Setmanari Notícies (19/07/2024)

Jesús Royo, nou sexennis marcant el pas dels torneros

Pàgines 16 a 19. El Notícies de perfil.

Notícies.

D’INFORMACIÓ COMARCAL. NÚMERO 1607. MORELLA, DEL 19 AL 25 DE JULIOL DE 2024 —1,50 €

El rebut de l’aigua es multiplicarà “per cinc o per sis”

Amb tres vots d’Independents, 2 en contra del PP i les abstencions del PSPV, el plenari ha aprovat una pujada provisional de l’aigua per a fer front a la sequera

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Vallivana pujarà a Morella amb una nova urna

És una de les novetats del 55 Sexenni, tal i com ha anunciat l’administació en un acte on s’ha presentat també el nou llibre de la rogativa

Pàgina 6. Poble a poble.

«EARLY MUSIC MORELLA»

EL CURSO Y FESTIVAL DE MÚSICA

MEDIEVAL Y RENACENTISTA SE CENTRA ESTE AÑO EN TURRULL I EL SEXENNI

Pàgines 12 i 13. Qué hacer en Morella

FOC A ORTELLS. Aquest dilluns es produïa el primer incendi forestal de la temporada d’estiu a la Comunitat Valenciana. El foc cremava unes 20 hectàrees de massa forestal i es donava per controlat la nit de dimecres. BOMBERS DIPCAS

Pàgina 3.

ELS ASSAJADORS DE LA DANSA SEXENNAL Els bous “independents”

Per Conxa Rodríguez

Pàgina 4. Opinió.

Continua la calor de ple estiu

La previsió de Lorenzo Boix

Pàgina 22. La Fulla del Camp.

MORELLA

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

LA NOVA TARIFA TEMPORAL S’HA APROVAT EN UN PLENARI EXTRAORDINARI AMB TRES VOTS A FAVOR DE L’EQUIP DE GOVERN,

El rebut de l’aigua d’agost “es multiplicarà per

L’

Ajuntament de Morella ha celebrat aquest dimarts un ple “per a plantejar una solució a la sequera que pateix el terme municipal des de fa mesos”. En la sessió extraordinària “s’ha portat la petició de l’empresa Aigües de Morella per abastir d’aigua la localitat, un augment de les tarifes de forma temporal per a sufragar el cost d’equipar el pou Colomer IV de manera provisional durant el mes d’agost per a l’extracció d’aigua”, segons fonts municipals.

Esta mesura té un pressupost d’uns 180.000 euros, que es repercutirà durant l’agost pel fet que el consum en any de Sexenni passa de 400.000 litres diaris a 1 milió, “inabastable en la situació actual de sequera, tampoc amb camions cisterna per la gran quantitat necessària diària”. Així, el canvi de tarifa provisional i sols per al mes d’agost quedarà en un màxim de 8,22 euros el metro cúbic per finançar aquesta operació i es podrà fraccionar el pagament a l’empresa sense interessos. És el que s’ha aprovat amb els tres vots a favor de l’equip de govern, les cinc abstencions del Partit Socialista del País Valencià i els dos en contra del Partit Popular, “tot i que tant el PSPV com el PP havien aprovat la mesura en els diferents comitès de la sequera celebrats cada dues setmanes des del mes d’abril”. Esta tarifa s’aprova de manera temporal i extraordinària i s’aplicarà de l’1 al 31 d’agost a petició de l’empresa Aigües de Morella “de la qual l’Ajuntament sols té un 10% de participació des que en 2011 l’equip de govern del PSPV privatitzara l’aigua a Morella”. D’esta manera es pretén cobrir l’exponencial augment del consum d’aigua que la població té durant el mes d’agost amb este nou pou que triplica al consum actual. “Este és peculiar, ja que és un pou de més d’un quilòmetre de fons on l’aigua

Els 18.000 euros

d’equipar el pou Colomer IV durant l’agost es repercutiran en el rebut de l’aigua

està a una profunditat superior als 550 metres i té un cost més elevat per a extraure-la, sumant açò a l’obra d’emergència per instal·lar bombes, canonades o grups electrògens. Colomer IV supliria la falta d’aigua en la resta de pous que abasteixen Morella dels quals actualment sols en queden dos actius que continuen baixant els seus nivells fortament i que amenacen en esgotar-se pròximament deixant a la població sense aigua”.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “es tracta d’una mesura que no ens agrada prendre a ningú, però és l’única que tenim ara per a garantir el subministrament d’aigua a la pobla-

ció”. El primer edil ha trobat “en falta la unitat de tots els partits que componen el plenari” sobre els que afirma que “diuen una cosa en les reunions i consells de la sequera, i en fan una altra al ple i davant les càmeres”.

A més, Sangüesa ha explicat que “hem de continuar treballant perquè la sequera és un problema que continuarà en els pròxims mesos i caldrà trobar solucions definitives i ferramentes per a enfrontar-nos a problemes com estos d’una manera més àgil del que s’ha fet fins ara.

Ens hem trobat que no hi havia ni una ordenança per poder regular els consums en situacions excepcionals ni cap protocol per afrontar

DENUNCIEN LA INACCIÓ DE LA CONSELLERIA

El PSPV demana solucions per a la sequera a la comarca dels Ports

Samuel Falomir, secretari General del PSPV a la província de Castelló, denuncia l’abandonament que està tenint la comarca dels Ports pel tema de la sequera, i exigeix a la Conselleria d’Agricultura “que es posen a treballar immediatament” per a revertir la complexa situació que estan travessant els agricultors i ramaders arran de la sequera.

Falomir Morella i Ares per veure en primera persona quina és l’actual situació quant al dèficit hídric que des de fa molts mesos està dificultant el treball d’agricultors i ramaders.

“La veritat és que la situació és molt complexa i no podem esperar més. La Conselleria ha de posar-se a treballar immediatament per a garantir l’aigua necessària per als nostres agricultors i ramaders”

Rhamsés Ripollés, diputat provincial, ha recordat que Els Ports és una de les comarques que més explotacions té al País Valencià i, per tant, és un sector estratègic per a l’economia local, apuntant que “la Diputació té un paper molt important per garantir el futur del sector.”

una sequera d’estes magnituds, el qual ens comprometem a fer perquè en la pròxima situació com aquesta es puga actuar. En quant el pou de Colomer III s’engega, significa que estem en sequera i fins aquest any no s’havia convocat mai un comité de la sequera ni cap comunicació a la ciutadania en les anteriors legislatures en què s’ha posat en marxa”.

Finalment, Sangüesa ha volgut “cridar a la responsabilitat de les morellanes i morellans per a reduir el consum d’aigua, ja que és el bé més preuat que tenim estant actualment baix mínims històrics”.

Mentrestant, l’Ajuntament continua buscant mitjans de finançament per a poder rebaixar aquesta quota o bonificar-la en les pròximes setmanes i demana ajuda tant a Diputació com a la Generalitat i buscar en la seua implicació solucions definitives. Fins ara ja s’han fet diverses reunions amb Diputació, en una d’elles amb els portaveus dels dos partits de l’oposició i amb el responsable de l’empresa, ja que aquest és un problema extens, greu i de tot el poble, no solament de l’equip de govern actual.

Serà Notícia.

PEP, PREGONER. José Luís Grau serà el pregoner de les festes 2024 de Morella. Enguany compleix 35 anys al servei dels veïns de Morella com a policia local. Com a bomber voluntari

CONTRA DEL PP I CINC ABSTENCIONS DEL PSPV-PSOE

va començar al 1992 i durant estos 32 anys, han sigut molts els serveis que s’han donat on destaquen les característiques nevades dels Ports.

d’agost a Morella cinc o sis”

—“Pujada desmesurada”. El PSPV, que s’ha abstingut, veu aquesta pujada de la taxa d’aigua “desmesurada”, ja que “suposarà un augment del rebut d’entre 5 i 6 vegades, durant el mes d’agost, del que es paga actualment”.

Des del PSPV Morella, “com sempre hem manifestat, estem d’acord amb la solució tècnica plantejada per equipar provisionalment el pou 4 de Colomer, ja que és l’única que a dia d’avui pot garantir el subministrament hídric a la població durant l’agost però no compartim la gestió que s’està fent de la sequera en el propi comitè per part del govern”. “Des de fa mesos”, continuen exposant des del PSPV, “hi ha una clara falta d’operativitat, agilitat, previsió en molts de temes i sobre tot, en este cas de l’equipament, una falta clara de capacitat de reclamar i obtenir ajudes per no carregar directament esta despesa als veïns i veïnes, activitats i empreses de Morella’’. En el plenari extraordinari, el portaveu del PSPV, Rhamsés Ripollés, ha criticat la falta de lideratge del propi alcalde en el comitè de la sequera, amb exemples que van

des de l’equipament d’una nova bassa per al ramat que havia de fer la conselleria i a hores d’ara no ha fet ningú, fins al retard en el repartiment de material informatiu per als establiments hotelers, les escasses reunions realitzades amb les altres administracions com les Confederacions o Generalitat. És evident la falta de resolució i de temes que s’anaven deixant d’una convocatòria per una altra, mentre el problema de la sequera s’anava agreujant.

“Avui hem sigut responsables, amb la nostra abstenció, no obstaculitzant el poder equipar este pou per a l’agost però lamentablement el treball front la sequera no acaba amb este ple i per tant des del nostre grup hem fet una crida per a que el govern millore l’actitud i la gestió. Un govern cada dia més feble que no pot continuar tirant balons fora. Morella no s’ho pot permetre. Hem de ser àgils, operatius i reivindicatius amb les altres administracions’’.

Aquest mateix dimarts, davant la falta de reclamació d’ajudes tant per part de l’alcaldia com del grup popular, el portaveu socialista i

“És injustificable la deixadesa. Morella no va participar en la reunió provincial d’ajudes per als municipis més afectats per la sequera”, apunten des del PSPV.

també diputat provincial, ha registrat una petició a la presidenta de la Diputació de Castelló, la popular Marta Barrachina, per a que la institució provincial pose en marxa una línia d’ajuda per a l’ajuntament, a l’igual que ha realitzat per a altres municipis, per a que es puga fer càrrec d’esta inversió de més de 180.000 i que per tant no repercutisca directament en el veïnat.

“És incomprensible que ara fa unes setmanes Morella no participara en la reunió provincial d’ajudes per als municipis més afectats per la sequera. És injustificable la deixadesa per a que això ocorrega per part també del PP de Morella i lamentem que a la nostra proposta d’aprovar en el ple una petició conjunta dels tres grups per obtindre ajudes, el silencia haja sigut la resposta per part de PP i Independents’’.

El ple també ha comptat amb un altre punt necessari per a l’aplicació de l’anterior. Així, han plantejat la sol·licitud d’autorització d’ús a la Confederació Hidrològica de l’Ebre sobre este pou. Esta s’ha aprovat per unanimitat de tots els assistents al plenari.

— El PP “veu una solució de 18 dies”. Els dos regidors del Partit Popular, Jesús Lecha i Jesús Ortí, han votat en contra de la nova taxa de l’aigua, i denuncien com “l’alcalde de Morella s’ha aliat amb un PSOE còmplice per a castigar els veïns amb una destralada fiscal en la quota de l’aigua que multiplica per cinc la despesa”. El portaveu popular Jesús Ortí reclama “seny” per a no imposar als ciutadans una “decisió irresponsable que només resoldrà el problema de la sequera durant 18 dies”.

Per al PP, tal com ha relatat Ortí, “hi ha solucions, però sembla que el més fàcil, tant per a l’equip de govern com per al PSOE, és castigar les economies domèstiques. Que ho paguen els veïns, encara que ni tan sols se’n beneficien d’aquesta dramàtica solució”, ha manifestat el regidor. “Aquesta situació extrema a la qual hem arribat es produeix després de 32 anys de socialisme en els quals lluny de buscar l’eficiència, l’eficàcia i l’estalvi en la despesa als ciutadans, s’han prioritzat els interessos d’unes sigles, les del PSOE”.

L’acord, “que Independents i socialistes han aconseguit ple s’ha promogut sense ni tan sols modificar l’ordenança fiscal reguladora per proveïment d’aigua potable”, que també veuen com “ho pagaran els veïns de Morella”.

