Comença el 55 Sexenni
Pàgines 9 a 24.
—1,50 €
Notícies.
NÚMERO 1611. MORELLA, DEL 16 AL 22 D’AGOST
Morella, sense aigua a les portes del Sexenni
A l’hora del tancament d’aquesta edició, l’aigua de l’aixeta no era apta a Morella ni per al consum humà ni per a cuinar, donada la terbolesa de la mateixa provocada a l’estar el pou que la subministra pràcticament exhaurit
Pàgina
En aquests moments s’està acabant d’equipar el nou pou Colomer IV, que en breu començara a donar servei, garantint provisionalment l’aigua a l’aixeta a Morella, tot i que dependria del consum responsable de la mateixa que es faiga
JA ASSOME EL SEXENNI. Tot i que oficialment el 55 Sexenni no arranca fins “l’entrà” de la marededeu de Vallivana el dissabte a poqueta nit, a Morella ja fa díes que es viu ambient sexennal, amb assajos, “entraes” o “presentacions” de dances i els primers elements de la “montà”. MIGUEL ÁNGEL TRONCHO.
EDICIÓ EXTRA VILAFRANCA EN FESTES
Tornen les entrades de bou per l’Avinguda del Llosar
Pàgina 5. Gent&Vida.
Asetmico posa límit al temps de les terrasses
Durant el Sexenni, cada taula podrà estar ocupada durant 45 minuts
Pàgina 4. Poble a poble.
“Els Volantins: la dansa continua”
Pàgina 2. Opinió.
Per Ximo Dolz, volantiner del carrer la Font
4. Poble a poble.
Setmanari d’informació comarcal
Opinió.
Els Volantins: la dansa continua
Ximo Dolz. Volantiner del carrer la Font
“Que mai no falten els nostres ninots per a bordar els nostres somnis”
Els nostres Volantins són uns ninots humils, propis d’un poble senzill i rural, en el qual, fora de les grans famílies benestants, la gent era molt treballadora i decididament pobra. Els Volantins van ser concebuts per gent del carrer, baix poble o poble pla com se sol dir, que, a pesar d’anar tot l’any prim de calés i passar-la més bé magra, sempre afluixaven l’armilla i posaven el seu enginy per la festa gran dels morellans: el Sexenni. En l’època preindustrial, el carrer la Font, responsable dels Volantins, era un carrer que combinava una població treballadora del gremi de teixidors i tintorers, i del gremi dels llauradors: masovers i jornalers del camp, que vivint prop de la Font Vella podien portar animals als abeuradors del Planet de la Font. Encara avui es poden reconèixer les cases de molts masovers: Aljub, Peiró, Bellviure, Bolintxa, Muixacre, Borras, Ripollés, Atmela, Font d’en Torres, Casa Gran, Sanches. I, tot això, amb la industrialització no van canviar les coses. Majoritàriament, durant el segle XX, el veïnat del carrer era un conglomerat popular de gent laboriosa, corrent i modesta, més bé austera durant tot l’any, però que mai no ha deixat d’estar compromesa amb les tradicions culturals i el sistema de valors i creences que les sustenten. La construcció dels habitatges del Tint ha augmentat el nombre de veïns del carrer. El context social ha canviat. Tanmateix, els rituals festius s’han consolidat i el joc social continua. Cada sis anys, tots els veïns fan l’esforç de participar i de tirar si cal la casa per la finestra, amb molt d’orgull i sentiment, per a renovar la promesa sexennal.
—Tres ninots ben vius. “La vida és massa important per a prendre-la seriosament” Oscar Wilde Com són els Volantins? Gertrudis, Cleòpatra i Pablo “el Mostós”, els visitants del carrer la Font, estan confeccionats amb materials molt simples. Són tres grans titelles de cartró, fetes amb draps, palla i fusta que representen tres figures humanes plantades a un tronc d’arbre que creua el carrer: dues dones, una rosa i l’altra morena, i un home una mica mes gran, situat al mig. Vestits amb indumentària tradicional, crida l’atenció que Gertrudis i Cleòpatra van amb sinagües i Pablo amb saragüells blancs, es a dir amb roba interior. Una forma de vestir atrevida per als temps passats, amb un toc irreverent, picardiós i tal vegada picant per tractar-se d’un home rodejat de dues dones. Els caps actuals, de cera i cartó com els ninots fallers valencians, substitueixen uns caps anteriors encara més senzills fets a mà pels veïns. Cap als anys 1960, després d’una tronada espectacular, aquells es van quedar mig desfets. Recordo la imatge dels Volantins, penjats i decapitats, com si foren tres víctimes d’un “auto de fe”, castigats i exhibits a la plaça pública per la seua dansa irreverent. El cos, els braços i les cames, plens de palla seca, se sostenen gràcies a una petita estructura de fusta superior que encaixa els braços amb la barra del cabiró que travessa el carrer. Això els permet els moviments limitats del ball, sempre prou descontrolats, el que accentua el caràcter divertit i grotesc de l’animació. Les cames soltes són especialment gracioses perquè perden el control i se’n van per tots els costats. Els titelles es deixen portar sense resistència, però la voluntat del volantiner per a dirigir el ball sempre és ben limitada. Ballen d’aquella manera, una mica a la seua. Seguir el ritme i l’harmonia de la música resulta difícil. És molt difícil parlar del significat cultural i religiós profund. L’observació simple del ritual que es renova sempre igual a l’Anunci i al Sexenni diu que s’han de plantar el 14 d’agost, la vespra de l’Ascensió, i que sols poden ballar el dia 15 d’agost després d’adorar i fer-li tres cortesies a la marededeu i, a partir d’eixe moment cada un ballarà al ritme de cada dansa dels retaules i de les processons, acompanyant
de manera sarcàstica els balladors. El moment més esperat i seriós és el ball a la marededeu de Vallivana en el moment de la processó general i, per descomptat, els balls més alegres coordinats entre la banda de música i el volantiner. Tampoc vull donar la meua pròpia interpretació del que podria significar el joc social per als morellans, o més particularment pels veïns del carrer la Font. Simplement, voldria portar el testimoni d’una relació de tota una vida amb els Volantins perquè vaig néixer al carrer la Font i els meus records estan íntimament lligats als tres titelles.
— Una vida amb els Volantins. “Hi ha un temps per viure i un temps per a testimoniar la vida”. Albert Camus
La mirada fascinada dels xiquets d’avui pels Volantins és la mateixa que recordo com el meu propi encantament de menut. No hi ha cap espectacle més bonic que la mirada d’un nen. Atracció i enlluernament per tres figures humanes silencioses, esperpèntiques i sorprenents, que les iaies del barri acomboiaven de manera insòlita. L’aparença de vida despertava la meua curiositat i volia saber què fèiem, com ballaven i què representaven. En arribar els Visitants, així com els anomenava el meu pare, les cares dels veïns s’alegraven. Cada ú contava un relat o una explicació diferent. Els més estrictes i rectes sols evocaven l’adoració a la marededeu. Però sempre hi havia algú que explicava alguna història picant de Pablo “el Mostós” i les dues dones que l’acompanyaven (“Diuen que un veí s’entenia amb dues dones del carrer...”).
