Setmanari Notícies (16/04/2025)

El reconeixement mostra que des de la comarca es pot arribar lluny”

Montxo Monfort i Inma Mestre són l’ànima de Iata Espardenyes,

Pàgines 18 a 19. El Notícies de perfil.

Notícies.

LA COMARCA DELS PORTS DESTACA PER L'ALTA PRESÈNCIA ENTRE ELS 48 GUANYADORS COMARCALS DEL CERTÀMEN

“Gran gala dels Premis PERIFÈRIC”

La Gran Gala dels Premis PERIFÈRIC va reunir 500 persones per reconèixer el talent local. Ramon Cugat i Sara Blanch van guanyar el premi Ilercavó de l’Any. També es van lliurar premis a empreses, productes i projectes locals. Federico Mayor Zaragoza va rebre el Premi d’Honor. El discurs del ministre Jordi Hereu i el compromís de les autoritats amb la llengua i cultura comunes van afegir un to emotiu a la nit. Els guanyadors van mostrar orgullosos els seus trofeus, creades amb elements de l'Edat de Ferro.

Pàgines 2, 3, 4 i 5. El tema de la setmana.

PREMIS PERIFÈRIC. Gala celebrada el 10 d’abril a la Lira Ampostina, va tenir el seu moment culminant amb l’entrega del trofeu Ilercavó de l’Any. En primer terme els guanyadors, i al fons els organitzadors, el Ministre Jordi Hereu, i els patrocinadors (Juan Abascal de REPSOL i Francesc Ros de CAIXABANK).

Pàgines 8 i 9. Gent&Vida.

Visita institucional per a la protecció del patrimoni morellà

Pàgina 6.

Pàgina 15. Agenda.

La

Sala Carles Pons estrena nou logotip

Pàgina 6. Poble a poble.

"Crea digital" vol revitalitzar l'ofici de l'espardenya

Pàgina 8. Poble a poble.

13.

Benassal s'uneix al projecte "Cruce de Caminos"

Pàgina 11. Poble a poble.

Pàgina

Qué hacer en Morella.

Setmanari d’informació comarcal

Premis Perifèric.

ELS PODERS PÚBLICS APOSTEN PER LA CONTINUÏTAT DELS PREMIS PERIFÈRIC

Un reconeixement a la creativitat i talent de l'Ilercavònia amb doble guanyador

El lliurament dels Premis PERIFÈRIC, convocats fa sis mesos pels diaris digital EBREDIGITAL.CAT i COMARQUESNORD.CAT, va tenir el seu final desitjat. Una Gran Gala amb mig miler de persones que culminava, amb l’entrega dels trofeus, la descoberta del premi Ilercavó de l’Any. Un premi amb sorpresa ja que hi va haver dos guanyadors (Ex aequo, a l’estil dels últims Goya): el traumatòleg Ramon Cugat, de l’Aldea, compartit amb la soprano Sara Blanch, de Darmós. Tots dos, exultants d’orgull pel reconeixement dels seus veïns cap al seu talent, mostraven els trofeus al mig del teatre de la Lira Ampostina, també aplaudits de forma entusiasta pel Ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, un altre dels protagonistes de la gran nit que es va viure pel seu discurs encoratjador, comclòs amb la proclamar: “Ilercavons del món, uniu-vos”.

També va ser molt emocionant conèixer els guanyadors regionals de les altres quatre categories temàtiques -elegits d’entre tres finalistes-. Van guanyar (pàg. 3): el Grup Balfegó com a Millor Projecte Empresarial d’Ilercavònia; les espardenyes d’espart com a Millor PRODUCTE d’Ilercavònia (fabricades al municipi a la Mata -els Ports-, per l’empresa IATA; el festival Deltebre Dansa com a Millor Proposta SOCIOCULTURAL: i el Grup Natu-

ra Freixe de Flix com a Millor Projecte MEDIAMBIENTAL. Tots els guanyadors regionals conserven ja un trofeu creat pel dissenyador d’Amposta Albert Roig, a partir de tres elements propis de l’Edat de Ferro (l’època en la que van viure els Ilercavons): la fusta, la ceràmica i el ferro.

Prèviament s’havien entregat, al mateix escenari, els quarant-vuit diplomes als guanyadors comarcals, els quals van anar passant per l’escenari progressivament, per acabar generant una molt potent imatge de grup que demostrava el talent i els actius espectaculars que té el territori per créixer i potenciar-se. El setè i últim trofeu (creat pel dissenyador rapitenc Conrad Ibañez), va ser el Premi d’Honor per a Federico Mayor Zaragoza, figura a la que també va dedicar un

discurs molt emotiu l’Ambaixador Ximo Puig, una altra de les autoritats que va parlar. Tots ells amb discursos curts seguint un estricte guió, que va permetre escoltar també com la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, reivindicava la llengua i la cultura comuna, comprometent-se a recolzar els premis en el futur, com també van fer el Secretari de Mitjans de Comunicació del Govern català, Carles Escolà, i el delegat Joan Castor Gonell.

A la Gran Gala van assistir moltes altres autoritats, entre les quals destacaven els alcaldes de les capitals de comarca (Albocàsser, Amposta, Móra d’Ebre, Tortosa i Vinaròs), i els presidents dels consells comarcals (Baix Ebre, Montsià i Matarranya). Va ser una prometedora primera gran trobada d’autoritats, insò-

lita en tota la història recent: compartien butaques alcaldes i alcaldesses d’Atzeneta del Maestrat, Arenys de Lledó, Ascó, EMD-Jesús, Freginals, Godall, La Fresneda, La Palma d’Ebre, la Ràpita, Lledó, Horta de Sant Joan, Miravet, Prat de Compte, Rasquera, Roquetes, Rossell, St. Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, Tivissa, Torre del Compte, Traiguera i Vilalba dels Arcs. Els patrocinadors i col·laboradors d’aquesta inèdita cita -ideada per l’editor del Grup Ebremedia, Josep Maria Arasa, en cooperació amb Francesc Puig, del grup Comarques dels Ports-, van ser protagonistes tant a l’escenari (cas del DG de REPSOL, Juan Abascal, i del cap territorial de CaixaBank, Francesc Ros), com al photocall de l’exterior, o als audiovisuals que es van projectar. La nit finalitzava amb la 1ª Mostra de

Premis Perifèric.

Els premis comarcals als Millors PROJECTE EMPRESARIAL els van recollir (d’esquerra a dreta): Manuel Esteve del Grupo Arco Iris (Matarranya, finalista regional), Héctor Ortí d’Electra Energia Sau (els Ports), Juanfra Forés del Grup Forés (Baix Maestrat), Miquel Vives de la Cooperativa de Formatges de Catí (Alt Maestrat), Miquel Antolí de Freshly Cosmètics (Terra Alta), Eduard Cedó de Cerima Cherris (Ribera d’Ebre), i Pere Vicent i Manel Balfegó (Baix Ebre). Va faltar la Camara Arrossera del Montsià (finalista regional).

En la categoria Millor PRODUCTE, d’esquerra a dreta, van recollir el premi: Maria Dolores Miralles, alcalde de Vinaròs, pels llagostins; José Miguel Antolí pels Jamones Peñarroya (finalista regional); Montxo Monfort per les espardenyes d’espart; Montse Viña per l’aiguardent del Compte; l’alcaldessa Elia Roig per l’aigua de Benassal (finalista regional); l’alcalde de Tivissa Joan Cedó per la Coca de Xocolate; per les oliveres mil·lenàries els alcaldes de Godall (Alexis Albiol) i Rossell (Evaristo Martí), i el fundador (Jaume Antich) i la gerent (Tere Adell) de la Taula del Sénia; i per Xocolates CREO, Xavi i Cinta Benet.

En l’apartat Millor Proposta SOCIOCULTURAL, van recollir el premi (d’esquerra a dreta): Roberto Olivan de Deltebre Dansa (Baix Ebre, guanyador); Vicent Fibla d’Eufònic (Montsià, finalista regional); Jordi Solé de l’AA Jeroni de Moragas (Ribera d’Ebre); el regidor Marc Solé de Vilalba dels Arcs pel dinamisme cultural (Terra Alta); Ilse Roda i Gustavo Viol del CDR Albocàsser (Baix Maestrat); l’alcalde de Traiguera, Javier Ferrer, per la fira Thiar Julia (Baix Maestrat); Alba Barreda per l’Aplec (els Ports, finalista regional); i Cèlia Badet d’Ascuma (Matarranya).

En l’apartat Millor Projecte MEDIAMBIENTAL, van recollir el premi (d’esquerra a dreta): Matilde Font, de la PDE (Baix Ebre, finalista regional); Carles Ibañez d’Eurecat (Montsià); Laia Ferrús-Vicente i Josep Manel Albiac del Grup Natura Freixe (Ribera d’Ebre, guanyador); Maite Hidalgo de Bionord (Baix Maestrat), Angelino Barberà de Renovables Penyagolosa (Alt Maestrat); Roman Tena de l’AA Entreparets (els Ports); i Marta Fernández del Mas de la Llum (Matarranya). La Plataforma Terra Alta Viva (finalista regional) no va comparèixer.

En l’apartat Millor TALENT EMPRENEDOR, van recollir el premi (d’esquerra a dreta): Artur Gaya (Baix Ebre, segon classificat del grup Talent, a nivell regional), Santi Valldepérez (Montsià, primer classificat del grup Talent, a nivell regional, tot i que no va obtenir guardó a l’unificar-se les dos categories personals), Albert Bonet (Ribera d’Ebre), Elena i Eva Salaet (Terra Alta), Michaela El-Azar (Alt Maestrat), Manuel Vinyals (Baix Maestrat), Mònica Segura (els Ports) i Carles Cervera (Matarranya).

En l’apartat Millor ILERCAVÓ pel MÓN, van recollir el premi (d’esquerra a dreta): Ramón Cugat (Baix Ebre, guanyador ex-aequo del premi Ilercavó de l’Any), Maria José Ralló (Montsià, germana de Robert Rallo, finalista de l’Ilercavó de l’Any); Sara Blanch (guanyadora, ex-aequo, del premi Ilercavona de l’Any); la mare d’Emma Clua (Terra Alta); la mare d’Àngela Porcar (Alt Maestrat); Emili Fonollosa en nom de Pilar Nos (Baix Maestrat); Júlio Carbó (els Ports); i Joan Lluís Camps (Matarranya).

Setmanari d’informació comarcal

Premis Perifèric.

ELS PODERS PÚBLICS APOSTEN PER LA CONTINUÏTAT DELS PREMIS PERIFÈRIC

Ilercavònia obté l'impuls i el suport institucional present a la Gala

La complexitat d’organitzar la Gala era majúscula. Un espai centenari (teatre de la Lira Ampostina), ritme televisiu, cita inèdita (mai s’havia congregat tres CCAA), i tot s’havia de quadrar amb actuacions, i la participació activa de més cinquanta premiats. Sumant-li vuit intervencions d’autoritats i organitzadors. I tot va sortir rodó: l’acte finalitzava dos hores després d’haver-se iniciat. De tot plegat, va sobresortir el discurs del ministre Jordi Hereu Agafant com a exemple la cohesió que reviu la Unió Europea, per afrontar guerres i els aranzels, va marcar “l’estratègia a seguir és la unió de ciutadans i ciutadanes! Us ho dic en nom del govern d'Espanya, però estic segur que hi estan d’acord la Diputació i el Govern de CAT” va declarar, mirant la llotja d’autoritats. Un bateig ideal per al naixement d’uns premis creats per potenciar els vincles econòmics, socials i culturals de la cruïlla on es troben Catalunya, Aragó i el País Valencià.

Davant els presents (alcaldes, empresaris, representants d’entitats i periodistes), ho va argumentar: “La unió de perifèries suma un nou gran centre, i per això aquesta Gala té una enorme potència. Tant l'Europa, com l'Espanya, com la Catalunya, com el País Valencià o l'Aragó que volem, són més interessants si tenen molts nodes, si tenen molts centres. Quan els centres són perifèries, les perifèries passen a ser nous centres”.

El públic tenia ganes d’escoltar què diria l’Ambaixador davant l’OCDE, Ximo Puig, expresident de la Generalitat valenciana:

“Per a nosaltres, gent d'aquestes terres del nord o del sud, el Sénia mai ha estat una frontera.  I he de dir que, en els anys que vaig tenir l'honor de presidir els valencians, vam fer tot allò que ens va ser possible per recuperar allò que mai s'havia hagut de perdre, i que, malauradament, s'ha tornat a perdre en certa manera: una vinculació estreta i constant entre catalans i valencians”. Puig va veure que els 300.000 habitants que sumen les 8 comarques i els seus 114 municipis, representen “el triple que Osca i Terol junts”. I ho va lligar amb l’afirmació de què “som una perifèria viva, com es demostra amb els premiats”. Però

va il.lustrar la situació actual, des del realisme:: “ens uneix una urgència: conduir la imaginació a la realitat, capgirar l'injust oblit, en forma de major presència”. Val a dir que els organitzadors, en el seu torn que, van reiterar que s’ha creat l’Associació d’Amigues i Amics de la Ilercavònia (AAAI), “per fer més projectes”. La intervenció de Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, va començar assumint la representativitat de les Terres de l’Ebre, “des de la centralitat”, per pronosticar “que no serà l'última edició (dels Premis), perquè han començat amb molt bon peu. Es consolidaran perquè són molt i molt necessaris”, va afirmar. Però, a la vegada, va reivindicar que, a partir “d’una realitat social, cultural

i econòmica, comuna i pròpia”, s’aprofite el vincle ilercavó per aconseguir una major presència de la llengua catalana. “Una llengua que és viva al conjunt dels territoris, que es parla als vostres municipis; però que, malauradament, va en un clar retrocés perquè alguns volen que hi hagi un retrocés”, va advertir.

