Setmanari Notícies (13/06/2025)

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Olocau escull l’escola en valencià i la Generalitat no li ho vol permetre

“El 100% de la primària va votar valencià. La gent va gastar el sentit comú i va demanar que tot continue com fins ara: una bona educació i en valencià”, explica Sergio Guillén, alcalde d’Olocau del Rei

Pàgina 2. El tema de la setmana.

Els diputats socialistes Ernest Blanch i José Luis Lorenz registren iniciatives parlamentàries i alerten del perill d’imposicions ideològiques que trenquen la convivència i la coherència educativa comarcal

25 ANYS DEL CAPSIGRANY. L’edició d’enguany de la Mostra de Teatre de Vilafranca acull una mordaç cloenda amb Xavi Castillo i la “Ventorro Edition” del seu espectacle Veriue-ho

Pàgina 9. Gent&Vida.

La Pasqua del Llosar

Aquest dilluns de Pentecosta,Vilafranca ha viscut una de les seues jornades més arrelades, que cada any és festivitat local, amb l’última de les rogatives de la temporada.

Preocupació per la venda d’Electra del Maestrazgo

La seua desaparició com a entitat independent suposaria un nou colp per a unes comarques ja castigades per la despoblació i la pèrdua de teixit industrial, que es suma al tancament de Marie Claire.

Pàgina 7. Poble a poble.

L’avaria a la subestació de Fraiximeno paralitzarà mesos els parcs eòlics

La reparació podria durar mesos i fins i tot comportaria portar un altre motor gegant com el que encara es recorda com arribà a la comarca l’any 2008

Pàgina 6. Poble a poble.

Pàgina 9. Gent&Vida. Entre que ens agrada la feina, la qualitat de vida i les relacions a Vilafranca, tenim la sensació de portar la vida que volem”

Tot i que en un principi es va dir que aquest fet podria comportar un ERE temporal per a la plantilla, Renomar apunta a que els treballadors es mantindran en actiu.

Adrian Deusdad, nou

L’Associació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca renova la junta directiva. Julián Martínez, del Cardenal Ram, ocuparà el càrrec de vicepresident, mentre que Pau Puig, de Fiordo Polar, exercirà com a secretari.

Pàgina 7. Poble a poble.

Els bombardejos sobre Benassal pels alemanys a les ordres de l’exercit franquista

Per F. Mezquita Broch.

Pàgina 4. Opinió.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

Olocau vol l’escola en valencià

L’alcalde d’Olocau, Sergio Guillén, reclama respostes immediates davant la incertesa generada per la Conselleria i exigeix que es respecte la voluntat de les famílies, que van triar el valencià per unanimitat en la recent consulta

La comunitat educativa d’Olocau del Rei ha esclatat d’indignació en saber que la Conselleria d’Educació podria estar preparant un canvi unilateral del projecte lingüístic del seu aulari, que deixaria d’oferir l’educació en valencià malgrat el suport unànime de les famí lies a continuar amb aquest model.

L’alcalde d’Olocau, Sergio Guillén, ha sigut contundent en denunciar la situació:“Este municipi es històricament castellanoparlant. Estem inte grats absolutament en aquesta comarca. El 100% de la primària va votar valencià. La gent va fer ús del sentit comú, i va demanar la línia en valencià com la tenim fins ara. Van a l’institut en valencià i després a la universitat, i no volem estar per darrere del que tenen altres pobles. No volem que ens tanquen portes, ni perdre oportunitats per a les nostres filles i fills”.

“Fa molts anys que funcionem així, dins del CRA Els Ports, i no veiem lògic que La Mata i Forcall continuen amb línia en valencià i Olocau quede despenjat. Ningú ens dona una solució, ningú ens ha explicat com serà la línia el curs que ve. Només ha respost la inspectora. De la carta que vam enviar al conseller, ni rastre de contestació.

Cap contacte formal. Si no mantenen la situació, com fins ara, serà molt difícil funcionar.”

Per la seua part, la regidora Laura Gascón, apunta com és “mare de dos fills, però també una exalumna d’Olocau que va patir el fet d’estudiar en castellà a l’escola i, després, pasar a l’Institut de Morella amb la línia en valencià”

—Els diputats de la comarca es pronuncien. Des del Grup Parlamentari Socialista, el portaveu d’educació a Les Corts, José Luis

Els diputats socialistes Ernest Blanch i José Luis Lorenz registren iniciatives parlamentàries i alerten del perill d’imposicions ideològiques que trenquen la convivència i la coherència educativa comarcal

Blanch, Guillén, Ripollés i Gascón, a les portes de l’escola.

Lorenz, ha expressat el seu “suport absolut a l’alcalde, als pares i mares, i a tota la comunitat educativa d’Olocau”, i ha exigit a la Conselleria que “interprete respectuosament la llei i els resultats de la consulta lingüística pensant en l’interés dels i les alumnes”. Lorenz alerta que “si Rovira incompleix les

Morella (Castellón)

seues pròpies normes, entrarem en una situació d’inseguretat jurídica que fa impossible treballar i educar amb garanties”. El diputat Ernest Blanch, que conjuntament amb Lorenz ha registrat una bateria de preguntes parlamentàries i una proposició no de llei, ha sigut clar: “La pregunta

Pol. Ind. “Les Casetes”

i la Generalitat li ho nega

“El 100% de la primària va votar l’escola en valencià. La gent del poble va gastar el sentit comú i va demanar que tot continue com fins ara: una bona educació i en valencià”, explica Sergio Guillén, alcalde d’Olocau del Rei

és: per què? Per què es vol vulnerar la voluntat de les famílies? Per què imposar allò que no volen? Per què canviar el que ha funcionat bé? L’única resposta és el sectarisme. I així no es pot funcionar en esta comarca.”

Finalment, el diputat provinci-

al Rhamsés Ripollés ha reclamat que la decisió definitiva “es prenga pensant en l’interés real dels alumnes d’Olocau i la seua relació amb la comarca, i no en criteris partidistes o arbitraris que no beneficiaran a ningú”.

Des del PSPV-PSOE, asseguren que “es farà tot el necessari per garantir que es respecte la veu de les famílies, la cohesió comarcal i la dignitat de l’ensenyament públic”. “No tolerarem que s’utilitze la llengua com a arma ideològica. Ni que es condemne els xiquets i xiquetes d’un poble a tindre menys oportunitats educatives només per raons polítiques. Ens tindran al davant. El valencià no es toca. La llibertat de les famílies, tampoc.”

—Els Ports prefereix l’escola en valencià. El valencià s’imposà en la consulta educativa a l’Alt Maestrat i Els Ports, i les comarques de l’Alt Maestrat i Els Ports van apostar de manera clara pel valencià com a llengua base en la consulta prevista per la Llei de Llibertat Educativa, coneguda com a Llei Rovira. Amb un 93,20% de vots a favor del valencià als Ports —la xifra més alta de la província de Caste-

El diputat provincial Rhamsés Ripollés ha reclamat que la decisió definitiva “es prenga pensant en els alumnes d’Olocau i la seua relació amb la comarca, i no en criteris partidistes o arbitraris que no beneficiaran a ningú”.

“Ningú ens dona una solució, ningú ens ha explicat com serà la línia el curs que ve; de la carta que vam enviar al conseller, ni rastre de contestació”, explica l’alcalde.

lló— i una participació del 67,26%, també la més elevada del territori, aquestes comarques es van situar al capdavant del suport a la llengua pròpia. A l’Alt Maestrat, el valencià va rebre el 94,71% dels suports. En municipis com Cinctorres, la Mata, Catí, Tírig, Vilar de Canes i Vistabella, el suport al valencià va ser unànime amb el 100% dels vots. Tot i aquests resultats contundents al nord de Castelló, la mitjana provincial va quedar lleugerament per sota, amb un 70,50% de suports al valencià davant un 29,50% al castellà.

A la resta del País Valencià, les dades van reflectir una situació més ajustada. A la província de València, el valencià va obtindre un 57,84% dels vots, mentre que el castellà va aconseguir un 42,16% dels vots. A Alacant, en canvi, el caste-

llà es va imposar clarament, amb un 65,89%, davant un 34,11% per al valencià. En conjunt, el resultat global de la consulta va donar una lleugera avantatge al valencià, amb un 50,53% dels suports, davant el 49,47% per al castellà.

D’acord amb l’article 14 de l’Ordre 2/2025, de 7 de febrer, en els municipis de predomini lingüístic castellà, el resultat de la consulta va tindre els efectes previstos en l’article 8 de la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat. Pel que fa als municipis de predomini valencià, a partir del curs 20252026, cada centre va determinar el nombre d’unitats en valencià i en castellà segons els percentatges obtinguts en la consulta. Aquesta distribució es va aplicar conforme a la taula recollida a l’annex I de la Llei 1/2024.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Els bombardejos sobre Benassal pels alemanys, a les ordres de l’exercit franquista

F. Mezquita Broch.

En el passat setmanari Notícies nº 1652 , del 30 de maig al 6 de juny, apareix en la pàgina 9, la notícia: “Benassal recorda els bombardejos mortals de l’experiment Stuka” i en lletra més menuda: “Els alemanys van fer proves a l’alt Maestrat durant la Guerra Civil causant 14 morts”. La informació ens recorda aquests fets, ben coneguts pels que ens interessem pel tema, ocorreguts a finals del mes de maig de 1938, sobre els quals ara han fet uns actes en presència de les autoritats locals. De la qual cosa ens congratulem així com de tot allò que ajude a mantenir la memòria històrica, que s’investigue en tots els seus aspectes i es normalitze fins convertir-se en un tema habitual reconegut de manera natural per la ciutadania.

Però en la informació que apareix en Notícies, creiem que falta un detall important i és que l’aviació de la Legió Còndor actuava en els plans d’actuació de l’exèrcit franquista, o siga de les tropes rebels que s’havien alçat en un colp d’estat contra la legalitat republicana, aquests experiments no es van fer per exemple sobre Sevilla, Burgos o Saragossa, en mans franquistes. Pensem que açò s’ha de dir ben clarament en cada informació, perquè durant molts anys, els de la dictadura franquista, per Benassal i els altres pobles del Maestrat on s’havien produït els fets, s’havia propalat la idea de manera interessada, de què aquells bombardejos que van causar víctimes mortals i la destrucció de moltes vivendes, havien sigut obra de l’aviació republicana. Amb el propòsit de conduir les mentalitat de la gent dels pobles cap a un rebuig frontal a la República i els habitants de idees republicanes, havent de patir aquests no només la dura persecució habitual sinó la rancúnia permanent lluny de qualsevol intent de reconciliació i pacificació de les consciències. Aquestes men-

Dues bombes de l’“Experiment Stuka”.

tides intencionades, per cert, com ara mateix, van causar molt de mal entre la societat, van fomentar la divisió permanent i la idea de vencedors de la guerra i de vençuts en els quaranta anys de la dictadura.

Per aquest motiu, entre altres, ha costat tant de fomentar les idees democràtiques, i molts problemes actuals tenen que veure en aquella divisió de bons i roïns alenada pels guanyadors de la guerra, entre ells

l’església i l’exèrcit, i els seus hereus.

