Setmanari Notícies (13/09/2024)

De Matías Sangüesa, fins no fa massa, s’havia de parlar en veu baixa”

Marc Sangüesa i Pep Querol han publicat un llibre sobre l’excalcade morellà”

Pàgines 16 a 19. El Notícies de perfil.

Notícies.

Els Ports comença el nou curs amb dos escoles menys que l’any passat

Els aularis del CRA Celumbres de Castellfort i Portell no han pogut obrir les portes perquè no tenen suficients alumnes deixant “latents” les unitats de primària a l’espera de poder recuperar alumnat i reobrir

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

A Morella, el PSPV denuncia que s’inicia curs sense les obres promeses per Independents i PP i amb mancances en el servei de neteja o que “es retallen serveis de l’escola infantil”

REOBRI LA MARIE CLAIRE. El dimarts 10 de setembre s’incorporaven vuit treballadors per tal d’activar l’empresa i retornar-la a la producció amb la nova empresa gestora, Formen, que Formalitzarà el proper dimecres 18 de setembre la seua compra, després d’haver estat autoritzada pel jutjat Mercantil de Castelló. VÍCTOR TENA Pàgina 5. Poble a poble.

La primera actuació es farà al tram més pròxim al poble, tractant de tornar parets caigudes i impermeabilitzar els coronaments del monument per a impedir que continue caient Juli Bayot guanya el concurs de gossos pastors

Pàgina 6. Poble a poble.

Sorita fa les seues festes al voltant de la Balma, mentre que a Vilafranca es celebra el dia de la marededeu del Llosar

Pàgines 8 i 9. Gent&Vida. Dia de les “verges trobades”

Pàgina 8 i 9. Gent i Vida.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

CASTELLFORT I PORTELL, DEL CRA CELUMBRES, NO PODEN OBRIR AULARIS PER FALTA DE XIQUETS

Els Ports comença el curs

Els més menuts han començat aquesta setmana un nou curs. Pel que fa als centres educatius de la comarca han encetat el curs amb bones notícies però també roïnes. El col·legi rural agrupat que integra els aularis de Cinctorres, Castellfort i Portell, és a dir, el CRA Celumbres, ha començat amb canvis importants. Un d’ells el canvi d’ubicació de l’aulari de Cinctorres a l’edifici de l’Alberg municipal a causa de les obres d’ampliació que actualment s’estan duent a terme a l’escola de primària de Cinctorres. Pel que fa als aularis de Castellfort i Portell no han pogut obrir les portes perquè no tenen suficients alumnes.

En aquest sentit, segons apuntava la directora del CRA Celumbres, Montse Sorribes, “s’ha fet una supressió de les unitats d’Infantil i s’han deixat les de Primària latents. És a dir, no s’han suprimit i es dona un temps per tal d’intentar recuperar alumnat. Aleshores en aquests moments els alumnes estan anant a l’aulari de Cinctorres”. A més, Sorribes afegia que “una supressió significa un tancament de l’escola i el seu no funcionament. Ara es deixa un temps per veure si es pot recuperar i si no fora així finalment es faria la supressió”. En principi per a aquest curs la situació queda així al CRA Celumbres en un fet que també ha significat un descens del nombre de mestres. En aquests moments el CRA compta amb 46 alumnes a l’aulari de Cinctorres i amb 15 mestres a jornada completa i 1 a mitja jornada. El centre continua amb la seua filosofia d’escola i amb la seua identitat amb metodologies actives, inclusives i innovadores que li han servit per a guanyar guardons recentment com el de la Fundació Carulla i el de EduCaixa dotats amb 3.500 i 5.000 respectivament. També ha rebut el CRA Celumbres un guardó pel reciclatge de piles dotat amb 1.500 euros’.

—CRA Els Ports. La davallada d’alumnes també ha marcat l’inici de CRA Els Ports format pels aularis de Forcall, La Mata i Olocau del Rey. Aquest ha reduït el nombre de xiquets i xiquetes matriculats degut a que algunes famílies han marxar d’aquesta zona. L’any passat es comptava amb 95 alumnes i enguany son uns 85 amb l’aulari de

El CRA

Celumbres ha començat curs amb el canvi d’ubicació per obres de l’aulari de Cinctorres a l’edifici de l’Alberg. Pel que fa als aularis de Castellfort i Portell no han pogut obrir les portes perquè no tenen suficients alumnes.

Forcall amb més quantitat d’alumnes però amb 22 a La Mata. També Olocau manté el nombre d’alumnes. Així i tot s’ha notat una petita reducció d’alumnat. Eugenia Corra, la directora del CRA Els Ports, manifestava que ‘amb l’arrengament escolar ens va aparèixer primerament com a suprimida l’aula de 2 anys però amb les al·legacions presentades i en les que vam explicar amb detall que és una escola rural i les diferències que hi ha amb les urbanes voliem deixar clar que els naixements de cada any fan pujar o baixar el nombre d’alumnes. Per exemple enguany podem tindre 2 alumnes de 2 anys i l’any que ve ser-ne 9’. La pròpia Correa comentava que ‘s’ha d’apostar per la continuïtat perquè cada any les xifres pugen o baixen. També ens va eixir un aula de Primària de Forcall en no funcionament i es va al·legar que segons la normativa vigent si ens eixien 3 unitats i finalment s’ha respectat aquesta aula’. El CRA Els Ports compta per a aquest curs amb 18 professors a l’espera de

que s’incorpore un de Pedagogia Terapèutica i un de Religió. La resta del professorat ja es troba treballant als aularis de Forcall (que rep alumnes de Todolella, Palanques, Ortells i Sorita), La Mata i Olocau. El CRA Els Ports compta amb menjador i cuinera pròpia. El servei s’inicia ja aquest dilluns 9 de setembre amb total normalitat. Cal destacar també que el centre continua amb la seua filosofia d’ensenyament. Eugenia Correa, directora del col·legi rural insistia que ‘l’escola rural sempre ha estat pionera. Ara es parla de els grups multinivell o de la mescla d’alumnat de diferents edats i ací fa molts anys que això se fa i ha format part dels nostres principis’.

—Escola de Vilafranca. L’escola de Vilafranca començava un dia més tard pel festiu del 9. Ho feia amb 145 alumnes (3 menys que l’any passat) i amb tot el planter de professorat al complet. Els horaris lectius al setembre i al juny serà només pel matí i la resta del curs

de 10 h a 13,30 h i de 15:30 h a 17 h. El CEIP Blasc d’Alagó continua sent centre pilot per tal d’implementar la competència i identitat digital entre el seu alumnat i també es desenvoluparà el programa d’innovació d’inclusió d’espai sensorial al pati que ha segut reconegut per la Conselleria. A més, el CEIP Blasc d’Alagó és centre promotor de l’Educació Física per continuar treballant de manera consolida a la xarxa de centres CEPAFE. A més, s’informa també que la propera activitat conjunta de tots els cursos serà una eixida de tardor prevista per al 8 d’octubre.

—L’Institut de Vilafranca. A l’IES de Vilafranca el curs ha començat amb 159 alumnes i 34 professors a la falta d’incorporar 4 més. Pel que fa als serveis que s’ofereixen el director Marc Moles deia queque “estem contents l’única nota negativa és que no hem pogut tindre matrícula del primer cicle de renovables”. En aquest senti des de la direcció del centre aprofiten

El PSPV denuncia que s’inicia curs sense les obres promeses per Independents i PP i amb mancances en el servei de neteja

El CEIP Mare de Déu de Vallivana de Morella ha iniciat el nou curs escolar este passat dilluns. “Malauradament, com de fet ja veníem advertint en el mes de juliol”, des del PSPV “es lamenta que no s’han executat les obres promeses, tant pel PP de Morella com Independents, referents a la millora del sistema de calefacció i l’Escola Llar”.

L’edifici en els últims anys, “gràcies al Pla Edificant, ha tingut una important inversió amb l’ampliació d’aules, adaptació de les d’infantil, ascensor i altres millores”. Estes inversions “havien de continuar degut a les necessitats i complexitat de l’edifici. Malauradament, el PP està desmantellant el programa Edificant, però van assegurar que es realitzarien directament per la Generalitat i que estarien realitzades per a l’inici del present curs, fet que evidentment no s’ha produït ja que ni tant sols han començat”.

Les intervencions han de realitzar-se, a més de en instal·lacions internes, a l’espai de L’escola llar on resideixen alumnes provinents d’altres localitats i per tant és necessari fer-ho quan no hi ha activitat educativa, com era l’estiu.

Des del PSPV Morella també s’ha traslladat el malestar i la necessitat de solucionar la important deficiència que ha tingut el servei de neteja del propi edifici. “En primer lloc, ja que durant el període de no activitat lectiva no s’ha realitzat la neteja integral que neces-

sitaven totes les instal·lacions. Per altra banda, estem veient com en estes primers setmanes de setembre el servei no té el personal ni els recursos que necessita. És sorprenent que des de finals del mes de juliol fins a setembre no s’haja prorrogat el contracte vigent, ja que l’alcalde va firmar el decret ja iniciat el present curs, i tampoc s’haja fet en estiu el reforç necessari i suficient per part de l’Ajuntament per realitzar unes tasques necessàries i demandades”.

D’igual manera “l’Ajuntament tampoc ha fet efectiu el contracte de manteniment d’ascensors per al present curs, tenint problemes, per tant, per al seu correcte funcionament”.

El portaveu socialista en l’Ajuntament de Morella, Rhamsés Ripollés, destaca que “des de finals de 2023, PP i Independents per Morella, anuncien unes obres per al col·legi que tenien que estar acabades per iniciar el curs i ni tant sols han començat. Ni es sap quan es van a fer. Això es suma a la falta de treball i previsió, en els darrers mesos, amb el servei de neteja i que ara tinga unes importants mancances”.

Des del PSPV Morella, apunten finalment que, “donarem suport a la continuïtat en les inversions que necessita este edifici i reclamem que es preguen les millores necessàries per resoldre la situació i es tinga un correcte servei de neteja com demanda la comunitat educativa’’.

curs amb dos escoles menys

per animar a la gent a inscriure’s en aquest curs de formació professional “a veure si de cara al curs que ve podem reactivar el cicle de renovables, si que tenim el segon curs”. Pel que fa a la resta de cursos en l’ESO es mantenen els quatre cursos i també els dos de batxillerat. D’altra banda, Marc Moles explicava que enguany estan coexistint dos cicles: el primer d’educació infantil que s’ha introduït en aquest curs i el segon d’integració social, ja que els alumnes que estaven fent l’any passar el primer curs han volgut acabar la seua formació ací”. També es continua amb el cicle de grau mitjà d’Atenció a Persones en Estat de Dependència. A l’IES Vilafranca també s’està pendent d’unes obres que s’havien d’haver realitzat però que encara no s’han fet i que permetran millorar les distribucions dels grups. El curs 2024-2025 a Vilafranca s’ha iniciat amb molta il·lusió per part d’alumnes i professors tant al Col·legi Blasc d’Alagó com a l’IES Vilafranca. També l’Escola Infantil de Vilafranca ha iniciat el curs des dels primers dies del mes de setembre.