Jesús Ortí, a més, explica que l’alcalde podria haver finançat l’obra de connexió del pou amb càrrec a la subvenció que la Diputació ha concedit a la localitat a través del Pla Impulsa o el que ha rebut a través del Fons de Cooperació. “Morella ingressarà 201.660 euros. I l’alcalde ha decidit que esta ajuda vaja a obres i no a finançar esta infraestructura perquè preferix que la paguen els veïns”, ha manifestat Ortí.

Al maig, quan l’alcalde va anunciar el destí de la subvenció concedida “ja sabia la situació extrema en la qual es trobava la ciutat per a enfrontar el Sexenni. Així i tot, va decidir que este fons no anara a costejar este gasto, sinó a renovar l’entrada per Sant Miquel”. “No dubtem de la necessitat d’actuar en l’entrada al poble, però governar significa prioritzar, i Bernabé Sangüesa va decidir gastar estos fons en este projecte en lloc d’evitar als veïns la destralada fiscal que ara hauran d’assumir per a finançar la infraestructura del pou”.

Per a Ortí, “el PP estarà sempre al costat dels veïns de Morella. Els damnificats d’una decisió que pagarem entre tots, incloses les pedanies, a les quals ni tan sols se’ls donarà cap benefici amb este càrrec desmesurat”.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Ana Sánchez

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Els bous “independents”

Conxa

Rodríguez. Des de l’autoexili

Ja torno en la mateixa cançó: és l’hora de la desescalada dels bous al carrer principal. No parlo de tradicions ancestrals que ningú recorde. Parlo de la memòria vivent; fins a 1972, per les festes, es feien dos tardes al carrer i un encierro als matins des del pla d’Estudi. L’any 1972 va passar a tres tardes, i un encierro; l’any 1983 va començar un bou embolat; les quatre tardes; l’ampliació de l´encierro a les Calçades i a quatre matins per “copiar San Fermín” (Cinctorres va copiar l'embolat a Morella). Ara una nit hi ha dos bous embolats, i més d'una nit socarren el bou en viu. Massa bous.

L’altre dia vaig vore que feien un “capeo” a la plaça de bous i me vaig alegrar perquè això sí que és tradició ancestral, els romans ja ho feien (l’home contra la bèstia en condicions; si un crema o punxa l’atre, és tortura). Per tant, no estic en contra de què es faiguen bous i que els humans desafien la bèstia corrent i esquivant-la, i a la plaça de bous millor que al carrer principal, que és de tots: peatons, tendes i restaurants, veins del carrer, els que no els agraden els bous, visitants o antitaurins. És curiós que en les eleccions generals, el PACMA (Partit Animalista) treu vots a Morella (5,4, 7, 11), cap d’ells meu perquè no estic al cens, en canvi, la penya del PACMA no gosa a parlar. Si mitja dotzena de morellans voten PACMA, quants n'hi ha d´antitaurins? Que quede clar que, per mi, és l’hora de la desescalada i la reorientació dels bous a la plaça de bous, no de la prohibició, com han fet, per exemple, a Catalunya.

També he dit en altres articles que els partits polítics, PP i PSOE a Morella, no es diferenciaven en l´assumpte dels bous de Sant Roc.

A Paco Blasco i a Ximo Puig els van acorralar fins que van aconseguir l´escalada de bous. No tornaré en que van fer algunes persones que avui van de mansos. En els darrers anys he preguntat diverses vegades a l’Ajuntament amb Rhamses d’alcalde el què costaven els bous i com se pagaven: No ho he aclarit. La Penya del bou va escriure ací a Noticies que ho paga ella en les quotes de 125 socis, activitats que

fa i l’ajut municipal. Les xifres que em va donar l’Ajuntament sobre què van costar els bous de 2022 eren de 47.000 euros (30.000 euros en bous, i la resta en assegurances i sanitaris). La feina de la brigada municipal de muntar barreres i corrals (perfumats) no entrava, com si no cobraren els empleats. Total: poca transparència informativa, però no se sap, o no volen dir, qui paga què entre la Penya el bou i l’Ajuntament. Una de les raons de Rhamses per continuar en l’escalada ere que els bous són populars (en la foto de dilluns ho són, en la de dimecres no). A la Comunitat Valenciana, en els bous de carrer, l’any 2023 va haver-hi tres morts (Castalla, Almassera i Pobla de Farnals); l’any 2022, nou. Però això no es té en compte, ni pel perill, ni per l´increment de les assegurances. Aquest any és el primer, pràcticament, que l´Ajuntament governat per Independents per Morella (IPM) es fa càrrec de la cosa taurina. A l´octubre passat li vaig preguntar directament a Bernabé quant costen els bous exactament. Va dir que a ell li agradaria saber-ho tant com a mi. Quan tingue la suma, la farà pública per interès de tots i totes. “Més de 47.000 euros, menys de 100.000”, diu la suma provisional. Què paga la penya del bou i què paga l’Ajuntament? Misteri. No dubto de la voluntat de Bernabé -si no ho sap l’alcalde, qui ho ha de saber?de fer la suma exacta. La penya del bou eixiria a 376 euros per soci si hagueren de pagar els 47.000 euros i l’Ajuntament muntare de franc barreres i corrals.

L'administració d’Independents per Morella s’ha compromès a la transparència informativa, em crec que encara no han fet la suma de quant costen els quatre dies de bous i el diumenge a la tarde que les tendes tanquen i perden vendes en ple mes d´agost. Si subvencionen a la penya del bou (125 socis) en una part de 47.000 euros, els d´ESPEMO (250 socis) poden demanar la torre la Pardala per escalar-la. Això eixiria a la tele com ja ha eixit Morella per poble “bonito” i “cruel” per cremar i torturar bous.

Les Veus del Centre d’Estudis.

L’ós als Ports. Natura i mite (I)

Àlex Farnòs Bel. Centre d’Estudis dels Ports.

"Dicen del Maestrazgo, que por aquellas montañas vaga una manada de once lobos y un oso, los cuales son el terror de los ganados (...)”

Als Ports, la bestia més gran i poderossa fou la primera en desaparèixer d'entre la fauna autòctona que habitava en temps històrics el nostre país. Les traces conservades en la toponímia esdevenen reveladores dels antics dominis i sorprenen per la precisió, tot i el pas del temps i alguns dubtes etimològics. Suposem que l'espècie va ser eliminada en el s. XVIII o, potser, a inicis del XIX, però uns quants topònims han perdurat per capçaleres de barrancs retirats i poc accessibles: la font de l'Onso a la Sénia o el barranc de l'Ós a Roquetes, i cap al sud el barranc de l'Ós a Xert (al s. XIII ja es coneixia com la vall de l’Ós), el barranc de l'Ós a Morella i la font de l’Ós a Bel (citat el 1723 als Annals de Benifassà).

Joan Coromines assenyala una desconeguda Vallsera a Tortosa que, pel que diu, derivaria de Valldossera. Aparentment podria semblar incert el nom d’Aussera a Alfara de Carles, però la relació quedaria confirmada pel camí d’Ossera, en figurar en el Llibre del Pastoret, s. XVI, i perquè dins del mateix municipi se situa la canal de l’Ós. En canvi descartem la cova de l'Onsa o de l’Unça a Vallibona, la Carrasca l’Os al Portell, les coves de l’Os a Rossell i Herbés, o la font d’Onzella a Vallibona i el Racó d’Aiguadonzella a Roquetes. Hem de pensar que, en l’entramat de les nostres serrerades, l’animal ocuparia també les crestes i valls del barranc de la Fos, de la rambla les Truites i de Cellumbres a la comarca dels Ports, i els aiguavessants culminals vora el Boixar, Coratxar, Pena-roja o Beseit al llindar de la Tinença i el Matarranya, o els paratges enlairats del Mascar, la mola de Catí i l’Espina al Baix Ebre. En principi, podria semblar de primeres que no seria esperable molt més al nord dels Montsagres, ni a cotes més baixes pels requeriments ecològics i els dilatats dominis vitals que necessita. Sabem que l’associació del plantígrad als boscos subalpins i caducifolis és efecte de la persecució a la que se’l va sotmetre, i que també podien viure en boscos mediterranis; de fet el Llibre de Munteria d’Alfons XI en descriu la caça en les serres d’Algesires (Cadis). I ens ho confirmaria, per exemple, la ubicació del puntal de l’Ós en el municipi veí de Pinell, en una altitud propera als 400 m. d’una serra resseca com la de Pàndols. I aquí ens hauríem d’aturar, o no, ja que més al nord a la vora de l’Ebre, a Miravet, la tradició identifica un inversemblant “garrofer de l’Onso”, curiosament en front d’on Joan Coromines, a partir d’un text de l’excursionista Josep Iglesias hi concreta, “venint de Rasquera” i prop del riu, el topònim Valldossera. En la recopilació de la geografia catalana de

Francisco de Zamora a finals del s. XVIII, l'ós únicament és citat al Pirineu i en algun punt del Prepirineu. La presencia prop dels Ports, al llindar de l’època contemporània, no és descartable i la trobem documentada en el text de “El Atlante Español” on Bernardo Espinalt afirma en l’extracte que dedica a Culla: “hay en sus escabrosidades mucha caza mayor y menor, particularmente Osos” (una referència que li fou discutida per A. de Valcarcel el 1787, sense presentar un o l’altre cap argument). En els rodals del riu Montlleó les fonts històriques l'assenyalen a Vistabella, allí perdura el lloc de la Vallusera (l'any 1202 apareix com a Vallis Ursera, i Cavanilles en el s. XVIII diu “Val d’Osera, llamado asi por los muchos osos que havia en otro tiempo”); a prop, en direcció al Penyagolosa hi trobem l’anotació cartogràfica de la cova de l’Ós.

La presència de l'ós fou més abundant a les serres de Gúdar i, sobretot més duradora, als Montes Universales. Allà la toponímia vinculada està molt estesa, pareix que la bestia hi era present en el s. XIX i s'apunta que l'últim exemplar va ser abatut el 1910 en el paratge de la Umbría del Oso en Huerta del Marquesado (fins i tot l'any 2017, la Guàrdia Civil en investigar una trama de caçadors furtius a Terol va poder recuperar la pell sencera d'un exemplar de

procedència desconeguda).

Ara, tot i el quadre incomplet i dispers que hem esbossat fins aquí, no podem dir que l'ós no tornés a reaparèixer contemporàniament per les terres de l'Ebre, del Matarranya i dels Ports. Si bé no en un context natural de poblacions estables i natives, sí a partir de notícies de premsa que resulten almenys prou curioses en plasmar la relació d'esta espècie amb els humans encara en ple s. XX.

Retornem al relat inicial publicat en diversos mitjans: “(...) Estos animales han fijado su residencia principalmente en los puertos de Beceite, de donde se trata de arrojarles levantando somatenes, si bien hasta ahora nada se ha podido conseguir. El temor que inspiran es tal, que nadie se atreve a aventurarse por las montañas durante la noche, y los mismos peatones que prestan el servicio de la correspondencia en Morella, solo de día recorren el trayecto que les corresponde. Durante los días de las nieves iban siempre juntos los lobos y el oso, però en cuanto aquellas han desaparecido, este último se ha separado de la manada, campando por su respeto. La procedencia de los lobos se cree que sea de Cataluña, de donde deben haber bajado huyendo de los somatenes, que últimamente recorrieron las montañas en persecución de los carlistas. En cuanto al oso se dice que huyó de Alcañiz, a donde le había llevado un domador". (Diario de Tarragona, 06/02/1876). La crònica va tenir una àmplia repercussió en difondre’s en diversos periòdics nacionals i fou contestada i qualificada de bulo en una nota enviada des de Vallde-roures (El Turolense, 28/12/1876).

