Setmanari Notícies (13/12/2024)

CLAUDIA MONFORT, JUNT AMB NEUS GARCIA-DONAS, ALBA MESTRE, SOFIA MONFORT, I ANA GARCÍA, SÓN CINC EXEMPLES DE DONES UNIVERSITÀRIES DELS PORTS

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

La Xumenera del Tint, pendent de que hagen diners per reconstruir-la

L’obra de desmuntatge dels 4,5 metres superiors ha revelat que l’estructura presentava un estat ruinòs, ja que alguns dels maons s’han desfet a les mans dels obrers

Pàgina 6. Poble a poble.

IES ELS PORTS

José Luis Lorenz, Ernest Blanch i Rhamsés Ripollés han manifestat la seua preocupació per l'amenaça de la Generalitat de suprimir la línia de Formació Professional de Guia en Medi Natural

Pàgina 7. Poble a poble.

S'ENCÉN EL NADAL. El pont de desembre és l'inici de la temporada nadalenca als nostre pobles. Enguany destaca la il·luminació especial de la Pobla de Benifassà. També Morella, amb les llums d'Asetmico o a Vilafranca, amb la festa de l'associació de comerciants ja comencen a viure la màgia d'aquestes dates. ELECTRA ENERGIA

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

TODOLELLA

L'únic poble dels Ports que celebra les patronals fora de l'estiu, per Santa Llúcia, ha viscut els seus dies grans amb vaques i embolats

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

PONT DE DESEMBRE

TURISME. Aquest llarg cap de setmana de la Constitució i la Puríssima ha estat bo per al sector turisme i els allotjaments han fregat el 95% d’ocupació.

El pont de Tots Sants, afectat de ple per la Dana, va veure com totes les reserves anaven anul·lant-se. Els “bon viatge” es van ajornar, i en molts de casos s’han aprofitat estos dies per reubicar aquelles reserves que no es van poder fer.

D’ara i fins la nit de Cap d’any, el sector turisme encara espere bon registres, especialment per eixe dia en que es dona la benvinguda a l'any 2025. De fet, a hores d’ara, ja queden molt poques places a la comarca per a poder disposar d’allotjament per eixa data.

Des d’aquest passat dijous i fins el pròxim 19 de gener, La Pobla de Benifassà gaudirà d’una gran il·lumina-

ARABOGUES. Una precipitació insignificant la matinada del dia de la Puríssima ha portat amb ella el fred hivernal al temps d'advent.

ció nadalenca gràcies a la campanya “Electra il·lumina el teu poble”. L’encesa de les llums es va acompa-

PLA DE NEVADES. La Diputació prepara 250 tones de sal i tot el dispositiu preventiu davant les possibles nevades de cara a l'hivern. La institució provincial “reforça la seguretat i l'eficiència en les carreteres de la província amb la coordinació de tots els recursos materials i humans del Consorci Provincial de Bombers i del Servei de Manteniment de Carreteres de la Diputació” per a poder actuar en cas d'inclemència meteorològica. Pel que fa al dispositiu del departament de Bombers de la Diputació de Castelló per a la campanya de nevades 2024-2025, el pla compta amb 20 màquines llevaneus, 10 vehicles saler, 30 vehicles auxiliars i 250 tones de sal. Quant a recursos humans, el dispositiu suma 190 efectius

nyar amb una gran festa que va atraure l’atenció de centenars de persones d’arreu del nostre territori.

La comarca dels Ports comença

La Pobla de Benifassà brilla aquest Nadal més que mai. Dijous, amb una gran festa, els veïns i veïnes descobrien el disseny que ha preparat enguany l’empresa Electra Energia després d’haver estat la guanyadora del concurs “Il·lumina el teu poble”. Van estar molts els que es van acostar per veure l’encesa de les llums de Nadal i també durant el cap de setmana. I és que el veïnat va preparar un ampli programa amb passeigs en burro, tallers infantils de decoració de Nadal, desgustacions, visites guiades i la primera fira d’artesania.

La Pobla de Benifassà es va proclamar campió del concurs amb 31.217 vots. Enguany la campanya ha comptat amb 16 municipis, més d’1,2 milions de reproduccions del contingut i més de 178.000 vots totals. Una campanya que una vegada més ha aconseguit donar una gran visibilitat a un poble menut i a la vegada unir als habitants dels pobles participants. L’any 2016 l’empresa Electra Energia va adquirir la il·luminació que Ferrero

Rocher dins de la campanya “Pueblo bello y bueno” va portar a Morella. Finalitzat el contracte amb l’Ajuntament de Morella es va encetar un concurs per il·luminar un poble diferent cada desembre. En la primera edició el guanyador va

La Pobla ha encés la il·luminació pel pont de desembre.

ELECTRA ENERGIA

ser Mont-roig, a la comarca aragonesa del Matarranya, i en aquesta segona edició ha estat escollida la Pobla de Benifassà, on la il·luminació estarà present fins al pròxim 19 de gener coincidint amb Sant Antoni.

—Morella encén el Nadal. Amb la Perkutada i els dimonis, veïns i visitants inauguraven la il·luminació ornamental la vespra de la constitució. Des de Sant Miquel s’encetava un recorregut que arribaria fins el Pla dels Estudis, però abans els ritmes de la percussió, la pólvora i les espurnes s’anirien intercalant pels diferents trams del poble, amb diverses creacions i dissenys que alegraran totes aquestes nits de desembre.

L'arbre principal està a Cinc Cantons, tot i que hi ha un altre a les Calçades. Un pi, que serà al gener el centre de la barraca de Sant Antoni, que va provocar un xicotet esglai quan les bengales de colors i les espurnes dels coets van prendre en un dels ornaments... la flama es va extingir per ella mateixa, i el passa-carrer va seguir.

El final estava al Pla dels Estudis. A més de la decoració en totes les balconades i unes grans lletres de “Morella” també il·luminat, enguany Asetmico ha ampliat la decoració amb llums als arbres de la plaça, a la muralla i al mateix Por-

C/

Serà Notícia.

EXTRA DE NADAL. El proper número del setmanari Notícies inclourà una edició extra de Nadal a la comarca dels Ports, amb articles, agenda de com gaudir d'aquests dies i fins i tot receptes de productes típics nadalencs.

NADALES. El cor de la Universitat per a Majors de la Jaume I han oferit a Vilafranca el concert de Nadal.

Morella ha inaugurat el Nadal aquest pont amb una gran festa d'encesa de llums acompanyada per la

Perkutada i els Dimonis de Morella. Un altre poble que ha donat la benvinguda al Nadal ha estat Vila-

ARES DEL MAESTRAT. Els veïns han ajudat a preparar la decoració nadalenca del poble al “Telecentre”amb una elevada participació.

franca on arribava el patge dels Reis per arreplegar les cartes en una festa organitzada pels comerciants.

comença a sentir el Nadal

tal. Una decoració en la qual han invertit altres 1.500 euros per deixar tota eixa part del poble amb un vestit nadalenc molt atractiu donat

que els empresaris consideren que s’ha demostrat que la decoració nadalenca és altre atractiu més tant per al turisme com per als veïns.

—Vilafranca, espai de comerç. L’arribada del Nadal a Vilafranca ha tingut lloc aquest dissabte amb una festa organitzada per Vilafranca Espai de Comerç i Serveis (VECS) i l’Ajuntament. Un acte al Parador de Festes, una vegada enceses les llums de Nadal a les Avingudes del Llosar i Castelló, Plaça d’en Blasc amb l’arbre de Nadal i carrer Major. A més, a petició de la Regidoria de Turisme també ha tingut lloc l’engalanament de perxis a Vilafranca per fer més especial el Nadal al poble.

A l'esquerra, els Dimonis de Morella “encenen” l'arbre de Cinc Cantons.

A baix, el patge reial recull les cartes dels xiquets de Vilafranca.

Una festa que comptava amb la presència del Patge dels Reis d'Orient per arreplegar les cartes, un “tardeo” amb tapes oferides per l’organització que continuava per la nit. Es tracta d’una celebració en la que té cabuda tothom a Vilafranca, des dels més grans als més menuts per iniciar una de les èpoques més esperades de l’any i en la que des de Vilafranca Espai de Comerç es vol aprofitar per promocionar els productes que s’ofereixen als diferents establiments associats.

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les Veus del Centre d'Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Cristian Lorente, Laia Meseguer

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

El passat dels Ports a vista d’àliga: el «Vol Americà»

Carles

Jovaní. Centre d'Estudis dels Ports.

La vertiginosa transformació experimentada per la comarca dels Ports en l’últim segle queda palesa en els testimonis de la gent més gran, una generació que ha viscut en primera persona l’inèdit —i, potser irrepetible— torrent de canvis polítics, socials, econòmics, culturals i mediambientals que ha transfigurat el rostre d’Occident.

Arxius i biblioteques estan farcits de documentació que corrobora la versemblança d’aquesta metamorfosi. Tanmateix, no gaudim malauradament de tanta abundància pel que fa a la disponibilitat de material gràfic. El refranyer diu que val més una imatge que mil paraules, i d’ací la importància de fons com el de Josep Pascual a Morella o el de Josep Polo al Forcall, entre d’altres. La irrupció de la fotografia va suposar un capgirament de la manera en què l’ésser humà es relacionava amb l’entorn i amb el seu propi passat. De cop i volta, els flaixos de les càmeres permetrien posar llum a un obscurantisme multisecular i despullar impúdicament les

misèries de l’època. Com no podia ser d’una altra manera, els estats van dedicar esforços ímprobes al desenvolupament d’aquesta tècnica per tal de dominar-la i traure’n profit. Així les coses, tot servint-se de l’impuls de l’aviació, a la dècada dels anys vint del segle passat es va plantejar la possibilitat d’incorporar la fotografia aèria als treballs de modernització del cadastre. És d’aquesta manera com Julio Ruiz de Alda, pioner de l’aviació a Espanya, va realitzar els primers vols fotogramètrics per a algunes diputacions, ajuntaments i confederacions hidrogràfiques.

Però és probablement el «Vol Americà» de la Sèrie A (19451946), emmarcat al Project Casey Janes, el qui, a causa de la seua àmplia cobertura, ofereix major interés històric. El vol va nàixer de la necessitat dels Aliats de disposar d’una cartografia adequada del continent europeu després del desembarcament de Normandia —la realpolitik, de nou, com a esperó del progrés científic. En aquell

El vol va nàixer de la necessitat dels Aliats de disposar d’una cartografia adequada del continent europeu després del desembarcament de Normandia

context, l’Army Map Service dels Estats Units, en col·laboració amb les forces aèries nord-americanes (USAF) i britàniques (RAF), va desenvolupar un projecte inicialment considerat d’Alt Secret atesa l’alta rellevància geoestratègica d’Espanya davant l’imminent inici de la Guerra Freda.

D’ençà del 2004 el PNOA (Plan Nacional de Ortofotografía Aérea), impulsat i coordinat per l’Instituto Geográfico Nacional (IGN), recull i actualitza periòdicament ortofotografies aèries digitals de tot el territori estatal. El 2008 s’engegà el projecte PNOA Histórico amb el propòsit de preservar i posar a disposició pública els resultats dels vols fotogramètrics promoguts per l’Administració en l’última centúria, un material d’enorme valor que ens brinda l’oportunitat d’estudiar des de l’aire l’evolució dels usos del sòl als Ports.