Per això, que en temps actuals, aparega aquesta informació, sense el detall, de què aquesta aviació alemanya, tant ben investigada per Oscar Vives, actuava en el bàndol franquista, ens decep de manera especial perquè en els temps que corren sembla que es vulga netejar la imatge franquista. No és necessari mostrar en aquestes línies les citacions acadèmiques sobre que l’ajuda militar alemanya i italiana van ser fonamentals per apuntalar la victòria militar franquista en la Guerra civil, però podem repassar si de cas el llibre de Ricard Martí, Primavera del 38 (Onada) on apareix l’ordre d’operacions del d’exèrcit de Galícia, on es sol·licita a la legió Còndor l’esmentat bombardeig, o repassar els llibres de text de batxillerat per la visió de conjunt.

Però no volguera acabar aquest

Un dels avions que van bombardejar l’Alt Maestrat.

article sense recordar que quan es va estrenar el documental sobre el tema dels bombardejos a l’Alt Maestrat, en Benassal, estava

present junt a altres membres del grups de memòria tan de Castelló com d’allí, i en el debat posterior ja vaig plantejar públicament aquest tema, sense que hi haguera una resposta clara de l’evidència. No sabem la causa de l’oblit o l’absència d’aquest detall, però si es deu a les vicissituds de la investigació és que com diu la coneguda frase, “els arbres no deixen veure el bosc”.

Poble a poble.

15.00 EUROS D’ESTALVI. L’Ajuntament de Benassal ha completat la instal·lació d’un sistema fotovoltaic d’autoconsum col·lectiu de 30 kW que subministrarà energia a diversos edificis municipals com les oficines de l’Ajuntament, l’escoleta infantil, la carpa municipal, el sistema d’elevació d’aigües i el centre mèdic.

Amb un total de 80 panells solars de 470 vats, la instal·lació aconsegueix una potència de 37.600 vats pic i permetrà un estalvi estimat de 15.000 euros anuals en el consum elèctric dels serveis municipals. Es tracta de la primera instal·lació d’au-

toconsum en edificis municipals de la localitat i s’emmarca en el compromís de l’Ajuntament de Benassal per avançar cap a la sostenibilitat i l’eficiència energètica.

Aquest projecte ha estat possible gràcies a una subvenció de 17.456,40 euros i un finançament total de 27.930,24 euros, dins de la convocatòria d’ajudes destinades al foment d’instal·lacions d’autoconsum d’energia elèctrica en municipis de la Comunitat Valenciana 2024, impulsada per la Generalitat Valenciana a través de l’IVACE (Institut Valencià de Competitivitat Empresarial).

La greu avaria a subestació de Fraiximeno paralitzarà durant mesos els parcs eòlics dels Ports

Els parcs eòlics de la comarca dels Ports es troben completament aturats des del passat cap de setmana a causa d’una greu avaria a la subestació elèctrica de Fraiximeno, situada al terme municipal de Morella. Aquesta instal·lació és clau per a l’evacuació de tota l’energia produïda pels aerogeneradors d’aquesta zona del nord de Castelló.

Fonts de l’empresa Renomar, propietària de la subestació i dels parcs eòlics, han confirmat que la causa més probable de la incidència van ser les fortes descàrregues elèctriques provocades per les tronades del divendres passat. El transformador principal, un equipament de grans dimensions i alt valor estratègic, hauria patit danys greus, deixant fora de servei tota la infraestructura. Aquest aparell, que va necessitar el 2008 de grans

Fonts de Renomar han confirmat que la causa més probable són les fortes descàrregues elèctriques de les tronades del divendres anterior.

maniobres per a portar-lo fins a la comarca, podria fins i tot necessitar no només una reparació, sinó la seua completa substitució, operació que seria extremadament complexa, tant per la logística com pel subministrament. De moment, no hi ha una data concreta per a la reparació o substitució definitiva, però es preveu que es podrien trigar diversos mesos a recuperar la normalitat.

—No afectarà a la plantilla de l’empresa. Durant aquest període, tot i que en un principi es va témer un ERO temporal per als treballadors, Renomar confirmava que continuaran amb les tasques habituals de revisió i conservació dels 10 parcs eòlics operatius, que sumen una potència total de 394,5 MW i es distribueixen entre municipis com Vilafranca, More-

REPARACIONS DE LA DANA. Morella continua amb les obres a la pista esportiva exterior al Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Després de la reconstrucció del talús provocat per la Dana, s’ha reforçat el mur de contenció.

REQUALIFICACIÓ DE SOL. El passat mes de maig, l’Ajuntament d’Herbers va aprovar en sessió plenària una modificació del planejament urbanístic per tal de requalificar com a sòl urbà diverses zones del nucli del municipi que, tot i estar plenament integrades en el casc urbà, continua ven catalogades com a sòl rústic. Amb aquesta modificació, es pretén ajustar la realitat urbanística a l’ús actual del terreny.

lla, Olocau del Rei, Forcall, Castellfort, Portell, Ares del Maestrat i La Todolella. La subestació de Fraiximeno ha estat objecte de diverses ampliacions en els darrers anys. L’any 2022, Red Eléctrica va iniciar les obres per adaptar la infraestructura a les línies de 400 kV i permetre l’evacuació de més energia, incloent la prevista pels nous projectes. Renomar té ja aprovats 4 nous parcs eòlics a la comarca (Cabrillas II, Muela de Todolella II i III, i Arriello II), que aportaran 23 nous aerogeneradors i prop de 104 MW

addicionals a la xarxa. Tota aquesta potència també hauria d’evacuar-se per mitjà de la mateixa subestació, fet que augmenta la rellevància de la infraestructura actualment avariada. Els parcs eòlics dels Ports representen una part fonamental de la producció d’energia renovable a la província de Castelló, i concretament a la comarca dels Ports, on també han generat ocupació i inversions locals. Aquesta aturada suposa no sols una pèrdua temporal de producció sinó també un repte logístic i tècnic important.

ENLLUMENAT A VILAFRANCA I SO-

RITA. La Diputació de Castelló ha aprovat recentment diversos acords que afecten directament municipis de la comarca dels Ports com Vilafranca i Sorita. Entre les actuacions destacades hi ha la signatura del conveni anual per al manteniment de la plaça de bous de Vilafranca —equipament propietat de la pròpia Diputació—, que enguany preveu la renovació de la seua il·luminació. A Sorita, s’ha donat llum verda a la instal·lació d’un nou sistema d’enllumenat al pont de la carretera.

El diputat provincial Rhamsés Ripollés ha celebrat l’actuació, però amb matisos: “Ens alegrem que hi haja aquestes ajudes a municipis de la comarca, però lamentem que

els fons emprats s’hagen tret d’un fons comú destinat a ajudes per a tots els municipis”. A més, la Diputació de Castelló ha aprovat recentment les bases de les ajudes per a escoles de música. No obstant això, des del grup socialista s’ha mostrat decepció per la falta d’atenció a les demandes formulades per municipis com Morella. Ripollés ha remarcat que les ajudes només beneficien escoles vinculades a federacions, a bandes musicals, deixant fora les escoles municipals. “Lamentablement no s’han tingut en compte les millores que proposàvem des del grup socialista”, ha declarat el diputat, alhora que ha denunciat també la manca de resposta institucional a les peticions formulades des del territori.

HERBERS

Breus.

PSPV. Ana Besalduch revalida el lideratge del PSPV Ports-Maestrat en el congrés celebrat a Rossell, on la militància ha tornat a confiar majoritàriament, amb un 95,65% dels suports dels vots delegats, en la també alcadessa de Sant Mateu com a secretària general per als pròxims quatre anys.

Besalduch ha assumit el repte amb l’objectiu de “construir un partit més fort des de la base, al costat de la gent, escoltant i cuidant els càrrecs locals, que són el nostre orgull i la cara visible d’un projecte transformador”.

DNI A VILAFRANCA. El dilluns 17 de juny, una unitat mòbil del Cos Nacional de Policia es desplaçarà a Vilafranca per facilitar la renovació del DNI. L’atenció es farà

PRIMER INCENDI DE LA TEMPORADA. L’incendi de vegetació que es va declarar dijous passat a la zona propera a la carretera CV-14, al terme municipal de Sorita, va ser extingit en poques hores, segons va informar el Consorci Provincial de Bombers de Castelló. Per fer front a les flames, es van mobilitzar dues unitats terrestres i una unitat helitransportada de la Generalitat Valenciana, a més de dues autobombes, un mitjà aeri, un agent mediambiental i bombers voluntaris del Consorci Provincial. L’actuació i el desplegament dels serveis d’emergència van permetre sufocar l’incendi amb rapidesa i evitar que es propagara.

en horari de 9.30 h a 13.00 h, i el document renovat es podrà recollir a partir de l’1 de juliol. Per tal de concertar cita prèvia, cal posar-se en contacte amb l’Ajuntament.

Els Ports, preocupats per la venda d’Electra del Maestrazgo

La confirmació de la venda d’Electra del Maestrazgo a la companyia Iberdrola, després de mesos de rumors des de començaments de 2025, ha generat un fort clima de preocupació entre els ajuntaments i el teixit empresarial de les comarques d’interior de Castelló i Terol.

Electra del Maestrazgo, amb més d’un segle d’història i seu a Morella, ha sigut una de les poques empreses del sector elèctric que mantenia una estructura descentralitzada i una relació directa amb els municipis als quals donava servei. La seua xarxa abasta més de 1.350 quilòmetres de línies de mitja i baixa tensió, amb 21.000 punts de subministrament i uns 19.000 clients repartits entre localitats com Morella, Peñíscola, Sant Mateu, Canet lo Roig o Sant Jordi,

així com una vintena de municipis de la província de Terol. El seu model, molt diferent del de les grans elèctriques, ha sigut especialment valorat pels pobles, ja que s’ha caracteritzat pel seu tracte pròxim i pel seu clar compromís amb el desenvolupament local.

Els representants municipals de les localitats afectades han manifestat la seua inquietud davant la possible pèrdua d’aquesta bona relació. Alerten sobre les conseqüències de la integració i consideren que, en formar part d’un grup empresarial tan colossal com Iberdrola, es tendeix a perdre qualitat en el servei i atenció a les especificitats del territori.

La venda també ha despertat una profunda preocupació per l’impacte econòmic i social que podria derivar-se’n. Electra del Maestraz-

NOVA JUNTA D’ASETMICO. El passat dijous es va celebrar la reunió de constitució de la nova junta directiva de l’Associació d’Empresarios Turístics de Morella i Comarca (Asetmico), que ja ha quedat oficialment formada. Adrian Deusdad, d’El Faixero, és el nou president, assumint el lideratge d’un equip que integra representants de diversos negocis locals.

Julián Martínez, del Cardenal Ram, ocuparà el càrrec de vicepresident, mentre que Pau Puig, de Fiordo Polar, exercirà com a secretari. David Gil, de David Gil Fotografia, ha estat nomenat vicesecretari. La tresoreria estarà a càrrec de Diego Alcon, del Restaurant Vinatea; i Juanjo Galindo, de la Sabateria La Costa, actuarà com a vicetresorer.

Completen la nova junta com a vocals Olga Querol, de Canyero’s Bar; Emma Membrado, de Panaderia Garcia; Ana Ciufulica, del Restaurant Casa Morellana, i Raquel Ferrer, d’El Pub.

Amb aquesta nova composició, la junta afronta amb una etapa de treball col·lectiu per continuar promovent el dinamisme econòmic i social del municipi i la comarca.

go compta amb una plantilla de 30 treballadors que viuen en aquesta zona; per tant, genera un notable volum d’activitat econòmica indirecta a través de contractacions, manteniment i serveis. La seua desaparició com a entitat independent suposaria un nou colp per a unes comarques ja castigades per la despoblació i la pèrdua de teixit industrial. Este escenari se suma a la recent notícia del tancament definitiu de la històrica empresa Marie Claire a Vilafranca, cosa que agreuja encara més el panorama econòmic i laboral a l’interior del nord de Castelló i les zones limítrofes de Terol.

—75 milions. L’operació, valorada en uns 75 milions d’euros, representa la primera compra d’actius de distribució elèctrica per

La seua desaparició com a entitat independent suposaria un nou colp per a unes comarques ja castigades per la despoblació i la pèrdua de teixit industrial

AJUDES PER AL PATRIMONI. El Diari Oficial de la Generalitat ha publicat la resolució amb els municipis beneficiaris de les ajudes destinades a finançar actuacions per a la protecció, el foment i el desenvolupament del patrimoni, la dinamització cultural i l’adequació o renovació de béns i espais municipals. Palanques, Olocau, Herbers, Castellfort, Sorita i Portell comptaran amb suport econòmic per desenvolupar diversos projectes. A Palanques, es preveu la millora de l’accessibilitat, l’estudi, la neteja i la senyalització de les pintures rupestres del cingle, amb una assignació de 52.056 euros. Olocau del Rey rebrà 149.626 euros per a l’excavació, estudi i consolidació dels recintes superiors del castell. A Herbers, es continuarà amb la rehabi-

part d’Iberdrola a Espanya des de 1992, i li permetrà assumir per primera vegada el control del 20% de la infraestructura elèctrica de la província de Terol. La transacció encara està pendent de l’aprovació per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), però els ajuntaments ja han sol·licitat reunions amb els seus responsables per conèixer-ne els detalls i garantir que no es perda l’ocupació, la inversió i el model de servei al territori. Els ajuntaments afectats han sollicitat mantindre reunions amb els portaveus de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i totes aquelles institucions competents per conèixer l’abast de l’operació i garantir la continuïtat de l’ocupació, els serveis i la inversió al territori.

litació de la sala principal del castell del baró, amb 52.446 euros.

Castellfort durà a terme la reforma del balcó i els revestiments exteriors de la sala pintada, així com la restauració dels pilastres del porxe de l’ermita de la marededeu de la Font, amb un import de 52.446 euros. Sorita rebrà 74.883 euros per a actuacions de conservació, renovació i protecció del conjunt de la Balma. Finalment, Portell disposarà de 150.000 euros per a la continuació dels treballs de restauració del tram oest del recinte emmurallat superior del castell.

La convocatòria d’aquestes ajudes es va fer a finals de l’any passat i la resolució ha estat publicada aquesta setmana en el Diari Oficial de la Generalitat.

SORITA

Gent & Vida.

SANT ANTONI FESOLER. Ares del Maestrat celebra aquest dissabte 14 de juny una de les seues festes més singulars, Sant Antoni Fesoler. La festivitat honra a Sant Antoni de Pàdua i es coneix popularment com “Sant Antoni Fesoler” perquè la seua celebració coincideix amb l’època de sembra dels fesols.

La jornada començarà a les 10.00 amb una romeria cap a l’ermita de Sant Antoni, construïda cap a l’any 1745. A les 13.30, els assistents gaudiran d’un menjar popular de fesols, pa i vi, amb un preu simbòlic de 10 euros per persona. A la vesprada, es tornarà a Ares per a gaudir de la Fireta de la Riscla, en el marc del XVIII Concurs de Gossos Pastors d’Ares, una cita molt esperada que posa en valor les arrels ramaderes del municipi i que també es celebra aquest cap de setmana.

L’organització de Sant Antoni Fesoler és a càrrec de la Penya Taurina d’Ares del Maestrat.

HORTELLS REGGAE FEST. La música reggae ha tornat a sonar a la comarca dels Ports. Hortells ha acollit la segona edició del Hortells Reggae Fest, un esdeveniment impulsat per veïns del poble que aposta per la cultura jamaicana, l’economia local i l’oci familiar. Enguany, l’oferta s’ha ampliat: més parades, activitats infantils, una foodtruck i fins i tot una paella per a 100 persones. Amb l’èxit de les dos primeres edicions i la col·laboració que estan rebent, l’organització ja pensa en el futur festival de 2026.

Benassal celebra Sant Cristòfol

Benassal ha viscut aquest cap de setmana la festa de Sant Cristòfol, patró dels conductors, amb una intensa programació que ha combinat actes religiosos, tradicionals i taurins.

Les celebracions van començar dissabte a la Plaça d’Espanya, on es van dur a terme diversos actes taurins organitzats per la Majoralia de Sant Cristòfol, formada enguany per una quarantena de joves. Passades les cinc, es va donar solta a les vaques de la ramaderia dels Germans Guillamón de Sant Joan de Moró, que van oferir un espectacle molt apreciat pels aficionats. A diferència de les festes d’estiu, la Plaça d’Espanya encara no comptava amb la tradicional graderia de fusta, fet que no va restar ambient ni emoció a les exhibicions.

Els actes taurins van comptar amb la participació d’un nombrós

La Majoralia de Sant Cristòfol també organitzarà la festa de Sant Roc a l’agost

públic que va gaudir del joc de les vaques, el bou en puntes i els capons durant tota la vesprada. A més, la Majoralia va preparar un animat ‘tardeo’ amb la xaranga d’Albocàsser, que va posar la banda sonora perfecta per acompanyar els moments d’oci i festa al costat del recinte taurí.

La responsabilitat organitzativa recau en la Majoralia de Sant Cristòfol, que també s’encarrega de la festa de Sant Roc a l’agost. Aquesta doble tasca suposa un gran esforç, ja que sobretot els actes taurins, requereix una preparació meticulosa. Encara que dins la Majoralia no hi ha molts aficionats taurins, el seu compromís amb la tradició taurina és evident, i la festa compta amb tots els elements per fer-la especial.

Diumenge, la part més religiosa va agafar protagonisme amb la

Taurina, que compta amb gairebé 200 socis.

missa i la processó amb la imatge de Sant Cristòfol, seguida de la benedicció dels vehicles. Cada conductor va rebre el típic banderí, un símbol que acompanya aquesta tradició de gran arrela-

ment a Benassal. Com a cloenda dels actes, es va celebrar la rogativa a l’ermita de Sant Cristòfol, un moment de gran simbolisme que sempre culmina amb el tradicional ball pla a l’arribada al poble.

MÉS PELEGRINES QUE PELEGRINS. Amb més de 500 anys d’història, Els Pelegrins de Portell tornaran a recórrer aquest dissabte el camí ancestral que separa el poble de l’ermita de Sant Pere de Castellfort. Ho faran amb el silenci i el recolliment que marca la tradició, però amb la modernitat que requereixen els temps actuals: vuit dels 12 pelegrins seran pelegrines. Una circumstància impensable no només en els orígens medievals del pelegrinatge sinó fins l’any 2018 en què es va permetre, per primera vegada, la participació de les dones. Elena Prades Carceller, David López Lozano, Claudia Bono Mestre, Ana Belén Gisbert Cerdà, Jose Antonio Cruz Ferrer, Natalia Vinaixa Ferrer, Sara Celades Pla, Pilar Estupiñá Beltrán, Jaume Carbí Tella, Laura Beltran Garcia, Lorenzo Gargallo Gual i Susana Morralla Aparici seran els encarregats de donar compliment al ritual. Amb ells, en la memòria, Diego Agut Tena, un amic del grup mort a principis d’any, a qui retran homenatge amb braçalets negres.

VILAFRANCA AMB PALESTINA.

Aquest dissabte 14 de juny, Vilafranca serà escenari d’una manifestació en solidaritat amb el poble palestí.

La protesta s’emmarca en una jornada de mobilitzacions convocades a diversos punts del territori, per visibilitzar la situació que viu Palestina i denunciar l’ofensiva militar israeliana, qualificada com a genocidi per nombroses organitzacions de drets humans.

La convocatòria reivindica l’alto el foc immediat a Gaza i a tot el territori ocupat, així com l’embargament d’armes a Israel. També es reclama el boicot i la desinversió total en empreses i institucions que col·laboren amb l’Estat israelià o que en treuen profit econòmic.

BOUS CINCTORRES. Cinctorres ha donat el tret d’eixida a la temporada local de bous amb la ja tradicional festa anual de la Penya

Breus.

FI DE CURS. La Universitat per a Majors de la seu dels Ports va tancar divendres el curs acadèmic amb una última classe a la Casa Ciurana de Morella. Enguany han estat 60 les persones inscrites, una xifra que consolida l’interès creixent per aquesta iniciativa impulsada per l’UJI.

L’última classe també ha servit per a recollir les propostes i interessos dels alumnes de cara al pròxim curs, amb l’objectiu de continuar millorant i adaptant l’oferta formativa a les seues necessitats. Des de l’UJI valoren molt positivament com s’ha desenvolupat el curs i destaquen tant la implicació de l’alumnat com la utilitat social del projecte.

VILAFRANCA CELEBRA CADA ANY

HI HAURÀ LLIBRE. Els fotògrafs Julio Carbó i Miguel Á. Troncho han aconseguit l’objectiu de finançament amb micromecenatge per publicar el llibre

“Essència Sexennal i De 6 en 6”, gràcies a la col·laboració ciutadana. Tots els beneficis aniran destinats a la Residència de la tercera edat de Morella.

PASQUA DEL LLOSAR. Aquest dilluns de Pentecosta, Vilafranca ha viscut una de les seues jornades més arrelades amb l’última de les rogatives. Un dia on no va faltar el gotet de llet als Arcs del Pare Plàcid.

El Capsigrany compleix 25 anys

La Mostra de Teatre Capsigrany ha celebrat els seus 25 anys de trajectòria amb una edició especialment emotiva i participativa que ha reunit públic fidel i noves generacions al llarg de tres dies intensos de teatre de sala, de carrer i espectacles familiars. El tret d’inici va arribar divendres amb un acte inaugural ple de simbolisme i reconeixement local. L’organització del Capsigrany va retre un homenatge sorpresa a Ferran Vives, conegut com el Pallasso Nandet, que enguany també celebra 25 anys de trajectòria artística paral·lela a la de la mostra. Vives va bufar les espelmes de l’aniversari acompanyat dels personatges icònics del Capsigrany, visiblement emocionat pel reconeixement.

L’activitat escènica va començar la mateixa nit amb Tributo, de la companyia valenciana La Teta Calva, una obra que retrata amb humor melancòlic la decadència d’un antic grup musical. La Sala Carles Pons de la Casa de la Cultura, fidel espai d’inici del Capsigrany, es va

omplir de gom a gom per acollir la funció inaugural. Dissabte, el teatre es va estendre per diversos espais del municipi, amb muntatges com La Faula de l’Esquirol de La Baldufa Teatre, Isla de D’Click, Homenaje a una desconocida de Teatro de la Catrina i Potser no hi ha final de Circ Pistolet. L’espectacle de la vesprada

El

Morella

15ena edició aquest cap de setmana al Centre Lúdic i Esportiu

I. El torneig ha comptat amb la participació de 34 equips i més de 150 xiquets i xiquetes menors de 12 anys.

va tornar al frontó municipal, un espai recuperat per a l’ocasió, i el poliesportiu també es va sumar a la festa escènica.

Una de les novetats destacades d’enguany va ser el canvi d’ubicació de l’espectacle infantil de diumenge matí, que va tindre lloc als jardins del carrer de les Corts Valencianes. Allí, a l’ombra dels arbres i prote-

El pallasso Nandet també ha celebrat 25 anys durant la Mostra de Teatre vilafranquina.

gits de la calor del cap de setmana, les famílies van gaudir de Caixes, una proposta poètica i tendra de Rodamons Teatre.

La cloenda, diumenge de vesprada, va estar a càrrec del sempre provocador Xavi Castillo amb Veriueu-ho. Especial El Ventorro, de la companyia Pot de Plom. L’actor alcoià, amb el seu estil mordaç i combatiu, va revisar amb humor corrosiu l’impacte de la DANA del passat octubre i va donar vida a personatges com Mazón, Pedro Sánchez, Rita Barberà o el Papa Joan Pau II, en una funció carregada de crítica i rialles que va fer vibrar una Casa de la Cultura plena fins a la bandera.

Des de l’organització, el balanç és clarament positiu. Amb la participació de companyies de prestigi i la resposta entusiasta del públic, el Capsigrany referma la seua aposta per apropar el teatre contemporani a les comarques de l’interior, descentralitzar la cultura i mantenir viva una mostra que, després de 25 anys, continua reinventant-se sense perdre l’essència.

El Capsigrany posa punt final a l’edició del quart de segle amb la mirada posada ja en el 2026, fidel a la seua missió de fer de Vilafranca un referent teatral de territori i resistència cultural.

CELEBRACIÓ ELS PORTS FC. L’equip Prebenjamí del Renomar Els Ports continua celebrant la consecució de la seva lliga. Si la setmana anterior, coincidint en el darrer partit de lliga, la celebració va passar pels carrers de Vilafranca, en aquest cas, la rua portava als flamants campions pels carrers de Morella. Des del balcó alguns jugadors es van atrevir a agafar el micròfon i explicar breument com havien arribat fins ací, però va ser el regidor d’esport Javier Amela i l’entrenador Javier Tena, els que van resumir la temporada i el bon caràcter de tots i cadascun dels jugadors.

3X3.

Campionat de Futbol 3 Ciutat de

ha celebrat la seua

Jaume

El Notícies dels estudiants.

SOSTENIBILITAT.

L’IES Vilafranca conclou el projecte Guardabosc, que ha unit natura, sostenibilitat i memòria

IES Vilafranca

L’alumnat de l’institut de Vilafranca ha viscut una experiència educativa transversal amb el projecte Guardabosc, una iniciativa que conjuga sostenibilitat, prevenció d’incendis i recuperació del patrimoni rural amb la participació activa de gran part de la comunitat local.

El projecte, de la Generalitat Valenciana, ha estat impulsat i desenvolupat al centre per la comissió de Sostenibilitat. Alba Loras, professora de Biologia i Geologia i coordinadora del projecte, ha explicat que ja tenien en ment el treball de recuperació de camins abandonats: “Feia temps que pensava en algun projecte relacionat amb la recuperació d’antigues sendes que s’han perdut per la desaparició dels oficis tradicionals, de la transhumància…Quan vam vore la convocatòria del Guardabosc vam pensar que era el moment de vincular-ho”.

La senda escollida, que connecta el Maset amb els llavadors de Santa Bàrbara, va ser netejada pels alumnes amb el suport d’agents forestals de l’Ajuntament de Vilafranca. L’elecció d’aquesta ruta no va ser casual, sinó que també buscava rescatar la memòria de les dones que utilitzaven els llavadors, integrant la perspectiva de gènere al projecte. “La idea era posar en valor tota la part de les dones que anaven a llavar, treballant la memòria des d’una mirada actual”, ha detallat Loras.

La iniciativa no s’ha quedat només en la neteja de camins. El projecte ha crescut fins a esdevenir una xarxa col·laborativa entre l’institut, la cooperativa Micel·li,

l’UJI, l’Ajuntament i els veïns i veïnes del poble. Entre altres activitats, s’han fet tallers de sabó tradicional, recreacions teatrals, tallers de Land Art i recollides de residus, amb la participació d’alumnat de tots els nivells educatius.

Per exemple, en l’eixida realitzada el 15 d’abril, cada curs va assumir una tasca específica: neteja forestal, classificació de residus a la zona de Marie Claire, representació d’escenes de Yerma, de Federico García Lorca; creació artística amb materials naturals o documentació fotogràfica. A més, l’agent mediambiental Fèlix López va oferir una xerrada sobre la propagació dels incendis i el paper de l’orografia en la seua evolució.

L’experiència ha estat molt gratificant: “Vam involucrar molts agents de tota la comunitat edu-

cativa: iaios, jubilats, estudiants, associacions... Ha sigut una experiència molt positiva i que els alumnes han gaudit molt, i nosaltres també”, ha expressat la biòloga vilafranquina.

El projecte va concloure a nivell de centres amb una jornada celebrada a Eslida fa dues setmanes, on cada institut participant va presentar el seu projecte i es van compartir idees per al futur.

A l’IES Vilafranca tenen clar que

Diverses imatges del projecte “Guardabosc”

Guardabosc no s’acaba ací: “Tot i que el projecte s’atorga per un any, la idea és que quede com una línia del centre i els pròxims cursos es continue treballant”.

Amb Guardabosc, l’IES Vilafranca ha demostrat que l’educació és una eina transformadora quan s’arrela al territori i implica la comunitat. Un projecte que uneix el passat i el futur mitjançant el compromís ecològic, la memòria collectiva i la implicació dels joves.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 696. ÉPOCA II. DEL 13 AL 15 DE JUNIO DE 2025

A LA CUAJADA DE MORELLA NO SE LE AÑADE MIEL

LA ENCONTRARÁS EN LA CARTA DE LOS RESTAURANTES COMO “COLLÀ”, TRADUCCIÓN AL VALENCIANO DE “CUAJADA”

SE HACE CON LECHE DE OVEJA O CABRA YA AZUCARADA, POR LO QUE ES DULCE POR SÍ MISMA

La gastronomía morellana se nutre de los productos que da esta tierra. En el apartado de dulces y postres los productos estrella son el flaó, un delicioso pastelito relleno de requesón y la “collà” o cuajada.

La leche de cabra u oveja es el ingrediente principal de la collà morellana. En la época de cría, la leche es mucho más fina por que no contiene tanta grasa, y tanto los quesos, como la cuajada todavía tienen un mejor sabor. Por eso tradicionalmente se consideraba que las semanas cercanas a la celebración del Corpus Christi, para el que quedan pocas semanas, se podía degustar la mejor collà del año. Un postre que, por otra parte, se puede encontrar en la práctica totalidad de los restaurantes también durante el resto del año.

La peculiaridad de la cuajada de Morella, en contraste con las del norte de la península u otras zonas, es que no utiliza cuajo animal, sino cuajo extraído de la flor de la alcachofa, lo cual le confiere un sabor únnico y excepcional.

LA “COLLÀ” DE MORELLA SE HACE

CON CUAJO NATURAL DE LA FLOR DE LA ALCACHOFA

Otra de las peculiaridades de la “collà” morellana es su dulzura, ya que se añade azúcar a la leche en su elaboración, por lo que no necesita el añadido de miel ni otro edulcorante. Aunque seas de los fanáticos de la cuajada con miel, pruébala antes sola.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

IVANA TE GUÍA CON

LA IA

La página web www.morellaturisitca. com ha incorporado recientemente la inteligencia artificial (IA) al asistente digital Ivana. Anteriormente funcionaba con la información contrastada de la base de datos introducida con las preguntas frecuentes y la que ofrece el portal.

A la IA turística morellana se la ha bautizado con el diminutivo de Vallivana, patrona de la ciudad amurallada.

CORPUS CHRISTI. El primer fin de semana de junio Morella celebrará la festividad del Corpus cuya procesión, que se celebra la tarde del domingo, ya ha cumplido siete siglos. Desde 1358 toda la historia del Corpus de Morella está documentada, la fiesta tiene aquí elementos parecidos a la gran procesión de Valencia; sin embargo también tiene características propias.

El dia de antes, el sábado por la tarde, los niños se visten de blanco y se "degüellan" simbólicamente con azafrán en "La Degolla".

VERANO. Las vacaciones se acercan y Morella es un buen destino para pasar los meses de junio, julio, agosto y septiembre, dado que se llenan de activitades festivas, tradicionales, culturales y muy lúdicas. Además, en general, la ciudad medieval tiene unas temperaturas muy agradables sobretodo por la noche.

LA COCINA MÁS TRADICIONAL

La cocina de Morella se ha caracterizado, en los últimos años, por estar a la vanguardia de las últimas tendencias culinarias en restaurantes que tienen elaborados menús que han recibido reconocimientos tan prestigiosos como el BID Gourmand, también conocido como “las estrellas Michelín de Plata”. Pero de vez en cuando no hay que olvidar las tradiciones de toda la vida de las que parten, sirven de base o complementas las recetas más actuales.

Y es que en Morella late la vida en el campo, las masías, los cultivos, las ganaderías de vacuno, ovino y porcino, los pastos, la caza, una buena lumbre en la chimenea, un clima perfecto para las carnes y para airear los embutidos, un entorno lleno de riqueza en hierbas aromáticas, en setas, trufa, frutos secos, en la producción de miel y de la leche que permite conseguir los quesos, la inigualable cuajada de Morella, o el requesón para elaborar el flaó. Son, entre otros, los ingredientes que conviven en una cocina de orígenes medievales, marcada por el frío de los inviernos, una cocina de montaña transmitida de generación en generación.

Esta cocina de siempre tiene en la carne su máxima expresiónb. Carnes de ternera, de cordero, de cerdo, de caza como el jabalí, y las aves como gallina, codornices o la perdiz. La carne suele degustarse a la brasa, horneada y guisada, mezclada con especias, verduras, legumbres, almendras, hierbas aromáticas, setas…También es tradicional rellenarla o aromatizarla con trufa como es el caso del cordero relleno trufado, la gallina y el conejo trufados. Sin olvidar la carne de aves escabechadas, y platos como la

perdiz con col rellena, conejo con caracoles, manos de cerdo con salsa de almendras. Y de la carne se deriva todo un mundo de sabores como son los

embutidos. Jamón, longanizas, morcillas, chorizos, o el popular «bolo», una pieza redonda de sabor delicioso y que puede adquirirse en las carnicerías de la ciudad. Pero, sin duda,

Y TAMBIÉN...

TIEMPO DE ROMERIAS. La comarca de Els Ports, de la que Morella es la capital, acaba de empezar su particular ciclo de “rogativas, rollos y primas”. Prácticamente todos los pueblos cumplen cada primavera con estas tradiciones heredadas de sus antepasados, destacando rogativas en Forcall, Cinctorres, Portell, Ares y Olocau, así como los rollos del término de Morella. Durante esta primavera tienen lugar más de cincuenta peregrinaciones.

TRADICIONAL DE MORELLA

la cecina reina entre todos. Aroma, color y sabor son los atributos de este embutido de pierna curada de vacuno, de toro, además de su tamaño, enormes piezas que cuelgan

Una mesa con embutidos, croquetas, cordero o “collà”.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

en las tiendas morellanas.

Los embutidos son el entrante por excelencia, sumando los deliciosos quesos de oveja y cabra y las croquetas morellanas, realizadas con la carne de un buen caldo y envueltas en una oblea de pan ácimo, dándoles una forma triangular. Los caldos son otro de los ejes de la cocina tradicional. La olla o potaje, ollas masoveras, calderetas, y la sopa morellana, con buñuelos, la sopa de flan, de menudillos, de nueces o de tostones fritos con jamón. Las gachas o farinetes, migas, son otros de los platos que nos ha dejado la historia gastronómica, como el frito, conserva de carne y embutido de cerdo que crece en sabor y aroma guardado en aceite de oliva. Para despedir esta fiesta de la cultura está la repostería con el flaó y la cuajada, el “calmant”, una pócima mágica, además de otras delicias, que son otra historia. Morella también conserva un calendario gastronómico, relacionado con tradiciones culturales y festivas. Entre otras especialidades, hay que destacar Les Pilotes de Nadal. Se trata de una albóndiga de tamaño mediano elaborada según costumbres familiares porque ninguna sabe igual, pero todas son un placer para los sentidos. Se realizan a base de miga de pan, jamón, queso, huevos, ajo…. Se degustan con un consistente caldo de carne y es tradición comerlas en Navidad y Carnaval. Por otro lado, está el panoli, repostería que se elabora para la fiesta de San Antonio, pastas de manteca, aceite, aguardiente y confitura de calabaza. Para celebrar la Rogativa a Vallivana se bebe el Té de Rogativa, compuesto de té de roca y aguardiente y en Pascua se preparan y hornean sabrosas Roscas saladas. O las contundentes “pelotas” de Navidad...

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Dissabte 14 de juny

12h. Masterclass especial de zumba al Centre Esportiu Jaume I de Morella. Entrada gratuïta.

Organitza: @milli_fitmo. Col·labora: Yasser Sardina.

Diumenge 15 de juny

12,45h. Rogativa a l’ermita de Sant Antoni de la Vespa.

—Vilafranca.

Dissabte 14 de juny

10,30h. ‘Esclats de Ciència. III Jornades de Divulgació Científica Miquel Guardiola Fígols’. Conferència ‘Orquídies silvestres dels Ports’. Casa Social. 11,30h. Eixida de camp per identificar orquídies. (Desplaçament amb vehicles particulars).

Organitza: Centre d’Estudis dels Ports, Ateneu de Natura, IRMU i Ajuntament de Vilafranca.

12h. Concentració per Palestina. Aturem el Genocidi. Prou!. Estàtua de la Dona Treballadora.

‘Bureo’ a Vilafranca

12h. Retrospectiva audiovisual de com es ballava la jota en temps passats. Casa Social.

13h. Ronda pels carrers

16h. Tradicional ‘bureo’ al Parador de Festes.

Diumenge 15 de juny

Festa de l’Associació de Pensionises i Jubilats ‘Francolí’ 10h. Missa cantada per la Rondalla i Grup de Ball de Vilafranca. 11,15h. Ronda fins la Residència de la Gent Gran. Actuació de música i balls tradicionals.

14h. Dinar de germanor al Parador de Festes i ball amb el grup ‘Clave’.

—Cinctorres.

Dissabte 14 de juny

11h. ‘Ancestras a Cinctorres’. Jornada taller i exposició d’obres ‘Ancestras’. Taller de cianotipia ‘Ancestras’. Oficina de Turisme de Cinctorres. Organitza: Almáciga Associació Cultural.

—Forcall.

Divendres 13 de juny

18,30h. Festa ‘Trotaelsports’, organitzada pel CRA Els Ports a la Plaça Major. Amb la col·laboració del Projecte Acord, el grup Endavant de la UJI i Ajuntament de Forcall.

—Portell.

Dissabte 14 de juny

5h. Eixida de la Rogativa dels Pelegrins de Portell cap a Sant Pere de Castellfort. Cap a les 9h. Arribada dels Pelegrins a Sant Pere. Per la vesprada tornada dels Pelegrins i arribada a Portell.

—Ares del Maestrat. Dissabte 14 de juny

Festa de Sant Antoni Fessoler 10h. Eixida cap al mas de La Vall on s’ubica l’ermita de Sant Antoni. 13,30h. Dinar popular de fessols, pa i vi. 17h. Tornada a Ares per a gaudir de la Fireta de la Riscla en el marc del 18è Concurs de Gossos de Rabera.

Diumenge 15 de juny

XVIII Concurs de Gossos de Rabera

10,30h. XVIII Concurs de Gossos de Rabera d’Ares del Maestrat. Puntuable per al Campionat de la Comunitat Valenciana amb els millors pastors i gossos de la Comunitat Valenciana, Catalunya, Mallorca, País Basc i Aragó. 14h. Lliurament de premis.

—Vallibona.

Diumenge 15 de juny

IV Trobada dels pobles de Xert-Vallibona i Rossell

11h. Prigó de Sant Bernabé a la Font de la Serra. Esmorzar popular, música tradicional i repartiment del rotllo.

—Castell de Cabres.

Diumenge 15 de juny

Romeria de Sant Cristòfol

10h. Sortida de la romeria a peu des de Castell de Cabres. 11h. Sortida de la romeria en cotxe des de Castell de Cabres. 12h. Missa, benedicció i repartiment de la ‘prima’ a Sant Cristòfol.

—La Mata.

Divendres 13 de juny 19,30h. Rogativa a la capelleta de Sant Antoni.

—Sorita.

Dissabte 14 de juny 18h. Rogativa de Sant Antoni.

—Benassal.

Divendres 13 de juny 19h. Audicions fi de curs de l’Escola de Música ‘Absalom Celades’ de Benassal. Porxos de la Mola.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

ALBA LORAS COMPTA ÉS BIÒLOGA, INVESTIGADORA, DOCENT I CORREDORA DE TRAIL

“Vam treballar amb gossos per identificar cèl·lules tumorals en orina per trobar proves diagnòstiques no invasives”

Laia Meseguer.

Alba Loras Monfort és professora de Biologia i Geologia a l’Institut de Vilafranca, i compta amb una trajectòria destacada en l’àmbit de la investigació biomèdica. Doctora en Biologia per la Universitat de València, ha desplegat la seua vocació científica en centres d’excel·lència com l’Hospital Clínic de València, la Universitat Jaume I o l’Hospital La Fe, on va estudiar marcadors per a trobar proves diagnòstiques oncològiques no invasives, obrint camins cap a una medicina més precisa. Avui, Alba conjuga la seua vocació docent amb una dedicació incansable al trail, disciplina en què ha assolit grans èxits: recentment, ha quedat en desena posició en la categoria femenina del campionat d’Espanya Ultra trail Bosques del Sur. Profundament arrelada a Vilafranca, també impulsa projectes educatius que connecten ciència, sostenibilitat i memòria local.

Actualment eres professora a l’institut de Vilafranca, però primer et vas dedicar a la investigació. Com va començar la teua carrera professional?

Vaig estudiar Biologia a Burjassot i vaig fer un màster d’Assaigs Clínics a València. I vaig desenvolupar la tesi doctoral a l’Hospital La Fe durant uns quatre anys i mig, perquè entremig vaig tindre al meu fill. I després se’m va acabar el contracte, així funciona la investigació: quan s’acaben les beques i no hi ha diners, et quedes al carrer. Després vaig treballar a l’Hospital Clínic de València, a Incliva, però no m’acabava d’omplir eixa feina i vaig participar en un grup diferent. Vaig tornar al camp de la investigació, però de l’anàlisi massiu de dades clíniques, el big data. Allò era molt diferent a les investigacions en les quals havies treballat abans, veritat?

Sí, perquè jo abans feia estudis orientats a la recerca de biomarcadors en orina per identificar proves diagnòstiques no invasives. Per

exemple, en el càncer de pròstata, a la majoria de pacients els han de fer una biòpsia, amb el que suposa entrar a quiròfan, l’equip mèdic… Nosaltres buscàvem marcadors en orina que pogueren donar eixe diagnòstic sense haver de biopsiar al pacient. I el mateix en el cas del càncer de bufeta, que en aquest cas es fa cistoscòpia, però també és una prova més invasiva. La meua tesi es va focalitzar més en aquestes dos patologies urinàries en el context de l’oncologia i després, en el cas del big data, un poc més com a gestora o coordinadora, teníem un equip d’analistes de dades i nosaltres coordinàvem el grup. I després, per circumstàncies personals, volia apropar-me més a treballar a prop de casa, a Castelló, on vivíem aleshores. I vaig demanar una beca postdoc i me la van donar a l’UJI. Vaig estar treballant en investigació a l’UJI també en l’àmbit del càncer, a nivell genètic. També vaig començar a fer el màster de secundària perquè ja feia temps que em rondava pel cap la via docent. I a nivell personal i familiar volíem tornar a viure al poble i vam decidir apostar per això.

Vaig preparar-me les oposicions després d’acabar el màster, vaig traure plaça i vaig tindre la sort de vindre al poble. I des d’aleshores estic com a docent en l’especialitat de Biologia i Geologia. Tot i que les investigacions sovint impliquen anys de treball fins arribar a resultats, destacaries alguna fita en concret? Sí, en el grup en el que estava no era dels més potents d’Espanya, com altres que tenen molts recursos. Nosaltres anàvem fent, poquet a poquet, però vam fer un estudi que va tenir molta transcendència sobretot a nivell divulgatiu: un estudi per investigar si les cèl·lules tumorals emetien algun tipus de compost orgànic volàtil que poguera ser detectat en els nostres laboratoris i també per a utilitzar-se com a biomarcadors, d’alguna manera. Aleshores, se’ns va ocórrer que potser aquests compostos orgànics volàtils podien ser detectats per gossos. Ja hi havia estudis previs que havien vist que els gossos podien ser capaços de detectar-lo i vam realitzar un estudi amb gossos, i els féiem olorar diferents tipus de mostres d’orina, moltíssimes, més de 2.000, i vam vore si podien ser capaços de diferenciar orines tumorals de les no tumorals. Els resultats van ser sorprenents perquè la gosseta era una border collie, i de 2.000 mostres que li van posar a l’examen final, que era un quartet on féiem el doble ciego, que l’entrenador tampoc sabia les mostres que hi havia per no suggestionar la gossa. Aleshores nosaltres posàvem les mostres, i la gosseta anava olorant i aquelles que detectava que podien ser càncer, s’hi parava davant. La sensibilitat i especificitat que ens va eixir del resultat va ser altíssima, en el 90 i pico percent dels casos, la gosseta va encertar les orines que eren tumorals. I a més, en aquelles que no eren tumorals, però que ella havia marcat, fent el seguiment dels pacients, al cap de mesos vam veure que van desenvolupar càncer. És

a dir, que la sensibilitat que tenia la gosseta a l’hora de detectar-ho era molt més alta que qualsevol prova diagnòstica que nosaltres podíem tindre de moment.

I això s’ha aplicat després a nivell clínic?

En alguns hospitals, no sé si són del Regne Unit, sí que s’estan utilitzant els gossos. Però la nostra finalitat no era ficar els gossos en els hospitals, sinó demostrar a nivell científic i metodològic que si els gossos són capaços de diferenciar això és que hi ha un perfum característic de les cèl·lules tumorals que podria ser susceptible a detectar-se en els laboratoris per les màquines que tenim. Això precisament era la segona part del projecte, però ja ens vam quedar sense finançament. Això passa a sovint en la investigació per la falta d’inversió: s’ha de parar en el moment més clau.

També tens una vessant esportista molt potent, especialment en el trail. Com i quan vas començar en el món del running i els esports de muntanya?

Sempre m’ha agradat molt l’esport, quan era més menuda feia ciclisme de muntanya, i després handbol. Però és veritat que el running i córrer per muntanya m’ha vingut més de major, després de conéixer la meua parella. Al principi no entenia molt bé la dedicació que ell tenia, però després de tindre el meu fill, el 2018, va ser quan em vaig animar més i vaig començar. Tot i que per circumstàncies de salut, i que em van haver d’operar, no m’hi vaig poder dedicar tant fins aquests dos últims anys, que és quan em trobo millor i estic tenint millors resultats.

A pesar dels obstacles, has tingut grans resultats. Com valores la temporada?

Fins l’any passat no havia pogut acabar la Lliga Castelló Nord, que són unes carreres d’una distància aproximada de mitja marató amb uns 1.000 metres positius aproximadament. I l’any passat em feia il·lusió acabar la lliga el millor possible, i vaig acabar segona amb molt bones sensacions. A banda, també vaig fer altres carreres com la PDA de Val d’Arán, la Penyagolosa Trails… I al final de l’any, vaig tindre una sobrecàrrega i em va tocar parar un poquet i vaig decidir buscar un altre entrenador, canviar d’aires i recuperar-me. I dedicar un poc més de temps a la part més de força, d’entrenament creuat. I aquest any la veritat és que em trobo molt bé, no m’he lesionat i he corregut bastantes carreres. Al principi de l’any vaig fer la Copa d’Aragó perquè la Lliga Nord se’m va fer un poc llarga i crec que va bé

Alba, amb la seua família

canviar d’aires i no obsessionar-se massa amb els temps. I com el campionat d’Aragó era a l’Anglesola, tan prop de casa, vaig decidir preparar-me-la. I bé, de moment vaig primera. I també vaig quedar segona a nivell d’Aragó, de la comunitat. Al principi de l’any també vaig fer la marató d’Useres, i també vaig quedar primera amb molt bones sensacions, sent una de les millors carreres que he corregut. I recentment, vaig córrer el Campionat d’Espanya, també amb la selecció d’Aragó d’Ultra, que és la distància que més m’agrada, de marató, o més quilòmetres. I encara no m’ho crec, vaig quedar la 10 en el Campionat d’Espanya d’Ultra, i la tercera en la meua categoria. Així que molt contenta.

L’esforç i entrenament físic deu ser enorme, però també a nivell mental, no?

L’entrenament físic ha d’estar ahí. Hi ha vegades que la gent no ho entén, que dediquem tantes hores. Es dediquen tantes hores per no patir massa quan arribe la carrera perquè són molt exigents. Al final van ser 8 hores corrent, en unes condicions extremes, perquè ens va pillar la primera onada de calor de l’any amb temperatures de quasi 40 graus. És molt important treballar la part física, però també la mental. Jo m’havia fet a la idea que anava a patir tantíssim que eixe dia ni m’ho va paréixer. És veritat que a nivell físic em vaig trobar molt bé, anava preparada i vaig fer la carrera que volia, de menys a més. És com preparar-te per a un examen, tot ha de ser molt metòdic: jo sabia que m’havia de prendre les pastilles de sals, menjar, hidratar-me, tirar-me l’aigua pel coll. Que tot i això, el cos respon cada vegada d’una manera, i pots preparar-te molt bé i eixe dia tindre un mal dia i el cos no respon, i dona ràbia, però els dies que funciona, com aquell dia per a mí, vaig gaudir moltíssim, vaig arribar

a la meta eufòrica, amb una sensació de dir, si em fiquen 10 o 20 quilòmetres més, els faig.

Després d’anys en la investigació, com ha sigut la docència?

La docència sempre m’ha agradat. És veritat que jo n’havia fet a nivell d’universitat, de màster. Però a mi m’agradava molt estar en contacte amb la gent i també m’agrada la part psicològica o social. Al final, com a docents, no només ensenyem: ensenyem el 50% del temps, i l’altra part estem ajudant els xiquets en èpoques complicades com és l’adolescència. I hem de fer molt de la part psicològica, treballar l’empatia, i a mi m’encante. En esta etapa vital crec que és la professió que necessitava. És veritat que n’hi ha vegades que estàs millor, n’hi ha vegades que pitjor, de vegades et fan més cas o menys, però també és el repte que tenim, motivar a l’alumnat i intentar que mostren interés i que s’esforcen, que treballen, que tinguen compromís i disciplina. També són valors que la gent que fa esport, o que és música, potser té més interioritzats. N’hi ha alumnes que a banda són esportistes i veus que tenen molt interioritzades totes aquestes coses. Jo m’ho passo molt bé, estic molt contenta d’estar a Vilafranca i poder-los ensenyar el que més m’agrada a mi, la biologia, i també m’ha anat molt bé tota la carrera prèvia d’investigadora per poder aportar-los aquests coneixements. Per la meua part, els puc aportar una visió més àmplia del que suposa la carrera investigadora, del que han d’estar disposats a fer o no per aconseguir-la, i crec que ho valoren quan els explico alguna cosa més concreta del que feia.

Des de l’institut heu impulsat el projecte Guardabosc. Com va nàixer i en què ha consistit?

A l’institut els professors estem agrupats en diferents comissions, jo estic en la de Benestar i Salut i

A dalt, Alba Loras durant una carrera. A baix, a la Jornada final del projecte Guardabosc, a Eslida

la de Sostenibilitat. En la de Sostenibilitat, va eixir la convocatòria del projecte Guardabosc de la Conselleria i el vam demanar. A més, en l’assignatura de Biologia ja feia temps que portava en ment fer algun projecte relacionat en la recuperació de sendes abandonades per la pèrdua de les professions lligades al camp, la transhumància... I com va eixir lo del Guardabosc en l’assignatura de prevenció d’incendis vaig pensar que podíem vincular-ho. Ens van concedir el projecte i a principi d’any vam començar buscant una senda per netejar, que fora pròxima, assequible i per posar en valor la seua utilitat. I vam trobar la senda perfecta, que va des del Maset fins als llavadors, on les dones antigament anaven a llavar. La idea també era posar en valor tota la part de les dones que anaven a netejar, treballant-ho amb perspectiva de gènere. I va funcionar molt bé, a més, demanant fotos al Facebook de Vilafranca sobre els llavadors, Yolanda, de la cooperativa Micel·li, em va explicar que elles anaven a fer el projecte Llavadors Lovers per reivindicar els llavadors, i ens vam unir a ells i a poc a poc el projecte es va engrandir. Ha estat una experiència molt gratificant i tot hem gaudit molt. A més, els de Micel·li també treballaven amb l’UJI i van venir estudiants a fer entrevistes als xiquets, nosaltres vam parlar amb els jubilats perquè ens contaren com es vivia fa 50 anys… Vam involucrar molts agents diferents de tota la comunitat educativa. I la setmana passada vam fer a Eslida la jornada de clausura del projecte, per explicar-los i abordar els futurs passos, perquè la idea és que es quede com una línia de centre i es seguisca treballant.

Com valores haver tornat al poble? Et sents molt arrelada a Vilafranca?

Sí, si em considero d’algun lloc és d’ací, super vilafranquina. Tot i que me’n vaig anar als 15 anys, tots

els caps de setmana pujava al poble. Ma mare i tota la família materna són d’ací, i els meus abuelos paterns són de l’Anglesola, però mon pare havia viscut sempre a Vilafranca també. I el meu home, els meus sogres… Tenim un nucli molt gran i sempre que hem pogut hem pujat i vam apostar per tornar a viure al poble. Jo crec que la qualitat de vida és molt bona i és on volia educar el meu fill.

Com és la vida ara?

Jo ací estic a casa i ja veig les muntanyes, i penso, em vull posar les sabatilles i anar a córrer. És la pau, la tranquil·litat, noto que la vida va un poc més lenta. Té coses bones, també hi ha coses que no tens, sobretot a nivell sanitari. Però per l’altra part jo no necessito res més. No necessito grans tendes, ni centres comercials. El fet d’anar pel carrer i conéixer la gent, anar a comprar, fer una xerrada, eixa connexió a mi m’agrada molt. Poder deixar un moment al fill i anar a fer alguna cosa, totes aquestes relacions m’agraden. I igual estàs amb persones que tenen 15 anys o 50, les xarxes de relacions són molt àmplies i crec que nodreixen molt, jo estic molt feliç d’haver tornat, i és una família més que està al poble. Jo crec que cada vegada més, l’interior i els pobles es van despoblant, es va morint la gent major i si no venim gent jove i la natalitat no puja, d’ací uns anys serà una situació preocupant.

No has trobat a faltar la ciutat, no?

No gens. De fet, quan baixem a Castelló, només entrar, les rotondes, els cotxes, el soroll de nit, la contaminació lumínica... Em molesta tot, baixo dos dies i estic bé, però ja tinc ganes de pujar. El meu home diu que ací al poble pareix que estiguem de vacances contínues, entre que t’agrada la feina, vius on vols, i la qualitat de vida que tenim, doncs tenim un poquet eixa sensació de portar la vida que volem.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El bienni 1887-1889 · Part VI

S’acaba la legislatura

Pep Querol. Historiador

Acabarem amb aquesta sèrie d’articles amb algunes notícies curtes i el procés electoral que se celebraria l’1 de desembre de 1889.

El 30 de juliol de 1888, se donava compte de la nova llei del 8 de maig d’aquell any sobre els Bens desamortitzables.

Des dels inicis de la Revolució Liberal, se pretendria desamortitzar els Bens Propis i Comuns dels pobles, tal com diu la llei del famós Madoz el 1855. La qüestió té molta molla i no entrarem en ella, tema molt complexe, ja que els propis legisladors de l’època no tenien clar què era un Bé Comú, un Bé d’aprofitament Comú o un Bé de Propis, conceptes que venien de l’Antic Règim, i que provocaria moltes confusions als pobles (i als historiadors actuals també).

La qüestió és que hi hauria una sèrie d’excepcions a la desamortització, entre les quals entrava, en teoria, el mont de Vallivana, situació perillosa. Perillosa perquè estem com passa moltes vegades, que les coses no se fan quan s’han de fer i després venen les presses.

A l’Acta se comentava «si bien no constan datos en secretaría ni en su archivo que comprueben haberse intentado en tiempo y forma la reserva del monte titulado Vallivana que pertenece a ésta y al común de vecinos de» tots els pobles de la Comarca, Tinença, més Catí, «sin embargo se tienen noticias fidedignas de haberse incohado expediente al objeto expresado allá por el año 1866». En resum,

sabien que s’havia fet alguna cosa en aquell moment però no el seu resultat, ni tampoc on estava l’expedient, ja que «no aparece en la Secretaría de esta Corporación». Xiquet, quin desastre.

La situació realment era crítica. Si no podien demostrar que era un Bé exceptuable de desamortització, els obligarien a vendre’l a particulars i se perdria el seu ús ancestral comunal, «es de absoluta necesidad para el sosten de muchos vecinos que vienen utilizando las leñas para sus hogares en este mísero país y para el de los ganados por los aprovechamientos gratuitos de sus pastos». El to que s’entreveu en aquestes paraules és de desesperació, potser provocada per la crisis esmentada en anteriors articles. L’expressió «mísero país», és prou contundent. Per a perdre recursos forestals estaven. S’acordaria reiniciar el procés per salvar el mont de la venda forçada, i suposo que s’enrecordarien d’aquells que fa més de 20 anys ja ho haurien d’haver fet, si és que ho van fer.

Però no seria tant fàcil, ja que arribaria el problema també de sempre. Un dels requisits que marcava la llei era aportar els títols de propietat, ah amigo, «no existiendo aquellos, efecto de los trastornos del tiempo, constando únicamente que el monte Valli-

L’arribada de 1889 implicaria moviments electorals, ja que en aquest any tocava finalitzar el Bienni en curs

vana fue concedido en donación a los pueblos, antes indicados, por Doña Violante esposa del Rey D. Jaime 1º». Me pareix que la rissa del Ministeri d’Hisenda se sentiria des d’ací, si se li justificava així la seua propietat. Però els quedaria un as a la mànega, ja que segons les cavil·lacions dels assistents, aquell Ajuntament de 1866 va instruir expedient de possessió en vistes a demanar l’excepció, inscrit al Registre de la Propietat del Partit. Estaven salvats, in extremis. El 15 d’octubre de 1888, s’insistia en què «no ha sido encontrado el ya incohado en años anteriores», i que s’encomanava la tasca de reiniciar tot el procès al «Letrado de esta población D. Ricardo Sanjuán», advocat a qui acudirien molts dels pobles afectats. El 5 de novembre, se convocaria a una reunió a Morella de tots aquests pobles el dia 15. Un dels assumptes a tractar, era que s’havia de compartir el cost del procediment entre tots, de forma proporcional. El 27 d’agost de 1888, segons Acta, se donava compte del nomenament d’un nou governador civil, Juan José Jaramillo Ruiz de Marcón, el qual donaria l’ordre de convocar eleccions als districtes de Segorbe, Vinaròs i Morella per escollir els diputats provincials. Els col·legis electorals serien la «Casa Capitular» i «Enseñanza

de niñas», primera i segona secció respectivament, «según costumbre», segons resa l’Acta. A la mateixa Acta, s’acordaria «adquirir un trozo de tierra de una octava de jornal al punto denominado Collet del Ven, con el fin de destinarlo a muladar, en atención a que el dueño de dicho trozo D. José Guimerá Querol lo ofrecía al Ayuntamiento por un precio sumamente barato y en condiciones muy aceptables». La qüestió és que estaven utilitzant un altre de propietat privada, a qui li estaven pagant un lloguer, o «pensión» com diuen ells, «desde tiempo antiguo». El soterrament dels animals era un problema, sobretot quan parlem dels grans, cavalls, matxos, etc. Aquells que eren comestibles i no morien per malaltia quedava ben poc d’ells, se podria dir que se feia reciclatge, però aquests no. Llàstima que no se’ns informe del lloc tant antic on soterraven les cavalleries que morien. El 3 de desembre de 1888, s’anunciava la fi del contracte del metge i cirurgià titulars, concretament l’1 de juliol. Els càrrecs els exercia fins a eixe moment Manuel Ripollés Gisbert, i cobrava 600 i 400 pessetes anuals respectivament (bon sou, ja que el 1938 Plá-

cido Milián cobraria 3.770 ptes). És curiós com el sou està dividit perquè se considerarien dos llocs diferents, però els ocupava Ripollés. Tots aquests professionals (metges, mestres, veterinaris...) els pagava l’Ajuntament amb els seus propis recursos. Ja podeu imaginar la càrrega pressupostària que implicava això. Amb la centralització de tots aquests serveis en favor de l’Estat a l’últim terç del segle XX, les arques municipals de tota Espanya ho agrairien de forma entusiasta. A la mateixa Acta, també s’anunciava que una vegada superat el plaç de presentació d’instàncies, Ripollés seria l’únic en presentar-se (mai ningú vol pujar a Morella, tu, però mai), així que seria contractat de nou, per un període de 10 anys, prorrogables 10 més, si les dos parts estaven d’acord. Com estem en un sistema liberal-burgés, la Sanitat ni de bon tros era gratuïta. Només podien rebre assistència gratuïta «los enfermos de las familias pobres», que estaven enregistrats i controlats per l’Ajuntament i l’Església.

La Bassa del Poll semblava condemnada a desaparèixer. Ja vam vore com el 1854 se va pretendre la seua dessecació per part del go-

Pràxedes Mateo-Sagasta Escolar (1825-1903), fundador del Partit Liberal Monàrquic, o Dinàstic.

vernador civil per motius sanitaris, encara que no se va fer, potser per la pressió dels veïns, que la consideraven necessària.

A aquestes altures no hi ha testimonis al respecte, però era evident que estarien cavil·lant en eliminar-la, tal com passaria el 1891, moment que desapareixeria per sempre. Que la situació tenia una dinàmica per aconseguir aquest fi, se pot evidenciar en el projecte de Miguel Virgos, exposat a l’Acta del 22 de juliol de 1889, on se proposava una reorganització urbanística de l’espai que ocupava, això és, l’actual Plaça Colom. Era un ambiciós projecte que, com podreu endevinar, no se portaria a terme.

La seua proposta, expressada en 14 punts, molt detallats, era convertir aquell espai en un mercat, amb els seus porxes, columnes, arcs i sostres, on s’instal·larien posts de carnisseria, pescateria, etc. El 13è punt és important, ja que «El empresario, en compensación del coste de dichas obras, disfrutará de todos los derechos de plaza y los de los pesos y medidas de dentro y fuera de la plaza con arreglo a las mismas tarjetas y condiciones con que hoy se recaudan estos arbitrios, por el tiempo

de diez años», entre altres cosetes, com a la 14ena clàusula, «El Ayuntamiento queda obligado a la protección del empresario, en todas las cuestiones que se presenten», unes condicions que, crec jo, l’Ajuntament no tragaria. Se nomenaria una Comissió de regidors per estudiar el cas, però, almenys al llarg d’eixe 1889, no hi ha cap resolució al respecte (les Actes de 1890 s’han perdut).

L’arribada de 1889 implicaria moviments electorals, ja que en aquest any tocava finalitzar el Bienni en curs. Ja el 28 de gener de 1889, se faria un llistat provisional dels electors, el seu nom, residència i ordenats per contribució. En aquest moment, comptant-los a tots, trobem a 772 electors. El primer seria Luis Prats Sales, de Muixacre, que pagava 1.003 ptes de contribució, i l’últim Pedro Segura Gasulla, d’Herbeset, que pagava 25. Imagineu el poderio patrimonial que tindria Prats, si considerem que un metge, com hem vist més amunt, cobrava 600 ptes anuals. Si s’arrimava per alguna raó a la urbs, la gent li faria reverències pel carrer. A aquests electors se’ls havia de sumar 6 empleats estatals, 18 de municipals, i 15 per formació educativa. Com podreu imaginar, tots eren homes, ja que les dones no tenien drets polítics, encara que a la llei no s’especifica en cap moment que no pogueren votar (llei municipal del 8 d’octubre de 1877, arts. 40-41). Però la situació sembla lògica des del seu punt de vista. Si les dones no tenien propietats, i les que ne tenien sempre estaven sota la tutela d’un varó (marit, germà, fill, sogre...), no podien pagar contribucions, i si no pagaven, ni podien votar ni podien ser escollides. Segons la llei esmentada, a nivell municipal podia votar bona part de la població masculina major d’edat (25 anys), sempre que pagaren alguna mena de contribució i fera dos anys que estigueren empadronats. Per a ser escollit, en canvi, hi havia més restriccions. En el cas de Morella, superior als 1.000 habitants, havien de ser veïns durant més de 4 anys i que estigueren en els dos primers tercis de la llista de contribuents. En aquest cas concret, a partir del contribuent número 480 ja no podien presentar-se com a candidats. Això de la llista de contribuents me sona com una lliga de futbol, amb zona Champions, Europa League, descens, etc. Per això, quan s’elaboraven les llistes d’electors hi havia moltíssimes reclamacions per intentar rascar alguna posició més a la llig..., vull dir, llista, o simplement entrar en ella, ja que això podia ser decisiu alhora de tenir més poder i influència. Salvant les

distàncies era com una mena de llista de Schindler. Si estaves dins era la vida, fora la mort, en aquest cas, social. Era una cultura política molt diferent a la nostra, la veritat, ja que pivotava tot en la capacitat censatària de les persones. Però si als municipis, en general, hi havia màniga ampla alhora de deixar votar, excepte la qüestió femenina, a les generals a Corts espanyoles sí que hi hauria moltes més restriccions, que acabarien suavitzant-se a partir de 1890 amb l’anomenat sufragi universal masculí, impulsat pels liberals de Mateo Sagasta. Per completar el quadre, hi havia quatre col·legis electorals per a les municipals, la Casa Capitular, a la sala de sessions (que corresponia al mateix districte que l’Arxiprestal); Confraria, al mateix palau (Sant Joan); Escola de Xiquetes (Sant Miquel) i Sant Nicolau, a la mateixa església (a l’homònim).

El 31 de març, se publicaria la llista definitiva, amb un descens sensible en els electors, 729, sense comptar els professionals que podien votar sense atenció al seu cens. Potser per això, els regidors Rocafort i Fígols (sospito que serien liberals), elevarien un recurs d’alçada al governador civil per impugnar les llistes. Hi hauria prou cacau al llarg d’eixe any per aquest tema.

El 16 de novembre, amb els eleccions a l’horitzó, que eren el dia 1 de desembre, se confirmarien els presidents del 4 col·legis electorals. El de l’Ajuntament seria Vicente Girona Beneca, qui substituïa a l’alcalde Amela, perquè aquest poguera «atender a la conservación del orden público», ja que, segons el context de crisis social i econòmica, els ànims podrien estar caldejats. El de Sant Nicolau seria Francisco Blasco Carceller; el de l’escola de sagales, Román Beltrán Sabater; i finalment Confraria, Lorenzo Ortí Adell. En aquesta Acta també s’anunciaria els regidors que haurien de cessar una vegada celebrades les eleccions, Lorenzo Ortí Adell, Vicente Girona Beneca, Manuel Pitarch Milián, Francisco Blasco Carceller, Carlos Ripollès Garcia, Ramán Beltrán Sabater i Blas Moya Querol. La distribució de regidors elegits seria un per l’Ajuntament, i dos a cadascú de la resta de col·legis. I així acabem aquest Bienni, que ha donat més de si del que pareixia. Aquest repàs de fets grans i menuts, ens ajuda a penetrar un poc més en les cabòries d’aquella gent, de la que som completament deutors del que tenim avui dia. És curiós com ens podem sentir tant pròxims a ells en moltes coses, però també tant llunyans en altres...

Setmanari d’informació comarcal

El reportatge.

Gràcies, Cenicero; és l’hora de parlar del botí de guerra

No serà novetat per ningú que parlo ací del botí de guerra que el general Baldomero Espartero va confiscar de Morella per regalar a Cenicero (La Rioja) en acabar la guerra a 1840. A juny de 2019 ací mateix escrivia sobre el tema de l’espoli (deu peces d’orfebreria d’or i plata), titulant l’article Per demanar que no quede. En la línia de l’article de 2019, ara, un sexenni més tard, va aquest.

El passat 26 de maig vaig tindre l’ocasió de visitar Cenicero. Prèviament, havia entrat en contacte en la parròquia i el bisbat de La Calzada-Calahorra-Logroño. Com a periodista he treballat a fons les restitucions de patrimoni artístic: des dels marbres del Partenó d’Atenes que reclamen al Museu Britànic fins a les vendes forçades als jueus pels nazis. El senyor Google té registrada la meua feina dels darrers anys, tot i que als inicis res sabíem de la www. Fa temps que vaig contactar amb Cenicero per saber què tenien de l’inventari original de l’espoliació. La transparència informativa no era cosa d’ells; mitges respostes, ambigüitats i llargues. Gràcies a l’alcalde, Bernabé Sangüesa, que va escriure demanant què quedava del botí, van obrir la porta i, metafòricament, els armaris per ensenyar el botí als periodistes de La Rioja i a qui vullgues. N’érem pocs, però va ser un goig.

Van fer d’amfitrions, el capellà de la parròquia de San Martín, Alfredo Álvarez Lacruz, i dos representants de Patrimoni de la diòcesi, el delegat Jesús Ignacio Merino Morga, i David Castroviejo. Tal com havien contestat a l’alcalde de Morella: Ho tenen tot menys un copó amb la Creu de la Trinitat i un Sant Crist de plata massissa. Fins i tot dues culleretes que deien haver-se extraviat també les guarden. Nou de les deu peces amb la custòdia com la més

A la dreta, encenser i naveta amb cullereta, a l’estil del de Cenicero. A la pàgina següent, safata de plata semblant a la de Cenicero i conjunt de calze i patena, semblant al de Cenicero.

rellevant de tot el botí. Tot impecable: l’or i la plata polida. Per raons de seguretat, van dir, no van permetre fer fotos, en cas que puguen atraure robatoris. Les fitxes tècniques es podien copiar a paper i llapis, però no ser fotografiades (en el fàcil que resulta ara amb els mòbils), per raons que no vaig entendre. Bona entesa per part de tots. Van obrir l’església i fins i tot ens van pujar fins

a la torre del campanar explicant repetidament l’atac i desfeta dels carlistes al temple i, per això, Espartero els va compensar amb el tresor de Morella. La custòdia porta una inscripció de pertànyer a la parròquia de Sant Joan. Vàries inscripcions acrediten que són de Morella o de la verge de Vallivana. Tenint en compte les guerres i els sotracs travessats a tota Espanya des de 1840, cal dir “gràcies, Cenicero” per haver conservat quasi tot el botí. ¿El copó? Si algun jove historiador té ganes de marcar-se un repte: ahí té un tema a investigar; ¿què se n’ha fet del copó? Està ben descrit a l’inventari original; un fil per començar a estirar.

Abans deia que aquest article va en la línia del de 2019 Per demanar que no quede. A 1840 la confiscació dels béns als vençuts en guerra es practicava amplament. Al Congrés de Viena de 1815 a França li van fer tornar el que les tropes napoleòniques havien estat usurpant

Conxa Rodriguez. Des de l’autoexili.

per Europa, inclosa la pinacoteca del Prado de Madrid. A 2025, vivim i pensem de forma diferent a 1840; s’ha legislat pel que fa a les restitucions de patrimoni artístic. Ara, precisament, torna el litigi de Xixena entre Aragó i Catalunya, com a exemple a evitar. Al parer meu, s’ha de fer una sol.licitud formal, raonada, elaborada i argumentada de restitució per començar a parlar-ne. Fins i tot el difunt Papa Francisco predicava i practicava les restitucions dels espolis de missioners catòlics a Amèrica del Sud. En homenatge a Francisco, cal seguir els seus passos. No s’han de gastar diners públics per demanar res, ni judicialitzar la petició, llevat que algun patrocinador privat volguera finançar-la en solitari o en crowfunding. Al bisbat de Tortosa n’hi ha prorestitució i indiferents, i deleguen en la parròquia de Morella que, per raons que a mi se m’escapen, opten per callar sobre la defensa del patrimoni de la parròquia i del poble al qual serveix.

A dalt, un retrat d’Espartero. A l’esquerra, una imatge de la custòdia de Morella.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

ELS PREUS DELS CEREALS HAN BAIXAT AL VOLTANT DEL 40%

Protesta a Madrid dels sindicats per l’enfonsament dels cereals

Productors de cereals de La Unió Llauradora han denunciat, en el marc d’una concentració celebrada aquest dimarts 10 de juny enfront de l’edifici de la representació de la Comissió Europea a Madrid, la difícil situació en la qual es troben i han demanat un monitoratge estricte de les importacions de cereals d’Ucraïna ara que s’ha tornat, a priori, a les condicions inicials. Després de diverses campanyes sense tot just collita per la sequera, la bona producció de l’actual s’ha entelat amb l’enfonsament de les cotitzacions.

Enfront de l’edifici de la Comissió Europea, els productors valencians de cereals al costat dels seus homòlegs d’altres comunitats autònomes de la Unió d’Unions, han repartit centenars de barres de pa, i han manifestat la seua profunda preocupació davant un enfonsament dels preus del cereal de més del 40% respecte a fa tres anys, una caiguda abrupta agreujada des de l’inici de la guerra a Ucraïna.

Al mateix temps, l’organització ha assenyalat que els costos de producció no han deixat d’incrementar-se: en particular, els fertilitzants nitrogenats s’han encarit al voltant d’un 40% en tot just mig any. Aquesta combinació

– preus en origen pels sòls i costos a l’alça – està portant al límit la viabilitat de milers d’explotacions cerealistes, abocades a produir molt per davall de costos. En la mateixa línia ha destacat que, malgrat la baixada de preus en el camp aquest no s’ha traduït en un abaratiment similar per als consumidors -el preu del pa ha pujat entorn del 19% en eixe període-, la qual cosa evidencia un desequilibri en la cadena alimentària que perjudica especialment el productor.Entre les causes principals d’aquesta crisi, LA UNIÓ identifica l’entrada massiva de cereals procedents d’Ucraïna, facilitada pel règim temporal de desarmament aranzelari que la UE va concedir com a suport a Kíev. Espanya, sent estructuralment deficitària en cereal, ha passat d’importar uns 3 milions de tones anuals de dacsa, blat i ordi des d’Ucraïna a més de 10 milions en 2024 gràcies a l’eliminació d’aranzels acordada per la UE.

Aquesta afluència extraordinària de gra ha contribuït a saturar el nostre mercat, exercint una forta pressió a la baixa sobre els preus en origen. “L’altre dia Planas va dir que Ucraïna no era qualsevol país. Compartim que cal ajudar-lo, però s’ha de veure de quina manera”.

Els preus.

Els preus del Porcí. 05/06/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

1,785 €/kg (puja 0,010 €/kg)

1,797 €/kg (puja 0,010 €/kg)

Setmana 23 del 02/06 al 08/06

84,00 € (baixa 3€) 99,00 € (sense variació)

29/05/2025

60,00 € (baixa 1,50€)

28/05/2025

Porc viu 1,822 €/kg ( baixa 0,004€ )

Garrí (Lechón) 4,742 €/kg ( baixa 0,030€ )

Els preus del Boví. (Mercolleida) 04-06-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,93 €/kg (sense variació)

7,03 €/kg (puja 0,01€)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 04-06-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,87 €/kg (baixa 0,13€) 4,58 €/kg (baixa 0,11€)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 05-06-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (sense variació)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 03-06-25

Conill (Pes viu) 2,57 €/kg (sense variació)

Conill (Pes viu)

2,40 €/kg (sense variació) (Loncun) 05-06-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

13,6 / 24,6

9,3 / 24,0

12,3 / 23,2

10,4 / 26,8

10,9 / 28,8

10,8 / 24,9

12,6 / 24,9

10,4 / 24,4

11,9 / 25,4

11,1 / 25,7

14,8 / 21,8

11,9 / 23,7

A16,8 / 24,8

11,8 / 25,2

13,7 / 26,3

11,3 / 30,0

14,0 / 31,4

12,2 / 27,3

14,5 / 25,9

16,8 / 26,6

12,9 / 26,5

12,5 / 28,9

15,3 / 23,4

14,8 / 25,2

29,2 13,5 / 27,4 14,3 / 28,4 9,9 / 30,9 11,5 / 32,9

12,1 / 29,3 17,3 / 29,5 12,3 / 28,3 12,1 / 29,7 11,8 / 29,7 18,2 / 26,2 16,2 / 28,2

15,3 / 24,3 10,4 / 23,1 14,5 / 24,1

/ 27,9 12,2 / 30,4 13,3 / 25,8 12,9 / 25,7 11,1 / 25,4 14,2 / 26,4 13,3 / 27,0

13,5 / 22,1 14,1 / 24,4

15,1 / 27,6

11,3 / 25,1 14,3 / 28,5

14,6 / 31,4

14,2 / 34,8

13,3 / 29,4

15,2 / 29,5

12,8 / 30,5

18,7 / 28,3

14,1 / 30,9

15,4 / 25,2

13,8 / 28,2

17,6 / 31,0

13,2 / 29,1

15,9 / 31,2

14,3 / 33,8

15,4 / 36,4

14,8 / 32,2

16,7 / 32,7

14,6 / 32,1

15,4 / 33,4

14,7 / 32,8

16,6 / 28,0

16,0 / 30,0

“Juny brillant, any abundant”

vança el mes de juny i continua la calor als nostres pobles. En algun cas i jornada concreta amb temperatures pròpies del juliol o agost amb valors màxims de ple estiu. De fet a Sorita en més d’una jornada s’han enregistrat temperatures de 36 graus, sent les més elevades d’aquest mes de juny a la comarca dels Ports.

El mes de maig es va tancar amb temperatures ja de ple estiu i el comportament del mes de juny pel moment està sent totalment estival. És cert que en algunes jornades les temperatures com per exemple el dilluns 9, no van ser tant elevades però en la majoria dels dies els termòmetres ronden o superen els 30 graus a moltes zones de la comarca dels Ports. Cal destacar que també s’han format grans nuvolades i tronades durant moltes de les vesprades de l’ac-

21,7 / 28,6

13,9 / 27,0

17,4 / 28,1

14,1 / 30,7

15,4 / 32,8

16,0 / 28,6

19,2 / 27,9

18,1 / 30,4

17,9 / 29,4

--,-- / --,--

20,1 / 26,2

17,8 / 28,1

tual setmana, si bé el recull de precipitació ha estat prou escàs. També formació de bancs de boira, especialment a primeres hores del dia sobretot a zones fondes. És el cas per exemple també del dilluns 9 en el que a pobles de més alçada com Castellfort o Vilafranca no hi havia pràcticament boira i el sol lluïa mentre que a la gran majoria dels pobles del nostre territori el dia va ser gris i bastant ennuvolat.

Anem a veure quin serà el comportament de l’oratge per a les properes jornades, ja que en principi s’esperen jornades majoritàriament assolellades i pujant novament les temperatures als primers dies de la propera setmana.

Tampoc s’anuncien precipitacions per als pròxims dies en els que la calor estival continuarà pel moment sent la protagonista.

Calor i algunes nuvolades de vesprada

La previsió de Lorenzo Boix

Aquesta continuarà sent la tònica durant la tercera setmana de juny, en un cap de setmana en el que parlarem de mínimes entre els 16-20 graus i màximes en general entre els 2630ºC (puntualment més altes en zones fondes, sobretot dissabte). Poden créixer núvol de vesprada, que no es descarte que entre dissabte i diumenge puguen deixar alguna tronada, que serà en general seca o de poca entitat. Encetarem setmana en un dilluns en mínimes semblants, màximes que poden pujar un parell de graus (quedant entre els 28-32º o un poc més altes) i en principi estable. Entre dimarts i dijous tindrem un repunt de temperatures que ens farà parlar, previsiblement, de màximes entre els 32-36 graus (puntualment rascant els 40º en zones fondes) i mínimes entre els 18-22, amb inestabilitat de vesprada dimarts, que pot deixar algun ruixat o tronada, i potser també cap a dijous.

Un camp verd, amb roselles, al voltant de l’ermita del Llosar de Vilafranca. JUAN ANT. QUEROL.