Setmanari Notícies (12/12/2025)

“ La cursa que més content estic d’haver guanyat és la “Entreparets”

EL VILAFRANQUÍ JAVIER VIVES HA GUANYAT EL CAMPIONAT DE CURSES UNIVERSITARI

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

D’INFORMACIÓ COMARCAL. NÚME RO 1680. MORELLA, DEL 12 AL 18 DE DESEMBRE DE 2025. 1,50 €

200.000 euros per a l’aqüeducte de Morella

Amb una subvenció de la Conselleria de Cultura del 95% del cost amb un import de 189.736,47 euros per tal d’actuar a la secció que hi ha darrere de l’ermita de Santa Llúcia, just a continuació de la que es va rehabilitar durant l’any 2024.

Pàgines 6 i 7. Poble a poble.

A més, acabada la millora de la costa de la Presó, el taller d’ocupació d’Operacions auxiliars de revestiments continus en construcció i fàbriques s’ocupa ara de la reparació de les costes del Vaquer i de Sant Joan

COMENÇA EL NADAL. Amb el pont de desembre fregant el 100% d’ocupació arreu de la comarca dels Ports i amb activitats com l’encesa de les llums de Nadal a Morella, amb una gran festa, es dona el tret d’eixida de les celebracions d’aquestes dates tant assenyalades en el calendari anual. CRISTIAN LORENTE.

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Els Ports es prepara per a la balisa obligatòria

Es recomana comprar-la a llocs de confiança per a que estiguen homologades per la DGT

Pàgina 7. Poble a poble

EL REPORTATGE

El misteri del tercer Peiró de Xiva (la creu oblidada per la història)

Per Jordi Sebastià i Galí

Pàgines 20 i 21.

Festes de Santa Lucía

OLOCAU DEL REY

Amb un programa festiu eminentment taurí, Olocau ha celebrat les seues festes anuals durant el pont de desembre, en les dates pròximes a Santa Llúcia, i no a l’estiu com la resta de pobles dels Ports.

Pàgina 8. Gent&Vida.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

El pont de desembre inicia el Nadal als Ports

MORELLA INAUGURA

LA IL·LUMINACIÓ NADALENCA AMB UNA OCUPACIÓ TURÍSTICA QUE FREGA EL 100% TAMBÉ A LOCALITATS COM VILAFRANCA

Morella va viure aquest divendres 5 de desembre l’encesa oficial de les llums de Nadal, un acte que cada any concentra veïns i visitants al llarg del recorregut pel nucli antic. L’activitat, consolidada des de l’any 2015, en el que Morella va viure un Nadal especial amb la il·luminació de Ferrero Rocher, marca l’inici de les festes amb música, llum i un ambient nadalenc.

A les 20.00 hores, la Perkutada va partir de la plaça de Sant Miquel i va recórrer el centre històric fins a Cinc Cantons, on es va encendre el nou arbre de Nadal, un pi natural que, un any més recupera una tradició que havia desaparegut anys enrere. El recorregut va continuar fins al Pla dels Estudis, on es van il·luminar les instal·lacions especials de l’Associació d’Empresaris Turístics de Morella (Asetmico). La novetat d’enguany són uns cubs gegants il·luminats amb llums LED, que imiten regals i estan pensats tant per a que tant als veïns com els visitants de la comarca dels Ports, es puguen fer fotografies i selfies i complementar alhora la decoració nadalenca del poble en aquestes dates tant assenyalades. Durant setmanes, la brigada municipal havia treballat en la installació de l’enllumenat i la decoració de carrers, completant-la amb nou

La novetat d’enguany són uns regals gegants ubicats al Pla dels Estudis, il·luminats amb leds, ideals per a fer-se fotografies.

material adquirit per l’Ajuntament i les aportacions d’Asetmico. L’encesa ha posat en valor la participació col·lectiva i la recuperació de tradicions del poble, amb els carrers plens de veïns i veïnes que van seguir el recorregut compartint música i llum.

—Turisme. Morella ha tancat el pont de desembre amb una ocupació turística que pràcticament ha fregat el 100%, consolidant-se una vegada més com un dels destins preferits dels dies festius del 6 i 8 de desembre. L’engegada de l’enllumenat de Nadal el cap de setmana previ i la presència de mercadets arreu de la comarca han contribuït decisivament a l’arribada de visitants.

Des de l’Oficina de Turisme de Morella confirmen que, tal com apuntaven les previsions, l’afluència ha sigut molt elevada. “Este pont sempre és molt bo i enguany s’ha complit. Ja des de dijous va començar a vindre gent, i la demanda d’informació per telèfon i correu va ser constant”, explica Vanessa Royo.

FIRETA DE NADAL. Forcall celebrava durant el pont de desembre la seua Fireta de Nadal, que un any més ha estat ubicada al pavelló de Baix. Una celebració organitzada per l’Associació La Forca i l’Ajuntament que comptava amb gran quantitat d’actes adreçats especialment per al públic infantil que s’ho va passar d’allò més bé. La Fira es desenvolupava durant la jornada del dissabte i durant tot el dia es va anar succeïnt les activitats.

Paula Aguilar, membre de l’Associació La Forca explicava que “pel matí hem fet umflables per als xiquets i xiquetes i per la vesprada paradetes de productes locals. Un dia molt complet al pavelló de Baix de Forcall”.

A més, en aquesta edició s’ha comptat amb novetats, com és el cas de la xocolatada que s’organitzava per als més menuts. Aguilar comentava que “per traure uns pocs més de fons hem organitzat

L’ambient nadalenc ha sigut un dels principals reclams, especialment per a famílies i turistes que buscaven plans tranquils i propostes culturals. “L’estrena de l’enllumenat i els mercats de Nadal sempre generen molt d’interés en esta època”, detallava Royo.

Quant a l’allotjament, les reserves anticipades han permés registrar xifres d’ocupació molt altes.

“Les previsions eren molt bones i finalment s’han confirmat. Ha sigut un pont excel·lent”, conclou la responsable de l’Oficina de Turisme.

Amb els carrers plens, la il·luminació festiva especial per a aquestes jornades i un ampli ventall d’activitats, Morella reforça així el seu paper com a destí clau en l’inici de la temporada nadalenca.

una xocolatada i també coca de iogur i barra amb refrescs, aigua o cafè amb llet”.

La vesprada del dia de la Fireta de Nadal es rematava al pavelló de Baix de Forcall amb l’actuació del mag Iván Arribas. Espectacle d’il·lusionisme a la Fireta de Nadal que va fer les delícies tant del públic infantil com de l’adult. Iván Arribas comentava que “ja havia actuat a Forcall i a altres pobles de la comarca. Es tracta d’un espectacle de màgia, aparicions, desaparicions i moltes sorpreses més per a tot el públic”.

Des de l’organització de la Fireta de Nadal es mostraven molt satisfets del resultat de l’actuació del mag en aquest dia de festa a Forcall. Paula Aguilar manifestava que “per finalitzar la venda de productes vam pensar en l’actuació del mag Iván Arribas que ha estat molt bé i ha agradat molt a la gent”.

BENASSAL. Benassal ha celebrat els dies 6, 7 i 8 de desembre una nova edició del seu tradicional mercat, una cita que ha convertit el centre del municipi en un espai ple de paradetes, activitats culturals i productes de proximitat.

El teixit associatiu del poble també ha tingut un paper important. El Grup de Dones de Benassal va participar activament oferint una xocolatada.

Amb aquesta edició, Benassal consolida el seu mercat de desembre com una cita imprescindible per a veïns i visitants.

Serà Notícia.

EXTRA DE NADAL. El proper número del setmanari Notícies inclourà una edició extra de Nadal a la comarca dels Ports, amb articles, agenda de com gaudir d'aquests dies i fins i tot receptes de productes típics nadalencs.

LLUMS DE NADAL A VILAFRANCA. Els principals carrers i places de Vilafranca llueixen, des de la setmana abans del pont de desembre, decoracions nadalenques que conviden a passejar per la localitat, fer fotos i selfies i gaudir de la màgia del Nadal. Un dels elements més destacats d’aquesta ornamentació nadalenca és l’arbre de llums que llueix en mig de cèntrica Plaça d’en Blasc.

—Vilafranca, al complet. Vilafranca ha viscut també un pont de desembre de màxima ocupació, amb tots els allotjaments rurals al complet i una afluència notable de visitants durant els dies 6, 7 i 8. Tot i ser tradicionalment un pont menys fort que els d’octubre o no-

MERCAT DE “LA RISCLA”. Per segon any consecutiu el col·lectiu la Riscla ha apropat a productors artesans de la zona per donar visibilitat a les diferents propostes que han apostat per la qualitat i la proximitat en aquest territori. L’activitat ha canviat enguany d’ubicació i va ser en els porxes, on se celebra el tradicional mercat de Morella cada diumenge i dijous, que es va instal·lar el mercadet de Nadal de productes locals.

Ajudar a donar a conéixer iniciatives que van sorgint a les nostres comarques i quina aposta és la sostenibilitat i el territori, és l’objectiu d’aquesta i altres accions

vembre, enguany ha superat amb escreix les tendències habituals. La localitat va encendre també la illuminació ornamental nadalenca pels principals carrers de la població en els dies previs al pont per a mostrar la seua cara més nadalenca.

semblants que es duen a terme en diferents poblacions dels Ports.

La Riscla és un col·lectiu de persones de la comarca dels Ports que va nàixer amb l’objectiu de fomentar la participació ciutadana, impulsar un oci alternatiu i reivindicar els serveis deficitaris a la comarca.

El llarg cap de setmana de la constitució i la Puríssima que ha portat a molts visitants fins als nostres pobles i que ha tingut una agenda molt completa, finalitzava a Morella amb aquest mercat de productes de proximitat que, xicotetes empreses de la zona, intenten valorar.

La inauguració de la il·luminació va ser tota una festa.

CRISTIAN LORENTE

L’Oficina de Turisme va registrar nombroses consultes en els dies previs, un indicador que finalment s’ha traduït en un volum elevat de turistes. Segons el tècnic municipal, Guillem Monferrer, “s’han omplit tots els allotjaments rurals i s’ha notat molta més presència de

gent que altres anys”. L’oficina va romandre oberta dilluns per atendre els visitants i per donar servei, entre altres, a un grup procedent de Madrid que tenia programada una visita guiada.

La meteorologia, més suau que en dies anteriors, també ha contribuït a millorar l’experiència turística. Sergi Monfort, gerent de l’Alberg La Parreta, recorda que “ja feia temps que estàvem complets” i que les bones previsions d’oratge “han fet més agradable l’estada”. En l’alberg, la distribució per habitacions familiars ha deixat algunes places puntuals sense ocupar, però l’establiment ha treballat amb una quarantena llarga de persones. El pont ha tingut un marcat protagonisme del turisme familiar i d’amics, amb grups que van aprofitar el cap de setmana per realitzar activitats organitzades per ells mateixos. Monfort destaca també que “el fet que els pobles reforcen la seua activitat cultural fa encara més atractiva l’estada a la comarca dels Ports”.

Amb les cases rurals al 100% i una activitat turística intensa, Vilafranca ha penjat el cartell de complet en un pont que, malgrat la proximitat del Nadal, continua despertant un elevat interés entre els visitants per descobrir el municipi i els pobles del voltant.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les veus del Centre d’Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, SA C/ Tint, 9-11 12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 comunicacionsdelsports.com i La fàbrica del Tint, SL C/Tint, 7 lafabricadeltint.media

Redacció, maquetació i fotografía: Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Jonathan Fariñas. Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Cap a una salut més participativa: el pacient actiu com a agent de canvi

Joaquim

Dolz. Centre d’Estudis dels Ports

«Quan el pacient parla, la medicina escolta una altra veritat», deia el metge i antropòleg Arthur Kleinman. Aquesta màxima, ben present en els corrents de salut comunitària, ens recorda que la veu de qui conviu amb la malaltia és tan essencial com el coneixement clínic. Qui vol salut, que es cuide cada dia i no espere al metge del diumenge, diuen també les nostres professores de ioga i esports dels Ports, que saben que el benestar comença al tros, a taula i al veïnat. En aquest context, la figura del pacient actiu, persona que participen de manera informada i compromesa en la gestió de la seua pròpia salut, esdevé clau per a repensar el sistema sanitari, especialment en territoris marcats per la cronicitat, el despoblament i l’envelliment.

