Setmanari Notícies (17/01/2025)

“ El 17 de gener és Sant Antoni

Sempre he volgut una galeria normal, en una ciutat normal, en un país normal”

PILAR DOLZ COMPLEIX 50 ANYS AL FRONT DE LA GALERIA CÀNEM DE CASTELLÓ

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

NÚMERO 1633. MORELLA, DEL 17 AL 23 DE GENER DE 2025. —1,50 €

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Enguany el dia de Sant Antoni coincideix en la celebració de la santantonà més emblemàtica de la comarcal, la de Forcall.

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

També Morella, Sorita, la Pobla de Benifassà, Vilafranca o Villores encenen la flama purificadora aquest cap de setmana.

Pàgines 11 a 13. Qué Hacer en Morella.

Autoritzats fins a 20 nous aerogeneradors als Ports

La Generalitat Valenciana ha autoritzat la instal·lació de 20 nous aerogeneradors, afectant els termes de Castellfort i Vilafranca, així com Todolella, Olocau i la Mata. Des de la plataforma No a la MAT han expressat el seu rebuig a aquestes ampliacions.

Pàgina 7. Poble a poble.

El nou Colomer

Zurita s'inunda quan plou

Es demanaran ajudes per tal d'arreglar els desperfectes a la zona recent rehabilitada

Pàgina 6. Poble a poble.

L'ampliació del Centre de Dia, paralitzada

El PSPV denuncia de nou que amb els Independents s’ha aturat aquest projecte

Pàgina 7. Poble a poble

CASTELLFORT. Tot i el fort vent, la comarca dels Ports ja ha viscut els primers Sant Antonis, en llocs com Castellfort, a la imatge, o també a Olocau del Rey. MIGUEL ÁNGEL TRONCHO

Pàgina 9. Gent&Vida.

MORELLA

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

El 17 de gener és Sant Antoni

Enguany, el 17 de gener, cau en divendres, coincidint així el dia del sant amb el dia de la celebració de la tradicional Santantonà de Forcall, una de les més emblemàtiques i la més reconeguda de tota la comarca dels Ports. També Morella, Vilafranca o Villores fan la festa aquest cap de setmana, amb una programació repleta d'actes populars, rituals ancestrals i molta participació veïnal.

—La santantonà de Forcall. A Forcall, les festivitats de Sant Anto-

VILLORES. A Villores no hi ha majorals i és l’Ajuntament qui finança i qui organitza els principals actes de Sant Antoni, però són els veïns els que fan possible que la tradició continue. Les dones de Villores es van donar cita al local dels jubilats per a fer més de 125 pastissos que ja esperen per ser repartits aquest cap de setmana.

VILAFRANCA. Els tres forns, el de Lupi, el forn de Ripollés i el forn La Plaça s’omplien el passat cap de setmana per tal de preparar 16.000 pastissos pels convits dels dies 17,18 i 19 de gener i que també per a posar-los a la venda i traure fons per a pagar les despeses de la celebració de ‘La Publicata’. AJUNTAMENT DE VILAFRANCA

ni són sinònim d'unitat i tradició. El cap de setmana passat, un centenar de dones es van reunir per a preparar la tradicional pastà de la rotlleta. Enguany, com a novetat, aquesta activitat es va dur a terme tant al Forn de la Vila com al pavelló municipal, oferint més espai i comoditat per a treballar.

Aquest acte és fonamental tant per als majorals com per als veïns i veïnes que col·laboren en la festa. Més enllà de l’espectacle dels dimonis o botargues, la benedicció dels animals i la cremà de la barra-

ca, els pastissos que es reparteixen al llarg de tot el cap de setmana tenen un paper especial. Aquests dolços tradicionals són l'obsequi amb què es premia la col·laboració de totes les persones implicades en la festivitat, reconeixent la seua dedicació i esforç.

—La Publicata de Vilafranca. A Vilafranca, els preparatius de Sant Antoni també estan en marxa des de fa setmanes. Després de dos intensos dies de tallar troncs al bosc de Palomita, els majorals i col·la-

Una foto de grup de les pastadores de la rotlleta pel Sant Antoni de Forcall.

MIGUEL ÁNGEL TRONCHO

boradors van tornar aquest passat diumenge per a escollir les barres i troncs que conformaran la barraca. Aquest element emblemàtic de la festa, amb la seua estructura cònica, ja espera ser cremada durant els actes centrals. La festa del patró dels animalets a Vilafranca tindrà lloc del 17 al 19 de gener, amb una agenda carregada d'esdeveniments tradicionals: l'entrada de la malea, l'alto al rellotge, la ronda, la representació de la vida del sant i la benedicció dels animals. Totes aquestes activi-

NOVA VIDA DEL SANT. El passat dissabte 11 de gener va tindre lloc l’assaig general de la representació de La Vida de Sant Antoni i del sainet ‘La barraqueta del Nano’. Després de 40 anys, els principals actors han canviat i els més majors els han passat el relleu als més joves.

Rafa Vicente, Ilde Fabregat, Santi Llopis i Ricardo Moliner seran recordats sempre com Morondo, Sant Antoni, Luzbel i el Dimoni, respectivament, però la seua trajectòria com a aquests personatges ha arribat al seu fi i els nous actors han agafat el seu relleu. Morondo l’encarna ara Miquel Vicente, Luzbel és Guillermo Roig, Sergio Altaba hereta el Dimoni, i el protagonista de la representació, Sant Antoni Abat, és recreat per Francis Roig. AJUNTAMENT DE VILAFRANCA

tats són un reflex viu de la riquesa cultural i històrica de la comarca.

—Morella, sense majorals. A Morella, la festivitat de Sant Antoni ha començat amb la benedicció del panoli, un acte celebrat a la Casa Confraria i presidit per la Junta de la Confraria, autoritats municipals i representants eclesiàstics.

Enguany, a falta de majoralia, la Confraria ha assumit l'organització dels actes essencials, amb l'esperança que un grup de veïns s'anime a prendre el relleu l’any vinent.

—Villores té les coquetes amanides. A Villores, la plaça del poble ja llueix la barraca, preparada per a ser cremada aquest dissabte. Els preparatius van començar ja el passat 28 de desembre amb la recollida del maio i les costelles per a muntar la barraca, i van continuar l'11 de gener amb una altra jornada de llenya i l’elaboració de les tradicionals coquetes. Aquestes, recuperades gràcies a l’esforç dels veïns, es preparen als forns de les cases, mantenint viu l’esperit col·lectiu. A més de Forcall, Vilafranca, Morella i Villores, la festivitat de Sant Antoni també es viu intensament aquest cap de setmana a Sorita i la Pobla de Benifassà. A cada poble, la celebració adopta matisos propis, però sempre amb la mateixa essència: honorar el patró dels animals amb devoció, festa i germanor.

Aquest cap de setmana, la comarca dels Ports esdevé un escenari vibrant, on les tradicions centenàries es fusionen amb la passió i l’esforç de tota una comunitat.

BENEDICCIÓ. El dijous previ a la celebració de Sant Antoni, a Morella és tradició l'acte de benedicció del panoli a la Confraria, on les autoritats en fan un tast.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Opinió.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Cristian Lorente, Laia Meseguer

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Les santantonaes al segle XXI

La festa de Sant Antoni és, sens dubte, una de les manifestacions culturals més emblemàtiques i arrelades a la comarca dels Ports. Aquesta celebració, amb profundes arrels històriques i tradicionals, representa molt més que un esdeveniment religiós o festiu: és un element essencial de la identitat col·lectiva comarcal, un símbol d’unió entre els seus habitants i un vincle entre generacions. A través d’aquesta festa, es mantenen vives tradicions que han definit la cultura i el caràcter dels pobles dels Ports al llarg dels segles.

Sant Antoni, amb les seues fogueres, processons, representacions teatrals de la vida del sant, la seua música i la gastronomia, combina religiositat, folklore i convivència d’una manera única. A més, actua com un far d’esperança i resistència cultural per a uns pobles que, cada vegada més, lluiten contra el despoblament i el manteniment de les seues tradicions.

—Majorals i voluntaris: dos pilars fonamentals. Un dels elements distintius de la festa de Sant Antoni als Ports és la figura dels majorals, persones, famílies o grups d’amics que assumeixen la responsabilitat d’organitzar la celebració. Ser majoral és un honor, però també un repte, ja que implica mesos de treball previ, dedica-

ció i esforç, abans i durant la festa. A Morella, Forcall i altres localitats de la comarca, són els majorals els qui coordinen la construcció de les fogueres, la preparació dels dolços típics, la programació dels actes religiosos i culturals, i moltes altres tasques que asseguren l’èxit de la festa. Però no tots els anys hi ha algú que es pose al capdavant de la festa i, en eixe moment, són les confraries o directament l'Ajuntament del poble qui s'ha de fer càrrec de tirar endavant la festa.

El forn de Forcall durant la pastà de la rotlleta, aquest passat cap de setmana. MIGUEL ÁNGEL TRONCHO

Es podrien arribar a instaurar costums, com la que hi ha a Morella en què, per al Sexenni, els Torneros es busquen sempre en joves de 18 anys, que des de menuts saben que els tocarà? Podríem arribar a veure que, per exemple, els que compleixen 40 anys s'encarregaren automàticament de tirar endavant la festa endavant i que fins i tot fora un moment esperat durant tota la vida per a ells? Hi ha altres solucions?

Tot i això, els majorals, quan hi

C/

Maria Garcia. Àcida i alurònica.

ha, no estan mai sols. La tasca dels voluntaris és també essencial per mantenir viva aquesta tradició i garantir-ne l’esplendor. A Forcall, per exemple, són dones voluntàries les que s’encarreguen de passar la rotlleta, un dels dolços típics que es reparteix entre els veïns i visitants al voltant del 17 de gener. Aquesta tasca, que pot semblar senzilla, és un gest de col·laboració que manté viva una part fonamental de la tradició gastronòmica de la festa.

A Morella, el paper dels voluntaris també és clau en diferents moments de la celebració. Són molts actors aficionats els que participen en la representació de la Vida del Sant, una de les activitats més emblemàtiques i esperades de Sant Antoni, on es recrea la vida del sant i les temptacions del dimoni. Altres voluntaris formen part d’actes com el Contrabando, una divertida escenificació que combina humor i tradició, o el Mondongo, una activitat gastronòmica que posa en valor la cuina típica de la comarca.

Sense l’esforç conjunt de majorals i voluntaris, seria impensable organitzar una festa tan rica en detalls i tan diversa en actes. Aquesta col·laboració intergeneracional i comunitària és el que manté viva la flama de Sant Antoni als Ports.

—El despoblament: una amenaça que posa en risc la tradició. El despoblament és un dels grans reptes que afronten els pobles dels Ports. L’envelliment de la població, la manca d’oportunitats laborals i l’emigració constant dels joves cap a les ciutats amenacen no només la vida quotidiana d’aquests pobles, sinó també la continuïtat de festes com la de Sant Antoni.

Les tradicions que formen part d’aquesta celebració depenen directament de la participació activa dels veïns. Amb menys població, qui es farà càrrec d’organitzar els actes o de passar la rotlleta? Qui tindrà temps i energia per representar la Vida del Sant o per participar en activitats com el Mondongo? Aquesta realitat posa en evidència la necessitat de frenar el

despoblament i de donar suport a aquells que decideixen quedar-se als pobles o tornar-hi.

Malgrat aquest context, hi ha motius per a l’esperança. Cada any, molts joves tornen als seus pobles d’origen per Sant Antoni, ja siga per participar en els actes o, fins i tot, per assumir el paper de majorals o voluntaris. Aquest retorn a casa per Sés un reflex del poder emocional que té la festa com a vincle amb les arrels i amb el sentiment de pertinença al territori.

—El turisme com a oportunitat de futur. El turisme emergeix com un element clau per garantir la continuïtat de la festa de Sant Antoni. En un món cada vegada més globalitzat, on moltes persones busquen experiències autèntiques i connectades amb la cultura local, Sant Antoni té el potencial de convertir-se en un atractiu turístic de gran valor.

Aquesta festivitat ofereix una combinació única de rituals an-

cestrals, gastronomia, música i folklore que pot captivar visitants d’arreu. A més, el paper actiu de majorals i voluntaris pot esdevenir un reclam per a aquells que desitgen conéixer de prop com es treballa col·lectivament per mantenir viva una tradició.

No obstant això, cal gestionar aquest potencial turístic amb responsabilitat. El turisme no ha de desvirtuar l’essència de la festa ni convertir-la en un espectacle purament comercial. És fonamental que la comunitat local continue sent la protagonista i que els visitants participen de manera respectuosa, contribuint a l’ambient de convivència que caracteritza Sant Antoni.