L’arxiu digital disponible en línia a la fototeca de l’IGN inclou, a banda de l’esmentat vol de Ruiz de Alda (1929-1930), les tres sèries de l’anomenat «Vol Americà»

(1945-1968), el «Vol Interministerial» (1973-1986), el «Nacional» (1980-1986), així com d’altres més recents. Pel que fa al primer, només hi ha disponibles fotografies digitalitzades de part de la conca del riu Segura. La Sèrie A del «Vol Americà» ofereix encara una resolució molt pobra, de manera que, tot i que més contemporània, la seua Sèrie B (1956-1957) resulta més adequada per a analitzar a vista d’àliga aquell món en blanc i negre que avui gairebé hem oblidat.

La magnitud de la mutació esdevinguda queda evidenciada en el recull adjacent de fotografies, on es mostra una comparativa a ull nu del territori comarcal als anys cinquanta i a l’actualitat.

El primer exemple seleccionat és el de l’albereda de Morella, on s’hi aprecia nítidament la reforestació i la construcció de nombroses infraestructures. Val a dir que aquest espai havia romàs tradicionalment desproveït de vegetació arbòria

per raons militars. La migradesa de les d’infraestructures fora de la muralla i el mal estat de conservació del convent de Sant Francesc il·lustren la pobresa del moment. Sense abandonar Morella, i de manera anàloga, la humilitat del barri de l’Hostal Nou dels cinquanta dista molt del dinamisme de l’àrea industrial i de serveis en què s’ha convertit.

Un dels casos d’estudi més cridaners el trobem a Vilafranca, on destaca l’expansió del seu nucli urbà. La puixança industrial sui generis de la vila trasllueix en el creixement a gran escala de la zona residencial, un fet atípic als Ports. A la mateixa fotografia pot observar-se també el dràstic abandonament dels usos agraris del sòl. Així, la nitidesa de les parcel·les conreades antany deixa pas a un paisatge homogeni de límits desdibuixats on el sotabosc va recuperant el terreny que un dia li fou arrabassat.

Un dels casos d’estudi més cridaners el trobem a Vilafranca, on destaca l’expansió del seu nucli urbà.

Podrien omplir-se moltes pàgines amb altres exemples igualment dignes de menció que han deixat la seua cicatriu sobre el mapa: des de la renovació dels ports de Querol i de Torre Miró a la construcció de l’embassament d’Ulldecona, passant per la creació de parcs eòlics, de línies d’alta i molt alta tensió o de mines a cel obert com la de la vega del Moll. Deixarem, però, a la curiositat del lector l’exploració d’aquest recurs cartogràfic imprescindible per a comprendre la nostra història recent.fotografies aèries digitals de tot el territori estatal. El 2008 s’engegà el projecte PNOA Histórico amb el propòsit de preservar i posar a disposició pública els resultats dels vols fotogramètrics promoguts per l’Administració en l’última centúria, un material d’enorme valor que ens brinda l’oportunitat d’estudiar des de l’aire l’evolució dels usos del sòl als Ports. L’arxiu digital disponible en lí-

nia a la fototeca de l’IGN inclou, a banda de l’esmentat vol de Ruiz de Alda (1929-1930), les tres sèries de l’anomenat «Vol Americà» (1945-1968), el «Vol Interministerial» (1973-1986), el «Nacional» (1980-1986), així com d’altres més recents. Pel que fa al primer, només hi ha disponibles fotografies digitalitzades de part de la conca del riu Segura. La Sèrie A del «Vol Americà» ofereix encara una resolució molt pobra, de manera que, tot i que més contemporània, la seua Sèrie B (1956-1957) resulta més adequada per a analitzar a vista d’àliga aquell món en blanc i negre que avui gairebé hem oblidat. La magnitud de la mutació esdevinguda queda evidenciada en el recull adjacent de fotografies, on es mostra una comparativa a ull nu del territori comarcal als anys cinquanta i a l’actualitat. El primer exemple seleccionat és el de l’albereda de Morella, on s’hi aprecia nítidament la reforestació i la construcció de nombroses infraestructures. Val a dir que aquest espai havia romàs tradicionalment desproveït de vegetació arbòria per raons militars. La migradesa de les d’infraestructures fora de la muralla i el mal estat de conservació del convent de Sant Francesc il·lustren la pobresa del moment. Sense abandonar Morella, i de manera anàloga, la humilitat del barri de l’Hostal Nou dels cinquanta dista molt del dinamisme de l’àrea industrial i de serveis en què s’ha convertit.

Un dels casos d’estudi més cridaners el trobem a Vilafranca, on destaca l’expansió del seu nucli urbà. La puixança industrial sui generis de la vila trasllueix en el creixement a gran escala de la zona residencial, un fet atípic als Ports. A la mateixa fotografia pot observar-se també el dràstic abandonament dels usos agraris del sòl. Així, la nitidesa de les parcel·les conreades antany deixa pas a un paisatge homogeni de límits desdibuixats on el sotabosc va recuperant el terreny que un dia li fou arrabassat.

Podrien omplir-se moltes pàgines amb altres exemples igualment dignes de menció que han deixat la seua cicatriu sobre el mapa: des de la renovació dels ports de Querol i de Torre Miró a la construcció de l’embassament d’Ulldecona, passant per la creació de parcs eòlics, de línies d’alta i molt alta tensió o de mines a cel obert com la de la vega del Moll. Deixarem, però, a la curiositat del lector l’exploració d’aquest recurs cartogràfic imprescindible per a comprendre la nostra història recent.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

DIA DE LES MUNTANYES

“MUNTANYES VIVES: GUARDIANES DEL PAISATGE I LA DIVERSITAT”. Amb motiu del Dia Internacional de les Muntanyes, la seu de la universitat per a majors de l’UJI als Ports ha organitzat a Vilafranca una xerrada de la doctora en biologia Clara Garcia Ripollés qui, amb una àmplia experiència en l'exploració d'espais naturals, ha parlat sobre la importància de les muntanyes i com són les que ens envolten en el nostre territori. La classe ha servit també per a introduir conceptes com biogeografia, la diversitat d’espècies o la comprensió i concepte de paisatge. La xerrada s'ha repetit també en la resta de seus,

coincidint amb el Dia Internacional de les Muntanyes, que és l'11 de desembre.

Les muntanyes ocupen el 22% de la superfície de La Terra, en elles habita el 15% de la població i més de la meitat de la població mundial depén de les muntanyes per a proveir-se d'aigua, aliments i energia. De fet, aporten entre el 60 i 801% de l’aigua dolça del planeta. Són moltes raons per a dir que les muntanyes són importants, però malauradament estan en perill a causa del canvi climàtic,

La xumenera, pendent de diners per reconstruir-la

ELS VEÏNS DESALLOTJATS PEL PERILL DE DESPRENIMENT

JA PODIEN TORNAR A CASA PEL PONT

L’actuació per a desmuntar els 4,5 metres superiors de la Xumenera del Tint va finalitzar abans del pont de desembre i els veïns desallotjats van tornar als seus habitatge. L’obra ha revelat que l’estructura no comptava amb cap tipus de reforç intern que la protegira d’un esfondrament com es creia. Ara, l’Ajuntament de Morella començarà una investigació per a saber quin ha estat el seguiment de l’estat d’este monument de l’època industrial des que es van construir, ja que no s’ha trobat cap documentació al respecte.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “l’actuació sobre la torre s’ha fet molt rà-

pid, en dos dies, perquè les veïnes i veïns ja pogueren tornar a casa abans del pont”.

L’edil ha explicat que “des de les empreses encarregades de l’obra ens han traslladat que les condicions de la xumenera eren molt més precàries del que pareixia i ha sigut un encert fer esta actuació, ja que podria haver col·lapsat l’estructura en qualsevol moment” donat que alguns maons es desfeien pràcticament a les mans dels operaris. Els pròxims passos al voltant d’esta monumental xumenera de la zona del Tint seran l’estudi dels materials desmuntats, i la recerca de finançament per a la possible reconstrucció.

DIPUTACIÓ VOL “DESMANTELLAR” L'OFICINA DE MORELLA. El grup socialista de la Diputació de Castelló registrava dimarts una moció per a frenar el projecte del govern del PP de desmantellar el Servei Provincial d'Assistència als Municipis (SEPAM) amb l'eliminació de cinc de les set seus territorials que té de xarxa. “Aquesta mesura imposada per Marta Barrachina aboca al tancament les oficines de Morella, Traiguera, Benassal, Onda i Montanejos, els funcionaris de les quals seran destinats a Castelló i Segorbe, sense haver comptat amb el consens dels sindicats ni dels ajuntaments afectats ni amb les explicacions dels criteris d'elecció dels dos centres permanents”, expliquen els socialistes.

El diputat provincial Rhamsés Ripollés ha denunciat que aquesta decisió reflecteix que “el PP està completament desconnectat de la realitat de les comarques

la degradació dels sòls i la sobreexplotació dels recursos. És per això que en 202 l’Assemblea General de l'ONU va establir l’11 de desembre com el Dia Internacional i en aquest 2024 sota el lema promogut per la FAO, "Solucions basades en les muntanyes per a un futur sostenible”, l'objectiu és centrar-se en solucions innovadores, fomentar estratègies d'adaptació i empoderar per a aconseguir un futur sostenible.

de Castelló”. “Estan apuntant directament contra els municipis més xicotets i amb menys capacitat econòmica i de gestió, en la seua gran majoria en risc de despoblació, la qual cosa els posa en una situació difícil per a gestionar el seu dia a dia sense una assistència tècnica pròxima i accessible”.

Ripollés ha recordat que els punts d'atenció municipal de la Diputació “són el cor i els pulmons de molts ajuntaments sense a penes plantilla, als qui se'ls presta assistència jurídica, econòmica i informàtica a través del seu personal tècnic compost majoritàriament per secretaris, interventors i administratius”.

“Amb el desmantellament de Marta Barrachina, els alcaldes i regidors, que recordem que, en la seua majoria, no reben cap remuneració pels seus càrrecs, deixaran de rebre atenció presencial prop de les seues localitats i hauran de desplaçar-se a la capital o a

Sogorb per a realitzar gestions, la qual cosa complica encara més el seu treball diari”, ha lamentat.

Ripollés continua explicant com “a més a més, fora dels ajuntaments, tindrà un impacte negatiu en eliminar personal qualificat que ja estava assentar en eixos pobles i reduirà el consum local”.

Amb aquesta moció, el PSPV exigeix a l'equip de govern del PP que faça marxa enrere en la seua postura i mantinga la xarxa actual d'oficines del SEPAM i, si és possible, l'amplie per a garantir un servei adequat i de proximitat a totes les entitats adherides. “El PP està acabant amb la Diputació dels pobles, la que va liderar José Martí i que oferia un servei pròxim i essencial per als nostres municipis. Nosaltres continuarem defensant una Diputació que no abandone els municipis més xicotets i que continue sent un pilar fonamental per al seu futur”, ha conclòs Ripollés.

Breus.

LA DELEGADA DEL CONSELL VISITA CATÍ. Susana Fabregat s'ha reunit amb l’alcaldessa de la localitat, Mª Carmen Gámiz, per parlar de diferents línies de col·laboració ori-

FOC. Aquest diumenge pel matí, efectius del parc de bombers dels Ports i Baix Maestrat van haver d'intervindre en la extinció d'un incendi a Morella. Concretament tenia lloc en un restaurant del carrer principal de la localitat. L'incident afectava al sistema d'extracció de fums del local. Afortunadament tot es va quedar en un ensurt i cap persona va resultar afectada.

