Setmanari Notícies (18/07/2025)

€

“ 3.000 persones han viatjat als països nòrdics amb nosaltres”

NICOLÁS MANERO I PAU PUIG SÓN L’ÀNIMA DE L’AGÈNCIA FIORDO POLAR

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

1659. MORELLA, DEL 18 AL 24 DE J ULIOL DE 2025.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Iberdrola formalitza la compra d’Electra del Maestrazgo

La CNMC ha comunicat aquest dijous la seua conformitat a l’operació amb que l’empresa comarcal d’electricitat passa a mans del grup empresarial espanyol.

Pàgina 7. Poble a poble.

Iberdrola assegura que busca “reinversió en actius rellevants per al negoci i objectius actuals de Ia companyia, com són les xarxes”.

MORELLA

María Rallo obri el PSPV a la ciutadania per “construir una alternativa de futur”

La nova executiva socialista morella ha celebrat la seua primera reunió per posar en marxa “un projecte obert, participatiu i ambiciós que recupere la il·lusió de la ciutadania i prepare el camí cap al canvi polític que necessita Morella després de dos anys de desgovern”.

Pàgina 7. Poble a poble.

par el càrrec de President del Tribunal de la Rota a finals del Segle XVI i principis del XVII i una de les seues capes s’ha identificat recentment a Vilafranca. VÍCTOR TENA.

Pàgina 8. Gent&Vida.

El 7 de gener i el 20 de març, seran els dies de festa local a Morella pel 2026

Pàgina 6. Poble a poble.

DIGITALIZACIÓ DE LA XARXA D’AIGUA POTABLE

El PSPV Morella celebra l’aprovació del PERTE de l’Aigua i l’inici dels treballs

Pàgina 3. El tema de la setmana.

COMIENZA EL «EARLY MUSIC MORELLA»

Pàgines 11 a 13. Qué hacer en Morella.

Sant Julià i una data elegida per votació popular

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

TODOLELLA

130.000 euros per a

disposar de 15 milions

de litres d’aigua per a ús agrícola i ramader

Todolella ha fet una aposta valenta pel seu sector primari amb la construcció, amb recursos propis, d’una bassa d’aigua amb capacitat d’emmagatzemar fins a 15 milions de litres. Aquesta instal·lació, esta pensada, tant per a ús agrícola com ramader i ha estat finançada íntegrament amb diners del propi ajuntament. L’actuació ha suposat una inversió de 130.000 euros i es presenta com una mesura estratègica per assolir l’autosuficiència hídrica i garantir la sostenibilitat del sector en períodes de sequera.

Alfredo Querol, regidor del ajuntament de Todolella, ho té clar: “Es una obra imprescindible. Ens calia assegurar l’aigua per als nostres camps i ramats, i ho hem fet amb recursos locals”. Amb la bassa plena la Todolella té actualment més aigua emmagatzemada de la que van consumir el passat any el conjunt de masos i granges.

La bassa de la Todolella no és només un dipòsit d’aigua; és una inversió amb mirada de futur, pensada per facilitar el desenvolupament i continuïtat del sector ramader i agrícola en esta localitat.

Comença la digitalizació de la xarxa d’aigua potable

Ja ha començat l’obra destinada a la digitalització de la xarxa d’aigua potable del terme municipal de Todolella. El sistema actual compta amb més de 40 quilòmetres de canonades i una diferència de pressió important. Amb aquesta actuació es preveu controlar el consum i detectar possibles fuites mitjançant sensors electrònics. Paral·lelament, s’ha acabat una actuació que ha

transformat l’entorn del barranc. S’ha intervingut en diversos elements com els llavadors, la font i el xorret, que han sigut empedrats per facilitar l’accés i millorar-ne la imatge. També s’ha reconstruït una petita edificació que es trobava en mal estat, seguint l’estètica original. Els fons de compensació eòlica que rep aquest municipi han estat els que s’han emprat per a finançar aquesta actuació.

El PSPV de Morella celebra l’aprovació del PERTE de l’Aigua i l’inici dels treballs

El PSPV Morella destaca l’obtenció d’ajudes de fons europeus i la posada en marxa del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de l’Aigua. Aquesta iniciativa, que beneficiarà directament el nostre municipi amb un pressupost d’actuació de més de 362.000 euros, és fruit del ferm compromís del Govern Central i de la important feina realitzada durant la legislatura passada.

La participació de Morella s’emmarca en un projecte anomenat Update CAT CV, impulsat per l’empresa Global Omnium municipis, amb un pressupost global de més de 9 milions d’euros amb un finançament del 98% per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte demogràfic, mitjançant fons europeus.

Cal destacar que aquest projecte s’ha vingut treballant des de fa anys, sent una aposta clara i decidida que es va materialitzar amb la participació activa de Morella en un projecte més ampli, juntament amb altres pobles valencians i catalans. La ferma convicció del l’anterior govern municipal va ser clau per fer possible que Morella aconseguís formar part d’aquesta iniciativa i obtenir aquesta important ajuda que permetrà escometre actuacions de modernització i sensorització de tota la xarxa d’aigua, així com de sanejament en Morella i totes les poblacions del terme municipal. Part dels treballs ja s’han iniciat i en les passades setmanes diversos equips tècnics van realitzar mesures, treball topogràfic en les xarxes de sanejament i subministrament hídric.

Amb este projecte es millorarà la gestió del cicle integral de l’aigua

Rhamsés Ripollés va estar en la presentació del projecte celebrada a Altura

a 22 municipis que pateixen amb “freqüència” i “intensitat” els efectes del canvi climàtic a Catalunya i a les províncies de Castelló i València: Alfara de la Baronia, Algar de Palancia, Altura, Begur, Benifairó de les Valls, Cánoves i Samalús, Cortes de Arenosos, El Puig de Santa María, Faura, Gilet, La Ràpita, Massamagrell, Monistrol de Montserrat, Mora La Nova, Morella, Puçol, Sant Guim de Freixenet, Sant Pere de Vilamajor, Serra, Deltebre, Malgrat de Mar i Subirats.

De fet, Rhamsés Ripollés, portaveu socialista a l’ajuntament de Morella i diputat provincial, va participar en l’acte de presentació d’aquest projecte, celebrat a Altura, on es va posar de manifest la importància d’aquesta col·laboració i l’abast d’aquestes inversions per a la gestió hídrica del territori. Rhamsés Ripollés, portaveu socialista en l’ajuntament de Morella i diputat provincial, ha destacat que “la legislatura passada es va fer un gran treball per l’obtenció de

fons europeus que dona els seus fruits en projectes com el que ara s’inicia. Unes ajudes per a millorar tot el cicle de l’aigua que són molt exigents per aconseguir i únicament tres pobles de les comarques de Castelló ho hem fet amb la intensitat d’este PERTE recolzat pel govern d’Espanya. En els propers mesos els veïns i veïnes de Morella aniran veient totes estes actuacions que milloren un servei i un bé tan important i essencial com és l’aigua’’.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Un país de l’Àfrica

F. Mezquita Broch

Allò que ensenya el cine no té preu, no passa, encara que la pel·lícula haja estat estrenada fa vint anys. Un país en Africa (2004) que he pogut veure ara en televisió, es definida en la informació general com un drama romàntic, però que crec que realment és un tema polític que arriba a l’actualitat.

El país d’Àfrica a que al·ludeix el títol de manera amable és la Sud-Àfrica de Nelson Mandela quan en plena construcció democràtica tractaven de guarir les ferides dels anys de l’apartheid, quan en aquell país segregacionista es van cometre crims de les maneres més terribles amb la població majoritària negra. Crims que tractaven de passar impunes amb l’arribada de la democràcia. Ens sona, no?. Un tema candent de memòria històrica, com el nostre. Els autors i responsables d’aquells crims volien la impunitat a tota costa. Passar fulla amb la coneguda gimnàsia de l’oblit. Com si res no hagués ocorregut. Indult general.

La pel·lícula es centra en la creació de la Comissió per la veritat i la reconciliació (1995) encapçalada per l’arquebisbe anglicà Desmond Tutu, que va recorrent el país escoltant les declaracions fredes i horribles dels botxins de les forces policials i polítiques en tots els graons davant de les víctimes i dels familiars assistents i els periodistes, per posar en relleu la idea de l’arquebisbe de què “Sense perdó no hi ha futur, però sense confessió no hi pot haver perdó”. Segons ell, s’ha de perdonar a aquell que ha fet el mal, però abans de perdonar, ha de confessar els seus crims davant de la Comissió i de les víctimes. Un d’aquells periodistes interpretat per Samuel L. Jackson i una locutora africaner d’una ràdio africana (Juliette Binoche) van reflexionant sobre les contradiccions de la reconciliació i la idea de què la població blanca no coneixia els crims de la repressió sobre la població negra, recordant-nos una altra pel·lícula de tema semblant sobre els crims nazis “El buen aleman”, amb els mateixos arguments de tots aquests criminals,

que obeïen ordres dels superiors, que no es plantejaven la moralitat de les seues accions, bones famílies de la minoria blanca dirigents en cada àmbit, que mentrestant vivien per damunt de la resta. De cop i volta ens venen a la ment els crims nazis i els crims franquistes amb la responsabilitat de les societats dirigents respectives, que en el cas d’Espanya està traient a la llum la memòria històrica tan denostada pels seues successors actuals. És cert que hi ha un romanç entre el periodista i la locutora, que el director de la pel·lícula John Boorman ha situat en mig per alleugerar l’horror dels crims de la policia de l’apartheid i la indiferència de les elits socials sud-africanes que resumeix la frase d’ella: “la meua

pell mai no t’oblidarà”. Però el pes de la pel·lícula està en la fredor dels crims narrats per botxins amb l’esperança de perdó després de la confessió pública. Mètode que també s’haguera d’haver emprat en el nostre país, però ací els guanyadors de la guerra mai van considerar que els seus crims ho foren. Tampoc la justícia ordinària. Ni l’església catòlica. Però si quedava alguna escletxa pendent es va aprovar una amnistia, de manera immediata a la mort del dictador. Pel·lícula guardonada amb l’Ós d’or de Berlin a la millor pel·lícula en 2004 i l’Espiga d’or en la Seminci de Valladolid del mateix any. Educació i política sobre la transgressió dels drets humans en la civilització del segle XX.

El cartell original de la pel·lícula

Recuperar l’esperit de l’Aplec dels Ports: festa, sí; però també comarca i lluita

Maria Garcia. Àcida i alurònica.

Aquest mes de juliol, com cada any des de fa més de quatre dècades, la comarca dels Ports es prepara per a acollir una nova edició de l’Aplec. En aquesta ocasió, el municipi amfitrió és Cinctorres, un poble de poc més de 400 habitants que durant un cap de setmana esdevindrà centre de vida, cultura, festa i reivindicació. I és precisament aquesta darrera paraula —reivindicació— la que hauria de tornar a ocupar el lloc central del discurs, de la programació i de l’experiència col·lectiva que representa l’Aplec. Perquè l’Aplec no va nàixer com una festa d’estiu qualsevol. Va nàixer, als anys 70, en un context de postfranquisme, de lluita veïnal i cultural, de construcció d’una identitat pròpia en un territori que sempre ha hagut d’alçar la veu per fer-se escoltar. L’Aplec dels Ports va sorgir com a resposta al silenci institucional i mediàtic, com a manera d’aglutinar esforços, teixir xarxa entre pobles i demostrar que als Ports hi havia —i hi ha— gent que vol viure, que estima la seua terra, que defensa la llengua, que no es resigna a ser un punt oblidat al mapa. Així va ser com, poble rere poble, l’Aplec es va convertir en una tradició comarcal estimada, popular i autogestionada, capaç d’implicar col·lectius molt diversos i, sobretot, de donar protagonisme al jovent.