Els beneficis del turisme poden ser múltiples: d’una banda, ajuden a dinamitzar l’economia local, i de l’altra, donen visibilitat a una comarca sovint desconeguda per al gran públic. Amb una promoció adequada i un model de turisme sostenible, Sant Antoni pot con-

Un dels elements distintius de la festa de Sant Antoni als Ports és la figura dels majorals, persones, famílies o grups d’amics que assumeixen la responsabilitat d’organitzar la celebració.

vertir-se en un referent cultural i turístic, alhora que es garanteix la seua autenticitat.

—Una festa amb passat i futur. Sant Antoni als Ports és molt més que una festa: és un símbol d’unió, resistència i esperança per a tota la comarca. La col·laboració entre majorals, voluntaris i la resta de la comunitat és el que fa possible que aquesta tradició continue viva, malgrat els reptes. Alhora, el compromís de la joventut i el potencial turístic poden ser les claus per assegurar que la flama de Sant Antoni continue brillant durant molts anys més.

Aquesta festa no només recorda el passat, sinó que projecta un futur per a la cultura i la vida als Ports. Si aconseguim preservar aquesta tradició, Sant Antoni seguirà sent, any rere any, una celebració que uneix les persones i enforteix la identitat d’un territori que no vol renunciar al seu patrimoni cultural.

Pol. Ind. “Les Casetes”

Morella (Castellón)

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

EL JUTGE DE BENASSAL

HOMENATGE A JULIO TENA. Benassal ha rendit homenatge a Julio Tena Miralles, qui durant més de 16 anys ha exercit com a Jutge de Pau de la localitat, destacant la seua dedicació i compromís amb el poble. L’acte va comptar amb la presència de familiars, amics, veïns i representants polítics que han compartit amb ell aquest camí. L’alcaldessa Elia Garcia va iniciar l’homenatge amb paraules emotives, subratllant la seua tasca com a mediador i la passió pel seu poble natal. Julio Tena no només ha estat Jutge de Pau, sinó que ha dedicat més de 50 anys a la vida social i institucional de Benassal, un esforç àmpliament reconegut

L’edifici Colomer Zurita de Morella s’ha vist greument afectat per l’entrada d’aigua durant les últimes pluges i temporals. Tots els espais han patit desperfectes a causa del mal estat de la teulada i les cobertes dels dos claustres. Pel que fa a l’Escola de Música i l’espai previst com a Biblioteca Municipal, ha entrat aigua tant pel sostre com per les finestres de manera que ha causat problemes amb el pladur en parets, sostres i els radiadors.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha criticat que “l’obra del Colomer Zurita està mal feta i no entenem com s’han invertit tants diners sense arreglar les cobertes i les teulades per on entra l’aigua en grans quantitats”. L’edil ha explicat que “amb els últims temporals d’aigua i vent, s’han alçat i caigut teules que permeten la formació de goteres, així com s’ha mantingut tallat el carrer del darrere de l’edifici per precaució de caiguda de més teules”.

Sangüesa ha exposat que “demanarem les ajudes necessàries per a reparar els desperfectes, però no entenem que després d’invertir quasi 2 milions d’euros es faça nova una planta que un any i mig després ja està per tornar a fer l’obra perquè no s’ha arreglat el més im-

durant la cerimònia. Exalcaldes com Baudilio Martínez i Mari Luz Monterde van destacar l’empremta inesborrable que ha deixat al municipi, posant en valor el seu treball incansable i compromís. Un home que, com es va dir durant l’acte, ha deixat una “empremta inesborrable” a Benassal i en tots els que han tingut la sort de conéixer-lo. L’homenatge va culminar amb la intervenció de la filla de Julio Tena i el lliurament d’una placa commemorativa per part de l’Ajuntament, simbolitzant el re-

coneixement a una “llarga trajectòria al servei de tots i totes les persones que som i formem part de Benassal”. Les paraules de l’alcaldessa van ser clares: “Gràcies per tot, gràcies per tant.” El saló de plens es va omplir d’emoció i aplaudiments sentits. Ara, Ana Badal assumirà el càrrec com a nova Jutgessa de Pau de Benassal, continuant la tasca d’un home que ha marcat profundament el cor de la seua comunitat.

El nou Colomer Zurita

s'inunda quan plou

portant de tot, la teulada. Estem en un altre cas dels que ens anem trobant al llarg d’esta legislatura on no s’actua en aquells elements que

no porten una foto propagandística al darrere com teulades, electricitat, sistemes d’aigua...”. L’Ajuntament de Morella té la

Una imatge del l'estat de la teulada.

ESCOLA TALLER. Fins aquest divendres 17 de gener està obert el termini per presentar-se a les places de personal directiu, docent i auxiliar administratiu del Taller d'Ocupació i l'Escola taller amb la qual comptarà Morella. En el cas de l'escola taller es tracta d'activitats auxiliars en conservació i millora i aprofitaments forestals, i pel que fa al taller d'ocupació es faran operacions auxiliars de revestiments continus en construcció i fàbriques d'albañileria. Les persones interessades a participar com a alumnat d'ambdós tallers han d'estar inscrits com a demandants d'ocupació a l'Espai Labora abans d'aquest divendres.

DEMANEN EL FONS DE COOPERACIÓ. El PSPV en la Diputació presentarà una moció perquè el govern provincial dote de finançament el fons de cooperació municipal. Des del partit socialista no es descarta acudir als tribunals si no hi ha voluntat ni garanties d’aplicar el fons. El PSPV a la Diputació apel·la amb una moció l’acord unànime del ple perquè l’ens provincial proveïsca el fons de cooperació amb 15 milions d’euros.

Rhamsés Ripollés, diputat provincial, ha denunciat la decisió dels PP de la Diputació: “El govern popular ha deixat a zero euros el Fons de Cooperació Municipal per al 2025, la qual cosa ocasiona greus problemes a molts de municipis, especialment als més menuts, a l’hora de elaborar els seus pressupostos perquè no compten amb cap certesa”.

“Hi ha exemples, com ara el de Castell de Cabres, que aquest fons suposava més del 60% dels seu pressupost municipal”, ha concretat Ripollés.

Des del partit socialista es demana diàleg per acabar amb l’infrafinançament municipal, però no descarta acudir als tribunals si no hi ha voluntat de pacte ni garanties d’aplicar el fons

intenció de demanar les ajudes que la Generalitat Valenciana ha publicat per fer front als desperfectes causats per la DANA i arreglar els desperfectes causats.

L'edifici Colomer Zurita, situat dins del nucli històric i antic col·legi i institut, està en procés de recuperació per a situar al seu interior diferents serveis. Així, en els últims anys s’han invertit diferents ajudes com l’1,5% cultural Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana que superava els 800.000 euros per a ubicar l’Escola de Música. També 705.850,95 euros, amb les ajudes del Fons Eòlic i el Pla Conviure de la Generalitat Valenciana, per a la Biblioteca Municipal o els 150.000 euros de les ajudes de presidència de la Generalitat per la restauració de béns immobles municipals o d’accessibilitat de 60.000 euros, un total de més d’1,8 milions d’euros.

FORCALL

PRESSUPOST PARTICIPATIU. Millorar l'entrada de les escoles, dotar de més zones verdes o fer un monument a la festa de Sant Antoni. Aquestes són algunes de les propostes que han fet arribar els veïns i veïnes de Forcall en el procés de selecció del pressupost participatiu d'enguany. Els veïns han pogut votar ara per elegir tres propostes d'entre les 31 que han passat a la següent fase. La més votada serà el projecte que es durà a terme aquesta anualitat amb una partida que ascendeix als 6.000 euros. D'aquesta manera, el consistori referma la seua aposta per fomentar la participació ciutadana en les millores del municipi.

20 NOUS AEROGENERADORS ALS PORTS. La Direcció General d’Energia i Mines ha donat autorització administrativa prèvia i de construcció i l’aprovació del pla de desmantellament, així com la declaració d’utilitat pública per a diferents parcs o ampliació de parcs a la comarca dels Ports. Una tramitació que ja venia de llarg en aquest cas al parc eòlic Arriero II, de 27 MW, contempla 6 aerogeneradors en els terme municipals d’Ares, Vilafranca i Castellfort. En són 4 menys dels previstos en un inici, després que l’Ajuntament de Vilafranca presentarà al·legacions respecte als aerogeneradors 1 a 4 per les afeccions en bens d’interès cultural com el Mas de Tena i el conjunt del Peiró de Sant Pere, a elements de pedra en sec,

el paisatge i zona de Red Natura 2000. La sol·licitud també inclou les línies subterrànies de 30kv fins a la subestació de Folch ubicada a Castellfort així com, la modificació d’aquesta subestació i de la línia subterrània de 132 kv des d’ella fins al recolzament de les línies de la subestació d’Embalagué a Morella. L’empresa que l’executarà serà Med Wind Energy i també Energies Renovables del Mediterraneo. La modificació ha estat publicada dimecres 15 de gener en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana amb un pressupost de més de 22 milions i mig d'euros.

El promotor haurà de fer, entre altres, un estudi acústic durant el primer any, aplicar un protocol respecte dels aerogeneradors que poguessin causar la mortali-

tat d'alguna espècie, fer una prospecció de camp per a detectar la presència d'espècies protegides i delimitar les zones sensibles. També s’haurà de garantir la no afecció a cursos d'aigües i les construccions de pedra en sec, que en cas de veure’s afectades s’hauria de reconstruir en els voltants al tram afectat mitjançant la tècnica constructiva original.

D’altra banda, dilluns i dimarts també es publicaven les autoritzacions d’altres ampliacions. En concret del parc Muela de la Todolella II, que contempla 8 aerogeneradors més i 6 en Muela de la Todolella III que afecten als termes municipals de la Todolella, Olocau del Rey i La Mata en un pressupost d’aproximadament 20 milions d’euros cadascun d’ells.

Any i mig de “paralització absoluta” de l’ampliació del Centre de Dia

Des de l’entrada al govern municipal d’Independents per Morella, així com el PP a la Generalitat, “hi ha un projecte importantíssim per als veïns i veïnes de la nostra Ciutat, com és l’ampliació del Centre de Dia, que estava previst i en marxa, que ara porta ja més d’any i mig abandona i aturat com venim denunciant” des del PSPV Morella.

Està paralitzada una inversió, “compromesa per la Conselleria, de més de 250.000€ i que, tal com es va aconseguir en la legislatura passada i ja en una primera fase realitzada, havia de suposar una ampliació del Centre, que quasi doblaria l’espai actual, amb més places públiques i la creació d’uns 10 nous llocs de treball”.

La primera d’estes fases va ser executada directament per l’Ajuntament i els treballs es van desenvolupar des de finals de 2022 a principis de 2023, on es va realit-

CAMÍ FINS AL POVET. L’Ajuntament de Morella, conjuntament amb el treball de la brigada Emerge, continua desbrossant i reparant camins del terme municipal.

Aquesta setmana, els treballs s’estan centrant en el camí que baixa des de Santa Llúcia fins a la zona del Povet. Un camí que es trobava malmés, sobretot després del pas de la darrera DANA, on s’havien provocat importants regalls. Segons ha explicat el consistori morellà, amb aquesta actuació s’ha reparat tot el ferm amb empedrats i terra del terreny, netejat la zona de deixalles i desbrossat tot el camí per poder fer-ho més segur i transitable.

Des del PSPV es denuncia com, “des de l’entrada al govern d’Independents per Morella, s’ha aturat este projecte”.

zar tot l’enderrocament de l’antiga escola de música i la distribució de les noves sales del centre.

La segona fase “l’ajuntament assumia la realització del projecte (ja realitzat i entregat) i la direcció d’obra. La Conselleria era responsable de l’execució que possibilitava unir l’actual Centre de Dia amb les noves dependències i les adaptacions necessàries en el menjador i la cuina actuals, climatització i equipament”. Lluny d’esta situació, el projecte, en estos moments, es troba paralitzat per part del governs autonòmic i municipal.

Actualment “és molt alta la demanda de places al Centre de Dia morellà, les peticions de places s’incrementen cada dia i es molta la gent gran que es quede sense poder accedir a aquest servei tant necessari per a la població de més edat, de Morella i comarca” .

Encapçalats pel portaveu socialista, Rhamsés Ripollés, junt a

de Morella

altres regidors i regidores, i Malú Blasco, anterior regidora socialista de benestar social i impulsora del servei i la seua ampliació, han fet una visita externa a les instal·lacions completament tancades i que esperen, des de fa més d’un any i mig, eixa última fase d’adequació i posada en marxa de l’ampliació.

