Setmanari Notícies (17/10/2025)

€

“ He vingut per parar i fonda, per entregar-me del tot al que Déu vulgue”

MOSSÈN CARLOS LLUÍS GARCÍA TALARN ÉS EL NOU CAPELLÀ DE LA COMARCA DELS PORTS

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

D’INFORMACIÓ COMARCAL.

El PSPV abandona un ple al qualificar-lo d’“il·legal”

En la darrera setmana el Partit Popular a través de notes de premsa ha parlat d’un informe de l’agència antifrau dels 32 anys en el que els socialistes van estar al capdavant de l’alcaldia de Morella i d’irregularitats en matèria de patrocini i publicitat de 400.000 euros en eixe període, a favor de l’empresa de comunicació local.

Comunicacions dels Ports rebutja les acusacions del PP i defensa el seu paper com a mitjà al servei de la comarca

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

“No

es pot acallar una comarca”

Pàgines 4 i 5. Opinió.

ERNESTO BLANCH

“Quan la veritat molesta: la llibertat de premsa perseguida”

TROBADA D’ESCALADORS. El cap de setmana de la I Trobada d’Escalada a Morella s’ha complementat amb moltes activitats que han pogut gaudir tant la gent vinguda des de fora com els propis membres d’Espemo. BIEL FABREGAT

Pàgines 20 i 21. Esports.

MORELLA

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

El PSPV abandona un ple extraordinari

“NI UN INFORME, NI UNA NOTIFICACIÓ, NI CAP RESOLUCIÓ DE L’AGÈNCIA ANTIFRAU. L’EXPEDIENT ESTAVA ABSOLUTAMENT BUIT” EXPLICA EL PORTAVEU

L’Ajuntament de Morella va celebrar aquest dilluns un ple extraordinari i urgent. El Partit Popular, en comptar tan sols amb dos regidors no podia demanar per ell mateix un ple d’aquestes característiques, però va comptar amb la complicitat dels quatre regidors del grup Independents per Morella per a fer la petició. L’únic punt en l’ordre del dia era l’aprovació de la reprovació i petició de cessament dels responsables polítics de l’Ajuntament de Morella per irregularitats en el pagament de despeses de publicitat i patrocini. En la darrera setmana el Partit Popular a través de notes de premsa ha parlat d’un informe de l’agència antifrau dels 32 anys en el que els socialistes van estar al capdavant de l’alcaldia de Morella i d’irregularitats en matèria de patrocini i publicitat de 400.000 euros en eixe període, a favor de l’empresa de comunicació local.

Aquesta documentació és la que, segons l’alcalde Bernabé Sangüesa, justificava el plenari, però era tan important que no se li va fer arribar a l’oposició. Sangüesa afirma que l’informe l’acabaven de rebre, però segons hem pogut saber, aquest estudi és del 16 de setembre, quasi fa un mes. Per altra banda, en l’únic expedient al qual ha tingut accés aquest mitjà, no consten ni diners, ni noms, sols el període que s’ha investigat: 2020-2024, és a dir, dos anys de l’anterior legislatura, i dos de l’actual amb Bernabé Sangüesa al capdavant de l’alcaldia de Morella.

Només començar la sessió, el portaveu del grup socialista Rhamsés Ripollés, demana la paraula per a visibilitzar que s’ha convocat un ple sense documents, sense proves, “atemptant contra la defensa i l’honor de les persones” i exigeix que es desconvoque, ja que l’expedient que els han fet arribar està buit:

Una imatge del ple extraordinari, que va continuar després de l’abandonament del grup popular.

CRISTIAN LORENTE.

“ni un informe, ni una notificació, ni cap resolució de l’Agència Antifrau. L’expedient estava absolutament buit”, ha explicat Ripollés. “Convocar un ple sense proves és il·legal. Convocar-lo per embrutar la reputació de les persones és indigne”, han remarcat.

Però el ple continua i el grup socialista decideix abandonar la sala tot denunciant la nul·litat de ple dret de la sessió i la vulneració flagrant dels drets fonamentals dels regidors i regidores.  El PSPV denuncia que el ple s’ha utilitzat com un “judici polític”, orquestrat per

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

l’alcalde i el PP, per intentar desacreditar persones honestes i empreses locals que han treballat per Morella durant dècades. Mentre els socialistes veuen un ple “il·legal”, el grup d’Independents per Morella asseguren en una nota de premsa que ple havia estat “convocat con-

extraordinari al qualificar-lo d’“il·legal”

DE MORELLA, RHAMSÉS RIPOLLÉS, DURANT UN PLE QUE VA ACORDAR FINALMENT REPROVAR ALS RESPONSABLES POLÍTICS MUNICIPALS

forme a la legalitat vigent, tal i com va certificar la secretària-interventora municipal”.Amb el saló de plens mig buit, continua la sessió votant  la urgència de la convocatòria.  Els regidors que queden, PP i Independents, voten a favor.

El curiós és que per a aquest di-

jous 16 d’octubre estava convocada altra sessió plenària, en aquest cas el ple ordinari corresponent al mes d’octubre. Si l’ajuntament  s’ha esperat un mes després de rebre l’informe també s’hagueren pogut esperar tres dies i hagueren estalviat a les arques municipals el cost del

Comunicacions dels Ports rebutja les acusacions del PP i defensa el seu paper com a mitjà al servei de la comarca

L’EMPRESA

DENUNCIA UNA CAMPANYA DE PERSECUCIÓ POLÍTICA I RECLAMA RESPECTE INSTITUCIONAL PER LA SEUA TRAJECTÒRIA DE SERVEI PÚBLIC

Davant de les manifestacions públiques realitzades en diverses notes de premsa per part del Partit Popular de Morella i de la convocatòria del ple extraordinari municipal celebrat este dilluns, Comunicacions dels Ports SA vol manifestar públicament el següent:

1. Comunicacions dels Ports SA ha prestat, amb professionalitat i rigor, els serveis de comunicació que li han estat encomanats per diverses administracions públiques de distint signe polític, tant local com comarcal, autonòmic o inclús estatal. La nostra activitat s’ha desenvolupat sempre dins dels paràmetres de la legalitat i amb criteris tècnics i professionals, al marge de qualsevol orientació partidista.

2. La societat no ha comés cap irregularitat en l’execució dels encàrrecs ni en la facturació dels serveis. Comunicacions dels Ports SA rebutja categòricament les insinuacions de corrupció o de malversació que s’han fet de manera irresponsable i sense cap fonament jurídic.

3. Comunicacions dels Ports SA no és propietat de cap familiar de l’anterior alcalde de Morella, ni del senyor Ximo Puig. Es tracta d’una societat anònima privada, amb participació atomitzada i sense cap control mercantil per part de cap persona física ni

ple extraordinari. Els dos grups que sostenen el govern municipal, van més enllà en la seua argumentació del que especifica en l’informe de l’agència antifrau, i fins i tot del punt de l’ordre del dia que assenyala la convocatòria del plenari. Al final

família. La seva gestió està regulada per una Assemblea General d’Accionistes i un Consell d’Administració que actuen amb total autonomia.

4. Denunciem una campanya de persecució política orquestrada pel Partit Popular de Morella contra Comunicacions dels Ports SA, utilitzant la nostra entitat com a eina de confrontació partidista. Aquesta actitud no només és injusta i inacceptable, sinó que suposa un atac directe a la llibertat de premsa, a la pluralitat informativa i al teixit comunicatiu de la comarca.

5. Comunicacions dels Ports SA és un mitjà de comunicació fonamental per a Morella i per a la comarca dels Ports. Ofereix serveis de ràdio, televisió i premsa escrita amb una clara vocació pública, arrelada al territori i enfocada a donar veu a la societat local. Representa un actiu social, cultural i democràtic que cap interès polític, per espuri que siga, aconseguirà desprestigiar ni desmantellar.

Per tot això, sol·licitem respecte institucional i responsabilitat en les declaracions públiques. Comunicacions dels Ports SA continuarà treballant amb independència, professionalitat i servei al territori, tal com ha fet durant dècades.

L’informe antifrau no parla de quantitats econòmiques.

se sotmet a votació. I per sis vots a favor, els 4 dels regidors del grup d’independents i els dos dels regidors del Partit Popular, s’aprova reprovar i demanar el cessament dels responsables polítics de l’Ajuntament de Morella de les legislatures passades.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Jonathan Fariñas. Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Quan la veritat molesta: la llibertat de premsa perseguida

Ernesto Blanch. Diputat autonòmic del PSPV-PSOE

El que ha passat a Morella amb la convocatòria d’un plenari extraordinari i urgent sense documents, sense proves i sense respecte pels drets fonamentals no és un simple error procedimental. És molt més greu: és un atac directe a la llibertat de premsa, a la pluralitat informativa i a la convivència democràtica.

Quan el poder utilitza les institucions per convertir-les en tribunals mediàtics, deixa de buscar la veritat per passar a perseguir-la.

La dreta i la seua caverna mediàtica porten anys intentant imposar una uniformitat ideològica on només tenen cabuda les veus dòcils o alineades. Qui no forma part del seu relat és assenyalat, silenciat o destruït. El que no controlen, ho volen exterminar. I el més lamentable és comprovar com alguns que s’autoproclamen d’esquerres acaben fent-los el joc, potser per ressentiment, potser per càlcul o potser per covardia.

El cas de Morella el passat dilluns és una mostra clara: un plenari convocat sense informes, sense notificacions i sense audiència als afectats, amb l’únic objectiu de criminalitzar periodistes, treballadors i responsables polítics que durant anys han treballat amb rigor i honestedat. No hi ha cap informe d’intervenció ni de secretaria que parle d’irregularitats, ni cap resolució de l’Agència Antifrau que s’haja comunicat formalment a ningú, i encara si existeix, no és una sentencia judicial ni res que tinga el mateix valor imperatiu. És, senzillament, una causa inventada per embrutar reputacions

i desviar l’atenció dels problemes reals. I es podia haber suspés el ple i celebrar-se en condicions optimes, però es va optar per tirar endavant i votar una condemna que ja estava predeterminada d’avantmà, i que, per a major sorpresa, no es podia complir, com qui demana la lluna, i el plenari ho vota majoritariament. Ridícul.

El fons del debat és molt més profund que unes factures: es tracta de defensar el dret de la ciutadania a rebre informació lliure i plural. Els qui pretenen destruir empreses locals de comunicació o silenciar mitjans independents no defensen la transparència, defensen el control. I el control informatiu és la primera arma de tota deriva autoritària.

Com recordava Martin Niemö-

És, senzillament, una causa inventada per embrutar reputacions i desviar l’atenció dels problemes reals.

ller, “mentre es van emportar als jueus, no vaig dir res; quan es van emportar als comunistes, tampoc; i quan van venir per mi, ja no quedava ningú per parlar”. Avui, aquest avís ressona amb força. Si callem davant l’atac a la llibertat de premsa, de la d’ací, la nostra, on totes i tots podem escriure amb llibertat i dir el que vullguem, demà no quedarà ningú per defensar la veritat.

Morella ha sigut sempre un referent de pluralisme, convivència i respecte. No permetrem que el soroll, la mentida i la por s’imposen sobre la raó. Defensar la llibertat de premsa és defensar la democràcia. I davant d’aquest setge, no hi ha neutralitat possible: o estàs amb la veritat, o estàs amb els qui la volen destruir.

No es pot acallar una comarca

Maria Garcia. Àcida i alurònica.