Finalment, Carles Escolà, el secretari de Mitjans del Govern, va dir que els premis “han arribat per quedar-se”, destacat el paper dels mitjans de comunicació perifèrics, perquè “cohesionen, a més d’informar”. El delegat del Govern, Joan Castor Gonell, i l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, van coincidir en la seua diagnosi: als territoris les coses “comencen a canviar”, després d’any d’oblit perifèric.

Premis Perifèric.

Ferico Mayor Zaragoza, Premi ILERCAVÓ d’HONOR a títol pòstum, en la primera edició dels Premis PERIFÈRIC

Els Premis PERIFÈRIC es van iniciar, al mes d’octubre de 2024. En la categoria Ilercavons pel Món, apareixia com a candidat el nom de Federico Mayor Zaragoza, i quant els Jurats vam començar a votar, immediatament es va situar primer, i per gran diferència. Poc abans, gràcies a la intercessió del tortosí Josep Borrell, membre de l’Associació d’Amigues i Amics de la UNESCO, havia acceptat ser el president del Comitè d’Honor dels premis. Però el 19 de desembre arribava la notícia de la seua mort. Va ser llavors quan l’organització va decidir crear el Premi Ilercavó d’Honor. Però és significatiu recordar-ho ara, perquè aquest il·lustre personatge estarà sempre vinculat als premis, i perquè era ben clar que havia de ser el primer l’Ilercavó de l’Any. Aquests són, per tant, els antecedents del primer Premi ILERCAVÓ d’HONOR que es va entregar la nit del 10 d’abril a Amposta. El va rebre, de mans de l’Ambaixador Ximo Puig, acompanyat pel delegat del Govern, l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, acompanyat de Consol Sagrera, presidenta de l’AAA de la UNESCO de Tortosa. Un premi indubtablement molt merescut, que en principi havia de recollir Maria Barrero, la directora de la seua Fundació. El guardó es conserva ara a l’ajuntament de Tortosa, i es preveu que sigue entregat a la mateixa Fundació el proper mes de maig, quan la ciutat de Tortosa celebrarà un important homenatge al seu veí més il·lustre. L’alcalde de Tortosa va definir el premiat com “la persona més important del territori en les últimes dècades”, afegint que sempre havia defensat “els valors de la pau i els drets humans”. Van ser especialment emotives les paraules que li va dedicar l’Ambaixador Ximo Puig, tot recordant que feia pocs dies, a París, “tots els països membres

de la UNESCO”, sense cap excepció, també li havien fet un homenatge. “És un encert que s'atorgui el primer Premi d'Honor a Federico Mayor Zaragoza”, va dir l’Ambaixador en el seu parlament, per recordar-lo amb aquestes parales. Ximo Puig va dir: “Un gran home, un bon home, una persona extraordinària. Deixeu-me que, enmig de l'enèsima derrota de la humanitat, a Gaza o a les terres d'Ucraïna, enmig d'una hostilitat inèdita en forma d’aranzels i xantatges, enmig de tantes utopies segrestades al maleter d'un Tesla, siga la paraula de Federico qui parle aquesta vesprada, a través d’un poema seu: “Vindrà un dia en què el sol no s'amagarà sota les ombres de l'egoisme ni darrera els murs de la indiferència. Vindrà un dia en què els nens no seran soldats ni les nenes mercaderia. Vindrà un dia en què els pobles s'abracin sense fronteres i sense por. I aquest dia el farem possible nosaltres, amb mans unides, amb veus alçades, amb cors desperts. Perquè la pau no espera, es construeix des d'avui”.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Premis Perifèric.

“Difícil és creure, però és irremeiable”

Molt bona vesprada. Per a nosaltres, gent d'aquestes terres del nord o del sud, el Sénia mai ha estat una frontera. Mai ho ha estat, i he de dir que en els anys que vaig tenir l'honor de presidir els valencians, vam fer tot allò que ens va ser possible per recuperar allò que mai s'havia hagut de perdre i que, malauradament, s'ha tornat a perdre en certa manera, i que és una vinculació estreta i constant entre catalans i valencians, entre el País Valencià i Catalunya. Vull felicitar aquesta iniciativa que ajuda a visibilitzar, com molt bé deia ara el delegat, aquesta comunitat imaginada que ens aporta fraternitat davant de totes les dificultats que sempre genera ser perifèria. Som 8 comarques, 114 municipis, 300.000 persones, més habitants, per exemple, que l'Hospitalet, o més que els de Castelló. I el triple que Osca i Terol jun-

tes. Som, per tant, una perifèria viva, com es demostra amb els premiats d'aquesta vesprada. I per això ens uneix una urgència: conduir la imaginació a la realitat, capgirar l'injust oblit en forma de major presència. I això és la direcció de la feliç convocatòria que avui celebrem.  És un encert, també considerable, que s'atorgui el primer Premi d'Honor a Federico Mayor Zaragoza. Un gran home, un bon home, una persona extraordinària. Fa molt poques setmanes vam tenir la sort a París de, a través del bon amic i ambaixador Miquel Iceta, fer-li un homenatge en el qual tots els països que formen part de la Unesco van enaltir el seu compromís amb la pau, el diàleg i l'educació, a més d'elogiar el seu humanisme.

Deixeu-me que enmig de l'enèsima derrota de la humanitat a Gaza o a les terres d'Ucraïna, enmig d'una hostilitat inèdita en forma d’aran-

zels i xantatges, enmig de tantes utopies segrestades al maleter d'un Tesla, siga la paraula de Federico qui parle aquesta vesprada. I que ho faça a través d'un dels seus poemes, perquè, com saben, Federico, a banda de farmacèutic, professor, alt funcionari, ministre i director general de la UNESCO, sobretot, va ser poeta: “Vindrà un dia en què el sol no

s'amagarà sota les ombres de l'egoisme ni darrera els murs de la indiferència. Vindrà un dia en què els nens no seran soldats ni les nenes mercaderia. Vindrà un dia en què els pobles s'abracin sense fronteres i sense por. I aquest dia el farem possible nosaltres, amb mans unides, amb veus alçades, amb cors desperts, perquè la pau no espera, es construeix des d'avui”.

Amb aquest esperit, amb l’ànim de crear des d’avui els ponts que ens salven de la indiferència, i agraint tot el seu treball per la cultura de la pau, i per la pau que ens dona la cultura, es concedeix el Premi Perifèric d'Honor, a qui va dir: “difícil és creure, però és irremeiable”. Per ell, Federico Mayor Zaragoza. Bon vespre.

“Il.lecarvons del món, uniu-vos!”

Vull felicitar a tots i cada un dels finalistes, de tots els projectes, emprenedors, empreses que heu pujat aquí com a finalistes. Per mi ja sou guanyadors perquè tots aporteu una realitat immensa. Jo vull també agrair la il·lusió que hi ha darrere de l'organització d'aquesta magnífica gala. Li vaig sentir dir a l'Arasa: això ha de ser una Gran Gala! I crec que aquesta és una Gran Gala on tots ens hem posat de gala per celebrar un gran

projecte. Intueixo que aquest és l'inici d'un camí important. Crec que no és el final de res sinó l'inici d'un projecte.  En tot cas, és un plaer i un honor compartir aquesta gala plena de músiques velles, d'accents, de colors, de dansa, de sentiments, de projecte d'il·lusió i de fidelitat a les arrels.

Com a ministre d'Indústria i Turisme del govern d'Espanya he vingut diverses vegades en aquest territori a veure pro-

jectes. Ara acabo de venir d'Ulldecona, i allà, davant d'una olivera de 1.710 anys, he vist el que crec que és símbol magnífic. El símbol d’un projecte que té arrels molt profundes, però a la vegada té una gran càrrega de futur. El que us voldria expressar és que això que feu aquí avui, a part que és molt bonic -perquè crec que és l'expressió d'una gran autenticitat-, té un component de molta modernitat. Perquè des de sempre la unió de la gent, dels projectes, dels somnis, ha fet la força.  I ho enllaço amb el moment que ara ens toca viure al món, amb unes setmanes turbulentes. Us escalo això que esteu fent aquí, pensant amb el que passa en l'àmbit d'Europa. Què seria ara d'Europa, feta de grans estats, amb les seves banderes, les seves fronteres? Què seríem en aquest moment si a Europa no anéssim junts? A escala europea es demostra -com aquests castellers que ens han rebut-, que només la unió fa la força. És un moment d'unir, d'unir moltes realitats. I crec que això, traslladat aquí, és el mateix missatge. És la unió que fa la força.  És veritat que el concepte perifèria té, a vegades, connotacions en les quals pot semblar que a uns el

menystenen. Però també és veritat que perifèria vol dir també transgressió, innovació i creativitat. El bonic d'aquest acte és que la unió de perifèries suma un nou gran centre. I, per tant, vosaltres esteu construint el centre de la vostra vida, dels vostres projectes. I això té una enorme potència. Perquè mireu, tant l'Europa com l'Espanya, com la Catalunya o el País Valencià o l'Aragó que volem, és més interessant si té molts nodes, si té molts centres. On els centres són perifèries, les perifèries passen a ser nous centres. És quan us sumeu que sou forts. És quan us sumeu que aleshores teniu una entitat, que és veritat que ve de lluny, però que sobretot es projecta amb força cap al futur. I us he de dir, com a ministre d'un govern d'un estat, que us necessitem.  Jo ara us podria dir, tant per la política industrial d'una Europa que necessita reindustrialitzar-se, que cal tornar a tenir l'orgull de produir a prop. I també, com a ministre d'un país que és líder en un fenomen que es diu turisme, que necessitem desconcentrar els fluxos que ens venen de tot el món, per tots els territoris, per redescobrir, entre altres coses, oliveres mil·lenàri-

es, que són una joia que el món també pot i ha de descobrir. Per això necessitem que aquest acte -i us ho dic en nom del govern d'Espanya, però estic segur que també hi estan d’acord la Diputació i el govern de Catalunya-, que és la unió de ciutadans i ciutadanes, i de projectes, l'estratègia que cal seguir. Començar des de baix, des de les persones, homes i dones, que s'estimen i no tenen de fronteres, que van a treballar, que neixen en un lloc, que estudien en un altre, i que s'enamoren en un altre... Aquesta és la base de societat societària de qualsevol projecte que valgui la pena. I per això aquest és un acte de reconeixement a la gent que lidera diferents camps. Fent això que feu, intercanviant i coneixent-vos, és quan feu d'aquesta Ilercavònia un projecte absolutament guanyador. I per això, hi ha milers d'anys que us contemplen, però hi haurà molts anys de futur que també us contemplaran. Esdeveniu un nou centre! Necessitem el vostre centre i la vostra centralitat, encara que la definiu com una perifèria. Per tant, visca Ilercavònia i visca els Ilercavons del món! Quasi diria, i acabaria dient-vos: Ilercavons del món, uniu-vos.

FORCALL

MILLORA URBANA. L’Ajuntament de Forcall continua amb les obres de millora al carrer Sant Josep, concretament al tram més alt que arriba fins a les portes del Calvari. Aquest tram, tot i tenir poques vivendes, ha estat objecte d’una intervenció amb l’objectiu de millorar la infraestructura i l’aspecte del carrer. Abans de començar els treballs, el consistori va convocar una reunió informativa amb els propietaris dels immobles per explicar-los els detalls de l’obra i la seua execució. Actualment, els treballs ja estan molt avançats, amb la col·locació dels adoquins que donaran un nou aspecte al carrer. Inicialment, hi va haver

dubtes sobre quin tipus de pavimentació seria el més adequat, i es van explorar diverses opcions. Finalment, es va optar per la pavimentació amb adoquins, una so lució que, a més de millorar l’estètica del carrer, ofereix una major durabilitat i resistència. En el tram baix d’aquest vial, a l'encreuament amb altres carrers, es van presentar algunes dificultats tècniques que es van resoldre amb èxit, garantint així una millora substancial per a la mobilitat i seguretat dels veïns i visitants.

Morella aborda la protecció del patrimoni de la localitat

PREOCUPACIÓ PER L'ESTAT DEL CONVENT DE SANT FRANCESC

L'alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, i el regidor de Turisme, Javier Amela, s'han reunit amb la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana rebre Marta Alonso. El motiu principal de la trobada ha estat conéixer de primera mà la situació del patrimoni històric de la ciutat, especialment del Convent de Sant Francesc, que es troba en perill de col·lapsar després de les excavacions arqueològiques realitzades.

El Convent de Sant Francesc en perill

Aquest conjunt monàstic, un dels més emblemàtics de Morella, ha patit un greu deteriorament després de les excavacions. Tot i ser fonamentals per a la recerca, aquestes han afectat l'estabilitat estructural de l'edifici, posant en perill la seua integritat. L’alcalde va sol·licitar ajuda per a la restauració i protecció urgent del convent,

destacant la necessitat de consolidar les estructures i garantir la seua preservació a llarg termini.