Avui, però, aquest esperit inicial comença a veure’s una mica esmicolat. No és que haja desaparegut, però sí que s’ha vist diluït entre l’oferta creixent d’actes lúdics i concerts que, si bé són part de la festa i tenen un valor indiscutible, amenacen de desplaçar el cor reivindicatiu de l’Aplec. És innegable que la dimensió festiva ha anat guanyant terreny: milers de joves arriben cada any atrets per la música, l’ambient, el sentiment de llibertat i germanor que s’hi respira. Però també és evident que una part d’aquest jovent desconeix —o directament ignora— el sentit polític, cultural i comarcal de la trobada.

Ens hem de preguntar: estem mantenint viu l’Aplec o només el seu embalatge més comercial i superficial? Estem donant relleu a les reivindicacions històriques —millores en les comunicacions, serveis públics dignes, accés a l’habitatge, suport a l’agricultura i la ramaderia locals, promoció del patrimoni, defensa de la llengua— o estem transformant la cita en una macrofesta com qualsevol altra?

No es tracta de caure en el pessimisme ni en el menyspreu cap a les noves generacions. Al contrari: sense el jovent, l’Aplec no existiria. Són ells i elles qui l’organitzen cada any, amb un esforç col·lectiu admirable, des de l’assemblearisme, la voluntat de servei i el compromís amb el poble que els toca acollir. Però precisament per això cal parar un moment, respirar i repensar cap a on volem que vaja. Perquè és molt fàcil que allò que ens fa únics es perda si no tenim clar el perquè de tot plegat.

Cal, per tant, tornar a posar al centre la comarca. Els Ports són un territori amb una personalitat forta, però també amb una fragilitat estructural que no podem

ignorar. L’Aplec ha estat sempre una eina de denúncia de l’abandonament institucional, però també de celebració del que ens uneix: les arrels, la llengua, la cultura popular, la capacitat d’autoorganitzar-nos. Si perdem això, si la dimensió política i territorial esdevé només decorat, haurem convertit una eina de transformació en un producte més de consum ràpid.

En aquest sentit, Cinctorres té l’oportunitat —i la responsabilitat— de marcar un punt d’inflexió. El fet de ser un poble menut pot facilitar precisament una edició més arrelada, més propera, més coherent amb l’ànima original de l’Aplec. Cal tornar a omplir les places no sols de música, sinó també de debats, tallers, pensament crític. Cal tornar a parlar de comarca en veu alta: del present i del futur, dels drets col·lectius, de la memòria i del que significa estimar un territori

com aquest.

L’Aplec dels Ports no és —ni hauria de ser mai— només un esdeveniment estival. És una escola de participació, un espai de trobada, una plataforma de lluita i, sobretot, una celebració d’allò que som com a comunitat. Si no som capaços de cuidar eixa part essencial, correm el risc que l’Aplec perda el seu sentit més profund i es convertisca en una cita més del calendari, buida de contingut.

Que enguany, a Cinctorres, siga l’inici d’una nova etapa. Una etapa que recupere amb força les arrels reivindicatives, que combine la festa amb el compromís, que siga capaç de divertir sense oblidar el perquè. Perquè, al capdavall, defensar l’Aplec és defensar la comarca. I defensar la comarca és lluitar pel dret a viure amb dignitat, siga quin siga el poble on vius.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

PORTELL

NOUS LAVABOS PÚBLICS. Portell ha posat en funcionament uns nous lavabos públics a la zona del merendero i la piscina, una actuació que forma part del Pla Conviure, iniciat l’any 2020, amb l’objectiu de dignificar espais públics i promoure la convivència entre veïns i veïnes.

L’actuació connecta funcionalment l’edifici de turisme, el merendero i l’espai lúdic de la piscina, configurant un nucli obert, acollidor i útil per a residents i visitants. Els arquitectes encarregats de la intervenció van dissenyar una proposta còmo-

“Morella Informa” amplia el servei amb un nou canal de WhatsApp

El servei d’informació municipal Morella Informa compta amb més de 2.200 usuàries i usuaris a WhatsApp. Així, l’actual sistema d’enviament dels missatges a través de llistes de difusió ha començat a generar problemes i han sigut moltes les consultes perquè no arriba la informació. D’esta manera, l’Ajuntament de Morella amplia el servei amb un nou canal de WhatsApp, ja que els canals estan preparats per albergar molts més usuaris que les llistes, així com faciliten la gestió d’enviament.

Durant els pròxims mesos conviuran els dos sistemes per a rebre els missatges de l’Ajuntament de Morella i en forma de prova per a comprovar el funcionament del nou canal. L’objectiu a llarg termini és abandonar l’actual sistema amb les llistes de difusió i que el canal absorbisca el servei de WhatsApp complet. Les usuàries i usuaris poden buscar el canal a la pestanya d’actualitzacions de l’aplicació o accedir directament amb l’enllaç que s’ha difós per tots els canals d’informació municipals i prémer el botó de “segueix el canal”.

Bernabé Sangüesa, alcalde de Morella amb competències de comunicació i noves tecnologies, ha destacat que “últimament hem rebut moltes consultes sobre el funcionament de Morella Informa a través de WhatsApp perquè alguns missatges no arriben als usuaris i usuàries, de manera que provarem el funcionament d’un canal a la mateixa aplicació per a donar el servei”. L’edil ha explicat que “el sistema actual i el nou conviuran durant un temps per a valorar el funcionament i conservar la qualitat informativa del servei” i ha afegit que “els canals de WhatsApp són l’eina que l’aplicació té per a difondre missatges de manera massiva, de manera que creem que acabarà substituint el sistema actual que ens limita els usuaris i dificulta la gestió”. “A més, als canals, l’usuari és qui decideix donar-se d’alta o de baixa sense la necessitat d’aportar dades personals com el sistema de llistes actual, la qual cosa també facilita la protecció de dades d’estes persones” ha conclòs.

RECUPERAR LA DANSA. Villores vol recuperar la seua dansa, començant per recollir tota la informació disponible amb la col·laboració de veïnat. A través de fotografies, records i testimonis de gent gran s’ha pogut refer el ball tradicional. Han tingut l’experiència del Grup de ball de Castelló, que, creat en 1952, s’ha especialitzat en la recuperació de danses i balls tradicionals. Recentment han estat realitzant assajos per aprendre les passes que s’han recuperat seguint les tonades que marquen el ritme. No es tracta de cap dansa processional, més bé d’un ball pla o ball de plaça. Qualsevol persona, jove, xiquet o gran, pot aprendre i ballar la senzilla coreografia.

El grup de Ball de Castelló ha col·laborat en diferents poblacions de la nostra comarca, com ara el ball del Pastor de la Pobleta del qual ara han fet un documental que es presentarà el pròxim mes de setembre.

da i pràctica, fruit d’un procés participatiu que va comptar amb enquestes al veïnat per orientar les necessitats reals del municipi.

A més dels lavabos, la zona del “merendero” s’ha consolidat com un espai de trobada intergeneracional, pensat per fomentar la convivència familiar i veïnal, on fer un mos, una paella o una conversa al sol de migdia, en un entorn natural i digne. Aquesta intervenció s’inscriu en una línia de treball iniciada fa cinc anys, que busca recuperar espais públics com a llocs de relació humana.

LA CONSULTA ESTRENAVA LA NOVA PLATAFORMA DE GOVERN OBERT PER A FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ DEL VEÏNAT

El 7 de gener i el 20 de març seran els festius locals de Morella del 2026

L’Ajuntament de Morella va iniciar la setmana passada una consulta popular per a decidir un dels festius locals del 2026. Tradicionalment, estos corresponen al 7 de gener i al 26 de desembre, però el segon és dissabte l’any que ve, de manera que es va obrir a votació el canvi per un altre. Així, el 20 de març serà festiu a Morella al 2026, junt amb el 7 de gener, després de la consulta on el 47% van triar esta opció que forma un pont amb el dijous 19 de març, festiu autonòmic a la Comunitat Valenciana per Sant Josep. Esta proposta serà la que es votarà en el pròxim ple municipal de juliol.

Un total de 72 persones han participat en esta ocasió, la primera que s’ha fet amb el nou portal de Govern obert. Ha disminuït la participació respecte a la consulta amb la mateixa finalitat que el consistori va fer l’any 2023 i que va acumular 300 vots. El nou portal augmenta la seguretat i protecció de dates, així com limita la participació al veïnat empadronat. A més, és necessari registrar-se abans de participar i verificar dades com el DNI. “Estos són els motius, junt amb què hi ha hagut menys dies per a votar, que han fet baixar la participació” ha explicat l’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa. També ha explicat que “creiem que la participació dins d’esta plataforma augmentarà a poc a poc i a mesura que hi haja més consultes que fan partícep a la població d’algunes decisions que els afecten”.

Entre les opcions, hi havia per a formar un altre pont el 7 de desembre i altres dates que han sigut tradicionalment festives també. Així, la segona opció més votada amb un 22,2% ha sigut el dilluns 4 de maig, just després del cap de setmana de la Rogativa. La tercera ha sigut el 7 de desembre amb un 19,4%. Finalment, el 24 de desembre ha sigut la menys votada amb un 6,9%.

Els centres educatius de Morella també coneixen ja els dies festius escolars del curs 2025-2026. Pel que fa a dins del 2025, seran el 10 d’octubre i el 22 de desembre. L’any 2026 serà festiu el 16 de febrer.

ESCUT DE CASTELLFORT. L’Ajuntament ha instal·lat l’escut municipal i les lletres “Ajuntament de Castellfort” a la façana de l’edifici consistorial, seguint un estil rústic, respectant l’estètica tradicional de la plaça porxada de Castellfort.

LABORATORI CIUTADÀ. Vilafranca ha sigut l’escenari d’un laboratori ciutadà on una trentena de participants s’han reunit per reflexionar sobre el descans. L’activitat ha combinat l’experimentació artística, la reflexió social i el treball comunitari en un format de participació veïnal. Des de l’organització afirmen que el laboratori va superar totes les expectatives. “Les sensacions són extremadament positives” afirma Javier Soligó. “La veritat és que es va crear una energia superxula, un espai de molta confiança, de debat, de compartir en generositat i va ser una cosa molt potent”, continua.

REPARADA L’AVARIA DE FRAIXEMENO. Els aerogeneradors dels parcs eòlics dels Ports tornen a girar. Després de la greu avaria que a finals de maig es va enregistrar en la subestació de Fraixemeno per on s’evacua l’energia generada per aquests parcs, l’empresa Renomar ha buscat solucions per tornar a engegar els molins com més prompte millor.

Per una banda, s’ha buscat el recanvi de la peça danyada quin transport i instal·lació resulta complicada i requereix el seu temps, però paral·lelament s’han dut a terme treballs de reparació en el lloc que sembla que han donat resultat. Des de la passada setmana i en proves, les pales dels molins, vuit setmanes aturades, han tornat a girar.

La reparació del transformador afectat pel llamp no es con-

templava en un primer moment, però hi ha hagut sort i l’empresa especialitzada en aquest tipus de re paracions que s’ha llogat ha pogut re soldre el problema; no obstant això, també s’ha continuat en la idea inicial de buscar els recanvis a les peces del transformador per poder actuar més ràpidament en cas d’un incident semblant.

EXPROPIACIONS PER LA MAT.

Mentre els molins han estat aturats l’empresa ha aprofitat per a dur a terme tasques de manteniment i revisió dels deu parcs eòlics que Renomar té en la comarca dels Ports. Aquests estan situats en els termes de la Todolella, Olocau del Rey, Forcall, Portell, Castellfort, Morella i Vilafranca.

La delegació de govern cita als afectats de la MAT per encetar el procés d’expropiació. El pròxim mes de setembre estan citats vora 170 propietaris afectats per la línia d’alta tensió. Per la seua part el col·lectiu NO A LA MAT espera que avance la via judicial i advoca per allargar el procés el màxim possible per arribar, en tot cas, a un justipreu. Pròximament convocaran als afectats a reunions informatives.

