Cultura exigeix a Turespaña una actuació urgent per evitar el deteriorament dels convents de Sant Francesc i les Agustines de Morella, pendents des de fa més de 20 anys per acollir el Parador Nacional.
Nova campanya a la Lloma Comuna
Castellfort treballa perquè en un futur es facilite la visita pública de les evidències recuperades, gràcies a les excavacions arqueològiques que s’han dut a terme.
Primera Fira Tèxtil a Portell
Una jornada centrada en la sostenibilitat, el consum responsable i el suport a les dones emprenedores del món tèxtil.
El campió nacional de BMX visita Olocau
Pàgines 7. Poble a Poble.
“Al mas apreníem de la vida i convivíem els iaios, pares i fills”
MARINA FELIPE I ALBERTO AMELA, 40 ANYS DEDICATS A
—Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.
Notícies.
EL POBLE RET HOMENATGE A LA VERGE DEL ROSER EN UN QUINQUENNI HISTÒRIC
Xiva
amb emoció i devoció
el Quinquenni del centenari
QUINQUENNI. Xiva ha celebrat el Quinquenni del centenari amb gran emoció, després de 10 anys d’espera per la pandèmia. Ha destacat la participació de les set llauradoretes del 1965 com a majoralia i, per primera vegada, quatre dones han portat la peanya al Rosari de les torxes.
Pàgina 2 i 3. El tema de la setma.
Castellfort rehabilita l’edifici de l’Ajuntament
L’obra ascendeix a més de 118.000 € i inclou millores estructurals, aïllament, fusteria i seguretat, tot respectant el valor històric de l’edifici.
Pàgina 6. Poble a Poble.
OPINIÓ
L’exili del general Cabrera
Per F. Mezquita Broch.
Pàgina 4.
Les festes d’agost omplin de gent i activitat la comarca
Vallibona i La Mata posen fi a les seues festes, mentre que municipis com Villores i Vilafranca continuen celebrant-les, i la resta ho farà en breu.
Pàgines 8 i 9. Gent&Vida.
Setmanari d’informació comarcal
El tema de la setmana.
Xiva honora la Verge del amb les festes del Quinquenni
Xiva ha viscut el cap de setmana gros de les festes del Quinquenni. Ho ha fet amb l’alegria del que veu com ja arriba el que fa temps que espera, i en aquest cas, han hagut d’esperar més que en altres ocasions, ja que en lloc de 5 anys n’han passat 10. El Quinquenni de 2020 es va haver de suspendre a causa de la pandèmia de la COVID19, per això el d’enguany s’ha viscut encara amb més goig, si fos possible.
Cent anys es complien del primer Quinquenni, i encara que ha minvat la població de Xiva, no s’ha rebaixat l’estima que senten els veïns i descendents del poble cap a la seua patrona la Verge del Roser. Estima que en l’acte del trasllat de la Verge des de la seua ermita al poble es va resumir en uns versets.
Dansa al carrer, cant a la plaça; música antiga que sempre abraça.
Els versos s’alcen, la dolçaina sona.
Xiva t’espera reina i patrona. I avui que fa un segle que el poble t’estima, que es vesteix de festa i el cor s’il· lumina, sols et demanem amb devoció que no ens deixes mai
Verge del Roser, dolça protecció.
Perquè Xiva no és Xiva si no estàs present.
Perquè eres mareta d’ahir, d’ara i sempre. Que ens beneïsques amb la teua llum clara, i que ens guies la vida com a torxa sagrada.
Els agüelos guarden en la memò ria
Processons en temps antic i fidel on cada pas era una pregària i cada espelma un estel del cel. Xiva és bressols i és memòria.
És fe viva, és la meua història. Avui celebrem el teu resplendor Cent anys d’història, de fe i d’amor.
La majoralia, després del neguit dels darrers mesos, respirava alleujada per què tot ha eixit bé. Enguany les set xiques que van ser llauradoretes en el Quinquenni de 1965 s’han fet càrrec de l’organització dels actes. Montse Adell, Conchita Rallo, M. Jesús Sanz, Margarita Sebastià, Rosario Olmos, Isabel Margarita i Roser Gasulla, amb Alfredo Escorihuela que completava el quadre, han treballat de valent perquè la Verge del Roser tinguera un Quinquenni complit i participatiu, i així ha sigut.
Un compromís centenari amb la Verge centenari
Les festes Quinquennals de Xiva van ser fundades en 1925 per iniciativa del pare escolapi Francisco
Ibañez, fill del poble, com acció d’agraïment a la patrona de Xiva, la Verge del Roser. El mateix any, el pare Ibáñez també promoure el canvi de l’altar de l’ermita per altre amb ornaments semblants a l’estil gòtic.
La devoció per la Verge és palpa ble:“cada vespre venim ací a passe jar, sense falta. Ho fem perquè ens agrada i perquè tenim molta devo ció”, explica una veïna que ha viscut alguns quinquennis.
Gitanetes i llauradoretes han tornat a ballar pels carrers de Xiva
Entre els actes més vistosos destaquen les processons de la pujada de la Verge i la processó del diumenge, amb la participació, en tots dos casos, de les danses tradicionals que Xiva ha sabut guardar i que sols es tornen a ballar de 5 en 5 anys. Les Gitanetes, amb les seues faldilles llargues, puntilles i mocadors de colors vius, que teixeixen i desteixeixen el pal amb les seues cintes de colors i les llauradoretes, amb la castanyeta a una mà i a l’altra el seu cistell ple de flors, rememorant pels carrers d’avui les passes que ja en 1883 es van ballar per primer cop.
Un poble que s’engalana
El poble, encisador sempre, encara estava aquest cap de setmana més bonic.Les cases lluïdes, les finestres i els balcons decorats amb flors, teles i símbols religiosos. La il·luminació ornamental als carrers, com símbol de festa grossa, i les cases plenes.
Xiva ha multiplicat per molt la seua població aquest cap de setmana. Si habitualment no hi ha cap problema per aparcar, a més d’un quasi se li fa tard per veure la pujada de la Verge per no trobar un lloc proper on estacionar.
Els gegants i l’associació musical Mestre Candel
Els gaiteros no falten mai a les festes de Xiva, perquè en aquesta població quasi sempre hi ha hagut gaitero i tabaler del poble. Des d’un temps tampoc falten els gegants. Però en aquesta es-
del Roser Quinquenni
pecial celebració, a més, es va afegir l’associació musical Mestre Candel que va realçar, encara més, les processons i cercaviles del cap de setmana.
El Rosari Quinquennal
Amb el Rosari de les torxes finalitzava, dilluns, el Quinquenni del centenari. Enguany, creiem
que per primera vegada, han estat 4 dones les portadores de la peanya en aquest acte que tanca les festes. El próxim Quinquenni serà en 2030, fins eixe moment, la Verge del Roser guardarà la bonica ermita a la vora del riu, però ben segur que els xivatans i xivatanes no esperaran tant per anar a visitar-la.
Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996
Amb el suport de:
Sobre l’exili del Cabrerageneral
F. Mezquita Broch.
La visita turística al castell de Morella sempre ens obliga a passar a la vora de l’estàtua eqüestre del general carlí Cabrera i fa preguntar-nos sobre els motius de la seua ubicació, d’un militar que va lluitar en contra de la causa liberal i a favor de l’absolutisme de l’antic règim. Els que han llegit una mica d`història saben el que això significa. Millor podria estar l´ estàtua tancada en un museu. No obstant això, voldria referir-me ara a les contradiccions del seu exili. De tots es sabut que davant de la derrota en la primera guerra carlista –una altra guerra civil- es va produir “L’abraçada de Vergara” entre el general liberal Espartero i el carlí Maroto, que volia significar una victòria amable dels liberals que d’aquesta manera s’avenien a perdonar als carlins com si sols hagueren fet una bretolada escolar donant-los la possibilitat d’incorporar-se a l’exèrcit liberal, el de l’Estat, amb les graduacions i jornals que tenien abans de rebel·lar-se, perdonant també als civils les accions violentes amb una amnistia particular, unes condicions molt generoses, que les van acceptar de manera enganyosa perquè de fet, havien de rebellar-se dues vegades més en les conegudes, segona i tercera guerra civil carlista.
El general Cabrera, no va acceptar ni la derrota, ni l’abraçada de Vergara, ni les generoses condicions de la incorporació a l’exèrcit liberal. Aquest rebuig, a causa de les seues conviccions absolutistes de l’antic règim, li va atorgar a Cabrera l’aureola de l’heroi entre els seus partidaris, que potser siga una de les raons de la instal·lació de l’estàtua eqüestre en Morella.
L’acceptació del nou règim constitucional liberal era un tràngol difícil d’acatar per als absolutistes i beats, que a pesar d’aquestes mesures, sempre aniran conspirant i alçant-se com hem dit en dues guerres carlines més, dividint a la societat espanyola en dos bàndols sense massa rectificacions arriba a l’actualitat. Aquesta divisió condicionarà la vida política dels segles
“Va preferir una monarquia liberal, contra la qual havia lluitat i provocat en Espanya tres guerres civils”.
XIX i XX. La seua participació en la guerra civil de 1936-39 és un altre exemple.
D’aquesta manera Cabrera va participar també en la segona guerra carlista, però ja no en la tercera. Primer s’exiliarà a França on aleshores regnava el rei constitucional Luis Felipe d’Orleans, el rei ciutadà, que deien els francesos. Després s’exiliarà en el Regne Unit, bressol del parlamentarisme i d’un règim en què la reina Victòria en aquest moment, regnava, però no governava, era el règim liberal per excel·lència. Allí en el Regne Unit es casarà amb una noble anglesa de religió protestant, M. C. Richards, la qual cosa li va permetre viure de renda en el palau de Wentworth fins el final de la seua vida.
Es a dir que malgrat els monarques absolutistes existents com el tsar de Rússia Alexandre II, l’emperador Francesc Josep I d’Austria, o el rei de Prússia Guillem I, els quals sentien simpatia i admiració per la seua figura oferint-li un exili daurat en els seus vastos territoris, va preferir una monarquia liberal, contra la qual havia lluitat i provocat en Espanya tres guerres civils. A part, mentre en Espanya va ser el defensor de l’església catòlica més intransigent, en el Regne Unit, es va casar amb una dona de religió protestant. Contradiccions que no s’han divulgat massa en els llibres escolars, preferint exaltar la seua figura amb estàtues públiques com en el cas de Morella.
