Setmanari Notícies (15/11/2025)

Els Ports i el Maestrat amb València

TESTIMONIS DE LA SOLIDARITAT DE LA COMARCA: JOVENTUT I EXPERIÈNCIA

Pàgines 16 a 19. El Notícies de perfil.

Notícies.

Cau un tros del castell de Morella a causa de la ‘dana’

Hi ha despreniments pròxims al tram que es va ensorrar l’any 2016 i on està situada l’actual entrada al principal monument de la ciutat

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana

L’obra “Aus Migratòries”, amb l’actriu morellana Arantxa Pastor, destina l’entrada als afectats per la ‘dana’

Pàgines 9. Gent & Vida.

Els bombers forestals veuen “negligent” la gestió de la ‘dana’

Apunten que l’actual gestió dels mitjans del servei de bombers forestals és “insultantment ineficient”

Pàgina 3. El tema de la setmana.

Aquest cap de setmana es reanuden les competicions esportives

Les jornades dels caps de setmana del 3 i 10 de novembre han quedat ajornades i s’aniran recuperant

Pàgina 10. Esports.

VALLIBONA. La localitat va suportar, durant la ‘dana’ d’octubre, el rècord de precipitació a la comarca dels Ports. Aquesta setmana la subdelegada del govern a Castelló, Anto Garcia, ha visitat els desperfectes causats per les intenses pluges. Durant l’estada als Ports, també va visitar el tram de muralla carlista del Castell de Morella, que també s’ha vist afectat per estes pluges”.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ

400.000 EUROS DE LA LÍNIA DE “CATÀSTROFES”. La Diputació de Castelló activa la línia d’emergències i la duplica fins als 400.000 euros per a ajudar als municipis de la província afectats per la DANA, incrementant el 100% el paquet d’ajudes ràpides amb l’objectiu que els ajuntaments de la província de menys de 20.000 habitants puguen fer front als danys ocasionats per la catàstrofe.

La presidenta de la Diputació ha incidit en què esta línia d’ajudes impulsada pel Govern Provincial “s’emmarca en el pla ‘Diputació Respon’ amb el qual ‘volem donar una resposta ràpida i eficaç davant catàstrofes i aconseguir així mitigar les conseqüències el més prompte possible”.

Ara, els tècnics estan marcant els criteris per a definir el nivell d’afecció i destinar les ajudes.

1,3 MILIONS PER A CAMINS. La Diputació de Castelló eleva a 1,3 milions d’euros el pressupost per a pal·liar els desperfectes que la DANA ha deixat en els camins rurals de la província de Castelló. La institució incrementarà un 20% la partida destinada a donar resposta a les necessitats dels municipis quant a rehabilitació de camins, passant de 1,1 milions d’euros fins als 1.374.000 euros. Amb l’increment del pressupost destinat a la rehabilitació i condicionament de camins, la institució pot disposar dels recursos humans i tècnics per a poder actuar de manera immediata en els camins amb afeccions greus per les fortes tempestes i que necessiten una reparació urgent.

A més de les actuacions a realitzar en els camins rurals que presenten majors afeccions, també han treballat en condicionar les carreteres afectades pel fort temporal. Per aquesta tasca s’han incorporat huit equips de serveis viaris hivernals.

De

Cau un tros del Castell de Morella a causa de la pluja de la primera ‘dana’

LES PRECIPITACIONS D’OCTUBRE

El castell de Morella s’ha vist perjudicat per l’últim temporal. Els principals despreniments ocasionats al monument s’han ocasionat en la muralla de l’actual entrada. Es tracta d’una zona on ja hi ha un tram ensorrat per unes pluges de l’any 2016 “on encara no s’ha actuat vuit anys després” ha reclamat l’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa.

Esta muralla forma el camí obert l’any 1810 pels francesos i on, posteriorment, el general isabelí Alcocer va construir una muralla espitllerada l’any 1835. Este mur es va substituir per un altre espitllerat l’any 1980. A més, el monument també ha sofert despreniments en una torre propera i altres punts de

Molts Ànims a tots els afectats!

la fortalesa a banda d’inundacions en el palau del governador que després de la neteja ja s’ha tornat a obrir al públic.

A més, ha ressaltat que “es tracta d’una zona inestable, però el més sorprenent és com este tram de muralla porta enterra ja vuit anys i que ningú ha actuat en ella” i ha explicat que “encara ho és més quan s’ha ubicat l’entrada actual del castell a menys de 10 metres del tram ensorrat”. Al mateix temps, ha detallat el pla d’actuacions per al monument, que passa per “dignificar l’entrada al monument i tornar-la al Convent de Sant Francesc i no amb unes escales metàl·liques que sobrepassen la muralla”. Per això, des de fa més d’un any es va co-

Rhamsés Ripollés @rhamses.ripolles —diputat provincial

Visitant amb la subdelegada del govern, Anto Garcia, i l’alcalde de Vallibona, Juanjo Palomo, diverses zones del poble i el terme municipal que han sofert importants desperfectes amb les pluges de la DANA. Requeriran d’ajudes de totes les administracions, ja que les reparacions que s’han de dur a terme són nombroses i quantioses. Després també hem visitat en el tram de muralla carlista del castell que també s’ha vist afectat per estes pluges.

Font d’en Torres @fontdentorres —casa rural

tornada a casa, després d’haver aportat el nostre granet d’arena col·laborant uns dies a Aldaia.

VA ESTAR TANCAT

Cafè d’idees @cafedidees_rtve —Magazín d’actualitat presentat per Gemma Nierga

Ximo Puig considera “impossible” que la consellera valenciana responsable d’emergències no conegués el sistema d’alarmes. “No puc entendre que no es conegués”

Puig insisteix a buscar «un nou impuls» per a la reconstrucció després de la DANA. “La resposta ha de ser una altra. No podem continuar com si no hagués passat res”.

Les notícies del matí @NTCdelmati —L’actualitat del matí en À Punt Media

Ximo Puig, sobre la gestió de la DANA del 2019: “L’acte fonamental d’una emergència és la preemergència. En qualsevol catàstrofe el fonamental són les vides humanes”

“La proximitat ajuda la gestió. Una altra cosa és que es demanen tots els recursos possibles al govern de l’Estat”

mençar la tramitació per a reconstruir este tram caigut l’any 2016. Actualment, el consistori es troba en la tessitura de tindre una subvenció amb fons europeus que vol destinar a estes millores junt altres actuacions a la plaça d’armes, però a l’espera dels permisos que no arriben.

El dilluns, la subdelegada del govern a Castelló, Antonia García, va visitar la zona acompanyada per Sangüesa, on li va traslladar la problemàtica actual per a obtindre els permisos i actuar al castell i les muralles. Estos han d’arribar tant per part del departament de cultura i patrimoni de la Generalitat Valenciana, com del Ministeri de Cultura, propietari dels monuments. A hores d’ara, l’Ajuntament de Morella no ha rebut resposta de cap dels dos organismes per a portar a terme l’obra que va sol·licitar i demana que s’agilitzen els tràmits per a obtindre’ls. El primer edil ha “agraït la predisposició de la subdelegada d’ajudar en este aspecte” i ha afegit que “mentrestant, veiem com el monument, i en concret este punt, es va degradant. Ara intentarem incloure els nous despreniments en les actuacions ja previstes i esperem que no retarde encara més els permisos que no arriben” ha conclòs Sangüesa.

El castell de Morella va romandre tancat tota la setmana de la dana pel perill de despreniments.

Els

bombers

forestals

veuen “negligent” la gestió de la ‘dana’

Tota la representació sindical dels bombers forestals de la Generalitat -“el 100%”-s’ha manifestat en contra de la gestió de la dana per part del govern valencià i l’han qualificada de “vergonyosa” i “insostenible”, en un comunicat a les xarxes socials on afirmen “sentir-se obligats a exposar davant la ciutadania i la Generalitat Valenciana algunes reflexions”. Creuen que “els protocols són escassos i raquítics i han fallat. Els bombers forestals hauríem de ser informats detalladament, avisats i activats en mode preventiu i proactiu”. Afirmen que, com a poc, “l’administració que ens governa ha estat negligent”.

A més, apunten que l’actual gestió dels mitjans del servei de bombers forestals per part de la Generalitat és “insultantment ineficient” i està fonamentada en el corporativisme dels diferents consorcis provincials. Una prova més és la no actuació de gran part dels seus recursos i unitats de bombers forestals de les províncies de Castelló i Alacant en la tragèdia actual.

Afirmen que les solucions passarien “per la mobilització directa a través del 112 i gestió operativa directa també per part de la Generalitat” . Finalment demanen el manteniment de tot el personal experimentat i format “així com pressupostos acord al servei que s’ha de prestar”.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les veus del Centre d’Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía: Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Cristian Lorente.

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Treballar l’espardenya

Manuel Beser Jordà. Centre d’Estudis dels Ports.

A una xiqueta balladora al cel d’atzur teixidora.

Uns amics de la Mata ens van facilitar qualques documents dels seus avantpassats quan fa uns seixanta anys encara es dedicaven al negoci de l’espardenya. Un ofici artesà molt practicat a la nostra comarca juntament amb les faixes i les mantes, destacant sobretot les poblacions de Villores, Forcall i la Mata. La paraula espardenya, com es pot vore, ve d’espart, una planta iberomagrebina que es troba per les comarques centrals i meridionals del País Valencià. Planta utilitzada ja des del neolític per a fer cordes, sàrries, senalles, cofins... En el seu significat antic grec espart volie dir “corda”. Per a fer espardenyes s’utilitza també el cànem i el jute, i actualment fins i tot la goma reciclable. El nom al-pargat te un origen hispanoàrab que significa “albarca”: calçat fet d’espart trenat i tela aspra o lona lligada al taló per mitjà de cintes. El primer en donar-nos informació històrica de l’espardenyeria als nostres pobles va ser el mestre forcallà Josep Eixarch, lingüista i gran coneixedor de la història del seu poble i comarca. Entre els documentats articles que va publicar hi trobem que ja l’any 1564 es va fer constar en acta notarial que un xiquet de dotze anys de nom Antoni Barberà anirie a viure durant sis anys amb un espardenyer per aprendre l’ofici estant al seu servei, i que al remat, una vegada après l’ofici se li donarien set lliures i un vestit nou, segons pràctica i costum de València, prometent tenir-lo i mantenir-lo bo o mal a sa casa. O sigue que el xic entrave al

servei del mestre i aquest, en compensació havie d’ensenyar-li l’ofici, el seu ofici. Així anave la formació professional en temps moderns, no com ara que has d’estar tancat dins d’una institució oficial i mirar powers points a tort i a dret. És a dir, s’aprenie l’ofici començant a escombrar la botiga.

Certament l’ofici d’espardenyer ere dels més complicats per la quantitat d’habilitats tècniques i manuals que s’havien de dominar. Va ser per això que al remat gairebé es treballave en cadena artesanal, molt temps abans d’haver aparegut el fordisme industrial (treball en sèrie per a fabricar cotxes Ford com a xurros a principis del segle XX). D’altra banda, l’espardenya amb el temps va deixar

Espardenyes de beta de la dansa dels Llauradors del 55 Sexenni de Morella.