Encara que se situe fora del massís volem reportar pel seu interès i rellevància unes altres notícies corresponents a les serres tarragonines septentrionals: "Según se dice, algunos pastores han visto en las montañas de Prades, pueblo de esta provincia, una corpulenta osa, seguida de tres o cuatro cachorros. Son varios los cazadores de aquellas cercanías, que se aprestan para dar una batida y capturar a los temibles plantígrados". (Diario de Tortosa, 26/11/1903). En pocs dies tornarien a sortir en les planes dels diaris: “Nos comunican de Prades que anteayer fue muerta la osa que vagaba por aquellas montañas; siendo capturados vivos los tres cachorros que la acompañaban. Al terrible plantígrado le dio muerte un pastor, valiéndose de una honda, con la que le arrojo una piedra que, alcanzando en la cabeza del animal, le hizo caer desvanecido. Enseguida el animoso cazador arrojándose intrépido sobre la fiera, rematándola con un estoque que a prevención llevaba. Los tres cachorros transportados al pueblo y, según parece, serán enviados a Barcelona con destino a la colección zoológica del Parque (Los Debates, 28/11/1903). No ens ha d’estranyar el coratge atribuït al pastor, perquè en èpoques no molt remotes els joves d’algunes valls pirinenques competien entre ells per donar mort als óssos, en una lluita a cos nu, per provar el seu valor (també havia fet el mateix Fermín Arrudi, el gegant de Sallent). Ara bé, la informació del tot estranya apareix contrastada o, millor, reproduïda en periòdics diferents amb prou detall, parlant en tots els casos d’una femella amb tres cadells. És dubtós que fossen errants, ja que per l’àrea de dispersió que mostren les mares amb cries difícilment haurien arribat del Pirineu. Des de la ciència, sense d’altres dades, no ens aventurem a proposar la presència residual d’úrsids a les muntanyes de Tarragona en el s. XIX, o a establir si eren domesticats o salvatges, erràtics o no. A favor de la llegenda dir que a la serra de Prades hi havia antigament una de les concentracions més elevades dels Països Catalans de festes amb la participació de figures en forma d’os; per cert, igual com a la Mata de Morella.

La imatge d’un ós. GABRIELE BRACANTI.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

VILAFRANCA I BENASSAL

CAL MÉS POTÈNCIA A “LLARGUERES”. L’Ajuntament de Vilafranca celebrava aquest dilluns 15 de juliol el seu ple ordinari amb un bon grapat de qüestions al seu ordre del dia. Un dels més destacats arribava a la secció de precs i preguntes on l’alcaldessa de Vilafranca, Silvia Colom feia una explicació de la situació de l’aigua al municipi amb l’arribada de cubes fins que es solvente el tema de les bombes al Pou de Llargueres.

A la sessió també es van parlar de qüestions com les futures obres de l’IES Vilafranca per a la construcció

de nous espais per als cicles formatius i que havien de ser aprovades en sessió plenària.

El Polígon Industrial també va ser motiu de comentari al ple de l’Ajunta ment donada una modificació de crèdits que va ser aprovada per unanimitat per atendre a diferents qüestions.

També es va aprovar el pla contra incendis forestals per part de l’Ajuntament de Vilafranca i que serà remès a la Generalitat Valenciana per a la seua homologació.

Un incendi crema més de 20 hectàrees a Ortells

Aquest dilluns es produïa el primer incendi forestal de la temporada d’estiu al País Valencià. Al voltant de les 14:30h de la vesprada, el servei d’informació de bombers de la Diputació de Castelló alertaven d’un incendi de vegetació a Ortells, al terme municipal de Morella. L’incendi, que començava proper a una granja de porcs, però finalment, la ràpida intervenció dels equips d’emergència, feien que aquesta no fos afectada per l’incendi.

La jornada de temperatures elevades feien que el foc es propagués amb virulència. Això se sumava la complicada orografia, i sobretot la sequedat del terreny per la falta de pluges dels últims mesos, van ser claus perquè l’incendi es propagués en facilitat. Segons informava la Unitat Tècnica la superfície afectada ha estat aproximadament d’unes 20 hectàrees. Fins al lloc dels fets es traslladaven fins a tretze mitjans aeris de la Generalitat Valenciana, del Ministeri del Govern i de la Brigada de Reforç

VILLORES

L’incendi es donava per “estabilitzat” el dilluns per la nit i per controlat el dimarts.

d’Incendis Forestals de Daroca en coordinació amb tres dotacions de bombers de la Diputació, 10 unitats de bombers forestals i un camió nodrissa pesat de 35.000 litres del consorci de bombers.

L’evolució del foc i sobretot el fum a la zona obligava a restringir la circulació i fins i tot tallar la carretera CV-14 entre Forcall i Sorita per la proximitat a l’incendi, provocant llargues cues de camions i cotxes en ambdós sentits. Des de la Diputació de Castelló, el diputat del consorci de bombers de Castelló, David Vicente, destacava el paper fonamental dels mitjans aeris per controlar l’incendi. El consorci de bombers també ressaltava la ràpida actuació per fer front a l’incendi en les seues primeres hores, i la coordinació entre tots els mitjans. Una extinció que ha continuat durant tota aquesta nit, treballant sobre el terreny. L’incendi es donava per “estabilitzat” a les 21 hores de dilluns i ja per “controlat” la vesprada de dimarts. Durant el dimarts els treballs

ASSEMBLEA VEÏNAL. Villores ha celebrat aquesta setmana la seua Assemblea Veïnal per a tractar diferents punts al seu ordre del dia. Un d’ells es centrava en el Pla VIVE per tal de cedir un solar públic a la Generalitat Valenciana. També es realitzava un altra adhesió, en aquest cas relacionada amb l’enllumenat públic en un servei que presta tècnicament la Diputació de Castelló. Finalment es tractaven altres qüestions. Una d’elles afecta al planter de personal de l’Ajuntament, ja que és necessari obrir borses actualment en algun dels serveis que es presta al municipi. També el període de pagament a proveïdors per part de l’Ajuntament de Villores va ser tractat en aquesta assemblea.

INCENDI A L’N-232. Dimecres per la vesprada es declarava un segon incendi forestal a Morella, la costat de l’N232, al quilòmetre 53. Encara que en un moment es van mobilitzar un mitjà aeri, dues autobombes i dues unitats de Bombers Forestals i un dotació de Bombers de la Diputació de Castelló. Als pocs minuts es retirava el mitjà aeri, donat que “el foc només afecta a la cuneta pròxima a la nacional”, segons l’agent mediambiental en la zona. Declarat a primeres hores de la vesprada, es donava per extingit passades les vuit.

Al mateix temps, s’aprofitava aquesta sessió de juliol per a donar compte de la liquidació dels pressupostos 2023. Finalment al despatx extraordinari es van tractar tres qüestions més que s’havien quedat fora de l’ordre del dia inicialment i que donada la urgència van ser exposades i aprovades per unanimitat. A la sessió els regidors de l’equip de govern i també l’Alcaldessa Silvia Colom van fer un repàs del treball realitzat a les seues respectives àrees durant els dos darrers mesos.

continuaven refredant la zona amb dues autobombes i dues unitats de bombers de la Generalitat, jornada en la que el Centre d’Emergències ha avisat aquest dimarts que el nivell de preemergència per risc d’incendis forestals és alt a les comarques de l’interior del País Valencià. Els bombers recorden com “les muntanyes castellonenques i en general de tota la Comunitat

Valenciana, han arrossegat un important estrès hídric durant els últims mesos, per la qual cosa hi ha un elevat volum de combustible vegetal disponible.”

Un incendi que es produïa just quan es compleixen 30 anys del gran incendi que afectava aquest mateix terme municipal i que cremava al voltant d’unes 30.000 hectàrees.

MORELLA

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Gent & Vida.

PORTELL

TANCA EL BAR. Aquesta setmana ha tancat l’Hostal de Portell. Els gestors d’aquest servei imprescindible al municipi han presentat la seua renuncia oficial a l’Ajuntament i deixaran ja de dirigir la instal·lació hostalera per diferents motius. Ara, el consistori portellà enceta tot el procediment per tal de trobar a persones interessades en fer-se càrrec del bar, restaurant i habitacions.

La situació s’ha produït en ple mes de juliol, a l’estiu i en una època en la que el servei que es presta des de l’Hostal de Portell és més necessària que mai. Un lloc en el que es reuneix habitualment la gent del poble i els visitants i que tanca les seues portes fins a que es troben nous gestors.

L’Ajuntament de Portell està treballant amb la possibilitat de que l’Hostal puga reobrir les seues portes el més aviat possible.

VILAFRANCA

“NIÑO DE LA ESTRELLA”. L’Escola Taurina de la Diputació de Castelló ha programat, per als pròxims mesos, la celebració de set festejos taurins, a mode de classes pràctiques per als seus alumnes, en diferents pobles de la província, entre altres Vilafranca, que acollia la tradicional jonegada sense picadors i IV Trofeu “Niño de la estrella”, que premia la labor del millor novillero recordant al torero local Silvino Zafón. Tot un clàssic ja a l’estiu i que en aquesta edició exposava 5 jònecs de

la ramaderia manxega dels Chospes.

Es va lidiar 5 jònecs de la ramaderia de Los Chospes de Robledo (Albacete) per als joneguers Pablo Vedrí de La Vilavella, Ruiz de Velasco de Palència, Iker de Virgilio de Vinaròs, Luis Torres de Béziers (França) i Ian Bermejo de l’Alcora.

L’empresa Eventos Marenostrum ja porta uns anys organitzant aquesta cita taurina a la Plaça de Bous de Vilafranca.

Vallivana pujarà a Morella per al Sexenni amb una nova urna

L’administració de Vallivana ha presentat la reedició del llibre de cants de la rogativa. L’acte, celebrat a la sala del Justícia de l’Ajuntament de Morella, ha servit per explicar els canvis introduïts en el llibre de cants de la rogativa, que es distribuirà durant l’acapte entre els bous de Sant Roc i el Sexenni, amb l’objectiu que totes les cases en tinguen un exemplar.

L’administradora de Vallivana, Lara Buj, va anunciar que també es repartirà durant la rogativa. Si algú no l’aconsegueix aleshores, podrà obtenir-lo amb un donatiu. També estarà disponible en una parada que es farà al mercat dos diumenges d’agost i el dia de la marededeu d’Agost.

El llibre inclou novetats aquest any, especialment en relació amb el Sexenni. S’ha renovat l’anda del

sistema d’enllumenat, substituint el motor anterior per bombetes LED i una bateria elèctrica, gràcies a l’empresa Electra del Maestratgo. L’acte també va servir per explicar les millores realitzades en el recorregut per part de l’Ajuntament i el Consorci Provincial de Bombers de Castelló. La major part del trajecte serà per camí, evitant la carretera nacional molt transitada, amb l’excepció del tram del pont de Taules fins a l’hostal nou i la pujada de la costa de Sant Vicent, on no hi ha camí alternatiu.

Per a facilitar la participació en la rogativa, s’intentarà arreglar el camí per fer-lo el més còmode possible. Enguany, el sorteig per a l’ordre d’entrada al poble es farà a l’Hostal Nou, on es donarà un número per persona en una esplanada al costat de la capella. Això permetrà organitzar l’entrada al

ORGULL BENASSALENC. Benassal reivindica els drets LGTBIQ+ en la primera festa de l’Orgull. Una festa que arrencava amb una xerrada sobre la diversitat sexual i de gènere i que ha comptat amb actes reivindicatius com la lectura del manifest, però també festius amb sowdrag, bingo musical i sortejos, entre altres.

TRANSPORT

poble de manera ordenada, especialment per a aquells que vulguin entrar en quadrilles o en família. Una altra novetat destacada és la nova urna per transportar la Mare de Déu fins a l’Hostal Nou. Aquesta urna minimalista i transparent permetrà veure la talla de terracota del segle XIV sense grans ornamentacions. La imatge original serà transportada sense corona ni vestits brodats, que s’afegiran posteriorment per motius de seguretat i preservació.

—Vestidor. A més, s’ha creat un vestidor per organitzar els 35 vestits de la marededeu, amb tres més afegits aquest any. Fet per dues persones del poble, serà visitable del 31 d’agost al 8 de setembre. També s’ha fet una rèplica de la imatge per a la Torreta, que porta un dels vestits de viatge donats per la marquesa, que s’exposarà permanentment.

A pocs dies per a l’arribada del 55 Sexenni, Morella es prepara per a les seues Festes en honor a la Mare de Déu de Vallivana. L’entrada de la Verge donarà el tret d’eixida a les festes sexennals el pròxim 17 d’agost.

