Setmanari Notícies (19/09/2025)

€

“ Acompanyar no vol dir donar solucions ràpides, sinó estar al costat, escoltar i sostenir”

CHRISTIAN GARCIA ESTÀ AL CAPDAVANT DEL PROJECTE “HARI” SOBRE LA SALUT MENTAL

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Oscar Tena, nou president de la Mancomunitat Els Ports

Després de dos anys al capdavant de l’entitat comarcal, l’alcalde de Villores, Ivan Guimerà, cedeix el relleu a Óscar Tena, regidor de l’Ajuntament de Vilafranca, que n’assumirà la presidència.

Pàgina 7. Poble a poble.

Polèmica al ple de Vilafranca amb la pujada de la taxa dels residus

L’Ajuntament de Vilafranca es veu obligat a fer aquesta pujada segons s’explicava a la sessió i que s’aprovava amb els vots contraris de l’oposició

Pàgina 6. Poble a poble.

Serà aquesta la segona etapa d’Óscar Tena com a President de la Mancomunitat Comarcal, donat que ja va ocupar el càrrec en l’anterior etapa del polític com a alcalde de Vilafranca.

El PSPV exigeix que el PP revoque les retallades a les Mancomunitats

En dos anys, la Mancomunitat dels Ports i la Taula del Sénia han tingut retallades de més del 70% per al seu funcionament.

Pàgina 7. Poble a poble.

CONCURS DE GOSSOS PASTORS. La Fira de Morella té com una de les principals activitats de l’intens cap de setmana el Concurs de Gossos Pastors que es fa al Prat de l’Alameda. El guanyador d’enguany ha estat Juli Bayot, amb la seua gossa Atila, però durant el lliurament de trofeus també es va lliurar el títol de Campió de la

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Comunitat Valenciana 2024 a Ismael Boix. MIGUEL ÁNGEL TRONCHO

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

El tema de la setmana.

787 anys de la Fira

Durant aquest passat cap de setmana del 13 i 14 de setembre, Morella ha celebrat una nova edició de la seua Fira Ramadera, la 787, que ha comptat amb centenars d’expositors de ramat, gran quantitat de parades a tota la zona de l’Alameda i centenars de visitants durant tot el cap de setmana. A la zona de rama-

La ramaderia,

deria s’ha comptat amb races selectes de vacú, oví i caprí i també amb un protagonisme especial del sector equí amb nombroses activitats dirigides al món del cavall. Durant tot el cap de setmana. Morella ha viscut dues jornades amb un gran ambient als seus carrers i amb el recinte firal com a eix central de totes les activitats que s’han viscut.

La Fira de Morella es celebra el segon cap de setmana de setembre

la gran protagonista

La 787 edició de la seua Fira Agrícola i Ramadera arrancava amb una de les activitats més emblemàtiques: l’entrada transhumant de bestiar, que recorria el camí des de la zona d’autocaravanes fins al prat, passant per Santa Llúcia. Una estampa que recupera el passat, quan els ramaders eixien a peu des dels masos del terme i voltants per acudir a la fira i vendre el bestiar.

Aquest acte ha estat possible gràcies a l’associació Morella a Cavall, que, tot i no especialitzar-se en transhumància, ha fet possible una entrada ordenada i sense incidents. Clara Busquets, presidenta de Morella a Cavall afirmava que “les vaques sempre intenten un poc escapar però amb els cavalls controlant-se per davant i els costats les podem conduïr”.

Tot i algun desviament puntual dels ani-

mals, els cavallistes van saber reconduir-los amb habilitat i elegància fins al prat. Clara Busquets ens deia que “hi han més actes d’aquestes característiques a altres pobles però nosaltrs no som professionals”.

Però els cavalls no només van estar presents en l’entrada. També van protagonitzar una demostració de marcació d’equins amb nitrogen líquid, a càrrec de la Yeguada Caceraz, a l’Espai Firal. Una tècnica coneguda com marca criogènica, cada vegada més utilitzada per ser una alternativa menys dolorosa a la marca tradicional amb ferro roent. Honorio Carcelles de Yeguada Caceraz comentava que “es un marcatge en fred amb nitrògen a -194 graus. Es rasura la pell de l’animal al lloc on s’ha de col·locar el ferro i després de tot el procediment es ferra a l’animal”.

Dissabte al migdia tenia lloc des de l’Ajuntament de Morella fins al Prat de l’Alameda la cercavila inaugural de la Fira de Morella amb les autoritats polítiques acompanyades amb la música de l’Associació Musical Mestre Candel. Una cercavila que recorria els carrers més cèntrics de Morella amb gran quantitat de públic esperant el pas de les autoritats i la banda de música.

Una vegada al Portal del Pla dels Estudis tenia lloc el tall de la cinta per donar com a inaugurada la 787 edició de la Fira de Morella. Entre els autoritats presents es comptava amb representació de la Conselleria d’Agricultura amb el Secretari Autonòmic, Vicent Tejedo qui assegurava que “des de la Conselleria acompanyem a Morella en aquesta celebració tant especial com és la de la seua antiga Fira ramadera i acompanyant als grans protagonistes que son els agricultors i ramaders que compten amb tot el nostre recolzament”.

També la Diputació de Castelló va estar present a la inauguració de la Fira de Morella amb la presència de David Vicente, Diputat de Bombers. David Vicente apuntava que “ la Fira de Morella és tot un referent per al sector agrícola i ra-

mader de la província de Castelló i com no podia ser d’un altra manera la Diputació està present ací, com cada any”.

Després d’un cap de setmana molt intens a la Fira de Morella, diumenge tenia lloc l’acte de cloenda a l’Espai Firal. Des de l’escenari tenien lloc els diferents parlaments de les autoritats. L’Alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa es dirigia a tots els assistents reivindicant diferents aspectes que son de gran necessitat per al bon funcionament

La Fira, altaveu d’empreses

La Fira de Morella, de tradició eminentment ramadera, és també un espai des d’on fer visibles noves propostes o productes del territori, encara que no tinguen relació en el sector primari. És el cas de les organitzacions solidàries, com Creu Roja, que cada fira aprofita la gran presència de gent per a fer la seua qüestació i vendre loteria. En aquests fons s’ajuda a finançar la tasca que du endavant l’assemblea local d’aquest ens. Des de l’estand situat a l’espai firal s’animava a la joventut a col·laborar com a voluntari en Creu Roja. El president de l’assemblea local de Creu Roja Morella-Els Ports, Miguel Aguilar afirma “ens falten joves. La joventut se’n va a estudiar a la Universitat i ja no tornen. Cada vegada ens fem més grans els voluntaris” .

També dintre de l’Espai Firal,  coneixíem la darrera col·lecció de l’artista local Manolo Monfort. MMonfort Art va obsequiar el públic assistent a la Fira amb una demostració de creació d’una obra allí mateix seguint la tècnica  de l’art fluït, que, segons confessava, és la que el té enganxat darrerament:  “ara fa uns anys vaig descobrir la tècnica de l’art fluït i em va enganxar. Estic content per que cada exposició que faig té bona resposta del públic i això m’anime a continuar pintant”. Manolo Monfort té una exposició permanent a l’espai de BDB Garmón.

Fira de Morella

del sector agrícola i ramader a Morella. Sangüesa incidia en el fet de que “enguany el sector està en una situació molt diferent a la de l’any passat gràcies a les pluges que hem tingut i les reserves hídriques son millors. Demanem a les administracions superiors, Diputació i Generalitat que aposten per la construcció de noves infrastructures hídriques, importantissimes per a que no torne a passar el que vam viure l’any passat amb una situació tant complicada per a agricultors,

ramaders i per a tots en general”. Finalment, el President de l’Associació Firal Els Ports, Raül Franz dirigia unes paraules per tancar aquesta 787 Fira de Morella en els que va fer una forta defensa del sector agrícola i ramader, destacant el gran paper que la gent del camp desenvolupa i en la seua importància en el dia a dia.

Franz apuntava en la seua intervenció que “hem de seguir lluitant i treballant cada dia en un sector que és fonamental per a la nos-

d’empreses i associacions

En el passeig de l’albereda, entre parada i parada de productes artesans i agroalimentaris, també trobàvem informació d’altres serveis. És el cas de la Fundació emocional Hari, que parla en veu alta de la importància de la salut mental. El psicòleg Christian Buenaventura Garcia, remarcava que  “és molt important tindre clar com ens enfrontem a la vida”, i aprofitava per a convidar als veïns/es a la taula rodona que aquest dijous, 18 de setembre, s’ha organitzat a Morella per a tractar de les eines per entendre i acompanyar on professionals de la medicina, psicologia i el treball comunitari compartiran experiències i reflexions sobre la salut mental.

A la Fira de Morella hi havia moltes paradetes que cridaven l’atenció, fins i tot algunes entitats esportives van aprofitar el cap de setmana de fira per a fer acapte de socis i començar a vendre la loteria de Nadal, que segons va assegurar el seu president Manolo López “yo creo que sí, que tocará”

La Fira de Morella és un gran aparador on es conjumina el comerç amb la tradició ramadera, i serveix per a donar visibilitat a noves propostes o projectes que comencen camí. També per a fer saber al veïnat la tasca que mancomunitats, cooperatives, o persones o empreses en particular desenvolupen en el nostre territori.

tra economia. A les ciutats la gent menja el que produïm nosaltres i facilitat no en tenim cap. Hem de continuar lluitant per la Fira que enguany compleix 787 anys per a que continue creixent i la puguem seguir disfrutant”.

D’aquesta manera, Morella ha es-

La Fira comptava amb la presència de l secretari autonòmic Vicent Tejedo.

tat durant el segon cap de setmana de setembre la capital provincial de l’agricultura i ramaderia amb una Fira que, encara que no es centra actualment tant en la compra-venda d’animals és un gran aparador per al sector que es manté més viu que mai.

Ismael, el millor pastor de la Comunitat Valenciana

Diumenge, un dels plats forts: el concurs de gossos pastors, un clàssic que mai falla i que atrau a centenars de persones. Enguany han participat nou concursants, set de la Comunitat Valenciana, un del Matarranya –concretament de Vall-de-roures- i un altre de La Muela (Saragossa). Ismael Boix, uns dels organitzadors d’aquest acte explicava que aquest acte s’ha intentat fer algun any fora de la fira, però no va funcionar. “El concurs ha de ser avui. Se va canviar alguna vegada però ni a nosaltres ens anava bé ni a la Fira tampoc. Així funciona millor en diumenge de matí”. Boix va rebre a la Fira de Morella el títol de Campió de la Comunitat Valenciana 2024 i segons comentava “este títol no me’l lleva ningú. Això si que ho tinc segur. Avui també m’agradaria guanyar però això ja se vorà. No depèn de mi”.

Els participants van demostrar una gran compenetració amb els seus animals, superant cadascuna de les proves amb habilitat i disciplina. Però finalment el guanyador del concurs va ser Juli Bayot, pastor d’Ares, que va competir amb Atila, un gos que ja va guanyar l’any passat. “Primer de tot s’ha de dir que les ovelles s’han deixat treballar i portem dos anys ací a Morella que en les ovelles s’ha millorat molt. Als gossos afecten les circumstàncies però a les ovelles més i amb ovelles que es poden treballar els gossos poden lluir molt més”.

Amb tot, el concurs d’enguany ha estat una vegada més tot un èxit. Durant l’entrega de premis aprofitaven també per fer l’entrega del premi de la Comunitat Valenciana a Ismael Boix qui a més va quedar tercer classificat al concurs amb la seua gossa Jani.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

DERIVADES D’UNA CONVOCATÒRIA D’ELECCIONS

Les primeres a Corts del segle XX en el districte de Morella.

Part II – Carreteres en el programa electoral

Antoni Eixarch Cardona. Centre d’Estudis dels Ports

Vam acabar la part I d’aquest article amb la victòria en les eleccions, de Pedro de Govantes y Azcárraga, Comte d’Albay davant el seu rival Miguel Osset Rovira.

