Setmanari Notícies (14/11/2025)

—1,50 €

“ L’Eco d’Aixe és una proposta educativa que convida a fer un canvi de mirada des del nostre interior”

LA MESTRA VILAFRANQUINA DOLO FABREGAT

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

ACABA DE PRESENTAR EL SEU PRIMER LLIBRE

Notícies.

NÚMERO 1676 . MORELLA, DEL 14 AL 20 DE NOVEMBRE DE 2025.

El PSPV alerta que Sangüesa ha deixat caducar la tramitació urbanística de Santa Llúcia

Els socialistes denuncien la “inacció absoluta” de l’alcalde i la no petició de pròrroga del Document d’Abast, que

6. Poble a poble.

“Deixa en una situació de “paralització absoluta” a les edificacions existents així com de l’entorn patrimonial.

José Luis

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Grau

es

retira

com cap dels bombers voluntaris

“Ja porto 33 anys ací com a cap del parc i ha sigut una decisió meditada... No abandono del tot. Me quedo com a voluntari i ajudaré mentre

8.

la salut m’ho permeta”, explica Pep de Xiva a l’hora de deixar el càrrec que ostenta des de la fundació dels cos de voluntaris

X ANYS DE TROBADES DE DIMONIS. Morella va viure aquest dissabte una nit de foc i emoció amb la celebració del desè aniversari de la Trobada de Dimonis, que va congregar colles d’arreu de l’antiga Corona d’Aragó i va convertir els carrers i places de la vila en un espectacle pirotècnic màgic. CRISTIAN LORENTE.

Pàgina 6. Poble a poble.

A partir del dilluns 24 no es podrà circular a l’eixida de Cinctorres en direcció a Morella, a l’altura del pont

Pàgina 7. Poble a poble.

Amb art, teatre i reflexió sobre les dones silenciades per la història Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Pàgina

Pàgina

Gent & Vida.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

Vilafranca celebra amb èxit les Jornades amb art, teatre i reflexió sobre les

Del 6 al 9 de novembre, Vilafranca ha viscut les Jornades de Memòria Democràtica. Uns dies plens de projeccions, art, teatre, dansa, literatura i molt més, per reflexionar, recordar i donar veu a la història. Un espai de memòria, cultura i diàleg que ha permès a veïnes, veïns i visitants connectar amb el passat i entendre millor el present.

—“Re-presentar els silencis.” Vilafranca ha tancat aquestes jornades amb èxit, destacant especialment la performance “Re-presentar els silencis”, una proposta carregada d’emoció i simbolisme. Malgrat les alertes de pluja, l’activitat es va traslladar al Teatre Carles Pons, on va poder celebrar-se amb intensitat. Inicialment prevista al casc antic, la peça es va desenvolupar en aquest escenari que va acollir un públic atent i participatiu.

Amb guió d’Óscar Fabregat, la performance va ser interpretada per un grup de veïnes: Lola Deusdad, Marga Llopis, Natàlia Bel, Anna Folch, Daniela i Maria Viñals, Olivia Monfort i Laura Cubertorer. Les intèrprets van posar-se en la pell de dones silenciades per la història, transmetent emocions que van anar creixent fins al final de l’actuació. Aquest culminà amb el cant de “Roba estesa”, un moment espontani i commovedor en què el públic es va unir al cant, convertint el desenllaç en un instant compartit que va deixar una profunda empremta emocional. L’alcaldessa, Sílvia Colom, present a l’esdeveniment, va destacar la importància de l’activitat per a la memòria democrà-

tica: “És un orgull que siguen les dones de Vilafranca les que transmeten aquestes històries, i el cant final ha estat molt emocionant.”

Aquesta vetlada va anar més enllà del teatre, connectant generacions a través de l’expressió artística i el record.

—Mar Juan. La reflexió sobre la memòria femenina va continuar a l’antiga Presó de Vilafranca, amb la visita guiada a l’obra de Mar Juan, “Escoltar el silenci i obrir els sentits”. La mostra convidava a mirar enrere per entendre el pre-

sent, donant veu a les dones que al llarg de la història han lluitat i sovint han callat. Amb una notable assistència, l’artista va conduir un recorregut carregat de sensibilitat, presentant un viatge cronològic pels moments clau del moviment feminista.

L’obra il·luminava els anys més rellevants amb un codi de colors que ressaltava la realitat històrica: el 1933 de blanc, pel vot de les dones; el 1938 de negre, per la repressió; i el 1975 amb esquitxats de blanc i negre, recordant que encara no hi havia una llibertat real per

Uns dies plens de projeccions, art, teatre, dansa, literatura i molt més, per reflexionar, recordar i donar veu a la història.

a les dones. Un dels elements més comentats va ser l’any 2025, deixat expressament buit. L’artista va explicar: “Encara no podem afirmar que estiguem en un any d’arribada. Hi ha llocs, vides i experiències que el moviment encara no ha tocat.” Aquesta proposta posava de manifest que, malgrat els avenços, “encara queden moltes històries que no volen o no poden ser contades”, un missatge que va ressonar amb força entre les persones assistents.

Dins del mateix marc de les Jornades, l’art va ocupar un altre es-

Pol. Ind. “Les Casetes”

Jornades de Memòria Democràtica les dones silenciades per la història

pai emblemàtic de Vilafranca amb l’exposició “Pepica Celda, una flor baix el gel”, a les Sales Gòtiques. Aquesta mostra rescatava la història d’una vida marcada per la repressió però també per la resistència i la bellesa. L’exposició forma part del projecte audiovisual Flores bajo el hielo, del director Marco Potionqui, i compta amb les il·lustracions de Guillermina Muñoz, que van donar forma visual a la història real d’una dona encara viva.

Les imatges de Muñoz recreaven documents i instants amb traços

delicats, permetent als visitants redescobrir una història personal que transcendeix l’individual i esdevé universal: la de les dones invisibles, valentes i resilients que van quedar fora dels relats oficials. La inauguració va comptar amb la presència de veïnes i visitants que van recórrer les sales en un silenci carregat de respecte, deixant-se commoure per aquesta història que encara batega. Guillermina Muñoz, nova veïna de Vilafranca, va expressar el seu agraïment per l’acollida del poble i per poder compartir la seva obra en un en-

torn que respira cultura, sensibilitat i memòria. Tal com subratlla l’artista, “Pepica Celda, una flor baix el gel” no només ret homenatge a una vida concreta, sinó que rega la memòria col·lectiva amb la força d’un nom propi, demostrant que totes les històries mereixen ser contades.

A banda d’aquestes tres activitats principals, les Jornades de Memòria Democràtica han inclòs altres propostes culturals com teatre, dansa, cinema i literatura, reforçant el caràcter complet i transversal de l’esdeveniment. Del

Vilafranca ha “re-presentat els silencis” durant aquestes jornades.

6 al 9 de novembre, Vilafranca s’ha convertit en un punt de trobada de memòria, cultura i reflexió, oferint a veïnes, veïns i visitants l’oportunitat de connectar amb el passat, donar veu a les històries silenciades i recordar la importància de transmetre-les a les generacions futures. Aquestes jornades han confirmat que la ciutat no només recorda, sinó que també crea espais on l’art i la cultura esdevenen eines per comprendre i valorar la història, tot celebrant la memòria democràtica i la participació ciutadana.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les Veus del Centre d’Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Jonathan Fariñas. Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Els camins del meu país (I)

Àlex Farnós Bel. Centre d’Estudis dels Ports.

La cita amb la que, com sempre, acostumo a encapçalar l’article, no sé a qui atribuir-la esta vegada. Només sé que fa molts anys vaig fer-la meua perquè representava la manera que tenia d’entendre el món. Ha passat molt temps i, malgrat transformacions, “processos” i lluites erràtiques, segueixo pensant el mateix que quan em formava a Barcelona i, sovint, al pis d’estudiants alguns debats entre companys de les Terres de l’Ebre i Girona giraven al voltant de quin era el nostre país. Per a mi, llavors i ara, el meu país -és a dir, la geografia que reconec com a pròpia- va des de l’illa de Buda a la Rambla de les Truites i del Cap de Terme a Capicorp. Els camins tenen un significat íntim i personal per a cadascú de natros per les emocions i records que ens evoquen. Un altre dia potser us contaré quins són els meus camins íntims, però en esta ocasió el text girarà al voltant dels camins, les fronteres i l’organització política.

Les comarques de l’Ebre, el Maestrat, els Ports i el Matarranya han compartit de fa mil·lennis els seus camins. Condicionats per una

“Quan

penso en el meu país, no penso en les fronteres, penso en els camins”

geografia trencada, fins fa relativament poc només es podia anar per ells a peu o a cavall. Llevat de les zones del corredor litoral, per on avançava el vell camí ral de Barcelona a Valencia, i d’unes quantes poblacions en les zones més planes del Maestrat, Baix Ebre i Montsià amb uns pocs camins carreters, la resta de vies per poder comunicar-nos eren de ferradura. Per posar un exemple podem acudir a la descripció de Pascual Madoz quan exposa el 1845 la situació de Gandesa com a cap de partit judicial i cruïlla del vell camí d’Aragó: “CAMINOS. Los que cruzan este partido, son de herradura; siendo los principales los que de Alcañiz, Caspe y Mequinenza, se dirigen a Tortosa y Reus, cruzándose casi todos en el término de Gandesa”. I si resseguim esta obra enciclopèdica es comprova com a mesura que ens endinsem pel territori en la majoria de poblacions els camins eren locals, de ferradura i estaven en mal estat.