RÉQUIEM. Vilafranca acollia el concert rèquiem de Fauré amb l’acadèmia de l’Orfeu a l’església de Santa Maria. Amb més de vint anys de trajectòria, l’agrupació va oferir una esplèndida actuació de cambra, la qual va servir també per retre homenatge a Fauré, coincidint amb el centenari de la seua mort.

d’informació

CATÍ

IOGA SOLIDARI. Les coves del Forcall de Vilafranca han acollit una sessió de Kundalini ioga amb viatge sonor. Tots els fons recaptats es destinaran a l’associació MEF2C, creada pels pares

SOPAR D’ASETMICO. El sopar anual de l’Associació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca se celebrarà aquest cap de setmana en L’Avellá de Catí. Una trobada amb especial rellevància en un any com en el que estem en el que se celebrarà el Sexenni. El sopar anual d’Asetmico ha anat celebrant-se els últims anys en un pobles diferents com Cinctorres o Vilafranca amb la pretensió de poder abastar tota la comarca donat la varietat de localitzacions dels associats. En el sopar d’enguany hi haurà sortejos amb els quals es pretén obsequiar als membres actuals de l’associació i encoratjar a futurs socis.

COTXES ABANDONATS. Ben segur que tot el món ha vist cotxes, furgonetes o motos totalment deteriorades, amb els pneumàtics desinflats, finestres trencades o fins i tot sense peces importants com les rodes o part del motor. Això pot, suposar una multa quantiosa per al propietari, ja que la seua obligació és do nar-lo de baixa i retirar-lo. No obstant això, no totes les persones compleixen amb la llei.

de Célia amb l’objectiu de donar visibilitat a la malaltia així com donar suport a les famílies dels nous xiquets diagnosticats i recaptar fons per a la investigació d’aquesta “malatia rara”

De fet, fins fa molts pocs dies a l’N-232, a prop de l’encreuament amb Vallibona, hi havia un cotxe abandonat el qual va ser trencat i també cremat. A la

La benedicció dels vehicles no falta per Sant Cristòfol tot i faltar majorals

Al voltant d’un centenar de vehicles, entre cotxes i camions, van participar en la benedicció a l’empar de Sant Cristòfol, el patró dels conductors. Aquest acte és un dels pocs que s’ha mantingut en la programació d’enguany al no haver-hi majoral.

Rafa Forner, membre de la Junta de Sant Cristòfol, destaca la im-

portància de la col·laboració ciutadana. “Ha hagut molta gent que ha participat fins a arribar a la benedicció”, va afirmar, subratllant que, malgrat no comptar amb majorals, la resposta de la comunitat ha sigut molt positiva.

“Sant Cristòfol és un patró que engloba a gran part de la població. Tot i que primer tan sols ho era

dels camioners, avui dia és considerat l’àngel de la guarda de tots els conductors” en general, explicava Forner.

La festa, tot i els canvis i desafiaments, segueix sent una oportunitat per a la comunitat de reunir-se i celebrar la protecció que aquest sant ofereix als qui es desplacen per les carreteres.

ITINERARI LA POBLA. El cap de setmana els veïns i veïnes de Vilafranca han pogut gaudir del patrimoni de la Pobla del Bellestar. En una ruta d’uns 5 kilòmetres, han pogut conéixer els canvis del paisatge de la mà del mestre i investigador, Ricard Pitarch.

mateixa carretera, gairebé a l’encreuament amb Catí actualment hi ha una furgoneta desbalijada.

En el cas de Morella, José Luis Grau explica que “el volum de cotxes abandonats no és molt elevat”, a Morella. No obstant això, “s’ha donat el cas com el que va estar en la nacional 232, prop de les corbes de Vallivana, el qual ja s’ha retirat”.

Per tant, el més fàcil en cas de veure un cotxe abandonat durant molt temps és posar-se en contacte amb l’Ajuntament per a determinar el procés a seguir.

SANT CRISTÒFOL A VILLORES. Els actes van començar amb una missa, on es va demanar la protecció del sant per als conductors. Després, el capellà va beneir els vehicles un moment esperat per molts, ja que es creu que aquest ritual aporta bona sort i protecció en els viatges.

A més de la benedicció, es van lliurar banderilles i obsequis com clauers als participants, simbolitzant la protecció del sant en el seu dia a dia. Ana Mari Gil, veïna de Villores, va comentar la importància d’aquesta festa, destacant que se celebra cada any amb gran entusiasme per part dels residents. Aquesta festa ja fa molts anys que la celebrem, i és un moment molt especial per a tots nosaltres.”, Ana Mari Gil, veïna de Villores.

Un altre dels moments destacats de la jornada va ser el sopar popular, organitzat per l’ajuntament. La tradició marca que aquest sopar siga una paella, preparada per algun jove del poble, fomentant així la participació i la convivència entre els veïns.

MORELLA SONORA. El festival ha engegat la seua 14a edició amb l’actuació del duet Alemany “Nihz”, amb un viatge musical entre la cultura jueva i les melodies clàssiques.

Setmanari d’informació comarcal

XXXIV CAMPIONAT FUTBOL SALA CIUTAT DE MORELLA

Tercera setmana del “futbito”

Continua disputant-se en les nits del mes de juliol al Centre Esportiu Jaume I de Morella els partits corresponents a la fase de lligueta del 34è Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella.

Als darrers dies s’ha comptat també amb jornades de descans, però el campionat s’està disputat amb total intensitat en aquesta fase formada per un total de 7 equips, dels quals 4 es classificaran per a les semifinals.

Fent un poc de repàs dels darrers encontres celebrats als passats dies, divendres 12 de juliol es disputava el partit entre Arcillas Vega el Moll i Cabrida Build amb victòria de Arcillas amb el resultat de 7 gols a 5. El segon partit de la nit que havien de jugar els equips de Restaurant Blanca i Hotel Rey Don Jaime s’ha canviat de dia. El dilluns 15 de juliol es disputava úni-

cament un partit al Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella amb la victòria per la mínima de Arcillas Vega el Moll per 4-3 contra Restaurant Blanca.

Després de la jornada de descans del dimarts, en la nit del dimecres es jugaven dos partits més a la competició amb una nova victòria de Arcillas Vega el Moll per 6-1 contra els Kintos 2024, arrodonint Arcillas una fantàstica setmana amb 3 victòries sobre 3 partits disputats sumant els 9 punts. Al segon partit de la nit, El Pub Mesón El Pastor superava pel resultat de 6 gols a 3 a Restaurant Blanca.

Amb aquestos resultats la classificació es troba d’aquesta manera: El Pub Mesón El Pastor i Arcillas Vega el Moll sumen 12 punts, Hotel Rey Don Jaime amb 6 punts. Tenen 3 punts els Kintos i Restaurant Blanca i 0 amb Cabrida Build i Bar Chófer.

EUROCOPA A LA PISCINA DE VILAFRANCA. Esport i Diversió, empresa gestora de la piscina de Vilafranca va instal·lar una pantalla per poder veure la final de l’Eurocopa 2024 entre Espanya i Anglaterra amb triomf de ‘La Roja’ per 2 gols a 1. La gent més jove de Vilafranca es va donar cita a la piscina per viure una nit històrica amb el triomf de la selecció que aconseguia fer-se amb la seua quarta Eurocopa.

Espemo presenta la seua expedició espeleològica als Pics d’Europa

L’any 2019, la Societat Esportiva Espemo de Morella iniciava una campanya d’espeleologia als Pics d’Europa ubicats al nord de la Península Ibérica entre Astúries, Cantàbria i Castella-Lleó els quals formen part de la Serralada Cantàbrica. Aquest passat dijous 11 de juliol, el club oferia una xerrada en la qual s’explicava els treballs que s’han dut a terme en aquestos anys a la zona del Llambrión. Ángel Membrado, membre d’Espemo destacava que es tracta d’una de les zones amb coves i avencs més profundes d’Espanya i una de les més importants d’Europa. I és que l’equip d’exploració està format per Jordi i Ángel Membrado però també participen clubs esportius de diferents punts d’Europa que han assistit a les diferents exploracions realitzades a les coves dels Pics d’Europa. A la conferència celebrada a Morella, es va explicar també per part dels germans Membrado tot el material que s’ha de portar damunt en una expedició d’aquestes característiques ja que son campanyes en les que s’ha d’estar com a mínim dues setmanes a l’interior de les coves. Son també unes campanyes d’exploració que aporten dades rellevants per a l’estudi topogràfic, geològic, hidrològic i fins i tot botànic i en les que s’analitzen també les temperatures. Tal i com comentava Ángel Membrado «és bonic poder apropar a la gent d’Espemo i de Morella aquestes experiències en un any tant especial com aquest amb la celebració del 40 aniversari des de que l’any 1984 un grup d’aficionats a l’espeleologia tirara endavant la creació d’Espemo».

AMB JORDI I JORGE MEMBRADO

Qué hacer en Morella

NÚMERO 658. ÉPOCA II. DEL 19 AL 21 DE JULIO DE 2024

CONCURSO DE RECORTES Y EMBOLADORES

LOS MEJORES «RECORTADORES» DEL PANORAMA NACIONAL SE DAN CITA EN MORELLA

La plaza de toros de Morella se volverá a llenar de aficionados taurinos con el ya tradicional concurso de recortadores y emboladores. Un certamen ya consolidado dentro de la temporada taurina de la localidad y que cuenta con más de 20 ediciones realizadas.

Los actos empezarán por la tarde, a partir de las 18:00h, con el esperado concurso de recortadores. Los mejores recortadores a nivel na-

LA NOCHE SE COMPLETARÁ CON UNA DISCOMOVIL

cional venidos des de Belmonte de Tajo, Museros, Bercial o la Puebla de Montalbán, pero también los recortadores locales más destacados se darán cita en esta plaza de toros, a los pies del castillo de Morella, para deleitarnos d’un gran

CUATRO CUADRILLAS LUCHARAN POR CONSEGUIR LA EMBOLADA MÁS RÁPIDA DE LA NOCHE

espectáculo de quiebros y recortes a los toros de la prestigiosa ganadería de Toropasión de La Rioja.

El certamen continuará durante la noche, a partir de las 23:30h, con el

concurso de emboladores. Cinco cuadrillas lucharán por conseguir hacer la embolada más rápida de la noche. Como anfitriones la cuadrilla “Passió pel Bou”, vigente campeón del concurso. Junto a ella también estarán los emboladores de la Todolella, de Culla y de Benassal & La Iglesuela. Además, a parte de los actos taurinos también se ofreceran servicio de bocadillos para cenar. La noche culminarà con una gran fiesta con discomòbil en la misma plaza de toros y con vacas durante los descansos hasta el amanecer.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

VIERNES 19 DE JULIO

22:30

CONCIERTO

VELAS

SÁBADO 20 DE JULIO

18:00

FIESTAS. Morella tiene, cada año, una semana muy festiva que habitualmente empieza después del 15 de agosto. Este año, por la celebración del Sexenni, esos días de «fiestas patronales» se adelantan a la primera semana del mes de agosto.

Durante esos días los actos taurinos monopolizan la agenda, con encierros al estilo de los de Pamplona, suelta de vacas en la calle porticada y toros embolados por la noche.

22:30

CONCIERTO A LA LUZ DE LAS VELAS

EARLY MUSIC MORELLA

Plaza de la Iglesia

23:30

CONCURSO DE EMBOLADORES

Plaza de Toros

EL SEXENNI. Morella celebra unas fiestas extraordinarias que solo se celebran cada seis años. Como las últimas se celebraron en 2018, las próximas serán en agosto de este mismo año, 2024. Los tapices de papel rizado, laboriosamente realizados durante todo un año de trabajo por los propios vecinos, y las danzas tradicionales, son uno de los principales atractivos de esta celebración declarada Manifestación Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de España.

EL «EARLY MUSIC

EL CURSO Y FESTIVAL DE MÚSICA MEDIEVAL Y RENACENTISTA ES YA

Desde este viernes, la música medieval y renacentista sonará en cualquier ricón de la ciudad amurallada con la celebración del Early Music Morella, que vincula su decimotercera edición con el Sexenni y, a la vez, conmemorará los 300 años del órgano de Turull, el más importante de la Comunidad Valenciana. Bajo el lema «Ritual», se adentrará en el mundo espiritual, de la tradición, la costumbre, la fiesta, la leyenda y el folclore.