“Cada dia que passa és més evident que per al govern d’Independents i per al PP el Centre de Dia

no és una prioritat. Més d’un any i mig que porten al govern i lluny d’estar les obres finalitzades i l’ampliació a disposició d’oferir més i millors serveis, com estava previst per nosaltres, el projecte està totalment paralitzat. Això provoca que el centre actual no tinga l’espai suficient, que cada dia augmente la llista d’espera. Són famílies i persones que no poden tindre el servei que es mereixen. Són nous lloc de treball no creats” destaca Ripollés. “Va costar molt fer realitat el Centre de Dia. Si hagués sigut pel PP, ja en aquell moment, no s’hagués fet. Els nostres veïns i les famílies que més ho necessiten no es mereixen la paralització a la que estan duent-ho els Independents i el PP, igual que moltes altres coses del nostre poble”, incideix Blasco.

BRIGADA EMERGE A CINTORRES. L’Ajuntament realitzava als darrers mesos de l’any 2024 diferents contractacions. D’aquesta manera Cinctorres compta des de novembre amb la Brigada Emerge en acció i que treballa en la neteja i condicionament de zones verdes dins del terme.

També en la part final del 2024 tenien lloc a Cinctorres dos contractacions més, en aquest cas d’auxiliars per tal de dur endavant diferents tasques al municipi. Una d’elles està adreçada a la part administrativa i un altra a l’educativa.

Gràcies a aquestes contractacions, Cinctorres compta amb una completa Brigada Emerge que ja està treballant des de fa setmanes o també amb el personal auxiliar per a feines al propi Ajuntament o en matèria educativa tant a la Unitat de Conciliació Familiar com al menjador escolar o la Biblioteca Municipal.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

TORNA LA BTT A OLOCAU. El circuit de BTT Castelló ja ha publicat el calendari oficial de les proves d'aquest 2025. En total seran 7 etapes les que s'han preparat dins d'aquest circuit que passarà per tota la província de Castelló entre els mesos de març i octubre. El dia 2 de març arrancarà la competició amb la primera etapa que es disputarà a la Vall d'Alba. El circuit BTT de Castelló també farà parada per la comarca dels Ports, ho farà a Olocau del Rey el pròxim 25 de març. El punt final el posarà el circuit de Borriol el 26 d'octubre. Canet lo Roig, l'Alcora, Cabanes i Atzeneta són la resta de pobles per on passarà el circuit BTT Muntanyes de Castelló.

RECONEGUT EL GR-331

PREMI ORIENTACIO A VILAFRANCA. Els dies 8 i 9 de febrer Vilafranca serà la seu de la XIV edició del Premi Internacional d’Orientació de la Comunitat Valen ciana WRE 2025 – II Trofeu d’Orienta ció Pedra en Sec. Aquest esdeveniment esportiu està organitzat per la Federació de l’esport d’Orientació de la Comunitat Valenciana (FEDOCV), i pel Club ADCON.A més, aquest trofeu entra dins del World Ranking Event i correspon a la 1a prova de la Lliga Espanyola d’Orientació a Peu 2025. El II Trofeu de la Pedra en Sec que es troba dins d’aquest esdeveniment convida a descobrir un paisatge

El Camí de Conquesta, el millor sender de la Comunitat Valenciana

El GR-331 Els Ports-Camí de Conquesta ha estat reconegut com a millor sendera homologada en territori en risc de despoblament de la Comunitat Valenciana. La Mancomunitat Comarcal Els Ports va presentar aquest camí que enllaça tots els municipis de la nostra comarca al concurs que, conjuntament, van proposar la Federació Valenciana d’Esports de Muntanya i Escalada i la Federació de Municipis i províncies.

En la votació popular en la fase final del concurs, Camí de Conquesta va aconseguir la millor valoració i aquest passat passat cap de setmana es va celebrar la Gala de la Federació, on es van lliurar estos reconeixements que sens dubte serviran per a publicitar el nostre camí entre els aficionats al

senderisme. El GR 331 Els Ports Camí de Conquesta és una ruta circular de senderisme que recorre la comarca de Els Ports, un autèntic tresor natural i cultural situat al nord del territori valencià. Es tracta d’un sender de Gran Recorregut (GR) que, amb els seus 166 quilòmetres perfectament senyalitzats i dividits en 15 etapes, ofereix als caminants una experiència inoblidable entre paisatges d’una bellesa incomparable.

La ruta transcorre per muntanyes imponents, rius serpentejants i valls plenes de vida, creant un mosaic de natura que captiva des del primer pas. Però aquest camí no és només un espectacle visual; també és un viatge al passat, on cada etapa revela aspectes de la història, l’arqueologia i l’arqui-

“CAMINANT AMB LA DIPUTACIÓ”. Forcall se sume al projecte Caminant amb la Diputació. Una iniciativa amb la qual es pretén donar a conéixer els diferents i variats enclavaments naturals d'alta rellevància, singularitat i bellesa arreu de la província de Castelló. 7 rutes guiades s'han programat per aquesta edició amb l'objectiu d'acostar l'esport i la naturalesa a tots els castellonencs i fomentar el ric patrimoni natural amb el qual comptem. Enguany, hi haurà deu noves rutes, i quatre pobles, entre ells Forcall que s'han sumat al projecte. De moment, és l'únic de la comarca dels Ports que forma part del programa. També estan Ares, la Tinença i Benassal.

únic. Les parets de pedra seca, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat ,seran les protagonistes. La situació geogràfica i la gran diversitat de terreny i de vegetació que aporta el municipi fa de Vilafranca el lloc idoni per a dur a terme aquest XIV Premi Internacional d’Orientació de la Comunitat Valenciana.

“Aquest esdeveniment no sols representa una fita esportiva per al nostre municipi, sinó també una reafirmació del ferm compromís de Vilafranca amb el foment dels esdeveniments de qualitat que promouen la pràctica esportiva i el gaudi dels nostres paratges naturals”, afirma Silvia Colom, alcaldessa de Vilafranca.

tectura que defineixen la identitat d’aquesta comarca. Al llarg del recorregut, els visitants poden descobrir restes de castells medievals, pobles amb encant i construccions tradicionals que parlen d’un patrimoni que mereix ser preservat.

A més, el GR 331 no deixa de banda l’etnologia, oferint una visió

“POP-UP” a VILAFRANCA. Els llibres “pop ups” són aquells que contenen imatges o figures tridimensionals i que a la vegada poden ser interactives, amb peces que es mouen. La primera evidència d’aquesta tècnica data de l’any 1306, no obstant això, encara avui s’utilitza. Per mostrar la seua evolució Vilafranca acull aquests dies la mostra “Emergent” que es podrà visitar fins al pròxim mes de febrer a les Sales Gòtiques. L’exposició es va obrir fa pocs dies, però de moment té molt bona acollida. De fet, des de l’Oficina de Turisme de Vilafranca ens explicaven que qui entra torna de nou amb amics o familiars, per veure-la en més detall.

Una imatge promocional de GR-331.

única de les tradicions i costums arrelades al territori. És un camí que combina l’aventura del senderisme amb la possibilitat d’endinsar-se en la cultura local, fent d’aquesta experiència una oportunitat per connectar amb la terra i amb les persones que l’han habitat al llarg dels segles.

CASTELLFORT. A Castellfort el vent va tindre preocupada a la gent del poble bona part del dia per si la barraca no es podria cremar, però finalment tot va eixir segons el previst.

CINC AUTORS NOVELLS DE NOVEL·LA

OLOCAU. La germanor, els animalets, els sants i dimonis i el foc, es van tornar a ajuntar a la gent en la festa de Sant Antoni d’Olocau del Rey.

El moment més esperat de la nit, sens dubte, arribava amb l’encesa de la foguera. Els dimonis van portar fins a la plaça al Sant, que com mana la tradició aconseguia escapar al darrer moment dels enviats de l’infern.

Diuen que la festa de Santa Llúcia és la festa dels fadrins i Sant Antoni la dels casats. Però la qüestió és que en totes dues participa tot el poble tant menuts com grans.

NEGRA ES DISPUTEN EL “TUBER MELANOSPORUM” D'ENGUANY

Manu Marlasca, entre els finalistes de Morella Negra

Els 11 membres que conformen el jurat han hagut d'escollir entre un centenar de publicacions i després del triatge, s’han decantat per aquests cinc títols publicats en el curs acadèmic anterior a l’edició de Morella Negra, és a dir, entre l’1 de setembre de 2023 i el 31 d’agost de 2024.

El comissari del certamen literari, Jorge Garcia, destaca la tasca duta a terme pel jurat “cada novella ha estat llegida almenys per tres membres del jurat. Entre tots han realitzat 110 lectures. Han portat una càrrega de treball important, però jo crec que han fet una molt bona selecció”

El premi Tuber Melanosporum va nàixer per a donar visibilitat als

nous autors del gènere negre. En els anys s’ha convertit en una part fonamental del festival Morella Negra, i ha demostrat que el jurat sol tenir molt bon criteri per que tant els premiats com moltes novel·les finalistes han tingut un gran recorregut.

En l’acte de presentació dels tubers 2025 l’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha volgut destacar l’esforç que fa l’organització per mantenir el nivell del festival cada edició. Sangüesa ha agraït   “a tot l’equip de Morella Negra que un any més hagen tirat endavant en tot l’esforç que supose per a ells d’organització aquest festival, pel munt de lectures que realitza el jurat i també en la recerca de tot el

SALVAR ELS LLIVIS. Sant Pere dels Llivis és un dels vots més antics del terme de Morella. Des d'abans de 1370 es té constància de la celebració, i s'ha mantingut fins als nostres dies. No obstant això, des de fa uns anys s’ha de fer fora de l’església pel perill de caiguda. La preocupació ha anat en augment.

El sostre de l'església de Sant Pere, del segle XIV, presenta una situació tant roïna que impedeix accedir al temple amb seguretat. Els tècnics han fet una inspecció i ja han informat al vot del pressupost. Aquest, per tal de poder accedir a ajudes de les diferents administracions, ha constituït una associació entre els masos del vot que han volgut col·laborar. A més, antics alumnes de l’escola dels Llivis i que també formen part de la nova associació, com és el cas de Noel Pascual tenen la il·lusió de que es puguen salvar tant l’església com la casa de la mestra.

L'associació ‘Sant Pere dels Llivis’, el passat mes d’agost,

finançament que requereix la cita”.

Respecte a les novel·les finalistes, cadascuna trobarà els seus seguidors, ja que les trames i els estils són molt variats: “Amazona”, segons la seua autora, Nuria Bueno,  és “com un thriller psicològic amb forta càrrega dramàtica sobre un potent fons social”, no obstant això, l’eix central sobre el qual es construeix la narrativa del llibre és la violència vicaria.

“El silencio de las ballenas” d'Ana Reims, conte una trepidant investigació policial amb un cas de maltractament on la víctima és qüestionada com còmplice.

“En blanco y negro” de l’asturià Marcelino Cortina, podria considerar-se el primer "noir" miner. Conte la història d’un jove que va haver d’emigrar i, anys després,

El comissari Garcia i l'alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, en roda de premsa.

torna al seu poble com a policia. “La noche de arena”, de Trifón Abad conta la desaparició d’una jove i la lluita de son pare per saber la veritat.

Finalment, “Tu bailas y yo disparo” l’òpera prima de Manuel Marlasca.  El conegut periodista d’investigació especialitzat en successos, ens permet a la seua obra, amb la llibertat de la ficció i anys d’experiència, seguir el treball d’una brigada de policia judicial formada per policies de diferents generacions que s’enfronten a un assassí amb una trama poderosa que els portarà a carrerons sense eixida infrigint-los profundes cicatrius.

X Morella Negra Com la Trufa tindrà lloc els dies 21, 22 i 23 de febrer.

va poder comptar ja amb determinades escriptures per incorporar a l’entitat tant l’església de Sant Pere com la casa de la mestra. Tenen clar que s’han de tocar portes per poder accedir a les ajudes i lluitar per salvar aquestos bens patrimonials que formen part del vot i ara són propietat de l’associació.

Actualment, Sant Pere compta amb gran devoció per part dels joves que es dediquen a l’ensenyament i alguns han repartit rotllo a la festa de finals d’abril en acció de gràcies per aprovar les oposicions.

El vot de Sant Pere dels Llivis abraça quatre denes: Llivis, Muixacre, Coll i Moll i la Vespa, amb una trentena de masos que formen part del vot. D'ells depèn el manteniment de l'ermita i la continuació de la tradició i ara amb la nova associació es lluita per salvar una església que es troba amb importants problemes de conservació, sobretot a la seua coberta.

Setmanari d’informació comarcal

El Notícies dels estudiants.