En un racó de l’interior de la Comunitat Valenciana, amb el principial problema de la despoblació i de l’amenaça constant de desaparèixer, on els carrers estrets es fan amples pel silenci i la mirada es perd entre muntanyes, hi ha un prodigi viu: l’empresa privada Comunicacions dels Ports, S.A. Més concretament, hi ha mitjans de comunicació propis. I això, ací dalt, és tan estrany com valuós. En un territori on pràcticament no hi ha una tenda de roba on comprar uns pantalons, però on pots escoltar una ràdio local que parle de tu, de la teua família, del teu poble, de les teues inquietuds... això no és poca cosa. Fa quasi quaranta anys, l’any 1988, un grup de joves de la comarca va decidir que calia fer-se escoltar. I no només escoltar, sinó mostrar la realitat quotidiana d’uns pobles massa sovint ignorats pels grans mitjans provincials o autonòmics. Comunicacions dels Ports —amb Els Ports Ràdio, nord · la televisió comaral, el setmanari Notícies i el digital comarquesnord— és la veu d’un territori que no vol desaparèixer en el silenci.

—La llibertat d’expressió: no és un luxe, és una necessitat. Quan es parla de llibertat d’expressió, del dret a informar i a ser informat, sovint sembla una qüestió abstracta, de grans ciutats o de debats televisius. Però no ho és. En comarques com la dels Ports i l’Alt Maestrat, la llibertat d’expressió és una qüestió de supervivència cultural i social. Sense mitjans propis, sense una ràdio que conte les notícies, sense un diari que escolte les opinions del veïnat, sense una televisió que mostre la realitat del carrer, la comarca

corre el risc d’esborrar-se. Quan els grans mitjans només miren cap ací per parlar de nevades, de carreteres tallades o de dades de despoblament, la llibertat d’expressió esdevé una urgència. Poder parlar amb els teus, contar el que passa, denunciar el que no funciona o celebrar el que sí, és molt més que comunicar: és existir.

—L’inèdit: tindre mitjans on no hi ha ni tendes. És sorprenent —i admirable— que en aquestes comarques, tan allunyades dels centres urbans i amb tants serveis desapareguts, existisquen mitjans de comunicació. En molts pobles ja no queda tenda o bar, però sí hi ha una ràdio que parle del plenari municipal, una televisió que mostre les nostres festes, un setmanari que publique l’entrevista a l’artesà o la crònica de l’actuació de la banda de música.

A Morella, Forcall, Vilafranca, Cinctorres, Olocau, Castellfort, i la resta de pobles dels Ports, els mitjans locals no són una curiositat: són una necessitat. Són el fil invisible que cus els pobles entre sí, que fa comarca. I això, en ple segle XXI, és una anomalia meravellosa: hi ha zones urbanes amb milers d’habitants que no tenen la proximitat, la veu ni la mirada que nosaltres hem sabut mantindre viva.

—Intentar silenciar és voler esborrar. La llibertat d’expressió no és un privilegi; és un dret que costa mantenir. Quan un mitjà com Els Ports Ràdio o comarquesnord rep pressions polítiques o intents de desacreditar-lo, no s’està atacant només un projecte: s’està atacant la veu d’una comarca.

Cada notícia, cada entrevista, cada opinió que es publica o s’emet, representa el dret de la gent a contar la seua realitat. Llevar això seria empobrir-nos encara més. En zones rurals com la nostra, acallar un mitjà equival a apujar el volum del silenci.

Per això cal ser conscients que darrere d’aquests projectes hi ha periodistes, tècnics, col·laboradors i accionistes que hi creuen, que treballen amb recursos mínims, que continuen fent periodisme comarcal per vocació. I això, avui, és quasi un acte de resistència.

—Per què cal protegir els mitjans. Cal protegir els mitjans de la comarca perquè són molt més que una veu: són una necessitat col·lectiva. Garantixen el pluralisme informatiu en un món cada vegada més uniformitzat, on els grans mitjans parlen dels mateixos temes i miren només cap a València, Madrid o Barcelona. Sense Comunicacions dels Ports, molts dels assumptes del nostre dia a dia quedarien condemnats al silenci. A més, la seua presència contribueix a la cohesió social i cultural d’un territori que té en la llengua, les tradicions i la manera de viure una part essencial de la seua identitat. Els mitjans locals són la memòria i els que mantenen la flama del que som. També són una peça clau per a la salut democràtica, perquè en pobles menuts i ajuntaments pròxims cal que hi haja periodistes que observen, que pregunten i que expliquen, que donen veu al ciutadà i fiscalitzen el poder. Sense premsa local, la transparència és un miratge. I, finalment, hi ha un motiu que sovint passa desapercebut però que és fonamental: els mitjans de comunicació ajuden a frenar la despoblació. Un territori que parla d’ell mateix, que mostra oportunitats, que reivindica el que té i el que pot oferir, és un territori que dona motius per quedar-s’hi. Per això, protegir Comunicacions dels Ports i els seus projectes no és només defensar un mitjà: és defensar el futur d’un poble que encara vol parlar i ser escoltat.

—El miracle de sobreviure. Comunicacions dels Ports ha aconseguit allò que semblava impossible: mantindre viva una empresa de comunicació rural durant més de tres dècades. I no una empresa qualsevol: una amb més de cent accionistes que representen totes les sensibilitats de la comarca. Una empresa premiada per la Generalitat de Catalunya, per universitats valencianes, pel Patronat de Turisme de Morella i per empresaris locals.

Tot això ho ha fet des d’una vocació de servei públic, amb una independència professional reconeguda i amb la voluntat de dinamitzar la vida cultural i social dels Ports i l’Alt Maestrat. És, literalment, una anomalia preciosa: un mitjà de comunicació que creix allà on tot pareix que s’apaga.

—No callem la veu dels Ports. No podem permetre que en ple segle XXI siga motiu d’estranyesa que una comarca tinga mitjans propis. No es tracta d’un luxe, ni d’una excentricitat. Es tracta del dret bàsic a existir com a comunitat.

Comunicacions dels Ports és molt més que una empresa privada. És un servei públic que representa la llibertat d’expressió i la dignitat d’un territori que ens estimem. Per això, quan algú vulga posar en dubte la seua tasca, cal recordar-li que gràcies a aquests mitjans encara sabem qui som, encara compartim allò que ens passa i encara podem parlar amb veu pròpia. Ací, en aquestes muntanyes on alguns només veuen carreteres llargues i pobles menuts, hi ha periodisme. Hi ha vida. Hi ha paraula. I això, més que un miracle, és un dret que hem de defensar.

Perquè sense veu, no hi ha poble. I ací, als Ports i a l’Alt Maestrat, encara volem parlar, escoltar i ser escoltats.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

ARES DEL MAESTRAT

MILLORES A LA CARRETERA. L’Ajuntament d’Ares informa que “durant aquests dies, hem vist que han estat asfaltant l’entrada i part de la carretera del Coll d’Ares”. Les obres són continuació de les actuacions de reparació i millora dels desprendiments a l’accés al poble, “que van començar fa unes setmanes després de dos anys de gestions i reclamacions de l’Ajuntament davant la Diputació de Castelló, titular de la via”.

La Guàrdia Civil destrueix un projectil de la Guerra

La Guàrdia Civil va intervenir aquest cap de setmana per a destruir dos projectils de la Guerra Civil localitzats als municipis d’Ares del Maestrat i Castillo de Villamalefa. El primer avís es va produir el 12 d’octubre, quan un veí que passejava per la zona coneguda com La Bassa Verda, a Ares del Maestrat, va trobar sota un pi el que semblava un projectil. El Equip de Desactivació d’Explosius

(EDEX) va confirmar que es tractava d’un projectil d’artilleria de 77 mil·límetres, procedint a la seua retirada i destrucció segura.

La Guàrdia Civil recorda a la ciutadania la importància de no manipular ni moure aquest tipus d’objectes, que poden resultar extremadament perillosos, i recomana informar immediatament al telèfon 062 en cas de qualsevol troballa.

MILLORAR L’ACCÉS AL “RACÓ DELS CALVOS”.

S’han iniciat Les obres d’adeqüació i acondicionament per a un posterior reasfaltat de la pista que puja des de Vilafranca al Pla de Mossorro pel denominat ‘Racó dels Calvos’. Uns treballs que formen part del Pla de Prevenció contra els Incendis Forestals i que permetran millorar aquesta pista que també dona accés a diferents masos i explotacions ramaderes de la zona.

Silvia Colom, alcaldessa de Vilafranca, informava que “és la Conselleria de Medi Ambient, Infrastructures i Territori la que s’encarrega de fer aquesta actuació a la pista que es va veure afectada per les fortes pluges i precipitacions caigudes a l’octubre de l’any 2024 amb l’objectiu de restablir la funcionalitat de les mateixes”. A la part de dalt del ‘Racó dels Calvos’ també s’està netejant vegetació donat que és una zona amb molts arbres que amb les seues branques dificulten el pas

MILLORA DELS EMBORNALS. El personal municipal de l’Ajuntament d’Ares ha dut a terme la neteja dels embornals per a garantir el correcte funcionament del sistema d’evacuació d’aigües pluvials.

El PSPV adverteix de mala planificació de serveis educatius municipals per a la conciliació

El PSPV Morella ha alertat de la “gestió deficient del servei de l’escola recreativa per part del govern municipal, que en estos moments està deixant a diverses famílies sense tindre el servei”. Esta situació es produeix setmanes després que el mateix grup socialista advertís que “s’estava donant informació errònia sobre les condicions i cobertura del servei.”

Els acords establerts per a l’escola recreativa, com recorden els socialistes, són clars: “el servei ha de ser gratuït i ha de donar cobertura a totes les famílies amb alumnes del CEIP que el sol·liciten. L’ajuntament no ho està complint”. Per part de l’ajuntament de Morella des del moment inicial de les inscripcions al servei “es va informar de forma errònia i es posava en dubte la capacitat i gratuïtat del servei”.

En estos moments “hi ha famílies que no se’ls dona accés al servei, posant-les en llista d’espera”. Això comporta que una vegada ha finalitzat la jornada contínua de l’escola els alumnes que ho necessiten, en lloc de poder quedar realitzant les activitats recreatives al centre, tenen que marxar”.

A més, des del PSPV es vol que este

servei “compte amb el nombre de monitors suficient i no es tornen a repetir deficiències com el curs passat”. L’equip de govern, lluny de solucionar-ho, negava la situació.

“Ara, que no facen el mateix i resolguen amb urgència esta situació. Volem que les famílies que necessiten el servei el tinguen ja i com ha de ser”. Insisteix el portaveu socialista, Rhamsés Ripollés.

A esta situació se suma que a estes altures d’octubre inexplicablement encara no s’ha obert ‘El Club’ i tampoc s’ha informar de quan es realitzarà. “El Centre Jove o Club hauria d’esta ja obert” destaca Ripollés.

A més el Grup Socialista critica que durant l’estiu, aprofitant el període de vacances educatives, no s’han realitzat diverses actuacions de millora compromeses en el col·legi, com per exemple, la millora d’accessibilitat del pati d’infantil.

Resulta especialment greu, afirmen els socialistes, “que la mateixa regidora d’Educació arribés a anunciar públicament que ja tenia una empresa contractada per fer els treballs i que estos ni s’han realitzat ni tampoc es sap quan van a fer-ho”.

dels vehicles per a fer les obres.