—Escola de Morella. El CEIP Mare de Déu de Vallivana enceta el curs amb 215 alumnes, 5 menys respecte al curs anterior. I és que aquest estiu es va acomiadar de l’escola un grup prou nombrós de 6è de Primària i el que ha entrat (d’infantil de dos anys) no és tant nombròs. Així i tot, el nou curs també porta bones notícies. Una d’elles referent al transport escolar, i és que Morella recupera la segona línia responent així a la necessitat de les famílies. Fa uns anys que es va descartar la segona de les línies però ara ha estat necessari recuperar-la. Es comptarà amb desdoblaments de les classes a dos grups de Primària i a un d’Infantil donada la gran quantitat d’alumnes, fet que suposa també, un increment en el nombre de professors.

Segons explicava la directora del CEIP Mare de Déu de Vallivana, Pili Bellés “som un total de 26 professors més un orientador i amb aquest planter podem donar resposta als 5 grups d’Infantil i 7 de Primària amb els que compta el centre”.

En quan al menjador escolar des del CEIP Mare de Déu de Valliva-

“Independents per Morella retalla serveis de l’Escola Infantil”

Des del PSPV Morella es mostra un clar “rebuig a les retallades que està duent endavant Independents per Morella en el servei de l’Escola Infantil” i a la vegada vol mostrar “l’absolut recolzament a les famílies que demanen que es matinguen les condicions, així com a l’equip de professorat”.

“És incomprensible”, apunten els socialistes, “que per una banda les administracions, tant Generalitat com el govern central, destinen més recursos que van als ajuntaments per assegurar la gratuïtat de l’escolarització de 0 a 3 anys, i que a Morella la va posar en marxa ja fa anys el govern socialista, i que per altra banda, l’actual govern d’Independents per Morella vulga retallar serveis i recursos”,

“Per a nosaltres l’Escola Infantil és uns servei clau per a la societat morellana, per al conciliació familiar. Un servei que entre totes i tots ha d’anar a més. No entenem ni podem compartir esta disminució de monitores i d’horaris que afecta al servei per a les famílies i a les pròpies professionals del centre’’ trasllada Rhamsés Ripollés.

“Des del PSPV de Morella estem per a que es continue millorant i per tant recolzem la demanda de les famílies per a que es mantinguen les 4 monitores actuals, així com l’horari. Estem a la seua disposició i demanem que l’alcalde i la regidora rectifiquen de les intencions que van traslladar a les famílies’’.

A més, afegeixen els socialistes, “estes novetats han sigut comunicades a últim moment per part de l’alcalde i la regidora d’educació, una vegada iniciat el curs. Estes difereixen del que es va informar en la matriculació i la reunió realitzada en el mes de juliol on es continuava amb les 4 monitores actuals i l’horari fins a les 18h per aquelles famílies que ho necessiten”.

Entren els primers xiquets, el dimarts 10 de setembre, a l’escola de Vilafranca.

VICTOR TENA.

na es destaca que “es compta amb places disponibles ja que des de fa temps es fan torns i tenim cabuda per a tot l’alumnat i cada vegada son més els usuaris”. Segons comentava Pili Bellés “al setembre i al juny el funcionament és un poc diferent perquè hi han alumnes que no es queden al menjador però durant el curs es compta amb uns 160 alumnes des de 2 anys fins a 6è de Primària en un espai que no serveix exclusivament per a menjar ja que està considerat també com a un destacat element educatiu”. Pel que fa a la formació dels professors, Pili Bellés assenyalava que “continuem amb les opcions que estan al nostre abast per tal d’ajudar als nous mestres que s’incorporen al centre per explicar-los com és la nostra escola i com se viu ací dins del centre. Ja ho hem iniciat amb una formació el passat 5 de setembre en la que vam comptar amb una ‘coach’ que ens va plantejar diferents dinàmiques. I seguim amb la nostra pròpia formació en moments en els que es puga tindre una major disponibilitat”.

—Escola infantil de Morella. A l’escola infantil de Morella el curs també ha començat dimarts i ho amb un total de 16 alumnes. Cinc a l’aula de 0 a 1 anys i onze a l’aula d’1 a 2 anys. La regidora d’educació Ruth Martínez ha explicat la novetat més important “és que la jornada acabarà a les 16:45 i les famílies podran recollir als seus fills en qualsevol moment del dia”. D’altra banda, també s’han adaptat els lavabos que estaven pensats per alumnes més grans i s’han fet millores al patí. A més, gràcies als 82.300 que la Generalitat aportarà a través del bo infantil la matrícula serà totalment gratuïta.

—IES Els Ports. Pel que fa a l’IES Els Ports ha començat amb 260 alumnes matriculats entre ESO, Batxillerat i formació professional. Una xifra superior a les dels darrers anys. A més entre les novetats destaca la baixada de ràtios a les aules. Per contra, la direcció del centre s’ha mostrat preocupada per la manca de docents en el cicle formatiu de formació professional, que ha impedit encetar el curs amb normalitat.

Opinió.

Notícies.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Ana Sánchez

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Comunicat de la Fundació Livia i Ricardo Miravet

J-L Carbó, Àngel Guardiola i Miguel Armengot. Patrons de la Fundació Livia i Ricardo Miravet

El dia 28 de desembre de l'any 2018 s'atorga escriptura de donació del Castell de la Todolella de Ricardo Miravet a la Generalitat Valenciana. Ricardo, home culte i compromès amb esta terra lidera la creació d'una Fundació amb la finalitat de preservar el llegat del castell i tot el que representa, especificat en el document de l'escriptura de creació de la Fundació.

La Fundació Livia i Ricardo Miravet va ser fundada pel propi Ricardo Miravet el mes de juliol del any 2019 com a organització sense ànim de lucre i amb l'objectiu manifest del desenvolupament i la dinamització, producció, promoció i projecció cultural del Castell de la Todolella, de la vila de la Todolella i de la comarca dels Ports, entenent com a activitats culturals tant les de cultura popular i tradicions com la música, pintura, escultura, arts decoratives, literatura, etc. En tot cas, d'activitats allunyades de qualsevol tipus d’interès lucratiu a benefici de persones o grups privats.

En l'article segon, capítol 4 dels estatuts de la Fundació Livia i Ricardo Miravet de la Comunitat Valenciana s'especifiquen de manera genèrica i detallada les finalitats i objectius de la Fundació, que es resumeixen així en els propis estatuts: "La Fundació té per objecte la restauració, conservació i promoció cultural del Castell de la Todolella, del poble de la Todolella i de la Comarca dels Ports i, especialment, el desenvolupament d'activitats que contribuïsquen a la restauració, recuperació, manteniment, promoció, i coneixement públic del castell i la seua història." Cal recordar ací també que una de les finalitats explicites de la Fundació és "conservar la memòria de Livia i Ricardo Miravet"

A partir del moment de la seua constitució al 2019, la Fundació, de la mà del seu Fundador, va dur a terme al Castell una entusiasta i intensa activitat cultural amb concerts de música clàssica de nivell

extraordinari, conferències, presentacions de llibres i revistes, etc. A partir de 2020, la irrupció de la pandèmia, conjuntament amb progressius contratemps en la salut de Ricardo Miravet fins a arribar enguany al seu lamentat decés, han impossibilitat donar continuïtat a aquell conjunt d'activitats. Arribats a este punt, i amb la tristor i desconsol que mos ha produït la pèrdua del nostre Fundador, els patrons supervivents de la Fundació afrontem el futur amb ànims reforçats cara a revitalitzar les activitats de la Fundació i donar compliment, d'esta manera, a la voluntat expressada per Ricardo Miravet i formalitzada en els Estatuts de la Fundació.

Estem en ple treball d’enrobustir la composició del Patronat de la Fundació, seguint les passes que ens hem proposat i donant vigor a la Fundació en totes les dimensions que considerem necessàries

En este sentit, ja estem en ple treball d'enrobustir la composició del Patronat de la Fundació, seguint les passes que ens hem proposat i donant vigor a la Fundació en totes les dimensions que considerem necessàries. Les primeres impressions de la nostra col·laboració i coordinació amb les administracions públiques afectes són certament positives i mos fan albirar el futur amb un prudent optimisme. Oportunament, i amb la cautela natural que requereix esta mena de processos, els Patrons de la Fundació, que ho som per voluntat i designació expressa de Ricardo Miravet, seguirem donant a conèixer a l'opinió pública els nostres avanços.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Les Veus del Centre d’Estudis.

República, guerra i repressió a Herbers

Centre d’Estudis dels Ports.

El passat dissabte, dia 17 d'agost de 2024, va ser presentat al Saló del Delme del Castell d'Herbers el llibre República, guerra i repressió a Herbers a càrrec de Lluís Meseguer Pallarés, autor del pròleg, i dels autors Adrià Serret Amorós i Rafael Serret Serret. L'assistència a l'acte va ser superior a la prevista i molts dels assistents van haver-hi de romandre drets. Gràcies a la col·laboració del Centre d'Estudis dels Ports, la presentació va ser complementada per l'exposició La Guerra Civil als Ports, que Ricard Martí tan bé va saber explicar "in situ" mitjançant una visita guiada als assistents, i que va servir com a marc privilegiat per poder entendre'n millor el contingut. El llibre en qüestió, publicat per Edicions Onada de Benicarló i emmarcat en la col·lecció Biblioteca dels Ports de Morella, tracta d'una manera documentada i respectuosa el període històric en què tenen lloc els fets protagonitzats per herbessencs durant la Segona República, la Guerra Civil Espanyola i la postguerra. Comença amb els antecedents històrics d'Herbers, el seu origen senyorial, economia, distribució de la terra, oficis, etc., per poder entendre el que va passar posteriorment en l'època estudiada.

Ja en els anys de la República, el primer que sorprén és la forta implantació d'Izquierda Republicana, el partit d'Azaña, entre els veïns de la població. De fet, l'Ajuntament estava constituït íntegrament per membres d'aquest partit, i està documentada la influència que va exercir Matías Sangüesa Guimerá, alcalde de Morella i president de la Diputació de

Castelló, en la seua implantació. També és molt interessant el paper desenvolupat per Vicente Serret Pallarés, secretari de l'Ajuntament, pertanyent a Izquierda Republicana, que actuava com a responsable del partit en una àrea geogràfica prou gran i que es cartejava amb el mateix Azaña i altres membres del govern republicà. Les preocupacions del consistori republicà eren millorar les infraestructures, especialment les carreteres, la higiene pública, les millores socials dels habitants i sobretot l'educació i la cultura. Fins i tot es va projectar fer una biblioteca, però la guerra va interrompre la seua construcció. El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la guerra van fer canviar la dinàmica de la població: més soldats i força jóvens cap al front, problemes d'abastiment, més de vint evacuats procedents de Madrid i Teba (Màlaga) per alimentar i tot el que comporta la guerra en un poblet d'uns 500 habitants. Els mesos posteriors al cop d'estat van ser protagonitzats per les decisions del Comité i per l'actuació de milicians que provinents dels pobles del costat van forçar la crema de sants i la persecució, ferida, i arrest del baró d'Herbers i la mort de Bernardo Ferrer, advocat, que havia intentat la sublevació de Mont-roig per a la causa nacional. En aquest context, van ser afusellats a Corbalán (Terol) tres joves herbessencs que pretenien passar-se al bàndol nacional.

Herbers va ser ocupat per l'exèrcit revoltat el dia 3 d'abril de 1938 després que les fortificacions defensives de la Pobleta foren aniquilades.

El 17 d'abril de 1938 es constitueix el nou Ajuntament franquista i comença el procés de repressió contra els membres de l'Ajuntament republicà, directius

de partits i dirigents de sindicats. Com diu la Causa General, a la localitat d'Herbers no es va assassinar a ningú i, per tant, no hi va haver delictes de sang. No obstant això, va haver-hi 23 herbessencs i el mestre d'Herbers, que van sofrir el consell de guerra corresponent. De tots aquests sumaríssims destaca l'instruït contra Carmelo Sendra Llopis, mestre d'Herbers i natural d'Orba (Alacant) i ens recorda molt la recent pel·lícula "El mestre que va prometre el mar" per la carta que un alumne seu va enviar al Tribunal Militar i en la qual es desmenteixen totes les acusacions i es veu patent l'estima que tenien els alumnes pel seu mestre, el qual, per la documentació que hem trobat, ensenyava amb metodologies diferents de la tradicional. És un cas clar de revenja ideològica. Cal destacar la col·laboració del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló de la Plana, i especialment a Juan Luis Porcar, en l'obtenció d'informació dels encausats i altres personatges herbessencs.

A més, en aquestes pàgines no solament apareixen veïns d'Herbers que residien al poble durant el període estudiat, sinó que el llibre també recull altres herbessencs d'origen que vivien en altres llocs i foren represaliats bé en el temps de la República, bé en la posterior repressió franquista. Entre aquests noms, cal destacar Ramón Pallarés Carceller, capità de l'exèrcit de la República i Mariano Gil Querol, membre destacat del POUM.

Finalment, el llibre també tracta d'alguns aspectes de la postguerra i finalitza amb la narració d'algunes actuacions de les partides de maquis i la guàrdia civil. Els autors, Adrià Serret Amorós i Rafael Serret Serret, tenen en comú tant la seua estima i implicació amb Herbers, com amb la comarca dels Ports. Pel que fa a la metodologia que han usat en la confecció d'aquest llibre, cal destacar, per una banda, les nombroses citacions a peu de pàgina per donar rigor i veracitat als temes tractats i per a facilitar la trobada de documentació a qualsevol lector interessat en les fonts originals. Per altra banda, han buscat la col·laboració de la gent d'Herbers en la recerca d'informació i fotografies. Això ha permés que aquest llibre siga una mena d'obra col·lectiva en la qual molta gent se sent partícip. En aquest sentit, i sobretot per a les generacions més joves, han situat cada personatge amb relació a la casa d'on prové. Així es coneixen als pobles, pel nom de les cases on s'ha nascut.

Saber el que va passar a Herbers és un petit gra d'arena en el marc de la Guerra Civil Espanyola i les seues conseqüències. Encara que és poca cosa, si se sumen totes les històries locals es propiciarà el coneixement global i ajudarà a superar el passat i dignificar la memòria dels que van ser reprimits injustament.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

TURISMOFÒBIA. La patronal hotelera i turisme Comunitat Valenciana ha engegat una campanya en la qual s’apel·la a la convivència entre turistes i residents. Sota el lema “Jo també soc turista” pretén acabar amb la turismofòbia. Un terme que s’ha posat de moda per a definir el rebuig als turistes que tenen els residents de les ciutats. La consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Nuria Montes, ha volgut recordar que “el sector turístic aporta el 16% del PIB” i que, segons dades recents, “més del 70% de la població espanyola viatja, xifra que s’eleva fins al 81% entre els més joves”. Montes ha declarat que “el turisme obre oportunitats en el món, genera progrés i enriqueix des d’un punt de vista social”.

Es

RETALLADES A LES MANCOMUNITATS. El Consell retalla a la meitat el pressupost que dedica a ajudar en despesa corrent a les mancomunitats. L’import per a despeses corrents que destinava fins ara la Generalitat Valenciana es redueix un 50% per al Alt Maestrat i un 33% per a la dels Ports.

La Generalitat ho justifica per la necessitat de racionalitzar la despesa, però aquesta reducció pot posar en perill el normal funcionament de serveis tan importants arreu del nostre territori com són els serveis socials, una de les seues prioritats.

restaurarà l’aqüeducte de Morella

L’Ajuntament de Morella ha iniciat els tràmits per a restaurar l’aqüeducte del segle XIV per a recuperar tot el monument, el qual compta amb trams en mal estat on s’han produït solsides i despreniments de les pedres. Es farà per trams amb la primera actuació al tram aeri de Santa Llúcia més pròxim al poble, tractant de tornar parets caigudes i impermeabilitzar els coronaments del monument per a impedir que continue caient en un xicotet tram prop de Morella. L’Ajuntament ja ha aconseguit els diferents permisos de cultura per al projecte que es finançarà amb una subvenció de presidència de la Generalitat Valenciana de 53.572,83 euros al 100%. A més, des del consistori morellà s’estudien altres ajudes que permeten continuar amb el

projecte total i, a poc a poc, recuperar el monument que va des de la font de Vinatxos fins a Morella.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “va donar a beure a la ciutat durant més de sis segles i ja toca cuidar-lo i valorar-lo, s’han perdut molts trams i ara porta dècades sense rebre cap intervenció perdent algun dels trams existents tant de la part aèria com de la soterrada, anem a intentar revertir esta situació”.

L’edil ha explicat que “ja va ser una vergonya que al voltant de mig quilòmetre d’este monument es destruïra amb motiu de la construcció de l’N-232 en el tram superior de la Pedrera on ningú va fer res per impedir esta barbaritat. Això va passar fa tan sols tres dècades quan ja hauríem d’haver tingut consciència patrimonial”.

SENSE PLACA. El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i el Centre d’Estudis dels Ports han fet pública la seva decepció davant la negativa dels actuals propietaris de la casa situada al carrer Sant Julià número 72, a Morella, a col·laborar en la instal·lació d’una placa commemorativa en honor a Matías Sangüesa Guimerà. Aquesta casa va ser la residència i lloc de treball de Sangüesa, un destacat polític republicà que va ser alcalde de Morella l’any 1931 i president de la Diputació de Castelló en 1936, morint el 20 de desembre de 1937.

deren que col·locar la placa seria un pas important per a la recuperació i dignificació de la figura de Matías Sangüesa Guimerà, així com per a la preservació de la memòria col·lectiva de la ciutat de Morella i dels seus habitants. Aquesta negativa suposa un impediment per a reconèixer públicament la contribució de Sangüesa a la història local i el seu compromís amb els valors republicans.

Els dos col·lectius lamenten profundament aquesta decisió, ja que consi-

Els col·lectius esperen que, malgrat aquesta negativa inicial, es puga arribar a un acord en el futur que permeta la instal·lació de la placa commemorativa en la casa on va viure i treballar aquest destacat polític morellà.

VOLTA CICLISTA DE VILAFRANCA. El cap de setmana del 14 i el 15 de setembre arriba la VII edició de la Volta Ciclista de Vilafranca i el IX Memorial Jofre Grau Biosca. La línia d’inici d’aquesta estarà ubicada a Castellfort.

La primera etapa es disputarà el dissabte 14 de setembre a les 16.30 h. Serà una etapa de 60 km que eixirà des de Castellfort i anirà fins a la Font d’En Segures de Benassal, on estarà situada la meta. El diumenge al matí la segona etapa començarà a Vilafranca, es farà una volta de 60 km pel terme i es tornarà a la meta, que també es trobarà dins del mateix municipi.

En aquesta volta participen els ajuntaments de Castellfort, Benassal, Portell, Vilafranca, Cinctorres i Ares del Maestrat. A més, comerços i empreses d’aquests pobles també aporten el seu gra d’arena amb el patrocini de la cursa.

VILAFRANCA

Entren els primers treballadors a la nova Marie Claire

L’empresa Marie Claire ha iniciat una nova etapa en la seua història aquesta setmana ja que el dimarts 10 de setembre s’incorporaven vuit treballadors per tal d’activar l’empresa i retornar-la a la producció amb la nova empresa gestora, Formen que segons apunten fonts sindicals formalitzarà el proper dimecres 18 de setembre la seua compra, després d’haver estat autoritzada pel jutgat Mercantil de Castelló.

Cal recordar que el proper 30 de setembre finalitza l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) que afecta a més dels 70 antics treballadors de Marie Claire i que està previst que a les properes setmanes s’incorporen als seus llocs de treball a la planta de producció de Vilafranca.

Les vuit persones que s’incor-

poraven a l’empresa Marie Claire aquest passat dimarts van estar treballant abans del tancament de la factoria a les àrees de manteniment i administració, encara que també s’han incorporat informàtics, segons apuntaven membres del sindicat UGT. Cal recordar que s’ha comptat durant els 14 mesos de tancament de Marie Claire amb 4 persones que han estat treballant en qüestions relacionades amb els preparatius de diferents comandes que hi havia pendents, a banda dels vigilants de seguretat que dia i nit han estat treballant a les instal·lacions de Marie Claire durant tot aquest període de temps sense activitat productiva. Ara, l’empresa For Men comença a posar a punt a l’empresa amb l’objectiu de tornar a produir i traure al mercat tot el gènere fabricat que es troba

CADA TRENTA ANYS. La celebració de les festes sexennals de Morella amb les Quinquenals d’Ulldecona i Alcanar coincideixen cada trenta anys, pel que és un fet que no ocorria des del 50 Sexenni de 1994 Amb motiu d’aquest fet, i ja que en aquest 2024 les tres localitats celebren de nou les seues festes grans, els alcaldes de les tres localitats, Bernabé Sangüesa, Núria Ventura i Joan Roig, han participat en un acte en plenes Quinquenals d’Ulldecona organitzat pel seu ajuntament on han ressaltat la importància de les tres festivitats i els llaços d’unió entre els municipis a ambdues bandes del riu Sénia.

En el mateix, el primer edil morellà, ha entregat una vareta de Tornero i una manisa commemorativa del 55 Sexenni a ambdós edils i ha ressaltat la importància de les festes que “realitza el poble” destacant que “les hem de conèixer per valorar l’esforç i treball que es fa en cada edició”.

emmagatzemat a la factoria vilafranquina.

For Men SA, nova propietària de Marie Claire, indicava com seria el retorn dels treballadors als seus respectius llocs de treball durant

Tel. 964 160 193

12300 Morella (Castellón)

un total de quatre setmanes per tal de realitzar aquesta operació. El jutjat nº 1 de Castelló va autoritzar el dia 2 d’agost la venda de Marie Claire per un preu de 250.000 euros a For Men.

Pol. Ind. “Les Casetes”

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

8 DE SETEMBRE. El dia de la Mare de Déu del Llosar s’ha celebrat amb màxim esplendor al municipi en un cap de setmana organitzat per la Majoralia de 2024 amb actes com passar als xiquets pel mantell de la marededeu o una serenata.

Diumenge s’iniciava amb la ‘diana’ i processó. En arribar al Llosar tenia lloc la solemne missa del 8 de setembre i posteriorment el refresc. La Majoralia també aprofitava per a vendre pastissos a la Casa de la Mare de Déu. Més de 9.000 s’han elaborat enguany. Per la vesprada, el darrer dia del Novenari a la Verge del Llosar i el concert de pas-dobles de

Els Llauradors inauguren la Fira com cada

La dansa dels Llauradors del 55 Sexenni ha estat una de les protagonistes de la fira de Morella. Durant l’acte inaugural, a més, es produïa un fet que mai fins al moment s’havia vist. La dansa dels llauradors canviava l’ordre dels seus dansants, posant davant a les xiques i darrere als xics.

Al Portal dels Estudi ses tallava la cinta que donava inaugurada la 786 edició de la fira oficialment per part de l’alcalde Bernabé Sangüesa, la regidora d’agricultura Ana Belén Soro i el president de la fira Raül Franz, acompanyats de dos dels dansants.

L’inici de la Fira sempre és un moment especial, que marca per als morellans i morellanes l’inici de la tardor i la tornada a la rutina, enguany encara més després d’un estiu marcat pel Sexenni. La lluita contra el despoblament, el relleu generacional, l’excés de burocràcia i sobretot la sequera han estat

any de Sexenni

els temes d’enguany per al sector. I és que l’agricultura i la ramaderia no està travessant pels seus millors anys.

CAMPANYA DE BOLETS AL MAESTRAZGO. Les tronades d’agost i de principis del mes de setembre conviden a pensar en una bona campanya micològica en aquestes contrades del nord de Castelló i del sud de Terol. A la comarca del Maestrazgo ja comença a veure’s algun bolet i buscadors de terres de Catalunya ja fa dies que es deixen veure per aquestos municipis buscant-se l’espècie més preuada, el rovelló.

La comarca del Maestrazgo disposa d’un coto micològic des de fa més d’una dècada que engloba a quasi tots els municipis de la comarca, des de l’Anglesola fins a Allepuz, passant per La Cañada, Fortanete, Pitarque, Villarroya o Tronchón entre altres. Un espai que durant l’any i sobretot a la tardor és visitat per milers de persones per buscar bolets. Fins i tot s’oferten llocs de treball per als treballs de vigilància a la zona des d’aquest dimecres 11 de setembre, dia que amb motiu de la Diada a Catalunya van ser molts els visitants que van rebre els boscos d’aquestes poblacions. Els empleats treballaran per vigilar els montes de la Comarca del Maestrazgo donat el gran increment de visitants que s’esperen amb motiu de la campanya micològica.

la Unió Musical de Vilafranca. Seguidament s’iniciava el camí de tornada cap al municipi. Van ser diferents les traques llançades per la Majoralia al pas de la marededeu del Llosar en la seua entrada per l’Avinguda fins a la Plaça d’en Blasc i finalment enfilar el carrer Major per aplegar finalment a l’Església. Els actes del 8 de setembre a Vilafranca es tanquen per la nit amb el Ball Plà i el castell de focs per tancar les festes en honor a la patrona llançat des del carrer La Bassa. El dilluns era dia de descans a Vilafranca ja que la festa local corresponent al 8 de setembre ha estat traslladada enguany a l’endemà.

La Fira, clau per al sector primari

La Fira de Morella té un paper crucial per al sector primari del territori. Enguany encara més amb la promoció i posada en valor tant del producte de proximitat com del treball dels ramaders i agricultors que en els darrers anys s’han vist greument afectats per la sequera. En aquest context, els sindicats agraris han volgut estar presents per estar al costat del sector en un cap de setmana festiu, però sobretot reivindicatiu.

El ramader de Morella i representant d’AVA-ASAJA Marc Boix explicava que “el sector no ho té gens fàcil, són molts els entrebancs” amb què s’enfronten cada dia que fan que “el futur del sector siga tota una incertesa”.

En la fira també s’ha parlat de relleu generacional i és, que tal com explicaven des dels sindicats “és imprescindible per al manteniment de les explotacions en les

zones d’interior i també del territori”.

La Fira s’ha aprofitat per a donar a conèixer i vendre el producte, però també per a reivindicar el paper dels ramaders d’extensiu. A més, mantenen població en zones rurals. La seua feina, contribueix a pervindre incendis forestals. Les darreres pluges han alleujat la preocupació per la sequera. Però no són suficient, i han aplegat tard. Afirmen que no voldrien ser un sector que depenga de les subvencions, però sense aquestes ajudes el consumidor no podria pagar el preu real del producte. La política agrària comuna marca moltes d’aquestes ajudes. Al respecte, el director general de la PAC de la conselleria d’agricultura, Ángel Marhuenda, confirmava que l’anticip de les ajudes directes de la PAC començarà a abonar-se a meitat octubre.

PALANQUES DE NIT. Descobrir la nit a un dels pobles més menuts de la Comunitat Valenciana és una de les propostes que més interès ha despertat entre el veïnat de Palanques (i també de qui estiueja allí) en el mes d’agost.

La visita guiada impulsada des de Viu Els Ports va comptar amb vora 30 persones que van visitar el nucli urbà i els seus punts d’interès, a banda de conèixer la història, els orígens, les claus del nom i tantes altres dades desconegudes per a la majoria de la població.

Tal com indiquen des de l’organització, triar la nit per a programar aquesta ruta senzilla però plena de descobriments va ser un encert. Les inscripcions van superar les previsions inicials aprofitant la caiguda de les temperatures i no es descarten noves excursions ara que la remodelació la torre campanar convida a indagar en la seua història.

LA BALMA. Sorita va tornar a la Balma en el dia gran de les seues festes patronals. La vespra del dia de les marededeus trobades, una gran processó eixia de Sorita, en direcció al Santuari de la Balma. A l’altura de la Creu coberta, visitants de diferents territoris com el baix Aragó o la Plana, i de molts pobles de tota la comarca dels Ports, esperaven l’arribada de les tradicionals carrosses que portaven a la marededeu i a les danses.

Sorita conserva moltes de les seues danses tradicionals: negrets, llauradores, gitanetes i dansants. Al compàs dels gaiters i els tabals, acompanyaven a la seua patrona. De sobte, el

L’Alameda, un gran aparador dels nostres productes artesans

LA PART COMERCIAL DE LA FIRA

La Fira de Morella és un gran aparador de productes artesans. Així, ens van tornar a trobar en Croquellanas. Esta empresa nascuda a Xiva, ha anant ampliant el seu cercle de clients per les províncies veïnes.

CONCURS DE GOSSOS PASTORS

dimoni va tallar el pas de la processó. L’eterna lluita del bé i el mal es representen en aquest aute sacramental, que finalitza amb la mort del dimoni a mans de l’àngel.

Una vegada vençut el dimoni, la comitiva podia recórrer l’últim tram fins a l’ermita. La Verge de la Balma era baixada de la seua peanya per la impossibilitat de travessar el tros de la cova i, en mans del capellà, arribava a l’altar del Santuari on es va realitzar la missa.

Abans de tornar al poble,els veïns van gaudir d’un merescut descans en el recinte del santuari en un esmorzar on no van faltar les coquetes farcides de carabassa.

“Atila” i Juli Bayot, una parella de campions

El tradicional concurs de gossos pastors és una competició on es posa a prova la relació dels pastors amb els animals, l’entesa entre el pastor i el gos així com les seues habilitats per a conduir al ramat. Enguany arribava a la seua sexta edició tot i que han estat algunes més les celebrades. En total han participat 10 pastors i els seus gossos, sent guanyadora “Atila” i el pastor d’Ares Juli Bayot.

I quasi on es posa sempre, des de 1994, tampoc va faltar la parada de gaiatos, bastons i esquelles fetes a ma. Tercera generació d’artesans que es dediquen a aquest producte.

Habituals a la Fira de Morella, Bodegues el Maset ens van apropar el seu bon producte de sempre, i alguna novetat com el vermut o la cervesa. Aquesta menudeta bodega ha recuperat la manera de fer tradicional per a donar-li altre plus al seu producte. En el recinte firal ens trobàvem també moltes paradetes de menjar. No va faltar la de l’abadejo, ni els torrons, ni les creps... Altres ens apropaven productes curats de més prop o més lluny, formatges i embotits de zones ramaderes com les nostres.

Bayot explica que els concursos de gossos es troben en un bon moment tant per participants com per espectadors. Els ramats, però, s’estan perdent pel que el futur dels concursos estaria condicionat a això. Un treball en equip de la qual depèn una activitat clau per al manteniment del món rural.

FIRA TAURINA. La Plaça de Bous de Morella obria el dissabte 7 de setembre les seues portes amb motiu de la Fira de Morella. Els aficionats taurins van poder gaudir de diferents actes a la Plaça, organitzats per l’Associació Firal i per als quals es van comptar amb bous i vaques de la ramaderia ‘La Lucica’ de Mora de Rubielos (Teruel). Per la vesprada, a les 18 hores començava una intensa vesprada de vaques amb animals d’aquesta ramaderia.

Una vesprada que comptava amb una molt bona entrada de públic i també amb molta participació en el que al nombre de toreros i retalladors es refereix. Després de l’exhibició de les tres vaques de ‘La Lucica’ tenia lloc a partir de les 19

hores la prova d’un bou d’aquesta mateixa ramaderia de Mora de Rubielos. Els actes taurins, però, no només es van quedar en les exhibicions de la vesprada, si no que també continuarien per la nit. Primerament amb el carretillo embolat, que també es celebrava a la Plaça de Bous i seguidament amb l’embolada del bou de ‘La Lucica’ que va ser provat per la vesprada. La festa continuaria per la nit amb discomòbil i solta de vaquetes dels Germans Barberán de Sorita. Una festa que ha servit en certa manera per allargar el calendari taurí a la comarca dels Ports ja que una vegada passades les festes als diferents municipis caldrà esperar al mes de desembre a Olocau del Rei per tornar a veure bous pel carrer.

Setmanari d’informació comarcal

PRETEMPORADA ELS PORTS FC. Tots els equips de Renomar Els Ports FC disputen partits amistosos el cap de setmana. Destaca el Torneig de Futbol

INICI

DE LA TEMPORADA 2024-2025 PER ALS TRES EQUIPS DE LA COMARCA DELS PORTS

8 organitzat pel club comarcal i que tindrà lloc a Vilafranca en categories aleví, benjamí i prebenjamí contra equips com Torreblanca, Alcalà o Vinaròs.

El Morella debuta amb victòria i perden el Vilafranca i el Cinctorrà

CE RAFALAFENA -1-

MORELLA FC -4-

El Morella FC amb moltes cares noves en esta temporada 20242025 aconseguia una contundent victòria per 1 gol a 4 al camp del Rafalafena a Castelló que el situa al capdamunt de la classificació a la 2ª FFCV. Un partit en el que el Morella FC va ser superior en tot moment al seu rival i ja al tram inicial del partit comptava amb un clara ocasió de Ferrán i un altra amb un xut al pal de Mauricio. Però va ser el Rafalafena el que amb un xut que desviava un defensa morellà s’avançava al marcador al minut 21. La trajectòria del baló va ser impossible de parar per al porter Pau. Però el Morella es va refer bé i un quart d’hora després amb un gol marcat per Ismael aconseguia l’empat a 1. Encara se li posarien les coses millor al Morella ja que al minut 42, Mauricio feia l’1 a 2 amb el que s’arribava al descans. A la segona part, el Morella intensificaria el seu domini en un camp menut i sentenciava el partit amb dos gols de penal transformats per Ferrán i Arturo. Gran victòria del

Morella fora de casa.

CE VILAFRANCA -1-

UE VILANOVA -2-

El CF Vilafranca debutava en la temporada 2024-2025 amb derrota al camp del Serrito contra la UE Vilanova en un partit molt tancat i amb escasses ocasions de gol. A la primera mitja hora de partit es van comptabilitzar molt poques opcions de gol per als dos conjunts, si bé al minut 38 el Vilanova aconseguia marcar el 0-1 amb el que s’arribava al descans.

Els vilafranquins van introduir un triple canvi al descans per intentar canviar el signe de l’encontre i ho van aconseguir als instants inicials ja que al minut 49, Héctor Bayot amb un xut creuat aconseguia el gol de l’empat (1-1). El gol del Vilafranca no va canviar el ritme del partit i novament serien molts els minuts de joc en aquesta segona part sense ocasions de gol. Al minut 86, el Vilanova es feia amb un baló solt dins de l’àrea després d’un rebuig del porter Efrén per a marcar l’1 a 2 definitiu. Als darrers instants el Vilafranca va intentar com a mínim salvar

FFCV

MORELLA

VILAFAMÉS

BORRIOL

ETURE ‘A’

XILXES

TORREBLANCA

ATZENETA

PEÑÍSCOLA

ELS IBARSOS

ALMASSORA ‘B’

ESP. VILA-REAL

ORPESA

TRAIGUERA

JOV.ALMASSORA

RAFALAFENA

SAN PEDRO ‘B’

Primera classificació de la temporada 2024-2025 a la 2ª i 3ª FFCV.

TERCERA FFCV

CÀLIG

VILANOVA

ROSSELL

ETURE ‘B’

LA POBLA T. VINROMÀ CATÍ

SANT MATEU SALSADELLA BENASSAL

ALBOCÀSSER BENLLOCH

VILAFRANCA

CANET CINCTORRÀ

un punt en la seua estrena a casa, encara que no ho va poder aconseguir.

CE CINCTORRÀ -0-

CE XERT -4-

Bon partit entre el CE Cinctorrà i el CE Xert el disputat aquest diumenge al Pla de Mig Ull de Cinctorres i amb el que s’obria la temporada 2024-2025 a la 3ª FFCV per a aquestos dos conjunts. Vibrant primera part amb els dos equips buscant el marc contrari i generant ocasions de gol. Va ser el Xert el que al minut 30 i en una acció d’estratègia a l’eixida d’un còrner el que inaugurava el marcador aconseguint el 0-1 amb el que s’arribava al descans.A la segona part, el Cinctorrà va buscar amb insistència el gol de l’empat i de fet va disposar d’ocasions per poder empatar. Els de Jordi Pacheco intentaven una i altra vegada igualar el partit però el 0-2 del Xert al minut 78 va acabar amb les esperances cinctorranes. El Xert va aprofitar el desconcert

El CBF Morella tindrà enguany un equip masculí per primera vegada en la història

SUMA AIXÍ UN TOTAL

DE 6 EQUIPS

El CBF Morella compta aquesta temporada amb rècord d’equips en competició. Seran un total de 6 equips i en categories com júnior, infantil, aleví, benjamí i també un equip masculí aleví, qüestió aquesta que tindrà lloc per primera vegada en la història del club.

I és que encara que falten cinc setmanes per a l’inici de la temporada oficial (ho farà per al cap de setmana del 19 i 20 de setembre), l’equip júnior del CBF Morella va disputar un partit oficial de competició contra el CB Castelló aquest passat cap de setmana. Va ser un partit de promoció en el que el vencedor ascendia a la categoria Preferent i el perdedor es quedava en la 1ª Zonal. Un partit molt complicat, contra un gran rival i a més fora de casa, en el que el CBF Morella amb només 6 jugadores va plantar cara en tot moment. De fet al descans el marcador era de 32-29 a favor del CBF Morella i al tercer quart l’equip morellà es va posar per davant 37-38. Però posteriorment tot es va anar complicant ja que el CBF Morella perdia a una jugadora important eliminada per faltes personal i es quedava amb només les 5 jugadores que estaven en pista.

El CB Castelló va aconseguir escapar-se al marcador per tal d’aconseguir finalment un resultat de 63-48 al seu favor. No va ser possible, encara que l’equip ho va intentar en tot moment malgrat les moltes adversitats.

SEGONA

Qué hacer en Morella

NÚMERO 660. ÉPOCA II. DEL 13 AL 15 DE SEPTIEMBRE DE 2024

OTOÑO EN MORELLA

MORELLA TIENE UN TÉRMINO MUNICIPAL DE CASI 500 KM2

CON EXTENSAS ZONAS BOSCOSAS

MORELLA TIENE UN TÉRMINO MUNICIPAL DE CASI 500 KM2

CON EXTENSAS ZONAS BOSCOSAS

Las montañas de Morella se transforman con la llegada del inminente otoño. Con la nueva estación, las tonalidades ocres, amarillas o rojas, le añaden encanto a un paisaje siempre encantador.

Morella, con un término municipal que se acerca a los 500 km2, tiene extensas zonas boscosas, y centenares de caminos marcados. Senderos que se adaptan a distintos niveles de dificultad. Desde el monte público de Pereroles, declarado Paraje Natural Municipal nacen cinco rutas de senderismo distintas, que conectan con Herbeset, Herbers, Chiva, La Pobleta y Morella. No dudes en pedir información en la Oficina de Turismo.

El otoño de la comarca dels Ports

también se presenta como un momento ideal para disfrutar del deporte relacionado con la naturaleza. Entre esta oferta de turismo activo, hace pocos años vio la luz la iniciativa Morella Singletracks, que pretende consolidar la localidad como un destino idóneo para la práctica de BTT. Es un proyecto pionero, que ofrece al visitante la posibilidad de combinar la práctica de este deporte, con el disfrute de parajes únicos. En la página www.morellasingletracks. com se pueden encontrar los «tracks» de las rutas y descargarlos, además de encontrar información sobre los servicios que se pueden contratar. Es en otoño cuando nuestros bosques reciben más visitantes, y una de las épocas que permite disfrutar de

los mejores productos de temporada, como las setas o la carne de caza.

Y la temporada de setas, por muy mala que sea, seguro que mejora la anterior, donde la sequía impidió completamente que comiéramos ninguna variedad.

Este año algunos ya han probado suerte en buscarlos, y los más afortunados, incluso ya las han probado. La florada, sin embargo, se espera mayormente para el mes de octubre en la altitud donde se encuentran los montes públicos de Morella. En este término municipal buena parte de los propietarios privados tienen restringido el acceso de los cazadores de setas, no obstante, Morella tiene muchas hectáreas de monte público. Las montañas públicas

del término de Morella son Pereroles, Carrascals, Monte de Vallivana, Herbeset y Ortells. Los dos primeros bosques suelen ser los que más recolectores congregan durante la temporada. El Monte de Pereroles, también está más frecuentado por visitantes porque en él hay tres refugios rurales, en los que se puede hacer noche.

En cuanto al equipamiento que se tiene que llevar, se exige que la navaja no exceda de 11 centímetros de longitud y que se lleve una cesta de mimbre, paja, caña o similares, para dejar que las esporas se repartan por toda la montaña. Además, el hecho de que se obligatoriamente tenga que cortar la seta por el micelio y no arrancarla es para no remover el suelo.

NO TE LO PUEDES PERDER

SÁBADO 14 DE SEPTIEMBRE

19:00

VISITA GUIADA

SOBRE HISTORIAS Y LEYENDAS DEL CASTILLO DE MORELLA

CICLO DE VISITAS

«DESCOBREIX ELS PORTS»

OTOÑO. Estamos a punto de entrar en el otoño, una de las mejores épocas para visitar Morella. En otoño, además de disfrutar del patrimonio monumental de Morella destaca la naturaleza y las posibilidades que nos ofrece en unos meses donde tiene una imagen única. Morella cuenta con una extensa red de senderos que te acercan hasta rincones muy bonitos con bosques exuberantes, ríos o rutas para hacer en BTT, entre otros. Por otra parte, uno de los grandes atractivos de Mo-

rella es la gastronomía y en el otoño encontramos unos época con muchos productos únicos como son las setas y otros frutos que nos da el bosque. Son muchos los restaurantes que potencian estos productos bien maridados con la carne o el queso de excelente calidad en la comarca de Els Ports.

Sobre todo, Morella como destino ofrece calidad, tranquilidad, hospitalidad y seguridad durante todo el año, y también en otoño.

MORELLA ES HISTORIA

Siempre sorprende la llegada a la ciudad de Morella. Sumergirse en la historia, ese espacio donde vuela la imaginación, un tiempo tan atractivo como desconocido. Hay que ir más allá de esta primera impresión que atrapa y ver ese mundo con nuevos ojos. Morella y la comarca de Els Ports son más, mucho más que pueblos atractivos, buena gastronomía, paisajes, laberinto de carreteras, infinitos caminos. Es difícil encontrar un lugar donde pasado y presente conviven en plena armonía. Íberos, griegos, cartagineses, romanos, visigodos, árabes, cristianos... supieron de Morella y aprendieron a amarla.

Morella ya estaba ocupada en el período neolítico, 2.500 años antes de Cristo. El paso de tantas y tan diversas culturas ha dejado en esta ciudad un amplio museo viviente, una huella que todavía hoy se siente.

La ciudad destaca por la arquitectura civil, sobresaliendo las viejas murallas del siglo XIV, que con sus dos kilómetros y medio de extensión rodean todo el municipio. La fortificación tiene catorce torres y seis puertas, constituyendo, con el perfil del castillo uno de los elementos arquitectónicos más característicos de Morella. Antes de llegar a la ciudad tenemos la posibilidad de visitar el acueducto, un curioso monumento que la ingeniería medieval levantó para el abastecimiento de aguas de Morella.

La Puerta de Sant Miquel es el acceso más emblemático de la ciudad y donde se alza la Creu de les

Tres Testes Coronades, singular cruz gótica que conmemora la visita a la ciudad de Benedicto XIII, el Papa Luna, junto con Don Fernando de Antequera y San Vicente Ferrer. Corría el año 1414 y el cisma de Occidente era de difícil resolución.

Todas las entradas a Morella

nos conducen a la iglesia arciprestal Santa María la Mayor, uno de los templos más bellos del arte gótico mediterráneo.

El castillo de Morella se levanta apoyado sobre una impresionante mola de piedra caliza. Los diferentes planos concluyen en una ciudadela de difícil acceso, situada estratégi-

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

HISTORIA VIVA

camente en el vértice de los tres países que constituían la Corona de Aragón, siendo, además, puerta del mediterráneo para los conquistadores del interior que se desplazaban hacia la costa.

El castillo está cargado de historia y de cultura. Fue punto defensivo de íberos, plaza romana, alcázar

Una impactante vista aèrea de Morella.

RAFA RUIZ

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; lunes de 10h. a 14h. El domingo 9 estará cerrada por ser colegio electoral. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

árabe y ciudadela cristiana. El general carlista Ramón Cabrera hizo de este altivo lugar su feudo. Hoy sigue en pie, mostrando los detalles de su pasado, de su esplendor. Continua siendo esa fortaleza soberbia, inexpugnable, que todos quisieron conquistar. Morella es historia viva.