El Sexenni es una celebración con 351 años de historia que en su origen consistía en el compromiso de celebrar un solemne Novenario cada seis años en honor de la Virgen de Vallivana. El festival Early Music Morella precede este año a esta reconocida celebración que cuenta con danzas únicas y particulares cuadros bíblicos que recorrerán las calles engalanadas de Morella del 17 hasta el 27 de agosto.

Por otra parte la Iglesia Arciprestal Santa María la Mayor de Morella cuenta con el órgano de Turull, fabricado por el maestro organero que le da nombre, Francisco Turull. Consta de 3.645 tubos y está considerado un órgano histórico y un importante elemento patrimonial. Fue construido entre 1717, año del encargo, y 1724, año de entrega.

Bajo la dirección artística del musicólogo Carles Magraner, se podrán escuchar melodías del Misteri d’Elx, cantos de tradición oral vinculados al ciclo de la vida, la Danza de la Muerte, rituales

gregorianos, cantos monásticos, el Canto de la Sibila, así como los milagros de Santa María, con sus más de 400 cantigas, dramas asuncionistas, la Visitatio Sepulchri, misas polifónicas, canciones para el baile y Oficios de Tinieblas. También cantos tradicionales, de cuna, de trilla, de bodas, cantos litúrgicos, danzas profanas, melodías cortesanas, pero siempre ligados a la vida y que suponen elementos clave en la cultura que se transmiten de generación en generación y reflejan las creencias y valores de una comunidad. El festival Early Music albergará 12 conciertos y numerosas propuestas complementarias, y contará con la presencia de Capella de Ministrers, Laia Blasco, Françoise Atlan, Pablo Márquez, Acadèmia CdM,

www.reydonjaimemorella.com

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

MUSIC MORELLA»

DE LOS VERANOS DE MORELLA Y ESTE AÑO SE CENTRA EN EL SEX ENNI

Eduardo Egüez, el Coro de Early Music Morella dirigido por Marco García de Paz; Delia Agúndez, Atsuko Takano, Silke G. Schulze & Toni Aparisi; así como un encuentro de música y danza tradicional a cargo de Eduard Navarro, grupos emergentes de música antigua y una velada libre de poesía y música. Además de los conciertos, se ofrecerán visitas guiadas, jam ses-

Un concierto a la luz de las velas.

sions, talleres de difusión de la música antigua y clases de yoga. El curso, su vertiente formativa, estará a cargo de relevantes músicos, es uno de los más especializados y destacados de música antigua de Europa en los que se combina la música culta y la tradicional abordada desde la perspectiva de la música histórica como sello y rasgo distintivo.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; lunes de 10h. a 14h. El domingo 9 estará cerrada por ser colegio electoral. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO

Y DEPORTIVO

JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

VERANO. Los meses de verano son una buena época para visitar Morella. Si ya has conocido la ciudad con frío, debes volver cuando las temperaturas suben y las calles se llenan de vida con veraneantes y visitantes que acuden para disfrutar de la ciudad y de las actividades que se multiplican durante julio, agosto y septiembre. Además, en Morella, las noches tienen temperatures agradablemente frescas que se agradecen para dormir.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

LA PRISIÓN MEDIEVAL. Martes, jueves y viernes de 11 a 14 h. y de 16 a 18:30h.

APUNTES DE INTERÉS

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR. Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN. Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, el castillo y las murallas de Morella se iluminan desde la puesta de sol hasta medianoche. Puedes acercarte a pie hasta el paseo de la Alameda para ver el castillo o coger el coche y dar una vuelta por los alrededores para disfrutar del espectáculo en su conjunto.

CARNISSERIA SEGURA. Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO. Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media. La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideradom como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Los días disponibles de 10 a 13h y de 16 a 19 horas.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en tres turnos: 11h. / 12:30h. y 16:30h Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Divendres 19 de juliol

19h. ‘Història viva dels Teixidors’. Eixida de la Dansa dels Teixidors des de la Plaça Colón fins al Teatre. Presentació del Documental. Col·loquiCloenda amb la Dansa en la Placeta de l’Ajuntament. 22,30h. Early Music. Concert a la llum de les espelmes. “Cants de la Terra” amb Capella de Ministrers/ Carles Magraner i Laia Blasco. Covent S.Francesc

Dissabte 20 de juliol

12,30h. Early Music. ‘Fringe Emm’. Grups emergents de música antiga. Al Teatre 18h. Concurs de Retalladors a la Plaça de Bous. Tardeo i bocadillos.

19,30h. Early Music. ‘Bureo’ al Pla dels Estudis. 22,30h. Early Music. Concert a la llum de les espelmes. “Ritual”. Capella de Ministrers/Carles Magraner i Françoise Atlan. Convent S.Francesc. 23h. Carretillo infantil embolat a la Plaça de Bous. 23,30h. Concurs d’Emboladors amb bous de la ramaderia Toropasión. Solta de vaquetes i discomòbil.

Diumenge 21 de juliol

13h. Early Music. “Del Renacimiento al Barroco”. Pablo Márquez, orgue de Turull. Basílica Arxipestral de Morella.

19,30h. Early Music. “Cancionero de Palacio”. Acadèmia CdM. Convent S.Francesc.

Dilluns 22 de juliol

19,30h. Early Music. “O Felici Occhi Mei”. La vihuela en el Renaixement. Eduardo Egüez. Església de Sant Joan

Dimarts 23 de juliol

22,30h. Early Music. “Caliope”. Vetllada lliure de poesia i música. Jardí dels Poetes.

Dimecres 24 de juliol

19,30h. Early Music. “Passione & Tenebrae”. Cor EMM i Marco García de Paz. Església de Sant Joan 22,30h. Early Music. “Corposfera”. Música, dansa i ritu. Delia Agúndez, Atsuko Takano, Silke Schulze i Toni Aparisi. Teatre Municipal.

Dijous 25 de juliol

12h. Early Music. “Bassa Capella”. Audició alumnes. Teatre Municipal.

19,30h. Early Music. “La Dansa de la Mort”. Concert final. Convent de Sant Francesc.

—Vilafranca.

26ª Fira de la Magdalena Divendres 19 de juliol

19,30h. Meditació guiada a les Coves del Forcall amb Irene Montoliu.

22,30h. Concert Fira de la Magdalena 2024 de la Unió Musical de Vilafranca al Parador de Festes amb obres de Richard Strauss, Borja Granell i Béla Bartók.

Dissabte 20 de juliol

9h. XXIVè Cross Popular Fira de la Magdalena. Peiró Escala

12h. Inauguració de la 26ª Fira de la Magdalena i cercavila a càrrec de la Colla de Dolçainers i Tabalers ‘El Soroll’ de Castelló.

17,30h. Arribada a la secció de ramadria de la transhumància de burretes de la ramaderia Germans Barberán ‘El Carpio’ de Sorita amb cavalls. 19h. Concert amb el grup ‘Chica Medusa’ al carrer Explorador Andrés. Organitza: Comissió de Festes 2024.

22h. Concert de Pancho Varona “La Banda del pirata cojo” a la Plaça d’en Blasc.

Diumenge 21 de juliol

10h. Missa en honor a Santa Maria Magdalena 10h. Obertura del recinte firal

11h. Jocs reciclats a càrrec de La Ludoneta a la Plaça de Bous.

11,30h. Demostració de marcatge d’egües amb nitrògen líquid a càrrec del veterinari Honorio Carceller. Al recinte de ramaderia. Per la vesprada, tallers d’artesania i cloenda de la Fira.

19,30h. Excursió ‘A la llum de la lluna’ amb Sergi Monfort. Eixida des de l’Alerg La Parreta. Inscripció prèvia.

Dimecres 24 de juliol

19h. ‘Diàlegs dels Ports’. Presentació del llibre d’Abel Soler, “El nom dels pobles valencians”. L’autor conversarà amb la periodista Violeta Tena. Saló Actes Casa Social.

—Cinctorres

Dissabte 20 de juliol

13h. Missa en honor a Sant Cristòfol. Seguidament benedicció de vehicles.

19h. Al Poliesportiu, concert ‘Sons de l’interior’. ‘Cherubino Flute Quartet’.

Dimarts 23 de juliol

16h. Torneig Futsal al Poliesportiu de Cinctorres. Organitza: Àrea de Joventut Mancomunitat Comarcal Els Ports.

Del 17 al 23 de juliol, exposició ‘CRArtistes’. Exposició d’art itinerant a càrrec dels alumnes del CRA Celumbres a l’ermita de Sant Lluís.

—Forcall.

Divendres 19 de juliol

18,30h. Festa Tropikal a la piscina. Música amb Dj’s locals 21,30h. Sopar a la piscina.

—Portell.

Divendres 19 de juliol

19h. A la Plaça de l’Ajuntament, concert ‘Sons de l’interior’. ‘Cherubino Flute Quartet’.

Dimarts 23 de juliol

19h. Jornada “Com aprofitar millor l’aigua” a càrrec de la Federació Valenciana de Municipis i Provincies. Al Local del Corro de Portell. Intervindràn Iván Guimerà i Anna Bort, tècnics AODL de FVMP i LABORA. Álvaro Ferrer, alcalde de Portell; Enrique Manzanet enginyer tècnic industrial; Agustín Mestre tècnic i programador de sistemes i Sergio Casero, enginyer civil.

—Herbers.

Espígol Fest 2024

Divendres 19 de juliol

18h. Taller infantil ‘Emilio Martí’.

19h. Projecció inaugural.

21h. Festa d’inauguració al Castell amb Calmant Dj.

Dissabte 20 de juliol

9,30h. Vogua Dance Workshop

11h. Projecció curtmetratges Secció Oficial. Sala Delme

12h. Trobada de guionistes

18h. Taller ‘Emilio Martí Stop Motion i Reciclatge’ dedicat als xiquets i xiquetes.

22,30h. Concert a la Plaça amb projecció.

Diumenge 21 de juliol

10,30h. Visita guiada al Castell del Baró d’Herbers i Museu Etnogràfic.

11h. Projecció curtmetratges Secció Oficial. Sala Delme

12h. Trobada de Bones Pràctiques a l’Àmbit Rural. 18h. Projecció pel·lícula de clausura. Lliurament de premis

—Benassal.

Divendres 19 de juliol

Ruta Nocturna

19,30h. Eixida des de la Plaa de l’Ajuntament. 21,30h. Sopar a Sant Cristòfol

22,30h. Explicació sobre els estels. ‘Nit d’estels’ amb Germán Pobla, astrònom del Planetari de Castelló. Ermita de Sant Cristòfol. Seguidament, baixada a Benassal.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

“Tants anys assajant als facilitat tindre amics de

JESÚS ROYO, MIGUEL ÁNGEL PRATS I PEPE PRATS SÓN ELS ASSAJADORS DELS TORNEROS

A tothom ens passa que ens enorgullim de les tradicions dels nostres pobles, independentment d’allà on hàgim nascut. Hi ha una dita per la nostra terra que diu, exageradament, que val més matar a un home que perdre una costum. Sortosament no ens cal matar ningú per a mantenir eixes costums tan entranyables i tan nostres, sobretot intentant mantenir aquelles que no són insanes ni afecten a la dignitat de ningú, ja sigue persona o animal.

Les costums són molt importants però no ho són tant perquè siguen tradicions sinó perquè per a que ho puguen ser les han tingut que venir mantenint i celebrant incomptables generacions. Eixa perduració en el temps és el que les fa valuoses i riques. I és la gent que les manté al llarg dels anys i al llarg dels segles qui les fa inestimables.

Si un xiquet balla una dansa, si una xiqueta fa un caragol o si un o una jove balla la Corroquina, teixeix el pal de la dansa de les Gitanetes o fa el salt dels Torneros és perquè, si no al seu darrera sí al seu costat, té una persona que li ensenya, una

Tot i que els assajos també tenen lloc alguns dies entre setmana, segons la disponibilitat dels torneros i els assajadors, és una costum arrelada que l’assaig es dugue a terme els diumenges a les 7 del matí, com ja es feia fa dècades. Com diem hi ha costums que no s’han de perdre i aquestes són unes d’elles: assaig dels torneros a les 7 del matí i després esmorzar de germanor de tota la colla que ja ha recorregut el camí dels Arcs a punta de dia, marcant el pas elegant, saltant i voltant airosament la vareta.