El Partit Liberal, liderat per Práxedes Mateo Sagasta, que ja havia estat president del Consejo de Ministros i president del Gobierno set vegades, va obtenir una victòria significativa al Congreso de los Diputados. Aquesta majoria va permetre als liberals formar govern, mantenint el control polític en un període marcat per tensions socials i polítiques. Els interessos del diputat Pedro de Govantes –segons Osset fill– en vers al districte de Morella eren la carretera de Morella al Forcall i d’aquesta enllaçar amb tots els pobles de la riba del Guadalope, la de Morella a Cantavieja i prolongar-la fins a la de València a Zaragoza per Teruel, la d’Ares a Iglesuela del Cid, on hi havia biblioteques on es podrien consultar les seues obres d’apologia política i filosòfica..., impostos per als masovers del terme de Morella... que tot i ser motiu de queixa van ser acceptats pel Consell de la ciutat. Acaba el Memorial, amb una denúncia: alguns presidents de taula van canviar cèdules electorals, «sin cuyo cambio no se hubiera logrado el resultado obtenido»; i fa una referència al comte en un discurs als seus, l’endemà de les eleccions en el que va dir: «Yo necesito un distrito que me asegure puesto permanente en el Congreso, porque me conviene ser diputado perpetuo. El de Morella no me ofrece las garanties necesarias y serà la

última vez que lo represente... a no ser que se constituya una concentración liberal, desde los conservadores, hasta los republicanos y libre pensadores. De otro modo me buscaré otro distrito, en el cual mi cargo de diputado no corra contingèncias...»

No ens ha de sorprendre aquesta reflexió en veu alta del filipino d’Albay. Si els resultats electorals dels pobles eren pareguts als del Forcall, ho tenia magre. El desastre va ser absolut per la candidatura de Pedro de Govantes y Azcárraga; sols van donar-li confiança 9 votants, els altres 317 a favor de Miguel Osset Rovira.

El tema de les carreteres és molt interessant, ja venia de lluny, la carretera del Maestrazgo (la de les voltes de Vallivana pel port de Querol) es va construir a instàncies de l’exèrcit entre 1847 i 1868; fins a 1852 no es té constància del camí de Morella a Terol que passa per Forcall, la Mata i Tronxón. Durant la tercera guerra carlina els militars isabelins, el 1875 «obliguen» als ajuntaments a arreglar els camins, ja que el mal estat dificultava els desplaçaments i facilitava les emboscades preparades pels carlins locals, millors coneixedors de l’orografia de la comarca.

En 1888 els veïns de Forcall i Sorita ja van emprendre pel seu comte, davant la ineficàcia de les administracions, arreglos per fer transitables els malmesos camins de carro i especialment el que anava per davall la mola Garumba pel costat del riu Bergantes (pels forcallans és el riu de Morella que contribueix a formar el Bergantes) i arreglar el pont «trencat» col·lo-

cant palanques de fusta sobre riu de Morella. Cal dir que l’actual carretera de Morella a Alcorisa no existia. Forcall va insistir molt a aconseguir aquelles millores, els Ajuntaments no tenien diners i les incipients indústries necessitaven bones comunicacions per facilitar el comerç. La realitat acceptada pels municipis era que «son todos los caminos vecinales los que necesitan reparaciones».

Alguna raó hauria de tenir el comte d’Albay; a part de possibles interessos no confessables, fixem-nos, si més no, en el testimoni de n’Antoni Maria Alcover en les seues cròniques titulades Impresiones de viaje que enviava al director del Diario de Mallorca, en emprendre un seguit de viatges a primers del s. XX que ell va qualificar «de excursión filològica» i que en un d’ells començà pels pobles de la diòcesi de Tortosa per seguir pels de l’antic regne de València, i

els que dins l’Aragó pertanyen al territori de la nostra llengua. Alcover, ens deixa escrit: «Dilluns dematí [14 d’abrl de 1901], a les quatre, demunt un cavall, amb sella y estreps, com se suposa; y, amb un atlotó d’una catorzena d’anys, molt etxerevit, per guía, cap a Forcall [ha eixit de Morella], qu’es un poblet tres hores lluny de Morella, dins el ponent. Prenim per avall per avall, per un fondal y un camí que poría esser bo, però qu’es dolent ferm... Al fons del comellar, qui segueix per avall fent esses per entre la partida de turons acaramullats entorn de Morella, corre el torrent que a poch a poch creix y torna riu, anomenat Bergantes. A la vora del camí trobam forsa de creus y de pilars qui sostenen capelletes a ont se veneren figures de sants, y les diuen ermitetes. El riu Bergantes ja s’es fet mes gros y corre a les totes. Voretjam un turó empinat, y se topen aqueix

riu y dos mes: el Caldés y el de Cantavella, y tots tres plegats, van a l’Ebre. Ja som devant Forcall, assegut a l’angle de la confluencia del Caldés y del Cantavella, que devallen amb prou cabal d’aygua. Per el camí vaig fer una conquista per el Diccionari en la persona del Reverent D. Josep Bordàs, organista de Forcall, qui s’en anava a Tortosa, y s’oferí a traballar amb nosaltres». En alguna manera va emular a Antonio José Cavanilles i els seus viatges quan va gestar l’obra Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reino de Valencia (1795-1797). L’interés d’en Alcover no era altre que el treball per a dur a terme la redacció del diccionari català-valencià-balear recollint veus de la cultura popular, que va concloure Francesc de Borja i Moll. Ambdós van arribar al Forcall per camins diferents, més accidentat el de Cavanillas, quan tots eren encara de ferradura. Un exemple, Cavanilles va eixir de Cinctorres cap a Forcall el 13 de juny de 1793 on va estar fins al dia 16. Sols va poder visitar el segon dia la Mata i Todolella, la resta va ploure molt i l’últim dia es va atrevir, en minvar la pluja, anar per Villores, Hortells i Palanques fins a Sorita. La crescuda del Bergantes li va impedir arribar a la Balma. Faltaven encara cent trenta-tres anys per construir el pont de Sorita.  A partir de 1909 hi ha una relativa millora. Conversió d’alguns camins ordinaris en precàries carreteres. Malauradament, es va enderrocar el pont ogival gòtic del Forcall, sobre el riu Calders, documentat en 1393; fou substituït per

En 1888 els veïns de Forcall i Sorita ja van emprendre pel seu comte, davant la ineficàcia de les administracions, arreglos per fer transitables els malmesos camins de carro i especialment el que anava per davall la mola Garumba pel costat del riu Bergantes .

l’actual en 1911. Pocs camins de ferradura es van convertir en ordinaris. En 1922 la carretera de Morella a Forcall estava construïda igual que la de Forcall a Sorita, la de Forcall a Cinctorres estava «por estudiar», la de Morella a Cinctorres, en construcció, encara era camí veïnal, i per anar del Forcall a la Todolella el camí era de carro i el que unia a la Mata estava en construcció.

En 1911 s’aprovava la llei del Plan de Carreteras que regulava la categoria i les característiques constructives de cada tipologia de via. Va estar en vigor fins a 1926. En totes les comarques del nord de la província la qualitat de les carreteres era molt deficient, de Xert a Morella era de segon ordre amb l’ample de la carretera entre 4 i 5 metres, la base de pedra matxucada disposada en capes de diferents mides (de més grosses a més menudes, acabant la superfície amb pedres molt fines) compactada manualment i sols en llocs molt transitats s’utilitzava un tractament superficial de tipus bituminós; de Xert a Vinaròs de tercer ordre, igual que la de Morella a Alcorisa., entre 3 i 4 metres d’ample, de terra piconada o grava sense compactar i sense pendents de drenatge.

En aquestes menudes i puntuals intervencions va tenir influència el comte d’Albay?  Temps i oportunitats en va tenir, va ser parlamentari de 1891 a 1893 i de 1896 a  1914, formant part de moltes comissions d’obres públiques, carreteres i ferrocarril; i senador vitalici de 1914 a 1923.

BIBLIOGRAFIA

• Gamundí Carceller, Serafín; Sangüesa Ortí, Carlos. Morella, guia del antiguo término. Fundació 50 Sexenni. Ajuntament de Morella. València. 1991.

• Gamundí Carceller, Serafín. La comarca de Els Ports. Su patrimonio y sus gentes. Fundació 50 sexenni. València. 1994.

• Hernández Soriano, Teresa. Acentuación de los contrastes durante el s. XIX en el Norte del País Valencià. Cuadernos de Geografia nº 37. València. 1985

• Osset Merle, José. Datos para la Historia. Memorial ajustado de las Primeras Elecciones del Siglo XX en el Distrito de Morella. Tipografia Moderna de M. Gimeno. Valencia. 1901

• Perea, Mª Pilar. Impresiones de viaje. Barcelona. 2011

• Querol, Pep. El bienni 1887-1889 – Part III – Maldecaps Municipals. Setmanari Noticies nº 1651. Comunicació dels Ports SA. Morella. 2025

WEBGRAFIA

• Fernández, Tomás; Tamaro, Elena. Biografia de Antonio Maria Alcover. Editorial Biografias y Vidas. Barcelona. 2004. https://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/alcover_antoni.htm  2025.06.15

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Poble a poble.

AMB PALESTINA. L’onada d’indignació global per la massacre que pateix Palestina, també ha arribat a Morella. En aquest cas la concentració a la placeta de l’Ajuntament va estar convocada per l’agrupació socialista de Morella, però membres del consell de la solidaritat, d’Assemblea de Coope ració per la Pau, o del Grup de Dones a títol individual també van voler afegir-ser a aquest acte que, malgrat l’amenaça de pluja, va reunir un bon grapat de veïns a la placeta de l’Ajuntament.

Els colors de Palestina en banderes i milotxes, els mocadors tradicionals d’eixe poble, i molta empatia pel que pateix la població civil, els cooperants i els periodistes que volen cobrir el conflicte van ser el motiu del manifest que demanava

la fi de la impunitat per a Israel, i el final del patiment d’un poble que està sent aniquilat.

“Açò no és una guerra, és una massacre”, afirmava Carlos Sangüesa, membre del consell de solidaritat. “Això és trencar en totes les lleis del dret humanitari”, allegava Trini Blanch d’Assemblea de cooperació per la Pau.

“En moments com aquests la solidaritat no és una opció, és una obligació moral” concloïa Aurea Ferrer, membre del Grup de Dones dels Ports.  Des del PSPV, el diputat Ernest Blanch afirmava “estem segurs d’estar en el costat correcte de la història. Hem d’estar orgullosos de ser d’un país que planta cara a la injustícia”.

L’Ajuntament de Vilafranca aprova la pujada de la taxa dels residus amb el vot contrari del PP

L’Ajuntament de Vilafranca ha celebrat aquest dilluns el seu ple ordinari de setembre amb diferents punts d’interès en el seu ordre del dia. Un dels més controvertits va ser el relacionat amb l’aprovació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per prestació del servei de recollida de residus sòlids urbans. L’Ajuntament de Vilafranca es veu obligat a fer aquesta pujada segons s’explicava a la sessió i que s’aprovava amb els vots contraris de l’oposició.

Prèviament a aquest punt es van tractar altres en aquest ple de setembre. Primerament es debatia i aprovava la renovació de la delegació realitzada per l’Ajuntament a la Diputació per a la gestió de diferents tributs locals i d’ingressos de dret públic.

També s’aprovava el protocol d’actuació contra l’assetjament sexual i laboral dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Vilafranca.

En un altre dels punts de la ses-

sió l’Ajuntament de Vilafranca aprovava l’ordenança reguladora de la utilització de la vía pública per a la instal·lació de cadafals i elements de protecció per a espectacles taurins.

Amb l’aprovació de la modificació del Pla Estratègic de Subvencions de l’Ajuntament de Vilafranca 2024-2026, aprovada per unanimitat es donava pas a donar compte dels informes d’alcaldia i regidories, entre els que va destacar la felicitació a la Comissió de Festes 2025 pel treball desenvolupat durant tot l’any per a l’organització de les Festes de Vilafranca.

Una sessió marcada principalment pel punt dedicat a la pujada dels residus urbans en el que l’oposició a l’equip de govern votava en contra i amb la resta de punts aprovats per unanimitat. Intensa va ser la secció de precs i preguntes amb debats entre els membres dels dos partits en un bon grapat de qüestions que afecten al funcionament de l’Ajuntament de Vilafranca.

LA DIPUTACIÓ APROVA LES AJUDES PER A LES UNITATS DE CONCILIACIÓ. 36 pobles de la província tindran suport de la Diputació per al manteniment de les seues Unitats de Conciliació Familiar. El servei d’Unitat de Conciliació Familiar és un recurs per a facilitar la conciliació laboral i familiar. Estos centres cuiden unes hores dels xiquets de 0 a 3 anys i els ofereixen un espai educatiu i, alhora, divertit. Quant a la resolució de la convocatòria, la diputada de Benestar Social, Marisa Torlà, ha explicat que les ajudes són dirigides als municipis de la província amb població inferior als 1.500 habitants que “no disposen de recurs educatiu o assistencial de titularitat pública o privada, destinat a l’atenció de població infantil d’edat inferior als tres anys”. A més, tots els municipis que han sol·licitat la subvenció compten amb un mínim de 3 xiquets i xiquetes, un requisit precís per a l’obertura de les UCF.