Setmanari d’informació comarcal

entades al desenvolupament local, dins de la ronda de contactes de la delegada amb els municipis de Castelló, “per a reafirmar el compromís de la Generalitat amb la promoció dels territoris rurals”.

LA MARIE CLAIRE NO PAGA. Tot i que l'amo de la nova Marie Claire, Ángel Pío Sánchez assegura que “el nostre compromís és ferm” amb Vilafranca i que “actúa de bona fe”, el cert és que els treballadors reincorporats a la factoria Vilafranquina no han cobrat els darrers mesos de la seua nòmina. La plantilla ja ha començat a preparar demandes pel retràs en els pagaments als empleats i, a més, el jutjat número 1 del Mercantil de Castelló, a instàncies de l'administrador concursal i del Fogasa, ha demanat explicacions per l'impagament de la compravenda i de totes les obligacions que comportava l'autorització de que ForMen es quedara amb la fàbrica tèxtil.

Pío Sánchez s'escuda en les “dificultats administratives i burocràtiques” i assegura que, “aquest contratemps no reflexa, de cap manera, la voluntat de ForMen d'incomplir amb les seues responsabilitats”, alhora que deixa clar que “aquesta situació es resoldrà en quan s'aclarisquen els obstacles legals i administratius que estan actualment en tràmit”, el que podria passar “en els propers dies”.

LORENZ,

BLANCH I RIPOLLÉS ANUNCIEN INICIATIVES PER EVITAR EL TANCAMENT DEL CICLE DE GRAU MITJÀ DE GUIA EN EL MEDI NATURAL

Els diputats socialistes defensen l'FP

Els diputats del PSPV-PSOE

José Luis Lorenz, Ernest Blanch i Rhamsés Ripollés han manifestat la seua preocupació davant l'amenaça del Govern de la Generalitat de suprimir la línia de Formació Professional (FP) que funciona des de 2022 a l'IES Els Ports i que té uns 40 alumnes, el que suposen al voltant d'un 20% del total de l'alumnat del centre.

Després que el PSPV de Morella alertara de la possibilitat de desaparició del mòdul, els tres diputats han mantingut contactes amb la comunitat educativa, qui ha qualificat aquesta decisió com “un atac directe al futur de les comarques d'interior”, considerant que l'FP “ és clau per als joves i per al teixit socioeconòmic del territori”.

“No podem permetre que el Partit Popular torne a la seua línia, desmantellant serveis essencials en

ACTUACIONS AL COL·LEGI. En les darreres setmanes l'Ajuntament de Morella ha dut a terme diverses actuacions per augmentar l'espai d'esbarjo de l'alumnat, creant un nou espai al pati de primària, amb una subvenció de 9.000 euros. A més, es plantarà arbrat per a crear zones d'ombra. Per altra banda s'ha fet una tanca de fusta per al pati d'infantil substituint una part de les antigues de plàstic amb 600 euros de finançament propi i part dels materials reciclats. Finalment, es continua treballant amb la Conselleria per al canvi de tot el sistema de calefacció en el col·legi i escola llar.

“La justificació és purament econòmica, però és una decisió estrictament política, que suposa una discriminació cap a l'interior i un nou atac a l'educació pública”

a Morella

les nostres terres. Aquesta decisió no només perjudica els estudiants, sinó que posa en risc les oportunitats de desenvolupament de tota la comarca, i encara més greu, en el cas d'un model d'èxit, com ha sigut el de la quantitat de gent que ha vingut fins ací a cursar aquest mòdul i les bones condicions sociolaborals que genera fer un modul relatiu a coses molt vinculades al nostre terreny i oferta turística i esportiva” ha afirmat Blanch.

Per la seua part, José Luis Lorenz, portaveu d'Educació del Grup Socialista a les Corts Valencianes, ha destacat que mantenir aquesta línia d'FP és una qüestió de justícia territorial i igualtat d'oportunitats. “L'educació no és un privilegi, és un dret que no pot dependre del lloc on vius. Exigim que la Generalitat rectifique immediatament.”

Per a Lorenz, “no és tolerable que

des de la conselleria s'haja traslladat que és un cicle molt car”. Segons Lorenz, “aquest és l'exemple de la política de retallades del PP. La justificació per llevar el cicle formatiu és purament econòmica, però és una decisió estrictament política, que suposa una discriminació cap a l'interior i un nou atac a l'educació pública. No podem permetre aquesta inquietud i exigim el compromís de la Conselleria per mantenir l'FP, ja que té una demanda molt elevada i rep alumnat de tota la província”.

El PSPV ja ha anunciat que emprendrà diverses iniciatives institucionals i parlamentàries per exigir-ne la continuïtat. “Defensarem aquesta causa fins al final, perquè

Morella i la comarca no mereixen aquest abandonament per part del PP”, han conclòs els diputats. El portaveu socialista i diputat provincial Rhamsés Ripollés ja va alertar des del PSPV de Morella la setmana passada sobre aquesta possibilitat. “Hem de ser conscients de totes les implicacions que vindrien aparellades a la possible desaparició del mòdul d'FP, tals com la contractació de llocs de treball de gent majoritàriament de la comarca com a professors especialistes, o el desabastiment de l'Escola Llar, donat que dels 30 components de l'Escola Llar, 24 són d'FP-, i que ara, quedaria també en una situació molt delicada”, explica Ripollés.

IL·LUMINACIÓ. El camí de l’IES Els Ports de Morella estrena nous fanals solars, amb els 9.026,77 euros, finançats al 100% amb el fons de compensació eòlic de l’IVACE.

El projecte l’ha portat a terme una empresa local de Morella i s’uneix a altres punts il·luminats recentment com la costa de Sant Vicent i al tram de la CV-1160 que va des de Santa Llúcia fins a la zona de caravanes i al que seguiran la il·luminació de la costa de l’Arrapat.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

PACO MONFORT. El professor de Física a l'IES Els Ports, Francisco Mon fort, ha estat un dels guardonat en la sete na edició dels Premis Marcadors de l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la Universitat Jaume I, reconeixments que valoren l'impacte del professorat de batxillerat en la formació de futurs professionals i que s’atorga anualment gràcies als vots del propi l’alumnat. Els Premis Marcadors posen en relleu el paper fonamental dels professors en les àrees cientificotècniques, la tasca dels quals marquen el desenvolupament acadèmic i personal del seu alumnat amb la intenció de reforçar el valor d'una educació que inspira i guia cap a un futur més innovador i compromès amb el coneixement científic i el pensament crític.

Breus. L'ESPERANÇA. Portell repartirà 570 ‘coquetes’ en la festa en honor a la seua patrona, la marededeu de l'Esperança, el pròxim 14 de desembre.

CASTELLFORT ENCETARÀ ELS SANT ANTONIS. El foc i la tradició prendran els carrers de Castellfort els dies 4 i 11 de gener sent un dels primers de la província de Castelló a celebrar aquestes festes i ho farà en plenes dates nadalenques. Els actes arrancaran el 4 de gener, amb un esmorzar i una eixida a la muntanya per a recollir ‘malea’ i els troncs i es farà l'elaboració de pastissos. La programació continuarà l'11 de gener, amb els actes centrals d'aquesta festa organitzada pels majorals de Castellfort, en col·laboració amb l'Ajuntament i la Diputació provincial. La benedicció d'animals, el repartiment de pastissos i la ‘cremà’ de la foguera són els actes més esperats.

EN UNA EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA QUE ES COMPLEMENTA AMB ELS TAPISSOS DE MARISA MONFORT

Nobi Fec exposa l'ADN industrial de Vilafranca

Fins al mes de març es pot visitar a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament de Vilafranca l’exposició ‘Cultura Industrial. L’ADN d’una comunitat en transformació’ del fotògraf vilafranquí Nobi Fec i en la que ha col·laborat Marisa Monfort amb diferents tapissos al voltant de les imatges.

L’acte inaugural tenia lloc divendres per la vesprada, sent tant multitudinari que es van haver de fer torns per poder veure l’exposició. A la mateixa, a banda de fotografies i tapissos es comptava amb una projecció d’imatges de les actuals fàbriques tèxtils a Vilafranca (Marie Claire i Hijos de Vicente Escuder) per complementar la mostra fotogràfica de Nobi centrada en el tèxtil vilafranquí i en el canvi que s’està produint actualment en la societat del poble.

Una de les coses que ha volgut plasmar Nobi Fec és el ritme tèxtil amb el que ha comptat Vilafranca

durant molts anys i eixe canvi amb fàbriques sense funcionar, fumerals i altres edificis industrials al nucli urbà.

Paisatges i ambients naturals solen ser sempre el punt fort de les fotografies de Nobi, si bé esta vegada el jove fotògraf ha volgut centrar-se més en el tema industrial per fer la seua primera exposició a Vilafranca.

—Refugiat d'Smara. Nobi va vindre de menut a Vilafranca amb els programes d’acollida d’Smara amb els refugiats dels campaments al Sàhara durant diferents estius. Ja de més gran va decidir quedar-se a viure al poble, iniciant la seua afició a la fotografia. Les seues imatges han arribat recentment fins a Nova York.

Marisa Monfort, qui ha col·laborat amb Nobi en la confecció de petits tapissos amb les fotografies que formen part de l’exposició,

MOR SANTIAGO ARMENGOT. El cognom Armengot i la dolçaina a Todolella es poden considerar com a inseparables. Santiago, després de tota una vida dedicat a la música tradicional, tocant tant per Sant Antoni com a les Danses Guerreres, moria aquest passat divendres als 68 anys, deixant una gran commoció entre músics i aficionats d'arreu del nostre territori. Deixa, sobretot, el seu llegat, en forma de sons i també amb deixebles que han agafat el seu testimoni.

“Avui fa 40 anys que toco la dolçaina i també el primer que no toco avui ací. Un instrument com aquest que és dels més importants per aquesta festa tan tradicional i que m’he encarregat de traslladar el treball i la passió a qui avui em substitueix” explicava Santiago Armengot als micròfons de nord · la televisió comarcal el passat mes de febrer, dia en que “per motius personals” ja no va tocar la gaita al Sant Antoni.

CREMALLER. Des de la Santantonà de Forcall han anunciat que “el distintiu de Cremaller d'Honor 2025 recau en el treball incansable i altruista d'Antonio Martínez Gil, a títol pòstum, així com de Diego Martínez Armengot”. Aquest anunci es fa a falta d'aproximadament un mes per a la festa medieval del foc, que té en aquesta localitat la representació amb més renom de tota la comarca dels Ports.

afirma que no ha estat un treball senzill, ja que ella sol treballar amb tapissos d’altres formats molt diferents als que han estat necessari per a l’exposició. Per a finalitzar l’acte i encara

Nobi Fec, durant l'acte inaugural.

amb l’arribada de més visitants a l’exposició de Nobi Fec es servia un vi espanyol a càrrec del Restaurant l’Escudella de Vilafranca, establiment en el que treballa el fotògraf vilafranquí.

És evident que a molts pobles de la comarca dels Ports la dolçaina i el tabal juguen un paper molt important en la festa i la cultura. A cada lloc compta amb tocs diferents, però és indiscutible la seua importància global en totes les nostres tradicions. A la festa de Sant Antoni de Todolella hi ha composicions per a cadascun dels moments de la representació. Bé per Sant Antoni, bé amb les Danses Guerreres o amb altres celebracions, Todolella manté una grandíssima riquesa musical amb la dolçaina i el tabal i sense cap dubte, persones com Santiago Armengot han jugat un paper clau per mantenir-les vives i transmetre-les a les noves generacions.

