Setmanari Notícies (12/07/2024)

LES TORNERES I ELS TORNEROS DEL 55 SEXENNI

Pàgines 16 a 19. El Notícies de perfil.

D’INFORMACIÓ

El PSPV acusa a Carlos Mazón de “tirar-se a la bartola i no fer res pel futur de la Marie Claire”

El diputat socialista Ernest Blanch ha assenyalat que “si existeix un problema amb el Fogasa el que ha de fer la Conselleria és treballar juntament per a solucionar-lo”

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Jairo Sans, portaveu popular a l’Ajuntament de Vilafranca ha acusat “al Fogasa i a, president del Govern d’Espanya Pedro Sánchez de ser el responsalbe d’obstaculitzar la venda de Marie Claire”

GEGANTS EN MANTENIMENT. Durant aquestes setmanes prèvies al Sexenni s’està procedint a la neteja i reparació dels vestits dels gegants de Morella, Artal, Rosella, Abu Sa’id i Seidia així com de l’armaçò que els subjecta, deixant una imatge inèdita d’aquests quatre emblemàtics personatges “despullats”. JUAN ANT. QUEROL

Pàgines 9. Gent i Vida.

El

3

d’agost “Tombem

la

MAT” Cubes

per a la

bassa de Santa Elena

Xavi Sarrià o el projecte ZOO Il·lustrat participaran en la jornada per conscienciar i recollir fons per fer front a les despeses jurídiques contra l’autopista elèctrica a la comarca Ares continua lluitant contra la sequera

Pàgina 7. Poble a poble.

80% menys d’aromàtiques per la sequera d’enguany

La falta d’aigua ha afectat, el que es tradueix en una menor collita per als productors

6. Poble a poble. Ser tornero o tornera és la il·lusió de tota persona nascuda a Morella”

Pàgina 22. La Fulla del Camp.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

El PSPV-PSOE acusa a Mazón de “tirar-se de Marie Claire” i exigeix al Consell que

El diputat socialista Ernest Blanch ha assenyalat que “si existeix un problema amb el Fogasa el que ha de fer la Conselleria és treballar juntament per a solucionar-lo”.

El PSPV-PSOE ha acusat al president de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón de “tirar-se a la bartola i no fer res pel futur de Marie Claire” i ha exigit al consell que “treballe per a trobar una eixida legal adequada per a l’empresa i els seus treballadors”. Així s’ha manifestat el diputat per Castelló del Grup Socialista en Les Corts, el morellà Ernest Blanch, qui ha anunciat que els socialistes valencians han presentat una bateria d’iniciatives parlamentàries per a conéixer totes les actuacions dutes a terme a favor de l’empresa vilafranquina Marie Claire pel Consell de Mazón, i ha demanat la posada en marxa nous instruments per a ajudar a l’empresa dels Ports, encara amb més insistència davant la pròrroga que estan demanant al jutjat els representants dels treballadors i treballadores.

En aquest sentit, el diputat socialista ha apuntat que “en aquests moments tan complicats per a l’empresa i el sector industrial d’una comarca sencera la reacció de la Generalitat Valenciana hauria d’haver sigut cridar a la calma i buscar solucions entre totes les parts”. A més, el polític morellà ha lamentat que “en lloc d’això al que s’han dedicat és a tirar la culpa a uns altres i eludir qualsevol responsabilitat quan ja porten un any governant i no han fet absolutament res”.

Segons el parer del diputat socialista, “en aquests moments tan complicats” i quan des de la part dels treballadors s’està demanant una nova pròrroga pera buscar solucions, “la reacció de la Generalitat havia d’haver sigut cridar al diàleg, asseure’s amb les parts i articular solucions, amb els instruments d’aval i garantia que tenen al seu abast”. També s’haurien d’haver buscat “consensos entre la forces polítiques i els diversos nivells institucionals per a aconseguir una unitat que ens permetera treballar més en positiu a favor de totes i tots els afectats i canalitzar el procés més adequadament”.

Així mateix, Blanch ha assenyalat que “si existeix un problema amb el Fogasa el que ha de fer la Conselleria és treballar juntament per a solucionar-lo”.

Alhora, ha demanat a Mazón que “deixe de tirar les culpes a uns altres i pose en marxa alguna política industrial”. Blach ha recordat que “el temps s’acaba i a la Generalitat sembla que no li importa que Marie Claire desaparega” i ha conclòs demanant al PP “altura de mires i responsabilitat, més encara quan estem parlant del futur de milers de famílies”.

—El PP de Vilafranca acusa a Pedro Sánchez. Per la seua part, el portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Vilafranca, Jairo Sans, ha acusat “al Fogasa i a,

“En aquests moments tan complicats per a l’empresa i el sector industrial d’una comarca sencera la reacció de la Generalitat hauria d’haver sigut cridar a la calma i buscar solucions entre totes les parts”, afirma Blanch

A dalt, el diputat socialista a les Corts Valencianes Ernest Blanch; a baix, el portaveu popular a l’Ajuntament de Vilafranca, Jairo Sans. PSPV/PP

“tirar-se a la bartola i no fer res pel futur que “treballe” per trobar una solució

Jairo Sans, portaveu popular a l’Ajuntament de Vilafranca ha acusat “al Fogasa i a, president del Govern d’Espanya Pedro Sánchez de ser el responsalbe d’obstaculitzar la venda de Marie Claire”

president del Govern d’Espanya Pedro Sánchez de ser el responsalbe d’obstaculitzar la venda de Marie Claire” i ha recomanat al diputat del PSPV en Les Corts, Ernest Blanch, “menys mentir i més treballar per a alçar les contínues traves del Govern de Pedro Sánchez a la venda de l’empresa”.

“Blanch, en lloc de gravar-se un vídeo des del seu despatx de València amb un fons d’un cartell que ja ni existeix, hauria d’acostar-se a Vilafranca a conéixer la realitat”, ha assenyalat el portaveu, qui ha continuat dient que “és lamentable que els socialistes es dediquen a enganyar i mentir als veïns”.

“En lloc de llançar acusacions falses per a confondre podrien intentar contribuir a pal·liar la situació. Haurien de parlar amb els responsables del seu partit, amb la ministra Diana Morant per exemple, i reclamar al Fogasa, organisme que depèn del ministeri de Treball, que alçe el veto en el jutjat a la venda de Marie Claire i permeta la venda de Marie Claire a un grup que ha garantit una reactivació de l’activitat”, ha afegit.

D’esta manera, el popular Jairo Sans ha manifestat que “el diputat socialista menteix, com ja ho va fer en seu parlamentària, afirmant que l’IVF va presentar al·legacions contra l’oferta de Koltex. No és cert. També esmente quan diu que Ximo Puig va fer costat a l’empresa fins al final. Va ser al febrer quan

El Fogasa, que depèn del Govern central, ha mostrat la seua disposició a valorar l’oferta de compravenda en el cas de modificar les qüestions que justifiquen l’oposició a la compravenda per part de la jutgessa.

l’empresa es va anar a preconcurs de creditors i al maig, dos dies després de celebrar eleccions amb Ximo Puig encara de president, quan es va declarar la insolvència.

L’empresa està intervinguda judicialment des de eixe dia i Puig va deixar sense instruments financers ni de cap mena per a possibilitar un rescat amb diners públics amb la seua operació fallida”.

Per a Sans, “cal tindre poca vergonya i molta cara per a acusar l’actual Consell de Carlos Mazón de la situació de l’empresa quan està posant tot de la seua part per a trobar una eixida”. I ha recordat que el Consell ha “perdonat” 24 milions d’euros de l’operació fallida de Marie Claire “perquè el sector privat puga reflotar l’activitat de l’empresa”.

Pel que, el portaveu del PP a Vilafranca ha demanat al diputat socialista “un poc de dignitat per a no fer el ridícul. Tots tenim memòria i sabem que tot el que ha passat amb Marie Claire des de l’any 2015, any amb què l’empresa comptava amb 720 treballadors, és únicament responsabilitat del govern del Botànic, és a dir, del PSPV, Compromís i Podemos”.

—Recurs de Koltex i ForMen. Pel que fa a l’actual situació de l’empresa vilafranquina tal com s’anunciava divendres passat, la multinacional Bleckmann ha comprat l’empresa B2Tex, propietària

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

Koltex ha presentat aquesta setmana un recurs a l’acte judicial que va obstaculitzar la recent compravenda de l’empresa Marie Claire davant l’oposició del Fons de Garantia Salarial (Fogasa).

de actual de Marie Claire. No obstant això els sindicats asseguren que aquest fet no condicionarà ni intervindrà en cap moment en el procediment de compravenda ja que es troba en concurs de creditors, estant al capdavant de la marca l’administrador concursal i no l’empresa en sí.

Koltex, per la seua banda ha presentat aquesta setmana un recurs a l’acte judicial que va obstaculitzar la recent compravenda de l’empresa Marie Claire davant l’oposició del Fons de Garantia Salarial (Fogasa).

En la proposta el grup polonèsespanyol esmenarà les qüestions que van fer que el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) declinara l’oferta exigint que rectificar la seua oferta. Entre els aspectes que havia de modificar estava activar el CIF de For Men la qual cosa ja s’ha fet. D’altra banda, el Fons de Garantia Salarial demanava que s’acredités la solvència de la marca espanyola així com presentar una oferta per a fer-se amb part fonamentals per a l’activitat de l’empresa. Paral·lelament, el sindicat UGT ha presentat un recurs contra l’acte judicial.

Per contra el Fogasa, que depèn del Govern central, ha mostrat la seua disposició a valorar l’oferta de compra en el cas de modificar les qüestions que justifiquen l’oposició a la compravenda per part de la jutgessa.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Opinió. Austeritat vs consumisme

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Ana Sánchez

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

DManola Rodríguez Vives. D’un temps, d’un poble

e vegades és bo mirar cap enrere per comprendre que el que avui és normal fa unes quantes dècades no ho era. Hi ha una paraula que ha estat planejant al llarg dels diferents textos escrits en aquesta secció, i que va marcar a foc la generació d'aquells que van viure la Guerra Civil i, en certa manera, als seus primers descendents. Aquesta paraula és "austeritat", i si busquem al diccionari el seu significat trobem que vol dir: senzillesa, manca de tot allò que és superflu o ornamental. Pot ser referit a persones com: una actitud davant de la vida, una manera de ser..., Les primeres dècades, després de la Guerra Civil, el nostre país va passar de ser un país on hi havia una gran pobresa, a ser un país en vies de desenvolupament, on un número important de famílies gaudien d'un cert benestar econòmic, però també, on els béns materials eren escassos per una gran majoria de la societat, i les coses s'havien d'aprofitar el màxim possible, donant-los una segona i, fins i tot, una tercera vida.

L'austeritat, per a una gran part de la població, no era una opció, era una necessitat. I això volia dir que hi havia poc de tot: poca roba per estrenar; no poder menjar cert tipus de carn; no poder escalfar la casa en condicions; no tindre un vehicle per desplaçar-se; etc., etc.

A la majoria de les cases no es llançava res; s'apedaçava la roba; s'aprofitava la llana d'un jersei vell per fer-ne un de nou; la roba dels germans grans passava als menuts; el menjar sobrant del migdia s'aprofitava per sopar; el pa sec acabava trossejat a una tassa amb llet calenta per esmorzar els menuts de la casa, o s'afegia un raig d'oli a l'aigua calenta per esmorzar els adults; el material escolar es passava d'uns germans als altres, així com els joguets; i tantes altres coses que seria massa llarg d'enumerar.