El paper de Turespaña

El Convent de Sant Francesc és propietat de Turespaña, l'organisme estatal que fins ara no ha pres les mesures adequades per protegir el monument. L’alcalde va insistir en la necessitat que Turespaña col·labore amb la Generalitat i l’Ajuntament per restaurar l’edifici i obrir-lo al públic. Aquesta manca de resposta ha generat preocupació i urgència en l'àmbit local.

Morella la Vella: Un altre tresor per salvar.

A més del convent, Marta Alonso va visitar Morella la Vella, un altre conjunt patrimonial en risc. Aquest antic nucli urbà presenta greus problemes estructurals, destacant especialment el "mas vell", que necessita reparacions urgents.

La Conselleria de Cultura ha

La Sala Carles Pons estrena marca

La Sala Carles Pons de Vilafranca, estrena nova marca. Es tracta d’un logotip creat per l’artista local Javier Soligó i té per objectiu donar-li un aire més professional a aquest espai que compta amb una ampla programació cultural durant tot l’any. Amb el nou logotip, que acompanyarà als cartells anunciadors de les activitats que es faran a la Sala Carles Pons se li pretén donar més importància a un espai

Un dels objectius d’aquesta obra també ha estat la preparació de les canalitzacions d’aigua en aquest tram del carrer, anticipant possibles ampliacions futures, com ara la rehabilitació d’antigues pallisses per a la construcció de noves vivendes. Aquestes canalitzacions facilitaran futures obres i permetran que els propietaris interessats puguen desenvolupar els seus projectes sense necessitat de noves intervencions urbanístiques. Es preveu que els treballs acabant en breu.

anunciat actuacions de protecció per restaurar els elements més danyats i garantir la conservació de la zona com a recurs turístic. Col·laboració institucional La preservació del patrimoni de Morella, com el Convent de Sant

molt utilitzat a Vilafranca dins de la programació de l’Agenda Activa de l’Ajuntament. L'artista, Javier Soligó ha estat l’encarregat de la creació del nou logo anunciador de la Sala Carles Pons. Soligó va voler posar de manifest la importància de l’espai i sobretot la de la creació de la marca. Un espai en el que tenen lloc la majoria de les funcions teatrals de Vilafranca i que porta el nom de l’il·lustre escriptor i dramaturg Carles Pons. Des d’aquestos moments, la Sala Carles Pons ja té la seua pròpia marca per posar en valor la funció d'aquest espai i totes les acivitats culturals que es desenvolupen en ella durant l'any.

Visita de la directora general de Patrimoni Cultural, Marta Alonso al Convent de Sant Francesc.

Francesc i Morella la Vella, subratlla la necessitat de col·laborar entre institucions locals, la Generalitat i Turespaña. Aquesta col·laboració és una oportunitat per dinamitzar l’economia local mitjançant el turisme cultural.

MORELLA SONORA. El Duo da Vinci Espanya-Itàlia va oferir un concert al teatre municipal de Morella dintre de la quinzena edició del cicle.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

DESACTIVACIÓ D’EXPLOSIUS. La Guàrdia Civil ha destruït de manera controlada diversos projectils de la passada Guerra Civil localitzats en l'interior d'un avenc de 23 metres de profunditat situada en el paratge conegut com a Pla de Mosorro, dins del terme municipal de Villafranca del Cid. Els fets van tenir lloc quan un veí de Saragossa, mentre practicava espeleologia en la zona, va detectar la presència de diversos artefactes a l'interior de la cavitat. Immediatament, va posar els fets en coneixement de les autoritats, la qual cosa va activar un operatiu conjunt de seguretat. Fins al lloc es van desplaçar especialistes de l'Equip de Desactivació d'Explosius (EDEX) de la Comandància de la Guàrdia Civil de Castelló i efectius de l'Equip de

Rescat i Intervenció en Muntanya (EREIM) d'Ontinyent, en col·laboració amb espeleòlegs de la Federació Aragonesa establint un dispositiu de seguretat al voltant de les grutes. Una vegada descendits a l'interior de l'avenc, els agents del EREIM van localitzar un total de cinc projectils. Després de la seva extracció i anàlisi, l'equip del EDEX va identificar els artefactes com un morter Valero de 81 mm, tres projectils d'artilleria de 75 mm i un més de 100 mm, tots ells pertanyents a la Guerra Civil Espanyola i en

avançat estat de deterioració. A causa de les condicions d'inseguretat que presentaven els projectils i després d'adoptar totes les mesures de protecció necessàries, es va procedir a la seva destrucció in situ, garantint en tot moment la seguretat de les persones, animals i de l'entorn. La Guàrdia Civil recorda la importància de no manipular ni moure aquest tipus d'objectes davant la possibilitat que resultin perillosos, i recomana informar immediatament a través del telèfon 062. Per a més informació poden contactar amb l'oficina de comunicació de la Guàrdia Civil a Castelló al 964224600.

“Crea Digital” revitalitza les tradicions i l'espardenya

El projecte “Crea Digital”, emmarcat dins del programa Erasmus Plus, ha iniciat el seu recorregut a la comarca dels Ports, en concret a Villores i La Mata, dos pobles que es caracteritzen per la seua connexió amb l’artesania, sobretot amb l’ofici de l’espardenya. L'objectiu principal del projecte és ajudar a preservar aquestes tradicions locals mitjançant l'ús de la digitalització i la formació de persones majors en habilitats digitals. Aquestes eines no només permetran a la comunitat local enregistrar i transmetre els seus coneixements, sinó també dotar-los de les eines necessàries per a adaptar les seues tradicions al segle XXI.

En aquest primer taller, s’han reunit diversos socis del projecte, entre ells els membres de l'entitat portuguesa Odiana, una organit-

zació que treballa pel desenvolupament local i rural a la zona del Baix Guadiana. Aquesta entitat també participa en altres iniciatives que busquen revitalitzar l’àrea rural a través de la cooperació internacional. Els socis de Odiana van ser part activa en aquest primer taller, on es va fer una primera presa de contacte amb els residents de Villores i La Mata. A través d’aquesta col·laboració, el projecte busca es-

Villores vol recuperar

les danses tradicionals

L’ajuntament de Villorea amb la col.laboració del grup de danses de Castelló vol recuperar les danses que es ballaven al poble. És per això que des del consistori, demanaen la col·laboració de tots els que puguen aportar informació a través d’imatges o records. Si tenen alguna fotografia poden portar-la a l’ajuntament per fer copia, i si els ve a la memòria algun record el registrarien per

a guardar-lo. Amés, també s'està estudiant la possibilitat de recuperar la dansa amb persones que estiguen interessades a aprendre el ball i començar els assatjos a partir de l’estiu.

Segons conta, en el llibre la comarca dels Ports, Serafín Gamundí, a Villores no se li coneix cap dansa processonal o folklorica própiament dita. No obstant això, per la seua proximitat a terres a

aragoneses s’ha contagiat de la jota i antigament era molt ballada en les festes i reunions familiars amenitzades per cantadores i tocadors d’instruments de corda. En aquest apartat dedicat a Villores es recull la história de dos cegos de naiximent que en el primer terç dels segle passat vivien en esta localitat i que tocaven la bandurria i la guitarra a la perfecció estan sempre disposats per a tocar tant al carrer com en local tancat per animar als seus conveins i passr un bon ratet ballan jotes i altres balls de moda. Altra costum que hi havia era “el començament del ball” a la plaça del poble en les festes patronals o

La primera jornada ha posat en valor la producció de l’espardenya

tablir un diàleg entre les comunitats per compartir coneixements, aprendre noves tècniques de preservació i digitalització, i promoure les tradicions locals amb l'objectiu de garantir-ne la continuïtat. Una de les visites més destacades durant aquest taller inicial va ser al museu a l’aire lliure de Villores. Aquest museu està dedicat a l’ofici de l’espardenya, un ofici tradicional que ha estat part fonamental de l’economia i la cultura local durant segles. A través de la digitalització, el projecte té la intenció de crear un arxiu interactiu d’aquests coneixements per poder conservar-los i posar-los a disposició de les noves generacions. Els participants van poder conéixer també la fàbrica Iata Espardenyes de La Mata, l'única fàbrica d’espardenyes que es manté activa al territori, una autèntica joia del patrimoni local. Aquesta fàbrica és un testimoni viu d'un ofici que ha anat desapareixent al llarg dels anys a causa de diversos factors, inclòs el relleu generacional i l’evolució del mercat. L’espardenya, tot i ser un producte artesanal que sempre ha estat molt apreciat a la comarca, ara es troba en perill de desaparéixer si no s’adopten mesures per revitalitzar-lo i adaptar-lo als nous temps.

esdeveniments extrordinaris. Els cinc primer llocs eren els més codiciats i per a establir un ordre prioritari eren subastats a viva veu en el bar del poble. Fetes les adjudicacions els joves buscaven la seva parella per a començar el ball. Les dones lluien amb mantons de manila i el ball era amenitzat pel gaitero.

Gent & Vida.

VILAFRANCA

DIUMENGE DE RAMS. Com és costum, Vilafranca ha donat el tret de sortida als actes de Setmana Santa amb el Diumenge de Rams.

"TRENCÀ DE L'HORA". La Setmana Santa morellana ha començat com de costum, el Divendres de Dolors, amb el retronar dels bombos i tambors a la plaça Colón. Una cercavila que se celebra des de 1999. La música, inspirada en la de les festes de Terol, ha guanyat força any rere any, sumant generacions a la celebració, que es repetirà a les processons de dijous i Divendres Sant.

MÚSICS I BALLADORS D'ARREU DE LA COMARCA I ZONES VEÏNES, S'UNEIXEN A LA RONDA I EL TALLER DE COLPS DE GUITARRA

Música, tradició i germanor en la festa del bureo de Castellfort

La música tradicional de les nostres terres ha tornat un any més a Castellfort amb la festa del bureo. Pel matí tenia lloc la concentració de músics a la plaça per iniciar una volta pel poble, prèvia al dinar popular que tindria lloc a la Cofradia. Encara que seria per la vesprada quan es celebrava el bureo com a tal, aquesta ronda matinal s’ha convertit en habitual a les trobades. Una ronda per les cases de molta de la gent gran de Castellfort que han pogut gaudir també d’aquesta manera de festa del bureo, que com tots els anys ha reunit a gran quantitat de músics, balladores i balladors al ritme de la jota que antigament es ballava als masos.

Però la festa del bureo de Castellfort comptava també amb un element destacat com era el del taller de colps a la guitarra, que servia per a marcar el ritme i que cada vegada s’utilitza menys i que seria

important conservar. Des del grup procedent de Vilar de Canes en aquest bureo a Castellfort s’oferia el taller, destacant la importància que el ritme amb els colps a la guitarra té tant per a músics com per a balladors.

La música popular s’apoderava dels carrers de Castellfort en una jornada amb gran participació, tal i com es calculava també per part de l’organització per preparar el dinar de germanor en esta jornada festiva. I és que com a tots els bureos de la zona, els i les participants arribaven a Castellfort des de molts pobles de comarca. A banda de la Rondalla i Grup de Ball de Vilafranca, arribava gent de molts altres municipis.

El bureo i la música tradicional han tornat fidels a la seua cita anual a Castellfort amb un jornada musical, festiva i de germanor que va deixar molt satisfets a músics, balladors i organització.

HERBERS

NOU MURAL. L’Associació Cultural Lo Botadó agrupada per veïns d’Herbers i persones amb arrels al poble té per objectiu promoure i preservar la cultura i tradicions locals, organitzant activitats i festes durant l’any de manera desinteressada. Seguint aquesta línia, enguany han decidit fer un mural, al local on es duen a terme bona part de les activitats durant l'any per tal de donar visibilitat a una de les tradicions més arrelades al poble com és Sant Antoni.

MEDALLA DE PLATA. El pastor d'Ares del Maestrat Juli Bayot, segon classificat amb la seua gosa Tuca a l'XI concurs de gossos de ramat de la Valleta d'Agres.

Imatge: Josep Cruz

MORELLA

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Gent & Vida.

OBERTS TOTS ELS MONUMENTS. L’Ajuntament ha posat en marxa un lot que inclou l'entrada al castell, la Basílica Arxiprestal, les torres de Sant Miquel, la Presó del segle XIV i el Museu Temps de Dinosaures i té un preu d’11 euros. Aquest estarà disponible per Setmana Santa, Pasqua i la temporada estival. El Museu Temps de Dinosaures exposa restes de dinosaures que van habitar la zona fa més de 100 milions d’anys. Morella la Vella conserva pintures rupestres dels primers humans. El nucli històric, amb el castell i les muralles, reflecteix l’evolució de la fortalesa a través dels conflictes que ha patit. La Basílica Arxiprestal, una joia del gòtic mediterrani, destaca per les portes dels Apòstols i de les Verges, així com l’altar i l’orgue barrocs, i l’escalinata enroscada que porta al cor.

