Skip to main content

Setmanari Notícies (11/04/2025)

Page 1


EL PILOT ADAM RAGA ÉS UNA LLEGENDA DEL TRIAL A NIVELL INTERNACIONAL

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

285.000 euros per restaurar el Castell

Es farà una nova entrada a la zona de Sant Francesc, es repararà un tros de muralla i es rehabilitaran els edificis de la plaça d’armes

Pàgina 7. Poble a poble.

Asetmico i PSPV demanen la continuïtat del “Bo Viatge”

Els socialistes, a més, veuen com “estem perdent referència com a destinació” per “una falta evident de promoció i altres activitats per part de l’Ajuntament”, apuntant que “així ho reflecteixen diversos indicadors del 2024 i aquest inici del 2025 amb una tendència negativa”

Pàgina 6. Poble a poble.

CASTELL DE CABRES

EL CARTELL DE L’APLEC DE CINCTORRES. Dissenyat per l’empresa Arc Estudi, incorpora símbols com la muixeranga o les faixes i també elements com la defensa del valencià, la lluita contra el despoblament i el rebuig a les línies MAT que amenacen el territori. APLEC DELS PORTS.

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Es renovarà el pou que abasteix d’aigua a Cinctorres i Castellfort

Un edifici municipal per reobrir el bar Helena Pallarés demana marcar la “X” solidària

Pàgina 9. Gent&Vida.

S’actuarà a la instal·lació de la rambla Celumbres amb una ajuda de 315.000 euros de la Diputació de Castelló Pàgina 7. Poble a poble.

Com a voluntària de la campanya “Fes el Salt” per a la detecció precoç de la hipoacúsia infantil

Pàgina 9. Gent&Vida.

MORELLA

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

LA DEFENSA DE LA NOSTRA LLENGUA,

Es presenta un cartell de l’Aplec

L’organització de l’Aplec dels Ports, que enguany se celebrarà a Cinctorres l’últim cap de setmana de juliol, ha presentat el cartell de l’edició 2025 durant la segona jornada del proaplec.

La jornada ha estat festiva però també profundament reivindicativa. El cartell, dissenyat per l’empresa morellana Arc Estudi, incorpora símbols tradicionals i culturals de la comarca dels Ports, com ara la muixeranga o les faixes,

Reivindica la llengua, lluita contra el despoblament i diu “No” a la MAT.

les mans que simbolitzen totes les persones que fan possible l’Aplec i també elements vinculats a la lluita i la resistència: la defensa del valencià, la lluita contra el despoblament i el rebuig a les línies MAT que amenacen el territori.

—Una jornada completa i compromesa. La presidenta de l’organització, Alba Barreda, ha destacat el caràcter combatiu de l’esdeveniment: “Crec que com a Aplec hem de reivindicar i lluitar per aquestes

La Muixeranga dels Ports enceta la seua tercera temporada al Proaplec

La Muixeranga dels Ports ha iniciat amb energia la seua tercera temporada des de la seua creació l’any 2022. Actualment compta amb una quarantena de membres actius de diferents municipis de la comarca. El col·lectiu continua treballant per fer créixer aquesta tradició i estendre-la arreu del territori. Assajos participatius

L’inici de temporada ha estat marcat per dues activitats destacades. D’una banda, una actuació a la Todolella adreçada als més menuts del CRA, amb l’objectiu d’apropar-los al món de la muixeranga. D’altra banda, la participació en el segon Proaplec dels Ports, on van organitzar un assaig participatiu per tal d’animar la gent de la comarca a conéixer de prop el projecte i, si ho desitgen, unir-s’hi. “És la tercera temporada que portem, i aprofitant que és el segon Proaplec, volem que la gent ens conega i s’anime a participar”, ha explicat Santiago Querol, membre del grup.

Tot i que el calendari d’actuacions encara no està tancat, des del col·lectiu celebren aquest inici prometedor i mantenen les portes obertes a col·laborar amb comissions de festes, associacions i altres entitats que vulguen comptar amb la seua presència en actes festius i culturals. “Quanta més gent siguem, millor. És una activitat molt bonica, intergeneracional, i al final es crea un ambient familiar”, ha afegit Querol.

En aquests tres anys, la Muixeranga dels Ports ha anat consolidant-se i ja ha aconseguit formar figures de fins a quatre altures, una fita destacada per a un grup tan jove.

Amb empenta i il·lusió, el projecte continua avançant, amb la mirada posada a reforçar el sentiment de comunitat i a fer arrels amb una tradició que suma identitat i cohesió social al territori.

—Els inicis. La Muixeranga dels Ports va començar l’any 2022, quan uns quants entusiastes van decidir unir-se a l’Ermita de Santa Bàrbara de La Mata per emprendre aquesta tradició, tres anys després continuen treballant per créixer i prosperar.

EL CARTELL ESCOLLIT ÉS OBRA DE L’EMPRESA ARC ESTUDI I INCLOU SÍMBOLS COM LA MUIXERANGA, LES FAIXES,

LLUITA CONTRA EL DESPOBLAMENT O EL REBUIG A LES LÍNIES ELÈCTRIQUES DE LA MAT

que conté “la nostra essència”

causes, especialment ací a Cinctorres, pel projecte de la MAT. Com vam veure a la ruta interpretativa, aquesta línia pot tindre un impacte en el nostre paisatge i entorn. La festa ha d’anar acompanyada de la reivindicació i la lluita”.

Un dels moments més destacats del proaplec va ser, sens dubte, la presentació del cartell, que va tindre lloc després del dinar al pavelló, amb l’assistència d’unes 150 persones.

—Un cartell amb l’essència de la comarca. El disseny escollit reflecteix l’essència de la comarca i els valors de l’Aplec, tal com expressa el lema d’enguany. Barreda ha remarcat que la tria no va ser fàcil. “Està dissenyat per Arc Estudi, un estudi de la comarca, i estem molt contents amb el resultat. Volíem que transmetera la nostra essència i també l’alegria i la germanor de l’Aplec, sense oblidar les reivindicacions”.

Barreda ha aprofitat per agrair la gran participació en la presentació de cartells: “Hi ha hagut molta implicació i ens va costar decidir. Estem molt agraïts a totes les persones que ens han enviat propostes”.

—Preparatius intensos a tres mesos de l’Aplec. A poc més de tres mesos de la celebració, l’organització ja té gairebé tot a punt: “Estem tancant pràcticament tot el cap de cartell. Ha estat molt d’esforç i treball perquè tot isca bé. Aquest dissabte també hem presentat part del marxandatge”, ha afegit la presidenta, totalment immersa en la preparació de la festa comarcal per excel·lència.

També ha volgut reconèixer la tasca imprescindible dels voluntaris. “Els membres de l’organització treballem molt durant el cap de setmana, però tot això no seria possible sense els voluntaris. Estem molt agraïts a totes i tots”. Amb aquesta jornada, l’organització continua avançant en la preparació de la XLVI edició de l’Aplec, que tindrà lloc els dies 25, 26 i 27 de juliol a Cinctorres. Abans, però, està previst un tercer proaplec el pròxim 10 de maig.

Totes les novetats i informacions sobre la festa comarcal es poden seguir a través de la pàgina web i les xarxes socials oficials.

Veïns i experts analitzen els impactes de la MAT en una ruta interpretativa

El segon Proaplec de l’Aplec dels Ports d’enguany es va arrencar amb una activitat social, però sobretot reivindicativa: una ruta senderista i interpretativa que anava de Cinctorres fins a Fraiximeno, organitzada en col·laboració amb la plataforma No a la MAT Els Ports. L’objectiu principal era conscienciar sobre els impactes que el projecte de la línia de molt alta tensió (MAT) tindria sobre el paisatge, el patrimoni, la biodiversitat i el model socioeconòmic de la comarca.

La caminada, que va seguir el traçat previst per aquesta “autopista elèctrica”, ha comptat amb la participació d’experts i veïns afectats que van compartir les seues veus i coneixements directament sobre el terreny.

“És una jornada reivindicativa, però també festiva i esportiva. Estem molt contents amb la col·laboració entre l’Aplec i la plataforma”, ha explicat Vicent Amela, membre de la plataforma NO a la MAT Els Ports.

A més, el divendres han projectat el documental “Vidas irrenovables”, així, aquesta ruta complementava el programa amb una experiència immersiva i pedagògica.

Durant el recorregut de 4 km es van fer diverses parades explicatives. A Fraiximeno, Miguel Ángel Troncho ha detallat com el projecte afectaria directament la seua masia i les terres de cultiu.

A continuació, el paleontòleg Santos, membre del grup Guix, va destacar les repercussions sobre el patrimoni paleontològic de la zona, especialment a la Rambla Celumbres i a les torres històriques de Cinctorres.

També ha alertat que la MAT podria posar

en perill els estudis científics de gran valor que han fet visible Cinctorres a nivell internacional.

La ruta va acabar a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, on la biòloga Balma Albalat va parlar de l’impacte sobre l’avifauna local i va denunciar com la MAT incrementaria la mortalitat de diverses espècies d’aus protegides.

“Amb aquesta activitat volem fer visible la realitat del territori i mostrar el que està en joc”, ha afegit Amela. “Fraiximeno, per exemple, forma part del terme de Morella, però està molt més vinculat a Cinctorres. Aquesta ruta és també una manera de conéixer la vida de les persones que viuen allí, la riquesa natural, els gravats rupestres, els corredors de fauna… Posar-ho en valor xafant el terreny”.

Des de la plataforma insisteixen que la lluita continua dia rere dia. Defensen que el paisatge, el patrimoni, la biodiversitat i la salut de la comarca han d’estar per damunt dels interessos econòmics d’un fons d’inversió danés.

“Anem fins al final”, ha afirmat Amela. “El projecte està judicialitzat, denunciat per prevaricació i delicte ambiental davant del Tribunal Superior de Justícia. Ho estem fent conjuntament amb la Plataforma de Terol. No volem aquest atac ambiental per a la nostra comarca i seguirem lluitant amb determinació”.

La ruta va esdevenir així molt més que una passejada: va ser una experiència transformadora i de denúncia, on la defensa del territori es va fer visible i tangible per a tots els participants.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Els estudiants històrics de Traiguera

Afinals de l’any passat vaig participar en les Jornades d’estudi del Maestrat celebrades a Traiguera on vaig presentar un treball sobre els primers estudiants del Maestrat que havien encetat el batxillerat en el recent creat institut de Castelló el 1846, de tota aquella primera promoció no hi havia cap alumne de Traiguera, així ho vaig indicar al públic assistent en la meua intervenció, però en el fons em va quedar un regust d’insatisfacció perquè estant al poble haguera estat interessant presentar a alguns dels seus veïns estudiants.

Dies més tard, pensant en el tema a l’arxiu de l’institut F. Ribalta, vaig començar a regirar la documentació sobre els estudiants de Traiguera que hi havien ingressat des de la creació del centre fins la més recent Guerra Civil i aquest és el resultat i reflexió històrica sobre la recerca.

Efectivament no hi havia cap alumne de la primera promoció, però des de 1848 fins 1935 (no hi havia cap en els cursos de la guerra), van ingressar 28 alumnes dels quals 7 eren dones. La primera d’elles al 1917 (Elisa Montserrat Sanz) i a continuació més dones que homes.

