Setmanari Notícies (18/10/2024)

Visitem el rodatge de la pel·lícula ‘Cowgirl’

La comèdia rural està protagonitzada per Canela, una vaca morellana

Pàgines 16 a 19. El Notícies de perfil.

Notícies.

Pilar Bernabé visita les obres de l’N-232

LA SUBDELEGADA DEL GOVERN A LA COMUNITAT

Afirma ser una “aposta per connectar, unir i vertebrar les comarques dels Ports i el Maestrat amb la resta del territori”

Pàgina 3. El tema de la setmana.

Remarca que el Govern d’Espanya “destina a la província de Castelló més de 208M€ per a infraestructures viàries”

Maestrazgo ESTÀ ADMÈS A TRÀMIT I EN FASE D’INSTRUCCIÓ

‘No a la MAT’ porta als tribunals la molt

tensió i el Clúster

Pàgina 6. Poble a poble.

VISITA ALS MALALATS. Abans de tornar aquest cap de setmana al seu santuari fins al 56 Sexenni de 20230, la imatge original de la marededeu de Vallivana ha tornat als carrers de Morella per visitar, casa per casa, els malalts que així ho han sol·licitat. MIGUEL ÁNGEL TRONCHO

Pàgines 8 i 9. Gent & Vida.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

Un milió i mig d’euros d’inversió, en perill

El PSPV de Morella eixigieix a la Generalitat solucions urgents front al col·lapse de Cultura i Patrimoni que està paralitzant nombrosos projectes de rehabilitació i vivendes

Des del PSPV de Morella, “tal com ens han traslladat, entre altres, col·legis professionals, empreses de construcció i rehabilitació, despatxos d’arquitectura i particulars afectats”, han denunciat públicament “la situació inaudita de col·lapse que té, des de fa mesos, el servei territorial de Castelló de Cultura i patrimoni i exigir solucions immediates al govern valencià’’, segons apunta Rhamsés Ripollés, portaveu socialista morellà i diputat provincial. S’incideix en que el govern autonòmic del PP, “en estos moments, està sent un absolut obstacle per a que es puguen dur endavant moltes inversions de millora del patrimoni, el qual s’ha de preservar i posar en valor, així com que ara mateix no es poden executar, per falta d’informes i autoritzacions, nombrosos projectes de rehabilitació i vivendes, amb la necessitat que hi ha en estes qüestions”.

Rhamsés continua exposant com “ens trobem en una situació de paralització inaudita, amb manca de personal tècnic en els departaments dels serveis territorials, manca de resposta a les empreses i persones afectades, així com nuls avanços en reclamacions efectuades des de fa mesos’’.

Les conseqüències d’aquest fet, expliquen els socialistes “estan sent greus i entre altres, com han posat de manifest els experts, po-

En el ple ordinari de l’Ajuntament de Morella corresponent a octubre el grup municipal socialista proposa una moció per denunciar l’alarmant situació i exigir solucions

En el cas de Morella són desenes els projectes paralitzats per falta d’informes i autoritzacions, suposant la paralització d’inversions públiques i, especialment privades per rehabilitar i crear vivendes

dem destacar la posada en risc del nostre Patrimoni, ja que si hi ha sol·licituds actuació és perquè els edificis tenen patologies”.

A més, apunte a una possible “pèrdua del treball de conscienciació realitzat per administració i tècnics a la conservació del Patrimoni en els darrers 40 anys” així com al “retard en la concessió de llicències, ja que a les autoritzacions de Cultura no els és d’aplicació el silenci administratiu, ni són possibles les declaracions responsables”.

Una quarta conseqüència seria la “pèrdua d’ajuts i subvencions tant

a entitats públiques com empreses i persones particulars” o la “pèrdua d'inversió pública i privada”.

A més, es produeix un “retard en el desenvolupament de treball professional i cobrament d'honoraris” i una pèrdua d'ingressos per llicències als municipis amb centres històrics”. Finalment, pot repercutir en el retard en la rehabilitació i construcció de vivendes amb l’alta demanda i necessitat actual”.

Aquest fett està afectant a nombrosos municipis, empreses i professionals. “En el cas del municipi de Morella, on tenim, entre altres, tot el casc històric declarat BIC i

Un edifici en obres a Morella, en una imatge d’arxiu

on són preceptius els informes de cultural i patrimoni per a pràcticament la totalitat de projectes de rehabilitació i vivenda, són desenes els expedients paralitzats. Estem parlant d’inversions que en el seu conjunt poden superar el 1,5 milions d’euros que ara mateix estan paralitzades per l’absoluta responsabilitat de l’administració autonòmica que lluny de millorar va empitjorant la situació. Els particulars, empreses i professionals es mereixen respostes i sobre tot solucions immediates’’ explica Rhamsés Ripollés.

MORELLA

“El Govern d’Espanya aposta per connectar, unir i vertebrar les comarques dels Ports i el Maestrat amb la resta del territori”

La delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha visitat aquesta setmana les obres de condicionament de l’N-232 en el tram la Torreta-Morella Sud

La delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha visitat aquesta setmana les obres de condicionament de l’N-232 en el tram Mas de la Torreta-Morella Sud. Aquestes actuacions al costat de les ja finalitzades de condicionament del Barranc de la Bota-Masia de la Torreta (Port de Querol) han suposat una inversió total pròxima als 76,5M€ per part del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible.

La delegada ha remarcat que el Govern d’Espanya destina a la província de Castelló més de 208M€ per a infraestructures viàries.

En aquest acte, la delegada ha posat de manifest “la rellevància social d’aquestes obres”, que milloren l’últim tram que faltava per condicionar de la N-232 a la província de Castelló, amb una inversió per a aquesta actuació de prop de 21M€.

“El Govern d’Espanya -ha dit Bernabé- aposta per connectar, unir i vertebrar les comarques dels Ports i El Maestrat amb la resta del territori”, en millorar “notablement” les condicions d’aquesta carretera.

Gràcies a les obres realitzades es transitarà per la N-232 “amb més rapidesa, més comoditat i més seguretat en dotar-la de millor capacitat i més funcionalitat”. Bernabé ha afegit que la modernització i la transformació del país “han de venir de la mà de la cohesió social i territorial, prioritzant el desenvolupament de les zones d’interior”. La delegada ha remarcat que el Govern d’Espanya destina a la província de Castelló més de 208M€

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

Es millorarà notablement les condicions del tram Torreta-Morella de l’N-232

per a infraestructures viàries. Es tracta de “una xifra històrica” que reflecteix “el compromís del Govern amb la província”, ha dit. La carretera N-232 actual, per la qual circulen prop de 3.000 vehicles al dia, amb un 16% de vehicles pesants, en el tram que abasta des de La Torreta fins a Morella Sud, es caracteritza per tenir un traçat sinuós tant en planta com en alçat, a causa de l’orografia ondulada del terreny, modelada per la presència de llits naturals com el riu Bergants.

A més, excepte en la seva zona final, té una secció transversal estreta que no supera els 6 metres d’amplària. Aquesta situació provoca limitacions de visibilitat i funcionalitat, juntament amb la presència de nombrosos accessos en el tram. Donats els condicionants detectats, s’ha dissenyat un nou traçat per a una velocitat de projecte de 80 km/h, amb una secció de calçada convencional que consta de dos carrils de 3,50 metres i vorals de 1,50 metres. Es busca, al mateix temps, la reordenació necessària dels accessos i proporcionar l’accessibilitat requerida, aprofitant al màxim la traça existent per a minimitzar l’impacte en l’entorn.

A més, s’han projectat un total de 6,845 km de camins de servei addicionals per a permetre l’accés a les propietats confrontants.

També s’han contemplat accessos al tronc mitjançant carrils de canvi de velocitat en la seva zona inicial i central, i una glorieta partida en el seu extrem final. Això, juntament amb els tres passos inferiors projectats, facilitarà l’accessibilitat i els moviments entre els camins de servei situats a banda i banda de la carretera.

També s’ha projectat la construcció d’un nou pont sobre el riu Bergants, amb una amplària lliure de 22,60 metres entre estreps. El pont existent i el tram de carretera adjacent seran utilitzats per a accedir a les finques confrontants.

A més, el projecte inclou les mesures necessàries de restauració i integració ambiental, incloent-hi la instal·lació de pantalles acústiques.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Ana Sánchez

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

'Experts municipals voluntaris' a l'Equador

L’AODL de l’Ajuntament de Forcall Anabel Ejarque ha viatjat a l’Equador per participar en el programa de cooperació del Fons Valencià de la Solidaritat

Anabel Ejarque.

Formar part d’un projecte de cooperació al desenvolupament pareix que estiga destinat a treballadors d’ONG o que tinguen uns perfils professionals molt concrets. Però afortunadament, no sempre és així. El Fons Valencià de la Solidaritat a través del programa Experts Municipals Voluntaris desenvolupa la participació a través de treballadors municipals de les àrees de desenvolupament, turisme, publicitat, igualtat, formació.... que aporten la seua experiència i coneixements en municipis d’Equador i Bolívia.

Com AODL de l’Ajuntament de Forcall feia anys que veia les convocatòries però amb por de postular-me, però enguany un amic que va participar en edicions anteriors em va convèncer i així em vaig postular a una de les places d’AODL i vaig parar al Cantón de Sant Juan Bosco, en la província de Santiago Morona, l’orient ecuatorià per incorporar-me al departament d’Acció Social en el disseny de projectes. La meua visió del desenvolupament local des d’una perspectiva integral em va portar a recórrer i conèixer tots els departaments del Municipi ( nom en el que es coneix l’Ajuntament, seu del govern municipal del cantón que aglutina diferents parròquies i les quals a la seua vegada conten amb diferents comunitats) coneixent de manera global el funcionament del mateix, les divisions administratives i els projectes que cadascun portaven a terme per tal de realitzar una tasca més efectiva, no duplicant, establint relacions i optimitzant els recursos. Des del primer moment em vaig integrar a un grup de treball en el que participàvem per igual, compartint, reflexionant i analitzant els projectes que tenien entre mans i dissenyant de nous. Els meus companys em feien broma dient que havia llegit tots els llibres que parlaven del Cantón i que coneixia les comunitats i la seua història més que molta gent naturals d’ahí, però jo considerava que era la meua feina com a tècnic del desenvolupament, tindré les màximes dades possibles per a poder contribuir a l’anàlisi i dis-

seny de projectes.

Així vaig estar treballant dissenyant un programa d’atenció a la gent gran del cantón, el adulto mayor que és el nom amb els que es denomina, amb uns professionals encarregats de l’ajuda a domicili que vigilaren la seua qualitat de vida, l’alimentació, higiene, cures, medicaments distribuïts per totes les comunitats i coordinats per un metge que supervisaria l’atenció.

Malgrat que en Equador encara té molt de pes l’estructura familiar tradicional, la major part formada per famílies nombroses, la forta emigració, principalment als EEUU fa que cada vegada ens trobem amb més gent gran que viu a soles i que necessita una atenció concreta.

També vam dissenyar un projecte de visibilització de les artesanies i la seua ficada en valor. En San Juan Bosco tenim al poble Shuar que eren els habitats originaris i els colons que eren els que van acudir fa un any en els processos de repartiment de terres que es van donar cap a 1955. El poble Shuar es troba residint en algunes de les comunicats que conformen el terme del municipi. En els últims anys s’havien perdut molts coneixements tradicionals tant pel que fa a les artesanies com a la cultura lligada al conreu de la terra i la transformació dels productes de la canya de sucre, la yuca o el plàtan mascle. Este projecte implicava la ficada en valor, la difusió en els espais culturals, formació i la valorització econòmica a través de l’articulació d’un mercat mensual.

Aprofitant que encara estaven vius alguns dels fundadors del municipi vam considerar important el recuperar part de la història local del mateix vinculada a la creació del poble, tot dins del projecte global de ficada en valor del patrimoni, així vam

començar a realitzar entrevistes i publicar-les en les xarxes socials, com un petit inici d’un documental que es projectarà al museu.