IES ELS PORTS

Patrimoni paleontològic de la comarca dels Ports

L’IES Els Ports de Morella, en col·laboració amb la UNED, ha organitzat unes jornades didàctiques centrades en el patrimoni paleontològic de la comarca dels Ports, sota el títol Regreso al Cretácico: Conociendo el patri-

Durant les jornades, celebrades els dies 19 i 20 de novembre, l’alumnat va assistir a diverses xerrades didàctiques per conèixer els dinosaures emblemàtics de la comarca: Morelladon beltrani, Vallibonavenatrix cani i Garumbatitan

monio paleontológico de Morella. Aquesta iniciativa educativa ha implicat l’alumnat de primer de l’ESO i ha tingut com a objectiu posar en valor els tresors paleontològics del territori.

L’activitat ha comptat amb la participació de destacats especialistes en paleontologia. Entre ells, el morellà José Miguel Gasulla, investigador de la UNED i responsable imprescindible d’aquesta iniciativa a Morella. Entre els ponents també destaquen experts com Fátima Marcos, Francisco Ortega i Javier Salas, que han trasmès el projecte d’investigació que dirigeix Iván Narváez.

L’organització ha implicat els departaments de Ciències Naturals i de Geografia i Història. Les docents Carme Salvador i Maria Rallo, de Ciències Naturals; juntament amb Josep Alcina, de Geografia i Història, han coordinat la participació dels estudiants i han ajudat a vincular els continguts amb el currículum escolar.

morellensis. Després d’aquests dies d’aprenentatge, els estudiants van treballar en una situació d’aprenentatge que consistia en elaborar una infografia, sintetitzant el coneixement adquirit i la recerca. Una de les docents participants, Maria Rallo, ha destacat el caràcter enriquidor de l’experiència i ha expressat el desig de repetir aquesta iniciativa en altres cursos i disciplines, atesa la seua rellevància per a la preservació i difusió del patrimoni local.

A més, gràcies a la col·laboració amb la UNED, l’institut disposa fins al 20 de gener d’una exposi-

ció amb rèpliques d’ossos dels tres dinosaures mencionats, que es poden visitar en horari lectiu.

Aquest projecte no només ha permès als alumnes conèixer millor el patrimoni paleontològic de la nostra comarca, sinó també per despertar la seua curiositat científica i vincular la paleontologia amb la història i la biologia.

Salut, ètica i memòria històrica: la medicina durant el nazisme

D’altra banda, el centre ha posat en marxa un projecte que combina tres eixos fonamentals: la salut, l’ètica i la memòria històrica.

Diverses imatges d'activitats de l'IES

Els Ports

El passat divendres 10 de gener, es va dur a terme la primera intervenció del projecte, amb una xerrada dirigida a l’alumnat sobre la medicina durant el nazisme i un curs de formació per al professorat al voltant d’aquesta qüestió. Les conferències van ser impartides per experts de la Universitat Autònoma de Madrid, entre els quals es trobaven Rosa Ríos i Esteban González.

En les pròximes setmanes, el programa continuarà abordant qüestions com la medicina humanitària, amb l’exemple de l’ONG Youcanyolé, i la bioètica en pediatria actual, oferint als participants una visió completa sobre l’impacte ètic de la medicina en diferents contextos.

Aquest projecte està destinat a l’alumnat de Batxillerat en general, ja que, com assenyalen les coordinadores del programa, Gema Roda i Marta García, l’ètica és un valor universal que cal promoure sempre, utilitzant la medicina com a

Aquesta iniciativa ofereix un programa de formació per al professorat i una aplicació pràctica per a l’alumnat, integrant sabers vinculats a la medicina amb reflexions ètiques basades en contextos històrics. Així, es vinculen el Pla de Salut de l’IES Els Ports, SaludVamos, i el projecte sobre l’Holocaust que l’institut desenvolupa des de fa gairebé deu anys.

punt de partida per fomentar una consciència cívica i el respecte pels Drets Humans. Amb aquesta proposta, l’IES Els Ports es posiciona com un referent en la integració de temes de gran rellevància social i educativa, promovent la reflexió sobre qüestions de salut i memòria històrica amb l’objectiu de formar ciutadans responsables i compromesos.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 675. ÉPOCA II. DEL 17 AL 19 DE GENER DE 2025

MORELLA SE ENCIENDE POR SAN ANTONIO

CADA AÑO SE REPRESENTA LA VIDA DEL SANTO TEATRALIZADA Y SE ENCIENDE LA BARRACA CON LOS DEMONIOS, UN MOMENTO IMPACTANTE

EL FUEGO PURIFICADOR SE ENCIENDE ESTE AÑO JUSTO EL 17 DE ENERO, DÍA DEL PATRÓN DE LOS ANIMALES, EN QUE LAS HORAS SOLARES DAN "UN PASO DE DEMONIO"

En el corazón del invierno, Morella se viste de fiesta para honrar a Sant Antoni, una de las celebraciones más emblemáticas y esperadas de la comarca de Els Ports. Durante todo el fin de semana, la ciudad se convierte en el escenario de tradiciones, fuego y devoción, atrayendo tanto a vecinos como a visitantes de otros rincones.

Sant Antoni, patrón de los animales, está profundamente vinculado al mundo agrícola y rural. Sin embargo, esta fiesta ha evolucionado con los años y hoy en día trasciende su origen campesino para convertirse en un evento popular que une a toda la comunidad. Su esencia se mantiene intacta, recordando las raíces y el modo de vida tradicional, en activi-

dades como el “Contrabando”. Pero son la representación de la Vida del Santo y la posterior quema de la Barraca los actos centrales. Este último acto es especialmente impactante, tanto por su carga simbólica como por su espectacularidad visual. El fuego, con sus llamas multicolores, parece cobrar vida mientras santos y demonios bailan a su alrededor en una danza ritual que atrapa a quienes la contemplan.

El fuego también tiene un significado especial en esta época del año: simboliza la purificación y renacimiento, mientras que sus chispas que ascienden al cielo parecen invocar al sol para que ilumine con más fuerza los días venideros.

El refrán “Per Sant Antoni, un pas de Dimoni” (por San Antonio, un paso de demonio" refleja el espíritu de esta fiesta. Con el aumento progresivo de las horas de luz tras el solsticio de invierno, esta celebración marca un momento de esperanza y renovación. Los municipios de Els Ports viven jornadas muy especiales, llenas de actividades tradicionales y de un ambiente festivo que no deja a nadie indiferente. Los preparativos de la fiesta comienzan mucho antes del 17 de enero, día de Sant Antoni. En algunos pueblos, ya se han realizado actividades como la salida al monte para recoger los elementos necesarios para construir la Barraca o la elaboración de las pastas típicas que endulzan estas jornadas. Estas tradiciones, transmitidas de generación en generación, son una parte fundamental de la identidad cultural de la región. Para quienes buscan una experiencia única, la fiesta de Sant Antoni en Morella es una oportunidad perfecta para sumergirse en la riqueza cultural y las tradiciones de Els Ports. Entre el calor del fuego, los aromas de las pastas tradicionales y el sonido de la música popular, Morella se convierte en un destino mágico donde se encuentran pasado y presente.

No te pierdas esta festividad que, más allá de su belleza y significado, es un verdadero tributo a las tradiciones que nos conectan con nuestras raíces.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

VIERNES 17 20:00 SANTANTONÀ, VIDA DEL SANTO Y ENCENDIDO DE LA BARRACA

SANT ANTONI

Calles de Morella

SÁBADO 18 16:30 REPRESENTACIÓN DEL "CONTRABANDO", DEL "MONDONGO" Y OTRAS LABORES DEL CAMPO

SANT ANTONI

Calles principales

CARNESTOLTES. El Carnaval de Morella 2025 se celebrará el 8 de marzo, día en que las históricas calles de la ciudad se llenarán de color y música, ofreciendo una experiencia festiva única. Lo más destacado son los desfiles de disfraces, tanto para niños como para adultos, que se caracterizan por no seguir las normas establecidas y tener un divertido y festivo desorden.

SEMANA SANTA. Una temporada ideal para volver a Morella es durante la Pascua. Las temperaturas primaverales invitan a salir al monte a comerse la mona, hacer los primeros paseos sin guantes y bufanda o disfrutar de las tradiciones.

Morella, sobretodo, tiene una peculiar procesión de Jueves Santo, en la que los cofrades llevan en sus manos los "misterios", es decir, objectos relacionados con la pasión y muerte de Jesucristo.

SAN ANTONIO TRAE CONTRABANDISTAS

El próximo sábado 18 de enero de 2025, la histórica ciudad de Morella se llenará de vida y tradición con motivo de las fiestas en honor a San Antonio, patrón de los animales. Entre los actos más destacados de la jornada, la representación del "Contrabando", la elaboración del "Mondongo" y la participación del icónico "Tío de la Figueta" serán los grandes protagonistas de la tarde.

El "Contrabando" es una especia de obra teatral en vivo que emula la lucha entre el cuerpo de carabineros y los contrabandistas en tiempos del estraperlo. Los primeros, con los caballos equipados con alforjas llenas, realizan negocios al margen de la ley. Detrás, los carabineros tratan de darles caza para detenerles. Tras un encuentro en el que los delincuentes consiguen burlar a la autoridad, el cuerpo armado logra finalmente capturarlos y ajusticiarlos en un pelotón de fusilamiento frente a la pared de la casa cofradía.

La representación combina teatralidad, historia y humor, mostrando los ingenios y conflictos de los contrabandistas frente a la autoridad. Con diálogos llenos de humor y situaciones cómicas, este acto refleja la memoria popular y pone en valor el rico patrimonio cultural de la región.

La presencia del "Tío de la Figueta", una figura singular y entrañable de la festividad, aporta

un toque único y tradicional al evento. Este personaje, cargado de simbolismo y conocido por su carácter burlesco, se encarga de amenizar la celebración con su ingenio y su capacidad para arrancar sonrisas tanto a pequeños como a mayores, convirtiéndose en un elemento indispensa-

ble de la fiesta. Por otro lado, el "Mondongo", la elaboración tradicional de productos derivados del cerdo, será otro de los atractivos principales. Este evento permite a los asistentes conocer de cerca las técnicas ancestrales de Morella, mientras degustan los sabores auténticos de la zona, como

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

TRAE CONSIGO Y CARABINEROS

longanizas, morcillas y otros embutidos típicos.

La tarde estará animada con música popular, danzas tradicionales y un ambiente festivo que recorrerá las calles empedradas de la ciudad. Esta celebración no solo rinde homenaje a San Antonio, sino que también reivindica el patrimo-

Un momento de la representación del “contrabando”.

nio cultural e histórico de Morella, convirtiéndola en un destino único para los amantes de la tradición y el turismo cultural.

Con estas actividades, la ciudad de Morella invita a todos y todas a vivir una experiencia inolvidable, llena de sabor, folclore, historia y alegría.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de la ciudad de Morella, siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR.

Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA. Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Cerradas temporalmente

Agenda.

—Morella.

Festa de Sant Antoni Divendres 17 de gener

Durant el matí, vestida de la barraca a Sant Miquel.

19,30h. Retreta a càrrec dels Gaiteros de Morella. 20h. Des de la Casa Confraria, ‘Santantonà’ fins al Placet de l’Església amb els Dimonis de Morella.

A continuació, representació de la Vida del Sant. En finalitzar, ‘Santantonà’ fins a Sant Miquel i cremada de la barraca.

Ball amb els Diables de la Maça.

23,30h. Ronda de Sant Miquel fins a la Casa Confraria amb la Rondalla de Morella. Degustació de panoli i begudes espirituoses.

Dissabte 18 de gener

10h. ‘Despertà’ a càrrec dels Gaiteros de Morella. 10,30h. ‘Pujà’ del Sant des de la Confraria fins a la Basílica Arxipestral.

Seguidament, processó.

11,30h. Missa en honor a Sant Antoni. En finalitzar, ‘Baixà’ del Sant i repartiment de panoli.

16,30h. Des de la Casa Confraria, representacions de ‘El Contrabando’, ‘La Sembrà i la Llaurà’, ‘L’Agostera’, ‘El Mondongo’ i ‘La Corroquina’. Amb la col·laboració dels Gaiteros i la Rondalla de Morella.

Diumenge 19 de gener

11,30h. Missa en honor als confrares i majorals que ens han deixat.

—Vilafranca.

Festa de Sant Antoni

Dissabte 17 de gener

18,30h. Contacontes ‘La Vida d’Antoni’ a la Biblioteca. Autora: Maria Garcia amb il·lustracions de Jesús Tena. Conte per a públic infantil. 19h. ‘Plantà’ de la barraca a la Plaça d’en Blasc.

Dissabte 18 de gener

Dia de la Malea

10h. Eixida cap al monte per arreplegarla malea per omplir la barraca.

15,30h. Entrada de la malea amb el tradicional ‘Alto del Rellotge’ entre el guarda forestal i l’arrier a l’Avinguda del Llosar.