El cognom Armengot està tan lligat a la dolçaina que la gran majoria dels dolçainers actuals al poble són d’aquesta família i han tingut en Santiago al seu mestre.

Esports.

MILLORES AL POLIESPORTIU. El Centre Lúdic i Esportiu Jaume I de Morella comptarà amb un sistema d’obertura de les portes per a utilitzar les instal-

CAPELLA DE MINISTRERS. El grup de Carles Magraner eria un repertori de “Cants goliardos, la primera contracultura d'Occident”.

Olocau

TONI COTOLÍ. El músic d'Alboraia oferia a Vilafranca un concert amb diferents estils, però amb la guitarra clàssica o espanyola com a gran protagonista.

és l'únic poble dels Ports que fa les festes majors a l'hivern

El pont de la Constitució i la Puríssima és sinònim de Festes de Santa Llúcia a Olocau, únic poble de la comarca dels Ports que les celebra fora dels mesos d'estiu. Com cada any, aquesta població s’ha omplit de gent per gaudir al màxim de tots els actes festius programats per la Comissió de Festes i que sempre compta amb un destacat component taurí. De fet, en la vesprada de divendres arribaven a Olocau les vaques de la ramaderia d’Eulogio Mateo de Cárcar (Navarra) i que son un important referent de la casta navarresa en el món del bou.

Segons Natalia Naranjo, membre de la Comissió de Festes, ha explicat que estan molt satisfets amb l’acollida d’aquestes festes que els veïns d’Olocau esperen tot l’any. El fet de ser les úniques festes patronals de la comarca dels Ports

que es celebren en aquesta època de l’any fa acudir a molta gent, tant dels pobles veïns de la província de Castelló com dels de Terol. També molts aficionats taurins es donen cita a Olocau per gaudir de les diferents exhibicions de bous al carrer.

Són diferents i variats els actes que s’organitzen a Olocau amb motiu de les festes en honor a Santa Llúcia i la gent jove té marcat al calendari aquest cap de setmana per tal de disfrutar-les al màxim. Després del corro de vaques i encara per la vesprada arribarien ja els bous embolats si bé durant el descans s’aprofita per berenar el tradicional bollo amb sardines i fer una visita a la barra de la Comissió, ubicada als arcs de la Plaça de l’Ajuntament que és al mateix temps on tenen lloc els actes taurins. Un element també fonamen-

d’informació

lacions fora de l’horari del personal laboral. A més, s'han adquirit màquines de segona mà, que ja estan disponibles i han tingut un cost de 4.380 euros.

SONS DE L'INTERIOR. L'Associació Sonoré tancava el seu cicle de concerts d'hivern amb el recital del grup Ensemble Musicante, de música medieval.

tal en les festes d’Olocau és la xaranga, enguany els benicarlandos de ‘Els Desmadrats’.

La xaranga ‘Els Desmadrats’ de Benicarló s’estrenava amb aquest acte a Olocau, destacant la gran festa que tenia lloc al municipi amb motiu de Santa Llúcia. Víctor Guzmán, membre de la xaranga,

“DESFILE” . Els alumnes de 2on de Batxillerat de l'IES Els Ports han pujat a l'escenari de l'Espai Firal de Morella amb la tradicional desfilada de moda, que acaba sent una de les nits més festives de l'any per als joves de la comarca, i amb la que busquen recaptar diners per al viatge de fi de curs.

Entre els actes destacats es troben els corros de vaques i els embolats.

ha expressat que sempre intenten animar la festa i tocar cançons variades per a tots els gustos. Festes de Santa Llúcia a Olocau del Rei viscudes amb gran entusiasme per part dels participants i de les que la Comissió de Festes s’ha mostrat molt satisfeta de tots els actes organitzats.

MOSTRA DE PRODUCTES. L’Associació La Riscla, juntament amb la plataforma No a la MAT i l’associació cultural Almáciga ha aprofitat aquest pont per organitzar diferents activitats. Dissabte dintre de les jornades rurals “xicotetes experiències, grans transformacions”, s’organitzava el mercat de productors.

AL VOLTANT DEL DIA DE LA PATRONA, SANTA LLÚCIA

Setmanari d’informació comarcal

El

Notícies

dels estudiants.

IES VILAFRANCA

Els alumnes del projecte interdisciplinari de 4art d'ESO ens presentem

Fem aquesta optativa perquè creiem que és important mantindre informada a tota la comunitat educativa dels esdeveniments que tenen lloc al nostre centre. a nostra in-

Som els alumnes del Projecte

Interdisciplinari de 4t d’ESO de l’IES Vilafranca i ens encarreguem de la revista i la ràdio. Fem aquesta optativa perquè creiem que és important mantindre informada a tota la comunitat educativa dels esdeveniments que tenen lloc al nostre centre. La nostra intenció és publicar una revista a l’institut però també volem aprofitar l'oportunitat per compartir la nostra tasca amb la resta de la comarca. Vam començar amb la revista el passat mes de setembre i al llarg del trimestre hem anat documentant les

tenció és publicar una revista a l’institut però també volem aprofitar l'oportunitat per compartir la nostra tasca amb la resta de la comarca dels Ports

activitats realitzades al nostre institut. A continuació n’hem recopilat algunes de les més destacades. El dimarts 5 de novembre l’alumnat del centre va assistir al teatre de Pepa Cases anomenat Bésame 2.0. El tema principal era la violència de gènere. En primer lloc, l’actriu va preguntar a l’alumnat sobre el que sabien i després els va explicar en què consisteix. També va dur a terme una representació teatral que mostrava la relació entre una Pepa fictícia i el seu novio Rubén, una relació amb violència física i psicològica. Al finalitzar l’obra

Pepa es va dirigir a l’alumnat per conversar i debatre sobre aquests temes.

El 20 de novembre el professorat i l’alumnat del cicle formatiu d'Educació Infantil van celebrar una jornada pel Dia de la Infància per poder visibilitzar el seu cicle i perquè els xiquets pugueren gaudir. Els tallers van consistir en una sèrie d’activitats com ara jocs sensorials, globoflèxia i cuina. Hi van assistir uns 90 alumnes d’infantil i primer cicle de primària.

També, l'alumnat de 3r, 4t d’ESO i 1r de batxillerat va assistir a la projecció del documental Ropa sucia, al teatre Carles Pons. Tractava sobre l’explotació laboral a les fàbriques tèxtils a Guatemala, el Salvador, el desert de Chile, el centre d’Elx i a Vilafranca. Es parlava d’històries de vida d’extreballadors de les maquiles o de fàbriques tèxtils a Espanya i explicava les negligències laborals del sector, l’economia submergida i les condicions tan dolentes i precàries que sofreixen els treballadors.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 672. ÉPOCA II. DEL 13 AL 15 DE DICIEMBRE DE 2024

PAPA NOEL Y LOS REYES COMPRAN EN MORELLA

LOS COMERCIOS TIENEN EN SUS ESCAPARATES CIENTOS DE IDEAS PARA ELEGIR LOS REGALOS DEL 25 DE DICIEMBRE O DEL 6 DE ENERO

Se acercan las fiestas más entrañables del año. Hemos vestido con luces nuestras calles y nuestras casas, y nos preparamos para disfrutar de las reuniones familiares o de las vacaciones con amigos. Son éstos los días en los que la buena gastronomía se adueña de nuestras mesas y sobremesas, y dónde no faltan bonitos regalos. De hecho, Papa Noel i los Reyes hacen cada año sus compras en Morella de cara al 25 de diciembre y el 6 de enero. El espacio comercial de Morella y la comarca dels Ports, te ofrece muchas posibilidades para quedar bien con tus seres queridos y para lucirte en tus comidas navideñas. Carnes de primera calidad, embutidos curados con paciencia. Elaboraciones tradicionales que han pasado de generación en generación hasta convertirse en productos típicos de la zona, como nuestros quesos elaborados con la leche de los rebaños que pastan en estas montañas; o las trufas, ese “diamante negro” de la gastronomía morellana, que sirven para transformar cualquier humilde alimento en un estupendo manjar. Azafrán, miel, turrones artesanos, deliciosos pasteles como els “flaons” o els “pastisets”, nuestra deliciosa despensa puede ayudarte con tus creaciones navideñas y es toda km 0. Mientras paseas y disfrutas de la historia que respiran nuestras calles, puedes, además, encontrar ese regalo especial que buscabas para los tuyos:

ALGUNOS DE LOS PRODUCTOS MÁS DESTACADOS SON LOS GASTRONÓMICOS, TAN DELICIOSOS QUE ES IMPOSIBLE NO ACERTAR SI LOS PONES EN LA CARTA

joyas, fósiles, perfumes, aromas de esta tierra, mantas, jerseys... O si lo prefieres puedes regalar experiencias: puedes regalar cenas o comidas especiales en nuestros restaurantes, o una estancia de algunas noches en alguna de las numerosas casas rurales de la zona, entradas para el parque de aventura Saltapins, la posibilidad de convertirte en apicultor por un día, de pasear por nuestros campos de aromáticas... en fin, el comercio de Morella y comarca ha hecho una gran selección para que tus compras navideñas sean más fáciles y felices. No lo dudes ni un minuto y, estas navidades, pasa un dia de compras por Morella.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

SÁBADO

12:00 PRESENTACIÓN DEL AUDIOVISUAL SOBRE EL ÓRGANO DE MORELLA

300 AÑOS DEL ÓRGANO DE TURULL Teatro Municipal de Morella SÁBADO 17:00 VISITA GUIADA Y CONCIERTO DEL ÓRGANO

300 AÑOS DEL ÓRGANO DE TURULL Iglesia de Morella

DOMINGO 19:00

CONCIERTO DE NAVIDAD DE LA RONDALLA DE MORELLA

Teatro Municipal de Morella

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

SAN ANTONIO. Alrededor del 17 de enero, festividad de San Antonio, los pueblos de la comarca de Els Ports celebran la fiesta medieval del fuego. Las calles estrechas y empedradas se llenan de chispas y demonios que arrastran hasta la barraca al santo ermitaño para quemarlo simulando las llamas del infierno de las que Antonio debe escapar. Esta es la fiesta más importante y participativa de todo el invierno, también en Morella.

LA NAVIDAD VIVE

Un aliciente más que Morella ofrece al visitante durante todo el mes de diciembre y principios de enero —desde el puente de diciembre en que se inauguró hasta el 7 de enero, dia de San Julian, que és festivo en la localidad al ser su patrón— es la iluminación navideña. Las principales calles comerciales de la ciudad lucen una luz especial, diseñada adecuadamente para que esté perfectamente compenetrada con su entorno medieval. Morella, desde siempre, se ha puesto más bonita que nunca en estos días tan señalados en el calendario. Pero un punto de inflexión lo marcó, en el año 2015, el hecho que Morella fuera escogido como “el pueblo más Bueno y Bello” de la campaña publicitaria de Ferrero Rocher para la Navidad. La marca de bombones instaló entonces la iluminación por la localidad y tuvo un gran impacto en los medios de comunicación, lo que provocó que fueran muchos los visitantes que se acercaban a la ciudad para disfrutar de las luces.

A partir de ese año, todas las Navidades, Morella se llena aún más de luz y sigue la estela de apostar por embellecer la ciudat amurallada en las semanas previas al 25 de diciembre.