Estos projectes em van fer desplaçar-me molt per tot el municipi, amb trajectes de més de quatre hores dins d’un mateix terme municipal, la qual cosa per a nosaltres és inconcebible, en el cas de la parròquia de San Carlos de Limon no hi ha pista fins al poble, acaba a la vora del riu Zamora i tens que creuar 500 metres per sobre del riu en una tarabita ( una especie de tirolina en la que vas en cistella), es tracte d’una zona on ja comença l’Amazònia per lo que la vegetació és espectacular i els recursos naturals molt nombrosos, començant també ha haver projectes de la seua ficada en valor com un recurs més de desenvolupament.

Un mes passe molt ràpid i encara que, no enganyo a ningú, hi ha moments de soletat i enyorança, la balança positiva pese moltíssim. He compartit molt, aprés encara molt més, he treballat de valent per un poble que ja considero meu, compartit ferramentes i recursos per a que realitzen nous projectes i sobretot he aportat la visió de treball en xarxa entre els diferents departaments per tal d’optimitzar recursos i tenir una visió més transversal, una xarxa que sens cap dubte s’esten a l’altre costat de l’oceà. Només em queda animar a altres companys treballadors dels Ajuntaments de la comarca i altres professionals de l’administració pública, que al igual que jo, supereu les vostres pors i vos atreviu a viure una experiència que sens cap dubte vos enriquirà com a professionals i com a persones.

Les Veus del Centre d’Estudis.

El pa i la pastera

Carmen Ferrer Llop. Centre d’Estudis dels Ports.

Incorporat a la dieta dels homes des de temps prehistòrics, el pa ha sigut l’aliment bàsic per antonomàsia, la base de l’alimentació per a totes les classes socials i  la seva falta era una adversitat insuportable que comportava aldarulls i guerres. Sempre  hi ha hagut  molts tipus de pa, però en temps passats, mentre les classes acomodades menjaven pa blanc de blat, les classes baixes menjaven pa negre fet de cereals de més baixa qualitat al que afegien farina de llegums en temps d´escassetat. La Bíblia i els Evangelis l´han sacralitzat, no tan sols l’única oració ensenyada per Jesucrist  demana “El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d’avui” sinó per el sagrament de la  comunió. El pa no era com els altres aliments només per apaivagar la gana, tenia un sentit més en enllà, de manera que es  feia el senyal de la creu en començar-ne un de nou i si queia a terra, es besava  en desgreuge. La literatura reflecteix aquest sentit més transcendent del pa, així ho expressa Don Quijote “¡Venturoso aquel a quien el cielo dió un pedazo de pan sin que le queda obligación de agradecerlo a otro que al mismo cielo”  i Neruda també  li dedica  La oda al pan,  “... pan que fàcil y que profundo eres...llegará porque fuimos,  a hacerlo y a sembrarlo, no para un hombre sinó para todos...”, lligant el dret al pa a qui  el treballa. Als pobles cada família feia el seu pa que  portaven a coure al forn, i per això a cada casa  hi havia  una pastera, caixa de fusta d’un metro i mig de llarg per uns 50-60 centímetres d’ample  per ús exclusiu de fer i guardar el pa, avui pràcticament desapareguda. De pa no se’n llençava mai, si s’enduria,  s’aprofitava per sopes  d’all o escaldades, i com es tallava dins una panereta les molletes també acabaven al tupí o al plat.

La meva agüela  era qui pastava, ella com les forcallanes nascudes l’últim terç del segle XIX era una  persona seriosa  amb uns valors morals gravats a pedra i molt treballadora que, no suportaven veure’t no fent res. Para’t el dimoni tente, era la seva dita preferida

La meva agüela  era qui pastava, ella com les forcallanes nascudes l’últim terç del segle XIX era una  persona seriosa  amb uns valors morals gravats a pedra i molt treballadora que, no suportaven veure’t no fent res.

i sempre et manava alguna faena. Eren les dones que havien viscut uns períodes molt durs de precarietat i incertesa quan l’estat del benestar era només un somni en algunes ments polítiques europees. No va anar a escola i no sabia llegir ni escriure, però sabia sumar i restar i considerava  que jo llegia massa, era  massa rondallera i poc dedicada a les tasques domèstiques, per tant, sovint ens discutíem (l’enfrontament entre generacions, no és res nou).

A la nit, quan arribava a les onze,  sempre la trobava tallant cols pel caldero del gorrino,  però cada quinze dies trencava la rutina i preparava la massa de pa,  estona que  em permetia mirar i no fer res; era la  nostra reconciliació. Començava la cerimònia posant-se el davantal de pastar i anava a la pastera on  havia el lleute, una mica de massa fermentada que faria pujar la pasta. Abocava la farina de casa al sedàs que descansava sobre dues barres de fusta i separava la farina blanca del sègol que aniria per les gallines o pel gorrino. Quan ja en tenia prou, començava  a afegir farina i aigua tèbia al lleute mentre  treballava la massa fins a la consistència i quantitat desitjada. Al matí vigilava que tot estes en ordre i es preparava per anar al forn ficant la massa a una cistella i s´enduia una caixeta oberta de fusta a on guardava el tallant i una navalla, molt gastada, molt gastada, amb la que marcava els pans abans d’enfornar. Sovint  reservava una mica de pasta  a la qual afegia oli i aprofitava per fer primes dolces amb ametlles o nous o salades amb tomata i arengada.

Quan la veia posar-se el davantal jo entrava al quarto de la pastera  i m’esmunyia  al raconet  esquerre. Un cop la farina al sedàs era el moment de parlar i demanar que m’expliques coses del mas de Torreamela  on ella havia nascut o em cantés oracions populars. Em comentava que sent la petita de nou germans havia perdut la mare a 8 anys, que les xiques dormien un matalàs de crin, però que els seus germans dormien en una màrfega  a la pallissa, com va haver de com-

partir la roba amb les germanes tant sabates com faldetes per tal d’anar templades a missa. Explicava  com eren de difícils les condicions de treball al mas tan hivern com estiu, que els més joves cuidaven la rabera i els gorrinos o els cucs de seda, que treballaven  molt, però gana no en van passar mai. També  els masovers feien festa, es reunien i sempre hi havia qui tocava la guitarra  i ballaven la jota. De tant en tant  sortia la història d’algun conegut, home o dona, que se’n havia sortit  del comportament habitual. Altres vegades cantava oracions populars que havia memoritzat de joveneta, com la de Sant Antoni  de Pàdua que feia un miracle  demanant als ocells no entrar al sembrat mentre el seu pare estava a missa. Coneixia poesies  destinades a advertir a les dones dels amors passavolants, que els homes oblidaven i que a elles  les marcava de per vida.  L’endemà m´agradava mirar els pans ben ordenats, tots iguals ben torrats amb aquella olor irresistible que associava a felicitat, però  ja sabia que s’havia trencat la treva i  que vindrien quinze dies més de discussions.

Mentre la Història oral amb majúscules ha sigut transmesa pels homes fins que la invenció de l’escriptura va permetre fixar-la en un suport físic,  les tradicions i les petites històries locals, les vides de gent que només tenen sentit i conseqüències per un nombre re-

duït de persones, era cosa de les dones. Actualment, sembla que la curiositat de la gent s’ha ampliat i  hem començat a prendre més seriosament els detalls de la vida quotidiana inclús parlem de microhistòria quan ens centrem en  una persona que ha tingut una vida  singular. Així doncs l’interès per com vivia la gent comuna no ha estat esborrat per la globalització, potser perquè ja tenim prou sabudes les dinasties europees i les guerres entre ells, i ara hi ha molta curiositat pels detalls personals. La historia familiar seria doncs el primer esglaó, abans explicat per les dones  i que avui es reflecteix amb la recerca de l’arbre genealògic. La falta de distraccions a l’abast afavoria escoltar les anècdotes que contaven els grans, es transmetia així, part d’aquest “inconscient col·lectiu” que parlava Carl Jung, és a dir, vivències que permetien connectar amb les arrels dels avantpassats i conèixer el llarg camí d’esforç i resiliència que havien recorregut  per sobreviure i aconseguir millores a  la seva vida. No cal lamentar l’evolució de la societat que no podem aturar, però sí que cal salvar la història familiar “petita” recollint  els records i les vivències orals, experiències compartides  per la col·lectivitat que apuntalen l’autoestima i el sentit de pertinença. Sovint de grans lamentem no haver preguntat més o escrit aquelles històries que no ens semblaven significatives de joves.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

TURISME A MORELLA. Les festivitats del 9 i el 12 d’octubre han atret molts de visitants, que a pesar de no tindre pont llarg, han decidit visitar Morella en una època més tranquil·la i amb un turisme més vinculat a la natura, el senderisme i els bolets, entre altres. La tècnica de turisme a l’oficina de Morella, Mar Mallol, ha explicat que es va notar una major presència de turistes el dimecres, el dijous i el divendres en comparació amb el cap de setmana. A més, Mallol ha assenyalat que tot

i que les terres veïnes d’Aragó celebraven la seua gran festa del Pilar, Morella també ha comptat amb una gran afluència de visites, sobretot provinents de la Comunitat Valenciana. Els bolets o les aurores boreals que els últims dies s’han pogut observar des de la localitat són alguns dels atractius per als turistes.

Ara l’oficina de turisme de Morella ja pensa en Tots Sants i en el pont de desembre que comptarà amb divendres festius que allarguen el cap de setmana.

No a la MAT porta als tribunals la molt alta tensió

i el Clúster del Maestrazgo

ESTÀ ADMÈS A TRÀMIT I EN FASE D’INSTRUCCIÓ

La Plataforma No a la MAT ha iniciat un procediment judicial contra el Clúster Maestrazgo i la línia de Molt Alta Tensió que creuaria la comarca dels Ports. El procediment ha estat admès a tràmit i se troba en fase d’instrucció en el Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Des de l’organització de la plataforma animen als afectats i veïns dels municipis implicats que se sumen a la causa, ja que ara podran fer-ho sense cap cost.

Així, en un comunicat publicat per la plataforma aquest divendres han explicat que amb els comptes pagats de les jornades ‘Defensem la comarca, Tombem la MAT’, celebrades a Morella el passat 3 d’agost, han aconseguit arribar a l’objectiu

ELS GREMIS, SENSE AJUDES DE LA DIPUTACIÓ. El PSPV de Morella denuncia que la Diputació de Castelló haja deixat els gremis morellans fora de les ajudes per al 55é Sexenni, malgrat els “reiterats advertiments” des del grup socialista. El portaveu municipal i diputat provincial, Rhamsés Ripollés, assenyala que “tot el procés ha sigut un autèntic despropòsit de principi a fi per part del PP i Marta Barrachina: la convocatòria de subvencions més tard del que es van comprometre i, finalment, la seua anul·lació el 10 d’octubre i la posterior publica-

POLÍGON

DE CINCTORRES. A través d’una ajuda de l’IVACE de 60.000 euros l’ajuntament de Cinctorres emprén una actuació de millora de la zona industrial. El projecte es troba en licitació, i paral.lement, es comença el procés de segregació de parceles.

“UN PAS CAP A LA SALUT MENTAL ALS PORTS”. Coincidint en el dia mundial de la Salut Mental, el consell comarcal de salut, xarxa salut, Alifara i la Mancomunitat comarcal Els Ports, han presentat a Cinctorres el programa “Un pas cap a la Salut Mental Als Ports” . Un equip multidisciplinar forma part d’aquest projecte que contempla diverses sessions per diferents pobles de la comarca. Les ponents dels diferents tallers que es duran a terme a Morella, Vilafranca

i Forcall en els pròxims seran les psicòlogues Vallivana Manero, Ana Garcia, Cristian Garcia i Betlem Pons. En esta jornada també es van presentar algunes propostes que estan ja funcionant a la nostra comarca o a les veïnes de Terol en relació a la cura i acompanyament de les persones en alguna malaltia mental.

Morella presenta el recurs d’alçada en defensa de la Llàcua, Llivis i Campello enfront de la macroplanta solar

L’dels 8000 euros de beneficis per fer front a la seua part del procediment judicial.