Queda menys d’un mes per a que els Toneros faiguen la seua primera aparició en públic en la seua habitual entrada pel Portal de Sant Mateu i l’avanç entre els i les joves integrants de la dansa ja és notable. L’esmorzar de diumenge va ser una trobada joiosa entre tots els membres i quan els torneros i torneres marxen a descansar i reposar-se de l’esforç aprofitem per seure’ns a xarrar amb els assajadors, tots tenen moltes anècdotes que contar i detalls per a recordar.

Jesús Royo Guimerà, Mançanet com de ben jove li deia Belisario, va començar a tocar el tabal a la dansa dels Toneros al Sexenni de 1976, acompanyant a Casimiro Ripollés a la gaita i amb Belisario

Querol i Juan Prats -Juanito Guimerans- com assajadors. Abans, de ben xiquet, al 1970 havia tocat per a les danses dels Teixidors i Arts i Oficis, que van compartir tabaler i gaitero i ho va fer amb el Roig de Gitana, un gaiter de Forcall. Al 1982 i 1988 va tocar amb Toni Ortí i per al 1994 ja s’incorporava Pepe, gaiter fins avui. Eixe mateix Sexenni de 1976 era el primer com a assajador de Juanito que havia estat tornero al 1970. Dir, com a curiositat, que fins el 1970 Belisario assajava els torneros amb Manolo Querol, Blaiadell. Miguel Angel Prats va començar d’assajador al costat del seu pare i també va ser tornero al 1994, any en el que també s’incorporaria el seu germà Pepe com a gaiter al costat de Jesús. Des d’aleshores tots tres han format un equip que va substituir a Juanito i Belisario, dels quals es guarda un gran record per tots aquells que al llarg dels sexennis han format part de la dansa dels Torneros. Tot apunta, per altra banda, a que la família Prats s’encamina a la tercera generació d’assajadors de torneros, perquè Àngel, el fill major de Miguel Angel, ja els acompanya en els assajos i Guillem, el fill més jove, fa els seus pinets amb el tabal. Conversem amb els tres i els

persona que en el seu dia va aprendre eixos mateixos passos i la tècnica de cada ball de la mà, a la seua vegada, d’una altre persona que li va ensenyar i ajudar a aprendre, és una concatenació d’ensenyaments i aprenentatges, testimonis d’identitat que passen de mans en mans i de generació en generació.

Avui ens volem detenir en els assajadors, retre un homenatge en general a totes eixes persones que transmeten el seu saber per a que a cada Sexenni les danses llueixin com cal de bé. Volem retre un homenatge als actuals però també volem recordar a aquells que els han precedit parant-nos en la dansa dels Torneros, una de les més emblemàtiques del Sexenni.

Avui conversem amb els actuals assajadors, Jesús Royo Guimerà i els germans Miguel Angel i Pepe Prats Pascual, dels que coneixerem la seua labor però també algunes anècdotes del passat, quan de l’assaig del Torneros s’encarregaven cada Sexenni dos persones molt afectuosament recordades a Morella: Juan Miguel Prats Pitarch -pare de Miguel Angel i Pepe- i Belisario Querol Milián.

tres ens comenten en conjunt, els preguntem en primer lloc al voltant de com és la seua tasca, com s’ensenya a un jove que va a ser tornero a que agafe el secret de cada exercici, sobretot aquells més delicats com són el salt i els moviments de vareta?

“Qui arriba tard té una sanció econòmica”

És qüestió de molta dedicació i temps, molta paciència, moltes hores i molt d’assaig, no sols quan ens trobem tots junts sinó també cadascú a sa casa. Nosaltres els anem introduint en el pas, com l’han de portar, instruir en el salt, tots els exercicis amb la vareta i com l’han

Joan Carles Marcobal.

als torneros ens ha de totes les edats”

d’arreplegar si els cau, una vegada se’ls diu quins són els moviments no queda altra que practicar i anar adquirint destresa. Però sobretot, com hem dit és no deixar de practicar i exercitar des de que comencem allà per la primavera fins que eixim al carrer ja al mes d’agost. Com es celebren els assajos? Encara diumenges al matí? Com s’organitzeu el treball?

La costum sempre ha sigut assajar els diumenges al matí, a les 7 del matí de cada diumenge, i després esmorzar tots junts, però a vegades també assagem algun dia entre setmana perquè si la gent té coses a fer entre tots ens adaptem a les necessitats per tal de no perdre cap sessió i que els torneros i torneres es puguen preparar el millor possible.

Hem pogut veure en els vostres assajos que us acompanya una guardiola, encara conserveu eixa costum de que hi ha una multa per a la gent que arriba tard?

I tant que se fa, sempre s’ha fet, qui arriba tard o falta a un assaig sense causa justificada té una xicoteta sanció econòmica, tot el que se recull després va destinat a pagar els esmorzars o per a qualsevol trobada conjunta. Ara no se sol fer pesat per a la butxaca tenir que pagar la multa però en alguns anys, quan la situació social no era tan boiant, sí que suposava un sacrifici considerable tenir que pagar la penyora i s’han donat casos de que en ocasions algun tornero ha ‘patrocinat’ ell sol bona part dels esmorzars, hi havia gent que arribava tard a quasi tots els assajos.

Per als assajos els diumenges al matí, per tal de donar-se força mutuament tant els joves com els assajadors, Juan i Belisario sempre portaven una bota plena de barreja que el dia abans s’havien encarregat de buscar a Casa Riteta o a Casa Coles, així mataven el cuc i els donava energia.

Jesús porta 48 anys, nou sexennis, tocant el tabal per a la dansa. Els germans Prats porten 30 anys i sis sexennis, la xifra que

ostenten tots ja és considerable i els preguntem a cadascú per les anècdotes que han viscut en tots aquests anys. Ens parla primer Jesús Royo

Abans solíem anar a la Magdalena de Castelló l’any següent a la celebració del Sexenni. En una d’aquelles vegades, quan estàvem a moments d’eixir, un membre de la organització ens va dir que ja ens tocava desfilar a la Cavalcada del Pregó. En dir-nos això jo vaig i em penjo el tabal disposant-me a començar però Belisario em va posar la ma al muscle i em va dir: ‘Tranquil Mançanet, que encara no ‘mos’ toque!’ La gent de per allí es posava nerviosa perquè els torneros de Morella no eixien i trastocaven l’ordre previst en la cavalcada. Nosaltres, torneros i tocadors, quiets i Belisario sense immutar-se. Com que nosaltres no movíem, anaven eixint danses i representants d’altres pobles. Al cap d’una bona estona va arribar Juanito que venia de veure als membres de la organització i li fa, des de la distància, una senyal a Belisario indicant-se la butxaca de la camisa on portava un sobre amb els emoluments per als torneros. I Belisario em torna a posar la mà al muscle i em va dir: ‘Mançanet, ara sí que ‘mos’ toque!’ I aleshores els Torneros de Morella ja van eixir, més tard del que estava programat però van eixir. Belisario i Juanito tenien molt clar que fins que no es cobrava no s’eixia. Miguel Angel recorda detalls com el que ens ha comentat Jesús Això sempre ho tenien ben present. Abans, cada dia del Sexenni el Gremi corresponent buscava i contractava les danses d’altres gremis que li interessava i se pactava com a pagament allò que els Alets acordaven segons de quina dansa es tractava. Independentment del tracte els torneros el que més volien eren entrades per als espectacles de la nit, puix cada dia tant Belisario com el meu pare ja s’encarregaven de que abans d’eixir el retaule les entrades per als torneros estaren a la seua butxaca.

Això amb molt bon criteri es va canviar des del 1994 quan, des de la Oficina del Sexenni primer i després des de l’Ajuntament, Elena Domènech va fer la gestió amb tots els gremis per a que tots els dies isqueren totes les danses i que cada gremi s’encarregara de remunerar la pròpia, d’eixa manera es va aconseguir que tots els retaules foren igual de lluïts i que no hi hagués cap dia que isqueren menys danses que un altre.

Pepe sempre ha estat participant com a dolçainer al costat de Jesús, no ha sigut tornero però ens conta com en una ocasió, per

una porfia, va ser tornero per un dia

Va ser al Sexenni que van eixir els meus amics Jaume Milián i Indalecio Querol, que també són de la Colla de Gaiteros. Una nit de festa ens vam reptar a canviar-nos el paper, així va ser com al retaule del dia següent Indalecio va tocar la gaita i jo vaig eixir de tornero, del contrari mai no ho hagués sigut.

Veiem que tots tres, i ara amb Àngel també, formeu un equip consolidat perquè gaiter i tabaler també intervenen en la formació. Interessant combinació i aportació però independentment de l’ensenyament dels torneros hem de destacar l’apartat de la gaita i el tabal perquè no sempre hi ha

hagut a Morella tanta gent que s’hi dedicare als instruments tradicionals, ens parla Jesús

Al Sexenni de 1970 jo vaig tocar amb un gaiter de Forcall, el Roig de Gitana, vam tocar per a dos danses al mateix temps -Teixidors i Arts i Oficis- perquè no hi havia gaiters i tabalers. Als Torneros aquell any tocaven Manuel Marcobal i Miguel Ortí. El primer contacte que tinc jo amb la dansa dels Torneros ja va ser eixe any que vaig anar per a la gravació d’un programa de tele ja que no podia estar Marcobal, aquell any ja tocava amb el tabal que ara utilitzo per a la celebració de Santa Bassa. Al Sexenni següent ja vaig anar jo amb els torneros i vaig eixir amb Casimiro Afortunadament ja no hi ha

problemes, avui en dia tenim una quantitat de tabalers i gaiteros considerable gràcies a l’escola que tenim i a la formació de José Vicente Castel.

Pepe i Miguel Angel ens comenten com el seu pare, Juanito Guimerans, li va fer una gaita per a Casimiro Ripollés amb una botzina de camió per a tocar als Torneros aquell Sexenni de 1976. Jesús Royo ens recorda com de vegades es va tenir que recórrer a altres recursos per a poder assajar la dansa:

De vegades, bé perquè encara estava estudiant o per feina jo no podia estar als assajos i el que feia era gravar una cinta de cassette. Amb aquella cinta anaven Juanito i Belisario als assajos i la posaven

“Al Sexenni de 1970 ja tocava amb el tabal que ara utilitzo per a la celebració de Santa Bassa”

a un ràdio cassette i així assajaven. Anava bé perquè el moment que s’acabava la cinta i se li havia de donar la volta aprofitaven per fer un paronet i descansar. El gaiter no estava sempre als assajos però el tabal, al menys el so del tabal en aquest cas, era primordial perquè és el tabal qui marque el pas dels torneros.

Ja són uns veterans en aquesta tasca que desenvolupen des de tants anys i tants de Sexennis, nou per a Jesús i sis per a Pepe i Miguel Angel, endevinem el futur amb Angel i Guillem encara els queda corda per seguir. Contesta primer Jesús: Els anys passen, ja ho sabem tots i d’ací a un Sexenni més ja tindrem una edat considerable, ja veurem

com anirà.

Miguel Angel ens fa la seua reflexió:

Enguany ja se’m feia costa amunt quan s’arrimava el moment de començar, quasi pensava que em faltaven ganes de fer-ho de nou però la veritat és que quan hem començat els assajos he de dir que em torna a fer il·lusió, ja m’ho passo bé i em troba amb tantes ganes i força com els Sexennis anteriors.