MIGUEL ÁNGEL TRONCHO

de ser un article de consum comú, per destinar-lo quasi exclusivament a la vestimenta de balls, danses i tradicions populars. Passem a resumir els passos en què consistie la fabricació de l’espardenya, entre parèntesis indiquem l’ofici: Restellar (restelladors): pentinar les fibres vegetals contra les pues d’una taula per a netejar-les d’impureses. Filar (filadors): amb les fibres restellades es feien fils que eren recollits en debanadores de madeixes. Enllatar (enllatadors): trenar les fibres vegetals amb una amplada de dos cm. d’ample. Cosir (cosidors): la llata ere socarrada amb foc de sabina per treure els borrissols, per a ser després enroscada segons la mida del peu formant la sola. A continuació calie

cosir tota la sola d’un extrem a l’altre fins a donar-li un bon acabat. Assentar (assentadores): les dones amb la sola hi sargien la “puntera” i la “talonera” on s’afegien les vetes. Tancar (tancadores): amb un “cavallet” es recosie tota la vora per tal que la puntera i la talonera quedaren ben fixades a la sola. Passar (passadores): finalment es cosien les vetes que anaven de la puntera a la talonera, havent diferents modalitats: barcelonines, del piquet o valencianes, minyó, igualadines, de Valls, sabatilles...

El comerç de l’espardenya sempre va ser de proximitat, per allò de l’adaptació del calçat al peu. Actualment els nostres espardenyers abasteixen sobretot els balladors i les balladores de les nostres danses tradicionals, i hi ha també una gran dedicació a la moda femenina per ser una calçat còmode, ecològic i de qualitat. Igualment, per internet es poden adquirir productes tradicionals per a dansants, sardanistes, castellers, geganters, torneros, gitanetes, negrets, llauradors, oficis, bastoners, varetes, etc. tot juntament amb un calçat altament flexible resultat d’una mescla de treball manual i mecànic.

El document que presentem porte per títol: “Agrupación administrativa de Comités Paritarios Interlocales de la provincia de Castellón. Sección de Alpargatería”. La data és del 10 de juny de 1930. Un any de canvis en què es va passar d’una monarquia a una república molt desitjada, però poc acceptada al cap de poc temps pel seu radicalisme. El mateix títol del full imprès semble indicar que l’acord es va fer entre la patronal i els treballadors, en una professió en què el material ere proporcionat bàsicament per l’empresari i el treball del producte acabat ere el benefici per al treballador. Cadascú tenie la seua part dins del procés de producció i es podie treballar des de casa amb una certa autonomia formant grups i colles pels carrers dels pobles. Ere un treball que ajudave les famílies a tenir uns ingressos, a més dels beneficis de la terra. Detectem en el document algunes característiques reivindicatives del

moviment obrer de l’època, com són la jornada de vuit hores, el contracte de treball i la festa del 1r. de maig. Cal remarcar la normativa que es proposa: que ha d’haver respecte entre empresaris i treballadors, que tots els treballadors tindran jornada laboral de vuit hores, que els patrons facilitaran el material, que els acomiadaments tant d’una part com de l’altra es faran amb una setmana d’antelació, i que el salari estarà estipulat estrictament i es pagarà per dotzenes de parells acabats i segons els centímetres de sola.

Sobre el llistat dels preus posarem només alguns exemples que ens han paregut més curiosos. Els diners d’eixe any són expressats en pessetes de l’època: sabatilles de cànem acabades segons la mida entre 2’85 i 5’15 pessetes la dotzena; espardenyes de veta amb 44 punts, i trena de cànem de 25 a 29 cm. a 10 pessetes; catalana (blanca) fina, classe valenciana, trena amb ànima i repunt al mig des de 27 a 29 cm. a 2’75; espardenya llesta (llisa) militar una dotzena extra a 3’50; barcelonesa (de cinc o set betes entrecreuades) màquina nº 5 i 6, sense punxó entre 2’55 i 4’90 segons la mida; una trena de cànem barrejat amb espart (60 braces) a 1’60; dotze parells de soles classe Villarreal amb lona especial a 0’27; passar per la màquina morunes i pelotaris a 0’25 la dotzena; botes en changlo a 3’50 la dotzena. El comentari que es pot fer és que hi havia un mercat dirigit cap a Catalunya pels noms utilitzats: catalanes, barceloneses, vigatanes, igualadines... que tot i la seua àmplia aplicació es destinaven també per a militars, pelotaris, i moros del Nord d’Àfrica com les faixes; que els preus que s’assignaven a les parts de la producció eren baixos, i sempre comptant per dotzenes, i en canvi les espardenyes ben acabades tenien un preu molt més alt; en conseqüència, considerem que l’explotació del treballador ere considerable, però constituïe una menuda, encara que acceptable font d’ingressos per als obrers. Es pot dir que durant el segle XIX i pels anys vint i quaranta del segle

passat després de la guerra, la fabricació va anar molt bé, però pels anys seixanta a l’aparèixer la mecanització i la gran emigració tot va canviar, i per tant la producció espardenyera se’n va ressentir molt. Acabarem amb algunes anècdotes sempre curioses i alguna consideració final. Dites i refranys: “anar més cremat que una espardenya” vol dir estar molt irritat, encès d’ira; “cordar o lligar bé les espardenyes” estar ben preparat i fer bé la faena; “el Rector de la Mata, una espardenya i una sabata” que no camine prou bé o que te pocs rendiments; “dir una espardenyada” que no parle bé i diu paraules grolleres. Un joc antic: asseguts en rogle es passa una espardenya per darrere o per davall les cames i el que està al mig l’ha de trobar, a qui li troben ha de parar i tornar a començar. Quan en el segle XIX s’havien de pagar contribucions o despeses de guerra i no hi havia molts dinerets als ajuntaments, se solie cantar esta folia: “A Sorita treuen rotes / a Palanques trossos d’horta / a Villores i al Forcall / espardenyes pa la tropa”. Les rotes eren terrenys boscans comunals que es venien per obtenir diners. La fibra d’espart esfilagarsada es

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

Reforçant l’espardenya d’un ballador de la dansa dels Llauradors del 55 Sexenni de Morella.

MIGUEL ÁNGEL TRONCHO

podie fer servir com a fregall per a escurar. Una sola d’espart calenta servie per alleujar els dolors menstruals, d’esta manera s’escalfave una sola d’espart vora el foc, es posave damunt la panxa i llevave molt el dolor, així ho asseguraven les covarxines.

Finalment hem de dir que ens ha estat impossible trobar un llibre sobre la producció espardenyera als Ports; sí que existeixen articles i moltes referències, però no hi ha cap estudi seriós del que va ser i els canvis que va patir l’artesania i la indústria espardenyera, que creiem que va beneficiar l’economia de la comarca, donant a menjar a molta gent, igual com les mantes i les faixes. Considerem també que encara queden famílies que conserven documentació d’aquesta activitat que afectava sinó a molts, a quasi tots els pobles de la comarca. No podem permetre que hi haguen forats de cap classe en la nostra història. Potser no ens caldrien tantes històries polítiques, ni tantes arqueologies contemporànies, sinó històries de com eren, com vivien i com pensaven la gent dels nostres pobles, l’única manera de conèixe’ns millor, fer història i construir futur.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

UNA TERCERA CALDERA

AMB LES ‘PACE’. Portell ha rebut una subvenció de 100.000 euros de les ajudes PACES (Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia Sostenible), destinats a la plantació d’arbres, l’adquisició d’una nova caldera i un cotxe elèctric.

Segons l’alcalde, Álvaro Ferrer, la inversió es divideix en tres actuacions principals: la instal·lació d’una tercera caldera per reforçar la xarxa de calor que subministra calefacció a edificis públics i llars particulars del

Breus.

VALLIBONA. Amb 45.000 euros dels PACE s’instal·laran de plaques fotovoltaiques al pavelló que puguen abastir els edificis municipals i aportar el sobrant a la comunitat energética que es proposa als veïns.

poble. L’altra actuació és la plantació d’arbres per crear noves zones verdes i millorar el medi ambient; i per contribuir a la preservació dels espais verds de la localitat. I finalment, la compra d’un vehicle elèctric per millorar l’eficiència energètica, que servirà per a tasques municipals.

Ferrer ha expressat l’agraïment i l’orgull de que els projectes recaiguen en una empresa de la comarca. L’entitat, situada a la Mata, és l’encarregada dels projectes relatius a les PACES a Portell i a altres localitats arreu de la comarca.

FORCALL ARREGLARÀ EL CARRER MÉS

LLARG. L’Ajuntament de Forcall ha adjudicat les obres de millora en diverses zones del carrer El Vall, Tapieta i una part del carrer Sant Josep, que comptaran amb espais adoquinats i una important millora urbana.

El pressupost de les obres és d’uns 210.000 euros, i s’espera que comencen de seguida, perquè ja han estat adjudicades a una empresa de la comarca. Per activar aquestes obres es compta amb ajudes del govern de la Generalitat Valenciana, que corresponen a l’anterior legislatura, però ara és quan ja es poden fer efectives.

El PSPV Morella denúncia el retard i la pèrdua d’ajudes per al sector del comerç

LA GENERALITAT VALENCIANA NO HA RESOLT LES AJUDES PER A AJUNTAMENTS I ASSOCIACIONS QUE JA DEURIEN ESTAR JUSTIFICADES I, MÉS, S’HA POSAT EN DUBTE LA CONTINUÏTAT DEL “REGALA MORELLA”

Des del PSPV Morella es denuncia “la situació de paralització que des de fa mesos duu a terme la Conselleria de Comerç respecte les ajudes per incentivar el sector comercial dels municipis”.

Finalitzat el mes d’octubre “no s’han resolt les ajudes al comerç, que inclús algunes d’elles ja haurien d’estar justificades”, expliquen fonts socialistes en una nota de premsa. A la vegada, l’equip de govern de l’Ajuntament de Morella, en el Consell de Turisme, trasllada els dubtes sobre continuar amb el projecte de les caixes regals batejades en el seu moment com a Regala Morella.

—“Regala Morella”. Les caixes regal on participen establiments de la Ciutat, precisament en esta època, tenen una gran acceptació i generen important activitat econòmica per al poble, revertint tota la despesa generada per la seua compra en el comerç local. “Regala Morella” es una caixa amb un val amb tres preus diferents, 25 euros, 50 euros i 100 euros, amb un fullet amb els diferents establiments on es pot canviar amb més de 50 opcions per a la persona que escollisques. Productes locals, artesans, exquisits menús, allotjament en hotels i cases rurals o experiències esportives són algunes d’elles. Per altra banda, degut a la situ-

CONSELL DE LA INFÀNCIA.

Aquest dilluns s’ha celebrat el consell d’infància, on els i les més joves “han aportat les seues idees per al desenvolupament de la ciutat i especialment per al seu dia a dia en el lloc de vida de totes i tots que és Morella”, segons fonts municipals.

A la reunió han assistit dos alumnes de cada curs “des de segon de primer de primària a segon d’ESO” i s’ha parlat “de temes més immediats com el Jocambient però també de necessitats de la ciutat com millores al poliesportiu, a les zones de joc i zones verdes, llibreries i biblioteca, centres educatius”

ació de la conselleria que no ha resolut estes ajudes, quan a més es van publicar a finals de 2023, des de l’ajuntament també es va informar que es renunciaria als abonaments comercials que per exemple es van repartir l’any passat. Esta situació de paralització és inaudita i afecta negativament al suport del comerç del nostre poble, així com en ajudes que també han sol·licitat l’associació d’empresaris turístics de Morella i comarca, a més del propi ajuntament.