L’alcaldessa de Vilafranca incidia en el fet de que “encara que la pista està tallada com a tal en el moment en el que es treballa, els veïns de la zona i propietaris de finques poden passar, ja que la màquina es retira quan passen cotxes. És un procediment que pot generar un temps d’espera a vegades d’entre 10 o 20 minuts però la gent que ho necessita pot passar. Esperem que els treballs continuen avançant a bon ritme i prompte siga una realitat la rehabilitació total de la pista des del poble fins al creuament del Pla de Mossorro”.

Les obres, ja iniciades, continuaran a les properes setmanes per part de la Conselleria de Medi Ambient, Infrastructures i Territori per tal de completar els treballs de reasfaltat d’una pista fonamental en la connexió de Vilafranca amb la part alta del seu terme municipal.

A LA ZONA DE LA BASSA VERDA, D’ARES DEL MAESTRAT

MORELLA

ARXIVATS SIS PROJECTES DE FORESTALIA AL MATARRANYA. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha arxivat definitivament els expedients dels sis projectes eòlics que l’empresa Forestalia pretenia desenvolupar a la comarca del Matarranya. La decisió afecta els projectes Cerbero, Menecio, Oalas, Perses, Odiseo i Selene, i suposa —si la promotora no presenta recurs d’alçada— el punt final administratiu d’una tramitació molt qüestionada pel seu impacte sobre el territori.

Les entitats Gent del Matarranya i la Plataforma a favor dels Paisatges de Terol han celebrat la resolució com una gran victòria i un reconeixement a la tasca

Finalitzen

L’ciutadana desenvolupada durant més de cinc anys. La defensa del territori ha donat fruits, han afirmat, subratllant que la decisió posa de manifest que els projectes que no respecten els terminis ni les garanties que exigeix l’Estat de dret no tenen cabuda.

Segons la resolució de la Direcció General de Política Energètica i Mines, el Ministeri fonamenta l’arxiu en dos fets clau: la caducitat dels permisos d’accés i connexió a la xarxa elèctrica i la inactivitat del promotor, que no va presentar dins de termini la sol·licitud d’autorització de construcció ni la documentació exigida, malgrat els requeriments de la Delegació del Govern a Aragó.

Les plataformes assenyalen que aquests elements “de caràcter objectiu i regulats per la llei obligaven a l’administració a arxivar l’expedient, reconeixent la impossibilitat jurídica i material que les centrals eòliques pogueren tirar endavant”.

Els col·lectius atribueixen aquest resultat al “treball incansable de la societat civil i dels ajuntaments de la zona”, que van presentar milers d’al·legacions amb arguments tècnics i legals que posaven de relleu els greus impactes ambientals, socials i econòmics que haurien comportat aquests parcs. Tot i la satisfacció alerten que “la gran allau de projectes desordenats continua planant sobre bona part d’Aragó”.

les obres de la plaça d’armes del Castell de Morella

Ajuntament de Morella executa el contracte de rehabilitació de la plaça d’armes del castell, incloent-hi el sòl i els tancaments, amb un pressupost de 125.574,86 euros. Esta actuació està inclosa en el Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació de Morella, finançat per la Unió Europea – Next GenerationEU.

El projecte contempla la recuperació d’edificis històrics amb l’objectiu de preservar el patrimoni monumental i millorar l’experiència turística. Estes actuacions també han permés estudiar les restes arqueològiques presents en l’espai, aprofundint en el coneixement de les civilitzacions que han habitat el castell al llarg de la història. Després dels estudis, s’ha pavimentat el sol dels edificis, així com installat portes i finestres per protegir l’interior de les inclemències del temps. A més, s’ha aprofitat per a reparar les teulades i tractar la fusteria interior. Finalment, caldrà tornar a instal·lar els panells amb informació històrica del monument.

La rehabilitació de la plaça d’armes i dels edificis adjacents per-

metrà posar en valor un dels espais més emblemàtics del conjunt monumental, reforçant la seua funció com a recurs turístic i cultural. A més, es facilita el manteniment del castell amb la creació d’una zona d’emmagatzematge de material. El castell de Morella, situat en la part més elevada del nucli urbà, presenta una orografia complexa que dificulta l’accés a les zones superiors. Per això, es va optar per una solució innovadora, el transport de material mitjançant helicòpter. És la primera vegada que s’utilitza este sistema al castell de Morella, la qual cosa ha suposat una millora significativa en termes d’eficiència i cost.

L’interior d’un dels edificis on s’ha actuat.

Esta actuació s’emmarca en els objectius del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, contribuint a la transició verda i sos-

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “el castell és el nostre monument més important i visitat, per la qual cosa era necessari protegir els edificis de la plaça d’armes i el seu interior” i ha afegit que “una vegada acabades les obres, s’instal·laran els panells informatius que albergaven estos edificis”. L’edil també ha explicat que “hi ha més actuacions en marxa dins del monument per a reparar diverses solsides provocades per les pluges, així com habilitar una nova entrada més accessible al castell de Morella”.

EL MONTE VALLIVANA, MÉS SEGUR CONTRA ELS INCENDIS. L’Ajuntament de Morella ha dut a terme dues actuacions dins del Pla Local d’Incendis Forestals (PLIF) per a millorar la prevenció. Estes afecten la mola de la Garumba i a un tram de la carretera CV-111 fins a Vallibona. La primera va finalitzar fa unes setmanes i ara han acabat els treballs de la segona. Este projecte ha consistit en desbrossa i tala forestal d’una faixa als dos costats de la carretera de 13 metres i al llarg dels 2,4 quilòmetres d’esta dins del terme de Morella.

L’actuació de l’anomenat PLIF té l’objectiu de facilitar l’accés i els treballs dels i les professionals en cas d’incendis, així com millorar la visibilitat al trànsit d’esta carretera estreta. Els treballs s’han portat a terme durant agost i setembre i les restes es van triturar mentre que la llenya del mont públic s’ha oferit als

tenible, a la millora de la competitivitat del destí i a la conservació del patrimoni històric. El projecte reforça el posicionament de Morella com a destinació turística de qualitat, sostenible i adaptada als nous reptes del sector.

veïns la seua recollida.

Les dues actuacions tenen un pressupost de 108.835,98 euros, dels quals s’han gastat una part a la carretera CV-111 entre Morella i Vallibona. Així, esta ha tingut un cost de 47.913,22 euros. La resta, s’han destinat a les actuacions de la mola de la Garumba. Els fons de les actuacions són finançats al 100% per la Generalitat Valenciana amb fons europeus.

La regidora de Desenvolupament rural i medi ambient, Ana Belén Soro, ha destacat que “a més de la neteja forestal, és necessari que els accessos estiguen en condicions i que els i les professionals tinguen habilitades les zones necessàries per a combatre el foc. Tot i que estes actuacions són molt necessàries, ens hem de prendre seriosament totes les administracions que l’única mesura que garanteix un fre al foc és una gestió forestal que actualment es fa amb comptagotes”.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Gent & Vida.

CIANOTIPIA I AVELLANA. Benassal viu plenament el Mes de l’Avellana, i entre aromes, sabors i activitats culturals, la creativitat també hi té el seu espai. Aquest cap de setmana, el municipi ha acollit un taller de cianotípia amb un objectiu molt especial: dissenyar el cartell de les pròximes Festes de l’Avellana.

L’activitat, dirigida per l’artista Mar Navarro Llombart, ha convertit l’antic procés fotogràfic de la cianotípia, reconegut pel seu inconfusible blau, en una experiència col·lectiva que uneix patrimoni, ciència i art.

Els participants han après a capturar la silueta i la textura de fulles, fruits i altres elements naturals,

transformant-los en autèntiques obres d’art inspirades en la natura de Benassal.

La sessió va començar amb un viatge al passat: Navarro va recordar els orígens d’aquesta tècnica inventada l’any 1842 per John Herschel, i com la botànica Ann Atkins la va emprar per documentar espècies vegetals, convertint-se en una pionera de la fotografia científica i artística.

llum que els donaria vida.

Amb aquesta proposta, l’Ajuntament de Benassal i l’Oficina de Turisme impulsen un projecte participatiu que convida els veïns i veïnes a deixar la seva empremta en la imatge de les festes locals.

A partir d’aquí, la teoria va donar pas a la pràctica, i les taules de treball es van omplir de fotos en negatiu, fulles, flors i papers sensibilitzats esperant el toc de

Les cianotípies creades al taller seran candidates a convertir-se en el cartell oficial de les Festes de l’Avellana 2026, donant forma a una obra col·lectiva amb ànima pròpia. Així, Benassal continua celebrant el seu mes més dolç i creatiu, amb l’art com a fil conductor d’un patrimoni que es viu, es comparteix i es renova cada any.

Fèlix Edo presenta “L’altra cara de l’espill”

Al Saló d’Actes de la Casa Social de Vilafranca i dins de la programació cultural del municipi tenia lloc la presentació del llibre ‘L’altra cara de l’espill’, que ha estat coordinat per l’escriptor vilafranquí Fèlix Edo. Aquest llibre parla al voltant de les dones cineastes al llarg de la història i pretén visibilitzar-les. Una presentació a la que acudia el públic de Vilafranca per conèixer el nou treball de Fèlix Edo, autor de llibres com ‘El Guardià de les Trufes’ i ‘Lluny de qualsevol altre lloc’.

I és que el sistema patriarcal històricament conegut també va tindre una important influència en el món del cinema. Grans directores de cinema van quedar en l’anònimat i un llibre com ‘L’altra cara de l’espill’ pretén donar a conèixer-les.

Fèlix Edo ha comptat amb nombroses col·laboracions d’escriptors per poder dur endavant aquest llibre. A banda dels articles, Edo s’ha encarregat de parts importants en aquest treball.

El projecte de ‘L’altra cara de l’es-

pill’ no ha suposat cap entrebanc en la producció literària pròpia de Fèlix Edo. A banda de coordinar aquest projecte l’escriptor de Vilafranca anuncia un nou llibre per

l’any 2026, aquesta vegada en format novel·la.

Pel moment, una mirada al món del cinema femení la que ens ofereix Fèlix Edo amb ‘L’altra cara de

La presentació del llibre, a la Casa Social.

l’espill’ i que des de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca s’ha volgut incloure dins de la programació de l’Agenda Activa d’octubre.

OLOCAU DEL REY DAVIG GIL S’EMPORTA UN “QUIJOTE”. El fotògraf morellà Davig Gil ha guanyat el Premi Nacional Quijote. En una gala celebrada a Conca, ha vençut en la categoria de millor fotografia de postboda. Els Quijote són un dels certàmens de fotografia més prestigiosos del país i ja porten dues dècades organitzant-se a través de Afocam (Associació de Fotògrafs Professionals de Castella-la Manxa”.

“ESCLATS DE CIÈNCIA”, EL 25 D’OCTUBRE. Les pluges intenses caigudes aquest cap de setmana han obligat a suspendre les Jornades de Divulgació Científica Miquel Guardiola Fígols, conegudes com Esclats de Ciència, que estaven previstes per a aquest dissabte i l’ajuntament ha informat que els “Esclats de Ciència” es reprogramen per al proper dissabte 25 d’octubre.

Gil havia rebut 4 nominacions, dues en la categoria de bodes i dues en la categoria de postboda, un reconeixement que posa en valor “el seu estil natural, emotiu i artístic, centrat en capturar l’essència i l’autenticitat de cada histò-

ria”. Al final, va aconseguir el premi en la segona categoria.

