Setmanari Notícies (11/10/2024)

—1,50 €

Jo dic que sóc morellà, sigue com sigue; tinc passaport espanyol i francés” “

JULIÁN ORTÍ, DE MORELLA A FRANÇA: UNA HISTÒRIA DE L’EXILI

Pàgines 16 a 19. El Notícies de perfil.

Notícies.

1619. MORELLA, DE L ’11 AL 17

D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Les associacions de Morella, en “col·lapse”

INDEPENDENTS PER MORELLA “NO HAN PRESENTAT UN PRESSUPOST NI PRES CAP DECISIÓ” PER ALS CONVENIS, DENUNCIA EL PSPV

“A moltes d’elles no se’ls ha fet efectiu ni el pagament del conveni de col·laboració de 2023” i “se’ls ha traslladat, per part de l’equip de govern, el dubte de subscriure convenis de col·laboració per al 2025”, expliquen des del PSPV

Pàgina 6. Poble a poble.

Vilafranca recorda els 25 anys del tancament de l’FP

Una celebració amb alumnes i professors de totes les promocions d’electricitat i administratiu

Pàgina 6. Poble a poble.

“Per primera vegada en la història del nostre municipi en democràcia, hem vist com no s’ha presentat i estem en un pressupost prorrogat amb les limitacions que això comporta”, denuncia el portaveu socialista Rhamsés Ripollés

Es compleixen 300 anys de l’orgue de Turull

Es commemora amb concerts i conferències

Pàgina 9. Gent&Vida.

Benassal celebra durant octubre el Mes de l’Avellana

Per posar en valor la importància té aquest producte a la localitat

Pàgina 8. Gent i Vida.

QUINQUENNI A ALCANAR. Els Torneros, la dansa dels Llauradors, la d’Arts i oficis, i la dels Teixidors han desfilat per la Plaça Major de la veïna localitat del Montsià posant en valor el patrimoni històric i cultural de les festes sexennals, que només coincideixen amb les quinquennals cada 30 anys. MIGUEL ÁNGEL TRONCHO.

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Setmanari d’informació comarcal

AQUEST CAP DE SETMANA TÉ LLOC LA VISITA ALS MALATS I EL SEGÜENT ES TORNA A LA MAREDEDÉU DE VALLIVANA AL SANTUARI ON ESTARÀ FINS AL

El 55 Sexenni dona els seus darrers

Aquest diumenge la marededeu de Vallivana, acompanyada pels alets dels gremis, els alets de la marededeu, l’administradora del santuari, el capellà i tots els que vulguen formar part d’aquest emotiu acte, visitarà, casa per casa, als malalts que ho han sol·licitat.

Aquest és un acte senzill, però tal vegada un dels que conjumina més emocions. De fet, l’origen de les festes sexennals té a veure en la malaltia. El pas de la imatge pels carrers d’aquella Morella del segle XVII, va servir per a curar al poble de la pesta de 1672. La imatge, avui en dia, continua curant perquè consola. La seua visita és esperada i desitjada per aquells que, per la seua avançada edat o el seu estat de salut, no han pogut retre-li homenatge en les nou setmanes que ha estat entre les muralles de Morella. Una dotzena llarga de parades, incloent-hi la de la Residència de la Tercera Edat, que serà la més llarga, farà aquesta peculiar processó, presidida per la imatge de Vallivana sota el menut pal·li.

Aquest serà el darrer acte abans de tornar

al seu Santuari el tercer cap de setmana d’octubre. Han estat 9 setmanes, que han passat en un bufit. I hauran de passar sis anys -fins al 2040- per tornar a tenir-la ací. Per això aquesta no és una rogativa ordinària. És el tancament d’un altre cicle, la renovació complida del nostre vot...

La diana dels gaiteros sonarà, el dissabte dia 19, a les 8 h del matí. Les campanes de l’arxiprestal anunciaran l’eixida de la rogativa cap a les 9 h. Moments després serà el comiat al portal de Sant Mateu. Probablement no baixarà tanta gent en aquesta rogativa d’octubre com a la del mes d’agost quan ací s’ajunten morellans repartits per tot arreu, que si poden, no falten al sexenni. Però, per altra banda, en ple estiu i havent de “muntar” els carrers, molts morellans per una faena o l’altra, volent no van poder anar. Ara a l’octubre tot està més calmat. Potser és aquesta la rogativa més íntima, la dels darrers recadets a la patrona de Morella.

Sis anys són molt de temps per no tenir ni mig pensament que ens faça cavil·lar: qui sap si per a l’altre estarem.

AQUESTES DUES FESTIVITATS, UNA CADA SIS ANYS I L’ALTRA CADA CINC,

El Sexenni de Morella, al

Alcanar, a la tarragonina comarca del Montsià, ha pogut viure aquest passat cap de setmana un trosset del Sexenni de Morella. Aquest primer dissabte d’octubre, una part de les danses del 55 Sexenni s’ha traslladat a la veïna localitat de Catalunya, amb motiu de la celebració de les seues Festes Quinquennals. Els torneros i les torneres, els llauradors i llauradores, la dansa d’arts i oficis, i els teixidors i teixidores han desfilat fins la Plaça Major del poble posant en valor el patrimoni històric i cultural de les festes sexennals.

Anna Querol.

La imatge de la marededeu de Vallivana, durant la visita als malalts, en una imatge d’arxiu. ALBA SEGURA

17 D’AGOST DE 2030, DIA DE “L’ENTRÀ” DEL 56 SEXENNI

darrers passos

COINCIDEIXEN EN EL TEMPS CADA TRES DÈCADES

al Quinquenni d’Alcanar

Durant la jornada, s’ha recordat la unió i la coincidència temporal, cada 30 anys, de les festes del Sexenni de Morella i les Quinquennals d’Alcanar i Ulldecona. La darrera vegada que van coincidir els dos quinquennis amb Les Festes morellanes va ser durant l’emblemàtic 50 Sexenni, al 1994, és a dir, tres dècades enrere.

L’ajuntament de Morella ha agraït “els esforços dels gremis i les danses, i ha incidit en l’esforç de continuar portant la veu del Sexenni i de Morella a més llocs”.

Diputació convoca les ajudes pels carrers del Sexenni just quan ho reclamen els socialistes

El PSPV de Morella exigia el passat dijous, 3 d’octubre, a la Diputació de Castelló, que publicara “de manera immediata” les ajudes destinades al Sexenni. D’aquesta manera, el portaveu socialista i diputat provincial, Rhamsés Ripollés, expressava la seua preocupació per l’endarreriment en la publicació de les subvencions, afirmant que “aquesta demora perjudica els carrers i gremis, que ja han finalitzat les seues activitats”. És per això que Ripollés, registrava una petició formal dirigida a la Presidenta de la Diputació de Castelló per revertir esta situació.

En el Butlletí Oficial de la Província de Castelló del dissabte 5 d’octubre apareixien publicades les “bases per les que es regeix la concessió de subvencions a entitats sense ànim de lucre per a la decoració dels carrers en el Sexenni de Morella, exercici 2024”. La institució provincial, a través del Patronat Provincial de Turisme, destina una partida total de 35.000 euros. El termini per a sol·licitar les ajudes s’obri este dimarts 8 d’octubre i es tanca en un mes.

La quantia de la subvenció “no podrà superar el 100% de les despeses subvencionables”, sent “la subvenció màxima per beneficiari de 1.815 euros”.

El portaveu morellà reclamava celeritat en la resolució i el pagament de les ajudes, recordant que a més la pròpia Diputació havia anunciat que el pagament no es farà efectiu fins al segon trimestre de 2025. “Aquesta tardança

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

El termini per a demanar-les s’ha obert aquest dimarts 8 d’octubre i dura un mes

demostra una falta de previsió per part de la presidenta, Marta Barrachina, qui durant el mes d’agost va anunciar les ajudes amb grans expectatives, convocant gremis i carrers amb molta publicitat i ara sense complir ni tan sols la publicació en el BOP que es va comprometre a realitzar en setembre”, ha criticat el portaveu socialista. El diputat provincial ha recordat que en l’edició anterior del Sexenni, gràcies a la iniciativa del president Ximo Puig, va ser per primera vegada que la Generalitat i la Diputació, amb la coordinació de l’Ajuntament de Morella, van destinar ajudes tant als carrers com als Gremis de la festivitat morellana que compta amb importants declaracions de rellevància patrimonial. A més a més, el socialista ha lamentat que des de l’Ajuntament de Morella “no es reclamara aquesta qüestió en unes ajudes per als veïns i veïnes de Morella que no estan complint els terminis anunciats’’, apuntant que siga “curiós” que “sols es critique una ajuda no concedida pel Ministeri de Cultura, quan no han obtingut prou puntuació pel projecte presentat i, a l’igual que amb altres peticions, no entreguen al nostre grup municipal les memòries de les subvencions sol·licitades’’.

Rhamsés Ripollés també ha destacat que el govern central ha invertit més de 140.000 euros en seguretat, senyalització i trànsit durant el 55è Sexenni, una contribució significativa per garantir el bon desenvolupament de les festes sexennals.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Opinió.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11 12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Ana Sánchez

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Castellonencs en “La República de les lletres” (1934-36)

F. Mezquita Broch

“La República de les lletres” fou una revista valencianista editada a València durant la Segona República, de 1934 a 1936, mitjançant 8 números. El seu fundador va ser Miquel Durant Tortajada (Miquel Duran de València). En 1984, al cinquantè aniversari de la creació de la revista, l’Ajuntament de València va publicar una edició facsímil amb tots el números en un sol volum, que ara consultem, noranta anys més tard. Val la pena rellegir-los per poder comparar la situació i el caràcter del valencianisme polític i literari per veure el que s’ha guanyat i el que s’ha perdut. Per aproximar-nos a aquesta tasca ens servirem d’aquells escriptors castellonencs de bressol i adoptius que van col·laborar de manera directa o indirecta. La seua presència és suficient, per saber el caràcter i el significat del valencianisme que van representar durant la Segona República i la seua vigència actual. De tots ells, Carles Salvador, benassalenc d’adopció, però nascut a València, és el que més vegades participa (set dels vuit números) en treballs o actes anunciats d’una o altra manera. D’una banda, per mig d’obra literària personal: El bes als llavis (I), Poema del viatge a l’entorn de l’Amor (II), Amalia (V). D’altra, amb ressenyes d’obra aliena: Els tres peixets (III), de Lisard Arlandis o Les idees literàries de la Renaixença catalana (IV), d’Octavi Saltor, però també d’articles de recerca lingüística , com El valencià a les escoles (IV) i Llorente i l’idioma (V), sense oblidar-nos dels cursets o altres actes de tema gramatical (números II, IV, VI, VII).

vol en arc, per Bernat Artola Tomàs, escrit des de Salamanca on estava acabant la llicenciatura en lletres. En el mateix número també apareix una ressenya del seu llibre Terra editat per la Societat Castellonenca de Cultura.