18,30h. Representació de la Vida de Sant Antoni Abat i del sainet ‘La Barraqueta del Nano’ a la Sala Carles Pons.

20,30h. Encesa de la barraca a la Plaça d’en Blasc 21h. Sopar al Parador de Festes amb entrepans a càrrec de la Majoralia de Sant Cristóbal. 0h. Discomòbil ‘DML’ al Parador de Festes a càrrec de la Majoralia de Sant Cristóbal 2025.

Diumenge 19 de gener

Dia de Sant Antoni

10h. Missa en honor a Sant Antoni. Seguidament processó i benedicció dels animals davant al imatge del Sant al carrer Major. Ronda de Sant Antoni pels carrers de costum amb els personatges de la Vida de Sant Antoni, la Rondalla i Grup de Ball de Vilafrancai els cantadors Ángela Auret i Óscar Badías. 17h. Típica ‘Almoneda’ al Parador de Festes.

—Forcall.

Festa de Sant Antoni Divendres 17 de gener 13h. Les 12 velles. Plantà del ‘maio’ i muntatge de les costelles de la barraca a la Plaça Major. Per la vesprada es vestirà la barraca.

19h. Visita guiada: ‘Sant Antoni a Forcall’. Eixida des de l’Ajuntament. 20h. Al saló d’actes de l’Ajuntament, nomenament dels Cremallers d’Honor 2025 i lliurament dels premis del concurs de fotografia Sant Antoni 2024.

21,30h. Eixida de la comitiva de la ‘Santantonà’ del local del Groc per recòrrer els principals carrers de la Vila.

23h. ‘Santantonà’ a la Plaça Major i cremà de la barraca pel Cremaller d’Honor i Cremallers. 0,30h. Orquestra ‘Slabón’ i discomòbil al Local de Festes.

Dissabte 18 de gener

Dia de Sant Antoni

8h. Toc d’oració i volteig general de campanes. 10h. ‘Despertà’ pels gaiteros i tabalers. 10,30h. Missa solemne en honor a Sant Antoni amb l’actuació de la rondalla ‘El Forcat dels Ports’. A continuació processó i repartiment de coquetes i rotlletes.

12h. Cercavila amb grupes per recorrèr el poble amb els gaiteros i tabalers. 12,30h. ‘Processó dels Matxos’. Benedicció dels animals i repartiment de la coqueta de mitja lliura.

17h. ‘Llaurà i sembrà’ a la Plaça Major. 19h. Representació de la Vida de Sant Antoni al Convent de Blai Verga. 22,30h. ‘Ball Rodat’ a la Plaça Major. 0,30h. Orquetra ‘Fénix’ i discomòbil al Local de Festes.

Diumenge 19 de gener

Dia dels ‘Botets’

13h. Rostida de xulletes a la Plaça Major. 16h. ‘Els Botets’, jocs infantils de trencar l’olla, curses i saltar damunt dels ‘Botets’ de ví a la Plaça Major.

Dilluns 20 de gener

Dia dels Confrares Difunts 10h. Missa en honor als Confrares Difunts i anomenament dels Majorals de l’any 2026.

—Villores.

Festa de Sant Antoni Dissabte 18 de gener 9,30h. Esmorçar al bar

10,30h. Muntada de la barraca

15,30h. Vestida de la barraca 20h. Sopar a les brases. Plaça de la Bassa. Hi haurà venda de carn i verdures per part de la Comissió. 22h. Volta dels matxos i repartiment de coquetes per part de l’Ajuntament. Plaça de la Vila. 22,30h. ‘Santantonà’ pels carrers de Villores. En acabar, actuació de l’orquestra ‘Driverpool’ i discomòbil al Pavelló.

—Sorita.

Festa de Sant Antoni Divendres 17 de gener 17,30h. Muntada de la barraca 21h. Sopar de llandes a la Casa de la Cultura. A continuació ‘bingo’.

Dissabte 18 de gener 9,30h. Esmorzar al bar i eixida al monte. 14h. Dinar al bar 15,30h. Muntar la barraca i vestir la foguera 18h. Encesa de la foguera 21h. Benedicció dels animals 21,30h. Bandeig del gall 22,30h. Diablera i encesa de la barraca. A continuació volta per les bodegues. 0,30h. Discomòbil ‘Cube’ a la Casa de la Cultura. 3,30h. Resopar

Diumenge 19 de gener 11,30h. Elaboració d’allioli al forn. 13h. Missa en honor a Sant Antoni Abat 14h. Dinar popular a la Plaça de l’Església.

—La Pobla de Benifassà. Festa de Sant Antoni Divendres 17 de gener 20h. Tradicional ròssec de cadenes anunciant l’arribada de Sant Antoni.

Dissabte 18 de gener Pel matí, acabament de la barraca i elaboració de les botifarres.

11h. IV Concurs de Dibuix ‘Sant Antoni’. Zona esportiva

18,30h. Darrera encesa de les llums de Nadal. 19,30h. Berenar popular.

22,30h. Cremà de la barraca. 23h. Ball popular amb ‘Triband’ al Poliesportiu. —Benassal. Festa de Sant Antoni Dissabte 18 de gener 9h. Rotllo i barreja a la casa dels Majorals.

Carrer Pla 14h. Dinar popular al mas de Teuler.

19,30h. Arrossegada pels carrers del poble.

20h. Encesa de la foguera

22h. Benedicció dels animals i volteig de campanes.

Seguidament repartiment de les coquetes a la casa dels Majorals.

Diumenge 19 de gener

11,15h. Missa Major, processó i volteig de campanes en honor a Sant Antoni.

13,30h. Acapte

16h. ‘Corregudes’ al carrer Vallterra. Es farà l’entrega dels pollastres als guanyadors i guanayadores.

17,30h. Tradicional Ball Plà a la Plaça d’Espanya amb la banda de música Font d’en Segures.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

El notícies de perfil.

GRAVADORA I DIRECTORA DE LA GALERIA CÀNEM DE CASTELLÓ

“No sé si l’art farà canviar el món, però si que ens farà discutir sobre el món, i això sí que és important”

El 21 de desembre de 1974, la galeria d’art Cànem va obrir les seues portes a Castelló de la Plana, a la cruïlla dels carrers d’Enmig i Àngel Guimerà. Cinquanta anys després, el 21 de desembre de 2024, celebrava una trajectòria marcada pel seu ferm compromís amb l’art contemporani, tant local com internacional. Fundada per la gravadora i pintora Pilar Dolz Mestre (Morella, 1945) i el farmacèutic i cineasta Rafael Menezo Rozalén (Castelló de la Plana, 1941), acompanyats d’un grup de joves personalitats sensibles a l’art modern, Cànem ha estat i és en l’actual sala del carrer Antoni Maura, un espai de trobada per a l’art, la creació, el diàleg i el progrés cultural.

La galeria ha acompanyat artistes amb trajectòries consolidades en el panorama valencià i internacional, però també, i especialment, ha procurat donar a conèixer els joves creatius compromesos i els nous corrents de la modernitat.

Així, en l’efemèride celebrada fa unes setmanes, diverses generacions d’artistes i amics es reunien al voltant de la convocatòria del cinquantenari, amb obres dels tres

artistes protagonistes en la primera exposició: Manuel Boix, Artur Heras i Rafael Armengol.

Al llarg dels 50 anys hi han exposat entre d’altres Mar Arza, Pilar Beltrán, Miquel Gozalbo, Vicent Carda, Ester Pegueroles, Wences Rambla, Joaquina Moragrega, Joan Ponç, Hernández Pijuan, Eva Mus i Ximo Amigó, alguns dels quals estaven presents en l’aniversari de Cànem, compartint experiència i agraïment, acompanyats també per alguns dels assistents a aquella primera inauguració del 1974.

Dolz ha viscut 14 Sexennis de Morella, des del 1946 fins a l’últim, aquest estiu passat. I hi ha organitzat activitats culturals de nivell internacional, com l’exposició al 1976 del cartellista Josep Renau i la col·laboració amb escultures d’Andreu Alfaro a les Torres de Sant Miquel; o la presentació el 1994 dels seus gravats sobre el Document de Morella de Vicent Andrés Estellés. I en el darrer Sexenni, ha viscut un altre moment decisiu: el seu nét va ser tornero. Quines motivacions artístiques i personals vos van portar a obrir Cànem al 74?

Pilar Dolz i Rafael Menezo, a la porta de la Galeria Cànem.

Estàvem en el franquisme, vam vindre a viure ací a Castelló i volíem fer alguna cosa relacionada amb l’art. I era difícil. Vam pensar en una cosa comercial, una tenda, i pensàvem que potser des d’una tenda potser era més fàcil, i vam obrir una galeria d’art. Jo no es que estiguera molt d'acord en aquell moment perquè jo pensava que el tipus de galeria d’art que jo volia a Castelló n’hi havien moltes, galeries d’art de bons pintors, però era un tipus de pintura no compromesa. Després de l’impressionisme, tot el segle XX ha tingut una sèrie de coses, i jo volia una galeria d’art contemporani i des de la galeria vam fer moltes activitats: es presentaven llibres, es feia alguna conferència, concerts…Inclús a l’any 76 es van fer coses relacionades amb el feminisme: en aquell moment era trencador. Aleshores les exposicions eren diferents i la premsa se’n feia ressò, hi havia més crítics d’art, recordo per exemple a Gonzalo Puerto. En aquella època es canviaven les exposicions cada quinze dies o tres setmanes. En aquell context polític i social, ¿com vau aconseguir que Cànem es convertira en un espai de referència per a l’art contemporani i les activitats culturals? També vam voler fer intercanvis entre els artistes d’ací i els d’altres llocs, i la gent mos va ajudar molt, els artistes d’altres llocs i les galeries ens deixaven obres i volien exposar amb nosaltres perquè veien que érem seriosos i podien fer-ho. A la galeria va exposar l’artista Andreu Alfaro l’any 75, el dia que va morir Franco teníem la inauguració de la seua mostra, i va inaugurar uns dies després. Al 1976 vam portar a Josep Renau a Morella, el vam convidar perquè al Sexenni sempre es feia alguna cosa cultural especial, i aquell any vam fer una exposició que es deia “Art valencià contemporani”. I vam convidar-lo que ens enviara obres, però va voler vindre personalment i donar una conferència. Falo i jo ens vam encarregar i vam fer la conferència a pesar que des de les institucions no estaven d’acord. Renau va estar encantat, vindre amb la seua família i va ser molt emotiu. Ell se’n degué anar a Mèxic a l’exili al 39 o així i estar a Morella amb tanta gent, les processons, la vestimenta, les heroïnes bíbliques, les bandes…Cada dia anàvem amb ell a vore el retaule. I com estava Renau, va vindre molta gent també i estaven els millors artistes del País Valencià i de fora. I els joves de Morella, Ximo Puig, Javier Fabregat i aquestes persones ens van ajudar a muntar-ho, i ho vam fer a les Torres de Sant Miquel: allí

es van exposar els seus esbossos. I vam posar una obra d’Alfaro, un homenatge a Leonardo de Vinci, dalt de les torres de Sant Miquel. Va ser una cosa molt important que va fer la galeria, tot és important, però açò va ser molt especial. També vam fer una altra exposició posteriorment, Paqui Fuster, Paqui Adell i jo, anomenada Artistes Visuals Morellans. Vam fer també una exposició de fotografies de l’arxiu Pascual, perquè també són artístiques. Vam buscar obres importants, històriques o actuals, de Valle, Oliet, Anselm Boix, un pastor emigrat a França... Al 1994 vam presentar el Document de Morella, un llibre de gravats meus amb els versos de Vicent Andrés Estellés, que després van entrar al Mural del País Valencià Com creus que ha influït Cànem en el desenvolupament i la projecció dels artistes de la terra?

La galeria està oberta a tothom i vull pensar que ha tingut alguna influència en les persones. Voldria que influira en el sentit d’estimar i entendre l’art contemporani, la creativitat contemporània. Jo crec que les persones de per si són creatives, des dels menuts fins als més grans. Hi ha qui diu que tothom és creador, i això s’ha de fomentar. No vull pensar que hem fet ves a saber què, vull pensar que hem ajudat als creadors de la zona, a la gent d’ací. I també hem fet intercanvis amb artistes estrangers. Vam fer una exposició anomenada La generació rompuda, perquè en el 80 va sorgir això de la movida, va haver-hi movida a tot arreu, influïda per Madrid o per Barcelona, però ací també en va haver-hi. La galeria va estar oberta per a l’associació cultural Julivert, a Castelló, i va promoure una setmana d’art però des d’un punt de vista popular, allunyat de la visió elitista de la cultura. Sempre hem estat oberts a la gent i tot ho hem fet sempre en valencià. Ara és veritat que les persones van menys a les galeries, als museus. També trobo important adquirir art, un gravat, una fotografia, una petita peça, o una làmina quan decores la casa…Ens hem d’ajudar, i a més l’art va més enllà de l’art: té moltes lectures i cadascú té la seua pròpia. Com es manifesten els criteris ètics i estètics i la consciència política en la gestió d'una galeria d'art, especialment en un context local com Castelló?