CENTRO LÚDICO

Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

LA PRISIÓN MEDIEVAL. Consultar en la Oficina de Turismo

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR. Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN. Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, el castillo y las murallas de Morella se iluminan desde la puesta de sol hasta medianoche. Puedes acercarte a pie hasta el paseo de la Alameda para ver el castillo o coger el coche y dar una vuelta por los alrededores para disfrutar del espectáculo en su conjunto.

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL.

Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media. La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en tres turnos: 11h. / 12:30h. y 16:30h Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Los días disponibles de 10 a 13h y de 16 a 19 horas.

Agenda.

—Morella.

Dissabte 14 de setembre 19h. ‘Descobreix Els Ports’. Visita guiada sobre les històries i llegendes al voltant del Castell.

Dimecres 18 de setembre De 17 a 20h. Campanya de donació de sang al Centre de Salut de Morella. —Vilafranca.

Dissabte 14 de setembre 9,30h. ‘Els secrets dels senders’. Un programa de psicologia en la natura a càrrec de Berta Gil. Organitza: Agència d’Igualtat Ajuntament de Vilafranca. 16h. VII Volta Ciclista a Vilafranca. IXè Memorial Jofre Grau Biosca. Etapa: Castellfort-Font d’en Segures (Benassal)

Diumenge 15 de setembre 10,30h. VII Volta Ciclista a Vilafranca. IXè Memorial Jofre Grau Biosca. Etapa: Vilafranca-Vilafranca.

Dilluns 16 de setembre Jornades de la Gent Gran 9h. Passejada micològica a càrrec de Sergi Monfort 18h. Conferència ‘Preparació per a l’envelliment’ a càrrec de la psicòloga Berta Gil. Casa Social.

Dimarts 17 de setembre Jornades de la Gent Gran 17h. Demostració de cuina amb bolets. Degustació dels plats preparats amb Emilio Pons de l’Escudella. Casa Social

Dimecres 18 de setembre Jornades de la Gent Gran 15h. Campionat de guinyot al bar dels Jubilats. Casa Social.

—Ares del Maestrat.

Dissabte 14 de setembre 10h. Taller de cal·ligrafia tradicional: la lletra lligada. Taller impartit pels cal·lígrafs Ester Gradolí i Jordi Sempere. Al Telecentre.

—Benassal.

Dissabte 14 de setembre 19h. ‘Vine a ballar Swing’. Amb el ‘Cor de Fusta’ i classe oberta de Lindy Hop ‘Swing i Au Castelló’. Plaça de la Font d’en Segures (davall del manantial)

—Atzeneta del Maestrat. Dissabte 14 de setembre 16h. 29ª Trobada de Bandes Els Ports-Alt Maestrat amb la Unió Musical de Vilafranca, l’Associació Musical Santa Quitèria de Tírig, la Unió Musical Catinenca de Catí, la Societat Musical Cinctorrana de Cinctorres i la Societat Musical Santa Cecília d’Atzeneta.

—Agenda Esportiva

FUTBOL REGIONAL

2ª FFCV

Morella FC - CF Xilxes

Diumenge 15 a les 18h. ‘Fabrica de Giner’. Morella

3ª FFCV

UD Benassal - CE Cinctorrà Divendres 13 a les 21h. ‘Enrique Sancho’. Benassal

CF Vilafranca- CE Rossell

Dissabte 14 a les 19h. ‘El Serrito’. Vilafranca

TORNEIG ELS PORTS FC

Dissabte 14 de setembre 10h. Torneig al camp del Serrito de Vilafranca. Alevins, Benjamins i Prebenjamins.

Equips: Renomar Els Ports FC, CF Torreblanca, CF Alcalà, Vinaròs CF i At. Baix Maestrat.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

De Matías Sangüesa, s’havia de parlar en

MARC SANGÜESA I PEP QUEROL HAN PUBLICAT UN LLIBRE SOBRE L’ALCALDE MORELLÀ I PRESIDENT DE LA

L’Ajuntament de Morella i el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló van organitzar aquest passat mes d’agost una jornada de memòria històrica a Morella on es va rendir homenatge a tres alcaldes i a les seues famílies que van sofrir, pel simple fet de treballar pel seu poble, la crueltat de la guerra i la repressió de la postguerra. Les seues vides van estar truncades i la seua memòria massa temps amagada i silenciada. En eixa jornada, en record de Domingo Borrás Pascual, es va descobrir una placa a Pereroles, lloc on va viure amb la seua família durant anys mentre regentava el negoci forestal qui va ser alcalde de Morella i va patir presó, condemna a mort i afusellament al cementeri de Castelló en 1941. En aquest acte van poder estar presents el seu net, Domingo Puig i el seu besnet, Rodrigo Llopis.

Fa vergonya dir-ho, però ni a casa, ací a Morella vull dir, coneixem la major part d’aquests fets.

Pep Querol: “Per això és bona la història: per a recordar, per a recuperar, i moltes vegades també per a perdonar, com en aquest cas”.

En aquest homenatge-record, hem conegut a tres alcaldes de Morella, que van viure un temps complicat i ho van pagar en la vida.

Marc Sangüesa: Així és. Tant Domingo com Agustí Borràs van ser els alcaldes que van entrar a l’alcaldia de Morella després del meu avi i tots dos van ser afusellats. A m’agüelo no el van afusellar perquè al desembre del 37 es va morir tot solet.

Els detalls els hem conegut després a través d’una investigació que han dut endavant historiadors i familiars, gent interessada en els fets i el grup de recerca de la memòria històrica. Ens podeu comentar un poc qui van ser Agustín i Domingo Borràs?

PQ: Agustí Borràs era una de les mans dretes de Matías Sangüesa. Ja eren companys de partit abans de la dictadura de Primo de Rivera. Estem parlant de final dels anys 10 o principi dels 20. Van estar junts sempre. Agustí Borràs tenia

moltes responsabilitats a l’ajuntament durant la República i en el moment que Matías Sangüesa va ser nomenat president de la Diputació, Agustí Borràs s’encarregaria de l’alcaldia. Comença la guerra, Agustí continua sent alcalde fins que al novembre hi ha una reorganització i és quan Domingo Borràs entre com a alcalde. Ell estaria en aquest lloc fins que arriben les tropes franquistes al 38. Què van fer de roin per a ser afusellats?

MS: L’únic que van fer és ser fidels al poble, ser fidels a la institució, l’alcaldia, i ser fidels a la República. Aquest és el seu crim. De fet, no van marxar perquè pensaven, en tota la raó del món, que no havien fet res i que, per tant, no tenien cap risc a córrer. Molt enganyats anaven, perquè el primer que van fer els franquistes en entrar a Morella va ser iniciar el procés sumaríssim contra els dos alcaldes. A un immediatament, van entrar a l’abril del 38 i poc després l’afusellaven. A l’altre l’any 41 després d’un procés bastant més penós i d’anys d’estar a la presó. Però aquí no s’acaben les malifetes per que com no van poder fer el mateix en Matías Sangüesa, a la setmana d’entrar les tropes feixistes, van anar al cementiri van traure al meu

A continuació a Ca Riteta una altra placa es va inaugurar recordant a Agustí Borrás Boix, alcalde del mateix partit durant gran part de 1936, també condemnat a mort i afusellat al cementeri de Morella el 30 de juny de 1938. Finalment, es va descobrir a l’Ajuntament de Morella, ja que no es va donar permís per a col·locar-la en la seua casa natal, una placa en homenatge a Matias Sangüesa Guimerà, alcalde de Morella i president de la Diputació de Castelló durant la República i la guerra civil. La jornada finalitzava amb la presentació del llibre “Matías Sangüesa Guimerá, una vida de servei al poble”.

El coordinador del llibre, l’historiador Pep Querol, i un dels seus nets, Marc Sangüesa, han conversat amb nosaltres al voltant d’aquests tres alcaldes de Morella, i la història al seu voltant que es va silenciar tant de temps.

“Agustí Borràs tenia una destil·leria, feia colònies i alcohol. Domingo Borràs es dedicava a l’explotació forestal, tenia una serreria. Per la seua part, Matías Sangüesa era tractant de ramat porcí”

Anna Querol.

Sangüesa, fins no fa massa, en veu baixa”

iaio de la tomba i el van deixar a la part on posaven als no batejats i d’altres religions.

L’odi i la venjança exercida per les noves autoritats té aquestes conseqüències: afusellament dels dos darrers alcaldes de la ciutat i la venjança fins i tot després de mort de Matías Sangüesa.

Agustí va ser afusellat a Morella i està en una fossa comuna. Domingo va ser afusellat a Castelló i ha estat el grup de recerca per a la memòria històrica qui ha localitzat el seu emplaçament, no?

PQ: Sobre això és molt interessant estudiar els seus judicis perquè trobes com hi ha gent de dreta

que els defensava. Aleshores hi ha un moment en què te dones compte que el franquisme havia de pelar a algú i en molt poqueta excusa... realment si mires els judicis, motius objectius en hi ha pocs. Tot són rumors i molta boira. Els volien pelar, i els van pelar i ja està. És dur, però és així. Heu parlat de venjança. Ara també hi ha un corrent que afirma que la llei de memòria democràtica també és revengista. Què en penseu?

MS: Evidentment l’esforç que s’ha fet en els darrers períodes per recuperar la memòria no té res de venjança. És la recuperació d’uns valors,

d’unes trajectòries, fins i tot d’uns sacrificis en benefici de tothom, que van intentar sepultar en una enorme llosa d’oblit i de discriminació.

Aquest esforç, que es concentra en les lleis de Memòria Democràtica, està intentant la dreta d’aquest país, elimina’ls allà on poden, canviant una trajectòria de recuperació per, altra vegada, una trajectòria d’oblit. És del tot intolerable que els governs de determinades comunitats autònomes intenten desfer el poquet camí que s’ha fet fins ara per tal de restablir la memòria d’una gent que l’únic que va fer va ser

Aquest estiu s’ha rendit homenatge als tres alcaldes de Morella afusellats.

intentar complir en la seua obligació, intentar complir en la necessitat de modernitzar, d’ampliar els límits del sistema polític i que la democràcia arribara a tothom. Eren alcaldes, però cadascun tenia el seu ofici, la seua feina. A què es dedicaven?

PQ: Agustí Borràs tenia una destil·leria, feia colònies i alcohol. Domingo Borràs es dedicava a l’explotació forestal, tenia una serreria. Per la seua part, Matías Sangüesa era tractant de ramat porcí. Estirat, sobretot, pels seus nets, aquesta primavera va veure la llum un llibre coral anomenat “Matías Sangüesa, una vida de

servei al poble”. Com comença aquest projecte?

MS: De Matías Sangüesa, fins no fa massa, s’havia de parlar en veu baixa. Fins que no va arribar la democràcia era un tema en què s’havia d’anar en compte a l’hora de parlar, sobretot aquí a Morella. La recuperació de la seua figura, la recuperació del que va fer i de la seua personalitat ha estat gràcies, entre altres, al grup de recerca de la memòria històrica, al Centre d’Estudis dels Ports, i una mica en la voluntat de persones d’aquí de Morella que ens van instigar i incitar a alguns membres de la família perquè férem alguna cosa per recuperar la figura del meu iaio.