Quan estudiem aquest tipus de dades, fem notar que el batxillerat és un estudi no obligatori, que depenia de la voluntat de les famílies i de la capacitat dels fills, per tant s’hauria de conèixer la professió dels pares per saber alguna dada sobre la formació dels pares i com a conseqüència de les possibilitats econòmiques, ja que els estudis podien fer-se llargs, de resultats acadèmics incerts i mentrestant s’havia de prescindir del possible jornal del fill o filla. Encara que alguns pares han canviat d’ofici (totes les mares es dedicaven a les tasques domèstiques) hem pogut saber les tres quartes parts d’ells amb el resultat de 4 metges, tres farmacèutics, 3 jutges municipals, 3 llauradors, 3 mestres, 2 veterinaris i un escrivà, sastre, carnisser, secretari d’ajuntament i jornaler, la qual cosa en conjunt dona una mostra ben palesa sobre la seua formació i la capacitat econòmica. Podríem dir que la majoria d’ells formaven part de les classes mitjanes que eren el suport fonamental de la societat liberal (segle XIX i primer terç del segle XX). Precisament el batxillerat havia estat creat per

Un aspecte que és interessant és la irrupció de la dona com estudiant de batxillerat. Ja hem dit que dels 28 alumnes estudiats, 7 són dones, una quarta part.

la promoció d’aquesta classe mitjana al poder en els diferents àmbits, més en els pobles de les zones rurals on metges, farmacèutics, veterinaris, mestres, escrivans formaven part de les minories que regien aquestes societats.

Ha estat més prolix fer la recerca de les professions dels estudiants ja adults, ni tan sols sabem si han acabat el batxillerat necessari per a emprendre carreres d’estudis superiors. De tots ells, sols hem aconseguit el 40%, ni la meitat, i les dades donen uns resultats força dispersos. En primer lloc, sols hi ha cinc d’ells que les seues professions han necessitat més anys d’estudis, dos farmacèutics (una dona), dos mestres i una comare. Les dedicacions de la resta (propietari, guàrdia civil, mestressa, xòfer, llaurador) s’han dirigit a diferents ocupacions socials pròpies d’una societat rural. De les dones, sols hem sabut de tres d’elles (farmacèutica, comare i tasques de la llar).

Crida l’atenció per a l’estudi del progrés del poble que hi ha professions amb més formació i influència socioeconòmica en els pares que en la següent generació dels fills. Potser, per aventurar-nos més en aquest tema, hauríem de saber el professió de tots ells, tant dels pares com dels fills.

Un aspecte que és interessant és la irrupció de la dona com estudiant de batxillerat. Ja hem dit que dels 28 alumnes estudiats, 7 són dones, una quarta part. Però s’ha de dir que la primera dona en ingressar a l’institut, ho va fer en 1882 i fins quan ho fa la primera dona de Traiguera (1917) havien ingressat ja 58 alumnes, 6 d’elles de pobles del Maestrat.

Les sis alumnes de Traiguera (Elisa Monserrat Sanz, Josefina Lopez Martínez, Isabel Llombart Torres, Asunción Dellá Cabanes, Rogelia Domenech Ramadá, Filomena Montalar Torres i Luisa Igual Gimeno, per ordre cronològic d’ingrés) ho van fer majoritàriament durant la II República, règim que es va caracteritzar per la protecció social i jurídica a la dona. Però no podem acabar sense citar la resta d’alumnes: Dellà Vidal, Roman; Dellá Tena, Modesto; Cavaller Dellá, Francisco; Cavaller Dellá, Domingo; Conte Gargallo, Sandalio; Cavaller Dellá, Modesto; Llombart Dellá, Daniel; Sopena Vives, Agustín; Cervera Marco, Juan B.; Castell Cervera, Manuel; Culla Dellá, Pedro; Griñó Ripollés, Nemesio; Grañana Ortí, Juan B.; Grañana Ortí, Vicente; Villarroya Calleriza, José Mª; Tolós Cifre, Joaquín; Llombart Torres, Daniel; Balada Castell, Miguel; Cervera Dellá, Juan; Cervera Dellà, Manuel i Arnau Arnau, José (orde cronològic).

Nom i cognoms

Dellá Vidal, Román

Dellá Tena, Modesto

Cavaller Dellá Francisco

Cavaller Dellá, Domingo

Conte Gargallo, Sandalio

Cavaller Dellà, Modesto

Llombart Dellà, Daniel

Sopena Vives, Agustin Cervera Marco, Juan B. Castell Cervera, Manuel Culla Dellá, Pedro Griñó Ripollés, Nemesio Grañana Ortí, Juan B. Grañana Ortí, Vicente Villarroya Calleriza, José Mª Monserrat Sanz, Elisa

Lopez Martinez, Josefina Llombart Torres, Isabel

Tolós Cifré, Joaquin Llombart Torres, Daniel Balada Castell, Miguel

Dellá Cabanes, Asunción

Cerverá Dellá, Juan Domenech Ramadá, Rogelia Cervera Dellá, Manuel Montalar Torres, Filomena Igual Gimeno, Luisa Arnau Arnau, José 28

D’Data i lloc de naixement Cap a 1833

13-VII-1837

16-XII-1848

10-V-1851

28-VIII-1853

17-XI-1865

Cap a 1860 Cap a 1871

20-II-1889

25-V-1894

15-XII-1897

30-VI-1887

6-VII-1895

21-V-1894

16-II-1903

4-VII-1907

9-VII-1907

22-VIII-1908

15-IV-1900

20-I-1910

23-V-1908

1-II-1919

11-VII-1921

16-III-1914

23-VIII-1923

25-VII-1923

29-I-1921

14-VI-1921

Curs d’ingrés

1848-49

1854-55

1861-62

1861-62

1864-65

1877-78

1877-78

1891-92

1906-07

1910-11

1910-11

1911-12

1911-12

1931-32

1931-32

1932-33

1933-34

1933-34

1934-35

1934-35

aquest llistat d’alumnat ingressat a l’institut de Castelló durant uns 90 anys, entre el segle XIX i XX, si repassem el cognom de tots ells, deu alumnes (17’8 %) porten el cognom Dellà en el primer o el segon. No volem dir d’això que foren de tot el poble la branca familiar dels més estudiosos o que mostraren més interès pels estudis. No és tampoc l’objectiu del treball resseguir aquesta nissaga als llarg dels segles, però consultant l’obra de Joan Ferreres Nos (pp. 177-248) (1), el cognom Dellà apareix des del primer cens de 1379 al de 1510 en 18 ocasions (2) , en alguna d’elles relacionat amb els oficis de ramader, canterer i sastre (1481 i 1510). El mateix autor afirma que Traiguera, des del punt de vista de l’arrelament de famílies antigues, “la vila ha estat força conservadora”, nosaltres afegiríem,que amb un sentit endogàmic, la qual cosa no és infreqüent, entre les poblacions rurals des d’antic.

Sabem que en l’institut vell hi va haver una residència d’alumnes interns:

En el piso segundo (SE sobre la calle Mayor), hallábase instalado el colegio de la Purísima Concepción, dirigido por el bondado-

Professió dels pares

¿ ¿ Metge Metge Escrivà real Metge Farmacèutic

¿ ¿

Sastre (cens 1932) Practicant (cens 1946) Llaurador

Jutge municipal. Propietari (cens 1910 i 1932), tender (cens 1905)

Jutge municipal. Veterinari

Jutge municipal. Veterinari Carnisser

¿ Metge Farmacèutic

Jornaler (cens 1895) Farmacèutic

¿ Llaurador (cens 1946) Mestre inst. prim. ¿ Mestre inst. prim. Secretari Ajunt. /mestra Mestre (Cens 1946)

Llaurador (Cens 1910) (falten 7)

so presbítero D. Jaime Pachés Andreu, Mosén Jaumet, que gozaba de gran pestigio y merecida simpatía en la ciudad y cuyos pensionados tenian la ventaja de poder asisitir como alumnos oficiales a las clases, por estar instalado el colegio en el mismo local del Instituto y constituian los colegiales una alegre nota local, cuando salian de paseo con sus vistosos uniformes (azul). BSCC, tomo XXII, 1946 Viejos recuerdos de mi epoca escolar, Vicente Gimeno Michavila, p.460

Per tant si els alumnes havia de cursar l’ensenyament oficial, havien de residir a Castelló. L’assistència a l’esmentat col·legi possibilitava als alumnes de fora de Castelló, assistir a classe diàriament per fer ensenyament oficial. Però també hi havia altres que podien residir en alguna casa particular de familiars o no, per cursar ensenyament oficial. Roman Dellà Vidal, el primer alumne de Traiguera va viure durant el curs en el carrer de l’Enginy, nº 7 (actual Vera), també en el carrer d’Enmig, 153. Modesto Dellà, en el carrer Enmig, 4 i en el de Cavallers, 8. Francisco Cavaller ho va fer en el carrer d’Ensenyança, 12 i en el de Major, nº 29.

Ind. “Les

Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

Professió de l’alumne adult propietari

Guàrdia Civil Mestre (Cens 1946) Mestre (cens 1946) Farmacèutic

farmacèutica

Tasques de la llar (cens 1946)

Xòfer (1956) comare (1951)

Estudiant (cens 1946)

Llaurador(1956) Jornaler (1946) (Falten 17)

(1) Ferreres Nos, J. (2009) Territori, població i economia de la Batlia de Cervera a l’edat mitjana, Centre d’Estudis del Maestrat

(2) Entre 85 cognoms relacionats, la nº 17 d’ordre de quantitat.

Pol.
Casetes”

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

RENOVACIÓ INTEGRAL DEL POU DE CINCTORRES I CASTELLFORT. La Diputació de Castelló destinarà una ajuda per a la renovació integral del pou compartit entre els municipis de Cinctorres i Castellfort, ubicat a la rambla Celumbres, dins del terme municipal cinctorrà. Aquest pou és una infraestructura clau per al subministrament d’aigua potable dels dos pobles de la comarca dels Ports, especialment durant els mesos d’estiu.

Segons ha explicat l’alcaldessa de Cinctorres, Mireia Mestre, “l’ajuda és d’uns 315.000 euros i es renovarà tota la infraestructura del pou: tots els motors, les bombes i les canonades”. Aquesta actuació respon a la necessitat de modernitzar unes instal·lacions ja antigues que, aquest estiu, han generat complicacions derivades de la sequera. Tot i que actualment no hi ha escassetat d’aigua, Mestre ha recordat que durant l’estiu “treballadors de l’Ajuntament han hagut d’estar 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, assegurant-se que tot funcionara bé”. Per això, destaca la importància de la renovació per garantir el bon funcionament del sistema a

llarg termini. Encara que Cinctorres disposa d’altres punts d’abastiment, com el Pou dels Plans, Castellfort depèn pràcticament en exclusiva del pou de Celumbres durant l’estiu. Això reforça la necessitat d’una infraestructura eficient i moderna. La iniciativa parteix d’un conveni entre els dos ajuntaments i la Diputació de Castelló, que també assumeix els honoraris tècnics. Segons Mestre, “els tècnics de Diputació ens van insistir a renovar perquè és un pou a 850 metres i, amb el pas del temps i els canvis s’havien perdut fins a 100 metres. Ara cal recuperar-los amb la neteja i la renovació de les instal·lacions”.

Pel que fa a la licitació, s’ha optat per incloure “tota la infraestructura en la gamma més alta del mercat”, encara que l’alcaldessa apunta que, “una vegada es faça l’estudi i l’aforament del pou, ja veurem si cal rebaixar un poc el nivell”.

Finalment, Mestre ha destacat l’aposta de la institució provincial: “En principi, el 100% de la inversió ve de la Diputació i estem molt contents. Esperem que sempre puguem utilitzar aquest pou i que el renoven així és molt important”.

El PSPV denuncia l’eliminació del Bo Viatge

El PSPV de Morella ha alçat la veu davant la supressió del programa del Bo Viatge per part de la Generalitat Valenciana, exigint-ne la recuperació i una major promoció turística per al municipi. El partit socialista denuncia que l’eliminació d’aquesta iniciativa, que incentivava el turisme en temporada baixa mitjançant ajudes directes als viatgers, suposa un cop dur per a l’economia local i els sectors vinculats al turisme rural, “com estem veient en aquests primers mesos del 2025”. Des del PSPV subratllen que Morella “ha estat una de les destinacions més beneficiades per aquest programa, creat pel govern del President Ximo Puig, situant-se entre els més demandats de la Comunitat Valenciana”. La decisió de l’actual Consell de retallar el seu pressupost, i la seva eventual eliminació, deixa sense aquesta ajuda milers de valencians i desenes de negocis locals que veien al Bo Viatge una oportunitat per mantenir l’activitat en els mesos de menor demanda. “La Generalitat no pot oblidar els pobles de l’interior i un sector clau per al nostre dinamisme i desenvolupament’’ apunta el portaveu socialista i diputat provincial, Rhamsés Ripollés.