Además, desde hace un par de años, el Ayuntamiento de Morella ha apostado por recuperar un árbol de Navidad auténtico que se plantaba antaño. Se trata de un pino natural que se alza en el cruce de calles denominado Cinc Cantons —cinco esquinas, en su traducción, que si te acercas sabrás por qué se llama

así— y que, alrededor del 17 de enero será el centro de la barraca de San Antonio, otra de las tradiciones festivas del invierno morellano que te recomendamos visitar por su espectacularidad. Por otra parte, la asociación de

empresarios turísticos Asetmico, se ha hecho cargo un año más de iluminar el Plà dels Estudis, donde todos sus tradicionales balcones presentan luces de Navidad, al tiempo que se ha instalado un gran letrero iluminado con las letras de Morella, a modo de

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

VIVE EN MORELLA

photocall, para llevarse un recuerdo de la ciudad.

Morella brilla con luz propia. A las luces puntuales que discurren por las principales calles de la ciudad se une la espectacular iluminación de las murallas, torres y

No dudes en hacerte un selfie en la Plaza de los Estudios.

JUAN ANT. QUEROL

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

puertas que conforman el perímetro del casco urbano y que se encienden todos las noches de los viernes, sábados, domingos y las vísperas de festivos. Se trata de una postal emocionante que sorprende al visitante cuando se acerca a la ciudad.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de la ciudad de Morella, siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h. Cerrado el 25 y el 26 de diciembre.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR.

Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA. Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Abiertas el 18 y 19 de 10 a 13h y de 16 a 18 horas.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Divendres 13 desembre 19,30h. ‘Morella, una colònia energètica?’. Taula rodona amb Jordi Marín (Docent i membre del Centre d’Estudis Els Ports), José Manuel de Antonio Otal (Arqueòleg), Noel Boix (veí afectat per la línia d’alta tensió) i Marc Pitarch (Enginyer especialitzat en energia). Sala del Justícia de l'Ajuntament de Morella.

Dissabte 14 desembre

300 Anys Orgue de Turull

12h. Presentació i projecció de l’audiovisual sobre l’història de l’Orgue de Turull (1724). Teatre Municipal.

17h. Sessió didàctica i visita a l’Orgue de Turull. Basílica Arxiprestal Santa Maria la Major de Morella.

18h. Concert d’orgue a la Basílica Arxipestral.

Diumenge 15 desembre

19h. Concert de Nadal de la Rondalla de Morella. Teatre Municipal.

—Vilafranca.

Dissabte 14 desembre

Festa de la Penya Taurina

11h. Obertura de la Plaça de Bous i matinal amb la ramaderia Germans Bellés. 14h. Dinar al Parador de Festes

16h. ‘Capea’ a la Plaça de Bous amb vaques dels Germans Bellés.

19h. ‘Tardeo’ amb el grup ‘Rumba 13’ al Parador.

21h. Sopar i festa amb dj’s locals al Parador de Festes.

Diumenge 15 desembre

Cinema a la Casa Social. A les 16h. Sessió Infantil amb la pel·lícula ‘Teddy’. A les 18,30h. Sessió d’Adults amb la pel·lícula ‘ Green Border’.

Visita a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament, l’exposició fotogràfica de Nobi Fec “Cultura Industrial: l’ADN d’una comunitat en transformació”. Horari d’atenció de l’Oficina de Turisme.

—Cinctorres.

Diumenge 15 desembre 12h. Exposició ‘Pedra/Aigua’ a Cinctorres. ‘Residents. Residència Artística a Cinctorres’. Exposició de Milagros Arias i Anna Peixet. Oficina de Turisme de Cinctorres.

—Portell.

Dissabte 14 desembre Festa de l’Esperança 12h. Missa a l’ermita de la Mare de Déu de l’Esperança i seguidament es recitaran dos ‘dites’ a laVerge. Repartiment de les tradicionals ‘coquetes’ per part dels Quintos i Quintes. 16,30h. Rosari i processó des de l’Ermita de l’Esperança fins a l’Església de l’Assumpció amb l’acompanyament de tambors i gaiters. Seguidament lectura de les ‘dites’ a la Plaça Major.

—La Pobla de Benifassà

Dissabte 14 desembre 12h. Visita guiada ‘Viu l’art milenari’ amb motiu del Dia Internacional de la Diversitat Funcional. Cova dels Rossegadors.

—Agenda Esportiva.

FUTBOL REGIONAL

2ª FFCV

CD Almassora ‘B’ - Morella

FC

Diumenge 15 a les 17h. ‘J.Manuel Pesudo’. Almassora

3ª FFCV

CF Vilafranca - CD Vinromà

Dissabte 14 a les 16,15h. ‘El Serrito’. Vilafranca

CE Cinctorrà - CF Canet

Diumenge 15 a les 16,30h. ‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres

JUVENILS

CF Benlloch - R.Els Ports ‘A’ Dissabte 14 a les 18h. ‘Agustín Sancho’. Benlloch

R.Els Ports ‘B’ - CD Drac ‘B’ Dissabte 14 a les 16h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

CADETS

P.Castalia ‘B’-R.Els Ports FC Diumenge 15 a les 12h. ‘Chencho’. Castelló

INFANTILS

CD Benicasim ‘C’-Els Ports ‘A’ Diumenge 15 a les 16,50h. ‘Torre S.Vicent’. Benicàssim

R.Els Ports ‘B’-ACD Benicense Dissabte 14 a les 11h. ‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres

BENJAMINS

Els Ports ‘A’-ACD Peñíscola ‘A’ Diumenge 15 a les 10,30h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

CF Borriol ‘B’-R.Els Ports ‘B’ Dissabte 14 a les 12,30h. ‘El Palmar’. Borriol

PREBENJAMINS

R.Els Ports FC - CF Moró Diumenge 15 a les 11,30h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

BÀSQUET

Juniors

CB Castellón - CBF Morella Diumenge 15 a les 12h.

Pavelló ‘Ciutat de Castelló’

Infantils

CB Benicarló - CBF Morella Diumenge 15 a les 12h.

Pavelló Municipal Benicarló

Alevins 2ºAny (Preferent)

CB Morvedre - CBF Morella Dissabte 14 a les 10h. Pavelló ‘René Marigil’. Sagunt

Alevins 1er Any (1ª Zonal)

CBF Morella - CB Burriana Diumenge 15 a les 10h.

C.Esportiu Jaume I. Morella

Alevins Masculí (2ª Zonal)

CB Vinaròs - CBF Morella Dissabte 14 a les 9h. Pavelló Municipal de Vinaròs

Benjamins (Preferent)

CBF Morella - Uixò Bàsquet Diumenge 15 a les 12h. C.Esportiu Jaume I. Morella

FRONTENIS

1ª Provincial Vilafranca - Alcalatén ‘B’ Dissabte 14 a les 12h. Frontó de Vilafranca

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

Sofia, Neus, Alba, Ana i Claudia, cinc joves universitàries dels Ports

A l'ESO ja tenia clar que volia seguir pel camí de la música, perquè no concebia fer cap altra carrera. En aquell moment no hi havia res que em cridara tant l’atenció o que em fera tanta il·lusió, perquè li dedicava molt de temps a casa, a més del Conservatori, i tenia moltes ganes de seguir, se’m quedava curt i volia aprendre’n més. Pensava que si no estudiava música m’agafaria alguna cosa!

És absoluta vocació, perquè és molt d'esforç, especialment en la carrera.

Sí, la part més “negativa” és que és molt dur perquè són moltes hores d'estudi. Tant si tens un dia bo com si en tens un de roïn, has d’estudiar igual. Per molt que m'agrade la música i el piano, jo no tinc ganes de posar-me a tocar tots els dies, però això és el que fa la diferència. Els dies roïns o que tens menys ganes d’estudiar, si tre-

Ala comarca dels Ports, on estudiar una carrera implica emigrar, i on la realitat social i econòmica es veu marcada pel despoblament, cinc dones de Vilafranca, Cinctorres, Forcall, la Mata i Morella, graduades recentment, comparteixen les seues experiències i reptes en un moment de transició a les seues vides. Des de disciplines tan diverses com la ciència, la salut, l'ensenyament, el patrimoni o les arts, aquestes joves professionals encaren un panorama marcat per les dificultats per emancipar-se, tot i la seua motivació i il·lusió per adentrar-se al món laboral. En aquesta entrevista, ens endinsem en els seus somnis i les seues lluites per aconseguir una estabilitat laboral i personal en un context que sovint sembla incert, però també carregat d’esperança i compromís amb el territori.

En aquesta pàgina, tres imatges de Sofia Monfort.

—Sofia Monfort. Vilafranquina de cor i arrels, de Castelló i veïna de la Ciutat Comtal, és una pianista graduada a l'Escola Superior de Música de Catalunya, ESMUC. Sofía, ja que els teus estudis han sigut la música i el piano, ¿com va començar la passió, l’atractiu per aprendre’n?

Jo vaig començar a aprendre música des de molt menudeta, no tinc ni memòria de quan vaig començar, perquè el meu pare és músic, llavors sempre hi havia música sonant a casa, ens portaven a concerts...Però estudiar i aprendre a consciència ja va ser sobre els 7 anys, amb mon pare, que ja em feia classes de solfeig, i als vuit anys vaig començar a tocar el piano, que també m'ensenyava ell. Fins als 12, que ja vaig entrar al conservatori a Castelló.

Quan vas decidir dedicar-t’hi ja de veres?

gar el TFG. Ara mateix estic fent una formació continuada amb el meu professor de piano per preparar-me per a les proves per a entrar al màster d’interpretació musical. Les places són molt limitades i és complicat entrar. Al final la música i l’art són molt subjectius i s’ha de fer també un treball mental per no frustrar-se. La part positiva és que l’imparteixen en diverses universitats arreu d’Europa i provaré a diversos països: Holanda, Hongria...Encara no ho sé ben bé. Ací a Espanya, la música clàssica no està tan ben valorada, però a Europa sí que tinc la sensació que li donen moltíssima importància i visibilitat. I n'hi ha molts conservatoris bons on es pot estudiar a un nivell elevat. Ací a Espanya jo tinc un professor increïble, aleshores en aquest sentit estic realment contenta, i ja no crec que vaja a trobar cap formació millor ací. Abans de marxar a Barcelona, pujaves cada cap de setmana al poble

Jo tinc una vinculació molt forta amb Vilafranca, cada cap de setmana, sense excepció pujàvem al poble perquè mon pare dirigeix la banda i assagen totes les setmanes. I a més és que tota la meua família viu al poble, els meus pares i nosaltres vivim a Castelló pel treball,

balles, compten per dos, és la forma de treballar l’habilitat i la disciplina d’anar fent cada dia. Des de ben menuda m’he acostumat, com quan a l’estiu les meues amigues ja no tenien feina i estàvem tota la vesprada al carrer, jo havia de traure algun ratet sempre per tocar. A aquestes altures de la carrera no puc estar molts de dies sense tocar, seria com si a un deportista d'elit el tingueres dues setmanes sense entrenar. Òbviament no se li oblidaria res perquè no s’oblida, però els músculs ho noten, el teu cap i el teu cervell ho note i al final et desentrenes i perds facultats. Ara mateix li dedico unes cinc hores més o menys al dia.

Ara en quin punt estàs a nivell acadèmic?