María Rallo activa el PSPV de Morella i obri el projecte a la ciutadania per construir una alternativa de futur

La nova executiva del PSPV-PSOE de Morella, encapçalada per la secretària general María Rallo, ha celebrat la seua primera reunió per posar en marxa el treball col·lectiu d’aquesta nova etapa. L’objectiu és “construir un projecte obert, participatiu i ambiciós que recupere la il·lusió de la ciutadania i prepare el camí cap al canvi polític que necessita Morella després de dos anys de desgovern”, apunten els socialistes.

“No podem perdre ni un minut més. Morella necessita un nou impuls, i aquest naixerà escoltant la veu de la gent”, ha afirmat María Rallo, qui ha anunciat un full de ruta “basat en l’escolta activa, la connexió amb els sectors socials i la configuració d’un model de futur compartit”.

La reunió, que ha comptat amb la participació dels membres de l’executiva i del grup municipal socialista, ha servit “per posar les bases d’un projecte que combina

experiència, novetat, capacitat política i ganes de sumar”.

La primera reunió “ha servit també per consolidar una dinàmica de treball compartit entre la nova executiva local i el grup municipal socialista, que des del primer dia ha exercit una oposició rigorosa i constant”. Amb “propostes clares per millorar la ciutat, anàlisis constructius i una actitud responsable, el grup socialista ha mantingut viva l’alternativa al desgovern actual. Tot i que les seues iniciatives solen ser ignorades per l’equip de govern, el PSPV ha continuat fent política útil, escoltant el veïnat i proposant solucions reals als problemes del dia a dia”.

“No abaixarem la guàrdia. Hem estat, estem i estarem al costat del poble, fent una oposició ferma, propositiva i responsable. Perquè Morella mereix molt més del que té ara”, ha remarcat el portaveu del grup municipal, Rhamsés Ripollés. Rallo ha subratllat que el PSPV

IBERDROLA TANCA LA COMPRA D’ELECTRA DEL MAESTRAZGO. Iberdrola España ha tancat la compra del negoci de distribució, comercialització i generació d’energia de Electra del Maestrazgo, utility d’origen familiar basada en Castelló. La CNMC ha comunicat la seua conformitat a l’operació.

Electra del Maestrazgo compta amb 1.350 km en línies de mitjana i baixa tensió, 21.000 punts de subministrament, 19.000 clients comercialitzats i 6,8MW de capacitat instal·lada amb plantes fotovoltaiques i generació hidroelèctrica. Aquests actius s’integraran en el negoci d’Iberdrola España, reforçant les operacions i presència a la regió. Amb aquesta compra, “la companyia reforça el seu compromís amb l’eficiència energètica a les províncies de Castelló i Terol”, aputen.

La transacció “s’alinea amb el pla estratègic del Grup Iberdrola, al qual pertany Iberdrola España, enfocant-se la venda d’actius no estratègics i la reinversió en actius rellevants per al negoci i objectius actuals de Ia companyia, com són les xarxes”.

no només aspira a governar, sinó a tornar a convertir l’Ajuntament en el centre de la vida pública de Morella: “El consistori ha de ser motor de progrés, i no una administració paralitzada i desconnectada de la gent, com ve passant els últims dos anys”.

Des del PSPV s’ha fet una crida a la participació de totes les persones interessades en millorar la ciutat. “És moment de sumar esforços.

45% MÉS DE TURISME. Vilafranca ha tancat el primer semestre de l’any amb un augment significatiu de turisme respecte al darrer exercici. Les noves propostes, i les nombroses activitats, són, junt amb les possibilitats que ofereix l’entorn natural i patrimonial de la zona, els atractius que criden l’atenció del visitant. Segons el tècnic de turisme, Guillem Monferrer, “s’ha notat un increment de les excursions de jubilats i escolars que ha fet que augmenten molt el nombre de turistes als monuments i museus del poble”. El primer semestre ha estat excel·lent, però el principi d’estiu, com a tot arreu a la nostra comarca, està resultant fluix. S’espera que el final d’estiu i especialment la tardor, siga més bona.

Rallo, de roig, durant una reunió del partit socialista

Totes les idees són benvingudes. El projecte que encetem és de totes i tots els que estimem Morella i volem posar-la en el lloc que mereix dins la comarca i dins del País Valencià.”

El partit ha anunciat una bateria d’iniciatives que inclouran jornades temàtiques, trobades obertes, accions comunicatives i una estratègia clara per preparar el projecte de la Morella 2030.

EL PP DEMANA UN FONS FORESTAL PER A MORELLA. El Grup Municipal del Partit Popular de Morella portarà al ple d’aquest pròxim dijous una moció per a exigir al Govern d’Espanya la creació d’un Fons Forestal Nacional per a garantir la gestió i protecció de les muntanyes.

El portaveu del PP a Morella, Jesús Ortí, considera que “actualment, molt poques muntanyes són econòmicament viables, per la qual cosa l’aprofitament sense incentiu o suport públic resulta impossible”, i això comporta “el progressiu abandó, falta de gestió, acumulació de fusta i aparició de plagues”. Ortí ha insistit en què “és fonamental regular “el funcionament del Fons Forestal Nacional, que garantisca la participació de les comunitats, així com les seues respectives legislacions en matèria forestal”.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

NIT ASTRONÒMICA.

Ares del Maestrat va poder celebrar la seua primera Nit Astronòmica, una iniciativa de la Comissió de Festes que va reunir dissabte unes 80 persones per apropar-se al món de l’astronomia i aprofitar les excel·lents condicions del cel d’Ares per a l’observació, amb la mirada posada en l’eclipsi total de 2026.

FRANCISCO PEÑA VA SER PRESIDENT

SALVADOR.

Identifiquen a Vilafranca la capa d’un important clergue aragonès del segle XVI

Francisco Peña Calvo, nascut a la població de Villarroya de los Pinares a la comarca del Maestrazgo de Teruel era el cinquè fill del ferrer del poble i va arribar a ser un dels personatges més rellevants del Vaticà, arribant a ocupar el càrrec de President del Tribunal de la Rota a finals del Segle XVI i principis del XVII amb diferents Papes. Doctor en teologia i en drets per la Universitat de València. Anà a Roma, on Felip II de Castella l’elegí com a auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa (1588). Fou prelat d’Honor de Sa Santedat, jutge apostòlic delegat i promotor dels processos

És molt curiós què una capa del President del Tribunal de la Rota arribara a Vilafranca.

de canonització, entre d’altres, de Ramon de Penyafort, va estar molt ben considerat a Roma en la seua llarga estància i a més, en 1578 se li va encarregar la revisió i reedició del ‘Manual del Inquisidor’, si bé aquest clèrig turolenc no va formar part mai de la Inquisició.

A les darreres setmanes s’ha identificat una capa de Francisco Peña a l’Església Santa Maria Magdalena de Vilafranca. Un fet curiós que ha estat possible gràcies a la participació de l’Escola d’Adults ‘Hermanas Catalán de Ocón’ de la comarca del Maestrazgo i amb seu a La Iglesuela del Cid i que dirigeix el vilafranquí Raúl Sirvent.

És molt curiós el fet de que una capa del President del Tribunal de la Rota als Segles XVI i XVII natural d’una població situada a 55 kilòmetres arribara a l’Església de Vilafranca.

En una visita realitzada aquest dijous a l’Església de Vilafranca es comptava amb la presència de Sirvent, el rector de Vilafranca, Pedro Segarra, la responsable de Patrimoni de la Comarca del Maestrazgo, Sonia Sánchez i també de Serafina Buj, guía turístic de Villarroya de los Pinares qui destacava la importància de Peña com a alt càrrec de l’Església Catòlica.

L’escut de Francisco Peña amb

SANT CRISTÒFOL. En localitats com Morella o Todolella la festa de Sant Cristòfol només es van poder celebrar parcialment, i en el cas de Morella, la benedicció de vehicles s’ha ajornat fins al pròxim dissabte.

A la Mata, la festivitat es va poder dur a terme íntegrament. Com a curiositat, en lloc de lliurar la tradicional bandereta als participants de la benedicció, se’ls va obsequiar amb un potet de mel.

CARLES

La memòria de Carles Salvador i de la seua filla Sofia ha pres forma en una exposició que commemora A Benassal el centenari del poeta valencià.

MORELLA SONORA. La Llotja de l’Ajuntament va ser l’escenari que va acollir Morella Sonora aquest concert de guitarra, anomenat Ars Momentum Ensemble.

MORRA A MORELLA. 28 participants van disputar el campionat de Morra de la Comunitat Valenciana celebrat a Morella aquest dissabte. Les alertes i les tronades també van afectar aquest esdeveniment, perquè, si bé es realitzava a cobert, l’oratge va restar, sens dubte, públic i participació en la cita amb aquest joc tradicional.

Al final, la parella formada per Peñero i Marcos de la Igle suela del Cid es van alçar com a campions. Per darrere d’ells: Jesús Cantallops i Jesús Fuentes de Benassal, i completant el pòdium, en tercera posició, Daniel Guardiola de Cinctorres i Rullo de Benassal.

L’associació de Morra dels Ports va preparar amb molta il·lusió aquest campionat, amb la mirada posada amb el Mundial de Morra que tindrà lloc a Cinctorres

en 2027. Però l’associació també pensa en assegurar la continuïtat d’aquest ancestral joc a les nostres comarques. Per eixe motiu en les darreres cites per ells organitzades no falta un taller per a ensenyar el joc a xiquetes i xiquets, i així va començar el programa preparat per aquest dissabte. No hi havia massa participants, però els que van acudir van poder comprovar que no és tan senzill com sembla arribar a jugar bé. Estratègia i sobretot rapidesa mental és el que es requereix. De fet, en alguns pobles del Matarranya han posat com a extraescolar la Morra i això s’ha notat en les notes de matemàtiques.

La cita es va allargar tota la vesprada i part de la nit. Parelles de Cinctorres, de Morella, Benassal, Herbers, i de diferents poblacions del Maestrazgo de Teruel i el Matarranya, van conviure i gaudir d’aquest joc mil·lenari que encara s’ha sabut conservar en alguns pobles de les nostres comarques.

DANSA INTERNACIONAL. Cinctorres, en el marc de la tercera edició de les estades artístiques NODUS 2025, s’ha presentat, un espectacle de dansa contemporània com la cirereta del pastís del programa de la Fundació Caixa Castelló. El projecte ha comptat amb participants d’arreu del món, amb centenars de sol·licituds procedents de fins a 39 països, fet que consolida aquesta iniciativa com una cita destacada dins del calendari cultural de les comarques de l’interior. Els cinc ballarins seleccionats, i un coreògraf, han compartit espai, gastronomia, cultura i treball amb els veïns de Cinctorres. Per a l’alcaldessa de Cinctorres, Mireia Mestre, ha sigut una gran experiència:  “estic encantada amb aquesta experiència. Ha

cinc pins ha estat l’element clau que ha permès identificar aquesta capa existent a l’Església de Vilafranca.

La Casa Peña és un palau manat construir pel clergue de Villarroya de los Pinares i que es troba situada molt a prop del riu Guadalope al seu pas per aquesta població del Maestrazgo.

Francisco Peña va ordenar la reconstrucció d’una part de l’Església de l’Assumpció de Villarroya i encarregava al mateix arquitecte la construcció d’un palau al mateix lloc on es trobava la ferreria del seu pare. Ambdues coses no va acabar de veure ja que va morir abans de la finalització de les obres. A Villarroya de los Pinares es conserven pocs elements pertanyents a Francisco Peña.

La importància històrica del personatge de Francisco Peña en la història de Villarroya de los Pinares és palpable a qualsevol de les visites guiades que realitza Serafina pels carrers d’aquest bonic municipi turolenc i que val la pena visitar.

Com ha arribat aquesta capa a Vilafranca continua sent un misteri, però lo cert és que amb aquest treball d’investigació de l’Escola d’Adults Hermanas Catalán d’Ocón ha estat possible la identificació de la capa de Peña.

sigut una jornada molt enriquidora per al poble, i tant de bo es torne a repetir.”