A això s’hi afegeix, com està traslladant el sector turístic i comparteix el PSPV de Morella, “una falta evident de promoció i altres activitats” per part de l’Ajuntament. “Així ho reflecteixen diversos indicadors de visitants i ocupació del 2024 i aquest inici del 2025 amb una tendència negativa. Estem perdent referència com a destinació”.

A més, des del PSPV també denuncien la retallada que pretenen dur a terme, PP i VOX, amb el projecte de pressupostos autonòmic per al 2025 ja que donen “un cop

dur al Fons de Cooperació per a Municipis Turístics. Un fons creat també pel govern de Ximo Puig” i que amb la retallada que pretenen realitzar, per a Morella i altres municipis dels Ports, els podria suposar una retallada propera al 50%.

“De consumar-se aquesta important pèrdua de suport als municipis turístics, exigim a la Diputació que no només assumisca la seva part com el 2024 sinó que suplemente la retallada autonòmica perquè els municipis dels Ports i el sector no es vegin més afectats” trasllada el diputat provincial i portaveu a l’ajuntament de Morella, i afegeix “és lamentable que tota aquesta nefasta gestió a qui afecta directament és el teixit econòmic i per tant als nostres negocis i la seva capacitat de desenvolupament i manteniment de llocs de treball. El turisme és un dels motors de la nostra economia”, conclou Ripollés.

ELS EMPRESARIS TURÍSTICS DEMANEN EL BO VIATGE. L’Associació d’empresaris turístics de Morella i comarca (Asetmico) expressa la seua preo cupació després que la Genera litat no haja renovat la cam panya del bo turístic, tal i com explica Diego Alcón, de la junta directiva de l’associació turística comarcal. De fet, molts associats a ASETMICO han hagut de prescindir ja de treballadors, ja que no saben si sense aquesta ajuda es podran permetre una plantilla més gran. Una iniciativa que s’iniciava arran la pandèmia de la Covid-19 per ajudar al sector turístic i que s’ha allargat fins al moment vist el gran èxit que ha tingut en tota la Comunitat Valenciana i, també, a la comarca dels Ports.

A més de donar un impuls al turisme valencià, aquest bo beneficiava sobretot zones

com la comarca dels Ports. De fet, des que està en funcionament s’havia aconseguit desestacionalitzar el turisme. Ara però si no es reactiva patiran les conseqüències, sobretot els hotels. Des del PSPV de Morella també han exigit la recuperació del programa Bo Viatge per part de la Generalitat. Denuncien que aquesta mesura afecta l’economia local i el turisme rural, especialment en temporada baixa. A més reclamen al govern municipal una major promoció turística per al municipi.

La comarca dels Ports sempre ha estat un destí turístic destacat. No obstant això, el sector es mostra preocupat pel possible impacte que puguen tindre les retallades del govern autonòmic. Aquesta situació podria afectar els establiments locals i posar en perill alguns llocs de treball.

VIVENDA A LA POBLETA. L’Ajuntament de Morella avança amb el pla de rehabilitació de vivendes amb les obres de la ubicada a la Pobleta. Així, continuen les obres de recuperació, les quals finalitzaran abans del mes de desembre. L’objectiu d’este projecte és convertir esta casa en habitatge públic dedicat a lloguer social. L’actuació té un pressupost de 72.785 euros (IVA inclòs), els quals es sufragaran amb les ajudes Recuperem Llars de la Generalitat Valenciana (53.985 euros) i Next Generation (18.800 euros).

L’alcalde de Morella amb les competències d’urbanisme i vivenda, ha destacat que “la rehabilitació de vivendes a Morella i els diferents nuclis urbans del terme és molt important per a facilitar l’accés i que la gent puga viure

al poble”. L’edil ha explicat que “esta, junt amb les dues que recuperem al nucli urbà de Morella, són l’inici per a tindre un parc de vivenda pública a Morella disponible per a llogar a gent que viu i treballa ací” i ha detallat que “seguim estudiant diferents fórmules per protegir l’accés a l’habitatge dins de Morella, no volem un poble convertit en un parc temàtic, el millor que té Morella és que hi vivim en el nucli històric, una cosa que no passa en altres municipis turístics, això és fonamental que continue així”. La casa de la Pobleta s’uneix als dos apartaments que es construeixen al carrer el Sol, dins del nucli urbà de Morella. Estes obres van començar al mes de gener i està previst que finalitzen al mes de juny. A més, es pagaran amb les mateixes ajudes el 100% del pressupost de 124.600 euros.

PER RETORNAR L’ENTRADA A SANT FRANCESC, REPARAR UN TRAM DE LA MURALLA I REHABILITAR ELS EDIFICIS DE LA PLAÇA D’ARMES

285.000 euros per millorar el Castell

L’Ajuntament de Morella ha publicat a la plataforma de contractació del sector públic l’anunci de licitació de dues actuacions de restauració al castell. Estes sumen un pressupost de 284.900,22 euros per a recuperar diferents espais del principal monument de la ciutat, el qual visiten quasi 100.000 persones cada any. La primera d’estes actuacions pretén reparar un tram de la muralla situat al costat de l’entrada provisional al castell per la plaça de bous caigut l’any 2016 i condicionar un nou accés a la fortalesa accessible i digne dalt del convent de Sant Francesc. Les obres tindran una duració de sis mesos i un pressupost de 130.559,64 euros. El termini per a presentar els plecs està obert fins al 21 d’abril. La segona té l’objectiu de recuperar alguns edificis de la plaça d’armes, de manera que es rehabilitarà el sòl i els tancaments. El termini per a presentar les ofertes està obert fins al 24 d’abril. Estes obres tindran tres mesos per a executar-se i compten

amb un pressupost de 125.574,86 euros. A més, les actuacions contemplen els costos de per a cobrir els honoraris de redacció i direcció de l’obra.

L’alcalde de Morella, amb competències d’obres i patrimoni, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “el castell és el principal monument de Morella i ha d’estar en les millors

condicions” i ha afegit que “ha de tindre un manteniment constant, ja que està exposat a les inclemències de la meteorologia, especialment dels temporals que el desgasten molt”. El primer edil ha explicat que “es tracta de dues obres molt importants per a restaurar murs i edificis en diferents zones i que el castell mostre tota la història que

DONAR LA BENVINGUDA A XIVA. L’Ajuntament de Morella, en col·laboració amb l’Associació Cultural Xivatana, ha convocat un concurs per se leccionar el nou cartell de benvinguda a Xiva de Morella. El cartell substituirà el plànol informatiu ubicat a l’entrada del nucli urbà, i pretén oferir una imatge renovada i creativa del poble als visitants. El certamen està obert a qualsevol persona, individualment o en equip, siga nacional o estrangera, i les obres hauran de ser originals i inèdites. El cartell haurà d’incloure de manera ben visible la inscripció “Benvinguts a Xiva de Morella” i tindre unes dimensions obligatòries de 100 x 69 cm en format horitzontal. Les propostes es poden realitzar amb tècnica lliure, sempre que es puguen reproduir en quadricromia.

El termini per presentar les obres finalitza el pròxim 1 de maig de 2025 a les 09.00 h. Els treballs hauran d’enviar-se en format di gital (.PDF o .JPG) als correus electrònics asociacionxivatana@gmail. com i ajuntament@morella.net, i la inscripció es formalitzarà mitjançant un formulari facilitat per l’associació.

L’alcalde Bernabé Sangüesa i el regidor Javier Amela, en una visita prèvia a les obres.

s’ha viscut a la mola on està situat. Una fortalesa que recordem no és propietat municipal el que acaba restant possibilitats d’inversió pel que estem intentant arribar a un acord en el ministeri que permeta major finançament”. Finalment, ha comentat que “els terminis per a presentar els plecs estan oberts fins a finals d’abril i està previst que al mes de maig s’inicien les dues obres”.

Les accions del Pla de Sostenibilitat Turística a Destinació de Morella estan emmarcades en els quatre eixos prioritaris relacionats amb els objectius del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat per la Unió Europea -NextGeneration EU: transició verda i sostenible, eficiència energètica, transició digital i competitivitat. Es tracta de l’Actuació 4 de l’Eix 4, anomenada “Condicionament del Castell de Morella”. Es tracta d’un projecte el cost total del qual inclosos costos de redacció i adreça d’obra té un import de 284.900,22 €.

El jurat estarà format per representants de l’Ajuntament de Morella, de l’Associació Cultural Xivatana, una persona del món artístic, un representant del poble i una persona escollida per votació popular. El veredicte es farà públic abans de l’1 de juny.

El cartell guanyador rebrà un premi de 200 euros i serà instal·lat a l’entrada del poble. A més, es lliuraran diplomes especials en les categories de millor artista xivatà, millor cartell realitzat per joves menors de 18 anys, millor cartell de majors de 67 anys i premi a la votació popular. Els cartells seleccionats pel jurat seran exposats al Forn de Xiva de Morella.

La participació en aquest concurs implica l’acceptació íntegra de les bases, i el cartell guanyador passarà a ser propietat de l’Ajuntament, que en podrà fer ús en qualsevol suport imprés o audiovisual.

Per a més informació, les persones interessades poden contactar amb l’Associació Cultural Xivatana o consultar els canals oficials de l’Ajuntament de Morella.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

TALLER DE MENSTRUACIÓ. Un dels actes organitzats aquest cap de setmana a Morella al voltant de la celebració el 8-M del Dia Internacional de la Dona ha estat la conferència-taller impartida per Estela Buenaventura al voltant de la menstruació. Es tractava d’una activitat amb la presència de mares i filles per tal d’analitzar aquesta qüestió, impulsada pel Departament d’Igualtat de l’Ajuntament de Morella.

A la conferència-taller es va voler comentar el treball realitzat fa uns anys des de La Mata al voltant de la menstruació i d’intentar canviar l’enfocament d’aquest periode que viuen les dones tots els mesos.

No hem d’oblidar que sense aquest procés de la menstruació la vida no seria possible. El taller, rea-

Així van ser les reines consorts de la Corona d’Aragó

La Sala del Justícia de l’Ajuntament de Morella ha acollit una conferència al voltant de les reines consorts de la Corona d’Aragó, dins dels actes de la celebració del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona i organitzat pel Centre d’Estudis dels Ports amb la col·laboració de l’Ajuntament de Morella. Precisament l’alcalde, Bernabé Sangüesa feia una petita introducció inicial i Ernest Querol, membre del Centre d’Estudis dels Ports introduïa a la conferenciant, Lledó Ruiz, professora i especialista en Història Medieval de la Universitat Jaume I de Castelló. A l’acte es va voler posar de manifest l’important paper que moltes d’aquestes reines van jugar a la Corona d’Aragó. Algunes d’elles com Violant d’Hongria o Germana de Foix molt conegudes però altres

han passat més desapercebudes i que van comptar amb un important poder polític. Als llibres d’Història sempre es parla més dels reis que de les reines. Aquesta conferència ha servit tampoc per explicar la importància que moltes d’elles van jugar dins de la Corona d’Aragó i el poder amb el que van comptar a l’Edat Mitjana. Moltes d’aquestes reines eren estrangeres. I és que l’expansió de la Corona d’Aragó per moltes zones de la Mediterrània aconsellava que així fora.

A la comarca dels Ports i en el conjunt de la província de Castelló tal vegada Violant d’Hongria siga la reina medieval més coneguda.