La galeria és una cosa política, una declaració d’intencions: voler una galeria normal, en una ciutat normal en un país normal. Encara que després pensem que siga el menys normal del món, perquè a

PILAR DOLZ,

Laia Meseguer.

vegades va contra la seua pròpia cultura: ací hi ha gent que no ve perquè fem les coses en valencià. Hem representat i representem artistes de fora: francesos, alemanys…Cada any procurem que n’hi haja algun, els portem a les fires perquè es veja aquesta diversitat i que vinga ací una sèrie de gent creativa que tenim a Castelló i a la proximitat. Hi ha gent que em diu que aquesta galeria podria estar a València, a Barcelona, a Madrid o a Nova York. I em deien, per què no vas a una altra ciutat, que t’aniria millor? I això ja és una qüestió d’arrelament al meu territori, és una decisió política i de compromís amb el territori, perquè jo visc ací i vull viure ací. Aquesta ha estat la idea. La galeria és política i viure ací és polític. Potser haguera guanyat més fora, però jo volia fer-ho ací, i si estic ací he d’estar pendent de com es fan les coses, com parlem…A vegades hi ha propostes culturals que s’ofereixen que són populistes i no promouen la reflexió. Ha d’haver-hi d’altres també. Jo vaig estar 12 anys a Barcelona, i després ja em vaig quedar ací perquè em vaig enamorar. En la celebració del cinquantenari t’adones que cinquanta anys donen per a molt, hem guardat les peces, les imatges, les fitxes… Tenir una galeria és també una feina de gestió, d’oficina, de neteja…i moltes altres coses. Sort que tinc persones que m’ajuden. En aquest sentit, hem fet el que hem pogut. Hem anat a fires, la fira de Miami, Lisboa, Basilea…Quan hi hem anat, hem estat en contacte amb altres galeries i ens han acceptat les més grans. Això està molt bé, anar des d’un poble menut, i que bons crítics escriguen sobre Cànem. A vegades hi ha més crítica d’art fora que ací mateix a Castelló, però no passa res. Jo he triat estar ací perquè jo he volgut. El món, en qualsevol àrea, és una piràmide, perquè hi haja gent dalt ha d’haver-hi una gran base que l’aguanta, si no hi ha, la piràmide no es sosté. A ma casa s’ha estudiat sempre, i mai ens han dit que havíem de ser importants, o fer coses importants, mos han parlat sempre des de la base de la piràmide, de que fer les coses bé ja està bé. Jo no em vull figurar massa.

Vau inaugurar la galeria amb la trilogia Boix, Heras, Armengol, i ara ha estat l’exposició escollida per al cinquantenari.

Vam començar la galeria amb ells, després hem fet altres exposicions, com el Bandera, Bandera d’Heras, i moltes més, també ha fet retrats a moltes persones. Seria molt llarg explicar la importància d’aquests artistes per a Cànem.

Hem tingut molts bons artistes, el pintor i cartellista Josep Renau, l’escultor Joan Cardells, l’escultor i pintor Eusebio Sempere, l’artista Andreu Alfaro…Autors valencians, catalans, andalusos, estrangers, de l’Escola de París…i els joves que han començat amb nosaltres. No tot era meravellós, i ara també hi ha creadors molt bons, com Pilar Beltrán o Mar Arza. El dia de la celebració del cinquantenari a Cànem van estar-hi molts dels artistes: una galeria pot fer-se sense moltes coses, però mai sense artistes, els artistes són el més important. La galeria no sóc jo només, són moltes coses, són els artistes, són els que escriuen, els que fan crítica d’art...Quan vam començar no hi havia tantes sales institucionals, jo crec que feia falta. Sí que es feien coses, sempre se n’han fet, però entrar a l’art contemporani a la gent li costa una mica, perquè han de pensar més. Com s’ha anat adaptant Cànem als nous temps?

Jo m’imagino que ara hi haurà coses que potser no entenc. No obstant això, procuro seguir el que es fa, vaig a les biennals, les documentes, les manifestes, les fires: jo estic sempre. No recordo fer viatges de plaer només per plaer, quan vaig a algun lloc vaig a vore fires, exposicions i manifestacions artístiques. L’art ha de tindre persones que el veuen, que el pensen. L’art és una necessitat i de vegades els artistes estan somatitzant alguna cosa. Ara amb la DANA hi ha moltes persones que han perdut els tallers i no pensen en una nevera, en un cotxe nou i diuen “no ens podem queixar”, però han perdut els materials, les obres…i la forma d’eixir d’aquesta desgràcia per a moltes artistes és precisament continuar creant. Si un artista fa que algú mire la seua obra i reflexione ja ha aconseguit molt, i si inclús la compra, encara millor. Una persona crea per necessitat vital. L’art ha estat sempre, i sort que el tenim. La creació jo crec que és una necessitat, i comprar art és una forma de col·laborar amb els artistes: un llibre, un quadre, un disc. Amb la Nova Cançó ajudàvem, compràvem els discos als artistes. I ara també hi ha gent jove que va a les exposicions d’art i això em sorprén i m’agrada. Ara hi ha la facilitat que si eres creatiu, amb el telèfon mòbil pots fer vídeos fantàstics, que abans amb la Super 8, unes màquines terribles, per això quan veus fotografies de fa temps te pares a mirar-les, a preguntar-te per què ho feien així, com ho van aconseguir?

Com podem definir què és art i quin paper juga en provocar re-

Una imatge de la celebració dels 50 anys de la Galeria Cànem.

flexió i debat sobre el món?

Fa poc vaig llegir un article de Maria Palau titulat Això és art? Sí.

Aborda la polèmica de si un plàtan enganxat a la paret amb cinta adhesiva és o no és una obra d’art.

Palau deia que sí ho és, com ho és l’urinari de Duchamp. Algú ho va crear, un galerista ho va exposar i un client ho va comprar. En la literatura no ens plantegem si és literatura o no, un llibre pot ser més roïn o més bo, però sempre és literatura, en art ha de ser igual. Perquè l’art sol ser una provocació, ens ha de fer analitzar i pensar, però la literatura també. Jo no sé si la literatura o l’art farà canviar el món, no ho crec, però si que ens farà discutir sobre el món, i això sí que és important.

Com veus el futur de la galeria?

Els pròxims com a galerista els veig difícils perquè no hi ha diners, no es ven com abans. Jo compliré 80 anys en uns mesos, i pensava que si els últims anys de la meua vida els he de passar ordenant caixons, quasi preferisc crear. Nosaltres no volem tancar de cap manera, però jo ho veig negre perquè no hi ha diners. Sense diners no es pot arribar a cap lloc, però sempre arriba el “séptimo de caballería” i salva la situació. També vendre algunes coses a vegades és arrencar-te-les del cor.

Quins són els principals desafiaments que afronta un galerista en un context de crisi?

Jo crec que depén del caràcter de cadascú, hi ha gent que és molt comercial i sap vendre molt bé i hi ha gent que li costa més vendre. A mi em costa imposar el gust a l’altre, perquè vull que s’impliquen, no m’agrada imposar-ho. Però hem venut, s’han venut coses. Una vegada estàvem a la Fira Arco, que estava molt de moda anar-hi, a finals dels 80 o principis dels 90, i hi havien executius i gent que hi anava, i es trobaven allí, i potser

hi compraven alguna cosa. El meu germà va vindre a vore’m i em va dir: “Desde luego, si vens una obra d’estes eres una bona galerista”. Eren unes motxilles velles, lligades entre elles i les vaig vendre i li vaig dir “sóc una bona galerista perquè ho he venut”. És veritat que era difícil de vendre, a vegades. Com influïx el suport personal i familiar en la teua trajectòria i la de la galeria? Falo sempre m’ha estimulat en la creació, és una persona que li agrada llegir, la música, viajar. M’acompanya. A vegades dic que primer pensava que era ell el que acompanyava el meu deliri i ara penso que sóc jo la que acompanyo el seu. Després de 50 anys encara estem en açò i encara ens recolzem mútuament. També jo he anat i he tornat, he estat dos anys a París i sis anys estudiant a Itàlia, anava i venia, perquè igual continuàvem la galeria i tot, ho he pogut fer. Els diners són importants, hem tingut la sort de poder-ho fer, fent sacrificis i treballant en altres coses. També la resta de la meua família m’ha acompanyat, unes vegades més a gust i altres menys, però t’acompanyen i recolzen. En la meua època que algú marxara a estudiar fora i tot això, i Belles Arts, que algunes persones deien que no tenia eixides…He tingut sort en general, però ara és un moment difícil, no per a mi sinó per a moltes galeries. Perquè hi ha hagut moments en què la gent estava més interessada, o potser perquè no ho fem tan bé com ens pareix. Cada vegada hi ha unes coses… Ara mateix, la exposició de Mar Arza és extraordinària, la que va fer Pilar Beltrán, i el projecte Confluències, que diverses artistes han anat als pobles a crear. És molt interessant i els artistes d’ací de casa han estat molt bé. I els artistes m’estimen, què vull més? Bé, també vull que m’estimen els clients, clar...

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

La dictablanda (1930-1931) · Part VII

Matías apareixSangüesa en escena

Pep Querol. Historiador

Ja vaig comentar que el règim tornaria a la legalitat Constitucional, per fer un retorn controlat a allò que creien ells que era la «normalitat». S’equivocarien de bat a bat.

Després d’uns anys de silenci documental, des d’aquell estiu del 1923, Matías Sangüesa torna a eixir a escena, quan demanaria el 30 d’agost permís a l’Ajuntament per fer un acte públic al Teatre municipal per al dia 7 de setembre, segons comunica el Govern Civil el dia 1. En aquest comunicat, que qualifica l’acte com «de caracter republicano», demanava informació addicional, «qué oradores harán uso de la palabra y asuntos que cada uno tratará». El permís arribaria el dia 4, resultant la fundació de Acción Republicana de Morella, partit liderat a nivell nacional per Manuel Azaña, on s’integraria un bon grapat dels antics companys i amics liberals de Sangüesa de l’etapa anterior a aquell 13 de setembre de 1923. Una de les coses que m’interessa remarcar ara mateixa és l’exigència del Governador Civil, al final de l’escrit, «debiendo asistir al acto de referencia Delegado de su autoridad, que no consentirá transgresiones legales ni tratar otros asuntos que los indicados haciendo uso de la palabra únicamente el repetido Matías Sangüesa y con el fin citado». El binomi Berenguer-Alfonso XIII estava inquiet, i més que se posaria en el futur.