En el seu discurs, Gil explicava que “aquestes fotografies estan realitzades en pobles d’interior que són preciosos i en els quals habitualment treballem. Són petits pobles, però que tenen grans històries que mereixen ser contades”. Finalment, assenyala que “aquest tipus de reconeixements són un premi al treball que hi ha darrere”.

Els Premis Quixot són un dels certàmens més prestigiosos de la fotografia professional a Espanya i reuneixen cada any als millors fotògrafs del país en una trobada que combina inspiració, formació i reconeixement al talent creatiu.

L’ESCRIPTOR VILAFRANQUÍ HA COORDINAT AQUEST TREBALL I ANUNCIA UNA NOVA NOVEL·LA PER A 2026

SONS D’INTERIOR A CINTORRES. L’oficina de Turisme de Cinctorres va acollir el concert d’Alba Nova Trio. Aquests artistes internacionals havien actuat el dissabte en el Teatre Municipal de Morella. El grup va néixer per a programar música basada en els segles XX i XXI en diferents estils i estètiques, incloses obres originals i transcripcions. El seu concert, a Cinctorres va despertar molt d’interés i ens va permetre gaudir de la soprano Sara Car-

neiro, cantant d’òpera portuguesa, la flautista búlgara Maria Miteva i d’Albena Petrovic, una compositora i pianista luxemburguesa d’arrels búlgares, reconeguda com a Cavaller de l’Orde del Mèrit del Gran Ducat de Luxemburg (2013). “Sons d’interior” encara té una cita més a Cinctorres abans d’acabar l’any. Serà al pont de la constitució i ens permetrà gaudir amb una mescla de latin jazz i música pop i clàssica amb el duo format per Maurizio i Setafania Di Fulvio.

PREMI. Paco Cerdà, escriptor de Genovés, ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Narrativa 2025 per la seua obra Presentes, que narra el trasllat de les restes de José Antonio Primo de Rivera l’any 1939. Cerdà és un col·laborador habitual del Festival Literari de Morella (FLIM) i de Morella Negra Com la Trufa, i també ha format part del jurat del Concurs de Microrelats Sergio Beser.

L’Àliga de Morella ha tornat a ballar

Aquest 9 d’Octubre, coincidint amb la diada de la Comunitat Valenciana, l’Àliga de Morella va eixir al carrer excepcionalment.

L’àliga sols es trau en moments molt especials: el Corpus i les processons del Sexenni. L’eixida d’aquest 9 d’octubre també ho era, per qué se’ns presentava als morellans d’avui la dansa d’aquest emblema. Cal recordar que el passat Corpus Christi s’estrenava una rèplica de l’original, amb menys pes que la original, i amb la mobilitat recuperada d’ales i cap.

—Dos segles després. Fa dos segles mossèn Brunyó descrivia aquest ball que en altres indrets en elements del bestiari processonal semblant, l’àliga de la “Patum” i altres àligues que conserven alguns pobles catalans, el ball o la dansa és habitual, però la nostra sols l’havíem vist processonar acompanyant altres emblemes i elements dels dies grans del nostre calendari

DIA DEL PILAR A BENASSAL. Benassal va commemorar el Dia del Pilar amb un acte institucional que va comptar amb la presència dels alcaldes i alcaldesses dels municipis als quals el cos dona servei des de la caserna de Benassal.

festiu. La troballa suficient de documentació ha permès recuperar les passes i la música de la dansa. I curiosament, encara que l’acompanyament pels carrers va anar a càrrec dels gaiteros i tabalers, com és costum, la melodia per al ball va ser interpretada per joves amb flautes travesseres.

Aquest ball s’ha recuperat després de dos segles sense ballar-se, després d’un treball de coordinació de les regidories de Festes i Cultura gràcies al treball de veïns com Julià Pastor, qui ha realitzat el ball i compost la música. També gràcies als portadors de l’Àliga amb l’empeny de Pau Bordàs, i les músiques que han interpretat la melodia amb flauta travessera.

Aquesta rèplica, s’ha fet més lleugera. Amb els 90 quilos de l’original no hagueren estat tant gràcils els moviments acompassats, les voltes i els jocs de peus que va mostrar aquesta jove àliga que no sols és més portable, també és més fàcil fer-la maniobrar.

DIA DEL PILAR A MORELLA. La Guàrdia Civil de Morella ha celebrat la festa en honor a la Verge del Pilar, la seua patrona. Després de la missa, els actes continuarien amb un vi d’honor i amb la recepció a càrrec del sergent Mariano González.

NOU CAPELLÀ. Dissabte a Forcall i pel Pilar a Morella, s’ha present oficialment el nou capellà, mossén Carlos García, davant la comunitat de fidels, qui procedeix de les parròquies de Sant Carles de la Ràpita i Benicarló, on va desenvolupar una destacada tasca pastoral.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 712. ÉPOCA II. DEL 17 AL 19 DE OCTUBRE DE 2025

DESCUBRE LA HISTORIA DE LA FÀBRICA GINER

«UN EJEMPLO IMPRESCINDIBLE DE ARQUITECTURA INDUSTRIAL» QUE SE DARÁ A CONOCER CON UNA VISITA GUIADA A LA ANTIGUA FABRICA TEXTIL, DE GRAN VALOR HISTÓRICO, ARQUITECTÓNICO Y TAMBIÉN

NATURAL

Este sábado 18 de octubre, Morella acogeuna cita muy especial con la historia y el patrimonio industrial dentro de las Jornadas Europeas de Patrimonio 2025. Bajo el título “Un ejemplo imprescindible de arquitectura industrial: la Fábrica Giner”, se celebra una visita guiada que comenzará a las 11.00 horas en el parking de entrada a la Fábrica Giner. La actividad, con una duración aproximada de dos horas, es gratuita, aunque requiere inscripción previa a través de tauladelsenia.es. El objetivo es dar a conocer uno de los espacios más singulares del entorno de Morella, un conjunto industrial de gran valor histórico y arquitectónico que ha sabido reinventarse para convertirse en un referente turístico, cultural y natural de la comarca de Els Ports.

Situada a tan solo cuatro kilómetros del casco urbano, junto al río Bergantes, la Fábrica Giner nació a mediados del siglo XIX como una de las colonias industriales más importantes del interior valenciano. Dedicada a la producción textil, contaba con talleres de lavado y cardado de lana, hilado, teñido y tejido, además de viviendas para los obreros, escuela y ermita. En su época de esplendor, llegó a disponer de una potente máquina de vapor y de una chimenea de 40 metros de altura, símbolo visible de la industrialización en el entorno rural de Morella. La fábrica cerró sus puertas en 1926, tras décadas de actividad que marcaron la economía y la vida social de la zona. El textil representa una de las señas de identidad cultural y artesanal de Morella, donde generaciones de tejedoras y artesanos han transmitido saberes que combinan funcionalidad, estética y tradición. La manta morellana, con sus colores vivos y su confección cuidadosa, se ha convertido en un símbolo de esta herencia. Mantener vivos estos espacios es, por tanto, una manera de mantener viva la me-

moria colectiva y de inspirar a futuras generaciones.

Tras años de abandono, el complejo fue objeto de un ambicioso proyecto de rehabilitación que ha permitido recuperar su esencia y adaptarlo a nuevos usos. Hoy en día, la Fábrica Giner es un espacio polivalente en el que conviven la historia, el turismo y el ocio. Alberga el albergue Francesc de Vinatea, la Casa Rural Julián, diversas instalaciones deportivas —pistas de tenis, campo de fútbol y piscina—, el parque de aventuras Saltapins, con tirolinas y circuitos entre árboles, y el Centro de Formación e Innovación Turística de Morella y Els Ports, primer centro de este tipo en el interior de la Comunitat Valenciana.

El entorno natural que rodea la antigua fábrica, entre pinares y junto al cauce del Bergantes, ofrece además un escenario privilegiado para disfrutar del patrimonio y de la naturaleza en un mismo espacio. Por todo ello, la visita guiada del 18

de octubre es una ocasión perfecta para descubrir cómo el pasado industrial de Morella se ha transformado en un motor de dinamismo cultural y turístico. La actividad está organizada por la Mancomunidad Taula del Sénia y el Ayuntamiento de Morella, y contará con la participación de NOVERINT, Turismo y Arqueología, que se encargará de conducir el recorrido. Una propuesta ideal para quienes deseen conocer, de

Plano turístico de la Fàbrica Giner

una manera cercana y divulgativa, la historia viva de uno de los enclaves más emblemáticos del patrimonio arquitectónico valenciano.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO

PUEDES PERDER

SÁBADO 18 11:00

«LA FÀBRICA GINER, UN EXEMPLE IMPRESCINDIBLE D’ARQUITECTURA INDUSTRIAL»

JORNADAS EUROPEAS DE PATRIMONIO

Fàbrica Giner de Morella

Inscripción previa en tauladelsenia.es

“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

TIEMPO DE DINOSAURIOS

DESDE

HACE MÁS DE TRES DÉCADAS MORELLA EXPONE DE FORMA PERMANENTE LOS RESTOS PALEONTOLÓGICOS QUE SE COMPLETAN EN EL MUSEU ACTUAL CON

Morella y la comarca de Els Ports son tierra de estratos que se formaron entre el Jurásico Superior y el Cretácico Inferior, entre 146 y 98 millones de años. El agua cubría estos valles que han dejado abundantes y valiosos restos de fauna marina y algas calcáreas. En el Cretácico, en el término de Morella, la evolución origina la formación de arcillas, una característica que ha permitido la presencia de numerosos restos de dinosaurios.

El pasado 25 de marzo, se cumplieron 31 años de la inauguración del primer museu paleontológico de Morella, "Temps de Dinosaures". Nacido justamente en pleno rebufo paleontógico derivado del estreno de la película de Steven Spielverg Jurassic Park, fue la primera vez que se exponia de forma permanente el rico patrimonio de fósiles de Dinosaurio de Morella. Su primera ubicación fueron las Torres de San Miguel, justo al lado del emplazamiento actual del museo.

Morella se convirtió en referente del mundo de los dinosaurios, ya tres décadas atrás, creando un museo paleontológico, dado que había muy pocos en el mundo. En el acto de inauguración se presentó a Don Iguano, el Iguanodon mascota del museo. En aquel marzo de 1994, el museo expuso restos fósiles cedidos por la familia Membrado y, sobretodo, por el pionero Francisco Yeste, ya facellido y que ya en las déca-

das de los 60 y 70 -cuando nadie apostava por este tipo de restos-, se dedicó a excavar, restaurar y conservar los primeros fósiles encontrados en tierras morellanas. Desde entonces los paleontólogos han ido explorando y descubriendo nuevos tesoros, huesos de dinosaurios, destacando la especie más hallada y estudiada, el Iguanodon y que van ampliando el patrimonio paleontológico de Morella y haciendo crear el museo.

Años después el primitivo museo se amplio considerablemente, ubicándose en el espacio actual. En este museo podemos disfrutar con una reproducción a escala real de un Iguanodon, animal que habitó en estas tierras hace millones de años.

Iguanodon significa literalmente “dientes de iguana”, por el parecido de los dientes de ambos animales. Es la especie mejor representada en el registro fósil de Morella. La gran cantidad de restos han sido encontrados en diferentes yacimientos, lo que evidencia la importancia de este dinosaurio en Morella y comarca. Por ello la mascota del Museo “Temps de Dinosaures” es un simpático dinosaurio de esta especie. Junto al Iguanodon, Morella posee mucha más riqueza paleontológica, desde terópodos carnívoros hasta enormes herbívoros, ornitópodos y acorazados.

