Setmanari Notícies (12/09/2025)

€

“ Si tenim clars els valors que volem transmetre... tenim molt camí fet”

MARTA SÁNCHEZ, ACOMPANYA A FAMÍLIES A CRÉIXER AMB RESPECTE

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

1667. MORELLA, DEL 12 AL 18 DE SETEMBRE DE 2025.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

El PSPVgaranteix la normal execució de les obres de la N-232 a Morella

D’una banda, hi ha qui defensa una peatonalització completa de la plaça; d’altra, veïns que consideren més viable limitar l’actuació només a una part de l’espai

Pàgina 7. Poble a poble.

L’Ajuntament de la localitat ha remarcat que la decisió no serà immediata ni unilateral, sinó fruit d’un procés obert dins dels Pressupostos Participatius

ECLIPSI PARCIAL. Els núvols van dificultar la visibilitat de l’eclipsi lunar des de la comarca dels Ports, que va tindre lloc a darreres hores de la vesprada del diumenge 7 de setembre, podent-se captar, tot i així, imatges com aquesta. RAFA RUIZ · FOTOGRAFIA DE LO INVISIBLE

Pàgina 23. El camp.

Comença un nou curs escolar a la comarca dels Ports

· Morella té 210 alumnes matriculats a l’escola, menys que en el curs anterior

· El CRA Celumbres inicia les classes a l’alberg de Cinctorres, mentre continuen les obres a l’escola

· A Vilafranca 27 dels 148 alumnes són de l’Aragó

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Queden paralitzades les expropiacions de la MAT

El projecte del Clúster està immers en un contenciós administratiu i la resolució de la sol·licitud l’haurà de resoldre la justícia

Pàgina 7. Poble a poble.

El dia de les verges

trobades 8 DE SETEMBRE

Pàgines 8 i 9. Gent&Vida.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

Comença el curs

Aquest dilluns ha començat el curs escolar a la Comunitat Valenciana. A la nostra comarca ho ha fet amb poques novetats. Aquest és el curs en el qual s’aplica ja la nova llei educativa, però ací a les escoles dels Ports tot continuarà igual que el curs passat. Una altra de les novetats és l’anunciat nou decret de convivència, però aquest encara no pot activar-se, ja que la conselleria encara continua redactant-lo. Probablement, siga a partir del mes de gener que es puga posar en marxa. Pel que fa a la població escolar, en uns centres puge i en altres baixe.

—A Morella baixa un poc la matrícula. Al col·legi Marededeu de Vallivana de Morella, la directora del centre Pili Bellés, ens explica que la matrícula continua oberta, però de moment hi ha 210 alumnes, un poc per sota del passat curs.

Aquest col·legi ofereix a l’alumnat el servei de menjador, i disposa de dues línies de transport que cobreixen l’ample terme de Morella. Tots els serveis continuaran amb la mateixa organització que cursos passats, i tots avui ja s’han posat en marxa.

L’arribada al col·legi ha estat una festa. Un poc de música per animar a tots, als que arribaven en ganes i als que no en tenien gens. Un dia de presentacions, de retrobament amb els companys. El claustre de professors ja va començar feina el dilluns passat i també per a ells és un goig retrobar-se en l’alumnat.

—El CRA arranca el curs amb un total de 83 alumnes. El CRA Els Ports ha començat un nou curs amb normalitat, encara que tenint pendent a una mestra de desdoblament a La Mata de l’àrea de primària ja que amb el nombre d’alumnat amb el que es compta en aquest aulari són necessàries dues unitats de Primària. La Conselleria d’Educació ja ha concedit aquesta unitat si bé ara falta adjudicar la plaça. Ha estat aquest un inconvenient perque transtoca els horaris de les classes però es confia en que prompte es puga solucionar. El CRA Els Ports compta amb els aularis de Forcall, La Mata i Olocau, acudint a les classes també xi-

quets i xiquetes d’altres pobles com Palanques, Villores, Sorita, Ortells i La Todolella. El curs arranca amb 83 alumnes i amb un augment d’alumnat que va augmentant cada any. A La Mata per exemple es compta amb 25 alumnes en total i encara que falta alguna mestra al CRA, segons paraules de la seua directora Eugenia Correa, estan molt contents perquè açò és una mostra de l’augment dels alumnes al centre.

Des del CRA Els Ports es continua prestant el servei d’aprenentatge com a eix principal de l’escola juntament amb els projectes. Segons afirmava Eugenia Correa “és aquesta la nostra forma de treballar i tenint en compte les característiques multinivell de les nostres aules és el millor per a l’alumnata i per a una educació de qualitat”. Enguany els projectes al CRA Els Ports estaran relacionats amb les ciències i el cos humà. Es tractaran de projectes més menuts que en altres ocasions ja que els grans projectes per als alumnes més menuts es fan pesats i llargs. Des del CRA Els Ports volen alternar cursos amb projectes llargs i altres més curts, denominats microprojectes. L’any passat el projecte principal va dur als alumnes pels pobles on viuen, sent molt especial per a ells i elles. Pel moment el CRA Els Ports només comptarà amb el menjador de

Forcall. Està previst fer un altre a La Mata i encara que al principi es va barallar la possibilitat d’obrir-lo en aquest curs, s’esperarà al vinent ja que s’han de fer obres de millora a l’aulari i fer una inversió prèvia no es considerava el més adeqüat per la qual cosa s’esperarà al curs vinent.

El CRA Ports amb moltes ganes i il·lusió pel curs 2025-2026 ja obert les portes dels aularis de Forcall, La Mata i Olocau on 83 alumnes amb els seus mestres ja han iniciat les classes.

—El CRA Celumbres inicia el curs a l’Alberg de Cinctorres. El CRA Celumbres ha començat el curs a les instal·lacions de l’Alberg de Cinctorres a l’espera de que estiguen finalitzades les obres al collegi. Novament amb els aularis de Portell i Castellfort tancats, l’activitat educativa s’unifica a Cinctorres. Una de les novetats del CRA Celumbres en aquest curs és el canvi de directora del mateix. Després de comptar molts anys amb Montse Sorribes com a directora, ara ocupa el càrrec María José Prats. La pròpia directora comentava que “el curs s’inicia amb normalitat i més o menys amb el mateix alumnat que l’any passat. Hem perdut 2 o 3 alumnes i les classes s’han iniciat sense problema amb algún mestre de baixa que falta cobrir però

El CRA Els Ports té pendent a una mestra de desdoblament a La Mata de l’àrea de primària ja que amb el nombre d’alumnat amb el que es compta en aquest aulari són necessàries dues unitats de Primària

l’equip docent està complet”. La llei educativa a la Comunitat Valenciana després de les votacions sobre el valencià a les aules no afecta molt al CRA Celumbres. Maria José Prats indicava que “tenim el 100% de les aules en línia valenciana i per altra banda les ràtios son molt redüides. Som 10 mestres per a 40 alumnes fet que permet un ensenyament de qualitat”.

A un CRA com el Celumbres, els mestres son mestres tot el dia. María José Prats comentava que “els mestres rurals som mestres 24/7 perquè fora de les aules també ens trobem a les famílies i el contacte és màxim en tot moment. A més els mateixos xiquets i xiquetes de l’escola conviuen junts tot l’estiu i encara que sempre hi ha algún xiquet que li costa més adaptar-se tot va dins de la normalitat”. A més al CRA Celumbres no es necessària la incorporació escalonada dels alumnes ja que “son 6 nous i han entrat tots i totes el mateix dia. Els docents controlen la situació a l’aula i si hi ha algun problema poden avisar a les famílies per a informar si poden passar a arreplegar-los”, apuntava Prats. En quan a les instal·lacions educatives, les classes s’inicien en aquest curs 2025-2026 a l’Alberg de Cinctorres on ja es van dur a terme les classes l’any passat. S’espera que durant el curs present es puga ja tornar al col·legi. En paraules de Maria José Prats “l’Alberg està totalment transformat en una escola i això no ha segut cap complicació ni novetat per als alumnes”.

—48 alumnes matriculats a Vilafranca. Aquest dimarts 9 de setembre, un dia després per la festa de la Verge del Llosar ha començat el curs escolar a Vilafranca. El CEIP Blasc d’Alagó dona la benvinguda al nou curs 2025-2026 amb un total de 148 alumnes matriculats entre Infantil i Primària. Destaca, l’alta demanda en el curs de 2 anys amb 19 xiquets i xiquetes inscrits, la qual cosa ha obligat a sol·licitar una ampliació de ràtio, ja que el màxim permès per normativa és de 18 alumnes.

Per atendre adequadament a tot l’alumnat, el centre compta amb

escolar als Ports

una plantilla formada per 18 mestres, una orientadora, un educador de centre i una educadora específica per a l’aula de 2 anys. A més, es manté la col·laboració amb una auxiliar de conversa en anglès nativa i es repeteix la participació en el programa PROA+, que permet la incorporació d’un mestre addicional per al reforç educatiu.

Des del CEIP Blasc d’Alagó com a eina de comunicació directa i clara, totes les famílies rebran la informació actualitzada del centre mitjançant el Butlletí Informatiu on es recolliran novetats, activitats i informacions rellevants al llarg del curs.

Una de les principals novetats d’aquest curs és la recuperació de la gestió pròpia del menjador amb la incorporació de la figura d’una encarregada de menjador i la direcció del centre implicada activament en la seua organització. Aquest espai es considera un entorn d’aprenentatge i convivència fonamental. L’empresa Colevisa és l’adjudicatària del servei de menjador per a aquest curs i presenta un projecte educatiu amb moltes novetats que, de ben segur, entusiasmaran als més menuts. El servei s’inicia el mateix dia que comencen les classes al setembre, és a dir el mateix dia 9. El personal de menjador està format per una cuinera i cinc monitores del poble, a més del personal propi de l’empresa adjudicatària.

A més, aquest curs s’engega un nou projecte d’investigació i innovació educativa que tindrà com a objectiu la transformació dels espais educatius del centre, adaptant-los a les noves metodologies i necessitats de l’alumnat. Pel que fa a la formació del professorat, continuarà amb àmbits com les matemàtiques, la sostenibilitat i la convivència escolar.

A més, el CEIP Blasc d’Alagó com a centre promotor de l’educació física, manté el compromís amb la promoció de la salut a través de l’esport, oferint ajudes econòmiques a les famílies perquè l’alumnat puga participar en programes de natació, orientació o visites a parcs naturals.

Finalment també destaca que la primera activitat conjunta de tot

l’alumnat serà la tradicional eixida de tardor, el dimarts 7 d’octubre. A Vilafranca, el curs escolar al Col·legi Blasc d’Alagó ha començat amb total normalitat.

Des de fa uns anys i amb un conveni entre les dues comunitat autònomes els alumnes aragonesos de Batxillerat poden estudiar a l’Institut de Vilafranca

—27 dels 148 alumnes de l’IES Vilafranca són d’Aragó. Com a la gran majoria dels centre educatius de la nostra comarca a l’IES Vilafranca el curs escolar 2025-2026 s’ha iniciat amb normalitat a les classes d’ESO, Batxillerat i cicles formatius. Com també sol ser habitual encara falta alguna plaça de professorat per adjudicar encara que s’espera que molt prompte aquest fet estiga solucionat.

La Conselleria d’Educació ha obligat als instituts a fer retallades en cicles de Formació Professional. A finals del curs passat els centres van haver de decidir quins cicles s’ofertaven i a l’IES Vilafranca es van pendre decisions importants de cara a aquest curs 2025-2026. Un altra novetat en aquest inici de curs a Vilafranca es centra en el menjador escolar. Amb una mateixa empresa que gestiona el servei,

el col·legi Blasc d’Alagó i l’IES Vilafranca gestionen per separat els dinars dels seus alumnes i professors. Encara no han finalitzat les obres d’ampliació de l’IES Vilafranca amb la construcció de dues noves aules i un saló d’actes que s’espera siga molt utilitzat. Actualment els treballs es troben molt avançats, si bé la seua finalització s’ha retardat molt més del que estava previst. Amb els horaris habituals dels darrers cursos per a l’alumnat que estudia a l’IES Vilafranca, el transport escolar també ha sofert una important variació especialment per als alumnes que venen des de Castellfort.