Aquestes persones són, bàsica-

ment, dues: Artemi Rallo que és net d’Anisceto Rallo, una persona que va conviure amb el meu avi i va ser company de partit i company de lluites, i l’altra, Sergio Beser, el professor Beser. Ell no va arribar a conèixer al meu avi per sí son pare, Felipe Beser, que va ser company fins i tot a l’alcaldia. Tots dos ens van transmetre la inquietud i les ganes de recuperar la història, la trajectòria de Matias Sangüesa. Gràcies a ells i gràcies a especialistes en el tractament de la informació com el Pep Querol, hem pogut tirar endavant un obra que va començar a gestar-se en 2007 quan li van fer l’homenatge a Morella i que per diverses circumstàncies ha tardat disset anys. L’esforç ha estat

A la dreta, Matías Sangüesa i Encarnación; a baix, visita del bisbe Félix Bilbao a Morella pel Sexenni de 1934. Podem observar els sectors catòlics de la Ciutat al seu voltant i el més rellevant, homes com Lázaro Polo, Pràxedes Querol i Julio Rallo (els tenim identificats) i que, per bé o per malament, tindrien una gran incidència en la vida de Matías Sangüesa. Estiu de 1934.

intens, però crec que val la pena. Pep, t’encomanen a tu la coordinació d’aquest treball. Com t’ho fas?

PQ: Van contactar amb mi Juan Luis Porcar i Luís Meseguer en 2022 perquè volien reprendre el projecte que havien guardat en un calaix des de 2007. Ja hi havia molts treballs fets. La feina va ser buscar alguna cosa nova i equilibrar tots els treballs perquè tinguera harmonia.

Si haguérem de resumir, podríem dir que Matias Sangüesa era un home avançat al seu temps?, un home que havia imaginat una Morella molt més oberta i molt més moderna?

PQ: Era un demòcrata. Un liberal progressista, però sobretot un demòcrata. Ell volia introduir Morella plenament en el segle XX i abandonar eixes qüestions en l’àmbit social i cultural que s’endinsa-

ven massa i en el pitjor sentit, en el segle XIX. Ell volia modernitzar Morella.

MS: El seu camp d’actuació és absolutament coincident en les preocupacions que ara en 2024 continuem tenint: sanitat, educació i comunicacions. En això és en el que va invertir una bona part dels seus esforços. Les seues obsessions eren la creació d’escoles allà on no hi havia, millorar les condicions de treball dels mestres i dels que treballaven a l’escola, igual com dels metges i sanitaris que ens atenien. L’altra gran preocupació eren les comunicacions. Des de la carretera que puja de Castelló i va a Saragossa, a la vialitat interna de la ciutat que es va manifestar a l’hora d’obrir el pas per la muralla i fer possible que la gent per primera vegada en segles no hagués d’anar a voltar la circumferència del poble per poder accedir a ell.

Apunts històrics.

El Directori Civil (1925-1930) ·

Part XIII

Seguim amb notícies curtes

Avui vorem algunes qüestions curioses. Problemes al mont de Vallivana; la Societat d’Autors actua a Morella; una nova carrossa; un capellà educant en valencià; i dos lloguers

Pep Querol. Historiador

Catí, ja des de la independència de les aldees, ha intentat alguna que altra vegada aconseguir annexionar el mont de Vallivana, plet que acabaria perdent. Però, pel que sembla, per aquests anys, i després de més de 200 anys, encara hi havia cert regust de revanxa, segons apunta l’Acta de la Permanent, del 6 de novembre de 1928, on se comentava que, el dia 4, s’havia rebut una comunicació dels guardes forestals «sobre apropiación indebida de parte del monte Vallivana por los hermanos Celma Blasco de Catí, quienes han colocado o mandado colocar [...], varios nuevos mojones en dicho monte». Donava la casualitat, o no, que en aquella època se revisaven totes les fites, o mollons, dels termes municipals, també amb els municipis veïns de l’Aragó. La cosa no és de broma. El diari Las Provincias, del 26 de desembre de 1928, se feia ressò de la denuncia, «Hechas las indagaciones, examen y reconocimiento de[l] terreno, se comprobó que se había hecho una usurpación de 70 u 80 hectareas de terreno». Aita’ls, aquests de Catí, què espavilats. El guarda forestal encarregat de la zona, Eduardo Espinàs, el 27 de novembre donava detalls de l’assumpte. A la denúncia s’indicava que la zona on s’havia fet la infracció era al Collet del Roure, però després de revisar a fons el terreny pels forestals i la Guàrdia Civil, determinarien que els terrenys eren al Collet del Povet d’Embiosca, «Roca del Platillo» i just al límit del mont de Vallivana.

Una vegada inspeccionat el terreny, van interrogar al mitger que gestionava el mas Covetes de Salvassòria, José Roca Troncho, també natural de Catí, que cantaria la Traviata, home que tindria diversos problemes amb la Guàrdia Civil i forestals per fer ús del mont de Vallivana sense permís, «Que la dueña de la finca donde se supone la infracción es Doña Teresa Celma, natural de Catí y vecina de Castellón; que los tres mojones nuuevos antes citados los pusieron los hermanos de la señora antes dicha que son Hermenegildo, Ramón y Vicente Celma, de Catí, en unión de un tal Sixto Ortí Pitarch de Ares del Maestre; éste último actuaba como périto de división de la finca; y que los expresados mojones se pusieron en la última decena de Septiembre último». Si Roca era el seu mitger, possiblement estaria allà observant, o participant, tot el procés. Sembla que era una qüestió d’avarícia personal de tots els implicats, amb un toc de ressentiment romàntic. Ja se sap que sobre aquestes coses patriòtiques sempre hi ha algú que ni oblida ni perdona, hi ha un posso cultural que sempre està ahi. Els causants de la infracció serien denunciats al Jutjat de 1a Instància de Morella. És molt probable que no li sentara massa bé això a Morella, refrescant antigues cuites entre els dos pobles, però les relacions diplomàtiques entre ells no sembla que se veren afectades (en aquells anys hi ha innumerables denúncies sobre veïns de Catí relacionades

Ja se sap que sobre aquestes coses patriòtiques sempre hi ha algú que ni oblida ni perdona, hi ha un posso cultural que sempre està ahi.

amb un aprofitament forestal il·lícit del mont de Vallivana). Fa alguns anys, la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), ens tocava la moral respecte els drets de fer música a les festes dels pobles. La qüestió va alçar una bona polseguera, ja que volien cobrar per tot, inclús als bars per posar la televisió. La veritat és que ja no s’ha tornat a sentir res com allò, no se si a causa d’alguns escàndols de corrupció dins de la mateixa SGAE, que els ha fet amagar-se un poc. Però tot això dels drets d’autor és més vell que Matusalem. El Govern Civil escrivia a l’Ajuntament, el 31 de maig de 1928, «Habiendo acudido a este Gobierno, el representante de la Sociedad de Autores en esa Ciudad, dando cuenta de que la sociedad denominada Club Deportivo Unión Morellana se niega a pagar los derechos de Autores y siendo esa Alcaldía la llamada a que en su jurisdicción se cumpla lo dispuesto en la Ley de Propiedad Intelectual, se servirá V. requerir al Presidente de la aludida Sociedad, para que pague al citado representante lo que se le adeuda, y en lo sucesivo evitar se reproduzca esta queja ante mi autoridad». La cosa seria seria. En aquells moments l’arrendatari del Teatre municipal era el Club esportiu, on oferia diversos espectacles, des de música i ball a pel·lícules (a Las Provincias, del 12 de febrer del 1929, se noticiava la celebració de «bailes en los tres días de carnaval», organitzats pel Club), una manera d’obtenir

ingressos per poder fer altres activitats esportives i culturals. Així, el 2 de juny, l’Ajuntament escriuria al Club, «le prevengo que no podrá darse ninguna clase de espectáculos públicos en el nombrado Teatro, hasta tanto que no se haya saldado la deuda contraida con la Sociedad de Autores por las funciones dadas, en el indicado inmueble, desde que es V. arrendatario del mismo». El president de l’associació era Luís Masià, qui acabaria per cedir, no tenia més remei. El 8 de juny, la mateixa Associació d’Autors, escrivia a l’Ajuntament, congratulant-se del seu atraca..., vull dir, que les coses acabaren bé. Sembla que va haver-hi una reunió entre les tres parts per solucionar el problema. Pel que diu, hi hauria una bona trifulca, «como V. mismo ha visto, el arrepentimiento al parecer sincero de dichos jóvenes que prometen pagar y cumplir en todos sus detalles la Ley [...], y como el que suscribe, representan-

te de la Sociedad de Autores [...], no me vuelvan a ocurrir los desagradables sucesos que han dado origen a la denuncia al Excmo. Sr. Gobernador, porque de producirse la rebeldía, sería en extremo grave para la Sociedad que nos ocupa». La seu a Morella era a la Costa Sant Joan, nº. 20, i durant un temps el seu representant seria Veiga (aquest home està a tot arreu). Xiquet, pareix la màfia. Canviem de tema. Dins d’aquest període tocaria celebrar-se el Sexenni, el 1928. Per al seu Anunci, l’Ajuntament construiria una nova carrossa, segons l’Acta de la Comissió Permanent, el 24 de maig de 1927, «Dicha Carroza, como es de rigor acostumbrado, deberá ser una alegoría de Morella, bien representando un escudo o algún episodio de nuestra gloriosa historia». El comissionat per a portar-lo a efecte seria el regidor Francisco Martí Martí. Respecte a l’Anunci, és molt interessant citar a José

Milián, i la seua habitual crònica al Heraldo de Castellón, en aquest cas del 19 d’agost de 1927. No per la festa en si, sinó pel canvi climàtic que estem vivint i que algun estúpid nega encara, «La novena a la Virgen de Vallivana, es la vanguardia del invierno de Morella, y causa hondo pesar, sentir las campanas, que quieren ser alborozadas y alegres, cuando se acortan los días y los primeros fríos se dejan sentir, [...]. Todos los años sentimos la misma impresión al traspasar los umbrales, del frío y triste invierno de Morella, pero este año el tránsito creemos, va a sernos, por las razones apuntadas, mucho más fácil y llevadero». O el comentari del Corresponsal al Heraldo de Castellón, del 17 d’agost de 1928, parlant del dia 15, «Hace un calor insoportable y continuo. Parece mentira que eso podamos decirlo en Morella. Pues es verdad y nosotros somos los primeros sorprendidos de tal afirmación». No cal

Carrossa de l’Anunci de 1927, Autor: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

comentar res.

Com solia passar al Sexenni, l’Ajuntament demanava al Ministeri de la Guerra, que donaren permís als soldats morellans perquè pogueren estar a les Festes, tal com assenyalava el governador civil, en un escrit del 16 d’agost, «con esta misma fecha se eleva al Excmo. Sr. Ministro [...] la instancia y relación de esa Alcaldía, solicitando se conceda licencia de unos días a todos los soldados Morellanos que sirven en nuestro ejército de África». Aquesta vegada ho feien a través del governador civil, però en una època, al meu parer, un poc tardana. Aquestes coses s’haurien de fer amb un poc més de temps, penso. No sabem si la seua petició seria atesa.

El Heraldo de Castellón, del 13 de gener de 1927, ens dóna una notícia interessant. El retor de Sant Miquel, Manuel Martí, feia activitats educatives per a sagals, i amb aquesta intenció «ha adquirido

una linterna mágica, cuyas vistas fijas, de asuntos religiosos y morales, aparecen ante la vista de los niños, sazonados con las explicaciones, más claras, infantiles, en valenciano, en su propio lenguaje, que constituyen su delicia los ratos que allí acuden los domingos y fiestas de guardar. Como que recoger la chiquillería, entretenerla, enseñarla y educarla, lo creemeos un trabajo ímprobo y meritorio, es por lo que tenemos la satisfacción de felicitarle públicamente», felicitació a la que me sumo. Ben fet Martí, ja m’imagino a José Maria Escorihuela traient foc pels queixals.

Ja sabem que se farien dos escoles nacionals noves al casc urbà de Morella, una de sagals i l’altra de sagales. El lloc escollit seria propietat de Juan Facundo, a la plaça Colon núm. 19, a la planta baixa. El 28 de novembre de 1928, segons l’Acta de la Permanent, s’acordava acceptar el preu del lloguer proposat per Facundo, «cuyos locales se ocupan desde el día primero del mes de abril último, debe abonarse, al nombrado propietario, según su petición, la cantidad de mil cuatrocientas cuarenta y cuatro pesetas», des de l’1 d’abril al 31 de desembre, quantitat més que considerable. A la mateixa sessió, també acordarien tancar el preu i l’arrendament dels dits locals per al següent any, per unes 1.825 pessetes. La veritat és que tenien poques opcions, ja que s’incideix en què eren «los únicos locales de Morella que reunen condiciones para establecer en ellos las escuelas nacionales unitarias de reciente creación». He dit més que considerables, perquè el lloguer, o la vivenda en general, era molt barat, res a vore amb els atracaments actuals, que en part és culpa nostra per pagar-los, però això és un altre tema. A l’Acta de la Permanent del 15 de gener de 1929, se dóna compte de l’arrendament que havien de pagar per dos cases al carrer de la Mare de Déu de Vallivana, els núms. 31 i 33, per poder allotjar als mestres titulars de les escoles, «el piso primero y la planta baja», per unes esfereïdores «treinta pesetas anuales». Xifra poc creïble, però posa clarament «anuales», encara que jo crec que serien mensuals, error del secretari, ja que segons l’Acta de la Permanent del 28 d’octubre de 1930, la casa núm. 20 de la Costa de Sant Joan, se llogaria per allotjar mestres per 20 pessetes mensuals. Com sempre, recordo el sou anual del conserge de l’escorxador, al voltant de 1.000 pessetes (els mestres 2.000; el director de la Banda, 3.000; un pernil, 11 el kilo). Sempre podem aprendre del passat.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

CONTINUEN ELS GREUS PROBLEMES A CAUSA DE LA SEQUERA

Forcall rebrà aigua del riu amb el permís de la Confederació

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha donat permís a Forcall per traure aigua del riu Bergantes i es podrà disposar de tres cisternes d’aigua diàries per a usos ramaders. Des de Forcall s’ha informat aquesta setmana del fet que la Confederació Hidrogràfica ha autoritzat traure tres cisternes diàries a diferents punts dels rius que travessen el seu terme municipal.

Aquesta aigua està destinada a ramaders d’extensiu i l’autorització és vàlida des d’ara fins a finals d’octubre. Tots aquells titulars d’explotacions ramaderes d’extensiu que vulguen utilitzar aquest servei ho hauran de sol·licitar a l’Ajuntament de Forcall comunicant, per una banda el dia de l’extracció, per altra la matrícula del vehicle que farà l’extracció. També es requereix el Registre General d’Explotació Ramadera. Una situació que ajudarà a pal·liar un poc la difícil situació que aquesta sequera prolongada està deixant al territori i en aquest cas concret al terme municipal de Forcall. I és que malgrat les pluges dels primers dies del mes de setembre, la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha hagut de continuar subministrant cisternes d’aigua a les explotacions ramaderes.

En concret, durant la primera setmana de setembre s’han assortit un total de 2,4 milions de litres d’aigua a 21 localitats per a garantir la supervivència de caps de bestiar

i pal·liar els greus efectes de la sequera a la Comunitat Valenciana.

Des que va començar aquesta iniciativa han estat més de 12 milions d’aigua els que han arribat a 44 municipis, la majoria de la província de Castelló i més de 100 explotacions ramaderes les que s’han pogut beneficiar.

Referent a això, el conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina ha assenyalat que a pesar de les últimes pluges, les sol·licituds dels ramaders amb dificultats de proveïment continuen arribant.

I és que la situació al camp i als dipòsits d’aigua als darrers mesos era tant alarmant que les plogudes tant d’agost com de setembre no han aconseguit pal·liar les millores al camp.

Situació complicada per a les explotacions ramaderes de tota la Comunitat Valenciana i que a la província de Castelló està sent realment dura i difícil. I és que allà pel mes de abril o fins i tot abans a moltes explotacions ramaderes de la comarca dels Ports ja s’estaven portant cubes d’aigua.

Un altre problema és que els punts de subministrament d’aigua per a les explotacions també han anat presentant dificultats durant tots aquestos mesos.

La pluja ha ajudat ha omplir basses menudes, si bé la situació no ha millorat excessivament en general.

AMETLLES ALS PORTS. Les primeres setmanes de setembre sol tindre lloc la collita de les ametlles, molt més habitual a terres situades més al sud que ací a la comarca dels Ports. A pobles amb menor altitud, com Villores si se n’han fet i ja les han collit aquestos dies.

Els preus.

Els preus del Porcí. 05/09/2024

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,740 €/kg (baixa 0,022 €) 1,752 €/kg (baixa 0,022 €)

Setmana 36 del 02/09 al 08/09

69,00 € (sense variació)

87,00 € (sense variació) 05/09/2024

46,00 € (sense variació)

China (Min. Agricultura) Del 26 agost a l’1 setembre Porc viu

(Lechón)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 04-09-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

5,65 €/kg (puja 0,05 €) 5,67 €/kg (puja 0,04 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 04-09-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,87 €/kg (puja

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 05-09-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (sense variació)

1,43 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 03-09-24

Conill (Pes viu)

2,32 €/kg (sense variació)

Conill (Pes viu) 2,20 €/kg (sense variació) (Loncun) 05-09-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

11,1 / 20,3

9,5 / 20,2

11,0 / 19,7

9,7 / 22,2

--,-- / --,--

12,2 / 20,5

10,2 / 19,1

10,3 / 19,9

11,0 / 23,2

10,4 / 21,1

10,2 / 18,1

11,2 / 21,0

14,6 / 23,5

14,0 / 22,6

15,4 / 24,4

17,2 / 27,2

--,-- / --,--

16,3 / 25,6

14,1 / 23,4

16,5 / 25,7

16,6 / 26,1

16,6 / 27,9

13,7 / 22,3

14,8 / 23,1

16,8 / 28,7

12,7 / 26,6

14,9 / 28,7

14,8 / 30,4 --,-- / --,--

14,9 / 28,8

15,9 / 26,2

15,8 / 28,4

15,3 / 29,1

15,1 / 29,8

15,6 / 25,7

14,3 / 27,3

15,4 / 26,5

11,2 / 25,8

14,4 / 25,2

14,6 / 27,3

18,2 / 27,9

14,3 / 26,3

14,0 / 24,4

15,3 / 25,9

15,4 / 27,8

14,9 / 27,0

13,4 / 23,3

13,4 / 24,8

12,2 / 23,9

10,3 / 23,1

12,5 / 23,0

13,6 / 24,9

11,7 / 26,2

13,6 / 24,1

10,4 / 22,1

12,5 / 23,5

14,6 / 26,5

10,9 / 24,9

10,7 / 20,8

12,0 / 23,1

12,6 / 23,8

11,3 / 24,4

12,7 / 23,3

14,2 / 24,8

12,9 / 24,9

13,4 / 24,8

10,8 / 23,4

13,2 / 23,4

14,2 / 26,8

12,6 / 24,8

10,8 / 20,9

12,6 / 24,4

9,9 / 23,5

7,9 / 24,0

8,6 / 22,5

9,2 / 24,3

7,7 / 24,2

8,1 / 23,8

7,4 / 22,8

7,8 / 22,3

13,2 / 26,9

8,1 / 23,8

7,0 / 20,0

9,1 / 24,1

“Setembre eixuga les fonts o s’emporta els ponts”

L’estiu calorós i sufocant com el que s’ha viscut en diferents moments dels darrers mesos, sembla que ha dit adéu definitivament. I és que el mes de setembre està tenint un clar comportament de tardor, tal i com es va demostrar amb les pluges intenses de la passada setmana i la important refrescada en les temperatures dels darrers dies. I possiblement, encara anirà a més als propers dies segons apunten les previsions de l’Agència Estatal de Meteorologia. El vent ha fet acte de presència a les darreres hores. Vent de Cerç, fresc i amb baixada de temperatures i amb alertes grogues decretades per l’AEMET. Les temperatures baixes sobretot han afectat a les mínimes, si bé les màximes tampoc han estat molt elevades a les darreres jornades. Les pluges, que tant a sovint

ens visitaven la passada setmana pel moment han desaparegut per donar pas a un ambient assolellat i ventós ja que el fort vent de les darreres jornades ha eixugat molt el terreny novament. De fet, les plogudes han fet que el monte presente un aspecte més propi de la primavera que de la tardor i fins i tot en alguns llocs alts de muntanya han començat a aparèixer els primers bolets. Situació pròpia de la tardor la que estem vivint en estes darrers jornades i és en la que tal i com indica el refrany d’aquesta setmana, el mes de setembre és molt incert ja que igual pot ploure molt que no caure ni una gota. Això si, pel moment ha plogut un poc a les jornades inicials del mes, anem a veure com continua la cosa en una segona part del mes.

Temperatures de tardor

La predicció de Lorenzo Boix.

Encetem una setmana en la qual les protagonistes, sobretot a l’inici del cap de setmana, seran les mínimes, que podem qualificar més pròpies de finals d’octubre o novembre. Dissabte de matí parlarem de valors entre els 4 i 8 graus (puntualment inferiors) i màximes que pujaran un poc respecte al dia anterior, però que en molts punts no arribaran als 20, quedant en general entre els 16-20. Diumenge poden pujar un poc les temperatures, però les mínimes encara estarien per davall dels 10 graus, quedant en general entre els 6-10. Les màximes poden pujar també aquesta jornada un parell de graus o tres, arribant ja als 20 graus en alguns punts, quedant entre els 18-22. A pesar de les temperatures de tardor, parlarem d’un cap de setmana marcat pel sol i l’ambient estable. Començarem la setmana amb ambient estable i assolellat encara dilluns, amb temperatures semblants a les de Diumenge (grau amunt, grau avall) per a tornar a baixar el dimarts, quan les mínimes de nou rondaran els 4-8 graus i les màximes també serà complicat trobar punts on arriben als 20. Ja començarem a tindre més núvols i ambient humit, esperant que a partir de dimecres i/o la segona part de la setmana puguem tindre pluges, veurem si en forma de ruixats i tronades o de temporal, amb un ambient plenament de tardor.