El el museo, a parte de gran-

des huesos, se pueden ver expuestos tamién moluscos, braquiópodos, equinodermos, algas calcáreas, corales opequeños vertebrados.

El Museo Temps de Dinosaures

Y TAMBIÉN...

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideradom como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

DINOSAURIOS EN MORELLA

IMPRESIONANTES HUESOS DE DINOSAURIO ENCONTRADOS EN MORELL A, CON LA RECREACIÓN A TAMAÑO REAL DE UN IGUANODON

es un viaje al pasado, donde grandes y pequeños pueden recorrar el apasionante mundo de la geología y la paleontología a través de la colección de fósiles del Cretácico.

El iguanodon a tamaño real.

ARCHIVO

OFICINA DE TURISMO . Con motivo de las obras, se ha trasladado provisionalmente al edificio contiguo, conocido como «CISE». Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

Toda la familia puede disfrutar de los dinosaurios y hasta estar cerca de ellos, por lo que es una cita obligada durante la visita a la ciudad de Morella.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 14h y de 15 a 18h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18:30h. Domingo de 10 a 11:15 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

IVANA. La web turística morellaturistica.com ha incorporado recientemente un sistema híbrido para responder a las preguntas con una base de datos y con inteligencia artificial generativa. El nombre se ha escogido como uno de los más comunes en Morella, derivado de la patrona, Vallivana.

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Cerradas temporalmente para su acceso al interior.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento, un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Dissabte 18 d’octubre 11h. Jornades Europees de Patrimoni de la Mancomunitat de la Taula del Sénia. ‘La Fàbrica de Giner. Un exemple imprescindible d’arquitectura industrial’. Punt de trobada: Pàrking entrada Fàbrica de Giner.

Diumenge 19 d’octubre 19h. “Quan no acaba la nit”. Cinema. Teatre Municipal.

—Vilafranca.

Dissabte 18 d’octubre

10h. Trobada solidària entre pobles: Associació Víctimes Mortals de la Dana 29-O i Vilafranca. Recepció oficial a les Sales Gòtiques. Vi d’honor i visita guiada per Vilafranca. 19h. Bureo amb la Rondalla i A.C. Bureo de Vilafranca. Alberg La Parreta.

17,30h. Presentació del llibre “La Estrella, la paridera real y otras historias y conversaciones” d’Ernest Nabàs Orenga. Saló d’Actes de la Casa Social.

Festa organitzada per la Majoralia de Sant Cristòbal 2026. A partir de les 18,30h. ‘Tardeo’ al Parador de Festes i per la nit, discomòbil.

Diumenge 19 d’octubre

Cinema a la Casa Social. A les 16h. Sessió Infantil amb la pellícula ‘Lilo y Stitch’. A les 18,30h. Sessió Adults amb la pel·lícula ‘Soy Nevenka’ de Icíar Bollaín.

—Cinctorres.

Dissabte 18 d’octubre

Dinar de voluntaris del XLVI Aplec dels Ports. 16h. Vespreig musical amb el grup ‘Penyasegat’. A continuació actuació del grup ‘Garrama’.

—Benassal.

Dissabte 18 d’octubre

18h. Mes de l’Avellana. Taller infantil a la tardor a càrrec de Somnia. Forn de Dalt.

18h. Degustació de productes de Sabors de l’Alt Maestrat, amenitzada pel duet musical ‘Llum de Cordes’. Porxos de la Mola.

—Agenda Esportiva.

FUTBOL REGIONAL

2ª FFCV

Morella FC - CE Nou Sequiol Diumenge 19 a les 16h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

3ª FFCV

UD Sant Mateu - CE Cinctorrà Divendres 17 a les 21h. ‘La Arboleda’. Sant Mateu

CF Vilafranca - CF La Pobla T. Dissabte 18 a les 16,30h. ‘El Serrito’ Vilafranca

FUTBOL BASE

JUVENILS

CF Moró - R.Els Ports FC ‘A’ Dissabte 18 a les 16h. ‘Jesús Beire’. Sant Joan de Moró

CF Fomento ‘A’-R.Els Ports ‘B’ Dissabte 18 a les 12h.

‘Ciutat E. Facsa’. Castelló

INFANTILS

R.Els Ports - UD Sant Mateu Dissabte 18 a les 10,30h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

ALEVINS

R.Els Ports ‘A’ - CF Alcalà Diumenge 19 a les 10,30h. ‘El Serrito’. Vilafranca

CF Alcalà ‘B’- R.Els Ports ‘B’ Dissabte 18 a les 11h. ‘San Fernando’. Alcalà

BENJAMINS

R.Els Ports ‘A’ - CF Borriol ‘A’ Diumenge 19 a les 12h. ‘El Serrito’. Vilafranca

BÀSQUET

JUNIORS (AUTONÒMICA)

CBF Morella-València Bàsket Diumenge 19 a les 18h.

C.Esportiu Jaume I. Morella

INFANTILS (PREFERENT)

Nou B.Castelló - CBF Morella Divendres 17 a les 18h. ‘Fernando Úbeda Mir’.Castelló

INFANTILS (1ª ZONAL)

Nou B.Castelló - CBF Morella Dissabte 18 a les 13h. ‘Fernando Úbeda Mir’. Castelló

ALEVINS (PREFERENT)

Nou B.Castelló - CBF Morella Dissabte 18 a les 9h. ‘Fernando Úbeda Mir’. Castelló

ALEVINS (MASCULÍ)

CBF Morella - CB Vinaròs Dissabte 18 a les 10h.

C.Esportiu Jaume I. Morella

FRONTENIS

1ª Divisió Provincial Vilafranca - Torreblanca Dissabte 18 a les 16h. Frontó de Vilafranca.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

COMARCA DELS PORTS

“He vingut per parar i fonda, per entregar-me del tot al que Déu vulgue”

Anna Querol / Jonathan Fariñas.

Després de divuit anys a Benicarló, el nou rector de Morella i les seues parròquies, mossèn Carlos Luís García Talarn, afronta amb il·lusió una nova etapa pastoral que uneix fe, arrels i servei.

Mossèn Carlos Luís García Talarn ha estat recentment destinat a les parròquies de la comarca dels Ports, dins del Bisbat de Tortosa. Amb una trajectòria que inclou anys de servei a Benicarló i experiència docent, afronta aquesta nova etapa amb entusiasme i una clara vocació de servei a la comunitat. En aquesta entrevista, repassem la seva trajectòria, les seves impressions sobre la nova destinació, els reptes pastorals que afronta i els projectes que vol impulsar a les parròquies.

Contem un poquet com han sigut els primers dies. Suposo que encara s’està posant al dia. Li ha sorprès alguna cosa o com va la cosa?

El començament, molt bé, de veritat, m’he sentit molt acollit. Totes les persones de la parròquia i també del poble i dels diferents serveis han estat al meu costat i oferint-se per tot el que necessite. A nivell de parròquia hi ha un grup molt cert de catequistes, del consell, totes les persones que ajuden. Som una colla, som un equip. Molt bé, de veritat.

Conta’ns un poc, mossèn Carlos, en qui està en aquesta zona.

R: Exacte, també s’ha incorporat un capellà polonès, Gregorio Bochamoski. Ell ja fa molt temps que mos apareix, té 55 anys i jo en tinc 66. Ens vam conèixer quan estudiàvem a Pamplona i vam estar dos anys enviats pels bisbes. Ell va estudiar dret canònic, és doctor en dret canònic, i ha estat molts anys, gairebé 25, de professor a la Universitat de Lublin, on va ser també professor d’Ètica al Papa Joan Pau II.

I, bé, de quan en quan això, ens telefonàvem, ja he estat allà a Polònia. Jo soc fill de Sant Carles de

la Ràpita, i vaig estar també molts anys a Tortosa, 14 o 15 anys treballant al col·legi. Ell havia vingut algunes vegades, i ara, finalment, volia ell viure una etapa de capellà més, de poble, la gent, i això ha sigut. I també, en principi, n’esperem a dos, esperem a dos de Madagascar, dos capellans malgaixes, però això és entre l’assumpte dels papers, de les envejades i tal, és on poc l’endemà estem. Esperant a veure què ens diuen els bisbes dels bisbats. En principi, mira, ara som dos, Gregorio i un servidor, així mateix, de vicari, de totes les parròquies de la comarca dels Ports. Quantes parròquies són entre els dos?

Crec que són 14 o 15, incloent els pobles més grans i alguns petits

de la comarca dels Ports, també la Franca, Ares i Vallibona. Vallibona també ho porteu vosaltres?

Sí, en l’han donat a nosaltres. Em fa il·lusió, personalment, ja veuràs per què. Un mossèn fill de Vallibona va estar molts anys a la Ràpita, mossèn Paco Vives Pitarch. Ara ja està jubilat, fa 15 dies allà estava a Jesús, a Tortosa, i sí, em fa il·lusió. I a més, també, al saber que jo venia aquí dalt alguna gent de Benicarló, on jo estava de capellà 18 anys a Sant Bartomeu, tenen a casa a Vallibona i pugen freqüentment. També m’ho van comentar, també Vallibona, sí senyor. Tots m’ho diuen, espai amb les corbes, però bueno poc a poc.

Com està vivint aquesta nova

Mossèn Carlos Lluís García Talarn, amb la seua família a Morella.

etapa?

Molt bé. Descobrim els bars, les botigues, els restaurants. Estic acompanyat i he tingut molt bona acollida. També és una comarca amb molta tradició, molt mariana, amb festes i romeries que donen vida al poble. Els primers batejos i les celebracions m’han omplert de joia, i puc sentir de prop com la gent viu la seva fe. Com recorda la seva etapa a La Ràpita?

R: A La Ràpita vaig viure molts anys, vaig estudiar i vaig començar el meu ministeri. Hi tinc moltes arrels, i encara recordo les fotografies i excursions amb els xavals, les Teresianes de Tortosa i els moments amb mossèn Ramon Millán. Va ser una etapa de formació i de gran

MOSSÈN CARLOS LLUÍS GARCÍA TALARN ÉS EL NOU CAPELLÀ DE LA

creixement personal i espiritual.

Va sonar com a successor del bisbe, és cert?

R: Sí, és cert que hi havia comentaris i rumors. Però la veritat és que mai ho vaig veure com una opció imminent. El que penso ara és en els projectes de les parròquies, en conèixer la gent i en integrar-me totalment a la comunitat. Vinc a entregar-me al que Déu vulgui, sense pensar en càrrecs.

Parlem una mica de la seva trajectòria. Com va començar el seu camí?

Vaig entrar al seminari l’any 1986. La meva vocació va ser fruit de la confirmació i els grups de postconfirmació. He estudiat filosofia i teologia i he estat sempre a Tortosa. Després vaig anar al Perelló, vaig treballar al seminari com a rector, i l’any 2007 em van enviar a Benicarló, on vaig estar 18 anys en tres parròquies, amb molta vivència cristiana.

Què destacaria de la seva experiència a Benicarló?

Les comunitats i les famílies són molt importants. Sempre hi ha un calendari festiu intens, amb romeries, batejos i celebracions. També hi ha el manteniment de l’església, que és una responsabilitat gran, però forma part de la nostra identitat. Mantenir la tradició i la fe és clau per a la comunitat. També vaig aprendre a treballar de prop amb els ajuntaments per conservar el patrimoni cultural i religiós.