Vaig acabar al juny la carrera, vaig fer el recital de fi de curs, d’una hora, davant del públic, els mestres i el tribunal. I vaig entre-

però prefereixen el poble. Només es jubilen, cap al poble a viure, ho tenen claríssim!

Ton pare i ton germà han tingut un paper clau en el teu desenvolupament com a pianista. Hem tingut la sort de tenir un mestre increïble a casa, mon pare, i tant al meu germà com a mi, des de menudets, ens ha encantat la música d'una manera superbonica. Mai ens han obligat a estudiar i sempre hem pogut a triar el nostre camí. Ens ha ensenyat a estimar la música i tots els valors que impli-

Laia Meseguer.

ca. I això ha fet que el germà i jo ens enamoràrem de la música com la viu ell, i hem tingut claríssim des de sempre que volíem dedicar-nos-hi. I ma mare no és música, però sempre ens ha recolzat en tot, també és complicat viure en una casa de músics. Ella sap perfectament com de complicat és, les hores que són, no és només un treball d’entre setmana, és una manera de viure més que de treballar. No és com una professió a l’ús, implique moltíssimes més coses, i ma mare sempre ha estat ahí per a tot i això sempre és d’agrair perquè és una professió poc valorada i entesa. Però sobretot és una professió preciosa, jo al final estudio perquè m’apassiona, gaudisc estudiant.

Com veus la teua professió al poble, a la comarca?

És complicat, perquè no es programen molts de concerts de música clàssica a la comarca ni als po-

bles en general, no hi ha molt de pressupost. Però per una altra part, per exemple, la docència, també m'agrada molt, si fos professora de piano, sí que podria pensar-me poder establir el poble. Però si és per la part d'intèrpret és impossible, sent realistes, dedicar-se al 100% a la interpretació és molt complicat, has de ser molt bona i has d’estar cap ací i cap sempre. En canvi, combinar la docència amb els concerts per a mi seria ideal, ser profe o mestra de piano, i de tant en tant, tenir concerts, per no deixar la part d’estudiar i tocar, perquè m'encanta. Hi ha gent que potser és més desapegada o no li pesa tant el tornar a casa, però a mi el poble

i la família me tiren molt.

—Neus Garcia-Donas. Barcelonina i cinctorrana, s’ha graduat en Conservació i Restauració de Béns Culturals a la Universitat de Barcelona. Aquests últims mesos ha estat treballant en un projecte de conservació i restauració al castell d’Olocau del Rei. Quan vas decidir estudiar Restauració?

Quan era menuda me cridava l’atenció l’arqueologia i també m'agraden molt les antiguitats i i vaig pensar que Restauració seria una carrera més fàcil que no l'arqueologia, a llarg termini, perquè és més dura físicament, i la restauració estava més relacionada en la tasca al laboratori. Tot i que ara mateix el que he treballat no ha tingut res a veure en el laboratori. Definitivament, em vaig adonar que una part vital de les antiguitats i el patrimoni és conservar-lo i restaurar-lo. És una carrera que té una part de Belles Arts, de Física i Química, i la part tècnica. No és una carrera fàcil i s'ha de treballar, però la major dificultat que jo considero que he tingut va ser començar la carrera en l’època del Covid. Però després ja vam agafar més de marxa i molt millor.

Quan vas començar, imaginaves poder treballar prop del poble en acabar la carrera?

En absolut. Jo sabia que és una carrera amb poques eixides perquè

Neus Garcia-Donas, en la foto de graduada i en dos moments de la seua feina

és un món molt reduït i és difícil entrar. Quan me van donar l'oportunitat, des d'una empresa de Morella, de poder treballar i practicar amb una restauradora professional me vaig alegrar molt. Estic molt contenta. El projecte de restauració ha consistit en l'excavació i la consolidació estructural dels murs del Castell d'Olocau. Jo vaig començar a l'octubre, encara que van començar els arqueòlegs a excavar a finals de setembre, i hem estat fins al desembre. Has necessitat el recolzament de la teua família. Hi ha moltíssimes coses que no

hauria pogut fer sense el recolzament i l'ajuda dels meus pares, com vindre a treballar a Olocau, em van haver de deixar el cotxe per poder moure'm per ací, i sempre han estat per mi en tot. Tot i viure a Barcelona, has estat sempre que has pogut pel poble.

La meua mare és de Cinctorres però ha viscut tota la vida a Bar-

tes, són escasses. És complicat, se va fent però molt més poc a poc de lo que es voldria. Jo he tingut sort perquè he trobat feina a la comarca i he pogut viure a Cinctorres. És veritat que ara mateix no tinc cap preferència per viure a un lloc o un altre, però no m'importaria en un futur viure ací perquè és un lloc que m’agrada molt i crec que sempre estaré a gust.

celona i mon pare és de Barcelona, però li agrada tant que s’ha convertit en un més al poble. Sempre hem baixat molt perquè ens agradava a tots estar a Cinctorres. I jo sempre m'he trobat amb gent que ha fet per integrar-me i estic sempre a gust ací. Creus que els teus estudis poden ser un actiu per desenvolupar-te professionalment a la comarca?

En els meus estudis concretament no és que no hi haja coses per fer, perquè la nostra comarca té un patrimoni molt ric per a lluir i es podria potenciar més, però és veritat que és molt complicat el tema econòmic perquè no hi ha moltes empreses que es dediquen a això, i sobretot, tot i que hi ha subvencions per a aquests projec-

—Alba Mestre Boix. Morellana i resident a Castelló, s’ha graduat en Recursos Humans i Relacions Laborals a la Universitat Jaume I. Ara treballa en una empresa de la seua àrea.

Quan vas decidir estudiar Recursos Humans i Relacions Laborals?

Quan estudiava segon de batxillerat m'agradava molt l’economia i de seguida vaig veure que tiraria per eixa àrea. Vaig triar Recursos Humans i Relacions Laborals perquè tocava assignatures com empresa, psicologia. Quan vaig començar no tenia massa expectatives, però la veritat és que al llarg de la carrera m'ha anat agradant cada vegada més. Sobretot al final, quan ens especialitzem en un itinerari. Jo em vaig centrar en recursos

Setmanari d’informació comarcal

humans, el contingut està més enfocat a que el treballador tinga un pla de carrera al seu lloc de treball perquè no s’estanque, la formació de persones que estan treballant, el tracte amb els i les treballadores, que estiguen bé en l'àmbit laboral...més enfocat en la psicologia i l’empresa, que m’interessa molt. Vas estudiar a l'escola i l'institut de Morella, com has viscut l'etapa universitària a Castelló?

La veritat és que al principi sempre dona una miqueta de vertigen

Ara treballes a Castelló. Jo vaig fer les pràctiques a una empresa de Castelló de treball temporal, una ETT i vaig estar molt a gust, els va agradar com treballava i m'han contractat. El meu dia a dia és una mica això, buscar candidats per a les empreses, el contacte amb el treballador perquè tot funcione bé. La meua idea és seguir aprenent i seguir formant-me perquè al final a la carrera toques moltes coses i hi ha algunes que es queden més pendents de profunditzar. Vull fer

perquè partíem d'un poble on ens coneixíem tots i anàvem junts a classe, era més familiar. En arribar estàvem una mica perdudes, no sabíem com funcionava l’autobús, però com vam vindre moltes amigues i estàvem vivint juntes, ens vam adaptar de seguida i genial.

Com ha viscut la teua família la teua experiència a la universitat?

Sóc la primera generació que ha anat a la universitat perquè en aquella època era diferent. Els meus pares han estat un gran suport en aquest sentit, personalment i acadèmicament. Tota la família, i els abuelos super contents.

—Claudia Monfort. Forcallana, s’ha graduat en Magisteri Primària, amb menció d’Educació Física a l’UJI. Actualment, estudia un màster en Educació Especial i treballa a la comarca.

Quan vas saber que volies dedicar-te a la docència?

Doncs des de ben xicoteta, sempre jugava a fer de mestra, era com un somni per a mí. I quan anava al col·legi tenia unes mestres que per a mi eren referents, i també me van despertar eixa vocació, me van marcar molt i recordo pensar que volia ser com elles. Ho he tingut claríssim sempre.

Quin paper ha tingut la teua família en els teus estudis?

Sóc la primera generació d'universitaris, mon pare té una granja de gorrinos i ma mare treballa al tercer sector, de secretària. Ells han estat el pilar que sempre m'ajuda a tirar endavant, a prendre decisions, en els moments més agobiants, són els que et motiven, te donen eixa energia per seguir endavant.

Hi ha alguna especialitat que et cride l’atenció?

He fet Magisteri Primària amb la menció d'Educació Física, però a mi sempre m'ha cridat l'atenció l'àrea de pedagogia terapèutica.

A l'esquerra, la foto de graduada d'Alba Mestre Boix.

i una plaça potser ja pots decidir una mica, però abans és complicat. Però la veritat és que jo no descarto viure al poble perquè m'agrada molt i vaig fer unes pràctiques al CRA Celumbres i són de les que més em van cridar l'atenció i en les que més a gust vaig estar i l'ambient és fantàstic. Els col·legis de la nostra comarca tenen una manera de treballar molt activa, amb projectes, i és molt significatiu per als xiquets i tenim la sort que ho poden relacionar amb el nostre entorn, que és molt valuós.

Quines són les possibilitats d'aquesta disciplina a la comarca?

El problema és que de Pedagogia terapèutica o d'Educació física a aquests centres educatius xicotets, només hi ha una unitat, una persona. Aleshores tens menys possibilitats d'entrar. Ara, justament, amb la regulació d'interins i tot això està un poc complicada la cosa, de tot en general.

un màster de recursos humans relacionat amb administració d'empreses. És veritat que per a seguir formant-se tinc pensat quedar-me a Castelló o anar a un altre lloc més gran, i també perquè com més gran és l'empresa, més treballadors hi ha i més feina hi ha de recursos humans. Tot i que a Morella i a la comarca hi ha oportunitats en assessories i empreses, ara no tinc pensat treballar hi ha opcions molt interessants. Tots sabem que la vida al poble a la llarga és millor, però ara de moment sí que no ho tinc pensat, perquè tinc la mirada posada en seguir estudiant.

El màster que estic fent és precisament d'Educació Especial, quan acabo vull fer la menció en Terapèutica, i, quan ho tinga, després de les pràctiques, ja decidiré per què oposito, cap a on em decanto. Aquestes són les branques que m'il·lusionen més. Només acabar la carrera vaig tornar al Forcall, i ara treballo impartint les extraescolars al col·legi de Cinctorres. I també faig repàs i substitucions al menjador del col·legi del Forcall i a l'Institut de Morella.

Com veus el futur?

Jo penso que en el que he estudiat és un poc complicat decidir on acabaràs, perquè crec que primer has de voltar, anar provant i després, quan ja hages provat i tingues unes oposicions aprovades

A dalt a l'esquerra, Claudia Monfort en la foto de graduada. Sobre estes línies, una imatge de la seua feina.

—Ana García. De la Mata, és graduada en Psicologia a l’UJI. Ara mateix està preparant-se les oposicions del PIR mentre treballa prop del poble i participa activament de les iniciatives relacionades amb la seua disciplina. Què va fer que decidires estudiar Psicologia?

Quan estava a l'Institut estava indecisa sobre quina carrera volia fer, però l'últim any de l'institut va ser el Covid, i per això vaig decidir que volia estudiar Psicologia. Sobretot perquè va ser una època en què em vaig adonar de la importància d'aquesta disciplina i del

paper dels psicòlegs.