I destaca també enguany a l’IES Vilafranca l’important increment d’alumnes provinents d’Aragó al centre. Recordem que des de fa uns anys i amb un conveni entre les dues comunitat autònomes els alumnes aragonesos de Batxillerat poden estudiar a l’Institut de Vilafranca. Cada vegada i han més pobles del Maestrazgo de Terol amb alumnes al centre educatiu. El curs escolar 2025-2026 a l’Ins-

titut de Vilafranca ha arrancat amb alguns detalls encara per acabar de polir en els planters de professorat i amb unes obres d’ampliació que s’espera estiguen molt prompte finalitzades ja que son bàsiques per al funcionament del centre.

—L’IES Els Ports té places lliures per als cicles formatius. A l’IES Els Ports de Morella les classes d’aquest curs 2025-2026 s’han iniciat aquesta setmana amb alguna plaça de professorat per cobrir i grans novetats enguany als cicles formatius. Degut a les retallades s’han hagut de fer variacions en l’oferta d’aquestos cicles de Formació Professional, iniciant-se també un altre cicle de Condicionament Físic.

Els alumnes que enguany cursen el 2º de Cicle Formatiu de Guia en el Medi Natural i Temps lliure es compta amb algun alumne menys que l’any passat però s’està ofertant amb una quantitat suficient d’alumnes.

Des de l’IES Els Ports es destaca el fet de que actualment es compta amb plaçes lliures per cursar els cicles formatius i que els interessats i interessades poden posar en contacte amb el centre educatiu.El director de l’IES Els Ports ens recorda els cicles formatius que actualment es poden cursar a l’institut morellà, després dels canvis que s’han hagut de fer per les retallades de la Conselleria d’Educació en aquesta matèria.

El curs s’ha iniciat amb 13 grups diferents d’alumnes entre ESO, Batxillerat i cicles formatius als que s’han de sumar les aules de desdoblement en algunes matèries. En quan a les places que falten cobrir en quant al professorat s’espera que aquest fet es solucione en breu ja que és un fet prou habitual a la primera setmana del curs.

En quan als horaris de l’alumnat, l’IES Els Ports manté els mateixos horaris amb els que comptava el curs passat i no ha hagut cap variació en aquest sentit.

El curs 2025-2026 a l’IES Els Ports ha arrancat amb energia i amb tot en funcionament a falta de les vacants que falten per cobrir però amb normalitat total en línies generals.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

DERIVADES D’UNA CONVOCATÒRIA D’ELECCIONS

Les primeres a Corts del segle XX en el districte de Morella.

Part I – El procés electoral

Antoni Eixarch Cardona. Centre d’Estudis dels Ports

El 25 d’abril de 1901 la reina regent María Cristina de Habsburgo-Lorena declara la dissolució del Congrés convocant eleccions a diputats i a senadors subjectes en la part electiva, que s’escollien per votació indirecta dels compromissaris triats pels ciutadans, no per sufragi universal directe com en el cas dels diputats (hi havia altres dues tipologies de senadors: els que ho eren per dret propi, com Grans d’Espanya, arquebisbes..., i els vitalicis, nomenats directament pel rei). Era una època de provisionalitat política i el sistema estava dominat pel que es coneix com «de torns de partits». Els dos grans partits dinàstics, el conservador i el lliberal, compartien el poder alternant-se en el govern de forma pactada. Era una farsa democràtica. La política quedava en mans d’aquests dos partits, deixant de banda als republicans, socialistes, carlistes i nacionalistes. No importava la voluntat popular perquè el control dels votants per part dels cacics locals decidia inexorablement els resultats electorals. El desgast polític del govern, obligava la monarquia a apostar pel líder de l’altre partit, repetint-se el procés sistemàticament.

El partit conservador representava els interessos del poder tradicional, de les classes altes, de l’Església i de l’Exèrcit; defensor de la monarquia i l’ordre centralista. El partit lliberal, més progressista en comparació, era el preferit de la mitjana burgesia que adinerada però sense poder polític, dels intel·lectuals i dels reformistes, defensant el sufragi universal masculí i la llibertat de premsa i d’associació. El sistema es va liquidar amb el cop d’estat i la dictadura de Miguel Primo de Rivera en 1923. Posteriorment, en 1931 quan els

lliberals/republicans van guanyar les eleccions, es va proclamar la Segona República. El bisbe de la diòcesi de Tortosa, Pere Rocamora, s’afanyà (l’endemà de la dissolució de les Corts) per redactar i publicar una circular «por lo calamitoso de los tiempos que corren para la Religión y para la Patria», amb el mandat que fos llegida en l’ofertori de la missa major en totes les parròquies del bisbat.

La circular és concloent. Sols val votar a candidats de verdaderament catòlics: «queden a un lado compromisos anteriormente contraídos, acudan los católicos compactos a dar su voto al candidato que ofrezca garantia segura de defender los derechos de la Iglesia nuestra Santa Madre, y de combatir en el Parlamento todo proyecto que atente contra la existència de las Congregaciones religioses»          Els cercles catòlics, de conviccions anti lliberals, van demanar a Miguel Osset Rovira, que es presentés a aquelles eleccions pel districte de Morella. La primera reacció va ser la de no acceptar aquella responsabilitat, però malgrat la seua condició de cunero (candidat que es presentava per una circumscripció electoral amb qui no tenia cap vincle personal, imposat pels partits a través del caciquisme local), va acabar acceptant en defensa «dels drets sacratíssims i gloria de Crist.» Dues condicions va posar: l’acceptació i benedicció del bisbe i la dels caps dels partits anti lliberals. Evidentment, el bisbe el va beneir «para defender los derechos y los intereses de la santa Religión catòlica», els partits carlista i catòlic nacional, també.

José Osset Merle, el fill del candidat, notari, ens dona a conéixer en el Memorial la seua interpretació –molt subjectiva– d’algu-

nes de les circumstàncies que van concorre en aquestes eleccions. Aquest Osset de família noble aragonesa, al servei de Jaume I, i fidel a tots els reis de la Corona d’Aragó, es van arrelar des del s. XVI en Cantaveieja, però en el s. XIX i primers del XX estaven molt relacionats amb les altes jerarquies valencianes i del regne. Curiosament, era descendent directe de Rosa Miró Colás dels Miró molt vinculats amb el poble del Forcall, hereva del palau dels Miró, conegut –opine que indegudament, pel seu matrimoni amb José Osset Calvo --com palau Osset.

El partit lliberal va nomenar candidat al també cunero, Pedro de Govantes y Azcárraga nascut a Manila, Comte d’Albay (títol atorgat en 1898 pel rei Alfonso XIII en reconeixement a la tasca feta per

impulsar les relacions comercials entre Espanya i Filipines). Sembla que la campanya electoral, en opinió dels conservadors anti lliberals, era prou prometedora a favor seu i es donaven per guanyades les eleccions.

Els discursos eren potents i atrevits, són massa llargs per transcriure’ls, però copiaré unes cites del dirigit per Osset als morellans:.. «Católicos: ¡Guerra  a los ateos y racionalistes! !Guerra a los corruptores públicos! ¡Guerra a la prostitución del alma del hombre y de la mujer...! A votar a D. Miguel Osset Rovira, para que defienda en el parlamento espanyol los sagrados fueros de la Religión, tan ultratjada en nuestros dies y sea todo a honra de Dios Nuestro Señor. ¡Viva el Corazón de Jesús!»

Per contra, el comte, que ja havia

estat diputat per aquesta circumscripció, critica la proclama d’Osset: «No creo que el Gobierno actual se atreva a proponer a las Cortes ningún proyecto contrario a la Iglesia ni a las Instituciones católicas, os ruego que, como otras veces me deis vuestros votos para que me siente en el Congreso y combata con mi palabra y mi voto todo lo que los católicos repugnamos, lo ofrecí un dia y lo he cumplido siempre... no os dejeis engañar, podeis votarme sin escrúpulos de conciencia, sin que contarieis mandatos del Prelado diocesano pues no existent –el bisbe es va negar a beneir la seua candidatura– ni aún siquiera interpretando torcidamente su sabia circular” “... el señor Osset os ofrece, creo que sinceramente, serviros, yo os he servido. Tambien velaré por el fomento de los inte-

Com es pot comprovar, tot gira al voltant de l’Església i de la religió, a vore qui és més catòlic.

reses materiales»

Com es pot comprovar, tot gira al voltant de l’Església i de la religió, a vore qui és més catòlic. Les coses es compliquen per als conservadors per pressions del Ministro de la Govbernación, i d’altres influents a favor de Govantes. Entre aquests, jutges i alcaldes, el delegat de la Cia. Arrendataria de Tabacalera i tots els estanquers, li fan costat; existia una relació entre Tabacalera y la Compañía General de Tabacos de Filipinas, a través d’interessos financers i comercials. El comte diu tenir cartes d’un bisbe [de Sión?] i del vicesecretari general dels franciscans en les que recomanaven al clero i als pobles del districte que el votaren, i així ho publica el diari La Libertad de València. Els partidaris d’Osset no creuen que aquestes personalitats es volgueren enfrontar al bisbe de Tortosa. Donant-los la raó, el mateix vicesecretari dels franciscans ho desmenteix en una carta de 31 de maig. Van haver detinguts. A Ares, el vicari i un veí notable foren acusats de recavar vots per la candidatura catòlica, la d’Osset; els govantins ho van interpretar com l’inici d’una nova guerra carlista; empresonats no van poder votar el dia de les eleccions. D’altra banda, a Villafranca del Cid, uns «eximios católicos» –expressió de José Osset– van manifestar-se en contra del bisbe tortosí i determinats capellans, als que van apedregar. El Regional de Tortosa ho va qualificar de «coacción y agresiones» igual que El Regional de Castelló. El 19 de maig, el pobles van acudir a votar, alguns alcaldes (Morella, Sant Mateu, Ares, Xiva, Alcalà de Xivert...) van optar per anar per les cases per recollir gent i porta-la a votar en favor de la candidatura lliberal; en Sant Mateu fins i tot un capella va anar de casa en casa fent servir la seua credibilitat per a votar en contra del candidat beneit pel bisbe.

El resultat va ser el que perseguia el comte d’Albay, “pese a quien pese, recogeré el acta del distrito de Morella”, va dir. Osset, va sentenciar: «mas no olvide el distrito de Morella, los pueblos que son esclavos, merecen serlo”  concloent amb un llistat de motius i proves que li varen fer aflorar sentiments i pensaments en que “el conde dispone del catolicismo como de las zapatillas de andar por casa y de un frac liberal del último figurin para presentarse en la escena política».

BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA. Se cita al final de l’escrit, en la Part II.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

COSTES DE MORELLA. El taller d’ocupació comença la reparació de les costes de Morella. La costa de la Presó es renovarà completament i també s’actua a la Costa de Sant Joan.

PALANQUES

ES SENYALITZA EL PATRIMONI RU

PESTRE. L’Ajuntament de Palanques, gràcies a una ajuda del Ministeri de Cultura, ha completat la instal·lació de panells interpretatius sobre l’art rupestre local, tant al nucli urbà com en punts d’interès patrimonial, amb l’objectiu de difondre i posar en valor aquest llegat històric.