Com viu ara la seva nova etapa a Morella i les parròquies dels Ports?

Estic molt il·lusionat. Vinc amb la idea de parar i fondar, de conèixer la gent i integrar-me. No penso en el final; el que m’interessa són els projectes de les parròquies i la vida de comunitat. És una etapa per entregar-me totalment al que Déu vulgui. També és una oportunitat per reforçar els lligams entre els pobles i compartir les tradicions amb els més joves.

Quina és la relació amb la història i el patrimoni local?

És fonamental. Hem de cuidar les esglésies, les ermites i el patrimoni. Per exemple, la capelleta de la Mare de Déu del Pilar, al carrer Pilar, és un símbol de la tradició local, i manté encara pintures de mossèn Ramon Millán, que forma part de la nostra història. També és important conservar la memòria dels antics capellans i les activitats educatives amb els xavals.

Com gestiona el ritme de totes les parròquies i els compromisos?

Amb organització i paciència. Hi ha batejos, enterraments, confirmacions, celebracions festives.

Cada poble té les seues necessitats, i hem de repartir el temps amb prudència. No sempre és fàcil, però treballar amb un equip com Gregorio i futurs capellans de Madagascar ajuda molt. Quins són els reptes principals

que veu a la seva nova destinació?

Un dels reptes és connectar amb els més joves i mantenir viva la fe en un món on les minories cristianes són cada vegada més presents. També treballar per conservar el patrimoni i reforçar les comuni-

Diverses imatges de l’arxiu personal de mossèn Carlos.

tats petites, tot integrant tradició i innovació.

Quin missatge vol transmetre a la comunitat?

R: La fe és un camí que omple de vida i de joia. Vull que les parròquies sentin que poden participar activament, que les famílies i els joves són el motor de la vida comunitària i que la tradició religiosa no és només història, sinó un patrimoni viu que hem de cuidar i transmetre.

Una coseta més. Sé que, bé, quan són destinats a un lloc, tampoc saben quant de temps hi seran. Que estiguem 18 anys a Benicarló és una cosa una miqueta rara, no passa sempre, vull dir. N’hi ha més canvis, solen-n’hi haver-hi més canvis. Però quan arribem a un destí, quin compte fa? Vull dir, mira que va per si s’ha quedat ja fixe

Absolutament. O de dia a dia, de camí a camí, de pas a pas? La veritat és que, a veure, la vida que ens dona, però jo ja tinc 66 anys jo supose que aquí ja és… El que el bisbe decideix és que, al principi, vinc aquí per fer ja, com és que diu?, parar i fondar. Saps què et vull dir? Porte sis canvis, una miqueta, parar i fondar. Mira, jo crec que, no ho sé el bisbe el que ha pensat, doncs, primer, sí que el bisbe estava molt, podríem dir, colpit i molt, podríem dir, molt tocat, de la disponibilitat que ha trobat en tots els mossens. D’acord? Perquè si ha vingut és perquè ell ens ho ha proposat. I, bé, tots els que ens ha canviat, la major part tenim això de 55 a 66 d’edat. Als 75 estem obligats a presentar-li al bisbe una carta en la qual diem que hem complert 75 anys i que disposa. Llavors es jubila i va al seu poble, o no es jubila i es queda al lloc on està. La veritat és que ni hi pense. Ara el que pense és en els projectes de les parròquies, en conéixer la gent, en integrar-me… No pense que això puga ser el final o la millor. Vinc ja, com ell diu, per entregar-me totalment al que Déu vulga. En els anys que Déu em done aquí.

La nova etapa de mossèn Carlos Lluís García Talarn representa un pont entre tradició i renovació. Amb la seva experiència, il·lusió i vocació, el rector de Morella i les seues parròquies afronta els reptes d’una comunitat viva, amb el compromís de preservar la fe, la cultura i la identitat de la comarca dels Ports. La seua arribada és, alhora, una invitació a la participació i a reforçar els lligams entre els pobles i la parròquia, un projecte que promet enriquir la vida local, implicar els joves i mantenir vives les arrels de la fe, amb un equilibri entre història, patrimoni i modernitat.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

Alguna coseta des de Xiva · Part I

Divisió territorial i guerrilles el 1822

Pep Querol. Historiador

Abans d’entrar amb els biennis del final del segle XIX, donarem un colp d’ull a algunes notícies que podem recollir de l’Arxiu del poble de Xiva, i que se conserva (part d’ell) a l’Arxiu municipal morellà.

Els historiadors som prou conscients del que significa que un Arxiu acabe sent destruït a causa d’algun conflicte armat, o inclús per negligència o accident en temps de pau. En aquests casos, se sol recórrer a arxius alternatius o secundaris que, per sort, han sobreviscut, que puguen facilitar trobar còpies d’eixa documentació perduda, o almenys poder trobar testimonis que compensen eixe vuit documental. És el cas de Morella serien els casos dels Arxius de Castellfort i el de la Corona d’Aragó, per exemple, on s’han localitzat còpies de documents vitals per a la seua història (Llibre dels Establiments o la Carta Pobla, sense anar més lluny). El de Xiva no és un cas tant notori com els anteriors nomenats, però sí que conserva documents de la Guerra del Francès (1808-1814), Trienni Liberal (1820-1823) i I Guerra Carlina (1833-1840), que ens donen algunes notícies de Morella a través de les comunicacions entre alcaldes o nascudes des del seu corregiment, apart dels típics textos que remeten a normativa governamental, Lleis, Reials Ordres, etc., una documentació a priori prou avorrida però important en sí mateixa. La gran majoria, per a la nostra desgràcia, són aspectes administratius, impostos, tributs, però de tant en tant hi ha alguna joieta perquè li puguem traure tot el suc possible. La primera és la reorganització territorial, propiciada per la Revolució Liberal. Una vegada se recupera el govern pels liberals el

1820, amb un sempitern pronunciament armat (instigat per Rafael Riego Flórez l’1 de gener de 1820, qui donaria nom al famós himne posterior de Riego), s’iniciaria un període que se denominaria Trienni Liberal, més que res perquè duraria 3 anys, després dels també efímers inicis del Constitucionalisme (1812-1814). Era el moment, en un context de relativa pau, d’implantar una nova distribució del territori, on se cercava l’eficiència i l’eficàcia administrativa. Així, l’Ajuntament de Xiva, rebria una circular, del 14 de març de 1822, que explicava els motius i la divisió que s’havia establert a tot el territori espanyol, una divisió que conté algunes sorpreses pel que respecta als nostres interessos portencs.

Amb anterioritat, des de les reformes borbòniques a principis del segle XVIII, els antics regnes medievals s’anomenarien «provincias», així, quan escrivien «provincia de Valencia» s’estaven referint a l’antic Regne en el seu conjunt. Per davall d’aquest nivell, trobem els corregiments, dividits entre els civils i els de «capa y espada», això és, en aquest segon cas, que estava encapçalat per un militar amb grau de coronel (més tard brigadier). Aquest corregiment morellà seria el més gran de la posterior província de Castelló, no en va arribava fins a Montanejos. Ara, el 1822, se crearien les províncies que coneixem avui dia, encara que, com dic, amb variacions que se corregirien més tard. De fet, aquesta qüestió de la divisió territorial se deba-

Als legisladors «nacionals», els importaria ben poc que Mirambell caiguera dins de Castelló, o Villores (no és el cas) caiguera dins de Teruel, ja que la seua prioritat era la practicitat.

tria fins a finals del segle, moment que per poc Morella no tindria la seua pròpia província (el territori que comprenia la ja extinta Mancomunitat del Maestrazgo tenia molta semblança amb aquell projecte frustrat), però això és una altra història.

Bé, anem al gra. Quan aborda la nova província de Castelló, trobem la primera sorpresa, «Confina con el N. con las de Zaragoza y Tarragona [...], y por el O. con la de Teruel». No, no hi ha cap error. Més endavant precisa un poc més, «Su límite N. empezando por la parte oriental es la orilla derecha del río Cenia, siguiendo el límite antiguo con Cataluña y Aragón hasta el río Bergantes, donde termina el límite septentrional». Aquesta descripció és un poc confusa, ja que el Bergantes no va d’oest a est, sinó de sud a nord. I els pobles que estan a l’altra vessant del riu, com Palanques i Villores? Segueix, «Continúa el occidental por la misma división con Aragón hasta Olocau», i atenció què diu ací «de aquí se dirige a pasar al O. de Cantavieja y al E. de Fortanete, al O. de Mosqueruela y del Puerto, por los nacimientos de los ríos Mayo y Monleón». Pel que ens interessa està tot dit, però crec que la descripció de la província de Teruel és més contundent, ja que diu que «Mirambel, Cantavieja, la Iglesuela, Mosqueruela y Puerto Mingalvo, cuyos pueblos quedan a la Provincia de Castellón», toma ja. Sembla obvi que eren conscients que eixos pobles havien pertangut des de sempre al

Regne d’Aragó, però per qüestions d’eficàcia, com he comentat, decidirien que colaren a l’altre costat de la frontera. La situació no és massa descabellada, ja que sembla haver-hi una continuïtat geogràfica amb aquests pobles manyos, on certament Fortanete ja implica una ruptura. Dins d’eixe pack, podríem incloure La Cuba i potser Trontxó. Per la part que toca Saragossa, a la vessant S.E., arribaria a ni més ni menys que «hasta el mojón que dividia a Cataluña, Aragón y Valencia. [...] desde dicho mojón hasta cerca de Zorita». Torre d’Arques quedaria en mans de Teruel, així que, més o menys, Alcanyís i el Matarranya quedaria per Saragossa. Això pareix com canviar cromos, tu, eixe pa mi, eixe pa tu. La pròpia Llei tenia les seues clàusules del pànic, on les Diputacions recent creades podrien fer les reclamacions pertinents «aquell poble és meu, aquest no el vull és teu, etc.». fixeu-vos si seria provisional, que, entre d’altres rares, Chinchilla i Calatayud tindrien la seua pròpia província. S’ha de tenir en compte la mentalitat i les circumstàncies de l’època. Se pretenia fer una construcció nacional universal, això és, Espanya, on els extints regnes d’herència medieval eren superflus, prescindibles (a França se constituirien els Departaments, que eliminaria completament la divisió territorial anterior). Als legisladors «nacionals», els importaria ben poc que Mirambell caiguera dins de Castelló, o Villores (no és el cas) caiguera dins de Teruel, ja

que la seua prioritat era la practicitat. Per suposat que hi havia elits culturals que recordaven i enyoraven aquells regnes medievals, i que se donarien pressa per fer les seues pròpies construccions nacionals regionals i locals. Espanya, rabie a qui rabie, sempre ha tingut una cultura plurinacional, molt més enllà de Catalunya i País Basc, només cal mirar León, sense anar més lluny, que aspira a ser una comunitat Autònoma més, amb una construcció nacional que s’oposa a Castella; o si mirem al passat, recordem el Cantó de Cartagena el 1873, que me pareix que no és cap ciutat catalana o basca. Avui dia s’armaria la de Sant Quintín si se fera una reorganització provincial sota aquells preceptes de 1822, perquè les nostres nacions petites (València, Castelló, Els Ports, Villores, ma casa; Aragó, Teruel, Maestrazgo, sa casa, etc.), estan ja tant interioritzades que no ens ho podem ni imaginar i molts menys acceptar-ho.

Però, i aquella gent de 1822, la del carrer? Més enllà de fer-los canviar costums, sempre un problema, pos acabarien per adaptar-se i avant, sense més problemes. Si en comptes d’anar a Castellote havies d’anar a Morella a fer les gestions administratives habituals... pos què farem. Si aquella reforma s’haguera consolidat, seria impensable avui dia que Mirambell, Cantavella, etc., passaren a l’Aragó. Relacionat amb tot això, el 16 de juny se rebria una comunicació de la Diputació de Castelló, al voltant de la reorganització dels Partits Judicials. Concretament, que és allò important per mi, se demanaven els habitants i la distància a Morella. Per sort algú ho va anotar al marge, 53 veïns i una llegua, això és, a un factor 4,5, aplicable per aquella època, Xiva tindria el 1822, 239 habitants aproximadament. Una llegua eren 5,5 km,

així que aquesta era la distància de Xiva a Morella. Us pareix poc? Aquells camins anaven més a l’enrecte que les carreteres modernes posteriors, fetes per enginyers de camins que se pensaven que eren lo más, però que només sabien fer corbes (en canvi, avui dia només saben fer rectes). Una altra qüestió curiosa és el que se tardava a rebre una comunicació oficial de l’administració provincial. L’escrit està firmat el dia 1 de juny, 15 dies tardaria a arribar de Castelló a Xiva.

Divisió provincial de l’antic Regne de València, 1822.

Canviem de tema. El dia 9 de juny de 1822, se rebria una comunicació des de Morella, del dia 8, firmada pel regidor degà Sebastián Segura i el secretari Miguel Villuendas. En eixe moment ja hi havia guerrillers reialistes antiliberals per la comarca, comandats en un principi per Rambla, un episodi que narra Segura Barreda i que pretén situar la insurrecció a Morella aquell maig, però què si ho llegeixes bé, la situació crea molts dubtes (ja vaig parlar d’aquest tema fa alguns anys), on se li veu el plumero partidista al clergue historiador. El que m’interessa ara és remarcar eixe ambient enrarit, on hi havia grups de gent, de poca entitat, que s’havien tirat al monte. Veiem què diu el comunicat, «A las Justicias de los pueblos anotados al margen hago saber, como por encontrándose en esta Villa las Tropas Nacionales y deben todo ciudadano coadyubar por su parte de hacer quanto se pueda para que éstas tengan todo lo necesario es indispensable que los Pueblos anotados al margen conduzcan las @ de harina detalladas al margen semanalmente y con anticipación pues acto (?) contrario me veré obligado a proceder rigurosamente y les será sensible». La situació que expressa el comunicat és l’arribada de tropes addicionals a Morella per combatre eixes partides que pul·lulaven per ahi. El problema, és que no tenim els pobles al marge, perquè el document en qüestió seria una còpia, i a Xiva pos li importava ben poc què havia d’aportar Villores, per exemple.

El dia 12 de juny arribaria una altra comunicació de Morella, firmada per l’alcalde Mariano Carceller i Miguel Villuendas, «para el debido justo cumplimiento y verdadera comodidad de las Tropas aquarteladas de esta Plaza establecidas por orden superior, me es preciso que los Pueblos anotados al margen suministren las sábanas, mantas y cabezales que en el se detallan para el día 13 [dia subratllat] del corriente. Igualmente les advierto a los dichos Pueblos el que no subministren

raciones de harina ni demás por el presente según el último pedido». A continuació, per a la nostra sort està anotat allò que havia d’aportar Xiva, això és, 4 llençols, 2 mantes i 1 capçal. Malament ho tindria Xiva, ja que l’escrit està firmat el dia 11, però el rebria el 12, i el material havia d’estar si o si el dia 13, un poc just la veritat. Ja m’imagino a dos o tres en matxo aquell dia corrents pel camí de Morella. El dia 16 de juny, comunicació firmada per l’alcalde morellà el dia 15, s’insistia en els subministres per a les tropes aquarterades a Morella, però ara hem tingut més sort, ja que els pobles del marge, per fí, estan anotats. Així, Xiva havia d’aportar 18 @ de farina; Ortells 21; Sorita 30; Palanques 12; Villores 9; Forcall 30; Saranyana 9; Todolella 20; La Mata 22; La Cuba 20; Olocau 26; Mirambell 34; Cantavella 50; un poble il·legible 38; Portell 28; Cinctorres 38; Castellfort 30; Vilafranca 40; i Ares 30. Aquestes dades ens donen algunes informacions indirectes. Per una banda podem deduir el potencial agrícola de cada poble segons la quota que li tocava aportar. Per una altra, falten alguns pobles, com Herbers i Vallibona (i Trontxó?). No, el poble il·legible no és cap d’ells, se comprendria, i tampoc està Morella, ja que és el que emet la comunicació que havia de ser repartida de poble en poble. També podem observar que els nostres germans manyos estaven cooperant com tothom a l’esforç de guerra, ja que l’Estat havia unit els nostres camins, de moment. A mesura que se rebien comunicacions de la mateixa temàtica que hem vist, el to era més dur, més amenaçador. Possiblement perquè els pobles no complien els plaços o les quotes, per impossibilitat pràctica, perquè tenien poques ganes, o perquè les expedicions eren interceptades per les guerrilles, aquesta última hipòtesi la més factible. El 18 de juny Xiva rebria una altra comunicació, però aquesta vegada, apart de ser firmada per Carceller i Villuendas, també vindria firmada pel comandant militar de Morella Cabrajigal, el típic militar mediocre, que veu enemics per tot arreu, i que l’únic que fa és afavorir la causa que en teoria està combatent. Un destrossa-banderes, vaja, mai millor dit. Ja podem entendre el to amenaçador, «si dentro de dos días de recibida esta vereda no hacen las @ de harina detalladas al margen me veré en la obligación de enviar una partida militar a exigirlas y hacer responsables a las Justicias de la morosidad». La urgència era tal, que el comunicat no tardaria a arribar ni un dia a Xiva...

Setmanari d’informació comarcal

PRIMERA TROBADA D’ESCALADA, ORGANITZADA PER ESPEMO

Més d’un centenar d’escaladors es troben a Morella

Morella ha celebrat durant el pont del 9 fins al 12 d’octubre la primera edició de la seua Trobada d’Escalada, organitzada per la Societat Esportiva Espemo. Un esdeveniment clarament marcat per les pluges del cap de setmana que, en línies generals, no han impedit que els i les amants de l’escalada pugueren practicar aquest esport a diferents zones de la comarca dels Ports o fins i tot d’altres terres veïnes.

Dissabte pel matí tenia lloc a la Plaça una fireta organitzada per Espemo en la que a més de repartir les bosses a la gent inscrita a la Trobada d’Escalada també es comptava amb altres col·lectius que van voler participar de la mateixa. Un d’ells va ser el grup de dones de Morella, que donava a

ALBA LORAS, MILLOR ESPORTISTA FEMENINA

A ARAGÓ. La Federació Aragonesa de Muntanyisme (FAM) reconeixerà els millors valors de muntanyisme amb el lliurament i les distincions del XXIX Sopar de la Muntanya que tindrà lloc el proper 24 d'octubre. Aquest any el Trofeu a la Millor Esportista Femenina 2025 serà per a la vilafranquina Alba Loras, membre de l'Associació Esportiva Maestrazgo com a guanyadora de la Copa d'Aragó de Curses en Línia.

conèixer la seua activitat i un altre seria l’Aplec dels Ports de Villores amb tot el seu marxandatge i amb una urna per poder votar al voltant del lema de l’Aplec. Des d’Espemo ens explicaven un poc la finalitat d’aquesta fireta. Begoña Vives, vocal d’escalada de la Societat Esportiva Espemo explicava que “és una fireta en la que a més de repartir les bosses dels escaladors comptem amb la participació de l’Aplec, del Grup de Dones Els Ports o també amb Javier Domingo i la seua nova guia d’escalada. Nosaltres des d’Espemo tenim una paradeta amb fotografies de dones escaladores importants de la història i també de fotos nostres, de les dones d’Espemo”.

Javier Domingo és un apassionat de l’escalada i ha escrit una

CBF MORELLA JÚNIOR. El CBF Morella júnior disputava el dijous 9 d'octubre el partit corresponent a la 2ª jornada de la Lliga Autonòmica, visitant la canxa del Picken Claret a València. Les morellanes a la canxa d'un dels rivals més potents de la lliga van perdre per 69-50, fent un gran partit i donant-ho tot a la pista. El potencial de les valencianes s'acabaria imposant en el que significa la primera derrota de l'equip a la temporada.

TIROLINA. Cantavieja ha inaugurat la tirolina “Doble Vértigo Maestrazgo”, una instal·lació única que ja s’ha convertit en una de les més espectaculars d’Aragó, amb gairebé un quilòmetre de recorregut i un desnivell de 330 metres, aquesta nova atracció ofereix una experiència vertiginosa i inoblidable sobre els impressionants paisatges del Maestrazgo. Els participants poden assolir velocitats de fins a 70 km/h, volant per una espectacular zona natural.

DIEGO MIRALLES

D’ARES. Acabada la temporada d’estiu, han començat ja els treballs de reparació i manteniment de la piscina municipal d’Ares del Maestrat. Enguany, s’han produït desperfectes importants, especialment per la caiguda de peces de gresite del vas de la piscina. També es revisarà i posarà a punt tota la maquinària aprofitant el buidatge de la piscina. “Volem que la piscina estiga en perfecte estat per a l’estiu que ve”, ha destacat l’alcalde, José Luis Marqués.

nova guia d’escalada a nivell provincial. Un fet que era important perque les anteriors guies es trobaven ja bastant desfasades. Domingo assenyalava que “ha estat un treball intens i que només pot fer un apassionat de l’escalada. Si, les guies existents fins ara s’havien quedat molt obsoletes i en aquesta guia s’inclouen les zones d’escalada de tota la provincia, excepte la part de Montanejos que per la seua importància compta ja amb guies actualitzades”.

La pluja, sense cap dubte, ha marcat l’activitat a les zones d’escalada previstes per Espemo en aquesta trobada, si bé ha hagut algun moment en el cap de setmana en el que s’ha pogut practicar aquest esport. Diego Miralles, membre de la Societat Esportiva Espemo afirmava que “comptem amb uns 150 escaladors que s’han inscrit a la trobada. Els estem donant pautes de zones a les que poden escalar també tenint en compte l’oratge que està fent”. Per tant, no fan faltar, en els moments en què la pluja donava una treva, moments d’escalada pels diferents punts habilitats del terme de Morella i de la comarca dels Ports. Per ser la primera trobada d’escalada que organitza Espemo s’ha comptat aquest cap de setmana a Morella amb un bona inscripció. L’oratge també ha fet que es produïra alguna baixa finalment.

La major part de les persones inscrites a la trobada han escalat a zones properes a Morella. Un grup d’escaladors i escaladores marxarien cap a la part del Maestrazgo on les previsions de l’oratge eren

millors. Des de la Societat Esportiva Espemo s’han mostrat satisfets en poder mostrar als aficionats tot el treball que des del club s’ha fet en matèria d’escalada al llarg dels anys. Diego Miralles manifestava que “des d’Espemo s’ha invertit molt de temps i diners en equipar vies d’escalada i la vertat és que una trobada com aquesta ens serveix per poder mostrat als aficionats el treball que s’ha realitzat ací durant tants anys i que es continua fent, perquè actualment no es para d’obrir i equipar vies i zones d’escalada”.

El cap de setmana de la I Trobada d’Escalada a Morella s’ha complementat amb moltes activitats que han pogut gaudir tant la gent vinguda des de fora com els propis membres d’Espemo. Una d’elles era la de ‘Llançat a pel Pernil’ en el que els participants, que van ser de totes les edats i intentaven escalar per les pilastres dels porxes per fer-se amb els pernils que estaven penjats en una corda. Per aconseguir-ho, l’escalador s’havia de llançar a pel pernil i mantenir-se un segons penjat amb el pernil. Una prova la de ‘Llançat a pel Pernil’ que va despertar moltíssima expectació amb gran quantitat de públic interessada en veure aquesta peculiar mostra d’escalada. En categoria masculina cinc escaladors van poder fer-se amb el pernil i en categoria femenina es va donar a les xiques que es van quedar més a prop de conseguir-lo. Finalment Espemo lliurava els 6 pernils que estaven previstos en aquest concurs d’escalada de ‘Llançat a pel Pernil’.

ES REPRÈN LA LLIGA. Amb la disputa fins ara de quatre jornades de lliga al futbol regional, tant a la 2ª com a la 3ª FFCV arribava el passat cap de setmana el primer dels parons de la temporada amb motiu del pont del 9 d'octubre.

A la 2ª FFCV el Morella FC es troba ocupant la catorzena posició a la classificació amb 3 punts, es a dir, el Morella en aquestos moments es troba en zona de descens. Un Morella que va començar guanyant al primer partit per 2-0 a l'Esportiu Vila-real, però que després ha acumulat tres derrotes consecutives perdent per 4-0 al camp de Els Ibarsos, 2-3 a casa contra el Borriol i 2-0 al camp de l'Onda 'B'. Aquest diumenge rebrà la visita del Nou Sequiol a la Fàbrica de Giner.

A la 3ª FFCV, el CF Vilafranca ocupa la quarta posició a la classificació amb 9 punts, fruit de tres victòries i una derrota als quatre partits que s'han disputat fins ara. A la primera jornada el Vilafranca va golejar per 6-1 a l'Odisea 'C' al camp del Serrito i a la segona guanyava per 0-6 a l'Eture-Canet al camp de Canet lo Roig. Al tercer partit, jugat al Serrito el CF Vilafranca superava clarament al RC Salsadella per 4 gols a 0 i al diumenge següent, els vilafranquins perdien de forma contundent per 5 gols a 1 en la seua visita al CD Catí al camp Vicent García. Per la seua banda el CE Cinctorrà ha sumat un punt a les quatre primeres jornades de la lliga a la 3ª FFCV. El Cinctorrà va empatar contra l'Eture-Canet (2-2) al primer partit de la lliga, perdent posteriorment per 3-1 al camp del RC Salsadella. A la tercera jornada de la lliga el CE Cinctorrà perdia 0-2 contra el CD Catí i la passada setmana a la darrera jornada disputada fins ara els de Cinctorres perdien 4-0 contra La Pobla Tornesa.

PISCINA

BIEL FABREGAT

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

La Fulla del Camp dels Ports.

UN

Es demana que s’amplien ajudes per al control dels porcs senglars

La Unió Llauradora ha traslladat a la Conselleria de Medi Ambient la necessitat d’ampliar el pressupost de les ajudes destinades al control poblacional del senglar en municipis amb sobreabundància i de les quals s’han quedat fora un total de 15 localitats de la Comunitat Valenciana per falta de crèdit. Paral·lelament, LA UNIÓ contactarà amb tots els grups parlamentaris per a presentar una pregunta escrita o oral en les Corts a fi d’impulsar una proposta no de llei per a ampliar el pressupost. Un total de 105 ajuntaments són els beneficiaris d’aquestes ajudes (63 a la província de València, 25 en la de Castelló i 17 en la d’Alacant). La dotació pressupostària prevista era de 900.000 euros que s’ha esgotat deixant fora a 15 ajuntaments que, malgrat complir amb els requisits tècnics i administratius, no accediran a les ajudes per manca de crèdit, per un import total de 112.033,58 €.

Els preus.

TOTAL DE 15 MUNICIPIS HAN QUEDAT FORA DE LES AJUDES 1,433 €/kg (baixa 0,046 €)

Es tracta de les poblacions d’Algemesí, Ayora, Benigànim, Guadassuar, Macastre, Oliva, Utiel i Venta del Moro a la província de València; Ondara, Orba, Polop i Xixona en la d’Alacant i Betxí, Càlig i Xilxes en la de Castelló. Aquestes entitats locals perta-

nyen principalment a comarques amb una afectació creixent pels danys provocats pel senglar sobre cultius agrícoles, marges i infraestructures rurals, la qual cosa genera pèrdues econòmiques importants i un risc creixent per a la seguretat viària i sanitària. Davant aquesta realitat, i atés el caràcter estratègic i urgent del control de fauna salvatge, sobretot de senglars, per a la sostenibilitat de l’activitat agrària i la conservació del medi natural, LA UNIÓ ha sol·licitat a la Conselleria de Medi Ambient una ampliació extraordinària del crèdit pressupostari corresponent a l’exercici 2025, per un import addicional mínim de poc més de 112.000 euros, de manera que permeta atendre els 15 municipis exclosos de la convocatòria per insuficiència de fons, garantint així la igualtat de tracte i l’eficàcia de la política de control de fauna salvatge. També ha demanat que en la programació pressupostària per a l’exercici 2026, s’incremente de manera significativa la dotació assignada a la línia d’ajudes per al control del senglar, amb l’objectiu de cobrir totes les sol·licituds que previsiblement continuaran augmentant i es demana que es revisen les població amb superpoblació.

Els preus del Porcí. 09/10/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

Porc viu

Garrí (Lechón)

€/kg (baixa 0,046 €)

Setmana 41 del 06/10 al 12/10

60,00 € (sense variació)

79,00 € (sense variació) 09/10/2025

32,00 € (baixa 2€)

24/09/2025

1,611 €/kg ( baixa 0,032 €)

3,464 €/kg ( baixa 0,098 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 08-10-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

7,45 €/kg (regularització)

7,58 €/kg (regularització)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 08-10-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,66 €/kg (sense variació) 4,39 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 09-10-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,56 €/kg (sense variació) 1,45 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 07-10-25

Conill (Pes viu) 2,85 €/kg (sense variació)

(Loncun) 09-10-25

Conill (Pes viu) 2,65 €/kg (sense variació)

El més rentable per al ramader

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

12,2 / 18,4

9,9 / 15,9

11,6 / 17,1

12,2 / 19,4

12,4 / 20,5

12,0 / 17,8

9,8 / 16,9

12,3 / 18,8

11,4 / 20,3

--,-- / --,--

9,5 / 14,8

11,0 / 16,7

10,8 / 17,8

9,5 / 15,0

10,9 / 17,3

11,5 / 20,3

10,7 / 21,7

11,1 / 17,6

8,9 / 15,3

10,1 / 18,9

11,6 / 16,9

11,2 / 18,6

8,5 / 13,8

11,1 / 15,4

/ 13,9 10,5 / 12,1

12,1 / 13,6

11,5 / 15,0

11,8 / 15,7

12,1 / 13,9

10,6 / 12,0

11,2 / 14,8

12,4 / 15,5

11,8 / 14,7

9,9 / 11,6

12,0 / 13,4

12,1 / 13,4

9,7 / 12,9 11,9 / 13,5

12,6 / 14,8 13,2 / 15,2

12,3 / 14,5

10,9 / 13,2

12,6 / 14,4

13,2 / 16,5

12,2 / 14,7

10,6 / 12,0

12,1 / 14,1

12,3 / 15,8

9,0 / 14,7

11,7 / 16,1

10,7 / 19,3

10,2 / 18,4

11,0 / 17,2

10,5 / 15,9

11,1 / 16,8

12,1 / 15,9

10,8 / 18,7

10,9 / 14,4

11,0 / 16,2

12,3 / 19,4

9,0 / 19,1

11,1 / 19,4

10,2 / 21,2

10,4 / 21,8

10,6 / 20,2

11,8 / 20,2

9,9 / 19,6

10,7 / 20,6

10,5 / 20,9

11,1 / 16,9

11,5 / 19,6

11,4 / 20,3

7,4 / 18,4

9,9 / 19,0

10,4 / 21,7

8,9 / 22,2

9,2 / 20,0

11,2 / 19,4

9,3 / 20,4

12,2 / 20,7

8,9 / 21,3

11,2 / 16,1

9,3 / 19,5

“Quan a l’octubre es fa fosc, busca la vora del foc”

Oratge clarament de tardor a la comarca dels Ports a les darreres jornada amb un cap de setmana del Pilar marcat per importants precipitacions a la zona. Tant el dissabte 11 com el diumenge 12 va estar plovent al nostre territori amb precipitacions prou equilibrades en general i destacant els 66 l/ m2 caiguts a Vallibona, els 58 litres arreplegats a Vilafranca o 56 litres a Morella com a reculls més destacats.

Cal destacar que les temperatures màximes s’han mantès prou a ratlla als darrers dies i situades al voltant dels 20 graus. Les mínimes a les darreres jornades estan sent prou altes i situades entre els 8 i 12 graus a tota la comarca. Després de les pluges l’ambient s’ha quedat prou estable i assolellat encara que amb jornades amb núvols i sol. Els vents estan sent fluixos de

Xaloc o encalmats per complet a molts moments dels dies. Anem a veure com continua l’oratge a les properes jornades, ja que es compta amb previsions de que pot continuar plovent, si bé de forma més dèbil i amb possibilitat de tronades.

Sembla que per al cap de setmana l’ambient estarà més assolellat i amb temperatures sense grans canvis en quan a les màximes i es refereix. Les mínimes poden baixar un poc per tornar a recuperar-se. Els vents continuaran sent de Sudest (Xaloc) i amb poca intensitat. Sembla que per a les properes jornades i als primers dies de la setmana que ve l’ambient serà estable i amb jornades amb núvols i sol. Unes pluges les d’aquestos darrers dies bastant bones per al terreny i que a la nostra comarca no han generat cap tipus de complicació. Aigua benvinguda.

Canvi de dinàmica

La predicció de Lorenzo Boix.

Després d’una primera part del mes amb dinàmica més de llevants, amb pluges molt beneficioses a casa nostra, encetem nova setmana en la qual els vents d’Oest i NO seran els protagonistes, amb pluges a la façana Atlàntica i pas de núvols alts amb boniques postes de sol a casa nostra.

Cap de setmana amb mínimes entre els 8-12 graus i màximes entre els 20-24 en general (poden variar un grau o dos depenent de les zones més altes o les més fondes). Sol de matí i creixement de núvols de vesprada, quan no descartem alguna gota, sobretot dissabte, però coses aïllades i allí on apareguen de poca entitat. Ens creuarà una cua de front la matinada de dilluns, que pot deixar alguna pluja, en general de poca entitat, la segona part de la matinada o primera part del matí.

Temperatures màximes entre els 22-26 graus al llarg de la setmana i matinades més fresques, sobretot la de dimarts i la de dimecres, quan podem tindre mínimes entre els 6-10 graus, quedant entre els 8-12 els altres dies. Sol i pas de núvols sense més conseqüències.

Les pluges del cap de setmana i les boires matinals a partir de dilluns han marcat la meteorologia als Ports. RICARDO QUEROL.