Juntament amb diversos propietaris, l’associació Paisajes de Teruel, la Fundació Quebrantahuesos i el moviment ciutadà Teruel Existe, han iniciat el procés judicial contra aquest macroprojecte energètic per possible delicte de prevaricació en el procés de tramitació i delictes ambientals en la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del macroprojecte.

A més, han agraït la col·laboració dels assistents, artistes, tècnics, voluntàries, associacions i col·lectius que van participar en la jornada de defensa “de la nostra terra davant el colonialisme energètic”.

ció les noves bases amb els gremis fora de joc“.

A més, des del grup socialista destaquen que en una nota de premsa enviada recentment per la institució provincial, es parlava de “sufragar les despeses amb les quals els gremis van engalanar el municipi”. Així, el portaveu socialista ha sentenciat que “és una mostra del desconeixement i el mal assessorament en elaborar estes ajudes. Han confós gremis i carrers”. Des del Partit Socialista recorden que un dels eixos vertebradors del Sexenni són els gremis, que configuren el conjunt de danses i altres

Ajuntament de Morella ha presentat el recurs d’alçada en contra dels projectes de planta solar i línies d’evacuació que afecten el terme municipal, concretament a les zones de la Llàcua, els Llivis i el Campello. El consistori morellà es posiciona 100% en contra d’este projecte, el qual afecta a més de 1.700 hectàrees de terreny. El recurs d’alçada és el pas següent a les al·legacions que es van presentar al mes d’octubre de l’any 2023 i a les també a les posteriors modificacions al mes de desembre.

Es tracta dels projectes Planta solar fotovoltaica Morella Llàcua subestació Morella Solar i línia d’evacuació 132kV SET Morella solar 30/132kV – SER Morella 132/400kV i Planta solar Morella Llivis. Estos afecten a més de 1.700 hectàrees de terreny del terme municipal. Per tot això, ha demanat la nul·litat i suspensió del projecte presentat per l’afecció al territori, a la Red Natura 2000, afecció a l’economia local, afavorir el despoblament i abandonament rural, fragmentació de projectes i frau de llei entre altres qüestions.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa,

representacions que formen part de retaules i processons. Els gremis són un total de vuit, a més del propi ajuntament i clergat: Agricultors, Gent Gran, Colònia Morellano-catalana, Morellans pel món, Professions, Indústria i Transport, Comerç i Turisme, Arts i Oficis i Joventut. També han posat en valor l’esforç dels veïns i veïnes en el decoració de carrers realitzant un “treball artesanal únic”. “Estes ajudes, que s’aproven en la Comissió Permanent del Patronat de Turisme, on els grups de l’oposició, a diferència de la legislatura passada, no se’ns ha permès

ha destacat que “en esta ocasió presentem el recurs d’alçada en contra dels projectes que afecten una gran superfície de terrenys naturals i agrícoles del nostre terme”. El primer edil ha explicat que “des de l’ajuntament, com hem fet des que vam arribar al govern, farem públic cada pas que es done al voltant dels projectes energètics plantejats al nostre territori i que atempten contra la nostra forma de viure i la nostra economia” i ha detallat que “més concretament afecta directament i de manera negativa als principals motors econòmics de Morella i Els Ports com són l’agricultura i el turisme”.

“Nosaltres continuem fent els passos que la legalitat ens marca i defensant a tots aquells veïns i veïnes que estaven tranquil·lament treballant i vivint a sa casa i que una multinacional ara els ha amenaçat. Som conscients que després de la declaració d’utilitat pública d’una de les dues plantes que porta adherida la línia d’alta tensió, la situació es complica. No obstant això, l’Ajuntament continuarà defensant el territori de tots els morellans davant l’especulació”, ha recalcat.

“Tot el procés ha sigut un autèntic despropòsit per part del PP i de Marta Barrachina”, assegura el PSPV.

la participació, no s’han realitzat adequadament i és responsabilitat de l’equip de govern del PP en la Diputació”, ha apuntat el diputat socialista.

En aquest context, el PSPV exigeix a l’equip de govern que rectifique de manera urgent la convocatòria d’ajudes “perquè els gremis puguen rebre el suport econòmic que es mereixen i que van tindre en edicions anteriors del Sexenni”. “És incomprensible que la Diputació de Marta Barrachina no entenga la seua rellevància i decidisca excloure’ls de les ajudes”, ha finalitzat Rhamsés.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

NOU GIMNÀS. L’Ajuntament de Benassal ha posat en funcionament el nou gimnàs municipal, situat junt al local de festes i en unes dependències on antigament estava el Parc de Bombers.

L’alcaldessa, Elia Garcia, explica que l’ajuntament està treballant en l’ordenança que regularà el funcionament d’aquest servei. Fins que arribe el moment s’estan fent torns des del consistori municipal per controlar el gimnàs i explicar-hi el funcionament.

55 SEXENNI

La marededeu de Vallivana visita els malalts abans de tornar al seu santuari fins 2030

Aquest passat diumenge la imatge original de la marededeu de Vallivana ha tornat als carrers de Morella per visitar, casa per casa, els malalts que així ho han sol.licitat.

A l’església arxiprestal de Santa Maria la Major de Morella, poc abans de les cinc de la vesprada, es preparava la imatge, amb el vestit de vellut morat regalat en 1912 per la família Ferreres. I es va sujectar

amb un sistema de tirants perquè el capellà la puguera portar millor per tot el recorregut. Els pares dels xiquets i xiquetes de comunió s’han fet càrrec, com en anteriors ocasions, de portar el palís. I quan el rellotge marcava les cinc, les campanes de l’arxiprestal cantaven anunciant l’eixida de la Verge, mentre els alets dels gremis i els de la Mare de Déu es preparaven amb les “atxes” al placet per obrir-li pas

A CORBERA. La dansa dels torneros, la més emblemàtica del Sexenni, va desfilar a la localitat valenciana amb motiu de la celebració del 9 d’octubre.

ESTELLÉS. Cinctorres commemora la figura de Vicent Andrés Estellés amb motiu del centenari del seu naixement. La jornada va comptar amb els seus poemes, un sopar, i l’actuació de Francesc Anyó

MORELLA. Com cada 12 d’octubre, el cos del quarter de la Guàrdia Civil de Morella celebrava el dia de la seua patrona, la mare de Déu del Pilar amb una missa i un vi d’honor.

VILAFRANCA I BENASSAL. A Benassal s’homenatjava als agents en un acte en el que van estar presents els alcaldes i alcaldesses de localitats com Benassal, Ares, Culla i Vilafranca.

DIA DEL PILAR

Setmanari d’informació comarcal

Breus.

MINES DE CASTELL DE CABRES. Les Jornades Europees de Patrimoni fan parada a les antigues mines de Castell de Cabres. La visita va comptar amb el testimoni d’una veïna que va viure una temporada a les mines de Castell de Cabres.

En esta zona es va comptar amb tres mines de lignit que era transportat al port de Vinaròs des de 1861 fins a 1910, any en el que es tancava l’activitat. L’explotació minera va ser recuperada novament entre 1914 i 1922. I la seua tercera fase va anar des de 1936 fins al seu tancament definitiu als anys 50.

LLAVADORS. Els llavadors de Portell llueixen nova imatge. Després d’una important actuació, aquest espai encara utilitzat està ja consolidat. Ara

DIA DE LES DONES RURALS.

Aquest 15 d’octubre s’ha commemorat el Dia Internacional de les Dones Rurals. L’objectiu d’aquesta data és aconseguir la igualtat de gènere i apoderar les dones rurals. Per celebrar aquesta data i el seu vintè aniversari, l’organització FADEMUR ha llençat diverses propostes dirigides a l’avanç cap a l’equitat entre sexes i justícia social en el medi rural. La Federació d’Associacions de Dones Rurals (FADEMUR) compta amb més de 56.000 sòcies i és una de les veus feministes rurals més importants a nivell europeu.

TRES XIQUES DELS PORTS AL VILA-REAL. La morellana Laia Garcia Boix afronta la seua tercera temporada a les files dels conjunts femenins del Villarreal CF. Laia ja ha jugat dues temporades al Villarreal als dos anys de benjamí i enceta enguany l’etapa aleví amb molta il·lusió. Com sol ser habitual, el Villarreal CF Aleví de 1er Any en el que jugarà Laia, s’enfrontarà a la lliga amb equips alevins masculins. A hores d’ara tant l’equip de Laia com tots els conjunts federats de futbol 8 a la província de Castelló estan a l’espera de conèixer tots els calendaris de competició en una setmana que ha segut molt complexa en aquest aspecte, ja que la Federació ha publicat i retirat els calenda-

només queda rematar algunes qüestions respecte a aquesta rehabilitació amb la que també s’ha construït una zona de jardí just davant dels llavadors.

“TROTA ELS PORTS”. Sorita ha estat el punt d’inici d’aquesta iniciativa del CRA Els Ports per donar a conéixer als seus alumnes la història, les tradicions i patrimoni de cada racó de la comarca.

pels carrers de Morella.

La primera visita de la verge va ser a la residència de la tercera edat, on més persones hi havia esperant-la amb devoció. La direcció del centre va acompanyar al mossèn José Àngel Pitarch, portador de la verge, i a l’administradora de Vallivana, Lara Buj, al primer pis, on esperaven un gran nombre de residents per poder honorar a la patrona de Morella.

L’estima dels que porten més Sexennis i tenen més records acumulats al cor, es feia pal·lesa en els aplaudiments conjunts i les pregàries íntimes. Les veus ofegades dels que han anat perdent les forces a mesura que col·leccionen anys, contrastava amb la fortalesa del seu ànim en veure a la Mare de Déu per a la que continuaven guardant un somriure. Ja fa varies setmanes que els residents i treballadors es preparaven per a la visita. Durant aquest temps han fet florir amb paper, boniques flors que adornaven la pujada al saló central. Durant l’acte, una resident li ha enviat uns recadets a la Verge en nom de tots els residents. També una treballadora de la residència ha volgut adreçar-se a la

Mare de Déu en nom dels professionals del centre. I finalment, tots li han cantat la Salve. El recorregut d’aquesta especial processó ve marcat per les cases del veïnat que han sol·licitat la visita. En aquesta ocasió n’eren vuit. Per tot el recorregut els veïns han atès la petició de l’associació de Vallivana, i els rodabalcons han tornat a vestir els carrers. A les cases que quedaven un poquet més lluny, com les que es troben fora de les muralles, la Mare de Déu arribava amb el capellà, l’administradora i alguns alets. Mentrestant, la processó els esperava carrers més amunt evitant que tots tingueren que pujar i baixar escales, carrers i carrerons. I a cada casa, en cada visita, la processó s’anava fent més gran, amb la incorporació dels familiars dels visitats a la comitiva. L’associació musical Mestre Candel, darrere de les autoritats, va acompanyar amb les seues notes tot el recorregut. La marededeu de Vallivana estarà fins el dissabte 19 a Morella, abans de tornar al seu santuari en rogativa, dia en que es tancarà un cicle, i en començara un de nou a comptar o a descomptar el que falta per a les pròximes festes sexennals.

ris en diferents ocasions per fer canvis ja que han hagut moltes reclamacions dels clubs.

Laia Garcia comptarà a més amb més companyes de la comarca dels Ports al seu equip. A la línia defensiva del Villarreal CF Aleví de 1er Any també es comptarà amb una jugadora forcallana com és Balma Chervert, que anteriorment militava al Castelló i que ha estat fitxada pel club groguet.

I, a més com a primera entrenadora tindran a Marta Querol, de Morella i jugadora del primer equip femení del Villarreal. La segona entrenadora de l’equip és María Cienfuegos, ‘Cienfu’que ja va ser jugadora grogueta i ha tornat enguany al Villarreal.

Setmanari d’informació comarcal

FRONTENNIS VILAFRANCA. Brillant victòria del Club Frontennis Vilafranca a la 1ª Provincial fora de casa en partit disputat el dissabte 12 d’octubre. Els

vilafranquins van guanyar per 1 partida a 2 al Torreblanca ‘B’ i ara ocupen la 8ª posició a la classificació de la lliga amb un total de 18 punts.