La música d’orgue a Benicarló per aquest temps aspre
J.J. Moreso
Vaig assistir amb uns benvolguts amics, Maria i Fede, al darrer concert del segon FestMusic Benicarl(ó)rgue , enguany dedicat al Diàleg amb les Passions de l’ànima . Estàvem convidats pel rector de la parròquia de Sant Bartomeu, on era el concert, mossèn Carlos García Talarn, que dintre de poc es traslladarà a Morella, que és també un bon amic.
Va ser un concert preciós. La delicadesa de la directora artística del FestMusic, María-Teresa Ferrer, i l’acuradíssima execució de l’organista Arturo Barba, acompanyat en algunes peces del Grup de Metalls de Benicarló , dirigits per Pablo Anglés, van configurar una tarda benicarlanda inoblidable. Va ser una combinació de peces més clàssiques, hispanes algunes, però també el més conegut Haendel, amb peces més contemporànies, entre les quals jo em quedo amb l’adagio de Charles-Marie Widor (1844-1937).
convocar-nos per constituir una comunitat humana més autèntica, una comunitat humana de persones lliure i iguals, que amb la música som capaços d’estretir els llaços que ens teixeixen com una ciutat llunyana, com una ciutat en la qual voldríem habitar, però en la qual encara no hi som.
Ho dic perquè mentre escol -
És obvi que els jueus, com a poble, han sofert multitud d’atacs històricament i que els criminals nazis van voler anihilar-los i van causar una tragèdia mai abans vista. És obvi que l’holocaust és un tros de la nostra història humana que ens avergonyeix a tots, que fa que tots meresquéssim vestir de saca i cobrir-nos de cendra. Nogensmenys, els que ara fa l’exèrcit
El vespre a Benicarló era suau i acollidor, l’església es va omplir, prop de cinc-centes persones érem escoltant música d’orgue, una mostra que la cultura, en especial la música, ens fa millors, és capaç de
tàvem la música, no podia deixar de pensar que vivim uns temps aspres, uns temps en els quals la barbàrie torna a amenaçar els fonaments de les nostres societats. Un cas especialment punyent és el del genocidi que està succeint a la Franja de Gaza, a l’altra part del nostre Mare Nostrum.
israelià, dirigit pel seu govern i amb el suport -segons sembla- del poble d’Israel, és afegir a la història humana un altre episodi d’ignomínia. Els milers d’infants palestins assassinats, deixats de la mà de Déu, sense menjar, sense assistència sanitària no té cap justificació. Va molt més enllà
que allò que la legítima defensa autoritza a fer com a resposta a l’atac de Hamàs, d’una crueltat també infinita. Els ciutadans, com nosaltres, d’altres contrades del món, poc més podem fer que mostrar la nostra in dignació , però cal que ens mostrem absolutament indignats. El crèdit moral que el poble d’Israel te encara, com a conseqüència de l’holocaust no és un crèdit inesgotable. Vull creure que les accions que duen a terme sense aturador, pel que sembla, està consumint aquest crèdit. Estan passant de víctimes a botxins, s’estan situant entre els botxins.
I, és clar, aquesta situació ens deixa muts, ens deixa sense paraules. Per això, penso que la música de Benicarló pot ser considerada com una manera de respondre a la barbàrie. Escoltar el concert a l’església de Sant Bartomeu és la nostra manera d’oposar-nos a la guerra, als crims contra la humanitat, al genocidi que segueix practicant-se a la Franja de Gaza. És la nostra manera de mostrar la nostra indignació. Per dir-ho evocant un gran poeta, San Juan de la Cruz , és la nostra ‘música callada’, la nostra ‘soledad sonora’. És, en breu, la força civilitzadora de la música, la força civilitzadora i benicarlanda de la música d’aquest inici d’agost en aquests temps aspres.
Setmanari d’informació comarcal
Poble a poble.
MORELLA. L’ajuntament invertirà 270.626,35 euros per a millorar el polígon industrial Les Casetes. Per a això, ha aconseguit una ajuda de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) que aportarà 261.766,77 euros, mentre que la resta seran del consistori. Les actuacions es portaran a terme durant este any 2025 i el 2026 i continuaran en la línia de les últimes amb treballs d’asfaltat, contenció de talussos, zones verdes i senyalització.
Pel que fa a l’asfaltat dels carrers, amb esta subvenció continuaran els treballs en els carrers que falten del polígon. Este va unit amb la millora de la senyalització i línies dels carrers. La construcció de murs de contenció i talussos també seguirà en diferents parts
Castellfort reobre la porta al passat amb una nova excavació a la Lloma Comuna
Castellfort ha iniciat una nova campanya d’excavació arqueològica al jaciment de la Lloma Comuna a través d’una ajuda de la Conselleria de Cultura. Els treballs s’estendran fins al 12 de setembre i se centren en excavacions al nord-oest del sector 3 de la lloma. Aquestes excavacions, que reprenen la línia de treball iniciada el 2020, se centren en desenterrar una estructura adossada a la muralla de caràcter monumental, així com les estances annexes que podrien estar relacionades amb la torre defensiva. A banda de les excavacions, el projecte inclou també la consolidació i la restauració de les estructures descobertes, així com la seua protecció amb graves decoratives per
garantir-ne la conservació. Segons ha explicat l’equip responsable, els treballs d’excavació del 2023 van ser especialment reveladors, ja que es va poder delimitar bona part del perímetre defensiu del poblat. Es van identificar diversos accessos
i punts estratègics, cosa que permet entendre millor l’organització del poblat i les seues funcions defensives. Ara, amb aquesta nova
campanya, s’espera descobrir més detalls sobre aquest sector elevat del jaciment, que presenta una concentració significativa d’estructures de combustió i materials arqueològics. Tot i que encara no es pot avançar quins descobriments sortiran a la llum en aquesta fase, l’equip destaca la importància del lloc i les possibilitats de que es tracte d’un punt clau per a entendre l’evolució del poblat en època ibèrica, possiblement al segle VI aC, en un moment de reformes importants a les estructures defensives. Des de l’Ajuntament treballen perquè en un futur es facilite la visita pública de les evidències recuperades, reforçant el paper de Castellfort com a referent arqueològic.
ARES DEL MAESTRAT. L’Ajuntament ha començat les obres de rehabilitació de l’edifici de l’Ajuntament, una actuació que forma part del Pla Impulsa 2024-2025 de la Diputació de Castelló, amb una inversió de més de 118.000 €. En aquesta fase, els treballs se centren en la llotja i inclouen millores estructurals, aïllament, fusteria i seguretat, tot respectant el valor històric de l’edifici. L’Ajuntament agraeix la col·laboració de la Diputació i aposta per un projecte de rehabilitació per fases, que garanteix l’ús municipal de l’immoble i la preservació del seu llegat. L’obra s’ha dut a terme a càrrec de Construares Maestrat i direcció tècnica de Assistència Tècnica Global Enginyers
del complex a causa dels despreniments i problemes que generen a les naus. Finalment, també seguirà la plantació d’arbres en les zones verdes. Així, durant el que queda de 2025 s’invertiran 88.595,76 euros, dels quals 79.736,18 són de l’IVACE. L’any que ve seran 182.030,59, el 100% de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial.
L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “per a esta ajuda s’ha obtingut la màxima puntuació, de manera podem continuar amb els treballs de millora que s’han fet en els últims anys” i ha afegit que “estem molt contents del resultat, ja que és molt necessari el treball constant i de manteniment en este espai on s’ubiquen algunes empreses de Morella”.
Finalitzen les obres de l’entorn urbà
Forcall ha finalitzat les obres als carrers El Vall, part del III Centenari, Tapieta i part del carrer Sant Josep, amb una renovació total de 2.637 m² de paviment i la construcció de dos bancs d’obra. Durant els treballs, es van substituir les canonades del carrer Tapieta i es van instal·lar nous desaigües al carrer Sant Josep. La connexió
amb la carretera CV124 va requerir modificacions per millorar el desaigüe, provocant un lleuger retard i una pèrdua d’accessibilitat. El projecte, amb una inversió de 224.790 € del Pla Conviure, ha durat uns sis mesos. L’alcalde Santi Pérez ha destacat la millora en imatge, seguretat i qualitat de vida que suposa l’actuació.
El pròxim 20 de setembre, la localitat acollirà la Fira Tèxtil i Productes de la Terra, una jornada centrada en la sostenibilitat, el consum responsable i el suport a les dones emprenedores del món tèxtil. La iniciativa, emmarcada en el projecte T”eixint Portell”, oferirà un gran ventall d’activitats, des de tallers gratuïts, trobades, actuacions de música en directe, a més d’un espai per a la venda de roba, complements i productes de proximitat. La programació començarà a les 10:00 h amb l’obertura de la fira; a les 11:00 h es faran tallers, i a les 16:30 h una trobada de dones i projectes tèxtils. A les 18:00 h actuarà Xiomara Abello. La primera Fira Tèxtil i Productes de la Terra ha estat organitzeada per l’Ajuntament de Portell amb la col·laboració de la cooperativa Micel·li, amb el suport del Ministeri d’Igualtat, l’Institut de les Dones, la FEMP i entitats locals.
PORTELL
FORCALL
OFISAM. El PSPV-PSOE a la Diputació de Castelló ha censurat la decisió de l’equip de govern del PP de donar “l’última estocada” a la xarxa d’Ofisam amb la centralització dels registres territorials a Castelló de la Plana. El diputat provincial Rhamsés Ripollés ha denunciat que amb aquest pas “es culmina el procés de desmantellament d’un servei de proximitat”. Tot plegat comportarà transllats innecessaris, en cas de no poder fer ús de la plataforma digital. Ripollés ha recordat que el tancament d’aquestes oficines no és un fet aïllat. “És el punt final a una estratègia planificada per Marta Barrachina i la vicepresidenta Maria Ángeles Pallarés que va començar, mesos enrere, amb el trasllat de personal de les seus de Morella i
Benassal i va continuar amb el tancament dels punts d’atenció de Montanejos i Onda”. “Per cert, dos oficines de les quals encara continuarem pagant el lloguer durant un temps perquè a la Diputació se li va ‘oblidar’ comunicar als propietaris que no es renovava el contracte. El diputat ha remarcat que “finalment el temps ha acabat descarant al PP, que s’ha obstinat durant mesos a desmentir en el ple el que era un secret a veus, el desmantellament complet de les Ofisam territorials i la seua centralització a la capital provincial”. Ripollés ha conclòs reclamant que “la Diputació de Castelló torne a ser dels pobles i no la caixa dels capritxos de la presidenta del PP”.