L’Ens Provincial destina per enguany una partida de 886.258 i seran beneficiats els següents 33 municipis, entre ells Benassal, Catí, la Pobla de Benifassà, Olocau del Rey, Atzeneta, La Mata, Cinctorres, Forcall.

ESTRATÈGIES PER AL TURISME CULTURAL. El Consell Valencià de Cultura ha organitzat un debat sobre les oportunitats que pot oferir el turisme cultural en dos àmbits, l’urbà i el rural. Amb el títol general de Cultura, territori i sostenibilitat en diàleg, s’ha dut a terme a través de dos panells successius. El primer, sobre el turisme cultural en l‘àmbit urbà, i el segon sobre el turisme cultural en el medi rural.

Tots els participants han coincidit en les diferències entre els seus espais i els propis de les ciutats i han parlat de les diverses estratègies per a potenciar-los en el territori de manera que tinguen una funció d’integració i participació social, sempre en coordinació amb els museus pròxims. També de les dificultats d’atraure visitants a experiències culturals més lluny dels centres de sol i platja, amb l’afegit que sovint es tracta de territoris afectats per la despoblació i la pèrdua de serveis.

Els participants han remarcat el valor afegit d’estos centres culturals en el medi rural si estan lligats al territori i a la seua tradició, més encara si duen a terme activitats educatives i pedagògiques. S’han donat unes xifres que expliquen la importància del turisme cultural per a evitar processos irreversibles de despoblació, que a més té la virtut de portar modernització en forma de tecnologies digitals i d’IA amb una aspiració regeneradora i de sostenibilitat.

EL PLE DE LA DIPUTACIÓ APROVA EL

PLA ECONÒMIC I FINANCER. La Diputació Provincial va celebrar aquest dimarts el ple corresponent al mes d’agost, encara que ja fos setembre. El punt més destacat en l’ordre del dia portava a debat i aprovació el pla econòmic i financer al que es veu abocat l’ens provincial. 24 hores abans de la sessió el document va ser remés a l’oposició que es queixa de la poca transparència atés el poc temps que els van deixar per estudiar-lo. No obstant això, el que denuncia el grup del PSPV són les imporants retallades que contempla per a serveis bàsics

com el consorci provincial de bombers.

El diputat de la nostra comarca, Rhamsés Ripollés, també mostra el seu malestar per altres partides que desapareixen com és el cas de la fase pendent en la rehabilitació del Palau dels Santjoans a Cinctorres.

En aquest plenari, Compromís va presentar una moció en defensa de la Formació Professional, a la que el PSPV es va sumar.

L’equip de govern, per la seua part aprovava una moció en la qual reiterava la demanda al govern central d’una distribució més justa dels recursos estatals en benefici dels castellonencs.

Oscar Tena, nou president de la Mancomunitat Els Ports

La Mancomunitat Comarcal

Els Ports ha celebrat a La Todolella el seu ple ordinari en el que s’ha produït el canvi a la Presidència que ja es coneixia des del principi de la legislatura. Després d’estar al front de la Mancomunitat Ivan Guimerà, alcalde de Villores als darrers dos anys ara serà Óscar Tena, regidor de l’Ajuntament de Vilafranca el nou President. Tena apuntava que “tal i com vam acordar els dos primers anys de la legislatura seria President Ivan Guimerà i els dos darrers jo amb els quatre anys de Vicepresidenta, Lucía Martí, alcaldessa de Palanques”.

És aquesta la segona etapa d’Óscar Tena com a President de la Mancomunitat Comarcal i encara que l’ens ha canviat substancialment als darrers 20 anys sembla que alguns dels problemes amb els que es compta siguen els mateixos d’aquella etapa. Óscar Tena comentava que “en 20 anys la Mancomunitat ha crescut i ha

canviat molt, encara que mantenim els mateixos problemes que fa 20 anys. Problemes derivats de la dependència de les subvencions, que son bàsiques per al nostre funcionament. En això no ha canviat res la situació i les ajudes son fonamentals per a la Mancomunitat”.

Des de la Mancomunitat Comarcal Els Ports a banda de gestionar qüestions com els Serveis Socials o l’important treball realitzat en matèria de Turisme, s’afronten nous projectes que molt prompte seran anunciats. A més, es vol potenciar la reivindicació davant les administracions superiors dels problemes existents als municipis dels Ports. Tena afirmava que “hem de

EL PSPV, CONTRA LES RETALLADES A LES MANCOMUNITATS. El PSPV-PSOE tant en els municipis dels Ports —com va tindre lloc dijous en el ple de Morella—, com en la Diputació de Castelló, defensarà una moció per a reclamar al Consell de Mazón que revertisca les retallades en les subvencions i transferències destinades a les mancomunitats, després que en els dos últims exercicis el finançament haja caigut “de manera alarmant”.

Segons ha denunciat el portaveu morellà i diputat provincial Rhamsés Ripollés, les mancomunitats castellonenques van rebre en 2024 un 48% menys de recursos que en 2023, l’últim exercici de Ximo Puig en la presidència; i enguany la tisorada s’ha agreujat encara més amb un 45% menys respecte a l’any passat. “Parlem de retallades que superen el 70% amb Mazón al govern i que posen en perill prestacions bà-

EFICIÈNCIA A L’OFICINA DE TURISME. Comencen les obres d’eficiència energètica de l’oficina de turisme de Morella Les obres s’han adjudicat per 106.359 euros per a millorar l’aïllament de portes, finestres, parets i sostres i la instal·lació d’aerotèrmia.

potenciar les reivindicacions de les nostres dificultats i problemes i la festa de l’Aplec va nàixer com a altaveu davant d’aquestes situacions i això ha de ser més important que mai”.

A més, en l’actualitat importants fons econòmics que arribaven a la Mancomunitat Comarcal Els Ports com els destinats a la promoció turística han desaparegut. Óscar Tena en aquest sentit incidia en que “el Pla de Dinamització Turística que aprovava el Govern del Botànic ha estat suprimit totalment pel Govern de la Generalitat Valenciana i dels 60.000 euros que es rebien anualment hem passat a rebre 0, cosa que dificulta molt les coses tenint en compte el pressupost amb el que compta la Mancomunitat”.

Ivan Guimerà, anterior President de la Mancomunitat explicava que després de dos anys “ara estaré en la Vicepresidència i continuaré portant l’àrea de Serveis Socials i al final és el fet pel qual la Mancomunitat existeix i estic molt content de continuar treballant per la comarca”. Guimerà insistia en que “dificultats en hi han moltes perquè som pobles molt menuts els de la nostra comarca. El pressupost és molt menut i la reducció dels recursos que tenim fa que tinguen

siques com la gestió de residus, els serveis socials, la promoció econòmica o la cultura. Prestacions que molts municipis, sobretot menuts i d’interior, no podrien mantindre sense la fórmula de la mancomunitat”, ha recalcat. Ripollés ha censurat aquesta decisió del PP i VOX i ha advertit que “si no es rectifica, molts ajuntaments quedaran ofegats i es ressentirà la qualitat de vida de la ciutadania”. “És un nou atac que se suma als retards milionaris en els pagaments dels contractes programa, com hem denunciat enguany”. En aquest sentit, ha reivindicat el paper de les manco munitats com a “ferramenta imprescindible per a garantir la cohesió territorial i la igualtat d’oportunitats entre pobles rurals i ciutats”.

que anar un poc en l’aigua al coll en tots els programes que portem des de la Mancomunitat”. A més afegia que “els pressupostos de la Generalitat Valenciana han anat en molt de retard, fet que ha fet que anàrem al ralentí en alguns dels projectes que tenim en marxa”. A més, Ivan Guimerà comentava que “estic molt content de la feina que es fa des de la Mancomunitat, tant en la part tècnica com en la política i en la dels treballadors. En Serveis Socials per exemple se volen implantar dues línies amb programes nous de Salut Mental i Adolescència. S’està treballant en coses que poden ser molt importants per a la comarca”.

També al ple ordinari celebrat a La Todolella s’admetia al Ballestar, població depenent del municipi de La Pobla de Benifassà per formar part de la Mancomunitat. Recordem que El Ballestar és la única Entitat Local Menor existent a la comarca i no és una pedania. Per tal pot formar part de la Mancomunitat tal i com s’aprovava en aquest ple celebrat a La Todolella. Amb l’inici del nou curs polític i una vegada passat l’estiu es produeix el canvi en la Presidència de la Mancomunitat amb el regidor de Vilafranca, Óscar Tena al seu front.

La moció socialista planteja que la Diputació de Castelló, amb el suport del ple, manifeste el rebuig rotund a la política de retallades del PP de Mazón i inste la Generalitat a restablir les partides pressupostàries “a uns nivells dignes i reforce la defensa institucional del paper crucial de les mancomunitats”.

“No podem permetre que el menyspreu de Mazón i VOX a la singularitat territorial de Castelló hipoteque el futur dels nostres pobles. La Generalitat té l’obligació de garantir que les mancomunitats disposen dels recursos necessaris per a seguir prestant serveis essencials i vertebrant el territori”, ha conclòs Ripollés.

Oscar Tena, aquest dimarts.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

EL FLIM 2026 ES PRESENTA A MADRID. El Festival Literari de Morella engega motors de cara a la pròxima edició. Aquest dissabte ha programat un acte a la capital d’Espanya per a conversar sobre el món rural i mon urbà- Rurals vs urbanites.

¿Com és de necessari per als habitants de les grans ciutats escapar-se al món rural per a buscar inspiració i recarregar piles i a l’inrevés?. ¿Té Espanya un equilibri sostenible entre el món urbà i el món rural? Són aquestes algunes de les qüestions al voltant de les quals es xarrarà en aquesta trobada proposada pel FLIM. Al debat estan convidats el cuiner Carlos Gutierrez de Casa Roque i Ana Giner, del grup de dones, per

la part rural. Per la part urbanita intervindrà Luís del Romero, professor de la Universitat de València, i moderarà Elena Moya, autora i directora del FLIM.

Després del debat, la Muixeranga dels Ports oferirà una breu exhibició de les seues construccions humanes amenitzades per la tradicional música de dolçaina. Aquesta cita en la capital d’Espanya, en la qual arranquen les presentacions del FLIM, deriva de la visita del director del cercle de Belles Arts, Valerio Rocco, qui va assistir a la sessió inaugural del Flim 2025, i va quedar impressionat pel format del festival i per la Muixeranga, i ara ha convidat el FLIM a fer aquest acte a Madrid per a donar-se a conéixer a més públic.

L’Aplec de Villores presenta les dates de les primeres proaplec

La 46ena edidió de l’Aplec dels Ports, celebrat aquest passat darrer cap de setmana del mes de juliol a Cinctorres va tancar l’edició amb una imatge ja tradicional en els diumenges d’Aplec i alhora carregada de simbolisme: el pas del testimoni als joves de la localitat que acollirà la festa comarcal l’any vinent, en aquest cas Villores, que han acceptat amb entusiasme el repte de continuar fent girar la roda d’aquesta festa comarcal.

Organitzar un Aplec dels Ports no és una responsabilitat qualsevol, i a Villores ho saben bé. L’organització de la festa comarcal per excel·lència significa molt més que unes jornades de festa i música; és, tal com ells mateixos afirmen, “construir un any de cultura, germanor i aplec”.

El municipi té una llarga trajectòria dins la història de la trobada: ha sigut la seu en diverses ocasions, concretament els anys 1980, 1989, 1999, 2008 i 2016. Ara, nou anys després de l’última edició que va tindre lloc al poble, tornen a arremangar-se per preparar la que serà la 47a edició de l’Aplec dels Ports, un esdeveniment que s’ha convertit en el cor i la veu de tota la comarca.

—Calendari de les fests proaplec. Amb l’objectiu de mantenir viu l’esperit de l’Aplec durant tot l’any i implicar progressivament els veïns i veïnes, el nou col·lectiu organitzador ha dissenyat un calendari d’activitats prèvies.

La primera cita arribarà el 15 de novembre, amb la celebració de la primera ProAplec. El 6 de desem-

bre serà el torn d’una caminada popular, un format que busca unir natura, esport i convivència. Ja en 2026, el 28 de febrer tindrà lloc la segona ProAplec i el 4 d’abril es tornarà a repetir l’experiència de la caminada. Aquestes primeres activitats, però, només són un tast del que vindrà: un llarg camí d’esdeveniments que aniran teixint complicitats fins a l’arribada de l’esperada edició de l’Aplec. Mentrestant, a la pàgina oficial de l’Aplec ja ha començat el compte enrere. El rellotge virtual avança implacable, descomptant els dies, les hores i els minuts que falten per tornar a omplir Villores i tota la comarca d’energia, cultura i reivindicació. Una cita que, un any més, promet ser molt més que una festa: una autèntica declaració d’identitat col·lectiva.