A més, hi ha una gran varietat d’actes tradicionals, culturals i festius durant els pròxims dies perquè tots i tots gaudeixen de Morella. Pel que fa a les tradicions, el Dijous Sant tindrà lloc la processó de la passió del senyor a les 21.00 hores. El Divendres Sant serà el torn de la del soterrament, també a les 21.00 hores. Finalment, el dissabte a les 12.00 hores, el grup de tabals i bombos trencarà l’hora. Aquests es complementen amb altres com les representacions del 9é festival de titelles Portsxinel·la amb actuacions fins al diumenge 27 d’abril. També hi ha activitats culturals com una xarrada del Festival Literari de Morella i festives amb la festa del Gremi de la Joventut per als menuts agremiats el dissabte 19 i la festa dels Quintos 2025.

Benassal s'uneix al projecte 'Cruce de Caminos'

Benassal s'incorpora al projecte "Cruce de Caminos", una iniciativa de l'associació Rutas Culturales de Espanya que vol destacar els territoris situats en l'encreuament de diverses rutes culturals. El municipi, que és l'únic representant de Castelló i la Comunitat Valenciana en aquest projecte, posarà en valor el seu llegat històric i cultural com a punt de confluència entre el Camí del Cid i la ruta de l'Art Rupestre Prehistòric. Recentment, el projecte es va presentar a Valladolid, on es va establir la metodologia de treball i es van definir aspectes com la senyalització i el catàleg de recursos. "Cruce de Caminos" forma part del Plan Experiencias Turismo España, finançat pels fons europeus Next Generation EU, i vol oferir una proposta turística centrada en la cultura i la història local. A més de Benassal, altres municipis històrics com Alcalà la Real, Albarracín o Burgos també formen part d'aquesta iniciativa, que inclou diverses rutes culturals com el Camí del Cid o la Ruta de l'Art Rupestre. Segons Joan Ribes, tècnic de l'Oficina de Turisme de Benassal, aquest projecte augmentarà la visibilitat del municipi i atraurà visitants interessats en aquests itineraris culturals.

El PSPV de Morella denuncia el col·lapse administratiu que amenaça la rehabilitació i ajuts

El PSPV de Morella denuncia una greu paràlisi administrativa que està afectant el municipi, principalment a causa de la manca de personal a la secció d'arquitectura de la Conselleria de Cultura a Castelló. Aquesta situació ha provocat un bloqueig en l’emissió d’informes imprescindibles per a tramitar les llicències d’obres, fet que ha generat retards en el procés de concessió tant per a iniciatives privades com per a projectes d’infraestructura pública. Com a resultat, el desenvolupament del nucli urbà de Morella és seriosament afectat, dificultant el manteniment de l’espai urbà i posant en perill la realització d'importants actuacions públiques, com la rehabilitació urbana i els plans de barris. Així mateix, aquesta situació perjudica l'accés a ajuts i subvencions destinades a la rehabilitació d'habitatges i altres millores, fet que es tradueix en un impacte negatiu per a nombroses famílies i propietaris d'habitatges que han obtingut finançament per a millorar els seus habitatges, però no poden justificar les actuacions a temps a causa de la falta de resposta per part de les administracions. Rhamsés Ripollés, portaveu del PSPV de Morella, ha alertat que aquesta paràlisi, prevista des de fa temps pel grup socialista, pot causar un perjudici econòmic directe per a les famílies afectades, ja que perdrien les ajudes concedides si no es re-

VESPA VELUTINA: L'empresa pública Tragsa ha iniciat una campanya informativa per combatre la presència de la vespa asiàtica, una espècie invasora que posa en perill les vespes autòctones i el medi ambient. Des de la primavera de 2024, Tragsa ha estat acomplint actuacions per gestionar l'expansió d'aquesta espècie a la zona, una tasca que va començar en l'àmbit regional el 2023. En aquest marc, l'organització vol sensibilitzar la ciutadania sobre

sol de manera immediata. Els fons per a rehabilitació poden superar els 50.000 €, una quantitat significativa que es podria perdre si no es desbloqueja la situació. Per això, Ripollés exigeix a la Conselleria de Cultura i al Consell que prenguen mesures urgents per assegurar els recursos tècnics i humans necessaris per a poder tramitar amb agilitats les llicències i garantir que els veïns de Morella no es vegen afectats per la inacció de les administracions. Per altra banda, el diputat autonòmic socialista, Ernest Blanch, ha qualificat d'“injustificable” que el Consell negue l’existència d’informes pendents, tot afirmant que la situació és fins i tot més greu que fa mesos. Blanch denuncia que la falta d’acció per part del Consell ha posat en risc la conservació de molts projectes i ajudes, i que aquesta paràlisi afecta molts municipis de la comarca i de la resta del territori. En aquest sentit, exigeix que es prenguen mesures immediates per evitar que els veïns de Morella i altres poblacions perden els recursos essencials que han estat assignats per a la rehabilitació i millora dels seus habitatges. Finalment, Ripollés i Blanch han deixat clar que no es quedaran de braços plegats i que continuaran pressionant per una solució a aquesta problemàtica que està posant en greu perill el futur de la població i les iniciatives de desenvolupament urbà.

la importància de detectar i eliminar la vespa asiàtica, i sol·licita la seua col·laboració per identificar possibles nius. Per reconéixer aquesta espècie, cal fixar-se en el tòrax negre de la vespa i l'extrem de les seues potes grogues. En cas de detectar-les, s'aconsella fer-hi una fotografia i enviar-la a l'adreça de correu electrònic velutina@vaersa.org, al WhatsApp 696 010 617, o acudir a l'Ajuntament per comunicar la troballa. La col·laboració ciutadana és fo-

namental per ajudar a localitzar i eliminar els nius d'aquesta espècie invasora, que pot desplaçar a la vespa autòctona i alterar l'ecosistema local. Tragsa insisteix en la importància de notificar qualsevol observació per poder actuar de manera ràpida i eficaç. Amb aquesta campanya es busca minimitzar l'impacte de la vespa asiàtica a la zona i protegir les espècies autòctones, tot promovent una resposta conjunta entre l'empresa i la ciutadania.

Gent & Vida.

PORTXINEL·LA, EN MARXA.

Els insectes prenen Todolella per inaugurar el festival de titelles enguany més internacional que mai amb l’agermanament amb l’EuroPuppet Festival». El festival Internacional de Titelles Portsxinel·la ha encetat la seua programació amb «Insectes» a Todolella. Una proposta de teatre sostenible i compromés amb el medi ambient a càrrec de Xarop Teatre. Un espectacle que ha omplert de vida, consciència ecològica i marionetes els racons del municipi. A l’arribada dels insectes a Todolella, un núvol de vida va envair els carrers

per a explicar la importància que tenen per a les persones, les plantes i l’aire jugant i cantant. Un espectacle que omplia de vida, consciència ecològica i marionetes els racons del municipi… Marionetes que, a més, han estat elaborades amb materials reciclats, reforçant així aquest missatge de respecte i cura pel medi ambient. També La Mata ha estat un dels primers pobles de la comarca en rebre un dels espectacles que formaran part de la programació que continuarà aquesta setmana amb diferents espectacles arreu de la comarca. Enguany, però,

L'Onso torna a La Mata per primavera

Amb l’arribada de la primavera torna la festa de l’os a La Mata. Ja fa anys que l’Onso se celebra el cap de setmana abans de Pasqua i molts es reserven la data. Al llarg de les més de 3 hores que dura la volta de l’Onso, 40 parades ofereixen un refresc als participants. Després que el trobador expliqués als espectadors el que estava a punt de succeir, a ritme de tabal i dolçaina, l’Onso es despertava de la seua llarga hibernació i corria pels carrers del poble. La festa representa el final de l’hivern i l’arribada de la primavera. Les diableres van a buscar l’Onso al bosc i el porten lligat.

L’animal intenta tacar de greix a tothom i escapar-se. Unes 4 persones són les fan de l’Onso, cansades de córrer pels carrers, enfilar-se a balcons i arrossegar-se amb les diableres.

Portsxinel·la fa un pas més i traspassa fronteres. Per primera vegada, s'estableix un agermanament oficial amb el EuroPuppet Festival, que se celebra a la regió italiana del Piemonte. Una aliança que impulsa la internacionalització de tots dos certàmens. Fins al 27 d'abril, catorze municipis, acolliran prop de 50 activitats. Companyies de països com Mèxic, el Brasil, Grècia, França o la República Txeca portaran les seues històries, titelles i cultures a aquest festival que va néixer en 2017 com un somni col·lectiu… i que avui és ja tot un referent.

LRESIDENTS. El projecte desenvolupat per l'associació Almáciga de Cinctorres continua amb el seu programa de residència artística en context rural s'ha convidat a participar a dos artistes ceramistes, Magdalena Lorca i David Feroce. Magdalena Lora i David Feroce han desenvolupat aquesta residència amb el suport d'Acció Cultural Espanyola AC/E, i han realitzat recerca, creació i producció d'obra al costat de la comunitat,

amb propostes vinculades a un dels tres eixos conceptuals que s’ha plantejat el programa Residents en aquest curs, i específicament en /TERRA, element que forma part de la vida i de la memòria del poble de Cinctorres; amb la finalitat de crear obra artística en context específic, des de la cura mediambiental, l'ecologia i la sustentabilitat, obres que permeten reflexionar sobre el patrimoni cultural i natural de Cinctorres. Magdalena Lorca, ha desenvoulat

a festa, que va estar molt temps perduda, no sols s’ha recuperat, sinó que està consolidada i creix cada any. Enguany fa deu anys de l’agermanament entre La Mata i Prats de Molló units per la festa de l’os. En 2017, per primera vegada, el ball típic d’aquesta festa es va ballar a La Mata, convertint-se en una activitat fixa. Enguany, a més dels veïns de Prats i una bona representació dels pobles dels Ports, també han gaudit de l’Onso veí d’altres pobles a cinc hores de camí que conserven festes semblants.

La festa no tindria la força que té sense la gran implicació dels veïns de La Mata. Amb les seues aportacions i interés en la recuperació d’aquesta tradició, divuit anys després, està consolidada. L’Onso va baixar de la muntanya aquest dissabte, anunciant el final de l’hivern. Pels carrers del poble, entre parada i parada, va perseguir dones, homes i xiquets. Va enfilar-se pels balcons, va mascarar els que se li posaven davant... va fer-ne de les seues pujant i baixant pels carrers atapeïts de gent, i, com cada any des de fa divuit anys, va tornar a ajuntar tot un poble per a la seua celebració. La recuperació va tornar a ajuntar a tot un poble per a la seua celebració.

a Cinctorres el projecte “El pols en la meva palma ja té la seva pròpia veu” on destaca el seu interès en el treball des de la memòria del poble, vinculant aquest coneixement amb el patrimoni paleontològic i etnològic de la zona Per la seva part l’esculptor i il.lustrador David Feroce ha presentat “Ressona”. Amb ell busca activar la memòria a través del so de les campanes, com a senyal d'un esdeveniment rellevant per a l comunitat

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Opinió.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

224 OFEGATS I UNA MAQUETA

Conxa Rodríguez. Periodista.

Recomano acudir a YouTube per escoltar el ple de l’Ajuntament de Morella del mes de març. Cal fer moviola diverses vegades per comptabilitzar les cinc o sis ocasions que el Partit Popular (PP) demana la dimissió de Rhamses, cap de l’oposició, del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Demanar la dimissió de l’oposició no sol ser part de la dinàmica democràtica, però de més grosses se n’han vist.

alleujar-los, però la maqueta sí que mereix dimissions. Això els hi passa sovint als del PP: acusen els del PSOE de pecats de què els peperos són els grans pecadors.

Entre les moltes raons que exposava el PP per demanar la dimissió (ves-te’n cap a casa, li va repetir Jesús Ortí a Rhamses) de l’exalcalde van adduir l’elaboració d’una maqueta de Morella al preu de 63.310 euros. Un malgastar diners públics. Esperava que Rhamses negués la xifra, però no ho va fer i, per tant, la dono com a certa. Un estirar més el braç que la màniga. Per mi, com els aproximats 70.000 euros -encara espero la xifra exacta- que costen els bous de Sant Roc i que gasten PSOE, PP i Independents sense cap mirament.

La desraó o l’atreviment del PP morellà en demanar la dimissió de Rhamses per la maqueta xoca amb la negativa del PP valencià de no dimitir per 224 morts (o 227 si se compten els desapareguts) que no mereixen cap responsabilitat política ni cap mea culpa. 224 morts no requereixen la dimissió del responsable polític que tenia les competències per evitar-los o

En un altre article ja vaig comparar el nombre de càrrecs polítics convictes empresonats per corrupció (xifres oficials, no hipòtesis dels mitjans de la dreta) i anaven 12 a 1 a favor del PP en noms i cognoms que no repetiré. En corrupció, el PP guanya per sabatera. En morts, a sumar als 227: 43, a MetroValència; 62 militars, a Yak-42; 192, a l’11-M; i podria incloure el Prestige en el patró de conducta d’amagar informació (¿on estava Mazón de 5 a 8?), mentir, ignorar els científics o experts i traspassar la culpa al rival, polititzant la gestió de tragèdies i catàstrofes. En el ple de novembre de l’Ajuntament van besar llàgrimes, que ara resulten ser de cocodril.

