Setmanari Notícies (16/05/2025)

“

Menjar i beure territori: és el nostre eslògan i el nostre propòsit”

VICTOR DEUSDAD MOLINOS I ELENA MARÍN GARCÍA HAN REVISCOLAT EL RING

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

Iberdrola compra Electra del Maestrazgo

L’OPERACIÓ DE COMPRA-VENDA DE LA COMPANYIA ELÈCTRICA LOCAL ESTÀ VALORADA EN UNS 75 MILIONS D’EUROS

L’operació es troba pendent de l’aprovació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). La companyia estima que els seus actius regulats en xarxes podrien assolir els 51.000 milions d’euros al tancament de 2025, davant dels 49.000

Pàgina 3. El tema de la setmana.

La cinquena edició del Festival Xilòfag, amb la participació del nebot de Quino, ha tingut com a punt central la creació d’un mural dedicat a Mafalda de l’artista Clara Milián Yamada

Pàgina 8. Gent&Vida.

Els alcaldes socialistes dels Ports denuncien l’abandonament del PP

Pàgina 7. Poble a poble.

milions actuals i tindre un impacte financer de la compra positiu des del primer any. Un cop formalitzada, suposarà la incorporació d’Iberdrola a la xarxa de distribució elèctrica de la província de Terol, on accedirà al 20% del total.

Morella és la capital literaria amb el FLIM

Morella rep aquest cap de setmaana a personalitats del món del periodisme, de la literatura o de la política com ara Antoni Bassas, Pilar Astray, Paco Cerdà, Jesús Gallego, Paul Preston, Ramon Besa, , Isabel Fuentes, Ximo Puig, Xavi Querol o Xavi Segura, entre altres.

Pàgina 2. El tema de la setmana.

Pàgina 11. Qué Hacer en Morella.

No hi ha coordinació d’emergències entre Aragó i la Comunitat Valenciana

Un accident a l’Anglesola no va ser atès des de Vilafranca perquè el 112 desconeixia el conveni per a zones limítrofes

Pàgina 6. Poble a poble.

Van haver d’eixir les màquines llevaneus a netejar les carreteres com si hagués nevat

Pàgina 23. La Fulla del Camp.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

EL FESTIVAL LITERARI DE MORELLA CELEBRA AQUEST CAP DE SETMANA LA SEUA 4a EDICIÓ

El FLIM, un spa cultural

Tot està preparat per a celebrar aquest cap de setmana una nova edició del Festival Literari Internacional de Morella (FLIM). Des d’aquest mateix divendres 16 i al llarg de dissabte i diumenge, Morella serà escenari d’interessants converses i atractives activitats. Enguany, el festival abordarà temes tan diversos com la salut mental, la sostenibilitat, la gastronomia o el futbol, sempre amb la literatura i la història com a fil conductor.

Una de les novetats destacades d’aquesta edició és la creació de l’associació del certamen, així com la constitució d’un comitè organitzador format per veïns implicats en la vida cultural de Morella, com Pablo Segura, Maria Ortí, José Manuel Rodrigo o Ana Giner a més de la consultora gastronòmica Tina Nielsen, i l’alcalde Bernabé Sangüesa, en representació de l’ajuntament.

Però l’ànima del festival, qui presideix el comité organitzador, és l’escriptora Elena Moya. Es tracta, explica la pròpia Moya, de convertir Morella en un autèntic centre de reflexió i trobada cultural “per celebrar la literatura i la cultura en un món cada vegada més radicalitzat”.

Per a preparar la interessant programació amb destacats escriptors, periodistes, investigadors o reconeguts agents culturals, Moya afirma que no ha tingut massa dificultat per què Morella, segons apunta, estira “quan escric i dic, mira, volem organitzar un festival, i no paguem, però t’oferim un cap de setmana a Morella, un cap de setmana divertit i enriquidor...i la gent s’apunta”

El festival s’inaugurarà el divendres 16 amb la taula “La història, per a què serveix?”, moderada pel periodista Antoni Bassas i amb la participació d’autors com Pilar

“Jo sempre he pensat que és com un spa cultural; venim ací a cuidar-nos la ment i les relacions humanes, perquè pareix que ja estem tots a casa amb el mòbil enganxats…”.

Astray, Paco Cerdà, Jesús Gallego i Paul Preston.

També hi participen figures com Andrés Rubio, Puri Mascarell, Tomás Navarro, Ramon Besa, Toni Padilla, Isabel Fuentes, Joan Lluís Porcar, l’expresident Ximo Puig, l’arquitecta Marta Granda i investigadors com Enric Vázquez, Xavi Querol o Xavi Segura, entre d’altres.

Elena Moya defensa que el FLIM és més necessari que mai: “Jo sempre he pensat que és com un spa cultural; venim ací a cuidar-nos la ment i les relacions humanes, perquè pareix que ja estem tots a casa amb el mòbil enganxats…”.

Per a ella, allò que va començar com un cap de setmana atractiu per als amants de la lectura s’ha

convertit en una necessitat: “El festival celebra la diversitat i el pensament crític i no passa res si pensem diferent, si som d’equips diferents. El pensament grupal és perillós; hem de pensar cadascú diferent, i celebrar allò comú, ens hem d’ajudar”.

La programació inclou panells amb títols tan suggerents com “La història, per a què serveix?”, “Històries de futbol”, “La història per a les dones, amiga o enemiga?”, “Són totes històries?”, “Lliçons d’història sobre l’aigua”, “Històries d’urbanismes”, “La història, peccata minuta”, “Els clubs amb millor història” o “El pes de la història en la cuina”. A més dels temps de conversa que tindran lloc al teatre munici-

pal, i de les signatures de llibres amb degustacions de vins de diferents cellers, que s’han previst a la llotja de l’ajuntament, també s’han programat activitats complementàries que van des de les rutes astronòmiques, a les gastronòmiques; simultànies d’escacs o ioga; desfilada de la muixeranga o música en viu i recitals de poesia. Una de les novetats d’enguany és la presència de guies caracteritzats que conduiran els assistents per la ruta històrica del dissabte al matí.

“Tindrem a William Shakespeare, teatralitzat per un director britànic; anirem al castell, farem el moment de la calavera, el ser o no ser, i també a Mary Wollstonecraft, una feminista britànica del segle XVIII, mare espiritual de les sufragistes, i el gran Pep Querol, que vindrà caracteritzat com el general Cabrera”, explica Moya.

Tota la programació es pot consultar a la pàgina oficial del festival: flim.es. Tots els actes són gratuïts, per què  “no volem ser el que en anglès es diu middle class fest, una cosa només per a la gent que s’ho pot pagar. És un intercanvi: volem que la gent es conega i gaudisca”. Per a finançar el festival, l’organització ha treballat de valent i l’Ajuntament de Morella no aportarà diners. Patrocinadors com la Dirección General del Libro, o la Fundació la Caixa, a més de diversos col·laboradors com comerços, sellers, empreses i particulars, permetran que es puga continuar celebrant la cultura i la literatura en aquest format.

Iberdrola compra Electra del Maestrazgo

L’operació de compravenda està valorada en uns 75 milions d’euros i suposarà la primera inversió directa d’Iberdrola en actius de distribució des de l’any 1992

Moviment empresarial rellevant el que s’ha produït aqueta setmana dins del sector energètic del nord de Castelló i el sud de Terol. La multinacional espanyola Iberdrola ha tancat l’adquisició del grup Electra del Maestrazgo, un conjunt d’empreses amb una llarga trajectòria i forta implantació al territori, amb seu a Castelló i Morella. L’operació, valorada en aproximadament 75 milions d’euros, suposa la primera inversió directa d’Iberdrola en actius de distribució elèctrica a Espanya des de la fusió d’Iberduero i Hidrola l’any 1992.

Amb aquesta compra, Iberdrola fa un pas important dins del seu pla estratègic per ampliar el negoci regulat i consolidar el seu paper clau en la transició energètica. En aquest sentit, la companyia preveu invertir més de 13.000 milions d’euros en el segment de xarxes elèctriques entre 2025 i 2026. L’objectiu és clar: incrementar els actius regulats, que podrien arribar als 51.000 milions d’euros en finalitzar l’any 2025, davant dels 49.000 milions registrats al primer trimestre d’enguany.

El grup Electra del Maestrazgo està format per tres societats. D’una banda, Hidroeléctrica del Guadalope, constituïda a Castelló el 10 d’agost de 1984, està especialitzada en la generació d’energia en règim especial. De l’altra, Maestrazgo Distribución Eléctrica, creada el 5 de desembre de 2014, s’encar-

Electra del Maestrazgo destaca per la seua presència consolidada en les comarques dels Ports i el Maestrat, amb clients a Morella, Peñíscola, Sant Mateu o Canet

rega de la distribució d’electricitat. Finalment, Electra Energía, fundada el 8 de novembre de 2000, és l’empresa comercialitzadora del grup. Amb aquesta estructura empresarial, el grup ha pogut cobrir tota la cadena de valor del sector elèctric: producció, distribució i venda.

En conjunt, aquestes societats gestionen una infraestructura formada per 1.350 quilòmetres de línies de mitja i baixa tensió, donant servei a 21.000 punts de subministrament i amb una base de 19.000 clients. La fidelització dels seus usuaris és elevada, fruit d’una llarga trajectòria i una aposta continuada per la qualitat del servei. A més, el grup opera amb una capacitat instal·lada de 6,8 MW, a través d’instal·lacions fotovoltaiques i centrals de generació hidroelèctrica.

—Iberdrola assegura que no afectarà als treballadors. Electra del Maestrazgo destaca per la seua presència consolidada en les comarques dels Ports i el Maestrat, amb clients en municipis com Morella, Peñíscola, Sant Mateu, Canet lo Roig o Sant Jordi. També compta amb una àmplia implantació a la província de Terol, amb servei a una vintena de localitats del sudest aragonès. Amb aquesta adquisició, Iberdrola entra per primera vegada en la xarxa de distribució elèctrica de la província de Terol, on assumirà el control del 20% de

la infraestructura existent.

Des del punt de vista financer, Iberdrola preveu que l’operació tingui un impacte positiu des del primer exercici, amb una rendibilitat superior al cost del capital, contribuint així a la generació de valor per als accionistes. A més, la companyia podrà aplicar economies d’escala i eficiències gràcies a la seua experiència en la gestió de xarxes, fet que li permetrà optimitzar els costos operatius del grup recentment adquirit.

La transacció es troba encara pendent de l’aprovació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), però ja s’ha comunicat internament que el canvi de propietat no afectarà la plantilla d’Electra del Maestrazgo. Iberdrola ha transmès als treballadors que es mantindran els llocs de treball, una decisió que aporta estabilitat i tranquil·litat als professionals de la firma castellonenca.

Aquest moviment empresarial també s’emmarca en la política de rotació d’actius d’Iberdrola. Després de la recent venda de Maine Natural Gas als Estats Units, l’empresa ha decidit reinvertir aquest capital en el mercat espanyol, consolidant així el seu lideratge en el segment de xarxes i reforçant el compromís amb l’electrificació de l’economia.

—Una empresa amb més de cent anys d’història. Electra del Maestrazgo no és una empresa

La transacció es troba encara pendent de l’aprovació de la CNMC, però ja s’ha comunicat internament que el canvi no afectarà la plantilla d’Electra

El grup

Electra del Maestrazgo està format per tres societats: Hidroeléctrica del Guadalope, Maestrazgo

Distribución

Eléctrica i Electra Energía.

qualsevol dins del panorama energètic valencià. Fundada el 17 de maig de 1922 a Torrent (València), va néixer amb la finalitat de distribuir energia elèctrica i vendre-la als clients. En els seus primers anys, va incorporar dues companyies pioneres del sector: Elèctrica Morellana, creada el 1903, i Electra del Guadalope, fundada el 1907. Amb aquest bagatge, Electra del Maestrazgo “acumula més d’un segle d’experiència en el sector, sent testimoni i protagonista dels canvis tecnològics i socials que han transformat el consum i la producció d’energia a casa nostra”, expliquen des d’Electra a la seua pàgina web. Durant dècades, “la firma ha sabut adaptar-se a les necessitats del territori, modernitzant les seues instal·lacions i apostant per la qualitat i la proximitat en l’atenció al client. El grup s’ha diversificat i especialitzat, amb l’objectiu d’oferir un servei eficient, segur i alineat amb les demandes actuals de sostenibilitat i eficiència energètica”, continuen explicant al seu portal web oficial.

Ara, amb l’entrada d’Iberdrola, una de les grans empreses energètiques a nivell mundial, Electra del Maestrazgo inicia una nova etapa marcada per la continuïtat operativa, però també per l’ambició de créixer en capacitat, innovació i cobertura territorial dins d’un marc regulat que apunta clarament cap a l’expansió de les energies renovables i les xarxes intel·ligents.

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193

Morella (Castellón)

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Viridiana: Homenatge a Buñuel

Enguany fa cent vint-i-cinc anys del naixement de Luis Buñuel, el primer gran director de la nostra cinematografia. Amb aquest motiu TVE va programar l’emissió de dues de les seues pellícules. Sobre una d’elles, Viridiana, volem apuntar algunes reflexions.

La pel·lícula va ser realitzada el 1961, en plena dictadura franquista, quan va ser cridat Luis Buñuel, exiliat en Mèxic des del final de la Guerra Civil per a fer una pel·lícula. Suposem que en aquest fet va influir per una banda el desig del règim polític de mostrar un cert talant liberal i d’altra les ganes que tenia Luis Buñuel de tornar a Espanya, donar una ullada i

Un dels fotogrames més cèlebres de la pel·lícula

veure com anaven per ací les coses.

El tema de la pel·lícula anava a ser una qüestió important en aquesta mena d’aventura sentimental del director aragonés en plena dictadura. El guió que va presentar a la censura girava entorn d’una santa de l’època de Sant Francesc d’Assís, barrejat amb records de la infància i l’escola del propi director, tot això amb la història d’una monja (Silvia Pinal) novícia que abans de professar fa una visita a un oncle (Fernando Rey) seu que vivia aïllat en el camp junt a una criada (Margarita Lozano) que fa d’encarregada de la casa. Les relacions amb l’oncle i el desenllaç tràgic, donaran entrada al seu fill (Francisco Rabal) que protagonitza-

F. Mezquita Broch.

rà la segona part de la història.

La censura va sotmetre a la pel·lícula a varies modificacions, per exemple en el desenllaç final, del qual ja parlarem, però també per les relacions que un home poguera tindre fora del matrimoni amb dos dones de manera successiva.

De tots els arguments que L. Buñuel haguera pogut triar per a l’Espanya de 1961, va escollir el religiós adobat amb imatges i insinuacions de caràcter sexual poc explícites, que sols l’espectador poguera barruntar. Tot precisament en un moment en que s’estava celebrant el Concili Vaticà II, presidit pel papa liberal Joan XXIII i l’església començava a desempallegar-se de la tradició de Trento. Tot un repte per al nacional catolicisme, per veure fins a quin punt l’església espanyola amb estreta complicitat amb el sistema era capaç de digerir els canvis que arribaven de fora.

Relacions entre la monja que visita a l’oncle d’edat madura, el qual de seguida vol que es quede a la casa per més temps i fins i tot li demana casar-se amb ella, per boca de la criada, que davant de la negativa d’ella arriba a narcotitzar-la per posseir-la, però que finalment no s’atreveix i com a conseqüència i frustració es suïcida penjant-se.

L’arribada del fill, jove, no reconegut, com hereu, amb una dona no casada (Victoria Zinny), fa que es plantege un triangle de relacions, que la censura li va traure qualsevol imatge explícita, però que Buñuel la

va resoldre magistralment amb una partida de cartes entre els tres com escena final.

Entre aquesta segona part, mentre el fill intenta modernitzar la finca, la monja, per entendre-nos, projecta una obra de caritat acollint una dotzena de pobres a la casa de manera benèfica, fent-los treballar. Un contrast cridaner entre dos mons molt diferents. Al final apareix la maledicció entre els pobres en una menjada en casa dels amos, recreant el quadre del darrer sopar de Leonardo, fent de Crist, el pobre que està cec.

Obra de contradiccions i de reflexió, de què el bé i el mal no segueix els habituals esquemes, on els símbols no són exactament com es pensa (un crucifix convertit en punyal).

Viridiana, va ser presentada al Festival de Cannes de 1961 amb l’esperança de que donara una visió diferent d’Espanya a favor de la lliberat, obtenint la Palma d’Or, el màxim guardó, però la visió en el propi certamen va escan-

dalitzar al representant espanyol del franquisme, Muñoz Fontan, que van tractar de desvincular la pellícula amb qualsevol organisme oficial franquista, no deixant que el film es projectarà en Espanya durant la resta de la dictadura. S’estrenarà el 9 d’abril 1977 (setze anys més tard) el mateix dia en què es legalitza el PCE. Muñoz Fontan serà destituït de manera immediata.

En tot aquest assumpte de Viridiana, podem veure un intent vacu de mostrar una altra imatge de la dictadura, un “tour de force” tractant d’eixir cap endavant, obrir una escletxa, quan allò era impossible, la dictadura estava “lligada i ben lligada” i els poder fàctics, no deixaven que es moguera ni un dit, ni Concilis, ni Europa, ni els EEUU; l’estat policial funcionava amb eficàcia repressiva criminal. Mentrestant el turisme s’iniciava en platges encara separades per sexes vigilant la Guàrdia Civil el vestit dels banyistes. Viridiana n’és un exemple.

Poble a poble.

OBRES AL CARRER JUAN PABLO CLIMENT.

S’han iniciat a Vilafranca les obres de millora i rehabilitació al carrer Juan Pablo Climent. Un transitat vial del municipi que baixa des de la Plaça de la Constitució fins a l’Avinguda de Castelló.

Des de l’Ajuntament de Vilafranca es destaca a més que la intenció del consistori és la de acondicionar inicialment aquest carrer i continuar també en altres vials de la zona. En aquestos moments s’està treballant des del creuament del carrer Juan Pablo Climent amb el carrer Joan Baptista Penarroja fins a la Plaça de la Constitució.

És una zona que compta amb diferents comerços i establiments i és la que primer es vol tindre acabada.

Aprofitant l’actuació també s’està fent altres millores al vial.

L’obra compta amb un important pressupost i es realitza mitjantçant ajudes que ha rebut l’Ajuntament. Una empresa especialitzada en aquest tipus de rehabilitacions s’està encarregant de les obres. Una vegada finalitzat el primer tram es continuarà a la part baixa del carrer Juan Pablo Climent. S’espera que als propers mesos tota la rehabilitació i millora d’aquest cèntric carrer de Vilafranca estiga acabada.

A més ja s’anunciava tant per part de l’empresa Jujosa com de l’Ajuntament dels talls de trànsit que seran habituals mentre s’estiga treballant pel moment en aquest primer tram.

Retards en un rescat posen en dubte la coordinació d’emergències entre Aragó i la Comunitat Valenciana

La comarca del Maestrazgo ha posat en relleu greus deficiències en la coordinació dels serveis d’emergència entre Aragó i la Comunitat Valenciana arran d’un accident de trànsit ocorregut el passat 2 de maig a L’Anglesola, localitat de la província de Terol propera a la castellonenca comarca dels Ports, on una dona va quedar atrapada dins el seu vehicle i la UVI mòbil va trigar 1 hora i 17 minuts a arribar. Així ho ha denunciat el president comarcal i alcalde del municipi, Fernando Safont (PSOE), qui responsabilitza directament al Govern d’Aragó per no activar els convenis vigents amb la Comunitat Valenciana que haurien permès una resposta més ràpida en aquest cas i en altres que es puguen produir de nou a llocs fronterers. Safont ha relatat que la base de la UVI mòbil més pròxima és a Villafranca del Cid, a només set minuts del lloc dels fets. Tanmateix, el

Aquest incident s’afegeix a un altre de recent: la mort d’una veïna de Tronchón coincidint amb un tall elèctric generalitzat,

personal del 112 aragonès, segons explica, va declarar “desconèixer” l’existència del conveni sanitari entre totes dues comunitats. Això, segons denuncia, va impedir que s’activaren de forma immediata els recursos valencians, malgrat estar previst per llei.

Segons dades oficials del Departament de Sanitat d’Aragó, la primera telefonada al 112 va ser a les 14.35 h, i a les 14.42 es va activar una ambulància de suport vital bàsic des de Mosquerola, que arribà a les 15.11 h. A partir d’eixe moment, es va sol·licitar informació sobre l’arribada dels bombers.

La UVI mòbil de Vilafranca finalment va acudir, però el rescat de la víctima, que patia un traumatisme cranioencefàlic i una ferida al cap, no es va poder completar fins quasi dues hores després del primer avís i va caldre esperar l’arribada dels bombers de Terol. No obstant això, Safont ha recordat que també

existeix un conveni entre la Diputació de Terol i el Consorci Provincial de Bombers de Castelló, que hauria permès activar els bombers de Morella, situats a 40 minuts de distància.

La víctima va ser alliberada per fi quan els bombers van obrir el capó del vehicle, i actualment es troba ingressada en un hospital de Castelló.

Aquest incident s’afegeix a un altre de recent: la mort d’una veïna de Tronchón coincidint amb un tall elèctric generalitzat, que segons el PSOE reflecteix els problemes crònics de comunicació i coordinació en territoris despoblats. En una compareixença conjunta, Safont i la diputada socialista Mari Carmen Soler, també alcaldessa de Mirambel, han reclamat la reactivació immediata dels convenis sanitaris, d’emergència i de vialitat hivernal amb les comunitats limítrofes, així com una millor difusió

i coneixement per part dels serveis operatius. També han insistit en la necessitat d’implementar el sistema de comunicacions TETRA, adjudicat el 2021 pel govern socialista amb 390 equips per al 061. Segons Soler, el govern actual els ha tingut “dos anys en un calaix”. La proposta socialista registrada a les Corts d’Aragó també contempla garantir la formació del personal sanitari rural per utilitzar este sistema.

Finalment, Safont ha reclamat que, en absència d’un compliment real d’aquests acords, es dote la comarca del Maestrazgo d’una UVI mòbil pròpia i d’un parc de bombers, que considera imprescindibles. “El conveni està, però no funciona. I si funcionara, estaríem coberts”, ha afirmat, afegint alhora una reclamació història de les zones despoblades: “els veïns del món rural tenim dret al mateix respecte i serveis que qualsevol ciutat.”

COL·LABORACIÓ PÚBLICO-PRIVADA PER A LA FÀBRICA GINER. L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, i el regidor de Turisme, Javier Amela, es van reunir amb la consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marian Cano; alcaldes i alcaldesses d’altres municipis de la comarca dels Ports i representants de l’Associació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca (ASETMICO) al Centre de Turisme (CdT+i) situat a la Fàbrica Giner. El motiu de l’encontre va ser impulsar este complex i tot el seu potencial històric, arquitectònic i natural.

El primer edil ha destacat que “la visita a la Fàbrica Giner va servir perquè la consellera veiés com l’espai amb tot el potencial que té i on s’han invertit molts diners de la Generalitat Valenciana sense aconseguir el rendiment esperat”. A més, ha explicat que “voldríem que la fàbrica albergara serveis en els seus edificis

i sabem que alguns encara necessiten actuacions, però altres estan nous i disponibles per a utilitzar” i ha afegit que “la conselleria i el govern municipal coincidim en la col·laboració publico-privada com a la fórmula idònia per a explotar totes les possibilitats que ofereix”. La consellera va aprofitar per a arribar fins a Morella i signar el llibre d’honor de la ciutat. Així, Sangüesa ha volgut “agrair la seua visita i l’aposta pel turisme d’interior, ja que a Morella, a més, hem vist una baixada de les dades turístiques a causa de la dana del mes d’octubre, pel fet que molts visitants venen de la zona de València”.

La Fábrica Giner, una antiga colònia industrial tèxtil del segle XIX, va integrar producció i vida obrera en un mateix espai, i avui en dia és un centre rehabilitat amb activitats turístiques i d’aventura com el parc Saltapins i té oficines i altres serveis.

SEGURETAT PER AL “DENES”.

L’organització de la Trails Denes de Morella ha reforçat el dispositiu de seguretat i assistència per garantir el correcte desenvolupament de la prova, que tindrà lloc aquest dissabte. En els darrers dies, responsables de la cursa s’han reunit amb el cap de la Policia Local i el regidor d’Esports per ultimar els detalls del Pla de Seguretat i Salut.

Enguany el dispositiu d’emergència s’ha ampliat per assegurar la màxima protecció dels participants i del públic

assistent. El desplegament inclou una ambulància SAMU amb metge i infermer, una ambulància de Suport Vital Bàsic amb personal d’infermeria, un vehicle d’intervenció ràpida amb presència mèdica, efectius de Protecció Civil distribuïts en punts estratègics del recorregut, l’acompanyament continuat de la Policia Local durant tota la jornada, una unitat del grup de rescat de muntanya del Consorci Provincial de Bombers i tres dotacions de bombers voluntaris del parc dels Ports equipats amb material de rescat.

EXCLUSIÓ SOCIAL. S’acaben de publicar, per part de l’Institut valencià d’estadistica, les dades de 2024, que marquen el risc de pobresa o exclusió social (tenint en compte els ingressos de 2023 i la distribució dels ingressos de les llars de la Comunitat Valenciana), i aquest risc ha augmentat al País Valencià en el darrer exercici quasi un punt, situant-se en el 26,3% per al total de la població de la Comunitat. Segons les dades, la proporció de persones residents en llars amb carència material per comarques s’observen en la Marina Alta (26,9%), la Marina Baixa (25,1%) i el Baix Segura (24,5%), i les menors en el Alto Mijares (17,6%), l’Alt Maestrat (17,4%) i els Ports (17,2%). Les nostres comarques, Els Ports i el Maestrat també són les que mostren les millors dades respecte a la proporció de persones residents en llarrs amb carència material severa.

Segons les dades fetes publiques aquesta setmana, el 20,3% de la població resident en la Comunitat Valenciana està; per davall del llindar de risc de pobresa en 2024, 1,4 punts més que fa un any.

Els alcaldes socialistes dels Ports denuncien l’abandonament del PP

Davant la “situació de desatenció institucional que pateixen els municipis dels Ports”, el diputat autonòmic Er nest Blanch i el diputat pro vincial Rhamsés Ripollés s’han reunit aquest dilluns amb representants municipals del PSPV-PSOE per analitzar les conseqüències dels pressupostos del 2025 i coordinar accions polítiques conjuntes per revertir la situació. En la reunió, han partici pat càrrecs electes de Vilafranca, Ares, Forcall, Morella, Vallibona, Todolella, Cinctorres i Olocau, i s’ha parlat amb representants de tots els municipis de la comarca, que han traslladat el seu malestar també per la falta d’inversions.

Tant el govern de la Generalitat com la Diputació, tots dos en mans del PP, han segut durament criticats “Ens han deixat sols. No hi ha resposta per part de Mazón ni de Barrachina. Només retalls, promeses incomplides i partides insuficients. El PP governa quasi tot… i no sap aprofitar-ho per a millorar la vida de la nostra gent”, ha assenyalat Ernest Blanch, qui ha detallat les escasses inversions recollides als pressupostos de la Generalitat per a 2025: 123.000 € per al dipòsit d’Ares, 180.000 € per a Forcall i al seu centre de salut (que venen dels temps del Botànic), només 100.000 € per a camins rurals a tota la comarca, 900.000 € per a la

residència de Morella i 180.000 € per a la Fàbrica Giner. “I de Marie Claire, ni una línia. De patrimoni, cultura, serveis sanitaris o educatius… res”. El castell de Todolella no té cap partida incorporada. Blanch recorda que ara es competència autonòmica: “Si no es prenen decissions proactives al respecte, en seguida lamentarem conseqüències patrimonials”.

La Mancomunitat corre risc d’ofegament, i la Generalitat manté un gran deute amb molts d’ajuntaments que també els oprimeix. “Eixe no pot ser el resultat de la gestió autonòmica a la comarca, i estos pressuposts no arreglen res”, ha denunciat el diputat.

Per la seua part, Rhamsés Ripollés ha denunciat que la Diputació actua amb “mà de ferro” i sense sensibilitat cap a les necessitats reals dels pobles: “No hi ha una agenda d’inversions, no es recupera cap de les mesures del Botànic contra el despoblament, i les alcaldies que no són del seu color, senzillament no existeixen per a ells”.

Ripollés ha recordat que el desmantellament de serveis com les Ofisam, perdent llocs de treball als nostres municipis “és un exemple evident d’una diputació que gestiona d’esquenes a l’interior”.

“Els serveis socials sempre han

segut una prioritat per als governs socialistes”, afirma el diputat provincial. “Ara veiem com és tot el contrari. Retard en el contracte programa d’on depenen tots els serveis que presta la mancomunitat. O les ajudes per al transport médic. Amb el PP estàl desapareixent este servei de molts ajuntaments”.

El PSPV ha reafirmat el seu paper com a partit útil i vertebrador de la comarca. “Anem a presentar esmenes, iniciatives i a alçar la veu per tot el que ens pertoca”, han coincidit Blanch i Ripollés. Per a Blanch, Ripollés, i resta d’assistents a Olocau, el “PSPV-PSOE és el partit de la comarca dels Ports. Els pocs projectes més importants que s’estan fent en els pobles venen directament dels governs socialistes que gestionavem Generalitat i Diputació fins a 2023, i que reforçen la idea de que la dreta no aporta ni una idea ni projecte nou a realitzar a la comarca, i això que ja fa dos anys que governen, que s’estan fent massa llargs per a la gent que viu ací”.

“Front a eixe plantejament”, des del PSPV-PSOE “tenim un equip de regidores, regidors, alcaldes i diputats que donem la cara, que no ens quedem de braços plegats”, han conclòs.

TURISME DEMANA DESBLOQUEJAR EL PARADOR. La consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano, ha instat al Govern d’Espanya a “desbloquejar” amb urgència el projecte del Parador Nacional de Turisme de Morella, previst en l’antic convent de Sant Francesc. La seua situació de deteriorament és una font de preocupació per a les administracions i pel teixit social i econòmic dels Ports. Cano ha defensat la inclusió d’aquest projecte turístic en els Pressupostos Generals de l’Estat de 2025, amb l’objectiu d’avançar en la seua execució. Aquesta declaració ha tingut lloc durant una visita al convent de Sant Francesc a Morella, en què la consellera ha estat acompanyada pel secretari autonòmic de Turisme, José Manuel Camarero, l’alcalde Bernabé Sangüesa, i altres edils i empresaris turístics de la comarca. Per a la consellera, “el Parador de Morella no només és una

assignatura pendent amb el patrimoni de la ciutat, sinó una oportunitat per al desenvolupament turístic, econòmic i social de la zona i l’interior de la província”.

Cano ha expressat el suport del Consell a les peticions realitzades pel Ajuntament de Morella, la Diputació, les Corts i el Senat, instat al Govern central a desbloquejar el projecte i a intervenir amb urgència per frenar-ne el deteriorament. “L’abandonament és un atac al nostre patrimoni i una pèrdua d’oportunitats”. L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha agraït la visita i ha sol·licitat, igualment, “actuacions urgents”. “Cal començar a treballar per convertir el convent de Sant Francesc en el complex turístic que Morella i l’interior de Castelló es mereixen”, ha afirmat Sangüesa, subratllant la importància d’una acció conjunta en aquest projecte.

EN UNA REUNIÓ A OLOCAU EXIGEIXEN INVERSIONS PER AL TERRITORI

Una imatge de la reunió a Olocau

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

COM SONA L’ESO. El projecte educatiu Com sona l’ESO ha estrenat aquest cap de setmana a Gandia l’obra musical “Anna corre sota l’oceà”, amb la participació de més de 1.500 estudiants de secundària procedents de la Comunitat Valenciana, Catalunya i les Illes Balears entre els quals hi ha centres participants hi ha els instituts de Vilafranca, Morella i Benassal. La iniciativa, que promou l’aprenentatge col·laboratiu, la convivència i la integració a través de la música, va reunir prop de 4.000 persones al port de Gandia, en una estrena que va destacar per la seua qualitat artística. L’obra ha estat desenvolupada durant mesos amb la implicació activa d’alumnat i professorat en tasques de composició, escriptura i coreografia.

Mafalda ja viu a Vilafranca

La cinquena edició del Festival Xilòfag ha estat un gran esdeveniment dedicat a l’obra de Quino, amb Mafalda. Durant tot el cap de setmana, Vilafranca ha acollit diverses activitats que han combinat art, reflexió i homenatge a aquest personatge icònic. Un dels actes més destacats ha estat la creació d’un mural dedicat a Mafalda a l’Avinguda de Castelló, en què l’artista morellana Clara Milián Yamada ha plasmat una vinyeta d’aquest personatge acompanyada dels seus principals amics i familiars, com Felipe, Manolito i Susanita. Aquest mural, es suma a altres creats en edicions anteriors del festival, que ja s’han convertit en una senya d’identitat de la ciutat. A més, per contextualitzar l’època en què Quino va crear a Mafalda, un veí de Vilafranca va prestar un vehicle antic, afegint un element més de connexió amb els anys 60 i 70.

L’art de Quino segueix viu i present a la societat actual, i això es va reflectir també a l’exposició dedicada a Mafalda a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament de Vilafranca. Aquesta mostra, que es podrà visitar fins al 29 de juny, ha estat dissenyada pel vilafranquí Víctor Prades Gargallo, amb la col·laboració d’Ester Medán, comissària d’exposicions i especialista en Mafalda. A l’exposició s’exploren els personatges que formen l’univers de Mafalda, així com els drets de la infantesa, un tema que Quino va abordar de manera crítica a través de les seves vinyetes. La mostra, a més, ha comptat amb la participació dels centres educatius locals, que han contribuït en la decoració de l’exposició, destacant l’implicació de la comunitat en aquest homenatge.

El Festival Xilòfag també va comptar amb una xerrada a càrrec de Diego Lavado, nebot de Quino,

NOU GRAU D’FP A MORELLA. L’IES

Els Ports de Morella no oferirà el pròxim curs el grau mitjà de Guia en el Medi Natural i de Temps Lliure. Tot i això, des del centre treballen per posar en marxa un nou cicle superior: el de Condicionament Físic, sempre que hi haja suficients inscripcions. Un grau que, segons explica la coordinadora de la Formació Professional del centre, Anaïs Ortí, va més enllà del vessant estètic i físic. El nou cicle tindrà una durada de dos anys i inclourà pràctiques formatives en empreses des del primer curs. Per accedir, cal tindre el títol de batxillerat o un grau mitjà. El període d’inscripció s’obrirà el 23 de maig i es podrà fer la preinscripció a través de la web de la Generalitat Valenciana.

PREINSCRIPCIÓ. La Universitat per a Majors de l’UJI ha obert el termini de preinscripció per al curs 2025-2026, amb un total de 120 places per a persones majors de 55 anys.

A la comarca dels Ports, l’oferta formativa es concentra a les seus de Morella i Vilafranca. La preinscripció és obligatòria per a les persones que s’incorporen per primera vegada i pot realitzar-se en línia, al Registre General de l’UJI o a la Secretaria de la Universitat per a Majors fins al 13 de juny. La llista d’admesos es publicarà al juliol i la matrícula s’efectuarà al setembre.

i Ester Medán, en què es va reflexionar sobre la vigència de Mafalda i la seva importància en l’actualitat. Diego Lavado va agrair l’homenatge a la figura del seu oncle, destacant que “tot l’homenatge a Quino i la seva obra ha estat molt emocionant, és molt original i compromès. Vull agrair no només a les autoritats, sinó també a tots els veïns de Vilafranca” per la seva implicació i el suport a aquest recordatori de l’obra del llegendari dibuixant. Aquest agraïment va posar de manifest la importància que té, per a la família de Quino, que es continuï reivindicant el llegat d’aquest personatge i de la seva obra.

Des del centre, però, també manifesten preocupació per la possible pèrdua de l’oferta formativa si el grau superior no tira endavant. La supressió del grau mitjà ha deixat més de 40 alumnes, que actualment estudiaven al centre, sense continuïtat. Fet que també afecta l’economia i ocupació de Morella i comarca. Des de l’IES Els Ports ja treballen per contactar amb empreses col·laboradores i tindre-ho tot a punt per a la posada en marxa del nou cicle. L’objectiu: garantir una formació de qualitat que permeta als joves quedar-se i créixer professionalment a la comarca.

Amb aquestes activitats, el Festival Xilòfag ha aconseguit consolidar-se com una plataforma per a la difusió del llegat de Quino i Mafalda, que segueix sent una figura universal per la seva capacitat de qüestionar el món des d’una mirada infantil però profundament crítica i humana. La connexió entre art, cultura i compromís social ha quedat més que demostrada en aquesta edició del festival, que ha aconseguit captivar els assistents amb una oferta variada i rica que ha deixat una empremta a Vilafranca i ha homenatjat el llegat de Quino de manera emotiva i innovadora.

10 ANYS DE LA RESIDÈNCIA. La Residencia de Majors i Centre de dia de Vilafranca està d’aniversari.Una infraestructura molt necessària per a la gent major de Vilafranca i pobles veïns, que tot i que va trigar en ser una realitat, este dimarts complia 10 anys.

El mural de Mafalda, a l’Avinguda de Castelló.

VILAFRANCA

FORCALL A SANT CRISTÒFOL. Des de mitjans del segle XV, Forcall puja cada any en peregrinació a l’ermita de Sant Cristòfol de Saranyana. Probablement es tracta d’un vot de poble, encara que no hi ha documentació concreta sobre l’origen d’aquesta tradició. El que és cert és que és la cita votiva més popular i seguida de totes les que manté Forcall al seu calendari.

Enguany, la pluja i el vent han volgut acompanyar els forcallans en la pujada a Sant Cristòfol i davant la impossibilitat d’accedir a l’ermita, la celebració religiosa s’ha hagut de traslladar a un lloc més ar-

recerat que l’era on habitualment se celebra la missa de campanya. La comissió de festes també ha tingut un paper destacat, donant servei a l’ermita, fent acapte per a les festes i animant la jornada i la tornada al poble. Molts han pujat a Sant Cristòfol, però també han sigut molts els que, per diversos motius, no han pogut fer la pujada. Per això, l’ajuntament sempre prepara prou rotllos perquè tots en puguen tindre.

Forcall ha complit, un any més, amb el vot a Sant Cristòfol i la pròxima cita dels forcallans serà per Pentecosta, amb la visita a Sant Joaquim de la Menadella.

L’Aplec deixa la seua empremta a Cinctorres

L’organització de l’Aplec dels Ports ha tancat aquest cap de setmana els actes previs abans de la gran festa comarcal. La jornada ha començat aquest dissabte de matí amb una activitat artística molt especial: un mural col·laboratiu dirigit per l’artista cinctorrana Susana Gil, on els més menuts van poder deixar volar la seua imaginació i formar part d’una obra col·lectiva.

Segons ha explicat Gil, primer va dibuixar l’esbós en llapis perquè els xiquets pogueren omplir-lo de colors: “hi havia molts xiquets que els agrada molt, especialment els grans, que han sabut contornejar-lo molt bé”.

La pluja, però, va obligar a aturar l’activitat durant una estona i es va habilitar una carpa per poder continuar, tot i que el temps no va acompanyar. Ara serà la pròpia artista qui acabarà el mural, ja que, com ha detallat, “és una mescla del cartell de l’Aplec fet mural, com ens ha plogut i està una mica alt, acabaré de fer-lo jo”.

En acabar, els més menuts van participar en un taller d’iniciació a la morra, on van poder aprendre les regles bàsiques d’aquest joc. Per posar-ho en pràctica, es va organitzar també un torneig infantil. Alba Barreda, presidenta de l’organització de l’Aplec, ha remarcat que “la morra és un joc molt arrelat al territori, ací a Cinctorres hi ha molta tradició i a la gent li agrada molt jugar”, i ha reconegut que, tot i la seua popularitat, “de vegades ho veus des de fora i no saps ben bé com es juga”.

Ja a la vesprada, es va celebrar el torneig de morra obert a tota la gent, amb la participació de 22 jugadors. Yolanda Guarch i Manel Teixidó, de Mont-roig, van quedar en primera posició, seguits per Fernando Piedra i Tomàs Escuder. La tercera plaça va ser per a Luis Cros i José Segura, mentre que José Gisbert (Maset) i Pepe Gisbert es van classificar en quarta posició.

Des de l’organització, es mostraven satisfets per l’èxit d’aquesta tercera i última festa abans del gran

PENYA EL BOU. Morella ha començat la temporada taurina local amb la festa que organitza la Penya del Bou per als seus socis i que comparteix en la resta d’aficionats. Tot i que el temps no va acompanyar al haver-hi pluja, aquest passat dissabte la veterana Penya, que no ha parat de créixer des de la seua fundació en 1989, donava el tret d’eixida als espectacles de bous d’aquest any amb prova i solta de vaquetes, carretillos i bou embolats, ‘Trevolillo’ de La ramadera de la Lucica.

36 anys després de la seva fundació per part d’aficionats als bous de carrer del poble, la Penya el Bou mostre la seua bona salut creixent en socis d’any en any. Actualment són 130 els socis que conformen aquesta penya taurina. A més d’organtizar algunes festes propies al llarg de l’any, també col.laboren estretament en l’ajuntament per als quatre dies de Bous de Sant Roc.

cap de setmana, per al qual, com ha anunciat Alba Barreda, “ara tenim el cartell d’artistes 100% tancat i hem començat a anunciar-los tots a les xarxes socials”. La presidenta ha convidat la gent “a estar pendents” i ha avançat que esperen “que hi haja alguna sorpresa”.

“Volem que siga un cap de set-

Susana Gil ha dirigit l’elaboració del mural col·laboratiu.

mana amb música i artistes, però també li donem importància a la part cultural i reivindicativa amb tallers i xerrades, i poc a poc anirem publicant-ho tot”, ha afegit Barreda.

L’Aplec dels Ports, que tindrà lloc a Cinctorres, es celebrarà els dies 25, 26 i 27 de juliol.

DURANT LA DARRERA FESTA PROAPLEC S’HA FET UN MURAL I UN CAMPIONAT DE MORRA

CONCERT DE PRIMAVERA. L’Associació Musical Mestre Candeloferia aquest cap de setmana peces ben reconegudes com: La Puerta Grande, La Tempranica o Oregón.

El Notícies dels estudiants.

EL CRA CELUMBRES CELEBRA LES III JORNADES PEDAGÒGIQUES SOBRE NEUROCIÈNCIA I EDUCACIÓ RURAL

“Res canvia si res canvia”

CRA Celumbres

“Res canvia si res canvia”: Cinctorres s’ha convertit aquest cap de setmana en un espai obert de diàleg sobre la pedagogia i la neuroeducació. Sota el lema “Res canvia si res canvia: cervell i educació, un pont entre la ciència i l’aula”, s’han celebrat les III Jornades Pedagògiques del CRA Celumbres, una trobada que posa en valor la connexió entre la neuroeducació i la innovació docent als petits centres del món rural.

L’objectiu ha estat clar: apropar les investigacions sobre el funcionament del cervell al dia a dia de les aules rurals. Tot plegat amb una mirada pràctica, compartint experiències que funcionen i que poden inspirar altres centres.

“Aquestes jornades són una oportunitat per compartir bones pràctiques que ja estan donant resultats a la comarca i que poden ser replicables a qualsevol lloc”, va explicar Montse Sorribes, directora del CRA Celumbres.

“La neuroeducació pot transformar realment com s’ensenya, perquè el cervell aprén quan s’emociona, i desperta la curiositat, que és clau en l’aprenentatge”, va afegir la docent.

Entendre el cervell per ensenyar millor

La ponència inaugural, a càrrec de Martín Pinos, docent, escriptor i divulgador, va oferir una immersió apassionada en els mecanismes neurològics de l’aprenentatge. Per a ell, conèixer com funciona el cervell dels alumnes és una necessitat. Pinos va destacar la importància

d’aspectes com l’atenció, la memòria, les emocions o el moviment, que sovint es deixen de banda en les pràctiques educatives tradicionals.

Per la seua part, el docent Daniel Molina ha presentat el seu programa Neuroeduca.

—Compartir, experimentar i inspirar-se. A més de les ponències, les jornades van incloure tallers pràctics, una taula rodona amb professionals de diversos àmbits educatius i la presentació d’experiències d’èxit a la comarca, com ara el CEIP Mare de Déu de Vallivana de Morella amb els Contextos, L’Erasmus al CRA Els Ports, el

Taller al 1er Cicle al CEIP Blasc d’Alagó de Vilafranca i el Projecte Guardabosc a l’IES Vilafranca. Tots aquests espais van reforçar la idea que les escoles rurals poden ser capdavanteres en innovació si es connecten amb el coneixement científic i s’obren a noves metodo-

Dues imatges de les jornades a Cinctorres

logies.

Les III Jornades Pedagògiques del CRA Celumbres han deixat clar que, res canvia si res canvia, però des dels centres de la comarca s’està treballant en una educació arrelada al territori, amb mirada científica i emocional.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 692. ÉPOCA II. DEL 16 AL 18 DE MAYO DE 2025

LA MORELLA MÁS LITERARIA

Del 16 al 18 de mayo Morella acoge una nueva edición del Festival Literario Internacional de Morella (FLIM), una cita cultural ya consolidada que transforma este enclave medieval en un auténtico refugio para el pensamiento crítico, la reflexión compartida y el amor por la literatura.

Con un enfoque multidisciplinar, el FLIM 2025 abordará temas tan diversos como la salud mental, la sostenibilidad, la gastronomía o el fútbol, siempre con la literatura y la historia como hilos conductores. La programación, cuidada al detalle, está diseñada para enriquecer la mente y el alma, tal y como afirma su directora, la escritora morellana Elena Moya, alma e impulsora del certamen: “El FLIM es como un spa cultural; venimos a cuidarnos la mente y las relaciones humanas”.

Una de las principales novedades de esta edición es la creación de una asociación organizadora con fuerte arraigo local. Vecinos comprometidos con la vida cultural de Morella, como Pablo Segura, Maria Ortí, Jose Manuel Rodrigo o Ana Giner, junto con el apoyo del Ayuntamiento y su alcalde Bernabé Sangüesa, forman parte del comité organizador. Su objetivo es mantener vivo el espíritu abierto, accesible e integrador del festival.

Lejos de ser un evento elitista, el FLIM se define por su carácter inclusivo y comunitario. Todos los actos son gratuitos y se ofrecen paquetes de fin de semana con alojamiento y comidas incluidas para los participantes. “No queremos ser un festival solo para quien pueda pagárselo. Apostamos por el intercambio, por conocernos, por disfrutar”, subraya Moya.

El festival arranca el viernes 16 con una potente mesa inaugural titulada “¿Para qué sirve la historia?”, moderada por el periodista Antoni Bassas y que contará con autores de renombre como Paco Cerdà, Pilar Astray, Jesús Gallego y el hispanista Paul Preston. Durante el fin de semana, pasarán por el FLIM voces

tan reconocidas como Andrés Rubio, Puri Mascarell, Tomás Navarro, Ramon Besa, Toni Padilla, Isabel Fuentes, Joan Lluís Porcar, el expresidente Ximo Puig, y expertos como Xavi Segura, Marta Granda o Enric Vázquez.

Entre los títulos de los paneles destacan propuestas tan provocadoras como “Historias de fútbol”, “¿La historia para las mujeres, amiga o enemiga?”, “Lecciones de historia sobre el agua”, “El peso de la historia en la cocina”, “¿Son todas historias?”, “Urbanismo y memoria”, “La historia, peccata minuta” o “Los clubes con mejor historia”. Todo ello con un enfoque fresco, plural y riguroso, donde la diferencia de opiniones se celebra como un valor. “No pasa nada si pensamos diferente. El pensamiento grupal es peligroso. Hay que pensar por uno mismo y ayudarse”, reivindica Moya. Además de los paneles y las firmas de libros con degustación de vinos locales en la llotja del Ayuntamiento, el FLIM se despliega por todos los rincones de Morella con actividades para todos los gustos. Se han programado rutas astronómicas, visitas teatralizadas, catas gastronómicas, simultáneas de ajedrez, sesiones de yoga, actuaciones de la muixeranga, música en vivo y recitales de poesía.

Una de las experiencias más singulares será la visita guiada del sábado por la mañana, en la que personajes históricos cobrarán vida en los escenarios patri-

moniales de la ciudad. El público se encontrará con un William Shakespeare dramatizado por un director británico, con la pensadora feminista del siglo XVIII Mary Wollstonecraft, madre espiritual del movimiento sufragista, y con el general Cabrera, encarnado por el actor Pep Querol.

Todo esto es posible gracias a una red de colaboradores comprometidos que hacen realidad el festival. Desde la Dirección General del Libro hasta La Caixa, bodegas del Priorat, Arròs Dacsa, el club de fútbol Vila-real o comercios locales, sin olvidar las aportaciones de los propios vecinos de Morella que han hecho suyo el proyecto.

Con el cartel completo y la ilusión a punto, Morella se prepara para un fin de semana que trasciende el turismo: una experiencia cultural única donde las palabras, los sabores, los paisajes y las ideas se entrelazan para ofrecer un viaje inolvidable. El FLIM no es solo un festival literario; es una invitación a la conversación, a la reflexión crítica y al encuentro humano, en un mundo que necesita, más que nunca, espacios para escuchar y compartir.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

VIERNES

16 DE MAYO

23:00 «PUM PUM QUIEN ES», MUSICA EN VIVO

PUB FESTIVALDADÀLITERARI (FLIM)

SÁBADO

17 DE MAYO

09.00 RUTA HISTÓRICA

CON CABRERA, WOLLSTONECRAFT Y SHAKESPEARE

FESTIVAL LITERARI (FLIM)

CONSULTA LA PROGRAMACIÓN

COMPLETA DEL FESTIVAL LITERARI DE MORELLA (FLIM) EN LA CONTRAPORTADA DE ESTE NÚMERO DEL SETMANARI NOTÍCIES

CORPUS CHRISTI. El primer fin de semana de junio Morella celebrará la festividad del Corpus cuya procesión, que se celebra la tarde del domingo, ya ha cumplido siete siglos. Desde 1358 toda la historia del Corpus de Morella está documentada, la fiesta tiene aquí elementos parecidos a la gran procesión de Valencia; sin embargo también tiene características propias. El dia de antes, el sábado por la tarde, los niños se visten de blanco y se "degüellan" simbólicamente con azafrán en "La Degolla".