Però van haver altres que compten amb una gran transcendència a altres zones de la província i que no

L’UJI PARTICIPA DE “LLAVADORS LOVERS”. Un grup d’alumnes de la Universitat Jaume I de Castelló s’han desplaçat fins a Vilafranca per participar al projecte que impulsa la Cooperativa Micel·li. Primerament ha tingut lloc una roda d’entrevistes amb l’Associació de Pensionistes i Jubilats ‘Francolí’ per conèixer com era el treball que es desenvolupava als llavadors i els estudiants han pogut conèixer amb les entrevistes altres qüestions que tenen a veure amb la vida a un poble com Vilafranca.

Des de la UJI s’ha volgut posar de manifest la importància d’un projecte com és ‘Llavadors Lovers’ i de la gran necessitat de crear vincles entre la Universitat i el territori rural de la província.

El mes d’abril arriba carregat d’activitats per a ‘Llavadors Lovers’ tal i com ens explicaven des de la Cooperativa Micelli. Un d’ells serà el proper 15 d’abril amb el projecte ‘Guarda Bosc’ de l’IES Vilafranca als llavadors de Santa Bàrbara.

litzat a la Sala del Justícia de l’Ajuntament de Morella comptava amb les opinions de mares i filles al voltant de la menstruació i de com la viu cada persona o el que significa per a ella.

Una activitat que comptava amb una part més teòrica i informativa amb diferents explicacions al voltant de la menstruació i un altra més participativa en la que cadascuna de les participants anava donant les seues opinions.

La conferència-taller sobre la menstruació, organitzada dins del calendari d’actes al voltant del 8-M va ser seguida amb gran atenció tant per mares com per filles i pretén, a banda de donar informació, continuar trencant tabús al voltant d’aquesta qüestió.

són massa conegudes.

Una conferència que va ser seguida amb molta intenció i interès per part del públic que es donava cita a la Sala del Justícia. Lledó Ruiz amb les seues explicacions al voltant de les reines consorts de la Corona d’Aragó va aconseguir po-

Lledó Ruiz i Ernest Querol

sar en valor l’important valor que moltes d’elles van tindre per a la Història regnant juntament amb els seus marits. Si bé son més recordats els reis que les reines, elles van comptar amb gran poder com a senyores feudals al terrenys de la Corona.

“EN CLAU DE DONA”. Les activitats pel 8M continuaven a Morella amb el concert a càrrec de l’alumnat i el professorat de l’Escola Municipal de música amb un gran repertori basat en dones compositores.

BAR A CASTELL DE CABRES. Castell de Cabres porta des de setembre de 2021 sense bar. José Ramón Segura, es va jubilar després de mantenir l’establiment obert durant 33 anys (des de 1989) i des d’aleshores no s’ha pogut tornar a obrir. Deixant al veïnat sense aquest servei bàsic i que serveix com punt de trobada i de sociabilització. En resposta a aquesta situació l’Ajuntament es va posar mans a l’obra per recuperar aquest servei, no obstant això, el camí no ha estat fàcil.  Castell de Cabres té una ubicació privilegiada, sent la porta d’entrada al Parc Natural de la Tinença de Benifassà. Cada cap de setmana reben nombrosos senderistes i visitants. La falta d’un lloc per a menjar, prendre un cafè o simplement descansar s’estava con-

vertint en un problema. Per això, el consistori va decidir emprendre aquest projecte que beneficiarà tant als habitants com als turistes.

D’aquesta manera el servei de bar es traslladarà de l’entrada del poble on estava el de José Ramón Segura al carrer La Sala on està ubicat el local municipal. El projec te compta amb un pressupost de 140.000 euros que serà finan çat pel Pla Impulsa de la Diputació

de Castelló. Ara l’ajuntament espera poder trobar uns gestors.

Durant molts anys el bar ha estat el punt de trobada de veïns i d’aturada per esportistes i visitants.  Fins i tot ha servit per a fer les assemblees veïnals. La raó és que com deia la seua alcaldessa “un bar és molt important per als pobles” pel que confien poder posar-lo en funcionament ven aviat.

Helena Pallarés demana la “X” solidària

“Amb una simple marca, estàs canviant vides”. Amb aquestes paraules, Helena Pallarés, veïna de Morella i voluntària de la campanya “Fes el Salt” per a la detecció precoç de la hipoacúsia infantil, va emocionar l’auditori en la presentació de la nova edició de la campanya de la “X Solidària”. El seu testimoni, com a mare del xiquet Adrià i beneficiària directa dels projectes socials finançats amb aquesta aportació, s’ha convertit en el símbol més humà d’una iniciativa que transforma realitats.

Pallarés va participar com a convidada destacada en l’acte celebrat a l’Associació de la Premsa de Madrid, on va posar veu a les més de set milions de persones que es beneficien anualment dels programes socials finançats gràcies a la casella 106 de la declaració de la renda. La seua emoció i compromís van traspassar l’escenari i van captivar els assistents, convertint-la en ambaixadora espontània de la solidaritat.

Amb l’eslògan “No esperes que les coses bones arriben, fes que passen”, la campanya de la “X Solidària” torna a posar l’accent en el poder de l’acció individual dins el marc de la declaració de la renda. Marcar la casella 106 d’Activitats d’Interès Social permet destinar el 0,7% de l’IRPF a programes socials, sense cap cost afegit per al contribuent.

Gràcies a aquesta opció, es donen suport a projectes d’atenció a persones majors, dones víctimes de violència, infants en risc, persones amb discapacitat o famílies en situació de pobresa i exclusió, entre molts altres col·lectius. Només l’any 2024, 279.775 persones més es van sumar a aquesta causa, assolint una xifra rècord de 12,3 milions de contribuents solidaris, el 52% del total.

L’acte va estar conduït per la periodista Lourdes Maldonado i va comptar amb intervencions institucionals com la de Patricia Bezunartea, directora general de Famílies i Diversitat del Ministeri

LA PEDRA EN SEC, A BENASSAL. El dissabte dia 5 a la localitat de Benassal tenia lloc una jornada sobre la pedra en sec, organitzada pel Museu de la Vida Rural i amb la col·laboració de l’Ajuntament. Una jornada que comptava amb dues vessant, la pràctica pel matí amb una ruta per conèixer el ric patrimoni de pedra en sec a Benassal i un altra amb la presentació de dos llibres escrits al poble als darrers anys. ‘L’arquitectura de la pedra en sec a la Mola del Vilà’, d’Alfredo González i ‘Arquitectura Popular de la Pedra en Sec al terme de Benassal’ de Gabriel Barreda.

El catedràtic jubilat d’Història a la Universitat d’Alacant, Alfredo González amb forts vincles amb Benassal parlaria del seu treball realitzat al voltant de la pedra en sec a la Mola del Vilà. Una zona aquesta que concentra gran quantitat de construccions en pedra en sec. Alfredo González va adquirir un mas al terme de Be-

de Drets Socials, que va destacar el paper essencial de les entitats socials per garantir els drets de les persones més vulnerables.

També hi van participar Yolanda Besteiro, presidenta de la Plataforma d’ONG d’Acció Social, i Luciano Poyato, president de la Plataforma del Tercer Sector, qui va posar èmfasi en la importància de continuar treballant en xarxa per aconseguir una societat més cohesionada i justa.

La campanya està coordinada per la Plataforma d’ONG d’Acció Social i rep el suport de diverses

Pallarés, la primera per l’esquerra, durant l’acte a Madrid.

entitats del Tercer Sector com el CERMI, la Plataforma d’Infància, EAPN-ÉS, la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament i la Plataforma del Voluntariat d’Espanya, entre d’altres. El finançament prové del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. Tot i el seu caràcter coral, la figura d’Helena Pallarés destaca com el fil narratiu que connecta la campanya amb la realitat quotidiana de milers de famílies. El seu testimoni no sols sensibilitza, sinó que també mobilitza: ens recorda que marcar una casella pot ser un gest mínim, però d’impacte màxim.

nassal, fet que va ser fonamental per a desenvolupar el seu treball amb el llibre ‘Arquitectura de la Pedra en Sec a la Mola del Vilà’.

El benassalenc Gabriel Barreda parlava al voltant dels dos volums del seu treball ‘Arquitectura Popular de la Pedra en Sec al terme de Benassal’. Barreda ha realitzat un gran treball en catalogació de construccions de pedra en sec que s’ha plasmat en el seu llibre.

Gabriel Barreda està actualment a punt de traure un tercer volum del seu treball i que s’espera arribe per al proper estiu. En ell es centrarà especialment en les infrastructures hidràuliques construïdes amb la tècnica de la pedra en sec.

Intensa i participativa jornada a Benassal al voltant de l’arquitectura de la pedra en sec amb pràctica i teoria unides de la mà per donar a conèixer aquest patrimoni amb el que el municipi compta amb molts elements destacats.

LA CAMPANYA

El Notícies dels estudiants.

L’ALUMNAT HA TREBALLAT ELS COLORS, LA DECORACIÓ DE FAIXES I LA REINTERPRETACIÓ ART LOCAL EN UN TALLER INTERGENERACIONAL

El CRA Celumbres celebra un taller artístic sobre llenguatge, patrimoni oral, literatura i obres d’art

CRA Celumbres

El CRA Celumbres ha acollit recentment un taller internivell sobre llenguatge, patrimoni oral, literatura i obres d’art. En les dues sessions, l’alumnat s’ha endinsat en un viatge creatiu on el color, l’art tradicional i la inspiració local han estat protagonistes.

Durant la primera sessió van introduir els colors primaris (roig, groc i blau) i van aprendre com, en barrejar-los, s’obtenen els secundaris (taronja, verd i morat).

L’alumnat del CRA Celumbres ha pogut experimentar amb la pintura, creant les seues pròpies combinacions i descobrint com l’art es basa en aquests fonaments. Després, van aplicar el que van aprendre en la decoració de faixes típiques, un element artesanal de gran valor a la comarca dels Ports. La segona sessió va consistir a explorar algunes de les obres d’art

més representatives del nostre poble, analitzant-ne els colors, les tècniques i els missatges. Aquestes peces van servir d’inspiració per deixar volar la imaginació i, sobre

un llenç en blanc, van plasmar la seua pròpia interpretació artística. El resultat va ser una col·lecció de quadres creatius, on cadascú va expressar el seu estil personal aplicant tots els aprenentatges sobre el color i les seues possibilitats.

Amb aquest taller, el CRA Celumbres ha apostat per refor-

Tres imatges de l’activitat.

çar els coneixements bàsics de l’art i, a més, ha fomentat la identitat i l’arrelament cultural, el treball en equip en grups de diferents edats, i especialment, l’alegria de crear.

Des de l’escola han volgut agrair la participació imprescindible de Susana Gil i Mari Carmen en el taller artístic.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 687. ÉPOCA II. DEL 11 AL 13 DE ABRIL DE 2025

COMIENZA LA SEMANA SANTA

CON DOS RAMAS DE ROMERO BENDECIDO, EN MORELLA SE HACEN CRUCES PROTECTORAS

Morella está preparada para comenzar la temporada de mayor afluencia de visitantes. Las vacaciones de Semana Santa y Pascua concentran hasta cinco días festivos en los que la ciudad se llena de gente. El Castillo, las murallas o la Basílica Arciprestal son las joyas arquitectónicas más conocidas, aunque Morella guarda más secretos dentro y fuera del núcleo urbano.

Quizás menos conocido sea el enclave de Morella la Vella, que guarda pinturas rupestres entre sus abrigos y paredes declaradas Patrimonio Mundial por la UNESCO. Las pinturas rupestres se pueden visitar durante los cuatro días festivos con cita previa en la Oficina de Turismo de Morella.

Por otra parte, Morella cuenta con un término muy extenso y montañoso, perfecto para practicar deportes al aire libre como el senderismo o la bicicleta de montaña. Así, a través de Morellasingletracks se pueden consultar todas las rutas para MTB. Además, Morella también cuenta con el parque de aventura Saltapins, ubicado en la Fábrica Giner, en las afueras de Morella, en el que se deben atravesar diferentes obstáculos entre los árboles.