Sense pensar si serà el darrer o no, o si definitivament donareu pas als joves, què ha suposat per a vosaltres ser els assajadors, tabaler i gaitero de la Dansa dels Torneros, una dansa tant especial per a Morella. Tots coincideixen en la resposta:

Tots sabem de la importància i

la representativitat que té a Morella aquesta Dansa, és la dansa de l’Ajuntament i per tant la que més represente al poble, ser els seus preparadors i els que formem a tots els joves per a que siguen torneros està clar que fa molt de goig i és un honor però el que més ens ha suposat és aconseguir molts d’amics, tants d’anys preparant als quintos del Sexenni per a que siguen els torneros ens ha suposat que tenim amics de moltes edats, amb cada quinta, amb cada tornero que hem preparat tenim una relació molt especial per a tota la vida. En una ocasió vau poder participar d’una trobada de Torneros Sí, a l’any 2000, amb motiu del 51 Sexenni es va organitzar un acte molt entranyable, al Convent de

Sant Francesc va tenir lloc una trobada de tots els Torneros que van poder vindre, va ser molt emotiu perquè va poder assistir gent molt major, Torneros que ho havien sigut a la dècada dels anys 40, allí es van trobar torneros joves i vells, els d’aquell any i els que tenien més de 60 anys més que ells, va ser un acte molt bonic i que va ser gaudit per tots.

També emotiu ha estat per a nosaltres i conversar amb Jesús, Miguel Angel i Pepe, com també emotiu ha estat recordar aquelles persones entranyables que van ser Juanito Guimerans i Belisario, ànimes dels torneros durant uns quants Sexennis i de les que tant bonic record guardem, perquè no calia ser tornero per

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193

12300 Morella (Castellón)

“Enguany ja se’m feia costa amunt quan s’arrimava el moment de començar però al començat em torna a fer il·lusió”

a comptar amb la seua amistat o poder trobar-nos en tants de llocs i esdeveniments que compartíem. Una estona de conversa ens ha servit per a saber moltes de les curiositats i anècdotes que no coneixíem de la Dansa dels Torneros, aquest temps de xarrar ens ha ajudat a estimar-la encara més perquè hem sabut de tot allò que sent la gent que la protagonitza. En dos setmanes hem conegut les inquietuds dels més joves, la il·lusió de les torneres que s’incorporen i l’experiència dels que ensenyen, tot envoltat de l’estima i homenatge a aquells que ja no estan però que han passat a la càlida i afectuosa història de la dansa, més viva i participativa que mai!

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El Directori Civil (1925-1930) · Part X

Motí a Herbers

Com ja vam vore en un article en exclusiva ja fa alguns anys, Herbers se convertiria en Entitat Local Menor el 1926 (la petició seria el 1925). En aquells moments me vaig centrar sobretot a l’expedient formal del procès. Com ja dic, tot molt formal i perfecte. Avui entrarem a fons amb la bronca sorgida per la fusió.

Pep Querol. Historiador

Si observem la correspondència entre els dos pobles en eixos primers mesos després de la fusió, clama al cel l’oposició activa de diversos herbessencs. Ramón Pallarés. l’antic alcalde, seria l’interlocutor habitual amb l’Ajuntament de Morella per aquells anys. Donada la seua condició d’exalcalde, encapçalava l’anomenada «Junta Parroquial de Herbés», l’òrgan director de la nova entitat creada, i que sempre tutelada per la metròpolis. En aquesta comunicació (encara amb el membret «Alcaldía Constitucional de Herbés»), del 10 de desembre de 1925, queda clar que part de la població no estava massa conforme amb la fusió amb Morella, «Tengo el honor de manifestarle que el día tres del presente, en el acto de celebrar una subasta se presentó un motín de gente en la Casa Capitular, en el cual se suspendió el acto por lo que gritaba dicho motín, pudiendo apreciar como cabecillas del expresado motín a D. Bartolomé Villarroya Tallarda (?) y a D. Ramón Ibáñez Andreu, en dicho motivo se les impone la multa de veinticinco pesetas a cada uno de por sí, por desobediencia». Ah, redell. No eren quatre exaltats. La paraula «motín» és molt seriosa, i damunt escrita tres vegades.

Però no sembla cap exageració, ja que el delegat governatiu, el 21 de gener de 1926, se faria ressò de l’assumpte, i ens diu clarament la motivació de la revolta, que Pallarés evita, «Por ser necesario cumplimentar lo antes posible esta Delegación Gubernativa, ciertos requisitos relacionados con las protestas formuladas por vecinos de Herbés, contra la fusión llevada

a cabo de aquél término municipal con ese de Morella, sírvase V. de remitir con la mayor urgencia a esta Dependencia, debidamente informada...». Així seria, el 25 de gener Mariano Sebastià remetria al delegat la instància «suscrita por unos cuantos habitantes de Herbés, en la que protestan contra el Ayuntamiento constitucional de aquel pueblo, por haber acordado la fusión del término municipal de Herbés con el de esta Ciudad». La instància dels veïns d’Herbers no la tenim, però sí l’ampli informe fet sobre l’assumpte i que seria enviat eixe dia 25. Primerament, Sebastià s’escuda en la legalitat de tot el procès, «contra los acuerdos de fusión no cabe recurso alguno», afirma. Segon, també s’excusa amb el poc número de revoltosos, «57 habitantes. Esas cifras, por si solas, son bastante expresivas», al voltant d’un 10%, «Por pequeño que sea un pueblo, nunca faltan en él elementos perturbadores», la veritat és que ací Sebastià esbarre un poc, «Cerebros enfermos a causa de una mala educación, perturbados por envenenadoras costumbres políticas», paraula aquesta última subratllada. Sebastià somiava amb la política. Un punt feble de l’exposició de Sebastià, és que admetia que en el procès no se van posar per escrit els motius de la dita fusió, perquè creia que «con haber expuesto verbalmente ante esta Alcaldía sus deseos [...], había suficiente». Si abans l’alcalde esbarrava insultant als que protestaven contra la fusió, ara, imbuït d’alguna fúria se llançava pel barranc, «Herbés no puede continuar viviendo siendo Municipio independiente si no renuncia

«De toda la vida, que la asistencia médica y farmacéutica la teníamos de Peñarroya de Tastavins, que está a 6 kilómetros», però amb la fusió començaria a proporcionar-la Morella, amb les complicacions que podem pensar de la distància i trajecte a fer tant per malalts com pels metges, agreujat en època hivernal.

a la idea de todo progreso. ¿No es este motivo suficiente? ¡Más que suficiente!, para renunciar a su soberanía local e incorporarse a quién, sino Morella, [que] tiene medios suficientes para acometer la precisa obra de embellecerlo y sanearlo? Herbés necesitaba, por ley de vida, por instinto de conservación, fusionarse con Morella. ¿Por qué? Herbés, por su situación topográfica, podría ser una aldea pintoresca, limpia y linda, protegida, como lo está por la Naturaleza, por un macizo montañoso [...] y en cuya falda se asienta, sobre las aguas bulliciosas del río que baña sus plantas. ¿Es así Herbés? Digámoslo con franqueza, sin atenuantes: Es Herbés... como un aduar moruno. ¡Igual! En Herbés no hay nada bien cuidado, ni los caminos, ni las calles, ni las casas. Allí todo está sucio y mal. No hay una calle bien arreglada, ni hay casa limpia (salvo [...], contadísimas excepciones). No hay que hablar, porque da pena decirlo, del estado en que se encuentra la casa capitular y la Escuela Nacional, los dos únicos edificios de carácter civil. Una verdadera vergüenza, todo ello!». Mareee, espero no causar, citant aquest informe, cap conflicte diplomàtic.

A les següents línies sembla que Sebastià, ja desfogat, baixa el to, però no para de culpar a la política com la causa primera que anima als revoltats a protestar, i d’incidir en la manca de solvència econòmica de l’Ajuntament herbessenc, i per tant que no mereixia sobreviure, arguments que casi que te recorden a Darwin i la seua selecció natural. Enmig de tot aquest discurs, hi ha una expressió que me crida

l’atenció, «Herbés, desde hace doscientos años, está fosilizado». Ui, no estaràs referint-te a la independència de les aldees (1691)? Calla, Sebastià, calla, no digues res més, que cada vegada quedes pitjor... A l’alcalde morellà li donaria un atac de cesarisme. Ell se sentiria com un agent civilitzador, l’instrument local del gloriós projecte que Primo de Rivera havia ideat per aconseguir la regeneració d’Espanya. Pobles com Herbers, i suposo que pensaria el mateix de pobles com Villores, Palanques, Ortells, etc., no mereixien subsistir sense la seua ègida, sense l’abraç paternal de Morella, dura i severa de vegades, però que, també magnànima, perdona a aquells fills rebels que reconeixen, al final, el seu error. Aquells que protestaven contra la fusió ho tenien malament. La pròpia normativa municipal nascuda el 1924, fomentava la fusió entre pobles. Però malgrat tot, el malestar no defallia. El delegat governatiu de Castelló, segons membret de la comunicació, el 14 de gener de 1927, escriuria a l’Ajuntament de Morella sobre algunes denúncies que li havien arribat des d’Herbers, adjuntant un extens document raonat dels amotinats. El document en qüestió té una sèrie de punts de diversa índole, alguns d’ells respecte d’un presumpte mal ús dels aprofitaments forestals de diverses finques per part de l’antic alcalde, aspectes que no m’interessen en aquest moment. Ah, però la part titulada «sobre la agrupación», si, sobretot el primer punt, «1ª. Cuando este Ayuntamiento se agrupó a Morella, se hizo sin comunicar nada al vecindario, y cuando hicieron el bando para que los vecinos acudiesen a la Casa Consistorial para enterarse de la agrupación, la agrupación ya estaba hecha y al reclamar los vecinos que no querían agruparse a Morella, por las incomodidades que produciría al vecindario, el Ayuntamiento contestó que ellos harían lo que les pareciera y que no necesitaban que el vecindario quisiera agruparse, sino que aunque el vecindario no quisiera la agrupación, seguiría adelante». Pallarès, aquestes acusacions són molt greus. A partir d’ací, se comenten una sèrie de qüestions relacionades amb la butxaca, al·legant que Herbers era solvent econòmicament, i, per tant, no estava justificada la fusió. A més d’això, hi havia una paradoxa. Era precisament en eixe moment, amb la fusió, que Herbers estava amb l’aigua al coll, senzillament perquè el deute morellà, enorme per les grans obres d’infraestructura que estava fent (aigua i quarter, entre altres), li tocava suportar-lo, com a

ciutadans de Morella, un deute que no sentien com a seu. Un aspecte important, també, era que Morella se desentenia dels deutes que tenia Herbers previs a la fusió. A tot això s’havia d’afegir la dificultat de les comunicacions, «De Herbés a Morella [...] hay una distancia de 20 kilómetros, y a poco mal tiempo que haga tenemos que hacer noche allí, y nos acarrea muchos gastos, [...], no hay ninguna vía de comunicación, y no se puede ir más que con caballería montado o a pie». L’assumpte mèdic també despertava preocupació, «De toda la vida, que la asistencia médica y farmacéutica la teníamos de Peñarroya de Tastavins, que está a 6 kilómetros», però amb la fusió començaria a proporcionar-la Morella, amb les complicacions que podem pensar de la distància i trajecte a fer tant per malalts com pels metges, agreujat en època hivernal. Una cosa semblant passava amb el veterinari. Finalment, el desè punt, «Este pueblo tiene recursos suficientes para sufragar los gastos municipales obligatorios, ya que es de los más ricos de la provincia en montes y pinares, y nunca ha tenido que recurrir a empréstitos, ni ha adeudado nunca nada, pues siempre ha tenido sobrantes para

sus gastos». Document firmat per Adrián Manero Mestre; Ramón Ibáñez; no queda clar però potser un mossèn també nomenat Adrián Manero, i un altre il·legible.

Ací la qüestió és el quid pro quo, o cui bono, com diria Hercules Poirot a una novel·la d’Àgatha Christie, això és, el motiu, el per què. Què guanyava Ramón Pallarés, i els seus favorables, amb la fusió? Què guanyava el secretari? Prestigi, poder, diners? Són les raons més plausibles ja que, si admetem que Herbers era un poble econòmicament solvent, i donàrem per bona la queixa de part dels seus veïns, només se podria explicar aquest procés si hi ha un benefici personal d’alguna mena en ell. Un poble de 500 habitants, que voluntàriament, de forma gratuïta, decideix perdre la seua independència, sembla absurd.