PALANQUES MILLORA ELS SERVEIS AL VEÏNAT AMB FISIOTERÀPIA I PERRUQUERIA.

L’Ajuntament ha ampliat l’oferta de serveis d’atenció local amb la incorporació de perruqueria i fisioteràpia, pensats per a millorar el benestar i la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

Aquests serveis es presten una vegada al mes i funcionen sota demanda i amb cita prèvia. Amb aquesta iniciativa, el consistori reafirma la seua aposta per apropar serveis essencials i facilitar l’accés a l’atenció personal sense necessitat de desplaçaments llargs.

ES TRAURÀ DE NOU A LICITACIÓ

Tanca per millores la piscina de Vilafranca

L’Ajuntament de Vilafranca ha comunicat a través dels seus canals de difusió que, a partir del 30 de setembre, la piscina climatitzada i el gimnàs municipal romandran tancats per a dur a terme tasques de manteniment i impulsar la nova licitació del servei.

Tot i que aquesta situació pot ocasionar molèsties a les persones que fan ús d’aquest servei dia rere dia, l’ajuntament afirma que hi ha una necessitat de millorar les condicions de les instal·lacions i de garantir la gestió d’aquestes. És per això treballen perquè es puga tornar a oferir el servei amb totes les garanties de qualitat i seguretat que mereixen veïns i veïnes.

L’Ajuntament de Vilafranca informarà pels canals municipals de la publicació de la nova licitació perquè totes les persones autònomes i empreses interessades que complisquen els requisits es puguen presentar i oferir aquest servei tan necessari per al poble.

“Els llavadors de Vilafranca, records de pedra i aigua”

AVilafranca, durant els mesos d’agost i setembre s’està podent visitar a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament l’exposició ‘Els llavadors de Vilafranca. Records de pedra i aigua’, organitza per la Cooperativa Micel·li impulsora del projecte ‘Llavadors Lovers’. Es tracta d’una exposició, situada a l’entrada de l’edifici gòtic. ‘Llavadors Lovers’ està sent un projecte que ha posat en valor els antics llavadors de Vilafranca, que són tres en concrets situats a les Fonts del Llosar, Santa Bàrbara i els principals del poble a la Font dels Burros.

A més de la recuperació dels espais i de les recreacions històri-

ques que s’han dut a terme durant l’any 2025, artistes locals també han participat en aquest projecte i a l’exposició que es pot visitar a les Sales Gòtiques.

I és que el projecte ‘Llavadors Lovers’ de la Cooperativa Micel·li pretén fer més coses en el futur al voltant dels llavadors de Vilafranca amb la possibilitat fins i tot de crear una ruta turística que els puga unir.

L’exposició ‘Els llavadors de Vilafranca. Records de pedra i aigua’ continuarà podent visitar-se a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament de Vilafranca dins de l’horari d’atenció al públic de l’Oficina de Turisme.

Setmanari d’informació comarcal

Finestra oberta.

La fira, la volta ciclista i el genocidi de Gaza

“La niña cuyo padre ha sido asesinado/ mientras llevaba un saco de harina/ a la espalda/ continuará saboreando/ la sangre de su padre/ en cada pan.” Haidar al-Ghazali.

“Perdí la cuenta de los niños que ví morir” Raúl Incertis. Metge espanyol a Gaza

“Las democracias europeas dan la espalda a Gaza como se la dieron a la España bombardeada de 1936” Fernando León de Aranoa.

Carlos Sangüesa.

Este curt escrit, que podeu llegir més avall, és el que el dia de Fira (per tant escrit el dia14) vaig enviar per e-mail (ho faig prou vegades) als companys/es del Consell de Solidaritat que, encara que no es reuneix des de Déu sap quan, està (?) ahí fins que no el dissolguen. Són cavil·lacions d’un diumenge de fira plena de gent (de lo qual me n’alegro moltíssim i que vage per davant pels malpensats) i després d’una novillada amb més de 700 assistens. Sí, 700. Sabeu quanta gent va acudir el divendres 12 a la manifestació de l´ajuntament per Gaza?. No va arribar a 100 persones, que moltes són acostumats, desgraciadament, a la poca assistència a estos actes. A totes elles un gran reconeixement, però... vosaltres mateix i les vostres conclusions.

Companys/es: Avui, diumenge de Fira a Morella, festa, esmorzars, compres, música ( estic escoltant-la des d´on escric), gent, molta gent,…a Gaza ja han assassinat a estes hores a 31 persones que se sumen a les mes de 65.000 assassinades. Ja ho vaig escriure: mentre no empatizem amb el sofriment del poble gazatí, no entendrem el més mínim el que estan sofrint, el que estan vivint. I no ho fem. No sé com podem dormir.

I avui, companys/es, dia de Fira, ere el dia d’eixir a manifestar-mos, de dir que estem ací i que ens horroritzem de l´extermini, de la massacre, del genocidi del poble gazatí, de les infinites llàgrimes derramades per les mares i pares pels seus fills assassinats. Però pareix que no volem “estorbar”,alterar la festa, l’ordre, molestar. Som tan civilitats! I clar no volem fer política. Quan tot, companys/ es, absolutament tot és política.(Llegiu-vos el poema de Bertrol Brecht El analfabeto político). Fer-ho davant l´ajuntament ordenadament, demanat permís sí, allí no passa res ( i, que quede molt clar que cal fer-ho i tindriem que fer-ho totes les setmanes com abans), però avui, dia de fira, igual que ho fan amb la volta ciclista a Espanya, era el moment i dia, per que tothom, tots els visitants (moltíssims) a la fira vegeren que Morella diu NO AL GENOCIDI DE GAZA. Mentre, companys/ es els 31 assassinats ja seran, a hores d´acabar este curt escrit, 35, 36,... 48 …i el 7 d´octubre-data on va començar este mal somni amb el sanguinari atemptat de Hamás amb més de 1.300 assassinats- està ahí, a les portes complint així 2 anys d´un terror i horror que ni

12.000 persones i va durar 4 anys com diu l’il·luminada d’Ayuso?. I comparable a la kaleborroca com diu Tellado?. Però que barbaritats!. Què mala llet!, Sou roïns. I amb els actes d’absoluta violència, xenofòbia i racisme de Torre Pacheco i concentracions contra emigrants dels seus catxorros, no s´ha traspassat tota la violència, sr. Abascal?. O això és patriotisme “porque España está en peligro por los rojos separatistas y traidores”?. El tandem Almeida-Ayuso amb, crec jo “delirium tremens,” diuen: “(Sánchez) quiere cargarse el régimen democrático, podrá encender las calles pero le ganaremos en las urnas”. I clar, Abascal vicepresident del govern. Déu meu!!!. NO.

Però com quasi sempre la qui ha traspassat els límits ha segut, altra vegada, la senyora Ayuso fent-se la foto de la vergonya amb l’equip d’Israel i negat-se sistemàticament a dir que la masacre i extermini del poble gazatí és un genocidi. No pot aprendre del campió de la volta, Vingegaard, més campió si cap per la seua actitud i humanitat a l’entendre que els manifestants ho feien per una raó justa?.

Imatge d’una xiqueta de sis anys ferida després d´un bombardeig israelí. Va morir a les poques. La fotografia la va fer el metge Raúl Incertis en Jabalia el 28 d´abril de 2025.

«No teníamos morfina. A los dos meses se nos acabó el fentanilo. Hacíamos amputaciones o aperturas de abdomen nada más que con Ibuprofeno intravenoso», relata el médico Raúl Incertis tras volver de Gaza (15-92025)

S’han traspassats tots els límits Sr, Feijó, Almeida, Ayuso, Abascal, o encara no?

els millors anys de l´alemanya nazi. Com escriu avui a EL PAÍS Javier Cercas:”La vergüenza de Gaza nos sobrevirá muchos años”. Salut. Carlos P.D. Com podeu comprendre, este correu, estave escrit abans del final de la volta ciclista i del que després va passar. Ja per davant la meua total adhesió i aplaudiment als 100.000 manifestants (entre els que hi havie familiars meus) que van ser valents i van poder aturar el final de la volta ciclista. Una manifestació pacífica amb 22 ferits lleus (ninguno ingressat) i dos detinguts quan sols el dia d’ahir a Gaza van assassinar a 48 persones és com diu Feijo, Almeida,Ayuso i Abascal (Déu meu que temó!!!) una manifestació violenta?. S´han traspassat tots els límits com diu Almeida?. Ja s´han traspassat els límits amb els 65.000 assassinats, o encara no Sr. Almeida?. És comparable esta manifestació amb el setge de Sarajevo (1992-1996) on van morir

Però tot açò ja es veia vindre des de Figueres i l´organització ha segut inacapàs de saber-ho gestionar. Ara, el director de la volta diu: “las imágenes hablan por sí solas, es lamentable lo que ha ocurrido”. Lamentable és, senyor Javier Guillen, les mils d´imatges esgarrifoses de quasi dos anys d’assassinats impunes i destrucció total. Això sí que és lamentable i vergonyós. I la solució era tan fàcil com expulsar, o millor no haver convocat a l’equip d’Israel. Equip promocionat pel govern d’Israel i pagat per un milionari íntim amic de Netanyahu que és negacionista amb el genocidi i sionista convençut. No es va expulsar de totes les competicions esportives, culturals, musicals, a Rússia pocs dies després de la invasió d’Ucraïna? Per què no a Israel?. I que no tornen amb la fal·làcia de que cal separar esport de la política, perquè el primer que fa política amb l´esport és Netanyahu. I el que faltave, el ministre d’afers exteriors d´Israel li done la culpa a Sanchez dels fets de Madrid, acabant dient: “Sanchez y su gobierno: ¡vergüenza para España!. I el govern genocida, assassí de Netanyahu, no té vergonya? I mentre açó passave, a Israel, a 60 km de Gaza on seguixen caient les bombes matant innocents, Netanyahu i Rubio, secretari d’Estat de Trump còmplice directe del genocidi, resaven front al Mur de les Lamentacions. (Què foto!!!) Què demanarien?. No ho dubteu ni un segon: l’extermini total del poble palestí. (Avui dilluns a l’escriure este article ja són 50 assassinats que van sumant als 65.000. I acabo de llegir esta tarde que la relatora de l´ONU a Palestina, Francesca Albanese assegura que els assassinats després de 715 dies d’horror són molt més, poden ser segons càlculs de 680.000 persones, sent un 75% dones i xiquets acusant de complicitat a tota la comunitat internacional). Cada dia que passa pareix més un Holacaust, sinó al temps. Una vegada més el poble, la societat civil s’ha avançat a les institucions i ha respost cridant ben fort: PROU A LA MASSACRE, NO AL GENOCIDI DE GAZA, NETANYAHU ASSASSÍ.

Última hora (dimarts):

1. Espanya serà el cinquè país que confirme la retirada d’Eurovisión si participa Israel. Forts aplaudiments!!!

2. Abans d´enviar este escrit a la Revista arribe la noticia de que la Comisió d’investigació de l’ONU conclueix que Israel comet genocidi a Gaza. Els Estats tenen que parar-ho. GAZA S’ESTÀ CREMANT!!!

Qué hacer en Morella

NÚMERO 708. ÉPOCA II. DEL 19 al 21 DE SEPTIEMBRE DE 2025

LAS PRIMERÍSIMAS SETAS DE LA TEMPORADA

LAS SETAS SON UN INGREDIENTE BÁSICO DE LA COCINA DE OTOÑO EN MORELLA

La búsqueda de setas es una actividad en la que todo el mundo puede participar, siempre que se sigan unas mínimas normas de respeto por el medio ambiente. Pero buscarlas y, además, encontrarlas, eso ya es todo un arte, una forma de mirar el bosque que en la mayoría de casos se aprende por la constancia en la búsqueda, pero que en otros forma parte de un sexto sentido exclusivo de ciertas personas. Mientras un neófito puede pisar las setas sin darse cuenta de que están ahí, los expertos pueden saber que están, sin verlas, sólo por el aspecto que presentan los matojos y el lugar donde crecen.

Aunque prácticamente aún no ha comenzado la temporada, esta misma semana algunos restaurantes de Morella que han anunciado en sus redes sociales que ya incorporan a sus menús los primeros robellones de la temporada, la seta más popular y deliciosa, cuyo nombre científico es precisamente «Lactarius deliciosus»

Hay bosques públicos conocidos en el término municipal de Morella en los que es habitual encontrar setas si se está en campaña, pero la naturaleza es, en este sentido, caprichosa y hace que sean muchos los factores que intervengan para la aparición de los níscalos: la época en la que ha llovido, que la cantidad haya sido la adecuada, el grado de humedad, la temperatura... Este año, por ejemplo, de momento en los montes públicos de Carrascals y Pereroles, donde habitualmente se encuentran setas, la aparición de las mismas ha sido limitada hasta ahora pero las recientes lluvias pueden dar sorpresas en breve, quizás ya este fin de semana.