S’ha dit que la xarxa viaria ve sempre determinada per la distribució del poblament i les activitats econòmiques, però en el nostre cas esta condició ha topat en tots els

Els camins tenen un significat íntim i personal per a cadascú de natros per les emocions i records que ens evoquen

temps amb unes premisses prèvies, la presencia del riu Ebre i de les muntanyes dels Ports. Ja a l’edat mitjana el territori i Tortosa ocupaven un lloc central en les comunicacions entre els centres de primer ordre, es a dir entre Barcelona i Valencia. I prenien un rol important, però menor, en les comunicacions per anar cap a l’interior des del nord del litoral per Gandesa o des del sud per Morella (podem afegir-hi també les rutes de Tortosa a Saragossa per Gandesa i la de Tortosa a Terol per Morella). Aquells itineraris principals, amb un petit canvi en la progressiva substitució de Tortosa per Amposta, es van consolidar a partir de les èpoques moderna i contemporània. Històricament, en l’evolució socioeconòmica de les nostres contrades, l’allunyament respecte dels centres de primer ordre i la disposició dels eixos viaris ha provocat una acció centrifuga i, per la seua alineació perifèrica i triangular, han dificultat la construcció d’un pol territorial central, consolidant la força motriu i el poder de Tarragona i Castelló. A grans trets, Aragó venia reivindicant des del s. XVII la opció

de disposar d’una carretera des de Saragossa a Vinaròs per Alcañiz i Morella, el projecte no es concretaria fins 1847, quan comencen les obres de debò. En canvi, la ruta d’Alcolea del Pinar a Tarragona no es concep fins 1841, en el marc dels itineraris radials que sortien de Madrid, i un cop el govern de l’Estat i les diputacions de Tarragona, Terol i Saragossa van acordar els projectes i els arbitris per finançar-los. El cert és que, tant una com l’altra, van quedar justificades per la necessitat de poder controlar el territori en el context de les guerres carlines i de donar ocupació als jornalers dels Ports i Matarranya (l’any 1855 hi havia vora 1.500 obrers treballant a l’entorn de Mont-roig) o de les Riberes de l’Ebre (reclamació que feia el governador provincial per la pèrdua de les collites el 1859). La primera d’estes vies fou enllestida el 1860 i la segona el 1893. Pel que fa al ferrocarril, els traçats de Barcelona a Valencia (1868), de Barcelona a Madrid per Mora d’Ebre (1871) o de Sagunt a Terol (1901) encara van fer més evidents els corredors prioritaris i quins eren els centres extraterritorials que reeixien en els seus interessos. Paral·lelament, els intents fracassats per bastir noves línies entre Jaca i la Ràpita, al igual que la via de la Val de Zafan entre la Puebla de Hijar i Tortosa, i la seva prolongació fins la Ràpita (fins i tot, el 1931 s’estudià la seua extensió cap a Vinaròs), o la d’Alcañiz a Vinaròs per Morella, van topar no nomes amb l’orografia, sinó amb raons basades en la demografia i l’economia que, al final, són les que regeixen la política i el mon. L’estudi de l’evolució de les comunicacions locals ha estat abordat per diversos autors. En tot moment s’aprecia com el desplegament de la xarxa viaria a les Terres de l’Ebre o als Ports -al igual que passa en les contrades veïnes del Maestrazgo o el Matarranya, situades dins de Teruel- es situa a la cua de les respectives demarcacions provincials. Altres autors s’han ocupat de remarcar la força contrària exercida, abans i tot de la divisió provincial, per Tarragona

o Castelló per mirar de contrarrestar el paper central que podia haver tingut Tortosa en la configuració política d’un territori més ampli. Per acabar, resumint-ho en unes poques paraules, copiem la nota següent de l’Heraldo de Castellón (27/3/1926) encapçalada amb el titular “En el Ayuntamiento. Hablando con el alcalde”: “Nos ha dicho esta semana el señor Guinot, que aprovechando el viaje a Tortosa para asociarse al solemne acto de la entrada del señor Obispo en la capital de la Diocesis, quiso visitar el bello pueblo de San Carlos de la Rapita, no por puro pasatiempo ni siquiera en plan de turista, sinó para capacitarse de las condiciones de aquella población en relación con la competéncia que pudiera hacernos en la proyectada empresa de los lignitos (...). Y no me arrepiento, por cierto, de haber hecho el viaje, porque he podido convencerme de la extraordinària importància que San Carlos de la Rapita tiene como puerto natural del Mediterraneo y de la gran competencia que puede hacer a nuestros naturales deseos de que la empresa de referencia ponga los ojos en Castellón como puerto de embarque”. L’exemple pot semblar anecdòtic, però no ho és. És una forma d’actuar pragmàtica. El dia que l’alcalde va per cortesia protocol·lària a “la capital de la Diòcesi”, aprofita per anar per feina i visitar la Ràpita, i afegeix que s’haurà de treballar molt, “poner toda la carne en el asador y no dormirse” per aconseguir l’opció més favorable al creixement de la capital de la Plana. Al llarg de la història són constants les decisions i accions polítiques que han anat contribuint a decantar la balança i a disgregar les nostres terres. Cal remarcar que això ha estat així, no només en el sector de les infraestructures, i tampoc només per l’acció dels altres, sinó per desídia o falta d’unitat i capacitat política pròpia. Ho deixem aquí. El pròxim dia seguirem parlant de camins, però també d’elements orogràfics, divisions episcopals i administratives, i d’altres hàndicaps territorials.

Camí vell de Barcelona a Valencia al seu pas per l’hostal de Don Ramón (Tortosa).

d’informació comarcal

Poble a poble.

OBRES AL POU CELUMBRES. L’Ajuntament de Cinctorres vol traslladar un missatge de tranquil·litat a la població davant les obres que s’estan realitzant al pou de la Rambla de Celumbres. Des del consistori s’informa que, de moment, l’abastiment d’aigua està totalment garantit i no es preveu cap incidència en el subministrament.

A més, s’ha reforçat el servei amb l’aportació d’aigua addicional per a cobrir les necessitats de les granges del terme municipal, assegurant així el subministrament tant per a ús domèstic com per a activitats ramaderes.

Des del consistori es demana confiança i comprensió mentre duren els treballs, que tenen com a objectiu millorar la infraestructura i garantir un servei d’aigua més segur i eficient per a tot el municipi.

Benassal crea el Consell de Turisme

CONSOLIDANT EL SEU IMPULS COM A MUNICIPI TURÍSTIC

Al’Alt Maestrat, el turisme es treballa com a motor econòmic i social mitjançant la col·laboració entre municipis. Un dels principals instruments és el Pla Comarcal de Turisme, impulsat per la Mancomunitat i l’Associació Turística, que busca generar sinergies i reforçar la comarca com a destinació de qualitat. Segons Jèssica Badal, tècnica de Turisme de Benassal, la coordinació entre pobles és clau per garantir un futur turístic sostenible i competitiu. Badal destaca que la força de Benassal resideix en el treball conjunt amb la resta de municipis i en una governança compartida que permet planificar de manera òptima per al conjunt del territori.

En aquest marc, Benassal ha creat fa un any i mig el Consell Municipal de Turisme, un òrgan participatiu que integra tots els sectors locals vinculats al turisme. Aquest espai de diàleg permet orientar les polítiques locals cap a un model sostenible i adaptat a les necessitats del municipi. Badal subratlla la importància de la participació ciutadana per conèixer diferents

opinions i perspectives que afecten el turisme i la vida del poble.

A més, l’Ajuntament ha impulsat diverses iniciatives formatives per a professionals i veïns, com cursos de turisme cultural i formacions sobre la Xarxa DTI i la gestió intel·ligent de destinacions turístiques, amb la col·laboració de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i la Universitat Jaume I. Aquestes accions no només compleixen els requisits per ser municipi turístic, sinó que aporten informació i eines per adaptar-se a les noves tecnologies.

Una mostra visible del treball turístic de Benassal són els mercats temàtics anuals, que combinen turisme, cultura i promoció de productes locals. Entre ells, destaca el Mercat de Nadal, que enguany celebra la seva quarta edició i reuneix artesans de la zona per potenciar l’economia local i els productes fets a mà. Aquesta iniciativa s’ha consolidat com una cita clau del calendari nadalenc de la comarca, demostrant el compromís de Benassal amb un turisme sostenible, participatiu i arrelat al territori.

ARES MILLORA L’ENTRADA AL POBLE. L’Ajuntament d’Ares del Maestrat està realitzant treballs de reparació i condicionament al camí d’accés principal al poble per reforçar la seguretat viària i la mobilitat.

L’actuació s’està duent a terme amb mitjans propis i personal municipal. L’alcalde, José Luis Marqués, ha destacat que “a poc a poc, i amb els recursos disponibles, continuem millorant les infraestructures que utilitzen cada dia veïns i visitants”.

A més, està realitzant treballs de manteniment i millora al camí rural que condueix a la font de la Pinella, una via que connecta també amb les zones de la Belluga i la Llacua, centrant-se en la reparació dels sots i desperfectes del ferm, amb l’objectiu de garantir una millor accessibilitat i seguretat.

L’alcalde, José Luis Marques, ha subratllat que “la xarxa de camins rurals municipals és essencial per a garantir l’accés tant a les explotacions agrícoles i ramaderes com als paratges naturals i masies de la zona”. Per això, l’Ajuntament treballa de manera paulatina en la seua reparació en la mesura que els recursos municipals ho permeten.

DOL. L’Ajuntament de Morella ha declarat dol oficial a la ciutat com a mostra de condol per l’accident ocorregut dimecres al polígon industrial Les Casetes. L’endemà, a les 20.00 hores, es va realitzar un minut de silenci a la plaça de l’Ajuntament, on veïns, treballadors municipals i representants institucionals van mostrar el seu suport a les famílies afectades i el seu pesar per la tràgica pèrdua.

El PSPV Morella alerta que Sangüesa ha deixat caducar la tramitació urbanística de Santa Llúcia

El PSPV Morella denuncia la “irresponsabilitat de l’alcalde, Bernabé Sangüesa”, d’Independents per Morella, per “la seua inacció absoluta que ha provocat la caducitat del Document d’Abast per a l’àmbit de Santa Llúcia”.

Els socialistes lamenten que, “després de dos anys sense fer res, del que van rebre l’informe de la Generalitat en setembre de 2023, l’alcalde haja deixat que caduque quan és fruit d’un procés llarg i complex”. Amb aquesta caducitat, “es malbaraten anys de treball tècnic i la inversió econòmica ja realitzada per part de l’ajuntament”.

A més, “l’alcalde ho fa sense haver donat cap tipus d’informació en el ple d’octubre, peirode quan podia sol·licitar la pròrroga de 2 anys que permet la Generalitat per poder continuar treballant”.

Com s’alerta des del PSPV, “estem davant de la inacció del govern municipal i d’una nova mostra de falta de transparència i participació. Al deixar caducar el pla, frena les solucions a la degradació d’esta zona. Especialment greu és el fet que, amb la no continuïtat de l’expedient i els requeriments que fa la Generalitat, condemna a diverses edificacions ubicades allí a la paràlisi així com tampoc buscar la creació de noves vivendes”.

El portaveu del PSPV Morella, Rhamsés Ripollés, “tal com vam tractar al seminari del PSPV Morella davant del problema de la falta de vivenda, el nostre poble necessita accions permanents en afavorir la rehabilitació, però també, entre d’altres, en dotació de sòl i noves formes d’habitatge. Lamentablement, com ja venim advertint des de fa mesos, veiem com la gestió municipal, junt a una Generalitat paralitzada, està provocant problemes en la tramitació de llicències, en l’obtenció d’ajudes i no es desenvolupen nous plans per incentivar la rehabilitació. A més tampoc s’avança en el desenvolupament de noves vivendes com estava previst en l’Hostal Nou. A això ara li sumem el tirar pel terra tot el treball realitzat en Santa Llúcia per millorar eixa zona”. “És molt greu que unilateralment l’alcalde no haja sol·licitat una pròrroga de 2 anys a la que l’ajuntament de Morella tenia dret. Sobre tot per poder oferir solucions a les edificacions existents, la millora patrimonial i de l’entorn, així com estudiar la possible creació de noves vivendes. És una irresponsabilitat total que suposa ja una pèrdua econòmica per a l’ajuntament i sobre tot oportunitats per als nostre veïns i veïnes de Morella”, afegeix el portaveu socialista.

Las Provincias 2025 en la categoria de Transformació Agroalimentària”.