Avui dia, moltes persones d'aquella generació continuen sent molt austeres perquè van viure moltes carències i ho tenen molt interioritzat. D'altres, en canvi, s'han adaptat molt més a una forma de viure més consumista, sempre que la butxaca ho permet, clar,

però sense arribar als extrems que veiem en generacions posteriors. El consumisme és un corrent econòmic fomentat en l'increment infinit de consum de bens, L'inici del consumisme, tal com el coneixem, va començar als Estats Units als anys cinquanta. El desenvolupament industrial i el clima econòmic van permetre produir molts productes a gran escala. La indústria publicitària va fer d'altaveu. El consum s'associava a un benestar, a una casa confortable plena d'electrodomèstics que ens feien la vida més fàcil, a la possibilitat d'entreteniment, etc.

Des d'aquell moment ja no hem parat, i aquesta època en què vivim es caracteritza per un consum i una producció accelerada per sobre dels límits biofísics del planeta. Alguns entesos en la matèria diuen que si continuem consumint més del que la Terra pot produir, el col·lapse ambiental està assegurat. Si reflexionem sobre el tema amb sinceritat, segurament arribarem

L'austeritat, per a una gran part de la població, no era una opció, era una necessitat.

a la conclusió que consumim més del que necessitem; moltes vegades es fa per mostrar un estatus socioeconòmic, altres per avorriment, per seguir les modes, per aplacar l'ansietat i buscar una possible felicitat efímera, etc. Pot ser que, com diu la dita, entre el poc i el massa, cal buscar un terme mitjà. Per altra banda, cal dir també que l'austeritat, com a forma de viure, no està renyida amb el benestar econòmic. Pot voler dir: no llançar menjar, fer un ús racional de l'aigua, apagar els llums que no es gasten, viatjar en transport públic, i tantes i tantes coses que ens proposen, i a les que no sempre fem cas.

Als que vam viure una certa austeritat durant una llarga part de la nostra vida, per després passar a una societat molt comsumista, com la que estem vivint ara, encara ens produeix una "certa perplexitat" certes conductes extremes de consumisme que tenen lloc en el dia a dia. A mi em passa, i crec que no soc l'única.

Les Veus del Centre d’Estudis.

L’implementació de l’ensenyança primària

Carme Ferrer Llop. Centre d’Estudis dels Ports.

La primera llei d'ensenyament integral a Espanya va ser la Ley de Instrucción Pública, anomenada llei Moyano, de 1857. Com passa sovint, era una declaració d´intencions perquè amb una Hisenda arruïnada que va haver-hi de recórrer a vuit desamortitzacions, no va tenir el suport econòmic necessari per a implementar l´ensenyança primària a tot el país. La responsabilitat de pagar als mestres recaigué, per tant, en els ajuntaments i malgrat algunes mesures de reducció d´impostos, no es va poder evitar que la dita ‘passar més gana que un mestre d'escola’ fos una realitat aclaparadora. Tampoc va ajudar que l'Església i les ordes religiosos ensenyants estigueren en contra de la nova normativa perquè l'educació pública els retallaria els ingressos, a part de perdre el control i la influència sobre l´alumnat i a la llarga sobre la societat.

Enlloc va ser més complicat introduir l'ensenyament públic que als pobles petits, primer per la poca capacitat recaptatòria que tenien per afrontar la nova despesa, segon pel poc estímul que representava pels mestres, mal pagats i aïllats en un ambient de costums i pensament molt tradicionals i tercer, el poc interès de moltes famílies que no entenien quin profit podrien treure els fills d'anar a escola si havien d´acabar treballant la terra. L'aïllament vital i moral dels ensenyants era encara pitjor per les mestres, provinents en general, d´altres nivells socials i d´ambients més oberts intel·lectualment. Els pobles llauradors de l'interior sobrevivien encara amb una economia de subsistència i fixats en models de vida arrelats en la tradició.

Un destí com Forcall, era sovint, un pas previ i obligat per accedir a l’exercici en viles més poblades amb millors condicions econòmiques i a on estaven més emparats psicològicament, per tant, la majoria passaven de puntetes mantenint-se el temps mínim possible fins que els arribava el trasllat. Alguns no es van presentar mai i no sempre van enviar un substitut. No cal dir que això creava un cercle viciós de mestres passa volants poc profitosos pels infants i que reforçaven l'actitud de resistència de les famílies. El sou dels ensenyants era determinat per l'Estat però, no hi havia manera de controlar-lo i els ajuntaments , tot i la bona voluntat i l'esforç econòmic, no sempre podien complir-ho. Si tenim en compte que no tenien vacances i que treballaven fins i tot diumenge, si més no portant els alumnes a missa, la situació devia ser molt feixuga. El 1864 el mestre rebia 250 rals i la mestra 160 ‘ni la mitad de la dotación que los maestros reciben por estas villas’, tot i que la plaça en propietat suposava duplicar el sou, pocs eren els interessats a fer una estança més llarga. Per alleugerar aquesta mancança, les famílies es veien en la necessitat de fer aportacions econòmiques segons les seues possibilitats. El mateix any, només 15

dels 49 xics i 22 de 78 xiquetes van poder contribuir. Aquesta informació prové de les actes de la Junta de Educación Pública que es conserven al Forcall, que demostren l'esforç econòmic gegantí per pagar al mestre segons les normes establertes; no oblidem que la població estava passant penúries amb les desamortitzacions, les conseqüències de la guerra carlista, sequeres i epidèmies. El bon funcionament de l'escola exigia a més un pressupost addicional per comprar llibres, material vari pels alumnes com paper, llapis, tinta, etc. sense oblidar altres temes com petroli o llenya i manteniment de l’escola. La neteja era, tanmateix, responsabilitat dels escolars i dels mestres.

El llibre Recreo del cristiano era popular al s. XIX i l’editor Saturnino Calleja es qui donà peu a la dita “Més cuento que Calleja”

Cal fer esment que, si bé alguns ensenyants s'escapolien de la feina, d'altres estaven genuïnament interessats. El 1867 la mestra va acceptar un sou de 250 rals preferint que els alumnes deixaren de pagar- individualment, o com el mestre que feia classes als adults al vespre; la Junta també recomanà recompensar amb un estipendi extra per la dedicació i bons resultats dels alumnes. Són a destacar els mestres

que en la segona dècada del segle XX escrigueren cartes de greuges lluitant per aconseguir millores a l'escola tant per actualitzar i millorar el material escolar com les condicions higièniques i físiques del casalici.

‘La letra con sangre entra’ va ser una premissa acceptada per la societat i practicada pels ensenyants com era costum de les famílies benestants d’obsequiar els mestres amb queviures en la mesura que podien, mentre molts xiquets anaven afamats a classe. Així ho recordava el meu pare que l'any 1927 va quedar-se un any al poble per recomanació mèdica i va viure a casa de la seua tia Joaquina Ferrer, a la placeta de Sant Cristòfol. Tot i que la família tenia mitjans, son tio no considerava l'escola una feina ‘seria’, era prioritari que ell i son cosí José fessin les tasques obligades de casa el que sovint els feia arribar tard. El mestre els hi donava un temps mínim per aprendre la lliçó i si no responien correctament els pegava amb una vara i les llàgrimes queien al llibre deixant taques grogues a les seues pàgines. El seu cosí José era una presa fàcil perquè arribava cansat i el pobre s'adormia a classe, el mestre el despertava a bastonades. Mai no es van atrevir a explicar-ho als oncles, però a l'estiu va venir el seu pare i se li va ‘escapar’, el tracte a l'escola va ser doncs tema de discussió familiar. El pare tornà a Barcelona i mai va saber si la situació va millorar pel José, perquè tot i la pressió a favor seu de la mare, la dependència econòmica del marit debilitava la seua posició i, evidentment, els xiquets no ‘entraven’ en les converses dels grans.

La pobresa a les cases va ser la norma a l'època tant al camp com a ciutat. La duríssima vida que portaven gran i petits ens resulta d'una crueltat insuportable i injustificada avui, però era acceptada com un fet natural, fruit d'una societat immòbil que castigava als pobres per dictamen diví.

De la Junta de Instrucción Pública formava part l´alcalde com a president, el secretari i un síndic o vocal, i era participada pel metge, el mossèn, el jutge de pau i un parell de pares de família, destacant que ja l'any 1902 una mare va ser part de la comissió. Cada mes revisaven les escoles, preguntant als xiquets i xiquetes per verificar els seus progressos i vigilant l'estat de neteja i ordre, així com la conservació del material. El secretari escrivia les conclusions, massa sovint poc satisfactòries mentre demanaven explicacions als mestres. Algunes vegades s'amonestava als ensenyants, i si ho consideraven pertinent, es presentava una queixa a la Junta Provincial de Castellón que podien fer-la arribar fins a la Universidad de Valencia, institució que anomenava els mestres i que els podia revocar. Quan es rebia un nomenament la Junta comprovava la titulació i confirmava l'acceptació de la plaça. La lentitud del procés administratiu en cas d'alguna irregularitat feia molt feixucs els canvis, per tant, quan un mestre no es presentava, ho feia tard, emmalaltia o demanava dies lliures, els alumnes quedaven al paire dies i setmanes sense un ensenyant. Es compren doncs que la Junta tingués molta paciència amb mestres poc eficients i només en situacions greus buscaven alguna persona ‘vàlida’ a fi que l'escola tingués continuïtat. No cal insistir, per a ser obvi, que els xics tenien un mestre i les xiquetes una mestra. No vull acabar sense fer un reconeixement als sacrificis econòmics i la dedicació incondicional de la majoria dels ensenyants davant d'unes condicions de vida i d'aïllament social i moral particularment dures. Molts d'ells no només van ensenyar sinó que van lluitar per millorar les condicions dels alumnes i van posar les primeres pedres d'una societat que gràcies al coneixement va permetre la mobilitat social i trencar la maledicció bíblica de la pobresa.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

COORDINACIÓ PELS INCENDIS. Les províncies de Castelló i Terol coordinen els seus mitjans de prevenció d’incendis per a la defensa del patrimoni natural de tots dos territoris, pel que s’ha constituït un grup de treball entre la Generalitat Valenciana i Aragó per a donar una resposta conjunta i coordinada enfront d’amenaces com els incendis forestals.

La presidenta de la Diputació de Castelló, Marta Barrachina, ha participat en la trobada que ha qualificat “de vital importància per a reforçar la coordinació i l’actuació conjunta enfront d’incendis forestals que es puguen produir en zones limítrofes de totes dues comunitats”. També han participat en la reunió la consellera de Medi Ambient, Salomé Pradas, la consellera

de Justícia i Interior, Elisa Núñez, el conseller de Medi Ambient i Turisme, Manuel Blasco i el president de la Diputació de Terol, Joaquín Juste. En esta trobada s’han analitzat tant els riscos que compartixen tots dos territoris com els mitjans i recursos disponibles en cada comunitat per a fer front a incendis forestals. Els assistents han coincidit en la importància de continuar col·laborant a tots els nivells, tant operatiu, com en gestió i comunicació, sense oblidar un aspecte fonamental com és la prevenció, “per a continuar millorant i garantir, per tant, la millor resposta davant estes emergències”.

Un dels aspectes importants per preservar davant l’amenaça d’incendis és el patrimoni natural que és

Aigües de Morella repara fuites d’una canonada principal a la Alameda

Aigües de Morella ha completat recentment un projecte vital per al municipi, com és la instal·lació d’una nova canonada d’abastiment general a l’entrada del portal dels Estudis. Aquestes obres no només han solucionat les fuites existents, sinó que també han garantit un subministrament més fiable per als residents. La canonada anterior presentava nombroses fuites d’aigua i es trobava a una profunditat que feia inviable la seva reparació. La situació era insostenible, i per això es va decidir realitzar una actuació integral que permetés eliminar les pèrdues d’aigua i restablir un servei eficient.

La millora del subministrament d’aigua té un impacte directe en la qualitat de vida dels residents. Els beneficis no es limiten només a l’eliminació de fuites, sinó que també es reflecteixen en una major confiança en el servei i una reducció de les despeses de manteniment a llarg termini.