Aquests panells, que inclouen alguns dels elements més representatius del Cingle, com són el caçador i l’escurçó o el gran senglar abatut amb fletxes, contenen informació sobre cada figura i un QR que

Finalitza la rehabilitació de dues vivendes al carrer el Sol de Morella

L’Ajuntament de Morella ha signat avui l’acta de recepció dels habitatges que ha rehabilitat durant els últims mesos al carrer el Sol. Estos es destinaran a lloguer social, de manera que està previst equipar-les i llogar-les en condicions que es faran públiques pròximament. L’actuació ha comptat amb un pressupost de 124.600 euros (IVA inclòs), els quals s’han finançat amb les ajudes Recuperem Llars de la Generalitat Valenciana (144.000 euros i 53.000 euros) i Next Generation (18.000 euros) i s’ha escollit recuperar elements de la construcció tradicionals com les bigues de fusta o algun punt de paret de pedra. Les subvencions també contemplen una tercera vivenda situada a la Pobleta, la qual tindrà la mateixa finalitat de lloguer social.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “estes dues vivendes són l’inici del parc públic destinat a lloguer social a Morella i que l’utilitze gent que viu i treballa al poble”. L’edil ha remarcat que “Morella té un greu proble-

L’interior d’una de les cases del carrer el Sol

CONVENI AMB LA RESIDÈNCIA. El Consell ha aprovat un conveni de col·laboració amb la Congregació Germanes de la Mare de Déu de la Consolació, per a la gestió i finançament de la residència de persones majors de Morella durant l’exercici 2025.

L’acord preveu una aportació d’1,8 milions d’euros per part de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda, destinada a cobrir els gastos de funcionament del centre, amb una capacitat de 56 places residencials.

Este conveni garantix que les persones majors de Morella i el seu entorn puguen continuar accedint a un recurs essencial en el seu propi territori, i així evitar desplaçaments i reforçar la xarxa pública de servicis socials de proximitat.

ma d’accés a la vivenda, sobretot dins del nucli urbà, però cada vegada més també a les proximitats, un fet que s’agreuja per l’augment de vivenda d’ús turístic que restringeix encara més l’accés amb preus raonables”. D’altra banda, ha recordat que “l’obra l’ha feta una empresa local i s’ha portat a terme en pocs mesos des de gener fins ara” i ha explicat que “una vegada rehabilitades, equiparem amb mobiliari i electrodomèstics per a poder llogar-les, cosa que portarà un nou ingrés a l’ajuntament, encara que serà de poca quantia”.

Així mateix, el conveni fixa una plantilla mínima de professionals que garantisca l’atenció adequada en totes les àrees, que contempla perfils com direcció, personal mèdic, infermeria, fisioteràpia, psicologia, treball social, animació sociocultural i auxiliars d’infermeria, a més del personal de servicis generals.

La Generalitat supervisarà la gestió d’admissions i estades, prioritzarà les persones procedents de la comarca dels Ports, i assegurarà el compliment dels estàndards de qualitat i dels drets de les persones usuàries.

El conveni també arreplega mecanismes de control i transparència, que obliguen la Congregació a justificar l’aplicació dels fons rebuts i a garantir el compliment de la normativa laboral i de servicis socials vigent.

porta a conéixer tots els misteris del Cingle de Palanques i les seues pintures rupestres.

Paral·lelament, gràcies a una ajuda de Presidència de la Generalitat Valenciana, està en marxa un projecte per a millorar l’accessibilitat als abrics amb pintures rupestres i per a preparar la seua futura restauració. Aquest projecte inclou actuacions com la instal·lació de baranes de seguretat i l’adequació dels camins que connecten els diferents abrics, facilitant així la visita i la conservació d’aquest patrimoni únic.

Enquesta per la conciliació

L’ajuntament de Benassal vol saber les necessitats dels veïns per conciliar millor la feina amb l’atenció dels xiquets/es i els majors. El consistori considera fonamental avançar cap a un model de convivència que facilite la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Segons expliquen, les dinàmiques actuals, els canvis en els models familiars  i l’envelliment de la població fan imprescindible dissenyar polítiques locals adaptades a les necessitats reals dels veïns i veïnes.No obstant això, perquè estes polítiques siguen eficaces, és imprescindible conéixer de primera mà la situació, percepcions, carències i propostes de la pròpia població. La realització d’esta enquesta respon a diversos objectius clau.

Per una banda, es vol detectar necessitats reals i actuals relacionades amb la conciliació en diferents sectors de la població. Per altra, arreplegar la veu directa de la ciutadania, fomentant la participació activa en la presa de decisions municipals i enfortint el sentit de comunitat. A més, els resultats de l’enquesta permetran dissenyar o millorar servicis locals amb base en dades concretes, no en suposicions. Al temps servirà per a promoure la igualtat d’oportunitats, especialment entre dones i homes, tenint en compte que les tasques de cura continuen recaient en gran part sobre les dones. Altre dels objectius que es persegueix és fomentar la cohesió social en el municipi, proposant solucions compartides com a bancs de temps, xarxes veïnals de suport o noves formes de col·laboració pública-comunitària.

Segons han traslladat als veïns, en definitiva, esta enquesta no és només un instrument de recollida d’informació, sinó una ferramenta de planificació participativa, que permetrà a l’administració local actuar de manera més eficient, equitativa i sensible.

Fins al 30 de setembre els veïns/veïnes de la localitat poden participar contestant el qüestionari que a través dels canals municipals s’ha fet aplegar al veïnat.

PALANQUES

CORTOMETRANDO. El festival Cortometrando que impulsa la Diputació amb l’objectiu de difondre el talent creatiu dels cineastes de la província ja té els escenaris en els quals els cinc equips seleccionats per a esta edició realitzaran la gravació dels curts. Així, Llucena, Vilar de Canes, Villamalur, Palanques i Santa Magdalena de Pulpis difondran les seues virtuts turístiques en convertir-se en escenaris cinematogràfics.

El festival ja està consolidat, i ha superat la idea inicial de ser un esdeveniment cultural per a convertir-se també en un motor turístic per a les poblacions escollides. Fins ara, 75 municipis de la província han sigut escenari per a la gravació de curts, i en quasi totes les edicions del “Cortometrando” ha hagut representació de la comarca dels Ports.

El director que rodarà a Palanques és Jordi Moliner, que dirigix el curt ‘Poca Broma’.

BENASSAL

SENDER DE L’ANY. Portell acollirà el pròxim 25 de setembre l’acte de lliurament del Premi Sender de l’Any 2024 en la categoria de municipis en risc de despoblació, un guardó que organitza la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana i la FVMP.

L’esdeveniment servirà per a reconèixer el GR 331 Els Ports – Camí de Conquesta, el sender guanyador de la categoria: un recorregut circular que connecta municipis de la comarca dels Ports. Amb més de 166 quilòmetres distribuïts en diverses etapes, entre les quals travessa també el terme de Portell, el GR331 ressegueix camins tradicionals, antics passos ramaders

i sendes històriques que ofereixen una experiència única per a senderistes i visitants, al mateix temps que fomenten un turisme sostenible i de qualitat.

Juntament amb el sender guanya dor, dos itineraris més han resultat finalistes en aquesta categoria. D’una banda, el PR-CV 173 Ruta del Barranco Moreno (Bicorp), que destaca per la seua espectacularitat paisatgística i per la diversitat d’ecosistemes que travessa. De l’altra, el PR-CV 172 Senda del Molló (Quatretonda), que posa en valor els paratges natu-

rals de l’interior valencià i la seua biodiversitat.

El programa de la jornada a Portell començarà a les onze del matí amb la inauguració oficial, a la qual seguirà, mitja hora després, una exposició de bones pràctiques en esports de muntanya. A les dotze tindrà lloc el lliurament del Premi Sender de l’Any 2024, que culminarà amb un vi d’honor a les dotze i mitja. L’acte compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Portell i la Societat Esportiva Espemo.

El PSPV “garanteix la normal execució” de les obres de l’N-232 a Morella

Des del PSPV-PSOE de Morella s’ha volgut traslladar un missatge de tranquil·litat i confiança respecte a l’execució del projecte de millora de la carretera N-232 entre el Mas de la Torreta i Morella Sud, una actuació cabdal per a la vertebració del territori i la seguretat viària de la comarca, després de les declaracions informatives que ha donat oportunament la subdelegada del Govern a Castelló, Antonia García Valls, per clarificar les millores que està tramitant-se dins el propi projecte. El portaveu d’Infraestructures del grup socialista a les Corts Valencianes i diputat autonòmic per la comarca dels Ports, Ernest Blanch, ha manifestat que “les obres s’estan executant amb normalitat i des del ministeri s’estan fent les coses per a que la obra mantingue el seu ritme, i que millore la seua execució. Tal i com va explicar la subdelegada del govern, Antonia García Valls, hi ha una tramitació técnica

en curs per ajustar alguns talussos, que es una millora de determinats llocs de l’obra, i que són puntuals i tècniques, fruit del rigor amb què el Govern d’Espanya està gestionant una obra tan estratègica”, ha assenyalat Blanch. El diputat socialista ha remarcat que la responsabilitat del Ministeri està sent fer el projecte, habilitar el pressupost, treure-lo a licitació i adjudicació, i posar-lo en marxa amb la màxima transparència i seguiment, i tot això està fent-se adequadament. El pressupost assignat ascendeix a més de 23,7 milions d’euros i suposarà una important transformació del tram, millorarà la seguretat i ordenarà els accessos. Pel que fa a les informacions difoses per algunes fonts interessades, sobre una possible paralització, Blanch ha sigut clar: “Si hi han millores, estes seran sobre punts concrets i no tenen per qué afectar a la resta del traçat global, que es de sis kilòmetres. Si en algun

PARALITZADA L’EXPROPIACIÓ PER LA MAT. El divendres 5 de setembre es va comunicar als ajuntaments de Castelló afectats pel Clúster Maestrazgo, la paralització del procediment expropiatori, mitjançant una notificació del Cap de la Dependència de l’Àrea d’Indústria i energia de la subdelegació de Govern de Castelló. En l’escrit es comunicava la suspensió de l’executivitat de les resolucions atorgades al citat projecte, en existir recursos pendents de resolució en els quals se sol·licitava la suspensió. Tot això d’acord amb el art 117.3 de la Llei 39/2015. Aquesta resolució és conseqüència dels Recursos d’Alçada presentats per la Plataforma a favor dels Paisatges de Terol, qui sollicitava la suspensió cautelar dels actes recorreguts, tractant d’evitar les possibles afeccions que el projecte pogués ocasionar i en el principi de cautela que re-

moment es produïra un endarreriment global o una paralització, a qui tindriem que demanar les explicacions oportunes es a l’empresa adjudicataria encarregada de portar a terme els treballs, que seria a dia d’avui la única responsable, i segur que s’actuaria en conseqüència. Però a dia de avui, això no ha

comana no fer res que pugui causar danys que no es puguen revertir i pot causes afeccions significatives en els espais vegetals i animals que van condicionar la seva declaració, així com la preservació d’espais de singular valor ambiental i paisatgístic.

La citada Llei diu expressament que si se sol·licita la suspensió per part d’algun recurrent i no és resolta en el procediment administratiu en el termini un mes, s’aplicarà el silenci positiu, que és donar la raó al sol·licitant, i en aquest cas es considera suspès l’acte recorregut. La Plataforma sol·licità aquesta suspensió cautelar, que al no ser contestats porta a la seva aplicació. Com el projecte del Clúster està immers en un contenciós administratiu i la resolució de la sol·licitud l’haurà de resoldre el jutjat, i això és el que ha portat a suspendre les expropiacions.

Els veïns de Morella, Cinctorres i Portell van rebre

Ernest Blanch és diputat autonòmic

ocorregut, ni s’ha notificat a cap estament oficial ni al Ministeri.” El projecte, que contempla una nova calçada de doble carril, sis quilòmetres de camins de servei i un nou pont sobre el riu Bergantes, ja ha iniciat obres de drenatge, reposició de serveis i murs de contenció, segons la informació facilitada pel Ministeri i confirmada públicament per la subdelegada del Govern a Castelló, Antonia Garcia Valls.

Finalment, Blanch ha volgut posar en valor “la transparència i el compromís ferm del Govern d’Espanya amb Morella i les comarques d’interior”, la importància de actuar amb màxima transparencia com ha fet la subdelegada de govern estos dies, i ha afegit que “el que ara toca és demanar respnsabilitat a totes les parts implicades i deixar treballar els equips tècnics, mirant en positiu aquesta obra tan fonamental per al futur de Morella i les nostres comarques”.

el mes de juliol notificacions amb la citació per a l’aixecament d’actes prèvies a l’ocupació, cosa que significa iniciar el procediment d’expropiació per a aquells propietaris que no haguessin signat voluntàriament el contracte amb l’empresa. Les dates estaven marcades per a les dues últimes setmanes de setembre.

Ara tot queda en suspens i l’expropiació derivada de la declaració d’utilitat pública es paralitza fins que el contenciós administratiu resolgue la sol·licitud de manera expressa. Pot ser un període bastant llarg en el qual no es podrà donar inici a les obres, ni dur a terme cap actuació, s’entén que tampoc en les finques dels propietaris que si han formalitzat contracte, perquè el projecte és únic i no es pot anar saltant les finques sense contractes, que malgrat el que s’ha dit, són bastants pels contactes que ha mantingut aquesta Plataforma.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

ACCIDENT. El passat divendres un camió de l’empresa Arasfalto va sortir de la carretera i va bolcar. L’accident es va produir vora el mas de Torre Segura, al terme de Morella, a la carretera CV12 (Morella-Vilafranca). El vehicle és una cisterna de transport de formigó fresc. Es desconeix el motiu de l’accident. L’empresa Arasfalto disposa d’una planta de fabricació de formigó a Morella. L’activitat d’esta companyia se centra en la fabricació de formigó fresc, inclosa la producció d’àrids, formigó i asfalt. També presta serveis relacionats amb la gestió i reciclatge de residus, la fabricació i comercialització d’àrids reciclats, i el transport d’aquests materials.

MATTEO BORDIGNON S’ACOMIADA DELS PORTS. Després de 4 anys com a rector de les parròquies de Forcall, Cinctorres, La Mata, Todolella, Olocau i Portell, Matteo Bordignon es despedeix de la comarca dels Ports. Han estat aquestos pobles el seu primer destí com a capellà i a partir d’ara exercirà la seua professió a Santa Bàrbara. Bordignon es despedeix molt agraït amb la gent i amb totes les experiències que ha viscut als Ports. I és que per a Bordignon, aquestes 6 parròquies de la comarca dels Ports han estat el seu primer destí com a rector. La feina d’un capellà, tal i com explica Matteo “no es centra només en el fet de fer la missa”.

El dia gran del Llosar

El 8 de setembre és sinònim de festa major a Vilafranca amb la celebració del dia gran de la seua patrona, la Verge del Llosar. Enguany en dilluns, a les 10.30 h eixia la processó des de l’Església Santa Maria Magdalena en direcció al Santuari del Llosar, situat a 1’5 kilòmetres del nucli urbà vilafranquí. Una processó amb la presència de Majoralies de diferents festes del poble, com la de Sant Antoni o Sant Miquel, els i les representants de la Joventut i Infantils de les Festes 2025 i com no, la Majoralia de la Verge del Llosar formada per Eva Martínez,  Ana Fandos, Núria Monfort, Ana María Monfort, Pascuala García, Lourdes Vicentes, Anna García i Tere Fabregat. Tancant la comitiva, les autoritats eclesiàstiques encapçalades pel mossén de Vilafranca, Pedro Segarra al qui acompanyaven altres capellans i les municipals amb la presència de l’alcaldessa Silvia Colom i els membres de la corporació. Finalment, la Unió Musical de Vilafranca, sota la direcció de Pau Monfort interpretant les mar-

La imatge del Llosar, eixint de l’església

xes ‘Virgen del Losar’ del mestre Eduardo Vila i ‘Sant Roquet’, obra dedicada al patró de Vilafranca i composta pel mateix director. La festa de la Verge del Llosar a Vilafranca continuava a la vesprada amb el darrer dia del Novenari i el concert de pas-dobles de la Unió Musical de Vilafranca. El ball pla tancava la festa que Vilafranca li dedica a la seua patrona el dia de les marededeus trobades.

Morella tanca la novena a Vallivana

Malgrat els núvols que amenaçaven pluja molts farolets i moltes atxes van acompanyar a la marededeu de Vallivana en el tradicional rosari del 8 del setembre, que tanca la novena que se li dedica a la patrona. La pluja es va esperar que finalitzara la volta pels carrers de costum. Uns carrers buits de gent i soroll. El dilluns els comerços tanquen, també molts bars. Entre això i el començament de l’escola no hi havia gent mirant.

Encara no s’havia fet fosc quan les notes de l’associació Mestre Candel s’escoltaven acompanyant els resos dels participants.

El 8 de setembre, festa de les marededeus trobades, no és festa local a Morella. Però cada any se celebra la data com a final de la novena amb el rosari pels carrers. La bandera blanca de la rogativa encapçala la processó. Les veïnes davant amb curiosos fanalets, alguns artesans, altres dels que la mateixa associació de Vallivana ven per a contribuir al manteniment del santuari. Els homes amb atxes, elèctriques quasi totes per no deixa cera a terra i evitar relliscades després; la banda, la peanya de la marededeu i tancant les autoritats.

L’Àngel pot amb el dimoni un any més a la Balma

ASorita el so de les campanes de l’església va donar pas a un dels actes més singulars i esperats de les Festes de Sorita: la processó i representació de la Lluita de l’Àngel i el Dimoni a la Creu Coberta de La Balma.

Aquesta dramatització, d’origen religiós i popular, s’ha transmés de generació en generació com una forma de catequesi viva, en què el bé i el mal s’enfronten davant del poble en un espai sagrat. Però més enllà del missatge espiritual, també s’hi amaguen llegendes i creences antigues que vinculen La Balma amb rituals de purificació,

exorcismes i cultes sincrètics, herència d’una època en què la frontera entre el sagrat i el profà era molt difusa.

Aquest és el dia central de les festes de Sorita, que des de fa uns anys s’ha traslladat al cap de setmana més proper al 8 de setembre perquè més gent el puga gaudir.

L’acte va començar amb l’eixida de la imatge de la Balma de l’església del poble, acompanyada per les danses tradicionals i la recitació d’una emotiva relació per part d’un àngel, que va dedicar versos de lloança a la Patrona. Des d’allà, una imponent processó, encapça-

lada per les autoritats civils i religioses, amb el Bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, al capdavant, va emprendre camí de la Balma.

Un cop vençut el dimoni, la processó es va dirigir a l’ermita que sempre es queda menuda per a dies com aquest. L’alcalde de Sorita, Pere Milian, destacava que aquesta tradició única continua unint generacions i aconsegueix atraure nombrosos visitants, alho-

L’Angel, en el moment en que guanya al dimoni.

ra que compta amb la implicació i l’entusiasme dels veïns i veïnes de la localitat, la qual cosa reafirma la importància de preservar i difondre el ric patrimoni cultural i religiós del municipi. Els veïns de Sorita van estar acompanyats, en el seu dia gran de festes, per la presidenta de la Diputació Provincial de Castelló, Marta Barrachina, i pel diputat de turisme, Andrés Martínez.

El Notícies dels estudiants.

UNA EINA DE TREBALL PER A ESCOLES I INSTITUTS SOBRE LA VIOLACIÓ DELS DRETS HUMANS

La mestra vilafranquina Dolo Fabregat presenta el seu

llibre

amb un Saló de la Casa Social ple de gom a gom

Dolo Fabregat, mestra vilafranquina presentava el seu llibre ‘L’Eco d’Aixe’. Una emotiva història al voltant de la violació dels drets humans que pretén siga una eina de treball a escoles i instituts per conscienciar a la gent jove al voltant d’aquesta situació.

‘L’Eco d’Aixe’ és el primer llibre que escriu la mestra vilafranquina Dolo Fabregat i que es presentava aquest diumenge pel matí al Saló d’Actes de la Casa Social de Vilafranca. Una convocatòria que va aconseguir omplir de gom a gom la sala, que es podria dir es va quedar menuda per acollir a tots els interessats. A la presentació es va comptar amb Jesús Tena, il·lustrador del llibre, Pablo Pérez, jove pianista de 10 anys, Víctor Tena com a intèrpret o Julio Monfort i Mari Carmen Moles en qualitat d’autors del pròleg.

Amb Andrea Fabregat i Sara Fabregat, nebodes de l’autora com a presentadores, l’acte començava amb la música del pianista castellonenc Pablo Pérez acompanyant a Dolo Fabregat en la lectura d’un fragment del llibre.

Dolo Fabregat es mostrava molt contenta i satisfeta per l’èxit de la presentació de ‘L’Eco d’Aixe’, una història que parla al voltant de la violació dels drets humans i que vol ser una eina educativa a les escoles i instituts per tal d’anar millo-

rant una lacra social tant greu com aquesta. Per a Dolo amb el pas dels anys l’escriptura d’aquest llibre ha comptat amb una important ves-

Una imatge de la presentació

sant emocional i personal. Una emotiva presentació que va agradar molt al públic que al final de l’acte es va bolcar totalment en

l’adquisició del llibre. Dolo Fabregat va estar més d’un hora signant llibres en aquest acte de presentació al seu poble, Vilafranca.

“L’ECO D’AIXE” PRETÉN SER

Qué hacer en Morella

NÚMERO 707. ÉPOCA II. DEL 12 al 14 DE SEPTIEMBRE DE 2025

787 AÑOS DE LA FERIA DE MORELLA

DATADA DE 1244, FUE UN PRIVILEGIO QUE CONCEDIÓ A LA CIUDAD EL REY JAUME I «EL CONQUISTADOR»

El paseo de la Alameda de Morella se convierte este fin de semana en un gran recinto ferial, en el que , en sus 750 metros de longitud se esperan alrededor de 200 estands, repartidos por el paseo central, el inferior, el Espai Firal y por la zona del Prat. Un escaparate en el que se muestran los tres pilares de la economía morellana: la ganadería, la agricultura y, como no, el turismo. Como cada segundo fin de semana de septiembre, la Feria de Morella acogerá a miles de visitantes que podrán disfrutar de los encantos de un acontecimiento que cumple 763 ediciones.

La Fira de Morella es mirada al futuro sin perder de vista la tradición. Una tradición que se remonta a los primeros años de la Reconquista. El impulso económico que sintió este territorio después de la ocupación de estas tierras por el Rey Jaime I en 1232 fue tan fuerte, que Morella vivió una de las etapas más dulces de su historia. El comercio y la ganadería eran los pilares económicos, y el Rey autorizó en 1256 la celebración de una Feria anual y un mercado semanal que dieron salida a miles de cabezas de ganado lanar, vacuno y caprino, porcino y equino, junto a manufacturados como el queso o el requesón, lanas, pieles, cueros, cecinas y jamones, completando la oferta la gran cantidad de abonos orgánicos que producían los numerosos corrales.

Tan fuerte estuvo el sector que se creyó necesaria la celebración de otra Feria. Jaime II a principios del XIV concedió este privilegio. Si la primera se celebraba en septiembre, esta segunda concesión permitió celebrar otra por San Juan.

Durante mucho tiempo la Feria de Ganado de Morella fue la más importante

del Reino; todavía a comienzos del siglo XX se contabilizaban en la Feria más de 34.000 cabezas de ganado y unas 700 caballerías. Pero los tiempos van cambiando, las explotaciones comienzan a abandonarse, los pueblos sufren un fuerte éxodo a favor de las ciudades; la agricultura y la ganadería están en crisis y la Feria poco a poco se apaga. Durante varias décadas, Morella pierde su Feria. A mitad de los ochenta, un grupo de ganaderos y agricultores decide unir esfuerzos para recuperar el certamen ferial y en pocos años consiguen volver a situar la Feria de Morella como referente para el sector ganadero en la Comunidad Valenciana. Los tiempos siguen cambiando, pero en la zona la apuesta es decidida y el sector agropecuario se moderniza, apuesta por la calidad ante la imposibilidad de competir en cantidad, y afronta las dificultades con nuevos proyectos colectivos. El sector ganadero continúa siendo uno de los pilares económicos fundamentales en la zona. La Feria de Morella es la imagen del sector, es el espacio necesario para hacer negocios y estar al día sobre las nuevas tecnologías y productos que ayudan a rentabilizar explotaciones. Además, se ha convertido en un nuevo reclamo turístico que atrae a miles de visitantes este fin de semana hasta Morella.

VUELVE A MORELLA

PUEDES PERDER

DOMINGO 14 SEPTIEMBRE 10:30 CONCURSO DE PERROS PASTORES

FERIA DE MORELLA

Paseo de la Alameda

OTOÑO. Estamos a punto de entrar en el otoño, una de las mejores épocas para visitar Morella. En otoño, además de disfrutar del patrimonio monumental de Morella destaca la naturaleza y las posibilidades que nos ofrece en unos meses donde tiene una imagen única. Morella cuenta con una extensa red de senderos que te acercan hasta rincones muy bonitos con bosques exuberantes, ríos o rutas para hacer en BTT, entre otros. Por otra parte, uno de los grandes atractivos de Mo-

rella es la gastronomía y en el otoño encontramos unos época con muchos productos únicos como son las setas y otros frutos que nos da el bosque. Son muchos los restaurantes que potencian estos productos bien maridados con la carne o el queso de excelente calidad en la comarca de Els Ports.

Sobre todo, Morella como destino ofrece calidad, tranquilidad, hospitalidad y seguridad durante todo el año, y también en otoño.

LA FERIA, UN GRAN

AUNQUE ESTÉ PRINCIPALMENTE DEDICADA AL SECTOR GANADERO

La Feria agrícola y ganadera de Morella nació hace casi 800 años con la vocación de ser un foro para el intercambio comercial de los vecinos de la zona. Esta función, tres cuartos de milenio después se continúa llevando a cabo, a pesar de que la agricultura y la ganadería ya no son las principales actividades de la población. Tanto de tiempo después la vida y nuestras costumbres poco tienen que ver con el que era antes, y la Feria de Morella, y sobre todo, los

productos que en ella se ofrecen, así lo reflejan.

La Feria nació para vertebrar toda la actividad del sector primario, función que mantiene hoy en día. Así, cada año los ganaderos muestran sus animales en las afueras del Espacio Ferial. Mirando las vacas, las ovejas y los cerdos se puede ver a simple vista la calidad del producto de proximidad. La maquinaria y utensilios para el campo también son una parte fundamental de la oferta fe-

rial. De un tiempo acá, la feria se ha llenado de productos de consumo de todo tipo. Los lugares de venta de ropa son una parada obligatoria para adquirir todas las prendas necesarias de cara a la entrada del otoño. Varios espacios ofrecen productos de carácter gastronómico de alta gama y calidad para estómagos más refinados, pero también otros productos de consumo más cotidiano. Otra de las ofertas clásicas de la Feria es la de los utensilios de casa, todos los años hay un producto es-

Y TAMBIÉN...

GRAN ESCAPARATE

MAQUINARIA AGRÍCOLA, EN ELLA PUEDEN ENCONTRARSE UNA

SUCULENTAS VARIEDADES GASTRONÓMICAS DE TODO TIPO

trella que triunfa entre los visitantes. Así, desde aparatos de cocina hasta almohadas de varios colores se puede encontrar, junto a todo lo necesario para equipar nuestra casa.

El Espacio Ferial da cabida a estands de muchas clases, donde caben actividades como la promoción turística, la venta de coches o incluso las causas solidarias, mostrando la variedad y la buena salud de todos los sectores productivos de la ciudad.

Una imagen de archivo de la Fira de Morella, a los pies del castillo.

JUAN ANT. QUEROL

En esta edición de la feria siguen las exhibiciones de perros pastores con ovejas en el Prado de la Alameda como una muestra de la tradición ganadera y de cómo se trabaja con los animales.

La Feria de Morella sigue viva una edición más, alargando el tiempo festivo que la ciudad ha ido disfrutando durante todo el mes de agosto, al tratarse este de un año muy especial para los morellanos por haberse celebrado el Sexenni, del que la danza de los Llauradors es protagonista.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideradom como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19. El 5 y 6 de julio estaran cerradas.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

—Morella.

Dissabte 13 setembre Fira de Morella De 9h a 16h. Degustació de carn de la comarca. Al bar de la Fira a l’Espai Firal.

10,30h. Entrada transhumant amb cavalleries. Des de la zona d’autocaravanes fins al Prat.

12,30h. Cercavila amb la participació de l’Associació Musical Mestre Candel.

A continuació inauguració oficial de la 787 Fira de Morella per les autoritats.

13,30h. Demostració de marcatge en equins amb nitrògen líquid a càrrec de Yeguada Caceraz. Espai Firal.

De 15,30h a 17h. Visita tècnic-educativa a la Fira de ramat a càrrec de Rumicas.

17,30h. Novillada a la Plaça de Bous. 23h. Carretillo embolat a la Plaça de Bous.

23,30h. Exhibició eqüestre a càrrec de Sebastián Ponce ‘Chano’ a la Plaça de Bous.

A continuació, discomòbil.

Diumenge 14 setembre Fira de Morella De 9h. a 16h. Degustació de carn de la comarca. Al bar de la Fira a l’Espai Firal. De 10h. a 13h. Maneig i cepillat de ponis. Passeig amb carro de ponis per als més menuts a càrrec de Yeguada Caceraz.

10,30h. Concurs de gossos pastors al Prat de l’Alameda.

13,30h. Clausura de la Fira amb sortejos i entrega de trofeus del concurs de gossos.

—Cinctorres.

Diumenge 14 setembre

18,30h. Actuació de dansa ‘Cartas a Cire’ a càrrec d’Anna Mateu Cia. Ermita de Sant Lluís. —Vilafranca.

Dissabte 13 setembre

VII Volta a Vilafranca. X Memorial Jofre Grau Biosca

16,30h. 1ª Etapa. Castellfort - Benassal (Font d’en Segures). 60 km.

Diumenge 14 setembre

VII Volta a Vilafranca. X Memorial Jofre Grau Biosca

10,30h. 2ª Etapa. Vilafranca - Vilafranca. 60 km.

Visita a l’Oficina de Turisme les exposicions “Els Llavadors de Vilafranca. Records de pedra i aigua” i ‘25 Anys Cursa Entreparets”.

—Agenda Esportiva

Futbol 2ª FFCV

Morella FC - Esp.Vila-real

Diumenge 14 a les 17h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

Futbol 3ª FFCV

CF Vilafranca - Odisea FC ‘C’

Diumenge 14 a les 17h. ‘El Serrito’. Vilafranca

CE Cinctorrà - Eture Canet ‘B’ Diumenge 14 a les 17h.

‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres

Els Ports FC (Pretemporada)

Juvenils

Vinaròs CF - Els Ports FC ‘B’ Dissabte 13 a les 12h. Camp de Vinaròs

Cadets

Els Ports FC - CF Vinaròs Dissabte 13 a les 11h. ‘El Serrito’. Vilafranca

Infantils

Els Ports FC - CF Vinaròs Dissabte 13 a les 10,30h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

Alevins

At Baix Maestrat-Els Ports A Dissabte 13 a les 10,30h. ‘El Colomer’. Traiguera

Benjamins

At Baix Maestrat-Els Ports A Dissabte 13 a les 10,30h. ‘El Colomer’. Traiguera

Els Ports ‘B’ - CF Villarreal

Dissabte 13 a les 12h ‘Fàbrica de Giner’. Morella

Prebenjamins

Els Ports FC - CF Villarreal

Dissabte 13 a les 12h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

MARTA SÁNCHEZ, ACOMPANYA

A FAMÍLIES A CRÉIXER AMB RESPECTE

“Si tenim clars els valors que volem transmetre... tenim molt camí fet”

Anna Querol.

Marta Sánchez Pueyo, és facilitadora de Disciplina Positiva en família per la PDA (Positive Disciplini Associaton) i membre de la ADPE (Associació Disciplina Positiva Espanya), formada en Coaching Educatiu amb Educar és Emocionar i facilitadora certificada del Mètode “Faber & Mazlish” de Com parlar als teus fills. La seua missió genera un canvi de mirada adulta

Com naix EDUCRECE?

Educrece és un projecte que naix des de les ganes de compartir, d´ajudar i de difundir els bons tractes a la infancia, que és l´eix central d´Educrece.

En la meua carrera professional com a logopeda he treballat en molts xiquets i xiquetes i en les seues famílies, conec bé el desenvolupament de les criatures i és molt important que les famílies també el coneguen per a poder acompayar i entendre als seus fills i filles.

Sempre m´ha interessat la educació i la comunicació i quan em vaig quedar embarassada del meu primer fill vaig llegir molt i em vaig informar i formar sobre criança; i entre tota eixa recerca d´informació vaig trobar la Disciplina Positiva. Vaig vore que eixa manera d´educar encaixava molt en mi i vaig decidir formar-me com a professional i ja no he parat (ni penso parar); sóc facilitadora de Disciplina Positiva en la família, m´he format en Coaching Educatiu i també sóc facilitadora del Mètode com parlar als teus fills per a que t´escolten i com escoltar per a que et parlen.

A mesura que anava aprofundint i aplicant el que aprenia en la meua família sentia que eixe era el camí que volia seguir i vaig pensar que podia ajudar a més famílies i que no m’ho podia quedar per a mi, seria molt egoista per la meua part i d’ahí, amb moltes ganes i il·lusió naix Educrece.

Quins serveis ofereix?

Jo sempre intento adaptar-me a les necessitats de cada família, intento vore quina és la millor manera d´ajudar i què és el que necessiten.

Oferisc assessories individualitzades, programes d’acompanyament, sessions grupals de les famílies que estan treballant en mi, faig tallers d´introducció a la disciplina positiva o tallers d’algun tema en concret que puguen ajudar com

perquè puguem acompanyar a la infància com necessita i es mereix. Sánchez acompanya les famílies en aquest camí que, encara que ningú va dir que fos fàcil, pot ser molt gratificant. A més, ajuda a connectar els pares i mares amb els fills per tal de crear un vincle sa, per poder viure el procés des de la tranquillitat, el gaudi i la confiança.

gestió de “rabietes”, com posar límits i normes, com millorar la comunicació…

Acaba de començar el curs, això suposa per alguns xiquets/es, i també per alguns pares i mares un xoc. Quina és la millor manera d'afrontar-ho?

Cada canvi requereix un procés d´adaptació i per a cada persona este procés és diferent. No hi ha una regla que ens indique com serà el procés ni què passarà, així que la millor manera és des de la calma i des de la comprensió. Jo sempre dic a les famílies que totes les emocions ens diuen alguna cosa, no hi ha emocions bones ni roïnes, aleshores hem d’estar atentes i atents i ser compasives en nosaltres mateixes i en els nostres fills i filles. Davant d’un canvi tots estem aprenent, aleshores s´ha de tindre paciència per a poder acompanyar i sostindre allò que sentim.

Hi ha xiquets i xiquetes que estan més irritables, que els costa dormir, que estan més reactius o que els fa mal la panxa o el cap… tot és esperable i pot passar abans, en els primers dies o passats uns dies, com ja he dit cada persona és única.

Com podem detectar si el nostre fill/a té algun problema en l'escola?

Ací juga també un paper fonamental l´equip educatiu, els i les mestres, que junt amb la família hem d’estar atents i comunicar-nos molt.

Totes les persones que d’alguna manera ens relacionem amb la infància hem d’observar. Observar com es relacionen, si hi ha algún canvi en el comportament, en la forma de comunicar-se, si mostra alguna conducta que abans no mostrava… és fonamental per a detectar possibles problemes. No mai hem de minimitzar allò que sent una criatura, sempre hem de donar importància a allò que

Marta Sánchez Pueyo

ens volen contar i escoltar més i parlar menys. Jo sempre dic que quan una criatura diu que li passa alguna cosa és perquè li passa alguna cosa i com a persones adultes hem de saber desxifrar el codi, és a dir els hem de mirar amb les ulleres de criatura, no de persona adulta; així podrem entendre millor el que els passa. Entre els serveis que ofereixes hem vist que tens tallers de "disciplina positiva". Disciplina positiva?

Sí, la Disciplina Positiva és un enfocament que es basa en el respecte mutu, en el que les necessitats de totes les persones són tingudes en compte per igual, fomenta la connexió i ensenya valuoses habilitats per a la vida, combinant la fermesa i l’amabilitat. Ensenya als xiquets i xiquetes a que siguen responsables del que els passa, tenint en compte els seus sentiments. I per a guiar i acompanyar d’esta manera no cal recórrer als crits, als càstigs, a les amenaces o als xantatges. Amb coneixement del que necessita un xiquet o xiqueta, del seu desenvolupament i posant-nos en la seua pell se’ns obri un ventall de noves ferramentes per a educar des del respecte.

Comunicar-nos amb els nostres fills/es ben sovint no és fàcil. Les paraules són importants. Com hem de parlar amb els nostres fills/es?

La comunicació et pot apropar o allunyar de l´altra persona, triem una comunicació que ens aprope. Com ho podem fer? En primer lloc escoltant més i parlant menys, preguntant més i donar menys per fet, utilitzant preguntes obertes que no es responguen amb sí o no, preguntes que inviten al diàleg, són preguntes que comencen per

què, com, quan…

Fent una escolta activa, això vol dir no esperar escoltar de l´altra persona el que ens agradaria a nosaltres que ens responguera, respectar i tindre en compte la opinió de l’altra persona, no minimitzar el que sent ni el que diu.

Mantindre converses en calma, sense distraccions pel mig, quan parlem en els nostres fills i filles la televisió apagada i el mòbil a un altre lloc, ens hem de mirar als ulls per a que es sentisquen escoltats, d’aquesta manera les converses són més agradables, fluïdes i l´altra persona estarà més disposta a escoltar i interactuar. Sempre hem de mirar a la infància amb curiositat.

També tens a disposició de les famílies programes d'acompanyament. En què consisteixen?

Als programes d’acompanyament d’Educrece treballem de la mà, com un equip, ens veem un dia a la setmana de manera online o presencial i abordem punts com la comunicació, les normes, els límits, la resolució de conflictes, dono eines i ferramentes diferents a les que tenen per a que les apliquen des del primer moment, recomano bibliografia… treballem moltes coses i el més important és que s´adapte a les necessitats de cada família en eixe moment.

També fem sessions grupals en altres famílies que són molt enriquidores perquè es creen espais on es comparteixen moltes coses i el més important és que se n’adonen de que no estan sols en este camí de la criança i de que el que passa a la seua família, a les altres també passa. És molt important sentir-se acompanyat i acompanyada, escoltada i entesa en este procés.

Intentar deixar les preocupacions de la feina fora de casa, estar presents i dedicar-los eixe temps amb exclusivitat.

Hi ha una fórmula màgica per encertar a l'hora d'educar als xiquets/es?

Les formes i les fórmules per acompanyar en el creixement són iguals per a tots?

Formules màgiques no hi han i jo no tinc una vareta màgica que solucione tot el que passa. S´ha de posar molta consciència i adquirir la responsabilitat que tenim com a mares i pares, ens hem de treballar molt com a persones adultes a nivell personal.

Estem aprenent noves maneres de fer i hem de practicar i el que val per a una família pot ser no valgue per a un altra, per això quantes més possibilitats i coneixements diferents de fer les coses tinguem millor.

Això sí, el que tota persona necessita és amor, carinyo, sentir-se escoltada, respectada, tenguda en compte, entesa i que el que diu i sent és important, transmetent açò no fallarem mai.

Avui en dia a poques cases no estan el pare i la mare treballant i, a vegades, resulta complicat trobar prou temps per a estar amb els nostres fills, i molts senten eixe sentiment de culpa. Es pot evitar?

Evitar no sé si es pot evitar, des la meua experiència personal te diria que si sents sovint eixe sentiment de culpa toca parar i revisar què és el que et fa sentir així i actuar.

Entenc que moltes vegades entrem en pilot automàtic i la vida ens atropella, els dies passen i entrem en una roda de la que costa eixir. La infància de les nostres criatures també passa molt ràpid, aleshores hem d’intentar estar en plena presència i consciència el temps que estiguem en elles i ells; jugar, xarrar, riure, disfrutar, passejar, cuinar… deixar el mòbil aparcat i dedicar-nos a ells i elles.

Com ja he dit abans no hi ha una fórmula màgica però si eduquem des del respecte, la empatia, tenim clars els valors que els volem transmetre i els transmetem, som coherents entre el que pensem, diem i fem, els donem un ampli vocabulari emocional, els deixem sentir i expressar emocions, no els fem sentir culpa, no els fem sentir inferiors, no ho donem tot per fet, ni ens pensem que saben més per ser adults, els ajudem a que vagen adquirint responsabilitats, autonomia i a que siguen responsables i conseqüents en les decisions que prenen, els ensenyem a respectar la individualitat de cada persona, a que hi ha diferents formes de pensar, a intentar entendre als demés, a ser dialogants, crítics (que no a criticar), a qüestionar i qüestionar-se, a ser amables, a col·laborar, a cooperar, a ajudar… tenim molt de camí fet.

Sempre som a temps?

Sí, sempre som a temps de tre-

Marta Sánchez treballant en la seua oficina

ballar per a tindre relacions sanes i respectuoses i de connectar i reforçar el vincle en les nostres filles i fills.

Al final, l’educació dels menuts no depèn sols de la família, també està l’entorn i l’escola. És important que hi haja una connexió entre tots els actors?

És important i necessari.

Vivim en societat, som éssers socials que formem part d’un grup i tots i totes contribuïm al benestar de les altres persones, ens necessitem els uns als altres per a créixer I avançar com a societat.

Es parla molt del sentit comú i per a mi va molt lligat al sentit de comunitat, el sentit comú és el coneixement que compartim els membres d’una comunitat i el sentit de comunitat és el que fa que funcionem com un tot. Així que sí, tots els actors de la comunitat hem d’anar a una i tots els actors hem d’aprendre i brindar respecte i bons tractes a la infància. Som exemple de les nostres criatures; si volem que siguen respectuoses, respectem-les; si volem que siguen dialogants, dialoguem; si volem que siguem tolerants, acceptem i respectem el que senten… siguem una bona guia per a elles i ells.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

L’últim Ajuntament franquista, 1975 · Part I

Organització municipal i maldecaps

Pep Querol. Historiador

1975 seria un any de canvi. La mort del dictador Franco, no sense resistències, propiciaria el sorgiment de moviments per impulsar el retorn al constitucionalisme d’inspiració liberal. Analitzarem algunes polítiques i decisions d’aquell Ajuntament, l’últim d’una època, i per tant molt interessant a nivell històric.

L’alcalde en aquells moments era Teodosio Sangüesa Virgos, fill d’un clan familiar amb una gran vocació per la política. De fet, seria l’alcalde més longeu del segle XX (1958-1976), encara que estaria molt relacionat amb l’Ajuntament ja des dels anys 40, gràcies a la seua condició de cap local de FET i les JONS. Si observem la situació de Morella aquells anys 50, 60 i 70, ser alcalde de Morella, més enllà del sentiment d’honor que podia comportar això, era un marronaco. Atur, emigració massiva, tancament d’indústries, pèrdua de prestigi i institucions (eliminació del Parit Judicial), semblava que el món s’acabava. Els seus companys en aquell vaixell arrossegat per la tempesta serien Enrique Querol Carbó, Adolfo Esteller Esteller, Francisco Ferreres Masplà (els tres tinents d’alcalde respectius), Herminio Milián Guardiola, José Pallarès Villaroya, Àngel Salvador Viñals, Julio Carbó Milián i Amadeo Boix Pitarch.

Antigament, els plens de l’Ajuntament se celebraven totes les setmanes, preferiblement els dijous (a mitjans del segle XIX dijous i dilluns), ja que als masovers els venia bé per assistir, però poc a poc, sobretot a partir de l’arribada del franquisme, el lapse entre plens s’aniria allargant. Així, trobem que el primer ple ordinari de 1975 seria el 8 de febrer.

Una qüestió ressenyable, és que en eixe any Franco era ja una mòmia a punt de morir, però no se fa cap mena de referència a la seua malaltia o salut, ni als plens ordinaris ni als plens de la Comissió Permanent. Era com si no els importara, i, segons la meua hipò-

tesi, complien allò que comentava d’aquell Ajuntament de 1938, que els importava poc si era Franco o Nicolau II, Tsar de totes les Rússies, qui manava a Espanya, en tant se mantinguera lluny al comunisme de la societat espanyola, i l’Església tinguera la preeminència que la tradició marcava. Però això ho xarrarem a l’últim capítol.

El 3 de març, s’aprovava el pressupost del curs polític, uns 7.635.328 pessetes, que no estava malament. Una de les principals preocupacions de Sangüesa era el sanejament i millora dels serveis de l’Hostal Nou, que els últims anys havia experimentat un gran creixement tant d’habitants com d’indústries i granges. En realitat no eren fàbriques noves, sinó que s’havien traslladat del casc urbà allà baix, en part per la comoditat de les comunicacions i per l’espai disponible, tal com se pot observar a la gran quantitat de sol·licituds d’aquesta mena per aquells anys. El 31 de març, a la sessió plenària se donava compte de la certificació «de las obras de abastecimiento, distribución de aguas potables y saneamiento del Hostal Nou», obres que començarien l’any anterior, sota la direcció de l’enginyer Jose Antonio Sánchez Garcia, i que s’havien invertit fins a la data indicada unes 771.042 pessetes, de les quals cent mil estaven subvencionades per la Diputació. A la mateixa Acta, trobem el pressupost de la Biblioteca Municipal, unes 63.266 ptes. També se parlaria aquell dia sobre la fusió de Xiva i Ortells amb Morella, tema del que ja vaig parlar un altre dia.

També el subministrament d’aigua era un maldecap. Per aquells anys s’estaven fent millores a l’Al-

La carretera (N-232) també era com un teló de fons perenne. Una reivindicació també centenària, bloquejada constantment per les autoritats nacionals, però que s’havia avançat un poc feia pocs anys, quan se van eliminar les corbes de Macareno, i no feia tant que s’havia asfaltat (anys 1950-60)

jub i el Colomer per intentar palliar aquest problema centenari. La carretera (N-232) també era com un teló de fons perenne. Una reivindicació també centenària, bloquejada constantment per les autoritats nacionals, però que s’havia avançat un poc feia pocs anys, quan se van eliminar les corbes de Macareno, i no feia tant que s’havia asfaltat (anys 1950-60). Què dir del despoblament i tancament de fàbriques, les nèmesi de Teodosio Sangüesa, dos elements que se retroalimentaven entre sí. Segons les dades de l’INE i les pròpies que donava l’Ajuntament en aquelles èpoques, podem fer quatre talls poblacionals significatius per tindre una bona perspectiva de la problemàtica. El 1940 hi havia 5.218 habitants; el 1960, 4.162; el 1975, 3.343; i el 1991, 2.717. Quan Teodosio Sangüesa escrivia a les autoritats provincials sobre la situació laboral i industrial de Morella, sempre s’entreveu certa desesperació davant del cataclisme que succeïa davant dels seus ulls, com se pot observar en una carta al governador civil, el 28 de febrer de 1970, «Que el paro se produce cada vez con más frecuencia en esta Localidad, tanto por parte del campo como de la Ciudad. En aquél porque la mecanización disminuye el empleo de mano de obra, y porque las pequeñas parcelas van abandonándolas por falta de rentabilidad. En ésta por el cierre de algunas industrias como consecuencia de la crisis que atraviesa la pequeña industria textil que es la que predomina aquí. Todas estas circunstancias dan lugar a que muchos días falte el jornal y a que en definitiva y muy a pesar suyo tengan que emigrar a otros luga-

res». Una bona mida de la situació, també és l’article de Mediterraneo, del 6 de desembre de 1975. Raquel Actis parla de la millora de la situació migrant de la província, felicitant-se que havia baixat respecte anys anteriors. Així, a nivell global, el 1974 només havien marxat a l’estranger 99 persones (el 1973, 387). Però més interessant és el que diu sobre Morella. Segons Actis, feia 10 anys, el director de correus de la Ciutat, «recibió un premio nacional por haber sido su dependencia, la que mayor cantidad de giros había recibido por parte de morellanos residentes en el extranjero, de toda España». Sobren comentaris. Davant de la catàstrofe, Sangüesa agafaria amb els braços oberts qualsevol iniciativa governamental per promocionar i impulsar el turisme a Morella, des del primer segon que va accedir a l’alcaldia, quan va agafar el relleu de les encara tímides mesures del seu antecessor, Juan Querol. Si a l’any 1960 visitaven la Ciutat 4.350 turistes, el 1966, segons petició del delegat provincial del Ministeri d’Informació i Turisme, Luís Algar Forcada, el 26 de setembre, eren ja unes 10.500 persones, su-

mats nacionals i estrangers, amb un increment respecte dels anys anteriors al voltant d’unes 1.500. Però és que, segons les respostes a un qüestionari del delegat provincial de Turisme (ablaïen a l’alcalde a qüestionaris), el 3 de juliol de 1975, en aquell moment tenien unes 22.000 visites anuals, concentrades sobretot a l’estiu i Setmana Santa, dels quals un 30% eren de cap de setmana, un 10% «de temporada o vacacional», i la resta ocasional. En aquesta progressió tindria un gran protagonisme la Mancomunitat Turística del Maestrazgo, constituïda el 1970 (en un principi s’adheririen 45 pobles tant de Castelló com de Teruel. Teodosio Sangüesa seria el vicepresident). Segons comunicació de l’alcalde Vicente Martínez Fabregat, el 1976 (no tenim data concreta de l’escrit), se felicitava que «nadie puede negar que, por lo menos en la mayor parte de los pueblos han aumentado las personas que nos visitan, calculándose que son un 50 por 100 más que antes de constituirse la Mancomunidad». Respecte aquesta Mancomunitat, hi ha un precedent molt interessant, una mena d’assaig previ, el 1969.

Era la «Ruta Turística de la Comarca de Morella, Alto Maestrazgo y Teruel», segons comunicació del director general de Promoció del Turisme, Antonio J. García Rodríguez, el 13 de juny. Aquesta prova pilot tindria tant d’èxit que animaria a les autoritats centrals a crear la Mancomunitat poc temps després.

Per experiència pròpia dels presents avui dia i que tenim certa edat, totes aquestes iniciatives tindrien èxit a mitjà i llarg plaç (augment dels visitants, recuperació del patrimoni, augment dels ingressos, etc.), però serien un fracàs davant de l’objectiu últim de les autoritats morellanes, i que no hem de perdre de vista, això era, taponar la sangria humana que patia de ja feia dècades. Aquesta emigració no només era una qüestió econòmica. Com ja sabem hi havia altres variables en joc, com per exemple la cultural, eixa idea que estenia el propi sistema de què el poble significava endarreriment i passat, aspecte que si més no entrava en contradicció amb les seues pròpies polítiques turístiques. Així, s’invertien diners per restaurar les muralles, per exemple, però

no per millorar els equipaments i infraestructures perquè poguera estimular la inversió privada per instal·lar noves industries, l’única manera efectiva per fixar població. Apart d’aquests grans temes, en aquella dècada hi havia algun que altre de secundari, però que tindrien relació amb el Turisme, això és, anaven dirigits a satisfer la demanda del turista. La construcció d’una piscina municipal (feta el 1980), un pavelló esportiu polifuncional (fet el 1972), la carretera de Torre Miró a Castell de Cabres (de la que ja se parlava a la postguerra i que se faria en aquesta dècada), restauració de l’orgue (a la següent dècada), etc. De fet, el Ministeri que tenia la iniciativa d’aquests projectes era el Ministeri d’Informació i Turisme i no Obres Públiques. Eren projectes, podríem dir, de certa distinció i, perquè no, luxe, aspectes que atraurien més turisme, l’obsessió de l’època. Un altre maldecap, encara que aquest suposo que el sofririen a gust, seria l’organització de les Festes del Sexenni, que tocava el 1976. A la sessió plenària del 15 de setembre de 1975, se nomenaria la Junta de Festes, «tras amplia

deliberación acuerdan por unanimidad»: President, Teodosio Sangüesa Virgos; vicepresident, Enrique Querol; vocals, l’arxipreste Vicente Mestre Bellés, el regidor Julio Carbó, l’administrador de Vallivana Hermelando Martí; representant Professions, Teodosio Sangüesa Esteban; representant dels Industrials, José Aguilar Garcia; representant del Comerç, Manuel Pallarès Villaroya; representant Agricultors, Amadeo Ramia Prats; representant Arts i Oficis, Pascual Monfort Ferrer; representant Joventut, Rafael Sabater Querol; representant Iniciatives i Turisme, Juan José Valdevira de la Osa; secretari, Gil Montero Ortas, que era el mateix de l’Ajuntament. Però el primer de tot era l’Anunci, celebrat aquell agost de 1975. El ban que firma l’alcalde me va fer molt gràcia quan el vaig llegir. Va ser publicat el 24 d’agost, el mateix dia de la cavalcada, i allà s’animava als morellans a participar. Fixeu-vos què diu, «quiero hacer un llamamiento a todos. A TODOS LOS QUE OS SINTAIS MORELLANOS (vivais dentro de las murallas, en el término o dispersados por las tierras de España)», parem un moment. I els que vivien a l’estranger, no? Mira que serien un bon grapat. Seguim, «para que con vuestro amor, trabajo y sacrificio», i ara ve lo bo, «olvidando rencillas y resquemores, superando posibles inconvenientes con vuestro sentido común, hagáis posible esa extraordinària manifestación que son nuestras FIESTAS SEXENALES». Aquesta expressió que utilitza és un poc ambigua. A qui penseu que se refereix, a aquells morellans conservadors catòlics, que potser tingueren problemes amb el seu sentit comú d’acceptar a morellans comunistes al seu costat celebrant les Festes? Exhortaria Sangüesa a què els autèntics morellans de bé, conservadors, catòlics, acolliren a aquells descarriats que havien caigut a les sarpes del comunisme i socialisme, i per tant mals morellans? O, en canvi, estava dirigit als morellans «rojos», que amb poc sentit comú creien en ideologies «disolventes» com se deia ja feia un centenar d’anys, i que malgrat la seua falta de sentit comú, podien participar tranquillament d’unes Festes que també eren seues, gràcies a l’abraç paternal de la Morella autèntica, de la Morella catòlica? Fóra com fóra, a eixes altures, a 36 anys de la fi de la guerra, encara hi havia coses que ni s’oblidaven ni perdonaven. Pobre Sangüesa, en tot cas, no quedaven ni dos anys perquè el PCE (abril 1977) fóra legalitzat. Qui sap si la intercessió de Maria de Vallivana propiciara tal prodigi...

Francisco Franco Bahamonde a la plaça d’Orient.

Setmanari d’informació comarcal

Jornada històrica a Benassal amb les llegendes del Barça

Benassal va viure una autèntica jornada festiva el dissabte passat amb motiu del partit de futbol veterà que van disputar un combinat local/provincial i l'Agrupació Jugadors FC Barcelona. Més de 500 persones van disfrutar de la confrontació, que va acabar amb empat a dos gols. Luis Milla, jugador internacional que va militar al Barça, Reial Madrid o València es mostrava molt satisfet d’assistir a aquest esdeveniment a Benassal. Abans del partit, entre els actes de la jornada, va haver una tertúlia en la que van participar Robert Fernández, Luis Milla i l'exàrbitre internacional Dauden Ibañez, que va xiular 15 temporades a la primera divisió. El colloqui va ser moderat per Michel Viñas.

Així mateix, van assistir al Mu-

El Cinctorrà planta cara al poderòs Benicarló

0-3 CE CINCTORRÀ CD BENICARLÓ

Més d’un hora de joc li va aguantar el CE Cinctorrà al potent CD Benicarló amb la porteria a zero en la primera eliminatòria de La Nostra Copa 2025-2026. Un ordenat Cinctorrà va plantar cara a un equip situat dues categories per damunt dels cinctorrans com és el Benicarló de 1ª FFCV. Amb gran ambient de futbol copero al camp del Pla de Mig Ull la primera part va transcòrrer amb un Cinctorrà ben plantat al terreny de joc i amb poques concessions en defensa. El Benicarló, equip de gran nivell futbolístic va dominar més el joc però no va crear massa ocasions de gol a la porteria de Dani. Això sí, va tindre una oportunitat molt clara de gol a l’eixida d’una falta i el Cinctorrà al contraatac va generar perill, fent mèrits per haver pogut avançar-se al marcador. En aquest partit de la cinquena edició de La Nostra Copa el Cinctor-

rà va jugar amb Dani, Cristian, Marc Solsona, Víctor, Brian, Hugo, Gerard, Raúl, Josep, Albert i Pablo Viñals. També van jugar eixint a la segona part Joan i Lluís. Al descans, empat a 0 al marcador amb un Cinctorrà que resistia. Al primer quart d’hora de la segona part, la decoració del partit va estar la mateixa. És a dir, un Benicarló dominador i amb futbolistes de qualitat creant cada vegada més perill a la porteria de Dani i un Cinctorrà que es defensava i aguantava el 0-0.

A la segona part, el Benicarló continuaria dominant i al minut 55 arribava el 0-1 a l'eixida d'un còrner. Poc després i també en un còrner al minut 58 els visitants marcaven el 0-2. Ja al tram final del partit el domini del Benicarló va ser absolut i al minut 82 arribava el 0-3 definitiu en una gran jugada collectiva. Gran imatge malgrat la derrota l'oferida pel Club Esportiu Cinctorrà.

nicipal Enrique Sancho, entre altres llegendes barcelonistes, Asensi, Zubiria, Calderé, Esteban Vigo, Robert, Guillermo Amor, Okunovo, Salva Garcia, Charli Rexach (júnior)....i amb el combinat local provincial van intervenir jugadors també destacats com Craioveanu, Manchado, Pep Castell o Javi Sanchís. Manolo Clares, exjugador del Castelló i del Barça, va ser un dels convidats d'honor en la jornada.

El partit va estar organitzat i patrocinat per la Cooperativa Agrícola de Benassal que enguany ha celebrat el 75è aniversari. L'Ajuntament, Aigua de Benassal i la UD Benassal van ser els col·laboradors d'una jornada que serà llargament recordada al municipi, generant moltes emocions, per poder veure de prop una bona pila de jugadors internacionals. Tot plegat, va ser un èxit. Una jornada molt ben organitzada. Tota una festa la viscuda a Benassal amb aquest partit entre el combinat local i provincial contra l’Agrupació de Futbolistes Veterans del FC Barcelona. Un empat a 2 gols com a resultat final, si bé en aquesta festa el resultat era el de menys.

1-2 CF VILAFRANCA CD ELS IBARSOS

Per la seua banda i també en aquesta competició, el CF Vilafranca perdia per 1 gol a 2 al Serrito contra el CD Els Ibarsos, equip de 2ª FFCV. El visitants marcaven el 0-1 al minut 55, però Ramón empatava a 1 per al Vilafranca al 58. El partit arribava viu als darrers instants amb un travesser de Moha per al Vilafranca al minut 87 i el gol de la victòria de Els Ibarsos al minut 89. Tant Cinctorrà com Vilafranca es despedeixen de La Nostra Copa amb

molt bones sensacions de cara a una lliga a la 3ª FFCV que comença el proper cap de setmana. El CF Vilafranca va collar un bon partit amb una equilibrada primera part en la que va sostindre perfectament al conjunt de CD Els Ibarsos. Sense gols al descans tot es va decidir a la segona part encara que la moneda finalment va caure del costat visitant i va ser l’equip de Els Ibarsos el que aconseguia classificar-se per a la segona eliminatòria de La Nostra Copa.

TOT I LA DERROTA, EL MORELLA FC VA MOSTRAR MOMENTS DE BON JOC I JA PENSA EN L’ESTRENA A LA LLIGA

Les errades condemnen el Morella FC en l’últim amistós de pretemporada (3-0) davant l’Eture

El Morella FC tancava la pretemporada amb la visita el passat cap de setmana al camp del Bovalar de Sant Jordi on va caure derrotat per 3 gols a 0 contra l’Eture Sant Jordi.

Un partit amb una primera part sense quasi ocasions de gol ni per part d’un equip ni de l’altre, si bé l’Eture Sant Jordi va saber aprofitar dues errades defensives del Morella FC per posar-se 2-0 al marcador, resultat amb el que s’acabava la primera part. El primer gol arribava al minut 15 i el 2-0 al minut 40 de joc. A la segona part els dos conjunts van realitzar gran quantitat de canvis i al tram inicial d’aquest segon periode el Morella comptaria amb dues clares ocasions, fruit d’errades locals que no va poder transformar en gol. Als darrers vint minuts de partit els dos equips van buscar marcar gols i seria l’Eture Sant Jordi el que marcaria el 3-0 definitiu. Un darrer partit de pretemporada per al Morella FC en el que les errades van ser claus en els gols de l’Eture Sant Jordi i el Morella no va poder aprofitar les ocasions amb les que va disposar.

Viatge a Eslovènia

Vanessa Boldú i el jove morellà Biel Fabregat han estat aquesta setmana els protagonistes en la secció d’Espemo a SER Esportius de Els Ports Ràdio. Els dos van rememorar el seu viatge a Eslovènia per fer packraft. Un interessant viatge d’uns 10 dies aproximadament i en el que l’expedició d’Espemo va anar incorporant membres amb el pas dels dies. El grup d’Espemo es va dividir en dos grups per realitzar aquesta pràctica esportiva amb una embarcació umflable ultralleugera i compacta, dissenyada per a ser transportada en una motxilla i utilitzada per explorar rius, llacs i costes. Els descensos de l’expedició en la que participaven Vanessa Boldú i Biel Fabregat va baixar pels barrancs de Fradarica i Predelica. Gran experiència la viscuda pels membres d’Espemo a Eslovènia i que ha estat rememorada esta setmana al SER Esportius.

MORRAMUNDI

Del 5 al 7 de setembre, la localitat eslovena de Gračišče, a Eslovènia va acollir el Morra Mundi 2025, amb 110 parelles participants, de les quals 64 van passar a l’eliminatòria.

La comarca dels Ports hi va estar representada amb dues parelles que van superar la fase de grups: Toni Ripollés i Pepe Gisbert (de Cinctorres), i Juan Ramón (Cinctorres) amb José Segura (Herbers). Ripollés i Gisbert van caure en la primera eliminatòria, mentre que Juan Ramón i Segura van arribar fins als vuitens de final, situant-se entre les 16 millors parelles del món.

La victòria final va ser per una parella francesa de Niça, que repetia triomf. Els participants dels Ports van valorar molt positivament l'experiència i esperen tornar a competir en la pròxima edició, que se celebrarà el 2026 a Udine (Itàlia).

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

LA UNIÓ HO ATRIBUEIX A LES ACTUALS POLÍTIQUES EUROPEES

Adverteixen del descens d’un 14% dels perceptors d’ajudes de la PAC

La Unió Llauradora i Ramadera assenyala que el nombre total de perceptors de les ajudes directes de la PAC en la Comunitat Valenciana va descendir un 14% en 2024 respecte a l’any anterior, segons les dades publicades pel FEGA. La disminució global de perceptors indica que les polítiques actuals de la PAC no estan aconseguint frenar la pèrdua de llauradors, especialment joves i dones, la qual cosa s’hauria de traduir en millors polítiques per a evitar cometre els mateixos errors en la nova PAC 2028-2034, precisament ara que comencen les negociacions una vegada presentat el Marc Financer Pluriennal per la Comissió Europea el mes de juliol passat.

La reducció global és de 5.476 perceptors i el descens és major (16%) en dones que en homes (13%). Destaca de l’anàlisi de l’estudi que els llauradors i ramaders joves -els de menys de 40 anys- són un col·lectiu en risc en la Comunitat Valenciana. Únicament, i malgrat una lleugera pujada en 2024, hi ha 188 perceptors que tenen menys de 25 anys, el 0,56% del total. Entre 25 i 40 anys existeixen 1.775 perceptors, amb una disminució del 4% respecte a 2023, la qual cosa reflecteix

una tendència preocupant.

L’escassa representativitat dels joves en les ajudes directes posa en relleu la urgència de polítiques que incentiven la incorporació de nous llauradors i asseguren la continuïtat generacional en el camp i això ha de ser amb una política que vaja més enllà de la concessió d’ajudes a la primera instal·lació.

En el costat contrari també hi ha una reducció significativa de llauradors i ramaders jubilats. En 2024 hi havia 15.937 perceptors majors de 65 anys, amb una caiguda del 18% respecte a 2023 i un dels descensos més importants entre els estrats d’edat. Encara que representen quasi la meitat del total de perceptors, la disminució posa en relleu que els jubilats que encara mantenen activitat agrària necessiten un suport adaptat que assegure la seua viabilitat i transmeta experiència i les explotacions a les noves generacions.

LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders adverteix d’aquesta situació que preocupa de forma important amb aquesta disminució del 14% en l’any 2024 respecte a les dades publicades pel FEGA en l’any anterior i que LA UNIÓ considera que és degut a les actuals polítiques europees de la PAC.

Els preus.

Els preus del Porcí. 04/09/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

€/kg (baixa 0,026 €)

Setmana 36 del 01/09 al 07/09

€ (sense variació)

€ (sense variació) 04/09/2025

€ (sense variació)

China (Min. Agricultura) 03/09/2025

Porc viu 1,710 €/kg ( baixa 0,001 €)

Garrí (Lechón) 3,929 €/kg ( baixa 0,050 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 03-09-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

€/kg (puja 0,050 €) 7,30 €/kg (puja 0,050 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 03-09-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,22 €/kg (sense variació) 4,00 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 04-09-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,52 €/kg (sense variació)

1,45 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 02-09-25

Conill (Pes viu)

2,64 €/kg (puja 0,06 €)

Conill (Pes viu) 2,50 €/kg (sense variació) (Loncun) 04-09-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00 Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

19,4 / 29,2

12,0 / 26,7

16,4 / 27,2

12,4 / 29,4

14,7 / 30,6

13,3 / 28,8

16,9 / 27,4

15,4 / 28,1

12,6 / 29,2

14,0 / 28,9

17,3 / 26,1

15,8 / 28,4

D14,1 / 19,6

9,9 / 17,2

13,2 / 19,5

10,9 / 22,7

11,1 / 25,3

11,9 / 20,6

13,4 / 19,4

11,3 / 20,6

13,4 / 18,6

12,1 / 22,1

13,7 / 17,4

11,8 / 19,3

15,6 / 23,7

13,0 / 22,6

13,5 / 24,1

14,0 / 27,6

15,8 / 29,5

11,6 / 25,5

13,2 / 23,4

17,1 / 24,8

14,7 / 24,8

12,8 / 27,1

14,1 / 21,9

13,8 / 23,6

16,9 / 28,8

15,3 / 27,9

16,6 / 29,4

15,4 / 32,1

16,4 / 35,4

17,4 / 30,9

15,7 / 30,4

19,1 / 30,7

15,5 / 30,2

16,4 / 31,3

15,2 / 27,0

16,8 / 29,8

17,6 / 26,1

15,3 / 25,0

17,7 / 25,5

15,4 / 28,8

16,1 / 31,7

16,5 / 26,4

16,6 / 25,2

15,9 / 27,4

16,6 / 27,8

16,2 / 27,4

16,8 / 23,4

17,0 / 25,0

13,7 / 22,0

12,6 / 19,1

13,9 / 20,7

15,2 / 23,2

15,1 / 24,4

14,4 / 21,7

12,7 / 21,6

13,8 / 21,8

15,9 / 24,9

14,8 / 22,3

11,4 / 17,4

14,1 / 21,3

“Setembre boirós, graner polsós”

esprés de les grans calorades de l’estiu, ens trobem amb un inici del mes de setembre amb un oratge molt més suau i propi de l’època de l’any en la que ens trobem. Època de l’any en les que tronades també estan tenint el seu protagonisme en les vesprades-nit d’alguns dies. Per exemple dilluns a Coratxà s’arreplegaven 53 litres per metre quadrat i a Herbers 50 i a la resta de la comarca quasi no va ploure. En canvi dimarts la part de Vilafranca va que més pluja va rebre amb 37,8 litres per metre quadrat i precipitacions pràcticament inexistents a la resta del nostre territori.

Les temperatures pugen i baixen, tant en mínimes com en màximes, mantenint-se encara la calor a les hores centrals del dia si bé el ventet va corrent fet que ha eliminat per complet les sensacions caloroses de

12,6 / 24,7

9,1 / 22,4

10,9 / 24,0

9,2 / 26,2

9,1 / 26,7

10,1 / 24,8

12,6 / 22,8

9,3 / 24,9

9,8 / 26,6

10,0 / 25,1

12,9 / 21,8

10,0 / 23,2

finals del mes d’agost. També van variant els règims dels vents prou a sovint fet que fa que segons de quina direcció bufa les temperatures siguen més altes o menys.

Per als propers dies les previsions apunten a que la pluja i especialment les tronades podrien reaparèixer al nostre territori, pràcticament des del divendres fins al dilluns. Les temperatures màximes en principi per als propers dies es mantindran estables i situades al voltant dels 25 graus. Les mínimes per la seua banda tampoc patiran excessives variacions. Cal destacar que ens trobem ja a les portes de la segona quinzena del mes de setembre i pel moment, l’oratge manté una important estabilitat. Prou dins de la línia de l’oratge habitual del mes de setembre, continua mantenint-se podriem dir una situació encara prou estival.

L’estiu

La previsió de Lorenzo Boix.

Encetarem última setmana d’estiu meteorològic amb un cap de setmana en el que tindrem temperatures mínimes entre els 12-16 graus i màximes entre els 20-25, podent ser un poc més altes el Diumenge. Matins en sol i vesprades de ruixats i tronades, que afectaran diversos punts de la nostra comarca i allí on apareguen poden ser localment forts el dissabte, anant a menys el Diumenge però sense descartar-los del tot.

La setmana començarà amb la mateixa tònica, tant pel que fa a temperatures com meteorologia, amb matins en sol i vesprades de ruixats i tronades tant dilluns com dimarts. Pareix que a partir de dimecres l’ambient seria més estable i les temperatures màximes rondarien els 24-28 graus.

Eclipse parcial vist dels voltants de Morella. RAFA RUIZ · FOTOGRAFIA