PREMI ALS FORMATGES. Els Formatges de Catí han rebut el Premi Agro

AJUDES RENHATA PER A OBRES. La Vicepresidència Primera i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge ha publicat la nova convocatòria del Pla Renhata 2025, destinada a finançar obres de millora en els habitatges habituals de la Comunitat Valenciana.

El programa impulsa actuacions que afavoreixin l’accessibilitat, sostenibilitat i habitabilitat de les llars, amb ajudes per a reformes de cuines i banys, adaptacions per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda i la instal·lació de sistemes de

domòtica, especialment dirigits a majors de 60 anys. Podran sol·licitar les ajudes les persones propietàries, usufructuàries o inquilines d’habitatges amb més de 20 anys d’antiguitat, destinades a residència habitual. Les subvencions cobriran entre el 5% i el 45% del pressupost, amb un màxim de 6.000 euros segons els criteris de sostenibilitat i accessibilitat.

El termini de sol·licitud s’obrirà després de la publicació oficial de la convocatòria en la seu electrònica de la Generalitat i es resoldrà en un màxim de sis mesos.

TALLADA LA CV-125. A partir del dilluns 24 de novembre i fins al 5 de desembre es tallarà temporalment la circulació a l’eixida de Cinctorres en direcció a Morella, a l’altura del pont de la carretera CV-125. La mesura respon als treballs de consolidació i seguretat de les roques situades en este tram, una actuació llargament demanada per l’Ajuntament de Cinctorres des de l’any 2020 davant la preocupació per l’estat del terreny. Durant el període d’obres, els camins alternatius del terme com els de la Cana i el Freiximero així com la connexió per la CV-124 cap a Forcall, romandran oberts fins al 28 de novembre per facilitar la mobilitat dels veïns i veïnes.

Des del consistori es recomana tindre en compte estos talls a l’hora de planificar desplaçaments i s’agraïx la comprensió de la ciutadania davant uns treballs que milloraran la seguretat de tots els usuaris de la via.

El Congrés aprova la proposta per a reconèixer les rogatives sexennals i septennals de Castelló com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat

La Comissió de Cultura del Congrés ha aprovat per majoria la iniciativa presentada pel diputat del PSPV-PSOE per Castelló, Artemi Rallo, per a reconéixer les rogatives i romeries sexennals i septennals de caràcter cívic i religiós d’Espanya com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

La Proposició No de Llei (PNL), signada per Rallo, insta el Govern d’Espanya a recolzar les comunitats autònomes en l’elaboració d’un catàleg estatal d’aquestes celebracions, amb l’objectiu de promoure la seua candidatura davant la UNESCO i garantir-ne la preservació i transmissió a les generacions futures.

El diputat morellà ha explicat que la proposta inclou el Sexenni de Morella, festa que se celebra en honor de la Mare de Déu de Vallivana des de 1673, així com les rogatives històriques de Vallibona, documentades des de 1347.

Segons Rallo, “aquestes rogatives

i romeries constitueixen un element cultural i patrimonial únic que dona identitat als nostres pobles, evidencia la seua fidelitat a les arrels i representa la resiliència d’un territori que protegeix les seues tradicions ancestrals”.

El diputat socialista ha subratllat que la iniciativa “pretén reconéixer el valor històric i emocional d’unes tradicions que han travessat segles i que cal preservar i promocionar perquè continuen igual de vives per molts segles més”.

El Sexenni de Morella és una celebració que té lloc cada sis anys i representa un dels moments més emblemàtics de la ciutat. Durant nou dies, els veïns i visitants participen en actes religiosos, processons, música, danses tradicionals i manifestacions artístiques que reforcen la comunitat i la devoció a la Mare de Déu de Vallivana. Aquesta festivitat, amb més de tres-cents anys d’història, simbolitza la gratitud i la protecció de la patrona envers la població, convertint-se en

FAN FALTA 180.00 EUROS PER REPARAR LA TEULADA DELS LLIVIS. L’ermita dels Llivis té l’estructura danyada i amb risc de col·lapse. D’esta manera, les veïnes i veïns del vot han format l’Associació Sant Pere dels Llivis per tal de buscar finançament per a reparar-la. Així, actualment han demanat ajuda a l’Ajuntament de Morella per a apuntalar les bigues que subjecten la teulada i assegurar-la evitant l’ensorrament de l’estructura. El consistori ha aportat a través d’un conveni entre les dues entitats 6.025,80 euros amb esta finalitat, els quals s’uneixen al que ha aportat l’associació.

L’alcalde de Morella amb competències de Patrimoni, Bernabé Sangüesa, ha explicat que “l’ajuntament no pot fer front a la restauració

un esdeveniment d’identitat local i orgull col·lectiu.

D’altra banda, la rogativa de Vallibona a Penya-roja de Tastavins, que se celebra cada set anys, és una caminada ritual que uneix dos pobles veïns en honor a la seua tradició religiosa i comunitària. Aquesta romeria, documentada des de 1347, consisteix en un re-

El diputat del PSPV Artemi Rallo, al Congrés.

corregut de diversos quilòmetres en el qual els participants porten ofrenes i realitzen pregàries per la protecció dels pobles. La rogativa no només manté viva una pràctica ancestral, sinó que també reforça els vincles socials i culturals entre les comunitats implicades, demostrant la seua fidelitat a les arrels històriques de la comarca.

i manteniment de totes les ermites del terme, per la qual cosa es necessita el finançament d’altres administracions com la Diputació de Castelló o la Generalitat Valenciana, ja que estem parlant de més de 180.000 euros sols per poder reparar la teulada”.

L’edil ha destacat que “en este cas, la intervenció era d’urgència a causa de les escletxes que han aparegut en les bigues que sostenen la teulada i el risc que l’estructura col·lapse de forma imminent”.

Finalment, l’alcalde de Morella ha volgut “agrair a les veïnes i veïns la seua preocupació pel patrimoni de Morella i buscar ajudes i solucions als problemes que tenen estructures com esta amb molts anys i en perill la seua conservació”.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

LLUMS DE NADAL. L’ornamentació nadalenca costa unes quantes setmanes d’instal·lar. Encara que es limita als principals carrers del poble, els més comercials, l’ajuntament dedica part de la brigada a aquest quefer unes quantes jornades. Les llums, els arbres, la decoració... seguint el disseny que s’haja preparat no s’estrenarà fins a principis de desembre, més bé cap al pont de la Puríssima, però cal tenir-ho a punt i provat perquè a l’estrena no falle res.

LES MURALLES DE VALLIBONA. La Mancomunitat de la Taula del Sénia continua convidant a obrir portes al passat per tot el territori Sénia emmarcades en les Jornades Europees de Patrimoni dedicades enguany a l’arquitectura. En la parada a Vallibona es va fer un recorregut pel que podria ser la ruta de les muralles. Es té constància de diverses torres defensives, i fins i tot d’un castell. Les Jornades Europees de Patrimoni del Territori Sénia, enguany han organitzat 27 actes passant per gairebé tots els pobles de la Taula del Sénia. Des de la Mancomunitat es destaca l’interès que estan despertant aquestes jornades. En el cas de Vallibona va ser el veí Jordi Fonollosa l’encarregat de guiar als assistents amb les seues explicacions.

José Luis Grau es retira com a cap dels bombers després de 33 anys

Després de més de tres dècades al capdavant del Parc de Bombers Voluntaris dels Ports, José Luis Grau, conegut popularment com a Pep de Xiva, ha decidit fer un pas al costat. Tot i deixar la responsabilitat de comandament, continuarà vinculat al cos com a bomber voluntari. “Ja porto 33 anys ací com a cap del parc i ha sigut una decisió meditada... No abandono del tot. Me quedo com a voluntari i ajudaré mentre la salut m’ho permeta”, explica.

El Parc de Bombers Voluntaris dels Ports va començar a funcionar a principis dels anys noranta. “La Diputació que hi havia en aquell moment va pensar que l’interior de la província no tenia la protecció que necessitava i van optar per la fórmula de bombers voluntaris”, recorda José Luis Grau. “Este Parc de Bombers Voluntaris dels Ports va ser a finals de l’any 1991 o principi del 92... i en aquell moment ens vam presentar 30 persones”

TALLER DE PERCUSIÓ. Ares ha acollit un taller de percussió este cap de setmana. L’artista Inés García ha treballat amb els participants diferents ritmes i instruments. Una activitat oberta a tot el món, en què han participat set alumnes de diverses edats, mostrant que la música és un espai de convivència per a tothom. L’artista polifacètica Inés García també ha presentat, a l’Hotel d’Ares, una exposició de dibuixos. Una barreja d’estils i tècniques que han omplit l’establiment de color. Ares s’ha omplit d’art durant este cap de setmana i continua apropant la cultura a tots els veïns i veïnes.

per a ser bombers” afegeix. Aquests primers trenta voluntaris van rebre formació en primers auxilis, extinció d’incendis i tècniques de rescat. Entre tots, van escollir democràticament a Pep com a cap del parc, iniciant així una trajectòria marcada per la dedicació i el compromís amb el territori. Des del gran incendi de 1994 que va arrasar la comarca dels Ports fins a nevades, accidents, rescats i recerques, el parc ha estat present en nombroses emergències que han afectat directament els veïns de la comarca.

Tot i les situacions dures que comporta la feina, Grau subratlla la part humana del servei: “En este tipus de servici sempre te trobes amb coses negatives... D’alguna forma ajudes a persones que estan en perill”.

I afegeix amb orgull: “Una vegada has acabat és quan molts d’ells s’assabenten que el servei que s’ha donat és dels bombers voluntaris...” El relleu al capdavant del parc el prendrà a partir d’ara Javier Sanz Corbatón. Mentrestant, Pep de Xiva continuarà la seua tasca professional com a cap de la Policia Local de Morella, i mantindrà el seu compromís amb el parc, sempre disposat a col·laborar quan siga necessari.

VINATEA, EL 33 MILLOR RESTAURANT DE LA COMUNITAT. El restaurant Vinatea ha estat reconegut entre els 55 millors establiments gastronòmics de la Comunitat Valenciana en 2025, ascendint fins a la posició número 33, consosolidant la seua fusió de tradició familiar i creativitat culinària, reafirmant el seu paper com a referent gastronòmic de la comarca. “És un orgull molt gran i també una responsabilitat poder estar en aquesta llista. Estem molt contents de poder estar un any més i, a més, pujar de lloc”, comenta Àngela Milian, al capdavant del restaurant juntament amb Diego Alcón. “Fa uns cinc anys que estem a la llista, vam començar de baix i hem anat pujant una mica fins al número 33, que és on estem enguany”.

La ubicació a Morella suposa un repte logístic, però també forma part del seu encant. “El fet que la gent vaja fins a Morella per a menjar al nostre restaurant i visitar la ciutat afegeix un plus a l’experiència. El fàcil seria tindre un restaurant al centre de València; el complicat és això, i per això ens esforcem encara més perquè els clients estiguen contents”, assenyala Milian.

DESCOBRIR LA “RUTA DE LA FAIXA”. Aquest cap de setmana s’ha celebrat una nova etapa de la iniciativa “Descobreix els Ports”, centrada en la ruta de la Faixa, el camí tradicional que uneix Portell i Cinctorres amb una visita guiada per Mònica Segura.