En el Consell de Turisme, celebrat la passada setmana, es va tractar esta qüestió i ‘’lamentem que des de l’ajuntament el seu plantejament era deixar de fer el Regala Morella. Esperem que rectifiquen, tal com se’ls va demanar en la pròpia reunió i continuen amb esta iniciativa. És un projecte que suposa una despesa mínima per a l’ajuntament, és positiu ja que tot el que genera són diners que es queden al poble i per tant s’ha de treballar per a la seua continuïtat. Així com tampoc entenem, tal com es va traslladar, que es renuncie als abonaments comercials. Donar suport al comerç local és fonamental ‘’ apunta la regidora socialista Mª Carmen Escuder que va liderar moltes d’estes iniciatives la passada legislatura.

PRIMERES NEUS. La segona dana en pocs dies ha portat fins a la comarca dels Ports els primers flocs de neu de la temporada.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Gent & Vida.

VILAFRANCA

“ANANT PER CASA”. L’Alberg de La Parreta acull, des d’aquest passat dissabte, l’exposició fotogràfica de natura de Jesús Tena. Es tracta d’una mostra que ja es va poder visitar a Vilafranca en plena pandèmia de la Covid-19 i que s’ha cregut convenient tornar a ensenyar en el marc d’un curs de fotografia bàsica que tindrà lloc pròximament en aquestes installacions hoteleres i de turisme rural.

PEDRA EN SEC. El patrimoni de la pedra en sec, és sense cap dubte un dels majors reclams turístics amb els que compta Vilafranca. Des de l’Alberg de la Parreta, Sergi Monfort ofereix la visita teatralitzada en diferents moments de l’any i és una activitat que agrada tant a turistes com a la gent del poble. La d’aquest dissabte estava emmarcada en el programa turístic ‘Descobreix Els Ports’ de la Mancomunitat.

‘Les

Virtuts’, en un mapa-joc

PEDRA EN SEC

L’Ajuntament de Vilafranca, a través d’una subvenció del Patronat Provincial de Turisme de la Diputació Provincial de Castelló, ha dut a terme la creació d’un mapa-joc amb dibuixos i adhesius de diferents escenes de la ruta de la pedra en sec de Les Virtuts. L’objectiu és donar a conéixer l’arquitectura de la pedra en sec entre el públic familiar.

En una de les cares del plànol està dibuixat el mapa de Les Virtuts. En ell apareix marcada la ruta a peu, un itinerari de tan sols 1,6 km. que transcorre entre casetes i bancals abandonats on, fins no fa molt temps, el vent agitava el blat. En el mapa està indicat com arribar-hi fins allí des del nucli urbà de Vilafranca.

Un personatge dissenyat per a este joc, el famós Calces Blaves, és qui conduïx a les famílies per este

itinerari. En la part posterior, es poden veure les vinyetes de 4 zones que es troben al llarg de la ruta, on les xiquetes i els xiquets han de pegar els adhesius que s’adjunten al mapa. En definitiva, este mapa il·lustrat serà una ferramenta més que els i les visitants tindran per a descobrir l’arquitectura de la pedra en sec de Vilafranca, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 2019

—Material promocional. A més del recentment creat mapa de Les Virtuts, Vilafranca compta amb altres mapes il·lustrats com el del Bosc de Palomita, per a descobrir la fauna i flora d’este paratge natural municipal; i el del centre històric, amb el qual conéixer els seus monuments i altres secrets que es poden trobar passejant pel poble.

Hem de ser corresponsables amb

les cures

L’Ajuntament de Forcall, amb el suport d’Estela Buenaventura ha engegat un taller de tres sessions per treballar sobre la igualtat i la corresponsabilitat en les cures, que avui en dia continuen recaient majoritàriament en les dones.

El Ministeri d’Igualtat ha impulsat un pla per dotar de recursos que fomenten la corresponsabilitat, però

també és vital reeducar una societat que tradicionalment ha associat aquestes tasques a les dones.

La corresponsabilitat implica el repartiment equilibrat de les tasques domèstiques i les responsabilitats familiars, com l’organització, la cura i l’afecte envers persones dependents a la llar. “Les xifres dels últims estudis en l’àrea demostren que encara hi ha un gran repte per a la igualtat“, ha explicat l’educadora. El taller es desenvolupa a partir de l’experiència personal dels participants. “No es pretén fer una crítica als homes que venen a contar les seues situacions, es tracta d’aprendre”, concloent que “les tasques de cura ens haurien de correspondre a totes les persones”, ha conclòs Estela.

La primera de les tres sessions programades ha tingut lloc aquest passat divendres i se’n faran dues més, una al desembre i l’altra al gener.

Breus.

ELENA AGUILAR. La morellana Elena Aguilar ha estat una de les participants de l’onzena edició del Congrés de la Societat de Musicologia Española (SEdeM) celebrat a Elx. Un encontre que ha reunit els musicòlegs més prestigiosos de l’estat espanyol i que ha servit per establir noves sinergies i propostes com, per exemple, fer unes jornades de musicologia el pròxim any a Morella. Els resultats es plasmaran en un vídeo-documental es presentaran el pròxim 14 de desembre.

COWGIRL. La productura The Flyhunter ha anunciat mitjançant les seues xarxes socials el final, aquesta mateixa setmana, del rodatge de la pel·lícula “Cowgirl”, que va tindre loca-

litzacions a Castell de Cabres i que té el paper protagonista d’una vaca morellana “Canela”, a més d’actors de la talla d’ Isabel Rocatti, Pep Munné, Carles Sanjaime o Carlos Cuevas.

CALENDARI 2025. L’Ajuntament de Benassal editarà un calendari amb imatges del municipi i informació sobre les dates i festes previstes pel 2025.  Des de l’Ajuntament s’anima a tot el poble a participar amb fotografies que reflecteixen els diferents mesos de l’any. El tema del concurs és “racons, festes i tradicions de Benassal”. L’objectiu és mostrar els encants del

poble amb imatges de moments, festivitats i esdeveniments més destacats del 2024. El jurat estarà format per dos membres de l’Ajuntament i tres pertanyents a associacions i empreses de Benassal. D’entre totes només se’n seleccionaran 12, una per cada mes de l’any. A més cap a la possibilitat de seleccionar altres per a la portada o fer un resum del calendari.

‘Reclam’ solidari, amb Arantxa Pastor

LA REPRESENTACIÓ D’“AUS MIGRATÒRIES” A VILAFRANCA HA TINGUT UN PREU BENÈFIC D’ENTRADA PER ALS AFECTATS PER LA ‘DANA’

La Mostra de Teatre Reclam ha tornat a fer parada a Vilafranca amb propostes de teatre i dansa. Aquest cap de setmana els veïns i veïnes de la localitat han pogut gaudir de l’obra Aus Migratòries, protagonitzada per l’actriu morellana Arantxa Pastor. A la sala Carles Pons de Vilafranca també s’ha representat l’obra Bésame 2.0 , amb l’actuació de Pepa Cases aquest divendres.

Vilafranca és l’únic poble de la comarca dels Ports que participa en aquest festival impulsat per la Universitat Jaume I de Castelló, que enguany celebra la seua 32a edició. Des de fa anys, Vilafranca acull aquesta cita de teatre que s’ha consolidat al poble i és molt esperat pels amants de les arts escèniques. Enguany s’han programat set espectacles, tres destinats als alumnes.

—Entrades benèfiques. La tècnica de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, Ana Querol, ha infor-

mat que el preu de les entrades és benèfic. Tots els ingressos es destinaran a ajudar les persones afectades per la DANA a València.

L’obra Aus Migratòries, dirigida per Rafa Palomares i representada per la companyia Teatro de Lo Inestable, aborda el tema de la migració amb un repartiment de tres actrius i un actor. L’actriu Arantxa Pastor, natural de Morella, ha explicat al seua satisfacció de poder actuar a Vilafranca. La seua actuació ha atret públic de la comarca i de la seua ciutat natal. Pastor va estar nominada l’any passat als Premis de les Arts Escèniques Valencianes amb el seu paper d’Angelines a Aus Migratòries, reconeixement que és “per a l’obra i tota la companyia també, és un regal”, ha expressat l’actriu.

Aquest cap de setmana, la Sala Carles Pons ha estat escenari de teatre de qualitat i solidaritat amb els afectats per la DANA a València, reafirmant el vincle entre cultura i compromís social.

IEPA. La primera fira de la cervesa artesana de La Mata ha estat tot un èxit. A la cita, organitzada per l’empresa “Iepa”, es van poder provar tota mena de cerveses artesanals. Des de “Iepa” es mostraven satisfets de la bona rebuda que han tingut i donaven les gràcies també als artesans convidats per la seua col·laboració en aquesta fira que esperen que impulse el consum de cervesa artesanal. Iepa és el resultat de moltes hores de treball, fent proves i intents per aconseguir les receptes amb què compten actualment. Un camí que segons explicava David Ferreres “no ha estat fàcil”, però que “finalment han aconseguit obrir-se camí”. Amb aquesta fira també s’obria pas la recent marca de cervesa artesana Bertomeu Brewing o també la cooperativa La Somniada i cerveseria l’Audaç des de Soneja, que portava les seues cerveses artesanes i ecològiques. La música en directe d’Omar Selekta va amenitzar la jornada que es completava amb un sopar d’entrepans i l’actuació del grup Garrama.

25 ANYS DESPRÉS. La mostra dels 18 anys en què va estar en funcionament el centre de Formació Professional (FP) a Vilafranca està oberta fins l’1 de desembre a les Sales Gòtiques.

BENASSAL

Setmanari d’informació comarcal

Aquest cap de setmana es reprenen ja totes les competicions esportives

La tràgica DANA del passat 29 d’octubre a València i els seues voltants obligava a la paralització de l’esport els dos passats caps de setmana. Les jornades competitives dels caps de setmana del 3 i 10 de novembre han quedat ajornades, si bé la seua recuperació es farà de forma diferent en cada esport.

D’aquesta manera, la Federació de Futbol de la Comuni tat Valenciana (FFCV), la Federació de Bàsquet i també la de Pilota han anunciat que les lligues es reanudaran aquest cap de setmana. En el cas del futbol, la Federació ha optat per suspendre les dues jornades anteriors en les categories nacio-

nals i que s’hauran de recuperar, si bé en la resta de competicions es recorren les dates del calendari dues setmanes i les competicions es reprendran en la mateixa jornada en la que es van suspendre. Això si, les lligues acabaran dues setmanes més tard.

Aquest fet afecta al futbol aficionat i al futbol base (en categories juvenil, cadet i infantil). En futbol 8, com s’estava disputant en algunes categories una fase de classificació, si que es pot presentar alguna variació en el calendari.

Pel que fa als equips de la nostra comarca, en categoria regional a la 2ª FFCV, el Morella FC jugarà a casa contra el Joventut Almassora

Les jornades competitives dels caps de setmana del 3 i 10 de novembre han quedat ajornades, si bé la seua recuperació es farà de forma diferent en cada esport

el diumenge 10 a les 16 hores. A la 3ª FFCV, el Cinctorrà visitarà al CD Catí el dissabte 9 a les 17,30 hores i el CF Vilafranca rebrà la visita al camp del Serrito de la UD Sant Mateu, diumenge a les 19 hores.