Durante la recogida de las setas es importante que vayamos equipados con cestas de mimbre, paja o caña y no con bolsas de plástico, para que así podamos dejar las esporas repartidas por toda la montaña. Y tener mucha precaución si no nos conocemos la zona para evitar perdernos o tener un accidente.

ALGUNOS RESTAURANTES YA ANUNCIAN QUE DISPONEN DE LOS PRIMEROS ROBELLONES DE LA TEMPORADA

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideradom como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

OTOÑO. Estamos a punto de entrar en el otoño, una de las mejores épocas para visitar Morella. En otoño, además de disfrutar del patrimonio monumental de Morella destaca la naturaleza y las posibilidades que nos ofrece en unos meses donde tiene una imagen única. Morella cuenta con una extensa red de senderos que te acercan hasta rincones muy bonitos con bosques exuberantes, ríos o rutas para hacer en BTT, entre otros. Por otra parte, uno de los grandes atractivos de Mo-

rella es la gastronomía y en el otoño encontramos unos época con muchos productos únicos como son las setas y otros frutos que nos da el bosque. Son muchos los restaurantes que potencian estos productos bien maridados con la carne o el queso de excelente calidad en la comarca de Els Ports.

Sobre todo, Morella como destino ofrece calidad, tranquilidad, hospitalidad y seguridad durante todo el año, y también en otoño.

LA OFICINA DE TURISMO DE UBICACIÓN

MIENTRAS ESTÉN EN MARCHA LAS ACTUACIONES DE MEJORA DE LA EFICIENCIA ENERGÉTICA,

El Ayuntamiento de Morella ha iniciado este mes de septiembre la remodelación de la oficina de turismo. Las obras tienen el objetivo de realizar el edificio más eficiente energéticamente con diferentes acciones. Durante las próximas semanas se cambian puertas y ventanas, así como el aislamiento de paredes y techos en los dos pisos de la oficina. La licitación de la obra se publicó por 118.989 euros, pero se ha adjudicado a la baja por 106.359 euros en la empresa Electricidad Domingo Maestrat SL. Además, la redacción y la dirección del proyecto tienen un coste de 11.011 euros. Se trata de una reforma dentro del Plan de Sostenibilidad Turística de Morella financiado por la Unión Europea con fondos Next Generation.

El alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacado que “la oficina de turismo de Morella necesitaba esta reforma para mejorar las condiciones del personal y la atención al público y ahorrar en calefacción en invierno y aire acondicionado en verano”.

El primer edil morellano ha explicado esta semana que “la obra se ha adjudicado a la baja, por lo que costará menos dinero del que estaba previsto y ese dinero se podrá aprovechar para hacer otras actuaciones” y ha recordado que “mien-

tras estén en marcha, la oficina se ubica en el edificio del CISE, ubicado junto a ésta”.

Las acciones del Plan de Sostenibilidad Turística en Destino de Morella están enmarcadas en los cuatro ejes prioritarios relacionados con los objetivos del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia financiado por la

Unión Europea -NextGeneration EU: transición verde y sostenible, eficiencia energética, transición digital y competitividad. Se trata de la Actuación 3 del Eje 2, llamada “Adaptación energética Oficina de Turismo”. Se trata de un proyecto cuyo coste total incluidos costes de redacción y dirección de obra tiene un importe de 117.370 euros.

Y TAMBIÉN...

TURISMO CAMBIA

POR OBRAS

ENERGÉTICA, SE ATENDERÁ A LOS TURISTAS EN EL EDIFICIO CONTIGUO DEL “CISE”

Con diversas obras de mejora a lo largo de los años, Morella tiene la oficina de turismo instalada en este emplazamiento desde el puente de diciembre de 1993, en que se inauguró solemnemente por parte del entonces Conseller de Turismo Martín Sevilla.

La inauguración de estas instalaciones coincidió con la puesta en

Las obras en la Oficina de Turismo.

marcha de la iluminación ornamental de Morella, justo en esa misma fecha, por lo que en aquellos meses previos al emblemático 50 Sexenni, se habló de una «Noche Soñada» para el turismo de la localidad, con estas dos importantes mejoras que impulsaron sobremanera la venida de visitantes a la ciudad amurallada de la comarca dels Ports.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

IVANA. La web turística morellaturistica.com ha incorporado recientemente un sistema híbrido para responder a las preguntas con una base de datos y con inteligencia artificial generativa. El nombre se ha escogido como uno de los más comunes en Morella, derivado de la patrona, Vallivana.

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19. El 5 y 6 de julio estaran cerradas.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Vilafranca.

Dissabte 20 setembre 11h. Jornades Avan 05. “Compartir malestars, explorar”. Xarxa de centres rurals per a la investigació i recerca contemporània. Sales Gòtiques

25ª Cursa a Vilafranca.

Cursa Entreparets

18h. Gravació del podcast “La Aventura de Ser” amb José Manuel Zapata. Saló Actes Casa Social.

19h. Cursa Infantil “Entrexiquets”. A la Plaça d’en Blasc.

Diumenge 21 setembre

25ª Cursa a Vilafranca.

Cursa Entreparets

8,30h. Eixida de la marxa competitiva de 25 km. Plaça d’en Blasc 8,40h. Eixida de la marxa no competitiva. Plaça d’en Blasc.

Dilluns 22 setembre

Jornades de la Gent Gran 18h. Projecció de documentals sobre els forns de calç i fotografies de forns desapareguts. Saló Actes Casa Social.

Dimarts 23 setembre Jornades de la Gent Gran 9h. Ruta per paratges del Pla de Mossorro amb Pedro Colom i Juan José Gil. 18h. Xerrada sobre la feina del paredador i presentació del llibre “Manual del marger” de Xavier Solé. Saló Actes Casa Social.

Dimecres 24 setembre Jornades de la Gent Gran 15h. Campionat de guinyot al Bar dels Jubilats.

—Portell.

Dissabte 20 setembre Fira Tèxtil i Productes de la Terra 10,30h. Taller de bordat libre amb Anne Burton d’Abadia Seven. 11h. Taller mini-telar amb Almunena Mucientes. 11,30h. Taller procés de confecció d’espardenyes amb IATA. 12h. Taller de costura i arreglos amb Rosa Mari Garcia. 12,30h. Taller arrels artesanes, mans portellanes. Grup de Dones de Portell.

La Fira Tèxtil i de Productes de La Terra de Portell comptarà amb parades de tèxtil, alimentació i altres.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

“Estar trist no és un símptoma d’una malaltia, és una reacció natural davant situacions difícils”

Anna Querol.

Qui és Christian?

Se’m coneix de moltes maneres: com el fill del pintor, el fill d’Aurora, el dels 20 duros o el germà d’Estela… i la veritat és que aquestes etiquetes formen part de mi, i algunes fins i tot són de les meues preferides. Però com tots, jo també he mostrat al món només una part de qui sóc, amagant altres coses per por, per vergonya o simplement per no saber com expressar-les. Tot això em va portar patiment fins que vaig entendre què significa realment la salut mental. Ara em definisc com un supervivent que gaudix de la vida, que ha aprés a portar el seu propi ritme i que troba sentit en el que fa. He aconseguit objectius que per a mi són molt importants, com graduar-me en Psicologia o obrir el meu despatx, després d’una etapa d’estudis plena de dificultats: problemes de consum, d’alimentació, de tabaquisme… tot un conjunt de “catastròfiques desdiches” que em van posar a prova. I va ser cuidant persones majors quan vaig descobrir el que realment m’ompli: acompanyar, escoltar i donar sentit al patiment, tant propi com alié. Quin paper va tindre el cuidar a persones majors en descobrir la teua vocació?

Per a mi va ser donar-li un sentit a la vida i al que feia. Després que el sistema educatiu m’etiquetara com a “no vals” o “no eres suficient”, me’l vaig creure i vaig actuar en conseqüència. Vaig tindre una infància molt inquieta i una adolescència complicada, fins que vaig marxar a Barcelona i vaig estudiar els cicles d’Atenció Sociosanitària i d’Integració Social. Aquell pas va donar un sentit humà i també polític a la meua vida.

Però també em va arribar el colp més fort: conéixer de prop la mort. Quan cuides algú i eixa persona mor, et preguntes: “per a què ha servit tot el que he fet?, ja està?, no he pogut fer res?”. Aquell moment va ser un abans i un després, em va fer replantejar-me moltes coses, relativitzar-ne d’altres i em va donar energia per afrontar reptes personals.

Sempre m’agrada dir a la gent que pregunte a les persones majors: “T’arrepenteixes d’alguna cosa?

T’has plantejat què hauria passat si haguéres fet una altra cosa? Estàs en pau amb el que has viscut?”. Per a mi és un privilegi pensar que he viscut totes eixes opcions i que cada versió de mi m’ha canviat i m’ha ajudat a créixer. He admirat moltes persones grans: dones que han tirat endavant tota una vida oblidant-se d’elles mateixes i que, amb 80 anys, han sabut fer les paus amb el seu passat; hòmens sensibles que m’han ensenyat a gaudir. Tot el que m’han ensenyat m’ha salvat la vida. Perquè jo mateix vaig tindre etapes en què em vaig plantejar morir, però cuidar em va arrelar, em va donar sentit i ho va canviar tot.

Què ha significat per a tu obrir la teua pròpia consulta a Morella, al carrer Costa Sant Joan 22?

Per a mi té dos vessants molt importants. D’una banda, és un èxit personal enorme. Guanyar el concurs Emprén Activa va validar el meu projecte i em va donar l’impuls per tirar endavant. També pense en tot el camí recorregut: graduar-me després d’haver tret l’ESO a l’escola d’adults, passar per molts cicles, estudiar i treballar alhora… tot açò em fa sentir molt orgullós de mi mateix. I, a més, fer-ho en un lloc tan simbòlic com Costa Sant Joan, 22, l’antiga botiga de la meua mare, on jo em vaig criar i on les iaies del poble encara em coneixen “per aquelles coses de xiquet”. Ara, quasi trenta anys després, obrir allí el meu despatx com a psicòleg és un motiu d’or-

Christian a la seua consulta

gull immens. Però també hi ha una altra part: sent que, tot i haver aconseguit una meta que esperava amb moltes ganes, a penes m’he donat temps per aturar-me i valorar-la. Ja pense en màsters, projectes, conferències, tallers… i em costa frenar i sentir realment el que significa haver arribat fins ací. I crec que això reflectix també una realitat social: sovint, quan aconseguim allò que volíem, de seguida busquem una altra cosa. De vegades, fins i tot, utilitzem el consum o l’activisme constant per evitar el patiment, per tapar-lo o justificar-nos amb un “soc així i no puc canviar”. Justament ací és on el meu projecte té sentit: fomentar una salut entesa com la suma de la part física, mental i social, i ajudar a viure amb més consciència allò que ens pasa i no voler correr tant. Com naix Hari i d’on ve la seua identitat?

Jo mai he sigut massa de llibres, però sí molt de cine i de sèries. Per això, quan vaig llegir Fundación d’Asimov i després vaig veure l’adaptació televisiva, em va impactar moltíssim: un món on la psicologia i les matemàtiques s’unien per entendre les societats i on el bé comú i els valors humans eren centrals. Aquella idea de la psicohistòria connectava de ple amb la meua identitat i amb la meua mirada sobre la salut mental. En paral·lel, la meua germana va engegar el projecte Pupitre Rojo i junts vam crear el taller Bústia

Vermella, on treballàvem els estereotips de gènere i la manera diferent com vivim la sexualitat homes i dones. El gran feedback que vam rebre ens va donar la clau: parlar de temes incòmodes, però fer-ho en comunitat, genera canvi. Poc després vaig decidir tornar a Morella i vaig presentar el projecte al concurs Emprén Activa Els Ports del CEDES. El suport, la formació i el premi econòmic em van permetre invertir en la idea i, amb el programa Move Up de Castelló, consolidar-la amb una identitat clara: Hari. El nom és un homenatge a la saga Fundación, però sobretot és un projecte que busca crear una “fundació emocional”: reconéixer que som éssers socials i emocionals, que necessitem vincles i entorns adequats per créixer i sobreviure.

La ciència ens dona eines, la comunitat ens dona context i les emocions ens recorden que darrere de cada teoria hi ha persones reals. El que busquem és fer de pont entre el coneixement acadèmic i la vida quotidiana: que la psicologia servisca per humanitzar i per fernos més conscients, no per allunyar-nos de la realitat.

Quina importància té per a tu mirar la salut mental des d’una perspectiva comunitària?

Per a mi és fonamental. Si pensem la salut mental només com un problema individual, deixem de costat les arrels reals del malestar. La pressió acadèmica, la precarietat, les expectatives socials o l’aïllament rural són factors que pesen tant com la biologia o la història personal. Per això treballe amb adolescents, famílies i docents junts: perquè la solució no és només que un jove aprenga a gestionar l’ansietat, sinó que la comunitat entenga què l’està provocant i com es pot sostenir millor entre tots.

Mirar la salut mental de manera comunitària vol dir també assumir

CHRISTIAN GARCIA ESTÀ AL CAPDAVANT DEL PROJECTE “HARI”

que cuidar-se no és sols una responsabilitat individual. És una tasca col·lectiva que implica canviar dinàmiques, trencar silencis i generar espais segurs on parlar obertament del que ens passa. Quan la comunitat s’implica, les persones deixen de sentir-se soles i això ja és una part del tractament.

Com integres a Hari la reflexió sobre gènere i les normes socials no escrites?

La socialització de gènere marca moltíssim la manera en què vivim i expressem el nostre malestar. Als xics sovint se’ls ensenya a no mostrar vulnerabilitat i a buscar eixides en l’agressivitat o en conductes de risc, mentre que a les xiques se’ls carrega amb l’exigència de complir, de cuidar i de no fallar. A Hari treballem perquè estos mandats invisibles es facen visibles, perquè puguen qüestionar-se i perquè cada persona trobe maneres més lliures i sanes de ser i de relacionar-se. La igualtat i la consciència de gènere no són un “extra”, sinó una part bàsica de la salut mental.

A més, obrir este debat amb adolescents, famílies i docents és una manera de previndre problemes futurs. Quan identifiquem els rols i estereotips que limiten, podem evitar que es transformen en ansietat, depressió o relacions de violència. Per això, cada taller de Hari inclou una mirada crítica al gènere: no per a jutjar, sinó per a donar eines i alternatives més justes i respectuoses.

Defenses la sanitat pública però alhora assenyales que no hi ha prou recursos en salut mental. Quin paper poden jugar iniciatives privades i comunitàries per complementar aquesta mancança?

Jo defense la sanitat pública perquè és el mecanisme de protecció més gran que tenim com a ciutadania. Ara bé, és evident que en salut mental no hi ha prou recursos,

i això obliga molta gent a buscar atenció en la privada o a quedar-se sense suport. Des de Hari el que intentem és aportar, encara que siga a petita escala, un espai comunitari i accessible. Este tipus d’iniciatives no substitueixen allò públic, però poden complementar-lo, fent xarxa i oferint respostes on no arriben els serveis oficials.

La taula rodona reunirà perfils molt diversos: metge, psicòlegs, educador social… Què espereu aconseguir amb aquest diàleg interdisciplinari?

Precisament volem visibilitzar que la salut mental no és només cosa de psicòlegs. Necessitem metges, educadors, treballadors socials, famílies… Totes les mirades sumen i ajuden a entendre millor el que ens passa. La idea de la taula rodona és que cada professional puga aportar la seua experiència i que, entre tots, construïm un discurs més ampli i més proper a la realitat de la gent. El malestar no es viu en compartiments tancats, i per això les respostes tampoc poden ser-ho.

Un dels eixos serà entendre que “estar trist no és estar malalt”. Per què penses que és tan urgent transmetre aquest missatge a la ciutadania?

Perquè la tristesa, la por o la ràbia són emocions humanes i necessàries. El problema és que vivim en una societat que vol que estiguem sempre productius, contents i disponibles, i això no és real. Estar trist no és un símptoma d’una malaltia, és una reacció natural davant situacions difícils. L’objectiu és aprendre a escoltar eixes emocions i a donar-los un sentit, no apagar-les amb un psicofàrmac immediatament. Per descomptat, hi ha moments en què la medicació és necessària, però no pot ser la primera i única resposta.

També voleu obrir el debat sobre què significa demanar ajuda i quan cal anar al psicòleg. Quin missatge t’agradaria que les persones assistents s’endugueren a casa?

El missatge és que demanar ajuda no és un fracàs, sinó un acte de valentia. No sempre cal anar al psicòleg per qualsevol cosa, de vegades parlar amb la família, amb amics o amb un docent de confiança ja pot ser suficient. Però quan el malestar es fa massa gran, quan ens bloqueja o ens impedeix viure amb normalitat, aleshores sí que és moment de buscar un suport professional. I el més important: acompanyar no vol dir donar solucions ràpides, sinó estar al costat, escoltar i sostenir. Si la gent se’n va de l’acte amb aquesta idea, ja haurem fet un pas molt gran.

Quines eines ofereixes a famílies i docents per acompanyar millor els joves?

El primer que treballe és la importància de ser referents estables i coherents. Els adolescents necessiten adults que no miren cap a un altre costat davant del consum, de l’assetjament, de relacions tòxiques, de situacions d’abús sexual o de senyals d’ideació suïcida. Per això oferim eines de comunicació assertiva, de validació emocional i de detecció primerenca de riscos. També ensenyem a parlar de sexualitat i de mort sense tabús, perquè la prevenció passa per trencar el silenci i donar paraules al patiment. I insistim en la idea que no cal resoldre-ho tot a soles: hi ha moments en què cal derivar a recursos professionals. El problema és que en pobles menuts com a la comarca sovint aquests recursos no arriben, i això deixa famílies i docents desprotegits des de l’entorn públic i tenen que acudir ales institucions privades i cost mes l’accés a elles ja que existeix gran cost econòmic. Per això defensem que cal més consciència institucional i més recursos públics en salut mental, educació sexual i prevenció del suïcidi, també al món rural. Quan penses en el futur de la salut mental a Morella i la comarca dels Ports, què t’agradaria veure d’ací a uns anys

A nivell individual, m’agradaria que els adolescents tinguin més confiança per parlar del que senten i no es vegin obligats a amagar-se darrere del consum, de les pantalles o del silenci. Que puguin entendre que sentir tristesa, ansietat o ràbia no és estar malalt, sinó una part natural de la vida, i que sàpiguen quan cal demanar ajuda i a qui poden recórrer.

A nivell social, voldria que l’institut i l’escola es convertiren en espais on la salut mental i l’educa-

Christian, durant una xerrada als joves. A baix, l’exterior de les instal·lacions de Hari.

ció emocional foren part de l’aprenentatge quotidià, igual que les matemàtiques o la història. Que es treballarà des de la prevenció, parlant de drogues, de sexualitat, d’assetjament i fins i tot de suïcidi sense tabús, perquè el silenci no ajuda. L’escola i l’institut són llocs clau per detectar i acompanyar de manera primerenca.

I a nivell institucional, espero que la sanitat pública i les administracions siguin més conscients de la realitat del món rural. No podem normalitzar que hi haja mesos d’espera per veure un especialista, o que hi haja pobles on pràcticament no hi ha cap recurs en salut mental. Necessitem més inversió, més professionals i polítiques que posen la salut emocional al centre. Perquè si no, el pes acaba caient sobre les famílies i la comunitat, que fan el que poden però no poden arribar a tot.

Si la persona que està patint en silenci llegirà aquesta entrevista, quin missatge breu i sincer li voldries enviar?

Li diria que entenc com és de difícil posar paraules al que un sent, perquè jo també vaig viure moments de confusió, de soledat i de no saber com demanar ajuda. Sovint es diu el mite que parlar no canvia res, però la veritat és que parlar ho canvia tot. Quan parlem, donem nom al que ens passa i comencem a construir una altra manera de veure la nostra realitat. Parlat bé a tu mateix i tracta’t amb respecte ja que és un primer pas per a cuidar-te, després sabràs millor que necessites. I quan no n’hi ha prou amb l’entorn, i no sas que fer ja pots buscar ajuda professional és una manera de continuar eixe camí amb més recursos i seguretat, sempre acompanyat Si estàs passant per un moment difícil, busca ajuda professional, no et sentis sol/a.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

L’últim Ajuntament franquista, 1975 · Part II

Notícies

Pep Querol. Historiador

Avui analitzarem algunes notícies curioses curtes. Els sempiterns aprofitaments forestals; la trufa ja s’ha fet un lloc a la Comarca; la debacle escolar; el Mesón del Pastor obri portes; arriba a Morella el BUP; el calendari escolar 1975-76 i la no vinguda de la FP.

Al’Acta del 10 de novembre de 1975, se dóna compte de la subhasta habitual dels aprofitaments forestals del terme de Morella. Del mont Herbeset, li correspondrien 324 pins, a Antonio Alcón Bou, d’Albentosa (Teruel), per un valor de 303.555 ptes. (amb eixos diners podies comprar un pis nou a Castelló en aquella època). Del mont Carrascals, 498 pins, a la mateixa persona, per 450.486 ptes. Del mont Pereroles, 512 pins, a Benjamín Lluch Monferrer, veí de Castelló, per un valor de 760.115 ptes. En total tenim una quantitat prou interessant, 1.514.156 de ptes, però heu de pensar que d’eixos diners s’havia de restar les diverses taxes i impostos que l’Ajuntament havia de satisfer a l’Estat.

Si us heu fixat, no consta el mont de Vallivana, que també era habitual la seua explotació, encara que més enfocada a les carrasques. Ja feia un grapat d’anys que s’havia descobert que el nostre territori era ric en trufa negra (hi ha una història curiosa que us pot contar Santiago Fabregat, de finals dels anys 50 a la Fonda Elías), un producte que requereix unes condicions ambientals prou específiques per prosperar, però amb un preu

tant alt que valia la pena per alguns cercadors «professionals» fer l’esforç. El 20 de novembre, se donava compte del resultat de la subhasta del «aprovechamiento de trufas que puedan existir y recolectarse» al dit mont. El guanyador seria el morellà José Borràs Pitarch, per unes 120.011 ptes, una quantitat considerable per un tubercle que potser el trobares, o no. Suposo que Borràs aniria a tret cert. Al llarg de nombrosos articles he comentat algunes circumstàncies de les escoles i mestres de Morella i aldees. A les altures de 1975, la debacle demogràfica se fa patent quan llegeixes testimonis com vorem tot seguit. El 10 de novembre, el delegat provincial del Ministeri d’Educació i Ciència, demanava informació a Sangüesa sobre «el número aproximado de metros cuadrados de cada uno de los edificios destinados a vivienda para Maestros en esa localidad, así como una estimación aproximada de los gastos mensuales de mantenimiento de los citados edificios». Com ja sabem, al casc urbà l’Ajuntament tenia dos vies d’actuació. Una era llogar ell directament les vivendes necessàries i cedir-les de forma gratuïta als mestres. L’altra era subvencionar-los amb els

Un dels restaurants de Morella que té en la actualitat igual solera que reputació és el Mesón del Pastor, iniciat per José Ferrer Ferrer

diners necessaris segons mercat, i ells ja se buscaven habitació pel seu compte. Amb el temps, però, s’aniria imposant la segona opció, ja que hi ha testimonis d’haver hagut més d’una bronca entre l’Ajuntament i els caseros, i pensarien que «fora problemes, tu». Sangüesa confirmaria aquesta manca d’immobles el 12 de novembre, «este Ayuntamiento no dispone ni ha dispuesto nunca, de vivienda alguna destinada a dicho fin», en propietat no, però arrendades si, eh. Ara arriba la tragèdia, «a excepción de las escuelas suprimidas de Herbeset, Puebla de Alcolea, Vallivana, Els Llivis y la Llácova de este término municipal», on sí hi havia immobles propietat del municipi, però que ja no tenien cap ús, i per tant no gastaven un duro en el seu manteniment. Però això Sangüesa se’l guardava de dir-ho. Si la Morella intramurs patia d’un despoblament desbocat, què dir de les aldees. L’opció de llogar, o vendre, eixes cases a forasters o turistes no era una opció. Ningú tenia interès en instal·lar-se o visitar aquests llogarets en aquelles èpoques. Ni els «paracaidistes» ni el turisme rural, existien encara. Un dels restaurants de Morella que té en la actualitat igual

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

solera que reputació és el Mesón del Pastor, iniciat per José Ferrer Ferrer. Segons la documentació municipal, el restaurant presentaria una memòria per fer tots els tràmits del permís d’apertura, l’11 d’abril de 1975. Apart d’això, també sol·licitarien obrir «una actividad destinada a Discoteca» a la Costa Jovaní núm. 3, segons l’Acta de la Comissió Permanent del 28 d’abril, amb memòria firmada unes setmanes abans, el 13 de març, per l’arquitecte Linares Edo Monfort. Després de l’informe fet pel manobrer municipal Juan Vives Viñals, la Comissió Municipal de Policía Urbana, el Cap Local de Sanitat, i el mateix arquitecte Linares Edo Monfort, s’emetria resolució. Aquesta seria favorable, ja que no hi hauria oposició veïnal (confirmat a l’Acta de la Permanent del 12 de maig), i el projecte no contradeia les Ordenances municipals i la llei del 30 de novembre de 1961, que tractava sobre les activitats «molestas, insalubres, nocivas y peligrosas». Però, entenc que no hi hauria cap problema, «si bien es de las actividades clasificadas como molestas en dicho Reglamento, dadas las cir-

cunstancias de sus instalaciones, no cree necesario la adopción de medidas correctoras aparte señaladas en el proyecto». L’Ajuntament estaria contentíssim davant d’aquestes iniciatives, ja que feia dècades que rosegava que faltaven establiments d’aquesta mena per donar servei al turisme en alça. En canvi, les persones majors podrien tenir una altra opinió, sobretot respecte la discoteca, activitat que podia conduir al pecat i perversió entre els jóvens. Els responsables polítics eren més oberts, sobretot quan el que estava en joc eren ingressos que facilitaren el sosteniment de l’economia morellana, la seua expansió i creació de llocs de treball, en definitiva, que la joventut no s’escampara per eixes Espanyes.

Just quan els Escolapis complien 90 anys de presència a Morella (el 27 d’agost de 1882 se celebraria la primera missa a la capella), cessaria la seua tasca. La veritat és que amb els anys anirien adaptant-se a les noves normatives sorgides del franquisme, com per exemple el 1966, moment que se legalitzaria la seua situació com «Colegio Libre Adoptado», però poc a poc la

direcció i professors anirien sent copats per seglars. Davant de la nova llei de 1970, que vorem tot seguit, acabarien per desvincular-se el 1972. Aquest fet, obriria la porta a instaurar el Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) a Morella. La circumstància de la marxa dels Escolapis, i que a la resta d’Espanya s’estava implantant la reforma de l’educació secundària, el que se coneixia com el BUP, Teodosio Sangüesa s’apressaria a demanar, segons comunicació del 23 d’abril de 1975 al delegat provincial del Ministeri d’Educació i Ciència, «la creación de un centro de Bachillerato en esta Ciudad». El 23 de juny, l’inspector educatiu de l’ensenyança mitjana de l’Estat, Arturo Garcia, escrivia a Sangüesa que la inspecció feta «ha sido totalmente favorable», i incidia en la necessitat que hi haguera un bon laboratori de Ciències Naturals i Biblioteca. L’Estat estava satisfet d’aquesta petició, i se nota per la rapidesa dels esdeveniments. La Direcció General Educativa, adscrita al Ministeri d’Educació i Ciència, escrivia a Sangüesa, el 24 de juny, de la necessitat que «en el Colegio

Libre Adoptado existente en esa localidad se impartan las enseñanzas correspondientes al BUP», és a dir, l’Estat estava donant el placet a la petició de Sangüesa. El BUP, que molts encara l’hem conegut, és l’enyorat sistema educatiu que estranyament havia aconseguit un consens unànime d’acceptació, fins que Felipe González ho va empastrar tot aquell 1990 i la seua terrible LOGSE (encara ho estem pagant). El BUP, naixeria de la Llei 14/1970, del 4 d’agost, on se pretendria donar per fi un colp mortal a l’analfabetisme crònic que patia la societat Espanyola, tal com se reflectia al preàmbul, «El marco legal que ha regido nuestro sistema educativo en su conjunto respondía al esquema ya centenario de la Ley Moyano. Los fines educativos se concebían de manera muy distinta en aquella época y reflejaban un estilo clasista opuesto a la aspiración, hoy generalizada de democratizar la enseñanza». La Llei anterior era de 1857, la veritat és que feia falta una revisió total del sistema educatiu espanyol. Fa gràcia quan aquella gent utilitzava paraules com «democràcia», o «classisme», però és un indicador que alguna cosa se movia a aquelles altures.

No vull entrar en la polèmica BUP o LOGSE, encara que ja m’he posicionat. La qüestió que importa ara, és que s’havia d’omplir el buit deixat pels Escolapis, que tenien l’exclusivitat de l’antic batxillerat a Morella. En el mateix escrit del director citat, s’informa, «el Ministerio [...] asumiría inicialmente la obligación de suministrar cuatro licenciados y la Corporación ofercería instalaciones adecuadas». Era un win-win per a les dos parts. Per a l’Estat, s’educaria a la joventut segons els seus criteris, en un enclau important del món rural com era Morella, i aquesta s’estalviava moltes despeses en el professorat, a més de seguir utilitzant un edifici molt capaç i que ja havia sigut centre educatiu durant gairebé un segle. La resposta de Teodosio Sangüesa seria el 10 de juliol, agraint-li tots els tràmits fets, i la possibilitat certa que Morella poguera tenir un centre de BUP homologat. Tot un èxit per

la part que li toca personalment i per a la societat morellana, que, almenys això semblava, no acabava de perdre del tot el ritme del progrés de la societat espanyola en general. Haguera sigut una debacle, una altra més a la llarga llista, que no s’haguera constituït. Si en aquells moments estiguérem com estem avui dia, no ficaria la ma al foc per ell.

Respecte al nou curs 1975-76, ja sota la llei de 1970, s’anunciaria el calendari escolar el 13 de juny. Tindria 220 dies lectius (dissabtes, exàmens, etc., inclosos), entre el 8 de setembre i el 30 de juny. Els festius eren, el 12 d’octubre, l’1 de novembre, 8 de desembre, 19 de març, 1 de maig, 27 de maig (Ascensió del Senyor), 17 de juny (Corpus Christi) i 29 de juny (Sant Pere i Sant Pau). Apart d’això, segons nivell hi havia tres dies més no lectius, 27 de novembre (Sant Josep de Calasanz) per a EGB; 28 de gener (Sant Tomàs d’Aquino) per a BUP; i 30 de gener (Sant Joan Bosco) per Formació Professional. Algunes d’aquestes festes ens sonen a xinés avui dia, de fet moltes desapareixerien (i sorgirien de noves) amb el nou ordre constitucional del 1978. Sumat a tot això, correspondrien tres dies mes de festes locals, designades per cada Ajuntament. Les vacances serien entre el 23 de desembre i el 7 de gener (els dos inclosos) i el 15 i el 26 d’abril (també inclosos). Però si el BUP acabaria arrelant a la Ciutat, no ho faria la Formació Professional fins al següent segle, malgrat que, segons l’Acta del 30 de juny, que se feia ressò d’una comunicació del 17 del mateix mes, del delegat provincial del Ministeri d’Educació i Ciència, se deia d’haver-se «aprobado la construcción en esta Ciudad de un Centro de Formación Profesional I de 258 puestos», comprometent-se la Corporació en aportar els terrenys adequats (de forma gratuïta) a tal fi (comunicació al delegat del 3 de juliol). No hi ha més notícia en aquest 1975, però no arribaria a fer-se. Morella tenia molta experiència de rebre autoritzacions per construir tal cosa, i quedar-se en agua de borrajas. Sense rebuscar molt, el tren.

Franco i el seu hereu polític, Joan Carles de Borbó.

Setmanari d’informació comarcal

Esports.

6-1

CF VILAFRANCA ODISEA FC 'C'

El CF Vilafranca aconseguia una abultada victòria al camp del Serrito contra l’Odisea FC ‘C’ en un partit dominat de principi a fi per l’equip de Toni Mallén. Al primer quart d’hora el domini vilafranquí va ser abrumador i al minut 16 Moha marcava l’1 a 0 batint per baix al porter. Poc després al minut 22, després de la treta d’un còrner, novament Moha superava per baix al porter visitant marcant el 2-0. A partir d’ahí, el Vilafranca va baixar la intensitat i amb el 2-0 s’arribava al descans. A la segona part el festival vilafranquí continuava i Bruno de cap marcava un gran gol al minut 53. L’Odisea ‘C’ al minut 58 aprofitava un desajust defensiu local per marcar el 3-1. Immediatament, al minut 59 Hamza culminava una gran jugada per banda i per alt marcava el 4-1. FFCV. Ferrán amb un xut de fora l'àrea feia el 5-1 i Borja el definitiu 6-1 al Serrito.

Rubén, Héctor, Iker, Enric, Mateu, Kevin, Borja, Héctor B, Ramón

Moha

Hamza

També van jugar: Gonzalo, Ferrán, Sergi Guimerà, Nicolás i Bruno

Gols:

1-0 (16') Moha

2-0 (22') Moha

3-0 (53') Bruno

3-1 (58')

4-1 (59') Hamza

5-1 (69') Ferrán

6-1 (73') Borja

PRÒXIMA JORNADA

· ETURE-CANET - CF VILAFRANCA

Dissabte 20 a les 19.30h. Camp ‘Les Cometes’. Canet lo Roig

· RC SALSADELLACE CINCTORRÀ

Diumenge 21 a les 17h. Camp ‘Les Viles' La Salzadella

VILAFRANCA

BENASSAL

XERT

CÀLIG

SALSADELLA

SANT MATEU

CINCTORRÀ

ETURE-S.JORDI

BENLLOCH

ALBOCÀSSER

BENLLOCH 'B'

CATÍ

LA POBLA T.

PEÑÍSCOLA

VILANOVA

ODISEA 'C'

VOLTA CICLISTA A VILAFRANCA. Vilafranca ha viscut la vuitena edició de la seua Volta Ciclista els dies 13 i 14 de setembre. Has estat dues etapes de 60 km, la primera d'elles Castellfort-La Font d'en Segures a Benassal i la segona, Vilafranca-Vilafranca. Miguel Gil en categoria masculina i la vilafranquina Nayara Ibáñez en femenina han estat els guanyadors.

2-2

CE CINCTORRÀ ETURE-CANET FC

Bon partit i bones sensacions per al CE Cinctorrà al primer partit de la lliga, un encontre en el que al final als cinctorrans se’ls van escapar dos punts als darrers instants. Primera part de domini del CE Cinctorrà, que va crear nombroses oportunitats per a marcar. Al minut 24, fruit del domini en una jugada d’estratègia, Gerard de cap marcava l’1 a 0 per al Cinctorrà. Amb avantatge al marcador s’arribava al descans del partit. A la segona part, el Cinctorrà va intentar continuar dominant, si bé l’Eture Canet crearia més perill a la porteria de Dani. La resolució final del partit arribaria als darrers instants. Al minut 85, un penal a favor de l’Eture Canet e’Eture Canet marcava l’1 a 1. Ja al temps afegit un clar penal sobre Hugo era transformat pel Cinctorrà en el 2-1. Al minut 95, en una acció a baló parat l'Eture-Canet marcava el 2-2 definitiu.

Dani Cristian

Marc Solsona

Diego

Brian, Hugo Gerard

Raúl Milián

Josep

Albert Palomo

Juan

També van jugar: Pepe, Pau Milián, Pablo Viñals, Guillem i Joan.

Gols:

1-0 (24') Gerard 1-1 (85') (p.)

2-1 (91') Juan 2-2 (95')

CURSA I EXPOSICIÓ ENTREPARETS. Vilafranca viurà aquest cap de setmana una edició de rècord en lEntreparets amb més de 1100 participants a totes les modalitats. Per celebrar el 25è Aniversari s'ha preparat una exposició a les Sales Gòtiques de l'Ajuntament.

PRÒXIMA

JORNADA

· CD ELS IBARSOSMORELLA FC

Diumenge 21 a les 17h.

Camp ‘El Olivar.’

Els Ibarsos

MORELLA FC ESPORTIU VILA-REAL

El Morella FC inicia la lliga amb victòria a la Fàbrica

FUTBOL BASE

> CADETS

· R. ELS PORTS FC 1-3 CF VINARÒS

> INFANTILS

· R. ELS PORTS FC 6-1 CF VINARÒS

> ALEVINS

· AT. BAIX MAESTRAT 6-4 R. ELS PORTS FC 'A'

> BENJAMINS

· AT. BAIX MAESTRAT 3-5 R. ELS PORTS FC 'A'

· R. ELS PORTS FC 'B' 5-0 VILLARREAL CF

> PREBENJAMINS

· R. ELS PORTS FC 3-4 VILLARREAL CF

ETURE-S.JORDI ELS IBARSOS

VILA D'ONDA VILAFAMÉS

NOU SEQUIOL

BENLLOCH 'A'

ONDA 'B'

ORPESA

ALMASSORA 'B'

BORRIOL

ESP. VILA-REAL

SAN PEDRO 'B'

ALQUERIES 'B'

EEl nou Morella FC, dirigit per Marc Moles s’estrenava amb victòria a la Fàbrica de Giner superant per 2 gols a 0 a l’Esportiu Vila-real. Un partit amb una gran primera part del Morella que va superar en tot al seu rival i va generar bones ocasions de gol, si bé s’arribava al descans amb el 0-0 inicial al marcador. Al minut 45 i en un llançament de falta l’Esportiu Vila-real va estar a punt de marcar. a la segona part, el Morella FC continuava jugant bé i creant ocasions fins que al minut 63 arribava l’1 a 0 marcat per Guillem. Els morellans van estavellar dos balons al pal i fallarien dos clares ocasions més. Amb l’incertesa del resultat i amb un Esportiu Vila-real que no renunciava en atac s’arribava als darrers instants. Al minut 90, Ferrán s’anticipava de cap a una mala eixida del porter visitant i marcava el definitiu 2-0 al camp de la Fàbrica de Giner.

TORNEIG DE FUTBOL BASE. Renomar Els Ports FC ha organitzat per al dissabte 20 de setembre al camp del Serrito de Vilafranca, el Torneig Ciutat de Vilafranca que ser virà a més per presentar als equips del club per a la temporada que ve. Un torneig que es disputarà en les categories Aleví de 2n Any, Aleví de 1r Any, Benjamí de 1r i 2n Any i Prebenjamí. Els partits d’aquest torneig de futbol 8 s’iniciaran al Camp del Serrito a les 9:30 hores i s’espera finalitzen al voltant de les 15 hores.

En categoria Aleví de 2n Any els equips participants en el Tor neig Ciutat de Vilafranca seran al Renomar Els Ports, CF Valderrobres, Vinaròs CF i CF Villareal.

En Aleví de 1r Any els equips seran el Renomar Els Ports, CF Torreblanca, At. Baix Maestrat i CF Orpesa.

Marc

Pau Puig

Pau Ferreres

Migue

Jordi Martí

Marc Yeste

Mario

Manel

Ferrán

Guillem

Andreu Ortí

També van jugar:

Marc Marín

Jordi Querol

Pau Meseguer

Joan Ferrer

Andreu Serret

Albert

Gols:

1-0 (63') Guillem

2-0 (90') Ferrán

En Benjamins de 2n any s’enfrontaran els equips de Renomar Els Ports, At. Baix Maestrat, CF Valderrobres i Vinaròs CF. En la categoria de Benjamí de 1r Any els quatre equips del torneig seran el Renomar Els Ports FC, CD Castellón, Vinaròs CF i CF Villarreal. Finalment, els més menuts, els Prebenjamins tindran un grup amb 3 equips formats per Renomar Els Ports FC, CF Torreblanca i Vinaròs CF.

El Torneig Ciutat de Vilafranca és organitzat per Renomar Els Ports FC amb la col·laboració de l’Ajuntament del municipi i servirà per a què tots els equips de futbol 8 puguen disputar partits amistosos aquest cap de setmana. La gran finalitat d’aquesta competició que se celebra a Vilafranca és la de continuar amb la preparació dels equips per a l’inici de la temporada 2025-2026.

PRÒXIMA JORNADA

PARTITS DE PRETEMPORADA

> JUVENILS

· CF Alcalà - Renomar Els Ports 'A'

Dissabte 20 a les 17h.

Camp ‘San Fernando' Alcalà

· CF Rafalafena - Renomar Els Ports 'B'

Dissabte 20 a les 11,30h.

Camp ‘Rafalafena'. Castelló

> CADETS

· Renomar Els Ports FC - CF Rafalafena

Dissabte 20 a les 11h.

Camp 'Fàbrica de Giner'. Morella

TORNEIG CIUTAT DE VILAFRANCA

Dissabte 20 de setembre

> ALEVINS 2º ANY

Els Ports FC, At. Baix Maestrat, CF Valderrobres i CF Vinaròs

> ALEVINS 1er ANY

Els Ports FC, CF Torreblanca, At. Baix Maestrat i CF Vinaròs

> BENJAMINS 2º ANY

Els Ports FC, At. Baix Maestrat, CF Valderrobres i CF Vinaròs

> BENJAMINS 1er ANY

Els Ports, CD Castellón, Vinaròs CF Villarreal CF

> PREBENJAMINS

Els Ports, Vinaròs CF i CF Torreblanca.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

EL PORCÍ ÉS LA PRIMERA PRODUCCIÓ RAMADERA A LA COMUNITAT

Preocupació al sector porcí valencià amb els aranzels de Xina

La Unió Llauradora i Ramadera manifesta la seua preocupació per les mesures antidúmping provisionals adoptades per la Xina contra la carn de porc de la Unió Europea, ja que podrien afectar el sector porcí de la Comunitat Valenciana, molt dependent de les exportacions i amb greus problemes de rendibilitat.

El Govern xinés ha imposat dipòsits en efectiu equivalents a aranzels d’entre el 15,6% i el 62,4% sobre les importacions de carn de porc i subproductes procedents de la UE, en represàlia pels aranzels europeus als cotxes elèctrics xinesos. Encara que la majoria de les empreses espanyoles se situen en la franja del 20% per haver col·laborat en la investigació, el colp és molt significatiu donada l’alta exposició del sector.

Espanya va exportar en 2024 a la Xina unes 540.000 tones de porcí per un valor pròxim a 1.070 milions d’euros, la qual cosa suposa més del 20% del volum total exportat i el 15% del valor. Aquestes xifres situen a Espanya com a primer proveïdor europeu de carn de porc en el mercat xinés.

En la Comunitat Valenciana, el sector compta amb 852 explotacions de producció i reproducció de porcí, amb 1.140.357

places i una venda de 2.164.050 animals en 2024, la qual cosa ho converteix en un pilar fonamental de l’economia agrària i del medi rural. El porcí és la primera producció ramadera de la Comunitat Valenciana en termes econòmics i representa al voltant de la meitat del valor de la producció animal i més d’un terç del total agroramader. El mercat xinés és molt atractiu per al sector porcí valencià per ser un gran consumidor de les despulles de l’especejament dels animals.

Per a LA UNIÓ, aquestes mesures previstes podrien posar en risc tant el teixit productiu com l’estabilitat de les explotacions familiars integrades en el sistema de producció. Cal assenyalar que les granges de porcí se situen principalment en la Comunitat Valenciana en zones d’interior desfavorides i amb el risc de despoblament, on compleixen un rellevant paper econòmic i social en fixar a la població en el territori. El perill d’aquests aranzels no és només la pèrdua d’un mercat estratègic, sinó també la pressió a la baixa sobre els preus en origen si l’excedent ha de reorientar-se al mercat interior afegit en un sector que ja treballa amb marges molt ajustats.

Els preus.

Els preus del Porcí. 10/09/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

€/kg (baixa 0,030 €)

Setmana 37 del 08/09 al 14/09

€ (sense variació) 86,50 € (sense variació) 10/09/2025

€ (sense variació)

China (Min. Agricultura) 03/09/2025

Porc viu 1,710 €/kg ( baixa 0,001 €)

Garrí (Lechón) 3,929 €/kg ( baixa 0,050 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 10-09-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

€/kg (puja 0,040 €)

€/kg (puja 0,040 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 10-09-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,48 €/kg (puja 0,26€) 4,24

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 11-09-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu) 1,52 €/kg (sense variació)

1,45 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 09-09-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,69 €/kg (puja 0,05 €)

€/kg (puja 0,15€) (Loncun) 04-09-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00 Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

15,4 / 26,3

12,5 / 25,4

14,4 / 24,3

9,8 / 26,9

10,4 / 27,8

13,9 / 26,8

13,7 / 25,9

10,8 / 25,5

12,9 / 28,6

12,3 / 26,6

14,2 / 22,9

15,1 / 26,2

15,9 / 24,6

10,0 / 23,1

13,9 / 24,3

10,1 / 27,2

11,1 / 29,3

11,9 / 25,8

16,2 / 24,2

13,2 / 25,1

12,7 / 26,6

11,4 / 27,1

15,9 / 21,9

13,3 / 23,9

16,6 / 26,2

15,0 / 23,9

16,1 / 26,2

16,2 / 28,2

17,4 / 29,9

14,8 / 27,0

15,1 / 25,9

18,2 / 27,0

15,6 / --,--

15,6 / 27,4

15,4 / 23,9

16,3 / 26,1

16,6 / 27,8

12,9 / 25,6

15,9 / 27,2

14,8 / 30,0

15,0 / 31,5

14,9 / 27,8

15,9 / 26,8

14,3 / 28,8

14,8 / 28,6

15,5 / 28,9

16,3 / 24,5

15,0 / 26,9

16,9 / 27,1

12,6 / 25,8

15,3 / 27,6

13,7 / 29,7

15,5 / 32,8

14,1 / 28,4

16,4 / 27,2

17,9 / 28,8

15,9 / 29,8

14,4 / 29,3

17,6 / 24,5

15,8 / 27,6

16,3 / 24,6

12,5 / 24,0

15,3 / 26,2

14,1 / 28,4

14,4 / 30,4

14,6 / 27,2

14,3 / 25,4

14,8 / 25,8

14,9 / 25,3

14,5 / 27,7

14,7 / 23,0

14,5 / 24,8

16,8 / 29,9

12,7 / 27,8

15,1 / 29,5

14,9 / 31,6

14,6 / 34,4

14,3 / 30,7

16,8 / 30,7

14,8 / 30,2

15,9 / 29,5

14,5 / 31,9

17,1 / 26,8

14,6 / 29,9

“Bon temps pel setembre, millor pel desembre”

Malgrat haver superat ja l’equador del mes de setembre, l’ambient meteorològic a la comarca dels Ports continua sent estival. Temperatures màximes entre els 25 i 30 graus, sent fins i tot superades alguns dies a determinats punts de la zona. Les mínimes continuen sent també molt suaus, fet que contribueix a que el bon temps continue instal·lat.

Poques precipitacions als darrers dies i molt puntuals, com el cas de la tronada que va caure a Morella el passat divendres 12 amb molta precipitació (30,6 litres per metre quadrat) en poc més de 30 minuts, situació que va motivar que l’aigua s’escorreguera per pendents i escales deixant imatges molt espectaculars. També en la mateixa jornada a La Mata es van arreplegar 50,4 litres per metre quadrat i va ploure també

en altres municipis però amb reculls de menor importància.

La situació meteorològica per als propers dies, és a dir dissabte i diumenge a més de les primeres jornades de la propera setmana es veurà marcada per un dissabte amb núvols i sol, baixant un poc les temperatures màximes respecte als dies centrals de la setmana. Un fet aquest que ja serà apreciable en la jornada de divendres. Es podria dir que dels 30 graus de màxima es passaria a comptar amb 25 o 26. Per a la jornada de diumenge cal destacar que podrien reaparèixer les precipitacions per la vesprada. Sembla que a partir de dilluns i als dies següents les temperatures màximes i mínimes patiran un descens significatiu. Els primers símptomes de la proximitat de la tardor es podrien manifestar ja en eixes jornades.

Arriba la tardor

La previsió de Lorenzo Boix.

El pròxim dilluns dia 22 entrem a la tardor astronòmica, i coincidirà amb un canvi de temps que ens portarà alguna cosa d’inestabilitat i una baixada Notable de les temperatures, que sobretot a partir de dilluns seran més normals per al temps, inclús més baixes del que tocaria puntualment. Primer tindrem un cap de setmana en el que sobretot dissabte encara farà calor (màximes entre els 24-28 graus) i mínimes entre els 14-18, amb sol i creixement de núvols de vesprada, que poden deixar algun ruixat o tronada a últimes hores.

Diumenge encara podem tindre sol de matí, però ja a partir de migdia els núvols guanyaran terreny i tindrem ruixats i tronades al llarg de la vesprada, que seran prou generals i poden ser localment forts i anar acompanyats de granís. Les mínimes entre els 12-16 graus i màximes ja més baixes, entre els 18-22 graus.

A partir de dilluns parlarem de mínimes entre els 8-12 graus que amb el pas dels dies seran més baixes, quedant entre els 5-8 graus cap a mitjan setmana. Les màximes entre els 14-18 graus, podent ser més baixes també cap a mitjan setmana, quan quedarien entre els 12-16. Depèn de com se situe l’aire fred finalment, potser entre dimarts i dimecres tornem a tindre una nova tongada d’inestabilitat, però el que pareix clar és que haurem d’anar amanint les mànigues llargues.

Morella, envoltada d’un mar de boira, aquest dimecres a primeres hores del matí. ANDREU FABREGAT