En el nº 1, hi ha una ressenya de l’obra de V. Gimeno Michavila Los antiguos gre-

En l’últim número (VIII) hi ha la participació d’Enric Soler i Godes, mitjançant quatre poemes breus signats el 1933. Referit a Castelló, en el nª IV, Domènec Fletcher publica un treball sobre art rupestre: Al voltant de les troballes de Castelló. En el mateix número, en l’apartat “Diversa”, s’anuncia una conferència de Manuel Añó, advocat castellonenc, sobre Nacionalisme valencià, organitzada per l’Agrupació Valencianista Republicana.

En aquest recull de noms no podem deixar d’anotar a Lluís Guarner, nat a València, com participant en diversos números (II, V, VIII) en temes de creació i crítica literària, que fou durant anys catedràtic de l’IES F. Ribalta de Castelló, professor de qui ara escriu, vinculat a la cultura de la capital de la Plana i coordinador de l’edició facsímil de La República de les Lletres de 1984.

Aquesta revista, dins del panorama valencià en l’etapa republicana fou una publicació compromesa amb el nou règim: afirmem que les lletres i l’art no poden deslligar-se de la vida política d’un país (I). En aquest sentit en la portada del nª II podem llegir en lletra més menuda: per la República i contra la monarquia

Aquesta diversa i nodrida participació coincideix amb el trasllat professional de mestre des de Benassal, a València, l’any 1934, on havia romàs prop de divuit anys. En el número V també hi ha una ressenya del llibre d’Enric Navarro Borràs, El

mios de Castellón, feta per E. Martinez Ferrando, editada el 1933. En el nº II apareix la ressenya de l’obra de l’autor borrianenc Artur Perucho, Resum de la literatura russa (1933) editada per Barcino i signada també per E. Martinez Ferrando.

Igualment en el nº III, el mateix autor fa una ressenya de l’obra de A. Sánchez Gozalbo, El paisaje en la literatura valenciana (1934).

L’altra idea que apareix també en el primer número és la unitat de la llengua amb un “Visca la República literària federativa de la llengua catalana” en el manifest inicial del consell de redacció de la revista. Fins i tot en el nº VIII (1936) comença amb l’article “Condicions essencials de l’Estatut del País Valencia”. Però no pensem per això que és una revista política, sinó literària i cultural en les diverses manifestacions, sense deixar d’anotar en l’apartat “Diversa” notícies dels actes culturals del país que manifesten una vitalitat i dinamisme que no desdiuen gens, salvats els anys, sobre el que es fa avui en dia.

Les Veus del Centre d’Estudis.

La Tinença de Benifassà (I)

Àlex Farnós Bel. Centre d’Estudis dels Ports.

“No conozco terreno más africano, menos pelado, rocas destrozadas y caidas, riscos desprovistos de vegetación arbórea”, Carlos Pau.

Per a introduir l’article ens remuntarem als temps medievals quan el Cister va imitar allò que venia fent arreu d’Europa per a estendre la natura amiga i poblada, reduint la natura feréstega i despoblada, amb l’objectiu d’escampar la colonització i la civilització també al territori de la Tinença. Però és evident que en d’altres indrets, com Poblet o la Valldigna, l’esforç de la comunitat religiosa donaria millors fruits. Hauríem d’explicar que els monjos hagueren de recórrer a la compra de granges i heretats en les riberes de l’Ebre per assegurar el seu sosteniment, o recordar les paraules del frare J. M. Gisbert evocant les penúries d’aquell període “i així lo monestir, com los vassalls, no poden medrar”. Igualment, el botànic A. J. Cavanilles en la seva descripció del Regne de Valencia escriu que enlloc com aquí “se aumenta la aspereza, se disminuye la población, y la corta cantidad de frutos apenas bastan para el sustento de los habitantes (...) Son tan cortas, que la suma total compone solamente 336 vecinos, reducidos para subsistir a 1700 cahices de grano: perecerian sin duda si no fuera por su miserable sobriedad, y las limosnas diarias del Monasterio. En otras partes podrán juzgarse perjudiciales al Estado semejantes limosnas, por contribuir á la holgazanería: allí son necesarias para que se conserve la población”

En esta col·laboració ens centrarem en ressenyar l’esforç de l’excursionisme i del periodisme castellonencs per ajudar a conèixer i revitalitzar la comarca de la Tinença. A Castelló la primera colla excursionista la van formar els scouts o “Exploradores”, seguirien el grup de l’Ateneu (1926-1927), la Penya Excursionista Penyagolosa (1930) i el Centre Excursionista Castellonenc (1933). Al País Valencià, igual que a Catalunya, el moviment fou primerenc i fomentava l’esperit de conèixer el país com a pas per a la seua recuperació cultural, i ho proba l’activitat del “Centro de Excursiones Científico-Literarias y Artistícas de Lo Rat Penat” (1881) o de la Societat Castellonenca de Cultura (1920).

De manera similar, la premsa feia seus els ideals de progrés de la primera modernitat. Més enllà de la crònica rosa en format “ecos de Sociedad”, on solia barrejar xafarderies dels viatges o la vida social de les famílies més acomodades, en els periòdics de l’època trobem una posició editorial que esdevé compromesa amb la millora de les condicions de vida dels pobles. En l’hemeroteca, cap successió de fets resulta tan reveladora de les percepcions dels viatgers i cronistes urbans del medi rural reclòs dins la Tinença, com la que pot resseguir-se en l’Heraldo de Castellón al llarg d’un conjunt de notícies encadenades a finals del primer terç del passat segle. El relat ensenya la duresa de la vinculació quotidiana del binomi home i muntanya, les dificultats a que s’enfronten els assentaments, i es presenta com un plec de notes encapçalades sovint amb el titular “Las Hurdes levantinas”.

En el context històric, cal vincular-ho al sotrac en l’opinió pública pel viatge d’Alfons XIII a las Hurdes extremenyes, l’any 1922, i la filmació “Tierra sin pan”

de Buñuel, rodada el 1933. El terme “Hurdes levantinas” per a les nostres terres no era un recurs retòric o una llicència literària, i s’entén en llegir notícies sobre la salut i les malalties endèmiques dels seus pobladors, la freqüència d’anyades i collites perdudes, els rigors dels temporals de neu, o sobre les conseqüències de tot això: “Es tanta la miseria que se deja sentir en la comarca de Morella que en algunos pueblos como Jurita y Palanques, los labradores que residen allí se alimentan con alfalfa y salbado cocido.” (El Turolense, 30/8/1878), o “El presente es malo, el porvenir peor. Cuando el mal esta reducido a una localidad, el remedio es fácil, cuando es tan general, no pueden aplicarlo los pueblos por si solos, no les bastan sus propias fuerzas, y deben intervenir las autoridades. El hambre es mala consejera. Sus consecuencias suelen ser las enfermedades, la emigración ó el bandolerismo” (El Bien Público, 2/7/1879). Hem seleccionat estes cites del s. XIX, però la crisi perdurava igualment en el XX. Recuperant el fil dels reportatges esmentats, i la seqüència d’esdeveniments i cròniques -que ha passat desapercebuda i no va consolidar una llegenda negra com la de la contrada extremenya-, podem situar l’inici en la nota de presentació d’un llargmetratge al Teatre Principal de Castelló el 31 d’octubre de 1928 “de palpitante actualidad titulada «la visita de las autoridades provinciales a la Tinensa»”. No hem localitzat l’audiovisual, però si que hem averiguat que la visita s’havia fet al juny de 1928 a Vallibona. Estava encapçalada pel Governador i pel President de la Diputació “señalandose el hecho de ser la primera vez que un representante del Gobierno visitava los pueblos de la Tinenza” (La Nación, 14/6/1928). Podria semblar una casualitat anecdòtica, però no ho és que l’acte es filmés i es projectés la pel·lícula -també a Valencia- seguint el rol que va ocupar gradualment el cinema en la construcció dels imaginaris col·lectius i en la difusió de les vivències de comunitats assentades

en llocs allunyats i endarrerits. El setembre de 1931 l’Heraldo obria una columna a la seua portada amb el títol “También hay miseria en esta provincia” d’una forma que ens recorda la pressa de consciència per la situació de les àrees rurals deprimides en la 2ª República, i que en el fons coincideix amb els Anals de Benifassà o amb Cavanilles. Però seria al 1935-1936 quan dedicaria un seguit d’articles, redactats per M. Tena Lasarte, a descriure les condicions de las Hurdes levantinas (Las comunicaciones; Escuelas y sanidad; Bojar; Ballestar y Corachar; Fredes). Un dels temes més reivindicats era l’accessibilitat, ja que fins llavors tot eren camins de ferradura. L’any 1918 els ajuntaments havien sol·licitat al Govern que els hi declarés d’utilitat pública l’obertura dels camins veïnals per enllaçar amb la Sénia. No seria fins el 1931, després d’una reunió d’alcaldes i diputats a Castelló, quan la Diputació arrancava les obres de la Sénia en amunt. En un esforç cívic encaminat a donar a conèixer la Tinença i revertir la situació d’abandonament, el diari a l’agost de 1935 prenia la iniciativa d’organitzar un viatge “para estimular entre los castellonenses el cariño hacia aquellos pintorescos pasajes” No obstant el mes següent l’aplaçaven pel retard en la construcció del pont del molí de Xirlets (cap al juny de 1936 una comitiva oficial, “son los primeros autos que llegan hasta aquellas alturas”, lliuraria simbòlicament als veïns una part de les obres). El mitjà destacava que, a resultes de la campanya que promovia, no només la Diputació s’esforçava en l’arranjament de les vies de circulació, sinó que per la seua banda l’inspector d’ensenyament oferia una Missió Pedagògica (Heraldo de Castellón, 24/9/1935).

Finalment, l’excursió popular quedaria convocada per a mitjans d’octubre, i comptava ja amb una vintena de castellonencs inscrits abans de quedar anullada adduint que “el tiempo no ofrece las necesarias seguridades para un recorrido de tal naturaleza”. A les portes de l’estiu del 1936 s’anunciava que al juny visitarien la Tinença, P. Villalba, V. Balaire i J. Tomás, i al poc s’assenyalava com els tres excursionistes procedents de la Plana havien accedit del Boixar a Fredes per un camí de ferradura, i com el vial que pujava des de la Sénia estava en pèssimes condicions pel pas de les carretes que baixaven la fusta, i per això reclamaven la reparació, per tal d’aconseguir que “Fredes, que merece ser conocido por todos los amantes de la naturaleza, fuera visitado por estos”. Per aquells dies començaria la Guerra Civil i l’arranjament de la carretera de Fredes, a l’igual que la visita dels amants dels paisatges muntanyencs, hauria d’esperar unes dècades.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

VACUNA DE LA GRIP. La conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana iniciarà el proper dilluns 14 d’octubre la vacunació conjunta contra la grip i la covid-19. Els residents a centres de persones majors i diversitat funcional i el personal sanitari seran els primers a vacunar-se.

D’aquesta manera, l’estratègia de vacunació es durà a terme de manera escalonada. La Conselleria de Sanitat ha dissenyat quatre grups prioritaris per a dur a terme la campanya. Des d’este mes d’octubre, s’enviarà un missatge al mòbil

a qui pertany a estos grups, en funció del torn de priorització, perquè vaja a vacunar-se. Una vegada finalitze la vacunació dels grups prioritaris, Sanitat iniciarà en el mes de novembre la immunització de la població en general. Com a novetat, la Generalitat facilita des de l’1 d’octubre la vacunació contra la grip als centres docents als xiquets de tres i quatre anys. A més, els alumnes dels centres d’educació especial també es vacunen als centres docents amb autorització prèvia.

Breus.

SOLIDARITAT. Un any després dels atacs de Hamàs, el 7 d’octubre, i pràcticament 12 mesos després de l’inici dels bombardejos d’Israel a Gaza, els veïns de la comarca dels Ports s’han sumat a la manifestació convocada arreu del País en solidaritat amb Palestina i amb el Líban.

Les associacions, en l’aire “per falta de partides econòmiques” de l’Ajuntament

INDEPENDENTS PER MORELLA NO HAN PRESENTAT UN PRESSUPOST NI PRES CAP DECISIÓ PER ALS CONVENIS AMB LES ASSOCIACIONS, QUE ES TROBEN EN “SITUACIÓ DE COL·LAPSE”

Des del PSPV Morella, “una vegada més”, denuncien públicament la situació “de col·lapse” a la que estan portant l’equip de govern d’Independents per Morella “i que està afectant, entre altres qüestions, d’una forma molt directa, a les associacions i entitats de la nostra població”.

Com venen denunciant els socialiste, “des de final de 2023, és la responsabilitat de l’equip de govern proposar i tindre un pressupost i, enguany, per primera vegada en la història del nostre municipi en democràcia, hem vist com no s’ha presentat i estem en un pressupost prorrogat amb les limitacions que això comporta, entre altres el no tindre partides de transferència econòmica a les associacions”. Els socialistes creuen que “això s’hagués pogut solucionar durant l’any i estem ja a meitat octubre i no han fet res al respecte”.

L’alcalde Bernabé Sangüesa anunciava, a principi d’any, que els convenis es firmarien més prompte que mai. “Més lluny de la realitat, no és que no s’hagen firmat sinó que les associacions no tenen cap tipus de previsió temporal ni econòmica, ni cap seguretat del que van a rebre. No sols això, a moltes d’elles, tan associacions culturals com esportives, no se’ls ha fet efectiu ni el pagament del conveni de col·laboració de 2023”

—Els convenis de 2025, “en dubte”. A més, continuen explicant des del PSPV local, “tal com ens han traslladat diverses entitats de Morella, fins i tot a moltes d’elles, se’ls ha traslladat, per part de l’equip de govern, el dubte de subscriure convenis de col·laboració per al 2025”. “El teixit associatiu del nostre municipi és fonamental. Des del

ADJUDICADES LES OBRES. L’empresa

Querol Guardiola, ubicada a la comarca dels Ports, serà l’encarregada de reformar una vivenda per convertir-la en la nova oficina de turisme, l’espai de coworking i la sala de reunions a a Portell. El procés d’adjudicació ha estat més lent del previst perquè a la primera licitació no va presentar-se cap empresa.

L’alcalde de Portell, Álvaro Ferrer, ha explicat que les obres modificaran l’actual estructura de la vivenda i el seu accés principal per a convertir-la en una oficina de turisme, un espai coworking i una sala de reunions.

L’obra compta amb un pressupost de 184.000 euros, finançat per la Generalitat Valenciana i el seu Pla Conviure, de reforma, rehabilitació i actuacions urbanes.

PSPV Morella vam ser pioners i impulsors dels convenis i de moltes altres iniciatives de col·laboració amb totes les associacions (cessió d’espais, impuls d’activitats, etc)”, pel que “eixigim que es revertisca esta situació i que l’ajuntament pose al dia els convenis pendents i assegure els de propers anys. Esta insostenible situació és responsabilitat directa i absoluta de l’equip de govern. Ni presente pressupost per este any, ni prenen cap decisió per posar en marxa els convenis. No pot continuar esta situació”.

L’Ajuntament de Morella, continuen explicant els socialistes, “sempre ha sigut suport ferm de cada associació i ara, amb esta falta de decisions que venim denunciant des de fa mesos, sols està ocasionant obstacles i més obstacles a les entitats’’, apunta el portaveu socialista en l’Ajuntament de Morella, Rhamsés Ripollés.

OBRES. La Diputació de Castelló destinarà 55.000 euros per al reforç estructural de la caserna de la Guàrdia Civil de Benassal per al pròxim 2025.

Vilafranca recorda els 25 anys de l’FP

Vilafranca ha celebrat aquest 5 d’octubre una gran festa de record al centre de Formació Professional que fa 25 anys tancava definitivament les seues portes. Una celebració en la que es va comptar amb alumnes de totes les promocions d’electricitats i administratiu que es van formar al centre i dels professors que van impartir-hi classes. La jornada s’obria a la Sala Carles Pons de la Casa de Cultura amb els parlaments per part de Josep Maria Zapater i Rosario Milián, dos dels professors més emblemàtics del centre.

Quasi 200 persones es van donar cita en aquesta festa que posteriorment continuava amb la inauguració de l’exposició fotogràfica ‘Estudias o vas a la FP?’ i un dinar al Parador de Festes que els antics alumnes i docents van viure amb molta il·lusió.

100 ALUMNES ADULTS. El Centre Públic de Formació de Persones Adultes Els Ports comença les classes amb 100 alumnes tot i que les matrícules, totalment gratuïtes continuen obertes al llarg del curs. Des de la formació d’adults es dona l’oportunitat d’ampliar coneixements en diferents matèries i de poder aconseguir el títol d’Educació Secundària Obligatòria. Des del centre també es fa una crida per a les persones nouvingudes a la comarca dels Ports per aprendre valencià i castellà i també per a poder preparar-se per a l’obtenció de la nacionalitat espanyola. Per estudiar al centre no hi ha cap límit d’edat, només cal tenir més de 18 anys. A més, els horaris de les classes intenten conciliar les obligacions laborals de l’alumnat perquè formar-se no siga cap inconvenient.

UNA TROBADA D’ALUMNES I PROFESSORS

TRES REGNES AL TOSSAL DEL REI. Un any més els pobles que conformaven l’antiga corona d’Aragó s’han unit al Tossal del Rei. Un símbol d’unió entre les tres comunitats autònomes i que cada any es converteix en l’epicentre d’una gran festa de germanor.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Gent & Vida.

EXPO VIRTUARCH. X En el marc de les jornades europees de patrimoni de la Taula del Sènia, aquest cap de setmana s’ha inaugurat a l’espai expositiu de Virtuarch Studio una exposició del col·legi d’arquitectes de Castelló que mostra diferents intervencions a la província on l’arqueologia i l’arquitectura han anat de la mà per a salvaguardar el patrimoni. De la nostra comarca se n’han escollit dos: la torre del Racó a Morella i la ciutat iber-romana de Lesera a Forcall.

Es talen pins morts afectats d’una plaga

El taller d’ocupació per a la millora i conservació de monts treballa des de fa unes setmanes en la tala d’arbres morts al pinar de l’Alameda. Al principi, a la planificació que es va fer al mes d’agost, les tasques consistien a eliminar els pins morts a causa de la sequera que pateix el territori, però a mesura que ha avançat el treball, han descobert que la causa és també una plaga que afecta el pi roig, pinus sylvestris. Aquest és el més sensible a la sequera i, per tant, més dèbil als atacs d’insectes i malalties. Així, per a evitar una major afecció, ara també es talaran els arbres més perjudicats i es tractarà d’eliminar la plaga. Es tracta d’un problema que afecta a tota la comarca pel que la passada setmana s’aprovava una moció al ple de la Mancomunitat comarcal Els Ports per tal de demanar ajuda a la Generalitat Va-

lenciana i poder així fer front a la plaga a tots els pobles.

“L’Ajuntament de Morella, en este cas, es fa càrrec amb el taller d’ocupació del pinar de l’Alameda, públic i pròxim al poble, però no té recursos per a solucionar-ho en els boscos de tot el terme igual que la resta dels pobles de la comarca” ha explicat l’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa.

Les primeres observacions apunten que la plaga es tracta de Tomicus minor, un coleòpter de la família Scolytidae, el qual en l’etapa adulta té una mida inferior als quatre mil·límetres. Els danys es produeixen al fer les galeries on col·loquen els ous i els efectes són la mort dels arbres al tallar la circulació de la saba. Este insecte s’ha detectat a la comarca dels Ports des de l’any 2000, però en situació de sequera augmenten els seus efectes.

MES DE L’AVELLANA Durant tot el mes d’octubre Benassal fa gust d’avellana. Des d’aquest cap de setmana i fins al pròxim 30 d’octubre la localitat ha preparat un ample ventall d’activitats per donar a conèixer el cultiu d’aquest fruit, degustar els menús especials preparats pels restaurants i fins i tot recollir les avellanes directament del camp.

Amb el “Mes de l’Avellana” es pretén dinamitzar l’activitat turística de Benassal i vincular-la amb els seus productes agroalimentaris. Un altre dels objectius és donar conéixer el seu cultiu i posar en valor la importància que va tindre per a Benassal.

Un mes ple d’activitats, degustacions, tallers i on es pot visitar l’exposició ‘Avellana: fruit de tardor’ a La Mola, la qual s’inaugurava aquest cap de setmana amb la participació de l’Associació de dones. El dia gran de l’avellana arribarà el proper dia 27 d’octubre amb el mercat gastronòmic de l’avellana,

acollit a més de 400 balladors, balladores dels 16 pobles de l’Alt i Baix Maestrat que han ballat pels racons més emblemàtics del poble.

on els protagonistes seran els productes de km 0, on trobarem dolços i salats. L’avellana és un producte que casa amb totes les combinacions. El seu sabor únic i les seues propietats nutritives la converteixen en un ingredient molt versàtil que es pot integrar en una gran varietat de plats. I a Benassal ho saben molt bé, perquè aquest és el producte estrela de tardor d’aquest poble de l’Alt Maestrat.

—Productes.

Una de les múltiples combinacions que ofereix aquest fruit sec és sobretot en la rebosteria. Però no només en productes dolços, l’avellana també la podem trobar en salats com embotits o formatges. O en amanides, per acompanyar, en gelats per a l’estiu, i fins i tot, es fa servir per a l’elaboració de diverses salses. Les possibilitats culinàries amb l’avellana són pràcticament infinites.

TROBADA DE DANSES DEL MAESTRAT. Atzeneta del Maestrat ha

ALAMEDA DE MORELLA

Breus.

9 D’OCTUBRE. Tot el territori valencià s’ha omplit de commemoracions i festivitat en la celebració del seu dia. També a la comarca dels Ports. Dins dels actes pro-

300 anys de l’orgue de l’església de Morella

UN INSTRUMENT EXCEPCIONAL, OBRA DEL MESTRE TURULL

Amb motiu de la commemoració de 300 aniversari de l’orgue barroc de l’arxiprestal de Morella, aquest passat cap de setmana se n’ha parlat i molt de l’excepcionalitat d’aquest instrument. Diverses conferències han complementat els concerts amb els organistes Atsuko Takano, Ignaci Jordà o Pablo Màrquez. Aquest últim, organista de la catedral de València, està investigant per aconseguir la reconstrucció del seu passat. Quasi 4000 tubs, i milers de combinacions, el converteixen en una veritable orquestra que requereix de molta habilitat per a fer que sone amb tota la seva esplendor. El segle XVIII va ser el segle d’or de l’orgueneria valenciana, però pocs exemplars d’aquell temps ens han arribat fins avui. El

que es conserva en l’arxiprestal de Morella, el de Turull, segons apunten orgueners i investigadors, és excepcional, únic al menys a la Comunitat Valenciana.

Les activitats commemoratives del 300 aniversari de l’orgue de Morella tindran a final d’any una interessant programació. Pablo Marquez, junt a la pianista morellana Elena Aguilar estan duent a terme una detallada investigació al voltant de l’orgue de Turull que ha merescut el finançament de ICEAC i el Conservatori Superior de Castelló. Aguilar està preparant un ample programa d’activitats pels tres segles d’aquest instrument que es duran a terme al mes de desembre en coincidència amb les dates que eixen de l’acta de recepció de l’instrument.

gramats pel 9 d’octubre, Vilafranca homenatjava a un dels grans poetes valencians, Vicent Andrés Estellés, en l’any que es compleixen 100 anys del seu naixement.

FRONTENNIS VILAFRANCA. Victòria del Club

Frontennis Vilafranca per 2-1 a casa contra el Castelló ‘C’ en partida jugada diumenge pel matí i que

estava ajornada per la pluja des de la jornada 2. El partit d’aquest cap de setmana contra el Torreblancaca ‘B’, s’ha endarrerit al dissabte 12 d’octubre.

EL MORELLA FC EMPATA AL CAMP DEL LÍDER CF ETURE I EL CINCTORRÀ PERD CONTRA EL CÀLIG

El CF Vilafranca es situa com a nou líder de la 3ª FFCV

CF ETURE ‘A’ -1-

MORELLA FC -1-

El Morella FC ha estat capaç de puntuar en la seua visita a l’Eture al camp Batiste Sales de Sant Jordi. Un punt que permet al Morella continuar sent sext a la classificació. Als primers 20 minuts de partit el Morella va dominar la situació i disposaria de dues bones ocasions per a marcar que no van poder ser aprofitades. Posteriorment, l’Eture es faria més amb el domini del joc i a poc per al descans disposarien d’una ocasió molt clara de gol que no van poder aprofitar, arribant-se al descans amb el 0-0 al marcador.

En la segona part, el Morella intentaria posar-se per davant i ho va aconseguir al minut 63 a l’eixida d’un córner i amb un remat del capità Moles que significava el 0-1. Però l’Eture apretaria i buscaria amb insistència l’empat. A més el Morella al minut 73 es quedava amb 10 jugadors per l’expulsió de Pau Puig per doble groga. L’Eture va empatar (1-1) al minut 74 i al tram final del partit es va bolcar per intentar aconseguir la victòria. Finalment empat a 1 gol en un partit molt disputat a Sant Jordi.

CE XERT

-0CF VILAFRANCA -2-

Partit que començava amb una clara ocasió del Xert amb un remat al travesser i poc després el Vilafranca inaugurava el marcador amb el 0-1 marcat per Isaac al minut 11. Un Vilafranca amb importants baixes i que s’avançava al marcador en una primera part en la que el Xert disposaria de bones ocasions amb diferents mà a mà que el porter Efrén aconseguia salvar. Amb el 0-1 s’arribava al descans.

A la segona part, el Vilafranca al minut 58 per mediació de Borja marcava el 0-2 que li donava una important renda al marcador i el Xert va baixar un poc en la seua intensitat. Fins i tot el Vilafranca disposaria de varies ocasions per ampliar l’avantatge al marcador. Finalment, victòria per 0-2 que amb l’empat del Benassal i el Benlloch i la derrota del Catí situen al Vilafranca en la primera posició de la 3ª FFCV. Amb aquesta victòria el CF Vilafranca acumula quatre partits de forma consecutiva sense encaixar cap gol i a la propera jornada de lliga rebrà la visita del Benassal al camp del Serrito.

ETURE ‘A’ ATZENETA

TORREBLANCA

XILXES

BORRIOL

MORELLA

PEÑÍSCOLA

JOV. ALMASSORA

VILAFAMÉS

ORPESA

ELS IBARSOS

TRAIGUERA

RAFALAFENA

ESP. VILA-REAL

ALMASSORA ‘B’ SAN PEDRO ‘B’

Classificacions a la 2ª i 3ª FFCV després de la disputa de la 5ª jornada de lliga.

FFCV

VILAFRANCA

BENASSAL CATÍ

BENLLOCH

VILANOVA

ROSSELL

CÀLIG XERT CANET

ALBOCÀSSER

LA POBLA T. VINROMÀ

ETURE ‘B’ SALSADELLA SANT MATEU CINCTORRÀ

CE CINCTORRÀ -0CÀLIG CF -3-

El CE Cinctorrà va caure derrotat al Pla de Mig Ull contra el Càlig, equip cridat a estar en la part alta de la classificació i que pel moment porta 2 victòries i 2 empats. El Càlig per la via ràpida va sentenciar el partit amb el 0-1 al minut 13 de joc i un 0-2 al minut 22 que deixava molt tocat al Cinctorrà i molt a favor les coses per al Càlig. Amb aquest resultat s’arribava al descans del partit. A més, al minut 56 de partit el Càlig marcava el 0-3 que liquidava ja totalment el partit i que a més seria el resultat definitiu de l’encontre. Amb el 0-3 a favor, el Càlig, conjunt que no coneix la derrota va controlar totalment el partit i sumava els 3 punts en aquest encontre al Pla de Mig Ull. El Cinctorrà intentarà aprofitar l’aturada a la lliga d’aquest cap de setmana per intentar recuperar alguns dels jugadors que hi han lesionats.

Doble derrota per a juvenils i cadets

RENOMAR ELS PORTS FC

Doble derrota per als equips juvenils de Renomar Els Ports FC en el passat cap de setmana de competició. A la 2ª Regional Juvenil Grup 1, Renomar Els Ports FC ‘A’ perdia en la seua visita al CF Borriol per 4 gols a 2 en un partit en el que s’avançaven els locals amb un gol en pròpia porta i al minut 43 el Borriol marcava el 2-0 amb el que s’arribava al descans. A la reanudació, el juvenil ‘A’ va ser capaç d’equilibrar el partit amb el 2-1, marcat per Albert al minut 55 i el 2-2 obra de Luis pocs instants després, al minut 59. Però el Borriol acabaria imposant-se a casa i marcava el 3-2 al minut 76 i el 4-2 definitiu a pocs minuts del final. Al grup 2 de la 2ª Regional Juvenil, Renomar Els Ports ‘B’ perdia a casa, al camp de la Fàbrica de Giner de Morella per 1 gol a 2 contra el Nou Jove Castelló-Ripollés ‘C’. Tots els gols arribaven a la segona part i marcava primer Renomar Els Ports amb un gol de Gaspar (1-0) al minut 57. Els visitants amb gols marcats als minuts 70 i 71 acabarien imposant-se per un ajustat 1-2. A la 1ª Regional Cadet, l’equip del Renomar Els Ports FC visitava el camp del Javier Marquina al Grau de Castelló per jugar contra el CF San Pedro ‘A’, líder de la categoria i que s’imposava de forma clara i contundent pel marcador de 6 gols a 0. Un partit amb molt poques opcions per a l’equip de la nostra comarca.

SEGONA FFCV

TERCERA

Qué hacer en Morella

NÚMERO 664. ÉPOCA II. DEL 11 AL 13 DE OCTUBRE DE 2024

MORELLA, A PUNTO DE CERRAR EL 55 SEXENNI

ESTE DOMINGOA IMAGEN ORIGINAL DE VALLIVANA SE ACERCA A LAS CASAS DE LOS ENFERMOS EN UNO DE LOS ACTOS MÁS ÍNTIMOS Y EMOTIVOS DEL SEXENNI

EL PRÓXIMO FIN DE SEMANA LA PATRONA DE MORELLA VUELVE EN ROGATIVA HASTA EL SANTUARIO DE VALLIVANA DONDE PERMANECERÁ HASTA EL 2030

El 55 Sexenni de Morella llegó a su fin el pasado 27 de agosto, pero la bandera blanca con el estandarte de Maria todavía ondea en el Castillo de Morella. Y es que la virgen de Vallivana está aún unos días más dentro de las murallas, concretamente hasta la tercera semana de octubre. Antes de volver a Vallivana acompañada por los romeros tendrá una última salida para visitar los enfermos.

Serà este domingo por la tarde cuando la imagen de la Virgen, acompañada por una nutrida comitiva de devotos volverá a salir por las calles de Morella para visitar, casa por casa, a los enfermos que así lo han solicitado.

Este es un acto sencillo, pero tal vez uno de los que ahoga más emociones. De hecho el origen de las fiestas sexenales, tiene que ver en la enfermedad. El paso de la imagen por las calles de aquella Morella del siglo XVII, sirvió para curar en el pueblo de la peste de 1672.

La imagen, hoy en día, continúa curando por que recibirla en cada consuela a los enfermos y a sus familiares. Su visita se esperada y deseada, por aquellos que por su avanzada edad, o su estado de salud, no han podido acercarse hasta la iglesia durante las nueve semanas que ha estado entre las murallas de la ciudad que la venera como madre y patrona.

Y en cada casa, en cada visita, la procesión se va haciendo más grande, con la incorporación de los familiares de los visitados a la comitiva.

Otros cinco días estará en el interior de Santa Maria de Morella, dado que este es el último acto antes de volver a su Santuario el próximo fin de semana. La rogativa del 19 y 20 de octubre pondrá punto y final al 55 Sexenio. A partir de aquí, empezamos de nuevo a contar, un ciclo más, esperando la llegada del año 2030.

Pero, entre unas cosas y las otras, si nos ponemos a pensar, ya solo quedan 5 para la llegada de l’Anunci —y su gran fiesta del confeti—, y sólo 4 para empezar el trabajo de las carrozas para ese día, por lo que podemos decir que en Morella, —casi— siempre es Sexenni.

La imagen de la Virgen de Vallivana durante la visita a los enfermos del Sexenni de 2018.

ALBA SEGURA

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

DOMINGO 13 DE OCTUBRE

11:00

VISITA A LOS TRAMOS DE MURALLA BOMBARDEADOS

DURANTE LA GUERRA DE SUCESIÓN

JORNADAS EUROPEAS DE PATRIMONIO

Salida desde la Plaza Colon

17:00

VISITA A LOS ENFERMOS DE LA VIRGEN DE VALLIVANA

55 SEXENNIO

Calles de Morella

“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre, que este año permiten junto con el fin de semana tres festivos, Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

MORELLA, ABIERTA

Los establecimientos comerciales de Morella estan abiertos los domingos, siguiendo una larga tradición comercial de la ciudad amurallada que se remonta a tiempos medievales. El último día de la semana, la oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas, lo que se hace desde que el rey Jaime

I El Conquistador lo autorizara en 1256.

Tanto es así que la calle estrecha donde se ubica este mercado al aire libre, al ser el centro de la población y acoger a los mercaderes, se la conoce popularmente como “la plaza”, denominación que suele llamar la atención de los visitantes, debido a que, realmente, es una calle larga y estrecha.

Se cuenta que la costumbre de abrir los comercios los domingos era para que los campesinos que venian a vender sus productos en el mercado callejero pudieran, a su vez, comprar en las tiendas lo que necesitasen. Eso sí, para poder tener algunas horas de descanso, los comercios que abren sus puertas los domingos suelen cerrar los lunes por la tarde.

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

EN DOMINGO

Ahora es también el turismo el que se beneficia de la peculiar apertura de horarios del gran centro comercial que es Morella, pudiendo hacer las compras el propio domingo. Las tiendas más turísticas abren en su mayoria durante toda la jornada, pero mejor pregunta ya que algunas ya cierran a mediodia.

En ellas puedes encontrar delici-

El laberinto de calles morellanas está lleno de comercios que abren incluso los domingos.

RAFA RUIZ

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada.

Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

osos y premiados quesos, una amplia variedad de embutidos, jamon o cecina. También podrás llevarte las típicas croquetas morellanas, aceite del territorio o una típica manta morellana. Los perfumes elaborados con las diferentes hierbas aromáticas del territorio o los dulces típicos entre los que se encuentran los flaons también son una compra impresdincible.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

LA PRISIÓN MEDIEVAL. Abierta los dias 11, 12 y 13 de octubre, de 11 a 14h. y de 16 a 19h.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR. Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN. Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, el castillo y las murallas de Morella se iluminan desde la puesta de sol hasta medianoche. Puedes acercarte a pie hasta el paseo de la Alameda para ver el castillo o coger el coche y dar una vuelta por los alrededores para disfrutar del espectáculo en su conjunto.

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL.

Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media. La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo de 10 a 13h y de 16 a 19 horas.

Setmanari d’informació

Agenda.

—Morella.

Diumenge 13 d’octubre

Jornades Europees Patrimoni

11h. Visita als trams de muralla bombardejats durant la Guerra de Successió. Eixida des de la Plaça Colon.

55 Sexenni

17h. Visita als malalts de la marededeu de Vallivana

—Vilafranca.

Divendres 11 d’octubre

18h. Xerrada informativa ‘Cáritas Vilafranca’. Organitza Parròquia Santa Maria Magdalena. Saló Actes Casa Social. Intervindran Pedro Segarra, capellà de Vilafranca, Ares i Vilar de Canes; Ana Rosa Negrín tècnica de Formació i Voluntariat de Cáritas i Marisol Castelló tècnica d’integració social de Cáritas.

Diumenge 13 d’octubre

16h. Cinema a la Casa Social. Sessió infantil amb la pel·lícula “Wanka”. A les 18,30h. Sessió adults amb la pel·lícula “Saben aquell”.

Exposició sobre els 25 anys del tancament del Centre de Formació Professional. “Estudias o vas a la FP?”. A les Sales Gòtiques fins a l’1 de desembre.

—Cinctorres.

Dissabte 12 d’octubre 19,30h. ‘Sopar Estellés 2024’ Micròfon obert de poesia. Sopar de pa i porta. Actuació de Francesc Anyó.

Local de Festes de Cinctorres.

Diumenge 13 d’octubre

10h. ‘Descobreix Els Ports’. Rutes temàtiques. Ruta per tal de conèixer el passat i el futur tèxtil de la comarca.

—Portell.

Diumenge 13 d’octubre

10h. ‘Descobreix Els Ports’. Rutes temàtiques. Ruta per tal de conèixer el passat i el futur tèxtil de la comarca.

—Ares del Maestrat.

Dissabte 12 d’octubre 10,30h. ‘Camins de pedra, terra i aigua II’. Eixida des de l’Oficina de Turisme a la Nevera pel Cingle de la Mola. Esmorzar a la Font de Regatxols. Demostració de treball amb llana amb Javier Soligó. Tertúlia sobre l’actualitat del patrimoni etnològic d’Ares.

—Herbers - Castell de Cabres.

Jornades Europees de Patrimoni 2024

Dissabte 12 d’octubre 10,30h. ‘Ens retrobem a les mines’. Eixida des de l’antiga piscina d’Herbers. Duració: 3 hores. Jornada organitzada per els dos pobles en la que es visitaran les antigues mines de carbó de Castell de Cabres.

—La Pobla de Benifassà.

I Jornada de Divulgació “Les Ales de la Tinença’ Divendres 11 d’octubre

A l’Alberg la Font Lluny 17h. Recepció i apertura de les jornades. 17,30h. “El crebalòs torna a la Tinença. Evolució del projecte de recuperació des

de 2018 a 2024” amb Enric Juan i David Leiva 18h. “Els reis de la muntanya. Estat de conservació de grans aus rapinyaires a la Tinença”. Amb David Izquierdo 19h. “Projecto monachus. Corredors per al voltor negre” amb Emilie Delepoulle i Ernesto Álvarez.

Dissabte 12 d’octubre

Al Centre d’Interpretació del Parc Natural de la Tinença De 9 a 14h. Cens internacional simultani de crebalòs

Diumenge 13 d’octubre

Al Centre d’Interpretació del Parc Natural de la Tinença 12h. Contacontes. “Un amic a la Tinença’. A càrrec d’educadors del Parc Natural de la Tinença.

—Benassal.

Mes de l’Avellana a Benassal

Dissabte 12 d’octubre

11,30h. Taller de fotografia temàtica amb mòbil. A la Costureta 17,30h. Presentació del llibre “La última primavera” d’Amparo Bellido. A La Mola 18,30h. ‘Showcooking’ a càrrec de Francesc Moliner i Pastisseria Moliner. ‘El ferrero d’avellana de Benassal’. A La Mola

Diumenge 13 d’octubre

11,30h. Taller de fotografia temàtica amb mòbil. A la Costureta

La foto guanyadora serà el cartell del mes de l’Avellana 2025. 17h. Taller de Ganxo de Tardor. A La Costureta.

—AgendaEsportiva

FUTBOL REGIONAL

IV La Nostra Copa Morella FCCF Traiguera Divendres 11 a les 21h. ‘Fàbrica Giner’. Morella

Juvenils

Benicense ‘B’Els Ports FC ‘B’ Dissabte 12 a les 18h. ‘Torre Sant Vicent’. Benicàssim

FRONTENNIS

1ª Provincial Torreblanca ‘B’Vilafranca Dissabte 12 a les 16h. Frontó de Torreblanca.

Setmanari d’informació comarcal

El

notícies de perfil.

JULIÁN ORTÍ MESEGUER, DE MORELLA A FRANÇA: UNA HISTÒRIA DE L’EXILI

“Sóc nascut a Morella i em sento nacido en Morella o sigue que...Tinc

Julián Ortí Meseguer, nascut a Morella el 18 de juny del 1935, i des del 1949, ciutadà de França, quan junt amb sa mare, Anita Meseguer Sales, es reuniren amb el seu pare, Julián Ortí Giner, que portava 14 anys exiliat de la Guerra Civil espanyola a Cervera i Banyuls. Ciutadà actiu de París, va ser funcionari durant 30 anys del Senat de França. I ha desplegat una intensa labor social com a dirigent de la Fédération Nationale des Combattants i l’Amicale de París, i President del Casal de Catalunya. I ha compartit una biografia de conviccions laiques i de llibertat, en àmbits com la maçoneria. La seua memòria evoca les personalitats polítiques que ha conegut en directe i en els temps successius del segle XX: De Gaulle, Pompidou, Mitterrand o Chirac... I la duresa de la vida dels republicans exiliats d’Espanya, i de tot arreu. Però sobretot no oblida les

Vas deixar de vore el pare i te vas quedar amb la mare i els iaios a Morella. Com vas viure la teua infància?

Tres dones per a cuidar-me a mi, que era un fati, ja saps què vol dir, gordet... La mare, Anita, els iaios i la tia. Per a vindre a França, calia un salconduit, un permís de tres mesos, i això era difícil…No podíem tindre passaport. Un tio ma mare de Castelló, que era bastant ric i tenia una fàbrica, la va ajudar. Tinc molts de records de Morella, de Julio Ortí, Sergio Beser, Pepe Garcia…tenia molts d’amics. Beser cantava la cançó: “Somos lindos, somos rosos, somos lindos mariposos para qué queremos niñas siendo niños tan hermosos” (riu). Jo vaig aprendre la música amb Fabregat, sobretot la trompeta, però també el saxo i el clarinet. Ton pare, no va poder tornar?

Mentre hi va haver franquisme, no va voler; podia, perquè era francés però no volia. Quan Franco va morir, va tornar a Morella, una vegada…

Hi havia contacte amb Morella, amb Espanya?

Me’n recordo que a Morella dien de tant en tant que mon pare estava amagat a Morella. I a la saleta de casa hi havia un fusell de fusta, a casa, i quan entrava la Guàrdia Civil, va dir: “Eh, hi ha un fusell ací, deu estar amagat”. Però ell mai va tornar a viure a Morella. I es va obrir camí tot sol treballant.

I l’arribada a França?

Durant 14 anys mon pare va es-

A la dreta, una imatge de Marie France i Julián en l’actualitat

cançonetes de la infància a Morella apreses o compartides: li venen a la memòria el mestre de música Fabregat, o Pepe Garcia, o després, Sergi Beser... Casat amb Marie France Ortí, ex funcionària de l’Assemblée Nationale, en continuen l’estil de vida dos fills, Isabel i Jean Christophe, i tres netes.

Les seues paraules, més alegres que cansades, reprenen una entrevista familiar, iniciada fa uns anys a Banyuls, al temps de la verema, prop de la casa d’un altre morellà exiliat, Max Corbatón, i amb conversa continuada ara des de París. Ja sense fronteres. S’expressa amb el seu valencià natural de Morella, el castellà, el francés, o l’esperanto si cal. Sense cap presumpció, parla i escolta amb la joie de vivre, evoca l’amistat i el progrés, des de la Morella de la postguerra de xiquet, a la vida d’ara mateix.

tar aquí tot sol, fins al 1949. En arribar vaig tindre que aprendre el francés, i em vaig trobar amb criatures de 7 o 8 anys a l’escola...Vaig tindre sort i al cap de dos anys vaig traure el Certificat d’Études, i vaig poder entrar a Perpinyà a una escola de Mecànica, on vaig fer 3 anys.

Amb la joventut que et vas trobar aquí, hi havia companys, també catalans, espanyols... Els xiquets cantaven Espanyols ronqueros fills de punyeteros. Els espanyols estaven molt mal considerats. A Banyuls tenia un company també espanyol. Ma mare era d’Ares del Maestre, i una amiga d’Ares es va casar amb un refugiat i també vivien aquí a Banyuls. Com et vas obrir camí?

Va ser una època molt difícil perquè èrem molt pobres, vam haver de treballar molt per a poder viure, mon pare, ma mare i jo. La guerra de França s’havia acabat, però encara estava la carta de racionament. Anàvem a fer les veremes a Banyuls, a Cervera, a l’Aude…Fèiem el que calia per a poder menjar. Després me’n vaig anar al “camí de ferro”, la SNCF que diuen, al nord de França, i jo acostumat al clima mediterrani. Vaig estar un parell d’anys. Els primers anys a França van ser molt difícils però després va anar a millor. Després de Morella i la joventut a França, arriba el servei militar a Algèria. Com era la teua situació?

Vaig tindre sort. Al principi,

Laia Meseguer.

morellà i el carnet d’identitat diu que...Tinc passaport espanyol i francés”

A dalt a l’esquerra, Julián Ortí el dia de la comunió.

A dalt, Julián Ortí amb els amics de l’escola de Cervera.

A l’esquerra, fent el servei militar a Algèria.

lluitar contra els algerians que volien la independència, i la França no volia. Després ens van posar al desert, només hi havia sorra, a mil quilòmetres d’Ora. I no sé per què em van posar de mestre, un espanyol de mestre…Els xiquets d’allí no coneixien el francés. Me’n recordo que tenien mistos i els vaig ensenyar matemàtiques. Estàvem plens de polls i cada matí i jo els deia us traeu la roba i la poseu en aigua i els “polvos” per a matar els polls. Un dia li va caure aigua calenta a una xiqueta i li va cremar el 80% del cos. Vaig provar amb unes coses que aïllaven la pell. Vaig cridar i la van dur en avió a l’hospital. Feien més falta els infermers que els mestres.

Després d’Algèria, Paris. A França els espanyols no eren considerats. Havia de guanyar-me la vida i vaig estudiar per a gendarme de la Guàrdia Republicana. Vaig fer sis mesos de formació al costat de Marsella i després a l’hora de triar els meus companys triaven

els pobles, però jo vaig triar París, on vaig estar tres anys. Després, un amic em va dir “per què no vas al Senat?”, vaig fer l’examen, vaig aprovar i durant 30 anys vaig treballar com a funcionari al Senat, on finalment vaig ser Jefe del Servici.

En aquell moment, potser pensaves també en Espanya, però tu eres ja un parisenc, un francés.

Jo sé que sóc francés, però per a mi Morella... Un exemple, quan hi ha l’equip de França i l’equip d’Espanya, sempre vaig pels espanyols.

Jo dic que sóc morellà, sigue com

sigue, sóc nascut a Morella i em sento morellà i el carnet d’identitat diu nacido en Morella o sigue que... No hi ha problema. Tinc passaport espanyol i francés.

A París, hi havia molta activitat social. Era un lloc de convivència i de la cultura. Aquest període va

començar per casualitat, o amb el nucli d’exiliats que vos coneixíeu?

Va ser a partir dels catalans, del Casal de Catalunya, i el president va morir, i no hi havia ningú que volgués ser president, i van dir pues tu que tens temps, seràs president. I vaig ser-ho durant deu anys. Quan venia el president de la Generalitat, pos tenia que estar allí, i parlar català! No m’ha agradat mai parlar molt de rato perquè trobo que un discurs quant més és curt, més s’aprecia, je, je... I tinc un Diploma, que vaig rebre a Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, i vaig visitar Montserrat.

Així que a París, ja amb la vida familiar en marxa, junt amb Marie France, portaves la vida laboral allà al Senat i tenies relació o familiaritat amb els polítics…

A dalt, per l’esquerra, el president del Sénat Gaston Monnerville i Julián Ortí, amb altres polítics. A l’esquerra, a l’Ajuntament de Barcelona en rebre el diploma de la Generalitat de Catalunya amb Marie France i Ortí.

Al Senat mos exigien ser apolítics. Jo sempre he sigut d’esquerra, tota la vida, mai m’he fet un vot per la dreta, però al Senat lo que pensave cada u, no t’ho demanaven i no calia dir-ho tampoc... N’hi havia d’esquerra, dreta, del centre i de tot… Quan els polítics tenien algo que demanar podien passar per mi. Sí, així vaig poder conéixer De Gaulle, i també amb Pompidou, le maire de Paris Chirac, i Mitterrand.

Des del principi, teníeu amics espanyols exiliats i vos reuníeu?

A Perpinyà sí, a París no. A Perpinyà hi havia un Centre Cultural Espanyol, que justament el divendres anàvem a dinar amb un amic meu de Palafrugell, de la meua edat. En aquella època estàvem tots dos a Perpinyà i ell tenia casa i quan jo portava una amiga posàvem un mocador a la finestra i ell ja no pujava, je je... Hem sigut amics tota la vida, vaig ser testimoni al seu casament. Amb els companys catalans, vaig comprendre la llengua: a Morella diem “ataüt”, creia que era femení, però es diu “taüt” i és masculí. I pensava que era “olvidat”, però és oblidat… Entre les vivències teues, l’experiència de la maçoneria, com va començar i com ha evolucionat en la teua vida?

No et sabré dir com hi vaig entrar, però ja fa 45 anys… Sobretot, hi he actuat des de París, però per tot arreu de França. Jo trobo que la maçoneria és la millor escola que he tingut, que hi ha al món perquè és una mescla de tot arreu, una persona d’esquerra i…Quan entres a la maçoneria, el primer any no pots parlar. I sempre, cada u respecta l’altre, i quan tu parles, en la maçoneria tots t’escolten, els germans i els superiors, ningú que et diga ep!... La maçoneria no és que sigue d’esquerra, perquè hi ha

maçons de dreta, d’esquerra i de centre, però és... no és catòlica, és laica, jo sempre he tingut eixa idea de laïcitat.

Una de les teues dedicacions que indiquen la teua capacitat d’aprenentatge i la teua obertura vital és la teua relació amb el naturisme

Quan me vaig casar amb Marie France, abans de casar-mos, li vaig dir: escolta, jo sóc francmaçó, naturiste, divorciat i tinc una filla. Je, je, je... No li vaig amagar res. I la primera vegada que va vindre a un camp de naturistes, prop de París que tenim una caseta, i ella va vindre amb un jersei tancat hasta dalt. Quan va arribar a la piscina, tothom era despullat i la miraven perquè era l’única que estava vestida.

Però eres naturista des d’abans de la Revolució del 68 i dels hippies, ja practicaves estes idees llibertàries, i també vas aprendre l’esperanto

Vaig aprendre per curiositat a Perpinyà, amb un amic…Vaig anar a París amb un grup de la SNCF, tot el món sense pagar. Amb la Marie France vam estar en un castell, a França, només per

a esperantistes. Tot el món aprèn de tot arreu. L’esperanto i la francmaçoneria estan molt propet un de l’altre perquè l’esperanto és mundial, el naturisme és mundial i la francmaçoneria també.

La naturalesa humana és universal

La vie fait le moine, la roba fa la personalitat. En un camp naturista, tothom és igual, no fa si un és director d’un banc, un duaner o un gendarme. Quan estem despullats, tots som iguals...

Quan compares aquell xiquet que jugave per Morella, amb el jove emprenedor, i l’adult actual, què et pareix?

Sempre he dit que sort que mon pare es va exiliar perquè a Morella haguera sigut responsable de la Fàbrica del Tint. Ací a França, vaig fer quaranta anys d’amistat amb un amic que cada setmana venia de matí a portar-nos els croissants per a l’esmorzar amb nosatros. Ell se va casar i jo també, ja fa anys i anys…Encara ara un cop a la setmana dinem junts. Aquí a França hem fet una bona situació, per sort, mentre que a Morella, haguera sigut com un obrer ni més ni menos. O aprendre de sabater

A dalt a l’esquera, Julián Ortí amb Julio Ortí per Morella.

A dalt, en família amb fills i nets a casa.

perquè n’hi ha de sabaters a Morella…En l’època era l’artesania, ara són multinacionals.

Què recordes més de la teua joventut i com veus la França actual?

Torno al començament. Jo sóc ateu, perquè…quan tenia 10 o 11 anys a Morella, anava pel monte, un dia vaig replegar un ramet de flors i vaig pensar de dur-lo a la Mare de Déu: a eixos pares, els Escolapis, o a l’església: el sagristà em va mirar, i vaig vore que pensant qui era, jo un innocent, les va refusar… I després, lo que va passar també amb Adolfo Corbatón: que no mos van deixar prendre la Comunió amb los altres i la vam fer de matinada, no dic cap mentida. I tot això va fer que, poc a poc, i sobretot quan vaig entrar a la Lògia i vaig prestar jurament damunt de la Bíblia. I després vaig llegir molt, i vaig trobar que la religió, la que sigue…

La teua generació havia rebut com a herència el silenci, la submissió pel silenci

Vergonya i temor. Perquè allavontes la Guàrdia Civil feien maleses. I jo me’n recordo de mossén Paco, que quan els xiquets anaven a besar-li l’anell, sempre me traïe la mà... Jo vos ho asseguro, perquè vaig ser escolanet, batejar, confirmar, la primera comunió... I, em vaig casar per la Iglesia la primera vegà, ací a França, o sigue que... Després, amb Marie France, ens vaig casar civilment perquè jo ja era divorciat.

O sigue que, per als rics o la religió, una cosa és viure d’allò que es té, i un altra cosa és viure segons lo que es fa.

Un ric no té cap desig; se pot

menjar una llangosta, o caviar de quan en quan, però no tenen cap gust de res. Tenen un iot, no es lo mateix un iot que una barca...Et contaré una història: Era un poblet, com Xiva, Morella, sant Mateu, és igual, i les dones quan anaven a confessar tenien he pecado porque sabe lo guapo que era este chico y no he podido hacer nada más que, en fin... Això quatre, cinc, sis, cada vegada, perquè les dones, ja, ja... I al cap d’un temps el capellà va dir: “a partir d’ara veniu i dieu: Padre he resbalado en un segundo peldaño de la escalera del cementerio.” O sigue, que les dones quan anaven a confessar: he resbalado... I el capellà “Ya, ya lo sé” i els donave l’absolució i ja estaven... Però eixe capellà va morir, i al capellà nou les dones van continuar dient: padre, he resbalado del segundo peldaño de la escalera del cementerio... I el capellà va dir: no és normal això que les dones resbalen tant. I va anar a vore l’acalde i diu: señor alcalde tendrá que hacer la reparación de la escalera del cementerio, porque las mujeres... I l’alcalde es va posar a riure perquè ja ho sabie... I el capellà diu: no ría señor alcalde porque su mujer cayó dos veces la semana pasada. I ara, després dels vells temps, tota l’experiència, ¿quina visió tens, dels temps d’ara, de les generacions joves, com veus el món? Vens d’una vida optimista Cada generació ha de estar activa i avançar. Cada temps és diferent i el d’ara té a vegades massa drogues, massa guerres, dificultats per als joves…A mi, m’agradaria anar més a Morella però estic major, però estiguem on estiguem la idea és cap a endavant sempre.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El Directori Civil (1925-1930) · Part XVI

Notícies curtetes

Més notícies referents al Sexenni de 1928. En aquest repàs imperfectament cronològic que estic fent, potser siga interessant citar la composició de la Junta de Festes d’aquell any, segons Acta plenària de la sessió extraordinària del 22 de febrer de 1928. El president seria Mariano Sebastià; vicepresident Fidel Cetelles; els vocals, el Retor dels Escolapis, l’Arxipreste, el capellà de Sant Joan, el de Sant Miquel, José Maria Escorihuela (què pesat, està a tot arreu), l’administrador de Vallivana, Julio Milián Loscos (Comerç), José Facundo Martí (Industria), Manuel Mestre Boix (Agricultura), Ramón Ferrer Meseguer (Treball Obrer), Pedro Sancho Sañudo (Intersectorialitat Professional), José Milián Loscos (Premsa) i José Pascual Royo (Revista Vallivana).

Pep Querol. Historiador

Ja havia comentat, que la guerra d’Àfrica s’havia reconduït després del desastre d’Annual el 1921, fins al punt de recuperar terreny i pacificar, de forma relativa, el protectorat assignat a Espanya, que comprendria la franja nord de l’actual Marroc. Una vegada aconseguit aquest objectiu, Primo de Rivera l’aprofitaria per fer-se propaganda, això és, se promouria la «Fiesta de la Paz», amb una ressonància que ens remet a dècades després. A aquest respecte, Franco seria un alumne avantatjat del Directori. Així, a tots els municipis d’Espanya se celebrarien actes per eixa pau aconseguida, en el nostre cas, animats a través de dos comunicacions del governador civil, de l’1 i 8 d’octubre de 1927, perquè se celebrara el dia 12. La

coincidència amb el dia de la Hispanitat no era casual, òbviament, estava tot pensat i meditat, no hi havia res a l’atzar. El dia 13, Mariano Sebastià escriuria al Governador, donant-li comte dels actes celebrats, «Se anunció la fiesta de la Paz, [...], el día 11 a las 12 horas, por medio de volteos de campanas en todas las iglesias parroquiales», i se publicarien bans per animar a la població a participar, «El dia 12, a las 6 horas, la banda de tambores y cornetas» faria una despertà. A les 9 se faria missa solemne, «a toda orquesta». És curiós com en aquells anys aquests actes se feien més prompte que ara. L’Arxipreste se lluiria amb el sermó, qualificat com «patriótico-religioso», i Te-Deum, «Por la tarde, la Banda municipal de Música, dio

La Creu Roja ja feia un temps que era present a Morella, però serà reconeguda oficialment

el 23 d’abril de 1928

un concierto en la avenida de los Hermanos Gallén Ferreres. Y a las 19...», com era una festa en referència a l’exèrcit, l’Ajuntament «...obsequió [...] a todos los reservistas con una merienda-cena en el Teatro Principal, pues el clima destemplado no permitió que la merienda se diera en el campo. A los postres fueron invitados el Ayuntamiento y Autoridades», estava estipulat per Governació, que se gastarien 6 pessetes per cada comensal, la pena és que no se diu enlloc quants n’eren. Una vegada acabat el menjar, Pedro Sancho, en nom dels reservistes faria un parlament en agraïment. Els discursos se seguirien més tard per l’omnipresent Escorihuela; pel Jutge d’Instrucció, Cano; i per Sebastià. Aquests parlaments serien

qualificats com «áltamente patrióticos». Després hi ha qui s’estranya que hi haja gent que odia eixa paraula. Jo ja somio de forma patriòtica. Després d’aquest rotllo, a xalar, «Por la noche, a las 21 horas, se celebró una verbena en la calle de don Blasco de Alagón». La festa seria un èxit, i és completament comprensible. Fóra real, o no, que havia arribat la pau, ja dic, seria relativa, perquè sempre hi hauria conflicte amb les tribus indígenes que mai estaven assossegades del tot, s’obria unes perspectives d’esperança per molts pa-

res perquè els seus fills no anaren a morir a l’Àfrica. Al dia següent, dia 13, «Hoy, [...], a las 9 horas, se ha celebrado, en la Arciprestal de esta Ciudad, una misa de difuntos, solemnísima, por los fallecidos en la campaña de África».

El diari Las Provincias, del 6 de novembre de 1927, dona compte d’aquesta festa a Castell de Cabres, on el to seria semblant a la de Morella. Els actes omplirien també tot el dia, encara que se pot destacar que a les 10 del matí «se reunieron 18 ex soldados de Marruecos, con las autoridades locales, en la Casa

Consistorial. Los niños y niñas con su maestra y la bandera de la escuela, los esperaban en la plaza». Anirien a missa; després donarien un convit als excombatents, fins que a les 15:30 «los veteranos de África y todo el pueblo en masa, recorrieron la villa, con una hermosísima bandera y acompañados de una magnífica rondalla cantaron coplas alusivas al acto, dedicadas a España, al Rey, al Gobierno, al Ejército, al General Miguel Primo de Rivera y a las autoridades en general». Més tard hi hauria ball «al estilo del país», això és, al-

Membre de la Creu Roja, Autor: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

guna mena de ball rodat. Com no, hi hauria discursos «altamente patrióticos», del capellà Víctor Rambla i del practicant Juan Adell. Canviem de tema. La Creu Roja ja feia un temps que era present a Morella, però serà reconeguda oficialment el 23 d’abril de 1928, segons ofici de la mateixa institució a l’Ajuntament el 10 de maig, «con fecha del 23 de abril p. p. [...] el Comisario Regio ha tenido a bien declarar en nombre de S.M. la Reina, constituida oficialmente la Asamblea local de la Cruz Roja Española en esta Ciudad [...] y al efecto en el citado oficio dice que Prestan la aprobación más completa al actuado con tanto celo y acierto por V.S.; quedando reconocida esa Junta a todos los efectos legales con la representación que ostenta, en los términos y condiciones señalados por los Estatutos y Reglamentos vigentes, a la vez que esperamos los más brillantes éxitos del patriótico entusiasmo y generosa caridad que les anima». Ja havíem vist com als primoriveristes els feia pànic, no només que els obrers estigueren ben organitzats, sinó també la patronal, símptoma que tant a dreta i esquerra estaven reben palo. El 27 d’abril, a 4 dies de la festa obrera per antonomàsia, l’Ajuntament rebia un telegrama del governador civil, «Con motivo fiesta obreros de primero mayo deberá V. tener en cuenta las siguientes instrucciones. No se autorizará manifestación ninguna en la vía pública permitiéndose únicamente los mítines reuniones o conferencias en los domicilios propios de las sociedades obreras pero de ningún modo en teatro cine ni en otros locales públicos pudiendo una comisión que no exceda de cuatro o seis personas hacer entrega a las autoridades de las conclusiones o peticiones si así lo desean debe garantizarse la libertad del trabajo para todos los que en ese día quieran acudir a él no pudiendo por lo tanto imponerse a nadie el paro forzoso teniendo presente que los que en uso de la misma libertad no trabajen ese día no tendrán derecho al jornal que en caso contrario hubieran ganado confío en el celo y discreción de V. pararlo adopción de cuantas medidas considere oportunas para la garantía de esas libertades». Bàsicament, les llibertats que ells consideraven que tenien els treballadors era les de treballar, no de fer vaga o reivindicar, pacíficament, millores en les seues condicions de treball. Llibertat per ser explotat per patrons despiadats, però no per queixar-se d’eixa explotació. Però el governador civil podia estar tranquil. A Morella

no hi havia sindicats d’esquerres, així que la festa del treballador no tindria cap mena d’incidència. Després se queixarien del que passaria a la República. Com diria un famós locutor esportiu de ràdio fa més de 20 anys, quien las da, las toma

José Milián, corresponsal del Heraldo de Castellón, del 12 de març de 1927, encara estava donant voltes a la possibilitat d’arribar un nou regiment a Morella. Qüestió absurda a eixes altures, però per demanar que no quede. Més interessant que això, és la seua visió d’abandó que tenia Morella per part de les institucions. Òbviament no podem descartar un interès propagandístic, patrocinat pel propi Ajuntament, per posar més pressió a les autoritats competents, però, malgrat tot, no deixa de ser un testimoni de la sensació que tenien certs sectors de la societat morellana de l’estat de coses, «Hora sería de que nuestros gobiernos y autoridades civiles y militares provinciales y regionales se acordaran de la Cenicienta de la provincia de Castellón, de la infeliz Morella, abandonada siempre por todos, resignada a vivir muriendo, en los actuales tiempos modernistas en los que la vista miope de los gobiernos no alcanza a distinguir más allá de los últimos tejados de las grandes capitales. Haber nacido ricos esa es la frase de la piedad de la época presente, eso se contesta a los pueblos como Morella que fueron grandes, pero que hoy arrastran una vida esteril e infecunda, faltos de vida y víctimas del desamparo y abandono nacional». Milián, estàs dient que el gran home, el salvador de la Pàtria, allò millor que li ha passat a Espanya en tota la seua història, té abandonada Morella? Para compte, perquè t’acusaran d’antipatriota. Fora bromes, la seua perspectiva tant pessimista és comprensible. Per una banda, s’havien muntat una pel·lícula estupenda amb Primo de Rivera, que els solucionaria tots els mals, i al remat... era un més. Per una altra, projectes interessants que podrien repercutir positivament a la societat morellana, com el tren, els quarters militars, l’exèrcit, rebien carabasses constants, a més de ploure sobre mullat amb la greu crisis industrial que patia de feia anys (tancament de la Fàbrica Giner el 1926). Semblava que s’acabava el món, però això és relatiu. Des de la nostra perspectiva, tant de bo estiguérem al 1927, una època en què els pobles encara eren unitats de producció industrial i agrària, i no sucursals com ara de Ciudad de Vacaciones, dígame?

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

DEMANEN QUE ES PRIORITZEN ENTRE ELS PROFESSIONALS DEL SECTOR

LA UNIÓ reclama l’ampliació de les ajudes per la sequera

La Unió Llauradora i Ramadera ha sol·licitat a la Conselleria d’Agricultura que amplie les mesures urgents posades en marxa mitjançant el paquet d’ajudes de 17 milions d’euros, amb l’objectiu de prioritzar la seua aplicació en els professionals del sector agrari que depenen d’aquesta activitat per a la seua subsistència i que no han sigut contemplats com a beneficiaris en el Decret llei 10/2024, de 24 de setembre, del Consell. Aquestes ajudes, que van respondre inicialment a les conseqüències del conflicte bèl·lic a Ucraïna i la situació de sequera prolongada, deuen ara ser ajustades per a incloure sectors que van quedar exclosos en un primer moment i que s’han vist greument afectats per l’actual situació d’emergència. En concret, LA UNIÓ demana que s’incloguen en les ajudes als cultius de vinya i fruita seca en secà a la comarca d’Utiel-Requena. Encara que aquests cultius estan classificats com “de regadiu” per disposar d’una dotació mínima d’aigua, en la pràctica funcionen com a cultius de secà degut a les limitades quantitats d’aigua disponibles, que només permeten regs de suport i no per a incrementar o mantindre la producció. L’actual classificació exclou injustament a aquests professionals de les ajudes, a pesar que també pateixen les conseqüències de la sequera.

A més, se sol·licita que s’incorpore al sector apícola, que ha patit l’impacte directe de la sequera a causa de la falta de floracions durant la primavera i l’estiu. Això ha disparat els costos d’alimentació de les abelles, la qual cosa afecta seriosament la viabilitat econòmica de les explotacions. Malgrat ser un sector ramader afectat, els apicultors no han tingut accés a les ajudes fins ara. LA UNIÓ subratlla la importància de fer costat als professionals d’aquest sector, que, malgrat les dificultats, han mantingut ruscos en la Comunitat Valenciana, contribuint a la biodiversitat i la pol·linització dels cultius.

LA UNIÓ també ha traslladat a la Conselleria la necessitat de prioritzar les ajudes en les persones que exerceixen professionalment l’agricultura i ramaderia. “És fonamental que les ajudes es concentren principalment en aquells professionals que depenen exclusivament d’aquesta activitat per a la seua subsistència i la competitivitat de les seues explotacions. Si es dirigeix una major quantitat de fons als professionals, l’impacte tindrà major eficàcia”, segons apunta LA UNIÓ.

AJUDES A LA RAMADERIA. La Conselleria d’Agricultura destinarà enguany prop de 88.000 euros a la ramaderia ecològica en pràctiques d’extensiu. Una partida que pretén contribuir amb el ramader a sufragar les despeses derivades del manteniment de les explotacions certificades, que realitzen aquest tipus de pràctica al territori valencià. I és que la ramaderia extensiva és considerada un sistema de producció sostenible i respectuós amb el medi ambient, que afavoreix el desenvolupament de les zones rurals. A més, combina les millors pràctiques mediambientals, conservant la biodiversitat i els recursos naturals. Amb aquest ajut es pretén protenciar la producció de transformació i consum dels productes ramaders ecològics, la qual cosa suposa un instrument a favor de la competitivitat en el sector agrari.

Els preus.

Els preus del Porcí. 03/10/2024

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,643 €/kg (baixa 0,024 €)

1,655 €/kg (baixa 0,024 €)

Setmana 40 del 30/09 al 06/10

69,00 € (sense variació)

87,00 € (sense variació)

03/10/2024

46,00 € (sense variació)

China (Min. Agricultura) Del 23 al 29 de setembre

Porc viu 2,41 €/kg (baixa 0,09 €) Garrí (Lechón) 5,02 €/kg (baixa 0,21 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 02-10-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

5,96 €/kg (regularització)

5,96 €/kg (regularització)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 02-10-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,00 €/kg (regularització) 4,62 €/kg (regularització)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 26-09-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (sense variació)

1,43 €/kg (sense variació)

Conill (Pes viu)

Els preus del Conill. (Moncun) 01-10-24 Conill (Pes viu)

2,50 €/kg (puja 0,05 €)

€/kg (puja 0,10 €) (Loncun) 03-10-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

1 novembre 24 octubre 9 novembre 17 octubre

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

PPORTELL

9,2 / 18,2

7,6 / 18,3

9,6 / 19,1

10,2 / 19,3

8,9 / 19,6

10,9 / 19,1

8,3 / 16,8

10,2 / 17,8

10,7 / 20,3

10,8 / 19,2

7,8 / 17,3

9,7 / 18,3

8,7 / 20,6

6,4 / 19,9

8,8 / 19,9

7,8 / 21,6

5,1 / 21,6

9,3 / 21,7

7,2 / 18,4

4,3 / 19,9

8,4 / 22,7

6,8 / 21,7

6,8 / 17,5

9,0 / 20,3

/ 24,8

/ 22,7

/ 24,3

/ 24,1

/ 24,7

/ 21,2

/ 23,0

/ 25,1

/ 24,9

/ 25,1

/ 27,8 11,9 / 26,9

13,9 / 26,2

16,4 / 23,1

12,7 / 26,6

12,5 / 28,6

12,9 / 27,2

16,8 / 23,2 14,8 / 24,9

12,6 / 22,8

10,4 / 23,2 13,1 / 23,5 13,7 / 25,41

12,6 / 25,7 14,9 / 25,6 11,1 / 22,7 13,1 / 24,2

12,6 / 22,8

13,2 / 25,8

10,9 / 21,4

11,5 / 18,2

10,3 / 17,2

11,6 / 17,9

8,6 / 20,7

8,3 / 21,2

12,1 / 19,1

10,6 / 16,0

8,4 / 16,7

9,9 / 22,5

9,7 / 19,7

10,5 / 16,5

11,6 / 17,7

“Octubre tronat, hivern nevat”

oc a poc van baixant les temperatures i el ambient va tornant-se més fresc a la nostra zona, sobretot quan el sol s’amaga o pel matí encara no ha eixit. Això si, les temperatures mínimes no han estat massa baixes als darrers dies i rondant els 10 graus en algunes zones, sent fins i tot més altes en unes altres. Les màximes van estar sobre els 25 graus per al cap de setmana, especialment el passat diumenge i es mantenien també dilluns si bé van baixar bastant per a dimarts, sent el dia més fresc d’aquesta setmana. Per al cap de setmana podrien agafar novament una línia ascendent. També el vent de cerç ha estat protagonista a les darreres hores, bufant amb una certa intensitat durant algunes jornades. Un vent de Cerç que sol contribuir en la majoria de les ocasions en les baixa-

13,4 / 23,9

12,7 / 21,6

13,4 / 23,6

12,6 / 25,8

12,7 / 25,4

12,8 / 24,1

13,7 / 20,7

12,8 / 25,7

13,1 / 25,7

13,2 / 25,5

13,6 / 20,7

13,7 / 22,6

des dels termòmetres. En la nit de dilluns van arribar precipitacions en forma de tronada a la comarca dels Ports i amb gran aparell elèctric. Van deixar precipitacions a Vilafranca de 9,2 litres per metre quadrat o 8 litres a Forcall, també de 8,6 litres a Castellfort i de 8,4 litres a La Mata. A municipis com Sorita i Olocau també s’arreplegaven 8 litres per metre quadrat. Sembla que per als propers dies també s’anuncia inestabilitat i precipitacions en la jornada de dissabte sobretot i que a mitjans de la propera setmana podria tornar de nou. Les temperatures també s’espera que pugen per al cap de setmana i tornen a baixar un poc en eixes jornades en les que s’espera pluja i que podrien arribar a partir de dimarts. Pel moment, el mes d’octubre avança sense grans precipitacions a la zona.

Pluja d’octubre

La predicció de Lorenzo Boix.

Previsió inestable i de pluja, en la que tindrem un cap de setmana amb un dissabte nuvolós en general, fruit d’una borrasca que tindrem al SW de la península i que en aquesta primera “tongada” no serà el més favorable per a nosaltres, però sí que pot ploure de manera dèbil en general al llarg de la matinada i fins a meitat de vesprada més o menys, inclús podríem veure el sol a últimes hores de la jornada.

Diumenge serà una jornada al revés, ja que estarà ras de matinada i fins a migdia, augmentant els núvol de vesprada i sense descarregar alguna gota ja a últimes hores. Les temperatures no seran massa baixes, amb màximes entre els 16-20 graus dissabte a l’estar més núvol i entre els 20-25 Diumenge que tindrem més sol. Les mínimes la matinada que estarà núvol entre els 10-14 i la que quede ras entre els 8-12 més o menys, i així continuaran, pareix, al llarg de la setmana.

Una setmana que encetarem, esperem, amb una borrasca travessant l’Estret i regant el nostre territori de manera general i generosa ja començant la matinada de dilluns i amb pluja al llarg de tota la jornada, i potser també la primera part del dimarts. Dimecres no plourà tot el dia, però podem tindre algun ruixat de vesprada, i veurem si de cara a dijous i final de setmana ens tornarà a afectar una altra tongada de pluja. Veurem els acumulats com quedaran, bona falta ens fa.

Les temperatures que hem tingut en els darrers dies, junt amb les plogudes recents, deixen un paissatge més primaveral que el d’abril . JUAN ANT. QUEROL