Pel que fa als equips de Renomar Els Ports FC, jugaran tots aquest cap de setmana. Es a dir, els dos juvenils, el cadet, dos infantils, aleví, els dos equips benjamins i també el prebenjamí. Jornada completa per al futbol comarcal.

—Bàsquet. La Federació de Bàsquet de la Comunitat Valenciana, per la seua banda paralitzava les competicions els dies 31 d’octubre, 1 i 2 de novembre com a conseqüència del dol oficial. A més, suspenia també la jornada del passat cap de setmana del 10 de novembre. La competició es rea-

nuda aquest cap de setmana amb la jornada corresponent al 17 de novembre i queden ajornats i amb dates per determinar els partits ajornats aquestes dues setmanes. Cal destacar que els sis equips del CBF Morella federats aquesta temporada tenen partit de competició. Les alevins de primer any i les benjamins jugaran al Centre Esportiu Jaume I de Morella, mentre que els altres quatre equips ho faran a domicili.

—Pilota. Més curiós ha estat el desenvolupament de les suspensions per part de la Federació de Pilota de la Comunitat Valenciana que ajornava les competicions el cap de setmana del 3 de novembre, teòricament pel mal oratge. S’autoritzava entre setmana la disputa de partides ajornades per, posteriorment, suspendre la competició a tota la comunitat el cap de setmana del 10 de novembre. Aquest cap de setmana es reprenen les competicions amb la jornada del 17 de novembre, quedant amb data per determinar les jornades suspeses amb anterioritat. El Vilafranca, a la 1ª Divisió Provincial visitarà la canxa del Frontenis Vilavella ‘D’.

La Diputació de Castelló aprova ajudes pels esdeveniments esportius dels Ports

El ple de la Diputació de Castelló ha aprovat les ajudes per a esdeveniments esportius. Una línia de subvenció que beneficiarà la cursa Denes de Morella, la Dinomania Trail de Cinctorres, l’Entreparets de Vilafranca, la BTT Socarrats de Forcall i la BTT d’Olocau.

El termini per sol·licitar les ajudes per a esdeveniments esportius va finalitzar l’abril passat, però la resolució de les peticions no ha arribat fins aquesta setmana. Aquest retard ha provocat queixes per part de l’oposició. El diputat Rham-

sés Ripollés, del partit judicial de Morella, lamenta “la lentitud en la tramitació” i confia que, “en futures convocatòries, el procés siga més àgil”. Tot i això, celebra que aquestes ajudes s’hagen aprovat finalment.

Gràcies a aquestes subvencions, diverses associacions i clubs de la comarca poden dur a terme esdeveniments com el Trail Denes de Morella, la Dinomania de Cinctorres i la BTT Trail Socarrats de Forcall. Altres proves, com la Entrepareds de Vilafranca i la BTT d’Olocau, formen part d’iniciati-

Una imatge de la cursa “Denes de Morella” d’enguany.

ves com la Lliga Nord i el projecte Muntanyes de Castelló. Ripollés ha animat a altres collectius a aprofitar aquestes ajudes que es solen convocar anualment: “També faig una crida a altres entitats de la comarca a demanar les ajudes, que per desconeixement o falta d’informació, no ho han fet enguany”.

Els esdeveniments esportius subvencionats impliquen voluntaris, aporten dinamisme econòmic i promocionen els municipis on es celebren, afavorint el coneixement del territori.

DENES DE MORELLA

Qué hacer en Morella

NÚMERO 667. ÉPOCA II. DEL 15 AL 17 DE NOVIEMBRE DE 2024

EL OTOÑO ES TIEMPO DE SETAS EN MORELLA

LAS RECIENTES Y ABUNDANTES LLUVIAS PUEDEN DAR UN GIRO DE GUIÓN A LA TEMPORADA, QUE HASTA AHORA SE PODRÍA CONSIDERAR «REGULAR»

La búsqueda de setas es una actividad en la que todo el mundo puede participar, siempre que se sigan unas mínimas normas de respeto por el medio ambiente. Pero buscarlas y, además, encontrarlas, eso ya es todo un arte, una forma de mirar el bosque que en la mayoría de casos se aprende por la constancia en la búsqueda, pero que en otros forma parte de un sexto sentido exclusivo de ciertas personas. Mientras un neófito puede pisar las setas sin darse cuenta de que están ahí, los expertos pueden saber que están, sin verlas, sólo por el aspecto que presentan los matojos y el lugar donde crecen. Durante estos meses, muchos son los que salen con sus cestas en busca de estos deliciosos tesoros, pero hay que tener en cuenta unas recomendaciones. En el término municipal de Morella, las propiedades privadas tienen restringido el acceso a los cazadores de setas, no obstante Morella cuenta con muchas hectáreas de monte público. Son los montes de Carrascals, Vallivana, Herbeset, Ortells i Pereroles.

Este último es el más indicado y frecuentado, ya que en él se encuentran tres refugios en los que poder pasar la noche. Recordar que la recogida del rovellón debe realizarse de una forma cívica e intentando no dañar el medio ambiente. Además, esta actividad no puede realizarse entre la puesta de sol y el alba, solo pueden cogerse 6kg por persona y día y no se deben arrancar las diferentes variedades.

Durante la recogida de las setas es importante que vayamos equipados con cestas de mimbre, paja o caña y no con bolsas de plástico, para que así podamos dejar las esporas repartidas por toda la montaña. Y tener mucha precaución si no nos conocemos la zona para evitar perdernos o tener un accidente.

De todas formas, si les gustan las setas, en estos

LA DANA DE OCTUBRE, EN ESTA ZONA, DEJÓ GRANDES CANTIDADES DE LLUVIA PERO, AFORTUNADAMENTE, NO DAÑÓ NI PUEBLOS NI EL CAMPO

días, no hay problema para comerlas en cualquier lugar de la comarca, dado que todos los buscadores más expertos han sabido encontrar los lugares donde aparecen y se encuentran en mayor o menor medida en las cartas de los diversos restaurantes.

En esta zona de montaña de la comarca dels Ports y Maestrazgo de Teruel, los níscalos (lactarius deliciosus) son siempre la seta estelar con la que los buscadores quieren llenar sus cestas, si bien también hay otras especies comestibles

muy valoradas, como pueda ser el caso de la Seta de Cardo, el Apagallums, los Fongos, la Llanega Negra (conocida en la zona como Babosa), la Llanega Blanca, el Carlet (Hygrosphorus Russla), el Fredolit (también denominado en algunas zonas de la comarca como Bolet de Rosà), entre otras. Se trata de especies muy gustosas y no tan famosas o conocidas en muchos casos como los níscalos, que aquí se llaman rovellons.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

VIERNES 15 DE NOVIEMBRE

20:15 «SÓC HIPERACTIVA»

COMEDIA FEMINISTA EN VALENCIANO

Teatro Municipal de Morella

DOMINGO 17 DE NOVIEMBRE

19:00 «EL VIATGE DE LA MARTA»

CINE

Teatro Municipal de Morella

“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre, que este año permiten junto con el fin de semana tres festivos, Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

UNA FORTALEZA HISTORIAS Y

El castillo de Morella, que domina un océano de montañas, ha sido una de las fortalezas más imponentes del Mediterráneo. El paso de numerosas

civilizaciones ha dejado su huella en esta impresionante construcción habitada ininterrumpidamente desde el III Milenio antes de Cristo.

La fortaleza militar, construida aprovechando la roca natural, debe su importancia y encanto a esta situación privilegiada. Su construcción ha hecho de él un lugar estratégico

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

FORTALEZA DE LEYENDAS

de primer orden, fortaleza inexpugnable que ha permitido el dominio y el control del paso natural del interior a la costa.

La muela donde se asienta el ac-

El Castillo de Morella.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

tual Castillo estuvo habitada desde tiempos antiguos. Se han encontrado restos del Neolítico, de la Edad del Bronce y del Hierro, también los Iberos pasaron por estas tierras. Pero es en la época romana y posteriormente con la llegada de los visigodos, los árabes y finalmente los cristianos, cuando el Castillo va tomando forma, se fortifica la muela y va transformándose según las diferentes civilizaciones que lo habitan.

A partir de la conquista cristiana a los árabes y las reformas que se sucedieron entre los siglos XIII-XIV, las demás transformaciones futuras estarán marcadas por los avances tecnológicos en el arte de la guerra.

El Castillo también fue testigo del paso de personajes muy importantes para la historia: Abderraman III, el Cid, Jaume I, el rey Fernando de Antequera, el Papa Luna, San Vicente Ferrer, el príncipe de Viana y el general Cabrera: sus acciones y sus palabras forman parte de la historia de Morella.

Podéis seguir los pasos de esta historia ascendiendo hasta la Plaza de Armas, desde donde uno parece volar por el cielo de Morella. Cadenas montañosas se extienden ante vosotros y el descenso visual, panorámico, de las casas morellanas a los pies del castillo os parecerá un encantador enjambre de tejados rojizos.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 15h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR.

Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA. Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo de 10 a 13h y de 16 a 18 horas. Viernes de 10 a 13h. El 16 y 17 estan cerradas

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Divendres 15 de novembre 11,30h. ‘Bésame 2.0’, espectacle de Pepa Cases per a l’alumnat de 6è de Primària i d’Educació Secundària. Teatre Municipal 20,15h. ‘Soc Hiperactiva’, espectacle de Pepa Cases. Comèdia feminista en valencià. Teatre Municipal. Actuació gratuïta.

Diumenge 17 de novembre 19h. Cinema al Teatre Municipal amb la pel·lícula ‘El Viatge de la Marta’.

Dilluns 18 de novembre 17h. Campanya de donació de sang. Centre de Salut. Fins a les 20h.

—Vilafranca.

Dissabte 16 de novembre 12h. Cercavila de la Unió Musical de Vilafranca per arreplegar als nous músics de la banda. 18h. Concert de Santa Cecilia de la Rondalla i Grup de Ball de Vilafranca. Actuació de la Rondalla de Morella. Sala Carles Pons Casa de Cultura.

Diumenge 17 de novembre 16h. Cinema a la Casa Social. Sessió Infantil amb la pel·lícula “Del revés 2”. A les 18,30h. Sessió Adults amb la pel·licula ‘La Trenza’.

—Forcall.

Dilluns 18 de novembre 17,30h. Dia de la dona emprenedora. “Dones que impulsen el canvi”. Activitat amb tallers, taules rodones amb obsequis per a les persones assistents. Sala Actes de l’Ajuntament.

—Agenda Esportiva.