La segona baixada des de l’escola infantil està previst que s’obri al trànsit en els pròxims dies, com-

“REPENSEM MORELLA”. Aquesta setmana tenia lloc la segona jornada de la redacció del projecte d’estratègia local de rehabilitació de Morella i el seu terme municipal. Veïns de Morella, en els arquitectes encarregats de dur a terme aquesta redacció, han posat damunt la taula les necessitats del municipi. Per que el patrimoni no sols es refereix a edificis importants de Morella, que també, si no que està compost des de l’habitatge com l’accessibilitat passant per les connexions o la disposició d’espais públics. També la influencia del turisme en un poble com aquest i la disposició de serveis han sigut temes a tractar.

Tot aquest treball alberga la seua importància en la redacció del Pla Estratègic Local. Un

pletant així aquesta fase del projecte i restablint totalment la normalitat en la zona afectada.

pla que no es queda al paper si no que serveix per fer arribar a les administracions la importància de tot aquesta problemàtica. Per tal d’aconseguir aquest finançament es pel que es reunixen a aquestes trobades «repensem Morella». De cara a les pròximes jornades els responsables valoren molt positivament la participació veïnal per poder redactar el pla de la forma més completa.

Encara que no es un treball gens fàcil tant pel volum de patrimoni com per la dificultat de plasmar-ho tot al paper, s’ha de treballar i traslladar tot el que els veïns consideren important per que l’elaboració d’aquest pla suposa en molt casos poder accedir a ajudes i subvencions.

comú a tots dos territoris. Exemple d’això és la Reserva de la Biosfera de la Vall del Cabriel, la Reserva de l’Alt Túria, parcs naturals fronterers com la Tinença de Benifassà, el Penyagolosa o el parc natural de la Puebla de San Miguel, que naix dels contraforts de la Serra de Javalambre a Terol.

Els titulars de Medi Ambient i Interior de totes dues autonomies i els presidents provincials han coincidit que estos espais “són verdaderes joies naturals que mereixen ser protegides”. D’aquí ve que han apostat per garantir la cooperació per a “defendre estos enclavaments del foc, però també per a protegir tot el territori i fomentar la regeneració dels espais afectats per les flames”.

ARES DEL MAESTRAT

Cubes per

a la bassa de Santa Elena

L’Ajuntament d’Ares ha finalitzat els treballs de condicionament de l’accés a la bassa de Santa Elena, al Plà de la Canà per a rebre els camions amb aigua i que puguen maniobrar i descarregar de manera eficient. Actualment, la bassa està pràcticament seca, i la poca aigua que té ha sigut transportada pels ramaders per a donar de beure als animals. Esta bassa serà la primera a ser omplida segons la informació proporcionada per la Conselleria. Després de setmanes de gestions per part de l’Ajuntament, l’arribada de les cubes d’aigua és imminent.

La Diputació de Castelló ha promés ajudes als municipis més necessitats de la província, incloent Ares del Maestrat.

per al seu pavelló esportiu.

MILLORES ESPORTIVES. Villores està fent obres a les instal·lacions esportives i, entre altres millores, tindrà a final d’estiu una nova teulada

MORELLA

VILLORES

ATZENETA DEL MAESTRAT

DROGUES. La Guàrdia Civil ha procedit a la detenció d’un home per un presumpte delicte de tràfic de drogues a Atzeneta del Maestrat.

Tot va començar quan els guàrdies civils van observar un vehicle que realitzava una conducció erràtica. En procedir a la identificació de l’ocupant, van notar que aquest es trobava molt nerviós i un fort olor a marihuana, procedint a un

AJUNTAMENT DE VILAFRANCA. A partir d’aquest mes de juliol, l’horari de treball dels empleats de les oficines municipals serà de 8:00 h a 15:00 h. No obstant, l’horari d’atenció al

registre en el turisme, on es va trobar una bossa amb noranta-dos grams de marihuana.

Posteriorment, l’individu, de manera voluntària, va lliurar una quantitat considerable de la mateixa substància que tenia en un maset als voltants de la localitat.

Aquesta entrega va resultar en la confiscació de vint-i-vuit pots de plàstic, els quals contenien un total de trenta-dos quilograms de ma-

públic serà de 9:00 h a 14:00 h. Aquesta mesura permetrà els treballadors optimitzar el temps i els recursos per gestionar les consultes i tràmits de manera més efectiva.

rihuana.

L’home va ser detingut per un delicte contra la salut pública i les diligències instruïdes van ser entregades als Jutjats de Castelló, en funcions de guàrdia. El jutge va ordenar l’ingrés del detingut a presó.

Aquesta operació ha permès desarticular un important punt de distribució de drogues a la comarca, contribuint a la seguretat i salut pública del Alt Maestrat.

El 3 d’agost, “tombem la MAT”

“Defensem la comarca, tombem la MAT”. Aquest és el lema elegit per la plataforma No a la MAT dels Ports i l’associació La Riscla per les jornades que organitzaran el proper dissabte 3 d’agost a l’Espai Firal de Morella. L’objectiu d’aquest esdeveniment, que inclourà activitats artístiques, concerts i punxadiscos i s’allargara des de primera hora de la tarde fins ben entrada la matinada de diumenge, serà conscienciar i visibilitzar l’oposició frontal dels pobles de la comarca dels Ports a la construcció de l’autopista elèctrica que la multinacional Forestalia i el fons d’inversió danés Copenhague Infraestructure Partners (CIP) pretenen construir per evacuar l’energia del Cluster Maestrazgo fins a la subestació de Fraiximeno, creuant els termes municipals de Portell, Cinctorres i Morella.

Actualment, el macroprojecte es troba a l’espera d’obtenir l’autorització administrativa de construcció i la declaració d’utilitat publica per part del Ministeri de

Transició Ecològica, que segons la darrera moratòria hauria d’estar signat abans del pròxim 25 de juliol. L’execució d’aquesta infraestructura de transport d’energia tindria greus i irreversibles efectes sobre el patrimoni, el paisatge, el model socioeconòmic i la salut de les persones que viuen a la comarca, més concretament als municipis per on transcorre el traçat, el veïnat dels masos -alguns d’ells situats a menys de 100 metres de la línia elèctrica- i les persones que es dediquen al sector primari i tenen finques afectades, on l’execució de la MAT limitaria l’activitat i reduiria el valor econòmic i productiu de les parcel·les de per vida.

Des de la Plataforma No a la MAT, junt a altres associacions de defensa del territori, s’ha iniciat un procediment penal per possible delicte ambiental i prevaricació durant el procés de tramitació en l’obtenció de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) per part del Ministeri, i aquest es troba en fase d’investigació per part del jutge

OBRES A L’ESPAI FIRAL. L’empresa Construcciones Rafael Zarzoso ha iniciat les esperades obres d’adaptació energètica de l’Espai Firal de Morella, després de guanyar la licitació convocada per l’Ajuntament. Aquestes obres, amb un cost de 173.560 euros, estan sent finançades íntegrament amb fons europeus i tenen com a objectiu principal millorar l’eficiència energètica de l’edifici. Aquesta obra va estar la que va obligar a l’associació de jubilats de Morella a suspendre la seua festa anual, programada pel diumenge 7 de juliol. Tot i que la data havia estat acordada amb l’ajuntament, posteriorment, des del govern municipal es comunicava a l’entitat la impossibilitat de celebrar la troba-

d’instrucció del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). A banda d’això, els tres ajuntaments dels Ports afectats pel traçat i diferents organismes públics valencians com la Diputació de Castelló, o les pròpies conselleries de patrimoni, paisatge i medi ambient de la Generalitat Valenciana, han emès informes desfavorables i posicionaments negatius envers l’execució d’aquest projecte per no ajustar-se a les normatives mediambientals ni a les figures de protecció patrimonial i paisatgística regulades tant a l’àmbit de l’estat espanyol com d’Europa, per no tractar-se d’una infraestructura necessària per cobrir les necessitats energètiques de consum a les comarques on es projecta -que ja es troben actualment massificades- i pel seu gran impacte sobre la biodiversitat, el medi natural, la salut del veïnat i el sector primari.

da per les obres programades. Els responsables de la junta de l’associació van mostrar la seua indignació per haver d’anul·lar tot el que estava programat, inclòs el càtering ja contractat.

Ara, veient com les obres no hagueren impedit esta celebració, gent gran torna a mostrar el seu malestar perquè consideren que s’ha vist com sí que es podia organitzar la festa, sense afectar a les obres.

Aquesta actuació, que pararà pel Sexenni i es reprendrà passat Fira, suposa una modernització de les instal·lacions de l’Espai Firal de Morella i representa una inversió per garantir la sostenibilitat i eficiència energètica en les infraestructures.

Des de la Plataforma No a la MAT pretenen cobrir part d’aquestes despeses jurídiques del procediment penal, que s’aproximarien als 8000 euros, mitjançant la celebració de les jornades reivindicatives del pròxim dissabte 3 d’agost a Morella. És per això que han habilitat una web on poder comprar les entrades o fer donatius -en format fila zero- i així recollir els fons necessaris per portar els promotors d’aquesta infraestructura davant la justícia. Totes les bandes i artistes que participen i col·laboren en les jornades han fet un esforç econòmic baixant els seus catxes per fer possible l’esdeveniment, i l’Ajuntament de Morella ha cedit les instal·lacions gratuïtament i oferirà els serveis logístics necessaris perquè les jornades siguen una realitat el primer dissabte de festes.

SIS OFERTES DE TREBALL. La Diputació de Castelló ha aprovat les bases reguladores per a la contractació de sis persones que ocuparan el lloc d’auxiliar administratiu en els CEDES dels municipis de l’interior, entre altres el de Morella, Albocàsser Segorbe i Centre Soci Cultural de Benassal. El pla compta amb una inversió de 70.000 euros i es destinarà a la contractació de desocupats, inscrites com a demandants d’ocupació en els centres Labora d’Ocupació de la Generalitat, i preferentment de col·lectius de difícil inserció laboral com són joves i les dones. El contracte tindrà una durada d’entre 3 i 12 mesos amb, almenys, el salari mínim interprofessional.

Els treballadors seran contractats per a fer obres o serveis d’interès general i social com, per exemple, treballs encaminats a la millora i manteniment d’immobles, manteniment d’espais públics urbans, protecció i manteniment de zones naturals, turisme, desenvolupament cultural local, l’esport i sector audiovisual, així com el manteniment del patrimoni cultural, entre altres.

MORELLA CEDES

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

MORELLA

2.500 EUROS. El grup de teatre Deixa’t estar de romanços vol agrair “la nombrosa i extraordinària acollida que va tindre l’obra ‘El niño de los Parker’. Les duess representacions van omplir el Teatre i cada un dels actors hem notat al carrer l’afecte que ens teniu”. Com ja es va anunciar “enguany la la recaptació anirà a l’ONG Médicos sin Fronteras”, concretamente “al treball que estan fent a la guerra de Gaza”. Després de fer els pagaments “hem pogut enviar 2.545 euros” apunten desl del grup de teatre, alhora que donen les “gràcies a tots per vindre i per ser solidaris. Fins l’any que ve”.

VILAFRANCA I BENASSAL

ESCOLA TAURINA. La Diputació de Castelló amb l’Escola Taurina ha organitzat una completa programació que dinamitzarà l’activitat festiva en deu municipis entre juliol i octubre. En col·laboració amb els ajuntaments de diferents localitats, la institució provincial organitzarà activitats taurines que “serviran d’aparador per als alumnes de l’Escola Taurina, al mateix temps que brindaran als nombrosos seguidors, que la tauromàquia té a la província, gaudir d’un esdeveniment únic i diferent”, segons el diputat responsable de l’Escola

Els gegants, despullats mentre els renten la roba

Durant aquestes setmanes prèvies al Sexenni s’està procedint a la neteja i reparació dels vestits i estructures dels gegants de Morella, Artal, Rosella, Abu Sa’id i Seidia. Els vestits van començar la seua neteja i planxat la setmana anterior i s’espera que en els pròxims quinze dies tornen a cobrir als gegants, que s’ubiquen a l’entrada de l’Ajuntament. Durant eixe període s’aprofitarà per a realitzar algunes labors de fusteria en els armaçons i, finalment, una vegada vestits, reparar mans i caps.

S’espera que les figures, que tenen ja 85 anys d’edat, estiguen llestes per a principis d’agost i poder afrontar “l’atapeïda agenda que els espera el mes d’agost” com el propi alcalde afirma.

Amb aquesta posada a punt, Artal, Rosella, Abu Seïd i Seidia, uns dels gegants més alts de la provín-

A més, es repararà l’estructura de fusta així com el cap i les mans.

cia de Castelló, tornaran a recórrer els carrers de Morella amb un aspecte rejovenit per a fer les delícies dels veïns, veïnes i forans que visiten les festes.

Els gegants de Morella són dels més alts i antics de la província de Castelló. Les quatre figures representen dues races, cultures i civilitzacions que van conviure a Morella durant molts anys. Les figures actuals són de 1939 i van eixir per primera vegada en la celebració de l’Anunci d’eixe any. Habitualment es troben en l’entrada de l’ajuntament de Morella, oberta al públic per a visitar-los. Actualment, participen en la processó del 7 de gener, festivitat de Sant Julià, en el Corpus Christi i el dia 15 d’agost, dia de la Mare de Déu. També desfilen en les grans festes de la ciutat com l’Anunci i el Sexenni que tenen lloc cada sis anys.

Taurina, David Vicente, qui ha presentat el cartell de la primera gran activitat que tindrà lloc a Vilafranca el diumenge 14 de juliol, a les 17.30 hores, amb la IV edició del Trofeu ‘Niño de la Estrella’.

La programació continuarà a Benassal el 16 d’agost, amb una novillada. La mateixa plaça de bous acollirà el diumenge, 1 de setembre, una altra novillada a les 17.30 hores, mentre que el dissabte, 7 de setembre, hi ha programada una activitat de toreig de saló en esta localitat de l’Alt Maestrat a les 11.00 hores.

INTERCANVI JUVENIL. Todolella busca fomentar la comunicació i l’amistat amb una trobada que promou l’esport, la convivència i l’aprenentatge sociològic entre els joves de la comarca dels Ports

TROBADA. La gent gran de Benassal es va reunir amb els veïns i les veïnes de la comarca a l’Aplec dels jubilats celebrat a Albocàsser

MORELLA

PISCINES

EARLY MUSIC MORELLA. EL 55 Sexenni i també els 300 anys de l’orgue Turull marcaran la próxima edició de l’Early Music Morella. Del 19 al 25 de juliol el curs i festival de músi-

ca medieval i renaixentista tornarà en la seua 13a edició per a endinsar-se en el món espiritual, de la tradició, la costum, la festa, la llegenda i el folklore. Breus.

HERBERS

MORELLA I VILAFRANCA. Ja en el estiu començat i en una notable pujada de temperatures que s’espera continue creixent, és important mantindre’s fresc i en un ambient agradable. Un dels pobles que ja té oberta la piscina municipal es Vilafranca on els veïns ja poden gaudir d’aquest servei tan necessari a aquestes èpoques de l’any. Pel que fa a Morella, la piscina municipal sí ha obert les seues portes aquest dijous 11 de juliol, tot i que sense servei de dutxa i jardins, per estalviar aigua. Díes abans, havia obert ja la de la Fàbrica Giner.

ESPÍGOL FEST. El festival de cinema torna a Herbers del 18 al 21 de juliol i amb una major projecció internacional. El delme del Castell del Baró es convertirà en una sala de cinema on es projectaran els 25 curtmetratges presentats enguany en les diferents categories.

Després de rebre 240 pel·lícules, l’Espígol Fest ha anunciat els curtmetratges de la secció oficial d’enguany. El director del Festival Javier Vilalta ha explicat que “en la secció oficial trobarem 23 pel·lícules a competició, però tenim diferents premis: el de sessió

18 parelles participen del Campionat de Morra, que enguany arriba a Benassal

La morra és un joc molt antic. Fa uns anys gràcies a un grup d’aficionats amb ganes de reviure el joc, s’organitzava el primer campionat de morra, el qual ha passat per Herbers, Cinctorres, La Pobleta o Coratxà, arribant enguany, en la seua sexta edició a l’Alt Maestrat, a Benassal. La morra consisteix a encertar el nombre total de dits que traureu el

teu contrincant i tu. Per a això, cadascú elegeix quants dits vol traure i, al mateix temps que mostra la mà, ha de dir en veu alta la suma total que espera veure entre la seua mà i la de l’oponent. Qui l’encerta, guanya. Si no, continuem. Per tant, jugar a la morra no requereix una gran preparació. Només es necessiten les mans, preparar bé els pulmons per a cridar els números ben

Festival ARC Clàssica en la seua quarta edició.

fort i l’agudesa visual.

Tot i la pluja la sexta edició del campionat de morra dels valencians ha estat tot un èxit.

Finalment, Angelito i Forner de Mont-roig quedaven en primera posició seguida d’Angel i Luis també de Mont-roig. La tercera parella va ser la formada per Ximo i Jaime de Benassal i, en quart lloc, Santi i Bruno també de Benassal.

oficial de ruralitat, la secció jove i la de diversitat”. Tanmateix Vilalta ha assegurat que es tracta d’una programació molt global amb “¡pel·lícules de tot l’Estat espanyol però també de l’Iran i d’Anglaterra”. De tota la programació, Vilalta ha destacat l’estrena del director penarojí José Blanch qui presentarà “Volver a Ver”.

Una de les novetats d’enguany és la secció “Dona” que s’ha pogut fer gràcies a Dora Martí i el seu equip de la filmoteca de València i que pretén visibilitzar el paper femení en el món rural.

BONICO DE CARA. De Benassal a Ares el grup Bonico de Cara va portar un divertit xou. Un còctel de màgia, clown i música en directe en el que va aconseguir treure els somriures de menuts i grans i omplir el pavelló d’Ares de riures. Una actuació on la mímica és la clau.

El grup benassalenc format per Rafa i Fran va nàixer durant la pandèmia. Tot i això, en poc temps ha pres molta força i són presents en molts pobles del nostre territori apropant la seua, música, màgia i humor.

I per acompanyar aquest espectacle ple de tant d’humor també es va poder tastar i adquirir la cervesa Iepa de la Mata. Un producte artesanal que també naix d’un projecte emergent que comença el 2020 i que ja ha aconseguit treure a la venda quatre cerveses.

En els pròxims mesos, Iepa, la cervesa artesana dels Ports, preveu un calendari ple d’esdeveniments on mostrarà els seus productes.

CORAL. Aquest divendres ha tingut lloc a la porta de l’església el concert de les corals de Sutton High School i Brighton Girls amb més de mig centenar de veus femenines que han triat Morella entre les seues parades per la gira que estan fent per la Comunitat Valenciana.

ARC CLÀSSICA. La música clàssica brasilera arribava dissabte a Morella amb Diogo Monzo i Pablo Marquine i el primer dels dos espectacles oferits pel

Setmanari d’informació comarcal

XXXIV CAMPIONAT FUTBOL SALA CIUTAT DE MORELLA

Els més joves dominen les primeres setmanes del campionat de “futbito”

La 34ª edició del Campionat de Futbol Sala ‘Ciutat de Morella’ s’encetava el passat dimarts 2 de juliol al Centre Esportiu Jaume I. El partit inaugural del campionat va enfrontar als equips de Cabrida Build i Hotel Rey Don Jaime amb el resultat favorable als segons per 1 gol a 6. Seguidament es disputava l’encontre entre El Pub Mesón del Pastor i Kintos 2024 amb resultat de 6 gols a 2. En la nit del dimecres 3 de juliol, Arcillas Vega el Moll golejava per 8 gols a 0 a Bar Chófer sumant els seu tres primers punts a la competició. Ja el dijous 4 al primer partit de la nit, El Pub Mesón del Pastor sumava la seua segona victòria a la competició superant per 5-2 a Cabrida Build. Acte seguit es disputava l’encontre entre Hotel Rey Don Jaime i Kintos 2024 amb vic-

tòria del Jaime per 7 gols a 1. La primera setmana de la competició es tancava divendres amb l’encontre Restaurant Blanca – Bar Chófer que va ser ajornat i es disputarà el divendres 26 de juliol.

—4 partits jugats, amb paper destacat dels Quintos i de El Pub. Pel moment, en la segona setmana del Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella i fins al dimecres 10 de juliol s’han jugat quatre partits més amb descans en la jornada del dimarts 9.

Així, el dilluns 8 de juliol, El Pub Mesón del Pastor sumava la seua tercera victòria sobre tres partits derrotant per un ajustat 3-2 a Bar Chófer. Posteriorment, els Kintos 2024 aconseguien la seua primera victòria al campionat derrotant per 7-3 a Cabrida Build.

CICLISME

Nayara Ibáñez, doble medalla

La jove ciclista vilafranquina

Nayara Ibáñez Tena va obtindre dues medalles per equips al Campionat d’Espanya Escolar celebrat a Avilés (Astúries).

En la prova en línia, Nayara Ibáñez ocupava la setena posició d’un total de 59 participants. Posteriorment, a la prova de

ginkana, Nayara ocupava la posició 28 aconseguint la selecció de la Comunitat Valenciana la medalla de bronze.

Cal recordar que el passat 13 de juny la ciclista de Vilafranca es va proclamar com a campiona de la Comunitat Valenciana en la categoria infantil de segon any i lluirà

Nayara Ibañéz, la tercera per l’esquerra

Dimecres per la nit continuava la competició amb un interessant Arcillas Vega el Moll – Hotel Rey Don Jaime amb marcador de 0 gols a 4 i la victòria de Restaurant Blanca per 7 gols a 3 contra Cabrida Build.

La setmana es tanca dijous 11 amb el Bar Chófer – Kintos 2024 i el divendres 12 de juliol es jugaran els partits Arcillas Vega el Moll –Cabrida Build i Restaurant Blanca contra Hotel Rey Don Jaime. Fins ara, la classificació del XXXIV Campionat de Futbol Sala “Ciutat de Morella” la domina El Pub Mesón del Pastor amb 9 punts i és segon classificat l’Hotel Rey Don Jaime amb 6. Tenen 3 punts Kintos 2024, Arcillas Vega el Moll i Restaurant Blanca, tancant la classificació amb 0 punts Cabrida Build i Bar Chófer.

el mallot amb la senyera en el que queda de temporada.

—David Sirvent. Per la seua banda, el ciclista de muntanya de Vilafranca, David Sirvent Alcón es va proclamar com a guanyador de la cursa de la BTT de l’Auberg celebrada aquest passat diumenge a la localitat de Benissanet a Tarragona. David Sirvent continua en una gran forma aconseguint grans resultats a totes les curses en les que participa. De fet fa unes setmanes, Sirvent es va proclamar com a Campió d’Espanya Màster 30 a Lalín (Pontevedra). En aquest any 2024 també ha aconseguit importants victòries a curses com la de Rosildos, ací a la província de Castelló.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 657. ÉPOCA II. DEL 12 AL 14 DE JULIO DE 2024

SAN CRISTÓBAL EN MORELLA

LOS CHÓFERES CELEBRAN ESTE FIN DE SEMANA LA FIESTA DE SU PATRÓN, SAN CRISTÓBAL

EL PROGRAMA INCLUYE ACTIVIDADES RELIGIOSAS, PERO TAMBIÉN UNA NOCHE CON DJ EN LA CALLE PORTICADA

Alrededor del 10 de julio, día de San Cristóbal, se celebra en Morella y otros pueblos de la comarca una serie de actividades tradicionales, religiosas y festivas para commemorar al patrón de los conductores.

En Morella las actividades se han trasladado al fin de semana posterior, concretamente a este sábado 13 de julio, e incluyen actos más privados

como una desayuno popular y otros en los que se puede participar, como la tradicional bendición de vehículos en la zona de la Era de Pere Basilio -situada en la entrada de Morella-, dónde el párroco arroja agua bendita a los coches y conductores con el objetivo de gozar, durante los próximos 12 meses, de protección en la carretera.

MORELLA TIENE ESTE AÑO UN INTENSO VERANO FESTIVO

Por la tarde, en la iglesia de San Juan, tendrà lugar una misa y, a continuación, un vistoso rosario de farolitos y antorchas con la imagen de San Cristóbal por las calles del barrio. La fiesta propiamente dicha tiene lugar por la noche. A partir de las nueve podrás disfrutar de música con el DJ local Ricardo en la calle porticada, por lo que podrás cenar en la terraza de alguno de los numerosos restaurantes ubicados allí, y continuar la jornada bailando hasta aproximadamente la una y media de la madrugada. Esta fiesta de San Cristóbal, a mediados de julio, es una de las primeras que dan inicio a un intenso verano que vive Morella este año y que continuará en próximas semanas con las fiestas patronales, en la primera semana de agosto o el esperado 55 Sexenni.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

SÁBADO

13 DE JULIO

20:00 MISA Y ROSARIO DE SAN CRISTÓBAL

FIESTA DE SAN CRISTÓBAL

Barrio de San Juan

21:00

MUSICA CON EL DJ RICARDO

FIESTA DE SAN CRISTÓBAL

Calle porticada

DOMINGO 14 DE JULIO

19:00

CONCIERTO CON EL DUO NIHZ DE ALEMANIA

XIV MORELLA SONORA

Hall del Ayuntamiento de Morella

EARLY MUSIC MORELLA. Del 19 al 25 de julio Morella acoje a decenas de alumnos y profesores venidos de todo el mundo para participar del curso de música medieval y renacentista que, además, ofrece una serie de conciertos de esta música “primitiva” que se adaptan perfectamente a los escenarios que ofrece la ciudad enmurallada que sale de instrumentos medievales tocados por las mejores manos.

EL SEXENNI. Morella celebra unas fiestas extraordinarias que solo se celebran cada seis años. Como las últimas se celebraron en 2018, las próximas serán en agosto de este mismo año, 2024. Los tapices de papel rizado, laboriosamente realizados durante todo un año de trabajo por los propios vecinos, y las danzas tradicionales, son uno de los principales atractivos de esta celebración declarada Manifestación Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de España.

30 AÑOS DANDO

UNO DE LOS MÁS GRANDES Y ESPECTACULARES RELOJES DE SOL DE TODO EL

VISITA OBLIGADA POR EL VIAJERO

l reloj de sol de la Plaza de los Estudios de Morella acaba de cumplir 30 años dando la hora los días soleados. Colocado el 27 de junio de 1994, a las puertas del emblemático 50 Sexenni, fue una novedad que completó la remodelación urbanística de esta parte de Morella, con las obras que cambiaron por completo el aspecto de la adyacente Plaza Colon y de la propia Plaza de los Estudios. Hace ahora tres décadas, un arquitecto, un aparejador, un topógrafo o un escultor venidos de tierras valencianas, catalanas y aragonesas trabajaron conjuntamente con obreros, fundidores o empedradores para conseguir esta singular obra de la reciente historia morellana que añadió modernidad a un casco antiguo mayoritariamente medieval.

La parte más vistosa de todo el proyecto es la escultura en bronce de la aguja del reloj que, con sus 7 metros y forma escalonada, no ha podido evitar ser comparada con la cola de uno de los enormes dinosaurios que vivieron en estas tierras. Ese gnomon o estilete está orientado y señala hacia el norte, por lo que también nos indica dónde está ubicado el emblemático Castillo de Morella, que se puede contemplar desde la misma plaza. Los pilones de piedra, con 12 números romanos, señalan las horas. Hay que tener en cuenta que se-

ñala la hora solar, por lo que hay que sumarle una o dos horas para conseguir la hora oficial. En el suelo una placa circular nos indica los puntos cardinales y una serie de marcas en el pavimento son los signos del zodíaco y, con ellos, podemos saber en qué día y mes estamos. Eso sí, no te empeñes en saber la hora un día nublado o por la noche. El reloj solo funciona cuando hace sol.

www.reydonjaimemorella.com

El reloj está situado en la Plaza de los Estudios.

JUAN ANT. QUEROL

MUNDO MARCA

QUE SE ACERQUE

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

DANDO LA HORA

MARCA LA HORA LOS DÍAS SOLEADOS DESDE EL 27 DE JUNIO DE 1994 Y ES ACERQUE HASTA LA CIUDAD AMURALLADA

Para conocer exactamente qué hora es, tenemos que fijarnos en la sombra del gnomon y -además- en la punta de la misma. Para mayor exactitud, también hay que mirar con atención el analema, la figura central con forma de pez. Si a las 12h. del mediodía la sombra pasa por la parte más ancha del “pez”, habrá más diferencia que añadir o quitar a la hora que marca, habiendo solo cuatro dias cada año en que el reloj de sol marca la hora real, el 15 de abril, el 14 de junio, el 1 de septiembre y el día de Navidad.

Por su parte, el recorrido diario de la punta de la sombra sobre las líneas zodiacales se corresponde con el mes en el que estamos y fácilmente se podrá hallar con aproximación el día del mes correspondiente teniendo en cuenta los días en que cambia el zodíaco.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; lunes de 10h. a 14h. El domingo 9 estará cerrada por ser colegio electoral. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO

Y DEPORTIVO

JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

VERANO. Los meses de verano son una buena época para visitar Morella. Si ya has conocido la ciudad con frío, debes volver cuando las temperaturas suben y las calles se llenan de vida con veraneantes y visitantes que acuden para disfrutar de la ciudad y de las actividades que se multiplican durante julio, agosto y septiembre. Además, en Morella, las noches tienen temperatures agradablemente frescas que se agradecen para dormir.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

LA PRISIÓN MEDIEVAL. Martes, jueves y viernes de 11 a 14 h. y de 16 a 18:30h.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR. Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN. Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, el castillo y las murallas de Morella se iluminan desde la puesta de sol hasta medianoche. Puedes acercarte a pie hasta el paseo de la Alameda para ver el castillo o coger el coche y dar una vuelta por los alrededores para disfrutar del espectáculo en su conjunto.

CARNISSERIA SEGURA. Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO. Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media. La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideradom como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Los días disponibles de 10 a 13h y de 16 a 19 horas.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en tres turnos: 11h. / 12:30h. y 16:30h Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Festes de Sant Cristòfol

Dissabte 13 de juliol

9,30h. Esmorzar popular al Restaurant La Parrilla (8 euros per comensal)

12h. Benedicció dels vehicles a la Era de Pere Basilio. 20h. Missa de Sant Cristòfol a l’Església de Sant Joan. A continuació Rosari.

De 21h a 1,30h. Música a la Plaça amb Dj. Ricardo.

Diumenge 14 de juliol

19,00h. XIV Morella Sonora (2024). Concert amb el Duo NIHZ d’Alemanya. Bobby Rootveld (guitarra) i Sanna Van Elst (flautes de bec). Entrada de l’Ajuntament de Morella

—Vilafranca.

Dissabte 13 de juliol

22h. Concert “Una noche de verano” amb el grup ‘Blue Star’ al carrer Independència. Prèviament i haurà sopar de pa i porta al mateix carrer

Diumenge 14 de juliol

9,30h. Itinerari cultural “La Pobla de Bellestar-Rambla de les Truites” amb Ricard Pitarch. 10h. Missa de la Mare de Déu del Carme. 10h. ‘Kundali Ioga amb viatge sonor’ a les Coves del Forcall a benefici de l’Associació MEF2C

17,30h. Jonegada de l’Escola Taurina de Castelló a la Plaça de Bous. Jònegs de Los Chospes per a Pablo Vedrí, Ruiz de Velasco, Iker de Virgilio, Luis Torres i Ian Bermejo.

19,30h. Concert ‘Rèquiem de Fauré’ amb l’Acadèmia d’Orfeu a l’Església Santa Maria Magdalena. Organitza: Associació Miralles del Carro.

—Cinctorres

Dissabte 13 de juliol

19,30h. XIè Sons de l’Interior 2024. Concert amb el Duo NIHZ d’Alemanya. Bobby Rootveld (guitarra) i Sanna Van Elst (flautes de bec). Plaça del Cap de la Vila.

Del 6 al 28 de juliol

Exposició fotogràfica “Els plaers de compartir”. Oficina de Turisme.

—Forcall.

Dissabte 13 de juliol

7h. Caminada curta pel terme de Forcall. 10km i 300 metres. Apta per a tothom. Inscripció prèvia. Eixida des del local del Club.

Dimarts 16 de juliol

16h. 2ª Jornada del Torneig de Futbol a càrrec de l’àrea de Joventut de la Mancomunitat Comarcal Els Ports. Poliesportiu de Forcall.

—La Mata.

Dissabte 13 de juliol

Sant Cristòfol dels Xòfers

Benedicció dels cotxes.

Dinar al Bar.

18h. Tardeo amb el Duo Sweet.

—Portell.

Diumenge 14 de juliol

12h. XIè Sons de l’Interior 2024. Concert amb el Duo NIHZ d’Alemanya. Bobby Rootveld (guitarra) i Sanna Van Elst (flautes de bec). Església Mare de Déu de l’Esperança.

—Castellfort

Divendres 12 de juliol

22h. Observació de la lluna, constel·lacions i cel profund. Sant Pere de Castellfort.

Dissabte 13 de juliol

19,30h. Concert de ‘L’Estança Harmònica’ amb Isabel Alcaraz soprano, Miquel Gómez contratenor, Albert Cabedo violí, Miquel Àngel López violí, Miquel Falomir viola, Anna Pitarch violoncel i Manel Sifre clavicèmval.

—Vallibona.

Dissabte 13 de juliol

19h. Acte de presentació del llibre “Entre gossos i llops”, la història de José Llinares un maquis de la Pobla Llarga que va triar com a segona casa la vall del Riu Cèrvol, de Ramón Torres. A La Carbonera de Vallibona.

—Fredes.

Diumenge 14 de juliol 11h. Divulgació. Què és el crebalòs?. Colònia Europa de Fredes.

—Benassal.

Benassal Orgull

Dissabte 13 de juliol

18h. Parlem de diversitat sexual i de gènere. 19,30h. ‘Primer Orgull Benassal’ per Kar-La Brutal. Lectura del manifest i sorteig de dos llibres. 21h. Sopar de pa i porta a la Plaça de l’Ajuntament. 22,30h. Actuació ‘Showdrag’ i bingo musical amb Astra Bomb 0h. ‘Karaoke’ amb Aries Experience. 1h. Astra Bomb amb animació per part de Aries Experience i Kar-La Brutal.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

“Hem sentit comentaris a favor que les xiques siguen

LES TORNERES I ELS TORNEROS DEL 55 SEXENNI

Afuats anem de cara al Sexenni. A cada moment veiem més a prop eixe moment entranyable de veure entrar la Mare de Déu de Vallivana pel Portal del Pla d’Estudi. Morella ja respira Sexenni i a totes les cases ho senyalem. Tots tenim familiars, veïns i amics que ja ens diuen si vindran tot el mes d’agost o si, per contra, en tenir que limitar les vacances ens visitaran només la segona quinzena. Ja se sap, en any d’Anunci o Sexenni els Bous de Sant Roc queden en un segon pla, no són tant protagonistes. Des de fa setmanes l’Alameda és un bullit de tocatits de gaites i tabals, les danses sexennals han començat els seus assajos: Arts i Oficis, Teixidors, Llauradors... darrerament es posava en marxa la dansa de les Gitanetes i el Ball de la Corroquina ja l’hem pogut veure en públic al Placet de l’Església i a la Plaça de la Xumenera, al Tint. Esperades són, tot i que no necessiten assaig, l’eixida al

Des de fa anys el tema eixia a la palestra cada vegada que s’arrimava un Sexenni: ‘Serà possible algun any que hi hagi torneres?’. La resposta: ‘Això serà molt complicat de veure, no n’hi ha hagut mai!’ La rèplica: ‘Tampoc hi havia hagut mai quintes i ara mira com ja n’hi ha. A més a més, amb els quintos algun any no en seran prou perquè la natalitat ha baixat!’. Contrarèplica: ‘Puix en posaran de diferents anys però torneres no n’hi haurà!’... I així passava any rere any, Sexenni rere Sexenni també.

Fa sis anys ja es va posar el tema sobre la taula més seriosament per plantejar la possibilitat ferma de la participació femenina en la Dansa dels Torneros. La cosa no va quallar però en aquell moment ja va ser una aposta de la regidora de Tradicions, Malú Blasco. Però enguany sí, enguany ja ha estat possible per la decisió valenta d’unes joves que no han volgut deixar perdre l’oportunitat de ser les primeres torneres de la història dels Sexennis morellans.

Clara Busquets Temprado, Na-

talia Adell Rodríguez i Isabel Ferrer Palos són les joves que s’han decidit a ser torneres per primera vegada, Amb elles s’intercanviaran les varetes als Retaules, Alejandro Pitarch Niza, Pau Meseguer Folch, Marc Marín Querol, Adrià Valdelvira Sorribes, Ferran Segura Costa, Marc Segura Alonso, Sandro Afonso Tavares, Guillem Ferreres Domènech, Pablo Miguel Fabregat Sangüesa, Asier Segura Arribas, Gabel Menezo Gómez, Guillem Ferrer Carceller, Àlex Milián Soler i Stroe Kevin Andrei. Tots aquests són els joves que han començat els assajos, als que se’ls pot veure ja dansant i saltant des de Santa Llúcia als Arcs moltes tardes i els diumenges a primeres hores del matí i que, previsiblement i si no hi ha variacions, veurem desfilar per primera vegada el diumenge 11 d’agost, entrant per la Porta de Sant Mateu, i el dia de la Mare de Déu d’Agost, des de Sant Miquel fins la Plaça. Nosaltres vam poder comprovar els avanços i la destresa en els salts i maneig de la vareta d’aquests dèsset joves en una vesprada d’assaig

Sexenni del Quadre Bíblic de la Reina Esther, les Santes Màrtirs, les Miraverges i el Carro Triomfant.

Com a dansa per antonomàsia a Morella tenim la dels Torneros que enguany compta, com a novetat que ha tardat massa en produir-se, amb participació femenina. Per fi s’ha fet realitat eixe somni de moltes joves morellanes d’arribar a ser torneres. Clara Busquets Temprado, Natalia Adell Rodríguez i Isabel Ferrer Palos són les pioneres però -dit per elles- no volen ser les protagonistes sinó unes altres més de les integrants de la Dansa dels Torneros que aquest Sexenni lluiran pels carrers de Morella.

Avui anem a parar-nos en la dansa dels Torneros però més que destacar la novetat el que pretenem és lamentar l’anomalia patida fins el moment, la de que xics i xiques de més o menys la mateixa edat no pogueren fer conjuntament la mateixa activitat.

Un tornero llença la vareta al cel de Santa Llúcia.

MARTÍ MILIÁN.

Joan Carles Marcobal.

de gent que no està siguen torneres”

a Santa Llúcia i vam poder ser testimonis no sols ja de les seues aptituds i tècnica, sinó també de les seues ganes i il·lusió de ser els torneros i torneres del 55 Sexenni, de representar a Morella en aquesta dansa que tant identifica la nostra tradició.

Els hem volgut homenatjar a tots i a totes però ens hem detingut, caient en la trampa de la novetat, en les tres torneres que desfilaran enguany.

—Clara Busquets Temprado. Clara, parla’ns una mica de tu en primer lloc, com eres en el teu dia a dia?

Ara en este moment estic estudiant un Doble Grau d’Enginyeria Forestal i Conservació de la Natura. A més, durant els mesos d’estiu treballo de socorrista a la piscina de Morella.

La meua passió és el camp, la natura i els animals. Des de molt menuda he tingut cavalls i soc una gran aficionada. També m’agrada practicar esports, especialment esports de muntanya. Als estius sempre pujo amb la meva família als Pirineus a fer rutes d’alta muntanya. A més, gran part del meu temps el passo al meu Mas, ja que és el lloc on més m’agrada estar. Pertanyo a les associacions locals de Morella a Cavall i de la Quadrilla de caçadors A&B, que junt amb la meua família i amics són els que més hem recolzen amb la decisió de ser tornera.

Que suposa per a tu ser tornera, una de les primeres torneres de la història?

Ser tornero/a és la il·lusió de tota persona nascuda a Morella. És un honor eixir en aquesta dansa que representa a l’Ajuntament i a tot el poble en aquesta festivitat tan important per a Morella.

El fet de ser tornera em va pillar un poc de sorpresa ja que no pensava que ens donarien a les dones la oportunitat de poder eixir també. Però en quant me van preguntar si volia participar en la dansa em va fer il·lusió igual que a

“Ser tornero/a és la il·lusió de tota persona nascuda a Morella. És un honor eixir en aquesta dansa”

qualsevol tornero.

Quines han estat les reaccions a la teua decisió de ser tornera?

Hi ha hagut opinions i reaccions de totes les maneres, però dins del meu entorn la veritat que la gran majoria els ha alegrat i els ha fet molta il·lusió. No he tingut cap dificultat significativa més allà de compaginar els assajos en altres aficions i obligacions, ja que és una responsabilitat més.

Vista i coneguda la dansa des de dintre que t’ha paregut?

En quant als assajos, al principi pareixia tot un món, però cada vegada van eixint tots els moviments millor i vas agarrant pràctica. Són

bel, ens contes què fas?

He acabat el batxillerat social, i en un principi voldria fer el doble grau de dret i ADE a Saragossa, sinó soles faria ADE. Fins ara treballava en caps de setmana al Mesón del Pastor, però els festius treballo tots els dies. A més dilluns i dimecres baixava a Castelló perquè cursava 5é de Professional de piano en el Conservatori Mestre Tàrrega, a part toco el saxòfon també. Sobretot m’agrada molt dibuixar, cantar, tot el que sigue creatiu. Que suposa per a tu ser tornera, t’ho havies imaginat alguna vegada?

Per a mi ser tornera suposa una gran il·lusió ja no tant sols per ser de les primeres dones en eixir en esta dansa sinó que és la dansa més valorada i representativa del poble i espero poder arribar a ser-ho.

De primeres anava a ser Santeta però em va cridar Ruth des de l’Ajuntament i em van proposar ser-ho, i com que encara hi havia temps vaig decidir ser tornera perquè a més el pare de mon pare va ser-ho fa uns quants anys també. T’has vist recolzada en la teua decisió de donar aquest pas?

En quant a les reaccions, els familiars han estat a favor i animant-me sempre, i als amics ha hagut de tot, gent que m’ha dit que clarament podia arribar a ser-ho i altra que no estava a favor de que isqueren les dones i he rebut comentaris un poc desagradables i qüestionant la meua decisió però per la majoria he sentit suport de la gent.

Satisfeta, per tant, de com està anant tot a poques setmanes ja per al Sexenni?

Els assajos me pensava que serien més senzills perquè quan ho veus és sempre diferent a sí ho fas tu mateix, però de moment me trobo en ganes i forces per portar-ho endavant i crec que ho aconseguiré.

fonamentals per ballar bé, els moviments, el salt... Ara hem començat ja a assajar per la carretera dels arcs que és més paregut al que ens trobarem pels carrers de Morella. Encara ens queden quasi dos mesos per a perfeccionar i practicar el salt, els moviments i tot, però de moment estic molt contenta i amb moltes ganes de que arribe el Sexenni.

Per a mi ser tornera és un gran honor i tinc moltes ganes de poder ballar pels carrers de Morella en el pròxim LV Sexenni.

—Isabel Ferrer Palos. Per a que et puguem conèixer millor, Isa-

—Natalia Adell Rodríguez. Natalia, conta’ns tu també a que et dediques, quines són les teues aficions i activitats que estigues fent He acabat 2n de Batxiller i el següent curs voldria fer un Cicle Superior d’esport. Compaginant amb els estudis el treball al bar junt a mon pare, algun cap de setmana i durant les vacances.

Practico natació de competició amb el club Nados Castellón. A més, en el meu temps lliure m’agrada practicar el patinatge de velocitat, encara que enguany no he tingut massa temps lliure. Sabem que perseguies ser tornera, que et suposa haver-ho aconseguit?

Per a mi és un plaer i un orgull poder formar part de la dansa, no

per ser de les primeres dones en eixir sinó pel sentiment de representar al poble.

Com et va vindre la idea de voler ser tornera? Com et marques eixa meta per la que tant has lluitat?

Fa 6 anys, a l’últim sexenni em va fascinar la dansa, no entenia com aquella gent podia fer el salto tan alt, i els diferents moviments amb la vareta. A casa sempre parlàvem dels torneros i també diem que seria una passada que les xiques isqueren perquè al següent sexenni me tocaria a mi ja que seria kinta. Aquest any al tornar a parlar del sexenni va eixir el tema una altra vegada. Me gastaven alguna broma de si eixiria de tornera o no, no feia cas del que em deien fins que un dia no se me n’anava del cap la idea i vaig pensar, i per què no? La veu va córrer pel poble i va arribar fins l’ajuntament.

Pel que ens dius endevinem que el recolzament del teu entorn ha sigut total

La família des del primer moment em va donar suport i els amics i amigues al principi no sabien com reaccionar però després també estaven a favor de que les xiques eixiren. I la gent del poble, una gran part, també me donaven el seu suport i el seu desig per que tot isquera be.

D’alguna manera heu tingut algun obstacle a la vostra decisió, has comprés personalment alguna cosa?

Obstacles com a tal no hem tingut encara que sí que hem sentit alguns comentaris de gent que no esta a favor amb la idea de que les xiques formen part de la dansa.

Objectiu aconseguit, ja eres tornera... És el que t’esperaves, com va en aquest temps que porteu assajant i preparant-vos?

Vam començar els assajos al maig i, personalment, el més difícil de tot és el salto, ja que s’ha de pensar en saltar en una cama, i alt, girar i caure amb la mateixa cama en la que s’ha saltat. Més que res, és tindre agilitat i no parar de practicar.

Tremendament il·lusionades estan Natalia, Isabel i Clara amb ser torneres al Sexenni, com també estan vivint el seu particular somni els seus 14 companys amb els que compartiran l’experiència de ser torneros, una vivència anhelada per qualsevol morellà i que a partir d’ara, per fi, ja no estarà ja vetada per a les morellanes.

També hem pogut veure l’esforç i el treball dels torneros en l’assaig i ells són els primers en celebrar que també les seues quintes puguen tenir el privilegi

de ser torneres. Després de tot, són una part de les companyes amb les que han desenvolupat nombroses activitats al llarg de la seua vida, tots i totes han compartit estudis, jocs, festes... fins arribar el moment de compartir un any de quintos en Sexenni. Ens hem volgut trobar amb un tornero qui ja va ser quinto l’any passat i que, tot haver eixit de quintes com es deia antigament, també forma part de la dansa perquè per a completar-la feien falta joves d’altres edats. Ferran Segura Costa és un jove que mostra el seu orgull com a jove de Morella que de jovenet ja somniava en ser tornero.

Ferran, qui actualment estudia un cicle superior de deports al TSEAS de Vila-real, és també un bon percussionista al que podem veure com a músic de l’Associació Musical ‘Mestre Candel’ o a la Xaranga. També destaca com

neres i això no està bé tampoc, la curiositat de la gent pareix que només siguen elles i a la dansa som molta gent. I no hi ha res que dir sobre elles que no se tingue que dir dels xics, nosaltres també estem ahí i torneros i torneres tots fem el mateix, tots assagem i evolucionem igual, ningú és pitjor ni millor que uns altres. L’esforç és igual per a totes i per a tots. El que s’esforce i es prepare, no sols als assajos sinó també en privat i pel seu compte, aprendrà i avançarà, i això no depèn de que sigue un xic o una xica.

T’havies imaginat ser tornero?

Sempre m’ha agradat la dansa dels Torneros i fa dos Sexennis ja vaig començar a comptar els anys que me faltaven per a ser quinto i vaig veure que em tocava l’any passat, vaig tenir un disgust pensant que m’ho perdia però al final hi ha hagut sort perquè com no hi havia prou gent a la quinta d’enguany es van decidir per buscar gent de l’any anterior i he tingut sort perquè van preferir que fórem un any majors ja que això suposa que estem més desarrollats, eixa ha sigut sobretot la raó per la que ens han triat a nosaltres.

Entenem que estàs molt satisfet te tenir la oportunitat de ser tornero

Per a mi era un somni, com he dit comptava els anys per si em tocave com a quinto i entenc que és un honor ser tornero, també ha sigut un honor que em buscaren per a participar. Per a totes les persones que som nascudes ací ser tornero és un orgull, una cosa molt especial que recordarem tota la vida.

a futbolista havent jugat fins aquesta temporada al juvenil del Benicarló i en la pròxima temporada podrem gaudir del seu futbol defenent els colors del Morella FC. Aquest estiu treballa de monitor al Campus de Deport.

Ferran entén que per ser novetat és lògic que la gent s’hi fixe en les torneres però que no hauria d’anar més enllà de que és una ximple novetat i que la gent hauria de valorar el conjunt de la dansa sense tindre en compte si qui salta és un xic o una xica, i així ens ho diu: Estem molt d’acord en que a la dansa dels torneros han de participar xics i xiques, és injust que només eixiren xics, però voldríem que es quedare en una novetat simplement, és molta la gent que ens pregunta per la dansa dels torneros i la única cosa que volen saber és com van les tor-

La il·lusió que té de ser tornero se li nota a Ferran, aquest jove que fa sis anys va representar a Sant Miquel a la Taronja del Carrer de la Font, que viu i es desviu per l’esport, sobre el qual vol forjar la seua vida, i per la música, de la que és un gran exponent dintre de la banda. A ell i a tota la colla de torneros i torneres els desitgem molta sort i que gaudeixin del Sexenni que pot ser dels més importants de la seua vida. Tot està amanint-se, tot està preparant-se i torneros i torneres estan assajant amb força per brillar al Sexenni, en un any que serà recordat com al que s’ha posat solució a una anomalia com dèiem al principi, enguany s’ha posat fi a la no participació femenina en la dansa. I tota la gent que els admirarem als retaules hem de fer l’esforç de no veure xics o xiques sinó representants dignes de la dansa més noble i significativa del Sexenni de Morella. Ah! I quan una vareta caigue a terra, no alcem el cap a veure a qui li ha caigut!

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El Directori Civil (1925-1930) · Part IX

Notícies sorprenents

Avui vorem tres notícies sorprenents, sense cap relació entre elles, la desídia municipal sobre un tema tant important com el Cementiri; l’exili d’un intel·lectual català; l’esclat d’escoles no controlades per l’Estat; i el material per equipar l’escola de La Pobleta.

El cementiri vell estava en una situació precària. Aquest, quedaria abandonat a la seua sort després de la inauguració del nou, el 1916, tal com queda de manifest a l’Acta plenària del 9 d’octubre de 1927. Unes setmanes abans, el dia 14 de setembre, l’inspector provincial de Sanitat, demanava «a esta Alcaldía que se adopten [reparaciones] en el viejo cementerio, aunque sean con carácter provisional, para que los restos humanos no estén al descubierto y a la vista de todos». La situació era molt greu. Ja feia algun temps que la Junta local de Sanitat havia denunciat el problema, en part causat per unes pluges torrencials durant el Corpus, segons el Heraldo de Castellón, del 24 de juny, que informava que «hubo dos derrumbamientos en las paredes del viejo Cementerio, dejando al descubierto nichos y ataúdes». Després d’uns mesos de desídia municipal, la Junta local de Sanitat se fartaria i acudiria a la superioritat provincial, a vore si la bronca els feia reaccionar. Així seria aquell 9 d’octubre, «que se publiquen bandos y edictos haciendo saber al público que [...] desde la fecha en que se publiquen, se concede un plazo de veinte días hábiles para sol·licitar, de quien corresponda, traslados de restos humanos del viejo al nuevo cementerio». De tota manera no seria un assumpte massa senzill de fer, ja que hi hauria molta burocràcia pel mig. Per una part s’havia de demanar permís al Govern Civil. Per l’altra, s’havien de pagar les taxes habituals de soterrament. Negoci redó per a l’Ajuntament,

tu. Me despreocupo de mantenir el cementiri vell, que és la meua obligació, t’obligo a traslladar les restes dels teus difunts, però, ojo, a pagar les taxes que corresponguen, eh. Quina barra! Com si tingueren les famílies la culpa. Dit i fet, hi ha innumerables peticions al respecte, com el cas d’Antonio Adell Palos, que sol·licitava, el 22 d’octubre, el trasllat de les restes de sa mare, Elvira Palos Bruñó, difunta el 1914, o del regidor Manuel Mestre, que traslladaria als seus pares Manuel Mestre Ortí i Ramona Colom Falcó, morts el 1884 i 1891, respectivament, el 6 de febrer. Però l’Acta citada té un final trist, per tots aquells que ja no tenien a ningú que s’enrecordara d’ells, «todos los restos, cuyo traslado no haya sido solicitado y se encuentren abandonados y al descubierto sobre el suelo», se depositarien en una fossa de forma provisional en el mateix recinte del Cementiri Vell, fins que se pogueren traslladar a un lloc adequat. En un primer moment s’acordaria la reparació a la Comissió Permanent del 5 de juliol de 1927, «sin que el precio de las obras a realizar pase de 2.500 pesetas», reparació que quedaria guardada en un calaix. Tacanyos fins al final. Canviem a temes més amables, encara que no per als afectats. En aquella època hi havia desterros polítics, això és, enviaven a l’ostracisme als adversaris polítics, o aquells intel·lectuals que pensaven massa i consideraven que el règim era una malaltia greu per Espanya. En aquest cas no els enviaven a l’estranger, França o Gran Bretanya, o

els afusellaven, seria molt pitjor. Els enviarien a un lloc recòndit i inaccessible (així era aquella carretera) on caigueren en l’oblit, això és, Morella. Deixem apart la broma, el més notori d’aquests casos seria el català Fernando Valls i Taberner, que provenia del catalanisme moderat, amb propostes autonomistes. Avui en dia ens semblaria aigualit, una

Imatge: Aula dels Escolapis, fent classe, anys 20. Foto: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

broma, però en aquells moments eixes coses semblaven molt revolucionàries. Un punt destacable de la seua trajectòria a la Ciutat, és que investigaria els arxius morellans, com l’eclesiàstic, fructificant en la publicació d’un treball molt meritori sobre el Tribunal del Lligalló a Morella, que se convertiria en tot un clàssic. El telegrama que

Pep Querol. Historiador

avisava a l’Ajuntament, enviat pel governador civil té una data indesxifrable, però estem parlant del dia 20 de març de 1926, «Tren correo Barcelona habrá llegado esa abogado D. Fernando Valls y Taberner a quien inmediatamente le ordenará presentese [arse] diáriamente a mi autoridad vigilándole convenientemente sin consentirle ausentarse más de cuatro kilómetros de esa localidad dándome cuenta por telégrafo de su llegada y notificándolo también a Gobernador Barcelona directamente».

La cosa era seriosa, ja que el mateix dia s’enviava una comunicació més formal, «Se servirá V. ejercer la más estrecha vigilancia sobre cuantas personas puedan tener trato directo o indirecto con Fernando Valls Taberner deportado en esa población procurando indagar los manejos que dicho Sr. pueda efectuar, con discreción y celo poniendo en mi conocimi-

días con noticia de novedades». Gran responsabilitat li havia caigut a l’Ajuntament. Quin dispositiu de vigilància s’establiria? En tot cas, per si havia quedat algun dubte, el 23 de març se rebria una comunicació per afegir més «llenya» al foc, a suggerència del governador civil de Barcelona, «a fin de que no abandone el lugar de su residencia ni haga propaganda en forma alguna de las ideas que han motivado su destierro». L’exili no duraria massa, segons telegrama rebut el 19 de maig de 1926, «En esta fecha Gobierno S.M. ha acordado levantar pena destierro [...] dejándole plena libertad para que pueda marchar donde le plazca». No només ell seria exiliat a Morella. També un comandant d’artilleria, Baldomero Botella Ramos, vindria ací, segons comunicació del governador civil el 27 de setembre de 1926. Seria alliberat el 17 de novembre, segons telegrama. Jo

ento diariamente cuantas noticias o indicios adquiera. Diáriamente darán conocimiento a esa Alcaldía los dueños de Fondas, Hoteles, Casas de Huéspedes y de dormir de las entradas y salidas de pasajeros con las circunstancias que en ellos concurran, sin omitir punto de procedencia y lugar de destino, cuyos partes me enviará todos los

crec que aquests càstigs alguns ho agrairien. Serien bones vacances, i més en una època en què aquestes només estaven a l’abast d’uns pocs privilegiats... Tornem amb el nostre amic, el mestre José Maria Escorihuela, que enviaria una carta molt interessant a Mariano Sebastià, el 19 de juliol de 1927, respecte les escoles clan-

destines. Aquest li enviaria una comunicació prèvia, el dia 18, perquè informara sobre l’assumpte. Escorihuela ho faria «gustosísimo», en una retroalimentació dels dos personatges clara, ja que sembla haver-hi molta sintonia entre ells dos. Aquestes coses era necessari posar-lo per escrit per informar després a les autoritats provincials del ram, «En la Calle del Rosario nº. 8 funciona una Escuela clandestina y la mujer que la desempeña se llama María Gasulla Ortí. Otra en la Calle de D. Julián Prats nº. 15 y la mujer que la desempeña se llama María Guimerá Sabater. Otra en la Plaza de la Constitución y el que la desempeña se llama Tomás Ferrer Royo. Otra en la Calle de la Virgen y el que la desempeña se llama José Carceller Conesa. Otra en la calle de San Julián nº. 46 y la mujer que la desempeña se llama Natalia Guier Fonollosa. Otra en la Masía de Torre den Guaita a cargo de Román Domenech Virgos. Otra en las Masías de Peiró y Plans a cargo de José Adell Estupiñá. Otra en la Masía de Salseral a cargo de Blas Estupiñá Estupiñá. Otra en la Masía Martí del Moll a cargo de Mariano Ripollés González. Otra en la Masía de la Lloma cuyo nombre no he podido averiguar y que por espacio de muchos meses funciona». Ah, redell, si que hi havia «mestres» fora de l’escola reglada i controlada per l’Estat. Això no els interessava gens ni mica a la Dictadura ni als seus partidaris. L’escola era un mitjà ideal per adoctrinar a les noves generacions sobre la seua idea d’Espanya. Una Espanya sense llibertats individuals, sotmesa a la censura, on se prohibia la majoria de llengües espanyoles, on no hi havia llibertat política, se promovia el culte al tirà, s’atacava la política, s’estenia una noció de pàtria hipertrofiada, i un llarg etc. Que els Escolapis, amb el paraigua de l’Església, i per tant, en aquells moments intocables, donaren classe en valencià, ja no els deixaria dormir bé, imagineu-vos la situació amb els intrusos laics. Jo havia vist algun testimoni de postguerra parlar d’un parell d’aquestes escoles clandestines, però la situació que ens pinta Escorihuela és brutal. De tota manera, no se què s’esperaven. Com volien que els sagals anaren a una escola «legal», vivint tant lluny de la Ciutat? Me refereixo als masos. Que sí, La Pobleta, Herbers i Herbesset ne tenien, però La Llèqua, encara que ja s’havia sol·licitat (segons Acta plenària del 26 d’abril de 1927), no. En el tema dels masos se pot entendre aquesta situació, en canvi, en el cas del casc urbà, ja és més complicat descobrir les raons del per què els pares enviaven els

Que els Escolapis, amb el paraigua de l’Església, i per tant, en aquells moments intocables, donaren classe en valencià, ja no els deixaria dormir bé, imagineu-vos la situació amb els intrusos laics.

seus fills a eixos particulars. Potser un motiu fóra la saturació de les escoles, i potser per això Sebastià sempre mostra un gran interès en construir-ne més, necessitat que heretarà la República, però ja amb altres condicionants, motivacions i objectius.