Cultura reclama a Turespaña reparar els convents de Sant Francesc i les Agustines
La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha enviat una carta a Turespaña en la qual demanda a este organisme que es pronuncie sobre la petició d’actuar de manera urgent en els convents de San Francesc i les Monges Agustines de Morella i evitar la deterioració d’un monument únic.
El mes de març passat des de la Conselleria es va remetre una carta recordant la importància de dur a terme una “inversió inajornable”
Fins al moment no s’ha obtingut cap resposta ni a esta carta ni tampoc als reiterats escrits remesos a Turespaña per part de la Conselleria de Cultura des de l’any passat per a accelerar este projecte.
La directora general de Patrimoni Cultural, Marta Alonso, reclama en la carta a este organisme, del qual depén la Xarxa de Paradores d’Espanya, “que s’adopten les me-
ESPORT. Olocau ha estrenat la pista “pumptruck” amb l’exhibició i classe pràctica a càrrec de Rafael Izquierdo, campió d’Espanya de BMX. Una oportunitat única per veure en acció un referent d’aquest esport i aprendre directament de la seua experiència.
sures necessàries per a protegir, conservar i posar en valor este conjunt monumental”. El mes de juny passat, tècnics del servici d’Arquitectura i Suport Tècnic Patrimonial de la Conselleria van realitzar una nova visita per a determinar els danys i patologies existents. En el seu informe es constata que els danys fan necessària una actuació d’urgència en gran part del conjunt com a murs, revestiment interior, coberta, façana, perímetre del claustre, forjat, arc i tancat, així com neteja i retirada de vegetació, entre altres actuacions.
El Govern d’Espanya va anunciar fa més de 20 anys la creació d’un Parador Nacional de Turisme en el conjunt històric compost pel Castell i els convents de Sant Francesc i de les Monges Agustines, en el que seria l’únic establiment de Paradores situat en un edifici històric en la Comunitat Valenciana.
CASTELLFORT. La Generalitat Valenciana ha concedit a l’Ajuntament de Castellfort una subvenció per al manteniment, conservació, millora i promoció dels senders homologats (GRr®, PR® i SL®) existents en municipis en risc de despoblament en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, en el Marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, per un import de 24.000 euros. Les actuacions ja han finalitzat i han consistit en la realització de treballs de manteniment i neteja dels senderes i reposició de la senyalització en el PR-CV 423 Paratge Rambla Celumbres i en el PR-CV 407 Sender de les Ermites.
Setmanari d’informació comarcal
Gent & Vida.
LA MATA. Les festes en honor a Sant Gil a la Mata han estat molt participatives, però com és habitual un dels dies que més gent ha reunit ha estat el dimarts de vaquetes xarangueres on no falta la sangria i l’aigua.
PREGÓ DE FESTES. Villores ha donat el tret de sortida a les festes patronals amb el pregó on com cada any la música i els cabuts han estat els protagonistes. Enguany la comissió ha preparat un programa molt atractiu pensat tant en menuts com grans. Fins el 17 d’agost es succeiran les activitats, i les escuses per a trobar-se i celebrar, però serà la vespra de la marededéu d’agost el dia més fort dels festejos.
L’historiador Vicent Royo investiga cinc dones Medievals de la comarca dels Ports
Dones Medievals de la Comarca dels Ports és una de les investigacions que està duent a terme el doctor en Història Medieval, Vicent Royo. Amb el suport de la Xarxa Vives i el Centre d’Estudis dels Ports, el projecte donarà a conéixer la història de cinc dones corrents de Villores, Morella, Vilafranca, la Todolella i Olocau del Rey.
Segons explica l’historiador, l’objectiu és “donar a conéixer aquestes cinc dones que visqueren en diferents pobles de la comarca dels Ports entre 1348 i 1463, i que representen cinc figures distintes en contextos diversos”. Així es pretén mostrar la varietat de la vida a la comarca en general i, en particular, la de les dones que hi vivien.
La intenció del projecte és fer un retrat de la dona de l’època i de les relacions de gènere en aquell temps. No s’ha posat el focus en
dones nobles o influents, sinó en dones corrents, escollides perquè es dedicaven a activitats com el comerç, la indústria, el treball al camp o la gestió del seu patrimoni. L’objectiu és aportar coneixement sobre aquestes figures històriques i,
BENASSAL. La Setmana de KINTOS’25 comença amb una agenda plena d’activitats per a tots els gustos. Entre les activitats destaca la festa de les Llometes, el dia de la Joventut o les Jornades Culturals Carles Salvador a més de la festivitat de Sant Roc.
sobretot, oferir eines per interpretar les relacions de gènere a l’edat mitjana i reflexionar sobre la seua possible pervivència en l’actualitat. Durant la presentació del projecte, que va tindre lloc a Olocau del Rey, Vicent Royo va exposar
el cas de Magdalena, una veïna del poble l’any 1418. “El criteri per a triar-la fou que era una dona normal, de la qual, de fet, es conserva molt poca informació a l’arxiu municipal. Només hi ha quatre o cinc referències, però una d’elles és un procés judicial molt important. En 1418, Magdalena denuncia tres dones del poble per una agressió”. Magdalena, segons explica Vicent Royo, presenta la denúncia davant del Justícia d’Olocau, i a partir d’ací es desencadena tot un procés judicial que ens permet veure quin era el paper de les dones davant la justícia, les relacions entre elles, el paper dels marits i, fins i tot, com la comunitat emet judicis a favor o en contra de les protagonistes d’un fet tan destacat. El projecte és ambiciós i va més enllà de la simple investigació: “A partir d’ara s’obrin tres línies d’actuació: la primera és la contrac-
VALLIBONA. Les festes d’agost a Vallibona han estat tot un èxit. Durant la setmana no han faltat activitats per a grans i menuts: excursions, inflables, gimcanes, concursos, cinema, sopars de germanor, i espectacles com la gala de Tu cara me suena, la nit jove amb DJ’s. o el correbars que tal com es pot veure en la imatge va omplir tots els carrers de la localitat.
tació de dos estudiants del grau d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona, que m’ajudaran a transcriure la documentació seleccionada. Això els permetrà iniciar-se en l’ofici i aprendre com es treballa amb aquestes fonts. Aquesta feina derivarà en conferències, un article per a la revista Papers dels Ports, i una exposició itinerant que estarà disponible per a tots els pobles que la sol·liciten. I la tercera via —que considere la més important— és la difusió entre l’alumnat. Juntament amb alguns membres del Centre d’Estudis dels Ports, estem elaborant materials didàctics a partir dels cinc casos, pensats especialment per a segon d’ESO, moment en què s’estudia l’edat mitjana. L’objectiu és oferir recursos alternatius als currículums educatius, que permeten treballar les relacions de gènere en el context de la baixa edat mitjana”,
FESTES DE PORTELL. La Penya Taurina de Portell ha omplit de passió i emoció les festes d’agost, mantenint viva la tradició. Però aquests no han estat els únics actes programats. De fet, Portell ha viscut uns dies intensos que tancaven este mateix dimecres amb les paelles.
DE 6 EN 6- ESSÈNCIA SEXENNAL. Julio Carbó i Miguel Ángel Troncho han presentat a Morella el llibre que han el·laborat conjuntament al voltant del Sexenni. Per a l’ocasió, la tradicional música de la dolçaina i tabal, es traslladava a l’interior del Teatre Municipal. A l’escenari moltes cares conegudes, entre elles els autors d’un llibre que naix de l’estima, la passió, l’art i la solidaritat.
Julio Carbó i Miguel Àngel Troncho, cadascun amb el seu estil, han col·laborat en aquest recull de records que van més enllà del darrer sexenni.
L’acte, molt emotiu, va ser conduït pel comunicador Joan Milian. I molts van ser els moments en els quals vam haver d’aguantar-nos la llagrimeta. Com l’entrada d’alguns torneros i torneres del darrer sexenni, replicant
Vilafranca dona inici a les festes amb el retorn del ‘Xupinazo’
La Comissió de Festes 2025 de Vilafranca decidia recuperar el ‘Xupinazo’ com a acte inaugural dels 10 dies de festa al municipi. La Plaça de l’Església reunia als membres de la Unió Musical de Vilafranca i públic, sobretot familiar i infantil per assistir al moment inicial de les festes que es realitzava amb unes paraules de l’Alcaldessa de Vilafranca, Silvia Colom des del balcó de l’edifici gòtic de l’Ajuntament. Seguidament esclatava el coet anunciador de l’inici de les festes.
Un altre element que es recuperava era la cercavila amb la Unió Musical de Vilafranca i amb l’aigua per als joves i menuts pels carrers del poble. Per la nit, l’acte de presentació dels i les representants tenia lloc a la Plaça de Bous de Vilafranca. Una gran posada en escena i que va reunir a més de 1000 persones tant a les graderies com a la part de baix, on s’ubicaven familiars dels i les representants. Enguany Vilafranca compta amb la primera Comissió de Festes integrada pels joves del municipi de 31 i 21 anys. Un nou format que es posa en acció en estes festes i que era valorat des de l’Ajuntament de Vilafranca. Silvia Colom, alcaldessa de Vila-
franca manifestava que “estem molt contents del funcionament de la Comissió de Festes amb aquest nou sistema i està sent gran el treball realitzat durant aquest any, cosa que es demostra en aquesta presentació i que es demostrarà durant tota la setmana de festes”.
De fet, els joves que ara tenen 21 anys i que son de la Comissió de Festes ho tornaran a ser quan tinguen 31 anys. Una diferència de 10 anys que fa comptar amb opinions molt variades respecte als temes a treballar en un sistema nou que permetrà comptar amb Comissió
Miravet” amb un programa que és un viatge geogràfic per les principals escoles de teclat del Barroc.
tots els anys. Colom apuntava que “els joves de 21 anys tornaran a ser de la Comissió quan tinguen 31 i ja tindran l’experiència d’haver estat a la Comissió. Un sistema que permetrà comptar tots els anys amb organització per a les festes”.