Fins la dimissió de Primo de Rivera, la Dictadura s’havia comportat com això, Dictadura. Sembla una obvietat tonta, però avui dia sembla que les paraules perden el seu sentit. Censura a la premsa, prohibició de partits, suspensió de les garanties constitucionals, i un llarg etc., que hem anat comentant al llarg de tots aquest articles. Però amb l’arribada de Dámaso Berenguer, se voldria tornar a la Constitució de 1876, donant pas

Amb l’arribada de Dámaso Berenguer, se voldria tornar a la Constitució de 1876, donant pas a una cursa, per part de les forces opositores al règim, ja que la Dictadura ja no existia, per a la seua organització (el cas de Sangüesa)

a una cursa, per part de les forces opositores al règim, ja que la Dictadura ja no existia, per a la seua organització (el cas de Sangüesa). Les forces dinàstiques «clàssiques» (liberals i conservadors) havien dimitit de qualsevol pensament de retorn als vells temps, destapant-se les forces republicanes com l’oposició millor estructurada i que tenia les idees més clares. El govern Berenguer-Alfonso XIII, no era ximple, era perfectament coneixedor que la tempesta se li podia venir damunt en qualsevol moment. A aquest respecte, la Dictablanda permetria assemblees i reunions, fins i tot fundacions de partits republicans, com hem vist, però sempre voldria estar present a través d’un delegat nomenat per l’Ajuntament per fer d’espia. Era com si volgueren tindre un segur per poder actuar si algú se passava de certs límits. Aquesta ordre per designar «espies» a les reunions i assemblees de caràcter polític, seria més freqüent i amb més vehemència a mesura que avançaven els mesos, i els nervis anaven en augment, com un escrit del governador civil en una època tant tardana com el 13 de febrer de 1931. El principi d’aquest escrit és important, «Restablecidas las garantías comprendidas en el artículo 13 de la vigente Constitución del Reino, corresponde a V. autorizar, desde luego, toda clase de actos públicos que traten de celebrar en el término de su jurisdicción», però amb certes prevencions. Així «Una vez terminado el acto, sin demora, me remitirá un informe detallado, haciendo constar, los nombres y filiación política de los que hayan hecho uso de la palabra, nombre y cargo del Delegado que

asista a la reunión, número aproximado de concurrentes, conceptos sustanciales de los discursos, acogida del público, incidentes y demás datos de interés a su juicio». A mesura que avançaven les setmanes, la preocupació envairia Madrid, que constantment exigiria ser informat de tots els moviments polítics i ideològics dels actors que se postulaven a ser candidats a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931. Eren conscients de la seua rellevància, que podien posar en escac el seu projecte... anava a dir de futur, però en realitat era de passat. Aquesta ordre que hem vist se repetiria el 3 d’abril, a través d’un telegrama, «Toda reunión pública que se celebre en ese municipio enviará esa Alcaldía delegado competente su autoridad...». L’objectiu era controlar l’oposició al sistema, i tot el procès electoral en allò possible, però en concret crec que el que volien fiscalitzar eren les activitats de Matías Sangüesa, amb una activitat frenètica de mítings i assemblees per tot el nord de la província de Castelló. Un bon exemple d’això és l’informe que l’Ajuntament enviaria al governador civil, el 12 de febrer de 1931, sobre un acte celebrat al casino republicà (actual Biblioteca municipal), la nit de l’11. El delegat enviat per fiscalitzar l’assemblea seria el secretari Amado Tena, i comentava «los oradores que hicieron uso de la palabra a la terminación del banquete, en el que asistieron 56 comensales para conmemorar la fecha del 11 de febrero fueron los señores siguientes: Don Matías Sangüesa Guimerá, presidente del referido Casino, D. Agustín Martínez y D. Juan Gómez, de esa y D. Esteban

García de Vinaroz». L’11 de febrer és una d’eixes dates de les que avui dia no s’enrecorda ningú, però és l’efemèride de la proclamació de la Primera República, i en aquella època estava molt present. Per això, una vegada cau Primo de Rivera i és nomenat Berenguer, una de les màximes preocupacions era mantenir l’ordre públic eixe 11 de febrer (comunicació del governador civil, del 7 de febrer de 1930, on se prohibia qualsevol acte commemoratiu el dia 11). L’informe

continua, «Antes de hacer uso de la palabra los oradores, se guardó un minuto de silencio por la memoria del Capitán Galán y Hernández». Amado Tena no va comprendre bé a qui s’estava recordant. Se refereix al sollevament republicà de Xaca, el 12 de desembre de 1930, on destacarien els capitans, Fermín Galán Rodríguez i Àngel Garcia Hernández, que finalment serien afusellats, «Los conceptos que en sus discursos emitieron los oradores todos ellos iban enca-

minados a demostrar que España solo puede salvarse con una República democrática y esta forma de Gobierno se ha de conseguir por la revolución». La paraula «democrática» és fonamental. També és curiosa la manca d’expectatives que tenien respecte les eleccions municipals, que estaven a tocar la ma. Òbviament ells coneixien els tejemanejes de la Restauració en el tema electoral, i ja les donarien per perdudes. Ni en els seus somnis s’esperarien el que passaria el

El general Dámaso Berenguer Fusté.

12 d’abril. De fet, tant el Heraldo de Castellón com Las Provincias d’aquell febrer, remarcaven eixe perfil baix que tenien de cara a les eleccions. Però això no lleva que procuraren fer tot el soroll possible. Tena continua, «El acto se celebró en el Casino y además de los 56 comensales, habría unas 30 o 40 personas más; todos los concurrentes excepto unos 20 serían menores de 30 años. El público que asistió al acto se portó cor-

rectamente, no teniendo que lamentar el menor incidente, y los demás vecinos de esta Ciudad no conociero [n] o no se dieron cuenta del referido acto, por no interesarles. Los concurrentes fuera de los aplausos de rigor solo aplaudieron con calor cuando uno de los oradores dijo que con el advenimiento de la República el contribuyente no tendría que satisfacer impuesto alguno, porque desapareciendo [-erán] los chupópteros que existen en un régimen monárquico». Gràcies, Tena, per fer-nos d’espia. Veus, se pot ser liberal progressista i baixar impostos.

A Tena se li veu el plumero quan lleva ferro a l’assistència, però si heu estat a la Biblioteca, comprendreu que difícilment caven allà un centenar de persones, més les cadires, taules, etc. Per als actes importants Sangüesa no dubtava d’utilitzar el Teatre, com podem observar al comunicat del governador civil l’11 de novembre de 1930, on se donava permís, «para celebrar el día 16 del actual, a las 10 de la mañana, en el Teatro Principal de esa población, un acto de afirmación republicana en el que harán uso de la palabra además del solicitante, D. José Sos Baynat, D. Miguel Peña Masip, D. Carlos Camón, D. José Castelló Soler y D. Álvaro Pascual Leone, disertando sobre el tema Historia Contemporanea de España y su porvenir». Era habitual en aquells anys fer mítings amb caràcter divulgatiu, amb temes d’història d’Espanya per contextualitzar el seu ideari, i així justificar-lo de forma argumentativa. Aquesta manera de fer política s’emmarca en el context del gran analfabetisme que patia la societat espanyola del moment. Realment, si ho penses be, és una cosa impensable avui dia. Us imagineu acudir a un míting de Feijóo o Sánchez, i rebre una lliçó sobre l’evolució del constitucionalisme durant el XIX? Jo no. El governador acaba el seu escrit demanant a l’Ajuntament que haurà de designar un «delegado competente de su autoridad, que no permitirá tomen parte más oradores y con tema distinto al anunciado, prohibiendo en absoluto los ataques al Jefe del Estado y los conceptos injuriosos para el Gobierno o Régimen constituido, así como que por los oradores se excite a la Revolución o a la comisión de delitos contra el orden público, casos en que el delegado procederá a suspender el acto, haciendo uso de la fuerza pública en caso necesario», ojito, no anaven amb bromes. No hi ha constància, en aquest cas, d’haver enviat cap informe per part de l’Ajuntament.

Setmanari d’informació comarcal

Esports.

3-0

FPRÒXIMA JORNADA

· CF ALBOCÀSSER

CF VILAFRANCA

Diumenge 18 a les 16,30h ' La Planeta'. Albocàsser

· RC SALSADELLA

CE CINCTORRÀ

Diumenge 18 a les 16,30h. ' Les Viles'. Salsadella

CF VILAFRANCA CD LA POBLA TORNESA

àcil victòria del Vilafranca per encetar l’any 2025 al Serrito, superant còmodament a La Pobla Tornesa al Serrito. El partit va començar amb una gran falta executada per Ramón a la que responia el porter visitant amb una gran parada i el rebot caia als peus d’Edo que rematava per damunt del travesser. Al minut 22 i després d’una falta que refusava el porter visitant, Ayoub a plaer marcava l’1 a 0. El Vilafranca va continuar dominant i sentenciaria el partit abans del descans.

Al minut 43, Ferrán en una gran acció individual creuava el baló per baix marcant el 2-0 i als darrers instants de la primera part Isaac rematava des de prop per marcar junt al pal el 3-0 definitiu.L a segona part amb intens fred al Srito quasi va sobrar. Els locals van poder ampliar el marcador amb diferents ocasions de gol bastant clares. Al final, còmoda victòria al Serrito.

Efrén Isaac

Jaime

Enric Monfort

Mateu

Ayoub

Héctor Bayot

Ramón

Ferran

Edo

Borja

També van jugar:

Héctor, Gonzalo

Nicolás, Adrián Gil

Pablo Andrés

Gols:

1-0 (22') Ayoub

2-0 (43') Ferran

3-0 (45') Isaac

INFANTIL. Partit important per al Club Bàsquet Fe mení Morella el que es disputava aquest passat cap de setmana al Centre Esportiu Jaume I. El CBF Morella infantil i el CB Benicarló es jugaven la primera posició final del grup a la primera fase de la 1ª Zo nal. Tots dos equips arribaven a la cita havent guanyat tots els partits anteriors i donades les circumstàncies per l'ajornament de dues jornades de la competició per la DANA, havien d'enfrontar-se al dos darrers partits pràcticament com si fora una eliminatòria. Al primer dels dos partits, disputat a Benicarló abans dels Nadals, l'equip local va aconseguir la victòria per un punt de diferència. Les morellanes, dirigides per Josele Querol no tenien més opció que gua nyar el partit de tornada a Morella com a mínim per dos punts de diferència ja que en cas d'haver guanyat per un punt, estarien empatades amb el Benicarló que tenia a favor el

BENLLOCH

ROSSELL

XERT

VILANOVA

VILAFRANCA

CÀLIG

BENASSAL

CATÍ

ALBOCÀSSER

SALSADELLA

ETURE 'B'

CANET

SANT MATEU

LA POBLA T.

CINCTORRÀ

VINROMÀ

3-0

CE ROSSELL CE CINCTORRÀ

Difícil compromís fora de casa el que afrontava el CE Cinctorrà per iniciar l’any 2025 a la 3ª FFCV. El camp de La Planeta de Rossell amb l’equip local com a segon classificat era una prova complexa per al Cinctorrà que va plantar batalla durant tot el partit. Després d’un inici en el que l’equip de Jordi Pacheco va poder sostindre al seu rival, una desafortunada acció al minut 20 amb un gol en pròpia porta servia al Rossell per inaugurar el marcador. Poc després, al minut 25 el Rossell ampliava el seu avantantge amb el 2-0, resultat amb el que finalitzava la primera part. El Cinctorrà a la segona part va introduir canvis per refrescar el seu equip sobre el terreny de joc i va buscar la porteria rossellana per tal d’intentar escurçar distàncies al marcador, qüestió que no va ser possible. Ja a les acaballes del partit, el Rossell marcava el 3-0 definitiu.

basquetaverage particular. I el CBF Morella infantil ho va aconseguir, superant al Benicarló en un gran partit per 56-54, es a dir, per dos punts de diferència i s'asseguraven la primera posició al final de la primera fase de la temporada. Un partit molt disputat que el CBF Morella dominava al descans per 7 punts de diferència però que s'aniria apretant molt al final del partit. De fet les morellanes van arribar a comptar amb un avantatge de 13 punts que al tram final del partit el CB Benicarló va ser capaç de reduir. Al final, victòria morellana que classifica a l'equip per jugar contra les millors equips de la 1ª Zonal, mentre que el CB Benicarló es classificarà també com a un dels millors segons. Gran partit a Morella i gran victòria de l'equi infantil per ser primeres de grup al final de la primera fase.

Marc Segura

Nico Diego

Raúl

Dani Aguilar

Hugo Gerard

Joan Brian Josep

Pablo Viñals.

També van jugar: Cristian

Marc Solsona

Albert Palomo

Juan Pablo.

Gols:

1-0 (20')

2-0 (25')

3-0 (85')

FRONTENIS

El passat 4 de gener, el Club Frontennis Vilafranca visitava la localitat de Benafer per a enfrontar-se amb aquest conjunt de l'Alt Palància a la 1ª Provincial. Victòria dels locals per 2 partides a 1. L'enfrontament entre Vilafranca i Covarxins del passat dissabte 11 s'ajornava a petició dels visitants per la festa de Sant Antoni i es jugava finalment el dijous.

PRÒXIMA JORNADA

> 1a DIVISIÓ PROVINCIAL Vilafranca - Vilavella 'C' Dissabte 18 a 16h. Frontó Vilafranca.

PRÒXIMA JORNADA

· ESPORTIU VILAREALMORELLA FC

Diumenge 19 a les 17h.

Ciutat Esportiva Municipal Vila-real

1-2

MORELLA FC UE ATZENETA

El líder guanya a Morella al temps afegit

Pau Giménez

FUTBOL BASE

> JUVENILS

· ESPORTIU VILA-REAL 'B' 5-0 R. ELS PORTS FC 'A'

· R. ELS PORTS FC 'B' 1-1 CF MORÓ 'A'

Gol: Bruno > CADETS

· R. ELS PORTS FC 0-0 UD VALL D'UXÓ 'B'

> INFANTILS

· CF ALCALÀ 0-1 R. ELS PORTS FC 'A'

Gol: Youssef

· R. ELS PORTS FC 'B' 1-0 BENICARLÓ BF 'B'

Gol: Dioukounda > ALEVINS

· CF FOMENTO CASTELLÓ 'D' 0-18 R. ELS PORTS

FC

> BENJAMINS

· CD L'ALCORA 'A' 2-2 ELS PORTS FC 'A'

· R. ELS PORTS FC 'B' 2-2 DEPORTES TONÍN 'B'

'B'

l Morella FC va caure derrotat per 1 gol a 2 a la Fàbrica de Giner contra el líder de la 2ª FFCV Grup 1. Una vegada més la sort va ser esquiva amb el conjunt morellà que va fer mèrits amb l’1 a 0 a favor d’haver finiquitat el partit. A la primera part, el partit va ser molt disputat entre els dos equips, creant perill a les porteries contràries. El Morella FC al minut 40 per mediació del seu capità i davanter Marc Moles marcava l’1 a 0 amb el que s’arribava al descans.

A la segona part, el Morella FC va fer mèrits per ampliar l’avantatge al marcador i disposaria de dos o tres bones ocasions de gol que no va poder aprofitar. En canvi, l’Atzeneta aconseguia equilibrar el partit amb l’1 a 1 al minut 57 de joc. Al minut 92 l'àrbitre anul·lava per fora de joc un gol al Morella i acte seguit, al minut 93 l'Atzeneta marcava l'1 a 2 definitiu.

Pau Puig

Catalin

Migue

Robert Mario Ferran

Andreu Ortí

Andreu Serret

Arturo

Chillida.

També van jugar:

Eyner

Marc Yeste, Jeordy, Arturo

Mauricio

Jordi Martí

Gols:

1-0 (40') Moles

1-1 (57')

1-2 (93')

BÀSQUET FEMENÍ

> INFANTILS (1ª ZONAL)

· CBF MORELLA 56-54 CB BENICARLÓ

> ALEVINS 1ºANY (1ª ZONAL)

· CBF MORELLA 49-51 CB ALMASSORA

> ALEVINS MASCULÍ (2ª ZONAL )

· CBF MORELLA 13-54 CB BENICARLÓ 'B'

> BENJAMINS ( PREFERENT )

· CBF MORELLA 45-21 CB BURRIANA BLANC

· CBF MORELLA 46-32 CB PORT DE SAGUNT

PRÒXIMA JORNADA

> JUNIOR

CBF Morella - CB Castellón

Dissabte 18 a les 13h.Morella

> ALEVÍ 2ºANY

CBF Morella - CB Morvedre Dissabte 18 a les 11h. Morella

> ALEVÍ 1er ANY

CB Vinaròs - CBF Morella Divendres 17 a les 18,30h. Vinaròs

> ALEVÍ MASCULÍ

CBF Morella - CB Vinaròs Rosa Diumenge 19 a les 10h. Morella

> PREBENJAMINS

· CD LLEDÓ 1-3 R.ELS PORTS FC

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· Renomar Els Ports FC 'A' - CF Alcalà Divendres 17 a les 19h. 'El Serrito'. Vilafranca

· Deportes Tonín 'A' - Renomar Els Ports FC 'B' Dissabte 18 a les 15h. 'Gran Vía'. Castelló

> INFANTILS

·ACD Peñíscola 'B' - Renomar Els Ports FC 'B' Dissabte 18 a les 11,30h. 'Benedicto XIII'. Peñíscola

> ALEVINS

· Renomar Els Ports FC - CF Moró Diumenge 19 a les 11h. 'El Serrito'. Vilafranca

> BENJAMINS

· Renomar Els Ports FC 'A' - CF Nou Sequiol 'A' Diumenge 19 a les 12h. 'El Serrito'. Vilafranca

· Alqueries CF - Renomar Els Ports FC 'B' Dissabte 18 a les 11,15. 'Instal·lacions Esportives'. Les Alqueries

> PREBENJAMINS

· Renomar Els Ports FC - CD Cabanes

Diumenge 19 a les 13h. 'El Serrito'. Vilafranca

La Fulla del Camp dels Ports.

S’HAN BENEFICIAT UN TOTAL DE 26.380 AGRICULTORS I RAMADERS

Agricultura culmina el pagament de les ajudes per la sequera

El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha anunciat que la Conselleria ha culminat el pagament de les ajudes de la sequera beneficiant a 26.380 agricultors i ramaders. Barrachina ha reiterat que “ja s’han pagat 16,9 milions d’euros, el que suposa una execució de 99,5%”.

El conseller ha realitzat estes declaracions després de visitar la cooperativa de Viver, a la comarca de l’Alt Palància i mantindre una trobada amb el Grup d’Acció Local Palància-Mijares.

Aquestes ajudes han tingut com a objectiu garantir la continuitat de 175.000 hectàrees de cultiu i la supervivència de 182.719 caps de ramat d’explotacions en extensiu i semiextensiu. Les quantitats han variat segons el tipus de cultiu i ramat, arribant fins als 4.500 euros per a cultius herbacis, 1.200 per a cultius llenyosos i fins a 18.000 euros per a les explotacions ramaderes.

“El sector agrari és clau per a la nostra economia i per al teixit social de la Comunitat Valenciana. Aquestes mesures

no només ajuden a mitigar les pèrdues, sinò que també envien un missatge clar i no és un altre que el que no anem deixar a soles als nostres agricultors i ramaders”, ha subratllat el conseller d’agricultura en la seua compereixença. El conseller ha destacat l’eficàcia del sistema utilitzat per a l’adjudicació d’estes ajudes afirmant que “hem demostrat que és possible gestionar ajudes de manera ràpida, directa i sense burocràcia necessària. Els beneficiaris han rebut les ajudes sense esperes ni paperassa, cosa que respon a l’aposta del Consell per la simplificació administrativa”.

“Anem a continuar treballant per a que els agricultors i ramaders puguen concentrar-se en la seua feina, sense perdre temps en tràmits complexes i tediosos”, afirmava el conseller Barrachina.

A Castelló un total de 7.234 agricultors i ramaders han rebut ajudes per un import de 5.857.906 euros, destacant l’impacte directe i essencial d’aquestes ajudes a la provincia amb especial incidència amb el sector ramader.

JOVES AL CAMP. La Unió Llauradora i Ramadera afirma que en estos moments té 200 joves en llista d'espera en les seues oficines que desitgen accedir a les ajudes per a la seua incorporació a l'activitat agrària i també alguns professionals que volen realitzar inversions en les seues explotacions.

Malgrat aquest interés, cal denunciar que la Conselleria d'Agricultura “porta des de 2021 sense publicar la convocatòria d'ajudes per a la primera instal·lació de llauradors i ramaders joves.

Des d'eixa data, LA UNIÓ ha experimentat una creixent demanda tant de joves amb la intenció d'incorporar-se al sector agrari com de professionals establits que volen realitzar inversions per a millorar les seues explotacions. També s'ha notat un augment de l'interés de persones provinents altres sectors econòmics que volen instal·lar-se en el sector agrari.

Tots ells esperen la publicació de les ajudes per a la primera incorporació de joves/nous llauradors i per a les inversions en explotacions agràries i “allò lamentable és que durant aquests quatre anys transcorreguts joves que volien incorporar-se al sector han abandonat aquesta opció perquè ja no compleixen els requisits per a accedir a les ajudes”.

A més, aquesta situació s'emmarca en un clar escenari d'envelliment de la població agrària de la Comunitat Valenciana. Segons les últimes dades disponibles, corresponents al cens agrari de 2020, més de la meitat dels llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana tenen més de 65 anys i només el 2% d'aquests tenen menys de 34 anys. En els últims onze anys, els menors de 34 anys han descendit un 18%, mentre que els majors de 65 anys s'han mantingut igual.

Els preus.

Els preus del Porcí. 09/01/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,543 €/kg (baixa 0,010 €/kg)

Setmana 2 del 06/01 al 12/01

80,00 € (puja 5 €)

82,00 € (sense variació)

09/01/2025

60,00 € (puja 2,50 €)

China (Min. Agricultura) Del 6 al 12 de gener

Porc viu

2,20 €/kg ( puja 0,04€) Garrí (Lechón) sense dades

Els preus del Boví. (Mercolleida) 08-01-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

€/kg (puja 0,04 €) 6,46 €/kg (puja 0,04 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 08-01-5

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,22 €/kg (baixa 0,21 €) 4,88 €/kg (baixa 0,20 €)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 10-01-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,07 €/kg (regularització) 1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 07-01-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,45 €/kg (sense variació)

2,40 €/kg (sense variació) (Loncun) 09-01-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló) Tel. 964 40 90 00 Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

8,2 / 14,7

5,5 / 13,0

6,8 / 13,9

1,8 / 15,7

2,4 / 16,8

7,8 / 15,1

7,3 / 12,0

4,0 / 15,2

2,8 / 16,4

5,4 / 16,1

5,8 / 11,1

8,1 / 13,2

E8,9 / 15,3

7,4 / 16,1

9,3 / 14,6

5,7 / 16,5

3,4 / 17,2

10,1 / 16,1

7,7 / 12,7

3,3 / 15,3

6,5 / 16,6

6,5 / 16,0

7,3 / 12,6

9,7 / 15,4

/ 4,9 1,8 / 7,6

/ 8,7

/ 8,2

/ 7,4

/ 9,4

/ 8,9 --,-- / --,--1,8 / 8,3 -7,6 / 7,8 -2,7 / 8,4 -7,1 / 9,3 -2,2 / 4,9 -2,1 / 9,4

-5,4 / 9,8 -7,8 / 9,6

-5,4 / 8,8 -9,9 / 10,1

-9,9 / 10,3

-7,7 / 10,6

-4,7 / 9,0 -8,7 / 8,8

-3,6 / 11,0

-8,6 / 10,3

-5,1 / 6,3

-6,2 / 10,1

-0,2 / 10,7

-4,6 / 10,3

-1,9 / 9,9

-8,7 / 11,2

-9,4 / 11,7

-4,6 / 12,1

1,3 / 10,3

-6,7 / 10,4

-2,8 / 11,3

-7,1 / 11,7 1,9 / 7,0

-2,6 / 9,9

“Per Sant Antoni, un pas de dimoni”

l dur hivern ha arribat a la comarca dels Ports. Després d’uns dies inicials de l’any 2025 marcats clarament per la situació anticiclònica i l’estabilitat les coses van canviar a partir del diumenge 12 de gener. Un tram inicial de l’any en el que també hem comptat amb alguna jornada marcada pel fort vent, especialment de Cerç (Noroest). Els dies més freds fins ara de l’hivern s’estan caracteritzant per les baixes temperatures i dies assolellats. De fet, ha hagut jornades amb fred matinal i temperatures màximes al ple del dia prou agradables, encara que no és eixa la tònica de la present setmana. Matinada molt gèlides, a tots els observatoris de la comarca dels Ports i amb temperatures mínimes espectacularment baixes. A Sorita i Forcall en la jornada del dimarts 13 de gener s’enregistraven mínimes de 9,9

graus sota zero. En la mateixa jornada a observatoris de l’AVAMET com el del Pla de la Pinella a Ares arribava als -13,3 graus. A Vilafranca, al Pla de Mossorro es marcaven -12,5 graus o a La Pobla del Bellestar i la Fàbrica de Giner a Morella en esta mateixa jornada la temperatura baixava fins als -10,4 graus.

Les previsions indiquen un certa millora en les temperatures per als propers dies, si bé ens troben en l’època de l’any més freda i amb major probabilitat també de gelades i nevades. Pel moment, això si, el fred està sent sec i ja acumulem més de dos mesos des de les fortes precipitacions amb la DANA de finals de mes d’octubre.

Per un altra banda estem ja a Sant Antoni i es nota bastant que el dia creix, especialment per la vesprada, creixent “un pas de dimoni”.

Continua l'ambient fred

La predicció de Lorenzo Boix.

Cap de setmana estable el que tenim per davant, però fred, que junt amb la neu que tindrem per les muntanyes i alguns dels nostres pobles, ajudarà al fet que eixa sensació de fred sigue encara més acusada. Nits i matinades fredes tant dissabte com diumenge, amb gelades moderades, entre els -2 a -6 graus de manera prou general, tant en zones altes com als fons, i més accentuades en les zones on tinguem la neu gelada. Dies amb sol però amb màximes que en la majoria dels nostres pobles no arribaran als 10 graus, quedant en general entre els 5-9.

Encetarem setmana de la mateixa manera, amb temperatures similars tant dilluns com dimarts, quan ens pot arribar un front des del SW de la península, que en principi no tindria que deixar-nos massa pluja, però sí que suavitzaria les temperatures i ajudaria a fer marxar la neu allí on encara en quede, parlant encara la segona part de la setmana d'alguna gelada en zones fondes, però mínimes positives en les altres zones, i unes màximes més suaus, superant ja els 10-12 graus la segona part de la setmana.

Les Fonts del Llosar de Vilafranca han estat congelades durant les matinades d'aquesta setmana. SETMANARI NOTÍCIES