Los amantes de las tradiciones, este primer fin de semana de las vacaciones de Semana Santa y Pascua, pueden acercarse la medianoche del viernes al sábado a la plazoleta del Ayuntamiento para ver la «rompida de la hora», un acto típico de las comarcas vecinas de Teruel que, desde hace mas de dos décadas, también lo es de Morella. Bombos y tambores hacen un estallido de sonidos que hacen vibrar a los espectadores. El domingo, Domingo de Ramos, se celebra en Morella de una manera muy sencilla e íntima. Una procesión desde el antiguo convento de San Francisco hasta la iglesia sirve de apertura a los actos religiosos de la Semana Santa. Pero no esperes ver muchas palmas, ya que la tradición en Morella es bendecir hierbas aromáticas como es el romero.

Si te acercas puedes llevarte unos ramitos de romero bendecido que, según la tradición, se coloca en balcones o ventanas formando una cruz que otorga protección divina contra inclemencias meteorológicas y malos espíritus durante todo el año. Se trata de una tradición muy morellana que puedes llevarte facilmente a casa y que te protegerá durante los próximos 365 dias.

VUELVE A MORELLA

SEMANA SANTA. Una temporada ideal para volver a Morella es durante la Pascua. Las temperaturas primaverales invitan a salir al monte a comerse la mona, hacer los primeros paseos sin guantes y bufanda o disfrutar de las tradiciones. Morella, sobretodo, tiene una peculiar procesión de Jueves Santo, en la que los cofrades llevan en sus manos los "misterios", es decir, objectos relacionados con la pasión y muerte de Jesucristo.

PRIMAVERA. Después de las lluvias del pasado mes de marzo, ha comenzado una primavera espectacular en Morella.

Las temperaturas, aunque no se puede descartar aún del todo la llegada de la nieve, tienden a subir conforme van pasando los días y es una época ideal para salir al campo a disfrutar de la naturaleza, que esta en proceso de floración.

NO TE LO PUEDES PERDER PORTSXINEL·LA LLENARÁ LA COMARCA

SEMANA

ITALIA-ESPAÑA

CONCIERTO «MORELLA SONORA» Teatro Municipal DOMINGO 13 11.15

DOMINGO DE RAMOS

SEMANA SANTA Plaza de Sant Francisco

EL FESTIVAL DE MARIONETAS, DEL 13 AL 27 DE ABRIL, ACENTÚA SU CARÁCTER INTERNACIONAL

El Festival Internacional de Titelles Portsxinel·la celebrará del 13 al 27 de abril de 2025 su edición más internacional hasta la fecha, con la participación de catorce compañías, once de ellas procedentes de fuera de España. Este evento, que se desarrolla en la pintoresca comarca dels Ports, en Castellón, ofrece una combinación perfecta entre arte, tradición y turismo, permitiendo a sus visitantes descubrir el encanto de pequeños pueblos con un rico patrimonio histórico y natural. Desde América, llegarán compañías de México, Brasil y Argentina, mientras que Europa estará representada por artistas de Grecia, Bosnia, República Checa y Francia. La presencia española correrá a cargo de La Canela Títeres (Andalucía), Coco Teatre (Alcoi) y Xarop Teatre (Castellón), siendo esta última la encargada de inaugurar el festival con el vistoso pasacalle ‘Insectes’, una propuesta que combina teatro de calle y conciencia medioambiental.

Con más de cincuenta actividades gratuitas repartidas por municipios como Morella, Vilafranca, Forcall, Vallibona y Ares del Maestrat, entre otros, el festival se convierte en una excusa perfecta para recorrer este espectacular rincón montañoso de la Comunidad Valenciana. Sus paisajes de ensueño, castillos medievales y calles empedradas ofrecen un marco incomparable para disfrutar de historias universales narradas a través de

títeres, que fusionan la tradición con la vanguardia teatral. Los espectáculos incluyen propuestas tan diversas como ‘El misterio de Oriente’, de Baruti Theater (Grecia), un viaje mágico por el desierto donde un niño descubrirá el verdadero significado de la magia; ‘The gipsy marionettist’, de Rašid Nikolić (Bosnia), un relato autobiográfico contado a través de marionetas inspiradas en su propia familia; o ‘El remendón de la muerte’, de Los Imaginantes

(México), basado en la tradición del Día de Muertos y protagonizado por un descarado zapatero que negocia con la muerte.

Además de las representaciones teatrales, el festival ofrece una serie de experiencias interactivas para el público de todas las edades. Entre ellas, destaca el taller de títeres de viento, dirigido por La Matatena (México), en el que los participantes construirán y manipularán títeres movidos por el aire antes de protagonizar un pasacalles con sus

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

LLENARÁ DE MARIONETAS DELS PORTS

INTERNACIONAL

ONCE COMPAÑÍAS DE EUROPA Y AMÉRICA, MÁS TRES ESPAÑOLAS

creaciones. También se impartirá la conferencia ‘El teatro de títeres en la educación y la psicoterapia’, a cargo de Martín Letichipia, de la compañía Los Imaginantes, que explorará el impacto de los títeres como herramienta educativa y terapéutica.

Otra de las joyas de esta edición será ‘Kréatures’, de Le Chat Fou (Francia), una propuesta visualmente impactante que recuerda a una película muda con la estética de las antiguas ferias ambulantes.

“El misterio de Oriente”, en una imagen promocional

En este espectáculo, el protagonista reconstruye un bestiario a partir de los fragmentos de su memoria y materiales reciclados, en una reflexión ecológica sobre la creatividad y la imaginación. Por su parte, ‘La vida secreta de los pañales’, de Andi Rubinstein (Brasil), transforma una rutina cotidiana en un universo poético donde los pañales de tela cobran vida y cuentan sus propias historias. Los asistentes también podrán disfrutar de la muestra ‘Menudes històries’, presentada por Varanda Teatro (Brasil) y La Matatena (México), así como de un recital de músicas latinoamericanas a cargo de Mosaico Cultural (Brasil) y la compañía mexicana, que pondrá la banda sonora a esta celebración de la diversidad cultural.

Portsxinel·la no solo es una oportunidad para disfrutar de espectáculos de primer nivel, sino también para descubrir la riqueza natural y patrimonial de Els Ports. Sus visitantes pueden combinar las funciones con rutas por los senderos de la comarca, explorar los vestigios medievales de Morella o degustar la exquisita gastronomía local, con productos autóctonos como la trufa negra y el cordero de pasto.

Este festival se ha convertido en un referente a nivel internacional. Cada año atrae a viajeros y amantes de la cultura de todo el mundo, que encuentran en Portsxinel·la una experiencia inolvidable donde el arte y el entorno natural se fusionan para dar vida a un evento único.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada.

Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de la ciudad de Morella, siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 18.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Divendres 11 d’abril

20h. Pasacarrer i tamborrada infantil. 0h. ‘Rompida de l’hora’. Al Placet de l’Ajuntament.

Dissabte 12 d’abril

19,30h. XV Morella Sonora 2025. Duo ‘Da Vinci Itàlia-Espanya’ amb Martina Alonso Benavides i Ferdinando Tramatore. Al Teatre Municipal.

Diumenge 13 d’abril

11,15h. Processó, benedicció i missa del Diumenge de Rams.

Dilluns 14 d’abril

17,30h. Conferència “Els drets perduts de les dones”. Aules de la FPA Els Ports.

—Vilafranca.

Divendres 11 d’abril

18h. Actes de Setmana Santa. Conferència. “La Piedad Popular”. Al Centre Parroquial. 18,30h. Jornades de promoció i repartiment de planter de varietats tradicionals d’hortalisses. Plaça d’en Blasc.

19,30h. Acte de presentació de la marca “Sala Carles Pons”, a càrrec de Carlos Álvarez i Javier Soligó. Saló Actes Casa Social.

Dissabte 12 d’abril

15h. Actes de Setmana Santa. Trasllat de les peanyes des de Santa Bàrbara fins a l’Església. 19h. Conferència. “Hoy es el primer dia del resto de tu vida”, a càrrec de José Gallego, autor del llibre “La vida es la gran maestra”.

Diumenge 13 d’abril

10h. Actes de Setmana Santa. Processó, benedicció i missa del Diumenge de Rams. 16h. Cinema a la Casa Social. Sessió infantil amb la pel·lícula “Vaiana 2”. 18,30h. Cinema a la Casa Social. Sessió Adults amb la pel·lícula “El Gran Dictador”.

—Cinctorres.

Dissabte 12 d’abril 18,30h. ‘Residents. Terra 2025. Residència Artística a Cinctorres’.

Inauguració de l’exposició de Magdalena Lorca i David Feroce. Oficina de Turisme.

Diumenge 13 d’abril

10h. Benedicció i missa del Diumenge de Rams.

—Forcall.

Dissabte 12 d’abril

20,15h. Actuació del grup “El Forcat dels Ports” a la Sala d’Actes de l’Ajuntament.

Diumenge 13 d’abril 11,15h. Benedicció i missa del Diumenge de Rams.

—La Mata.

Dissabte 12 d’abril

Festa de l’Onso

11h. Onso infantil i xocolatada a la Plaça 14h. Dinar popular i bingo al Pavelló.

A continuació al Pavelló, xerrada “Investigació, disseny i elaboració de la indumentària de la festa de l’Onso”.

18h. A la Plaça. Barra ‘Iepa!’ i tardeo. 21h.

‘Ball de l’Escala’. Al Placet de l’Església. 21,30h. Arribada de l’Onso a La Mata.

Al barranc.

0h. Festa amb l’orquestra ‘Fénix’ i discomòbil ‘XSound’.

Al Pavelló.

Diumenge 13 d’abril

12,30h. Benedicció i missa del Diumenge de Rams.

17h. Festival de Titelles ‘Portsxinel·la’. ‘La Costureta Valenciana’ amb la companyia ‘Xarop Teatre’ de Castelló. Els Porxes

—Castellfort.

Dissabte 12 d’abril Bureo a Castellfort 12,30h. Trobada a la Plaça de l’Ajuntament. A continuació ronda pels carrers del poble. Taller de colpeig de guitarra. 14h. Paella popular a la Cofradia. 16h. Tradicional ‘Bureo’ obert per a tot el públic.

Diumenge 13 d’abril 17h. Benedicció i missa del Diumenge de Rams.

—Portell. Dissabte 12 d’abril 18,30h. Benedicció i missa del Diumenge de Rams.

—Villores.

Diumenge 13 d’abril 10h. Benedicció i missa del Diumenge de Rams.

—Olocau del Rey. Diumenge 13 d’abril 11h. Benedicció i missa del Diumenge de Rams.

—Todolella.

Diumenge 13 d’abril 12h. Festival de Titelles ‘Portsxinel·la’. ‘Insectes’ amb la companyia ‘Xarop Teatre’ de Castelló. Eixida des del Saló de Festes. 12,30h. Benedicció i missa del Diumenge de Rams.

—El Ballestar.

Dissabte 12 d’abril1 12h. Visita guiada i exposició ‘Crebalós’. Al Centre d’Interpretació del Parc Natural de la Tinença de Benifassà.

—Sorita.

Dissabte 12 d’abril 17,15h. Benedicció i missa del Diumenge de Rams.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

“Morella va ser punta de llança de l’esport del motor en una època molt bona”

Adam Raga (Ulldecona, 1982) és una llegenda viva del trial a nivell internacional, amb un palmarés impressionant que inclou sis títols mundials – quatre en la modalitat indoor i dos en outdoor–, 26 subcampionats i cinc títols del Campionat d’Espanya TR1, entre altres.

També va representar la cultura catalana a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt de 2007, amb la interpretació d’un “duet per a piano i moto de trial”, junt amb l’artista vinarossenc Carles Santos.