Aquesta activitat s’emmarca en la “ruta” que travessa Portell i Cinctorres i recorda la importància que va tindre el comerç de la llana en el desenvolupament econòmic i social de la comarca durant segles. Els participants han pogut conéixer el valor patrimonial i paisatgístic, així com la seua importància en la vida econòmica i cultural dels Ports al llarg del temps.

30 ANYS DE “TIERRA Y LIBERTAD”. Enguany s’han complit 30 anys de l’estrena de la pel·lícula “Tierra i Libertad” de Ken Loach, quin rodatge es va fer a Mirambell, Morella i les Alberedes de Portell. Van ser molts els veïns que van participar com a extres, alguns dels quals van tenir papers importants en la història.

A Mirambell, lloc on es va fer l’estrena de la pel·lícula fa 30 anys, s’han recreat algunes de les escenes que es van rodar en aquesta població. L’ajuntament va organitzar un complet homenatge per a reviure aquelles setmanes de rodatge que van transformar la vida d’aquesta població del Maestrazgo.

Homenatge a Javi Ortí pels 10 anys de Trobades de Dimonis

Morella va viure aquest dissabte una nit de foc i emoció amb la celebració del desé aniversari de la Trobada de Dimonis, que va congregar colles d’arreu de l’antiga Corona d’Aragó i va convertir els carrers i places de la vila en un espectacle pirotècnic màgic. La jornada va començar amb un emotiu homenatge a un dels seus membres més estimats, Javier Ortí, conegut com “Bartolo”. La seua dedicació al món del foc i la pólvora a Morella, des dels coets de la cavalcada dels Reis d’Orient fins als artificis de final de festa, va ser reconeguda amb una placa commemorativa de part dels seus companys de la Colla de Dimonis de Morella. Set grups de dimonis i diables, Os Diaples d’a Uerba de Saragossa, Diabmonis de la Ràpita, Fotem-li foc d’Alcanar, Dimonis la Fatarella, Dimonis de la Plana, Dèbil bao Bermeo i KinFumfà de Mallorca, van participar en la trobada, portant la seua energia, música i fantasia a cada racó del poble. La cer-

cavila va recórrer els carrers, amb grups musicals que acompanyaven les colles fins a la plaça de Colom, on es van encendre els correfocs. El públic, situat a la calçada i la SET GRUPS DE DIMONIS

mateixa plaça, va gaudir d’un espectacle visual impressionant amb bengales, danses amb espurnes i figures pirotècniques com un fènix de flames que va captivar grans i

S’EXPOSA EL COFRE DEL SEGLE XIV D’ARES. El Museu de Belles Arts de Castelló ha presentat la restauració d’un cofre medieval d’Ares del Maestrat, datat del segle XIV i que es va trobar durant les reformes de l’Ajuntament d’Ares. A l’acte de presentació hi han assistit l’alcalde, José Luis Marqués, i el diputat provincial de Cultura, Alejandro Clausell. Diversos experts l’han catalogat com un cofre gòtic del segle XIV, d’estil propi dels mobles de l’antiga Corona d’Aragó. El Servei de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Diputació ha estat l’encarregat de dur a terme la restauració i valoració de la peça. En primer lloc, s’ha fet la identificació de les patologies i dels materials abans d’iniciar el procés de conservació. Durant aquest procés s’ha consolidat l’estructura, s’ha

netejat completament i s’han reintegrat les mancances, tant de material com de color. Finalment, s’ha protegit la fusta amb cera per tal de mantindre el moble en bon estat durant molts anys.

Aquesta peça es podrà veure fins al 7 de gener de 2026, moment en què tornarà a Ares a la seua nova ubicació. Un cofre únic i molt especial que, durant molts anys, ha estat amagat fins que les obres l’han tret a la llum. Un xicotet record de la gran història medieval que ha tingut la localitat d’Ares i que continua conservant després de segles.

L’alcalde d’Ares, José Luis Marqués, ha agraït al Museu de Belles Arts de Castelló; al Servei de Conservació i Restauració de Béns Culturals, pel seu gran treball amb el moble; i a la Diputació de Castelló.

“Bartolo” rebent el reconeiximent.

menuts.

Entre les actuacions, va destacar la colla KIMFUMFÀ de Mallorca, que celebrava el seu quinzè aniversari amb indumentària única, maquillatge espectacular i la creació de personatges màgics que van afegir originalitat i fantasia a la trobada. Després de deliberar, el jurat, format pels Dimonis de Morella, va premiar l’encesa més destacada dels Diabmonis de la Ràpita. El correfoc va continuar pels principals carrers de la vila, amb bars i establiments protegint les façanes mentre els espectadors més agosarats compartien l’adrenalina d’estar sota una pluja de foc. La cita va culminar a la Plaça Sant Miquel, on totes les colles van unir forces en un gran final amb dimonis, diablesses i artificis que van il·luminar la nit.

Malgrat que l’oratge no va ser del tot favorable, l’edició d’enguany ha reafirmat la Trobada de Dimonis de Morella com una cita imprescindible de la tardor, plena de màgia, pólvora i comunitat.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 716. ÉPOCA II. DEL 14 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2025

A LA CUAJADA DE MORELLA NO SE LE AÑADE MIEL

LA ENCONTRARÁS EN LA CARTA DE LOS RESTAURANTES COMO “COLLÀ”, TRADUCCIÓN AL VALENCIANO DE “CUAJADA”

SE HACE CON LECHE DE OVEJA O CABRA YA AZUCARADA, POR LO QUE ES DULCE POR SÍ MISMA

La gastronomía morellana se nutre de los productos que da esta tierra. En el apartado de dulces y postres los productos estrella son el flaó, un delicioso pastelito relleno de requesón y la “collà” o cuajada.

La leche de cabra u oveja es el ingrediente principal de la collà morellana. En la época de cría, la leche es mucho más fina por que no contiene tanta grasa, y tanto los quesos, como la cuajada todavía tienen un mejor sabor. Por eso tradicionalmente se consideraba que las semanas cercanas a la celebración del Corpus Christi, para el que quedan pocas semanas, se podía degustar la mejor collà del año. Un postre que, por otra parte, se puede encontrar en la práctica totalidad de los restaurantes también durante el resto del año.

La peculiaridad de la cuajada de Morella, en contraste con las del norte de la península u otras zonas, es que no utiliza cuajo animal, sino cuajo extraído de la flor de la alcachofa, lo cual le confiere un sabor únnico y excepcional.

LA “COLLÀ” DE MORELLA SE HACE

CON

CUAJO NATURAL DE LA FLOR DE LA ALCACHOFA

Otra de las peculiaridades de la “collà” morellana es su dulzura, ya que se añade azúcar a la leche en su elaboración, por lo que no necesita el añadido de miel ni otro edulcorante. Aunque seas de los fanáticos de la cuajada con miel, pruébala antes sola.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO

PUEDES PERDER

SÁBADO

15 DE NOVIEMBRE 19:30

«RE-CI-CLART»

CONCIERTO DE AMORES

GRUPO DE PERCUSIÓN

Teatro Municipal

“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

UNA FORTALEZA HISTORIAS Y

El castillo de Morella, que domina un océano de montañas, ha sido una de las fortalezas más imponentes del Mediterráneo. El paso de numerosas

civilizaciones ha dejado su huella en esta impresionante construcción habitada ininterrumpidamente desde el III Milenio antes de Cristo.

La fortaleza militar, construida aprovechando la roca natural, debe su importancia y encanto a esta situación privilegiada. Su construcción ha hecho de él un lugar estratégico

Y TAMBIÉN...

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo considerado como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

FORTALEZA DE LEYENDAS

de primer orden, fortaleza inexpugnable que ha permitido el dominio y el control del paso natural del interior a la costa.

La muela donde se asienta el ac-

OFICINA DE TURISMO . Con motivo de las obras, se ha trasladado provisionalmente al edificio contiguo, conocido como «CISE». Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

tual Castillo estuvo habitada desde tiempos antiguos. Se han encontrado restos del Neolítico, de la Edad del Bronce y del Hierro, también los Iberos pasaron por estas tierras. Pero es en la época romana y posteriormente con la llegada de los visigodos, los árabes y finalmente los cristianos, cuando el Castillo va tomando forma, se fortifica la muela y va transformándose según las diferentes civilizaciones que lo habitan.

A partir de la conquista cristiana a los árabes y las reformas que se sucedieron entre los siglos XIII-XIV, las demás transformaciones futuras estarán marcadas por los avances tecnológicos en el arte de la guerra.

El Castillo también fue testigo del paso de personajes muy importantes para la historia: Abderraman III, el Cid, Jaume I, el rey Fernando de Antequera, el Papa Luna, San Vicente Ferrer, el príncipe de Viana y el general Cabrera: sus acciones y sus palabras forman parte de la historia de Morella.

Podéis seguir los pasos de esta historia ascendiendo hasta la Plaza de Armas, desde donde uno parece volar por el cielo de Morella. Cadenas montañosas se extienden ante vosotros y el descenso visual, panorámico, de las casas morellanas a los pies del castillo os parecerá un encantador enjambre de tejados rojizos.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 14h y de 15 a 18h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18:30h. Domingo de 10 a 11:15 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

El Castillo de Morella.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

IVANA. La web turística morellaturistica.com ha incorporado recientemente un sistema híbrido para responder a las preguntas con una base de datos y con inteligencia artificial generativa. El nombre se ha escogido como uno de los más comunes en Morella, derivado de la patrona, Vallivana.

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN.

Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

PRISIÓN MEDIEVAL. De Martes a Sábado De 11h a 14h y de 16h a 18h. Domingo 11h-14h. Lunes cerrado

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Cerradas temporalmente para su acceso al interior.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento, un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Dissabte 15 de novembre 19,30h. Concert ‘Re-ci-clart’ a càrrec d’Amores, grup de percussió. Teatre Municipal.

—Vilafranca.

Divendres 14 de novembre 17h. Espai d’art La Coladuria. Inauguració d’un espai per a projectes del territori. Abadia Seven

Dissabte 15 de novembre 12h. Inauguració de l’exposició fotogràfica i presentació del llibre ‘DANA, el día después’ de David Coronado Meseguer. Sala Gòtica Sant Roc. 17,30h. Xerrada. Diàleg dels Ports amb Sergi Pitarch, director de El Diario.es a la Comunitat Valenciana i autor del llibre ‘29-0. Les hores del caos’. Casa Social.

Organitza: Centre d’Estudis dels Ports. 18,30h. Festival de Jota i Cançons de pols i pua. Concert de Santa Cecília amb la Rondalla i Grup de Ball de Vilafranca. Sala Carles Pons.

Diumenge 16 de novembre

Cinema a la Casa Social. 16h. Sessió Infantil amb la pel·lícula ‘Atrapa la bandera’. A les 18,30h. Sessió Adults amb la pel·lícula ‘Que nadie duerma’ d’Antonio Pérez Esparza.

—Cinctorres.