En el ple del mes de març Independents va tindre un cert confort en els moments en què els dos partits representants del bipartidisme estatal s’enganxaven en temes d’abast estatal: un costum que sempre he trobat ridícul, però, segurament, és inevitable, el de traslladar a Morella el què passa a Madrid políticament. PP i PSOE són part de l’aparell polític estatal mentre que Independents estan fora; això beneficia dialècticament i perjudica quan toquen a la porta d’altres institucions. Tots haurien de recordar que a Morella 60 vots hagueren produït una correlació de forces diferent de l’actual.

“224 morts no requereixen la dimissió del responsable polític que tenia les competències per evitar-los o alleujar-los, però la maqueta sí que mereix dimissions.”

La repetició del PP (Lecha li ho encomana a Ortí) en demanar la dimissió de Rhamses li trau efectivitat. Com en el conte de què ve el llop quan no ve; i quan ve, el crit ha perdut credibilitat. Han passat unes quantes setmanes del ple de març i ha començat la investigació sobre la dana davant la jutgessa de Catarroja en la ciutat de la Justícia de València: fa vergonya pública. Ni l’exconsellera Salome Pradas ni l’exsecretari Emilio Argüeso, al càrrec d’Emergències per baix de Carlos Mazón, sabien quines eren les seues responsabilitats ni la seua faena per la qual cobren uns 70.000 euros anuals. Una casualitat: la nòmina dels ignorants, el preu de la maqueta de Morella i el dels bous de Sant Roc. Posades les xifres en context: ¿quina de les tres està més malgastada?

La investigació judicial de la dana està traient assumptes seriosos per tots; el PP repeteix el patró de comportament citat abans, que ja va tenir en anteriors gestions de sinistres. Mentrestant, els familiars dels 227 morts continuen de dol. Com estan de dol també les famílies dels cinc miners morts a Astúries on la consellera de Indústria, Belarmina Diaz, doctora en Enginyeria de Mines, ha dimitit del càrrec. No tots els polítics són iguals. Un mort (o cinc) asturià per trasbals natural mereix responsabilitat política; un mort (o 227) valencià no mereix ni el respecte dels seus dirigents, pels comentaris que fan els membres del govern que Carlos Mazón va anomenar “el gobierno de los mejores”: “De los mejores en mentir”.

Qué hacer en Morella TRADICIÓN, NATURALEZA Y CULTURA EN ESTADO PURO

NÚMERO 1646 . ÉPOCA II. DEL 18 AL 21 DE ABRIL DE 20245

LA PROCESIÓN CON LOS «MISTERIOS», EN LAS QUE LOS COFRADES O «CUROLLES» LLEVAN EN SUS MANOS OBJETOS RELACIONADOS CON LA PASIÓN Y MUERTE DE CRISTO, NO SE CELEBRA ASÍ EN NINGÚN OTRO LUGAR

La Semana Santa es un momento perfecto para descubrir el encanto de Morella y su comarca, els Ports, un territorio del norte de la provincia de Castellón donde se mezcla historia, naturaleza y autenticidad. Durante estos días festivos, las calles empedradas, las murallas centenarias y los pueblos de piedra cobran vida con procesiones, sabores tradicionales y actividades al aire libre que enamoran a quienes buscan una escapada con alma. En Morella, declarada uno de los pueblos más bonitos de España, la Semana Santa se vive con solemnidad y belleza. Las procesiones recorren el casco antiguo rodeado por más de dos kilómetros de muralla me-

dieval, y el castillo, imponente sobre la roca, ofrece vistas espectaculares. La iglesia arciprestal Santa María, una joya del gótico levantino, es el escenario de varios actos religiosos y musicales que combinan espiritualidad con patrimonio. Pero Morella no es solo historia. También es tradición. Estos días son ideales para probar la gastronomía local, como el cordero al horno, las croquetas morellanas o los flaons, un dulce típico de requesón y almendra. Además, muchos restaurantes ofrecen menús especiales de Semana Santa que combinan cocina de kilómetro cero con recetas ancestrales. Más allá de la capital comarcal, els Ports es un mosaico de pequeños pueblos llenos de encanto. Forcall, Cinctorres, La Mata, Olocau del Rey, Todolella o Vallibona son solo algunos ejemplos donde el tiempo parece detenerse. En muchos de ellos también se celebran procesiones íntimas, con siglos de historia, que permiten al visitante conectar con las raíces de esta tierra. La naturaleza en esta época está en pleno despertar. Es un momento perfecto para recorrer rutas de senderismo como

la subida al Picaio, el Barranc dels Horts o los caminos entre masías que cruzan bosques y campos en flor. En Todolella, por ejemplo, puedes visitar su castillo y disfrutar de senderos con vistas espectaculares. En Cinctorres, además, puedes visitar el yacimiento de icnitas (huellas de dinosaurios) y su museo, perfecto si viajas con niños o te interesa la paleontología. Los más aventureros pueden practicar escalada o BTT por las rutas señalizadas. También se organizan actividades de turismo activo y visitas guiadas que permiten conocer el rico patrimonio cultural. Además, como ya viene siendo habitual en estas fechas también puedes disfrutar solo o acompañado del Festival de marionetas “Portsxinel·la” con una amplia programación, pensada para todos los públicos y que recorre diferentes pueblos de la comarca. Así, Semana Santa en Morella y els Ports se convierte en una experiencia completa que une espiritualidad, historia, gastronomía, naturaleza y cultura en uno de los rincones más auténticos del interior de la Comunidad Valenciana. Un destino perfecto para desconectar, disfrutar en familia o en pareja, y llevarse recuerdos que perduran.

DEL MUNDO

VIERNES

19 DE ABRIL

10:00

FIESTA AGREMIADOS. GREMI DE LA JUVENTUT

SEMANA SANTA Calles de Morella

18:00 PORTSXINEL·LA

"EL MISTERIO DE ORIENTE"

19:00

PORTSXINEL·LA

CONFERENCIA: "EL TEATRO DE TÍTERES EN LA EDUCACIÓN Y LA PSICOTERAPIA

23:30

FIESTA DE LOS KINTOS 2025

FESTIVAL LITERARIO. Después de dos exitosas ediciones, el Festival literario de Morella volverá a inundar la ciudad de actividades culturales los días 3, 4 y 5 de mayo. Escritores y periodistas se darán cita con los diferentes paneles literarios y actividades en torno a lema «¿Humanos o algoritmos?» Este certamen es totalmente gratuito y la tercera edición contará con Quizz por equipos como un juego con preguntas de cultura general de Morella y otros temas relacionados con el festival.

PRIMAVERA. La primavera es una buena época para visitar Morella. Si ya has conocido la ciudad en invierno, puedes volver cuando los días comienzan a alargarse y las temperaturas suben para disfrutar de un paseo por el propio casco urbano y, también, por el extenso término municipal, que si la meteorología no lo impide, se llena de verdes prados, riachuelos, cascadas y numerosas flores y plantas aromáticas.

EL JUEVES SANTO DE MORELLA

LA PROCESIÓN CON LOS

«MISTERIOS», EN LAS QUE LOS COFRADES O «CUROLLES» LLEVAN DE CRISTO NO SE TIENE CONOCIMIENTO QUE SE CELEBRE DE ESTA

Procesiones y tambores, devoción y tradición, gastronomía especial y diferentes visiones de un tiempo bautizado como Santo, marcan esta semana el carácter de Morella y comarca. Una celebración, a veces íntima y a veces multitudinaria. Unos días con solemne semblante devoto, y otros con marcado carácter festivo. Todos ellos, por otra parte, con afluencia masiva de visitantes en estas tierras en estos días en que empieza a caminar la primavera.

Una semana antes del Viernes Santo, el Grupo de tambores y bombos de Morella pregona la celebración de la Semana Santa con la «Rompida de la hora».

El Domingo de Ramos, sigue siendo una jornada especial donde el romero y las palmas en todas las poblaciones son bendecidas rememorando la entrada de Jesús en Jerusalen aclamado como Mesías. En Morella la tradición manda que el romero bendito, se coloca, formando una cruz, en los balcones y ventanas como protector de rayos y tormentas.

Las procesiones, en estos últimos años, están recuperando el esplendor que tuvieron. El ánimo de no perder esta parte de nuestro patrimonio, está patente en el esfuerzo de las diferentes cofradías o asociaciones que están recuperando elementos perdidos con el tiempo, y restaurando o mejorando los que quedaban.

La parte religiosa más tradicional tiene su centro en la procesión

del Jueves Santo, quizás única en el mundo, en la que las «curolles», como se denomina aquí a los cofrades vestidos con el hábito rematado cónicamente, llevan en su mano los «misterios», que son los objetos que formaron parte de las últimas horas de la vida de Jesús antes de ser sacrificado en la cruz. Uno lleva los clavos con que clavaron a Jesús a la cruz, el otro el gallo que marcaba el tiempo de las tres negaciones de San Pedro; otro

EL SEXENNI. Morella celebra unas fiestas extraordinarias que, solo se celebran cada seis años. Como las últimas se celebraron en 2018, las próximas serán en agosto de este mismo año, 2024. Los tapices de papel rizado, laboriosamente realizados durante todo un año de trabajo, y las danzas tradicionales son uno de sus principales atractivos de esta celebración declarada Manifestación Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de España.

Y TAMBIÉN...

MORELLA ES ÚNICO

LLEVAN EN SUS MANOS OBJETOS RELACIONADOS CON LA PASIÓN Y MUERTE ESTA MANERA EN NINGÚN OTRO LUGAR DEL MUNDO

corona de espinas con la que le coronaron Rey de los Judíos, las tres cruces, los látigos, el sol, la luna suman hasta 65 misterios o elementos que van repasando todos y cada uno de los recuerdos de la noche de pasión de Jesús en la Tierra.

Estos elementos se unen a diversos pasos o peañas que procesionan por las calles a partir de las nueve de la noche, cuando ya ha caído la noche y las antorchas iluminan la procesión. El uso de los misterios no se tiene constancia de que se realice en otros lugares de la misma forma que en Morella, lo que hace aún más especial esta manifestación religiosa.

Recientemente, además, se ha celebrado el 150 aniversario de la creación de la Cofradia de les Vestes, aunque se tiene constancia de que esta procesión fue iniciada por los monjes franciscanos que habitaban el convento que sirve actualmente de entrada al Castillo, ya en el siglo XII.

La devoción se mezcla con la gastronomía, y en este apartado sobresalen les rosques, que es como se conocen en Morella a las monas de Pascua. Saladas o dulces, servirán de complemento a las meriendas de los días pascuales.

MONAS DE PASCUA. Estos días de Semana Santa y Pascua debes probar las típicas 'monas', que aquí se llaman "rosques" y que las hay de varios tipos. A las dulces, en forma de pastel y con huevos y figuras de chocolate se les unen las "roscas saladas", en forma de empanada y con relleno de carne, huevo y pimiento rojo, entre otros ingredientes, que también se pueden comprar en forma de empanadilla.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 13.30h. De martes a sábado de 11h a 13.30h y de 16h a 18h. Domingos de 10h a 11,15h y de 12.15h a 15h. Más información en BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

muestra la copa de vino que compartieron los trece en la última cena. Las monedas que le pagaron a Judas por su traición, la esponja empapada en vinagre que le ofrecieron para provocarle más dolor, la lanza que le hirió el costado, la Diferentes imágenes del Jueves Santo con los “misterios”.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO

JUAN ANT. QUEROL

JAUME I. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad, llamando a la Oficina de Turismo.

LA PRISIÓN. De martes a domingo de 11 a 14 h. y de 16 a 18h. Dias 23 y 24, abierto.

La Semana Santa coincide con el esplendor de la primavera, con lo que la naturaleza que rodea a la ciudad de Morella supone una buena alternativa a la religión en estos dias de vacaciones.

Además, hay decenas de propuestas alternativas y complementarias a las actividades más tradicionales.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 18h.; domingo de 10h. a 14h. Lunes cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

GARUMBATITAN MORELLENSIS. Exposición temporal en el Ayuntamiento . Abierta el 23 de marzo de 16 a 18h. y el 24 de marzo de 11 a 14h.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h. Lunes cerrado, excepto el 25 de marzo.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN. Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES.

Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 18.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Dijous 17 d’abril 18,30h. ‘Portsxinel·la’. ‘The Gipsy Marionetistt’. Plaça Colom.

21h. Processó de ‘Les Vestes’. Hora Santa. Divendres 18 d’abril 21h. Processó del Divendres Sant. Dissabte 19 d’abril 10h. Festa per als agremiats infantils. Gremi de la Joventut. Espai Firal. 12h. Passacarrer ‘Rompuda de l’Hora’. 18h. ‘Portsxinel·la’. ‘El Misterio de Oriente’. Teatre Municipal. 19h. Sessió avançada del 5é Festival Literari de Morella amb Joan Montañés i Artemi Rallo. Sala del Justícia. 21h. ‘Portsxinel·la’. Conferència “El teatre de titelles en l’educació i la psicoteràpia. 00h. Actuació de La Malavida, dj. Bacardit i dj. Alenn. Espai Firal.

Dimecres 23 d’abril

10,30h. ‘Portsxinel·la’. Taller de titelles de vent. Centre Jove. 12,30h. ‘Portsxinel·la’. Cercavila ‘Danses del Vent’. Eixida des del Centre Jove. —Vilafranca.