Raga ha destacat pel seu talent excepcional i una constància inesgotable en els més de tres-cents Grans Premis disputats. La seua passió pel motor va començar ben prompte, amb tan sols tres anys, al Motor Club Morella, on va fer les primeres passes en el món del trial i va forjar grans amistats. Ara, amb motiu de la seua retirada professional, la capital dels Ports li ha dedicat un escultura feta per Migue Royo que el representa sobre la moto, símbol d’una trajectòria marcada pel vincle emocional i esportiu amb Morella. Parlem amb ell per aprofundir en aquesta connexió i repassar una carrera que ha deixat empremta dins i fora dels circuits.

Molta gent et recorda de ben menut per Morella amb el Motor Club Morella. Quins records tens d’aquells primers anys i de l’ambient de les carreres a Morella?

En aquella època el Motor Club Morella organitzava una carrera que encara ara molta gent del món del trial recorda perquè era una carrera de dos dies i tenia un recorregut molt llarg que anava per tots els barrancs i muntanyes de la zona de Morella. Per a la gent era una carrera molt dura perquè era a l’estiu i feia una calor increïble. Tot era com un París Dakar, però de dos dies i amb motos de trial,

clar. Llavors, jo venia a aquesta carrera amb mon pare i em portava la moto i en aquella època també era molt més complicat vore un xiquet en una moto. Ara hi ha més motos, més marques de motos per a xiquets, ja és molt més fàcil de vore, però en aquella època era molt curiós. La gent se’n recorda perquè era un xiquet de tres o quatre anys amb una moto de gasolina que ja feia trial, o ho intentava. Era xocant.

Amb els anys, les carreres de trial també han evolucionat. Quins canvis destaques?

Amb els anys, aquesta carrera es va deixar de fer. Tot i que el Motor Club va continuar fent moltes carreres, del Campionat de València, també es va fer alguna carrera del Campionat d’Espanya, del Campionat d’Europa, va haver molta afició. Ara potser hi ha una mica menys d’afició que fa anys, però també es normal perquè es fan moltes coses i a més influeix el po-

A dalt, Raga durant un entrenament a Morella l’any 2006.

der adquisitiu actual. En eixe sentit, el recolzament familiar es vital, no? Especialment al principi.

En aquest esport, quan comences, el suport de la família és clau. Jo, per sort, el vaig tindre fins als 16 anys, que és quan ja vaig poder començar a viure de l’esport com a professional, i així ha sigut fins ara. Fins aquell moment, tot —anar a les carreres, el material, els desplaçaments— va ser possible gràcies a la meva família, que també tenia afició i m’ajudava molt. És com si tens un fill que juga a bàsquet: fins que no arriba a ser professional, tot ho ha de cobrir la família. I en esports individuals com el trial o el ciclisme, encara més, perquè hi ha el cost afegit de la moto, el material...

Ton pare, Josep Raga, també va tindre un paper clau. Va ser ell qui et va transmetre la passió pel trial?

Sí, mon pare era un practicant

de trial, un amant del trial, i a casa meva només es vivia això, llavors ell va ser una de les peces clau perquè primer em va ensenyar, em va insistir i em va educar perquè jo sapigués el que és l’esforç amb uns valors que són molt importants. Em va ensenyar a ser un lluitador, una persona que no es rendeix i que assoleix els objectius. Això ho vaig aconseguir gràcies a tot el que em van ensenyar els meus pares i la manera en què em van educar. Amb el Motor Club Morella vas crear molts vincles. Quines amistats i records guardes encara? He fet amics increïbles, Santi Querol, molta altra gent del Motor Club, Jorge García, que va ser president en aquell moment; Javi Lechero, Migue Royo, que em va ajudar molt tant en els inicis com en la consolidació com a professional. En aquell moment també teníem molt de recolzament de l’alcalde, Ximo Puig. Morella va ser punta de llança de l’esport del motor en una època molt bona. En aquell moment era un Motor Club molt més actiu que el d’Ulldecona. Així, molts dels anys que vaig competir com a professional, vaig competir amb el nom de Motor Club Morella i vaig portar el seu nom per tot el món i va tindre èxit a nivell mundial. Allà on anava, “el pilot del Motor Club Morella” i a les classificacions sempre sortia amb Motor Club Morella. També tinc l’anècdota de quan competia a nivell professional a Barcelona, i tornava els caps de setmana a descansar, venia a Morella entrenar. No parava, i això em va ajudar a evolucionar ràpidament i a superar els que eren els meus ídols. Entrenava set dies a la setmana, gràcies al fet que la meua professió era també el meu hobby, i ho feia amb els amics de Morella.

Com organitzàveu els entrenaments? Recordes algun paisatge de Morella en concret?

Anàvem per tots els voltants de Morella, a buscar els barrancs, els llocs on hi havia pedres, pendents... Migue durant la setmana els buscava i ho preparava, i quan jo venia anàvem a entrenar als llocs segons el que necessitàvem entrenar. Recordes alguna caiguda o moment especial entrenant o competint a Morella?

Sobretot moments de molta satisfacció, de passar-ho molt bé perquè buscàvem el màxim. I també caigudes, moltes, però sense cap conseqüència greu, més que alguns colps, un susto i ja està. I també tinc un record molt bonic de quan es va fer el campionat d’Espanya ací perquè era una carrera que tenia moltes ganes de fer bé i guanyar-la davant del meu públic. Va ser en

EL PILOT ADAM RAGA HA PORTAT EL MORELLA MOTOR CLUB PER TOT EL MÓN
Laia Meseguer.

un moment en què guanyar no era fàcil, però ho vaig aconseguir. Morella i Ulldecona també han tingut aquesta connexió pel motor, i per la teua figura.

Tant el Motor Club Morella com el d’Ulldecona sempre han mantingut una relació molt bona. Quan han organitzat carreres o esdeveniments, s’han ajudat mútuament i s’han complementat molt bé per oferir el millor a la gent que hi participava.

Com has viscut el reconeixement a Morella?

M’ha fet molta il·lusió, perquè per a mi Morella és un dels pobles més bonics del món. És un poble que jo sempre recomano a tots els amics de fora que venen per la zona. “Mira, no te’n pots anar d’aquí sense passar per Morella i ja si vens de vesprada i t’esperes a que es faci de nit…”. És el que recomano jo, perquè Morella és molt bonica també de nit. Quan tu tens apreci per un poble i per la gent, que et facin un reconeixement així, és una sorpresa molt gran. Ho vaig rebre amb molta il·lusió, perquè va ser una sorpresa, em van enganyar, em van dir “que volem fer un reconeixement a l’Ajuntament”. Vaig pensar que estava molt bé però no m’esperava l’estàtua. Quan vaig sortir del cotxe vaig veure que hi havia alguna cosa tapada allà i llavors ja m’ho vaig començar a pensar. Com va ser compartir aquest moment amb la teua família, especialment amb el teu fill, que ja comença a viure la mateixa passió?

Vam vindre tota la família, el meu pare, la meva mare, el meu fill, la meva parella i la meva filla. I quan estàvem allà, Javi Lechero va dir “que no li has portat la moto al teu fill?”, i em va dir “va, que vingui amb la moto”. I es va passejar amb la moto elèctrica, que al final és un joguet, pel poble fins arribar a l’Ajuntament. Va fer una mica

de riure per allà i va estar molt bé. Aquí a la nostra casa, a Centelles, tinc una escola de pilots, tot el dia passen pilots, tot el dia hi ha entrenaments, motos i mecànics que arreglen les motos, llavors és una cosa que veu i li fa gràcia anar amb la moto com son pare. Qui sap, potser podem somniar en un futur pilot.

Mirant enrere, quins moments de la teua carrera han estat els més especials?

Els premis molt importants, els campionats del món. Especialment, el primer campionat del món, que va ser increïble perquè feia dos anys aquells pilots en els meus ídols. Jo entrenava per guanyar-los, em preparava. Recordo, per exemple, l’any 2002, que vaig ser tercer al campionat del món, que ja va ser increïble perquè vaig anar i a l’última carrera vaig aconseguir la tercera posició. Va ser una passada, i el 2003 ja em vaig preparar durant tot l’any. En aquells moments no hi havia xarxes socials, tu t’estaves entrenant durant cinc o sis mesos sense saber què feien els teus rivals. A part, els meus rivals eren de fora. I llavors vaig arribar al campionat i vaig començar a guanyar carreres i a fer-ho bé, i va ser una sorpresa. No t’ho esperes i et fa molta il·lusió. Després també un campionat que em va fer molta il·lusió va ser el campionat d’Espanya Junior, que el vaig aconseguir l’any 97 amb 14 o 15 anys, que també això va ser un campionat aconseguit, diguéssim, a nivell privat, que encara no era professional, però que també són aquells que et marques com a objectiu, treballes i aconsegueixes.

Creus que la presència d’un gran rival com Toni Bou t’ha ajudat superar-te com a esportista?

Claríssim, tindre un rival fort funciona molt bé en tots els esports. Perquè quan tu t’enfrontes a ell i vols superar-lo, calcules i dius

A dalt, Raga als “2 dies de trial” de Morella, l’1 d’agost de 1987.

bé, ell és capaç de fer això, de fer allò, llavors jo intentaré progressar i ser millor que el meu rival. Et fa entrenar més, preparar-te, ser més perfeccionista i en definitiva, et fa millorar.

Malgrat la retirada, no penges les botes del tot. Continues molt actiu en el trial amb la teua escola i amb altres carreres.

Continuo amb l’escola i tinc esportistes de diferents nivells del trial. És una escola que està enfocada a pilots professionals i semi-professionals. Vol dir pilots ja d’un gran nivell, que participen al

campionat del món. Des de fa uns quatre o cinc anys que tinc l’escola, ja hem aconseguit dos campionats d’Europa absoluts i dos campionats del món de trial 2, que és com Moto2 de MotoGP, la penúltima categoria abans d’arribar a la màxima. Així, a l’escola continuem entrenant amb ells cada dia; i per la meva part, les carreres que correré a partir d’ara seran carreres on no participen els millors pilots del món, sí que en participen alguns, però no tots, i són carreres que també estan més enfocades als amateurs

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

La revolució de les màquines

Avui no parlaré d’Skynet ni de Terminator, sinó d’una revolució que se va produir no fa tant. Parlo de la transició de la tracció animal a la mecànica, que se produiria en un lapse de temps molt curt. Avui dia encara viu molta gent que la viuria en persona.

Al llarg del segle XIX hi hauria una cursa per aplicar els avanços tecnològics aconseguits a l’àmbit industrial als mitjans de transport. Així sorgiria el tren, sent el primer d’Espanya la línia La Habana-Güines, el 1837 (Cuba era espanyola, és així, a la península seria de Barcelona a Mataró, el 1848). A partir d’ací hi hauria un furor per construir línies a tota Espanya. Fins i tot hi havia gent que pensava que les carreteres i camins acabarien per desaparèixer. De fet, el 1870 hi hauria un Decret que ordenava abandonar les carreteres que anaven paral·leles al ferrocarril. Però la realitat acabaria imposant-se, ja que la Llei de 1877 recularia en els seus pressupostos, ja que se va observar que l’espenta econòmica del ferrocarril potenciava el tràfic per carretera. El tren, símbol de modernitat i futur, el rei del segle XIX, acabaria estancant-se, per acabar destronat al següent segle, el XX, pel vehicle particular. Els primers vehicles motoritzats arribarien a Espanya relativament tard, ja que seria el 1900 quan hi hauria els tres primers vehicles matriculats (el primer cotxe seria el de Benz, de 1886, a Alemanya). De fet, ja molt prompte, segons La Energía Eléctrica, del 25 de maig de 1902, comentava que «Vuelve a resucitar la idea de establecer una línea de automóviles entre Vinaroz y Morella (Castellón), que hace meses estaba en proyecto», encara que no s’implementaria de forma definitiva fins el 1909, amb la Hispano Suiza del Maestrazgo. El diari El Siglo Futuro, del

Òmnibus número 1 de la Hispano Suiza del Maestrazgo. El cotxe-correu de tota la vida. José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

22 de juny, informava que «El pasado mes de Mayo se instaló con toda perfección, por la compañía Hispano-Suiza, el servicio de au-

tomóviles de Vinaroz a Morella. Ha sido vista esta innovación con mucha simpatía por parte de todos, ya que introduce una como-

didad, mucho tiempo hallada en falta, en los viajes desde aquí a la capital del Maestrazgo, verificados hasta ahora en diligencias que

hacían en diez horas el recorrido, cuando se hacen en poco más de dos con el actual servicio». La notícia exagerava un poc amb això de les dos hores. Se tardaven 4 hores amb el cotxe-correu mecànic. Malgrat tot, passar d’unes 10-11 hores de viatge (amb l’antiga dili-

gència) a 4 era ja tot un triomf de la modernitat. No tenim massa dades per aquells anys del parc automobilístic morellà, són poques i disperses, però podrem convenir que els vehicles que més ràpidament se motoritzarien serien els de transport, tant de persones com de mercaderies. En aquella època se prioritzava el factor econòmic, així, la indústria morellana podia reduir costos i augmentar beneficis, tant per la reducció de temps en els viatges, per rebre matèries primes i enviar productes manufacturats, com per l’augment de la capacitat de càrrega dels vehicles, sense comptar que eren relativament barats de mantindre. Els cotxes privats, els que ben prompte rebrien l’eufemisme de «turismes», per això, perquè la gent no anava de turisme amb un camió, eren molt escassos i només s’ho podien permetre alguns privilegiats rics.