La noció de pacient actiu ha esdevingut un pilar fonamental en les polítiques de salut centrades en la persona. El concepte fa referència a la implicació de les persones amb malalties cròniques en la gestió de la seua salut, promovent l’autonomia, la corresponsabilitat i l’alfabetització sanitària.

És ben cert que la base de la infermeria familiar i comunitària ha estat sempre la implicació del pacient i el respecte profund a la seua manera de viure, atenent totes les dimensions de la persona: física, psíquica i social, des del seu propi entorn. Ara bé, aquest respecte no sempre s’ha pogut practicar com caldria, sovint per manca de temps, pressió assistencial o per un model sanitari que no ha prioritzat prou aquesta mirada integral. Recuperar i reforçar aquest enfocament és avui una necessitat urgent per dignificar les cures i reconnectar la infermeria amb la seua vocació comunitària més genuïna.

El pacient actiu, aquell que vol participar en la comprensió i la gestió de la seua malaltia, pot arribar a convertir-se en pacient expert: una figura clau tant per al seu propi benestar com per a l’acompanyament d’altres persones que travessen situacions similars. Quan un malalt comparteix experiència, emocions i estratègies viscudes, ho fa des d’un lloc de comprensió profunda que cap manual pot substituir. Entre iguals, la comunicació flueix amb més confiança i empatia, i aquest suport mutu no sols enforteix les persones afectades, sinó que també ajuda els professionals sanitaris a escoltar millor, millorar les cures i adaptar-se a les necessitats reals. Donar veu als pacients, escoltar-los i reconèixer el seu saber viscut és una forma de justícia

“A la comarca dels Ports, el Centre de Salut de Morella ha estat un nucli actiu d’aquest programa. Professionals com Nel·lo Monfort i Xelo Garcia han estat fonamentals per a la implantació i continuïtat del projecte”.

i una gran oportunitat per transformar el sistema de salut des de la base.

Tanmateix, a les comarques d’interior del País Valencià, marcades per un alt grau de despoblament, envelliment i dispersió geogràfica, aquesta transformació presenta reptes singulars.

Segons dades de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, al País Valencià hi ha més d’1.500.000 persones amb malalties cròniques, de les quals un percentatge significatiu viu en municipis de l’interior amb menys de 1.000 habitants. Comarques com els Ports, l’Alt Maestrat, l’Alcalatén o el Racó d’Ademús registren una mitjana d’edat superior als 50 anys i presenten dificultats d’accés a serveis especialitzats. Aquestes circumstàncies condicionen la capacitat del pacient per esdevenir actiu i gestionar de forma autònoma la seua salut.

Diversos programes impulsats per la Generalitat Valenciana, com la Xarxa de Pacients Actius o les escoles de pacients promogudes pels departaments de salut, han intentat traslladar la formació i l’acompanyament als àmbits rurals. No obstant això, la manca de cobertura digital, la baixa alfabetització sanitària i el desmantellament progressiu dels serveis en zones despoblades limiten l’impacte d’aquestes polítiques. A més, l’individualisme sanitari pot esdevenir un risc si no es combina amb una xarxa comunitària de suport i

una atenció primària forta i propera.

L’experiència de països com Escòcia o el Canadà en àrees remotes mostra que el pacient actiu no pot entendre’s com un subjecte autònom en solitud, sinó com una baula d’un ecosistema de salut comunitària. En aquest sentit, cal una revaloració dels sabers locals, la promoció d’espais d’intercanvi i la presència estable d’equips sanitaris amb mirada territorial. La tecnologia pot ajudar (telemedicina, aplicacions de seguiment, grups virtuals de suport), però no substitueix el vincle humà ni el coneixement contextual.

—Beneficis per als pacients

La veu i l’actitud del pacient són importants no sols per a la cura, sinó també pel propi sistema de salut.

1. Millora de l’autonomia i el benestar emocional, facilitant la comprensió i l’adherència als tractaments.

2. Empoderament de les persones amb malalties cròniques, afavorint una millor qualitat de vida.

3. Caràcter coformatiu: el personal sanitari pren consciència més clara de les necessitats col·lectives dels pacients, mentre que aquests aprenen a gestionar la seua salut amb més seguretat.

4. Millora de l’eficiència assistencial: redueix les visites d’urgència i les hospitalitzacions, i contribueix a descongestionar un sistema sovint tensionat.

El pacient actiu no és una figura idealitzada, sinó una necessitat en un context de cronicitat creixent, envelliment poblacional i limitació de recursos sanitaris. Acompanyar les persones perquè participen activament en la gestió de la seua salut no només millora els resultats clínics, sinó que contribueix a un sistema més just i sostenible.

De manera més radical, Andreas Chatzidakis, Jamie Hakim, Jo Littler, Catherine Rottenberg i Lynne Segal (2021) proposen una transformació radical de la societat centrada en la cura com a principi organitzador de totes les dimensions de la vida. L’obra The Care Collectif parteix de la constatació que vivim en un món marcat per una crisi de cures, agreujada per l’individualisme i la mercantilització de les relacions. Els autors argumenten que la cura ha de deixar de ser una responsabilitat privada i feminitzada per convertir-se en un eix central de les polítiques públiques, l’economia i l’organització social.

Proposen una política de la interdependència que reconegui que totes les persones depenem les unes de les altres al llarg de la vida. Aquesta visió implica:

1. Reestructurar el món del treball mitjançant cooperatives, centres de producció locals i nacionalitzacions.

2. Ampliar la noció de parentiu per fomentar formes de cura més obertes i diverses.

3. Reclamar espais públics que faciliten la convivència i la cura comunitària.

—Experiències als cantons suïssos. Suïssa ha adoptat el model del patient partenaire amb una forta implantació cantonal, especialment a Vaud, Ginebra i Neuchâtel. En aquests territoris, el programa es desenvolupa en col·laboració amb hospitals universitaris i organitzacions de pacients. A diferència d’altres contextos, Suïssa aposta per una integració del pacient expert no sols en l’educació terapèutica, sinó també en la formació dels professionals sanitaris i en la governança de la salut pública. Un exemple destacat és el Groupe romand des patients partenaires, que coordina accions interprofessionals a l’espai francòfon suís.

—Les iniciatives al País Valencià. El programa Pacient Actiu de la Comunitat Valenciana, implantat des del 2016, adapta el model basc i manté la formació entre iguals com a eix central. Coordinat per la Direcció General de Salut Pública, ha format més de 8.000

persones. A les comarques de l’interior, com els Ports, l’Alt Millars o la Vall d’Aiora-Cofrents, s’han desenvolupat versions adaptades del programa amb el suport d’infermeres comunitàries i associacions de pacients. Entre les activitats destaquen:

1. Tallers de gestió emocional per a persones amb diabetis i fibromiàlgia.

2. Protocols comunitaris de seguiment compartit entre centres de salut i grups de suport veïnal.

3. Formació digital per a pacients amb dificultats d’accés tecnològic, especialment en zones de despoblament.

Aquestes accions mostren com el pacient actiu pot esdevenir una palanca per a la cohesió territorial i la igualtat d’accés, sempre que es reconega la diversitat socioterritorial i es treballen aliances amb el món local.

—Implementació als Ports. A la comarca dels Ports, el Centre de Salut de Morella ha estat un nucli actiu d’aquest programa. Des del 2016 s’hi han organitzat tallers de sis setmanes amb sessions setmanals de dues hores i mitja, conduïts per pacients formadors. També s’hi han impulsat iniciatives com “Morella sense fum” i tallers preventius sobre drogodependències, sovint en col·laboració amb entitats locals com el Projecte Alifara. Professionals com Nel·lo Monfort i Xelo Garcia han estat fonamentals per a la implantació i continuïtat del projecte.

Des de les consultes, molts professionals sanitaris treballen cada dia per la salut de la comunitat, sovint de manera discreta i poc visible. El projecte del pacient actiu va nàixer amb molta força, però com altres iniciatives, es pot afeblir si no es reconeix i es dona valor al treball constant de les persones que ja el fan realitat. Aquests projectes són importants, però formen part d’una xarxa més àmplia, sovint anònima, sense la qual res no funcionaria. Fer comunitat vol dir implicar-se col·lectivament: sanitaris, pacients, institucions i veïnat.

—Reptes actuals. La salut no es cuida només als centres mèdics. Es construeix cada dia en els gestos de cura i autocura, en allò que compartim com a comunitat. Un entorn que valora la salut crea xarxes de suport reals, que acompanyen en la malaltia amb empatia i solucions pràctiques.

En els contextos rurals, la proximitat i la convivència quotidiana, arrelades en formes de vida tradicionals, afavoreixen la construcció de vincles sòlids de cura col-

lectiva. Aquesta es manifesta com un valor compartit que combina solidaritat, responsabilitat compartida i ajuda mútua. Les xarxes informals de suport, basades en sabers populars i intercanvis comunitaris, actuen com a complement essencial als serveis sanitaris formals, especialment en entorns marcats per l’envelliment de la població o la manca de recursos. En aquest marc, el pacient actiu no només esdevé gestor de la pròpia salut, sinó també agent de connexió i suport dins la comunitat, contribuint al benestar col·lectiu i evitant que cap persona quede desatesa o aïllada davant les seues necessitats.

Reforçar l’atenció primària pública és imprescindible, però no només amb més recursos: cal alliberar-la de burocràcia, coordinar-la millor amb altres nivells assistencials i reconèixer la tasca educativa que ja fan molts professionals al territori.

Perquè el projecte del pacient actiu avance, cal començar per reconéixer el que ja hi ha, millorar-ho si cal, i sobretot, treballar en equip. Construir salut comunitària és, en el fons, una responsabilitat compartida i una qüestió ecològica.

La figura del pacient actiu transforma els sistemes de salut en espais més horitzontals, participatius i ajustats a les necessitats reals. Les experiències canadenca i suïssa mostren que la institucionalització del pacient expert és viable i enriquidora, i el cas valencià, si aposta decididament per la proximitat i el reconeixement mutu entre professionals i ciutadania, pot avançar en la mateixa direcció.

Ara bé, aquesta transformació només serà justa i sostenible si es prenen mesures estructurals que garanteixen la presència continuada d’equips sanitaris en les zones rurals, una digitalització inclusiva i un enfortiment real de les aliances comunitàries. Sense aquestes condicions, la participació activa corre el risc de convertir-se en un privilegi de les ciutats.

Finalment, com a pacient actiu implicat en projectes en un altre context, puc afirmar amb convicció que l’empoderament real no naix únicament de la voluntat individual. S’alimenta d’un ecosistema que escolta, acompanya i reconeix. Cap protocol és tan efectiu com una relació de confiança. I cap tecnologia tan poderosa com una paraula a temps. El diàleg entre els pacients i els sanitaris és fonamental. Si el coneixement circula, si les veus locals es valoren i si la salut es construeix entre totes i tots, potser encara estem a temps de potenciar una medicina més pròxima, més humana i més justa.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

VUIT NOVES VIVENDES. L’Ajuntament de Castellfort està a punt d’obrir un edifici de titularitat municipal amb vuit vivendes situades a la zona alta del nucli urbà.

Després d’anys d’obres aturades per la fallida de l’empresa constructora i la crisi econòmica, el bloc ha pogut finalitzar-se amb una subvenció de 251.000 euros del Fons de Compensació Eòlic (IVACE).