A la representació també van acudir representants de la Fundació Caixa Castelló. El gerent d’aquesta entitat Leopoldo Monfort, destacava aquesta aposta per apropar als pobles d’interior aquest projecte: “estem molt contents amb el resultat d’aquesta tercera jornada de convivències artístiques. És una aposta que funciona i que connecta territori, cultura i persones.”

La proposta artística de NODUS va combinar dansa, silenci, ritme i presència corporal per fer reflexionar el públic sobre el moviment i l’espai. Tot i el canvi d’ubicació, l’experiència es va desenvolupar amb intensitat i complicitat entre artistes i espectadors.

Setmanari d’informació comarcal

El Notícies dels estudiants.

Les escoletes d’estiu d’Olocau i Cinctorres

Els matins d’estiu als Ports bullen d’activitat. A Olocau del Rey i Cinctorres, les escoletes d’estiu programen una àmplia varietat d’activitats vinculades al territori i la identitat de la comarca.

—Olocau del Rey. A Olocau, una colla d’“Olopirates del Rey” ha pres els carrers del poble. Amb una temàtica centrada en els pirates, la setmana arranca amb la lectura d’un àlbum il·lustrat o un conte que serveix de fil conductor per a la programació. A partir d’aquesta història, es desenvolupen personatges, reptes i dinàmiques que converteixen el poble en un escenari d’aventura.

Les activitats abracen des de la manualitat fins al joc simbòlic. Entre les més destacades hi ha l’amic invisible pirata, en què cada participant ha creat una peça artesanal per regalar-la a un company, o una gimcana de recerca del tresor pels racons del poble.

Un dels valors afegits de l’escoleta d’Olocau ha estat la implicació amb el comerç de proximitat. Aquesta setmana, per exemple, les xiquetes i els xiquets han comprat material per fer manualitats, com ara pergamins tenyits amb café o collarets d’insígnia pirata, estimulant la seua autonomia i el coneixement i el foment del comerç local. Les monitores, que coneixen bé la comunitat, han creat un ambient familiar i còmplice. Fins i tot, han composat un himne pirata propi, que sona amb entusiasme: Ajah, Ajah Olopiratas del Rey / Ajah, Ajah Olopiratas del Rey. / Remamos las olas que bien que bien. / Remamos las olas que bien que bien. / (En nuestro barco de

palo y timón los piratas cantamos esta canción). / (Marea, retos y gran diversión en Olopiratas hay mucha emoción).

—Cinctorres. A Cinctorres, l’estiu es viu a través de l’activitat física, la convivència i la creativitat. Amb una temàtica multiesportiva pensada per abastar diverses edats, l’escoleta combina esports, tallers i jocs amb una proposta pedagògica adaptada.

Per als més menuts i menudes, les activitats giren al voltant d’un viatge simbòlic pels continents del món: manualitats, jocs i música, tot inspirat en la cultura de cada

Diverses imatges de les escoletes d’Olocau i Cinctorres

racó visitat. Els més grans practiquen esports diversos en el poliesportiu, la pista de pàdel i la piscina, que ja s’ha incorporat dos dies per setmana com a espai d’esplai i diversió.

A més, el vincle amb el territori es fa evident amb la col·laboració de l’escoleta en la organització de l’Aplec dels Ports, que celebra la seua 46a edició del 25 al 27 de juliol a Cinctorres. Així, els xiquets i les xiquetes participen en tasques com la pintura de senyeres o senyalització del recinte. També han tingut l’oportunitat d’assistir a una sessió de dansa contemporània, gràcies a la visita

d’una residència artística celebrada recentment al poble, Nodus 2025. Aquest tipus d’activitats culturals apropen els infants a noves formes d’expressió i enriqueixen l’oferta de l’escoleta.

Amb uns 50 infants inscrits, des de 2 anys fins a l’ESO, l’escoleta de Cinctorres és un model de convivència intergeneracional i dinamització local.

—Territori, cultura i futur. Les escoletes dels Ports són un exemple viu de com la infantesa pot participar de la cultura a la comarca i enriquir-la. Amb activitats que combinen l’oci amb la formació en valors, el respecte pel territori i la connexió amb la comunitat, aquestes iniciatives reforcen la cohesió social i contribueixen a fer poble.

La propera col·laboració serà a l’escoleta d’estiu de Morella, on realitzaran activitats vinculades al festival Early Music. També continuaran amb la seua temàtica pirata, i gaudint d’espais d’oci de la ciutat, com ara la Torre de Sant Miquel o el Museu de Dinosaures.

Ind.

Tel. 964 160 193

12300 Morella (Castellón)

Pol.

“Les Casetes”

Qué hacer en Morella

NÚMERO 701. ÉPOCA II. DEL 18 AL 20 DE JULIO DE 2025

EARLY MUSIC MORELLA

Un año más, Morella vuelve a convertirse — por 14 año consecutivo— en un referente de la música antigua con la celebración de Early Music Morella, el Curso y Festival Internacional de Música Medieval y Renacentista, que alcanza este julio su décimo cuarta edición. Desde su estreno en 2012, se ha consolidado como una cita ineludible para amantes de los repertorios medievales y re nacentistas, conjugando formación y espec táculo en un enclave histórico de primer nivel.

Organizado por la Asociación Cultural Comes y dirigido artísti camente por Carles Magraner, fundador del prestigioso gru po Capella de Ministrers, el evento destaca por su enfo que pedagógico riguroso y sus actuaciones en lugares emblemáticos de Morella. El festival se articula en torno a un lema temático anual —este 2025 es Carminis, centrado en la evolución de la canción medieval hacia la polifonía renacentista—, ofreciendo una experiencia integral que mezcla música culta, tradición oral, danza, conferencias y talleres prácticos Early Music Morella, albergará un total de 14 conciertos, diversas actividades y un curso en su edición más in ternacional que se celebrará en diferentes enclaves de la ciu dad castellonense del 18 al 24 de julio. Este acontecimiento cultural conmemorará el milenario de la Aba día de Montserrat (Barcelona) con el Llibre Vermell, estrechamente vinculado con La dansa de la mort de Morella; y el 500 aniversario del nacimiento del gran compositor renacentista italiano Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594).

gramadores internacionales, de Alemania, EE UU, Finlandia e Italia, en una iniciativa en la que colabora Acción Cultural Española, un año más, a través de su Programa para la Internacionalización de la Cultura Española (PICE).

El festival contará con reconocidos músicos para el festival y el curso, su vertiente académica y formativa, procedentes de países de América, Asia, España y el resto de Europa; así como con la presencia de pro-

Carles Magraner, director artístico de Early Music Morella, asegura que “el proyecto alcanza su decimocuarta edición impulsando su internacionalización con los artistas que participarán en la programación, con los profesores y alumnos del curso, los becados y dando a conocer el festival en el extranjero”. Magraner subraya que “la excelencia y el rigor han sido un sello todos los años con el objetivo de facilitar el acceso a una formación de excelencia especializada en un patrimonio musical que abarca desde la Edad Media hasta el siglo XVIII que compartiremos con el público”.

Early Music Morella, miembro de VEM (Valencia Early Music Festivals), REMA (Réseau Européen de Musique Ancienne), Festclásica, cuenta con la colaboración del Ayuntamiento de Morella, Diputación de Castellón, Generalitat Valenciana, Instituto Valenciano de Cultura (IVC), Patronato Provincial de Turismo de Castellón, Ministerio de Cultura (INAEM), Ministerio de Asuntos Exteriores, Instituto Cervantes, Consejería de Cultura de la Embajada de España en el Reino de Marruecos, Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (Aecid), Ministerio de Cultura de Marruecos, Acción Cultural Española a través de su Programa para la Internacionalización de la Cultura Española (PICE), Fundación José Ortega y Gasset - Gregorio Marañón de Madrid, Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), Asociación de Intérpretes y Ejecutantes (AiE), La Seu dels Ports de la Universitat Jaume I (UJI).

VUELVE A MORELLA

NO TE LO

PUEDES PERDER

VIERNES 18

22:30 «CARMINA BURANA»

EARLY MUSIC MORELLA Convento de San Francisco

SÁBADO 19 19:30 «BUREO»

EARLY MUSIC MORELLA Plaza Colón

VERANO. Las vacaciones se acercan y Morella es un buen destino para pasar los meses de julio, agosto o septiembre, dado que se llenan de activitades festivas, tradicionales, culturales y muy lúdicas. Además, en general, la ciudad medieval tiene unas temperaturas muy agradables sobretodo por la noche.

FIESTAS DE VERANO. A partir del 15 de agosto, Morella acumula una serie de días de lo más especiales entre los que destacan los «cuatro días de toros», en los que las actividades festivas incluyen encierros al estilo de los de Pamplona, vaquillas en la calle porticada a la que se le construyen cadafals entre los pilares, toros embolados... pero también charangas y percusión para disfrute de todo el mundo.

LOS CONCIERTOS

EL CURSO

El XIV Curso y Festival Internacional de Música Medieval y Renacentista, que organizan la Asociación Cultural Comes y la Fundación Cultural CdM, presentó su proyecto en las ciudades de Madrid, París, Marrakech y Fez en unos actos que contaron con destacadas personalidades como Ximo Puig, embajador de España ante la OCDE y expresidente de la Generalitat Valenciana; y ha otorgado siete becas para jóvenes músicos de Marruecos tras valorar sus méritos académicos y musicales.

Early Music Morella acogerá las actuaciones de Capella de Ministrers, dirigida por Carles Magraner, en el Convent de Sant Francesc el 18 de julio a las 22:30h; el organista Pablo Márquez en la Arciprestal de Santa María el 19 de julio a las 12:30h; por la tarde se realizará el Bureo, encuentro de música y danza tradicional, en la Plaza Colón a las 19:30h; y por la noche, la Acadèmia CdM en el Convent de Sant Francesc a las 22:30h; un grupo emergente seleccionado brindará un concierto en el Teatro Municipal el 20 de julio a las 12:30h; por la tarde Ian Harrison en la Iglesia de San Juan a las 19:30h; y Eduardo Egüez en el Salón Gótico del Ayuntamiento a las 22:30h.

En el segundo tramo del evento, se ofrecerán las actuaciones de César Carazo & Eduard Navarro en la Iglesia de San Juan el 21 julio a las 19:30h; Peppe Frana en la Iglesia de San Juan el 22 de julio a las 19:30h; y por la noche, Calío-

pe en el Jardín de los poetas a las 22:30h; AVocal & Marco García de Paz en la Iglesia de San Juan el 23 de julio a las 19:30h; y Aparisi, Sarvarian & Wasserman en el Teatro Municipal a las 22:30h. El último día se clausurará con la Bassa Capella en el Teatro Municipal el 24 de julio a las 11:00h, y con la tradicional La dansa de la mort en el multitudinario concierto final que tendrá lugar en el Convent de Sant Francesc a las 19:30h.

Estas prestigiosas formaciones, intérpretes y artistas ofrecerán actuaciones, con un encuentro de música popular, grupos emergentes de música antigua y una velada libre de poesía y música; así como conferencias, visitas guiadas, jam sessions, talleres de construcción de instrumentos, actividades de carácter social y de difusión y promoción de la música antigua para jóvenes, mayores y colectivos desfavorecidos... El festival también albergará una mesa redonda, moderada por el en-

Y TAMBIÉN...

DE PISCINEO. Morella tiene dos espacios ideales para refrescarse durante el verano. La piscina municipal, situada en la zona de la Alameda, es un rincón tranquilo rodeado de naturaleza, perfecto para relajarse tras recorrer las calles empedradas del casco antiguo. A pocos kilómetros del casco urbano amurrallado, la piscina de la antigua Fàbrica Giner, como se ve en la imagen, está ubica en un entorno singular: un antiguo complejo industrial reconvertido en espacio lúdico y deportivo en plena naturaleza.

