—1,50 €
Pàgines 11 a 21.
EDICIÓ EXTRA
—Págines 12 i 13. Una tradició vinculada a la gent del camp
—Pàgina 14. Vilafranca
—Pàgina 15. Forcall
Pàgina 16. Villores
Pàgina 17. Cinctorres
Pàgina 18. Portell i la Mata
Pàgina 19. Vallibona i Todolella
Pàgina 20. Calendari
Pàgina 21. Morella
NÚMERO 1632. MORELLA, DEL 10 AL 16 DE GENER DE 2025.
Després de dinou dies de vacances obligades de Nadal, on la fàbrica ha estat amb les portes tancades, els treballadors i treballadores continuen sense percebre els salaris, com a mínim, des del passat mes d’octubre.
Pàgines 7. Poble a poble.
El dia del patró de Morella s’ha lliurat la màxima distinció durant el tradicional acte cívic a la Sala del Justícia
Tots dos guardonats s’han implicat en la conservació i recuperació del patrimoni cultural de Morella i de la comarca dels Ports
Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.
Pàgina 6. Gent &
Setmanari d’informació comarcal
EL
L’Ajuntament de Morella ha entregat aquest 7 de gener les creus de Santa Llúcia 2025 a Joaquim Dolz Mestre i Francisco Antonio Medina Candel. L’acte s’ha celebrat a la Sala del Justícia amb les autoritats municipals per a reconéixer a les persones premiades la seua implicació per la conservació i recuperació del patrimoni local. La creu de Santa Llúcia es concedeix per a reconéixer aquells mèrits especials, qualitats i circumstàncies singulars que ajuden a la construcció de la ciutat a través de la seua feina diària i al manteniment de les tradicions i costums com han fet estes persones durant dècades.
L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “Ximo Dolz i Fran Medina han contribuït a la recuperació i conservació del nostre patrimoni cultural a través de la investigació i difusió” i ha afegit que “des dels refranys i les tradicions populars fins a la restauració dels peirons i altres escultures, han sigut dues persones molt involucrades en la cultura morellana”. El primer edil ha explicat que “la creu de Santa Llúcia s’atorga per a reconéixer el treball i l’esforç de les persones i col·lectius amb Morella i estes persones reuneixen motius de sobres per a rebre la màxima distinció de la ciutat”. Finalment, ha aprofitat “per a felicitar a Ximo i Fran per la seua tasca en la recuperació del patrimoni cultural i agrair-los que acceptaren este reconeixement”.
—Joaquim Dolz Mestre. El folklore i la cultura vernacla d’un territori és una part fonamental per entendre una societat, per entendre com s’ha forjat i com ha arribat fins als nostres dies. En aquesta cultura hi ha moltes variants, la festiva, tradicional, religiosa, patrimonial, idiomàtica... Un tipus de cultura que s’ha anat traslladant de generació rere generació, però que en les darreres dècades ha sofert un retrocés en molts dels seus aspectes. En Morella, aquesta pèrdua ha estat notòria en moltes tradicions, i tot i que en algunes d’elles s’ha aconseguit recuperar, vinculades habitualment alguna festivitat, hi ha una part que continua caient en l’oblit. Aquesta és la cultura popular de les mateixes persones d’arreu del terme municipal. Des dels refranys fins a les peregrinacions, els peirons, els masos, els dits i els fets. Tot allò que ens ha fet arribar fins ací com ara som.
Aquesta tradició s’ha anat perdent al llarg de les dècades, però hi ha persones que lluiten perquè aquests coneixements i sabers populars continuen ben vius. Un d’aquests és el morellà Joaquim Dolz Mestre, qui naix a Morella el 12 d'abril de 1957.
Durant la seua vida Ximo Dolz ha lluitat per aglutinar i transmetre uns valors d’una societat ja a punt de desaparèixer amb uns sabers propis de la vida en el terreny, cuidant-lo i estimant-lo. La vida als masos on els refranys i dites populars eren una lliçó i apre-
nentatge de vida i on el ritme era diferent de l'actual. A més, Ximo ha estat una figura clau durant les darreres dècades al capdavant dels volantins, la figura festiva representativa del seu carrer, el carrer dels masovers, el carrer la Font on en els darrers anys va revolucionar la festivitat de la montà de la barra amb Gertrudis, Pablo i Cleopatra ben presents.
En la seua extensa biografia professional s’ha de ressaltar el seu treball en el camp de l'aprenentatge de llengües i de la didàctica, en especial per la seua contribució a l'interaccionisme sociodiscursiu. És professor honorari al Departament de Ciències de l'Educació de la Universitat de Ginebra i membre del grup de recerca GRAFE.
Va iniciar els seus estudis amb una Llicenciatura en Ciències de l’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona (1979), seguida d’un màster en didàctica de les llengües (1981) i un doctorat a la Universitat de Ginebra (Suïssa) (1990) i un postdoctorat a la Universitat Charles-de-Gaulle de Lilla (França). Tot i els seus inicis en territoris com Galícia, la gran part de la seua activitat professional i acadèmica es desenvolupa a Suïssa.
—Francisco Antonio Medina Candel. Fran Medina va nàixer a Morella el 23 de gener de 1963 al si d’una família de músics.
Té la llicenciatura de belles arts per la Universitat Politècnica de València, en les especialitats d’escultura (1986) i restauració de béns culturals (1996). Professor d’ensenyament secundari, ha compaginat aquesta activitat amb la restauració de béns culturals, especialitzant-se en l’escultura amb pedra, encara que també ha treballat en pintura mural i ha realitzat treballs en talla de fusta. Entre les obres que ha restaurat cal destacar: El Sepulcre dels Vallterra a la Catedral de Sogorb i La Creu del Prigó Cobert al Re-
Una imatge de l'acte, on Ximo Dolz no va poder acudir en persona.
ial Santuari de la Font de la Salut a Traiguera. Així com nombrosos peirons
Com a escultor en Morella en els darrers anys ha realitzat la restitució a l’Altar Major de l’Arxiprestal de les talles de fusta, a tamany natural, de sant Teodor i sant Julià destruïdes el 1936. Aquestes imatges van ser tallades fidelment partint de fotografies d’arxiu. Ha col·laborat en diverses publicacions. És coautor del “Cata-
DEL PATRÓ SANT JULIÀ
logo Monumental de Castellfort” i “Grisallas de Castellfort y Albocàsser”. Autor del llibre: “Els Peirons”. Cruces monumentales de piedra de la antigua Bailía de Morella (S. XIV XXI) on va aconseguir comptabilitzar i estudiar un total de vuitanta-dues creus de pedra repartides per trenta-cinc poblacions i pedanies. Darrerament, també ha estat treballant juntament amb l'associació i el veïnat de Xiva en la recuperació del peiró del
poble que sembla que aquest 2025 podrà tornar a lluir en el camí cap a Forcall.
—Sant Julià obri l'any a Morella. Durant el discurs del dia de Sant Julià, l'alcalde Morella, Bernabé Sangüesa ha explicat que “amb aquests reconeixements, amb aquest acte de Sant Julià, arranquem un 2025 il·lusionant, amb grans dificultats, l’economia, la vivenda, el treball, les agressions especuladores al territori... però que hem de superar lluitant junts pel nostre poble. D’aquest any esperem el mateix que desitjàvem l’any passat. Més unió, treballar colze a colze per aquest increïble racó de món en el qual hem tingut la sort de viure.”
A més l'alcalde ha aprofitat per a fer un repàs de l'any passat i obrir les portes de l'any nou. “En l’any que acabem de deixar enrere, en el 2024, n’hem tingut un bon exemple d’aquesta lluita i convicció que hem de tindre. El Sexenni és si més no, un exemple de l’esforç d’un poble per continuar un llegat, per continuar el vot del poble que fe-
“Tot prové del patrimoni humà, com el de Dolz i Medina, a qui fem entrega de la màxima distinció de la ciutat de Morella”, dèia Bernabé Sangüesa en el discurs de Sant Julià.
ren els Morellans aquell 14 de febrer de 1673 en honor a la Mare de Déu de Vallivana, a la que una vegada més i en novenari, hem honrat. Un 55 Sexenni que ha mostrat tota la unió col·lectiva de tots per celebrar-se, per disfrutar-lo, però també per plorar junts la pèrdua i la tragèdia d’una família que ens va colpejar a tots en els moments de major alegria com a poble”.
A més, ha volgut recordar el pas
de la Dana per València. “Una tragèdia que ha vingut d’aquella aigua que tan anhelàvem, per la qual tant hem patit en el 2024 fins a situacions extremes que ens marquen quin serà el nostre futur i que o ens posem, junts, a treballar per solucionar-ho, o aquest serà el més seriós repte al qual ens poguem enfrontar. Res som sense l’aigua, totes les civilitzacions ho han tingut clar, i ara, tot el Mediterrani ha de ser conscient que o reduïm, o ens fem més eficients, o busquem noves fonts més potents, resistents i duraderes, o la base de tots els pobles pot trontollar per una cada cop més llarga i potent sequera”. Morella, a més “mai ha sigut un lloc amb excés d’aigua, però sempre ha tingut i s’ha aprofitat, des de fa segles amb fonts, ullals, aljubs, amb el meravellós aqüeducte, la major i més valuosa infraestructura, un altre patrimoni que hem de valorar, i cuidar. Al igual que tot aquell arreu del terme construït de pedra en sec, o pedra tallada, però també els masos, els bancals, els paisatges, tot un patrimoni que s’ha de perseverar per damunt d’atacs i agressions especuladores. Sí, hem de procurar que els nostres fills i filles tinguen un lloc tan meravellós com el que hem tingut nosaltres per a viure”.
Morella, ha explicat “ha de ser referent en la lluita, en la defensa aferrissada pel nostre llegat. Perquè tot allò, perquè tots els privilegis i meravelles que ens han deixat els nostres avantpassats, tot allò que amb suor i esforç han fet que arribara fins als nostres dies, continue”. Però “també evolucionant cap a temps que necessiten ja una igualtat real ” i al 55 Sexenni “hem tingut les primeres torneres de la història, tres joves que han trencat aquest particular sostre de vidre al nostre poble. Com també avui, amb la primera macera de la història que també marca la necessària evolució de la ciutat i de la societat.”
Setmanari d’informació comarcal Notícies.
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.
Edita:
Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11
12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat
Redacció, maquetació i fotografía:
Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Cristian Lorente, Laia Meseguer
Depòsit Legal: CS-101-1996
Amb el suport de:
Àlex Farnós Bel. Centre d'Estudis dels Ports.
E“Als
humans no els calia protegir la natura, més aviat havien de protegir-se’n”, Ramón Folch.
n l’article anterior comentàvem les difícils comunicacions de la Tinença, la migradesa de les produccions del seu reduït terrer fèrtil, destacant també l’acció, en els anys trenta, de l’excursionisme i la premsa castellonenca en pro de la millora de les condicions de vida a la comarca. Igual que en temps de Cavanilles, llavors la Tinença restava en una situació endarrerida i s’anava a enfrontar a la que segurament seria una o, potser, la principal crisi poblacional de la seua historia, en desbocar-se des de meitat de segle una emigració constant.
La comarca tenia 2.801 habitants en començar el s. XX i en el cens de 2018 eren 216. Si un mira el mapa del despoblament a Espanya, les dos taques on pren major intensitat el color roig són la “Raya” de Portugal i tot el Sistema Ibèric. Aquí, just al seu extrem oriental, està ubicada la Tinença i ja vam explicar com, en el primer terç del s. XX, la contrada rebia el qualifica-
tiu de “Hurdes Levantinas”. Sovint es mencionen els condicionants naturals per a justificar els factors que han marcat la seua història, però la dràstica davallada que s´ha consumat recentment només s’explica a causa de l’evolució dels patrons socioeconòmics vigents al llarg de la contemporaneïtat. Els canvis polítics, socials i culturals associats a la modernitat van ajudar a que el món rural s’alliberés de l’opressió que comportava la tradició i del tancament que afavoria la submissió al caciquisme i, d’altra banda, els canvis econòmics van aconseguir que molts canviessen la misèria a la que es veien abocats en el seu lloc d’origen per noves oportunitats fora d’allí. Però, servint-se de l’esperança d’unes condicions de vida millors, la modernitat va exigir el sacrifici dels territoris perifèrics en la mesura que progressivament era acaparada pel model capitalista, pel triomf de les ciutats i pel dirigisme dels “sistemes experts”. La Tinença ha
La comarca tenia 2.801 habitants en començar el s. XX i en el cens de 2018 eren 216
restat com un micromón on totes estes tendències s’han encrostat d’una manera exacerbada, i ha quedat bloquejada sense que el vell món desaparegués i, marginada, sense que el nou món fes realitat les promeses de la modernitat. El bloqueig i la marginació els podem observar en molts episodis, i en tot tipus d’indicadors que perduren, però ho il·lustrarem amb un esdeveniment que va tindre lloc al juny de 1972. Els veïns rebien la visita del Governador Civil i Jefe del Movimento, acompanyat d’altres autoritats. Després d’haver dormit còmodament al xalet forestal de Rafalgarí van anar a visitar el Boixar, Coratxà i Castell de Cabres. L’estat de la pista de Torremiró, les escoles o la futura fusió dels municipis (finalment es produiria el 1975) sorgiren entre les reclamacions per poder encarar millor el futur. Com si fos el senyor Cayo de la novel·la de Delibes, un veí va dir segons descriu la crònica que “los problemas eran difíciles de
solucionar”. I després el periodista afegeix una pila de promeses aportades pels alts càrrecs que encapçalaven la comitiva. Resumint-ho, venia a dir: “D. Pedro Bofias, Delegado Provincial de Agricultura, les explica con toda claridad algunas soluciones que tenían (…). Incluso si los vecinos llegaran a concertar sus fincas con el Patrimonio Forestal del Estado, o vendérselas, podrían ver mejorada la pista de Castell de Cabres-Torre Miró hasta el punto de poder transitar los vehículos con toda facilidad” (Mediterraneo,
més quan viuen amagats i apartats de les capitals.
L’administració no va fer quasi bé res per facilitar-los les coses al llarg dels decennis següents; al contrari, sovint, els hi complicava l’existència. Ho expliquen J. Peman; I. Iriarte; i F.J. Lario (2017) en referir-se a la gestió forestal implantada arreu de l’Estat en els entorns dels boscos d’Utilitat Pública: “De hecho se pretendia imponer desde arriba una gestión de caràcter científico, en la que la utilización que realizaba la población
ficultar su propia supervivencia en aspectos tan básicos como la alimentación o la calefacción”.
En general les afectacions dels assentaments en el seu entorn havien estat elevades (es pot veure en les imatges aèries del vol americà de 1957 o en les fotografies de Mario Guillamón de la mateixa època). Els cicles d’explotació antròpica feia poc que havien arribat al punt àlgid quan el botànic Carlos Pau visità la Tinença el 1918 i qualifica el paisatge d’africà. Però sense més força que les mans i l’ajuda dels animals, els impactes ambientals provocats per aquelles comunitats eren reversibles, com s´ha demostrat posteriorment amb la recuperació de la coberta forestal o de les espècies de fauna més delmades.
El botànic Pere Montserrat després de 50 anys de dedicació a l’estudi de la ramaderia i les co-
que els donava de viure, però alhora havien de protegir-lo perquè en depenien d’ell, a diferencia de les societats industrialitzades que per ampliar els seus estocs de producció esgoten i malmeten els recursos locals i després marxen a extraure’ls de territoris llunyans. L’ecòleg Ramón Folch, sintetitza el canvi que es va produir: “S’ha dit, amb raó, que el Neolític ecològic va durar fins a l’adveniment de la industrialització. Em ve al cap l’argúcia dels falsos discursos construïts des dels centres de poder -adoptats pels ecologistes de saló, i que tothom repeteix acríticament- a l’atribuir la degradació ambiental a l’agricultura i a la ramaderia extensives i als humils “esclafaterrossos incivilitzats”, i així de pas mirar de despistar-nos dels actes dels agents que “civilitzadament” han xafat la natura amb la industria, l’asfalt o el ciment (o
22/6/1972). En realitat, malgrat la proposta de “nacionalització” de la propietat privada -vendre el que era el mitjà de subsistència de la població, a canvi d’una pista forestal i alguns jornals?-, el paternalisme o la manca de rigor en les seues declaracions, no ens sorprèn. Dibuixen la impostura dels delegats polítics del règim, i d’altres que els han succeït, per la total desconnexió d’alguns càrrecs públics amb el dia a dia i amb els problemes dels ciutadans, més encara si estos esdevenen una minoria, una raresa, i
que dependia del monte para su supervivència pasaba, en el mejor de los casos, a un segundo plano. (...) las restricciones a los denominados aprovechamientos vecinales como el pastoreo o la extracción de leñas, la fiscalización de los mismos y las denuncias por parte de la Guardia Civil (...) generaran tensiones crecientes con buena parte de la población rural. Una población que siempre que podia, intentava saltarse unas normas que le habían sido impuestas sin su participación, y que en casos extremos podían di-
A esta pàgina, una imatge de Fredes; a la pàgina anterior, una vista de Coratxà
munitats de muntanya, elogiava la cultura dels “homes integrats en els sistemes naturals” a l’assegurar les complementarietats que afavorien la biodiversitat i l’eficiència en l’ús dels recursos. Ell deia “M'ha colpit la saviesa pràctica, el saber fer dels que viuen de la muntanya”, sentenciant: “l’home urbà, educat a la Universitat burguesa, la de la ciutat, és incapaç de gestionar la riquesa de les muntanyes”. A la Tinença, tot i la nul·la formació acadèmica, els llauradors i pastors primitius explotaven el medi
d’aquells que hi ajuden aferrats a uns nivells de consum desorbitats, i a més volen donar lliçons de com han de gestionar la casa els altres, quan ells han malmès la seua). El 1966 una part d’este sector del massís dels Ports va ser declarat Reserva Nacional de Caça i el 2006 es feia efectiva la protecció com a Parc Natural. A la Tinença la natura va passar de la explotació a la conservació, en paral·lel els humans s’encaminaven de l’expansió a la crisi. Però d’això en parlarem un altre dia.
Setmanari d’informació comarcal
ARREGLAR LES SOLSIDES DE LA DANA. L’Ajuntament de Morella estudia com arreglar les solsides que la dana va produir al talús on està situada la pista esportiva exterior, just dalt del Centre Lúdic i Esportiu Jaume I, que va patir despreniments durant el temporal del mes d’octubre. El consistori té l’objectiu de reparar i assegurar esta zona amb les ajudes de 200.000 euros que el consell de la Generalitat Valenciana va aprovar destinades a les afeccions de les pluges.
L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha explicat que “en quant vam entrar al govern ja vam advertir que esta pista no s’havia fet un bon projecte i, per tant,
tampoc una correcta execució de les obres i es veia que podia haver-hi corriments de terra” i ha afegit que “en aquell moment vam afegir un suncho de formigó en la part exterior perquè en cas de despre niments del talús, no caiguera la pista”.
A més, l’edil especifica que “el talús es va construir amb els materials com l’argila extreta per a aplanar la zona i es va preveure un espai on plantar arbres per assegurar el terreny, però no s’han plantat perquè esperàvem a les primeres pluges que
La desena edició del Festival
i Fira Morella Negra Com la Trufa consolida el seu paper com a referent cultural, amb un maridatge únic entre la literatura i la gastronomia. Enguany, el festival travessa fronteres, celebrant-se entre els Ports i el Montsià, amb Morella i Alcanar com a escenaris principals.
En la nova edició, Morella Negra Com la Trufa s’amplia en temps i espai i sorgeix Morella/Alcanar, Black Connection. El festival es celebra del 21 al 23 de febrer a la ciutat de Morella, i culminarà el dissabte 15 de març a la voramar d’Alcanar.
La connexió amb Alcanar és una iniciativa oberta de reforçament dels vincles culturals i de promoció també d’Alcanar com un punt d’interés en el panorama literari i gastronòmic.
El projecte posa en valor les potencialitats locals, les obri al món i al diàleg social actual. A través de presentacions, taules rodones i altres activitats amb autors destacats del gènere negre, Morella i Alcanar compartiran cultura literària, però
també patrimoni gastronòmic de dues zones que destaquen pel rebost autòcton i on el producte de quilòmetre 0 dels dos territoris es complementa a la perfecció.
A través d’aquesta col·laboració literària, Morella i Alcanar, també volen reforçar la promoció del territori oferint un circuit cultural més ampli, atractiu per als visitants i donant visibilitat als recursos naturals, patrimonials i socials.
—Escriptors de literatura negra en català. Jorge Garcia, comissari de Morella Negra com la Trufa, ha explicat que la jornada a Alcanar comptarà amb la participació d’autors de la llengua catalana. Així, els escriptors rebran els lectors amb una firma de llibres i xerrades a la vesprada. I conclourà amb un tast de la gastronomia representativa de Morella i d’Alcanar.
García ha incidit en la qualitat cultural i gastronòmica de les dues localitats: “Morella té una oferta gastronòmica molt potent, i Alcanar i les seues cases d’Alcanar també. Unir la lectura i la gastronomia és una simbiosi molt interessant”.
assentaren el terra. En lloc d’assentar-se, s’ha mogut cap avall deixant en perill la zona i afectant la finca del costat”. Sangüesa ha reiterat que “esta obra no es va fer correctament des de l’inici, amb el cost de 191.000 euros que va tenir junt amb la remodelació dels vestuaris de la piscina”. Ara caldrà fer una inversió per a reparar-ho “amb el cost que això suposa per la dificultat afegida de l’accés a la maquinària que portarà a terme les obres” ha conclòs.
“Les nostres comarques tenen molts de nexes d’unió i la relació de Morella amb les Terres de l'Ebre és molt fluida, convidem a tothom a participar en les jornades i conéixer les dues localitats”, ha explicat l’organitzador del festival.
—Castelló i Catalunya. Amb l’objectiu de consolidar els vincles culturals i gastronòmics entre el nord de Castelló i el sud de Catalunya, el festival es presenta com una oportunitat única per enfortir el patrimoni i l’activitat cultural d’aquestes terres.
Xavi Barrera, regidor de cultura
El comissari Garcia, en runa imatge de la roda de premsa de presentació de “black connection”
de l’Ajuntament d’Alcanar, destaca que és una nova col·laboració, vam començar amb les celebracions sexennals de Morella i les quinquennals d’Alcanar”. Ara, en aquesta iniciativa, “poder potenciar el patrimoni i l’activitat cultural d’Alcanar és il·lusionant", ha afegit el regidor.
Enguany, la unió Morella/Alcanar, Black Connexion serà una aposta oberta per la cultura, una experiència del territori i de collaboració i convivència intermunicipal, i un passet més que fa el Festival i Fira Morella Negra com la Trufa.
6.000 EUROS PER AL PROJECTE MÉS VOTAT. L’Ajuntament de Forcall fomenta un any més la participació ciutadana amb una nova partida destinada a pressupostos participatius en el que els veïns poden votar la proposta d’inversió o despesa corrent que consideren de més utilitat per al poble. Enguany es destinaran un total de 6.000 euros. La primera fase de votacions finalitza este divendres.
Les 5 propostes més valorades i informades favorablement des del punt de vista tècnic passaran a la final que serà els dies 13 i 14 de gener.
VILAFRANCA
BLICS A MORELLA. L’Ajuntament de Morella ha signat l’inici de les obres de rehabilitació d’una casa del carrer el Sol. Aquesta s’uneix a un altre habitatge situat al casc urbà de la Pobleta. El projecte convertirà esta en dues vivendes públiques dedicades a lloguer social. Així, està previst que l’actuació finalitze en els pròxims sis mesos i, després, equipar-les i llogar-les. L’actuació té un pressupost de 124.600 euros, els quals es sufragaran amb diferents ajudes com la de Recuperem Llars de la Generalitat Valenciana (144.000 euros i 53.000 euros) i Next Generation (18.000 euros). Les ajudes comprenen
també la vivenda de la Pobleta, la qual també està en obres actualment.
L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha explicat “és un xicotet pas, encara que molt important, per a tindre un parc de vivenda pública a Morella disponible per a llogar a gent que viu i treballa al poble”. També ha recordat que “estem estudiant diferents fórmules per protegir l’accés a l’habitatge dins de Morella, no volem un poble convertit en un parc temàtic, el millor que té Morella és que hi vivim en el nucli històric. No obstant això, estan ara damunt la taula diferents zones on construir, algunes aprovades i altres en estudi, que oferisquen garanties i no afecten el conjunt patrimonial del municipi”.
La plantilla de l'empresa de Marie Claire a Vilafranca ha tornat aquest dimarts 7 de gener a la fàbrica, després de dinou dies amb les portes tancades i sense percebre els salaris, com a mínim, des del passat mes d’octubre, ja que hi ha alguns treballadors que porten fins i tot més temps sense que se'ls abone la nòmin. Els treballadors es mostren indignats per la manca de solucions i anuncien que, si la situació no es resol de manera imminent, iniciaran accions de protesta.
A més de no haver cobrat, els empleats desenvolupen la seua tasca en unes instal·lacions sense calefacció, ja que encara no s’ha efectuat el contracte de subministrament de gas necessari per al seu funcionament. Aquesta situació agreuja el malestar en un context ja de per si complicat.
El retorn a l’activitat després de les obligades vacances nadalenques, es produeix en un moment crític per a l’empresa. Els comptes de Marie Claire i del seu nou propietari, For Men SA, es troben embargats per ordre del Jutjat del
Els nous propietaris encara no han abonat els 250.000 euros de la compravenda ni part del deute assumit amb el Fogasa i l'IVF
Mercantil número 1 de Castelló, una mesura adoptada per a evitar la venda de maquinària, instal·lacions o la marca abans de saldar els deutes pendents. Des de la seua adquisició fa mig
any, els nous propietaris encara no han abonat els 250.000 euros de la compravenda ni part del deute assumit amb el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) i l’Institut Valencià de Finances (IVF).
Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)
Aquesta situació genera incertesa entre els treballadors i treballadores, que reclamen solucions urgents per a garantir la viabilitat de l’empresa i la seguretat dels seus llocs de treball.
Setmanari d’informació comarcal
CONCERT DE NADAL A CINCTORRES. En el marc de les festes nadalenques, la Societat Musical Cinctorrana i l’Escola de Música van oferir al Local de Festes de Cinctorres un esperat concert de Nadal, amb la participació tant de la banda com dels alumnes de l’Escola. El local es va omplir de veïns i veïnes que van gaudir d'una actuació memorable, que va començar amb una primera part protagonitzada pel Conjunt Instrumental de l’Escola de Música, amb obres de Jacob de Haan, i va continuar amb el concert de la Societat Musical Cinctorrana.
La banda, dirigida per Leví Rull, va interpretar una selecció d’obres, incloent un pas-doble, que va entusiasmar el públic. Aquest concert va marcar un retorn al calendari
Com cada any, la vesprada del 5 de gener, Vilafranca va viure una de les nits més màgiques de l’any amb l’arribada dels Reis d'Orient. La comitiva real, organitzada pel grup d’animació ‘La Xalera’ i l’Ajuntament de Vilafranca, va tornar a recórrer l’Avinguda del Llosar en una espectacular cavalcada que va captivar grans i menuts. La desfilada va començar a l’ermita de Santa Bàrbara i va travessar la llarga Avinguda del Llosar, passant per la Plaça d’en Blasc i els carrers Sant Miquel i Cid fins arribar al casc antic, on va finalitzar a la Plaça de l’Església.
Des de les primeres hores de la vesprada, el públic ja es concentrava als carrers per gaudir de l’espectacle, que es va celebrar amb un bon oratge, especialment en un dissabte amb temperatures agrada-
HERBERS
musical després que, per Santa Cecília, no es celebrara cap concert oficial en honor a la patrona dels músics. Un dels moments més emocionants va ser la participació del cor de l'Escola de Música, que va interpretar nadales tradicionals, aportant un toc festiu a la vetllada. La Societat Musical Cinctorrana segueix creixent i, tot i comptar ja amb la majoria dels instruments en la seua formació, continua desitjant poder incorporar un instrument fonamental que els permetria completar la seua orquestra, la tuba.
La cita va ser un èxit rotund, amb un públic entregat que va viure intensament la música en una de les activitats culturals més destacades del Nadal.
bles. La comitiva va ser encapçalada per Sant Josep, la Verge Maria i un grup de pastorets que oferen els seus productes al Nen Jesús, donant el toc tradicional a la cavalcada. Seguidament, dues carrosses amb tractors van desfilant amb xiquets i xiquetes que gaudien de l’acte, mentre que el grup ‘La Xalera’ va animar els carrers amb coreografies espectaculars. Els participants, amb xanques, estels
ARRIBEN ABANS. Els Reis d’Orient tampoc van faltar a la cita amb els xiquets i xiquetes d’Herbers, encara que enguany van arribar un poc abans de la data habitual. L’emoció per l’arribada de Ses Majestats es notava en les cares dels menuts, que esperaven amb il·lusió davant de casa o enmig del carrer per veure quins regals els havien portat Melcior, Gaspar i Baltasar. A Herbers, l’arribada dels Reis Mags varia segons l’any. Des que l’escola del poble va tancar, hi ha molt pocs xiquets residents de manera fixa. Per tal de mantenir la tradició, fa molts anys que Ses Majestats van decidir visitar Herbers el dia en què coincideixen més xiquets amb segona residència al municipi, enguany el dissabte 4. Enguany, com sempre, els Reis van recórrer els carrers del poble, lliurant regals casa per casa. Els menuts, amb els ulls brillants d’illusió, van rebre amb alegria els seus presents i van acomiadar-se de Melcior, Gaspar i Baltasar, que prometien tornar l’any vinent.
i boles de colors, van realitzar balls i van portar el toc de fantasia a la cavalcada. Un moment destacat va ser la desfilada de les quatre xanques amb ales il·luminades, que van realitzar balls al llarg dels carrers de Vilafranca.
Un dels moments més esperats de la nit va ser l’arribada dels tres Reis Mags a cavall, que van ser rebuts amb crits d’alegria pels més petits i grans. Melcior, Gaspar i Baltasar van repartir caramels entre els xiquets i xiquetes, generant una gran il·lusió en tot el públic. Una gran novetat d’enguany va ser el castell de focs artificials, que va ser llançat des de la Plaça d’en Blasc, oferint un espectacle impressionant de llums que va fer que la comitiva es detingués per permetre que tots els assistents poguessin gaudir de la bellesa del moment.
A la Plaça de l’Església, la festa va continuar amb la representació del Betlem Vivent que va tornar a omplir la plaça d’emoció. A continuació, els Reixos van adreçar-se al públic amb els seus parlaments, destacant la importància de mantenir la il·lusió i l’esperança. La cavalcada enguany va coincidir amb el segon dia de Troncs per Sant Antoni, ajuntant en una jornada dues importants tradicions de l'hivern vilafranquí.
FOCS ARTIFICIALS. Els Reis d’Orient van ser rebuts d'una forma espectacular en aquesta localitat.
JOCAMBIENT. Durant tres dies, l’Espai Firal de Morella es va omplir de diversió amb el Jocambient, una activitat organitzada per les vacances de Nadal per mantenir entretinguts els més menuts. Amb tallers, jocs i inflables, l’esdeveniment va tancar la seua 28a edició coincidint amb l’arribada dels Reixos amb un balanç positiu.
El Consell de la Infància i l’Adolescència va participar activament en l'organització i selecció de les activitats. A més, enguany, ha tingut un component solidari amb un punt de recollida de joguets.
NEXT LEVEL CHEF. El programa de cuina que s’estrenava dimecres a Telecinco i que promet ser tot un repte culinari. La xef morellana Àngela Milián, tot i no haver entrat finalment com a concursant, va ser una de les escollides per a participar en el programa presentat per Blanca Romero.
A través de les seues xarxes socials Milian s’ha mostrat satisfeta d’haver format part d’aquest projecte que considera com una experiència “increïble” la qual li ha portat, com bé diu, a descobrir un part seua que desconeixia.
La tradicional arribada dels Reis Mags a Morella, coneguts popularent com els Reixos, ha tornat a omplir de màgia i il·lusió els carrers de la ciutat. L'esperada cavalcada, plena de música, llum, foc i color, va recórrer els principals carrers de la localitat fins arribar a la plaça de l'Ajuntament, fent una parada abans d'arribar a l'església, on centenars de xiquets i xiquetes esperaven amb impaciència.
Des del balcó de l’Ajuntament, el Rei Melcior va protagonitzar un moment molt emotiu amb el seu parlament, recordant el Sexenni o el pas de la dana, i destacant les paraules “que ningú vos lleve la illusió”. Aquest missatge va arrencar aplaudiments entre el públic, que va viure la màgia d’una nit plena de somriures i esperança.
Els Reixos van repartir regals mantenint viva una tradició molt arrelada, la de la nit màgica a Morella.
JUDIT ROYO, LA PRIMERA
MACERA. La ciutat de Morella ha viscut un moment històric durant la cavalcada dels Reixos i el Dia de Sant Julià amb la incorporació de la primera macera de la història. Aquesta figura, que tradicionalment ha estat exercida per homes, forma part del seguici oficial de l'Ajuntament i s'encarrega de portar la maça, un símbol d'autoritat i solemnitat.
Amb aquesta incorporació, Morella reafirma el seu compromís amb el progrés sense renunciar a la riquesa de les seues tradicions centenàries.
Setmanari d’informació comarcal
—Morella.
Durant tot el cap de setmana
Visita les exposicions ‘Fluid Art’ de Manuel Monfort i del concurs fotogràfic ‘Memorial Ana Puig’, d’Espemo a l’Ajuntament de Morella.
—Vilafranca.
Dissabte 11 de gener
Durant el matí, elaboració dels pastissos per a la festa de Sant Antoni als forns de la localitat, a càrrec de la Majoralia 2025.
Diumenge 12 de gener
Dia de les Barres
10h. Eixida cap al monte per arreplegar les ‘barres’ necessàries per ala construcció de la barraca de Sant Antoni.
Visita a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament les exposicions ‘Emergent. Una exposició de llibres plens de pop-ups’ i la de Nobi Fec ‘Cultural Industrial. El ADN de una comunidad en transformación’.
—Forcall.
Dissabte 11 de gener
15,30h. ‘Pastà de la rotlleta’ per a la festa de Sant Antoni als forns de la localitat.
També s’anirà a per la llenya per a vestir la barraca.
21h. Sopar per als participants 23h. Dúo ‘Twins’.
—Castellfort.
Festa de Sant Antoni 8h. Muntatge de la barraca 16,30h. Arrosegament dels troncs 20,30h. Sopar a la Cofradia 22,30h. Benedicció dels animals, repartiment de la coqueta i cremà de la barraca.
Festa amb discomòbil ‘Disconight’ a la Cofradia.
—Olocau del Rey. Festa de Sant Antoni
Dissabte 11 de gener 9h. Xocolatada al bar i eixida cap al monte per la llenya. Muntatge de la barraca
14h. Dinar popular 16,30h. ‘Tranza’ 17,30h. Encesa de ‘las zocarras’ 19,30h. Volta i benedicció dels animals.
23h. Eixida dels dimonis i encesa de la barraca. 0h. Trio ‘Triband’ i discomòbil.
Diumenge 12 de gener 12,30h. Missa i processó en honor a Sant Antoni. Seguidament, refresc.
—Villores.
Dissabte 11 de gener 15,30h. Elaboració de les coquetes de Sant Antoni al local dels jubilats. Seguidament, berenar per als col·laboradors.
—Todolella.
Divendres 10 de gener 19h. Taller ‘Tapers Saludables a Todolella’. Al Poliesportiu
—La Pobla de Benifassà. Dissabte 11 de gener Durant el matí, tall de pins i preparació de la barraca de Sant Antoni.
—Benassal.
Dissabte 11 de gener 18h. Acte de reconeixement a Julio Tena Miralles, jutge de Pau durant 16 anys al poble de Benassal. Saló de plens de l’Ajuntament de Benassal.
— Agenda Esportiva.
2ª FFCV
Morella FC - UE Atzeneta Dissabte 11 a les 17,30h. ‘Fàbrica Giner’. Morella
3ª FFCV
CE Rossell - CE Cinctorrà Dissabte 11 a les 16h. ‘La Planeta’. Rossell
CF Vilafranca - CD La Pobla T. Diumenge 12 a les 16,15h. ‘El Serrito’. Vilafranca
JUVENILS
Esp.Vila-real ‘B’ - Els Ports FC Dissabte 11 a les 19h. ‘Ciutat Esportiva’. Vila-real
CADETS
Els Ports FC - UD Vall d’Uxó B Dissabte 11 a les 11h. ‘El Serrito’. Vilafranca
INFANTILS
CF Alcalà - Els Ports FC ‘A’ Dissabte 11 a les 10h. ‘San Fernando’. Alcalà
Els Ports FC ‘B’-Benicarló BF B Dissabte 11 a les 10,30h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella
ALEVINS
Fomento CS ‘D’- Els Ports FC Dissabte 11 a les 12h. ‘Ciutat Esp. Facsa’. Castelló
BENJAMINS
CD L’Alcora ‘A’- Els Ports FC ‘A’ Dissabte 11 a les 11,15h. ‘El Saltador’. L’Alcora
Els Ports FC ‘B’ - Dep. Tonín B Dissabte 11 a les 12h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella
PREBENJAMINS
CD Lledó - Els Ports FC Dissabte 11 a les 11,30h. ‘I.School Lledó’. Castelló
INFANTILS (1ª ZONAL)
CBF Morella - CB Benicarló Diumenge 12 a les 10h. C.Esportiu Jaume I. Morella
ALEVINS (1ª ZONAL)
CBF Morella - CB Almassora Diumenge 12 a les 18h. C.Esportiu Jaume I. Morella
ALEVINS(2ªZONAL. MASC)
CBF Morella - CB Benicarló B Dissabte 11 a les 9h.
C.Esportiu Jaume I. Morella
BENJAMINS (PREFERENT)
CBF Morella - CB Port Sagunt Diumenge 12 a les 12h.
C.Esportiu Jaume I. Morella
1ª DIVISIÓ PROVINCIAL
Vilafranca - Covarxins Dissabte 11 a les 16h. Frontó de Vilafranca.
Edició extra del setmanari
Notícies número 1632.
A la comarca dels Ports, la festa de Sant Antoni és molt més que una celebració; és un vincle ancestral que connecta les generacions amb les seues arrels més profundes. Al voltant del 17 de gener, els carrers de pobles com Forcall, Morella, Villores, Vallibona, Portell, Todolella, Vilafranca o Cinctorres s’omplin simbolisme, recordant-nos el poder del foc com a element de purificació i renovació.
Tot comença amb els preparatius, una festa en si mateixa. Els veïns s’uneixen per recollir llenya, fer la barraca i organitzar els actes, en una mostra viva d’esperit comunitari. La barraca és molt més que un munt de trons i brosat: representa la lluita entre la llum i la foscor, el triomf del bé sobre el mal i el desig col·lectiu de prosperitat per a l’any que comença. Amb l’arribada de la nit, el moment culminant és l’encesa de la foguera, un acte carregat de misticisme. Les flames dansen cap al cel fred de gener, il·luminant els rostres de la gent que s’aplega al seu voltant. És un moment de purificació, de cremar els mals records i renovar l’esperança. Al mateix temps, apareixen els dimonis, figures que barregen por i diversió. Amb els seus crits i danses, representen les forces del caos, però també la seua submissió davant la llum i l’ordre que Sant Antoni simbolitza. A la santantonà dels nostres els actes religiosos es barregen amb escenes teatrals que recreen miracles del sant i les temptacions que va patir. Els papers dels dimonis i els àngels són interpretats per gent del poble, en una obra popular que manté viva la tradició oral i escènica.
La festa de Sant Antoni als Ports és, doncs, una celebració viva, que transcendeix el temps i dona sentit al que som com a poble. És el crit de les flames, la dansa dels dimonis i la unió de veïns i veïnes al voltant d’una tradició que purifica i enforteix l’esperit col·lectiu. Cada gener, el foc de Sant Antoni ens recorda que, malgrat els reptes, la comunitat i la memòria sempre troben la manera de mantindre’s enceses.
Setmanari d’informació comarcal Notícies.
“Sant Antoni pel gener, mitja palla i mig graner
Amb l’arribada del solstici d’hivern, la pràctica totalitat dels pobles de la comarca dels Ports esdevenen un referent imprescindible de la història i la cultura d'arreu del nostre territori. La festa de Sant Antoni, al voltant del 17 de gener, manté viva la fidelitat a les tradicions ancestrals i celebra amb una estètica i una plástica única el ritual medieval del foc purificador.
“Sant Antoni és una festa molt popular, estretament lligada a la simbologia del foc. Tot i que el solstici d’hivern queda ja una mica enrere, es pot considerar una festa cristiana amb arrels en el paganisme. Les grans festes del foc solen estar relacionades amb els solsticis: Nadal, al desembre, i les fogueres de Sant Joan, al juny, com a culminació del cicle solar. Pel que fa a Sant Antoni, l’Església celebra la seua festa el 17 de gener, data en què, segons la tradició cristiana, va morir al mont Còlzim, prop del mar Roig, l’any 356, a una edat centenària”, explicava el recordat professor morellà José Agustín Amela, qui durant molts anys va
encarnar al mateix Sant Antoni la representació del autosacramental de la Vida del Sant a Morella. El dia oficial de la celebració de Sat Antoni és el 17 de gener, però és des de passats els Reis d’Orient i fins ben entrat el mes de març que el nord del País Valencià es transforma en un escenari de grans fogueres. El foc purificador de les santantonades recorre cadascun dels menuts pobles de la comarca dels Ports, convertint-se en la festa per excel·lència del fred i de l’hivern.
Sant Antoni, un personatge històric que visqué a Egipte, va destacar per la seua vida d’austeritat. Després de donar la seua immensa fortuna als pobres, es va retirar al desert per apropar-se a Déu.
“La vida de Sant Antoni és realment espectacular. Era fill d’una rica família terratinent egípcia. Quan tenia entre 18 i 20 anys, en morir els seus pares, va vendre totes les possessions i va repartir els béns entre els pobres. La seua germana menor va entrar en un convent, i ell va marxar al desert de Tebaida per viure en austeritat.
Després de quinze o vint anys, encara es va endinsar més al desert per aprofundir en la seua vida espiritual”, ens relatava Amela. Durant aquest període es produïren les famoses temptacions de Sant Antoni, que han deixat una empremta fonamental en la cultura europea”.
Aquesta vida exemplar es teatralitza en diversos pobles de la comarca, com ara a Morella, Vilafranca, Cinctorres i, en algunes ocasions també a Forcall, escenificant les lluites del sant contra les temptacions demoníaques. “Clemencia, señor, piedad te pido y esfuerzo”, diu el sant durant la representació, sempre situada al vol-
tant d’una gran barraca, epicentre de la festa. “La vida del sant és un auto sacramental del segle XVI, aproximadament, que vol transmetre que la vida és breu, plena de temptacions i sofriments, però que es poden superar amb l’alabança a Déu i el reforç de l’esperit”, destacava Amela.
Per preparar aquesta celebració, dies o setmanes abans, els veïns van al bosc a buscar els elements necessaris. El tronc central, anomenat “maio”, ha de ser l’arbre més alt del terme. Aquesta tasca, per sí sola, ja és una festa a Forcall, Vilafranca o Morella, cadascuna amb les seues peculiaritats.
A Vilafranca, destaca l’especta-
cular treball de les cavalleries, que arrosseguen els troncs des del bosc fins a la plaça. Els organitzadors han de fer front a un guàrdia que intenta denunciar-los per tallar ramatges sense permís, provocant una disputa que acaba amb un final feliç: “Concedim a perpetuïtat als majorals de la real confraria de Sant Antoni de la nostra estimada Vila de Vilafranca el privilegi de tallar al bosc comunal la malea necessària per a la celebració de la Festa del Sant sense que cap autoritat, ni present ni futura, puga impedir-ho”.
A Forcall, la plantada del maio és tot un esdeveniment. A les 12, hora solar, s’alça el gran tronc cen-
“Sant Antoni és un bon sant i qui té un diner li'l dona, perquè mos guard l'animal, tan si és de pèl com de ploma
tral, ajudat per altres que li donen forma cònica, recoberta de ramatges verds per construir la barraca. La festa de Sant Antoni a Forcall és probablement la més vistosa i completa. Els botargues, autèntics dimonis, són els protagonistes, amb una indumentària singular i atractiva.
Les flames il·luminen les places dels Ports, oferint als assistents una experiència que recorda el mateix infern. Però Sant Antoni, com a patró dels animals, també simbolitza protecció i cura. La benedicció dels animals domèstics i de corral es repeteix a tots els pobles, i els propietaris reben una coqueta, una pasta típica que es prepara setmanes abans. La seua elaboració és també una festa, implicant tota la comunitat en la confitura, el pastat i el reomplit dels pastissos.
L’endemà, amb el tímid sol de gener i l’escalfor de les brases, la celebració es torna menys pagana i més celestial. Misses i processons pels carrers honren el sant, mentre la comarca dels Ports ja comença a preparar-se per a la festa de l’any vinent.
Setmanari d’informació comarcal
“Per Sant Antoni del porquet a les cinc ja es veu solet
L’any a Vilafranca s’enceta amb els dies de troncs. El primer cap de setmana de gener es celebren aquestes dues jornades, dissabte a la Partida de Dalt i diumenge a la de Baix, en les que els propietaris de terrenys a la muntanya donen llenya a la Majoralia per a la subhasta final i amb la que es trauen diners per a sufragar la festa.
El segon cap de setmana de gener també compta amb molts elements festius, ja que dissabte es fan els pastissos típics que es degustaran durant aquests dies i diumenge té lloc el ‘Dia de les Barres’, portant fins al poble amb les cavalleries tots els troncs de pi necessaris per a la construcció de la barraca.
El cap de setmana de la festa de Sant Antoni s’enceta amb la ‘plantà’ de la barraca en la jornada del divendres, que enguany serà el 17 de gener dia del sant. Per al dissabte 18, la multitudinària malea al bosc comunal per arreplegar tota la brosta per vestir la barraca, única en la comarca dels Ports que es planta amb quatre grans barres nugades amb cadenes i sense ‘maio’ central. Una vegada arribada la malea a l’Avinguda del Llosar i al ‘Rellotge’ tindrà lloc l’escenificació entre el guarda forestal i l’arrier amb la lectura de les relacions per a la Majoralia.
Per la vesprada, a la Sala Carles Pons tindrà lloc la representació de la Vida de Sant Antoni i del sainet ‘La Barraqueta del Nano’. La Vida del Sant arriba amb moltes novetats ja que al grup de teatre de Sant Antoni han hagut molts canvis després de que Rafa Vicente, Ildefonso Fabregat, Santiago Llopis i Ricardo Moliner deixaren els seus papers l’any passat després de 40 anys representant-los. Cap a les
la Malea , un "estil del poble" del Sant Antoni de
20,30 es botarà foc a la barraca i la nit continuarà amb la festa preparada per la Majoralia de Sant Cristóbal 2025.
Diumenge 19, dia de Sant Antoni, tenen lloc els actes religiosos amb la missa, processó i benedicció dels animals. Seguidament, la Ronda de Sant Antoni pels carrers de costum amb els personatges de la Vida del Sant, la Rondalla i Grup de Ball de Vilafranca i dels canta-
David Colom, Inma Blázquez, Víctor Fabregat, Rosa María Falcó, Paco Carceller, Alicia Beltrán, Miguel Ángel Tena, Damián Val, Sandra Abellán, Guillermo Roig, Vanesa Monfort, David Colomer, David Pablo i Javier Fabregat.
Divendres 17/01
19h. Muntatge de l’estructura de la barraca a la Plaça d’en Blasc
Dissabte 18/01
10h. Eixida cap al ‘monte’ per arreplegar la malea per omplir la barraca. L’eixida es realitzarà des del local de la Majoralia a l’Avinguda de Castelló. 15,30h. Entrada de la malea amb el tradicional ‘Alto del Rellotge’ entre el guarda forestal i l’arrier a l’Avinguda del Llosar.
18,30h. Representació de la Vida de Sant Antoni Abat i del sainet ‘La Barraqueta del Nano’ a la Sala Carles Pons de la Casa de Cultura.
20,30h. Encesa de la barraca a la Plaça d’en Blasc.
21h. Sopar al Parador de Festes amb entrepans a càrrec de la Majoralia de Sant Cristóbal 2025. 0h. Discomòbil ‘DML’ al Parador de Festes a càrrec de la Majoralia de Sant Cristóbal 2025.
Diumenge 19/01
10h. Missa en honor a Sant Antoni Abat a l’Església Santa Maria Magdalena.
Seguidament, processó de Sant Antoni i benedicció dels animals davant la imatge del sant al Carrer Major. Ronda de Sant Antoni amb els personatges de la Vida, la Rondalla i Grup de Ball de Vilafranca i els cantadors Ángela Auret i Óscar Badías. 17h. Típica ‘Almoneda’ al Parador de Festes.
dors Ángela Auret i Óscar Badías. Per la vesprada es tancarà la festa amb ‘l’Almoneda’ al Parador de Festes.
Vilafranca compta enguany amb 14 membres a la Majoralia de Sant Antoni. Es tracta de la penya ‘Ni ho fem ni ho deixem fer’ que ja va fer-se càrrec de la festa fa 16 anys i tornen a repetir en aquest gener de 2025.