Dilluns 17 de novembre 17h. Xerrada ‘L’altra cara de la pantalla’. Actes del 25-N, Dia Internacional per l’eliminació de la Violència contra les Dones. Saló de Plens de l’Ajuntament.

—Portell.

Dimarts 18 de novembre 10,30h. Xerrada informativa. “Prevenció de caigudes a la llar”. Al Saló del Corro. Organitza: Mancomunitat Comarcal Els Ports i Creu Roja.

—Villores, Sorita i Palanques. Diumenge 16 de novembre 10h. Descobreix Els Ports. Ruta del Bergantes amb visita als municipis de Villores, Palanques i Sorita.

—Herbers i Pena-roja Dissabte 15 de novembre 10h. Descobreix Els Ports. Ruta de Tastavins. Visita guiada als municipis d’Herbers i Pena-roja de Tastavins.

—La Pobla de Benifassà Dissabte 15 de novembre 9,30h. Ruta guiada. “Natura, coneixemet i bon gust’. Ruta guiada i neteja participativa. Parc Natural de la Tinença de Benifassà.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

LA MESTRA VILAFRANQUINA DOLO FABREGAT HA PRESENTAT UN CONTE AMB EL QUE TRACTA DIFERENTS INJUSTÍCIES SOCIALS

“M’agradaria que les persones que llegeixen ‘L’Eco d’Aixe’ s’emporten sobretot la idea de que tot el que fem i com tractem els altres deixa un ressò en el món”

Víctor Tena.

Dolo Fabregat és mestra de Primària al Col·legi Isidoro Andrés de Castelló. Nascuda i criada a Vilafranca encara que resideix a Castelló visita la seua casa del poble tots els caps de setmana. Aquesta vilafranquina de 52 anys porta 28 anys dedicant-se a la docència i ha impartit classes en tot tipus d’escoles. Dins de la seua vessant educativa ha escrit ‘L’Eco d’Aixe’, un conte que pretén ser una proposta educativa que convida a fer un canvi de mirada des del nostre interior. Dolo Fabregat presentava el seu llibre el 7 de setembre a la Casa Social de Vilafranca i un mes després al Casino Antiguo de Castelló amb gran presència de públic a cadascún dels actes i moltes col·laboracions que li han ajudat a fer una realitat ‘L’Eco d’Aixe’.

Dolo, en la teua infantessa te vas criar i vas viure sempre a Vilafranca. Com recordes el poble en aquella època en la que anaves a escola?

Pues el recordo com a un poble molt bonic, ple de vida i acció. Les vesprades consistien en arribar a casa després del cole, arreplegar el bocata que te feia ta mare i tornar a casa a l’hora de sopar. En aquells moments no hi havia tecnologia ni mòbils, aleshores la imaginació pues volava prou i ens enginyàvem tot tipus de coses per a estar tota la vesprada entretinguda. Així que ho recordo com a una etapa molt feliç de la meua vida. Després vas marxar a estudiar fora de Vilafranca i ara, encara que vius a Castelló tens casa al poble i pujes quasi tots els caps de setmana….

I tant, per molt que estiga vivint fora les arrels són molt fortes. Tinc la sort també de que el meu home és de Vilafranca i els dos teniem molt clar que és el que voliem per als nostres fills i una manera d’arraigar-los al poble era pujar tots els caps de setmana o quasi tots i ho hem aconseguit. Els meus fills son molt de Vilafranca i no hi ha cap cap de setmana que es queden a Castelló. Així que molt contents perquè el poble és qualitat de vida. Vas estudiar BUP i COU a Morella i me conste que tens grans records d’aquella etapa i també moltes amistats no?

Vaig tindre la sort de que els meus pares apostaren per Morella. Ho veien més a prop de casa i el fet de que era un poble els tranquil·litzava i pensaven que allí la xiqueta estaria més arrecollida i més bé. Records? Pues tinc records meravellosos. Vam tindre molta sort tant la meua amiga Maria José com jo que vam caure en una classe de gent súper oberta que ens van acollir molt bé. Guardem grans amistats i de tant en tant encara ens retrobem per dinar i tinc que dir que els morellans i morellanes cuiden molt bé de les vilafranquines. I per mí és algo impossible d’oblidar aquelles festes que feiem al Xuso, on no faltaven la bona música, les rialles i les complicitats. Son records que tinc molt ben guardats. Quan i com vas decidir que volies ser mestra Dolo?

Sempre m’havien agradat molt els xiquets i les xiquetes xicotetes però ser mestra per a mí era com un somni molt llunyà. Abans cal saber que l’escola no era com ara, no es donaven oportunitats. Eren uns poquets els privilegiats. Però bé, vaig tindre la santa sort de que

va aparèixer un àngel en la meua vida, un àngel de fora, que va fer unes proves i van sortir bé, aleshores va apostar molt per mí i es va reunir amb els meus pares dient-los que podia fer carrera…..i en aquell moment vam començar a pensar que perquè no?. I aquell gest d’eixe home va canviar la meua vida per complet i vaig decidir que volia ser el mateix, que volia ser mestra però dels més desfavorits per a demostrat que tot el molt té veu, que tot el món té coses que aportar i que l’educació és per a totes i tots no només per a uns pocs. Actualment imparteixes classes de Primària al Col·legi Isidoro Andrés de Castelló però abans has estat a moltes altres coses no? Si, jo porto 28 anys en el món de la docència. Vaig aprovar les oposicions a Tarragona a l’any 1997 i els meus primers destins van estar Móra d’Ebre i Amposta. Després vaig tindre ja la sort de vindre cap a Castelló més a prop de la família i he treballat en tot tipus de coles. He treballat en escoles petites, en escoles grans, escoles de barri, escoles rurals i fins i tot en instituts...i

A aquesta pàgina i la següent, diferents imatges de Dolo amb el seu llibre de contes.

de tots els llocs m’emporto coses molt positives, un gran bagatge d’experiències que les faig servir en el dia a dia. A banda de la gran quantitat de persones que m’emporto que ja són amigues i amb les quals compartisc més d’algun projecte de vida. Però sobretot, de tot aquest bagatge me quedo molt en les famílies que he conegut i els meus alumnes que m’han fet sentir la professió més bonica del món. T’acabes d’iniciar com a escriptora amb un llibre que acaba de veure la llum. Què és ‘L’Eco d’Aixe’?

Bé, primer tinc que dir que la paraula escriptora em ve una mica gran, estic encara en procés d’aprenentatge i si que te diré que ‘L’Eco d’Aixe’ és un somni fet realitat en la manera més bonica que se m’ha ocorregut d’agrair a totes les persones que m’han envoltat i han contribuït a que jo estiguera ací després d’haver passat moments difícils sobretot quan el destí em va arrabassar a la persona que més estimava que era ma mare. ‘L’Eco d’Aixe’ és això, un agraïment per a tot el món que me va ajudar tant. Què t’ha impulsat a escriure ‘L’Eco d’Aixe’?

Tot va començar com una teràpia que me va recomanar la meua terapeuta i per a superar el dol de ma mare. Primer era com una afició però poc a poc va agafar més forma i aleshores vaig voler ja que fora més que un conte, que fora algo que fera reflexionar a la gent.

També cal destacar que ‘L’Eco d’Aixe’ és un llibre que compta amb una important vessant educativa i que t’agradaria fora un referent per als joves i als instituts?

‘L’Eco d’Aixe’ és una proposta educativa que convida a fer un canvi de mirada des del nostre interior. Vol transmetre que l’eco de la vida és el ressò del que nosaltres som, és allò que deixem en els altres quan passem pel món. Es fer veure que si actuem amb empatia, amb gratitud el nostre eco serà lluny. A més ‘L’Eco d’Aixe’ és un recurs educatiu transversal que combina tant valors, emocions, art i sobretot inclusió...ajudant a formar a persones mes conscients, empàtiques i agraïdes.

Parla’ns un poc dels personatges principals de ‘L’Eco d’Aixe’.

Què vols transmetre amb ells?

Els personatges principals són Aixe i Falub. Aixe és una xiqueta dolça i que ha rebut una educació molt especial dels seus pares. Aixe representa la gratitud i l’empatia posant en pràctica al llarg de la història aquestos valors donant un toc molt emotiu al conte i per contra està Falub que simbolitza la bondad, l’amor i la necessitat de mantindre la humanitat en un món injust. Representa també Falub la força d’ajudar als altres fins i tot quan un mateix se sent desesperançat pel fet del lloc d’on ve. El seu gest d’ajuda fa que done un gir a la història i es fa patent que ell el que dona sempre rep.

Has fet dues presentacions del llibre. La primera el 7 de setembre a Vilafranca i la segona el 7 d’octubre a Castelló. Com van anar aquestos actes?

Uff, he tingut tanta sort de fer dues presentacions tant boniques i tant emotives on igual en una com en l’altra va ser mogolló de gent la que va vindre a acompanyar-me en un dia tant especial per a mí. La primera va ser al meu poble per suposat i va ser una presentació com he dit carregada d’emocions on em vaig obrir completament i van aflorar tot tipus de sentiments que portava molt guardats. El públic va plorar amb mí però sobretot tal vegada va descobrir una Dolo diferent de la imatge que transmet habitualment. I després va estar la presentació de Castelló que tenia un caràcter més educatiu dirigida a famílies i alumnes que havien passat per les meues mans. Van

haver fins i tot sorpreses que no esperava acudint alumnes que feia 22 anys que jo havia portat a classe…. els darrers alumnes del cole també me van sorprendre molt gratament interpretant la cançò del meu conte i poc més que dir…..uff, infinitament agraïda i feliç pe tot el que m’han fet viure.

La teua família t’ha recolzat plenament en aquest projecte. Com han viscut ells tot aquest procés?

Sempre he dit que la vida em va llevar injustament el que més estimava però a canvi em va premiar amb uns germans que sempre estan ahí i com no amb un company de viatge meravellós, el meu home Quique que juntament amb els meus fills Iker i Carles em donen el suport necessari per a volar. Aleshores al veure el meu somni fet realitat fa que ells estiguen molt il·lusionats i molt contents per la meua felicitat.

A més, has comptat amb moltes col·laboracions per dur endavant les presentacions?

He estat envoltada de persones meravelloses que cadascuna d’elles ha contribuït a fer realitat el meu somni. Parlar del meu conte no seria igual sense les il·lustracions en aquarel·la del meu amic Jesús Tena Caballer on ha ficat una màgia que reforça cada paraula escrita. També he tingut la sort a cada presentació d’acompanyar-me al piano Pablo Pérez, un xiquet de 10 anys que fa meravelles, és un crack en la música i donarà que parlar.

Després tinc al meu amic Víctor Tena, qui no el coneix a Morella

que va donar veu també a un poema molt important del conte que parla de les injustícies socials. Després estan Mari Carmen Molés i Julio Monfort que son els autors dels pròlegs, que al llegir-los no deixen indiferents a ningú, un en una part més professional i l’altre en una part més íntima d’amistat que vam viure. I després hi han moltes col·laboracions més com les de les meues nebodes que m’han ajudat a fer les presentacions, a fer els cartells, a donar forma al conte…. Sergi Altabas que se va encarregar del só, Ana María Querol sempre oberta a tot i menuda feina fa esta xica al poble en materia cultural. Moltes persones que….segur que me deixo alguna. Javi Herrero que va fer les correccions gramaticals. Son tantes les persones han volgut recolzar-me que estic infinitament agraïda.