DEL «EARLY»

Y DIVERSAS ACTIVIDADES EN SU EDICIÓN MÁS INTERNA CIONAL

sayista, divulgador y crítico musical Juan Ángel Vela del Campo, que se celebrará en el Teatro Municipal el 18 de julio a las 17:30h. Con anterioridad, la inauguración del Curso y Festival Internacional de Música Medieval y Renacentista estará a cargo de Bernabé Sangüesa, alcalde de Morella, Ruth Martínez, concejala de Cultura, y Carles Magraner, director artístico de Early Music Morella.

En su vertiente formativa ofrecerá clases de alta capella, dirección

Una imagen de archivo del festival de música medieval y renacentista

coral, canto (gregoriano, música monódica y polifónica de la Edad Media, medieval, renacentista y barroco), contrapunto improvisado, órganos y teclados históricos; vihuela de arco, viella, viola da gamba, música de cámara; vihuela de mano, tiorba, guitarra; música andalusí (kanun y oud), música modal e improvisación; ritmo, percusión y música persa; rondalla, dulzaina y lengüeta doble; talleres de danza, dinámica y expresión corporal; y escuela medieval para niños.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideradom como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19. El 5 y 6 de julio estaran cerradas.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella Divendres 18 de juliol

XIV Festival Early Music Morella 22,30h.  Carmina Burana. Cançons medievals  del Còdex Buranus (s. XIII). Al convent de Sant Francesc.

Dissabte 19 de juliol

XIV Festival Early Music Morella 12,30h. Concert Flors de Música a l’Arxiprestal de Santa Maria.

19,30h. Bureo a la Plaça Colon.

22.30h. Concert Barca di Venetia per Padova. Adriano Banchieri (Venezia, 1623) al Convent de Sant Francesc.

Festa de Sant Cristòfol

13,30h. Festa de Sant Cristòfol. Benedicció de vehicles a l’Era de Pere Basilio.

Diumenge 20 de juliol

21,30h. Projecció del documental “Lla vors. Van voler soterrar-nos però no sabien que érem llavors” i posterior col·loqui amb el codirector Toni Silva.

A partir de les 20.30 hi haurà barra i pica-pica.

XIV Festival Early Music Morella 12,30h. Fringe EEM al Teatre Municipal.

19,30h. Inventio. Sis segles d’invenci ons musicals. A l’església de Sant Joan. 22,30h. Cabinet der Laute. Lesage de Ric hée i el seu entorn. Al saló gòtic de l’Ajunta ment.

Dilluns 21 de juliol

Municipal, així com els/les representants 2024 de Vilafranca.

Inici des del Punt d’Informació.

12h. Taller demostratiu d’elaboració de sabó casolà, a càrrec de Micel·li Ambient Coop. V. (Projecte “Llavadors Lovers”).

Activitat per a tots els públics. Secció Comercial. 12,30h. Vermut musical amb The Veterans, a càrrec de la Comissió de Festes 025.

C/ Explorador Andrés.

14h. Dinar de germanor dels/de les genets.

Fonts del Llosar

17,30h. Arribada a la secció ramadera i exhibició de transhumància amb cavalls i “cabestros” de la ramaderia “El Gallo”.

Plaça de Bous

XIV Festival Early Music Morella 19,30h. De la corte al pueblo soberano. Música cortesana y popular en la tradición oral. A l’església de Sant Joan.

Dimarts 22 de juliol

XIV Festival Early Music Morella 19,30h. Oud Solo. Ecos d’orient. A l’església de Sant Joan. 22,30h. Calíope. Vetlada lliure de poesia. Al Jardí dels poetes.

—Vilafranca

Divendres 18 de juliol XXVII Fira de la Magdalena

19,00h. Presentació del llibre “La táctica del Alcaudón”, de Valentín Miravet Sales. Casa Social. 22,30h. XXVII Concert Extraordinari Fira de la Magdalena de la Unió Musical de Vilafranca: Mahler Sinfonía n. 7 Lied der Nacht “Cant de la nit”. Director: Pau Monfort. El Parador.

Dissabte 19 de juliol

XXVII Fira de la Magdalena

8h. Obertura del recinte firal per a expositors/es i ramaders/es.

9h. XXV Cross Popular Fira de la Magdalena, organitzat pel Club TriPicaio Vilafranca. Plaça Peiró Escala 12h. Inauguració oficial de la XXVII Fira de la Magdalena.

A l’acte participaran l’Alcaldessa i la Corporació

17,30h. Parc Infantil. Carrer Explorador Andrés. “Tardeo” amb Mistelas & Tequilas, a càrrec de la Comissió de Festes 2025.

Carrer Explorador Andrés

21h. Tancament del Recinte Firal. 22,30h. Gran nit del Swing.

Flashmob a càrrec de “Vilafranca Swing Club”. Concert de Babalú Swing Band. Ballarins/es de l’Associació Swing i Au de Castelló. Plaça d’En Blasc.

Diumenge 20 de juliol XXVII Fira de la Magdalena 10h. Obertura del recinte firal

11h. Espectacle de doma clàssica amb música, a càrrec de Carlos Cid, i exhibició de volteig, a càrrec de l’alumnat del Centre Hípic Carlos Cid. Plaça de Bous (entrada gratuïta). 12h. Taller d’estampació, a càrrec de Javier Soligó Gil. Activitat per a tots els públics. Secció Comercial.

21h. Clausura de la XXVII Fira de la Magdalena.

—Herbers

Divendres 18 de juliol

09,30h. Taller de Vogua Dance al Castell d’Herbers.

11,00h. Secció oficial curts Programa 2. A la Sala del Delme. 18,00h. Projeccions dianamitzades a les cases de les veïnes (55’)

- Ca Isabel – ‘Cima 10’

- Ca Mas de Pascual –‘Cinema en curs’ 19,30h. Projecció especial de L’Àvia i el foraster (112’). A la Sala del Delme. Amb el director, producció i actor principal.

21,30h. Festa d’inauguració al Castell amb Calmant DJ.

Dissabte 19 de juliol

09,30h Taller de Vogua Dance al Castell. 11,00h Secció oficial de curts Programa 3. A la Sala del Delme.

12,30h Curts de la Secció XEIC #1 a la Sala del Delme.

13,00h. Trobada de guionistes a la Sala del Delme. 18,00h. Projeccions dinamitzades a les cases (55’).

- A Ca Ferrer, Diverse Fest.

- A Ca Roset, Curts de la Filmo. 19,00h. Secció oficial de curts Programa 4.

A la Sala del Delme.

20,30h. Projecció dels curts de Jove.

A la Sala del Delme.

22,00h. Sopar a la fresca a la Plaça. 22,30h. Projecció popular especial a la Plaça. La dansa del pastor, amb Andreu Signes i el Grup Castelló Associació d’Estudis Tradicionals. 23,30h. Actuació del Grup Sarao.

Diumenge 20 de juliol

10,30h. Visita guiada al Castell i al Museu Etnogràfic.

11,00h. Projecció de curts de la Secció Oficial Programa 5. A la Sala del Delme.

12,30h. Projecció de la Secció XEIC #2. 13,00h. Foro sobre ruralitat, a la Sala del Delme. 18,00h. Clausura i lliurament de Premis, i projecció especial: Bodegón con fantasmas (88’).

—Benassal

Divendres 18 de juliol

1r EbreFolk ‘25

18h. Taller de ball tradicional a càrrec de Miquel Flores a la plaça de l’ajuntament.

22h. Ronda a càrrec de la Rondalla de Vilar de Canes i tot aquell que vulga afegir-s’hi

Dissabte 19 de juliol

Sessió d’observació astronòmica.

1r EbreFolk ‘25

11h. Taller de castanyetes a càrrec de Mario Vidal 12,15h. Xarrada “Les danses rituals del Nord del País Valencià” a càrrec d’Àlex Torres o col·loqui posterior amb representants dels Dansants de Benassal, el Forcall, Traiguera i la Todolella.

Taller de guitarra colpejada a càrrec de Rafael Garcia.

20h. Presentació de la revista Caramella. 52 (maig-octubre 2025) a càrrec de Josep-Vicent Frechina

22h. Bureo popular, obert i participatiu amb la Rondalla del Ports, la Rondalla de Xo2 i les Cuadrilleros Endémicos.

—Forcall

Dimarts 22 de juliol

10h. Jornada participativa única sota el lema “Ferro, fils i pedra. Recuperant el llegat industrial dels Ports” a l’Ajuntament de Forcall.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

“De vuit en vuit, ja han viatjat amb nosaltres quasi 3.000 persones”

Nicolás Manero i Pau Puig, dos morellans apassionats per la natura i els països nòrdics, van crear una agència de viatges online que ja ha portat gairebé 3.000 persones a descobrir les aurores boreals, les illes Lofoten i altres paradisos del nord d’Europa. Amb grups reduïts, aposten per un turisme de qualitat, on la confiança i la relació directa amb la comunitat local són fonamentals.

Amb una mirada que apunta al nord i els peus ben arrelats a Morella, gestionen cada detall del projecte des d’ací. L’agència conjuga vocació internacional i compromís local, construint des del món rural una manera de fer marcada per la professionalitat i la qualitat.

Com sorgeix la idea de crear una agència d’aquest tipus?

Som dos socis, Pau (Puig) i jo (Nicolás Manero), els dos som de Morella, llavors això ens enllaça com a equip i amb el poble. I el destí dels viatges és perquè jo vaig fer l’Erasmus a Finlàndia i em vaig enamorar del lloc. A més, no soc de calor, aquests dies quan estic pel carrer no sé on amagar-me, m’agrada molt més el fred. M’agra-

da molt la natura, l’entorn, i per tant, els països nòrdics em van fer match. Des d’aquell Erasmus he tornat moltes vegades amb amics, parella, familiars… m’encantava repetir, fins que al final vam pensar que tot això podia convertir-se en un negoci. Jo aleshores ja tenia una empresa d’informàtica que m’ocupava tot el dia. Tenia els coneixements per fer una pàgina web i per constituir l’empresa, aleshores, no em va suposar tant d’esforç. No hi havia gaire risc, som una agència online i, per tant, no hem de tenir un lloguer que comporte unes despeses mensuals. Amb el bagatge anterior i l’experiència prèvia va ser “fàcil” la decisió d’intentar-ho. I també cal dir que som realistes i optimistes perquè els nostres viatges són per a grups de màxim vuit persones. Per exemple, quan vam començar, que oferíem un viatge de l’1 al 7 de novembre, pensava, no seré capaç de trobar vuit persones en tota Espanya que vulguen vindre a un viatge? Ostres, si no puc trobar vuit persones en tota Espanya amb la gent que hi ha… Només vuit. No estem pensant en fer-nos multimilionaris i vendre

Pau Puig i Nicolás Manero, a la porta de l’oficina de Fiordo Polar.

l’empresa a Google. No és ni per plenar un autobús de 60 persones, no: vuit. I de vuit, en vuit, en vuit, doncs ara han viatjat amb nosaltres quasi 3.000 persones, i amb la pandèmia pel mig, que va ser un gran fre.

Com es complementen els vostres perfils en el projecte?

Fem un bon equip, la veritat. Pau va estudiar Turisme i jo Informàtica, llavors diguem que les necessitats tècniques per poder tindre una agència online no les hem hagut de buscar fora, hi havia coses que ja sabíem fer. I Pau amb els seus estudis, i la seua vinculació al poble, hem fet bon equip, ell amb el coneixement de la part turística, menys coneguda per a mi.

Teniu més clients locals o hi ha més representació valenciana, o d’arreu d’Espanya?