Així, el gran salt que acabaria amb el domini de la tracció animal per la tracció mecànica se donaria en el període de 1956-1965, com podreu comprovar en el quadre adjunt. Les raons d’aquesta revolució les podeu intuir. Millora de les condicions de vida en general dels espanyols; progrés econòmic, en general, del país; la consolidació d’una classe mitjana, que podia estalviar i gastar en oci; l’abaratiment extraordinari dels turismes; promoció governamental del turisme, etc. Hi havia una autèntica conspiració des del poder polític perquè la gent se gastara els quartos en viatges i oci. Allò més guai, més cool, era anar a la platja, però molts no s’ho podien permetre, i molt menys comprar-se un apartament a Torrevieja, però si que

podien passar l’agost al poble dels pares, i per fer això necessitaven un cotxe. El transport públic no era una opció. Això era de pobres. Les dades les he extret de les relacions de vehicles «inscritos en el Censo de Requisa Militar de este Municipio», enviades al cap provincial de Protecció Civil, el 9 de gener de 1965, on ens ofereix un llistat molt detallat dels vehicles, propietaris, marques, potència, etc. També he inclòs les dades

Un cotxe al Portal de Sant Mateu. José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

enviades per l’Ajuntament a la Guàrdia Civil el 22 de juny de 1949, així com les que l’alcalde Teodosio Sangüesa envia al cap de l’Agència CAMPSA el 25 de febrer de 1975, per tenir una perspectiva més amplia. He simplificat el quadre amb allò fonamental. La (P) indica el número de propietaris, la (V) el número de vehicles, i la (-) és que no hi ha dades. Als apartats dels cavalls, matxos i burros, estan junts mascles i femelles.

Setmanari d’informació comarcal

2-1

CÀLIG CF CF VILAFRANCA

Derrota del Vilafranca al camp Ferreres Arayo de Càlig en un partit en el que a la primera part els vilafranquins van fer mèrits per inaugurar el marcador. De fet, el Vilafranca va dominar el joc comptant amb diferents ocasions de gol, algunes d’elles prou clares però sense encert cara al marc contrari. El Vilafranca va controlar bé els intents del Càlig i s’arribava al descans amb el 0-0 inicial al marcador.

A la segona part, el Càlig va donar un pas endavant i amb dos gols molt seguits encarrilava el partit. El Vilafranca amb una clara ocasió d’Ayoub va poder marcar si bé el Càlig inaugurava el marcador amb l’1 a 0 al minut 63 i només 4 minuts després marcava el 2-0. El Vilafranca va fer canvis per intentar reaccionar però el 2-1 marcat per Pablo Andrés al minut 96 va arribar massa tard. Amb la derrota ara el Vilafranca ocupa la quarta posició a la lliga amb 45 punts.

Efrén

Nicolás

Héctor

Jaime

Mateu

Enric Monfort

Ferrán

Héctor Bayot

Ayoub

Borja

Miguel

També van jugar:

Adrián Gil

Pablo Andrés Gonzalo

Enric Beltrán

Gols:

1-0 (63')

2-0 (67')

2-1 (96') Pablo A.

DUATLÓ. El Club de Triatló 'Tripicaio' de Vilafranca participava el passat dissabte 5 d'abril al Duatló de Vinaròs, una competició de caràcter escolar i de la que van pendre part tots els integrants de l'escola del club vilafranquí. Es tractava del darrer delsl duatlons provincials de la temporada, ja que ara en passar la Setmana Santa començaran ja les proves de triatló. Gran participació i grans resultats els aconseguits pel Club 'Tripicaio' a Vinaròs, destacant la participació de Valeria Folch en categoria junior que va aconseguir fer podi. També a la resta de les categories la participació dels duatletes de Vilafranca va ser molt destacada. Ara cal pensar ja en les proves de triatló en les que a banda de l'atletisme i el ciclisme, tindrà lloc també la prova de natació.

També cal destacar que el Club 'Tripicaio' de Vilafranca comptarà amb representants al Campionat d'Espanya de Duatló que tindrà lloc a Ciudad Real aquest cap de setmana del 12 i 13 d'abril. Tal i com marca la normativa en aquesta competició únicament poden participar duatletes a les categories juvenil i cadet. Un important esdeveniment per al qual els corredors de Vilafranca es preparen amb moltes ganes i il·lusió.

PRÒXIMA JORNADA

· CE CINCTORRÀCF ALBOCÀSSER

Dissabte 12 a les 16h. 'Pla de Mig Ull'. Cinctorres

· CF VILAFRANCAETURE FC 'B'

Diumenge 13 a les 17h, 'El Serrito'. Vilafranca

BENLLOCH

ROSSELL

XERT

VILAFRANCA

VILANOVA

BENASSAL

CÀLIG

CATÍ

SALSADELLA

LA POBLA T. ALBOCÀSSER

ETURE 'B' SANT MATEU

CANET

CINCTORRÀ

VINROMÀ

El Cinctorrà perd per la mínima a La Pobla Tornesa

1-0

CF LA POBLA TORNESA CE CINCTORRÀ

El partit a La Pobla Tornesa va transcòrrer durant gran part del primer període amb un ritme baix i de poca intensitat. Partit entre dos equips que no es juguen massa coses al tram final de la temporada i que es jugava al camp de La Pobla, terreny de joc de gespa natural i grans dimensions. El Cinctorrà, sabedor de que només comptava amb un canvi i que venia de jugar dimecres a La Jana contra l’Eture ‘B’ tampoc va apretar massa l’accelerador. Malgrat això, comptarien amb alguna que altra ocasió per haver inaugurat el marcador.

A la segona part les condicions del partit van transcórrer amb un ritme similar, si bé La Pobla Tornesa introduiria canvis de jugadors i tàctics que va agitar un poc el joc.Al minut 81 i després de varis rebots a la treta d'un córner, La Pobla feia l'1 a 0 definitiu. El Cinctorrà va reclamar un penal en un partit en el que tornava a jugar Iván Roda.

Pepe Pau Milián

Cristian

Hugo

Marc Solsona

Mampel

Gerard Manel

Brian Josep

Raúl

També va jugar: Iván Roda Gol: 1-0 (81')

FRONTENIS

Exigent desplaçament per al Club Frontenis Vilafranca a la 1ª Divisió Provincial, visitant un dels municipis amb més solera al món del frontenis de la provincia de Castelló, L'Alcora. Els vilafranquins van poder aconseguir la victòria a una de les tres partides si bé el global de l'enfrontament va ser favorable a l'Alcalatén 'B', que aconseguia el triomf per 2 partides a 1.

PRÒXIMA JORNADA

> 1a DIVISIÓ PROVINCIAL Vilafranca - Benafer Dissabte 12 a 16h. Frontó de Vilafranca

PRÒXIMA JORNADA

· CF SAN PEDRO 'B'MORELLA FC

Dissabte 12 a les 18,30h. 'Javier Marquina'

Grau de Castelló

2-0

Dídac

FUTBOL BASE

> JUVENILS

· R.ELS PORTS FC 'A' 0-4 CD CABANES

· VINARÒS CF 'C' 6-2 R.ELS PORTS FC 'B'

Gols: David Nicola i Álex

> CADETS

· R. ELS PORTS FC 1-2 AT. BURRIANA SALESIANOS 'A'

Gol: Noel Redón

> INFANTILS

· UD SANT MATEU 2-1 R. ELS PORTS FC 'A'

Gol: Arnau

· R. ELS PORTS FC 'B' 8-0 ORPESA CF 'B'

Gols: Álex, Martín, Luis, Alexandru, Alexandre i 2 p.p.

> ALEVINS

· CE NOU SEQUIOL 2-7 R. ELS PORTS FC

BORRIOL

SAN PEDRO 'B'

PEÑÍSCOLA ORPESA

J.

l Morella FC amb una gran primera part superava al Traiguera a la Fàbrica de Giner. Al primer minut de joc el Morella inaugurava el marcador amb l’1 a 0 marcat per Ferran. Poc després, al minut 6, Mario marcava el 2-0 per al Morella. Primera part de gran domini de l’equip de Roberto Peiró que va comptar amb ocasions per ampliar l’avantatge al marcador. De fet el Morella comptaria amb dos o tres bones ocasions de gol en aquest primer període i va estar molt ferm en defensa impedint que el Traiguera creara grans problemes. A la segona part la decoració va canviar bastant i seria el Traiguera l’equip dominador. Els del Baix Maestrat van apretar buscant algun gol que els tornara a posar al partit. El Morella va estar més replegat defensivament buscant també alguna contra que sentenciara definitivament el partit.

BÀSQUET FEMENÍ

> JUNIOR (PREFERENT)

· CB GODELLA 60-56 CBF MORELLA

> INFANTIL (1ª ZONAL)

· CBF MORELLA 46-50 CB BURRIANA BLAU

· CBF MORELLA 54-29 CB MELIANA

> ALEVINS 2º ANY (PREFERENT)

· CBF MORELLA 52-51 CB VINARÒS

· NOU BÀSQUET 50-42 CBF MORELLA

> ALEVINS 1º ANY (1ª ZONAL)

· CBF MORELLA 47-7 CB CASTELLÓN

> BENJAMINS (PREFERENT)

· CB VALL D'UXÒ 48-35 CBF MORELLA

· CBF MORELLA 43-21 CB GODELLA

> ALEVINS MASCULÍ (3ª ZONAL )

· CB ONDA 46-40 CBF MORELLA

· CBF MORELLA 29-35 CB ONDA

PRÒXIMA JORNADA

> JUNIOR (PREFERENT)

Migue

Trimiño

Jordi Martí

Eyner

Robert

Mario

Marc Marín

Andreu Serret

Ferrán

Chillida

També van jugar:

Marc Yeste

Andreu Ortí

Pau Giménez

Pau Meseguer

Mauricio

Gols:

1-0 (1') Ferrán

2-0 (6') Mario

· Vila-real BC - CBF Morella

Divendres 11 a les 20h. Pavelló Bancaixa

· CBF Morella - SDC El Pilar

Diumenge 13 a les 18h. Morella

> INFANTIL (1ª ZONAL )

· Bàsquet Morvedre - CBF Morella

Dissabte 12 a les 11,15h. Sagunt > ALEVINS 2º ANY ( PREFERENT)

· CB Burriana Blau - CBF Morella

Dissabte 12 a les 12h. Borriana > ALEVINS 1º ANY ( 1ª ZONAL)

· CBF Morella - CB Benicarló

Diumenge 13 a les 10h. Morella

> ALEVINS MASCULÍ ( 3ª ZONAL )

· BC Peñíscola - CBF Morella

Dissabte 12 a les 10h. Pavelló de Peníscola

> BENJAMINS

· CE NOU SEQUIOL 'A' 4-5 R. ELS PORTS FC 'A'

· R. ELS PORTS FC 'B' 2-1 CF ALQUERIES

> PREBENJAMINS

· CF ALCALÀ 0-2 R. ELS PORTS FC

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· CD Drac Castelló 'A' - R.Els Ports FC 'A'

Diumenge 13 a les 12h . 'Chencho'. Castelló

· Renomar Els Ports FC 'B' - CD Castellón 'C'

Dissabte 12 a les 12h. 'Fàbrica de Giner'. Morella

> INFANTILS

·Renomar Els Ports FC 'A' - CD Benicasim 'C'

Dissabte 12 a les 11h. 'El Serrito'. Vilafranca

·ACD Benicense 'B' - R.Els Ports FC 'B'

Dissabte 12 a les 10,40h. 'Torre S.Vicent'.