Els volantins anunciaven la festa i això comportava somriures. Recordo als xiquets de la meua generació eixir a tocar l’esquella per reunir a la gent a les flors. I jo, un dels més caganius, sempre volia estar al mig, darrere la meua germana Conxa. Recordo a la tia Portaleta, guardadora dels ninots explicant com se’ls havia de vestir i el que s’havia de fer. Els homes preparant la barra i les dones tapissant-la de banderilla, deixant el blanc al mig per a no tacar les sinagües. Recordo el corral de coloms i gallines, mig n’enrunes, que era en aquells temps la casa dels Volantins, on assegut a unes escales més altes es podia fer rodar la barra veient la processó (per cert, molt més pràctic que ara). Com la casa era del meu iaio i les portes tancaven mal, jo i els meus cosins estàvem sempre clavats allí, admirant-los i contemplant com el tio Basseta rigorosament els feia ballar.
He conegut tots els volantiners d’aquells temps: el tio Basseta, el meu iaio Torre-Xiprés, mon tio Juan Villuendas, mon pare i Raconet. Però, des de fa 48 anys, soc jo el que els acompanyo en el ball i s’ha creat una relació particular i una espècie de simbiosi entre els ninots i jo que podria donar lloc a un relat de literatura fantàstica. Continua la fascinació per ells, sense poder dir massa bé el que significa el mite dels tres visitants, plantats nit i dia com uns titots a la barra, i el ritual de dansa que els acompanya.
Hi ha moments que li dic a Pablo des de la finestra: “- Xiquet, deixa de fer eixa cara d’encantat i explica’m la teua història, si no vindran els de la tele i els hauré de contar alguna mentida.” Pablo, el veí menys sorier i més sorrut del carrer la Font, s’ha convertit en el meu altre ego. És molt més callat que jo I no es queixa mai. És un exemple de resistència al sol i la pluja, de continuïtat en la meua vida. I, encara que les cames li caiguin quan balla, hem aconseguit certa harmonia en el ball. Entre els dos aconseguim seguir el ritme de la dolçaina i les melodies de la banda. Els Volantins no són tan dòcils com semblen, el que mana s’ha d’adaptar. Tenen vida pròpia. He de dir molt seriosament que, si no puc estar, els trobaré a faltar.
— La dansa continua. “El temps passa, em dieu ? No! El temps sempre es queda, som nosaltres els que passem”. Austin Dobson
El joc social dels Volantins del carrer la Font és un joc festiu de convivialitat. Res no uneix tant com la fantasia compartida. Cada Sexenni els retrobem el 14 d’agost en un ritual idèntic, renovem l’adoració a la marededeu i, encara que de mala traça, intentem fer una dansa ben ballada amb ells. Des del carrer, els més menuts, com els àngels del carro triomfant , els miren i els hi parlen fascinats. Els torneros llancen la bara per damunt del cabiró. La gent jove mostra complicitat. La gent gran els veu com sempre i pensa amb tot el temps passat i tots els que ja no estan. En resum, són nostres i ben nostres.
Quatre veïns dels balcons més pròxims dels Volantins han faltat: José Luis, Conxa, Ovídia i Angel de Masoveret. El dol del veïnat és gran. Però els Volantins continuaran la dansa igual que sempre, ajudant-nos a superar les tristeses i a gaudir de la festa. La dansa dels Volantins no és una dansa macabra, sinó de vida.
Tal vegada la millor explicació dels Volantins siga tan senzilla com aquesta: nosaltres, imperfectes i limitats, necessitem la presència d’éssers fantàstics i immutables, constants i duradors, per a sentir, en aquest món per totes parts desgavellat, que la vida i el sistema de valors que representem continuen.
Notícies.
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.
Edita:
Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11
12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat
Redacció, maquetació i fotografía:
Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Ana Sánchez
Depòsit Legal: CS-101-1996
Amb el suport de:
CLÚSTER DEL MAESTRAZGO. El Ministeri ha fet públic aquest dilluns l’aprovació d’una desena de parcs eòlics que integren l’anomenat Clúster del Maestrazgo, el qual travessa els termes de Portell, Cinctorres i Morella. En total s’han publicat nou resolucions en el BOE en les quals s’atorga les autoritzacions administratives de construcció i la declaració d’utilitat pública per a aquests projectes.
D’aquesta manera, ja s’ha donat via lliure a onze dels vint-i-dos que integren aquest megaprojecte i que, com va transcendir en el seu moment, van obtenir el vistiplau en el Consell de Ministres del 23 de juliol, pel que tot indica que en aquests dies s’aniran publicant les instal·lacions eòliques restants. Amb aquest pas es dona el vistiplau a 60 aerogeneradors d’una potència de 366 MW. que inclou l’aprovació a la infraestructura d’evacuació anomenada MAT dels Ports.
SEQUERA
Morella, sense aigua potable a les portes del Sexenni
Aigües de Morella va emetre un comunicat divendres passat per a explicar que es duria a terme la reparació del Pou Colomer IV per uns problemes en la bomba i la canalització. Davant aquest problema de terbolessa d’aigua es recomana no beure ni utilitzar l’aigua de la xarxa per cuinar fins a nou avís, el que encara no havia passat dijous, al tancament d’aquesta edició del setmanari Notícies.
Aquesta situació ha obligat la població a recórrer a l’aigua embotellada, generant una demanda elevada que ha complicat el subministrament en els comerços locals. Els bars, per la seua banda, s’han vist forçats a suspendre el servei de cafès per la falta d’aigua potable, o en defecte, alguns negocis han adaptat les seues cafeteres per mitjà de garrafes d’aigua embotellada.
Aquesta situació és crítica perquè dos dels quatre pous que subministren a la capital dels Ports estan eixuts i els altres dos no funcionen a tota potència. S’espera que una vegada el Pou Colomer IV estiga en ple rendiment puga reforçar l’entrada d’aigua.
Aquest pou, situat a més de 550 metres de profunditat, és clau per garantir el subministrament d’aigua. La presidenta de la Diputació Provincial, Marta Barrachina, va visitar les instal·lacions divendres i va anunciar una ajuda de 180.000 euros per equipar-ho i assegurar la seua posada en marxa. “La Diputació Provincial de Castelló té el ferm compromís d’arribar on uns altres no arriben. I havíem d’estar a Morella, ajudant als seus veïns”, ha manifestat la presidenta provincial. En este sentit, “confiem que els avanços tècnics puguen illuminar la firma del conveni que assegura a Morella no sols
45’ A LA TERRASSA. Des d’Asetmico, donat que el Sexenni “són unes dates molt complicades per a nosaltres”, han decidit que “limitarem el temps de consumició per persona a 45 minuts”.
el subministrament d’aigua suficient per a festejar el Sexenni, també eviten el sobrecost en la quota de consum que abonen els veïns”, declarava.
Després de les reparacions, s’ha instal·lat una canonada per connectar el Colomer IV amb el Colomer III per mesclar l’aigua i augmentar el subministrament. Si tot va bé, el pou podria començar a funcionar aviat, ajudant a pal·liar la crisi.
MONTSERRAT TORRENT. La llegendària organista de 98 anys oferia el concert inaugural del XLI Festival Internacional de Música Ricardo Miravet.
FESTES DE VILAFRANCA 2024
VILLORES. Amb la crida pública, dels gaiters i capgrossos, els veïns recorrien els carrers del poble fins la plaça per anunciar l’inici de les seues festes.
Tornen les entrades de bou des de l’Avinguda del Llosar
Una de les grans novetats de les Festes 2024 de Vilafranca estan sent les entrades de bou que han tornat a fer-se de l’Avinguda de Castelló. Des de l’any 2018 que no es celebraven o bé per falta de Comissió, per la pandèmia de la Covid-19 o per les obres de rehabilitació d’aquest vial. Dos han estat les entrades celebrades el passat divendres amb el bou nº20 ‘Chulapón’ de la ramaderia de Hnos. Segura de Linares (Jaén) i la de ‘Granvía’, bou nº29 de la ramaderia portuguesa de Vistalegre. Gran va ser l’expectació en aquestos dos actes taurins celebrats divendres i dissabte. En el segon d’ells es va comptar amb un ensurt al ser agafat pel bou un dels participants. Diumenge, la plaça de bous de Vilafranca seria l’escenari del concurs de retalladors per la vesprada i per la nit, del d’emboladors. I el dilluns es celebrava el Dia de les Penyes, organitzat enguany per la ‘Penya la Bayoneta’ i amb els habituals dinars i sopars de penyes. L’acte estelar seria novament la vesprada de jocs amb vaquetes a la plaça de bous amb la participació de penyes amb gent jove. Dimarts, dia dels Quintos i Quintes, marcat per la pluja i la suspensió dels actes taurins de la vesprada, si bé el sopar del bou de la Comissió i la nit de la xaranga a càrrec dels Quintos si es va poder celebrar. Els actes de dimecres es centrava
en les disfresses, sent la vesprada per a les infantils amb espectacle musical i per la nit la desfilada de disfresses per a joves i adults. Dijous tindria lloc el Ball Pla i la festa encara continua fins al diumenge dia 18 d’agost.
“ENTRÀ” DE LA BROSTA. El carrer de la Sabateria rememora cada sis anys com abans s’eixia al monte per a buscar adorns vegetals pel Sexenni.
Les 4 Moles de Forcall
LA CITA AMB L’ENTORN DE FORCALL COMPLEIX JA 23 ANYS
La caminada de ‘Les 4 Moles’ de Forcall tenia lloc aquest dissabte 10 d’agost amb eixida des de la Plaça Major i amb gairebé 200 participants inscrits. Ha estat aquesta la 23a edició d’un esdeveniment esportiu que se celebra al municipi durant el mes d’agost.
Té dos itineraris per com pletar. La marxa curta que passa per 2 de les moles té un total de 9 kilòmetres mentre la llarga, amb les 4 moles al complet fa una distància de 19 kilòmetres. Yolanda Monserrate, primera dona en arribar a la meta destaca de l’itinerari, les sendes i el desnivell que el terreny de la zona ens ofereix.
El principal organitzador d’aquesta caminada, és l’Ajuntament, qui va optar per un recorregut un poc més curt que altres anys, començant per la Mola de Cosme i Mola Garumba, després de la qual els de la marxa curta tornaven al poble, mentre que els de la marxa llarga continuaven a la Mola de Roc i la Mola de la Vila per acabar el recorregut. Tal com ens explicava Santi Pérez, alcalde de Forcall “s’intenta que cada any hi haja canvis dins de l’itinerari perquè la gent conega nous espais dins de les moles i puguen gaudir”.
d’informació comarcal
La Fulla del Camp dels Ports.
LA CONSELLERIA D’AGRICULTURA CONTINUA TRANSPORTANT AIGUA
Es subministren 2,7 milions de litres d’aigua a 65 explotacions
La conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha subministrat
2,7 milions de litres d’aigua a 65 explotacions ramaderes de la Comunitat Valenciana per a la supervivència de caps de bestiar durant les dos primeres setmanes de la campanya.
D’esta manera, entre el 29 de juliol i el 9 d’agost s’ha enviat aigua per escassetat a explotacions de 29 localitats. Per municipis, han rebut aigua explotacions ramaderes d’Alcalà Xivert, Ares, Vilafranca, Morella, Cinctorres, Segorbe, Pina de Montalgrao, Viver, Villahermosa del Río, Geldo, Castell de Cabres, Catí, Albocàsser, Vistabella, Vall d’Uixó, Vilar de Canes, Rossell i Zucaina, de la província de Castelló; Castell de Guadalest, Tàrbena, Castell de Castells, Altea, Benissa, Benigembla i la Vila Joiosa de la província d’Alacant; i Enguera, Gestalgar, Fontanars i Chera de València.
El conseller, Miguel Barrachina, ha assegurat que la inversió d’1,4 milions d’euros permetrà l’enviament de fins a 3.500 camions cisterna a 338 explotacions ramaderes, la qual cosa suposarà portar fins a 70 milions de litres d’aigua.
La prioritat és atendre les necessitats de les explotacions extensives i semiextensives de remugants, mitjançant l’avaluació prèvia de la seua situació davant els efectes provocats per la sequera. S’estan loca-
litzant els punts des d’on obté l’aigua gràcies a la col·laboració i els acords amb les comunitats de regants, amb l’autorització prèvia de la confederació hidrogràfica, per a poder dur a terme les càrregues d’aigua.
“Des del Consell hem respost amb rapidesa atenent les necessitats del sector. Continuarem donant suport als ramaders de la Comunitat Valenciana per a fer front a les tràgiques conseqüències de l’actual situació de sequera”, ha afirmat Barrachina. Una actuació que ha ajudat a pal·liar la gran necessitat existent a moltes explotacións agrícoles i ramaderes de la Comunitat Valenciana i que amb aquesta intervenció per part de la Conselleria d’Agricultura han aconseguit subministrament d’aigua per al seu bestiar a les explotacions ramaderes.
L’oratge en aquest mes d’agost pel moment està ajudant una mica ja que son diferents les tronades que han anat entrant a les comarques de l’interior en unes precipitacions que es consideraven molt necessàries donada la gran escassetat d’aigua amb la que agricultors i ramaders estan afrontant l’estiu. I és que en aquesta època de l’any son freqüents les tronades amb gran aparell elèctric que durant estos dies han fet acte de presència i que poden alleujar un poc la greu situació al camp valencià.
Els preus.
Els preus del Porcí. 08/08/2024
Porc engreixat
Preu mig Mercolleida
Garrí (Lechón)
Zamora 20 Kg (G parrida)
Holanda 21 Kg (U. origen)
Lleida 20 Kg
1,812 €/kg (baixa 0,024 €)
1,824 €/kg (baixa 0,024 €)
Setmana 32 del 05/08 al 11/08
78,00 € ( baixa 4 €)
94,00 €/garrí (baixa 1,5 €)
08/08/2024
50 €/garrí (baixa 1 €)
China (Min. Agricultura) Del 22 juliol a 4 agost
Porc viu sense informació Garrí (Lechón) sense informació
Els preus del Boví. (Mercolleida) 07-08-24
Vedells Extra U 331-370 kg/c
Vedelles Extra U 241-270 kg/c
5,43 €/kg (sensa variació) 5,54 €/kg (puja 0,10 €)
Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 07-08-24
Corder fi 23 kg (Viu)
Corder fi 26 kg (Viu)
4,22 €/kg (sense variació)
3,92 €/kg (sense variació)
Els preus de les Aus. (Bellpuig) 08-08-24
Pollastre blanc (Pes viu)
Pollastre groc (Pes viu)
1,42 €/kg (sense variació)
1,43 €/kg (sense variació)
Els preus del Conill. (Moncun) 06-08-24
Conill (Pes viu)
Conill (Pes viu)
2,35 €/kg (sense variació)
2,20 €/kg (sense variació) (Loncun) 08-08-24
El més rentable per al ramader
CATÍ (Castelló)
Tel. 964 40 90 00
Fax 964 40 91 12
Patrocina
Les Llunes.
3 setembre 26 agost 11 setembre 19 agost
LES TEMPERATURES
MORELLA
VILAFRANCA
CINCTORRES
FORCALL
SORITA
LA MATA
OLOCAU
HERBERS
VALLIBONA
TODOLELLA
CASTELLFORT
PORTELL
E21,6 / 31,9
15,2 / 30,6
18,1 / 32,2
14,7 / 34,5
15,9 / 36,3
16,4 / 33,4
18,1 / 30,9
14,8 / 33,1
15,1 / 34,3
15,9 / 35,2
22,1 / 29,5
17,6 / 31,0
21,8 / 33,1
15,8 / 31,6
18,9 / 33,3
16,4 / 36,1
16,4 / 38,2
17,4 / 34,8
22,8 / 33,3
17,7 / 34,6
16,4 / 34,8
17,4 / 36,5
22,5 / 30,2
18,3 / 32,5
22,8 / 34,0
16,2 / 32,6
19,5 / 33,8
14,8 / 36,8
15,1 / 38,2
17,8 / 34,8
22,2 / 32,4
18,1 / 35,1
16,1 / 36,9
16,7 / 36,8
23,2 / 31,2
18,6 / 32,7
22,6 / 31,3 14,5 / 30,4 19,8 / 32,0
15,0 / 34,7
15,2 / 36,3
17,0 / 33,3
21,6 / 31,1
17,3 / 32,9
16,3 / 34,2
16,1 / 35,0
21,5 / 29,2 18,1 / 30,8
21,2 / 32,3
/ 26,7
/ 27,0
/ 29,9
/ 31,5 16,7 / 28,2 13,7 / 26,8 16,7 / 28,7 16,6 / 29,8 17,3 / 29,4
/ 24,6 16,1 / 26,2
18,9 / 31,5 18,6 / 32,4 16,3 / 35,4 17,8 / 37,3 16,9 / 33,7 21,3 / 32,5 22,3 / 34,2 16,1 / 35,2 17,8 / 34,6 22,1 / 29,7 19,9 / 32,7 18,7 / 26,8
/
/
/
“Sant Roc i el gos que mos guarden la tos”
l mes d’agost està tenint un comportament meteorològicament parlant prou adient als registres històrics. Jornades de molta calor, si bé amb presència de tronades localment fortes que estan contribuint a refrescar l’ambient. I és que venim d’un tram final de la passada setmana, fins a aquest mateix dimarts en el que les temperatures han estat molt elevades a tota la comarca dels Ports. Registres propers als 40 graus a la zona del riu Bergantes i en especial a pobles com Sorita, encara que els termòmetres superaven amplament els
30 graus a quasi tots els observatoris meteorològics dels nostre territori.
Per dilluns ja s’esperaven precipitacions a la comarca dels Ports, encara que la gran nuvolositat que s’apreciava per la vesprada poc a poc es va anar desfent i la cosa va quedar en res. Diferent va ser lo del dimarts amb una important tronada amb gran aparell elèctric i que descarregava molta pluja a la comarca dels Ports. Van destacar els 47,4 l/m2 quadrat arreplegats a Olocau o els 36,6 a la Mata. A Vilafranca també van caure 32,2 l/m2 quadrat en
eixa vesprada o a Portell i Forcall 28 litres. Van ser els reculls més significatius als observatoris dels pobles, ja que per exemple a la Fàbrica de Giner de Morella s’arreplegaven 29 litres, encara que la poble el recull seria de 18,8 litres, a l’igual que a la població de Cinctorres.
Això si, precipitacions que han fet refrescar bastant l’ambient amb una important baixada en els termòmetres. Sembla que a partir d’este divendres tornarà l’estabilitat i els termòmetres recuperaran una clara línia ascendent.
El pas d’una DANA ens va deixar pluges torrencials arreu dels Ports aquest passat dimarts. JOAN MILIAN
Setmanari d’informació comarcal
Agenda.
—Vilafranca.
Festes en honor a Sant Roc Divendres 16 d’agost
17h. Corro de vaques de la ramaderia de Germán Vidal.
18h. Prova del bou nº25‘Manzanilla’ de la ramaderia Ignacio Frías. de Bou de la Penya ‘El Ventanillo’. 19h. ‘Tardeo’ amb el grup ‘Paradita Flamenca’ 23h. Embolada del bou nº25 ‘Manzanilla’ del ‘Ventanillo’
0,30h. Ball amb el grup ‘La Malavida’ i discomòbil ‘Eclipse’.
Dissabte 17 d’agost
13,30h. Entrada del bou de nom ‘Retador’ nº36 de la ramaderia Dominguez Camacho (Huelva) 14,30h. Concurs de paelles a l’Avinguda del Llosar 17h. Corro de vaques de la ramaderia Hermanos Navarré.
19h. Entrada del bou nº19 de nom ‘Barrotero’ de la ramadeeria Dominguez Camacho (Huelva). 19h. ‘Tardeo’ amb el grup ‘Kasparov’ 23h. Embolada dels dos bous exhibits durant la jornada.
1h. Ball amb l’orquestra ‘Centauro’ i discomòbil ‘Eclipse’.
Diumenge 18 d’agost
12h. ‘Globotà’ a la Tasca de la Comissió 18h. Espectacle de mentalisme amb Darío Piera a la Carpa 22,30h. Correfocs a càrrec de La Xalera.
Dimecres 21 d’agost
19h. Diàlegs dels Ports. “Sequera i gestió del bosc mediterrani. Un repte col·lectiu” amb Víctor Gargallo, enginyer tècnic forestal. Casa Social. Organitza: C.Estudis dels Ports
—Cinctorres.
Divendres 16 d’agost 22h. Actuació de la Rondalla de Cinctorres pels carrers del poble. Eixida des de l’Església
Dissabte 17 d’agost
Dinar dels Jubilats 22,15h. Xerrada ‘La nostra situació a l’espai’ amb Miguel Molina al Poliesportiu. Seguidament, observació nocturna.
Diumenge 18 d’agost 19,30h. Espectacle ‘Ilusiona’t’ del Mag Nebur. Local Festes
Dimarts 20 d’agost 22h. Visita guiada nocturna
Dimecres 21 d’agost 21h. Sopar de fam. La Plaça.
—Forcall.
Dissabte 17 d’agost 12,30h. ‘Estellés desconegut. Una correspondència pòstuma’. Grup d’escriptors de Castelló. Convent d’en Blai Berga. 19,30h. Actuació musical dels Ravalers d’Onda. Residència i Plaça Major.
Diumenge 18 d’agost 12,30h. ‘Els records de l’incendi dels Ports, 30 anys després’.
A càrrec de Dolors Vidal. Convent d’en Blai Berga. 20h. Concert amb el Grup ‘El Forcat’. Convent d’en Blai Berga.
—Castellfort. Festes Patronals 2024
Dissabte 17 d’agost 12h. Missa en honor a Sant Cristòfol.
14h. Dinar de xòfers
21,30h. Sopar de xòfers
23h. Discomòbil ‘Disconight’ Dilluns 19 d’agost
8h. Volteig de campanes
Matí. Campionats de frontó i petanca. Vespraada. Campionats de futbol sala, guimyot i botifarra
19h. Obertura de la caseta de la Comissió amb el Duo Color
Dimarts 20 d’agost
10h. Encierro infantil
10,30h. Parc infantil
16,30h. Desfilada infantil de disfresses i espectacle ‘Ludinautes’ de Scura Splats. 18h. Espectacle ‘La varita mágica’ i xocolatada 21h. Sopar de pa i porta
23h. Nit dels Kintos.Ball de disfresses amb ‘Disconight’.
Dimecres 21 d’agost
11,15h. Cercavila amb la Rondalla de Vilafranca
12h. Missa cantada per la Rondalla de Vilafranca 14h. Dinar dels jubilats
22h. Correfocs amb els ‘Dimonis de la Plana’
—Palanques. Festes de Palanques 2024 Divendres 16 d’agost
19h. Exposició ‘Papers dels Ports’. Casa de Cultura 22h. Sopar de pa i porta. A continuació ‘Dúo Adrenalina i discomòbil ‘Mamba’.
Dissabte 17 d’agost
10,30h. Torrada de sardineta
12h. Campionat de guinyot 19h. Tardeo
0h. Discomòbil (Dj Madito)
Diumenge 18 d’agost
13h. Missa als patrons Cosme i Damia. 13h. Final del campionat de guinyot 17h. Parc infantil 18h. Xocolatada
21,30h. Sopar de germanor i actuació ‘Duo Adrenalina’
Dilluns 19 d’agost
13h. Missa en honor a Sant Abdó i Sant Senén. Dinar dels jubilats a La Balma 20h. Tardeo i Concert ‘Desayuno con Diamantes’
—Villores.
Festes Villores 2024
Divendres 16 d’agost 19h. Tardeo amb xaranga. 20,30h. Sopar d’entrepans 23h. Actuació de ‘Pop Ladies’ i discomòbil ‘Cube’. Dissabte 17 d’agost 10h. Parc infantil 21h. Sopar popular ‘La Llanda’ a la Plaça de la Bassa 23h. Lliurament de premis i bingo 0h. ‘Dúo Liverpool’
—Todolella.
Festes Patronals
Dilluns 19 d’agost
9h. Esmorzar de pa i porta 11h. Classe de zumba 17h. Mercadet a la carretera en front del pavelló municipal 21h. Picaeta a càrrec de l’Associació de Dones ‘La RocaAlta’ 23h. Ball del farolet i concurs de disfresses amenitzat per Ylenia Palenzuela. Dimarts 20 d’agost
9h. Torneig de pàdel 17h. Torneig de ping pong, futbito i futbolín 21h. Sopar a la piscina i lliurament de premis. 23h. Festa eivissenca a la piscina municipal. Dimecres 21 d’agost 9h. Esmorzar de pa i porta 10h. Muntatge de barreres 11h. Taller infantil d’animació 14h. Dinar de l’Associació de Caçadors Sant Bartolomé.
18h. Concurs de decoració de balcons
20h. Actuació de ‘El Forcat’ 0h. Actuació de Dj. Bacardit
—Sorita.
Divendres 16 d’agost 22h. Cine a la Fresca. ‘Barbie’. Plaça de l’Església
Dissabte 17 d’agost
7,30h. 14ª edició de la Caminata Popular de Sorita, a càrrec del Club Senderista Sant Marc Diumenge 18 d’agost 11h a 14h. Parc Infantil.
—Herbers.
Dissabte 17 d’agost
12h. Torneig de futbol intercomarcal. Al frontó 18,30h. Presentació del llibre “República, guerra i repressió a Herbers’ a càrrc d’Adrià Serret i Rafael Serret. Sala Delme
Diumenge 18 d’agost Festival ‘Itinera Show’ de música llatina a càrrec de Chen Jiménez. Plaça Dilluns 19 d’agost 12h. Missa dels Jubilats 14h. Dinar dels Jubilats 20,30h. Caminata nocturna al Sargar Dimarts 20 d’agost 12h. Vermouth amenitzat per Jesús Porcar 14h. Concurs de paelles 18h. Ball del poll 20h. Tardeo amb el grup ‘Sarao’ 21,30h. Dj. Jordi
—La Pobla de Benifassà Festes Majors 2024 Divendres 16 d’agost 19h. Campionat de frontennis 0h. Ball de disfresses amb el Grup Triband Dissabte 17 d’agost 17h. Campionat de botifarra 18h. Curses infantils.
0h. Ball popular amb el Trio + Music
Diumenge 18 d’agost 17h. Torneig de futbol sala 20,30h. Berenar popular al Poliesportiu. Inscripció prèvia
—Benassal.
Divendres 16 d’agost 17h. Jocs d’aigua 19h. Tradicional ball pla 20h. Tardeo amb el grup ‘Silencio roto’ 21h. Truita monumental Dissabte 17 d’agost 18h. XIII Memorial ‘Enrique Sancho’. UD Benassal-CF Amposta.
23h. Nit de la Ronda dels Quintos 2024. Diumenge 18 d’agost
10h. Ruta literària ‘Susurros de agua’ amb Pedro Luis Bellés
12h. Acapte dels Quintos i repartiment dels llibres de festes.
Edició extra del setmanari Notícies núm. 1611.
Comença el 55 Sexenni
Del 17 al 27 d’agost, la ciutat s’engalana amb una decoració especial de paper de seda per on desfilen les danses úniques i quadres bíblics característics d’esta festivitat en honor a la marededeu de Vallivana
Morella es vesteix de gala del 16 al 27 d’agost per honorar la seua patrona, la Marededeu de Vallivana. Aquestes són unes festes que conten sense paraules els tres darrers segles de la història d’aquesta menudeta ciutat i les seues gents. Per això, com antesala al novenari sexennal es recorda en un bonic i emotiu acte com molta gent d’ací haguera de marxar, més lluny o més prop, per guanyar-se millor la vida, i com els seus descendents han volgut continuar lligats al seu poble guardant, allà on estan residint, la devoció per la Verge i el respecte pels costums.
L’entrada de les colònies significa la tornada a casa de tots aquells que pervenen d’ací, i l’estima que mantenen al seu poble i a les seues tradicions.
L’entrada de les colònies va seguir el protocol dels darrers sexennis. A les Torres de Sant Miquel, el jove Ferran Trilles, representant a la ciutat, va donar la benvinguda a tots els que simulaven tornar a casa, per que molts d’ells ja feia dies que estaven. Tomeu i Voro Alberola, de la colònia morellano-catalana van recitar la resposta. Tot seguit entraven tots per la porta de Sant Miquel seguint la comitiva presidida per la Vila. Una comitiva on destaca la carrossa de l’ajuntament que en aquest cas transportava a la representant de Morella, Laura Querol, a la representant de la colònia morellano-catalana, Laura Ibáñez, i a la jove que representava a la colònia de morellans pel món, Júlia Martí. Aquest acte recorda la sagnant emigració que va patir aquesta zona, i la dificultat, segles enrere, quan la mobilitat no era tan fàcil com ho és avui per la qual cosa tornar al poble sols es podia fer quan era precís, sent les festes sexennals la cita més obligada. L’entrada de les colònies finalitzava al placet de l’església on Maria Molina, representant a les colònies sent corresposta per Laura Querol en representació
Esta festa, junt amb l’Anunci que se celebra l’any anterior, compta amb les declaracions de Festa d’Interés Turístic Nacional, Bé d’Interés Cultural Immaterial i Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial
del poble.
La gran devoció que senten els morellans per la seua patrona es transmet de generació en generació, també per aquells que estan fora. De fet, les zones que concentren més descendents de morellans han construït capelletes en honor a la Verge on mantenir viu el fervor per Vallivana.
València i Castelló, seus de la colònia de morellans absents té diversos altars on es reuneixen els fills de
Morella. Per exemple, en la capital del Túria, la capella finançada per la colònia està situada en l’església de Sant Martí Bisbe i Sant Antoni, una de les més antigues de València.
Tres són els altars que té dedicats la Verge de Vallivana a Catalunya: la església de la Sagrada Família de Terrassa, Sabadell i Barcelona. Són els tres indrets on resideixen la majoria dels descendents de Morella que van emigrar a eixa terra.
Setmanari d’informació comarcal
Més de 300 anys d’història
Una de les terribles conseqüències de les guerres de mitjan segle XVII, guerres en les quals per ser fortalesa de primer ordre es va trobar immers el poble de Morella, va ser la pesta. La malaltia, animada per la fam i ajudada per temps de sequera , sumia la població entre la desesperació i la por de ser la pròxima víctima. No hi havia remeis.
En 1672 la malaltia s’havia ensenyorit de la ciutat; els malalts i morts es comptaven a dotzenes cada dia que passava. Sense remeis efectius que ajudaren a la població, els cors pregaven al cel perquè en la terra tornara la pau i la salut desitjada. En processó van eixir els morellans encomanant-se a la Verge, implorant el favor de la seua patrona, Vallivana, que es guarda a 24 km de la ciutat emmurallada. Al retorn de la processó, acompanyats per la imatge, els malalts van començar a sanar.
El favor va ser tan gran que des
d’història i de tradició
de llavors i fins a l’actualitat, la devoció cap a la patrona no va parar de créixer.
El 14 de febrer de l’any 1673, els prohoms, Justícia i Jurats de la Vila acorden celebrar un solemne novenari, de sis en sis anys, dedicat a la Marededeu de Vallivana:
“El Justícia, Jurats i Consell de la vila de Morella tenen a bé donar gràcies a la emperadriu de totes les criatures i senyora nostra la Verge de Vallivana, ara i en tot temps en novenari de sis en sis anys per lo benefici de la salut alcançada en l’any passat”. Festes extraordinàries, tan especials que només es poden assumir cada sis anys. I, de moment, el vot s’ha complert, i les noves generacions sembla que estan disposades a fer que aquest compromís que ja passa de trescents anys, tinga continuïtat en el futur.
Hi ha tantes maneres de viure aquestes festes, en principi de marcat caràcter religiós, com a pensaments diferents poden ajuntar a tots els que miren cap a un mateix horitzó. Perquè a Morella, Vallivana és molt més que un pensament cristià, és, a més i sobretot, una manera de reafirmar les arrels, d’estimar el que hem sigut i ens ha fet com som, és un tret d’identitat. Mirar a Vallivana és la beta que uneix tots els pensaments, idees i credos.
És el que explica els títols concedits a la Ciutat: la fidelitat a la paraula donada; la fortalesa de mantindre els costums sempre
El vot Sexennal
«El Justicia Jurats y Consell de Morella tenen a be donar gracies a la Imperatris de totes les creatures y Senyora nostra la Verge de Vallivana ara y en tot temps en un novenari de sis en sis anys, per l’ benefici de la salut alcançada en l’any pasat»
mirant cap avant; la prudència de saber que no som molts, però en som prou per a construir allò que vulguem si tots junts estirem en la mateixa direcció.
La fidel, forta i prudent ciutat de Morella es disposa a celebrar, a partir del 17 d’agost de 2024, el 55 Sexenni.
Ho fem, de nou, mirant al cel, en un temps on la sequera ha minvat el gra en els camps productius de la zona, on les explotacions ramaderes han patit molt per abeurar i alimentar el seu ramat; un temps en el qual hem tornat a prendre consciència quan obrim l’aixeta de l’escàs que és un bé tant preuat com malbaratat.
Ho fem, després d’haver conegut, també els morellans d’avui, que és una pandèmia, i la recerca desesperada del remei. Amb molts més mitjans que en aquell temps, però amb l’angoixa de no saber com aturar un enemic invisible que va causar mort i desesperació durant un temps. Un temps marcat, també per la solidaritat, per tornar a fer poble ajudant a aquell que calia ajudar. Un temps, per altra banda, que ens ha costat poc oblidar.
Ara toca tornar a col·laborar junts per celebrar un nou sexenni, amb el goig de les grans celebracions, amb l’orgull de formar part d’una història col·lectiva que cadascú viu íntimament i amb eixe pensament, inevitable, per aquells éssers estimats, que en aquest període de temps ens han deixat.
Els elements del Retaule
© Dibuixos: Ernest Blanch Marín, 2006
Setmanari d’informació comarcal
Programa
Divendres 16
08.00 h. Diana a càrrec de Els Gaiteros de Morella.
08:00 h. Basílica Arxiprestal. Missa. 09:00 h. Eixida de la rogativa Al llarg del dia i de la nit, els veïns faran la Plantada dels carrers.
Dissabte 17
08.00 h. Celebració de la Missa. 09:30 h. Eixida de la Rogativa. 16.30 h. Publicació Solemne del 55 Sexenni a càrrec dels estudiants i del Gremi de la Joventut.
19:30 h. Pujada de la Vila
21:00 h. Entrada de la marededeu de Vallivana pel Portal dels Estudis
00:00 h. Actuació del grup Pep de la Tona i discomòbil a l’Espai Firal
Diumenge 18
10.00 h. Diana
11:00 h. Solemne Missa pontifical. 12:30 h. Retaule pels carrers de la ciutat amb la participació de gegants i cabuts, danses i quadres bíblics, especialment la Dansa dels Torneros, dansa de la Ciutat. A continuació gran mascletà a càrrec de la pirotècnia Hermanos Caballer.
18:00 h. Solemne Processó per la Volta General. Durant la processó, davant la Confraria, Valeria Ripollés saludarà la marededéu amb una poesia i al carrer la Font Xavi Fabregat pronunciarà una poesia des de la taronja
23.30 h. Actuació del grup “La Oreja de Van Gogh”. Al finalitzar, Dj Ju i Kanjo, Dj Pol Nolla i Dj Allen.
Dilluns 19. Dia del Gremi de la Gent Gran.
10.00 h. Diana a càrrec de Els Gaiteros de Morella.
11:00 h. Solemne Missa.
12:30 h. Retaule pels carrers de la ciutat amb la participació de gegants i cabuts, danses i quadres bíblics, i la Corroquina, amb la Rondalla de Morella.
17:30 h. Actuació musical de l’orquestra TUCAN a l’Espai Firal.
20.30 h. Rosari de les Torxes.
23.30 h. Actuació musical de l’orquestra TUCAN a l’Espai Firal i en finalitzar discomòbil.
Dimarts 20. Festa a càrrec del Gremi de Llauradors i Ramaders.
10:30 h. Trobada de tots els agremiats per pujar cap a la Basílica Arxiprestal.
11:00 h. Solemne Missa.
12.30 h. Retaule pels carrers de la ciutat amb la participació de gegants i cabuts, danses i quadres bíblics, especialment, la dansa dels Llauradors.
00.00 h. Ball amb l’orquestra Montesol.
Dimecres 21. Festa a càrrec de la Colònia Morellano-Catalana.
10.00 h. Diana a càrrec de Els Gaiteros de Morella.
11:00 h. Solemne Missa.
12:30 h. Retaule pels carrers de la ciutat amb la participació de gegants i cabuts, danses i quadres bíblics.
18:00 h. Cercavila de la colla castellera Els Xics de Granollers.
20:00 h. Actuació del grup d’havaneres Borinquen a la Plaça Colom
00:00 h. Actuació del grup VIZURI a l’Espai Firal.
Dijous 22. Festa a càrrec del gremi morellans pel món.
09:00 h. Despertada
10:00 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu de Vallivana, des de Sant Miquel a la Basílica Arxiprestal i adoració de la imatge.