Fa poc vam demanar unes ajudes d’internacionalització a la Càmera de Comerç, perquè tenim un 95% de clients espanyols, de parla castellana, i l’altre 5% són llatinoamericans. Sense fer cap esforç concret en arribar allà ens troben, potser perquè tenim bona búsqueda a Google, o per comentaris, o xarxes... O perquè també a nivell polític la realitat és que segurament per a un llatinoamericà és més fàcil ara mateix vindre a Europa que anar-se’n a Alaska, Canadà o als Estats Units, seran preus pareguts al final. Aleshores, encara que allà puguen vore aurores boreals, segurament anar ara als Estats Units no abellix tant. Aquest percentatge sí que el tenim més o menys clar, 95%-5%, aproximadament. Del país no sabria dir-ho amb exactitud ara mateix, sí que tenim la sensació de no haver sigut bons venedors al poble. Han vingut molts clients, molta gent de Vilafranca, de pobles al voltant: Vinaròs, Benicarló, Castelló, de Benicàssim, Vila-real... De gent pròxima ha vingut molta, i funciona molt el boca-orella. O si passen pel carrer i encara que estiga tancada l’oficina veuen les fotos, el tipus de viatges, i potser els crida l’atenció, i després et criden dient, mira, l’any passat vaig anar a Morella i vaig fer una

foto i ara et crido. També funciona un poc com aparador, han passat anys de Sexenni i hi ha molta gent que ha passat per davant de l’oficina…Abans féiem una part més comercial directa, i jo molts de diumenges estava a la plaça en una paradeta amb fullets informatius, i al costat venien taronges, però jo allí estava per si algú volia informació. Al final hem vist que això no ha tingut tant de sentit, però al principi, quan no te coneix ningú, ni els del propi poble, era important. Ara, per exemple, no sabria dir-te quina és la província que més gent ha vingut, però venen de tot arreu. Tenim clients canaris, gallecs, madrilenys, bascos, catalans, murcians…Molta diversitat. Com organitzeu els viatges i quin acompanyament oferiu als clients durant l’experiència?

El viatge és sempre acompanyat independentment del destí i de l’època de l’any. A l’estiu fer aquests viatges pel teu compte pot ser més fàcil, segons l’edat, o si parles anglés…però a l’hivern és diferent. Per a moltes persones és un fre perquè la temporada de les aurores boreals és d’agost a abril, però la gent ja dubta de si farà molt de fred, o per com és l’hivern allà… Aleshores, nosaltres la idea que tenim era facilitar tot açò, de dir, no et preocupes de res, ens encarreguem de tot: no parles anglés, no passa res; tens por del fred: t’expliquem tot el que has de portar; no tinc un guia: tranquil, jo vos portaré a tots els llocs i ho explicaré tot. Els donem viatges més mastegats, hi ha gent que ho necessita

Laia Meseguer.

ELS MORELLANS NICOLÁS MANERO I PAU PUIG SÓN L’ÀNIMA DE L’AGÈNCIA FIORDO POLAR

més, hi ha qui menys, hi ha qui vol allargar el viatge uns dies per visitar coses pel seu compte…Això és un plus dels nostres serveis perquè nosaltres estem en tot. I això va fer que de forma orgànica, al principi, els clients eren d’edats més avançades, potser amb un poder adquisitiu més elevat, amb aquesta idea de vore les aurores boreals, que havien vist per la televisió, que els agradava i s’ho podien permetre. Però en els últims anys hem vist un canvi radical i tampoc no sabem el motiu, perquè no s’ha abaratit el viatge: Noruega no és més barat ara que fa cinc anys. Seguim tenint clients que tenen 80 anys i que van amb els fills perquè és el seu somni. Però, en canvi, també ve molta gent en parella, de cap d’any, de nòvios, o del que siga, i tenen 25 o 30 anys i que s’acoblen al viatge perfectament. Per tant, en edats no tenim un patró tan concret. Segur que n’hi ha, però s’ha diluït molt.

Quines activitats feu? Influeix l’estació de l’any?

Les activitats depenen de l’època de l’any, el viatge principal que tenim de les aurores boreals a Noruega, que és des de meitat d’agost fins a meitat d’abril, té unes activitats constants, independentment de la data, i el que sol canviar és com et trobes el país. No és el mateix anar al setembre, que és una època preciosa de tardor, amb uns arbres amb colors marrons, grocs, taronja... És una zona amb molt de musgo i humitat, per tant, el monte està espectacular. O si vas al desembre i tens cinc hores de llum en les quals no veus el Sol, que és la

Dues imatges dels viatges acompanyats

nit polar, i t’alces i tens el solet que el veus allí brillar però no veus la piloteta. I si en canvi vas al febrer o al març i pots tindre un metro de neu, tot congelat...Aleshores, l’activitat és la mateixa, el viatge és el mateix, el preu és el mateix, però canvia l’entorn. En el cas de les aurores, només es veuen de nit i la nit és més llarga al desembre que al setembre. A la gent que té dubtes en aquest sentit els recomanem no vindre, perquè això és una cosa que ja sabem segur en eixe moment de l’any, tindran cinc hores de dia. En canvi, hi ha gent que vol sentir-ho, vol veure això, que el Sol no ix, que és una època molt concreta de l’any en què els colors del cel són preciosos, perquè el cel el tens com quan es va fent de nit però durant hores, tot de colors roses, taronges…També és espectacular. Entre les activitats, per exemple, fem un safari en Noruega per vore orques i balenes, i inclús fer esnòrquel amb elles; avistament d’aurores, visitar les illes Lofoten, Feroe, diferents rutes per Islàndia…

Amb el temps han evolucionat les vostres connexions amb la gent local dels països que treballeu?

Nosaltres vam començar amb els viatges a Noruega i encara és el nostre país principal, i allí tenim molt bona relació amb diferents persones, que ens podríem considerar de la família. Hem anat a sa casa a sopar, coneixem la família sencera, ens enviem missatges per WhatsApp... Tenim una relació molt més enllà de la part professional. I això és la nostra realitat, que arriba un punt que preferim estar en eixos allotjaments i serveis, encara que siguen una mica més cars, que estar amb uns altres, perquè tenim una persona de la casa que viu allà, i que si la necessitem, allí està i això és molt important en aquests viatges. Prioritzem cuidar les relacions i la confiança, ells no ens han fallat i nosaltres tampoc. Quin valor té per a vosaltres treballar i viure a la comarca, tant a nivell empresarial com personal?

Per mi, tot. Jo si poguera...és una llàstima que no ho puguem fer. Si per mi fora tota la feina que estem fent seria purament comarcal. És una feina que entenc que per certes edats, com poden ser la teua o la meua, pot ser atractiva: me’n vaig de guia a uns països on viatjaré i descobriré nous llocs…És una feina que pot cridar l’atenció, més que un treball d’oficina. Si fora per nosaltres, només ens centraríem en créixer i en estar ací. A part dels altres àmbits, tenim l’oficina, l’assessoria, tot ronda ací. El que ens agradaria fer, que ho estem avaluant i voldríem provar-ho en els

pròxims mesos, és portar gent ací. Que un grup de noruecs vinguen i estiguen una setmana per la comarca. Ens agradaria intentar-ho perquè és un tipus de viatge que estem acostumats a fer i tots sabem la quantitat de coses que té la comarca dels Ports per oferir. És el que déiem abans: podrem trobar vuit noruecs, suecs o finlandesos que vinguen a Espanya i que a part de voler anar a Benidorm i a Peníscola, estiguen una setmana per ací voltant? No pareix molt difícil, potser costa trobar-los, no dic que no, però això implicaria donar a conéixer el territori i aportar als negocis locals. Quins són els vostres propers passos o reptes a curt i mitjà termini?

Pensem a llarg termini, en aquest cas que t’he dit és a curt termini perquè és una cosa que podríem començar a intentar ja, ja ho hem pensat, hem de vore de quina forma ho podríem fer. Aleshores, a curt termini seria això: portar a grups de gent de fora a la comarca. A part d’això també podríem pensar en obrir noves rutes als

mateixos països, però amb diferents activitats, i també engrandir la comunitat de clients que han vingut a nosaltres i que hi haja més relació. Tenim més o menys comunicació segons èpoques, però clar, tenim 3.000 persones que han confiat en nosaltres. Totes aquestes idees no tenen, aparentment, molta complicació, i són coses que en el futur pròxim són molt possibles. I sobretot, volem continuar així.

Quin paper juguen les xarxes socials i la innovació per arribar a nous clients?

Ens funciona i és el que gastem. Al final, tenim la web, les xarxes i el boca-orella de la gent que ve, però no tenim altres tipus de publicitat o forma d’arribar als possibles clients i la part de xarxes també estem treballant per impulsar-la perquè sabem que és molt important. Nosaltres fem el que podem i les imatges que compartim són molt poderoses, els vídeos funcionen bé i tenen força i la gent veu coses que potser voldrien viure en persona, però sí que volem donar-li eixa capa de professionalitat.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El primer Ajuntament franquista, 1938 · Part IV

Morella a 1938

Pep Querol. Historiador

Avui observarem les dades d’alguns informes que enviaria l’Ajuntament a les diferents autoritats, tant civils com militars, en aquells mesos posteriors a l’ocupació de la Ciutat pels rebels.

El 3 d’agost, Luís Masià escriuria al governador civil de Castelló, per informar-lo d’algunes qüestions que tenia Morella en general. Així, el subministrament d’aigua depenia de dos fonts principals, Aljub i Colomer, situades a 3 i 7 km, respectivament, les quals omplien el dipòsit del Prat. La primera per simple decantació (aprofitant la pendent), i la segona a través de bombes mecàniques. El clavegueram era un desastre, però amablement Masià el qualificaria com «deficiente». Hi havia dos metges i dos farmacèutics. La llum elèctrica la proporcionava la Societat Elèctrica Morellana. No hi havia cap servei municipalitzat. I ara, ens enumera les propietats del municipi, «Edificio de la Casa Ayuntamiento, Teatro Municipal, Casa Cuartel de la Guardia Civil, Matadero Público, de una casa-cochera en la calle San Francisco y del poblado de Vallivana». Apart d’això, també posseïa els montes Pereroles (6.300 hec), Herbeset (638,3 hec) i Vallivana (956 hec). És curiós, no cita el Tossal d’en Sabater que, és d’Herbers, si, però encara que havia sol·licitat ja segregar-se, en la pràctica encara estava associat a Morella.

I ara se parla dels funcionaris, junt amb el seu sou. Farem la sòria. El secretari era el nostre conegut Amado Tena Tena, que cobrava 7.000 pessetes, una fortuna; l’oficial primer de secretaria, José Mª Pascual Bellmunt, 3.000; l’oficial segon, Juan Ferreres Giménez, 2000; Oficial tercer, Tomàs Ortí Moya, 1.500; l’agutzil, Julián Royo Adell, 1.825; l’agutzil Juan Francisco Palos Pla, 1.500; pregoner, Julián Pallarès Querol, 600; vigilant nocturn, Manuel Milián Querol, 1.400; vigilants nocturns, Daniel Carceller Carceller i Fernando Traver Climent, 1.200; enterrador, Antonio Vives Pascual, 1.500; conserge escorxador,

1.200; infermer, Francisco Boldó Salvador, 1.000; metges, Plácido Milián Loscos i Tomàs Remón Pastor, 3.770,50; farmacèutic, Ernesto Blanch Folch, 1871,50; practicant, Juan Adell Prats, 1.131,20; inspector veterinari, Amadeo Viñeta Verges, 3.978. Tena crec que abusava de sou, però, en fi, els secretaris tenen la potestat de ficar-se els seus propis emoluments. Crec recordar que el seu antecessor, Ricardo Asensio, cobrava 5.000 (1928). Algú podria objectar que havien passat més de 10 anys, i la vida se va encarint. Si, però si mirem el sou del conserge de l’escorxador fa 10 anys eren entre 950-1.000 pessetes, i ara, 1938, cobrava només 1.200. Tena se va passar tres pobles. Però, com ja vaig dir fa dos articles, tots aquests treballadors estaven sent investigats, «instruyendo los correspondientes expedientes para la depuración del Personal Municipal». Sobre els sous hi hauria polèmica, ja que l’Ajuntament pretenia pagar els sous complets als treballadors públics destituïts pels republicans, com si hagueren treballat realment. El 10 d’agost, el governador civil escrivia a l’alcalde Masià que encara que aquesta qüestió era de la seua competència, el governador estava d’acord amb el parer del cap de FET «que opina solo debe abonárseles sus sueldos a partir de la liberación». Pobre José Gisbert, tinguera raó o no, s’havia guanyat un bon grapat d’enemics.

Masià també parlaria de la situació econòmica, ja sabem que era roïna des de feia més d’una dècada, arrossegant crèdits impossibles de pagar amb el Banc de Crèdit Local d’Espanya (el 1932, se demanaria un altre de 402.036,61 ptes). Apart d’això, «por haberse llevado los rojos en su huida los libros de contabilidad» no tenien clars els comptes que tenien pendents de pagament, ni els sous que

Sobre els sous hi hauria polèmica, ja que l’Ajuntament pretenia pagar els sous complets als treballadors públics destituïts pels republicans, com si hagueren treballat realment

podien deure als diferents funcionaris, sobretot als sanitaris.

La Beneficència també estava sota mínims. L’Asil de Sant Joan va ser desmantellat pels republicans, segons Masià, i en eixos moments l’Ajuntament feia el que podia per assistir als pobres de solemnitat, «ya que sus bienes valores se incautaron y llevaron los rojos». Estava de moda això de culpar de tot als «rojos». Acaba amb que «La revolución marxista destruyó las Iglesias y Ermitorios. Se llevó la mayoría del ganado lanar y mular y la guerra causó incendios en los montes comunales».

El 8 de setembre, Masià, escrivia al delegat provincial del treball sobre les indústries tèxtils a Morella. En total hi havia 18 fàbriques, amb aquests patrons, «Viuda de Juan facundo; Eloy Beser; Andrés Ferrer Darsa; Juan Bautista Sabater; Juan Villuendas Montserrat; Viuda de Valeriano Guarch; Severiano Virgos Royo; Lázaro Polo Ortí; José Martí Meseguer; Manuel Ripollés Moya; Enrique Ripollés Moya; Tomás Rallo Fígols; Hermelando Martí Querol; Serafín Sastre Villuendas; Viuda de Manuel Ortí Gasulla; Juan Adell Blanch; Hijo de Miguel Llisterri; Viuda de Eliseo Aguilar, de estas fábricas funcionan en la actualidad las siete primeras, estando sin trabajar las restantes». Alguns marxarien amb els republicans (el cas de José Martí Meseguer, segons comunicació a l’oficial delegat de Vestuari de la Intendència General, de Saragossa, el 27 de juny), i altres que eren de dreta els havien encautat les fàbriques durant la guerra, amb tot el que representa això, és a dir, espoli i destruccions, cosa que els impediria reprendre la faena. El 7 d’octubre de 1938, l’alcalde interí José Pascual, escriuria a l’inspector especial de primera ensenyança, resident a Saragossa. Morella tenia en aquell moment 10 escoles, això és, 3 unitàries de

sagals i 3 de sagales a la Morella urbana, i 4 de mixtes al terme, Hostal Nou, La Llèqua, La Pobleta i Herbeset. És interessant observar com ignoren supinament a Herbers en les seues dades. Les unitàries eren les que xiques i xics no anaven junts, a les mixtes si. És curiós com, sempre ha sigut així, a les aldees hi havia un toc més modern amb això de l’ensenyança. Però, en realitat, no era una mesura premeditada, estratègica a nivell educacional, sinó que no hi havia

prou alumnes per fer dos escoles separades. Però el resultat no deixava de ser satisfactori, ja que a la Ciutat els xiquets tenien mestres homes, i les xiquetes dones irremeiablement. En canvi, a les aldees podien ser indistintament homes o dones. Aquesta convivència potencialment pecaminosa, no li agradaria gens a les autoritats educatives franquistes.

Les 4 escoles del terme funcionaven amb normalitat, però les d’intramurs només 2, ja que la

resta estaven destinades «para necesidades de guerra», sense especificar el seu ús concret. Els mestres titulars eren Javier Pallarés Guier, propietari de l’escola nº. 1; Vicente Peñarroya Ripollés, interí de l’escola nº. 2; Victor Marín Gil, propietari de l’escola nº. 3; Isabel Gimeno Melià, propietària de l’escola de xiquetes nº. 1; Ana Garcia Ruiz, propietària de la nº. 3; i Rosa Casavieja Torres, interina de l’escola de l’Hostal Nou. José Pascual sol·licitava que se nomenaren el

Míting o reunió sindical a una fàbrica de Morella als anys 30. José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

caria que «se halla en zona roja», cosa que no parlaria molt bé d’ell. Tampoc parlaria bé de Victor Marín, «conducta profesional buena, la religiosa mal, y la política era socio de Izquierda [Republicana?]. Ignora esta alcaldía si estaba identificado con el Glorioso Movimiento Nacional; se halla en la actualidad prestando servicio forzoso con los rojos como Teniente». De vegades, aquests informes valien per molt i altres per a res. Segons les paraules de Pascual, a Marín i Pallarès els haurien d’haver escanyat, però no, més enllà d’algun temps sense poder exercir, acabarien reincorporant-se a la carrera educativa. A molts altres per menys els van afusellar. D’Isabel Gimeno tindria bones paraules «buena conducta profesional y religiosa [...], es persona derechista». Sobre Ana Garcia tindria una actitud a mitges. Si bé era una bona professional, «no así la religiosa, que era indiferente». El seu cas era com molts a Espanya, ja que tenia el marit pres pels republicans per ser conservador, però ella «estaba conceptuada como de izquierda». Pel que toca a Rosa Casavieja, sabien poc d’ella, ja que va arribar durant la guerra, si de cas, semblava ser una bona professional. Les 3 mestres residien en aquell moment a Morella.

No se diu res al voltant dels Escolapis i les monges de la Consolació, però és que els edificis respectius no estaven en condicions de reprendre les classes. En el segon cas, va ser confiscat per destinar-ho a altres fins, i en el primer, pitjor encara, se destinaria durant la guerra, una vegada arriben els franquistes, a Hospital de Campanya del Cos d’Exèrcit de Galícia. Ja no era una qüestió de patir destruccions o espoli, hi havia un clar risc biològic a les seues aules.

més prompte possible mestres per a les vacants existents.

I ara arriba el suc. Segons Pascual, Javier Pallarès «está conceptuado como el responsable moral de la mayoría de los atropellos y destrucciones habidas en esta población, hallándose ausente, y conceptuado como peligrosísimo», Uff., Pallarès, la que t’espere si t’agarren. Quant a Vicente Peñarroya, no tenia massa dades sobre ell, ja que feia poc que era mestre a Morella. De tota manera indi-

Quan al sector sanitari, el 28 de juny se donaria part a l’inspector de sanitat provincial. Hi havia tres metges, Plácido Milián Loscos, Tomàs Remón Pastor, aquest últim a punt de ser purgat, i Teófilo Alonso Ortega, qui estava destinat a l’exèrcit franquista; dos farmacèutics, Ernesto Blanch Folch i Vicente Blanch Gómez; un veterinari, Amadeo Viñeta Verges; dos practicants, Juan Adell Prats i Abilio Boix Garcia, aquest últim estava enquadrat a l’exèrcit republicà. El que no hi havia era comadrona, ja que la titular, Teresa Vidal Vidal, havia fugit per cames, de fet s’enviarien informes a l’any següent molt desfavorables sobre la seua conducta durant la guerra. En definitiva, purgues apart, Luís Masià considerava que els serveis sanitaris «estan suficientemente atendidos».

El Notícies de l’empresa.

Eva Bordàs Garcia és l’actual gerent de Talleres Honorio SL, una empresa familiar situada al barri de l’Hostal Nou de Morella. El taller va ser fundat l’any 1972 pel seu pare, Honorio Bordàs, que va estar al capdavant fins a la seua jubilació. Des d’aleshores, Eva ha pres el relleu en la direcció i coordinació tècnica del negoci, mantenint-ne l’essència i adaptant-lo als nous temps. Enginyera morellana especialitzada en el sector del motor, Eva Bordàs ha tingut una trajectòria professional destacada més enllà de l’àmbit local. Va formar part de l’equip de Fórmula 1 de Renault, on es va convertir en la primera tècnica espanyola en integrar un equip de la F1, mostra de la seua experiència i excel·lència en un sector altament competitiu.

Talleres Honorio està especialitzada en la reparació i venda de vehicles multimarca, amb una llarga trajectòria vinculada a la marca Renault. L’empresa compta amb un equip reduït però compromés, format per professionals de Morella i la comarca.

EVA BORDÀS TRENCA BARRERES DES DEL MÓN RURAL LIDERANT AMB FORÇA UN OFICI

TRADICIONALMENT MASCULÍ

Talleres Honorio: mig segle de confiança i servei a Morella

Quina és la història i l’estructura actual de l’empresa?

Talleres Honorio SL és una empresa situada al barri de l’Hostal Nou de Morella i va ser fundada l’any 1972 pel seu propietari i gerent fins a la seua jubilació el Sr. Honorio Bordàs Mestre, quan la gerència va passar a mi fins a l’actualitat. Quan em va tocar triar el que volia estudiar el meu pare em va dir “necessitem un enginyer per a l’empresa i eixa és la carrera que tu has d’estudiar”. Acabats els estudis com enginyer tècnic industrial i per completar la formació, vaig fer el curs de Coordinador Tècnic a Madrid, impartit per la marca Renault a la qual pertany el taller. L’empresa està dedicada a la reparació i venda de vehicles multimarca, però especialment de la marca Renault, de la que ha sigut Agència i Punt de Servei durant més de 50 anys. Sempre ha sigut una empresa xicoteta, mai més de 6 o 7 treballadors i sempre gent de

Eva Bordás amb el seu pare, Honorio.

Morella o la comarca. En l’actualitat l’empresa està formada per una gerent, cap de taller i coordinadora tècnica (Eva Bordàs); dos mecànics, un planxista-pintor, un encarregat del magatzem i recanvis; i un recepcionista i administratiu. Quines són les activitats principals de l’empresa?

A Talleres Honorio S.L. podràs

trobar cotxes nous i de segona mà per al teu oci o treball i si ja disposes d’un vehicle et podem fer les revisions de manteniment, aconsellar quins són els millors neumàtics, revisar l’aire acondicionat o reparar qualsevol avaria sigui mecànica, elèctrica o de carrosseria. El 99% de la nostra clientela és gent de la comarca que ja ens co-

Eva Bordás, dona pionera en la Fórmula 1

neix d’anys i diposita en nosaltres tota la seua confiança per la qual cosa els estem molt agraïts. Com valoreu la vostra relació amb el territori de Morella i la comarca, i com afecta al vostre dia a dia?

El lloc on ens ha tocat viure i treballar té els seus avantatges, que en són molts, i inconvenients,

que també en té molts. El descens demogràfic o les deficients comunicacions, com per exemple estar molt lluny d’estacions de tren, ports i aeroports, ens fa lluitar en desavantatge, però tindre menys competència o uns clients que són “amics” són avantatges que no tenen les zones més massificades. Per a nosaltres tindre una bona relació amb les altres empreses del sector així com la resta d’empreses de la comarca ens pareix essencial i creiem que els darrers anys s’ha fet una molt bona feina creant l’associació Asetmico en la que treballem per l’ajuda i millora de les empreses de la zona.

Quins desafiaments suposa per a vosaltres adaptar-vos a les noves tendències de l’automoció?

El sector de l’automoció te actualment un repte molt important ja que s’està intentant implantar una veritable revolució que és el vehicle elèctric. Per a la nostra zona és encara molt complicat a causa de la mancança d’infraestructures necessàries i l’escasa autonomia de les bateries actuals. També per als tallers petits com el nostre l’alta inversió necessària per a poder atendre aquest tipus de vehicles i la falta de professionals qualificats que té el mercat son uns inconvenients més per a poder realitzar el nostre treball.

Com afronteu la innovació tecnològica?

Evolucionar i aplicar les noves tecnologies és essencial en qualsevol treball actual i en el nostre particularment, ja que cada vegada els cotxes avancen més tecnològicament, la qual cosa fa que hages d’estar al dia tant en formació com en maquinària moderna. Pel que fa al futur, malauradament pareix que la tendència de les grans marques de cotxes sigui la venda i reparació dels cotxes a les seues instal.lacions de les grans ciutats, deixant un poc de costat els petits tallers dels pobles que ens haurem de “conformar” en el parc més antic que ells desestimen.

Quina és la vostra visió sobre el futur del teixit empresarial de la comarca?

Des del meu punt de vista les empreses de la comarca deuen apostar per l’autenticitat, la matèria primera de proximitat i la qualitat del producte final, així com el tracte exquisit al client i la professionalitat dels empleats i empresaris. Per a totes les persones que hem decidit viure i treballar a les zones rurals com la nostra el principal inconvenient és sens dubte la despoblació que es va produint any rere any i que fa que cada dia siguen més els pobles que es queden sense habitants.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

TAMBÉ HI HA AJUDES PER A INCORPORACIONS DE

MAJORS DE 41

AVA-ASAJA informa a Morella de les ajudes a joves agricultors

L’associació de joves agricultors ha convocat a Morella una sessió informativa al voltant de la línia d’ajudes per al relleu generacional en el sector agrari convocades per la Conselleria d’Agricultura.

Aquesta reclamada convocatòria ofereix suport per a fomentar la incorporació de jóvens agricultors (de 18 a 40 anys) i nous agricultors (de 41 a 56 anys). Poden sol·licitar-les els qui no s’hagen establit encara o ho hagen fet en els últims 24 mesos. L’ajuda de base mínima és de 30.000 € per a jóvens i 20.000 € per a nous agricultors, i poden arribar fins als 80.000 euros. Així, si es compleixen una sèrie de requisits, es pot optar a una quantitat més elevada.

—Falta de relleu generacional. El secretari tècnic d’AVA ASAJA,  Adrian Lobo Salvador, explica que “l’ajuda està orientada per a nous i joves, és a dir, gent que no s’haja donat d’alta d’autònom, o ho haja fet en els darrers dos anys. Pot ser un incentiu per als que s’ho estan pensant, per als que poden donar continuïtat a explotacions que ja estan en marxa.”

El relleu generacional és una de les grans preocupacions del sector primari: “Fan fal-

ta més de 200.000 euros començar en la ramaderia des de zero, per això aquesta ajuda està més pensada per a aquelles persones que agafen l’explotació dels pares o els iaios i li fan algua millora amb les ajudes”.

La convocatòria d’ajudes a l’establiment de persones jóvens agricultores i nous agricultors té per objecte, d’una banda, facilitar als jóvens i nous agricultors la seua installació com a titulars d’explotacions agràries viables, sostenibles i competitives; i, d’altra banda, el rejoveniment i la millora del nivell de formació dels titulars de les explotacions. Aquest objectiu es materialitza mitjançant la concessió d’una ajuda per a donar suport a la primera instal·lació en explotacions que arriben a aconseguir la qualificació d’explotació agrària prioritària i que els beneficiaris d’ajuda arriben a complir amb els requisits per a ser considerats com a agricultors actius i professionals. El termini de sol·licituts està obert fins el 7 d’octubre.

L’associació continuarà amb la seua tasca de divulgació sobre aquesta nova convocatòria a través de les xarxes, a més de les xerrades en diverses localitats de la província de Castelló.

Els preus.

Els preus del Porcí. 03/07/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

1,803 €/kg (repeteix preu)

1,815 €/kg (repeteix preu)

Setmana 27 del 30/06 al 06/07

71,00 € (baixa 3€) 86,50 € (baixa 10 €)

03/07/2025

45,00 € (baixa 3€)

18/06/2025

Porc viu 1,769 €/kg ( puja 0,09€ )

Garrí (Lechón) 4,273 €/kg ( baixa 0,087€ )

Els preus del Boví. (Mercolleida) 02-07-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,93 €/kg (sense variació)

7,15 €/kg (sense variació)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 02-07-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,52 €/kg (baixa 0,09 €)

€/kg (baixa 0,08€)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 03-07-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,52 €/kg (puja 0,02€)

1,45 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 01-07-25

Conill (Pes viu) 2,48 €/kg (sense variació)

Conill (Pes viu) 2,30 €/kg (sense variació) (Loncun) 03-07-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló) Tel. 964 40 90 00 Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

17,3 / 26,9

17,4 / 22,6

18,4 / 27,4

22,7 / 31,1

18,7 / 31,6

18,8 / 28,7

16,4/ 28,2

18,1 / 27,3

17,8 / 26,3

19,1 / 20,2

16,2 / 23,9

18,3/ 26,6

18,7 / 26,2

17,6 / 23,4

19,3 / 26,8

19,1 / 31,1

21,4 / 32,2

17,1 / 28,3

16,1/ 27

20,6/ 27,6

20,9 / 27,4

17,7/ 21,8

16,8 / 24,4

17,9 / 26,1

13,3/ 29,4

11,5/ 17,6

13,4/ 29,4

13,3 / 32,8

14,6/ 33,2

12,9 / 30,2

12,5 / 30,3

13,6 / 30,6

16,7/ 32,8

13,6/ 29,3

12,4 / 26,7

13,9 / 29,2

14,6 / 27,3

11,8 / 24,2

12,6/ 26,6

10,9 / 30,6

11,4 / 32

11,3 / 28,3

15,1 / 28,1

11,9 / 28,2

11,9/ 29,3

15,1 / 29,3

15,8 / 25,3

11,8 / 27,1

18,1/ 28,2

15,6 / 25,1

16,6 / 28,7

14,2 / 32,1

14,9 / 33,8

14,3 / 30,2

17 / 28,1

18,8 / 29,2

13,4/ 30,3

11,2/ 31,6

14,7/ 26,1

16,3/ 27,7

17,4 / 30,1

14,7/ 25,8

17,1/ 29,3

14,2 / 32,2

14,7 / 32,8

15,4 / 31,2

15,9 / 30,5

14,7/ 30

14,8 / 31,1

15,2 / 31,2

16,9/ 27,3

15,5 / 30,6

“Pel juliol, amb poc foc bull el perol”

La calor ha tornat a fer parlar estos dies. El dimarts encetàvem la canícula, tradicionalment fins al 15 d’agost es registren a la nostra comarca les temperatures més altes. És el temps d’acabar la sega. La del cereal està prou avançada i, afortunadament, les tronades a la nostra comarca no van vindre en pedra. La que ha començat estos dies és la de les aromàtiques.

La màquina collidora d’Essències dels Ports ha co-

17,8 / 31,2

15,8/ 29,8

16,7 / 32,8

13,8/ 35,7

12,9/ 36,5

15,4 / 34,3

17,9 / 34,1

13,4/ 33,5

15,7/ 34,5

14,9 / 34,7

18,2/ 31,2

15,3/ 33,7

Panorama similar

La previsió de Lorenzo Boix.

Imençat a rodar pels diferents camps on cultiven espígol o lavanda, i que tant van patir les sequeres de les dues anteriors campanyes. A roïna que siga enguany, segur que serà més bona. De fet, s’espera una producció normalitzada. El que continua preocupant és la crisi de preus de l’oli essencial. Mentrestant podem continuar gaudint de l’espectacle de blaus que els camps de lavanda ofereixen en estos moments a veïns i visitants.

és que després de la calor de la segona part de la setmana, encetem cap de setmana en el que les temperatures, sobretot les mínimes, seran més suportables, quedant en general entre els 14-18 graus, potser un poc més baixes diumenge. Màximes entre els 28-32 graus dissabte, potser un parell de graus inferiors el diumenge. Creixeran nuvolades de vesprada, que no es descarte que sobretot diumenge puguen deixar algun ruixat o tronada. Encetarem setmana amb un dilluns en què les mínimes poden baixar un poc més, quedant entre els 12-16 graus i les màximes entre els 22-26, però en sol en general. La matinada de dimarts encara serà fresca, però ja recuperaran les màximes, tornant a valors per damunt dels 30 graus en la majoria dels pobles, i així pareix que continuarà la segona part de la setmana, amb calor de dia i nits més suportables, amb mínimes per davall dels 20 graus i en principi sense precipitacions.

La pluja de dissabte va obligar a suspendre els actes de Sant Cristòfol a Todolella. JESSE GUERRERO.

Setmanari d’informació comarcal

La Contraportada.

L’ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS TURÍSTICS CELEBRA DIUMENGE LA SEUA FESTA ANUAL, AMB UN SOPAR I L’ENTREGA DEL GUARDÓ

Asetmico reconeix el treball dels gremis del 55 Sexenni

L’associació d’empresaris turístics de Morella i Comarca, Asetmico, celebrarà aquest diumenge la seua festa anual en el bar La Nevera. En l’acte, realitzarà el lliurament del Premi Asetmico 2024, que enguany serà per als gremis encarregats de l’organització del 55 Sexenni.

El Premi Asetmico distingeix a persones, associacions o entitats que aposten pel turisme i la sostenibilitat de la comarca, i que contribueix a la millora de Morella com a destinació turística de qualitat, un turisme també respectuós amb el paisatge, amb el patrimoni i amb el model de vida de moltes persones d’aquesta zona. D’aquesta manera, l’associació d’empresaris vol posar en valor el treball que realitzen els gremis del Sexenni i que, gràcies a ells, s’organitzen les festes més importants de la localitat que tenen lloc cada sis anys. Els gremis que s’encarreguen de l’organització de cada dia del Novenario són Ajuntament i Clergat; Gent gran; Llauradors i Agricultors; Colònia Morellano-Catalana; la recentment renomenada ‘Morellans pel Món’; Professions, Indústria i Transport; Comerç i Turisme; ‘Arts i Oficis’; i la Joventut. El premi anual de Asetmico s’entrega des de l’any 1999 i re-

coneix entitats que contribueixen a fomentar, dinamitzar i potenciar el turisme de la comarca dels Ports. En aquestes més de dues dècades, ho han rebut entitats com l’Associació Firal Els Ports, la Universitat Jaume I, l’organització de Com Sona l’Això, Morella negra com la Tòfona, els carrers del Sexenni, l’associació de Los Pueblos más bonitos de España, a Turisme

Comunitat Valenciana, a les Oficines de Turisme dels Ports o al festival i curs de música medieval i renaixentista Early Music Morella, entre altres.

La festa anual tindrà lloc diumenge que ve des de les 19.30 hores, que és quan es realitzarà la benvinguda. A les 20.15 hores, tindrà lloc l’acte de lliurament del Premi Asetmico 2024 i, després, es

El dels Llauradors és el gremi més emblemàtic del Sexenni

realitzarà el sopar amb els associats i premiats i sorteig de regals amb música en directe.

—La unió fa la força. Asetmico compta actualment amb més de 150 socis i treballa per a fomentar i potenciar el turisme a Morella i la comarca dels Ports. En els últims anys ha realitzat actuacions com la compra d’il·luminació ornamental nadalenca que dota de més atractiu a Morella a l’hivern o ha col·laborat econòmicament amb diverses associacions per a ajudar a la celebració de diferents esdeveniments culturals i esportius. A més, l’associació és present en el Consell de Turisme, a través del que es canalitzen accions promocionals o s’informa dels problemes als quals s’enfronta el sector, i en el programa d’Ajudes Leader.

L’associació Asetmico també aposta pel comerç local amb campanyes com la Festa del comerç o amb la creació de contingut per a les xarxes socials, a través de les que s’han realitzat fotografies i vídeos dels associats, i dona suport a iniciatives privades, ajuda en problemes legals a alguns socis i, fins i tot, ha presentat al·legacions a l’ampliació del parc eòlic, a través de les quals es van reubicar els areogeneradors.