Vas notar molt el canvi de viure a la Mata a Castelló?

Sí, la veritat és que vaig notar molt de canvi, perquè no és el mateix viure a un poble d’uns 200 habitants que a una ciutat. Encara que Castelló no és una ciutat tan gran i també hi ha molta gent coneguda de la comarca i això ajuda a la transició. I també pujar quasi cada

les oposicions per a ser Psicòloga Interna Resident. M'agrada molt perquè és una opció on tractes més temes, si no tens molt clar en quin àmbit vols treballar. En aquesta opció tens moltes pràctiques, són quatre anys de residència, i tractes molts àmbits de la psicologia, com trastorn de conducta, infància i joventut, de tot, addiccions...I també estic treballant per ací per la

cap de setmana a casa. Just vaig començar a anar al psicòleg arran de començar la carrera, perquè per a gestionar millor el canvi de poble i ciutat, va ser el canvi de la tranquil·litat del poble i de l'entorn conegut, familiar, a la ciutat, on he conegut moltes persones i formes diferents de vore la vida.

En quin punt acadèmic estàs actualment?

Ara mateix m'estic preparant

comarca, com a Tècnica Superior d’Animació Sociocultural i també en un taller ocupacional a la residència ATADI Maestrazgo de Cantavella.

Com veus el futur a la comarca?

El PIR actualment està enfocat a treballar en un hospital, però d'ací uns anys espero que posen psicòlegs en atenció primària i m'agradaria molt treballar pels consultoris dels pobles de la comarca i

A dalt a dreta, Ana Garcia en dos moments de la seua

quedar-me ací a viure. Jo entenc que és difícil quedar-se, perquè treballar d’allò que has estudiat a un lloc tan menut és difícil o hi ha menys possibilitats, però crec que s’ha d’intentar. Ma mare és infermera i que jo estudiara una carrera científica li encantava, i mon pare també m'ha recolzat moltíssim. I, a més, ara fa poc han fet un programa de salut mental als Ports, 'Un pas cap a Salut Mental' en el qual van participar alguns psicòlegs i els organitzadors eren Xelo Garcia, ma mare, i el metge Nel·lo Mon-

fort. Jo vaig estar allà per a aprendre i també en certa forma vaig col·laborar. És qüestió d’aprendre i formar part de les iniciatives. La carrera de Psicologia, per mi ha sigut un aprenentatge acadèmic i personal. En el sentit que en algunes situacions d'estrés, que abans no sabia què fer, ara tinc eines que sé que me funcionen. També és veritat que si com a psicòloga ho necessito també he d'anar a teràpia, i quan ho fas te n'adones de la importància del que estàs aprenent.

A baix, Anna Garcia, en la foto de graduada.

feina

Apunts històrics.

La dictablanda (1930-1931) · Part IV

Noticietes

Seguirem amb aquesta línia de temes curtets, ja més endavant hi haurà algun monogràfic, que hi ha d’interessants. L’Odissea d’un mestre; el Club esportiu i el seu programa de pel·lícules; la primera pel·lícula sonora a Morella; l’atenció al turista; una epidèmia de paràlisis infantil; el Somatén se desmantella; i l’oferta de Sant Miquel.

Pep Querol. Historiador

Avui dia és molt fàcil desplaçar-se a un altre poble. Quan eres conscient de les carreteres que hi havia fa 100 anys, per no anar més enllà, t’entra la rissa quan la gent se queixa, per la raó que siga, si tarda una hora per baixar a Vinaròs. Als anys 20 del segle XX tardaven 4 hores, i estaven molt agraïts, ja que no feia molt encara tardaven 10-11 hores. Si la percepció del temps que se tarda a recórrer un espai és canviant al llarg dels anys, no és una cosa objectiva (el cronòmetre si, però no la sensació de si tardes molt o poc), amb el tema dels destins dels mestres passa igual. Avui dia no eixen de la Comunitat Autònoma a la que pertanyen, però segur que se queixen si els envien a l’altra punta. Imagineu-vos aquella gent, que els podien enviar a qualsevol lloc d’Espanya. Analitzem el cas d’Enrique Guillem, mestre destinat a l’escola d’Herbeset. El membret de la carta (amb una lletra bonica i florida) indica Villamartín de la Abadia, província de León, datada el 31 de desembre de 1930, «Habiendo sido nombrado Maestro de la Escuela Nacional de Herbeset, en ese Ayuntamiento, y necesitando conocer el medio más facil para poderme personar en esa, es por lo que solicito su apoyo, rogando de su amabilidad me facilite los siguientes datos. De esta pienso salir para Madrid, de Madrid a Valencia, de Valencia a Castellón de la Plana, y una vez en Castellón desconozco el camino a seguir». Mareee, Guillem, la que t’espere.

Las Provincias, del 17 de gener de 1931, ens ajuda a datar la primera projecció d’una pel·lícula sonora a Morella, «Cuatro de Infantería» i que el diari precisava que el públic «espera con ansiedad».

Seguidament aporta diverses opcions que a ell li sonen de possibles rutes, «¿Será de Castellón-Albocaser-San Mateo y luego Morella?», casi, però no, «¿Será de Alcalá de Chivert-Cuevas de Vinromá-San Mateo y Morella?», també casi, però tampoc, «¿Será de Vinaroz-Chert-Morella?», si, però dones volta, «Si es algún camino de los tres antes citados, ¿Cual es? Y de no ser ninguno de los citados, espero de su amabilidad me diga cual es. Soy de Játiva (Valencia), y a pesar de ello no se el camino más recto». Ja des del segle anterior existia la ruta de Castelló a Sant Mateu per Borriol, la més indicada. L’Odissea acabaria bé, segons comunicació de Manuel Grau al cap provincial de la 1ª Ensenyança de Castelló, el 2 de febrer de 1931, dia que prendria possessió del seu càrrec. Però fixeu-vos en aquest home. De Xàtiva a on Jesús va perdre una sandàlia (Villamartín de la Abadía llinda amb Galícia, avui dia és una pedania amb uns 300 habitants), i d’allà a Herbeset, que tampoc és que fora una gran urbe. Això si que és dedicació. I les voltes que donaria encara fins jubilar-se. Pos cartes com aquesta hi ha un bon grapat per aquelles dècades.

Canviem de tema. Malgrat de la bronca amb la Societat d’Autors que vam vore a l’anterior període històric, que va tenir el Club esportiu Unión Morellana, organitzaria un bon grapat d’activitats al Teatre municipal per al 1931, segons podem observar de la sol·licitud del seu president en aquells

moments, Enrique Ortí Moya. L’Ajuntament comunicava, el 31 de desembre de 1930, a l’administrador de Rendes Públiques de Castelló, que Ortí havia presentat un alta d’espectacles, «en la que desea celebrar cuarenta y una funciones de cinematógrafo», això és, a una mitjana d’entre 3 i 4 pel·lícules tots els mesos de l’any. Enyorem aquells temps. Relacionat amb això, Las Provincias, del 17 de gener de 1931, ens ajuda a datar la primera projecció d’una pel·lícula sonora a Morella, esdeveniment que segur crearia un muntó d’expectació entre els aficionats al cinema, el diumenge 18 de gener, «Cuatro de Infantería» (film alemany, de 1930, sobre la Gran Guerra. La web Filmaffinity la puntua amb un 6,9. La podeu vore a Youtube en versió original subtitulada), i que el diari precisava que el públic «espera con ansiedad». El turisme anava avançant, sorret, sorret, però amb consistència. Fins al punt que l’Estat començaria a interessar-se per les necessitats del client, segons podem entendre d’aquesta comunicació del governador civil, el 7 d’octubre de 1930, «Creado con caracter nacional, por RO Circular de la Presidencia del Consejo de Ministros, de 29 de Enero del año pasado, el Libro Oficial de reclamaciones, estableciendo con caracter obligatorio en todos los Hoteles, Fondas, Pensiones, Casas de Huéspedes, Posadas y similares de España». Aquest comunicat era informatiu, però no s’estalviava la bronca a

Morella, ja que «como quiera que las disposiciones vigentes sobre el particular son contravenidas por todos los alojamientos de pago abiertos en esa localidad, intereso a V. conmine a sus propietarios para que se provean de dicho Libro», toma ja. Com sempre passa, aquestes coses modernes els pareixeria als propietaris de les fondes morellanes, algunes de gran solera, una xorrada.

L’any de 1930 vindria marcat, entre altres coses, per una greu epidèmia de paràlisis infantil a la Comarca, sent Cinctorres una de les poblacions més afectades. El 17 de juliol, l’inspector de sanitat provincial, enviava un telegrama a l’alcalde de Morella, perquè aquest el traslladara al del Forcall, qui al mateix temps li ho traslladaria a l’inspector municipal que «enfermos parálisis infantil no debe [n] ser trasladados hasta transcurrir 40 días desde principio enfermedad», cosa que no descobria res el bon home, d’ahi ve «quarentena». El 24 de juny, la premsa ja se fa ressò de l’assumpte, com a

El Liberal, «dicen de Morella que en dicho pueblo existen focos de parálisis infantil. También se tienen noticias de haberse dado casos en otros pueblos de la provincia. Se han adoptado medidas preventivas, pues los focos conocidos son peligrosos. Según dice la Inspección provincial de Sanidad, no debe alarmarse el vecindario. Pide a todos serenidad que cooperen con las autoridades, dándoles cuenta de los casos que se presenten para llegar a la normalidad sanitaria. Últimamente se reciben noticias del pueblo de La Torre diciendo que allí existen más atacados». Ai, aquests periodistes que no entenen els noms dels nostres pobles. Se referia a Cinctorres. Com he dit, aquest poble seria dels més afectats, tal com reflecteix Las Provincias, del 4 de juliol, que la situació era tant roina que «Ayer, acompañado del señor inspector de Sanidad y teniente coronel de la Guardia Civil don Emilio Garrido, estuvo nuestra primera autoridad de la provincia en el vecino pueblo de Cinctorres, para cercio-

rarse personalmente del estado en que se encuentran los niños atacados de parálisis. [...] una de las medidas adoptadas para evitar su propagación, [...], ha sido no dejar salir ninguna criatura de dicho pueblo sin previo certificado médico». Mesura que se prendria molt seriosament, tal com queda clar amb aquesta carta de l’alcalde de Cinctorres Juan José Climent, el 19 de juliol, a Manuel Grau, «participo a V. para los efectos consiguientes de sanidad, que con esta fecha y por razones de necesidad, ha sido concedido permiso para trasladarse a esa Ciudad la niña, de 4 años de edad, Lourdes Ferer Gamundí, hija de Elías Ferrer (Guardia Civil de este puesto) acompañada de su madre, Vallivana Gamundí, cuya niña, según certifica el Sr. Inspector municipal de Sanidad, no padece ni ha padecido Parálisis Infantil ni enfermedad infecto-contagiosa».

Si a l’anterior període que hem vist, hi havia poques notícies sobre el Somatén, ara són completament inexistents. Si el partit únic,

Carta del mestre Enrique Guillem. Autor: Pep Querol.