Dijous 17 d’abril

18h. ‘Portsxinel·la’. ‘El Misterio de Oriente’. Sala Carles Pons.

Divendres 18 d’abril

17h. Visita guiada a l’exposició ‘Dones de la República fent història’. A les Sales Gòtiques. 19h. Concert d'Anna Millo, ‘Radiografía’. Sala Carles Pons.

22h. Processó del Divendres Sant. Dissabte 19 d’abril

19h. Ball amb l’orquestra ‘Bella Donna’. Parador 21h. Meson de la Tapa. Parador. 22h. Bingo musical. Parador. 23h. Actuació de l’orquestra ‘Bella Donna’. En acabar discomòbil Eclipse - Dj Cuber Diumenge 20 d’abril

9,30h. Missa i processó de l’Encontre. Seguidament, concert de pasdobles de la Unió Musical de Vilafranca. Placeta de Baix.

18,30h. Cinema a la Casa Social. Sessió Adults. “Barbie”. Dilluns 21 i dimarts 22 d’abril

Exposició pop-up ‘Arrels de la Terra’ amb Susana Gil i Marisa Monfort. De 18h a 20h. (dilluns) i de 12 a 14h i de 18 a 20h. (dimarts). Abadia Seven. Dimarts 22 d’abril Dia de la Terra

10h. Tallers amb materials ecològics i reciclats. Plaça de l’Església. 17h. Performance, música i poesia ‘amb Desirée Sampedro i Ruth Sancho. Carrer Cid.

—Cinctorres.

Divendres 18 d’abril

9h. Caminada pel terme i identificació d’orquídies. Eixida des de la Plaça del Pou. 11h. Inflables. Camp del Pla de Mig Ull. 12h. Partit de jugadors veterans contra el CE Cinctorrà. Camp del Pla de Mig Ull. 19h. Vespreig amb ‘Barreño’. Local Festes. 20h. Sopar d’entrepans. Local de Festes. 21h. Processó del Divendres Sant. 0h. Festa amb l’Orquestra ‘Fénix’ i discomòbil. Local de Festes. A càrrec de la Comissió.

Diumenge 20 d’abril 12h. ‘Portsxinel·la’. ‘Kréatures'. Ermita Sant Lluís

—Forcall.

Divendres 18 d’abril

9h. Excursió hidràulica. Club Xafa Roques.Plaça. 12,30h. Presentació del llibre “85 dies. El volcà Tajogaite” a càrrec de Dolors Vidal. Sala Ajuntament. 13,30h. Visita al forn medieval. Oficina de Turisme 18,30h. ‘Portsxinel·la’. ‘The Gipsy Marionettist’. Plaça de la Residència 19h. ‘Portxinel·la’. ‘Sha Doizo’. Sala actes Ajuntament. Diumenge 20 d’abril 12h. Visita guiada al poble Oficina de Turisme

0h. Orquestra ‘Monkey Band’ i discomòbil al Pavelló de dins. Comissió de Festes de Forcall. Dilluns 21 d’abril

Rogativa a l’ermita de La Consolació. Dimarts 22 d’abril

10,30h. 'Portsxinel·la’. Taller ‘Titelles del Vent’. Pavelló de dins 12,30h. ‘Portsxinel·la’. Cercavila ‘Danses del Vent’. Pavelló de dins

—Portell.

Divendres 18 d’abril

12,30h. ‘Portsxinel·la’. ‘Kréatures’. Ajuntament. Dissabte 19 d’abril

18h. ‘Portsxinel·la’. ‘El remendón de la muerte’. Pati de l’Església.

Diumenge 20 d’abril 12h. ‘Portsxinel·la’. ‘Sha Doizo’. Saló

—Castellfort.

Diumenge 20 d’abril

Fira d’Abril a Castellfort

19h. Tardeo amb el grup ‘Rumba 13’. A continuació discomòbil amb ‘DML’. Tapes per a sopar. Local Cofradia.

—Villores.

Divendres 18 d’abril

10,30h. Taller de Limoncello. Segona sessió. 11h. Activitat infantil “Paraules” Plaça de la Vila Dissabte 19 d’abril 18h. Tardeo. Karaoke+Bingo+Pintacares infantil. Plaça de la Vila. Organitza: Comissió Diumenge 20 d’abril 11h. ‘Portsxinel·la’. ‘Three Stories’. Plaça de la Vila. 11,30h. ‘Portsxinel·la’. ‘The Gipsy Marionetistt’. Plaça de la Vila 12h. Vermut a la Plaça de la Vila. Comissió de Festes.

—Palanques. Dijous 17 d’abril 19h. ‘Portsxinel·la’. ‘Rojo. Plaça de l’Ajuntament. Divendres 18 d’abril 17h. ‘Portsxinel·la’. ‘Kréatures'. Plaça de l’Ajuntament.

—La Mata.

Divendres 18 d’abril 22h. Processó del Divendres Sant. Diumenge 20 d’abril 18,30h. ‘Portsxinel·la’. ‘The Gipsy Marionetistt’. Plaça de l’Església 19h. ‘Portsxinel·la’. ‘Sha Doizo’. Saló de Plens.

—Todolella.

Diumenge 20 d’abril 12h. ‘Portsxinel·la’. ‘El Remendón de la muerte’. Amb ‘Los Imaginantes’ de Mèxic. Plaça Major. Dilluns 21 d’abril 10,30h. ‘Portsxinel·la’. Taller titelles de vent. Saló Festes. 12,30h. ‘Portsxinel·la’. Cercavila ‘Danses del Vent’. Des del Saló de Festes.

—Olocau del Rey. Divendres 18 d’abril

18h. Espectacle familiar “Anímate” de Splai Teatre. Dissabte 19 d’abril

9h. VIII Caminata Popular de Pasqua Diumenge 20 d’abril

11h. Recorregut urbà “Escuts heràldics d’Olocau"

Dimecres 23 d’abril 11h. Activitat infantil “Paraules”

—Castell de Cabres. Festes de Sant Vicent 2025 Divendres 18 d’abril

10,30h. Caminata reapertura cami del Bestià Dissabte 19 d’abril 10h.’Pastà’ de la rosca

12h. Concurs de guinyot 14,15h. Dinar popular 17h. Missa

19h. Actuació musical amb la cantautora ‘Ceci’. Diumenge 20 d’abril 11h. Concurs de birles

12,30h. Vermut, oferta i rifa de la Rosca 18h. ‘Portsxinel·la’. ‘Rojo’. Saló Polifuncinal. —Vallibona. Divendres 18 d’abril 18h. Jocs infantils 21h. Sopar de pa i porta. Feria d’Abril. 23h. Dj MNK Dissabte 19 d’abril 12h. ‘Portsxinel·la’. ‘Three Stories’. Plaça Sant Antoni 12,30h. ‘Portsxinel·la’. ‘The Gipsy Marionetistt’. Plaça Sant Antoni. - Seguidament, ‘Cagada del Burro’. Premi un pernil. 21h. Sopar de pa i porta. 23h. Trio ‘Tweens’. Sorteig de les Reines de les Festes. Diumenge 20 d’abril 13,30h.Concurs de paelles 17h. Trio ‘Pentagrama’. —Herbers. Divendres 18 d’abril

12h. “Portsxinel·la”. “Three Stories”. Plaça d’Herbers. 12,30h. Portsxinel·la. The Gipsy Marionettist Dissabte 19 d’abril

18,30h. Visita al Castell del Baró i al forn de terrissaire. —Ares del Maestrat. Divendres 18 d’abril 17h. ‘Portsxinel·la’. ‘Rojo’. Plaça d’Ares. 17,30h. ‘Xaranga Ximiraxa’ a la Plaça. 21,30h. Sopar de pa i porta. Local Multiusos. 0,30h. ‘Discomòbil Disconight’. Local Multiusos. Dissabte 19 d’abril 18h. ‘Portsxinel·la’. ‘Sha Doizo’ —La Pobla de Benifassà. Dissabte 19 d’abril 17h. Concurs de guinyot. 17h. Taller infantil i posterior cerca d’ous de Pasqua. 23,30h. Ball popular amb ‘Triband’. Poliesportiu. —El Ballestar.

Dissabte 19 d’abril 11h. Taller ‘Descobreix les papallones’. Centre Interpretació Parc Natural de la Tinença de Benifassà. —Benassal.

Divendres 18 d’abril 17h. ‘Busquem els ous de Pasqua’. Jardí dels Plans Dissabte 19 d’abril Museu Vida Rural 11h. Obertura del Museu 12h. Gimcana familiar 18h. Ruta guiada pels llavadors de Benassal Diumenge 20 d’abril 18h. Classe de les Danses de Carnestoltes. A la Mola.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

IATA ESPARDENYES, MILLOR PRODUCTE D'ILERCAVÒNIA ALS PREMIS PERIFÈRIC

“Als anys 80, portar unes espardenyes era un símbol d'identitat"

Laia Meseguer.

Montxo Monfort i Inma Mestre són l’ànima de Iata Espardenyes, una empresa arrelada al territori, però amb una enorme projecció internacional. Des de La Mata, han continuat el llegat familiar de l’ofici de l’espardenya, i les seues creacions han travessat fronteres: han arribat fins a la Cinquena Avinguda de Nova York i han col· laborat amb marques de prestigi com Loewe o Emidio Tucci. Amb una trajectòria que com bina la fidelitat a les tècniques tradicionals i la innovació, han aconseguit mantenir viu un ofici que estava decaient a la comarca. Montxo, del Portell, i Inma, he reva d’una família d’esparde nyers de La Mata, són artesans que comparteixen ofici i vocació. Junts han convertit la seua passió per les espardenyes en una forma de viure i veure el món. Amb la seua empresa, no només preserven un ofici artesanal, sinó que dignifiquen una part essenci al del patrimoni i la identitat cul tural i social de la comarca. El seu treball ha estat reconegut amb diversos guardons, com el recent premi al Millor Producte d’Iler cavònia dels Premis Perifèric.

Ha canviat l’ofici d’espardenyer amb el pas del temps? Heu canvi at els processos? Nosaltres continuem fabricant exactament igual com es fabricava abans, però perfeccionant tots els processos que hi ha. Li donem un acabat molt millor del que es feia abans. L'únic que estem fent de forma mecanitzada, pràcticament, és l'acabat, que consisteix a modelar-lo, com si fora una planxa amb unes formes d'alumini per donar-li l'acabat. Però el que ens vam proposar des del principi era fer l’espardenya cosida a mà, com es feia sempre. Ho fem així, però millor i respectant el cosit a mà.

Com és el procés de fabricació de les espardenyes? Quines parts es

fan a mà?

Es comença l’espardenya fent la iata, la iata és la trena de la qual es fa la sola. Això es continua elaborant totalment a mà. Després tenim una part de la producció, que són uns 3.000 o 4.000 parells a l’any, que són soles totalment cosides a mà, i després una altra producció amb molt més volum, que la sola està ordida amb jute o cànem, com sempre, però l’únic que es cus a màquina, i després se li posa un vulcanitzat de goma perquè aguante una miqueta més. Perquè si no fora per la goma, per la sola en si, tal com està cosida amb màquines automàtiques, no aguantaria. Continueu amb el llegat de l’ofici i del negoci familiar. És la tradició del poble de la Mata, perquè nosaltres quan vam venir ací a finals dels anys 80, que vam decidir continuar amb l'ofici, al poble encara hi havia uns quants fabricants més, i a tots els pobles de la vora, al Forcall, Villores i la Todolella, hi havia fabricants d’espardenyes. El que passa és que és un

Inma Mestre i Montxo Monfort a la gala dels I Premis Perifèric celebrats a Amposta.

ofici que dona a entendre que no dona massa rendibilitat per a la feina que hi ha, i a poc a poc no han trobat successors que volgueren seguir en la professió. Nosaltres ho vam decidir i l'únic que hem fet és innovar, innovar amb el modelatge i actualitzar-nos a les modes i tendències de cada any. Quin paper ha tingut la fabrica ció d'espardenyes en la història de la Mata?

A la Mata, l'any 1691, l’any de la Independència de les aldees, hi ha constància que la segregació de la Mata, per a independitzar-se de Morella, es va pagar en part gràcies als espardenyers de l'època. Clar, ací érem una zona de cultiu de cànem. Després de la postguerra el cànem es va prohibir i ara s'està treballant amb jute. El cànem s'ha substituït pel jute, com a fibra vegetal ve pràcticament tot dels països asiàtics, Bangladesh concretament, però és la mateixa fibra, més o menys. No és exactament el cànem, però és la fibra més sem-

blant que n'hi ha. Però en principi es feien espardenyes perquè n'hi havia cultius de cànem, era la matèria primera que tenien. Tot i que ara la matèria és expor tada, la producció la feu íntegra ment a La Mata, no?

Sí, el que és la iata. Aquí n'hi ha empreses, auxiliars ací a Espanya, que compren la filatura i fan la iata, la trena, i després tota la producció es fa ací.

Quin és l'equip de treball de Iata Espardenyes?