11:00 h. Solemne Missa.
12.30 h. Retaule. En acabar el retaule, al Pla dels Estudis, gran mascletà a càrrec de la pirotècnia Vulcano.
17:00 h. Animació per als xiquets i actuació de Resilientes a l’Espai firal.
18:00 h. Des de Sant Miquel fins al Portal del Rei, desfilada de Na Violant d’Hongria i Els Cavallers de la Conquesta.
19:00 h. Teatre Municipal. “Neures i manies” a càrrec de Tragapinyols.
22:30 h. Teatre Municipal. “Neures i manies” teatre en valencià a càrrec de la companyia Tragapinyols.
23:30 h. Obertura de les portes de l’Espai Firal per al Concert.
00:00 h. Actuació del grup SEGURIDAD SOCIAL, Cuatro i, en finalitzar, discomòbil a l’Espai Firal.
Divendres 23. Festa a càrrec del gremi de professions, indústria i transport.
10.00 h. Diana a càrrec de Els Gaiteros de Morella.
11.00 h. Solemne Missa.
12.30 h. Retaule pels carrers de la Ciutat amb la intervenció dels gegants i cabuts, de les danses i quadres bíblics, presidit per l’emblema del gremi, el Carro Triomfant.
17.30 h. Tardeo amb el grup Mala Vida. Seguidament “Rua de samba” amb grup de ball i percussió Esmuvi Batucada, de Vinaròs, des de l’Espai firal fins el Pla dels Estudis.
00.00 h. Actuació de l’orquestra CENTAURO i discomòbil a l’Espai Firal.
Dissabte 24. Festa a càrrec del gremi del comerç i turisme.
10.00 h. Diana
11.00 h. Solemne Missa. 12.30 h. Retaule pels carrers de Morella amb la participació especial del Quadre d’Heroïnes Bíbliques.
15.00 h. Al restaurant el Mesón del Pastor.Dinar per als agremiats.
17.00 h. Actuació per als xiquets amb el “Pallasso Nandet” al Pub.
20.00 h. Concert a càrrec de l’Orquestra Jamaica Show a l’Espai Firal.
00.30 h. Ball espectacle de l’Orquestra Jamaica Show i discomòbil a l’Espai Firal.
Diumenge 25. Festa a càrrec del gremi d’arts i oficis.
10.00 h. Diana a càrrec de Els Gaiteros de Morella.
11.00 h. Solemne Missa.
12.30 h. Retaule pels carrers de la ciutat amb la intervenció dels gegants i cabuts, quadres bíblics, les danses i, especialment, les del gremi: Dansa d’Arts i Oficis, Dansa dels Teixidors, Santetes i Meraverges.
15.00 h. Dinar per a tots els agremiats a l’Espai Firal.
17.00 h. Parc Infantil a l’Espai Firal. 18.00h. Tardeo amb l’orquestra ATALAIA i, en finalitzar, discomòbil.
Dilluns 26. Festa a càrrec del gremi de la joventut.
10.00 h. Diana
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa.
12.30 h. Retaule amb la intervenció dels gegants, de les danses i dels quadres bíblics, especialment amb la dansa de Les Gitanetes.
18.00 h. Teatre Municipal. Musical La Rosa Encantada.
00.00h. Concert de Henry Mendez. A continuació, actuació de l’orquestra The Luxe i discomòbil a l’Espai Firal.
Dimarts 27. Dia dedicat als difunts. 12.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa.
Novetats de la rogativa
Morella està preparada per a oferir a la seua patrona, la Marededeu de Vallivana, unes festes extraordinàries com fan cada sis anys. Aquest divendres caminaran fins a l’ermita, situada a uns 24 km del poble, per a pujar l’autèntica talla romànica que, encara que no tots estan d’acord, s’apunta que fou trobada al barranc de Vallivana en els primers anys de la reconquesta. El camí que porta a la vall d’Ivana és un camí de compromís i fidelitat. Un camí que es fa més dur en el darrer tram, per això s’havia considerat la possibilitat de suavitzar la darrera part del trajecte tornant a xafar la nacional, però en el trànsit que hi ha aquests dies i havent-hi un pas alternatiu, era complicat que Tràfic donara permís. Així és que el trajecte es farà com en les darreres rogatives; això sí, en les darreres setmanes les màquines han estat allà treballant per a què estiga el millor possible estos dies. El camí no és planet, i està farcit
d’eixa història col·lectiva que ens fa poble, però també de totes aquelles memòries que íntimament guarda cadascun quan pensa en Vallivana. Una novetat que trobarem en aquesta rogativa sexennal és l’urna que transporta a la Marededeu. De fet, la rèplica de la imatge, o cambrera com se la sol anomenar, ja eixirà de Morella amb eixe contenidor de metacrilat, totalment transparent, que s’estrena enguany, i que serà el que el dissabte portarà la velleta talla des de Vallivana fins a l’Hostal Nou. Allí es vestirà la talla, en algun dels 38 vestits que té la patrona de Morella, 3 dels quals han sigut regalats enguany. Ací serà substituïda l’urna nova per la que coneixem tots, en la qual farà l’entrada a Morella pel portal dels Estudis.
Una altra de les novetats d’aquesta rogativa és que els números per al sorteig de l’ordre d’entrada dels romers es donaran en el Peiró que està en el camí entre la Torreta i l’Hostal Nou. En aquesta darrera
parada, la de l’Hostal Nou, es farà el sorteig d’entrada.
D’altra banda, l’administració de Vallivana ha editat enguany una nova versió del llibre de la rogativa. La publicació actualitza i completa els cants, resos i partitures que es canten en cada moment del recorregut. El llibret s’ha repartit com a obsequi en l’acapte per les cases, però també es podrà adquirir a l’oficina de turisme.
Aquesta rogativa és molt especial, perquè el camí de tornada es fa
La imatge de Vallivana pujarà fins l’Hostal Nou amb una nova urna, més menuda, lleugera i amb un disseny contemporari.
JUAN ANT. QUEROL
acompanyant la imatge autèntica de la Verge. Aquesta talla restarà nou setmanes a Morella i a l’octubre tornarà a Vallivana, fins d’ací a sis anys. En eixa peregrinació, que posarà el punt final al 55 Sexenni, és molt probable que grups de dones es queden a dormir en l’hostatgeria de Vallivana, actualitzant, com s’ha fet en les danses o en la mateixa rogativa algunes qüestions de la nostra tradició que impedien la participació plenament de les dones en alguns actes.
CASTELLÓ, C/MAJOR 83, piso 1, porta 6
Qui és qui al 55 Sexenni?
Alba Mestre Boix
Com a degana dels estudiants. Serà l’encarregada de pronunciar el parlament de publicació del 55 Sexenni
Valeria Ripollés Moles
Com a integrant de la dansa dels llauradors, és l’escollida pel gremi per saludar a la marededeu en una poesia a la Casa Confraria
Belén Fabregat Sangüesa
És la morellana encarregada de ser la primera persona en adreçar-se a la marededéu de Vallivana només entrar a Morella
Xavi
Fabregat García
És el xiquet escollit pels veïns del carrer la Font, per a ser Sant Miquel, recitant una poesia dins de la Taronja
Bernat Mestre Guardiola i Ruth Pitarch
Són els escolanets encarregats de saludar a Vallivana en nom del Clero durant “l’entrà”
Joana Milian Ibáñez
Representa a la Reina Esther qui salvar al seu poble d’una massacre i presideix el quadre d’Heroïnes Bíbliques.