Unión Patriótica, quedaria desmantellat (el 3 de març de 1930, el Heraldo de Castellón, comentava que la seu del partit, al primer pis de Cinc Cantons, s’havia tancat, retirant tots els símbols i cartells) el Somatén li aniria darrere. En tot cas, se dissoldria definitivament el juny de 1931, ja amb la República en marxa, segons telegrama del dia 5, del governador civil, que estenia una ordre del capità general de la 5ena regió, que ordenava als alcaldes «de las localidades en que existen Somatenes conminen a estos la presentación urgente a Comandantes Puesto Guardia Civil si no lo hubieran efectuado de cuantas armas tengan su poder». Si ja tenint un govern favorable, ja era difícil el seu sosteniment, tant econòmic com de personal, imagineu-vos una vegada cau el seu gran promotor, Primo de Rivera. S’havien acabat els esmorzars i dinars a costa del contribuent. Hi ha festes molt boniques al mateix temps que populars, moltes vegades per la seua senzillesa. No cal fer coses complicades per

fer festa, parlem de les «Ofertes». El diari Las Provincias, del 19 de juny de 1930, comenta la festa de la Trinitat, dia que se feia una Oferta a la parròquia de Sant Miquel, oferint-se «corderitos, hermosas tortadas, quesos, tarros de miel, etc., etc., que pregonaban los niños con el precio del último postor, cerrándose todas las subastas a buenos precios. Aplaudimos el acto de la Oferta por lo que en sí encarna, ya que lo recaudado pasa a poder de una junta que se encarga de ir socorriendo a los necesitados de la parroquia». La festa se completaria amb un concert de la Banda de música. Aquestes ofertes estaven presents a molts pobles, però han anat desapareixent (excepte alguns casos, com Mirambell o Herbers, per exemple). Ja el cronista apunta el desastre, «Otro tanto hacíase en las de la Arciprestal y San Juan; pero por razones que no nos explicamos decayeron, hasta el extremo de no celebrarse». Xiquet, la de Sant Miquel també deixaria de fer-se.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

UNES AJUDES QUE BENEFICIEN A 4.000 AGRICULTORS I RAMADERS

Agricultura fa efectiu el pagament d'uns 5,6 milions en ajudes

La conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha fet efectiu el pagament de 5,6 milions d’euros en ajudes als agricultors de la Comunitat Valenciana, aquesta setmana. Unes ajudes que beneficien a més de 4.000 agricultors de la Comunitat Valenciana per fer front a les dificultats derivades de les condicions climàtiquese adverses. El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina ha remarcat que aquest esforç econòmic te com a objectiu principal recolzar un sector clau per a l’economia del nostre territori: “Aquestes ajudres no només aporten liquidesa en un moment clau, si no que demostren el compromís amb un sec tor estratègic a la Comunitat Valenciana”.

La Conselleria ha avançat 3 milions d’euros en concepte d’ajues agroambientals per las titulars d’explotacions d’arròs afectats per la riada. “Es la primera vegada que des de la Conselleria s’avança un pagament d’aquestes característiques amb l’objectis de recolzar als que han patit greus danys a les seues explotacions”, ha explicat Miguel Barrachina.

A més, durant aquesta setmana s’ha fet efectiu també el pagament de qua -

si un milió d’euros destinats a 2.900 agricultors, que han rebut un recolzament directe per paliar les gresus conseqüències econòmiques derivades dels periode de sequera. Aquestes ajudes corresponen al Decret-llei, aprovat per unanimitat el passat mes d’octubre a Les Corts Valencianes, que compta amb una dotació total de 17 milions d’euros i beneficiarà a 29.500 agricultors i ramaders de la Comunitat Valenciana. Fins al moment, dels 17 milions d’euros, la Conselleria ha pagat 12,3. Aquestes ajudes beneficien a 175.000 hèctarees de cultiu amb recolzaments que oscil·len entre 200 i 4.500 euros per als cultius herbacis i fins a 1.200 euros per als llenyosos. Així mateix també s’afavorirà a 182.719 caps de ramat d’explotacions en extensiu i semiextensiu.

El conseller ha destacat la sencillesa del procediment d’implantació del Decret-llei 10/2024, subratllant “que les ajudes s’han gestionat de forma directa i sense complicacions admnistratives”. El conseller també ha afirmat que “la simplificació és un dels eixos d’esta conselleria. Anem a facilitar qualsevol tramitació als nostres ramaders i agricultors” afirmava el conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina.

Els preus.

Els preus del Porcí. 05/12/2024

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,553 €/kg (sense variació)

1,565 €/kg (sense variació)

Setmana 49 del 02/12 al 08/12

71,00 € (puja 2€) 82,00 € (puja 0,50 €) 05/12/2024

50,00 € (puja 1€)

China (Min. Agricultura) Del 25 novembre a 1 desembre

Porc viu sense dades €/kg

Garrí (Lechón) sense dades €/kg

Els preus del Boví. (Mercolleida) 04-12-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,25 €/kg (puja 0,06€)

6,27 €/kg (puja 0,06€)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 04-12-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,65 €/kg (sense variació) 5,27 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 05-12-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,22 €/kg (regularització)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 03-12-24

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,60 €/kg (sense variació)

2,55 €/kg (sense variació) (Loncun) 05-12-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

3,1 / 15,1

0,6 / 13,2

2,3 / 13,9

-0,8 / 15,9

-0,8 / 16,7

0,7 / 15,6

4,1 / 12,5

-0,8 / 14,6

2,2 / 15,6

-0,3 / 16,2

2,8 / 11,2

2,5 / 13,8

9,4 / 14,3

8,7 / 12,5

10,2 / 14,9

3,1 / 17,5

2,7 / 18,5

11,7 / 17,0

9,4 / 13,8

3,9 / 16,3

8,2 / 16,6

7,7 / 17,7

8,9 / 11,4

11,1 / 14,1

El fred, les arabogues de neu i la boira han marcat la setmana climatològica arreu de la comarca dels Ports. JUAN ANT. QUEROL

/ 4,7

/ 3,7

/ 5,5

/ 6,1

/ 4,3

/ 1,9

/ 4,2

/ 6,4 3,8 / 5,1

/ 1,0

/ 4,6

/ 3,1

/ 3,6

/ 2,6

/ 3,8

/ 5,7

/ 6,5 1,5 / 4,4

/ 2,1 -0,9 / 4,8 1,3 / 7,7

/ 4,9

/ 1,2

/ 3,4

“Pel desembre i gener, no cal ser molt matiner”

Setmana molt freda a la comarca dels Ports amb una important baixada de temperatures que arribava sobretot a partir del diumenge 8, dia de la Purissima. Ja es comptava des del dijous 5 amb una important baixada de temperatures mínimes, si bé el divendres 6 dia de la Constitució tornava a recuperar-se el termòmetre amb mínimes superiors als 10 graus a molts punts de la comarca. Tot un miratge ja que a partir del diumenge 8 arribava l’hivern de veritat a les nostres terres amb temperatures mínimes i màximes que s’han quedat molt curtes als darrers dies. Acompanyades també de certes previsions de neu (principalment arabogades) amb el fort vent de Cerç, encara que fins a la data no s’han complit els pronòstics nevadors. Els que si que se complien, a la

perfecció van ser els de la presència del vent de Cerç, bufant amb moltissima força, sent decretada l’alerta taronja per part de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) en diferents jornades.

Les previsions meteorològiques apunten a que la situació pot millorar un poc en el tram final de la setmana amb dies més assolellats i una pujada de les temperatures màximes que podria deixar uns valors al voltant dels 10 graus. Les mínimes tampoc seran tant severes com als darrers dies, si bé es poden comptar amb registres negatius a moltes zones de la comarca dels Ports. El vent de Noroest (Cerç) que tantes i tantes vegades ens acompanya a l’hivern per aquestes contrades no ens abandonarà, però sembla que bufarà amb poca intensitat als propers dies.

Anticiló d'hivern

La predicció de Lorenzo Boix.

Iés que pareix que el temps estable serà la nota principal dels pròxims 6-7 dies, amb un cap de setmana en temperatures d'hivern, gelades nocturnes i ambient assolellat però fred a migdia. Mínimes entre els -4 i 1 grau tant dissabte com diumenge, i màximes que no arribaran als 10 graus en la majoria dels casos, quedant entre els 5-9 en general.

Dilluns també tindrem una matinada gelada, però les màximes se recuperaran, quedant entre els 10-14 graus.

A partir de dimarts, ambient més agradable, amb fred de nit però les gelades restringides a zones fondes, i mínimes entre els 3-7 graus en general, amb màximes entre els 12-16 almenys fins a final de setmana, quan podrien tornar a baixar.

Setmanari d’informació comarcal

Publireportatge.

El “Camí de Conquesta” opta a ser el millor sender de tota la Comunitat Valenciana

EN UNA INICIATIVA SORGIDA DE LA FEDERACIÓ VALENCIANA D’ESPORTS DE MUNTANYA I ESCALADA I LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS I PROVÍNCIES PER A PROMOURE L'ÚS DE TOTS ELS SENDERS HOMOLOGATS PER DONAR SUPORT ALS MUNICIPIS EN RISC DE DESPOBLAMENT

Aquesta setmana s’han obert les votacions per a escollir el millor sender homologat de la Comunitat Valenciana. Aquest concurs sorgeix de la col·laboració de la Federació Valenciana d’Esports de Muntanya i Escalada i la Federació de Municipis i províncies amb l'objectiu d'unir esforços per a promoure l'ús dels senders homologats de Gran Recorregut, Xicotet Recorregut i Senders Locals, en suport als municipis de muntanya i aquells en risc de despoblació.

Diferents entitats, ajuntaments o mancomunitats han anat proposant candidats i la Mancomunitat Comarcal Els Ports ha presentat a concurs el GR-331 Els Ports Camí de Conquesta que ha passat el tall i s’ha convertit en un dels finalistes. Ara ha començat la fase de votació popular.

—Votacions fins al 25 de desembre. Poden participar totes les persones i col·lectius que ho desitgen.  Accedint a la votació, a través de la web de la federació de muntanya i escalada de la Comunitat Valenciana, podem emportar-nos de premi una samarreta i uns calcetins Mountain Lurbel. Les votacions del concurs estaran obertes fins al 25 de desembre.

Amb els resultats es nomenaran els dos guanyadors: al Sender Homologat de l'Any 2024 de la Comunitat Valenciana i al Sender Homologat de l'any 2024 en municipis en risc de despoblació. Els dos senders guanyadors rebran el seu premi en la Gala FEMECV 2024, el pròxim 10 de gener, i en la gala FVMP.Fins al 25 de desembre tots podem participar votant al millor sender homologat de la Comunitat Valenciana.

—GR 331. El GR 331 Els Ports Camí de Conquesta  és una ruta circular per  la comarca de Els Ports, senyalitzada i homologada. Un sender de Gran Recorregut que transcorre entre paisatges espectaculars, travessant muntanyes, rius i valls. I també pels pobles de la comarca.

Té marcats 166 quilòmetres repartits en 15 etapes.  Les persones que el recorren poden gaudir de la natura, de la història, de l’arqueologia, de l’arquitectura i de l'etnologia d’aquest territori.

Un recorregut senderista i cultural que suposa un repte i que té la possibilitat d'enregistrar-se amb el

El “Camí de Conquesta” té 15 etapes que sumen 166 quilòmetres.

segellat de la credencial.   La Mancomunitat Comarcal Els Ports ens anima a tots a participar en les votacions d’aquest concurs i donar suport a aquest sender de gran recorregut que enllaça tots els pobles de la nostra comarca. Recordem que hi ha de temps fins al 25 de desembre.

Finançat pel Patronat de Turisme de Castelló, en el marc de la subvenció d'enfortiment de l'oferta turística a la província.