El nostre equip som cinc persones treballant en fàbrica, i després hi ha col·laboradores a diferents pobles de la comarca. Donem feina, pràcticament, a tots els pobles del voltant, dones que ja sabien cosir espardenyes i continuen fent. Cada vegada es fan més majors i es van jubilant, però hi ha un relleu que ara pràcticament l’estan fent persones estrangeres, migrants, que viuen a diferents pobles de la comarca. En aquest sentit, com veus el re lleu generacional, la continuïtat de l’ofici?

Inma i jo tenim perspectiva de seguir mentre puguem, i el nostre fill Oriol també té intenció de continuar. És complicat, però eixa és la idea. El relleu generacional, com a empresa, sembla que tindrà continuïtat. Però com a ofici de mà d'obra, en una població molt envellida i que cada vegada som menys persones, és complicat. També passa amb altres activitats a la comarca, ha vingut gent migrant a substituir la mà d'obra que ací no tenim. Heu col·laborat amb grans mar ques, d’Espanya i internacionals. Hem treballat per a Scalpers, actualment treballem per a Scotta, i hem fet producció per a Saks Fifth Avenue, de la quinta avinguda de Nova York, per Emidio Tucci…, per moltes marques. Inclús per a Loewe hem arribat a fer alguna cosa. Com és treballar amb grans dis senyadors?

El procés és el mateix, els dissenyadors venen amb un dibuix: “Volem això”. De vegades ja tenim models fets que funcionen bé i es fa algun ajust, alguna petita diferenciació i ja tenen el que volen. I si no els desenvolupem un patronatge nou. Però generalment amb uns ajustos i la part personalitzada de disseny o de distinció, ja ho tenen. Com afronteu el procés de cre ació de nous models i com vos adapteu a les tendències? Ara ja estem fent el mostrari per a la primavera/estiu de 2026. No sabem encara les tendències que n'hi haurà d'ací a un any. Però, bé, més o menys sí que podem pensar que potser es portarà X model, o que pot funcionar allò, però sempre tens riscos. Fem set o vuit models i després passa que els que tu

penses que són preciosos pot ser que al client no li agraden tant. És difícil encertar, però cal arriscar una mica.

Què vos va motivar a canviar el rumb professional i dedicar vos a la fabricació d’espardenyes?

Teníem una feina més o menys estable a Castelló, però als pares d’Inma els faltaven tres anys per jubilar-se, i vam decidir que podíem viure al poble i continuar el negoci. Vam estar tres anys treballant per a ells per a aprendre tot l’ofici perquè té moltes fases i processos diferents. I sempre ens havia agradat l'espardenya, parlant clar. Als anys 80 portar unes espardenyes representava molt més que només l’espardenya, era un símbol d'identitat. Així ho vam decidir, vivint a la ciutat vas de casa a la feina, i vivint al poble igual. I els caps de setmana, si abans veníem al poble, podíem ferho al revés. Avui en dia això no té gran diferenciació. I la qualitat de vida del poble no la té una ciutat. Com vas combinar l'artesania amb el teu vessant artístic com a pintor?

Quan vam vindre ací jo pensava que em podia dedicar per una part a l'artesania, i després continuar amb el meu vessant artístic i continuar pintant. Però, al final, l'artesania t'absorbeix. I després, el que no puc fer en el vessant artístic ho he desenvolupat en disseny i patronatge pel meu compte, també soc autodidacta. Sí que és cert que vaig trobar uns patrons amb una gent de la Vall d'Uixó que ja estaven a punt de jubilar-se, i em van ensenyar una mica els sistemes de traure els patrons i tot això, i de mica en mica ho vaig anar adaptant a la nostra feina. En certa manera va tot lligat.

L’espardenya està molt arrelada a la comarca, al territori, és part de la nostra identitat.

És un producte molt nostre. L'espardenya, tal com nosaltres la teníem considerada, la principal zona d’ús i de costum, ve des de Múrcia, tot el País Valencià, Catalunya i el sud de França. Tota la zona del Vallespir francés també són espardenyers, a Itàlia té una mica d'afecte, però no n'han fabricat mai. I ara, precisament, que és la festa de l’Onso, venen uns francesos, que els hem recuperat una espardenya, un model d’espardenya d’Arròs, de França, i els hem fet quasi 150 parells, corrent, corrent, perquè s'ho pogueren emportar aquest cap de setmana. És una espardenya tradicional de fa temps que no aconseguien trobar enlloc, i els l'hem recuperat. Amb models tradicionals hem anat recuperant espardenyes que s'havien deixat de fabricar a la seua zona d'origen.

Com ha afectat el comerç en línia a la vostra activitat? Quins són els vostres principals mercats?

El comerç en línia és insignificant comparat amb tota la producció que fem fora. El nostre principal mercat és Catalunya, i també València. La tenda física també és un bon reclam, perquè, a més, ja fa molts anys que ho comprovem que la gent que ve un any a comprar, saps que l’any que ve repetirà. I els que compren ho diuen a amistats i parents i cada vegada arriba a més.

I a Morella també és això, hi ha gent que un cap de setmana de la primavera o l’estiu, el té marcat al seu calendari per anar a comprar unes espardenyes. I pel que fa als enviaments, quasi sempre, enviem directament, per exemple, a Austràlia, al Regne Unit, a França i a Itàlia. I el mercat d'Amèrica l’estem fent a través d'una distribuïdora. La situació aranzelària actual, tot i que és un procés lent, creus que afectarà l'artesania, a la vostra en concret?

Jo crec que en principi no té per

"Nosaltres seguim fabricant exactament igual com es fabricava abans, però perfeccionant tots els processos que hi ha."

què afectar-nos. Sí que és cert que la distribuïdora amb la qual treballem em va dir fa un parell de dies que tenien 40-50.000 parells d'una producció que es fa per a Sausalito, que nosaltres altres anys hem treballat amb aquesta empresa a Califòrnia. I ho tenien ací, també, que no sabien què farien amb ells. Ara s'haurà arreglat i segurament es podrà enviar. I en aquests tres mesos de treva que s'han donat, supose que potser les coses tornaran al lloc. De cara als Estats Units afectarà, de cara a la resta, no. Amb altres països no es planteja eixe problema, tampoc a Europa. El país que va contra tots és els Estats Units i és el que ens afectarà recíprocament, als dos costats. Però a la resta del món, jo m'imagine, hi haurà un augment dels preus de les matèries, però no crec que siga molt més. Recentment, heu estat reconeguts amb el guardó a Millor Producte d’Ilercavònia als Premis Perifè ric. Què significa per a vosaltres aquest reconeixement?

De tots els premis que hem rebut, és el que més il·lusió ens ha fet, perquè era un premi inesperat. Competíem amb altres grans empreses, d’altres comarques, i no pensàvem que ens cauria el premi a nosaltres. És una alegria molt gran. I, a més, també, d'una certa manera, és un reconeixement a la comarca, no

simplement a la nostra empresa, com a Iata Espardenyes, sinó a la resta d'empreses. I això, també s’ha de fer extensiu, “Aquest reconeixement mostra que des de la comarca es pot arribar ben lluny”.

Posant la mirada enrere, imagi nàveu aquesta projecció de l’ofici? Sincerament, al principi no ho esperàvem, quan vam començar a finals dels 80, l’espardenya encara continuava en desús, parlant clar. Després, gràcies al modelatge ha tingut èpoques d’estar més de moda i altres de menys, com més de moda està a nosaltres ens va pitjor perquè es fa molta espardenya apegada, feta a màquina i mal feta. Però jo pense que l’espardenya ara ha tornat a un nivell de consum bastant apropiat. Heu tingut alguna petició curio sa o anecdòtica per part d’algun client?

Quasi cada any, el Corte Inglés de Marbella ens demanava un model en tots els colors i dos talles, per si anaven grans o menudes, per a Faisal d’Aràbia. I havíem d’enviar-lo perquè li obrien els magatzems tota la nit per comprar el que volguera. Me l’imagine: passaria per allà per un passadís i les veuria i diria, això posem-ho també, ja, ja. És una curiositat.

Setmanari d’informació comarcal

El Vilafranca goleja (6·0) a l'Eture 'B' al Serrito

6-0

CF VILAFRANCA ETURE FC 'B'

Victòria molt còmoda i amb golejada l’aconseguida pel Vilafranca contra l’Eture ‘B’ al camp del Serrito. Un partit dominat de principi a fi per l’equip de Toni Mallén, que al descans ja guanyava per 4-0. Al minut 11 s’avançaria el Vilafranca al marcador amb l’1 a 0, obra de Adrián Gil rematant un baló des de prop de la porteria i al segon pal. El 2-0 arribava al minut 27 amb una gran jugada individual de Miguel i el 3-0 seria marcat per Héctor Bayot al minut 35 també amb una acció individual i amb un xut creuat per baix. A poc per al descans, Borja marcava el 4-0 davant d’un inoperant Eture ‘B’. A la segona part, el Vilafranca va baixar el ritme amb el clar marcador a favor i als darrers instants del partit acabaria per arrodonir el marcador. Nicolás al minut 85 aconseguia batre al porter per baix fent el 5-0 i al minut 88, novament Nicolás rematava de cap un gran centre de Ferrán.

Efrén

Isaac

Enric Monfort

Enric Beltrán

Mateu

Adrián Gil

Héctor Bayot

Ayoub

Borja

Miguel i Gonzalo

També van jugar: Héctor, Edo Ferrán, Jaime Ramón i Nicolás

Gols:

1-0 (11') Adrián

2-0 (27') Miguel

3-0 (35') H.Bayot

4-0 (45') Borja

5-0 (85') Nicolás

6-0 (88') Nicolás Esports.

PRÒXIMA JORNADA

· CD VINROMÀCF VILAFRANCA

· CF CANETCE CINCTORRÀ

BENLLOCH

ROSSELL

VILAFRANCA

XERT

VILANOVA

BENASSAL

CÀLIG

CATÍ

SALSADELLA

LA POBLA T.

ALBOCÀSSER

ETURE 'B' SANT MATEU

CANET

CINCTORRÀ

VINROMÀ

El Cinctorrà guanya el seu quart partit a la temporada

MIM. Atletes de la comarca dels Ports han participat aquest passat cap de setmana als Penyagolosa Trails amb la MIM (de 60,3 km) i la CSP de 106 kilòmetres de recorregut. La Societat Esportiva Espemo de Morella comptava amb Raúl Bordás, Jorge Querol, Diego Felius, Dani Aguilar, Luis Amela, Maria López, Sandra Pozuelo, Julián Martínez i Quique de Vicente a la MIM i a la CSP amb Pepe Prats, Rafa Moya, Borja Soler, Andrés Ortí i Rosana Tena. Guille Tena es retirava a Culla per lesió. El Club Tripicaio de Vilafranca comptava a la MIM amb David Guimerà, Román Tena, José Manuel Tena, Xavi Monfort, José Ramón Falcó i Javi Ripollés i a la CSp amb Jaime Casanova i Ximo Albella. El Club La Roca Parda de Cinctorres participaven a la MIM, Héctor Celma i Xavi Guardiola i a la CSP ho feien Javier Marín i Miguel Ángel Montserrat. José Javier Conesa, representava al Club Xafarroques de Forcall a la MIM en una gran participació comarcal a les proves del Penyagolosa Trails. 2-1

CE CINCTORRÀ CF ALBOCÀSSER

EEl CE Cinctorrà sumava al Pla de Mig Ull contra l’Albocàsser la seua quarta victòria a la temporada. Un partit en el que en la primera part no van haver massa ocasions clares de gol. El Cinctorrà va estar ben plantat al terreny de joc buscant la porteria contrària i l’Albocàsser també ho intentava, si bé no es va moure el marcador fins al descans. 0-0 a la mitja part. Cal destacar la lesió de Juan Pablo al genoll que el va obligar a ser substituit. A la segona part, l’equip de Cinctorres va eixir amb molta empenta al partit i crearia ja des del principi ocasions de gol. Al minut 68 arribava l’1 a 0 amb un clar penal comés per l’Albocàsser i que Pablo Viñals transformava. El Cinctorrà continuaria dominant i al minut 81 amb un golàs de falta de Josep arribava el 2-0. Però un minut després, al 82, l’Albocàsser marcava el 2-1. Al tram final, l'equip visitant va apretar però el Cinctorrà es va saber defensar amb ordre.

Pepe Cristian

Hugo

Marc Solsona

Mampel

Albert Palomo

Juan Pablo Josep

Raúl

Manel i Joan

També va jugar: Iván Roda Gerard, Brian Pau Milián Pablo Viñals

Gol:

1-0 (68')Pablo V. 2-0 (81') Josep 2-1 (82') El

FRONTENIS

El Club Frontenis Vilafranca va caure derrotat per 1 partida a 2 al Frontó Municipal contra l'equip del Benafer. Els visitants van imposar-se a dues de les tres partides per tal d'aconseguir la victòria global a l'enfrontament. Aquest era el darrer partit a casa de la temporada per al Club Frontenis Vilafranca, que tancarà la campanya a la darrera jornada a Les Coves.