Llum per a Vallivana
La imatge de la marededeu de Vallivana només ix en quatre ocasions. Tres d’elles durant els primers dies del novenari de festes: el dia de l’entrada, la processó general i el rosari. En aquestes tres eixides es porta a la Mare de Déu amb una peanya gran, portada per 24 membres de l’associació de portadors voluntaris creada i organitzada pel Sr. Julià Pastor Amela l’any 1964. Els fundadors són les persones que van portar la peanya a la processó de l’any 1960, any del cinquantenari de la coronació, que també es va pujar a la Mare de Déu.
Des que es va fer la peanya original, l’any 1940, els sistemes d’enllumenat han anat canviant, així i tot, l’actual s’havia quedat ja obsolet. Enguany, per al 55 Sexenni, el que s’ha fet és substituir l’antic motor de gasoil per una bateria i llums led, s’ha renovat el cablejat,
les bombetes i tot el sistema que dona llum a la peanya. Des de l’administració de Vallivana consideren que amb aquesta actuació s’aconsegueix una important millora, ja que no hi haurà soroll, ni fum i serà més còmode per als portadors. Electra del Maestrazgo sempre ha assumit el finançament d’estos canvis, i també aquest cop s’ha volgut fer càrrec de la instal·lació.
Les primeres llums de la peanya requerien de vàries persones per enganxar els cables en diferents punts dels carrers amb llargs pals. Després el sistema es va substituir per un grup electrogen molt gran que havia de ser espentejat darrere de la peanya. Fa dos sexennis es va canviar per un més menut que anava baix la peanya però emetia soroll i fum. Aquest sexenni s’estrenarà el sistema de bateries i leds, ben segur una notable millora.
LES GITANETES. Documentada al sexenni de 1702, a partir de la segona meitat del segle XX deixa de participació, fins fa tres Sexennis que el Gremi de la Joventut la va assumir com a pròpia.
LA DANSA QUE REPRESENTA A TOTA MORELLA
Les “entraes” dels Torneros
La dansa de tot el poble feia
l’entrada a Morella el passat diumenge 11 d’agost. En una vesprada xafogosa i recordant que fa sis anys no es va poder fer eixa entrada perquè plovia a poals, els torneros, i per primera vegada també les torneres, mostraven als veïns la seua mestria amb la vareta. Cap a les sis de la vesprada les notes del tabal i la dolçaina començaven a sentir-se. De seguida, encapçalats per l’Àngel, els components d’aquesta majestuosa dansa, sense el vestit de torneros encara, amb pantaló negre i camisa blanca, s’encertaven per la carretera Castelló.
Els primers salts i llançaments de varetes van arrancar moltes ovacions. Els assajos, fins ara, havien tingut lloc fora de massa mirades, però calia acostumar-se a
saltar tenint entremig dotzenes de càmeres que volen capturar el millor moment de la cabriola.
L’entrada pel portal és un moment que no es pot descriure; moltes són les emocions que s’ajunten, però especialment és goig de tornar a viure instants que sols arriben de 6 en 6 anys, però perduren en la memòria. És el primer sexenni que en aquesta dansa ixen xiques, no obstant això, tots són iguals, tots ho van viure per primer cop i amb la mateixa emoció.
El dia de la Marededeu d’Agost, també en el vestit de carrer, van entrar a Morella pel portal de Sant Miquel. Xafar els carrers més cèntrics del poble, alguns d’ells ja amb alguns ornaments col·locats, va ser altre moment emocionant tant per als dansants com per als que van acudir a fels costat.
TEIXIDORS. Formada en 1892, aquest Sexenni estrena nous “caragols”. S’incorporen un parell de figures noves a les que ja es ballaven i en seran una desena les variacions que ens regalaran els teixidors.
ELS VOLANTINS. Són aquest altre element de festa que instal·len els veïns del carrer la Font cada Anunci i cada Sexenni. Tres graciosos ninots, Pablo, Gertrudis i Cleopatra, que, com trapezistes esperen suspesos, enganxats a una barra entapissada. Al pas de la processó, tombarelles i cabrioles se succeeixen. L’enginyós element festiu requereix un manyós veí que els faça ballar amb el moviment de la barra. Els veïns del carrer tenen molta cura dels volantins, i la seua penjada s’ha convertit en tota una festa. En aquest llarg carrer, també tenen altre element festiu: la taronja. D’ella eixirà un xiquet vestit de Sant Miquel qui recitarà un vers a la Verge al pas de la processó.
ARTS I OFICIS. Dos oficis més s’afigen als que tradicionalment formaven la dansa d’arts i oficis. A l’imprenter, fuster, teixidor, sastre, ferrer, sabater, cadirer i obrer, enguany s’afig l’ofici de cardador i el de cisteller.
LLAURADORS. La confraria de Sant Antoni documenta aquesta dansa, per primera vegada, en 1820. Però fins enguany mai abans havien fet una “entrà” com ja és costum en la resta de danses.
El treball dels carrers
Després de mesos de treball, els tapissos preparats per a decorar els carrers, ixen a la llum. Una vegada la rogativa ha marxat, com mana la tradició, els locals de treball tornen a obrir les portes, tot i que enguany, alguns carrers, van començar la tasca ja dilluns, deixant imatges, almenys sorprenents, com la Marededeu d’agost passant entre farolets i teulades de Chinatown.
Es comenta que enguany serà un any de pocs tapissos, i que la tècnica per excel·lència es vorà reduïda als elements més destacats, donant pas a altres tècniques i materials per poder complir terminis i arribar al dia de la montà amb el treball acabat. I és que la situació no és la mateixa a tots els carrers. Mentre que alguns superen el centenar de veïns implicats, altres no arriben ni a contar-se en els dits de les mans. No és fàcil la tasca, i gent que les fredes nits d’hivern decideixen deixar la manta per reunir-se amb el veïnat, cada vegada és menys. Plegar, tallar, rissar... un treball no apte per al ritme de vida actual, tot i que a ningú li agrada escoltar que el ritual del paper es perd.
Si fa sis anys parlàvem de la moda de les alfombres, això ara és la norma. Enguany caldrà alçar el cap i mirar ben amunt: el cel es taparà de fornitures. Hi haurà de més tradicionals, amb motiu més locals i que no volen abandonar les polaines. Altres, seran més innovadors, buscant el factor sorpresa per no passar desapercebuts. Això sí, enguany, es pot dir que la gent de Morella, ha anat a les flors. L’element que dona nom a les reunions veïnals, està més viu que mai. La flor de paper serà protagonista en molts carrers, i alguns, inclús, han centrat els dissenys en elles.
Un Sexenni més, Morella s’engalana per rebre a la marededeu. Diuen que els carrers cada vegada van a menys, però este Sexenni es demostrarà que no és així. Avui, tots els secrets ixen a la llum, i mentre la rogativa fa camí a Vallivana, la il·lusió per transformar tot un poble un museu a l’aire lliure, s’aprecia a simple vista. Els temps canvien, com també ho fan les tècniques, la tecnologia i l’enginy del veïnat. Cada vegada veurem menys tapissat, tal com vam deixar de vore brosta i guirnaldes vegetals fa uns anys per donar pas al paper.
Açò no va de puntuacions, competicions ni valoracions, sinó d’un poble que de sis en sis, es retroba amb qui viu porta en porta, creant vincles i moments que d’altra forma mai s’hagueren produït, tot gràcies a un sentiment molt difícil de comprendre i explicar anomenat Sexenni.