On es pot adquirir ‘L’Eco d’Aixe’? Hi ha molta gent que ja l’ha comprat però a ben segur que hi han persones interessades que el volen tindre…

Hi han diferents punts de venda del llibre. Està al Corte Inglés, està a la Casa del Llibre i està en les llibreries per internet, simplement cal posar el nom de l’autora o el nom del llibre, ‘L’Eco d’Aixe’ i vos apareixerà el llibre que podeu adquirir i estaré molt contenta i agraïda de que vole a les vostres mans. Què t’agradaria que quedara a la gent de ‘L’Eco d’Aixe’? Amb què s’ha de quedar la gent amb

“Aixe representa la gratitud i l’empatia i per contra està Falub que simbolitza la bondad, l’amor i la necessitat de mantindre la humanitat en un món injust”

aquest llibre?

M’agradaria que les persones que llegeixen ‘L’Eco d’Aixe’ s’emporten sobretot la idea de que tot el que fem i com tractem els altres deixa un ressò en el mon. Que l’eco de la nostra vida si està ple d’empatia, gratitud i bondat pot ser llum per als altres. Vull que els lectors reflexionen sobre la importància de ser conscients de les seues accions, que valoren les seues relacions, els petits gestos i d’amor compartit. També vull que aprenguen a valorar el que tenen, que és molt i que ho cuiden perquè pot ser que no dure per sempre i ho dic per experiència pròpia i després ho trobes a faltar moltissim. I que al mateix temps sentisquen esperança i alegria perquè encara que el món a vegades siga injust sempre podem fer una diferència amb la nostra manera de ser i d’actuar. I després d’aquesta primera experiència com a escriptora amb el teu llibre. Tens pensat continuar escrivint?

Si i de fet ja tinc al cap i fins i tot fet un esborrany del que podria ser el següent projecte però cal ser cauta. Pel moment encara en fa falta gaudir plenament d’aquest somni que és ‘L’Eco d’Aixe’ i de tot el recorregut que ha significat portar-lo a la realitat. Fer autoedició d’un llibre no és fàcil i suposa una inversió econòmica important i així que s’ha d’anar pas a pas amb prudència sense perdre la il·lusió ni la força per continuar creant.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El bienni 1891-1893

· Part III

L’Hospital de Sant Antoni

Pep Querol. Historiador

Un dels assumptes que portarien de cap a l’Ajuntament seria el finançament de l’Hospital, fins al punt que remourien cel i terra per aconseguir ingressos. L’assistència als pobres i necessitats estava en perill.

Els hospitals antigament eren institucions més d’acollida de pobres i desemparats que pròpiament centres sanitaris, eren institucions tutelades per l’Església, institució que proporcionava gairebé la totalitat del seu personal. Així, se sufragaven a base d’obres de caritat, amb censos i pensions de particulars. Malgrat dels canvis socials i el progrés científic al llarg del segle XIX, propiciat per la revolució liberal, a l’època que estem estudiant no havia perdut encara aquest caràcter assistencial, d’acollida dels pobres, on podien menjar un plat calent de forma gratuïta, segons podem comprovar a les Actes plenàries. Podríem dir que estaven en una època de transició entre abandonar els usos medievals i incorporar la modernitat, procès culminat amb la creació de l’Asil el 1916, on quedarien, al mateix edifici, clarament separades l’aspecte mèdic i l’assistencial. Així, l’1 d’octubre de 1891, l’alcalde José Llisterri, manifestava la seua confusió i incertesa sobre «los censos y pensiones que acredita el Hospital de San Antonio de esta Ciudad, pues por más que consta un inventario de los particulares y fincas obligadas a censos y pensiones a favor del Hospital referido, se ignoraba cuales se hallaban ya redimidos y cuales persisten hoy». Tenien un problema comptable important, així que acordarien que «se expidan comunicaciones y órdenes a los Alcaldes de los pueblos en los que existan censos y pensiones a favor del Santo Hospital», i que aportaren tota la docu-

Podríem dir que estaven en una època de transició entre abandonar els usos medievals i incorporar la modernitat, procès culminat amb la creació de l’Asil el 1916

mentació pertinent. Ací la qüestió era el sosteniment de l’Hospital de Sant Antoni, també conegut com «Cívico-militar». Una part dels ingressos provenia de la mateixa assistència sanitària, que no era gratuïta, i una gran font eren els militars. Una altra part seria gràcies als censos i pensions citades, donacions de particulars que, donat el caràcter encara caritatiu que tenien, en una frontera difusa entre ciència (medicina exercida per professionals) i religió (caritat, beneficència, les infermeres eren monges), com he comentat, se guanyaven un trocet de cel gràcies al seu altruisme. Ah, amigo, si eixes fonts d’ingressos no eren suficients per cobrir les despeses de l’Hospital, ho havia de pagar dels seus fons l’Ajuntament.

Per això, seguidament, a la mateixa Acta, Llisterri manifesta el que podíem intuir del punt anterior, «la falta de recursos que tiene el Hospital de esta Ciudad, pues con sus exiguas rentas y productos de estancias militares no puede en manera alguna atender al sostenimiento y manutención de los enfermos que existen en dicho establecimiento». De fet, les 4.000 ptes que tenien assignades als pressupostos de l’any se quedaven a anys llum d’allò necessari, encara que no se cita cap quantitat de gastos. Cal dir, que la Diputació de Castelló feia alguns anys que «retiró la subvención que [...] tenia acordada», sense especificar-se els motius.

La situació era tant crítica, que se donarien pressa per intentar tro-

bar solucions. Llisterri encapçalaria una comissió que seria enviada a la Diputació perquè tornara a disposar d’una subvenció, ja que d’aquesta «pende la existencia de un estableciomiento que a la vez que mitiga muchos dolores y suple en gran parte las deficiencias de la beneficiencia provincial, cobijando gran número de enfermos pobres de los pueblos de este Partido Judicial que por consecuencia de falta de vías de comunicación no pueden por serles imposible de todo punto, trasladarse al Hospital de Castellón a cuyo establecimiento le releva de los gastos que le originarían dichos enfermos». Referència a les carreteres molt interessant. Un altre dia ja vaig comentar que els camins veïnals eren encara els ancestrals, malgrat d’haver-se fet una carretera super-moderna (sarcasme) entre 1847-1868, és a dir, poc més de 20 anys, i que sembla que seria un quiero y no puedo. Part de raó tenien, ja que els temporals d’aigua s’ensanyaven especialment amb aquests camins veïnals, la majoria encara de ferradura. Ja vam vore algunes reparacions a l’anterior bienni. Ara, el 12 de novembre de 1891, desprès de «varias reclamaciones verbales», se demanava pels veïns «el arreglo y recomposición de los caminos vecinales que [...] por consecuencia de las lluvias, [...] apenas si se hace posible el tránsito por ellos». Els camins afectats eren els de «Chiva, Cinctorres, Forcall, Castellfort, Cuesta del Bosch, Camino de Valencia y de Vallibona». S’acordaria avisar als alcaldillos de les Denes

afectades a reunir els masovers els dies 16, 17 i 18 de novembre, perquè iniciaren els treballs de recomposició, suposo que a jornal de vila, segons entenem de l’expressió «la forma de costumbre». Però alguna cosa no aniria com s’esperava. El 31 de desembre, Forcall se queixava del «mal estado del camino que conduce de esta Ciudad a dicha Villa, a consecuencia de los últimos temporales». L’acció de

destrucció-construcció seria com un cicle etern en aquelles condicions, una cursa entre la naturalesa i l’ésser humà, en la que la primera sempre anava un pas per davant. Però el 19 de novembre se comunicarien males notícies, no sobre les carreteres, sinó sobre l’Hospital. La comissió enviada a Castelló no aconseguiria l’anhelada subvenció, «fundándose en consideraciones en concepto de

Dona mendicant, La Ilustración Ibérica, 9 de maig de 1891.

esta Corporación municipal poco atendibles y menos ajustadas a las disposiciones vigentes de beneficiencia provincial». L’alcalde Llisterri estaria cabrejat, i faria constar a l’Acta el «disgusto» que havien sentit. Se donen pocs detalls de les raons de fons, però no és descartable que el signe polític de les dos entitats fóra contrari. Són situacions que se poden observar avui dia, ja que la vida d’un Ajuntament és més

fàcil si la Diputació la governen els correligionaris, i més difícil si són els adversaris, una situació, si atenem als objectius reals i originaris de la política, completament injusta (per això avui dia hi ha pobles pícaros que els importa un cogombre el signe polític del seu Ajuntament, en tant estiga compassat amb el guanyador a la Diputació). Hi ha una altra variable en joc. La família Fabra ja controlava la Diputació, amb tot el que allò implicava (Victorino Fabra Gil). Però, tornant a l´Hospital, se nota clarament que l’Ajuntament se posaria les piles per aconseguir recursos. Segons les Actes, revisarien totes les donacions testamentaries, una pràctica habitual de molts veïns. De vegades eren diners en metàl·lic, altres vegades se donaven els rendiments d’unes finques concretes durant un temps, això és, en espècie, per exemple, tants cafissos de blat anuals durant tants anys. Altres vegades parts d’una casa, com el cas del mossèn José Fígols, que al seu testament donaria «la tercera parte del importe de la casa que dicho Sr. poseía en la calle del Almudí», tal com resa l’Acta del 10 de desembre. En aquest cas concret, no s’havia fet efectiva la donació «a pesar del tiempo transcurrido desde el fallecimiento del testador». Se crearia una comissió per investigar l’assumpte, i és que s’insistia una i mil vegades de la necessitat imperiosa de «allegar recursos para su sostenimiento», segons diu l’Acta.