FUTBOL

2ª FFCV

Morella FC - Jov. Almassora

Diumenge 17 a les 16h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

3ª FFCV

CD Catí - CE Cinctorrà

Dissabte 16 a les 17,30h. ‘Vicent García’. Catí

CF Vilafranca-UD Sant Mateu

Diumenge 17 a les 17h. ‘El Serrito’. Vilafranca

JUVENILS

ACD Peñíscola ‘A’ - Els Ports ‘A’ Dissabte 16 a les 16h. ‘Benedicto XIII’. Peñíscola

CD Almazora ‘B’ - Els Ports ‘B’

Diumenge 17 a les 19,30h. ‘ Almassora

CADETS

CD Roda ‘C’ - Els Ports FC Dissabte 16 a les 10h. ‘C. Esportiva Pamesa’. Vila-real

INFANTILS

CF Borriol - Els Ports FC ‘A’ Dissabte 16 a les 11h. ‘El Palmar’. Borriol

CD Drac ‘A’ - Els Ports FC ‘B’ Dissabte 16 a les 16,30h. ‘Chencho’. Castelló

ALEVINS

Els Ports FC - CF San Pedro ‘D’ Diumenge 17 a les 10,30h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

BENJAMINS

Els Ports ‘A’ - CD Vall d’Alba ‘A’ Diumenge 17 a les 11,30h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

United Vinaròs ‘E’ - Els Ports B Dissabte 16 a les 12,30h. ‘Ciutat Esportiva’. Vinaròs

PREBENJAMINS

Orpesa CF - Els Ports FC Diumenge 17 a les 10,30h. ‘Camp Municipal’. Orpesa BÀSQUET

JUNIORS

Vilareal BC - CBF Morella Dissabte 16 a les 18,30h. ‘Pavelló Bancaixa’. Vila-real

INFANTILS

CB Almassora - CBF Morella Dissabte 16 a les 12,30h. ‘Pavelló Municipal’. Almassora

ALEVINS 2º ANY

NBF Castelló - CBF Morella Divendres 15 a les 19h. ‘Pavelló Ciutat de Castelló’

ALEVINS 1er. ANY

CBF Morella - CB Vinaròs Diumenge 17 a les 10h. C. Esportiu Jaume I. Morella

ALEVÍ MASCULÍ

CB Torreblanca - CBF Morella Dissabte 16 a les 11h. Pavelló de Torreblanca

BENJAMINS

CBF Morella - BC Vila-real Diumenge 17 a les 12h. C.Esportiu Jaume I. Morella

FRONTENNIS

1ª DIVISIÓ PROVINCIAL

Vilavella ‘D’ - Vilafranca Diumenge 17 a les 10h. Frontó de La Vilavella.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

Els Ports i el Maestrat amb València

TESTIMONIS DE LA SOLIDARITAT DE LA COMARCA: JOVENTUT I EXPERIÈNCIA

Raimon cantava: “al meu país la pluja no sap ploure; o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera; si plou massa és la catàstrofe”. Anys després, el grup Zoo recordava, sense vergonya, que en les situacions difícils, “el poble salva el poble d’eixos putos merdes”, i ja el 2008, Josep Nadal de la Gossa Sorda alertava: “el temps s’acaba i no fem res”. Aquestes veus de la música popular valenciana reflecteixen de manera crua les ferides i les pors davant les pluges torrencials, el canvi climàtic i la frustració col·lectiva davant la gestió política de les catàstrofes. En aquest reportatge, els testimonis directes mostren com, davant la gestió parsimoniosa de les institucions, l’activitat del poble esdevé l’esperança per als veïns i veïnes de València afectades per la DANA des del passat 29 d’octubre.

Per als afectats per la DANA a València, l’ajuda ha arribat de

per alimentar els més afectats… Són només alguns dels qui han baixat a València per sumar-se a les tasques de neteja i assistència. Cadascú a la seua manera, però amb el mateix objectiu: aportar el que poden per ajudar els qui ho han perdut tot. Aquests testimonis ens parlen de valentia i de solidaritat desinteressada, del compromís humà que emergeix inevitablement davant les pitjors catàstrofes.

—Joventut organitzada des de Castelló: Júlia Meseguer Els joves han estat protagonistes aquestes últimes setmanes. Voluntaris d’arreu de la província de Castelló i de tota Espanya s’han desplaçat fins la zona zero. És el cas de Júlia Meseguer, castellonenca i morellana, graduada en Humanitats i estudiant d’Història que va ajudar els veïns d’Aldaia i Alaquàs. Júlia Meseguer explica que va intentar buscar la forma més pràc-

moltes ciutats i llocs, i també des dels Ports i el Maestrat, on la solidaritat s’ha activat des del nord de Castelló per donar resposta a la tragèdia a les terres de l’Horta i la Ribera. Veïns amb vehicle 4x4, joves carregats de ganes amb unes botes i una pala, un bomber voluntari, un empresari amb una màquina i una jove compromesa

tica d’ajudar els afectats sense molestar ni entorpir els professionals. Així, amb Pau Escribano i Laia Meseguer van participar-hi anant amb els autobusos organitzats per l’Ajuntament de Castelló. “Aquest dissabte passat a les sis del matí eixíem tres autobusos, amb unes 150 persones, des de Castelló cap a Aldaia”, expressa.

A l’esquerra, Júlia Meseguer en un pàrquing d’Aldaia.

A baix, Marc Falcó a Paiporta.

La sensació de desorganització i falta de coordinació és compartida per tots aquells que han estat ajudant, d’una forma o una altra, a l’anomenada zona zero de l’Horta i la Ribera. “En arribar no sabíem ben bé que fer, sí que és veritat que anaven enviant a alguns voluntaris a certs punts, a altres a altres, però era caòtic, semblava que tampoc sabien del tot en quin estat estaven alguns espais de la localitat. En un primer moment ens van enviar a un edifici que estava tancat i ja estava en bones condicions, pareixia que faltava comunicació. Al final vam anar amb un veí d’Aldaia a treure fang i aigua d’un pàrquing enorme, on vam estar treballant

més de 50 voluntaris, i després vam estar ajudant a establiments i altres pàrquings més menuts”. Per a Júlia, aquesta experiència ha reforçat la seua determinació en la lluita contra el canvi climàtic. “Crec que el primer que hem de defensar els joves són polítiques dirigides a pal·liar els efectes del canvi climàtic. El que ha succeït aquests darrers dies mostra clarament que la desinformació i la negligència política no tenen cabuda si volem un futur segur”. Per a ella, l’extensió de la solidaritat va ser un dels aspectes més positius de l’experiència, així com la gratitud dels veïns d’Aldaia i Alaquàs, que a pesar de que els voluntaris portaven el necessari per resistir i ser autosuficients, els oferien sempre menjar, aigua, i material de protecció per continuar amb la jornada.

Laia Meseguer.

—Solidaritat des del Maestrat: el testimoni de Marc Falcó Marc Falcó, estudiant de Medicina de Castelló i Benassal també va decidir implicar-se amb la causa. Dies abans de sortir cap a València es va preparar activament comprant “botes d’aigua, roba impermeable, cabassos de goma, pales, i altres eines per a la neteja” amb l’objectiu de ser el més eficients possible. “Vam eixir amb la furgoneta de Josep Arrufat, també de Benassal, a les cinc del matí i, per evitar el trànsit, vam aparcar a València capital i vam anar caminant fins a Paiporta, on viu un amic”, relata Marc.

Una vegada al poble, es van trobar amb veïns que demanaven

amuntegats fora de casa, i una sensació general que això no es resoldria en setmanes, sinó en molts de mesos de treball”.

Aquesta experiència, segons ell, deixa palès que “els fenòmens meteorològics adversos seran cada vegada més freqüents i greus si no frenem el canvi climàtic. Els polítics han de prendre’s seriosament aquest tema perquè el punt de no retorn està cada vegada més a prop”.

Marc destaca també l’impacte de la desinformació i els bulos, especialment en temps de crisi. “És terrible veure com les xarxes socials i alguns mitjans de comunicació es converteixen en fonts de desinformació. Hi ha qui es creu qualsevol

havien pogut arreplegar entre el punt de recollida de l’ajuntament de Morella i altres veïns del poble”. Per al primer cap de setmana vam aconseguir reunir tres 4x4 i vuit persones”.

Una vegada a València, els joves van unir-se a uns bombers per coordinar-se i dirigir els esforços cap a les zones més afectades. “Som un grup d’amics que ens agrada eixir amb els 4x4 pel camp, i estos caps de setmana aprofitàvem per baixar a ajudar”, expressa Palau. Amb una mica d’experiència en “rescatar” els seus cotxes si se’ls queden atascats per la muntanya en les seues eixides, ara s’enfrontaven a una realitat molt més complicada: “Cada dia podíem traure almenys vint cotxes

ajuda per netejar les cases. “Vam ajudar una dona a buidar el seu garatge de fang i trastos que estaven ja inservibles”. Després es van trobar amb un bomber d’A Coruña que els va guiar a un pàrquing on van treballar en cadena: mentre uns omplien cabassos de fang, altres els transportaven fins a una excavadora, que descarregava en un camió ple de fang. A mesura que avançava el dia, Marc explica que “la situació es va anar ordenant amb la presència d’alguns bombers que ens orientaven, però en general era bastant caòtic; cadascú feia el que podia i sabia”.

L’impacte de la catàstrofe a Paiporta va ser una sacsejada per al jove de Benassal. “Encara que ja havien passat molts dies, el poble seguia en condicions desastroses. Tots els carrers plens de fang, els objectes personals de la gent

cosa sense contrastar-la, i això fa que molts no entenguen la gravetat del canvi climàtic”.

La determinació i la reflexió de Júlia i Marc són el reflex d’una generació conscient i solidària que s’enfronta no només als desafiaments immediats sinó a un futur que perceben cada vegada més incert.

—Treball a disposició dels valencians: Cristian Palau

“Seguíem les notícies i pensàvem que havíem de fer alguna cosa”, explica un altre jove morellà voluntari a la zona zero, Cristian Palau, fotògraf i realitzador audiovisual. Des dels primers dies de la catàstrofe, se’n veien les notícies, i van decidir d’organitzar-se amb un grup d’amics per a baixar a València amb els seus vehicles tot terreny, carregats de material que

dels pàrquings, atrapats pel fang”. Els primers dies es van coordinar amb uns bombers i sortien del Parc Central de València. Van treballar principalment a les zones d’Alfafar, Benetússer i Aldaia. “Dimecres i dijous vam tornar a baixar Dani Aguilar i jo sols, i vam anar a Aldaia i Alaquàs, que els carrers estaven més decents, però els pàrquings i els baixos encara estaven malament”, ha afegit Palau.

“Aquest últim cap de setmana hem tornat a anar amb els bombers i vam anar a Massanassa i ahí el fang estava quasi com el primer dia, hi havia més d’un pam de fang als carrers, i els pàrquings pitjor i el que ens podia passar es que es quedara el nostre cotxe dins del pàrquing també. Ahí no vam poder fer res i vam decidir tornar pel nostre compte a Aldaia i Alaquàs perquè ja sabíem que allí teníem feina”.

A la dreta, Cristian Palau

i Dani Aguilar amb els veïns d’Alaquàs, on van fer nit dos dies.

La situació a les zones inundades no només era complicada, sinó que sovint estava marcada per la desorganització. “La primera impressió quan vam tindre en arribar a Alfafar i Benetússer va ser de caos total, pareixia que no hi havia cap tipus d’ordre, estaven tots els cotxes pel mig dels carrers i ens orientàvem una mica perquè com els primers dies anàvem amb els bombers ens guiaven sobre què fer i on anar”.

A més, l’ajuda es veia limitada per la manca de coordinació: “Una vegada els policies ens deien que

A dalt, Cristian Palau

i Dani Aguilar traent cotxes.

no podíem entrar a la localitat, que no feia falta ajuda, mentre teníem el contacte d’algú del poble que ens la demanava urgentment”. Això els va passar a Catarroja: “El dissabte mos cridaven per a ajudar a Catarroja i no ens van deixar entrar”. Les tasques d’aquest grup de morellans aficionats al motor ha estat sobre tot moure cotxes i algun remolque: “Els primers dies era apartar els cotxes del carrer perquè pogueren passar màquines per a netejar i que poguera funcionar el trànsit i la resta a partir del dimecres va ser traure cotxes de pàrquings perquè pogueren netejar”. Malgrat les dificultats, van continuar ajudant. “Els veïns agraïen que poguérem traure els seus cotxes; alguns fins i tot ens oferien casa per a dormir”, recorda Cristian. Un veí d’Alaquàs, Vicent, els va acollir dues nits quan havien planejat quedar-se només un dia, però sovint es trobaven amb més feina de la prevista.

“Nosaltres veníem a ajudar com poguérem, fora el que fora”, explica. “Va haver-hi dies en què ens vam frustrar molt: un dia vam baixar de Morella a les cinc del matí,

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

i fins a les dues de la vesprada no havíem pogut fer res”. Buscant a qui ajudar, se’ns va apropar una veïna plorant demanant si podíem ajudar-la a traure el seu cotxe, que feia més d’una setmana que estava atrapat. Hi ha moments en què no poder fer més et deixa amb un sentiment de frustració”.

Després de sis dies ajudant, el morellà conclou amb una reflexió sobre la situació: “No estàvem preparats per a una catàstrofe d’aquestes dimensions. Els professionals fan bé la seua feina, però crec que feien falta més mitjans des del principi”. També destaca la importància de la prevenció: “Igual que es netegen els boscos per evitar incendis, caldria netejar rius i

“Tots els parcs del Consorci Provincial van enviar bombers, o voluntaris, o professionals o ambdós. Anàvem tots junts però nosaltres treballàvem amb els voluntaris del parc de Benassal, per una qüestió logística, quan baixàvem de Morella els replegàvem i en tornar els deixàvem al poble”. Així, en un sol vehicle podien anar cinc persones i no deixaven l’àrea descoberta per als bombers que es quedaven.

Les tasques principals dels bombers voluntaris es basaven en desaiguar pàrquings subterranis i netejar els carrers, especialment per a trobar els punts de clavegueram per poder desaiguar: “Si algun veí tenia algun problema subsanable li ajudàvem, crec que tots vam fer

infraestructures per minimitzar danys. Tot el que puga evitar un mal major val la pena”.

—Carlos Felius, bomber voluntari i treballador amb una llarga trajectòria i experiència a l’ajuntament de Morella

Carlos Felius, morellà dedicat al seu poble amb el treball en la brigada de l’Ajuntament de Morella, s’ha desplaçat a la zona zero, concretament a Catarroja, per a ajudar en les tasques de neteja i desaigüe. Felius, com a bomber voluntari, s’ha coordinat amb els bombers professionals del Consorci Provincial de Bombers de Castelló i altres bombers voluntaris de parcs de tota la província.

“Els primers dies ens reuníem al parc de Nules, que és l’últim parc de bombers de Castelló abans d’arribar a València, i des d’ahí, en comitiva, anàvem tots a Catarroja, que era el nostre punt assignat”, explica. Els torns que feien eren de 12 hores, de 7 hores a 19 hores i de 19 hores a 7 hores.

cloent-hi l’exèrcit i les forces de seguretat, que durant les nits feien rondes de vigilància per evitar robatoris a les zones devastades i al material dels bombers.

El voluntari morellà relata que la seua primera impressió, en arribar, va ser d’incredulitat: “Estava impactat amb la magnitud de la catàstrofe en creuar el riu Túria i vore la part afectada i la part no afectada. La impressió era de devastació absoluta com no havia vist en la vida, com si haguera passat una bomba nuclear”. Els cotxes destrossats i amuntonats, carrers i les carreteres plenes d’estris, mobles i records de

alguna cosa addicional. Per exemple, va arribar una ambulància que portava a veïns i com no funcionaven els ascensors, vam ajudar-los a pujar a les seues cases”.

Els espais inundats requerien de vigilància constant: “Quan els aparcaments ja estaven més o menys buits de fang i ja eren accessibles, contactàvem amb el nostre comandament i ja revisaven els vehicles, trasteros i racons per si podia haver cap víctima”, ha expressat Carlos.

Els bombers voluntaris van centrar-se en extreure l’aigua acumulada als pàrkings subterranis de la ciutat, tasca que requeria hores de funcionament de motobombes, turbobombes i bombes flotants, que són equips especialitzats per a evacuar grans volums d’aigua. “Encara que les bombes funcionen molt bé, un pàrquing podia tardar més de 24 hores a buidar-se completament si era de grans dimensions”, relata Felius.

A més de les tasques de desaiguat i neteja, aquest bomber cooperant destaca la tasca d’altres agents, in-

A la dreta, màquina de Sisco amb un missatge solidari escrit pel seu fill.

tantes vides. També evoca l’olor, una aroma desconegut i desagradable, difícil de descriure: a aigua estancada, aliments podrits de les neveres dels establiments i les cases, químics i gas. “Quan torne a olorar algo així, espero que en molt de temps, m’evocarà aquell moment, eixa olor característica a aigua estancada”, expressa.

Felius també es mostra crític amb la previsió i organització, reflexionant que “el desastre natural i material potser no s’haguera evitat, però s’haguera pogut minvar el nombre de víctimes si s’hagueren pres mesures a temps”.

La percepció de Carlos és que aquest tipus de catàstrofes ens han de conscienciar per escoltar els experts i les prediccions, que cada vegada són i seran més fidels, i prioritzar la seguretat i la salut de les persones per damunt de tot.

Enmig de la devastació, però, ell també destaca la solidaritat i l’agraïment dels veïns que, tot i la seua situació, els oferien menjar i les seues cases per poder netejar-se o canviar-se: “Encara que nosaltres portàvem el nostre menjar, la gent ens oferia cafè, llet calenta, magdalenes... La gent agraïda no, agraïdíssima, i nosaltres amb ells moltíssim també”. Felius també es queda amb la valentia dels veïns, alguns li van explicar que valoraven no haver tingut pèrdues personals, només materials, amb l’esperança que, amb esforç i molta ajuda, aconseguiran tornar a la normalitat.

—Sisco Temprado, empresari i treballador cinctorrà Sisco Temprado, originari de Cinctorres i empresari del sector tèxtil d’indumentària regional amb la seua empresa Hilaturas Temprado i la marca Borras de Seda. Temprado es va involucrar ràpidament en la resposta a la catàstrofe. Tot i no ser agricultor, va contactar amb un grup de Whatsapp on s’havien coordinat tractoristes per a anar a les manifestacions del sector primari, i es van organitzar per anar a València.

Un grup de morellans carrega els seus cotxes de donacions dels veïns, en una imatge de Cristian Palau

A alt, un dels pàrquings de Catarroja on va treballar Carlos Felius, bomber voluntari.

“Jo vaig baixar amb Jesús Guardiola, de la Todolella, que té un tractor gran, i vam carregar la meua minicarregadora; és una màquina amb molta força, perfecta per moure vehicles atrapats i netejar zones inaccessibles”. Com no era viable arribar fins a València amb un tractor a 40km/h, la Diputació va enviar una gòndola per a portar-nos.

El grup va arribar de nit a Catarroja, al centre on s’havien reunit altres voluntaris de la comarca. Allí es van adonar que la situació era caòtica: “Hi havia una descoordinació total”. Quan els bombers van vore la màquina de Sisco, de seguida li van demanar ajuda: “Els bombers tenien una màquina avariada i la meua era ideal per al seu servei”. Aleshores, conjuntament, van començar a traure vehicles dels pàrquings inundats, una tasca indispensable per accedir a les zones més afectades i verificar si hi havia víctimes.

La pressió emocional de l’experiència va ser enorme, sobretot quan es trobaven testimonis directes de la desesperació dels afectats. “A un pàrquing van marcar +3 a un cotxe, tres víctimes”. El treball allí es feia més intens perquè les condicions dins dels espais inundats eren insalubres: “Sense llum, amb una olor d’aigua estancada, de putrefacció. Vam haver de treballar amb compte i vigilant per evitar danys

a possibles cossos atrapats perquè quan es trencaven les canonades caïen moltes coses als pàrquings”.

L’aspecte humà d’aquesta tragèdia va commoure profundament Sisco, que recorda com els afectats els agraïen qualsevol petit gest. “Hi havia gent que ens plorava per ajudar-los a treure el cotxe o a netejar el seu comerç. Ens oferien diners, però ningú ho va acceptar; tot ho fèiem per ajudar, era desinteressat”.

Per Sisco, una altra realitat desconcertant era l’ambient fora de la zona afectada: “Durant les nits em vaig allotjar a un hotel a València. Veure la gent de festa, sopant, mentre a pocs quilòmetres hi havia un infern era impactant”. Aquesta dualitat entre la vida quotidiana i la devastació va deixar una marca en tots els voluntaris. “Ho has de veure per creure-ho, les imatges a

com la material: “Quan s’ha perdut absolutament tot, la gent necessita més que mai una mà que els ajude i els done una mica d’esperança. Necessiten conversar i sentir-se acompanyats”. Així, Sisco creu que el trauma i la sequela serà molt greu i es necessitarà molta atenció psicològica i psiquiàtrica.

—Ivana Membrado, joventut solidària de Morella i València

Mentre centenars de persones es mobilitzen entre el fang per rescatar i reconstruir, una altra forma d’ajuda igualment crucial es desplega al Centre de Turisme de València amb l’ONG World Central Kitchen (WCK) del chef José Andrés, amb qui han col·laborat cuiners i voluntaris d’arreu de la província i d’Espanya: també de Morella. Centres de cuina i distribució dedicats a preparar àpats ca-

la televisió no acaben de transmetre l’horror real”.

Finalment, el cooperant cinctorrà reflexiona sobre la resposta de les institucions, que al seu parer va ser massa lenta i insuficient per a la magnitud del desastre: “L’ajuda va tardar massa a arribar, i molts se sentien abandonats. Per això, els voluntaris som fonamentals; veïns i afectats van recuperar l’esperança en veure’ns allà, treballant colze a colze amb ells”.

L’empresari també ha volgut posar en valor el treball dels joves voluntaris: “Esta generació mos ha donat una lliçó, tant que se’ls ha criticat de vegades, però ara han demostrat ser treballadors, resolutius i empàtics”.

El testimoni de Sisco Temprado posa de manifest la solidaritat i la força de voluntat de moltes persones que, de manera desinteressada, han decidit donar suport en un moment crític. Segons ell, els esforços de reconstrucció encara seran llargs i difícils, i la necessitat de suport emocional és tan important

lents i distribuir-los a la zona zero. Ivana Membrado, morellana i valenciana, estudiant de Química i voluntària de l’ONG de José Andrés, és una de les milers de persones coordinades per preparar i repartir menjar calent a les persones afectades per la DANA i a les brigades de voluntaris i efectius. Aquesta solidaritat, més allunyada del fang però igual de vital, es tradueix en àpats que porten confort i alegria enmig de la devastació.

La seua implicació va començar a través d’una connexió familiar: “La iniciativa la vaig conéixer a través de la meua tia Míriam, que col·labora en la part de logística i economato”. Tot i el seu perfil acadèmic allunyat del camp humanitari, Ivana va veure una oportunitat clara d’ajudar en una situació crítica. Segons explica, l’organització entre els voluntaris es basa en una estructura precisa que assigna tasques segons les habilitats de cadascú. “Te passaven un contacte i explicaves les teues capacitats, si eres cuiner o si podies fer alguna tasca

de muntatge, repartiment…”. Aquesta coordinació és fonamental, perquè s’enfronten a una producció diària de més de 10.000 entrepans i moltes racions calentes, tot assegurant que no es desperdicie res, ja que a vegades ha estat complicat accedir a les localitats de la zona zero per repartir: “Es preparen grans quantitats però ens recorden sempre que és molt important que no sobre, que el que es fa arribe on toque i es consumisca”.

“La gràcia és cuinar menjar bo, calent, que reconforta, per això es contemplen molt les quantitats i la logística de repartiment, per no malbaratar. També es vital eti-

vegades penses que hauries d’estar ajudant allà al fang, però aquesta és una altra manera i també és molt important per als afectats. Ajudem com podem”, reflexiona. La feina diària varia en funció de les necessitats: “Les meues tasques han anat canviant al llarg dels dies, al principi estava netejant safates... després em posava a tancar bocates, i els últims dies sobretot he recollit les safates amb el menjar per posar-los en uns carrets”.

A més, subratlla que la solidaritat de la comunitat ha estat notable, amb molts particulars i empreses oferint espais i recursos per garantir la producció i distribució

A dalt a l’esquerra, un vehicle de l’empresa de Sisco a València.

Damunt d’estes línies, Sisco Temprado amb altres voluntaris a la zona zero

quetar els ingredients bé tenint en compte els al·lèrgics i intolerants”, ha afegit la jove morellana.

Ivana destaca l’experiència i eficiència de l’ONG, especialment en el treball de camp i en la distribució del menjar, on cada persona sap exactament quin és el seu rol:

“Es nota molt quan un equip ja ha treballat en escenaris similars arreu del món, com és el cas d’aquesta ONG, està tot molt ben organitzat i hi ha membres de l’associació identificats per si tens cap dubte”.

“José Andrés es dedica més al transport i el repartiment, també perquè és la cara visible de l’organització”, detalla Membrado. A més, ha incidit en la diversitat dels voluntaris: “Hi ha gent del WCK que ve de Mèxic i d’altres països perquè són els que es desplacen pel món amb ell. Després hi ha també coordinadors de València que coneixen de prop la situació, i voluntaris de València i de tota Espanya”.

Tot això possibilita una logística efectiva, i no és estrany veure com “hi ha equips de logística, de transport, de cuina, d’empaquetat, classificació, neteja…”, organitzats per cobrir totes les necessitats.

Malgrat la dificultat de les condicions, els voluntaris, com ella, mostren una gran satisfacció de poder col·laborar. “És molt gratificant, a

de menjar de qualitat. La jove morellana i valenciana no deixa de pensar en la importància de millorar la gestió i la infraestructura per a futurs desastres: “Sempre hi ha esperança en que el futur sigue millor, però tenim un sistema que no està sent coherent. Com a persona jove també crec que és una lluita de la nostra generació i les que venen, perquè patirem més els efectes del canvi climàtic”.

La comarca dels Ports té molta relació amb la Ribera i l’Horta de València. I moltes famílies dels pobles han emigrat de la muntanya a les comarques valencianes i catalanes de vora mar. I l’emigració s’ajunta amb la solidaritat i la ciutadania. No és la primera vegada que les entitats i la joventut dels pobles dels Ports es mobilitzen per causes solidàries, immediates o internacionals. I també la comarca ha patit catàstrofes, a més de les gelades, com per exemple, els incendis. I no sempre ha comptat amb l’atenció del poder. Però la sensibilitat i la solidaritat són paraules majors. Paraules, no: fets. N’hi ha idea de present i de futur, que poden representar ara les nostres comarques del nord, per Júlia, Marc, Cristian, Carlos, Sisco i Ivana: “Entre tots i totes ho farem tot”.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El Directori Civil (1925-1930) · Part XXII

La caiguda

Diuen que tot allò que puja acaba caient, un axioma inexorable que inclús un Mesias com Miguel Primo de Rivera i Orbaneja no pot fugir d’ell. Dimitiria el 28 de gener de 1930. Quina hòstia se va pegar.

Pep Querol. Historiador

La veritat és que a Primo de Rivera no li havia acompanyat la fortuna. Havia perdut el recolzament de part de l’exèrcit; no havia complert gairebé cap de les seues promeses inicials; havien hagut un parell d’intents armats per tombar la Dictadura; l’economia, ja per al 1928 estava en caiguda lliure; la seua popularitat havia caigut en picat; fins i tot el Rei Alfonso XIII ja no confiava en ell; i a tot això s’ha de sumar la seua salut, que havia empitjorat molt els últims anys. No tenia més remei que marxar, però ni tant sols a casa, ja que s’exiliaria a França, on moriria poc després, a París, el 16 de març. No va poder gaudir ni de la jubilació.

Tot això de Mesias i el Gran Home, enviat de Déu, etc., no ho he anat dient al llarg dels articles per fer burla de Primo de Rivera personalment. Reconec que un poc si per aquells que li atorgaven aquestes qualitats, però és que des de molt al principi se l’envoltaria d’un cert misticisme. Ara voreu un botó de mostra. Cada any se feia un homenatge a Primo, el 13 de setembre, per commemorar tant feliç data. Solien ser manifestacions i processons a Madrid, i que l’Ajuntament de Morella solia enviar una comissió, com el cas del 5è aniversari del colp d’Estat, segons l’Acta de la Permanent de l’11 de setembre de 1928, encara que podia ser a qualsevol dia de l’any, ja que ell era omnipotent, com Déu. El juliol de 1927, se publicava un pamflet Amor Patrio. Homenaje Nacional al Marqués de

Estella, i que comentava la data del 13 de setembre de 1923, «Fecha en que, como por inspiración divina, surgió el hombre que con su gallardía, su pureza y su tenacidad había de salvar a España de tantos y tan gravísimos males como la asolaban. ¡¡¡La tierra española, antes de 1923, estaba prostituída en todos sus aspectos!!! ¿Por qué no recordar en estos instantes el año 601 de Noé? Es muy a propósito su recuerdo, porque en aquella fecha vio Dios que la malicia de los hombres era mucha en la tierra, y que todo designio de los pensamientos del corazón de ellos era de continuo solamente el mal. Para purificarlo rompió todas las fuentes del gran abismo y las cataratas de los cielos fueron abiertas, y hubo lluvia sobre la tierra cuarenta días y cuarenta noches. Todo murió; solo Noé, que halló gracia de Dios, se salvó, y con él cuanto encerró en el arca. Pero el Omnipotente tuvo que decir algún tiempo después: No tornaré a maldecir más la tierra por causa del hombre, porque el intento del corazón del hombre es malo desde su juventud; ni volveré más a destruir todo lo viviente como he hecho. POR ESO DIOS, SUPREMA Y DIVINA JUSTICIA, NO ENVIÓ OTRO DILUVIO ANTES DEL 13 DE SEPTIEMBRE DE 1923». Se pot ser més ridícul? Jo crec que no. Pos aquest pamflet que té desenes de pàgines amb el mateix estil, el van enviar a tots els Ajuntaments d’Espanya. Així, Primo de Rivera esdevenia un agent de Déu, qual Noè, que ofegaria la política i el Constitucionalisme,

Cada any se feia un homenatge a Primo, el 13 de setembre, per commemorar tant feliç data. Solien ser manifestacions i processons a Madrid, i que l’Ajuntament de Morella solia enviar una comissió,

el parlamentarisme i el sistema de partits. Me pregunto què pensarien aquests il·luminats quan Primo marxaria, o que poc més d’un any després la política contraatacaria fotent al carrer la Monarquia. Noè, de sobte, se tornaria republicà. Aquest to messiànic se pot observar, encara que de forma indirecta, en una carta de l’Arxipreste, Francisco Vernet, a l’Ajuntament el 25 d’octubre de 1927. Tracta sobre una visita de dos clergues, uns tals Anós i Pujol, els quals farien una «Santa Misión», la qualifica Vernet, a l’Arxiprestal. Apart de convidar a assistir a les autoritats municipals, comenta, «considerando, que todos los que estamos investidos de autoridad, sea esta eclesiástica, sea civil, sea militar, somos constreñidos por el deber de proporcionar a nuestros súbditos el máximo bien, espero de V. y demás señores de nuestro Muy Ilustre Consistorio Municipal prestarán la cooperación y el apoyo más eficaces a esta obra de regeneración religiosa y social con que para bién de nuestra amadísima Ciudad nos brinda la Providencia Divina». Súbdits, Vernet? Hola? El poble espanyol va deixar de ser súbdit el 1812, Vernet. Òbviament, la Providència Divina havia provocat l’aparició del regenerador de la pàtria, Primo de Rivera, i l’Església espanyola estava encantadíssima amb ell. Ingrata, si ho haguera sabut Cánovas del Castillo...

Però, a Rey muerto, Rey puesto, diuen. A partir d’aquell gener començaria una nova fase, la Dicta-

blanda (1930-1931), liderada pel també general Dámaso Berenguer Fuste. Aquest període se caracteritza per una certa obertura del règim, amb vistes a tornar a la Constitució de la Restauració. Alfonso XIII s’havia adonat que havia posat la pota fins al coll amb Primo de Rivera, i ara pretenia tornar al 12 de setembre de 1923, y aquí no ha pasado nada. Pos si, xiquet, si que havia passat. Quan Berenguer va pretendre fer un govern de concentració amb els antics partits dinàstics de la Restauració (liberals i conservadors) per afavorir la transició a la normalitat constitucional, se trobaria que se desentendrien del projecte. S’havia arribat a un carreró sense eixida, i l’article famós de l’intellectual conservador Ortega i Gasset, «El error Berenguer» (al diari El Sol, el 15 de novembre de 1930, de qui ja vam parlar un dia), era una mostra d’això. L’oposició republicana a la Monarquia no havia estat ociosa els últims anys, havien fet els deures (Pacte de Sant Sebastià, el 17 d’agost de 1930). Aquest any, el republicanisme demostraria la seua fortalesa, amb un esclat de partits republicans arreu Espanya. A Morella, Matías Sangüesa crearia Acción Republicana al setembre, sota el lideratge nacional de Manuel Azaña.

En eixos últims dies del govern de Primo, hi hauria algun canvi a l’Ajuntament de Morella. Hem de pensar que Fidel Centelles era encara interí, i faltava cobrir les vacants de dos regidors que havien mort (legislatura tràgica, sense dubte), Jose Maria Escorihuela i Vicente Querol Serret, (aquest últim segons Acta plenària del 3 de desembre de 1928). Així, el 3 de gener de 1930, segons l’Acta plenària extraordinària del dia, se nomenarien a Francisco Blasco Ferreres i el metge Tomàs Remón Pastor (segons comunicació del Govern Civil el 30 de desembre de 1929). Una vegada completat el quòrum, se procediria a escollir alcalde entre els regidors, guanyant, com era previsible, Centelles, per 10 vots a 2 en blanc. Manuel Gisbert Lecha seria primer tinent alcalde; Manuel Mestre Colom (que també moriria poc després, el 29 de gener), el segon; i Francisco Martí Martí, el tercer. Així, Centelles se convertia en alcalde-president propietari, però, ai, per a disgust d’ell el món s’acabaria un parell de setmanes després. I com a passat sempre, tots els regidors de l’Ajuntament fins a eixe moment, quedarien al carrer. Tots. Portem més purgues de les que puc recordar. Però això ja ho parlarem al següent article i període històric.

Les sensacions que tinc d’aquest període, o de tota la Dictadura fins ara, les vaig resumir quan vaig parlar de la mort de Mariano Sebastià, el puntal del règim a Morella. La resta, entre ells Centelles, o Escorihuela, més el primer que el segon, seguirien una dinàmica d’un perfil més baix, més notori amb la mort del segon, un autèntic corcó per als partidaris del constitucionalisme. Un període, sent justos, amb les seues llums, amb una frenètica cursa per aconseguir infraestructures i serveis per Morella i Comarca, així com augmentar el seu prestigi, però també amb les seues foscors, partidaris entusiastes d’una Dictadura, amb tot el que implica això, manca de llibertats individuals i socials, i un llarg etc.

A les Actes de la Permanent només hi ha una referència a la caiguda de Primo de Rivera, l’11 de febrer, i és curiosa, ja que els donarien amb la porta als nassos. Fidel Centelles dóna compte d’un viatge a Madrid per fer diverses gestions, però «no fueron todo lo fructíferas que esperábamos por habernos encontrado tan pronto llegamos a Madrid con la caída del Gobierno del Sr. Primo de Rivera, y por más que fuimos a los Ministerios correspondientes [...], nada en concreto pudimos sacar [...], por estar tramitándose la crisis indicada». Aquests assumptes eren, entre altres, la declaració de Monument Nacional de l’Arxiprestal, i la cansina petició dels Quarters Militars i Castell (en serio, voleu deixar-ho estar?).

Com ha passat sempre en aquests casos, a partir del 28 de gener no hi hauria cap referència, cap agraïment, cap lamentació ni alegria, ni reacció de cap mena a Morella, sobre la dimissió de l’agent diví que havia salvat Espanya un 13 de setembre, Miguel Primo de Rivera i Orbaneja, marqués d’Estella. Ni a les sessions plenàries ordinàries ni a les de la Comissió Permanent, tractant en eixos dies immediats els habituals temes administratius rutinaris, i que te fan badallar, quin avorriment, si exceptuem el passatge citat. I mira, Primo, que assistirien a tots els teus homenatges, tant a Castelló com a Madrid, o on fera falta, per mostrar entusiastes la seua adhesió al teu projecte, inspirat per la Divinitat, o això deien ells. I de sobte, una vegada caus, tots giren el cap, una actitud, quina paradoxa!, molt espanyola. Quina ingratitud, quina injustícia, Primo, tu que ho vas donar tot per Espanya i la Pàtria. Però ja saps el que s’ha dit sempre, Miguel, si me permets les confiances: Cria cuervos, y te sacarán los ojos

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

“DESCOBREIX ELS PORTS” A ARES DEL MAESTRAT

Juli Bayot mostra com és la feina del pastor

El programa “Descobreix els Ports”, impulsat per la mancomunitat a través del Pla de Dinamització i Governança Turística, ha continuat el seu cicle de visites aquest cap de setmana a Ares amb una ruta temàtica dedicada al pasturatge. Els i les participants han pogut gaudir d’una ruta pels voltants del poble acompanyats del pastor local Juli Bayot i el seu ramat. Una activitat que ha servit per a donar a conéixer aquest ofici mil·lenari.

Ser pastor és molt sacrificat. Es treballa de dilluns a dilluns. Els animals han de menjar siga festius o no i són poques les ajudes amb les quals compten. De fet, cada vegada són ments els joves que es dediquen a aquesta feina. Així i tot, encara queden pastors com Juli Bayot que els agrada la seua feina i també donar-la a conéixer. Un dels objectius d’aquesta activitat, segons explicava Juli, i que a més ajuda a dinamitzar el territori.

La visita servia també per a veure com ha canviat aquesta feina amb el pas del temps. I és que tot i que perdura en el temps no es treballa de la mateixa manera, les noves tecnologies han permés que els pastors siguen un poc més lliures quant a la vigilància dels seus ramats, les barraques de pastors que trobem pel terme i les esquelles, en molts casos s’han canviat

per GPS, la qual cosa ha facilitat el seu treball, en canvi, són molts els entrebancs, als que han hagut de fer front. Els tràmits burocràtics són un dels problemes, també la desvalorització del preu de la llana, però sens dubte és el temps el que més maldecaps està portant als pastors. En el cas d’Ares, han estat molt temps sense aigua, la qual cosa ha suposat una gran despesa. I és que no només han hagut d’invertir en aigua per als animals sinó també amb menjar perquè tot estava sec. Ara sembla que les pluges dels darrers mesos han donat una petita treva i tindran menjar un temps fins que arribe el fred.

El treball del pastor, el paper de l’ovella en els nostres boscos, la relació d’aquest treball amb la pedra en sec i com ha evolucionat el pastoreig als Ports han estat algunes de les coses s’han pogut aprendre en aquesta visita, que també comptava amb la presència de la gerent de Viu els Ports Mònica Segura qui s’encarrega de conduir aquestes visites en els pobles que no disposen d’Oficina de Turisme o d’aquest tipus d’activitats.

La pròxima activitat serà el 16 de novembre a Vallibona i girarà al voltant del carboneig. Una ruta per l’entorn del municipi per a conéixer la seua història i tradició carbonera.

Patrocina

Els preus del Porcí. 07/11/2024

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

1,553 €/kg (baixa 0,006 €)

1,565 €/kg (baixa 0,006 €)

Setmana 45 del 04/11 al 10/11

Lleida 20 Kg 68,00 € (sense variació) 81,00 € (sense variació)

07/11/2024 46,00 € (sense variació)

China (Min. Agricultura) Del 28 octubre al 3 novembre

Porc viu 2,32 €/kg (baixa 0,03 €)

Garrí (Lechón) 4,55 €/kg (baixa 0,05 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 06-11-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,04 €/kg (sense variació) 6,06 €/kg (puja 0,01€)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 06-11-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

€/kg (puja 0,17€)

€/kg (puja 0,23€)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 07-11-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu) 1,47 €/kg (sense variació) 1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 05-11-24

Conill (Pes viu) 2,60 €/kg (puja 0,02 €)

Conill (Pes viu) 2,55 €/kg (puja 0,05€) (Loncun) 07-11-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

10,5 / 16,2

7,2 / 15,0

8,8 / 15,8

8,1 / 18,7

7,8 / 18,9

8,4 / 16,8

8,8 / 17,0

7,6 / 16,8

11,0 / 17,4

8,3 / 17,7

9,1 / 12,7

8,8 / 16,9

8,1 / 15,6

3,6 / 14,1

6,4 / 16,1

4,7 / 18,9

5,1 / 19,6

5,0 / 17,3

8,1 / 15,6

5,4 / 17,4

8,0 / 17,8

5,2 / 18,1

8,6 / 13,3

5,9 / 16,1

/ 15,9

5,4 / 15,1

7,1 / 15,1

5,6 / 16,9

6,6 / 16,8

6,1 / 15,9

7,9 / 13,6

6,2 / 15,0

8,4 / 18,1

5,4 / 16,7

8,1 / 13,2

6,6 / 14,9

6,7 / 15,7 4,5 / 14,1 7,2 / 14,6 3,9 / 16,7 3,7 / 17,4 6,3 / 15,9 6,9 / 12,9 4,9 / 15,6 7,7 / 17,1 4,4 / 16,8

6,8 / 12,3

8,4 / 14,7

8,2 / 14,7

3,8 / 13,0 6,3 / 13,7

4,2 / 15,8

4,3 / 16,4

5,6 / 15,2

5,3 / 12,4

4,8 / 14,6

7,2 / 15,9

4,8 / 15,6

5,9 / 11,1

5,8 / 13,9

5,7 / 8,4

2,6 / 8,5

5,1 / 8,6

2,2 / 10,6

2,5 / 11,2

3,8 / 9,8

4,4 / 6,8

3,4 / 9,5

6,9 / 12,3

3,3 / 10,0

3,8 / 6,1

4,7 / 7,9

1,9 / 9,6

0,5 / 8,9

2,2 / 7,6

3,6 / 6,5 4,1 / 6,6

2,9 / 5,3 0,3 / 7,7 3,2 / 6,6 5,1 / -,-

3,2 / 6,6 -0,3 / 8,1 1,7 / 9,2

“Per Sant Martí, el fred ja està de camí”

Les pluges intenses dels primers dies del mes de novembre van donar pas a jornades amb núvols i sol, temperatures més suaus i tranquilitat meteorològica en general, si bé la situació aquesta setmana ha tornat a canvir. Cal recordar que ací a la nostra comarca vam comptar amb reculls de 400 litres per metre quadrat a Vallibona i de més de 300 a poblacions com Ares, Morella, Benassal o Vilafranca. Xifres que sense cap dubte contribuiran de forma clara a millorar les dades de pluviometria a la gran majoria d’observatoris meteorològics de la zona en un any 2024 que s’ha caracteritzat especialment per la sequera durant la gran part del mateix. El canvi de vents a Noroest (Cerç) ha propiciat que l’ambient en línies generals als nostres pobles siga es-

tos dies molt més hivernal. Han baixat les temperatures màximes i mínimes i per exemple en la matinada del dimecres 13 de novembre els termòmetres marcaven en negatiu a Castellfort amb una temperatura de -0,3 graus. A més, es podien veure els primers flocs de neu de l’hivern a poblacions com Castellfort, Ares, Vilafranca, Olocau, Morella....en altres en una neu que ha segut totalment testimonial.

Dijous amb pluges importants a la comarca dels Ports com a conseqüència d’una segona dana que en pocs dies ha afectat a la Comunitat Valenciana. Grans problemes per l’aigua al Baix Maestrat encara que als Ports no ha ocasionat problemes. Destaquen els 74 litres de Coratxà, 69,6 litres a Herbers o 67 litres a Morella.

El “veranillo” de Sant Martí

La predicció de Lorenzo Boix.

Després d’una setmana en què vam tindre el primer tastet d’hivern i possiblement més pluja de l’esperada, encetem cap de setmana en el que el temps farà honor al refrany i les temperatures pujaran de manera notable respecte al que hem tingut els dies anteriors. Així, tindrem un dissabte amb unes mínimes entre els 6-10 graus i màximes que rondaran els 16-20, amb sol i ambient agradable a migdia. Diumenge serà el dia més “calorós” del cap de setmana i possiblement dels pròxims 7 dies, ja que tindrem unes mínimes entre els 10-14 graus i màximes entre els 18-22, amb calor a migdia al sol.

Dilluns les mínimes baixaran un poc, però encara es mantindran en valors entre els 8-12 en general, amb unes màximes que també es normalitzarien, rondant els 12-16. I Com diu el refrany “el veranillo de San Martín, dura 3 dias y fin” i a partir d’ací, del dimarts endavant, els models marquen una tendència més fresca amb normalització de temperatures per una part i uns altres un ambient més hivernal, amb màximes entre els 5-8 graus, vent de Mestral i pas de fronts que deixarien alguna araboga de neu tant dimecres com dijous, amb algunes primeres gelades en zones altes.

La boira, la pluja i una “saladeta” que resumeixen la setmana meteorològica als Ports, en aquesta imatge de Castellfort.

ALBA SEGURA