Escorihuela no ha acabat d’escriure, «Me congratulo en darle las gracias por el sumo interés desplegado por V. en la desaparición de tales escuelas y me complaceré en felicitarle el día que la enseñanza oficial en esta Ciudad se halle dotada de todas las escuelas que hacen falta, con lo cual habrá prestado un servicio importante a la población en particular y», com no «a la Patria en general». No se quines accions s’emprendrien contra ells, però l’opció més probable és que foren multes pecuniàries.

Ja que estem parlant d’escoles, en aquells anys se van fer de noves a La Pobleta (Acta del 21 de juny de 1926), i com ja sabeu, se li posaria el nom del gran home en honor seu, Miguel Primo de Rivera. La seua inauguració, però, s’endarreriria perquè algun lumbreras va fer el nou edifici sense serveis. Una vegada conclosos, l’alcalde de barri, el 27 de desembre de 1927, informava d’allò necessari per equipar-la i posar-la en funcionament, «Estando terminados los retretes con sifones, hace dos meses, y estando en condiciones de hacerlos funcionar para los niños y niñas de esta Aldea». Allò interessant és el document adjunt que aporta, on l’inspector de primera ensenyança de la província, des de Castelló, el dia 24 del mateix mes, anotaria el material necessari, «Un Crucifijo con dosel; Un retrato del Rey; Una bandera nacional; un escudo nacional», ja podeu observar les prioritats d’aquella gent, «Una mesa para el profesor y profesora; un sillón para idem idem.; Una ercribanía; Un timbre; Un reloj de pared; Un armario para guardar el material; Cuatro sillas tipo corriente; Mesitas bipersonales sistema Museo pedagógico [...]; Un registro de matrícula y asistencia; Un idem de Contabilidad y Correspondencia; Un idem paidológico [...]; Unidades del sistema métrico decimal; Seis metros de huel para encerados; Un mapa de la provincia de Castellón; Un idem de España; Un idem de Europa: Una esfera armilar; Cartabón, regla, semicírculo graduado y compás para ejercicios de geometría en el encerado; Colección láminas de Historia Sagrada; Idem idem de Historia de España; un atlas de fisología; Una colección de cetros movibles; [...]; Papel blanco, cuadriculado, plumas, portaplumas, tinta, clarión y libretas»...

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

Les aromàtiques preveuen un any “catastròfic” per la sequera

NOMÉS UN 20% DEL QUE TENIEN PREVIST

L’escassetat de pluges ha provocat una disminució en el rendiment de les plantacions d’aromàtiques. La falta d’aigua ha afectat el creixement i les quantitats de les plantes, la qual cosa es tradueix en una menor collita per als productors. A més tot i que les plantacions no han anat com deurien, la sega igual s’ha de fer en aquelles amb més de dos anys anualment i això suposa també un sobrecost.

En un escenari desafiador per al sector a la comarca dels Ports, tot i que es preveu una pujada dels preus, no serà suficient per a contrarestar els efectes negatius d’una campanya d’aromàtiques que ha deixat molt a desitjar. En el context actual, Essències dels Ports també ha hagut d’innovar en els seus processos i adoptar mesures que afavorisquen l’estalvi econòmic i de recursos hídrics. Una d’elles ha estat l’optimització de l’ús de l’aigua al llarg

de tot el procés de destil·lació. Això implica reciclar l’aigua utilitzada.

Essències dels Ports compta amb plantacions arreu de la comarca dels Ports. Concretament a Olocau, La Mata, Todolella, Forcall, Morella, Ares, Cinctorres. En els gairebé vint anys que porten dedicats a aquest sector, Daniel, assegura que mai sabien trobar en aquesta situació. No obstant això, confien en el fet que vinguen temps millors.

La sequera farà que engany la fi de la sega es retarde fins a setembre i, per tant, fins a octubre no se sabrà ben bé el preu de l’essència. El que si se sap, és que la seua qualitat continuarà sent la mateixa.

Per al sector de les aromàtiques aquest no serà el millor any. No obstant això, la campanya contínua amb l’esperança de recuperar l’any que ve.

SOS PER LA SEQUERA. La falta d’aigua i pastures arran de la sequera ha provocat ja un sobrecost del 60% als ramaders d’oví-caprí i boví de la Comunitat Valenciana segons les primeres estimacions de La Unió Llauradora i Ramadera.

Des del passat mes de gener La Unió va traslladar la seua preocupació en el sector a la Generalitat, a través de la Conselleria d’Agricultura, exigint mesures immediates i ajudes extraordinàries per als ramaders d’extensiu per a poder cobrir els costos addicionals d’alimentació del bestiar i cisternes d’aigua. Quatre mesos després Agricultura va respondre, segons La Unió, assegurant que anaven a prendre mesures, però dos mesos més tard, la situació continua sent la mateixa. En aquest sentit, el secretari general de La Unió ha dit que la burocràcia de les administracions és un obstacle per a solucionar els problemes perquè es podria donar el cas que quan arribe la seua ajuda haja acabat l’estiu. Per tot això llances un SOS a l’administració valenciana.

Els preus.

Patrocina

Els preus del Porcí. 04/07/2024

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,836 €/kg (puja 0,004 €)

1,848 €/kg (puja 0,004 €)

Setmana 27 del 01/07 al 07/07

sense cotització

101,50 €/garrí (baixa 5,5 €) 04/07/2024

68 €/garrí (baixa 4 €)

China (Min. Agricultura) Del 24 al 30 de juny

Porc viu

2,31 €/kg (baixa 0,06€)

Garrí (Lechón) 5,67 €/kg (baixa 0,04€)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 03-07-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

5,45 €/kg (sense variació)

5,53 €/kg (sense variació)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 03-07-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,22 €/kg (sense variació) 4,08 €/kg (baixa 0,11 €)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 04-07-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,42 €/kg (sense variació) 1,43 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 02-07-24

Conill (Pes viu) 2,35 €/kg (sense variació)

Conill (Pes viu) 2,20 €/kg (sense variació) (Loncun) 05-07-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

AMB

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

15,9 / 31,0

11,8 / 28,4

16,6 / 29,7

11,1 / 31,9

10,3 / 32,6

20,2 / 30,9

16,3 / 30,2

10,3 / 30,7

16,2 / 31,7

12,9 / 31,1

17,4 / 27,7

14,1 / 29,9

J17,4 / 26,5

14,9 / 26,6

16,4 / 28,4

15,2 / 31,4

14,7 / 33,2

15,4 / 30,3

16,9 / 28,3

15,1 / 28,9

14,4 / 29,8

15,5 / 31,6

18,2 / 24,6

16,5 / 27,5

16,7 / 26,7

15,1 / 26,0

15,2 / 26,7

16,6 / 29,4

16,9 / 30,2

15, / 28,4

13,3 / 27,4

15,9 / 28,4

15,7 / 30,1

16,4 / 28,8

14,0 / 24,0

15,3 / 25,6

12,5 / 22,2

12,2 / 22,6

12,4 / 23,3

13,4 / 26,3

13,1 / 28,9

12,9 / 24,3

10,6 / 23,4

12,3 / 24,7

13,8 / 26,6

12,7 / 25,7

10,8 / 21,0

12,2 / 23,7

16,5 / 25,1

14,6 / 25,1

15,1 / 26,0

15,6 / 28,7

15,8 / 30,7

15,1 / 27,3

15,3 / 25,1

16,2 / 26,5

15,9 / 26,0

15,2 / 28,6

15,2 / 22,4

15,4 / 25,0

17,7 / 27,8

15,2 / 27,9

17,3 / 29,4

15,1 / 31,9

17,3 / 33,9

16,0 / 31,4

17,1 / 30,7

19,4 / 29,3

13,5 / 29,7

16,1 / 33,2

16,7 / 25,8

16,8 / 28,7

20,5 / 31,4

17,4 / 30,1

18,4 / 31,8

15,4 / 34,9

15,6 / 35,1

17,3 / 34,4

20,4 / 32,0

16,5 / 32,8

16,1 / 32,0

16,5 / 33,7

21,3 / 28,9

18,0 / 30,8

“A l’estiu, els ocells fan el seu niu”

ornades de calor intens a la comarca dels Ports ja en ple mes de juliol. Després d’un passat cap de setmana dels dies 6 i 7 en els que l’ambient meteorològic va ser prou més fresc a la zona, aquesta setmana les temperatures han anat pujant poc a poc per situar-se les màximes per damunt dels 30 graus a molts dels observatoris de la comarca dels Ports.

De fet, la jornada del dimecres 10 de juliol va comptar amb temperatures màximes de 35,1 graus a Sorita, de 34,9 graus a Forcall o de 34,4 graus a La Mata. Temperatures totalment adients a l’època de l’any en la que ens trobem i amb mínimes també altíssimes amb nits tropicals tant en la matinada de dimarts a dimecres com en la de dimecres a dijous. Primerament van ser Olocau i Morella els municipis que superaven els 20 graus de mí-

nima i al dia següent aquest fet es va fer també extensible a municipis com Castellfort. De fet en aquest poble situat al sud de la comarca dels Ports la mínima en la matinada de dimecres a dijous marcava 21,3 graus. Les precipitacions del primer dia del mes de juliol, el dilluns 1 i que van deixar reculls de 30 litres per metre quadrat a la majoria dels pobles de la comarca queden cada vegada més allunyades. Continua sense ploure en condicions en una època de l’any en la que les precipitacions son menys probables. De fet, estem en un temps en el que és més possible comptar amb tronades i tempestes però que tampoc estan sent massa continuades. El que és evident és que cada vegada hi ha més municipis a la comarca dels Ports amb problemes d’aigua per la sequera.

Arriba la canícula

La predicció de Lorenzo Boix.

Tindrem un cap de setmana en el que les temperatures s’aniran recuperant després de la refrescada de divendres, amb unes mínimes que la matinada de dissabte rondaran els 12-16 graus però que ja la de Diumenge tornaran a quedar entre els 16-20. Les màximes entre els 28-32 graus en general, rondant els 365 en zones més fondes i menys ventilades, amb alguns núvols el dissabte de matí, però en principi sense més conseqüències.

A partir d’ahí, sol i calor que continuarà al llarg de la setmana, coincidint amb l’inici de la canícula (15 de juliol) amb màximes entre els 30-34 graus i mínimes rondant els 20ºC de dilluns a dimecres i a partir d’ahí, inclús podrien ser més altes, quedant entre els 34-38 graus, i mínimes superiors als 20. Pot créixer alguna nuvolada fruit de la mateixa calor, que el dimarts podria deixar algun ruixat o tronada aïllada, però poc més, estiu en majúscules.

La costa de San Joan convertida en una cascada d’aigua, durant la tronada de dissabte