Relacionat amb això, destaca un cas que seria un maldecap per l’Ajuntament, segurament perquè hi hauria molts diners implicats. El 8 d’octubre de 1891, se donava compte que Teresa Guarch Querol havia mort el 1875, fixeu-vos la data, però a 1891 «el Administrador testamentario no cumple [...] con la voluntad de la testadora ingresando en los fondos del Ermitorio de la Virgen de Vallivana, [y] del Hospital de Beneficiencia por lo referente a pobres», la part que Teresa Guarch «designó [...] de las rentas, utilidades y productos líquidos de sus bienes». No s’apunta cap quantitat concreta, però s’acordaria exigir-li a l’administrador, Felipe Guimerà Querol, «cuentas justificadas por anualidades de la inversión dada a dichos productos y rentas», en el temps màxim d’un mes. A Guimerà se li faria de nit, possiblement pensant que l’Ajuntament s’havia oblidat ja del testament de la dona finada. Valoració feta per qui escriu, segons se diu el 19 de novembre, on se dóna compte de l’escrit presentat per Guimerà, «como quiera que los términos en que está

redactado dicho oficio contestación son obscuros y confusos hasta el punto de que este Ayuntamiento no comprende si el repetido Administrador testamentario se aviene desde luego a presentar las cuentas de su gestión [...] o si por el contrario se reserva el cumplir con esta formalidad legal cuando termine su gestión administrativa que es a los treinta años». S’acordaria fer-li un ultimàtum, a vore si aclaria «de una manera categórica si se halla o no dispuesto a la rendición de cuentas [...] debiendo advertir que pasados quince días sin la contestación que se interesa [...], el Ayuntamiento obrará conforme en derecho corresponda». El 10 de desembre, segons Acta, se donaria compte de la resposta de l’administrador, «dará cuenta a la Autoridad [...] cuando termine su gestión como a tal Administrador», com ja sabem 30 anys després de la mort de Teresa Guarch, això és, el 1905. No era la resposta que esperava l’Ajuntament, així que posaria l’assumpte en mans dels seus advocats «para que manifiesten si el Ayuntamiento tiene el derecho de la acción judicial». Per comentar un altre cas, se demanarien comptes a un ex-administrador de l’Hospital, Manuel Ripollès Gisbert, el 28 d’abril de 1892, sobre la seua gestió els anys 1881-1884. No m’interessa analitzar aquest cas a fons, ja que hi ha un toma i daca semblant amb l’administrador de l’herència de Teresa Guarch, i al final les Actes, en general, no acaben d’aclarir qui té raó al final. Allò important era el cel d’aquell Ajuntament que, en general, qualsevol d’ells al llarg de la història podien ser sovint indolents, però quan alguna cosa els picava, sobretot amb perres pel mig, no hi havia força natural que els aturara, «han observado que dichas cuentas son deficientes y adolecen de varios defectos». Pobre Ripollès.

Tornant amb Teresa Guarch, la Corporació no estava per romanços, i aniria fins les últimes conseqüències legals per fer valer els seus drets i fer complir les últimes disposicions testamentaries de la benefactora. El 31 de desembre de 1891 se confirmaria la denúncia al jutjat, on s’atorgaria poders al regidor síndic Miguel Virgos com a representant municipal davant dels tribunals. Com he comentat en anteriors articles, per aquella gent conservadora, amb una gran sensibilitat catòlica, la beneficència era sagrada. No perdonaria un maravedí a ningú que estiguera fent el ronso, escatimava o amagava recursos que corresponien als pobres i necessitats. Els perseguiria si feia falta fins a l’infern...

Esports.

1-3

CF VILAFRANCA CÀLIG CF

El Primera derrota del CF Vilafranca al camp del Serrito en el que portem de temporada. El líder Càlig CF es feia amb els tres punts guanyant per 1 a 3. Els quatre gols del partit arribarien a la primera part de l’encontre. El Vilafranca va començar molt bé el partit i dominaria clarament la primera mitja hora de joc. Al minut 7, Sergi Guimerà marcava l’1 a 0 per al Vilafranca. Però el Càlig va reaccionar i aprofitaria totes les seues ocasions de gol per a reaccionar al partit. Al minut 28 els visitants empataven el partit i als darrers instants de la primera part resoldrien l’encontre. L’1 a 2 arribava al minut 44 i un minut després el Càlig feia l’1 a 3. A la segona part el joc va ser menys vistòs i el Càlig es defensaria amb ordre. El Vilafranca va portar més el pes del joc buscant escurçar distàncies al marcador sense èxit acabant perdent finalment el partit per 1 gol a 3.

Rubén Mateu Iker

Nicolás

Enric Monfort

Héctor Bayot

Ferrán

Hamza

Borja

Ramón

Sergi Guimerà.

També van jugar

Kevin Gonzalo

Bruno

Gols:

1-0 (7') Sergi G.

1-1 (28')

1-2 (44')

1-3 (45')

BÀSQUET FEMENÍ

> JUNIOR (AUTONÒMICA)

· UBF TORRENT 83-89 CBF MORELLA

> INFANTILS (PREFERENT)

· CBF MORELLA 42-51 CB BURRIANA

> INFANTILS (1ª ZONAL)

· CBF MORELLA 59-23 NOU BÀSQUET

> ALEVINS (PREFERENT)

· CB BURRIANA 77-33 CBF MORELLA

> BENJAMINS (PREFERENT)

· CBF MORELLA 42-6 CB BURRIANA

PRÒXIMA JORNADA

· UD BENASSALCF VILAFRANCA

Dissabte 15 a les 16h. 'Enrique Sancho'. Benassal

· CF BENLLOCH 'B'CE CINCTORRÀ

Dissabte 15 a les 17h. 'Agustín Sancho'. Benlloch

ALBOCÀSSER SALSADELLA

VILANOVA

SANT MATEU

VILAFRANCA

XERT

VINROMÀ

LA POBLA T.

ETURE-CANET

BENLLOCH 'B'

ODISEA 'C'

CINCTORRÀ

PEÑÍSCOLA

CBF MORELLA. El Club Bàsquet Femení Morella disputava cinc partits aquest cap de setmana.

Les júniors a la Lliga Autonòmica guanyaven a Torrent per 83-89. Partit rècord de puntuació dels dos equips a la temporada, rècord de triples en un partit (Torrent, 15) i rècord d'anotació d'una jugadora a un partit (Ivana, CBF Morella amb 39).

Les infantils perdien 42-51 a casa contra el CB Burriana en Preferent i en 1ª Zonal derrotaven per 59-23 al Nou Bàsquet. En categoria aleví Preferent, el CB Burriana superava per 77-33 al CBF Morella mentre que en categoria benjamí Preferent el CBF Morella superava per un clar 42-6 al CB Burriana.

4-6

CE CINCTORRÀ UD BENASSAL

Locura de partit al Camp del Pla de Mig Ull amb un part per a cada equip i en la que el Benassal, que al descans guanyava 0-5 va acabar demanant l’hora a l’àrbitre. Molt fluix primer periode del Cinctorrà que es va veure clarament superat i desbordat per un Benassal que al minut 15 marcava el 0-1. Els visitants es farien amb el domini total del joc i anirien marcant gols. El 0-2 al minut 22 i el 0-3 al minut 24. Als darrers cinc minuts de la primera part el Benassal marcava dos gols més i s’en anava al descans amb un clar 0-5 al seu favor.

A la segona part, el Cinctorrà marcava l'1 a 5 per mediació de Brian i poc després Raúl Milián marcava el 2-5. La reacció cinctorrana continuaria amb el 3-5 marcat per Víctor i el 4-5 obra de Juan Martínez. El Cinctorrà va estar a punt d'empatar però al temps afegit i amb els locals bolcats totalment el Benassal marcava el 4-6 final.

PRÒXIMA JORNADA

> JUNIOR ( AUTONÒMICA )

· CBF Morella - Picken Claret 'A'

Diumenge 16 a les 18h. Morella

> INFANTIL (PREFERENT)

· CBF Morella - CB Benicarló

Dissabte 15 a les 11h. Morella

> INFANTILS (1ª ZONAL)

· CB Vinaròs - CBF Morella

Dissabte 15 a les 13h. Vinaròs

> ALEVINS (PREFERENT)

· CBF Morella - Vilareal BC

Diumenge 16 a les 10h. Morella

> ALEVINS (2ª ZONAL MASCULÍ)

· CBF Morella - AB Almassora

Diumenge 16 a les 16h. Morella

> BENJAMINS (PREFERENT)

· CBF Morella - CB Benicarló

Dissabte 15 a les 10h. Morella

Dani Cristian

Marc Solsona

Pau Milián Guillem, Joan Gerard. Raúl

Albert Palomo Pablo i Brian També van jugar Juan, Víctor, Lluís i Hugo P.

Gols:

0-1 (15')

0-2 (22')

0-3 (24')

0-4 (39')

0-5 (40')

1-5 (69') Brian

2-5 (79') Raúl M.

3-5 (85') Víctor

4-5 (86') Juan 4-6 (90')

PÀDEL A MORELLA. El darrer cap de setmana del mes d’octubre arrancava la segona edició de la Lliga Activa’m de pàdel. Una competició que naixia l’any passat i en la que va participar el CP Vilafranca. Enguany s’ha afegit un altre equip de la comarca dels Ports a la competició, el CP Morella conjunt que compta amb Héctor Martí com a capità. El Club Pàdel Morella compta amb un ampli planter de jugadors per a la competició en un esport que al municipi compta cada vegada amb més adeptes, impartint-se també classes extraescolars i d’adults per part d’Héctor Martí. Tant és així que hi ha actualment llista d’espera per a poder participar de les mateixes.

PRÒXIMA

JORNADA

· MORELLA FCCF TRAIGUERA

Diumenge 16 a les 19h.

Camp 'Fàbrica de Giner'

Morella

2-1

CF ALQUERIES 'B' MORELLA FC

L’Alqueries ‘B’ aprofita les errades del Morella per sumar la seua primera victòria

El Morella FC visitava al cuer de la 2ª FFCV, l’Alqueries ‘B’, que acabaria sumant davant del quadre morellà la seua primera victòria de la temporada. Un partit que s’iniciava amb una primera part amb domini altern en el joc i molt poques ocasions de gol ni per part de l’Alqueries ‘B’ ni tampoc per part del Morella. A les acaballes de la primera part i en una greu errada en la zona defensiva del Morella, l’Alqueries ‘B’ marcava l’1 a 0 amb el que s’arribava al descans.

Marc Segura

Pau Ferreres

Pau Meseguer

Migue

Jordi Martí

Llanes

Marc Yeste

Joan Ferrer

Guillem

Ferrán

Albert

FUTBOL BASE

> JUVENILS ( 3ª JUVENIL )

· R. ELS PORTS FC 'A' 4-1 ACD BENICENSE 'B'

Gols: David (2), Iván Ibáñez i Pau

· R. ELS PORTS FC 'B' 3-0 CD DRAC CASTELLÓ 'A'

Gols: Pau Escuder, Noel i Moha

> CADETS (1ª REGIONAL)

· UD VALL D'UXÓ 'A' 7-0 R. ELS PORTS FC

> INFANTILS (2ª REGIONAL)

· ACD PEÑÍSCOLA 1-4 R. ELS PORTS FC

Gols: Marco, Manel, José Daniel i Martín

> ALEVINS (FASE CLASSIFICATÒRIA)

· AT. BAIX MAESTRAT 3-6 R. ELS PORTS FC 'A'

· R. ELS PORTS FC 'B' 4-0 BENICARLÓ BF 'D'

> BENJAMINS (FASE CLASSIFICATÒRIA)

· CD VALL D'ALBA 'A' 3-1 R. ELS PORTS FC 'A'

· UNITED VINARÒS 'C' 1-1 R. ELS PORTS FC 'B'

> PREBENJAMINS (FASE CLASSIFICATÒRIA)

· R. ELS PORTS FC 5-10 CF TORREBLANCA

VILA D'ONDA

'B'

Al minut 67 nova errada a la zona defensiva del Morella en la que l’Alqueries ‘B’ marcava el 2-0. A falta d’un quart d’hora, Xavi marcava per al Morella el 2-1 que posava a l’equip novament al partit. Però en el quart d’hora que quedava i els 8 minuts d’afegit per part de l’àrbitre, el Morella no va poder empatar el partit. Derrota del Morella FC que s'aproxima als llocs de descens.