Segons l’alcalde, Juan Manuel Segura, “l’edifici se va construir als anys 2024 i 2025 i l’empresa constructora va quebrar; posteriorment va arribar la crisi econòmica. Estava acabat per fora però necessitava completament l’interior: ascensor, cuines, instal·lacions elèctriques… amb el Fons de Compensació Eòlic hem pogut acabar

les vuit vivendes”.

L’objectiu de l’Ajuntament és equipar les vivendes amb mobles i electrodomèstics per llogar-les durant períodes vacacionals, festes i Setmana Santa. Segura afegeix que “dos dels pisos de la part baixa són molt fàcils d’adaptar per a persones amb mobilitat reduïda. Tenim molta gent major vivint en cases amb escales, i volem oferir-los una alternativa còmoda”.

La previsió és que l’edifici estiga completament operatiu en les pròximes setmanes, convertint-se en una aposta per dinamitzar la vida del poble i oferir habitatge disponible, una realitat que altres municipis de la comarca encara no han aconseguit.

L’accident d’un camió talla l’N-232 durant varies hores

L’accident d’un camió de transport d’animals a Morella va bloquejar completament l’N-232 i va obligar a establir un desviament obligatori per la CV-12. La incidència es va produir poc abans de les sis del matí del divendres 5 de desembre, al punt quilomètric 55, en el tram de la Masia Colomer, i a les portes del pont de desembre. El vehicle, que circulava en direcció a Vinaròs, va eixir de la via per l’esquerra, afectant els dos carrils en ambdós sentits.

En aquell moment, el tram va quedar tallat des de l’encreuament de Catí fins a Morella, mentre la Direcció Territorial de Carreteres va mantindre actiu el desviament per la CV-12, que connecta Ares del Maestrat amb Vilafranca. Els treballs per retirar el camió es van prolongar durant hores.

L’accident es va registrar en una de les principals connexions del nord de la província de Castelló, especialment important per al transport de mercaderies i en un

Una imatge del camió bolcat.

dia en què es preveia un increment notable del trànsit pel pont. Encara es desconeixen les causes del sinistre, però no es van produir ferits.

Aquest nou incident va tornar a evidenciar les demandes d’una major regulació i de millores en seguretat viària a la zona, on ja s’han registrat altres accidents.

El PSPV retreu a Generalitat i Diputació que “s’endossen les culpes” pel caos a les unitats de conciliació de l’interior

El PSPV-PSOE de Castelló ha retret a la Generalitat i a la Diputació que s’estiguen “endossant les culpes” sobre el futur de les 36 unitats de conciliació familiar de l’interior, mentre ajuntaments, famílies i treballadores viuen “una incertesa inacceptable”. El diputat provincial Rhamsés Ripollés ha criticat la decisió de suprimir este servei a partir del 7 de gener, al·legant que no està homologat, i ha advertit que demostra un “desconeixement absolut” de les necessitats dels pobles, afectant de ple la vida quotidiana.

Ripollés ha assenyalat que, si desapareix el recurs, “molts pares i mares hauran de reorganitzar les seues jornades i alguns es plantejaran marxar dels pobles, que cada dia perden més serveis”. Segons el ocialista, “la Generalitat parla de tancar perquè no ha sabut regular bé el model i la Diputació, que és qui presta el servei, es limita a dir que tot seguirà igual”, sense donar solucions. La situació també posa en risc el futur laboral de les persones que treballen en estes unitats i suposa una pèrdua d’oportunitats i ocupació en zones especialment sensibles a la despoblació.

Ripollés ha recordat que els municipis no tenen cap culpa d’aquest buit normatiu i ha reclamat que Generalitat i Diputació es coordinen, paralitzant el tancament i mantenint operatives les unitats mentre es busca un procediment senzill d’homologació o una figura flexible per als municipis menuts. Ha demanat que qualsevol canvi compte amb el vistiplau dels ajuntaments i centres educatius. El PSPV-PSOE presentarà mocions als ajuntaments per defensar el servei i garantir-lo. Ripollés ha conclòs que “tant de bo la mobilització dels alcaldes i de la societat civil force la Generalitat a donar marxa enrere”.

MORELLA ARREGLA MÉS COSTES. Acabada la millora de la costa de la Presó, el taller d’ocupació d’Operacions auxiliars de revestiments continus en construcció i fàbriques s’ocupa ara de la reparació de les costes del Vaquer i de Sant Joan. “L’objectiu d’este pla és mantindre els carrers en el millor estat possible, de manera que les costes siguen uniformes, segures i acordes a l’entorn patrimonial de Morella. Així, en este cas es farà una reparació completa, però sense alçar tot el ferm”, expliquen fonts municipals. Pel que fa a la costa del Vaquer, es tracta de rejuntar l’empedrat i anivellar les parts més enfonsades. A més, cal actuar al mur de contenció de la part més alta adjacent al carrer Pare Ramon Querol, el qual presenta un gran desgast i aspecte de deixadesa. A la costa de Sant Joan es busca reparar els forats i les pedres soltes respectant l’empedrat característic de la mateixa en

pedres de riu redones. Després, els treballs seguiran a la costa Mare de Déu del Pilar, ja que també té els escalons de la part baixa en mal estat, i la resta de les del poble. Estes es poden portar a terme sense cost per al consistori, ja que són finançades per la Unió Europea i la Generalitat Valenciana per als tallers d’ocupació. Bernabé Sangüesa, alcalde de Morella i regidor d’obres i urbanisme, ha destacat que “l’objectiu d’estes actuacions és mantindre les costes de Morella i que siguen uniformes i boniques, així com augmentar la seguretat al reparar clots i pedres soltes”. El primer edil ha explicat que “el taller d’ocupació va fer un gran treball a la costa de la presó, però per a la resta de costes no es farà una reparació integral, sinó més puntual” i ha afegit que “a continuació, està previst arreglar la del costat del Teatre Municipal i altres del poble fins que acabe el taller al mes de febrer”.

OBRES A LA PLAÇA DE BOUS DE VILAFRANCA. Com cada any s’estan realitzant les millores a la plaça de bous de Vilafranca amb el conveni existent entre la Diputació de Castelló i l’Ajuntament. Tots els anys les dues administracions aporten una quantitat fixa diferent, que es dedica a millores en el recinte taurí. En aquesta ocasió la intervenció s’ha centrat en tot el referent al canvi de la instal·lació elèctrica que havia quedat molt antiga i s’ha aprofitat també per il·luminar millor la plaça per dins.

Sílvia Colom, alcaldessa de Vilafranca explicava que “el conveni aporta 16.000 euros anuals

i l’Ajuntament 8.000 euros, el que suma un total de 24.000 euros per millores cada any. En esta ocasió s’ha decidit fer la reforma i adequació de l’instal·lació elèctrica de baixa tensió a la plaça de bous. S’ha canviat la instal·lació, el cablejat, s’ha col·locat un grup electrogen que és obligatori i s’ha dotat de més llum a la plaça en el seu interior”.

Després de realitzar importants millores exteriors enguany s’ha optat per començar amb treballs interiors. “Són obres que no es veuen molt i són necessàries. Ara ens centrem en el tema elèctric per a poder complir amb la normativa”.

Els Ports es prepara per a la balisa obligatòria

L’1 de gener de 2026 marcarà un abans i un després en la seguretat viària: la balisa V-16 connectada serà l’únic dispositiu legal per a senyalitzar un vehicle immobilitzat per avaria o accident. Els triangles, que han acompanyat generacions de conductors, quedaran definitivament relegats i només podran ser utilitzats per vehicles estrangers en trànsit internacional.

Tot i que ja es poden comprar en tallers, botigues de recanvis o punts de venda com oficines de paqueteria, no totes les que s’ofereixen són vàlides. “El preu oscil·la entre 35 i 60 euros, tot i que nosaltres les tenim a 43”, apunta Eva Bordàs de Tallers Honorio de Morella, qui puntualitza que “les nostres porten un carregador que, en cas que la bateria falle, se pot connectar al mòbil”.

Diverses organitzacions alerten d’una proliferació de models que no compleixen la normativa. FACUA ha denunciat un possible “frau massiu”: fabricants i comer-

ços estarien venent balises aparentment homologades que, en realitat, no seran legals l’any que ve. “Mentre no la poses en funcionament, no emet cap senyal ni res; en posar-la en funcionament s’encén la llum i enviarà la localització del cotxe a la Direcció General de Tràfic i ells faran servir la informació segons com ells consideren. Però no emet cap informació, ni matrícula del vehicle, ni dades personals del propietari”, explica Bordàs.

La balisa V-16 és una llum intermitent d’alta intensitat, visible a 360° fins a un quilòmetre de distància. La seua versió obligatòria incorpora una SIM o eSIM que envia automàticament la ubicació del vehicle immobilitzat a la plataforma DGT 3.0. No necessita mòbil, ni aplicacions.

A partir de 2026, tots els vehicles hauran de portar-la connectada i homologada. No fer-ho suposarà una multa de 80 euros, i utilitzar un dispositiu que no complisca els requisits, com ara les balises “no connectades” o falsament etiqueDES DE

200.000 EUROS PER A L’AQÜEDUCTE. L’Ajuntament de Morella continua amb la rehabilitació de l’aqüeducte i ha aconseguit una ajuda de 189.736 euros del Pla Restaura de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació per a recuperar un nou tram del monument. En esta ocasió, es tracta de la secció que hi ha just darrere de l’ermita de Santa Llúcia i a continuació d’on es va actuar l’any 2024 i 2025. D’esta manera, el consistori ha demanat els permisos a patrimoni cultural d’esta mateixa conselleria i està a l’espera de la concessió per a iniciar els processos de licitació del projecte. La subvenció aportarà el 95% del cost de l’actuació i el 5% restant serà a càrrec de l’ajuntament. L’alcalde de Morella i regidor d’obres i patrimoni, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “busquem totes les ajudes possibles per a restaurar-lo i que torne a

tades com homologades, podrà comportar sancions de fins a 200 euros.

Les autoritats i associacions de consum recomanen revisar el vehicle i adquirir al més prompte possible una balisa V-16 homologada i connectada, preferiblement en tallers o distribuïdors de confiança.

Eva Bordàs, de Tallers Honorio, mostrant com funciona una balisa.

“També es recomana comprovar que el dispositiu figure a la llista oficial de la DGT”.

La nova normativa es consolida així com un pas important cap a la modernització de la seguretat viària, però amb un repte pendent: que tots els conductors, arriben al 2026 informats i preparats.

lluir la seua màxima esplendor”. L’edil ha explicat que “ja vam sol·licitar els permisos pertinents a patrimoni, de manera que esperem la seua concessió per a poder iniciar l’obra al més prompte possible, ja que tenim la subvenció per a acometre les obres”. L’aqüeducte de Morella és un monument d’estil gòtic que es va començar a construir al segle XIV i va finalitzar al XV tot i que ha tingut reformes estructurals en els següents segles. Esta infraestructura hidràulica servia per a abastir Morella d’aigua des de la font de Vinatxos i compta amb diferents trams soterrats en túnels, així com dos aeris. Un d’ells, de la Pedrera, té 120 metres de llargària i més de 10 d’alçada formats per arcs de diferents estils des dels gòtics fins als de mig punt i l’altre a Santa Llúcia tenia 300 metres de llarg dels quals actualment queden més de la meitat.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

MURAL DE BENVINGUDA A FORCALL. Forcall ha transformat la seua entrada amb un nou mural urbà que fa de declaració d’intencions: el poble vibra, i ho fa amb l’energia de la seua joventut. La peça, creada per l’artista vilafranquí Javier Soligo, s’inaugura avui com un símbol d’acolliment i d’optimisme de cara al futur. El disseny, carregat de color i dinamisme, és el resultat d’un procés de inspiracio entre l’artista i un grup de joves del municipi. L’objectiu era clar: plasmar la realitat d’un Forcall viu, que contradiu el tòpic del poble silenciós. A Forcall també hi ha vida, música, trobada i una joventut que fa pinya i que ha demostrat, amb iniciatives com l’Espadenya Rock, que als pobles també es crea cultura i

es viu amb intensitat.