I encara que és la Comissió de Festes l’encarregada de dur endavant les celebracions en honor a Sant Roc, el treball de l’Ajuntament sempre és fonamental sobretot en el muntatge d’infrastructures i la coordinació. Grans i menuts es mostraven molt emocionats en l’acte de presentació amb un públic expectant. Paula Fal-
Imatge del “Xupinazo” a Vilafranca.
els salts i fent volar la vareta. De sis en sis-Essència Sexennal, és un recull de moments, de sensacions, de vivències quins beneficis de la venda estan tots destinats a la residència de Morella. Un llibre que s’ha editat a través de la col·laboració de molts veïns per micromecenatge, que es complementa amb una exposició que es pot visitar a les sales gòtiques de l’ajuntament.
có, presentadora de l’acte comentava que “estem molt contents de com ha anat la presentació, gràcies al gran treball fet des del grup de màrqueting i al muntatge de vídeos per part de la pròpia Comissió. Ha eixit molt bé i el temps ha acompanyat a la Plaça de Bous”.
La Comissió de Festes apostava per fer la presentació a la Plaça de Bous. Un espai que permet reunir a molta més gent que en altres possibles ubicacions com puguera ser el Parador de Festes. Marc Borràs, membre de la Comissió afegia que “la Plaça de Bous permet que la presentació estiga oberta a tothom ja que cap molta gent i en altres espais no s’aconsegueix aquest resultat tant positiu”.
I és que amb la presència de dues quintes completes a la Comissió de Festes, es compta amb personal més que suficient per preparar les festes i organitzar equips i torns de treball. Després d’un any de preparació de les Festes per part de la Comissió, des de l’organització s’espera que ara vaja anant tot segons lo previst i que les festes agraden a vilafranquins, vilafranquines i visitants.
Cal destacar també la presència de Lola Fabregat, vilafranquina que ha col·laborat activament en els videos promocionals de la Comissió 2025 i que va comptar amb un protagonisme rellevant i destacant en l’acte de presentació per acabar amb un col·laboració que ha estat molt comentada a Vilafranca.
La banda de pop electrònic en euskera, liderada pel navarrès Pello Reparaz, va omplir la plaça amb més de 600 entrades venudes anticipadament i moltes més el mateix dia. ‘Zetak’ destaca per oferir una proposta musical diferent i específica, cantant en euskera, cosa que està tenint gran èxit social. El concert va combinar música electrònica amb percussió tradicional basca i va atraure públic de diverses regions. Reparaz va anunciar que aquest seria l’últim concert de ‘Zetak’ al País Valencià fins almenys 2027, i es va mostrar molt satisfet de tocar a Vilafranca. L’actuació va ser molt visual i emotiva, sent un dels actes més esperats i celebrats de la programació festiva.
VILAFRANCA. El concert de ‘Zetak’ a la Plaça de Bous de Vilafranca, organitzat per l’Ajuntament i la Comissió de Festes dins del festival ‘Endins’, va ser un dels moments musicals més destacats de les festes.
MORELLA. L’organista Fabio Cioffini inaugura la XLII edició del Festival Internacional de Música de Morella “Ricardo
Setmanari d’informació comarcal
El Notícies dels estudiants.
VILLORES ENCETA UNA NOVA EDICIÓ DE LA SEUA ESCOLETA COINCIDINT AMB LES SEUES FESTES PATRONALS
Finalitzen les escoles d’estiu a Olocau i Cinctorres i comença la de Villores
Les escoletes d’estiu de Morella, Olocau del Rei i Cinctorres han conclòs la seua activitat recentment després de setmanes plenes d’activitats didàctiques, lúdiques i de convivència. L’empresa Iocum. Gestió esportiva i educativa ha estat l’encarregada de portar endavant aquests programes, que han combinat l’aprenentatge amb la diversió i han esdevingut una cita esperada per moltes famílies.
El comiat a cadascun d’aquests municipis es va convertir en una jornada especial. A Morella, l’últim dia es va viure com una autèntica festa, amb música, pintacares, globus i altres propostes per gaudir en companyia. A Olocau del Rei, la cloenda també va comptar amb activitats de pintacares, i en alguns casos, els xiquets i xiquetes es van endur a casa una samarreta de tiedye elaborada per ells mateixos, com a record del seu pas per l’escoleta i dels moments compartits.
Just després d’aquests finals, Villores ha encetat la seua pròpia escoleta d’estiu, que s’allargarà fins al 22 d’agost. Manté la temàtica que ha unit totes les edicions d’enguany —els pirates— però amb un element distintiu: la coincidència amb les festes patronals del poble. Això fa possible que part de les activitats infantils s’integren directament dins del programa festiu, creant un ambient encara més especial i participatiu.Durant les setmanes que dura l’escoleta, els xi-
Imatges de les activitats que s’han fet durant l’estiu a les escoletes
quets i xiquetes de Villores participaran en tallers creatius, jornades de piscina i jocs cooperatius, així com en diversos actes locals. Entre les propostes destaca la col·laboració amb l’artista multidisciplinar Javier Soligó, que dirigirà un dels tallers i aportarà una experiència artística diferent i enriquidora. A més de les escoletes infantils, en les últimes setmanes també s’han dut a terme activitats específiques per a joves de la comarca. Aquestes iniciatives, que s’han desenvolupat en espais habilitats per a l’oci, han oferit opcions lúdiques i de convivència, contribuint a mantenir el contacte social i la participació activa de totes les franges d’edat durant l’estiu.
Qué hacer en Morella
NÚMERO 705. ÉPOCA II. DEL 15 AL 17 DE AGOSTO DE 2025
MORELLA EN FIESTAS
LAS ACTIVIDADES TAURINAS DOMINAN LA AGENDA FESTIVA, PERO NO SON LAS ÚNICAS ACTIVIDADES
Morella vive desde ya sus Fiestas de Agosto en honor a Sant Roc. El municipio inicia acostumbra a tener todos los años un programa de actividades de lo más completo, esperando los días más festivos de todo el año. El pistoletazo de salida lo marca el pregón de fiestas desde el balcón del ayuntamiento la tarde del viernes 15 de agosto, bastantes días antes de lo que suele ser habitual, porque este año se celebran las extraordinarias fiestas del Sexenni, que como su nombre indica tienes lugar sólo cada seis años y condicionan todo el mes de agosto morellano. La encargada de abrir este viernes los festejos en honor a Sant Roc, con su pregón es Elena Aguilar Gasulla por una vida dedicada a la música que le ha llevado por todo el mundo y la ha acercado a la comarca con
LAS FIESTAS DE MORELLA TIENEN UNA BEBIDA TÍPICA, EL «PRÉSSEC EN VI», PERO TÓMALO CON CUIADO
la organización del festival Morella Sonora. Este año además, se cumple el 300 aniversario de la recepción del órgano de Turull, Aguilar ha realizado un trabajo de investigación para contextualizarlo, recuperar información y ponerlo en valor. Con todo Elena Aguilar será quien de comienzo una semana donde se van a combinar espectáculos taurinos, como encierros, suelta de vacas o toros embolados, charangas y grupos de percusión, actos religiosos, actividades infantiles y, sobre todo, mucha fiesta.
Asociaciones, colectivos y grupos de amigos se juntarán para disfrutar de días de hermandad y olvidar los problemas.
No faltan los días dedicados a los Quintos, en los que las quintas de diferentes años se juntan; el día de
la Peña del Bou o el día de los mayores. El mes de agosto en Morella es uno de los más festivos del año. Semana tras semana se van sucediendo celebraciones que no dejan indiferente a nadie.
Por cierto, las fiestas de Morella tienen una bebida típica que sólo se degusta durante estos intensos cinco días del mes de agosto. Se trata del «préssec en vi» o «melocotón con vino», elaborado con esta fruta estival junto con vino, moscatel y una dosis generosa de azúcar, lo que lo hace delicioso para el paladar pero muy peligroso si no lo tomamos con cuidado. Aunque lo suelen elaborar principalmente los grupos de amigos y lo guardan en su cadafals, también lo podrás encontrar en numerosos bares. Lo tienes que probar, pero recuerda tomarlo con precaución.
VUELVE A MORELLA
NO TE LO PUEDES PERDER
La
La Plaza
EARLY MUSIC MORELLA. Del 18 al 24 de julio Morella acoje a decenas de alumnos y profesores venidos de todo el mundo para participar del curso de música medieval y renacentista que, además, ofrece una serie de conciertos de esta música “primitiva” que se adaptan perfectamente a los escenarios que ofrece la ciudad enmurallada que sale de instrumentos medievales tocados por las mejores manos.
VERANO. Las vacaciones se acercan y Morella es un buen destino para pasar los meses de julio, agosto o septiembre, dado que se llenan de activitades festivas, tradicionales, culturales y muy lúdicas. Además, en general, la ciudad medieval tiene unas temperaturas muy agradables sobretodo por la noche.
LAS FIESTAS DE AGOSTO SON SIEMPRE MUY
Morella está ya en fiestas, y lo estará de una u otra manera, durante todo el mes de agosto.
Al encanto medieval que ya tiene de por sí la localidad en patrimonio, cultura, gastronomía, modernidad... ahora hay que sumar que se respira un ambiente especial, días de celebración y alegría entre sus vecinos y visitantes. Son los festejos dedicados a Sant Roc, que habitualmente se celebran alrededor del dia 16 de agosto -por San Roque. Este 2025 las fiestas
daran comienzo el viernes 15 de agosto.
El sábado por la tarde y el domingo por la mañana podrás ver a Els Pelegrins, uno de los rasgos más característicos de las fiestas de Sant Roc. Se trata de una curiosa danza de niños y niñas ataviados de peregrinos que saldrá a la calle y bailará al ritmo de los tambores y las gaitas por el centro de la localidad. Ataviados con una curiosa indumentaria, fiel copia de la vestimenta que llevaban los peregrinos de Santiago
en la Edad Media, anunciarán que Morella está inmersa en sus festejos de agosto. Además de hacer diversos «caracoles» entrecruzándose entre sí, también se detienen en diversos puntos de la ciudad para recitar críticos y incisos versos hacia temas de actualidad local o incluso nacional, acabando siempre con un típico «visca Sant Roc i els Quintos», dado que son los jóvenes que cumplen 18 años durante 2025 -los antiguos «quintos» de la mili- los que eligen, ensayan y acompañan a los pequeños pelegrinos y al santo
Y TAMBIÉN...
AGOSTO DE MORELLA MUY TAURINAS
demostrando su devoción por las calles de Morella.
El desenfreno se vivirá el domingo por la tarde con el montaje de los cadafals, estructuras de madera que se sujetan entre los pilares de la calle porticada y que sirven de albergue a los grupos de amigos para ver los espectaculos taurinos. Gaitas, grupos de batucada y mucho ambiente para acompañar el montaje de estas infraestructuras y que acaba siendo uno de los días más desenfrenados y esperados por los jóvenes y
Este fin de semana el protagonismo es de los bailes y los afilados versos irónicos de “Els Pelegrins”
no tan jóvenes.
A partir de ese momento, y hasta el jueves, Morella será una ciudad emimentemente taurina, con encierros durante cuatro días de buena mañana y también toros embolados por las noches y demás festejos populares con música. Muy entretenidas son las tardes taurinas, que los menos aficionados también disfrutan con completas meriendas con los amigos y la charanga.
En definitiva, Morella respira fiesta y todos estáis invitados a y vivirla como unos morellanos más.
OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294
CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.
PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.
IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.
CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.
DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.
La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.
MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.
APUNTES DE INTERÉS
GUIA COMERCIAL.
HOTEL REY DON JAIME.
Juan Giner, 6 · 964 16 09 11
MESON DEL PASTOR.
Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49
LA FONDA MORENO.
Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05
HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25
PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57
MOBLES ERNEST.
Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40
REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92
CARNISSERIA CATALÁ.
Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177
CARNS NOEL.
Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93
CARNISSERIA SEGURA.
Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41
ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.
AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com
MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.
En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.
También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.
LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19.
SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com
PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294
LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito
—Morella. Divendres 15 d’agost 10,30h. Diana dels Gaiteros de Morella.
10,30h. Paradeta de l’Associació Mare de Déu de Vallivana. Carrer Blasc d’Alagó. 11h. Missa de la Mare de Déu d’Agost.
18h. Concurs de Retalladors per especialitats. Retalls, quiebros i salts amb jònegs de El Charnego. Plaça de Bous.
20h. Cercavila de l’Associació Musical Mestre Candel 20,30h. Pregó de festes a càrrec d’Elena Aguilar des del balcó de l’Ajuntament.
22,30h. Concert de l’Associació Musical Mestre Candel. Plaça Dissabte 16 d’agost 18h. Dansa dels Pelegrins amb eixida des de la Plaça. 18,30h. Diàlegs dels Ports. Presentació del llibre Els privilegis de Morella amb l’autor Vicent García Edo. Sala Justícia.
22,45h. Teatre ‘La comedia de la vida’ amb Pilu Fontán. Teatre Municipal
Diumenge 17 d’agost 10,30h. Dansa dels Pelegrins amb eixida des de Sant Roc. 16h. Muntada dels cadafals a la Plaça amb La Perkutada.
0,30h. Vaquetes de la ramaderia de Germans Barberán de Sorita i discomòbil. Plaça Bous Dilluns 18 d’agost
7h. Primera entrada de vaques amb la ramaderia de Germans Barberan de Sorita.
9h. Missa a la capella de S.Roc 12h. Projecció de la pel·lícula ‘Blancanieves’. Al Teatre.
16h. Solta de vaques. Plaça
18,30h. Prova del bou nº27 de Sergio Centelles ‘La Masà’. 19h. Prova del bou nº17 de la ramaderia Ángel Gómez 20h. Actuació de la xaranga i La Perkutada.
23h. Concert de la Rondalla de Morella a l’Església de S.Joan
23h. Bou alternatiu. Plaça 0h. Bou embolat nº27. Plaça 1h. Bou embolat nº17.Pl. Bous Dimarts 19 d’agost
7h. Segona entrada de vaques amb la ramaderia de Germans Barberan de Sorita.
11,30h. Concurs de dibuix 13,30h. Lliurament premis del Concurs de dibuix.
16h. Solta de vaques. Plaça 20h. Actuació de la xaranga i La Perkutada.
8h. Caminada circular per Sant Marc i baixada per la solana de L’os.
12,30h. Emporrat i jocs tradicionals. 19h. Taller de diables infantil
22h. Correfocs amb els diables de Sant Boi i Ortells.
23h. Pregó i carajillo
23h. Festa amb Dj. Pedro Dissabte 16 d’agost
12h. Xaranga
12,30h. Pinta-bosses i pinyates
13h. Emporrat i cervesa
19h. Gitanetes
22h. Sopar de disfresses
23h. Bingo
0h. Showman del Serrucho Diumenge 17 d’agost
10h. Despertà pirotècnica i umflabes.
11h. Mercat
13h. Paellada popular
19h. Xocolatada i espectacle de màgia. Plaça
—Vilafranca. Festes de Sant Roc 2025 Divendres 15 d’agost
10,30h. Missa en honor a la Verge d’Agost
11h. Transhumància infantil amb mansos de Germans Colomer. 16,30h. Corro de vaques de la ramaderia Germans Bellés
18h. Bou del Ventanillo. Prova d’un bou de la ramaderia de Pascual Alcalá.
20h. Ball Plà infantil a la Plaça 22,30h. Ball Plà 0h. Embolada del bou de ‘El Ventanillo’
0,30h. Tributo a La Oreja de Van Gogh amb el grup ‘La Reina del Pop’. Plaça de Bous Dissabte 16 d’agost 8h. Diana a càrrec de la Unió Musical de Vilafranca
10,30h. Processó des de l’Església fins l’ermita de Sant Roc. Missa baturra en honor a Sant Roc. 12h. Parc acuàtic infantil a la Tasca de la Comissió.
14h. Concurs de paelles a l’Avinguda del Llosar.
17h. Corro de vaques de la ramaderia La Espuela. Prova del bou nº95 ‘Talentoso’ de Torregrande.
19h. Tardeo amb el grup ‘Town Folks’ a la Tasca
21h. Sopar popular amb concurs de postres. Av. Llosar
23h. Bou embolat nº95 ‘Talentoso’ de Torregrande
0h. Ball amb l’orquestra ‘Valparaíso’ i discomòbil. Plaça Bous Diumenge 17 d’agost
11h. Espectacle infantil amb el Pallasso ‘Muniatto Xou’ a la Tasca
12h. Globotada infantil a l’Avinguda Llosar
16,30h. Espectacle de motos amb el
pilot Narcís Roca a la Plaça de Bous
18h. ‘En Bucle’, espectacle d’humor i música amb el còmic Greason Beatbox.
22,30h. Correfocs amb La Xalera. Des del Rellotge.
—Castellfort. Dissabte 16 d’agost Missa en honor a Sant Cristòfol, dinar i sopar de xòfers. Per la nit, discomòbil Disconight. Dilluns 18 d’agost
Volteig de campanes i taller d’anellament d’aus, esmorzar popular i campionats esportius. Per la nit, obertura de la caseta de la comissió amb música de Jarabe de Rumba. Dimarts 19 d’agost Activitats infantils: encierro, parc de jocs, disfresses, teatre i xocolatada popular. Sopar de pa i porta, ball de disfresses i Disconight. Dimecres 20 d’agost Festivitat de Sant Roc: missa solemne i cercavila. I ball amb Duo Diamante.
—La Pobla de Benifassà. Divendres 15 d’agost
Dia de la Mare de Déu de l’Assumpció
11,45h. Campanes al vol. 12,00h. Processó de pujada de la marededeu.
12,30h. Missa Solemne en honor a la marededeu.
17,00h. Campionat de guinyot. 19,30h. Espectacle de carrer DE Xa! 23,59h. Ball popular amb Triband. A la mitja part, rifa. Dissabte 16 d’agost 17h. Torneig de pinyol. 18,30h. Concurs de dibuix infantil. 20,30h. Berenar popular. 23,59h. Ball de fi de festes.
17,00h. Cercavila i xocolatada, seguit del Taller de caixó flamenc. 22,00h. Sopar de pa i porta i discomòbil.
Dissabte 16 d’agost 10,30h. Torrada de sardineta. 12:00h. Inici campionat de guinyot. 18,30h. Tardeo. 00,00h. Discomòbil amb Dj Madito i bingo al descans.
Diumenge 17 d’agost 13,00h. Missa als patrons Cosme i Damià.
17,00h. Parc infantil aquàtic. 18,00h. Taller de batucada & Samba do Brasil.
21,30h. Sopar de germanor. A continuació, Triband amb bingo al descans i entrega de premis dels campionats.
Dilluns 18 d’agost 11,30h. Presentació del llibre La úl tima Primavera, d’Amparo Bellido Querol.
13,00h. Missa en honor a Sant Abdón i Senén. Després, dinar de jubilats a La Balma. 17,00h. Activitats per la gent gran. 22,00h. Cinema d’estiu.
—Villores. Divendres 15 d’agost 10,00h. Missa en honor a la Mare de Déu del Roser.
18,00h. Ecocançons, música per als més menuts.
19,00h. Danses Populars a la Plaça de la Bassa.
21,00h. Concurs de truites a la Plaça de la Vila.
Dissabte 16 d’agost 11,30h. Missa en honor a Sant Joan. 19,00h. Tardeo amb actuació musical del grup Barreño. 20,30h. Sopar d’entrepans. 23,00h. Actuació musical Pepet i Marieta. 01,00h. Actuació de Batakzo. 03,00h. Dj Lito discomòbil. Diumenge 17
11,00h. Parc infantil d’aigua Plaça de la Bassa. 18,00h. Preparació de la llanda. 21,00h. Sopar popular la llanda. —Forcall.
Dilluns 18 d’agost 18,00h. Taller de paleontologia a càrrec del grup AU Castelló, al pavelló de baix.
Dimarts 19 d’agost Activitats Xafa-Roques 09,00h. Activitat esportiva matinera. 11,00h. Jocs aquàtics i inflables a la piscina. 14,30h. Dinar de germanor. 19,30h. Marxa popular: pujada a l’ermita de la Consolació. En arribar, sopar amb ambient musical a càrrec del grup Timeless.
Dimecres 20 d’agost 18,30h. Taller amb flors premsades amb Maria Vert Carbó, a l’edifici “El Groc”.
—Ares del Maestrat. Divendres 15 d’agost 12,30h. Missa i processó. En acabar, Ronda d’Ares i dinar dels jubilats. Dissabte 16 d’agost 12,00h. Pregó de les festes 2025. En acabar, vermutada i picadeta. 19,00h. Bingo musical. 22,00h. Xaranga. 23,00h. Presentació de les dames. 00,00h. Festa Remember 80-90 fins les 02,00h i després, discomòbil. Diumenge 17 d’agost 10,00h-13,00 i 16,00h-19,00h. Escola de caça i natura. 12,00h. Urban Sketchers Castelló. 19,00h. Tardeo. 21,30h. Sopar de pa i porta, bingo. Dilluns 18 d’agost 11,00h. Exposició ‘La Cova Remígia dibuixada pels Urban Sketchers de Castelló’. 12,00h. Jocs infantils. 15,00h. Dinar guixassos. 18,30h. Tardeo amb xaranga. 20,15h. III Concurs de llançament de pinyol d’oliva. 00,30h. Discomòbil. Dimarts 19 d’agost 10,00h. Parc infantil. 17,00h. Taller de química per a xiquetes i xiquets. En acabar, berenar. 19,00h. II Subhasta. 21,30h. Sopar de pa i porta. Concurs de croquetes. Bingo musical.
Setmanari d’informació comarcal
El notícies de perfil.
“Estem millor ara que abans, però la modernització porta coses bones i
se n’emporta d’altres”
Marina Felipe Segura i Alberto Amela Martí han dedicat tota una vida al treball al camp, principalment al Mas de Bolinxa —situat a l’occident de la serra, a la partida de la Font d’En Torres— on han criat ovelles, porcs i vaques, i han viscut les transformacions del món rural al llarg de dècades. Amb 53 hectàrees d’arbres, 28 de pastura i 15 de conreu, el mas ha estat escenari de generacions de convivència familiar i social amb els masos veïns, en un estil de vida vinculat a Morella i partícip de la construcció de la societat urbana i moderna actual. En aquesta entrevista, recorden la infantesa als masos, les feines i tradicions compartides, les dificultats i alegries d’una vida lligada a la terra, i reflexionen sobre el relleu generacional i el valor de conservar aquest patrimoni viu.
De quina casa sou, quins són els vostres masos?
M: Del mas de Bolinxa de tota la vida, els pares de mon pare ja estaven al mas.
A: Nosaltres vam estar de mitgers, arrendats. I vam estar a dos o tres masos. En temps antics, quan canviaven de mas, ho feien el 3 d’abril, era una norma sagrada. Heu estat treballant al mas de Bolinxa tota la vida?
M: En casar-nos, Alberto va muntar una granja de gorrinos al mas del Peiró, que havia comprat mon pare i que és veí del nostre mas. Quan els meus pares es van jubilar, vam portar junts els dos masos, amb ovelles, gorrinos i també vam tindre vaques. Ara, ja jubilats, encara hi pugem; sempre hi ha coses a fer.
A: Jo només vaig fer un parèntesi de 10 anys com a camioner; la resta de la meua vida l’he dedicat al mas. Ara que estic jubilat pujo i baixo cada dia al mas per a entretindre’m. Els animals que et fan
companyia, els galls, que t’esperen quan arribes; i la gosseta, que és molt manseta. I allò és com si fora un xiquet... Marina, en el teu cas, tu també eres d’Herbers. Ma mare era d’Herbers i quan era menuda, en lloc de vindre a classe ací a Morella, em van portar amb els abuelos a Herbers. I vaig estar allà amb ells dels 6 als 14 anys. Quan vaig ser llauradora als 11 anys al Sexenni, vaig conèixer més xiquets de Morella. I ací vaig fer el Graduat escolar. I allà es van agrupar de quasi tots els pobles: Xiva, Ortells, Villores… I la gent dels pobles i els masos vam fer pinya, i estàvem internes a la Residència. Va ser un canvi perquè venia d’estar amb els abuelos, però de seguida vam fer grup d’amigues. Després, vaig anar a aprendre amb Rosaura Domènech, que ensenyava corte. I després anava a aprendre
a cosir amb Emérita de la Carcellera. I després ja me’n vaig anar al mas a treballar. I en el teu cas, Alberto? Nosaltres ens vam criar al mas i fins als 19 anys vaig estar. Al principi vivíem a un mas a la vora de l’Hostal Nou i als 6 anys vaig començar a anar a l’escola, al costat del sortidor, com tots els xiquets masos propers. Dos anys després ens vam traslladar a un altre mas, i anàvem a escola a Vallivana. Baixàvem amb l’autobús que baixava a Vinaròs o a Castelló. D’on estava el mas a l’autobús teníem mitja hora o tres quarts. Arribàvem a Vallivana, que la classe encara no estava oberta. I els xiquets, grans i menuts, ens quedàvem allí esmorzant. I allí fins als 12 anys. Van llevar eixa escola i quasi totes les de Morella, a la Fàbrica Giner, als Llivis… I després ja anàvem a Morella.
I com ha sigut, la vida i el treball? És complicat viure del camp?
A: Això dels animals extensius no varia molt. De les ovelles i les vaques. Els preus, normalment, van pujant, però els porcs per exemple sí que varien d’una setmana a una altra, d’un mes a un altre...
M: Nosaltres només els féiem criar una vegada a l’any. Ara està més modernitzat, i la gent els fan criar per les èpoques de bon preu, però nosaltres sempre un camí a l’any. Si encertaves, feies més diners.
A: Qui no ho ha viscut, no s’ho pot imaginar. Guanyaves uns diners i els havies de repartir per a tot l’any. Si havies de pagar la Seguretat Social o havies de comprar el que fóra, t’havies d’organitzar bé.
M: Ara està allò de la PAC, que també és una bona ajuda, però abans era diferent, teníem els corders o els lechonets i amb això havies d’organitzar-te. Com vau aprendre l’ofici?
M: Nosaltres ho vam vore sempre a casa. Abans quasi s’ho feien
tot al mas, hi havia molt de menjar, fruita, verdura…Compraves sucre, oli, si no en tenies... També es pastava el pa, mentre va viure ma mare. Ara ja no es fa a les cases. De vore com es fa tot, a vore ara que ho comprem quasi tot. Molt diferent, no?
El canvi ha sigut molt gran. Abans tot era natural, es mantenia de forma natural. A la matança solíem matar un bou i un parell de gorrinos, i havia de durar tot l’any. Pràcticament no compràvem quasi res. Ho distribuïes i tenies menjar per a tot l’any.
Ara mateix aquells hàbits s’estan perdent.
A: Sí, això pràcticament s’ha perdut. Nosaltres perquè ho hem viscut. Al Mas de Bolinxa em van ensenyar a matar el bou, jo no n’havia matat mai cap. I vaig aprendre i es va acabar allò. D’això deu fer uns 30 o 35 anys.
M: Era una festa, la del bou, i anaven els veïns i familiars a ajudar. S’ajudaven molt, eren com de casa.
A: Quan et feia falta alguna cosa, ràpid venien, si hi havia alguna urgència mèdica. O si algú havia faltat posaven com una senyal, un llençol blanc.
M: Les condicions eren les que eren, no teníem llum al principi. Tot amb cresol. Després vam posar un motor de gasoil i unes bombe tes. I també a gastar el mínim.
A: En el meu cas, fins als 20 anys que vaig marxar del mas, mai vam tindre llum, només un butanet
M: Primer era d’oli, després petroli, carburo, butano, la bombone ta blava; i després vam posar això del motor. Però si no, amb el cresol, i quan obries la porta, se t’apagava del vent.
I ara és diferent, perquè simplement marxa la llum unes hores i s’atura tot.
A: En eixe sentit, malament... Per la resta no patíem, podíem fer foc a terra, o a l’estufa. La tecnologia ha avançat molt, i aquella vida era una mica arrastrada, difícil. Abans no es casava ningú d’un mas amb algú del poble, ni al contrari. Quan teníem 13 o 14 anys, recordo els primers xics que van festejar i es van casar amb xiques del poble. El dia de Sant Antoni, el feien els masovers... També hi ha una dita que recordo: “Avui hi ha un enterro. Qui ha mort? Ningú, un masover!”, no valia res, com aquell que diu. Potser açò passava més a Morella que a altres pobles més menuts, com Herbers, el Forcall o Cinctorres, perquè hi havia més fàbriques, més coses i més senyoritos M: Jo que he estat als dos pobles, Morella i Herbers sí que vaig notar diferència, allí en ser un lloc més
MARINA FELIPE I ALBERTO AMELA REFLEXIONEN AL VOLTANT DE LA VIDA AL MAS
Laia Meseguer.
El iaio de Marina al mas de Bolinxa
menut també era tot més familiar, més apegat.
També era una època que hi havia molta més gent al poble, inclús els xiquets jugaven per barris.
Sí, els xiquets de Sant Miquel jugaven a eixa zona. I els del Pla dels Estudis. Hi havia molta més població i molts més xiquets per a jugar. En canvi, a Herbers anàvem tots junts, xics i xiques sí que anàvem separats. Això ha canviat molt.
Passant el temps de l’any, quines eren les dates importants? Conten que, sobretot, per la matança del porc, s’ajuntava més gent que el dia de Nadal, o coses així.
Per a nosaltres, el Nadal era una celebració més familiar. Quan era la matança ens convidàvem de tots els masos dels voltant i ens anàvem combinant els dies per ajudar-nos a tots perquè una família sola no podia amb tot.
M: És un procés llarg, primer es mata el bou, i si la pell, si el pengen, s’eixugue, renten la panxa, s’han de fer les botifarres, bollir l’arròs i tot el que es posava… Les dones preparaven el dinar i les botifarres, i els homes partien el bou a quarts i els pesaven i ficaven un saquet amb un numeret a vore qui endevinava quant pesava el bou...
A: El que s’aproximava més al que pesava, li donaven el que posaven al saquet. De nit també sopaven allí, i de nit cadascú al seu mas. Jo recordo quan érem menuts, del soroll que féiem en caminar, o algun sorollet dels arbres i t’asustaves...
Anava amb els meus germans, i no volíem anar mai ningú darrere, sempre pensaves que t’agarrarien. I de nit pujàvem de Vallivana al Colomer... I el més gran sempre anava l’últim.
I quins altres punts de l’any eren importants al mas? La sega?
M: Era molt important. La berena als peons, que segaven. Els portàvem l’esmorzar i el dinar en una cistella.
A: També es portaven una cosa
que es deia “el 10 hores”: ou cru batut i li posaven vi. Feia un color estrany...
M: Per a segar, estàvem els de casa diguem i per a esquilar venien els esquiladors quasi sempre, que eren d’Herbers. Teníeu molts animals?
M: Nosaltres en teníem prop d’un centenar. Per a com està ara el sector no és res, però aleshores sí. I els animals de treballar també havien de menjar tots els dies. Els matxos o les burres estaven sobretot per al transport, per vindre a Morella a comprar. A mi me posaven a la sària, com una cadireta, i a l’altre costat el que compràvem, per equilibrar el pes. Arribàvem a Morella, a uns carrers que encara eren de terra, i al corral deixaves la burra, feies la compra, dinaves i tornar cap al mas.