PÀDEL

El CP Vilafranca perdia clarament a Albocàsser per 3 partides a o (17-0 en el global de l'enfrontament) i no va poder sumar cap punt en aquest partit canviat d'ordre un problema a la pista de pàdel vilafranquina. Per la seua banda el CP Morella havia de debutar a casa a la Lliga Activa'm contra el CP Sant Mateu en un enfrontament que s'havia d'ajornar finalment per les pluges caigudes pel matí a Morella.

LLIGA PÀDEL ACTIVA'M

PRÒXIMA JORNADA

Grup A

CP Vilafranca - CP Tírig

Dissabte 15 a les 10h. Pista de Vilafranca

Grup B

CP La Jana - CP Morella

Dissabte 15 a les 10h. Pista de La Jana

FRONTENIS

També van jugar:

Jordi Querol

Xavi, Iván Yeste

Marc Marín

Andreu Ortí

Andreu Serret

Gol:

1-0 (43')

2-0 (67')

2-1 (75') Xavi

No va jugar partida de competició el Club Frontenis Vilafranca aquest cap de setmana ja que li tocava descansar. La lliga de la 1ª Divisió Provincial està formada per un total de 13 equips i a cadascuna de les jornades descans un equip.

El conjunt vilafranquí en aquestos moments ocupa la vuitena posició a la classificació de la lliga amb un total de 22 punts.

LLIGA 1ª PROVINCIAL PRÒXIMA JORNADA

Alcalatén 'C' - Vilafranca Dissabte 16 a les 10,30h.

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· At. Baix Maestrat - R. Els Ports FC 'A'

Dissabte 15 a les 16,30h. Traiguera

· CD Moreres - R. Els Ports FC 'B'

Diumenge 16 a les 12h. Castelló

> CADETS

· R. Els Ports FC - CD Benicàssim 'A'

Dissabte 15 a les 11,45h. Vilafranca

> INFANTILS

· R. Els Ports FC - CD Benicàssim 'D'

Dissabte 15 a les 10,30h. Morella

> ALEVINS

· R. Els Ports FC 'A' - CD Vall d'Alba

Dissabte 15 a les 10,30h. Vilafranca

> BENJAMINS

· R. Els Ports FC 'A' - Benicarló BF 'D'

Dissabte 15 a les 12,15h. Morella

· R. Els Ports FC 'B' - UD Sant Mateu

Diumenge 16 a les 12h. Cinctorres

> PREBENJAMINS

· Deportes Tonín 'B' - R.Els Ports FC

Diumenge 16 a les 10,45h. Castelló

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

La Fulla del Camp dels Ports.

FINS ARA S’HAN REBUT UN TOTAL DE 677 SOL·LICITUDS

Nova convocatòria d’ajudes per a joves i nous agricultors

La Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha rebut un total de 677 sol·licituds en el marca de la convocatòria d’ajudes per a joves i nous agricultors, destinades a fomentar el relleu generacional i garantir la sostenibilitat del sector agrari valencià. D’aquestes sol·licituds, 540 corresponen a joves agricultors i 137 a nous agricultors, el que demostra, segons ha afirmat el conseller Miguel Barrachina “el compromís de la joventut rural amb l’agricultura com a motor econòmic de la Comunitat Valenciana”.

El conseller ha subratllat que “aquestes ajudes son una eina clau per garantir el relleu generacional al camp i assegurar la continuitat de l’activitat agrícola a les nostres comarques rurals”.

Miguel Barrachina realitzava aquestes declaracions durant la presentació del balanç de les ajudes destinades a joves i nous agricultors als representants de les principals organitzacions professionals agràries i cooperatives de la Comunitat Valenciana. En la trobada han participat Cristóbal Aguado, president d’AVA-ASAJA; José Vicente Andreu, president d’ASAJA Alacant; Luis Fernando García, secretari general de CCPV-COAG; Paco Benavent,

secretari d’organització de LA UNIÓ i Cirilo Arnandis, president de Cooperatives Agro-Alimentàries.

Durant la seua intervenció, Barrachina ha recordat que la inversió de 29 milions d’euros destinada a estes ajudes “és la més alta realitzada fins ara per impulsar el relleu generacional al camp valencià”. El conseller ha subratllat que aquest esforç “demostra el compromís ferm del Consell amb els nostres agricultors garantint oportunitats reals per a els que aposten per mantenir viva l’activitat agrària”. També manifestava que “invertir en joves i nous agricultors és invertir en el futur del territori, en innovació agrària i en la sostenibilitat del sector de la Comunitat Valenciana”. Les ajudes contemplen incentius de fins a 80.000 euros per a joves d’entre 18 i 40 anys que s’inicien al sector agrari, així com de fins 70.000 euros per a aquelles entre 41 i 56 anys que s’incorporen com a nous agricultors i ramaders. El conseller també ha volgut agraïr a les organtizacions agràries i cooperatives el gran treball i esforç realitzat tant en la difusió com en la tramitació de les sol·licituds. A València hi han 292 sol·licituds, a Castelló 147 i a Alacant, 96.

Els preus.

Els preus del Porcí. 06/11/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

€/kg (baixa 0,010 €) 1,359 €/kg (baixa 0,010 €)

Setmana 45 del 03/11 al 09/11

Lleida 20 Kg 59,00 € (puja 1 €) 69,00 € (sense variació)

China (Min. Agricultura)

06/11/2025 35,50 € (puja 1,5 €)

29/10/2025

Porc viu 1,545 €/kg ( puja 0,055 €)

Garrí (Lechón) 3,001 €/kg ( baixa 0,039 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 05-11-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

7,45 €/kg (sense variació) 7,58 €/kg (sense variació)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 06-11-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,22 €/kg (puja 0,13 €) 4,89 €/kg (puja 0,12 €)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 06-11-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu) 1,52 €/kg (baixa 0,04 €) 1,42 €/kg (baixa 0,03 €)

Els preus del Conill. (Moncun) 04-11-25

Conill (Pes viu) 2,88 €/kg (puja 0,01 €)

Conill (Pes viu) 2,70 €/kg (sense variació) (Loncun) 06-11-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

PORTELL

8,8 / 14,1

7,9 / 11,8

8,7 / 13,1

9,3 / 15,8

9,4 / 16,4

9,6 / 14,3

7,2 / 11,6

8,8 / 14,3

7,1 / 15,8

7,3 / 15,4

6,8 / 11,1

8,7 / 12,7

C6,8 / 13,5

6,3 / 13,2

6,8 / 13,3

4,1 / 15,2

4,2 / 15,7

7,8 / 15,1

5,7 / 12,1

3,3 / 14,3

4,3 / 15,7

4,7 / 14,9

5,9 / 10,9

7,2 / 12,8

/ 8,9

/ 11,2

/ 11,6

/ 11,1

/ 8,9

/ 9,9

/ 14,0

/ 12,3

/ 13,2

0,2 / 18,3

8,8 / 14,1 3,0 / 18,1

/ 15,4 2,7 / 16,4 3,4 / 14,8 4,8 / 13,8 3,6 / 14,2 4,4 / 14,7 2,7 / 14,9 4,9 / 10,8 5,1 / 14,3 6,2 / 17,6 2,6 / 15,2 3,4 / 16,3 -0,4 / 18,7 -0,5 / 19,0 1,3 / 18,2 8,2 / 16,3 1,7 / 17,3 2,9 / 16,7

7,6 / 16,1

5,2 / 13,4

4,5 / 17,7

0,8 / 20,3

0,3 / 19,9

2,6 / 19,6

7,3 / 17,9

3,3 / 17,6

4,3 / 16,7

1,6 / 19,1

8,2 / 14,5

4,9 / 16,5

9,6 / 17,4

7,3 / 15,4

7,0 / 18,8

0,8 / 21,8

4,1 / 23,0

4,8 / 20,7

9,7 / 20,3

10,2 / 19,9

3,6 / 18,3

3,0 / 21,3

10,5 / 15,5

8,2 / 18,1

“Per Sant Martí, la pinya cau del pi”

ontinuem amb un oratge prou templat ja ben entrat el mes de novembre. Això si, amb matinades prou fresques en algunes zones de la comarca dels Ports.

Temperatures al voltant dels 0 graus a pobles com Sorita, Forcall o Vilafranca que fins i tot han estat negatives en la jornada del dilluns 10 de novembre. A les hores centrals del dia ambient assolellat i càlid que es podria catalogar fins i tot de primaveral en alguns dels dies. Vents de component marítim que han portat prou humitat per les nits i també formació de bancs de boira als darrers dies. Per exemple aquest dijous l’ambient és molt més ennuvolat però les precipitacions estan sent totalment escases a les darreres setmanes. Podriem dir que hem viscut una setmana amb poques variacions en l’oratge en línies generals i

un ambient prou calmat meteorològicament parlant. Per als propers dies s’esperen pujades i baixades de temperatures tant en el cas de les mínimes com en les màximes. Les mínimes no seran tant baixes com als primers dies d’aquesta setmana i les màximes es situaran al voltant dels 17 o 18 graus. Una situació que sobretot es produirà el cap de setmana comptant també amb opció de pluja en la jornada de dissabte. Sembla que per als primers dies de la propera setmana podem tindre dies de núvols i sol però baixant clarament les temperatures i amb presència de vent de Cerç.

La tardor avança i pel moment no podem parlar de freds intensos a la comarca dels Ports. Veurem com evoluciona l’oratge en la segona quinzena del mes de novembre ja en una època en la que el temps tot ho sap fer.

La tardor va avançant

La predicció de Lorenzo Boix.

Iés que ens anem arrimant a mitat novembre en un cap de setmana en el que les mínimes rondaran els 6-10 graus i màximes entre els 12-16. Dissabte de matí tindrem alguna ullada de sol però els núvols aniran guanyant terreny, i de vesprada ens creuarà un front, que deixarà algunes pluges,  en general dèbils, entre els 3-6 litres en el millor dels casos. Acabarà de travessar la matinada de Diumenge, quan tindrem un dia amb més sol i en principi sense pluja, el que pot fer que les màximes siguen un poc més altes.

Dilluns panorama similar, tant pel que fa a temperatures com estat del cel, en alguns núvols de vesprada però sense pluja. A partir de dimarts les temperatures iniciaran un descens més acusat i ja parlarem de mínimes entre els 2-6 graus amb màximes entre els 8-12 (o un poc més baixes). En els mapes d’ara, a partir de dimecres parlaríem de les primeres gelades generals en zones altes, en mínimes entre els -2 a 2 graus i màximes entre els 5-9 graus, podent tindre el primer tastet d’hivern. Pareix que no vindria acompanyat de precipitacions, però pot canviar.

El vent i la baixada de temperatures ha sigut la nota dominant de les darreres jornades als Ports i el Maestrat. JONATHAN FARIÑAS