El Morella FC cau derrotat a casa contra el CF Traiguera a la Copa

MORELLA FC -2CF TRAIGUERA -4-

Alineació Morella FC: Javier; Pau Puig, Álex, Jordi, Marc Yeste, Mario, Marc Marín, Andreu Serret, Marc Moles, Ferran i Andreu Serret. També van jugar Pau, Carlos Andrés, Jeordy, Chillida, Arturo, Robert i Mauricio.

Alineació CF Traiguera: Rubén Traver; Esteller, Alejandro, Rubén Querol, Álvaro, Daoud, Fonellosa, Juan Canalda, Hamza, Xavi i Jesús. També van jugar Quique i Raúl.

Gols: 1-0 min. 3 Ferran; 1-1 min. 6; 1-2 min. 25; 2-2 min. 43 Moles; 2-3 min. 65; 2-4 min. 90

El CF Traiguera superava al Morella FC per 2 gols a 4 aquest divendres a la Fàbrica de Giner i elimina als morellans de la 4ª edició de La Nostra Copa. L’any passat l’equip traiguerí també superava al Morella als penals i en aquesta ocasió els del Baix Maestrat han passat novament a la següent ronda de la Copa. Un partit que començava bé per al Morella FC amb l’1 a 0 marcat per Ferran al minut 3, encara que poc després

al minut 6 el Traiguera empatava a 1. Cap al minut 25 els del Baix Maestrat marcaven l’1 a 2 i el Morella per mediació de Moles empatava a 2 abans del descans. A la reanudació el Traiguera amb un gol marcat al minut 65 es posava 2-3 al marcador i sentenciava el partit amb el 2-4 als darrers instants del partit. No ha pogut ser i de nou a la 2ª ronda el Morella FC diu adéu a la Nostra Copa.

Amb aquest resultat, el CF Traiguera aconsegueix passar de ronda a La Nostra Copa i jugarà la tercera eliminatòria que tindrà lloc cap al 13 de novembre. El Morella FC per la seua banda diu adéu a aquesta competició i es centrarà totalment en la lliga de 2ª FFCV en la que actualment ocupa la sisena posició.

El Morella FC aprofitava aquest encontre de la Nostra Copa per celebrar també el Memorial Paco Yeste que per diferents circumstàncies no va poder tindre lloc durant l’estiu ja que el Morella FC només va jugar un partit de pretemporada a la Fàbrica de Giner. D’aquesta manera el CF Traiguera s’enduia el trofeu pel Memorial Paco Yeste. El Morella FC ha tornat a caure enguany, a la 4ª edició de La Nostra Copa contra el mateix rival que

ETURE ‘A’

ATZENETA

TORREBLANCA

XILXES

BORRIOL

MORELLA

PEÑÍSCOLA

JOV. ALMASSORA

VILAFAMÉS

ORPESA

ELS IBARSOS

TRAIGUERA

RAFALAFENA

ESP. VILA-REAL

ALMASSORA ‘B’

Cap de setmana sense lliga a la 2ª i 3ª FFCV en el que s’ha aprofitat per recuperar partits que hi havia pendents.

VILAFRANCA ROSSELL

BENASSAL

VILANOVA CATÍ

BENLLOCH

CÀLIG

XERT CANET

ALBOCÀSSER

ETURE ‘B’ LA POBLA T. VINROMÀ SALSADELLA SANT MATEU CINCTORRÀ

el va apear de la competició l’any passat, el CF Traiguera. Si en la edició del passat any el triomf dels del Baix Maestrat arribava a la tanda de penals després d’haver acabat el temps reglamentari amb empat en aquesta oportunitat els traiguerins s’imposaven de forma clara amb el 2-4 aconseguit al temps reglamentari.

La competició afrontarà ara la 3ª ronda que la FFCV (Federació Futbol Comunitat Valenciana) ha fixat per al 13 de novembre. L’equip del CF Traiguera podria tindre entre els seus rivals més probables per proximitat i pels que queden en competició al CF Eture, CF Vinaròs o CF Alcalà.

Pel que fa als participants de la comarca dels Ports en esta edició de La Nostra Copa només van ser dos. El CE Cinctorrà que va ser eliminat pel Morella FC a la primera ronda amb el resultat de 0-2 al camp del Pla de Mig Ull i ara el Morella FC s’acomiada d’aquesta competició amb el 2-4 contra el Traiguera a la Fàbrica de Giner.

El Juvenil B suma un punt a Benicàssim

RENOMAR ELS PORTS FC

El cap de setmana del 12 d’octubre ha comptat amb descans per a la gran majoria de les lligues federades en futbol per part de la FFCV (Federació Futbol Comunitat Valenciana). Un cap de setmana de descans que aprofitaven alguns equips per recuperar partits pendents. Aquest va ser el cas del Renomar Els Ports FC Juvenil ‘B’ que disputava a Benicàssim un partit que tenia pendent contra el ACD Benicense ‘B’. El partit en el seu dia va ser ajornat amb motiu de les festes de Benicàssim i es recuperava aquest cap de setmana del 12 d’octubre. I el Juvenil ‘B’ aconseguia un valuós punt en esta visita al camp de la Torre Sant Vicent de Benicàssim a l’empatar a 1 gol contra el Benicense ‘B’. Renomar Els Ports juvenil ‘B’ s’avançava al marcador amb el 0-1 marcat per Andrei al minut 48 de partit, encara que el Benicense ‘B’ empataria l’encontre amb l’1 a 1 marcat al minut 69. Al final taules a Benicàssim.

—Futbol 8. La FFCV publicava aquest passat cap de setmana tota la relació de lligues a les diferents categories del futbol 8 de la Comunitat Valenciana en la que trobem als alevins, benjamins i prebenjamins de Renomar Els Ports. Les competicions s’iniciaran aquest cap de setmana del 19 i 20 d’octubre.

SEGONA FFCV

TERCERA FFCV

Qué hacer en Morella

NÚMERO 665. ÉPOCA II. DEL 18 AL 20 DE OCTUBRE DE 2024

MORELLA CIERRA EL CICLO DEL 55 SEXENNI

ESTE FIN DE SEMANA SE CELEBRA LA ROGATIVA QUE RETORNA LA IMAGEN DE LA PATRONA A SU SANTUARIO DONDE PERMANECERÁ HASTA EL 56 SEXENNI DE 2030

ES UN RECORRIDO A PIE DE UNOS 20 QUILÓMETROS DE IDA Y OTROS TANTOS DE VUELTA EN EL QUE MORELLA DEMUESTRA SU DEVOCIÓN POR MARIA DE VALLIVANA

Los morellanos sienten una devoción especial, difícil de explicar, por la Virgen de Va-llivana. Todos los años, el primer sábado de mayo, se desplazan a pie en romería hasta el santuario de la virgen para venerarla, pero ese ciclo se rompe cada seis años, porque se ceLebran las fiestas sexenales en honor de la virgen, y su imagen es trasladada a la ciudad a mediados de agosto para que reciba todo el cariño de los morellanos, con las calles engalanadas y ofreciéndole sus danzas.

Este año se acaba de celebrar el 55 sexenio, por ello, este fin de semana, tiene lugar otra romería para devolver a la virgen a su santuario. La Rogativa sigue el ritmo de la bandera blanca que encabeza la marcha, detrás se dispone la cruz y finalmente todos los romeros que participan. Así, durante toda la jornada del sábado se realizan tres paradas, la primera es el Hostal Nou, la segunda a la Torreta y la tercera en el Puente de la Bota, para llegar a Vallivana sobre las 18.00 horas tras recorrer los 22 kilómetros que separan la ciudad de Morella del santuario.

El domingo, los romeros volverán a pie a la ciudad. En 2025 la Rogativa volverá a sus fechas habituales en mayo y habrá que esperar hasta el año 2030 para el 56 Sexenni.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

VIERNES 18 DE OCTUBRE

20:00

CONCIERTO DE DESPEDIDA A LA VIRGEN DE VALLIVANA

55 SEXENNI

Iglesia arciprestal

SÁBADO Y DOMINGO

ROGATIVA A VALLIVANA

55 SEXENNI

“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre, que este año permiten junto con el fin de semana tres festivos, Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

MORELLA, ESCENARIO

EN 2024 SE CUMPLEN 30 AÑOS DEL RODAJE DE “TIERRA Y LIBERTAD” DE KEN TIERRAS, CIUDAD QUE TAMBIÉN ES ESCENARIO DE LA NOVELA

Pasear por las calles de Morella es pasear por la milenaria historia de estas tierras. Sus calles, su fortaleza, su término municipal han sido escenario durante siglos de grandes y pequeñas batallas. Ahora, sin embargo, a menudo son el escenario del rodaje de películas o series de televisión. Morella ha sido, en los últimos años, plató natural para diferentes largometrajes, siendo uno de los más destacados el de «Tierra y Libertad» (1995) del inglés Ken Loach, que se rodó en 1994, ahora hace justo 30 años. Las tierras de Morella, Els Ports y el Maestrazgo de Aragón, ofrecieron todos los escenarios naturales que buscaba el director, y en nuestra gente encontró los artistas anónimos que necesitaba. Todo y hablar de la Guerra Civil, da una visión diferente de ese episodio histórico, narrando como la propia izquierda también estaba en guerra, dinamitando desde dentro la propia República. Por muchos críticos está considerada como la mejor película sobre la guerra que enfrentó a los españoles entre sí.

En el film un inglés comunista viene a España para unirse a las Brigadas Internacionales y que acaba en el batallón de un pequeño pueblo del Partido Obrero de Unificación Marxista (POUM). Se trata de ver el conflicto desde un prisma novedoso y poco conocido, misión de la que el director que mejor ha retratado los conflictos de la clase obrera cumplió con

creces destacando el «cómo» más que el «qué». El rodaje de la película en Morella, Mirambell yel Maestrazgo se vivió en su momento también como una revolución en la zona y el propio Loach, suele mencionar «Tierra y Libertad» como uno de los projectos más importantes de su filmografia. El càsting incluyó a numerosos vecinos de la zona, que aún hoy en día recuerdan su participación en la producción cinematográfica. En cuanto a los protagonistas principales, cabe destacar a Rosana Pastor i a

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

ESCENARIO DE FICCIÓN

CÁTARO IMPERFECTO” DE VÍCTOR AMELA

Icíar Bollaín. Loach quiso a actrices y actores que, de haber vivido en 1936, hubieron ido a defender la causa republicana al igual que lo hacían sus personajes.

Pero Morella ha sido también escenario de otros rodajes. A principios de los noventa se filmó Un fotograma de la película. TIERRA Y LIBERTAD

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

«Tramontana», con Emma Suarez y Jorge Sanz, y en los ochenta, series que se hicieron famosas como «Clase Media» con Antonio Resines y Charo Lopez, entre otros, también eligieron este mismo marco.

En 1996, Manuel Lombardero, rodó «En brazos de la mujer madura» y, más recientemente, el pantano y la Tinença fueron uno de los platós de «Fin».

Más recientemente la ciudad vió «El Amanecer de un sueño». En 2007 el director valenciano Freddy Mas Franqueza, desplazó a Morella a Héctor Alterio y Alberto Ferreiro, entre otros, para que compartieran espacio y trabajo con nuestros vecinos, muchos de los cuales tuvieron destacados papeles, y otros muchos salieron de figurantes.

Por todo esto, pasear por las calles de Morella, es como pasear por un plató de cine y sentirse la estrella de las más diversas historias.

En Morella también se puede vivir el hecho de ser protagonista de una novela. Pío Baroja, Vazquez Montalban o Vicent Andrés Estellés han ubicado aquí sus novelas o han encontrado la inspiración.

Más recientemente Víctor Amela ha triumfado con su novela histórica “El cátaro imperfecto”, que transcorre en buena parte en esta ciudad. También se ha novelado parte de la historia de Morella en “Pedres Marcades”, con un peculiar y curioso asesinato ocurrido en la Edad Media. Elena Moya localizó en Morella su exitosa novela “La Maestra Republicana”.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR. Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN. Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, el castillo y las murallas de Morella se iluminan desde la puesta de sol hasta medianoche. Puedes acercarte a pie hasta el paseo de la Alameda para ver el castillo o coger el coche y dar una vuelta por los alrededores para disfrutar del espectáculo en su conjunto.

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL.

Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media. La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo de 10 a 13h y de 16 a 19 horas. Viernes de 10 a 13h

—Morella.

Divendres 18 d’octubre

20h. Concert de comiat de la Mare de Déu de Vallivana a la Basílica Arxipestral amb Mari Pau Medina (soprano), Miquel Medina (oboè) i Toni Ortí (orgue) interpretant peces Marianes.

Rogativa baixada a Vallivana Dissabte 19 d’octubre

8h. Diana a càrrec dels Gaiteros de Morella.

8h. Missa a la Basílica Arxipestral. 9h. Eixida de la processó des de la Basílica per baixar en rogativa fins al Santuari de Vallivana. Al Portal de Sant Mateu, la Mare de Déu serà acomiadada amb un parlament de Manuel de Antonio Arribas.

15,30h. Eixida de la Torreta. 19h. Hora aproximada d’arribada a Vallivana.

Diumenge 20 d’octubre

8h. Missa al Santuari de Vallivana. A continuació, rotllo i xocolata. 9h. Eixida de la Rogativa 15,30h. Eixida des de la Torreta cap a Morella.

—Vilafranca.

Divendres 18 d’octubre

18h. ‘Aprenem jocs de taula’. A la Biblioteca Matilde Escuder

Diumenge 20 d’octubre

16h. Cinema a la Casa Social. Sessió infantil amb la pel·lícula “El Rey León”. A les 18,30h. Sessió adults amb la pellícula “Tár”.

El Fòrum

Arrels

Exposició sobre els 25 anys del tancament del Centre de Formació Professional. “Estudias o vas a la FP?”. A les Sales Gòtiques fins a l’1 de desembre.

—Forcall.

Dissabte 19 d’octubre 16,30h. ‘Viu Els Ports’. Ruta de l’Arqueologia. Visita al jaciment de la Moleta dels Frares de Forcall.

—Castellfort.

Dissabte 19 d’octubre 11h. ‘Viu Els Ports’. Ruta de l’Arqueologia. Visita al jaciment de La Lloma Comuna de Castellfort.

—Benassal.

Mes de l’Avellana a Benassal

Dissabte 19 d’octubre

12h. Xerrada sobre ‘Els valors nutricionals dels fruits secs’, a càrrec de Paula Miralles. Organitza: Cooperativa Agrícola Benassalense. Forn de Dalt. 18h. Mostra i venda de productes ‘Sabors del Maestrat’. Cata demostrativa de xocolata amb avellana a càrrec de ‘Mar Negre’ (Albocàsser). Sorteig de diferents productes entre els assistents. Porxos de La Mola.

Diumenge 20 d’octubre

De 11 a 13h. Obertura del Museu de la Vida Rural de Benassal. Exposició del llibre ‘Terres de l’Ebre. Reserva de la Biosfera’ a càrrec del coautor Miquel Torta.

debat sobre la intel·ligència artificial aplicada a la premsa de proximitat

DIMECRES 23 A LA UNIVERSITAT MIGUEL

HERNÁNDEZ

La Intel·ligència Artificial com a oportunitat per a la premsa de proximitat és la temàtica que abordarà una nova edició d'Àrrels, fòrum organitzat per l'Associació de la Premsa Comarcal Valenciana, en col·laboració amb la Generalitat Valenciana i la Universitat Miguel Hernández i que tindrà lloc dimecres 23 d'octubre a les instal·lacions de la UMH. Amb el propòsit de posar a la disposició dels periodistes de proximitat i dels estudiants de la Universitat Miguel Hernández les últimes novetats sobre Intelligència Artificial, s'ha programat una jornada que comptarà amb una obertura a càrrec del president de l'associació, Santiago Sanchis; del director general de Comunicació i Promoció Institucional, Francisco González; i del vicedegà del grau de Periodisme, Félix Arias.

A continuació, tindrà lloc una primera taula de debat, en la qual Quico Domingo, consultor experts en IA i productes digitals de l'empresa Mortensen, mostrarà exemples d'IA enfocats a la premsa de proximitat.

—AgendaEsportiva

FUTBOL REGIONAL

2ª FFCV

Morella FC - ACD Peñíscola Diumenge 20 a les 17h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

3ª FFCV

Eture FC ‘B’ - CE Cinctorrà Dissabte 19 a les 15h. ‘Les Cometes’. La Jana

CF Vilafranca - UD Benassal Dissabte 19 a les 18h. ‘El Serrito’. Vilafranca

Juvenils

Els Ports FC ‘A’ - CF Fomento Diumenge 20 a les 12h. ‘El Serrito’. Vilafranca CF Fomento A - Els Ports FC B Dissabte 19 a les 15h. ‘C. Esportiva Facsa’. Castelló

Cadets

Els Ports FC-Primer Toque ‘C’ Dissabte 19 a les 11h. ‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres

Infantils

Els Ports ‘A’-CD Vall d’Alba Diumenge 20 a les 11h. ‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres

Vinaròs CF ‘C’-Els Ports FC ‘B’ Divendres 18 a les 19,30h. Camp de Vinaròs

Esta xarrada explorarà l'aplicació de la intel·ligència artificial en les redaccions, entre els quals destaquen des dels pioners històrics com Ramon Llull, fins a les aplicacions contemporànies en el periodisme. L'expert també analitzarà com la IA està transformant les pràctiques periodístiques, facilitant la generació de contingut, la captació d'audiència i l'optimització dels processos editorials. A més, la taula abordarà també els desafiaments ètics i les oportunitats que presenta la IA per a millorar la qualitat i eficàcia del periodisme modern.

En la segona taula, amb el lema de "Periodisme en temps d'Intel·ligència Artificial en els mitjans de proximitat", comptarà amb la participació de Tomás Mayoral, periodista especialitzat en digitalització de redaccions i Demo Peláez, creador de Journo, una eina d'IA específica per a periodistes. Concretament, Journo converteix àudios en notícies de manera ràpida, ja que transcriu, jerarquitza i redacta en pocs minuts.

Totes les taules estaran moderades per estudiants del grau de Periodisme de la UMH, ja que la jornada està enfocada no sols als periodistes que actualment exerceixen sinó també als qui ho seran en breu.

La d'Elx és la quarta jornada d'Àrrels, fòrum organitzat per l'Associació de la Premsa Comarcal València gràcies al conveni subscrit amb la Generalitat Valenciana. Anteriorment es van celebrar a Dénia i Ontinyent en 2023 i en maig passat a les instal·lacions d'Universitat Cardenal Herrera CEU.

Benjamins

Els Ports ‘A’ - United Vinaròs B Diumenge 20 a les 10,30h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

CD Vall d’Alba ‘B’-Els Ports ‘B’ Divendres 18 a les 18,30h. ‘L’Avenc’. Vall d’Alba

Prebenjamins

CF Alcalà - Els Ports FC Diumenge 20 a les 10,30h. ‘San Fernando’. Alcalà

BÀSQUET

Infantil (1ª Zonal)

CB Burriana - CBF Morella Dissabte 19 a les 10h. Pavelló ‘La Bosca’. Burriana

Aleví (Preferent)

CBF Morella - CB P.Sagunt Dissabte 19 a les 11h. C.Esportiu Jaume I. Morella

Aleví (1ª Zonal)

CB Benicarló - CBF Morella Dissabte 19 a les 12h. Pavelló Municipal Benicarló

Aleví Masc. (2ª Zonal)

CBF Morella - CB Vinaròs Dissabte 19 a les 9h. C.Esportiu Jaume I. Morella

FRONTENNIS

1ª Provincial Vilafranca - Jérica ‘B’ Dissabte 19 a les 16h. Frontó de Vilafranca.

El concurs literari AMIC-Ficcions arrenca la seva 17a edició amb més de 400 inscrits

“AMIC-Ficcions, l’aventura de crear històries” ha arrencat la seva 17a edició amb més de 400 inscrits durant la primera setmana. Des del dilluns 7 d’octubre i fins al 29 de gener de 2025 els estudiants que vulguin participar es poden continuar registrant a través del web www.amicficcions.cat. Al concurs de creació literària l’any passat hi van participar gairebé 5.000 estudiants de segon cicle d’ESO, Batxillerat i CFGM de Catalunya, Illes Balears, País Valencià i Aragó.

—AMIC-Ficcions, L’aventura de crear històries. L’objectiu del concurs és impulsar la creació literària i el treball en equip dels estudiants de Secundària, Batxillerat o Cicles Formatius de Grau Mitjà amb inquietuds literàries i culturals. AMIC-Ficcions vol continuar creixent i consolidar-se com el concurs de creació en llengua catalana de referència per als joves. Un total de 309 instituts hi van participar en la darrera edició gràcies a la participació de l’alumnat i a la col·laboració del professorat.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

La vaca morellana Canela protagonitza el rodatge de la pel·lícula “Cowgirl”

VISITEM UN DIA DE GRAVACIÓ DE LA COMÈDIA RURAL EN VALENCIÀ AMB ISABEL ROCATTI O PEP MUNNÉ EN DOS DELS PRINCIPALS PAPERS

Després dels rodatges de Tierra y libertad, Tramuntana, En brazos de la mujer madura, o El amanecer de un sueño, Morella torna a ser escenari i punt de trobada de l’art cinematogràfic. La ciutat ha viscut el rodatge de Cowgirl, una pel·lícula de temàtica rural, vinculada al medi i amb voluntat universal. Es tracta d’una comèdia romàntica i contemporània dirigida per Cristina Fernández i Miquel Llorens, que té com a protagonista a Canela, una vedella d’un mas de Morella, i que compta amb un elenc extraordinari format per grans actors i actrius valencians i catalans de l’escena i la pantalla actual, com Isabel Rocatti, Pep Munné, Carles SanJaime i Carlos Cuevas.

Miguel Llorens ha dirigit la fotografia de llargmetratges com Martini Il Valenciano, Bala Per-

dida, L’arbre de les cireres, Toscana, La hermandad, entre altres. En aquesta pel·lícula és codirector i director de fotografia.

Des del punt de vista de la direcció, quina història conta Cowgirl?

Bé, la pel·lícula és una història, és una comèdia rural, una comèdia contemporània que es desenvolupa als Ports, on una dona de 63 anys té com a màxima preocupació que la seva vaca, que és l’última que queda a la seva explotació, es quede prenyada per a perpetrar l’explotació. Aquest és una mica el detonant de tota la història.

Per què a la comarca dels Ports?

Perquè ens pareixia un lloc fantàstic, un lloc ramader, és un lloc on la història es desenvolupa de forma natural.

Hi ha molts elements que no es poden controlar: el temps, els animals...Heu tingut algun inconvenient durant aquestes set-

A dalt a l’esquerra, el ramader Joel Pascual i l’actor

Carlos Cuevas junt amb la vaca Canela, la protagonista de la pel·lícula.

A dalt a la dreta, Miguel Llorenç, codirector del film.

manes de rodatge?

Rodar amb animals, rodar amb exteriors, amb la climatologia sempre és un inconvenient o una virtut, nosaltres la valorem més com una virtut. Tot això ho adaptem a la pel·lícula i ens pareix una oportunitat de gaudir d’un lloc fantàstic.

Com va ser l’elecció de la vaca protagonista?

Triar un animal per a un rodatge és molt difícil. Vam fer un estudi ampli, vam provar les empreses especialitzades que tenim al cinema, però vam trobar una vaca que era perfecta per al nostre llargmetratge i ha sigut fantàstic.

Com s’han desenvolupat els actors i les actrius en aquest entorn?

Els nostres actors són actors urbans. Hi ha hagut un procés d’adaptació al món rural, i jo crec que ha anat molt bé. Per una banda, tenim una vaca que és molt dòcil i els actors són intèrprets que fan el seu treball molt bé.

Cristina Fernández és directora, guionista i actriu i directora del film. Al 2020 va dirigir, escriu-

re i actuar en la pel·lícula valenciana Coses a fer abans de morir, codirigida junt a Miquel Llorens. Com a actriu compta amb una activitat prolífica en televisió, amb sèries com L’Alqueria Blanca, La Vall, Desenterrats o Servir y Proteger. En cinema ha participat en pel·lícules com Martini Il Valenciano, 100 metros, Formentera Lady, El desentierro, o Un mundo normal. En l’actualitat codirigeix Cowgirl. És una producció en valencià. Què vos ha portat a fer aquesta elecció?

Perquè nosaltres recolzem la nostra llengua, que damunt passa en un lloc on es parla valencià, un valencià concret, que mostra la riquesa que té la nostra llengua depenent el lloc on estigues. És una cosa que hem intentat respectar i treballar amb la lingüista perquè és la nostra llengua i creem que és molt important, és la nostra cultura.

Esteu a l’equador del rodatge, quan s’espera finalitzar i quan s’estrenarà?

Acabarem a finals d’octubre, estem ara a la tercera setmana,

Laia Meseguer.

ens queden la quarta i la quinta, i després ja ve la postproducció, el montatge...tot. Calculem que més o menys finals de febrer hem d’entregar la pel·lícula, i ja vorem l’estrena. Això ja no depèn de mi.

On podrem visionar-la?

Esperem que en cinemes, i tant, en les nostres televisions, en festivals... esperem que tinga un gran recorregut. Eixe és el nostre desig.

No hi ha massa produccions en valencià.

Cada volta més, per sort. També perquè hi ha més ajudes a les llengües. Cada volta s’està recolzant un poc més i estan apareguent grans pel·lícules, per a mi, en valencià. És una sort perquè tenim grans pro-

jassot, que començà la seua carrera amb Els Joglars va ser una reconeguda participant de les sèries Temps de Silenci i Ventdelplà i de la recent La Vall, d’À Punt. I en la seua dilatada carrera teatral ha representat obres de Samuel Beckett, Thomas Bernard, Carlo Goldoni, Carles Santos i Valle-Inclán. En cinema començà amb El convent dels anells, de Francesc Bellmunt i actuà, entre altres, en L’arbre de les cireres, de Marc Recha. Ara interpreta a Empar, protagonista de la pel·lícula.

Com va el rodatge de Cowgirl? Ahir exactament vam fer l’equador del rodatge. O sigui, estem

fessionals i ja es veu que parlar en la nostra llengua està molt bé, que la gent ho accepta i enriquix a la gent i que enriquix el nostre projecte.

També és un repte quant a l’arribada a la gent.

Clar ha estat sempre un repte, més que un repte una barrera. Vull dir, sabíem que el castellà tenia més arribada a la gent perquè la gent, bueno, té certs problemes amb les nostres llengües i no entenc molt bé el perquè (riu). Però pense que al final és educar al públic i que si podem vore una pel·lícula finlandesa subtitulada, no entenc per què no podem vore una pel·lícula en valencià subtitulada, que és el mateix. Damunt estàs escoltant, ja siga gallec o valencià, la nostra riquesa i que forma part del nostre país. Per tant, crec que cada volta s’està recolzant més i crec que és un encert.

només per els seus amos, per dirho així, sinó per gent de la comarca, que és la més tranquil·la de tots els Ports. O sigui, té fama. És meravellosa, és un animal intel·ligent en què ens hem trobat. I recordo el primer dia que la vaig tocar i va fer una vegada així, amb el cap, i ens vam fer una mirada, em va impressionar l’ull i vaig pensar, hòstia, ja ens hem presentat. I tinc la sensació que a partir d’aquell moment hi ha com una complicitat. Sap qui sóc i bueno, a més forma part d’al-

al mig just, l’acabem de passar. Portem, així, en aquesta localització, aquí al costat del boixar, dues setmanes i mitja. I ara comencem un itinerant per llocs com Fredes, Xiva de Morella, Canet lo Roig, mos queden unes quantes localitzacions. Però això, estem en aquest punt. I dos setmanes seguides aquí, que hem tingut el treballer en Canela, Caneleta, que és la vaca, que és la protagonista absoluta de la pel·lícula.

El teu personatge té una relació molt estreta amb Canela. Com ha sigut treballar amb ella?

Uau! Mira, jo vaig tenir un professor quan començava a fer teatre, que era el senyor Albert Boadella, que deia, a ser possible no treballes ni en animals ni en nens, perquè “chupan plano”. Llavors, clar jo no havia treballat mai en una vaca, de fet, no havia tocat mai una vaca i vaig venir asustada absolutament. I resulta que m’he trobat en Caneleta, que després he sabut, ja no

A l’esquerra, Canela en un moment de descans del rodatge.

queta a través del procés personal d’Empar, d’aquesta dona. He de dir, primer de tot, que estic encantada que es puga fer una pel·lícula en què la protagonista és una senyora de la meva edat, passats el 65, i amb temàtica de la dona de 65 anys. I això és estrany i estic encantada que puga ser així. Una mirada cap a la vida, que continua fins que diga una adéu, fins que es mora.

Has fet front a algun repte? Primer, com a actriu, afrontar

gunes escenes on té interacció. Són de “toma única” però les fa perfectes, mos té al·lucinant. Com ha sigut encarnar a Empar, la protagonista?

El meu paper es diu Empar, és la protagonista, junt amb la vaca. Protagonista en el sentit que és la que agafa de la mà a l’espectador i el porta al llarg de tota la història que vos volem contar. I és una mi-

A dalt, Carlos Cuevas i Isabel Rocatti

una protagonista en aquestes condicions de rodatge que són bastant dificultoses, d’aire lliure. Ja veieu els elements aquí, són imprevisibles i són molt forts. Estem en una muntanya alta, hem d’afrontar la muntanya, tenim la fortalesa de pujar, baixar muntanya: la fortalesa de la zona. Som urbanites, tenim uns altres ritmes i de cop hem d’agafar la vida de la mun-

Isabel Rocatti, l’actriu de Bur-

tanya, la fortalesa de viure en la natura. Després, estic treballant en un equip, jo crec que fascinant, molt bo, molt interessant, perquè la majoria de sequències són exteriors. Els elements, la imprevisibilitat dels elements, i tenen tal conjunció de muntar una escena darrere d’altra que portem un ritme de treball intens i interessant.

Vull dir, en cinema normalment són moltes hores d’espera mentre s’està preparant el set. Òbviament això passa aquí, hem de passar d’una sequència a l’altra, però

és un destarifo, i actualment en La Moderna, en la 1. En la pel·lícula rodada a Morella interpreta a a Llorenç, l’alcalde del poble. Com estàs vivint el rodatge de Cowgirl?

Ara mateix estem en l’equador del rodatge, portem dos setmanes i mitja, i són cinc setmanes. Està anant molt bé, depèn del temps sempre, avui fa un poquet de fred. Quan diuen “acció!” has de traure-ho tot i ho passes un poquet malament, però està anant molt bé. El lloc és magnífic, meravellós,

nela, Tona en la sèrie, i s’ha portat de meravella.

Diuen que treballar amb animals és complicat.

Diuen que amb animals i amb xiquets. Però per el que me comenten va tot fantàstic en eixe sentit. Tenim ací els amos dels animals, que s’estan portant genial i estan instruint als actors que porten els animals d’una manera brutal. Estem aprenent tots molt sobre els animals.

Creus que el públic valorarà positivament la pel·lícula?

l’equip és d’una cohesió magnífica i ho fan tot molt ràpidament però a un nivell d’exigència molt interessant.

Has coincidit en la teua trajectòria professional en alguns membres de l’equip?

Jo coneixia els dos directors de la pel·lícula, la Cristina Fernández i el Miquel Llorens. Jo a Cristina Fernández la coneixia primer com a actriu, vam coincidir com a actrius fent teatre a València i l’he seguida en la seva carrera com a guionista i directora de cinema, el vaig conèixer l’any 98, que vam rodar a València amb el Marc Recha una pel·lícula preciosa que es deia L’Arbre de les cireres i Miquel estava director de fotografia i em va fascinar el punt de vista que tenia i ara me l’he tornat a trobar i estic fascinada. Té una visió molt bella, bellíssima de lo que és el plano, de lo que és la narració cinematogràfica. Estem jugant a un nivell d’exigència de cine de narració molt forta, molt forta però molt cohesiva al mateix temps. Estem treballant molt intensament i molt a gust. I és molt agradable.

Carles SanJaime, protagonista de La última cena de Netflix al 2020, i interpreta a Ramiro en la recent sèrie televisiva Smiley. Actor reconegut d’El secreto de Puente Viejo, Després de tu, o Diumenge Paella. Col·laborador en programes d’À Punt com Açò

o siga que estem encantats. Heu rodat en diversos espais de la localitat. Què és el que més vos ha impactat de la comarca?

No el coneixia, jo coneixia Morella i alguns llocs de la contornà però no coneixia tota esta part on vam rodar l’altra vegada, una casa rural...Em sembla un lloc fantàstic, no només per a rodar, sino per a viure.

Com és Llorenç?

El meu paper, el de l’alcalde, Llorenç, és complicat perquè és l’alcalde i ha d’intentar revitalitzar un poquet el poble, que vinga gent, que les cases no caiguen...i com és un polític també ha de ferho d’una manera o una altra. A vegades pren mesures que van en contra de la idiosincràsia del poble, del paisatge o del paisanatge i té conflictes amb alguns veïns. El personatge representa les contradiccions entre com fer que estos llocs tan preciosos tiren endavant i no vagen desapareixent, i fer front al turisme que ve, xafa, embruta, se’l carrega i se’n va. Eixe és el problema.

Has tingut alguna dificultat a nivell interpretatiu amb aquest paper?

Potser quan estàs amb animals, encara que a vegades treballant amb actors i actrius és quasi més complicat, bé...Els animals no saps per on van a eixir. Jo no he treballat molt en animals, acabe de gravar una seqüència amb la vaca Ca-

Clar que sí, els agradarà. Jo he d’anar a vore-la. Ha d’estar molt bé, i per vore el lloc. Hem intentat tots, que això està molt bé, m’agrada, parlar un poquet com la gent d’ací. Hem fet un esforç per unificar la parla de cada lloc i això ens agrada molt. Però aneu a vore-la perquè és molt bonica, tant per la història, que és una història d’amor molt bonica, hi ha vàries històries d’amor entre persones, animals, persones i animals, entre el poble i la gent, el paisanatge i el paisatge. Crec que valdrà la pena.

Pep Munné, reconegut protagonista d’El cor de la ciutat o Ventdelplà, ha participat en obres de cinema com La muchacha de las bragas de oro, de Vicente Aranda, Què t’hi jugues Mari Pili?, de Ventura Pons, i Los amantes del Círculo Polar, de Julio Medem. I en teatre ha representat a Pirandello, Shakespeare, Txekhov, Tennessee Williams o Gil de Biedma.

(Sobre l’entrevista) En català? Jo en morellà si puc (riu).

Com estàs vivint el rodatge?

Mira, jo fa tres dies que vinc d’un altre rodatge, d’una sèrie que no té res a veure amb això. És una sèrie sobre els castellers, sobre l’abús infantil i totes aquestes coses. Bé, arribar ací i trobar-me amb tot aquest paisatge, en aquests animals, en aquest món rústic, però tan humà i tan bonic, ha sigut

“Cowgirl” té amb un elenc format per grans actors i actrius valencians i catalans com Isabel Rocatti, Pep Munné, Carles SanJaime i Carlos Cuevas.

molt bo, molt bo. El guió m’havia agradat molt, i els companys són magnífics.

Quin personatge interpretes?

És un ramader que va marxar sent jove a Mèxic per un infortuni amorós. Torna al cap de vint i tants anys per la mort dels seus pares, però torna rica ja. Llavors compra vaques i bous i fa un ”rancho”, com ell diu, perquè ve de Mèxic. I aleshores s’intenta retrobar el seu amor perdut, pacientment, perquè és un home que ha viscut ja molt, és un home que ja ho té tot fet en la vida, només li queda una cosa: retrobar l’amor. I ja veurem si se’n surt, no ho puc dir (riu).

Havies treballat abans amb animals?

No, mai, mai, mai. He anat a cavall en altres rodatges i coses d’aquestes, però treballar així com a ramader mai. I amb les vaques molt bé, responen molt bé també.

Aquest rodatge és en valencià, que no és massa habitual No, jo vinc de fer-ne un amb Monso, amb Vicent Monsonís, però jo parlava castellà i jo era militar, un feixista, de quan la Guerra Civil, la història és sobre la Guerra Civil. Però jo, així, rodatge, faig una pel·lícula a València també amb el Vicent Monsonís, Dripping, però parlava en castellà, en aquell moment. I està molt bé, perquè, a més, no és valencià, és morellà, que és bastant diferent. Barreja, el castellà, la part aragonesa, i és una barreja molt bonica, però diferent.

Has hagut de preparar-te el pa-

per en l’aspecte lingüístic?

Sí, he preparat el llenguatge, evidentment, tenim una lingüista, Carol, que està molt bé, ens ajuda molt, però hi havia abans una escritora i actriu que era molt amiga de Monso, que era de Morella, i aleshores me va gravar tot el personatge en “morellà”. I l’he anat escoltant, després ací també, he parlat amb la gent de Morella, i al final penso que ens en sortirem.

I last but not least, el debut exitós de Míriam Tena, masovera morellana i ama de la protagonista, Canela.

Com va començar l’aventura amb Canela com a una de les pro-

tagonista de la pel·lícula?

Miguel i Lorena, que són els de la productora, se van posar en contacte amb nosaltres per buscar localitzacions, masos per la zona, perquè ja havien vingut al mas a gravar alguna altra cosa. I mos comentaven que necessitaven una vaca mansa i no en trobaven, i que havia de ser molt tranquil·la i molt massa. Nosaltres els vam dir que en teníem una però que tampoc sabíem què podíem fer amb ella. Te pregunten quina part del cos no li agrade que li toquen, i no sé (riu). Està solta al monte, és mansa però tampoc li fem virgueries. I així vam començar, ens van demanar

A la pagina anterior, diversos moments del rodatge, en un mas situat entre Castell de Cabres i la Pobla de Benifassà.

cada u a la seva funció, els de llum, els de so...i nosaltres ens encarreguem de Canela. Si ens diuen que ha d’estar en aquesta postura, ara s’ha de moure, ajustar-la...d’això ens encarreguem nosaltres. Però vosaltres ja teníeu certa experiència televisiva.

Nosaltres el programa que vam fer, “De mar i bancal” per a À Punt, que vam estar bastant de temps gravant, sí que és cert que venien els càmeres i la redactora, i ells venien i deien “avui què farem?”, i nosaltres els explicàvem la feina programada per a aquell dia, i podíem tardar més o menys segons la idea que portàvem. En este cas està

quatre cosetes, com encabestrar-la per a que el “manejo” fora més fàcil en algunes parts de la pel·lícula, i aixina ho vam fer. Com heu viscut estos dies de rodatge? I el transport de la vaca. Bé, la vaca va pujar un dia i tornarà a baixar. Ha estat així tots els dies. A més, tenia un corral súper adequat per estar a ella, i ja estava tot molt preparat perquè pujara i puguera estar uns quants dies. Feu una mica de pares. Clar, és que hem de pensar que la gran part de gent del rodatge es dedica a fer pel·lícules, però en animals tampoc és que tinguen molt de contacte. Potser, qui més o qui menys pot tindre una mascota, però una vaca no la té tot el món.

Sí que és cert que la tractaven molt com un gosset xicotet, i tu dius “a vore, que tenim un animal de 600 quilos”, xicoteta precisament no és. I sí, estem Joel i jo estem ací per a ajudar en el que faça falta. Bueno,

A dalt, Cristina Fernandez i Miguel Llorenç, els dos directors de Cowgirl

tot guionitzat, tot mil·limetrat, n’hi ha 25.000 persones (riu), i cadascú mane de lo seu. Has de fer el que ells diuen, quan ells ho diuen i hi ha un temps. Lo mateix no és, paregut, però no lo mateix.

Heu viscut alguna anècdota especial amb l’equip?

Jo crec que l’anècdota que mos emportarem és que la gent va vindre sense saber què era una vaca, i jo crec que n’hi ha una gent que ara després, quan ens la emportarem, potser li cau alguna llagrimeta. Isabel (Rocatti) s’ha encarinyat molt amb la vaca i tota la gent que ha estat així moltes hores. Jo crec que mos costarà una miqueta. Perquè, a més, clar, portem ací uns quants dies gravant, vàries hores, de matí, de vesprada...I la veritat és que ella ara està com una maraca, quan se n’anirà al monte no sé què opinarà ella. No sé si s’ha acostumat a la vida d’artista o què, però ella ha de tornar en els seus companys.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El Directori Civil (1925-1930) · Part XVIII

Els obrers i els arbres

Avui vorem dos historietes, una sobre el perill de revolució obrera a Morella, que no deixava dormir a l’alcalde; i la plantació d’arbres a l’Alameda.

Pep Querol. Historiador

El 21 de desembre de 1928, Fidel Centelles escrivia al tinent coronel de la Guàrdia Civil, cap de la Benemèrita a la província de Castelló. En aquest escrit, molt llarg, ja demanava una cosa que avui dia també ens faria falta, més presència de la Guàrdia Civil, si atenem al territori que han d’abarcar. Com ja sabem, s’havia construït un nou Quarter feia pocs mesos, segons les exigències d’espai i funcionalitat de l’època. Però a eixes altures l’alcalde considerava que faltava més força per complir els objectius de seguretat que ell esperava, «el puesto de la Guardia Civil de Morella se compone, en la actualidad, solamente de siete guardias», i el quarter podia allotjar a «doce, aparte del pabellón para el Oficial de linea», Així, Centelles demanava una «tropa de caballería» que completara l’aforament. Més que la petició en si, m’interessa molt més les raons que aporta per intentar convèncer al tinent coronel.

La primera és obvia. L’extensió del terme municipal és enorme, «el más grande de todo el antiguo Reino de Valencia, pues tiene una extensión [...] de 42.000 hectáreas. [...] poblado por 400 casas de campo, y cinco aldeas», Centelles, no te passes. La segona al·ludiria a la riquesa forestal, terreny que també li pertoca vigilar, amb el

suport dels tècnics forestals, «cinco montes (bosques de encinas y pinos), cuatro de ellos declarados de utilidad pública; y alguno como Vallivana con una extensión [...] de 6.212 hectáreas». La tercera donaria raons sobre la qualitat industrial de Morella amb «más de 300 telares mecánicos para la fabricación de tejidos de lana y de algodón. Cuenta, además, con fábricas de hilados, tintorerías, aprestos, serrerías mecánicas para el trabajo de la madera, etc.». Aquesta riquesa industrial, segons Centelles, atrauria entitats financeres com el «Banco de Tortosa, Banco Español de Crédito, Banco de Crédito de Zaragoza». Escrita així són estupendos, perquè te fan un retrat de la Morella de 1928. Però, ah, ara bé el millor de tot, «Por los detalles expuestos, bien claramente se demuestra la potencia industrial de Morella, donde vive mucho elemento obrero, que dirige una Cooperativa Obrera que cuenta con cerca de quinientos socios». La paraula «quinientos» està subratllada, i ahí se concentra la temor de Fidel Centelles, terror més be, membre d’Unión Patriótica, possiblement membre del Somatén, digne successor de Mariano Sebastià, encara que amb un perfil més baix, «Todo ese elemento está hoy, por fortuna pacífico. Pero ello no es razón para creer

La Guàrdia Civil, més que protegir Morella dels fills de Caco, la vols com una força repressora ideologitzada, al servei del règim per aplastar als seus enemics polítics, reals o imaginaris.

o suponer que siempre conservará igual actitud. Puede algún día dejarse seducir por doctrinas antipatrióticas, disolventes, revolucionarias. Y entonces, la Guardia Civil con que, en la actualidad, cuenta Morella, sería insuficiente», ah, amigo. La Guàrdia Civil la vols, més que protegir Morella de la delinqüència comuna, als fills de Caco, com diria algú, que estimen allò que no és seu, la vols com una força repressora ideologitzada, al servei del règim per aplastar als seus enemics polítics, reals o imaginaris. Però, Centelles, no teniu un flamant Somatén, símbol de la glòria d’Espanya, orgull de la pàtria?

Més endavant continua donant raons, però ja més sosegat, que si feien frontera amb l’Aragó; que si Morella era capital de Partit judicial; també comenta la bona xarxa de carreteres i camins veïnals, per tant tenia tot el sentit concentrar la força a Morella, ja que podria desplaçar-se pel territori amb facilitat. Maree, Centelles, ací si que t’has passat tres pobles. Seguidament va seguint donant raons. Una vegada ha dit qüestions generals, excepte el tema dels obrers potencialment bolxevics, va a qüestions més concretes que podien gaudir els guàrdies civils i les seues famílies, «Morella tiene asegurado el servicio de fuido

eléctrico y de agua potable, que se distribuye a las fuentes públicas (y pronto a todas las casas) completamente filtrada, [...], una central telefónica urbana e interurbana. [...] se comunica con Vinaroz y pueblos intermedios, por medio de autos-correos que prestan servicio doble todos los días». També comenta el tema educatiu, encara que està un poc confús amb alguna institució, «Cuenta Morella [...] con un convento [!] dirigido por los P.P.E.E. un verdadero palacio [!], donde se da la enseñanza elemental y la del Bachillerato, [...]. hay además, un colegio de párvulos, dirigido por Hermanas de la Consolación. Y seis Escuelas Nacionales, tres para niñas y otras tantas para niños». També l’assistència sanitària era important, «tiene un Hospital cívico-militar con diversas salas. Pueden cuidarse [...] hasta cuarenta enfermos, que siempre han sido muy bien atendidos por personal técnico y por Hermanas de la Consolación». El valor d’aquest document és el retrat que exposa, com he comentat, en poques línies i de manera senzilla, de la Morella de 1928. Com en altres vegades, tant abans com després, els alcaldes solen exagerar algunes coses, inclús dir mentida, a vore si cola. Hem de tenir en compte que part de la feina d’una administració local, pot sonar lleig, però en el dia a dia és així, és «enganyar» o dir «mitges veritats» a les administracions superiors perquè li concedisquen allò que demana. Però com a mi m’agrada el tema polític, i és allò més interessant, destaco la desconfiança dels sectors conservadors-catòlics, i més concretament dels addictes a la Dictadura de Primo de Rivera, dels obrers morellans. Ja havíem vist com Sebastià s’alegrava de la seua inacció, d’estar anestesiats dins d’organitzacions que participaven del sistema, però també dels patrons, desorganitzats, molts d’ells amb ideologies antipatriòtiques. Recordem que per als Primoriveristes fer política era ser antipatriota (els franquistes pensarien igual, eh, no us oblideu).

Una vegada Morella aconseguiria per al seu gaudi públic el paratge de l’Alameda, desmantellada la «Zona Tàctica» del Castell, un dels objectius de l’Ajuntament de la Dictadura era embellir tot el passeig. Poc a poc ja feia molts anys que s’estaven plantant pins, començant per la zona de la Porta Ferrissa, però feia falta una espenta. Al llarg del període que estem estudiant se comprarien centenars de plantons de tota mena d’arbres a Domingo Orero, enginyer agrí-

cola de Segorbe. Durant aquests anys s’aprofitarien les Festes de l’Arbre per estendre la plantada de pins, com informa Las Provincias, del 16 de febrer de 1928, que durant la Festa, amb tots els sagals i sagales escolaritzades a Morella, fóra a l’àmbit públic o privat, esperaven una «plantación en el paraje denominado Foso del Castillo, de más de 400 pinos». No puc deixar de pensar que aquella joventut, amb l’excusa de fer una festa aparentment positiva i bonica, en realitat se’ls estava explotant laboralment, i gratis. Pobrets, treballarien a estall. La notícia també ressaltava que la brigada municipal havia plantat més de «300 árboles en la Avenida Guallarchs y Ferres [és Gallén Ferreres], Hijuela de Santa Lucía, y camino del Santo Cementerio». En certa manera, el periodista, suggeria no continuar molt més enllà d’aquests esforços, ja que «en los cuatro últimos años, el Ayuntamiento ha ordenado la plantación de más de dos mil árboles», sempre al gener i febrer. Heu de pensar, que molts d’ells no prosperaven, i tocava tornar-los a plantar. A aquest respecte hi ha una carta d’Orero, el 23 de gener de 1926, on comenta «Me extraña mucho la pérdida de árboles del año anterior y pienso que solo puede haber sido por falta de riego», i que normalment, si les coses anaven sense cap problema, no s’haurien de perdre més del 2% d’ells, «Para que no se repita este año, [...] se necesita para cada uno si el hoyo se ha hecho grande unos 100 litros, bastaría con emplear 15 litros pero designado ya el sitio donde han de estar las raíces, se forma con esta pequeña cantidad de agua un barro blanco y se sumergen todas las raíces en él y después se llena el hoyo con el resto de la tierra y sin regarlos hasta un mes después caso de que no llueva con abundancia. Que no los descuiden de riego que solo lo necesitan el 1er año y seguro prenderán todos». Au, ja tenim les instruccions per plantar plataners, oms, etc.

Al mateix diari, del 22 de febrer de 1928, se noticiava la inauguració de la nova seu de la societat Gremio de Tejedores y Obreros Católicos, el dia 19, a Casa Ciurana, recent adquirida pel sindicat catòlic. Després de comentar la importància històrica de l’edifici, se centra en el banquet fet, cosa que m’interessa més, «Arroz en paella; carne en salsa; chuletas asadas; callos al estilo del país; postres variados; café y licores». No se quedarien en fam. De fet, en aquells anys mai se quedaven en fam.

Casa Ciurana. Autor: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

La Fulla del Camp dels Ports.

AGRICULTORS I RAMADERS VALENCIANS ES VEURAN BENEFICIATS

El Govern avança 38 milions d’euros de les ajudes de la PAC

Elsagricultors i ramaders de la Comunitat Valenciana reben del Govern, mitjançant el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, 38 milions d’euros de pagaments anticipats de les ajudes de la Política Agrària Comú (PAC). Segons informa el Ministeri s’avança a partir d’aquest dimecres i fins el proper 30 de novembre, 38 milions d’euros als organismes pagadors de la Comunitat Valenciana que ha sol·licitat fons per realitzar el pagament de els bestretes als beneficiaris de les ajudes directes de la PAC corresponents a les sol·licituds d’ajuda presentades en 2024. En total, el Ministeri avança 2.601 milions d’euros per a 14 comunitats autònomes beneficiàries. Aquest pagament avançat és una opció voluntària per als organismes pagadors, de manera que correspon a les autoritats competents de les comunitats la decisió d’anticipar o no el pagament, així com el moment de realitzar-lo i les línies d’ajuda a abonar entre les previstes en la normativa nacional.

La Comissió Europea ha autoritzat el pagament de fins el 70% de l’import de les ajudes directes de forma anticipada amb la finalitat de dotar de major liquidesa als agricultors i ramaders de la

Unió en l’inici de la campanya agrícola i ajudar-los a fer front a l’impacte dels actuals conflictes d’Ucraïna i Orient Pròxim i de les condicions climàtiques adverses a diferents zones.

El termini ordinari de pagaments de les ajudes directes començarà l’1 de desembre, data a partir de la qual les diferents comunitats autònomes podran abonar fins al 90% de l’import. El pagament del 100% de les ajudes s’autoritzarà a partir de l’1 de maig de 2025, una vegada calcutats els imports unitaris definitius.Aquest termini oridnari finalitzarà el 30 de juny, encara que se podran realitzar pagaments residuals fins al 15 d’octubre, datan en la que finalitza l’exercici del Fons Europeu Agrícola de Garantia Agrària (FEAGA) i en la que s’hauran abonat els 4.882 milions d’euros en ajudes directes al sector.

Les comunitats autònomes que participen en el sistema de prefinanciació dels fons de la PAC, coordinatt pel Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA), han comunicat les seues estimacions de pagament avançat per una quantitat lleugerament superior als 2.600 milions d’euros i preveuen que en la segona quinzena d’octubre es paguen al voltant de 1.800 milions d’euros.

BAYOT, PENTACAMPIO. La temporada 2024 en el que es refereix als Concursos de Gossos Pastors està sent tot un èxit per al pastor d’Ares del Maestrat, Juli Bayot i els seus ‘borders collie’, Tuca, Atila i Argila. La campanya està entrant ja en la seua recta final i el palmarès de Bayot s’ha incrementat de forma considerable aquest any, fent podi a la meitat dels concursos en els que ha participat i guanyant ni més ni menys que cinc d’ells amb tres gossos diferents.

Gandalf ha estat un dels gossos més guardonats dels que ha tingut Juli Bayot, sense oblidar a altres exemplars històrics com van ser Espurna o Xispa. Tuca, gossa amb la que concursa actualment Bayot i que ha guanyat també molts concursos és la mare d’Argila i Atila. El pastor d’Ares la va adquirir per juntar-la amb Gandalf i el resultat de la unió de Gandalf i Tuca només podia aportar una cosa. Gossos i gosses campions.

Guanyar en un mateix any concursos amb tres gossos diferents és un fet històric i que probablement ningú en el món dels Concursos de Gossos Pastors haja aconseguit mai per la seua extraordinària dificultat. Per escollir quin gos va a un concurs determinat influeixen diferents factors tal i com explica Juli Bayot. El pastor d’Ares a banda de Tuca, Argila i Atila també compta amb Iru, un gos pastor basc i amb Saüc, un pastor català que de tant en tant també mostra a diferents exhibicions. Tres gossos campions i tres formes diferents de donar ordres. Juli Bayot es dirigeix a cadascún dels tres de maneres diferents per tal d’indicar cadascuna de les feines que han de fer amb les ovelles.

Els preus.

Els preus del Porcí. 10/10/2024

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,621 €/kg (baixa 0,022 €)

1,633 €/kg (baixa 0,022 €)

Setmana 41 del 07/10 al 13/10

68,00 € (baixa 1 €)

87,00 € (sense variació) 10/10/2024

46,00 € (sense variació)

China (Min. Agricultura) Del 30 setembre al 6 octubre

Porc viu

2,38 €/kg (baixa 0,03 €) Garrí (Lechón) 4,86 €/kg (baixa 0,16 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 09-10-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

5,96 €/kg (regularització)

5,96 €/kg (regularització)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 09-10-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,35 €/kg (regularització)

4,92 €/kg (regularització)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 03-10-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (sense variació)

1,40 €/kg (baixa 0,03€)

Els preus del Conill. (Moncun) 08-10-24

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,52 €/kg (puja 0,02 €)

(Loncun) 10-10-24

2,50 €/kg (puja 0,10 €)

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU HERBERS

VALLIBONA TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

11,1 / 18,1

7,1 / 16,4

9,5 / 16,9

7,1 / 19,0

7,7 / 20,1

8,3 / 17,9

9,2 / 15,4

7,5 / 18,3

8,9 / 20,3

8,6 / 18,8

9,3 / 16,2

9,0 / 17,5

P8,7 / 18,8

3,3 / 16,7

6,1 / 18,3

3,3 / 21,2

3,1 / 22,4

5,2 / 20,1

9,5 / 18,2

4,5 / 19,6

5,7 / 21,1

3,9 / 21,1

9,3 / 15,7

5,4 / 17,9

12,9 / 19,7

9,5 / 19,0

11,8 / 19,8

11,9 / 21,7

12,5 / 20,1

11,7 / 20,8

11,3 / 17,8

11,3 / 21,2

12,6 / 21,1

9,7 / 27,4

9,2 / 24,3

12,6 / 22,2

9,7 / 25,2

10,8 / 26,4

8,7 / 25,8

13,6 / 20,7

9,3 / 22,7

12,0 / 20,8 11,2 / 17,9 11,9 / 19,3 11,9 / 23,4 7,6 / 21,6 9,8 / 23,1 8,4 / 26,4

16,4 / 22,6

13,8 / 20,8

15,0 / 22,9

14,4 / 25,7

15,0 / 27,4

14,8 / 24,1

14,1 / 22,1

15,9 / 25,3

13,7 / 24,9

14,8 / 25,3

13,9 / 20,8

15,4 / 22,6

15,6 / 16,9

14,1 / 15,2

16,1 / 17,6

17,2 / 19,9

16,8 / 21,1

16,8 / 19,2

14,3 / 16,2

17,6 / 19,9

17,5 / 19,0

17,0 / 19,1

14,1 / 15,7

15,4 / 17,9

“A la tardor, ni fred ni calor”

recipitacions abundants a la comarca dels Ports durant la setmana, especialment el dimarts 15 d’octubre que deixaven importants reculls d’aigua a moltes zones del territori.

Cal destacar els 71,2 litres per metre quadrat arreplegats a l’observatori de l’AVAMET al Pla de Mossorro de Vilafranca. Cal destacar també els 51,8 litres per metre quadrat arreplegats a Vallibona, els 51 litres a Vilafranca; 48,4 litres per metre quadrat a Coratxà i ja en menor quantitat 27,4 litres per metre quadrat a Cinctorres, 27 litres a Sorita o 26,8 litres per metre quadrat a Castellfort. Estes van ser les dades de precipitació més destacada si bé a la majoria dels observatoris de la zona les quantitats van estar a tots properes als 20 litres per metre quadrat excepte a la zona del

13,2 / 21,9

10,6 / 20,2

11,7 / 21,7

12,1 / 23,6

12,3 / 24,8

12,1 / 22,9

11,8 / 20,5

12,6 / 22,6

11,5 / 23,6

11,9 / 24,3

12,3 / 18,6

12,1 / 22,6

límit amb Aragó del riu Cantavella on va ploure molt menys amb 9,8 litres a Olocau del Rei o 6,5 litres només a La Mata.

Després de les pluges, dimecres es presentava com a un dia més tranquil i amb núvols i sol. Pujada fins i tot de les temperatures màximes al voltant dels 5 graus respecte al dia de pluja de dimarts. Baixada important als següents dies, refrescant bastant en la jornada de dijous i molt més encara divendres. El vent de Cerç ha estat el protagonista principal d’aquesta baixada tèrmica que hem viscut després de les pluges. Segons apuntaven totes les previsions al tancament del Setmanari ‘Notícies’ per a dissabte, diumenge i dilluns s’esperen dies assolellats i amb vents de Cerç, pujant novament les temperatures.

Estabilitat amb matissos

La predicció de Lorenzo Boix.

Encetem cap de setmana amb un dissabte fresc, en mínimes entre els 4-8 graus i màximes que rondaran els 12-16. Alguns núvols la primera part del matí però pareix que el sol guanyarà terreny. Diumenge semblant pel que fa a temperatures mínimes, però les màximes pujaran, quedant entre els 16-20 i una jornada de sol i ambient agradable. Iniciarem la setmana amb un dilluns semblant al dia anterior pel que fa a temperatures, potser les mínimes pugen un poc, i a partir de dimarts l’entrada de vent de llevant junt amb una mica d’aire fred farà que parlem d’una setmana, pareix que almenys fins dijous, amb temperatures fresques tant de dia com de nit, amb unes màximes entre els 14-18 i mínimes entre els 6-10. Ambient humit i possibilitat d’alguna pluja que en principi seria dèbil i dispersa, com a molt moderada, ja que no tindrem una borrasca com a tal i és una situació prou indefinida.

Tot i els núvols, la calima o la llum de la lluna, en llocs com Torremiró s’ha pogut veure el cometa C/2023 A3 Tsuchinshan-ATLAS