VERANO. Las vacaciones se acercan y Morella es un buen destino para pasar los meses de junio, julio, agosto y septiembre, dado que se llenan de activitades festivas, tradicionales, culturales y muy lúdicas. Además, en general, la ciudad medieval tiene unas temperaturas muy agradables sobretodo por la noche.

MORELLA ES HISTORIA

Siempre sorprende la llegada a la ciudad de Morella. Sumergirse en la historia, ese espacio donde vuela la imaginación, un tiempo tan atractivo como desconocido. Hay que ir más allá de esta primera impresión que atrapa y ver ese mundo con nuevos ojos.

Morella y la comarca de Els Ports son más, mucho más que pueblos atractivos, buena gastronomía, paisajes, laberinto de carreteras, infinitos caminos. Es difícil encontrar un lugar donde pasado y presente conviven en plena armonía. Íberos, griegos, cartagineses, romanos, visigodos, árabes, cristianos... supieron de Morella y aprendieron a amarla.

Morella ya estaba ocupada en el período neolítico, 2.500 años antes de Cristo. El paso de tantas y tan diversas culturas ha dejado en esta ciudad un amplio museo viviente, una huella que todavía hoy se siente.

La ciudad destaca por la arquitectura civil, sobresaliendo las viejas murallas del siglo XIV, que con sus dos kilómetros y medio de extensión rodean todo el municipio. La fortificación tiene catorce torres y seis puertas, constituyendo, con el perfil del castillo uno de los elementos arquitectónicos más característicos de Morella. Antes de llegar a la ciudad tenemos la posibilidad de visitar el acueducto, un curioso monumento que la ingeniería medieval levantó para el abastecimiento de aguas de Morella.

La Puerta de Sant Miquel es el acceso más emblemático de la ciudad y donde se alza la Creu de les

Tres Testes Coronades, singular cruz gótica que conmemora la visita a la ciudad de Benedicto XIII, el Papa Luna, junto con Don Fernando de Antequera y San Vicente Ferrer. Corría el año 1414 y el cisma de Occidente era de difícil resolución.

Todas las entradas a Morella

nos conducen a la iglesia arciprestal Santa María la Mayor, uno de los templos más bellos del arte gótico mediterráneo.

El castillo de Morella se levanta apoyado sobre una impresionante mola de piedra caliza. Los diferentes planos concluyen en una ciudadela de difícil acceso, situada estratégi-

Y TAMBIÉN...

TIEMPO DE ROMERIAS. La comarca de Els Ports, de la que Morella es la capital, acaba de empezar su particular ciclo de “rogativas, rollos y primas”. Prácticamente todos los pueblos cumplen cada primavera con estas tradiciones heredadas de sus antepasados, destacando rogativas en Forcall, Cinctorres, Portell, Ares y Olocau, así como los rollos del término de Morella. Durante esta primavera tienen lugar más de cincuenta peregrinaciones.

HISTORIA VIVA

camente en el vértice de los tres países que constituían la Corona de Aragón, siendo, además, puerta del mediterráneo para los conquistadores del interior que se desplazaban hacia la costa.

El castillo está cargado de historia y de cultura. Fue punto defensivo de íberos, plaza romana, alcázar

Una impactante vista aèrea de Morella.

RAFA RUIZ

árabe y ciudadela cristiana. El general carlista Ramón Cabrera hizo de este altivo lugar su feudo.

Hoy sigue en pie, mostrando los detalles de su pasado, de su esplendor. Continua siendo esa fortaleza soberbia, inexpugnable, que todos quisieron conquistar. Morella es historia viva.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

IV Festival Literari Morella Divendres 16 de maig

18,30h. Exposició ‘Dones a l’exili’. Visita guiada de Teresa Ferriz (curadora) i comentaris de Joan Lluís Porcar (historiador). Sales Gòtiques. 19,15h. Desfilada de la Muixeranga dels Ports des de Casa Roque fins al Teatre Municipal. 19,30h. Inauguració del Festival Literari amb ‘Muixeranga, alumnes IES Els Ports’, María José Gálvez, Directora General del Llibre; Bernabé Sangüesa, alcalde de Morella i Elena Moya, directora del FLIM.

19,45h. Sessió inaugural: ‘La historia ¿para qué sirve? amb els autors Paco Cerdà, Pilar Astray, Jesús Gallego i Paul Preston (online). Modera: Antoni Bassas (Diari Ara). Teatre Municipal. 21h. Signatura de llibre i copa de ví amb Celler Bartolomé (Priorat). Espai gastro-literari. Sales Gòtiques.

23h. ‘Pum, pum ¿quién es?. Música en viu al Pub Dadá amb Alix Wiseman, Sean Whelan, Pilar Astray i Marina Rossell.

Dissabte 17 de maig

9h. Ruta històrica pels carrers de Morella amb William Shakespeare (Clive Brill), Mary Wollstonecraft (Johannah Barrett) i el General Cabrera (Pep Querol). Eixida: Ajuntament.

10,15h. Panell: “La historia para las mujeres ¿amiga o enemiga? amb les autores Puri Mascarell, Patricia Campos, Marina Rossell i Alix Wiseman (contingut TV). Modera: Víctor Amela. Teatre Municipal.

11,15h. Panell: “Historia de fútbol” amb les autors Ramón Besa, Toni Padilla, Patricia Campos i l’ex-futbolista Marcos Senna. Modera: Antoni Bassas. Teatre Municipal.

12,30h. Panell: “¿España fea? amb l’autor Andrés Rubio i l’arquitecta Marta Granda. Modera: Elena Moya. Teatre Municipal.

13,30h. Signatura de llibre i copa de ví Celler Bartolomé. Espai gastro-literari. Sales Gòtiques. 13h-14,30h. Simultànies d’Escacs als Porxes amb Teodor Borràs i Josep Guevara. 17h. Panell: “¿Son todo historias?” amb els autors Ximo Puig, Joan Lluís Porcar i Isabel Fuentes. Modera: Paco Cerdà. Teatre Municipal. 18,15h. Panell: “¿Eres consciente de las historias que cuentas?” amb els autors Tomàs Navarro i Nuria Pablos. Teatre Municipal.

19,30h. Panell: “El agua: lecciones de la historia: amb els investigadors Javi Querol, Enric Vázquez i Javi Segura. Modera: Marta Granda. Teatre Municipal.

20,30h. Signatura de llibres i copa de ví Celler Bartolomé. Espai gastro-literari. Sales Gòtiques.

23h. Ruta Astronòmica: La historia ¿pecata minuta? amb Teudo Segura. Eixida Plaça Colom.

Diumenge 18 de maig

8,30h. Ioga amb Ana Giner. Sales Gòtiques. 10h. Los Desayunos del FLIM. ¿Qué clubes tienen mejor historia? Amb els autors i periodistes Ramón Besa, Toni Padilla i Antoni Bassas. Hotel Rey Don Jaime.

11,15h. Panell: “El peso de la historia en la cocina” amb la consultora Tina Nielsen i Juanma Urquizu i Pablo Pascual. Teatre Municipal.

12,30h. ‘A propòsit d’unes flors’, diàleg artístic amb Mercè Rodoreda, amb l’artista Carlota Baldris i equip. Teatre Municipal.

13,30h. Lliurament de premis del Concurs Literari Sergio Beser. Teatre Municipal.

14,30h. Ruta Gastronòmica per Morella amb Tina Nielsen.

—La Pobla d’Alcolea. Diumenge 18 de maig

12,45h. Rogativa de Santa Creu de La Pobleta al peiró.

—Herbeset. Dissabte 17 de maig

16,30h. Rogativa de Sant Isidre d’Herbeset.

—Vilafranca. Dissabte 17 de maig

II Fira de l’Ovella i la Cabra

10h. Inauguració de la Fira.

11h. Exhibició de gossos de rabera amb Juli Bayot.

12,30h. Demostració d’Esquila amb Javier Prades.

13h. Dinar i showcooking a càrrec d’Emili Pons. 15,30h. Cafè i taula rodona ‘Xicotets remugants: Present i futur a les nostres comarques’ amb Juli Bayot i Lorena Moise.

17h. Tallers de llana amb Almudena Mucientes. 18,30h. Bureo popular.

19h. Showcooking amb Noel Martí. 21h. Cloenda i sorteig de premis. Tots els actes tindran lloc al pati del Restaurant L’Escudella.

17h. Rogativa a Sant Isidre. Benedicció del terme i dels panets al peiró de Sant Isidre.

21,30h. Visita guiada: ‘Violència i misteri a Vilafranca’. Places limitades. Eixida des de la Casa Social.

Diumenge 18 de maig

Dia Internacional Museus

Visites a l’Església, antic Ajuntament i Museu de

la Pedra en sec a les 10,30; 11,30 i 12,30h.

Llavadors Lovers

10h. Taller de sabó cassolà.

12h. Representació del rentat de llana i del rentat de roba.

14h. Dinar de pa i porta. Llavadors de Vilafranca. Cinema a la Casa Social.

A les 16h. Sessió Infantil “Mufasa. El Rey León”. A les 18,30h. Sessió Adults “La habitación de al lado”.

—Cinctorres.

16, 17 i 18 de Maig ‘Els Ports Juega!’. II Jornades d’Oci Alternatiu. Jocs de taula, jocs de rol i activitats familiars. Al local de festes de Cinctorres.

—Castellfort.

Dissabte 17 de maig 18,30h. Rogativa de Sant Pere al Santuari de Sant Pere de Castellfort.

—La Mata. Dissabte 17 de maig 13,30h. Missa en la rogativa de La Mata a Sant Cristòfol de Saranyana.

—Benassal. Dissabte 17 de maig Congrés ‘Benassal Educa’ 9,30h. Inici de les jornades 10h. Ponència de Virginia García. “Gestió emocional per a un Claustre Feliç”. 12h. Ponència de Miriam Sánchez. “Capses d’aprenentatge. Una proposta globalitzada a l’aula”. 15,30h. Visita al centre d’interpretació del Rivet, un tast de patrimoni natural local.

16h. Ponència-taller de Rafa Navarro: Ritme, moviment i cohesió. Comunicacions d’actuacions d’èxit a l’Alt Maestrat i Els Ports.

17,30h. CEIP Joan de Brusca (Albocàsser) presenta MUSEFF: un intent d’integrar escola i població.

18h. CRA l’Aiguaneu (Catí, Culla, Vilar de Canes i La Torre d’en Besora) exposa Pràctiques educatives en un CRA.

18,30 h. IES Els Ports (Morella) presenta Teixir memòries: La Shoà des d’una perspectiva interdisciplinar.

19h. IES Pere Enric Barreda i Edo (Benassal) explica Per què un àmbit d’Història i Tecnologia?

19,30h. CEIP Alcalde Fabregat (Benassal) tanca la jornada amb Un dia amb nosaltres: L’Educació Infantil al CEIP Alcalde Fabregat.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

“Sempre

havia tingut l’espineta de tornar a donar-li vida al que van obrir els meus abuelos i van continuar els meus pares”

Laia Meseguer.

Victor Deusdad Molinos i Elena Marín García són l’ànima de Reviscolem El Ring. Victor, hereu de la tradició gastronòmica familiar d’El Ring i el Faixero, i format al Basque Culinary Center; i Elena, filòloga anglesa i màster en Comerç Internacional, han apostat per reinterpretar el llegat familiar de Victor amb un projecte de cuina de proximitat, innovadora i arrelada al territori.

Després d’un any al capdavant del projecte, Victor i Elena han viscut una evolució intensa i enriquidora. Sense presses ni grans artificis, han sabut fer créixer la seua proposta a pas ferm, fidel als valors amb què va néixer: proximitat, respecte pel producte i amor pel territori.

Lluny de buscar l’expansió, prefereixen cuidar cada detall i mantenir viva l’essència d’un espai que convida a parar, escoltar, assaborir i connectar amb la terra. En un temps en què tot va de pressa, ells opten per cuinar a foc lent.

Què vos va inspirar a reprendre el projecte d’El Ring? Com ha evolucionat el concepte?

V: Fa anys vam obrir així més informal, era tot bocates, pizzes, hamburgueses, però ja portàvem la línia d’ara, de fer coses diferents. I vam estar fins a la pandèmia, més o menys. Després ja van haver-hi restriccions, que la gent no podia entrar, o només el 25%, i vam decidir tancar un temps i el vam traspassar durant dos anys. I ja feia temps que tenia al cap tornar a obrir-lo, en format de menú degustació i utilitzant els productes de la comarca i donant a conéixer tot el que tenim per aquí.

Tot i que ara reinterpretat, El Ring és un projecte molt lligat a la vostra família.

V: Sí. El Ring el van obrir els meus abuelos l’any 1978. I després van estar mons pares fins que van obrir el Faixero al 2003. I el local ha sigut moltes coses, va ser pub,

nem que planten tomates o el que siga i ens ajuden molt per eixa part. A l’hivern no tant, però a l’estiu traiem moltes cosetes de l’hort. Solem cuinar moltes verdures, i les que podem aprofitar de l’hort millor, més local i de proximitat impossible.

Heu notat també l’augment del turisme gastronòmic per la comarca?

E: La veritat és que sí, hi ha gent que ve i ens diu que han anat a un sopar al Daluan, avui ací i demà no sé on. Sí que es veu que hi ha gent que fa la ruta gastronòmica i passen ací i s’agraeix.

després vam tornar a obrir nosaltres, i en aquesta ocasió volíem tornar a donar-li importància al menjar.

Com ha estat la rebuda al poble?

V: La veritat és que al principi la gent no sabia molt bé què seria, perquè clar, la gent va parlant, pareixia que un menú així diferent, a un poble tan menut no funcionaria, hi havia dubtes. Però després la gent del poble ha vingut, cada menú que fem venen tots i solen repetir.

E: La majoria de la clientela que tenim és de la comarca així que superbé, pensàvem que potser vindria més gent de fora, més turistes però és que n’hi ha dies que mires el menjador i dius mira, estos són de Portell, aquells de Villores, Vilafranca, Morella…Són taules conegudes i això és molt guai.

I la rebuda de la família?

V: Al principi mon pare em deia que no ho tenia molt clar, perquè al final és una cosa molt diferent, però en la primera la setmana ja van tindre clar que era el nostre futur i que estaven molt contents de tornar a vore obert El Ring. Ells ens recolzen molt, també ens envien gent de l’hotel a dinar o a sopar i això ens ajuda. E: Jo quan vaig dir que deixava la meua feina estable, que tenia un bon sou i no estava lluny de casa em van dir que estava una mica boja. “A aquestes edats, que ja heu d’estar assentats, ara què fas canviant, i més en una cosa arriscada”. Al principi no sabíem si anava a funcionar o no, si la gent vindria al poble a fer un menú de 50 euros… Però també el mateix que Victor, quan ens van vore tan contents, ja està. Al final tu entres allà i veus a Victor amb tots els seus potets i les seues coses, i amb la cara ja veus que està fent el que més li agrada. De seguida ho han acceptat super bé i venen a tastar tots els menús. De fet, la parella de ma mare i ma mare ens porten l’hort, els dema-

En només un any ja heu estat reconeguts a la Guia Repsol, amb el segell Ruta de Sabor, als Premis del Comerç de la comarca… Com valoreu els reconeixements?

V: Quan entres a la Ruta de Sabor és perquè utilitzes tot productes de la província de Castelló i de qualitat. I la veritat, és un reconeixement. Ara fa poc ens han donat el recomanat de la Guia Repsol, que per a nosaltres, que fa només un any que estem oberts, està molt bé. Estem molt contents amb la rebuda.

Quina importància té per al vostre projecte el producte de proximitat?

E: El nostre eslògan és “menjar i beure territori”, i intentem que el màxim possible siga d’ací. De fet, quan expliquem el menú diem que és la sobrassada de Morella, la cecina de la Todolella, el formatge de la Torre d’En Besora, la mel de Villores…I això també fa que la gent es senta identificada i de seguida fas un vincle. Al final el que nosaltres volem donar a conéixer el gran rebost que tenim. Estem molt ben ubicats per agafar cosetes de Castelló, de l’Aragó, de Catalunya... Tenim molta sort d’estar ubicats on estem, perquè tenim un rebost molt gran, tant d’aliments com de begudes.

Quines altres feines implica el restaurant en el dia a dia?

E: Llegim molt, passem moltes hores llegint, investigant productors locals, ara fa poc hem trobat un xic de les Useres, que té patos i ens portarà foie pròximament. És de la província de Castelló, que són els únics que hi ha a tota la Comunitat Valenciana. O el formatge blau, que també és l’únic que es fa en tota la Comunitat. Intentem buscar cosetes que destaquen, que no estan a tots els llocs, intentem agafar aquestes cosetes. Ja et dic, són moltes hores llegint, investigant, i veient què fan també un poc els nostres companys. Com és el vostre equip actualment?

E: Victor i jo. Victor està a la cui-

VICTOR DEUSDAD I ELENA MARÍN SÓN L’ÀNIMA DE “REVISCOLEM EL RING”

na, ell pensa els projectes, els menús, escriu, prove, fa mil coses. I jo estic a la sala, m’encarrego sobretot de la part de la sala i dels vins. A més, vam posar una oferta de treball i s’ha incorporat un xic que ha començat fa poc.

Les vostres trajectòries professionals anaven encaminades a l’hostaleria i l’emprenedoria?

E: Bé, la meua, no. Jo vaig fer Filologia Anglesa i després Comerç Internacional. Treballava de comercial en Ecoceramic, una fàbrica de Pamesa. I Victor ve del Faixero, ell s’ha criat entre fogons. Encara que potser per a ell el més fàcil haguera sigut continuar amb

el Faixero, sempre havia tingut l’espineta de tornar a donar-li un poc de nom al que van obrir els seus abuelos.

V: Jo abans de la pandèmia vaig fer un curs a Peníscola. I després vaig estar al Basque Culinary Center del País Basc, i això em va canviar el xip moltíssim. És com el que estem fent ara, producte de proximitat i de temporada, i utilitzant moltes verdures.

A banda de la formació, has aprés la cuina a casa.

V: Sí. He treballat tota la vida al Faixero. Vaig anar a estudiar Enginyeria, però, de seguida vaig tornar al que tenia a casa. I la veritat

és que els que m’han ensenyat han sigut els meus pares.

Quins són els productes o sabors de Cinctorres que més vos agrada posar en valor?

V: Una cosa que sempre tenim és l’olla cinctorrana, l’hem versionada molt diferent i a la gent li fa molta gràcia. L’hem posat dins d’una llosa, dins d’un panipuri… en format d’snack o de primer. També vam fer un gelat d’espígol a l’estiu, que és molt nostre. Hi havia gent que li encantava i deia que no li feia falta ni cafè i volien marxar amb eixe sabor per acabar. Sempre intentem fer coses diferents.

Com imagineu Reviscolem El

Ring d’aquí a uns anys?

V: Volem seguir com ara, en la nostra línia, gaudir del que fem, que la clientela seguisca venint cada menú que fem. Tampoc és que vulguem créixer, volem fer les coses bé i seguir en la nostra marxa.

E: Nosaltres tenim sis tauletes i molta gent ens diu que podríem fer un altre menjador o podríem aprofitar més l’espai, però al final el que volem és que siga un entorn més personal, i íntim, que no estiga el jaleo de quan vas a un restaurant i n’hi ha molta gent. Una cosa més xicoteta, amb una atenció més personalitzada per poder gaudir nosaltres i fer gaudir la gent que ve.

V: I explicar com es fan totes les coses, els plats d’on venen, que això la gent ho agraeix molt.

E: Acabem molts plats davant dels clients, és un poc interactiu. “Ara fica’t això al plat, o ara fes això”. I la gent també agraeix que estigues un poc més pendent. Com és la vida al poble?

E: Per a mi, al principi va ser un poc més complicat tornar, perquè venia d’una ciutat on ho tenia tot, i al principi em va costar un poc, pel simple fet de dir “ui, i de vesprada què faig?”. Però és veritat que al poquet d’estar-hi ja van obrir el gimnàs, i ara m’he aficionat un poc a córrer per muntanya, que és una cosa que a la ciutat no feia. Però bé, al final trobes coses a fer i que t’agraden, i ara estic molt a gust, crec que tenim tots els serveis que pot tindre un poble, i podem fer moltes coses, i ho valoro molt. Potser abans no t’hi paraves a valorar aquestes coses, com el gimnàs, que a més vas i estàs pràcticament sol. Té parts molt positives, també tens la tenda, el bar per anar a prendre alguna cosa, i ara estic molt a gust. M’ha costat un poc aquesta transició perquè és un canvi molt gran, però la qualitat de vida i el relax que hi ha allà dalt, no tindre trànsit i no haver d’agafar el cotxe tots els dies, és una meravella.

V: A mi no m’ha costat gens adaptar-me perquè viscut tota la vida a Cinctorres pràcticament, menys quan estava estudiant, per a mi Cinctorres és estar a casa. Teniu un perfil actiu i modern a les xarxes. És important projectar el que feu a través d’aquestes plataformes per arribar a més gent?

E: Al final jo en la part de Comerç Internacional vaig tocar alguna cosa de màrqueting, i intentem treballar en això, encara que no tant com ens agradaria, perquè no tenim molt de temps. Però intentem també donar-nos a conèixer, compartir coses, informar-nos per eixe canal també.

A dalt, la família de Víctor, en una imatge històrica.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El bienni 1887-1889 · Part II

Crisis capitalista

Historiador

El període de 1881-1890, estaria caracteritzat per una greu crisis econòmica arreu Espanya, on pràcticament tendiria a zero el creixement de la producció industrial. Observarem les informacions que arriben al respecte des de les Actes plenàries.

La situació era típica del capitalisme sense control. No me vull ficar amb la complexitat d’aquests processos, però a grosso modo era una qüestió sobretot de sobreproducció (millora de la tecnologia), i la manca de demanda per donar eixida a eixe excés de producció. En eixe context, els beneficis de les empreses cauen, fins al punt de tenir pèrdues. La conseqüència directa és l’acomiadament de treballadors, que l’únic que provoca és baixar encara més la demanda, entrant en un cicle de difícil eixida.

Si ens arrimem a Morella, la situació era crítica. El diari barceloní La Dinastía, de l’1 de febrer de 1887, informava que «Escriben de Morella que la situación de la clase obrera es muy aflictiva en aquella ciudad, porque los fabricantes de fajas, industria que tiene bastante importancia, han despedido en su mayoría, la mitad de los operarios, y algunos han cerrado por completo sus talleres».

Crisis industrial, crisis municipal. El 12 de desembre de 1887, s’evidenciaria aquesta crisis en les paraules de l’alcalde Juan Amela, que alertava de «los escasos ingresos que se realizan en la Administración de Consumos, manifestando que, si bien la causa y motivo principal del considerable descenso de la recaudación de Consumos, era debido a la crisis comercial y agrícola porque atraviesa el país, no dejaba de comprender, [...], lo deficiente del sistema y vigilancia y recaudación que por la Administración se seguía». Amela proposava obrir un període de reflexió per trobar «los medios y reformas» per poder augmentar els ingressos per aquest impost, en un moment d’ofegament econòmic generalitzat. S’acordarien 6 mesures per millorar i potenciar el Fiel de

En aquells moments d’atur massiu, la delinqüència de baixa intensitat, això és, un grapat de mansanes robades, una gallina, un monedero ple de perres, estarien a l’ordre del dia.

Consums (o Fielato. El «Fiel» era l’agulla de la balança. A Morella hi havia 4), que era un edifici per on passaven tots els productes, els que entraven i eixien de la població, per ser pesats, pagar l’impost que tocava segons producte i pes, comprovar que complira les normes sanitàries, i rebre una autorització comercial. Un sistema que alimentava la picaresca.

La situació era tant roïna, que el regidor Gabriel Rocafort, que tenia competències de revisió de la hisenda municipal, el dia 19 de desembre urgia augmentar els ingressos per aquest impost, ja que qualificava la situació financera del municipi de «inerte». No només feia falta millorar el sistema de cobrament, segons deia, sinó la persecució activa contra «los contribuyentes morosos».

Ja que estem parlant d’aquests impostos, hi ha una queixa curiosa de dos veïns d’Herbeset, segons aquesta Acta esmentada del 19 de desembre. Miguel Segura i Francisco Messeguer, escrivien una instància a l’Ajuntament «contra el embargo practicado en sus respectivas casas, por el comisionado ejecutor D. José Querol, por débitos de Consumos, por ser dicho embargo nulo, según el artículo 28 de la Instrucción, por cuanto se les ha embargado un colchón a cada uno y [...] que como prenda de la cama de los mencionados debe exceptuarse del embargo». Ací la qüestió és que els afectats no neguen la multa per no pagar l’impost de Consums, sinó que el matalàs se considerava un be bàsic per a la vida de qualsevol persona. Potser el cel de l’executor Querol va anar més enllà d’allò raonable, el que ens indica que aquestes coses dels impostos s’ho prenien de vegades massa seriosament. Tant Messeguer com Segura, manifestaven que l’embargament «se re-

pita nuevamente con otros efectos no exceptuados», confirmant-nos l’acceptació resignada del càstig. Per altra banda, el 19 d’agost de 1889, Joaquín Beltrán Royo, se queixava que totes les mesures de «precaución para evitar la defraudación en el Impuesto de Consumos [...], solo se ejercen con el recurrente y no con los que se encuentran en análogo caso», una sensació prou habitual amb les víctimes de qualsevol impost, «a mi me tenen mania», pensaria. L’Ajuntament se defendria que tractava a tothom per igual, amb

Pep Querol.

«equidad y justicia», advertint al pobre Beltrán que «en lo sucesivo [...] vaya citando los casos concretos».

Apart dels ingressos, l’Ajuntament també tindria molts problemes amb els seus pressupostos, ja que no aconseguia les majories necessàries per poder aprovar-los. En aquest assumpte el governador civil estaria amb la mosca darrere de l’orella, ja que era conscient dels greus problemes econòmics del Consistori morellà, i no semblava que hi haguera consens polític per poder superar-los, una dissensió que no està ressenyada a les Actes, però que òbviament existia, com se fa patent el 10 de juliol de 1888, quan el governador civil «deja sin efecto ni valor alguno el Presupuesto, o sea el Acta de aprobación del 12 de junio último». A més, s’entreveu una bronca, perquè havia hagut dos defuncions entre els membres de la Junta d’Associats que no s’havien cobert, per falta de previsió. El 6 d’octubre de 1888, se faria sessió extraordinària, i és que la situació ho mereixia. Se llegia una

comunicació del delegat d’Hisenda (quina temor), on comunicava que havien expedida una certificació a l’agent executor (nom apropiat) «del descubierto que por consumos del corriente año tiene esta Corporación, a fin de que gestione el ingreso de las 2.997 pesetas 12 céntimos a que asciende por la vía de apremio». Ja comencem a entendre el cabals municipal per millorar la recaptació dels impostos de consums. Entre la crisis econòmica, la picaresca, els deficients mètodes de recaptació, etc., la feina era cobrar allò que exigia Hisenda. Pitjor encara, també se comunicava que el dia anterior, el dia 5, l’agent executor (m’encanta aquest nom), ja havia amenaçat a l’Ajuntament de «proceder al embargo y venta de bienes si en plazo breve no se hace efectivo el mencionado descubierto».

La situació era desesperada, i l’alcalde Juan Amela i companyia se sentien en un carreró sense eixida, «considerando el estado precario de los vecinos de esta ciudad y el manifiesto decaimiento de los elementos que contribuyen la ri-

Coa d’aturats, esperant a rebre ajuda social al Nova York de 1930

queza pública como bien patente lo demuestra la continua y numerosa emigración de sus vecinos, constituyendo esto, no una crisis pasajera y circunstancial, sino un verdadero estado; y considerando por otra parte que la decadencia en el consumo de la población fue la causa única de que en el ejercicio económico de 1886 a 1887, se cerrasen las cuentas del presupuesto [...] con un déficit de» la friolera d’11.920’42 ptes. En definitiva, en eixe període se recaptarien 23.405’02 ptes menys d’allò previst. Condia el pessimisme i el desànim.

Hi havia una confluència de factors, interns i externs, (per exemple canvis en l’impost dels alcohols) que conspiraven contra l’equilibri pressupostari morellà. De moment, «para evitar las funestas consecuencias», s’agafarien com un clau ardent a una disposició transitòria de la nova llei d’alcohols. Aquest impost s’havia suprimit recentment, i el que se pretenia és que aquesta supressió fora de forma retroactiva, per reduir el deute. Però, com se constatava l’Acta, encara que se fera, no compensaria les pèrdues del tot. A més d’això, demanarien una reducció del cupo al ministre d’Hisenda. Davant d’aquesta situació tant roina, més d’un baixaria a Vallivana, a vore si tenia clemència i intercedia per ells davant de la implacable institució. La veritat és que el text de l’Acta és fantàstic per entendre la problemàtica capitalista, que en aquells anys era com un cavall desbocat i cavalcat per gent innocent i inexperta, que anaven sense cap prevenció. Me fa recordar aquella cèlebre frase de Rodrigo Rato ja fa us anys: es el mercado, amigo

Però el problema no era només de Morella. Se publicaria una circular al BOP de Castelló, el 23 de novembre de 1888, de la Comissió provincial, de la que dóna compte l’Acta del 26, on se comminava als pobles en descobert que presentaren, en el plaç de 20 dies, els seus comptes referents als anys que havien quedat en descobert. A la circular se presentava una llista de les poblacions que ho havien de fer, i la veritat és que contenia la gran majoria de pobles de la província. De fet, de la nostra Comarca no se salvava ningú. Era obvi que hi havia una anomalia en els ingressos de Consums, que no se podia imputar a la gestió negligent d’un Ajuntament en concret. Era una porta de salvació per a la Corporació morellana, ja que aquesta circumstància podria fer afluixar el puny de ferro d’Hisenda, a risc d’enviar a la ruïna més absoluta a bona part d’Espanya.

El 30 d’abril de 1889, s’aprovarien els pressupostos de l’any 188990, amb un total de 66.686 ptes, sensiblement inferiors als anteriors (unes 88.818,86 pessetes), però la pressió de les autoritats provincials era insostenible. El governador civil retornaria aquests pressupostos, instant a l’Ajuntament a què «apuraran todos los recursos legales, al objeto de extinguir el déficit que viene arrastrando», que podríem traduir com «pugeu els impostos, collons!», tal com reconeix l’alcalde Amela, «el único recurso legal que falta apurar es el ciento por ciento del recargo municipal sobre el cupo de consumos», tal com resa l’Acta del 8 de juny de 1889. Amb una crisis galopant, atur massiu, pèrdua de població, ara s’ajuntava l’atracament de l’Ajuntament. No cal ser comunista per pujar impostos. Aquesta situació penosa tindria efectes col·laterals. El 28 de gener de 1889, l’Ajuntament tenia la intenció ferma de «organizar en lo posible un cuerpo de vigilancia que lo constituyan los dos alguaciles y tres serenos o vigilantes nocturnos». El motiu el diu tot seguit, «viendo de este modo de evitar la comisión de toda clase de delitos y muy singularmente los [...] que pudieran motivar la escasez y penuria que se siente en la clase jornalera de esta Ciudad, motivada principalmente por la paralización de los trabajos». S’acordaria crear una plaça de «Jefe de Vigilancia» amb un sou anual de 638,75 ptes. Estàvem en un sistema liberal-burges, no me cansaré de repetir-ho, on no hi havia cap mena de subsidi de cap tipus. A l’únic que se podia aspirar era ser declarat pobre de solemnitat, i així poder rebre assistència mèdica gratuïta i un plat calent a través de les institucions lligades a l’Església. No cal dir que amb aquesta situació legal, perdies qualsevol dret polític.

En aquells moments d’atur massiu, la delinqüència de baixa intensitat, això és, un grapat de mansanes robades, una gallina, un monedero ple de perres, estarien a l’ordre del dia. És bo posar-se a la pell d’aquelles persones, per així valorar en la seua justa mesura el que tenim avui dia. Perquè l’Estat del Benestar que tenim no existeix pel caprici de quatre comunistes o liberals decadents, se fonamenta en evitar el sofriment que van patir els nostres avantpassats quan el sistema els llançava, literalment, al carrer, com se sol dir, amb una ma davant i l’altra darrere. Que una societat mesure als seus ciutadans amb l’axioma «tant tens, tant vals», ens arrima a la llei de la selva i ens allunya de la civilització.

Setmanari d’informació comarcal

Esports.

Derrota del Vilafranca al camp de La Pobla Tornesa

1-0

CD LA POBLA TORNESA CF VILAFRANCA

EEl CF Vilafranca perdia per la mínima a La Pobla Tornesa en un encontre amb moltes alternatives en el domini del joc, sobretot a la primera part. Els locals crearien diverses ocasions de gol al primer periode, ben resoltes pel porter Efrén i al minut 30 arribava l’1 a 0 en una acció en la que el Vilafranca va reclamar falta prèvia sobre Enric Monfort. El Vilafranca també va inquietar la porteria local creant un parell de bones ocasions de gol.

A la segona part la decoració va canviar per complet i el Vilafranca es faria amb el domini del joc. La Pobla nova crear perill pràcticament en tot el segon periode quasi sense arribar a l’àrea d’Efrén. El Vilafranca fruit d’eixe domini va crar clares ocasions en les botes dels davanters Edo, Ferrán i Borja que no van trobar la porteria contrària. Al minut 90 una rematada de cap d’Enric Monfort va eixir fora per molt poc.

PÀDEL

L'enfrontament entre el CP Vilafranca i el CP Albocàsser es va haver de suspendre per la pluja en la disputa de la tercera de les partides. A les altres dos, la primera era guanyada pel Vilafranca i la segona per l'Albocàsser, arribant-se al moment de la suspensió amb el resultat parcial de 8-5 a favor del CP Vilafranca. A la tercera partida s'havia completat un set amb avantatge visitant.

LLIGA ACTIVA'M PÀDEL PRÒXIMA JORNADA

> 1a DIVISIÓ PROVINCIAL

CP Catí - CP Vilafranca

Dissabte 17 a les 10h.

Pista Pàdel Catí.

PRÒXIMA JORNADA

· CE CINCTORRÀRC SALSADELLA

Diumenge 18 a les 17h. 'Pla de Mig Ull'. Cinctorres

· CF VILAFRANCACF ALBOCÀSSER

Diumenge 18 a les 17,30h. 'El Serrito'. Vilafranca

Efrén Nicolás

Enric Monfort

Jaime Mateu

Edo

Héctor Bayot

Ayoub

Ramón Ferrán Gonzalo

També van jugar:

Borja Pablo Andrés

Gol: 1-0 (30')

BENLLOCH

ROSSELL

VILANOVA

VILAFRANCA

BENASSAL

XERT

CATÍ

CÀLIG

SALSADELLA

LA POBLA T.

ETURE 'B'

ALBOCÀSSER

SANT MATEU

CANET

CINCTORRÀ

VINROMÀ

BÀSQUET FEMENÍ

El Cinctorrà no pot amb el Rossell al Pla de Mig Ull

1-3

CE CINCTORRÀ CE ROSSELL

ECE Rossell superava per 1 gol a 3 al Cinctorrà al camp del Pla de Mig Ull i s’assegura d’aquesta manera la segona posició a la lliga que dona dret a jugar el play off d’ascens a 2ª FFCV. Un partit en el que el Rossell va eixir disposat a aconseguir l’objectiu i que al minut 32 aprofitava una de les poques ocasions amb les que va comptar al primer temps per marcar el 0-1, gol amb el qual s’arribava al descans del partit. A la segona part, el CE Cinctorrà no es va donar per vençut i buscaria el gol de l’empat. Els de Cinctorres comptaven amb oportunitats de gol però sempre amb l’amenaça en atac del Rossell, un gran equip que al minut 79 aconseguia el 0-2 que pràcticament sentenciava el partit. Però el Cinctorrà al minut 89 marcava l’1 a 2 per mediació de Hugo que tornava l’emoció al partit. Ja al temps afegit i amb un Cinctorrà bolcat a per l’empat, el Rossell marcava l’1 a 3 definitiu.

'PLAY OFFS' PER ALS EQUIPS DEL CBF MORELLA

Quatre dels sis equips del CBF Morella s'han classificat per a la disputat dels 'play offs' finals de les competicions a les seues respectives lligues. En categoria Junior a la Competició Preferent, el CBF Morella jugarà els quarts de final aquest cap de setmana contra el CB Castelló. L'anada dissabte a Castelló i la tornada diumenge a Morella. En categoria Infantil, a la 1ªZonal, el CBF Morella jugarà aquest cap de setmana els vuitens de final contra el CB Escolapias. El partit d'anada es juga dissabte a Morella i la tornada diumenge a València. Per la seua banda, l'equip aleví de 2º any del CBF Morella a la Competició Preferent jugarà els quarts de final contra el València Bàsquet. El partit d'anada es juga a Morella dissabte i la tornada diumenge a València. Finalment, en categoria Benjamí a la Competició Preferent el Club Bàsquet Femení Morella s'enfrontarà als quarts de final amb l'equip valencià del CB San Pedro Pascual. L'anada es disputarà dissabte a València i la tornada diumenge a Morella.

> JUNIOR (PREFERENT)

Pepe Hugo

Marc Solsona

Gerard

Albert Palomo

Diego

Pau Milián

Dani Aguilar

Joan Josep

Pablo Viñals

També va jugar: Brian

Gols:

0-1 (32')

0-2 (79')

1-2 (88') Hugo

1-3 (92'')

· CB BURJASSOT 45-80 CBF MORELLA

> INFANTIL (1ª ZONAL)

· CBF MORELLA 36-43 CB BENICARLÓ > ALEVINS 2º ANY (PREFERENT)

· VILA-REAL BC 0-2 CBF MORELLA. No presentat.

> ALEVINS 1er ANY (1ª ZONAL )

· CBF MORELLA 44 - 4 CB BENICARLÓ

> ALEVINS MASCULÍ (3ª ZONAL )

· CBF MORELLA 20-61 AMICS CASTELLÓ

> BENJAMINS (PREFERENT )

· CBF MORELLA 52-24 CB CALASANZ

PRÒXIMA JORNADA

· MORELLA FCESPORTIU VILA-REAL

Diumenge 18 a les 16,45h. 'Fàbrica de Giner'

Morella

2-0

UE ATZENETA MORELLA FC

L’Atzeneta no falla al Porrejat i guanya la lliga

EELS

BORRIOL TRAIGUERA

l Morella FC perdia per 2 gols a 0 al Camp del Porrejat d’Atzeneta. Un resultat amb el que l’Atzeneta es proclama com a campió de lliga i nou equip de la 1ª FFCV per a la propera temporada 20252026. Un partit molt competit per part del Morella FC al que a la primera part li anullava l’àrbitre un gol legal i va reclamar un penal que no va ser xiulat. A més al minut 31 es lesionava Ferrán. L’Atzeneta, que sabia que si guanyava era campió marcava l’1 a 0 al minut 13 de partit, resultat amb el que s’arribava al descans.

A la segona part, el joc continuaria sent molt competit per part dels dos equips i l’Atzeneta al minut 70 marcava el 2-0 que al final seria definitiu. El Morella FC no va renunciar en cap moment a l’atac i crearia ocasions de gol però el marcador ja no es va moure i l’Atzeneta amb aquest resultat es proclamava com a campió de lliga.

PRÒXIMA JORNADA

> JUNIOR ( PREFERENT ) Quarts de final. Anada

· CB Castelló - CBF Morella. Dissabte 17 a les 16h. Pavelló Ciutat de Castelló

> JUNIOR ( PREFERENT ) Quarts de final. Tornada

· CBF Morella - CB Castelló. Diumenge 18 a les 18h. C. E. Jaume I. Morella

> INFANTIL (1ª ZONAL) Vuitens de final. Anada

· CBF Morella - CB Escolapias. Dissabte 17 a les 13h. C.E. Jaume I. Morella

> INFANTIL (1ª ZONAL) Vuitens de final. Tornada

· CB Escolapias- CBF Morella. Diumenge 18 a les 17h. València

> ALEVINS 2º ANY ( PREFERENT ) Quarts. Anada

FUTBOL BASE

> JUVENILS

· CF MORÓ 2-0 R. ELS PORTS FC 'B'

> CADETS

· UD VALL D'UXÓ 'B' 2-1 R. ELS PORTS FC

Gol: Marc Sánchez

> ALEVINS

· R. ELS PORTS FC 6-1 CF TORREBLANCA

> BENJAMINS

· CD ONDA 'D' 3-2 R. ELS PORTS FC 'A'

· R. ELS PORTS FC 'B' 2-0 CD ONDA 'E'

> PREBENJAMINS

· R. ELS PORTS FC 2-3 ACD PEÑÍSCOLA

· CE NOU SEQUIOL 1-6 R. ELS PORTS FC

Pau Giménez

Eyner

Migue

Jordi Martí

Pau Puig

Mario

Marc Marin

Andreu Serret

Pau Meseguer

Marc Yeste

Ferrán

També van jugar:

Joan

Moles

Chillida

Mauri

Gols:

1-0 (13')

2-0 (70')

· CBF Morella - Valencia Bàsket Roig. Dissabte 17 a les 11h. C.E. Jaume I. Morella

> ALEVINS 2º ANY (PREFERENT). Quarts. Tornada

· Valencia Bàsket Roig - CBF Morella. Diumenge 18 a les 12,30h. València

> BENJAMINS ( PREFERENT) Quarts final. Anada

· CB San Pedro Pascual - CBF Morella. Dissabte 17 a les 12,45h. València

> BENJAMINS ( PREFERENT) Quarts final. Tornada

· CBF Morella - CB San Pedro Pascual. Diumenge 18 a les 12h. C.E. Jaume I. Morella

PRÒXIMA

JORNADA

> JUVENILS

· CF Alcalà - R.Els Ports FC 'A'

Dissabte 17 a les 18,15h. 'San Fernando'. Alcalà

· R. Els Ports 'B' - Deportes Tonín 'A' Dissabte 17 a les 16,30h. 'Fàbrica Giner'. Morella

> CADETS

· R.Els Ports FC - CF Vinaròs 'A'

Dissabte 17 a les 11h. 'Pla de Mig Ull'. Cinctorres

> INFANTILS

· R.Els Ports FC 'A' - CF Torreblanca Divendres 16 a les 19,15h. 'El Serrito'. Vilafranca

· CF Fomento Castellón 'B' - R. Els Ports FC 'B'

Dissabte 17 a les 11,45h. 'Facsa'. Castelló

> ALEVINS

· R. Els Ports FC - Villarreal CF 'E'

Dissabte 17 a les 10,30h. 'El Serrito'. Vilafranca

> BENJAMINS

· R. Els Ports FC 'A' - CE Vila d'Onda 'A' Dimarts 20 a les 19,30h. 'El Serrito'. Vilafranca

· Benicarló BF 'B' - R. Els Ports FC 'B'

Dissabte 17 a les 10,30h. 'Pichi Alonso' .Benicarló

> PREBENJAMINS

· R.Els Ports FC - CF Moró

Dissabte 17 a les 11,45h. 'El Serrito'. Vilafranca

· CE Nou Sequiol - R. Els Ports FC

Dissabte 10 a les 11,30h. 'Gaetà Huguet'. Castelló

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

L’AJUDA MÀXIMA PER PROJECTE PODRÀ ARRIBAR ALS 100.000 EUROS

Agricultura destina 22 milions amb les ajudes LEADER

La Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha destinat 22 milions d’euros a les ajudes destinades a recolzar projectes alineats amb les Estratègies de Desenvolupament Rural Participatiu (EDLP), en el marc del Pla Estratègic de la Política Agrària Comú (PEPAC) 20232027 a la Comunitat Valenciana. Aquestes ajudes, de caràcter plurianual, estan contemplades en el Programa de Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana 2023-2027 en la intervenció de recolzament per al desenvolupament local de LEADER i estan cofinançades pel fons europeu FEADER, la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

L’objecte de les ajudes es dirigeix a fomentar la creació d’ocupació, la diversificació econòmica, la innovació, la conservació i millora mediambiental i el desenvolupament econòmic i social del medi rural valencià.

Es valoraran especialment les iniciatives que incloguen el creixement i la igualtat de gènere, la participació de les dones a l’agricultura, afavoreixquen la inclusió de col·lectius desfavorits, reforcen les capacitats locals, fomenten la innovació i generen un impacte positiu en el medi ambient, així com les actuacions orientades a millorar els serveis bàsics i infrastructures de les zones rurals com infrastructures de serveis bàsics locals, infrastructures recreatives o de turisme, patrimoni cultural i natural.

Com a novetat, en aquest periode de programació, s’ha creat una nova ajuda per al foment de nous autònoms, denominada ‘Ticket Rural’, destinada a persones físiques per a la creació de microempreses no agràries a títol indivual, mitjançant una prima a tant alçat de fins 19.000 euros, no vinculada a la justificació de cap despesa o inversió.

Podran ser objecte de subvenció aquells projectes promoguts per persones físiques i entitats públiques i privades, així com per a projectes desenvolupats pels Grups d’Acció Local (GAL), designats per la Generalitat per a l’aplicació del Desenvolupament Local Participatiu LEADER de la Comunitat Valenciana.

També podran ser beneficiaris d’estes ajudes entitats sense ànim de lucre, ajuntaments, mancomunitats, entitats municipals, consorcis, empreses públiques participades per ents locals o fundacions, així per persones de caràcter privat o altres tipus d’associacions.

Els preus.

Els preus del Porcí. 07/05/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

Porc viu

1,762 €/kg (sense variació) 1,774 €/kg (sense variació)

Setmana 19 del 05/05 al 11/05

94,00 € (baixa 3,5€)

97,50 € (puja 2,5€)

07/05/2025

71,50 € (baixa 3€)

30/04/2025

€/kg ( puja 0,005 €)

Garrí (Lechón) 4,781 €/kg (baixa 0,039 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 07-05-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,93 €/kg (sense variació) 6,99 €/kg (puja 0,02€)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 07-05-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,13 €/kg (sense variació) 4,81 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 07-05-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (sense variació)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 06-05-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,57 €/kg (sense variació)

2,40 €/kg (baixa 0,10€) (Loncun) 08-05-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

8,9 / 11,8

5,6 / 11,4

7,9 / 12,9

7,4 / 15,7

7,2 / 17,4

7,7 / 14,1

7,4 / 13,0

8,8 / 15,0

9,3 / 13,4

8,3 / 15,3

7,4 / 10,3

8,1 / 12,6

J6,9 / 15,6

3,3 / 14,1

5,9 / 15,2

4,7 / 9,6

6,4 / 19,9

5,2 / 15,8

6,6 / 14,5

5,1 / 16,9

6,2 / 17,3

4,9 / 17,3

6,9 / 13,5

5,7 / 14,8

8,9 / 14,9

7,2 / 12,1

9,3 / 15,2

/ --,-10,2 / 19,9

10,2 / 16,3

7,8 / 13,5

10,6 / 17,1

10,7 / 17,8

9,2 / 17,2

7,4 / 12,6

5,2 / 18,9

8,6 / 16,7

6,6 / 17,7

6,3 / 19,0

5,1 / 19,3

7,8 / 15,0

5,7 / 17,6

9,1 / 14,2 8,7 / 18,6 2,8 / 15,9 6,9 / 17,3 --,-- / --,-5,3 / 22,1

7,2 / 17,2

4,3 / 14,9

7,0 / 16,2

3,6 / 18,8

3,9 / 20,2

5,3 / 17,6

6,1 / 16,0

3,4 / 17,4

6,0 / 19,6

5,1 / 18,3

6,9 / 13,4

6,4 / 15,6

8,0 / 17,9

2,7 / 16,4

6,6 / 16,9

4,1 / 18,8

5,5 / 21,9

4,7 / 17,7

8,6 / 16,3

6,2 / 19,3

6,6 / 20,1

4,8 / 19,2

7,2 / 15,6

5,9 / 16,2

8,9 / 16,6

6,0 / 15,8

7,3 / 16,7

6,4 / 18,9

6,8 / 19,8

6,8 / 17,7

7,4 / 16,4

7,2 / 17,9

7,2 / 19,1

6,7 / 17,7

8,0 / 14,3

7,2 / 16,3

“No és bon maig, si no deixa la bassa plena”

ornades amb precipitacions en forma de tronada a la comarca dels Ports, especialment destacades en algunes zones ja que estan comptant amb un caràcter molt localitzat quasi sempre.

De fet, en la jornada del dimarts 13 es van produir fortes precipitacions a Morella amb 51 litres per metre quadrat i també amb presència de granís menut. Això si, la granissada va deixar blancs els carrers del municipi, també zones de les carreteres N-232 i CV-12 i a la muntanya. Fins i tot va ser necessària l’actuació de les màquines llevaneus per tal de retirar el granís en aquestos vials. El monte es va trobar blanc durant tota la vesprada del dimarts.

En altres municipis de la comarca dels Ports com Vallibona van caure 43 litres per metre quadrat, a Cinctorres s’arreplegaven 23 litres per metre quadrat

o a Portell 19 litres. També en la jornada del dimecres 14 va ploure, encara que amb reculls de precipitació molt més discrets. Per exemple s’arreplegaven 10 litres per metre quadrat a Sorita o 7,2 a Olocau del Rey com a registres més destacats.

Continua avançant el mes de maig i sembla que pel moment la ‘bona ora’ no arriba a les nostres contrades. Sembla això si que aquest cap de setmana es pot comptar amb un ambient molt més assolellat i amb temperatures un poc més altes, que poden superar els 20 graus a la majoria dels pobles i observatoris meteorològics de la comarca dels Ports.

I és que el mes de maig està comptant amb un comportament meteorològicament parlant bastant clàssic. Ruixats, tronades i precipitacions que solen ser normals en aquesta època de l’any.

Maig

La previsió de Lorenzo Boix

Iés que esperem un cap de setmana amb estabilitat, caloreta i màximes entre els 20-25 graus, amb una matinada de dissabte més fresca, entre els 8-12 graus i la de diumenge entre els 10-15. Dilluns continuarem amb temperatures semblants, però amb ruixats i tronades de vesprada, que continuaran dimarts, quant al seu pas entrarà el cerç i baixaran un poc les temperatures el dimecres. A partir d’ahí pareix que PODRIA estabilitzar-se el temps, amb una nova pujada de temperatura.

Una llevaneus retira el granís de la carretera CV-12.