A: Recordo una vegada que deguera ser molt menut que vam vindre a fira, i recordo que estava sen tadet en una cadireta i pareixia que anava a pegar una tronada molt gran, i vam arribar i no mos va pillar. I ja quan caminàvem, a peu, o damunt de la burra.
M: Ara hem passat el relleu a un xic jove de Morella, Jordi Serret. Va ser molt curiós, un dia em vaig trobar amb son pare, i em va dir que ell volia vindre a treballar a Morella al camp, des de València, i que li agradava l’agricultura. Alberto ja estava jubilat i jo a punt. I a l’agost de l’any passat va començar a tramitar papers i tot. El treball el fa ell, nosaltres continuem anant molt, i hi ha camins que ens quedem allà dalt.
A: Jo pujo tots els dies, no tinc feina però ara que estan les ovelles d’ell, les envio i les tanco. Ara entre les festes i la neteta ja és diferent. Al mas estàs fent coses sempre i t’entretens, estem acostumats a això i mos agrade molt. Què us agradaria que es mantinguera d’aquella vida, d’aquella manera de fer?
M: A mi el que més m’agradaria
és que es conservara una mica la forma de vida, que no es perdera. Però és difícil, perquè el manteniment implica unes despeses. Si a algú li naix, sempre tindrà ganes de fer-ho. Com tots els oficis, suposo.
La vida al mas també comporta els valors de cuidar i conservar.
A: Sí. Nosaltres el mas l’hem arreglat tot el que hem pogut, i sempre tens el record de tot el que has fet, de l’esforç. I voldries que els que venen darrere ho conserven a la seua manera. Anar fent coses al mas és una il·lusió... El que fas amb esforç sempre té un valor gran, perquè ho has patit i ho has gaudit.
M: Abans vivíem estava aquesta idea de viure amb diferents generacions, iaios, pares i fills al mateix lloc, i això t’ensenya. Ara normalment no es conviu, i jo crec que s’aprenien moltes coses aleshores. Són coses que valores amb la perspectiva.
a un mas molt lluny, en un lloc bastant desert, i se’ls van avorrir i van marxar a Morella. Les xiques joves patien especialment, perquè deien que aquells eren molt salvatges.
M: Al mas que estava ma mare van entrar i els van furtar tots el llençols i el que van trobar, i van passar molta temor i van marxar a la Sénia. Després ja van tornar, però van ser uns anys durs.
A: Se’n van anar moltes persones dels masos. Van ser anys de molta desconfiança perquè si no et fumaven uns et fumaven altres, al final els masos estaven indefensos. Al meu abuelo el van tancar, tancaven a molta gent, per controlar si eren d’un partit o d’un altre, i va estar mig any o així tancat, i després el van soltar. Manara qui manara, s’havia de creure.
I actualment, com valoreu la vida del camp?
M: És molt diferent, és un altre sistema, ara treballen amb molts d’animals, i també hi ha moltes despeses.
A: Ara està tot molt modernitzat: per exemple, pots localitzar els animals perquè porten un xip. Però has de tenir molts diners invertits en animals i maquinària. Amb menys de 100.000 euros no et cal ni començar. Hi ha ajudes si compleixes uns requisits, però és una gran inversió i un sacrifici diari. Nosaltres patíem per no posar-nos malalts perquè si t’ingressaven a l’hospital, què feies amb els animals, amb tota la inversió?
A pesar de les dificultats, el vostre balanç és positiu.
A: Jo si tornara a ser jove tornaria a fer el que he fet, ho tinc claríssim, perquè és el que m’agrada.
A: Quan vaig estar de camioner, sabia que no m’agradava. he estat 40 anys al mas i és treball, però no et mana ningú. T’ha d’agradar, perquè hi dediques la vida i et done la vida també. Si s’ha de donar de menjar als gorrinos a mitjanit, o si t’has d’alçar a les cinc del matí. El millor és treballar del que t’agrada. Teniu alguna història familiar relacionada amb els maquis al mas?
M: Jo ho recordo sobretot de sentir-ho contar.
A: Ma mare fa només dos anys que ha faltat i encara ho contava, pitjor que la guerra per a la gent dels masos. Tenien molta temor, perquè hi havia gent que els agafaven un fill i els havien de donar el que demanaren. En el cas que jo conec a casa, havien de donar menjar, blat…Era una esclavitud, es veu.
A: Ma mare potser tenia 14 o 15 anys. Estaven ella i dues germanes,
M: Abans no teníem joguets, jugàvem amb quatre pedretes, i si et feien un regal a fira. Potser una nina, que guardaves com una joia. I després anaves a un lloc on tenien joguets perquè podien... T’acoplaves al que hi havia. Era una mentalitat diferent.
En què vos quedeu d’eixa vida al mas?
M: Jo crec que la generació del mas, això de conviure abuelos, pares, fills... era fantàstic i hauria d’existir per a aprendre moltes coses, de l’ofici i de la vida.
A: Abans parlàvem molt i ens ajudàvem, ara ens saludem hola i adéu. És una vida més individualista i també vas més d’ací cap a allà, com si no ens férem falta els uns als altres. Els nostres pares sempre ho deien, que quan llauraven, sempre cantaven, estaven contents, després van aparèixer els tractors i ja era més pressa... Estem millor ara que abans, però la modernització porta coses bones i se n’emporta d’altres.
En la imatge superior el mas de Bolinxa i en la de baix la família de Marina Felipe i Alberto Amela
Setmanari d’informació comarcal
Les Veus del Centre d’Estudis.
Conferència sobre el procés de de Privilegis de Morella
El proper dia 10 de maig, a les 7 de la vesprada, a l’Ajuntament de Morella, en col·laboració amb el Centre d’Estudis dels Ports, tindré l’honor d’explicar el procés de reconstrucció del tres grans Llibres de Privilegis de Morella, que contenien les concessions reials fetes a Morella entre 1232, regnat de Jaume I, i 1396, final del regnat de Joan I d’Aragó.
Aquests llibres eren el símbol per l’excel·lència de la vila de Morella, i manifestaven la seua importància i la seua grandesa, no debades tenia el títol de ser la primera de totes les viles reials del regne de València, un honor reconegut des del segle XIV, quan regnava el rei Pere el Cerimoniós, que li va atorgar el dret a poder usar maces de cerimonial d’argent, distinció que pel que sabem fins ara tan sols tenien en aquell temps les ciutats de València i Xàtiva.
Els privilegis concedits pels reis a Morella, en van ser tants i de tanta magnitud, que a principis del segle XIV el consell municipal de la vila, i amb la finalitat de poder consultar-los tots amb més comoditat (i no necessàriament a partir dels pergamins solts de cada un d’ells, amb els segells reials de cera pendents), va ordenar la confecció d’un primer llibre (després en vindrien dos més), on es van copiar tots aquells considerats més im-
portants, amb una certa ordenació cronològica, però això no era norma d’obligat compliment, per la qual cosa hi ha una barreja a voltes difícil de precisar.
Junt als privilegis també es van copiar altres documents notables, com era el cas de les cartes de poblament de Morella i de moltes de les antigues aldees, i també concòrdies, establiments, sentències judicials, etc., que feien més important encara aquests llibres de privilegis, en recollir en uns volums tota la història institucional de Morella durant els dos primers segles d’història, després de la conquesta feta pels cristians durant el regnat de Jaume I.
Els tres llibres grans de privilegis es conservaven en una caixa especial de fusta, separats de la resta de la documentació, i es guardaven a l’arxiu municipal de la vila, fins que al segle XIX, durant la primera guerra carlina, l’Ajuntament va ser saquejat per les tropes isabelines, i l’arxiu completament destruït, amb la qual cosa la història de Morella va acabar enmig de les flames.
Ara fa uns trenta anys, vam tenir notícia d’un manuscrit conservat a l’arxiu municipal de Castellfort, que conté un índex complet dels tres llibres de privilegis de Morella, amb breus resums dels documents però sense les dates de quasi cap d’ells, i això va constituir un important punt de partida per tractar de reconstruir els llibres sencers. Molts anys després això s’ha pogut complir en la seua major part, en especial pel que fa els privilegis reials, però hi ha alguns documents particulars dels quals, potser, mai no podrem trobar altres copies del text.
Gràcies a l’índex de Castellfort, sabem que els llibres de privilegis de Morella més oficials n’eren tres, tot i que almenys n’hi havia un quart, dels que es conserven quatre pàgines a l’arxiu de l’arxiprestal de Morella, del qual vaig tenir notícia gràcies a Julià Pastor, que porta número de fulla, i no coincideix amb la documentació continguda als folis equivalents dels tres llibres “oficials”.
El primer llibre registrat és un «Llibre tot en per gamí, de pam i mig de llarg, amb cobertes verme lles». L’anomenem el «Llibre Vermell». Aquest llibre contenia 201 documents i sembla ser el més antic dels tres. El primer document és el de la carta pobla de Morella atorgada per Blasco de Alagón a favor de 500 repobladors, però és el document nº 8, al final de la primera pàgina, el que més ens crida l’atenció, tot i que no l’hem conservat sencer, però es tracta del «Privilegi atorgat per lo infant don Pe dro a la vila de Morella, de la fira. E durant la fira siguen francs de peatge i de lleuda...» Aquest personatge era l’infant Pere de Portugal, que va ser se-
nyor efectiu de Morella entre 1244 i 1246, i en eixe temps va atorgar la fira de setembre, modificant una fira setmanal anterior, datada en 1240, amb la qual cosa Morella va tenir la segona fira més antiga de tot el regne de València, després de la de València (1238) i per tant aquesta nova informació avança 17 anys la data d’establiment, respecte de la que habitualment es considera certa. El segon llibre porta el nom de «Llibre Gran de Privilegis» i altres documents, i té un aspecte més desordenat en quant a la cronologia dels documents. Comença amb una exempció de l’impost d’herbatge per tot el terme per als ramats dels veïns de la vila, i en total conté 280 documents, entre els quals ens interessa citar, en relació amb el del llibre anterior, el privilegi de Jaume I que en resum diu: «Com en Guillem de Muncada, tenint lloc del rei en Morella, atorgà fira i mercat a la dita vila». Aquest personatge era el lloctinent o batlle reial de Morella, designat pel rei Jaume I en 1240, poc després de la mort de Blasco de Alagón, i com que el noble aragonés no ho havia fet abans, va establir fira i mercat en Morella en nom del rei, i aquest ho va confirmar poc després en un altre privilegi.