L’alcalde de Forcall, Santi Pérez, ha destacat que aquest projecte “és una aposta per renovar la nostra imatge amb un aire jove i acollidor, per transmetre als visitants que Forcall mira cap endavant. Iniciatives consolidades com el festival Espadenya Rock ja són un testimoni d’aquesta vitalitat, i ara aquest mural ho fixa en aquesta façana”. El projecte ha comptat amb una ajuda de 1.600 euros tramitada per l’Ajuntament, i s’emmarca dins de la línia de treball per reforçar la identitat local i que siga la primera impressió que reben visitants i forcallans, una benvinguda plena de color i esperit obert que el vilafranquí, Javier Soligó han sabut capturar amb els seus pinzells.

Olocau en festes

Del divendres 5 al dilluns 8, Olocau del Rey ha celebrat les seues Festes Majors en honor a Santa Llúcia amb gran participació i, com sempre, coincidint amb el pont de desembre.

En la vesprada de dissabte, la programació comptava amb un corro de vaques de la ramaderia dels Germans Colomer. Amb una gran presència de veïns i veïnes, així com de població vinguda de municipis pròxims, va transcórrer la vesprada taurina amenitzada per la xaranga ‘Herederos del Coñac’ de Vilafranca. També es va comptar amb nombrosos retalladors, que van gaudir del bon joc de les vaques de Calanda. La jornada es completava amb la prova del bou nº1, ‘Barbudo’, de la ramaderia Villalpando.

Com és tradicional, en acabar l’acte taurí va tindre lloc el berenar amb bollo i sardines. Enguany, a més, el bon oratge ha acompanyat unes celebracions que sovint es-

tan marcades pel vent i les baixes temperatures. Olocau del Rey és l’única localitat de la comarca dels Ports que manté les Festes Majors en el seu calendari tradicional, al

Un dels actes taurins, centre de la festa

voltant del dia de Santa Lucía, sense traslladar-les a l’estiu.

Des de la Comissió de Festes s’ha volgut agrair l’assistència de la gent de la comarca dels Ports i dels pobles veïns del Maestrazgo, que sempre acudeixen fidels a les Festes de Santa Lucia d’Olocau. Els actes van continuar amb el tardeo de Dj Madito i, a la nit, amb orquestra.

—10 anys del moviment antitaurí. La jornada de diumenge

TARDOR MUSICAL CENTRE DE DIA. El grup ‘Ecos de Tradició’ obria dijous el festival amb un concert que feia “una barreja de repertori tradicional amb peces relacionades amb la zona i també medievals”.

L’IMPACTE DEL CÀNCER. Vilafranca ha acollit la represa del cicle de conferències del Dr. Enric Garcia. amb una xerrada sobre què li passa a una persona quan li comuniquen que té càncer. Entre les dades que el doctor va compartir amb el públic, també va exposar els tipus de càncer més habituals segons el sexe. Durant la conferència, el Dr. Garcia va subratllar que l’oncologia actual ja no és sols una disciplina mèdica estricta, sinó que requerix una part fonamental de coneixement psicològic. Acompanyar el pacient, entendre els seus temors i saber comunicar són, segons va afirmar, eines tan necessàries com els tractaments.

també estava marcada pel record del 10è aniversari del moviment antitaurí que, l’any 2015, va alterar de manera significativa les Festes de Santa Llúcia. Aquell any, un grup d’uns trenta activistes va desplaçar-se fins a Olocau del Rey, després d’haver difós una falsa convocatòria a Arañuel per despistar el dispositiu policial. Amb una acció molt planificada, aconseguiren esquivar la vigilància i accedir a la plaça just quan anava a embolar-se el bou.

Quan el responsable de la festa va llançar el coet d’inici, els activistes van irrompre al recinte: un d’ells es va encadenar al piló on s’embola l’animal, mentre la resta formaven una muralla humana per protegir-lo. Durant hores, els veïns van intentar negociar sense que la tensió arribara a més. El resultat va ser la suspensió de l’acte del toro embolat, un fet insòlit que va marcar un abans i un després en la vigilància d’aquest tipus d’esdeveniments, que l’any següent es va reforçar de manera notable.

Una dècada després d’aquells fets, enguany tot ha transcorregut amb absoluta normalitat i Olocau del Rey ha pogut viure unes Festes Majors lluïdes i multitudinàries, sense incidències i amb un ambient festiu i participatiu.

DESFILE. Durant el pont de desembre els alumnes de segon de batxillerat es transformen cada any en models i ballarins fent un espectacle amb el que ajuden a finançar el viatge fi de curs.

APLEC DE VILLORES.

Aquest dissabte, la Comissió de l’Aplec de Villores va celebrar una caminada turística i interpretativa pels històrics Molins del Bergantes, una activitat inclosa dins la programació prèvia a l’Aplec dels Ports. La iniciativa va tindre una resposta excel·lent, amb 70 persones inscrites que van omplir la plaça de la Bassa per a iniciar el recorregut.

Xiva inaugura el seu peiró en un acte multitudinari

“ÉS EL RESULTAT D’UN ESFORÇ COMPARTIT”, EXPLIQUEN DES DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL XIVATANA

Xiva va inaugurar aquest dissabte, a les 12 del migdia, el seu Peiró, un projecte col·lectiu que ha mobilitzat més d’un centenar de persones i que naix amb l’objectiu de recuperar i dignificar un símbol històric per al poble. L’acte, organitzat per la Asociación Cultural Xivatana, va reunir nombrosos veïns i col·laboradors que han fet possible una iniciativa tan extensa com emocionant.

Durant la presentació, Rafa Berenguer, representant de l’associació, va destacar que el peiró “és molt més que un monument”, i el va definir com “el resultat d’un esforç compartit” i d’un projecte “quasi monumental”, tant per la magnitud del treball com per

la gran quantitat de persones implicades. Berenguer també va subratllar la necessitat de preservar elements “que formen part de la identitat local i de transmetre’ls a les generacions futuresÇ”. Entre les col·laboracions ressaltades figura la de David Albarracín, especialista en fabricació additiva, responsable de l’escaneig i la impressió de la creu del peiró. El procés ha requerit una intervenció especialment delicada i tècnica, ja que la creu original es conserva en un museu i ha calgut actuar amb un nivell elevat de precisió i respecte. Una altra aportació essencial ha sigut la creació de la base de pedra del monument, elaborada per Mármoles Sospedra.

A l’acte va assistir Jessica Prats,

PLAÇA DEL LLIBRE. La Plaça del Llibre va fer parada este dissabte a Cinctorres amb una llibreria instal·lada al Local de Festes, la representació teatral “El tresor de l’encantada”, a càrrec de Disparatario; la presència de “Camacuc”, l’emblemàtica revista infantil en valencià, l’única que existeix al nostre territori i la presentació de “Licantropia”, de Carles Terès, acompanyat per Jordi Marín.

representant de l’empresa de Linares, qui va expressar el seu agraïment per poder participar en un projecte tan simbòlic i comunitari.

La realització del Peiró de Xiva és fruit del treball conjunt de nombroses persones, especialistes i empreses que, des de diferents àmbits, han aportat els seus coneixements per a fer realitat una obra que dona visibilitat al municipi i que recupera un element identitari.

La reconstrucció ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Morella, que ha assumit el cost de contractar un professional

Foto de família al voltant del Peiró, el dia de la seua inauguració.

especialitzat en la manipulació i l’escaneig de la peça. A més, els treballs finals d’instal·lació han estat executats per un taller d’ocupació de Labora. Aquest equip ha dut a terme la cimentació, la base de pedra que completava l’element original i el fust que sosté la nova creu. El projecte de recuperació del peiró també ha inclòs una reproducció en tres dimensions utilitzant tècniques d’escanejat, fotogrametria i modelatge 3D per generar el model que ha servit de base per a la nova creu del peiró que ja llueix al seu lloc.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 719. ÉPOCA II. DEL 5 AL 8 DE DICIEMBRE DE 2025

PAPA NOEL Y LOS REYES COMPRAN EN MORELLA

LOS COMERCIOS TIENEN EN SUS ESCAPARATES CIENTOS DE IDEAS PARA ELEGIR LOS REGALOS DEL 25 DE DICIEMBRE O DEL 6 DE ENERO

Se acercan las fiestas más entrañables del año. Hemos vestido con luces nuestras calles y nuestras casas, y nos preparamos para disfrutar de las reuniones familiares o de las vacaciones con amigos. Son éstos los días en los que la buena gastronomía se adueña de nuestras mesas y sobremesas, y dónde no faltan bonitos regalos. De hecho, Papa Noel i los Reyes hacen cada año sus compras en Morella de cara al 25 de diciembre y el 6 de enero. El espacio comercial de Morella y la comarca dels Ports, te ofrece muchas posibilidades para quedar bien con tus seres queridos y para lucirte en tus comidas navideñas. Carnes de primera calidad, embutidos curados con paciencia. Elaboraciones tradicionales que han pasado de generación en generación hasta convertirse en productos típicos de la zona, como nuestros quesos elaborados con la leche de los rebaños que pastan en estas montañas; o las trufas, ese “diamante negro” de la gastronomía morellana, que sirven para transformar cualquier humilde alimento en un estupendo manjar. Azafrán, miel, turrones artesanos, deliciosos pasteles como els “flaons” o els “pastisets”, nuestra deliciosa despensa puede ayudarte con tus creaciones navideñas y es toda km 0. Mientras paseas y disfrutas de la historia que respiran nuestras calles, puedes, además, encontrar ese regalo especial que buscabas para los tuyos:

ALGUNOS DE LOS PRODUCTOS MÁS DESTACADOS SON LOS GASTRONÓMICOS, TAN DELICIOSOS QUE ES IMPOSIBLE NO ACERTAR SI LOS PONES EN LA CARTA

joyas, fósiles, perfumes, aromas de esta tierra, mantas, jerseys... O si lo prefieres puedes regalar experiencias: puedes regalar cenas o comidas especiales en nuestros restaurantes, o una estancia de algunas noches en alguna de las numerosas casas rurales de la zona, entradas para el parque de aventura Saltapins, la posibilidad de convertirte en apicultor por un día, de pasear por nuestros campos de aromáticas... en fin, el comercio de Morella y comarca ha hecho una gran selección para que tus compras navideñas sean más fáciles y felices. No lo dudes ni un minuto y, estas navidades, pasa un dia de compras por Morella.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

SÁBADO 13 DICIEMBRE 19:00

CONCIERTO DE NAVIDAD DE LA RONDALLA

Teatro Municipal

LUNES 15 Y MIÉRCOLES 17 DE DICIEMBRE 17:00

CONCIERTOS DE NAVIDAD EN LA CALLE

«NADAL AL CARRER»

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

SAN ANTONIO. Alrededor del 17 de enero, festividad de San Antonio, los pueblos de la comarca de Els Ports celebran la fiesta medieval del fuego. Las calles estrechas y empedradas se llenan de chispas y demonios que arrastran hasta la barraca al santo ermitaño para quemarlo simulando las llamas del infierno de las que Antonio debe escapar. Esta es la fiesta más importante y participativa de todo el invierno, también en Morella.

LA NAVIDAD VIVE

Un aliciente más que Morella ofrece al visitante durante todo el mes de diciembre y principios de enero —desde el puente de diciembre en que se inauguró hasta el 7 de enero, día de San Julian, que es festivo en la localidad al ser su patrón— es la iluminación navideña. Las principales calles comerciales de la ciudad lucen una luz especial, diseñada adecuadamente para que esté perfectamente compenetrada con su entorno medieval. Morella, desde siempre, se ha puesto más bonita que nunca en estos días tan señalados en el calendario. Pero un punto de inflexión lo marcó, en el año 2015, el hecho que Morella fuera escogido como “el pueblo más Bueno y Bello” de la campaña publicitaria de Ferrero Rocher para la Navidad. La marca de bombones instaló entonces la iluminación por la localidad y tuvo un gran impacto en los medios de comunicación, lo que provocó que fueran muchos los visitantes que se acercaban a la ciudad para disfrutar de las luces. A partir de ese año, todas las Navidades, Morella se llena aún más de luz y sigue la estela de apostar por embellecer la ciudad amurallada en las semanas previas al 25 de diciembre.

Además, desde hace un par de años, el Ayuntamiento de Morella ha apostado por recuperar un árbol de Navidad auténtico que se plantaba antaño. Se trata de un pino natural que se alza en el cruce de calles denominado Cinc Cantons —cinco esquinas, en su traducción, que si te acercas sabrás por qué se llama así— y que, alrededor del 17 de

enero será el centro de la barraca de San Antonio, otra de las tradiciones festivas del invierno morellano que te recomendamos visitar por su espectacularidad. Por otra parte, la asociación de empresarios turísticos Asetmico, se ha hecho cargo un año más de iluminar el Plà dels Estudis, donde todos sus tradicionales balcones presentan luces de Navidad, al tiempo que se ha instalado un gran letrero iluminado con las letras de Morella, a modo de photocall, para llevarse un

Y TAMBIÉN...

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo considerado como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

VIVE EN MORELLA

recuerdo de la ciudad. No dudes en hacerte otra foto en los regalos. Morella brilla con luz propia. A las luces puntuales que discurren por las principales calles de la ciudad se une la espectacular iluminación de las murallas, torres y

No dudes en hacerte un selfie en la Plaza de los Estudios. CRISTIAN LORENTE.

OFICINA DE TURISMO . Con motivo de las obras, se ha trasladado provisionalmente al edificio contiguo, conocido como «CISE». Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

puertas que conforman el perímetro del casco urbano y que se encienden todos las noches de los viernes, sábados, domingos y las vísperas de festivos. Se trata de una postal emocionante que sorprende al visitante cuando se acerca a la ciudad.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 14h y de 15 a 18h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18:30h. Domingo de 10 a 11:15 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

“TEMPS DE

De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO

DINOSAURES”.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

IVANA. La web turística morellaturistica.com ha incorporado recientemente un sistema híbrido para responder a las preguntas con una base de datos y con inteligencia artificial generativa. El nombre se ha escogido como uno de los más comunes en Morella, derivado de la patrona, Vallivana.

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE. Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

PRISIÓN MEDIEVAL. De martes a domingo, de 11h a 14h y de 16h a 18h. Lunes cerrado

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo de 10 a 13 y de 16 a 18h.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento, un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Divendres 12 de desembre 19h. Presentació del llibre ‘La tragèdia aragonesa en el K2’ de Paula Fígols. Sala del Justícia. Organitza: Societat Esportiva Espemo.

Dissabte 13 de desembre 19h. Concert de Nadal de la Rondalla de Morella. Teatre Municipal.

Diumenge 14 de desembre 19h. Cinema al Teatre Municipal amb la pel·lícula “The Dawn Wall”.

Dilluns 15 de desembre 17h. Concert de Nadal al Carrer. Escola de Música Municipal de Morella. Concert de Piano a l’Ajuntament.

Dimecres 17 de desembre 16h. Concert de Nadal al Carrer. Escola de Música Municipal de Morella. Concert de Saxos al Centre de Dia. 17h. Concert de Nadal al Carrer. Escola de Música Municipal de Morella. Sortida des de l’Escola a les 17h. Portal de Sant Miquel, Ajuntament, Cinc Cantons, Residència de la Gent Gran i Portal dels Estudis.

—Vilafranca.

Dissabte 13 de desembre 10,30h. I Jornada de Salut i Gènere ‘Reconstruint-me’ a càrrec de Mónica Felipe. ‘L’úter: secrets d’un òrgan oblidat. De la menarquia a la menopausia’.

12,30h. I Jornada de Salut i Gènere ‘Reconstruint-me’. “Per un cos fort i conscient”. Pràctica a càrrec de Nerea Gargallo i Irene Montoliu. Espai Munai.

Diumenge 14 de desembre

16h. Cinema a la Casa Social. Sessió Infantil amb la pel·lícula ‘Solo en casa’. A les 18,30h. Sessió Adults amb la pel·lícula ‘Todo saldrá bien’.

18h. Concert de Nadal del Cor de la Universitat per a Majors de la Seu dels Ports. Sala Carles Pons Casa Cultura.

—Benassal.

Diumenge 14 de desembre VII Tuba Nadal. Província de Castelló 13h. Concert del VII Tuba Nadal a la Plaça de l’Ajuntament.

—Agenda Esportiva

FUTBOL 2ª FFCV

CF Benlloch - Morella FC

Diumenge 14 a les 17h.

‘Agustín Sancho’. Benlloch

FUTBOL 3ª FFCV

CE Cinctorrà - CF Albocàsser Diumenge 14 a les 16h. ‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres

CF Vilafranca - CE Xert Diumenge 14 a les 16,30h. ‘El Serrito’. Vilafranca

JUVENILS

Els Ports ‘A’ - Benicarló BF ‘C’ Dissabte 13 a les 16,30h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

Els Ports ‘B’-CF Rafalafena ‘C’ Dissabte 13 a les 16,30h. ‘El Serrito’. Vilafranca

CADETS

CF Nou Jove ‘A’ - Els Ports FC Dissabte 13 a les 12,15h. ‘Chencho’. Castelló

INFANTILS

Els Ports FC - CF Alcalà Dissabte 13 a les 10,30h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

ALEVINS

Els Ports ‘A’ - Peñíscola ‘A’ Dissabte 13 a les 12,30h. ‘El Serrito’. Vilafranca

UD Sant Mateu - Els Ports ‘B’ Dissabte 13 a les 10,30h. ‘La Arboleda’. Sant Mateu

BENJAMINS

Els Ports ‘A’ - Peñíscola ‘A’ Dissabte 13 a les 11,30h. ‘El Serrito’. Vilafranca

Els Ports ‘B’- Benicàssim ‘C’ Dissabte 13 a les 10,30h. ‘El Serrito’. Vilafranca

PREBENJAMINS

Els Ports FC - San Lorenzo ‘B’ Dissabte 13 a les 12h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

BÀSQUET

INFANTILS (PREFERENT)

CB Burriana - CBF Morella Dissabte 13 a les 11h.

Pavelló ‘La Bosca’. Burriana

INFANTILS (1ª ZONAL)

Nou Bàsquet F.- CBF Morella Dissabte 13 a les 11h. ‘Fernando Úbeda Mir’. Castelló

ALEVINS (PREFERENT)

CBF Morella - Nou Bàsquet F. Divendres 12 a les 19h. C. E. Jaume I. Morella

ALEVINS MASC (2ªZONAL)

A.B. Almassora - CBF Morella Dissabte 13 a les 10,30h.

Pavelló Municipal Almassora

BENJAMINS (PREFERENT)

CB Burriana - CBF Morella Diumenge 14 a les 13h.

Pavelló ‘La Bosca’. Burriana

FRONTENIS

1ª Divisió Provincial

Castellón ‘D’ - Vilafranca

Dissabte 13 a les 16,30h.

Club Frontenis Castelló

PÀDEL

Grup A

CP Vilafranca-CP Vall d’Alba

Dissabte 13 a les 10h.

Pista Pàdel Vilafranca

Grup B

CP Morella - CP Catí

Dissabte 13 a les 10h.

Pista Pàdel Morella.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

EL VILAFRANQUÍ JAVIER VIVES HA GUANYAT EL CAMPIONAT DE CURSES UNIVERSITARI

“Amb l’increment de les curses per muntanya penso que en un anys podré viure al cent per cent d’aquest esport”

Víctor Tena.

Javier Vives Barreda és un jove corredor de curses de muntanya de Vilafranca. Javi va donar els seus primers passos importants en aquest esport amb la Selecció Aragonesa i ha participat a moltes proves importants com l’Skyrunning World Series on l’any passat va ocupar la cinquena posició. Campió d’Espanya al 2025 de Curses de Muntanya a nivell universitari, Javi Vives té l’honor de ser l’únic vilafranquí que ha guanyat la cursa ‘Entreparets’ de Vilafranca, fet que va aconseguir l’any 2024.

Javi, conta’ns com te vas iniciar a córrer? Quan te va vindre l’afició per córrer a curses de muntanya?

Bé, des de jove al poble sempre he practicat molt l’esport i la cursa ‘Entreparets’ sempre l’havia fet amb els amics, però no va ser fins als anys 2019 i 2020 quan Javier Robres i la Selecció Aragonesa ens van proposar anar a les proves de tecnificació. Vam anar Mario Prades i jo a fer les proves i ens van seleccionar. Des d’aquell moment vam començar a competir a nivell nacional i fins al dia d’avui. La veritat és que si no arriba a ser per Javi i els companys de la Selecció Aragonesa segurament no haguera

arribat on estic.

Has estat dues vegades Campió d’Espanya de Kilòmetre Vertical amb la Selecció Aragonesa…. parla’ns d’aquestes experiències…

Si, vaig començar amb la Selecció Aragonesa com he comentat anteriorment i ens van proposar fer la Copa d’Espanya en Línia que són curses en línia tant de pujada com de baixada i després també la Copa d’Espanya específica de Kilòmetre Vertical que són proves d’un recorregut màxim de 6 kilòmetres i un desnivell mínim de 1.000 metres positius. En el any 2021 vaig tindre l’oportunitat de fer un circuit que eren quatre proves i s’anava sumant el millor resultat de cada prova i la final guanyava el que millors resultats havia obtingut. Me’n recordo que vaig poder guanyar quasi totes les proves en categoria juvenil als anys 2020 i 2021. La veritat és que va ser una experiència molt bona en la Selecció i vaig aprendre molt de tots els companys. Enguany t’has proclamat com a Campió d’Espanya de Curses de Muntanya a nivell Universitari amb la Universitat Jaume I de Castelló. Com ha anat l’any i com te van plantejar participar en aquest campionat?

A esta pàgina i la següent, diverses imatges de Javier Vives.

Des de la Universitat Jaume I fomenten molt l’esport en el dia a dia. Me van comentar ja des de fa dos anys la possibilitat d’anar al Campionat Autonòmic, que sol ser sempre al mateix lloc i fer la Pujada a la Pipa en la qual participen les Universitats de la Comunitat Valenciana com al UV, UCAM i altres de la Comunitat Valenciana i ahí vaig tindre la possibilitat de guanyar i si quedes bé a l’autonòmic després te porten al Campionat d’Espanya. Enguany el d’Espanya va ser a Manzanares del Real (Madrid), al cross de La Pedriza i era una cursa amb un perfil que s’adaptava molt bé a les meues característiques ja que era molt tècnica. Vaig tindre molt bon dia i vaig aconseguir guanyar i molt content. Vam fer medalla d’or individual i medalla d’or per equips. L’any 2022 vas còrrer a Chamonix, al Mont Blanc. Com va anar eixa espectacular cursa?

Aquesta experiència va ser molt gratificant per a mí ja que me van donar l’oportunitat de córrer una de les proves més importants que hi han en àmbit mundial. Estic molt content amb el resultat que vaig aconseguir ja que vaig quedar en setzena posició absoluta i el setè espanyol. El nivell era altissim i la veritat és que és una de les curses que recordo amb major alegria. Un altra de les curses importants que has fet recentment tenia lloc a l’illa de La Palma, a la cursa dels ‘Acantilados’. Com te va anar per allí?

Pues en este any 2025 me vaig iniciar en esta cursa, sent la primera cursa a nivell internacional de l’any i eren 29 kilòmetres amb 2.400 metres positius. La veritat és que tenia un poc de por perquè era una cursa un poc més llarga del que estic acostumat ja que s’en anava a les tres hores de cursa. Lo cert és que vaig eixir en molt de coneixement, en molt de cap perquè era molt llarga i se podia patir molt al final però vaig estar molt content de poder compartir la primera part de la cursa amb atletes que per a mí son tot un referent com Manuel Melilla, Luca Del Pero...la vertat és que ahí me vaig donar compte del

que estava arribant a aconseguir. Amb motiu de la Copa d’Skyrunning World Series has corregut també a païssos com França, Suïssa, Irlanda….a més d’Espanya. Com va anar esta competició?

Esta Copa constava d’unes quinze curses de les quals havies de fer un mínim de tres i la final i en la que comptaven els millors resultats i els resultats de la final. S’anaven sumant les posicions que anaves obtenint durant tot l’any i per qüestions de calendari vaig poder córrer en estos països. Cadascuna de les curses era un món diferents i t’havies d’anar adaptant a les característiques de cadascuna de les proves. També estic molt content del resultat final perquè ahí és on realment es demostra el nivell que hi ha ja que estaven els millors corredors del món a nivell sub23. Al final vaig poder aconseguir una vuitena posició de la qual estic molt satisfet.

Parlem un poc de les curses de muntanya de la nostra zona perquè també has pogut còrrer a moltes d’elles en este any 2025. Tenim ací a la província de Castelló curses de gran nivell no? Si este any he pogut córrer a prop de casa, ací a Castelló. La primera cursa que vaig fer va ser a Albocàsser on aconseguia la victòria, després vaig córrer a Vistabella que és una de les curses de la zona on es compta amb major nivell i on és molt difícil aconseguir guanyar i se me continua resistint però bé, continuarem provant als propers anys. També la ‘Entreparets’ de Vilafranca on aquest any vaig aconseguir la segona posició i finalment a Cinctorres a ‘La Roca Parda Trail’ on aconseguia la victòria compartida amb Germán Vidal. També vaig anar al ‘Trail Denes de Morella’ que és una de les curses que està guanyant molt fama i esta vegada hi havia molt de nivell amb els Germans Calvo que van ser internacionals amb la Selecció Espanyola i vam poder disfrutar d’un gran dia i amb molt de nivell, si.

Al teu poble, Vilafranca, es compta amb la cursa ‘Entrepa-

rets’. L’any 2024 vas aconseguir una fita històrica com és la de proclamar-te com a guanyador sent el primer vilafranquí en aconseguir-ho. Com ho vas viure?

Eixe dia a Vilafranca recordo que hi havien grans rivals com Esteban Herrero de Valdelinares que actualment té signat un contracte amb ‘Joma’ o Cristóbal Adell d’Albocàsser que per a mi és tot un referent. Aquell dia vaig veure que el cos acompanyava i al poble la gent sempre anima molt més de lo normal que quan corres fora i va ser per a mí tot un regal i és la cursa que més he disfrutat fins al dia d’avui. És un honor guanyar a casa ja que a nivell nacional i internacional he aconseguit algun gran resultat però sincerament te diria que estic més orgullós de al sentir-me vilafranquí aconseguir guanyar la cursa ‘Entreparets’. Parla’ns un poc del teu equip. Estàs corrent a nivell professional actualment?

Actualment considero que estic a un nivell semi-professional, pel moment no me dona per a viure cent per cent de l’atletisme. Però bé, poc a poc crec que l’increment de les curses per muntanya en els meus patrocinadors penso que po-

“Hi ha moltes vegades que arriba el cap de setmana i tots els amics eixen de festa però després quan els resultats eixen bé la veritat és que compensa”.

dré en uns anys viure al cent per cent d’aquest esport. L’equip en el que estic ha estat una nova creació d’aquest any ja que s’ha intentat fer un poc el que es fa en altres esports com el ciclisme, que és que no només te patrocina una empresa sinò que varies empreses s’ajunten per a patrocinar als corredors ja que així és més fàcil ja que el cost que genera un esportista per a una empresa no és tant gran.

Com és la preparació i entrenaments? Comptes amb entrenadors que t’ajuden a preparar-te per a la competició?

Si, actualment estic amb César Canales que és el metge de la Selecció Espanyola de Curses per Muntanya, ell me porta als entrenaments i la veritat és que és molt estricte. Però bé, en aquest esport com en molts altres no hi ha cap misteri. La persona que entrena i treballa obté bons resultats. Tinc que agrair el gran treball que fa amb mí perquè sense ell tot açò no seria possible.

La vida de la competició és molt sacrificada perquè a més de les curses s’ha d’entrenar molt. A més estàs estudiant a l’Universitat Jaume I….què estudies i com ho fas per a arribar a tot?

En estos moments estic estudiant el quart curs a la Universitat Jaume I de Castelló i estic fent el Grau d’Enginyeria Industrial i Desenvolupament de Productes. Lo cert és que la Universitat es porta molt bé en els esportistes d’elit i encara així és molt difícil el poder compaginar els estudis en la vida de l’alt rendiment. Intento entrenar entre classes i els dies que no puc intento comentar-ho amb els professors per fer-ho tot el millor possible per compaginar-ho amb els estudis. A les pistes de l’UJI solc anar molt a entrenar ja que es compta amb unes instal·lacions molt bones i quan no pujo al Tossal que és la muntanya que està al costat de Castelló. La província de Castelló des de la capital fins a les comarques del Nord compta amb molta muntanya i en eixe aspecte tenim facilitats per a entrenar quasi qualsevol lloc.

Suposo que de vegades no deus poder eixir amb els amics i ami-

gues de festa perquè estàs centrat en l’atletisme. Fastidia molt això?

Penso que és una balança i hi ha que valorar el que t’aporta a tú personalment. Hi ha moltes vegades que arriba el cap de setmana i tots els amics eixen de festa i a mí també m’agradaria però després quan els resultats eixen bé o algun dia disfrutes d’anar a entrenar amb amics la veritat és que compensa. De vegades a estes edats és un fet difícil de portar-ho i realment tot el sacrifici que es fa té la seua recompensa.

De tot el que has fet fins ara a l’atletisme de muntanya de quina cosa estàs més satisfet?

De curses nacionals i internacionals estic molt content d’alguns resultats. Per exemple l’any passat

vaig aconseguir el cinquè lloc a la Copa del Món d’Skyrunning World Series però encara així com ja he comentat anteriorment de la cursa que més satisfet i orgullós estic és de la ‘Entreparets’ 2024 de Vilafranca, ja que còrrec rodejat dels teus amics i de la família i guanyar la cursa del meu poble és una cosa que a mi me va marcar molt. Suposo que tens un gran recolzament de la família. Jo crec que ton pare, ta mare i la teua germana van moltes vegades a veure’t participar en curses no?

Juntament a ells tres i a la meua novia els he d’agrair molt ja que moltes vegades adapten les seues vacances a les meues curses per a poder acompanyar-me. Sense el seu recolzament seria impossible.

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193

Morella (Castellón)

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El

bienni

1891-1893 · Part VII

Finalitzem el bienni

Pep Querol. Historiador

Unes poques notícies més i acabem. Una queixa de la Guàrdia Civil; renovació de la Junta d’Associats; una donació del marqués de Cruïlles; les eleccions municipals; una campanya militar a l’Àfrica; i furtius que robaven llenya.

El 17 de juliol de 1893, se donava compte d’una queixa de la Guàrdia Civil del deplorable estat del post de Vallivana. Aquest quarter estava en un punt estratègic, ja que el Santuari feia de porta d’accés a la Comarca, i a més la carretera poc a poc aniria augmentant el seu trànsit, encara que tardaria uns anys més a notar-se (vehicles a motor), «se hallaba muy deteriorada la puerta de la casa cuartel del puesto de Vallivana, así como se encuentran sin cerrojos algunas de las puertas de dicha casa cuartel faltando también algunos cristales de las ventanas y sin cierre o portezuela la cisterna que existe en Vallivana, siendo muy expuesto que ocurra alguna desgracia y en particular de los niños de los guardias, y por lo tanto debía procederse a la reparación de dichos desperfectos». S’acordaria fer-ho. Cal recordar que l’Ajuntament actuava com a casero, ja que els edificis que ocupava la Benemèrita eren de propietat municipal.

Però, potser perquè l’edifici no donava més de sí, s’acordaria de fer un de nou, segons l’Acta del 24 d’octubre de 1893. El projecte sembla molt avançat, el que indica que obririen un expedient sobre l’assumpte que no ha sobreviscut, com tantes altres coses, per això ens falta informació. Aprofitarien la subhasta de «3.000 encinas del monte de Vallivana, concedidas para carboneo y de sus productos levantar una casa-cuartel de la guardia civil en el Ermitorio de Vallivana». No només això, l’obra s’adjudicaria al contractista de Vallibona Domingo Ibáñez, amb un pressupost de 16.000,05 pessetes. Se tracta de l’edifici que podem observar avui dia només entrar per la part de Vinaròs, però hi hauria

De tant en tant se donava compte a les Actes l’actuació de furtius que intentaven aconseguir llenya o fusta sense el permís pertinent als monts públics. Si hi havia llenya ja tallada, se confiscava i se guardava per poder-li donar un ús posterior.

canvis en el futur que ja analitzarem en el següent bienni. El 14 d’agost de 1893, se renovarien per sorteig els vocals de la Junta municipal d’Associats, que, com ja sabem, era un organisme que donava suport als regidors electes (sempre sobre aspectes econòmics), era una extensió de l’Administració Local (que desapareixeria per sempre més el 1924). Per la 1ª Secció, Agricultors i contribuents, Manuel Allepuz Montserrat, Eugenio Grau Segura, Tomàs Prats Folch i Antonio Sabater Vives. Per la 2ª Secció, Comerciants i Fabricants, Pedro Andrés Ibáñez i Román Beltrán Sabater. Per la 3ª Secció, Professions i Empleats, Mariano Salvador Boix. Per la 4º Secció, Arts i Oficis, Juan Pallarès Ferrer, José Pascual Boix, Pedro Domènech Climent, Julián Royo Roca. I finalment la 5ª Secció, Jornalers i Criats, Miguel Carceller Llisterri, Juan Barrasa (?) Gonzalvo i Julián Giner Querol. Ja havíem comentat un altre dia alguns aspectes del funcionament de l’Antic Hospital de Sant Antoni, o Cívic-militar. El 31 d’agost del mateix any, el marquès de Cruïlles fa una curiosa donació, «cede a beneficiencia del Santo Hospital, el terreno de su propiedad del cementerio público, que destinaba para sepultura de los individuos de su família, con la condición de que se cedan a la vez, tres nichos de los nuevamente construidos a la Familia de su representante D. Francisco Bruñó Ferreres». Potser el marquès se referisca a unes millores del cementiri acordades el 17 de juliol d’eixe mateix any (ninxos i un ossari nou). S’acceptaria per unanimitat. Però ací podem vore una altra derivada. Si a l’aristòcrata ja no li interessava conservar eixos terrenys, és que tenia ja molt clar

que no tornaria mai més a Morella, o que la seua família, morgueren on morgueren, ja no serien soterrats ací.

El 19 de novembre de 1893 se celebrarien eleccions municipals, segons diu l’Acta del 14. La mesa electoral del primer districte seria presidida per José Llisterri, la segona per Miguel Virgos i la del tercer districte seria per Jaime Zaporta Ortí. La Llei electoral havia canviat, el 26 de juny de 1890, que se suposava que atorgava el sufragi universal masculí, «varones» diu la Llei. Els historiadors sempre han considerat aquesta Llei com l’arribada del «sufragio universal masculino», però jo no estic d’acord, crec que és una exageració. Aquests historiadors, segons la meua visió, se deixen portar per l’eufòria de vore que definitivament se deixa enrere

el sufragi censatari (a Corts espanyoles només podia votar entre el 4,6 i el 5% de la població), per acostar-nos a un sistema més democràtic, salvant les distàncies. Així, amb aquests canvis, ja no feia falta elaborar llistes de contribuents, com si fóra una lliga de riquesa, ja que el patrimoni personal ja no tenia incidència ni en els electors ni en els elegibles. Vist així, sí que és cert que s’amplia el volum de població masculina que pot votar i ser escollida, però ni molt menys tota la població masculina podia votar, de fet a les generals només podia ferho entre el 23 i el 27 % de la població. El problema, és que havien de tenir més de 25 anys (amb una distribució de la població amb forma de piràmide, alta natalitat sumada a que pocs arribaven als 80 anys, se quedava fora una bona porció

Caçadors en algun lloc del terme, finals segle XIX. Autor: Luís Cruella, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

de la població masculina). Que la majoria d’edat estiguera establerta als 23 anys, no lleva la seua restricció. Tampoc tenien drets polítics aquells privats per resolució judicial, aspecte lògic, però també els pobres de solemnitat, que encara els penalitzava la seua desgràcia, i no eren precisament quatre. I falta una altra variable. L’acte de votar era un fet actiu, això és, feia falta una inscripció prèvia per poder exercir el dret, no com avui dia, que simplement per estar empadronat ja pots votar o deixar de votar, al teu criteri. Aquesta circumstància convidava a l’abús de les oligarquies locals. Per tant, el seu lema «un hombre, un voto», estaria lluny de complir-se. Ni què dir, que el vot femení ni se’l plantejarien (a la reforma de 1907 sí que hi hauria, almenys, debat al respecte).

A la mateixa Acta se fa referència a la mobilització dels reservistes morellans. Ja havia hagut una primera Guerra d’Àfrica entre 1859-1860, quan el sultà del Marroc havia intentat conquistar Ceuta i Melilla (en possessió de la Corona espanyola des del segle XV). Aquesta victòria, li permetria a Espanya augmentar els territoris al voltant de les dos ciutats africanes, cosa que posaria nervioses a les tribus locals de la zona. El 3 d’octubre, iniciarien un assalt massiu a Melilla, amb 6.000 homes, contra la pobre guarnició espanyola, uns 400. Començaria l’anomenada Guerra de Margallo, però que, malgrat del fracàs inicial berber, s’iniciaria una escalada bèl·lica perillosa, quan l’artilleria espanyola va destruir una mesquita en territori enemic, aspecte que va animar a altres marroquins a unir-se a la lluita. D’un conflicte a escala local, tribal, podia pujar de nivell. La qüestió és que a Espanya se mobilitzaria l’exèrcit i se cridaria als reservistes, i en aquest context l’Ajuntament acordaria «obsequiar a los reservistas en el día de su marcha [...] con una comida en la Casa Ayuntamiento a fin de alentarles para la Campaña de Melilla, si es que la suerte les tiene reservado el contribuir al castigo de que son acreedores las cabilas rifeñas por los ultrajes hechos a nuestro honor nacional». No seria una guerra massa cruenta, ja que seria un conflicte de trinxera, els rifenys no tenien artilleria, i a més les seues posicions serien matxucades constantment per l’armada espanyola. Apart d’això, el conflicte tampoc duraria massa, firmant la pau a l’abril de 1894. Però això no ho sabia l’Ajuntament, així que havia de ser previsor. Dit i fet, seguidament a l’acord anterior determinarien «otorgar con cargo al presupuesto Municipal, pensiones

vitalicias de cincuenta y setenta y cinco céntimos [...] a los soldados hijos de la población que quedaren inútiles para el trabajo en la expresada campaña contra los moros, y a las viudas que resulten por los soldados casados también hijos de la población». No s’especifica si era anual o mensual, però suposo que seria la primera, ja que sempre tenien la referència de l’any alhora de pagar sous, etc. No era molta cosa la veritat, i me sorprèn que l’Ajuntament tinguera aquesta iniciativa, ja que aquestes coses les solia pagar l’Estat. De tota manera, si aquest els concedia pensió i era més alta que la de l’Ajuntament, aquest se reservava el dret de retirar-la. En certa manera, donada la ja vista sensibilitat catòlica d’aquella gent, aquestes ajudes les podrien considerar caritat, i això explicaria els esforços pressupostaris.

De tant en tant se donava compte a les Actes l’actuació de furtius que intentaven aconseguir llenya o fusta sense el permís pertinent als monts públics. Si hi havia llenya ja tallada, se confiscava i se guardava per poder-li donar un ús posterior. En aquests casos, se solia cedir a l’aldea més pròxima a la comissió del delicte, com seria el cas del 18 de desembre de 1893, quan el governador civil donava permís a l’Ajuntament perquè «la madera depositada en la Masía llamada del Cipre de la Pobleta, procedente de cortas fraudulentas, para usos vecinales, [...] conceder a su vez dicha madera a los vecinos de la Pobleta, para que con su importe puedan atender en parte a las necesidades de la población, entregándola al Sr. Cura párroco para que lo destine al uso que más crea conveniente». No sabem quines necessitats eren aquelles, però que no la cediren a l’alcaldillo i si al mossèn, ja ens posa en alerta que alguna qüestió relacionada amb el manteniment de l’església seria.

I ací posem punt i final a aquest bienni, un poc més avorrit que l’anterior. És el que tenen les Actes plenàries, molta pellarofa administrativa, que se va repetint any rere any, i poc suc interessant per poder contar. Un dels meus interessos sempre ha sigut reflectir els protagonistes d’aquells anys, regidors per exemple, amb nom i cognoms, traure’ls de l’anonimat en definitiva. En aquest sentit, més enllà de les notícies més o menys llargues, més o menys importants, crec rellevant mostrar el quadre i organització municipal de cada època, per poder tenir, i als que us puga interessar, un llistat clar dels alcaldes i regidors, al menys dels anys que podem tenir informacions de primera ma fins, almenys, 1978. A vore si ho aconseguim.

Setmanari d’informació comarcal

El reportatge.

El misteri del tercer Peiró de Xiva (la creu oblidada per la història)

Com molts de vosaltres ja sabeu, Xiva és un poble sembrat d’enigmes i silencis antics. Entre tots ells, el misteri de la tercera creu és, potser, un dels més esquius. Abans d’endinsar-nos-hi, però, convé fer un breu recorregut pels altres dos peirons ja restaurats… testimonis muts d’històries que encara avui ressonen entre les pedres.

—El Peiró del camí del Forcall. Aquests dies estem de festa grossa a Xiva. El dissabte 6 de desembre, amb tota la cerimònia, i amb molta participació, també de totes les empreses i institucions implicades, s’ha inaugurat la rèplica en pedra del Peiró del camí del Forcall. Ha estat una gesta impressionant on ha calgut la complicitat i la bona voluntat de molta gent. Periodistes i escriptors, com Rosalia Ruiz al facebook de Xiva, Isabel Olmos i Concha Martos al Levante i al diari Mediterráneo, Francisco Antonio Medina Candel en el seu llibre “Els Peirons. Las cruces monumentales de piedra

de la Antigua bailía de Morella (s. XIV-XXI)”, el Notícies..., han escrit sobre la història i els esdeveniments que s’han hagut de produir per arribar a aquest resultat final. Anteriorment, ja ho havien fet els historiadors Serafín Gamundí (cronista de Morella) el 1994, i Castillo el 1986.

La creu del Peiró va ser parcialment restaurada i exhibida a Catí els anys 2013 i 2014 per la desapareguda fundació “La Llum de les imatges”. El procés ha estat llarg des de les fallides negociacions de l’Ajuntament de Morella, i el seu alcalde Rhamsés Ripollés, per recuperar l’original que està, al soterrani, del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí” de València. Segons m’han explicat a Xiva, i documenta el mateix museu, encara que amb el nom equivocat, la creu del Peiró va ser regalada pels xivatans Fernando Guimerà i Maria Escorihuela, al mateix González Martí, junt amb altres coses de casa. Vista la impossibilitat de la recuperació de l’original, l’Associació Cultural Xi-

vatana, amb l’impuls del seu president Jacinto Pallarés, i sobretot de Rafa Berenguer (tresorer) i Rosi Gasulla (secretària), grans coneixedors de les possibilitats dels centres de Formació Professional, van moure els fils, primer per aconseguir la subvenció de 10.000 € de la fundació Caixabank Dualiza i després, la implicació dels professors i estudiants de l’Institut Vicente Blasco Ibáñez de València per tal de reproduir la creu amb material plàstic en impressora 3D a mida natural. Al meu entendre tota una proesa. No satisfets amb això van aconseguir la total implicació de l’Ajuntament de Morella, amb l’actual alcalde Bernabé Sangüesa, i dels mateixos veïns de Xiva (demanant-los diners) per tal de poder finançar la manipulació, la fabricació i la col·locació final de la reproducció en pedra natural, del Peiró, que tant celebrem. El muntatge final l’han dut a terme els alumnes del Taller d’Ocupació d’Obra de l’Ajuntament de Morella, dirigits per Lluís Sales i en el que també participa la xivatana Rosalia Ruiz. Sabem la història de l’encàrrec d’aquest Peiró l’any 1414 per na Matheua al picapedrer Joan Puigbrian, però ja s’ha explicat abastament en articles anteriors d’aquest setmanari. Voldria assenyalar, per aclarir-ho, que en quasi tots els escrits que he llegit es confon el nom del picapedrer, i l’anomenen Pere. Aquest corresponia al marit de la dona qui va encarregar el Peiró que es deia Pere Prats. Com a anècdota simpàtica de l’acte, David Albarracín, representant dels alumnes que van reproduir el Peiró en 3D amb material plàstic, i que ja va assistir a la presentació de l’estiu, ha regalat a l’alcalde, Bernabé Sangüesa, el seu propi bust obtingut per l’escaneig que es va fer del seu cap, a l’agost, com a demostració del que s’havia fet pel Peiró.

—El Peiró del Pont nou. Anteriorment, amb motiu de la celebració de les festes del Quinquenni de l’any 2000, els majorals (famílies Sebastià-Isach, Giraldo-Sebastià,

Jordi Sebastià i Galí.

Sebastià-Albert i Sales-Sebastià), van voler restaurar i restituir la creu del Peiró del pont nou d’entrada a la població. Coneixem la història i les peripècies d’aquest símbol xivatà. Cap al 1930, amb motiu de la finalització de la nova carretera de Xiva a Morella, el peiró original de l’entrada de Xiva, situat inicialment al costat del pont vell (com es pot observar a les fotos antigues que es conserven), va ser traslladat al pont nou. Segons apunta Serafín Gamundí, més aviat va ser construït de nou. L’estiu del 1936, la creu va ser destruïda, però se’n va respectar la base i el pilar. L’any 1948, José Ripollés (tio Sinyoreta), en un taller de Barcelona, en va fer i col·locar una de nova, però passats més de cinquanta anys es va trencar i va caure a trossos. Restaurada, és la que actualment encara llueix a l’entrada del pont per donar la benvinguda als qui entren a la població. Els treballs els va fer José Albert, pare de Maria Olvido Albert (majorala), que va netejar i enganxar els fragments que es conservaven, restaurà volumètricament la creu refent els trossos que faltaven i va fer un nou capi-

tell, idèntic al trencat, en el que hi va gravar la data de restauració i el seu nom. El fust d’aquest peiró encara és l’original que va fer el picapedrer de Xiva Ramón Guimerà, més conegut com a Ramón de Tofolet.

—El Peiró del camí vell. Després del repàs de les creus restaurades és el torn de l’oblidada, la més secreta, la que fins i tot molts veïns de Xiva no coneixen. Com és això possible? Quin misteri l’ha amagat durant tants anys? Fins i tot els especialistes en el tema i antics cronistes la desconeixien, o si més no, no en fan esment en els seus escrits, almenys que hàgem trobat fins ara.

Una explicació pot ser la seua ubicació, ara un poc amagada, just poc abans de l’entrada al terme de Xiva, venint des del camí vell de Morella a Xiva, per damunt el mas del Pantà. N’adjunte les coordenades UTM per si algú té interès a visitar-lo (30T 744310, 4503397).

Ni el mapa de l’Institut cartogràfic Valencià, ni el mapa, en alguns aspectes més detallat pel que fa a Xiva, de “El Tossal Cartografies” el

recullen, tot i la vistositat de les seues restes quan les trobes. Aquesta ubicació, geogràficament òptima, fa pensar en què es podria tractar d’una creu de terme que donaria la benvinguda i el comiat als caminants que es dirigissen, o tornessen, de Xiva pel camí de ferradura.

Se’n conserva el peu amb la base i la mola octogonal (tot molt desmuntat) i un fragment del fust desplaçat bastants metres del seu emplaçament original. De fet, el que alguns senderistes han trobat, quan fan el camí, anant o tornant de Morella, és el fragment del fust.

Fins i tot, algú, darrerament, li va pintar una fletxa amb esprai per indicar la ruta. El gener del 2023 vaig anar a fer fotos de les restes i vaig falcar el fust per mantenir-lo vertical, però crec que no va durar massa temps.

Cal restaurar-la també? És cert que el lligam emocional amb el poble, a diferència del que acabem

A la pàgina anterior, dues imatges de la inauguració del Peiró del camí del Forcall, aquest passat cap de setmana.

A esta pàgina, a l’esquerra, el Peiró del Pont Nou, restaurat l’any 2000. A dalt i a baix, base i fust del Peiró del camí vell.

d’inaugurar al camí del Forcall, s’ha perdut. En la inauguració, Socorro Arroyo, directora del taller ocupacional, va comentar com la va impressionar quan li van dir que a Xiva tothom anava de passeig al Peiró, quan en realitat no n’hi havia cap. Això, en paraules seues, la va esperonar per provocar que es canviassen els convenis i les directrius del taller per tal d’encabir una obra com la que han hagut de fer. Aquesta component, diguem-ne romàntica, no existeix amb el Peiró del camí vell. Als que he preguntat sobre el tema, i els pocs que el coneixien, m’han dit que sempre l’han vist igual, derruït i per terra. Altres no en sabien res.

De moment les pedres, regirades com si hagués amagat un tresor, resten a l’espera, des de fa molts anys, que algú es digne glorificar-les i alçar-les a la categoria de patrimoni xivatà, o Morellà.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

BENEFICIARIA TANT A LES PERSONES JUBILADES COM ALS JOVES

LA UNIÓ demana un pla d’ajudes per al relleu generacional al camp

LA UNIÓ demana a la Conselleria d’Agricultura un pla d’ajudes específiques a partir de 2026 per a fomentar el relleu generacional en el camp valencià que permeta compensar econòmicament a les persones que es jubilen i cedeixen l’explotació a joves, així com establir ajudes durant un període previ de transmissió de coneixement entre cedent (jubilat) i cessionari (jove).

La línia hauria de contemplar, d’una banda, una ajuda per a la transmissió de coneixements amb una compensació al titular que es jubila per a mantindre contractada una persona jove durant un període de mentoria real i acreditable. D’altra banda, una ajuda a la cessió de l’explotació mitjançant una compensació econòmica única per a la persona que renuncia a l’activitat i cedeix activament la seua explotació a una persona jove llauradora o ramadera.

Aquest nou programa d’ajudes per al relleu generacional ha de servir per a lluitar contra l’abandó de terres, prioritzar en les zones d’interior i amb alt risc de despoblament, ha d’estar alineat amb els objectius del PEPAC en matèria de rejoveniment i viabilitat sostenible, el disseny ha d’estar adaptat a la realitat valenciana, especialment quant a minifundi, estructura productiva i explotacions

de dimensió reduïda que difícilment trobarien relleu sense un incentiu d’aquest tipus i finalment la fórmula d’implementació ha de garantir criteris clars, transparents i accessibles, especialment per a titulars que arriben a la jubilació i per a joves que vulguen installar-se amb garanties.

Malgrat les 677 sol·licituds de la convocatòria d’ajudes a la primera instal·lació de 2025, el 50% de les persones titulars d’explotacions valencianes tenen més de 65 anys, mentre que només el 3,1% són joves menors de 34 anys, segons dades del CES. Aquestes xifres situen a la Comunitat Valenciana en una situació encara més crítica que altres territoris de l’Estat, agreujant el risc d’abandó de terres, la pèrdua de mosaic agrari i la desaparició de moltes explotacions familiars. Cal tindre en compte que si no hi ha modificacions del segon pilar de la PAC en la Comunitat Valenciana no es convocaran més ajudes al primer establiment de joves, com a mínim fins a 2029.

És una circumstància que una Comunitat amb tant d’envelliment agrari no es pot permetre pel que el Consell ha de destinar prioritàriament recursos propis i alliberar aquelles línies del PDR que no són tan prioritàries com ho és el relleu generacional.

PESTA PORCINA. La Generalitat Valenciana ha fet un decret per a reduir la població de jabalins com a mesura de reforç en la lluita contra la pesta porcina africana. El Consell ha intensificat la vigilància, la prevenció i el control sanitari per a protegir les granges davant aquesta malaltia, i prepara un pla dotat amb 6 milions d’euros per a disminuir la presència de senglars en el medi natural. El decret contempla una aportació de 40 euros per cada exemplar caçat i retirat, dirigida als titulars de vedats de caça. A aquesta línia d’actuació se suma un encàrrec d’emergència a l’empresa pública VAERSA, que habilitarà un servici específic per a l’arreplega d’animals abatuts. A més, posarà en marxa un dispositiu de parany amb la installació de caixes trampa en aquells punts on l’activitat cinegètica no resulte suficient. Paral·lelament, les granges podran reforçar la seua seguretat a través de les ajudes destinades a millorar la competitivitat de les explotacions ramaderes. Aquestes inversions permetran incrementar la bioseguretat i evitar l’entrada de malalties en les instal·lacions.

La Generalitat recorda que la pesta porcina africana no és transmissible als humans, ni pel contacte directe amb animals ni pel consum dels seus productes. A hores d’ara, no s’ha declarat cap cas a la Comunitat Valenciana.

Els preus.

Els preus del Porcí. 04/12/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

Porc viu

Garrí (Lechón)

1,088 €/kg (baixa 0,100 €)

1,100 €/kg (baixa 0,100 €)

Setmana 49 del 01/12 al 07/12

55,00 € (baixa 5€)

65,00 € (sense variació) 04/12/2025

26 € (baixa 5€)

26/11/2025

1,502 €/kg ( baixa 0,016 €)

2,909 €/kg ( baixa 0,023 €)8

Els preus del Boví. (Mercolleida) 03-12-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

7,79 €/kg (puja 0,060 €)

7,65 €/kg (puja 0,030 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 03-12-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,79 €/kg (sense variació)

5,50 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 04-12-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,17 €/kg (baixa 0,10 €)

1,42 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 02-12-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,88 €/kg (sense variació)

2,70 €/kg (sense variació) (Loncun) 04-12-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

3

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

4,1 / 8,5

3,2 / 8,3

5,0 / 8,9

-0,8 / 10,7

-1,3 / 11,7

4,9 / 10,3

2,6 / 7,3

-1,3 / 9,6

1,3 / 9,8

3,3 / 10,2

2,3 / 6,8

4,7 / 8,6

4,8 / 11,1

3,7 / 10,6

5,6 / 11,4

2,9 / 12,9

3,4 / 13,9

6,1 / 12,6

3,5 / 9,6

4,2 / 11,4

4,0 / 12,3

5,5 / 13,0

3,7 / 10,1

5,4 / 11,6

/ 17,2 9,8 / 15,7

/ 16,4

/ 18,8

/ 20,1

/ 17,7

/ 14,7

/ 17,8

/ 17,9

/ 18,7

/ 14,1

L’3,4 / 18,1

/ 15,3 3,6 / 18,3

/ 15,0

/ 18,8

/ 15,9 9,9 / 18,2 2,7 / 17,8 7,1 / 16,8 2,2 / 18,6 1,9 / 18,8 4,7 / 18,7 7,9 / 17,8

/ 15,1

/ 12,8

/ 16,3

/ 17,2

/ 18,2 0,7 / 17,7

6,1 / 15,2 0,7 / 16,0 2,8 / 14,4 -0,2 / 16,9 6,6 / 14,3 2,3 / 16,6

6,3 / 18,1 -0,1 / 16,4

3,8 / 17,6 -2,4 / 19,3 -2,6 / 19,1 0,9 / 17,7

7,8 / 16,6

0,6 / 15,8 1,7 / 14,3 -1,2 / 17,7

9,2 / 15,4

3,9 / 18,2

8,6 / 15,6

0,4 / 14,0 4,7 / 15,0

-0,7 / 17,2 -1,3 / 17,3

2,8 / 16,4

9,5 / 15,7

1,8 / 16,1

2,4 / 13,7

0,9 / 16,9

9,6 / 12,7

3,9 / 15,0

“El sol de desembre i gener porten gelades al febrer”

oratge als darrers dies a la comarca dels Ports ha estat prou suau. Fins i tot gairebé primaveral el passat cap de setmana. Dissabte i diumenge s’arribava a temperatures de quasi 20 graus en alguns punts de la comarca dels Ports, superant-se fins i tot en algun municipi concret. Les mínimes també van pujar de valent aquells dies, si bé en l’actual setmana han baixat novament amb registres negatius i rosades a primeres hores del dia. Certament el vent no ha comptat amb protagonisme esta setmana i l’oratge ha estat prou encalmat en línies generals. Temps hivernal però bastant tranquil per a tractar-se del mes de desembre. Tampoc les precipitacions han vingut a visitar-nos i estem vivint una època de l’any amb escassetat de pluges des de fa ja un bon grapat de setmanes.

Segons les previsions les pluges podrien arribar als propers dies a la comarca dels Ports. Especialment en l’inici de la nova setmana. Per al dissabte s’espera una baixada destacada de les temperatures màximes i mínimes que podria vindre acompanyada de precipitacions lleugeres. Ja a partir de dilluns sembla que podria ploure tant dilluns com dimarts. Jornades amb pujades i baixades de les temperatures en principi fins a dimarts o dimecres. També es podria comptar amb vents de diferents direccions. En línies generals es podria dir que continua avançant el mes de desembre i que després d’unes jornades amb un oratge tranquil, la situació podria canviar als propers dies amb l’arribada de pluja i baixada de les temperatures de forma generalitzada.

Ambient més fred i humit

La previsió de Lorenzo Boix.

Sense arribar a ser temps d’hivern, després d’esta setmana en la qual hem tingut màximes de principis de tardor molts dies encetem cap de setmana en el que una borrasca se situarà al S de la península, massa per als nostres interessos, i l’únic que pot deixar són alguns núvols i un ambient més humit, en unes màximes tant dissabte com Diumenge entre els 8-12 graus i mínimes entre els 2-6, amb alguna gelada dèbil en zones fondes. En principi si tenim alguna pluja no serien coses massa importants.

Les temperatures pareix que continuaran semblants la pròxima setmana, podent baixar un poc més entre dimarts i dimecres. Dilluns tindrem sol, amb augment dels núvols en el pas de les hores, ja que una borrasca des de l’W se despenjaria de nou, però és possible que en este cas ens done un poc més de joc i puguem tindre pluja entre dilluns de nit i al llarg del dimarts. La quantitat de pluja dependrà de com s’acabe situant finalment i del seu moviment final.  Portarà eixa baixada de temperatura un poc més acusada al seu pas que comentàvem i pareix que la segona part de la setmana serà més estable.

Una imatge de la Tinença de Benifassà, aquest dimecres.