PRÒXIMA JORNADA

> 1a DIVISIÓ PROVINCIAL Covarxins - Vilafranca

PRÒXIMA JORNADA

· MORELLA FC-

CD ELS IBARSOS

Dijous 17 d'abril a les 21h. 'Fàbrica de Giner'. Morella

1-1

CF SAN PEDRO 'B' MORELLA FC

FUTBOL BASE

> JUVENILS

· CD DRAC CASTELLÓ 'A' 1-6 R. ELS PORTS FC 'A'

SEGONA FFCV

'A'

ALMASSORA 'B'

ELS IBARSOS

MORELLA

XILXES

ORPESA

BORRIOL

TRAIGUERA

SAN PEDRO 'B'

PEÑÍSCOLA

JOV. ALMASSORA

RAFALAFENA

El Morella FC empatava a 1 gol al camp del Javier Marquina del Grau de Castelló. Un partit que el San Pedro ‘B’ va començar dominant a la primera part en la qual va generar diferents ocasions clares de gol. Entre elles un baló al travesser. Però va ser el Morella FC el que s’avançava al marcador amb un gol de Mauricio que suposava el 0-1, resultat amb el que s’arribava al descans. El Morella patiria al tram final de la primera part en la que es va lesionar un jugador, intentant aguantar fins al descans per no utilitzar una finestra de canvis al primer periode. A la reanudació va ser el Morella FC el dominador del joc i va crear moltes ocasions de gol per fer-se amb la victòria. Però va ser el conjunt grauer el que al minut 52 aconseguia el gol de l’empat a la postre definitiu. El Morella FC ho va intentar fins al final, si bé es trobaria amb un San Pedro ‘B’ que va resistir per sumar un important punt.

BÀSQUET FEMENÍ

> JUNIOR (PREFERENT)

· · CBF MORELLA 65-64 SCD EL PILAR

> INFANTIL (1ª ZONAL)

· CB MORVEDRE 23-63 CBF MORELLA

> ALEVINS 2º ANY (PREFERENT)

· CB BURRIANA BLAU 56-39 CBF MORELLA

> ALEVINS 1º ANY (1ª ZONAL)

· CB VALL D'UXÒ 67-60 CBF MORELLA

> BENJAMINS (PREFERENT)

· CB DON BOSCO 15-41 CBF MORELLA

> ALEVINS MASCULÍ (3ª ZONAL )

· CB PEÑÍSCOLA 43-58 CBF MORELLA

PRÒXIMA JORNADA

> JUNIOR (PREFERENT)

Pau Giménez

Eyner

Migue

Jordi Martí

Robert

Trimiño

Mario

Mauricio

Andreu Serret

Ferrán

Chillida

També van jugar:

Pau Puig

Marc Yeste

Marc Marín

Andreu Ortí

Arturo

Pau Meseguer

Gols:

0-1(18')Mauricio 1-1 (52')

· CB Burjassot - CBF Morella

> INFANTIL (1ª ZONAL )

· CBF Morella - CB Bétera

> ALEVINS 2º ANY ( PREFERENT)

· CBF Morella - CB Burriana Blanc

> ALEVINS 1º ANY ( 1ª ZONAL)

· CBF Morella - CB Benicarló

> ALEVINS MASCULÍ ( 3ª ZONAL )

· CBF Morella - CB Vinaròs

> BENJAMINS ( PREFERENT )

· CBF Morella - CB Don Bosco

Gols: Albert (2), Jesús, Rubén, Enric i Luis

· R. ELS PORTS FC 'B' 3-4 CD CASTELLÓN 'C'

Gols: David Nicola (2) i Iván Boix

> INFANTILS

· R. ELS PORTS FC 'A' 8-0 CD BENICÀSSIM 'C'

Gols: César (2), Iván, Oriol, Marcos, Catalin, Abraham i p.p.

· ACD BENICENSE 0-2 R. ELS PORTS FC 'B'

Gols: Xavi i Pere

> ALEVINS

· R. ELS PORTS FC 9-0 CF FOMENTO CASTELLÓ 'D'

> BENJAMINS

· R. ELS PORTS FC 'A' 2-0 CF HURACÁN VILA-REAL 'A'

· CD MORERES 'B' 1-1 R. ELS PORTS FC 'B'

> PREBENJAMINS

· R. ELS PORTS FC 4-1 CF SAN PEDRO 'B'

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· R.Els Ports FC 'A' - Orpesa CF 'A'

Dijous 17 a les 20h. 'El Serrito'. Vilafranca

· R.Els Ports FC 'B' - CF Fomento Castellón 'A'

Dijous 17 a les 19h. 'Fàbrica Giner'. Morella

> INFANTILS

· R.Els Ports FC 'A' - Orpesa CF 'A'

Dijous 17 a les 18,30h. 'El Serrito'. Vilafranca

> ALEVINS

· UE Atzeneta - R.Els Ports FC

Divendres 18 a les 10h. 'El Porrejat'. Atzeneta

> BENJAMINS

· R.Els Ports FC 'A' - CD L'Alcora 'A'

Dimarts 22 a les 18,30h. 'Fàbrica de Giner'. Morella

> PREBENJAMINS

· R.Els Ports FC 'A' - CF Torreblanca

Dimarts 22 a les 19,45h. 'Fàbrica de Giner'. Morella

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

EN EL CAS DE L’OVÍ EN UN 20% I EN EL DEL CAPRÍ EN UN 16%

Augmenta a Espanya el valor de les exportacions d’oví i caprí

El valor de les exportacions d’oví i caprí s’ha incrementat en 2024 un 20% i un 16% respectivament fins a arribar l’oví als 558 milions d’euros i 19 milions d’euros el caprí. Són dades que s’han analitzat en una reunió entre el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i el sector que evidencien també que la producció de carn d’oví i caprí a Espanya es va mantindre estable el passat any (-0,1%) i arribava a un total de 1.183 milions d’euros. Aquest sector representa el 4,2% de la producció de la branca ramadera a Espanya. Això ho ha manifestat la directora general de Produccions i Mercats Agraris, Elena Busutil, que ha presidit la reunió. Entre les dades analitzades destaca una tendència descendent en l’evolució del cens d’oví nacional (-0,8%). Aquesta tendència que s’observa també a la Unió Europea amb unes reduccions del -4,5% per a les poblacions d’oví. Una situació que ha provocat una reducció de l’oferta que es reflecteix en els alts preus als quals han arribat les carns dels corders en un mercat exterior amb alta demanda. El mercat de la carn d’oví i caprí està marcat en l’actualitat per un context geopolític i climàtic complicat en què el comerç amb països de l’Orient Mitjà ha cobrat un especial protagonisme. A més en aquesta reunió s’exposaven els resultats obtinguts en la campanya de l’any 2024 de la Política Agrària Comú (PAC). Les dades provisionals mostren una baixada en els imports unitaris dels ecorrègims (per l’increment de les hectàrees elegibles). Les ajudes associades, les que es destinen als ramaders extensius i semiextensius, s’han incrementat en un 1,8%, mentre que les destinades a guaret i altres superfícies ha minvat lleugerament respecte a la campanya anterior. En tots els casos els imports unitaris se situen per damunt dels imports inicialment planificats. La directora general ha explicat les principals novetats per a la campanya actual, especialment sobre els requisits exigibles en l’àmbit dels ecorrègims. Aquesta situació sectorial s’emmarca en el continuat seguiment del mercat i dels condicionants de la producció que des del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació es porta a terme en permanent contacte amb les organitzacions professionals representants de la producció primària als sectors ramaders del nostre país.

Els preus.

Els preus del Porcí. 10/04/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

Porc viu

Garrí (Lechón)

1,762 €/kg (puja 0,026 €)

1,774 €/kg (puja 0,026 €)

96,00 € (sense variació)

96,00 € (puja 5 €) 10/04/2025

77 € (sense variació)

26/03/2025

Els preus del Boví. (Mercolleida) 09-04-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,93 €/kg (baixa 0,02 €) 6,95 €/kg (sense variació)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 09-04-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,00 €/kg (sense variació) 4,69 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 11-04-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,42 €/kg (puja 0,02 €)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 08-04-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,57 €/kg (sense variació)

2,50 €/kg (sense variació) (Loncun) 10-04-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló) Tel. 964 40 90 00 Fax 964 40 91 12

Patrocina

Setmana 14 del 31/03 al 06/04

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

11,2 / 22,4

5,5 / 19,9

8,5 / 21,7

4,3 / 24,4

5,6 / 25,1

6,3 / 23,5

11,6 / 22,4

7,3 / 22,7

7,3 / 22,2

6,0 / 23,9

11,9 / 18,9

8,9 / 21,2

E8,1 / 14,8

6,5 / 14,9

7,6 / 16,3

4,8 / 18,3

8,3 / 20,4

5,9 / 17,7

7,6 / 15,2

10,1 / 16,7

9,6 / 16,8

6,2 / 18,9

7,5 / 14,1

8,2 / 15,8

/ 15,8

/ 13,3

/ 15,2

/ 16,1

/ 17,0

/ 12,2

/ 14,1

/ 18,3

/ 17,6

/ 18,7

/ 20,8

/ 22,1 5,3 / 19,3 6,3 / 17,7

7,3 / 20,3

6,8 / 20,9

5,7 / 19,9

6,8 / 16,4

6,3 / 18,2

9,1 / 17,8

5,4 / 15,0

8,2 / 16,1

4,8 / 18,7

5,3 / 20,4

6,9 / 17,1

8,7 / 16,1

5,8 / 18,0

7,9 / 20,5

6,2 / 17,8

8,7 / 14,1

8,3 / 16,3

9,8 / 14,8

7,4 / 13,5

9,4 / 15,4

9,6 / 17,9

10,1 / 20,6

9,4 / 15,9

8,1 / 15,1

9,3 / 16,4

10,1 / 15,6

9,7 / 18,1

8,3 / 12,7

9,1 / 14,9

“Per l’abril, no et lleves ni un fil”

l mes d’abril continua mostrant la cara amable de la primavera amb un seguit de jornades canviants i que també estan deixant precipitacions al nostre territori. De les jornades de la passada setmana amb temperatures màximes que van superar els 20 graus a tot el nostre territori hem passat a dies més suaus i frescos als matins.

Els valors màxims s’estan quedant prou més curts. Precipitacions en algun cas en forma de tronada que han arribat a les vesprades a la zona, de forma també molt desigual. Per exemple en un des que van caure 12,6 litres per metre quadrat a Vilafranca i 7 a Vallibona i a la resta de la comarca quasi no va ploure. Aquest fet tenia lloc en la jornada del diumenge dia 13. En canvi, el dilluns 14 es van enregistrar 13,2 litres a Portell i Sorita i 6,6 litres a Morella, quedant-se molt

6,7 / 14,5

2,6 / 12,4

3,7 / 13,4

7,4 / 15,7

5,8 / 15,8

4,3 / 13,6

1,7 / 11,8

5,9 / 14,2

6,8 / 15,8

4,7 / 14,7

1,7 / 11,4

3,7 / 12,2

més curt el registre de precipitacions a la resta dels municipis.

Durant la Setmana Santa, la setmana actual els vents han fet un canvi important, passant de Xaloc a Cerç. Un fet que ha contribuït, a més, al fet que es produïsca descens tèrmic notable. La Setmana Santa podria arribar amb inestabilitat als darrers dies després de la baixada de temperatura i el canvi de vents. Ens trobem a la primera lluna plena de primavera i sempre sol ser moguda quant a l’oratge es refereix. Tot indica a què per al cap de setmana i més concretament el dissabte 19, diumenge 20 i dilluns 21 la nuvolositat tornarà a fer-se amb el protagonisme i poden produir-se precipitacions a la nostra zona, si bé no s’espera que siguen de gran importància. La primavera, ara amb la Setmana Santa, continua avançant.

Setmana Santa amb sol, fred i pluja intermitent a la comarca dels Ports

La previsió meteorològica per a la comarca dels Ports durant la Setmana Santa serà variable, amb alguns dies assolellats i altres més inestables. L'inici dels dies festius, és a dir, a partir del 19 d'abril, s'espera jornades amb cels majorment buidats i temperatures agradables, especialment en les zones més baixes. Les màximes rondaran els 18 °C a la vall i els 12 °C en les zones altes, mentre que les mínimes descendiran a uns 6 °C durant la nit. Aquests dies seran ideals per a gaudir d'activitats a l'aire lliure, encara que els matins poden resultar fresques. A partir del diumenge 20 d'abril, la situació podria canviar lleugerament. S'espera l'arribada d'un front fred que generarà cels ennuvolats i la possibilitat d'algunes pluges lleugeres, especialment entorn d'Ares del Castell i als voltants de la serra dels Ports. Les temperatures es mantindran fresques, amb màximes pròximes als 14 °C en les zones altes i mínimes d'uns 5 °C. Els vents moderats provinents del nord-est podrien fer que la sensació tèrmica siga encara més baixa, sobretot durant la matinada. Els dies 21 i 22 d'abril, amb el pas del cap de setmana, la probabilitat de pluges augmentarà, especialment a la tarda. Encara que no s'esperen precipitacions intenses, sí que podrien afectar les processons i esdeveniments a l'aire lliure. Les temperatures es mantindran entre els 10 °C i els 16 °C, amb cels parcialment coberts. En resum, la Setmana Santa als Ports portarà una mescla de dies assolellats i moments d'inestabilitat. És recomanable portar roba adequada per a les variacions de temperatura i possibles pluges, especialment cap al final de la setmana.

Amb la primavera, el camp es vesteix de colors suaus i aromes frescos. ÁNGELA BELTRAN.

La contraportada.

Premis Perifèric