Vicent Garcia Edo.
reconstrucció dels tres Llibres
Morella (1232-1396)
Universitat Juame I
El tercer llibre porta el nom de «Llibre de Pro visions, enquadernat de blanc», per això el poden citar com el Llibre Blanc. Consta de 280, també té la documentació desordenada i, a diferència dels anteriors, contenia un tipus de document ben concret, el de les “provisions reials” que, si ho simplifiquem, eren documents adreçats pels reis a Morella, o directament als oficials reials del Regne de València, o dels altres territoris de la corona aragonesa, ordenant el compliment dels privilegis reials de Morella, és a dir, eren uns tipus de documents que servien per reforçar més encara el valor dels privilegis reials concedits a la vila i també en el seu
cas a les aldees.
Durant molts anys vam anar replegant documents, ací i allà, en còpies més o menys bones, seguint l’índex dels tres llibres, podent comprovar que els què més es tiraven en falta eren els nombrosos privilegis reials del segle XIV, conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona, la qual cosa requeria una estada llarga que no era possible fer. Aquest gran fons documental es va poder consultar d’una manera més fàcil, però no menys costosa, durant la pandèmia, ja que una bona part dels llibres manuscrits de l’Arxiu Reial es van digitalitzar i es poden consultar per Internet i, com a
resultat de tot això, s’han pogut trobar la pràctica totalitat dels centenars de privilegis reials atorgats des del regnat de Jaume I fins al del rei Joan I, passant pels regnats de Pere el Gran, Alfons I, Jaume II, Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós. En conjunt, un període de temps que va de 1233 fins a 1396, i que va ser decisiu per convertir Morella en la gran primera vila del Regne de València. D’aquestes i moltes altres coses parlarem el dia de la conferència, per tal de donar a conèixer la recuperació quasi completa d’aquest conjunt documental cabdal per al bon coneixement de la història institucional de Morella i la comarca dels Ports.
Setmanari d’informació comarcal
El Notícies de l’empresa
Ana Giner, una dècada promovent el benestar i la salut des de Morella
Ana Giner és mestra de ioga i propietària de L’Herbolari de Morella, un espai dedicat al benestar i la salut. Amb més d’una dècada d’experiència impartint classes a Morella i a diversos pobles de la comarca, uneix la seua passió pel ioga amb la dedicació a la gestió d’una botiga que ofereix productes naturals, ecològics i de comerç just. Compromesa amb el territori, l’ecologisme i la igualtat, treballa per mantenir vius serveis essencials en un entorn rural on la proximitat i l’atenció personalitzada són claus.
Quina és la teua trajectòria en l’ensenyament del ioga?
Faig classes de ioga a les installacions de l’Ajuntament de Morella des de l’any 2011. Durant aquest temps també he impartit classes en molts pobles de la comarca com Forcall, Castell de Cabres, Cinctorres, Vallibona, Portell, Castellfort, Herbers, Villores i Ares. Encara que sovint es cataloga com un esport, en realitat és una activitat integral on la constància fa que el moviment i la respiració siguen transformadors. Per tant, encara que una bona opció per apropar l’activitat a la gent és fer tallers puntuals en alguna jornada o a demanda dels diferents ajuntaments, sempre que es pot, m’agrada fer cursos més llargs on les persones que es comprometen puguen fer un treball personal durant més temps i sentir els beneficis del ioga de veritat.
Com va néixer i què ofereix actualment L’Herbolari de Morella?
Vam agafar el traspàs de L’Herbolari l’any 2014 i el vam ubicar al carrer Juan Giner nº18 de Morella. Amb L’Herbolari pretenem portar un punt de salut al territori. On pots trobar productes pensats per al teu benestar: cosmètica natural, que cuida la teva pell i el medi ambient, inclosa la marca Matarrania fabricada a Penya-roja; o complements de fitoteràpia per ajudar a reforçar la teva salut, des de combatre un refredat o l’insomni, per exemple. També comptem amb plantes per a les infusions, des de millorar les digestions o la retenció de líquids. I alimentació ecològica envasada, com ara iogurts de gran qualitat; també tenim productes de comerç just, com la xocolata i el café. A més, oferim detergents biològics, que deixen menys
“Amb l’Herbolari pretenem portar un punt de salut al territori”
empremta en nosaltres i la natura. I infinitat de referències més…Si el client pregunta per alguna cosa que no tinc, sempre puc buscar-ho o oferir alguna alternativa. I també cal afegir que en aquest moment tenim com a serveis regulars l’acupuntura, oferida per Josep i Niina, i naturopatia, a càrrec d’Aurora.
Quins reptes afrontes com a emprenedora al territori?
Fer arribar els meus serveis al gran públic en un territori amb poca població és un repte i fer que quadren els números per poder viure d’això, alguna temporada, és un mal de cap. Tot i això, estic convençuda que els serveis que ofereixo són beneficiosos per a la gent i això m’ajuda a tirar endavant. Crec que ens mereixem al territori tenir tots els serveis i per mi, els que jo
“Crec que ens mereixem al territori tenir tots els serveis i per mi, els que jo ofereixo, són importants”
ofereixo, són importants. A L’Herbolari movem més de 2000 referències diferents a l’any i encara així a vegades no tenim a tenda el que el client que entra per la porta demana, però el podem tenir en dos dies. Mai serem tan grans com els pioners de la venda a la web, però apostem per estar a prop de la nostra gent. Com veus el futur?
Miro el futur amb inquie-
tud, perquè cada vegada es tanquen més comerços al nostre territori i això fa sentir que el model d’atenció ha de ser diferent, més proper i fàcil tant per a mi com per als meus clients. Un primer pas és que la majoria d’encàrrecs i avisos ara ja els faig en línia. Ara també tenim un xat de les Emprenedores de Els Ports i l’Alt Maestrat, i sento que és important generar aquests espais de compartir, des d’on poden eixir sinergies o encara més senzill: suport i acompanyament.
Setmanari d’informació comarcal
La Fulla del Camp dels Ports.
ES DESTACA EL PAPER DE LES DONES AL MEDI RURAL
Convocatòria dels premis a la Mamprenedoria de les Dones
La Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, convoca la segona edició dels Premis a la Mamprenedoria de les Dones Rurals de la Comunitat Valenciana.
Estos guardons tenen per objecte reconéixer el paper fonamental i la contribució de les dones que desenrotllen projectes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura, la indústria agroalimentària, la comercialització alimentària, la integració social, així com les activitats dins del medi rural o amb el sector pesquer i aqüícola valencià, que contribuïsquen al desenrotllament rural, la sostenibilitat, la revitalització de les seues localitats i la innovació de la societat.
La directora general d’Aigua i Desenrotllament Rural, Sabina Goretti Galindo, ha destacat que “estos premis visibilitzen el paper transformador de les dones en l’entorn rural i reconeixen la seua capacitat per a mamprendre, innovar i generar noves oportunitats en els seus territoris”.
“Des de la Conselleria estem compromesos amb l’impuls d’iniciatives que enfortisquen el teixit social i econòmic dels nostres pobles, i en este camí, el paper de la dona rural és essencial com
a motor de desenrotllament, cohesió i sostenibilitat en el territori”, ha afegit Galindo.
Les categories per les quals es pot optar als premis són: Premi a la mamprenedoria en el sector agrari de l’àmbit rural de la Comunitat Valenciana; Premi a la mamprenedoria en el sector pesquer o aqüícola de la Comunitat Valenciana; Premi a la mamprenedoria en la diversificació de l’activitat econòmica en l’àmbit rural de la Comunitat Valenciana i Premi honorífic ‘Històries de vida’, que consistirà en un reconeixement de caràcter honorífic.
El pressupost destinat a finançar la present convocatòria és de 90.000 euros i la presentació de sol·licituds es farà en el termini de 15 dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació, de la resolució en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Amb la convocatòria d’aquestos premis des de la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Pesca i Ramaderia es treballa per reconéixer el gran paper de les dones en l’agricultura i la ramaderia de la Comunitat Valenciana. Un paper fonamental i imprescindible que és molt important i destacat per al funcionament del medi rural.
Contineum amb els efectes de l’onada de calor tal vegada en el moment de temperatures més elevades de tot l’any. Cal destacar els 40,4 graus de màxima enregistrats a la localitat de Sorita en la jornada del dilluns 11 d’agost, en el dia més calorós de l’any 2025 fins a estos moments. Les temperatures mínimes també han estat molt elevades a les darreres jornades comptant-se amb nits tropicals a molts dels observatoris meteorològics de la nostra zona. Iencara que durant alguna de les vesprades d’aquesta setmana a zones com Vilafranca o Castellfort es sentia tronar i amenatzava clarament amb ploure, finalment no ho va fer. El dèficit hídric de l’estiu continua sent considerable però salvat per una primavera que va ser molt destacada en quan a pluges i precipi-
tacions. Pel moment i segons apunten les previsions, s’esperen jornades de calor molt important per als propers dies. Segons els diferents pronòstics la calor pot anar considerablement a més de cara al cap de setmana, especialment divendres i dissabte amb temperatures màximes que poden superar els 35 graus a molts dels observatoris meteorològics de la zona. Això si, pel moment continuen sense anunciar-se pluges ni precipitacions. Unes previsions en aquesta matèria que s’han anat diluint dels pronòstics de l’oratge a les darreres hores. Malgrat aquesta situació, l’Agència Estatal de Meteorologia no ha activat cap alerta per elevades temperatures a la nostra zona. Caldrà esperar com evoluciona l’oratge, si bé sembla que la calor la tenim assegurada per als propers dies.
Comiat del període canicular
La previsió de Lorenzo Boix
Pareix que el període canicular, que habitualment sol ser del 15 de juliol al 15 d’agost es voldrà acomiadar en gran, amb un cap de setmana i dilluns en el que les temperatures màximes rondaran els 32-36 graus de manera prou general als nostres pobles, amb mínimes entre els 20-24. Les vesprades de dissabte i Diumenge poden créixer núvols, que no es descarte que de manera local puguen desembocar en algun ruixat o tronada, però en principi coses aïllades i de poca entitat. A partir de dimarts, previsiblement, notarem un alleujament tèrmic, amb màximes que rondarien els 28-32 graus, i possibilitat d’algun ruixat o tronada de vesprada. La segona part de la setmana es preveu amb mínimes que ja serien inferiors als 20 graus i màximes que en molts casos no arribarien als trenta.