Per la part morellana, la fusió ja li venia bé. Era una manera d’augmentar població, el que li permetia poder aspirar a millorar certes infraestructures, com per exemple fer més escoles, que venien determinades per ella, i que el règim dictatorial animava a construir. Així, eixes 541 persones que s’afegien, li permetien arribar a 6.000 habitants, i per tant tenia dret a

Vista d’Herbers des de la carretera. Autor: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

tenir dos Escoles Nacionals més (una de sagals i l’altra de sagales, segons Acta plenària del 29 d’agost de 1927). Morella, d’aquesta manera, quedava econòmicament reforçada, així com el seu prestigi i rellevància, aspectes en els que Mariano Sebastià semblava obsessionat.

Ah, però les bronques no acabarien. El 13 de febrer de 1927, Ramón Pallarès torna a enviar una carta, «el día de hoy, con objeto de tratar del camino vecinal, se ha reunido un gran número de vecinos, los cuales además de tratar de dicho camino, han manifestado deseos de que se les leyera el acta de fusión de este municipio al de esa Ciudad», on els aspectes econòmics tornaven a eixir a la palestra. Pallarès tornaria a escriure el 4 de març, on la rinya tornaria a aparèixer en diverses reunions veïnals pel recurrent assumpte dels camins veïnals. Per eixes èpoques estaven concentrats en millorar la connexió amb Pena-Roja, amb tota la problemàtica que representa les expropiacions necessàries per poder fer les obres. En aquestes assemblees no perdien el temps alguns veïns per posar sobre la taula el tema de la fusió, «En dichas reuniones se ha observado que

algunos vecinos han faltado a la[s] autoridades, en la forma siguiente: Leonardo Pallarés Guimerá, preguntado para que contestase respecto al camino vecinal, contestó, si Morella tenía que contribuir a lo del camino vecinal; y por el Sr. Presidente [Ramón Pallarès] le fue contestado que, Morella no se entendía con las deudas que Herbés tenía en el momento de la fusión, ni a las resultas que de ello ocasionara». És el moment que Leonardo Pallarès salta, «que nada podía decir, porque le habían vendido a Morella», en una actitud com que passava de tot. Intervé un dels caps del primer motí, Ramón Ibàñez Andreu, «preguntado para que contestase respecto al camino vecinal, objeto de la citación, contestó que cuando se desharía la agrupación de los municipios y volviera a ser pueblo como era antes». Ací Ibàñez llança un òrdago, «que contribuiría, però en caso contrario que no», això és, si Herbers tornava a ser independent, ell ajudaria en tot allò possible amb el camí veïnal, però si no se deslligaven de Morella, se desentenia de tot, igual que Leonardo. Ramón Pallarès, suposo que fartet d’ell, cometria un error, «y ordenándole el Sr. Presidente que se callase porque nada se le preguntaba respecto a la fusión, prosiguió hablando». També seria preguntat pel camí Ramón Vilalta Guarch, però també «dijo que cuando se segregaría Herbés de Morella», llançant el mateix òrdago que Ibàñez, o Herbers o res, remarcant que «el Ayuntamiento había hecho cosas muy mal hechas». Ramón Pallarès, pujant el to, li ordenaria que callara, però Vilalta «dijo que si se tenía que callar, ya le podían atar, y ponerle la multa, y que fueran a casa a cobrarla». Finalment, el president de la Junta Parroquial demanava a Sebastià que els imposara una multa. Aquesta insurgència s’aniria diluint en anys successius, més que res perquè ja durant la República, el 1933, se decidiria demanar la segregació. Una segregació que, per diverses circumstàncies, encara tardaria, com una llarga agonia, fins el 1954. Sort van tenir, ja que les Dictadures prefereixen les fusions a les segregacions, probablement per eliminar, així, possibles reductes liberals locals. Però bé, volia deixar constància de l’amor propi que poden tenir alguns pobles. Alguns accepten amb resignació la pèrdua de la seua identitat, però altres no, com Herbers. Apart d’això, també m’ha vingut una altra idea al cap de tot aquest jaleo: la veritat, no m’agradaria estar a la pell de Ramón Pallarès...

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

SUBSTITUEIX

EN

EL CÀRREC A JOSÉ LUIS AGUIRRE

Miguel Barrachina, nou conseller d’Agricultura del govern valencià

El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha afirmat que “és un honor treballar per a servir els agricultors, ramaders i pescadors, als qui admire, és una gran responsabilitat”. Barrachina s’ha expressat així després de rebre la cartera d’alt càrrec de mans de l’anterior conseller d’este departament, José Luis Aguirre, a qui ha agraït la seua labor.

Durant la seua intervenció, Miguel Barrachina ha destacat la seua voluntat de treball per a impulsar l’agricultura, la ramaderia i la pesca a la Comunitat Valenciana, un sector al qual ha qualificat d’“essencial i determinant”, perquè és productor d’aliments i depurador de la contaminació. Barrachina ha subratllat la incorporació de les competències de recursos hídrics a este departament, ha criticat que “es perda l’aigua mentres milions d’arbres es moren de set”, i ha demanat la col·laboració del sector agrari per a l’obtenció dels recursos hídrics i per a aprofundir en la defensa dels seus interessos com a col·lectiu. Barrachina també s’ha referit a la situació d’abandó de cultius a la Comunitat Valenciana, així com als danys que hi ocasiona la fauna silvestre, i ha destacat la importància de la supressió, per part del Govern Valencià, de l’impost de successions, que gravava la transmissió de parcel·les culti-

vables de pares a fills, la qual cosa afavoria l’abandó dels camps i frenava el relleu generacional.

Així mateix, l’exconseller José Luis Aguirre, qui també ha assistit a l’acte, ha expressat el seu orgull per haver defés els interessos dels agricultors, ramaders i pescadors, haver dialogat amb tots i haver defés els interessos del sector en els fòrums de Madrid i Brussel·les.

A la cerimònia de traspàs de cartera ha assistit el Govern Valencià, amb el president Carlos Mazón al capdavant, així com els principals representants d’organitzacions agràries, del cooperativisme i col·legis professionals de la Comunitat Valenciana. Aquest canvi en la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha vingut motivat per la ruptura de VOX i el Partit Popular a nivell nacional i que ha afectat al govern de cinc comunitats autònomes a Espanya. Amb l’eixida del govern dels consellers de VOX, el President de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón s’ha vist obligat a reestructurar el seu govern, sent Miguel Barrachina l’encarregat de substituir a José Luis Aguirre en el càrrec. Barrachina compta amb 55 anys i és natural de la localitat castellonenca de Sogorb. Anteriorment va ser membre del Consell dels Diputats 2016 i 2019, sent actualment el portaveu del PP a les Corts Valencianes.

Els preus.

Els preus del Porcí. 11/07/2024

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,836 €/kg (puja 0,004 €)

1,848 €/kg (puja 0,004 €)

Setmana 28 del 08/07 al 14/07

sense cotització

95,50 €/garrí (baixa 6 €)

11/07/2024

62 €/garrí (baixa 6 €)

China (Min. Agricultura) Del 1 al 7 de juliol

Porc viu

Garrí (Lechón)

2,29 €/kg (baixa 0,02€)

5,60 €/kg (baixa 0,07€)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 10-07-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

5,45 €/kg (sense variació)

5,53 €/kg (sense variació)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 10-07-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,22 €/kg (sense variació) 4,08 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 11-07-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,42 €/kg (sense variació)

1,43 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 09-07-24

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,35 €/kg (sense variació)

2,20 €/kg (sense variació) (Loncun) 12-07-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU HERBERS

VALLIBONA TODOLELLA CASTELLFORT

PORTELL

22,8 / 29,9

16,3 / 30,2

19,3 / 32,0

16,7 / 34,1

16,9 / 36,1

17,9 / 33,8

20,8 / 33,2

19,5 / 32,4

16,3 / 31,4

--,- / --,-

22,0 / 28,0

18,6 / 30,4

P17,9 / 28,3

15,8 / 28,7

17,2 / 26,1

17,9 / 28,9

17,1 / 28,8

18,2 / 27,7

18,0 / 27,3

17,1 / 26,8

18,6 / 30,9 --,- / --,-

16,1 / 26,2

16,8 / 27,0

16,6 / 19,1 13,2 / 20,8

15,4 / 23,2 14,9 / 25,9 14,4 / 26,3

15,1 / 25,4

13,7 / 24,6

13,7 / 22,6 16,5 / 20,3 --,- / --,14,7 / 19,1 14,6 / 21,8

16,9 / 27,9 15,5 / 27,5 16,7 / 28,9 15,9 / 31,7 17,8 / 34,0 14,6 / 31,1

15,5 / 31,7

19,1 / 30,4

19,1 / 30,4 --,- / --,-

16,0 / 25,7

15,1 / 28,3

20,3 / 31,6

14,4 / 30,9

17,2 / 31,7

12,7 / 34,2

13,1 / 36,3

15,7 / 34,1

22,2 / 33,1

16,1 / 32,9

14,2 / 31,7

14,3 / 32,1

21,4 / 29,5

17,0 / 32,2

18,1 / 28,1

14,5 / 26,8

17,7 / 27,1

16,4 / 30,2

14,6 / 32,2

16,5 / 29,0

15,9 / 28,3

13,6 / 29,2

16,1 / 30,3

16,2 / 27,2

16,6 / 25,0

16,9 / 27,4

17,9 / 25,7

16,1 / 25,3

17,4 / 26,9

17,8 / 29,7

16,1 / 31,6

18,4 / 27,9

16,2 /26,6

15,7 / 27,7

20,0 / 29,2

16,2 / --,-

16,5 / 23,3

16,1 / 26,2

“Al juliol, més val ser a l’ombra que al sol”

rimera onada de calor important de l’estiu la que s’espera per al tram final d’aquesta setmana. Després d’un passat cap de setmana on ja es va comptar amb temperatures prou elevades, des de dilluns a dimecres s’ha viscut un ambient prou més suau i amb valors màxims que no han estat tant elevats. Això si, hem tingut dies assolellats en generals i per suposat sense cap tipus de precipitació destacada. Continuem vivint un periode de sequera intensa a la comarca dels Ports i cada vegada son més els pobles i les explotacions ramaderes que estan patint els efectes devastadors d’una sequera que feia molt de temps que no es vivia de forma tant intensa. L’aigua no arriba però pel que sembla si ho faran les elevades temperatures, sobretot entre les jornades de dijous i diumenge. De fet el dia

més calorós de l’episodi és el divendres amb alertes per altes temperatures decretades per l’Agència Estatal de Meteorologia. A més, les temperatures mínimes també seran molt altes i s’esperen nits tropicals gairebé a tota la comarca dels Ports. Ens trobem a la Canícula, època compresa entre els dies 15 de juliol i 15 d’agost que és el moment de l’any en el que habitualment solen marcar-se les temperatures més elevades.

A pobles situats vora riu, com és el cas de Sorita o Forcall ja s’ha comptat a les darreres jornades amb temperatures molt altes. De fet a Sorita ja s’ha arribat als 36,7 graus als passats dies. Anem a vore en que queda una onada de calor que es preveu molt agressiva pròximament i que marcarà els registres tèrmics fins ara més alts de l’any 2024.

Continua la calor de ple estiu

La predicció de Lorenzo Boix.

Iés que amb algun petit respir, continuarem parlant els pròxims set dies de calor de ple estiu, amb un cap de setmana en el que dissabte serà el dia més calorós, arribant a màximes entre els 32-36 graus i una mínima entre els 20-24. Algun núvol podrà créixer de vesprada, però en principi sense més conseqüències.

La matinada de diumenge entrarà un poc de cerç, el que farà baixar les mínimes, quedant en valors entre els 12-16 graus, molt més suportables. La jornada serà assolellada i amb unes màximes que també baixaran, rondant els 25-28 graus.

A partir d’ahí, encetarem una setmana en la qual pujaran tant màximes com mínimes, quedant les primeres entre els 28-32 graus la major part dels dies de la setmana i les nits en valors entre els 16-20. Setmana que es preveu estable, amb sol i probabilitats de pluja escasses, podent produir-se cap a meitat setmana alguna gotarrada de vesprada fruit de la mateixa calor.

La boira va protagonitzar la meteorologia del dissabte 13 de juliol a Morella i comarca. JUAN ANT. QUEROL