Benicàssim

> ALEVINS

· Renomar Els Ports FC - CF Fomento Castellón 'D'

Diumenge 13 a les 11,30h. 'El Serrito'. Vilafranca

> BENJAMINS

· Renomar Els Ports FC 'A' - CF Huracán Vila-real 'A'

Diumenge 13 a les 12,45h. 'El Serrito'. Vilafranca

· CD Moreres 'B' - Renomar Els Ports FC 'B'

Dissabte 12 a les 10,15h. 'San Agustín'. Castelló > PREBENJAMINS

· Renomar Els Ports FC - CF San Pedro 'B'

Diumenge 13 a les 10,30h. 'El Serrito'. Vilafranca

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

LA UNIÓ DEMANA RECIPROCITAT AMB ELS PRODUCTES AMERICANS

Preocupació davant la política d’aranzels de Donald Trump

La Unió Llauradora i Ramadera, davant la imposició de Donald Trump d’aranzels del 20% als productes agroalimentaris de la Unió Europea, considera que “les guerres comercials amb aranzels desmesurats no són bones per a ningú perquè s’uneixen a la pujada de costos en el sector i a la competència deslleial de les produccions de tercers països, encara que una vegada que arriben cal respondre amb la reciprocitat necessària per a defensar els nostres interessos”.

“Qualsevol mesura aranzelària desestabilitza i genera desconfiança en les nostres empreses agroalimentàries i en els mercats a l’hora de recuperar o apostar per enviar els nostres productes agroalimentaris als Estats Units”, indica Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ referent a aquesta decisió.El volum de les exportacions agroalimentàries de la Comunitat Valenciana als Estats Units va tindre un valor l’any passat de 366 milions d’euros. El 13% del total de les nostres exportacions a eixe país correspon al sector agroalimentari. Representen el 4% del total de les nostres exportacions agroalimentàries. Els productes agroalimentaris més exportats des del nostre territori allí són vi, oli d’oliva, hortalisses fresques o en conserva, formatges o carn; per tant, eixos serien els més perjudicats pels aranzels. No obstant això, l’organització considera que caldrà veure amb el pas del temps l’impacte real dels aranzels en les nostres exportacions agroalimentàries de la Comunitat Valenciana als Estats Units. Segons LA UNIÓ, les autoritats comunitàries han de respondre amb reciprocitat a eixos aranzels decretats per Trump i un dels productes que cal gravar per l’afecció en la Comunitat Valenciana, entre altres, és l’ametla importada per les grans empreses torroneres, o anous dels EUA que inunden els nostres mercats, que desestabilitzen el nostre mercat i llancen els preus de les nostres produccions a la baixa. El valor de les importacions de fruita seca (ametles i anous) procedents dels Estats Units a la Comunitat Valenciana va tindre un valor l’any passat de 355 milions d’euros -quasi tant com el total del valor agroalimentari exportat per nosaltres allí- i que suposen un 19,7% del total importat per la Comunitat Valenciana en tots els sectors. LA UNIÓ demana que s’actue amb reciprocitat als aranzels de Donald Trump.

MOCIONS PELS JABALINS. L’associació AVA-ASAJA ha presentat una moció en més de 300 ajuntaments de la Comunitat Valenciana, reconeguts per l’Administració com a zones amb sobreabundància de porcs senglars, per tal que activen mesures urgents per controlar la creixent sobrepoblació de fauna salvatge on proposa que els ajuntaments aprofiten les ajudes de la nova ordre de la Conselleria per a minimitzar els danys que causa l’excés d’animals silvestres i també com a risc sanitari per transmissió de malalties al bestiar. La situació és especialment greu en zones on la caça esportiva no es pot aplicar, com àrees pròximes a urbanitzacions o terrenys sense responsable cinegètic.

Segons la moció, el nou marc legislatiu autonòmic permet als municipis actuar amb més decisió i col·laborar en el control del

porc senglar i altres espècies perjudicials per al sector agrari. També demana al Govern central una millora dels assegurances agraris perquè cobrisquen els danys provocats per la fauna salvatge.

L’ordre 4/2025 estableix les bases per a concedir ajudes als ajuntaments per controlar la població de porcs senglars, incloent subvencions de fins al 100% per a activitats de caça autoritzada, recollida de cadàvers i compra de materials com gàbies trampa o contenidors.

El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, reclama més implicació municipal i adverteix que, si no s’actua, continuaran les pèrdues agrícoles, els accidents i el deteriorament del medi rural. Segons l’organització, els danys en 2024 superaren els 50 milions d’euros.

Els preus.

Els preus del Porcí. 03/04/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

Porc viu

Garrí (Lechón)

1,736 €/kg (puja 0,021 €)

1,748 €/kg (puja 0,021 €)

Setmana 14 del 31/03 al 06/04

96,00 € (sense variació) 91,00 € (puja 5 €)

03/04/2025

77 € (sense variació)

26/03/2025

1,943 €/kg ( puja 0,001 €)

€/kg (puja 0,131 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 02-04-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,95 €/kg (baixa 0,03 €) 6,95 €/kg (sense variació)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 02-04-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,00 €/kg (sense variació) 4,69 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 04-04-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,40 €/kg (puja 0,03 €)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 01-04-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,57 €/kg (sense variació)

2,50 €/kg (sense variació) (Loncun) 03-04-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

6,9 / 9,1

5,3 / 9,1

7,6 / 10,3

9,3 / 13,2

10,3 / 14,1

8,6 / 11,1

5,7 / 9,3

8,9 / 11,6

9,7 / 11,5

8,6 / 12,2

5,2 / 12,5

6,8 / 9,6

ESetmana Santa inestable

7,4 / 12,1

6,6 / 11,8

8,0 / 14,0

9,9 / 16,7

10,4 / 19,1

9,0 / 15,5

6,6 / 14,0

8,4 / 14,2

9,7 / 12,5

9,3 / 15,9

6,1 / 12,5

7,6 / 14,4

7,5 / 16,6

3,1 / 15,0

6,0 / 15,0

4,3 / 17,4

5,9 / 18,5

4,7 / 15,9

6,6 / 13,7

4,7 / 17,1

6,0 / 19,6

5,0 / 16,9

7,1 / 19,2

7,4 / 19,4

3,9 / 19,1

6,8 / 21,7

4,6 / 19,6

7,7 / 16,3

8,3 / 18,7

6,9 / 12,8 5,9 / 14,4 7,3 / 19,3 4,9 / 18,3 7,7 / 18,2 2,9 / 20,1 3,4 / 21,0

9,1 / 22,3

5,5 / 19,1

7,2 / 20,6

2,9 / 22,7

3,0 / 23,5

5,2 / 21,7

8,9 / 21,1

4,4 / 20,9

7,1 / 22,1

4,4 / 22,2

9,6 / 17,7

6,3 / 20,3

9,8 / 21,3

5,9 / 18,7

8,3 / 20,9

4,3 / 23,7

4,2 / 24,7

6,4 / 22,3

10,2 / 22,1

6,2 / 21,7

6,6 / 20,9

5,5 / 23,2

11,2 / 17,6

8,1 / 21,1

11,2 / 22,4

5,5 / 19,9

8,5 / 21,7

4,3 / 24,4

5,6 / 25,1

6,3 / 23,5

11,6 / 22,4

7,3 / 22,7

7,3 / 22,2

6,0 / 23,9

11,9 / 18,9

8,9 / 21,2

“Abril, abrilet al mig dia calor i per la nit fred”

l mes d’abril pel moment s’ha iniciat amb jornades assolellades i primaverals en general. Temperatures màximes bastant elevades i superiors als 20 graus en alguns casos. De fet s’han rondat els 25 graus a diferents pobles de la comarca dels Ports als darrers dies. Les mínimes no estan sent excessivament baixes i s’està gaudint de dies amb domini del sol en general i també amb formació de bancs de boira matinals. Calen destacar les matinades humides i amb bastant aigualera a primeres hores del dia.

Una situació anticiclònica que barreja dies totalment assolellats i altres augmentant la nuvolositat però sense registres de precipitació. Ambient primaveral després d’un mes de març amb fortes pluges en la comarca dels Ports. Anem a veure com evoluciona la situació per als propers dies i com arriba enguany

la Setmana Santa, enguany emmarcada a la segona quinzena del mes d’abril. Segons apunten actualment les previsions, la pluja podria reaparèixer en breu a la nostra zona. De fet, aquestos dies s’anuncien amb la possibilitat de que augmente la nuvolositat per les vesprades i puga arribar algun que altre ruixat, de caràcter dèbil això si.

Pel Diumenge de Rams s’espera un dia gris i núvol en el que podria ploure. Segons alguns portals web d’informació de l’oratge s’espera que els primers dies de la propera setmana arriben amb precipitació. Alguns dies amb núvols i sol, encara que altres poden ser molt més tancats i amb opció de pluges com per exemple dimarts. Caldrà esperar per veure l’evolució de l’oratge en uns dies sempre importants com la Setmana Santa.

La previsió de Lorenzo Boix

Iés que pareix que tindrem una Setmana Santa, almenys en la seua primera part des de Diumenge de Rams fins a Dijous Sant amb un poc de tot. Cap de setmana amb temperatures primaverals el dissabte, mínimes entre els 8-12 graus i màximes entre els 18-22. Més sol de matí i alguns núvols de vesprada, que poden deixar alguna gota però poca cosa en general allí on arribara a caure. Diumenge més inestable, ambient núvol i pluges que avançaran de Sud a Nord, amb una primera tongada de pluja durant el matí i ruixats més dispersos de vesprada, que podrien tornar a ser més generals a últimes hores. Mínimes semblants i màximes més baixes, entre els 14-18 graus, en el dia que esperem les primeres pluges generals del mes a casa nostra (ja en parlarem de la quantitat de litres, encara que tampoc s’espera res extraordinari, en general entre els 10-15 litres possiblement).

Iniciarem setmana amb temperatures semblants i un dilluns de matí amb sol i ruixats i tronades de vesprada, localment moderats. Dimarts amb pocs canvis en les mínimes, però amb màximes que poden ser un poc més baixes, ja que ens travessarà un front fred, que amb els mapes actuals vindria acompanyat de vents marítims i ens faria parlar d’una jornada de nou nuvolosa, amb pluges que avançarien de Sud a Nord, començant al llarg del matí i fent-se més generals i generoses de vesprada, podent tindre de nou una regada decent. A partir d’ahí, una segona part de la setmana entre dimecres i Divendres Sant amb temperatures més hivernals (màximes en general entre els 8-12 graus i mínimes entre els 0-4) i ruixats el dimecres de vesprada, amb, probablement, temps més estable el final de la setmana.

El camp comença a reviure amb l’arribada de la primavera. JUAN ANT. QUEROL

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook