quina perspectiva de futur teniu? I quin paper té la innovació?

A Projecte FiligraNNa sempre hem defensat una arquitectura responsable i compromesa. En els darrers anys hem introduït pràctiques innovadores com el treball col·laboratiu amb els clients a distància i la direcció d’obra sense paper físic, mitjançant l’ús de tauletes digitals. Una mesura més eficient i ecològica que s’alinea plenament amb els nostres valors. A més, hem començat a incorporar progressivament eines d’intel·ligència artificial per optimitzar tasques. Ho fem sempre amb criteri, perquè la tecnologia siga una aliada al servei de la qualitat i la sostenibilitat. Ens imaginem d’aquí a cinc o deu anys mantenint aquest equilibri entre arrelament i innovació, fent més arquitectura passiva, ecològica i compromesa amb les persones i el territori.

Quina visió teniu de l’emprenedoria als Ports? Què proposaríeu?

Creiem que els Ports tenen un teixit empresarial petit però valent, ple de projectes amb creativitat, capacitat d’adaptació i molta passió. La cooperació entre sectors i l’arrelament a la terra són els nostres grans actius. Però també hi ha mancances: costa retenir talent jove i sovint falten recursos per impulsar iniciatives transformadores. Des de Projecte FiligraNNa volem contribuir a canviar aquesta realitat amb la nostra feina, demostrant que es pot fer arquitectura de qualitat des del món rural, amb criteri, amb ànima i amb respecte.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

EL RAMAT VACÚ ES TRASLLADAT A

LES FINQUES D’ALTA MUNTANYA

Transhumància de vaques dels germans Ferrando a Valdelinares

Com tots els anys al mes de juny, els germans Ferrando del mas de Tosca d’Ares condueixen les seues vaques fins a les terres veïnes de Valdelinares on passaran els mesos d’estiu. Una pràctica transhumant que aquesta familia ramadera desenvolupa des de fa molts anys i amb la que es busquen temperatures més fresques i pastures abundants per al ramat. Un camí de tres etapes amb altes temperatures i que ja van recòrrer la passada setmana amb la meitat del seu ramat.

És costum a la casa realitzar els viatges tant de pujada com de baixada en dues setmanes diferents per tal de poder fer-ho de forma més còmoda i amb menys animals. Encara així cadascún dels viatges compta amb més d’un centenar d’exemplars entre vaques, bous i vedells.

Els germans Ferrando repeteixen sempre les mateixes etapes. A Vilafranca les vaques passen la nit prop del mas del Carro i a Mosqueruela a la zona del masico Bielsa. Tres jornades en les que s’intenta avançar més a les hores de menys calor. Certament, les pluges abundants que enguany han caigut a la nostra zona han fet que el panorama siga molt diferent al de l’any passat. De fet, a la zona

dels termes d’Ares, Morella o Castellfort on pastura el ramat dels germans Ferrando habitualment hi ha molta herba. S’espera que a Valdelinares també, si bé a les grans cotes de la provincia de Terol no ha plogut tant. Els germans Ferrando sempre solen anar acompanyats en el camí transhumant. El pas de les carreteres com per exemple a la CV-15 al peiró de la Joia per accedir a les Fonts del Llosar és un d’ells. Sense cap dubte és aquesta una qüestió que s’ha de portar molt controlada al camí transhumant. I és que el sector del vacú continua amb bons preus. Certament es troben en una etapa de molta estabilitat i això permet als ramaders poder anar fent en millors condicions, uns preus amb els que es pot anar treballant tal i com ens explicava Enrique Ferrando.

I totes les vaques amb esquella, com és marca de la casa ramadera dels germans Ferrando. Durant aquestes dues setmanes, les vaques del mas de Tosca d’Ares han creuat terres vilafranquines per pujar en direcció a Valdelinares.

A les grans finques de la muntanya turolenca, a cavall entre les comarques del Maestrazgo i Gúdar-Javalambre el ramat vacú passarà els mesos d’estiu.

Els preus.

Patrocina

Els preus del Porcí. 05/06/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

1,785 €/kg (puja 0,010 €/kg)

1,797 €/kg (puja 0,010 €/kg)

Setmana 23 del 02/06 al 08/06

84,00 € (baixa 3€) 99,00 € (sense variació)

29/05/2025

60,00 € (baixa 1,50€)

28/05/2025

Porc viu 1,822 €/kg ( baixa 0,004€ )

Garrí (Lechón) 4,742 €/kg ( baixa 0,030€ )

Els preus del Boví. (Mercolleida) 04-06-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,93 €/kg (sense variació) 7,03 €/kg (puja 0,01€)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 04-06-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,87 €/kg (baixa 0,13€) 4,58 €/kg (baixa 0,11€)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 05-06-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (sense variació)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 03-06-25

Conill (Pes viu) 2,57 €/kg (sense variació)

Conill (Pes viu)

2,40 €/kg (sense variació) (Loncun) 05-06-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00 Fax 964 40 91 12

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

19,6 / 28,9

16,2 / 25,3

16,6 / 28,3

12,2 / 32,2

13,0 / 34,6

15,1 / 29,5

17,8 / 29,1

14,0 / 30,1

15,3 / 28,8

15,0 / 31,2

17,8 / 25,9

16,8 / 28,7

17,7 / 26,4

15,4 / 23,9

15,4 / 27,6

13,7 / 30,8

15,6 / 33,2

14,1 / 28,6

18,3 / 26,6

16,5 / 28,6

15,3 / 29,8

14,8 / 30,0

19,2 / 25,0

15,8 / 26,2

18,2/ 28,2

15,7 / 25,2

18,0 / 29,1

15,4 / 32,4

15,4 / 34,2

16,1 / 29,8

18,6 / 28,6

18,0 / 29,9

14,8 / 30,2

16,4 / 31,9

17,5 / 26,7

18,4 / 28,1

“Sant Joan arribat,

T18,4 / 28,8

17,7 / 25,4

16,3 / 26,3 13,9 / 28,9 14,2 / 30,7

15,0 / 27,7

15,9 / 28,1

13,8 / 28,3

14,5 / 29,8

15,1 / 27,9

18,3 / 25,6

16,4 / 27,7

14,6 / 28,3

12,8 / 24,0

14,1 / 29,1

13,3 / 32,3

13,2 / 34,4

13,5 / 29,7

13,2 / 28,7

12,3 / 30,2

14,9 / 30,1

14,1 / 31,0

13,4 / 25,6

13,9 / 27,7

21,0 / 32,7

17,6 / 27,2

19,8 / 30,9

15,7 / 34,5

16,5 / 36,1

17,7 / 32,7

20,4 / 33,8

16,1 / 32,8

16,6 / 32,4

17,2 / 33,3

20,2 / 28,8

18,4 / 30,7

19,4 / 31,1

14,9 / 29,0

17,0 / 31,6

12,7 / 35,3

12,8 / 36,8

15,8 / 34,1

20,4 / 34,4

13,0 / 32,8

15,1 / 31,8

14,5 / 33,9

21,2 / 27,4

15,4 / 31,3

la primavera ha passat”

emperatures de ple estiu a la comarca dels Ports a pocs dies per a que entre l’estació meteorològica. Ho farà el proper diumenge 21 de juny a les 2,42 hores. Les altes temperatures es troben totalment instal·lades al nostre territori amb valors màxims que a la riera del Bergantes han tornat a marcar 36 graus a Sorita als darrers dies. En altres zones com Forcall, Todolella, La Mata, Olocau, Herbers o Vallibona els registres de temperatures també ha arribat fins als 33 o 34 graus de màxima. Mínimes molt elevades també en algunes zones del territori, especialment a pobles situats a més alçada on ha hagut nits tropicals als darrers dies. En canvi, pobles com Forcall, Herbers, Sorita o Vilafranca han baixat mínimes al voltant dels 12 graus. Tronades als darrers dies en algunes zones del

territori, molt desequilibrades en matèria de reculls de precipitació. Per exemple dimarts no va ploure a casi cap lloc de la comarca però a Portell van caure 17 litres i a Castellfort 10. Vesprada amb moltissima tronada i aparell elèctric a la zona però amb molt poca pluja en el seu conjunt.

Anem a veure com evoluciona l’oratge als propers dies en una setmana bastant calorosa justament a l’eqüador del mes de juny. Segons les previsions actuals s’esperen temperatures d’entre 30 i 35 graus de màxima a la comarca dels Ports gairebé durant tota la pròxima setmana. També poder formar-se tronades, si bé no es pot assegurar. Si meteorològicament hi ha alguna cosa difícil de pronosticar son les tronades i encara més les granissades. Un fenòmen gens dessit-

L’estiu astronòmic arriba amb calor de canícula

La previsió de Lorenzo Boix

Iés que tindrem poques novetats en la previsió dels pròxims dies, amb la incògnita del que puga passar a partir de mitjan setmana. Cap de setmana de calor, tant de dia com de nit, amb màximes entre els 30-35 graus en general i mínimes entre els 18-22. Matins en sol i núvols que creixeran de vesprada, podent deixar ruixats i tronades que localment, allí on apareguen, poden ser forts i anar acompanyats de granís o pedra.

A partir de dilluns s’obrin dos escenaris, un on l’embossament fred que tenim a l’Atlàntic (i ajude a aquesta calorada) entraria a la península i portaria una normalització de temperatures junt amb ruixats i tronades que podrien ser destacables i l’altre seria una continuïtat del que tenim, amb eixe embossament al SW de la península injectant aire càlid d’Àfrica, que faria encara pujar més les temperatures màximes, parlant de valors entre els 34-38 graus, amb alguna tronada de vesprada entre dimarts-dimecres... vorem que s’acaba complint.

Les abudants pluges de l’hivern i la primavera deixen una esplèndida primavera a la comarca dels Ports. JUAN ANT. QUEROL.