“Amb una visió epidèrmica és possible que la festa ens semble una espècie de desficaci, un disbarat on tothom crida, corre, balla, canta, beu i menja de manera anormal: un caos. I és veritat que té molt del que hem dit, però també té moltes altres coses quan aprofundim i guaitem el seu fons on podem trobar-nos amb una morfologia i una estructura original”. Amb aquestes paraules, Henri Bouché parlava de la festa de Forcall en honor a Sant Antoni a “La Santantonà i el foc a Forcall”. Un dels majors estudiosos de la ‘Santantonà de Forcall’ feia menció a eixa estructura original de la celebració que li ha valgut a la ‘Santantonà’ el fet de ser considerada com a Festa declarada Bé d’Interès Cultural.
A les 13 hores del divendres 17 (a les 12 velles) s’iniciarà el ritual de la ‘Plantà del Maio’ i les costelles a la Plaça Major, ja amb la ‘capolleta’ damunt del ‘maio’. Serà el punt d'eixica d’un dia únic que per la vesprada continua vestint la barraca i amb una visita guiada ‘Sant Antoni a Forcall’ a les 19,30h. Poc després tindrà lloc el nomenament dels Cremallers d’Honor 2025 i el lliurament dels premis del concurs de fotografia Sant Antoni 2024. Enguany, el Cremaller d’Honor serà Diego Martínez Armengot i a títol pòstum son pare, Antonio Martínez Gil pel seu treball desinteressat de col·laboració a la festa de Sant Antoni a Forcall amb l’aportació de maquinària i treball any rere any. Ja per la nit, la comitiva de la ‘Santantonà’ iniciarà el seu recorregut pels carrers de la vila per a les 23 hores, finalitzar l’acte amb l’encesa de la barraca a la Plaça. Tot un espectacle en el que els Sants, nugats, són obligats per
Divendres 17/01
0h. Encesa de les tronques
7h. Volta per la vila de “l’Esquellot”. 8h. ‘Despertà’ per els gaiteros i tabalers.
13h. Plantà del ‘maio’ i muntatge de les costelles. Per la vesprada es vesteix la barraca.
19h. Visita guiada: ‘Sant Antoni a Forcall’. Eixida des de l’Ajuntament. 20h. Al saló d’actes de l’Ajuntament, nomenament dels Cremallers d’Honor 2025 i lliurament dels premis del concurs de fotografia Sant Antoni 2024.
21,30h. Eixida de la comitiva de la ‘Santantonà’ del local del Groc per recòrrer els principals carrers de la Vila.
23h. ‘Santantonà’ a la Plaça Major i cremà de la barraca pel Cremaller d’Honor i Cremallers.
0,30h. Orquestra ‘Slabón’ i discomòbil al Local de Festes.
Dissabte 18/01
8h. Toc d’oració i volteig general de campanes.
10h. ‘Despertà’ pels gaiteros i tabalers.
10,30h. Missa solemne en honor a Sant Antoni amb l’actuació de la rondalla ‘El Forcat dels Ports’. A continuació processó i repartiment de coquetes i rotlletes.
12h. Cercavila amb grupes per recorrèr el poble amb els gaiteros i tabalers. 12,30h. ‘Processó dels Matxos’. Benedicció dels animals i repartiment de la coqueta de mitja lliura.
17h. ‘Llaurà i sembrà’ a la Plaça Major.
19h. Representació de la Vida de Sant Antoni al Convent de Blai Verga. 22,30h. ‘Ball Rodat’ a la Plaça Major. 0,30h. Orquetra ‘Fénix’ i discomòbil al Local de Festes.
Diumenge 19/01
13h. Rostida de xulletes a la Plaça Major.
16h. ‘Els Botets’, jocs infantils de trencar l’olla, curses i saltar damunt dels ‘Botets’ de ví a la Plaça Major.
Dilluns 20/01
10h. Missa en honor als Confrares Difunts i nomenament dels Majorals de l’any 2026.
Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner, i el porc encara mig sencer
les botargues a ser cremats a la foguera.
Dissabte 18, dia de Sant Antoni tindrà lloc la missa en honor al Sant en la que es comptarà amb la
Bellés, Neus Babiloni, Mario Milián, Neus
Alberto Celma, Esther Salido, Eric Conesa i Maria Lugo.
rondalla ‘El Forcat dels Ports’ i la procesó i el repartiment de coquetes i rotlletes. I com no, ‘La Processó dels Matxos’ amb la beneficció dels animals i el repartiment de la coqueta de mitja lliura. De vesprada, la ‘Sembrà i la Llaurà’, reviurà una cerimònia per tal d’aconseguir bones collites i la desfilada de disfresses de Carnaval que a Forcall es dona la mà amb Sant Antoni. Són tots els elements habitual del Sant Antoni de Forcall que finalitzarà dilluns amb la missa en record pels confrares difunts i el nomenament de la Majoralia per l’any 2026.
Setmanari d’informació comarcal
Dissabte 18 de gener
09,30h. Esmorçar al bar
10,30h. Muntada de la barraca
15,30h. Vestida de la barraca
20,00h. Sopar a les brases a la Plaça de la Bassa
22,00h. Volta dels matxos i repartiment de coquetes per part de l’ajuntament a la plaça de la Vila 22,30h. Santantonà pels carrers de Villores.
A continuació, actuació de Driverpool i discomòbil al Pavelló.
“VSant Antoni mullat, bo per a les patates i mal per al blat
illores li dedica a Sant Antoni una de les festes més participatives i populars de tota la comarca. Al llarg de tota la jornada els veïns i veïes participen en els amaniments, que ja són mitja festa.
Però és a la nit quan tenen lloc els actes que més criden l’atenció. La volta dels matxos amb la benedicció dels animalets sol tenir molta participació. Habitualment obre la comitiva el portador de l’estàndard de Sant Antoni al damunt
d’una burreta. Darrere, xiquets i grans, amb els seus animalets de companyia o mascotes i finalment, les cavalleries que vulguen participar. El ritme de dolçaina i tabal no falta en aquesta celebració, i és en eixes melodies que els participants en eixe acte van fent algun mos de pastisset i algun traguet. De seguida esclata l’algaravia en el mateix punt d’on comença la volta dels matxos. Un exèrcit de botargues es fan ames de la nit. Com si la porta de l'infern s'haguera deixat massa estona oberta, els diables, filoseta i filandrona, i altres personatges infernals campen a les seues amples per Villores. Per completar el quadre, el protagonista de la festa,
Sant Antoni, prompte apareixerà acompanyat per les tonades de la gaita i el tabal, i tots emprenen un recorregut pels estrets carrers de Villores, on les botargues continuen fent-ne de les seues colpejant a terra amb els seus fuets de cartó i paper. Molts veïns en aquesta festa obrin les seues cases per a convidar als sants i als dimonis en aquesta divertida santantonada que culmina amb l’encesa de la barraca. Amb eixe acte de purificació, que sem-
pre resulta del foc, conclou l'acte central d’una festa que tindrà continuïtat, després, amb el ball. En els darrers anys la Comissió de festes contribueix en la celebració preparant les brases perquè els que vulguen, puguen sopar una bona carn torrada. Ells mateixos s’encarreguen de vendre xulles i verdura perquè tots puguen compartir a la vora del foc aquest soparet que sol tenir molt bona acollida.
El darrer cap de setmana del mes de gener arriba un del Sant Antoni que reuneix a més veïns i veïnes de la comarca dels Ports, es tracta del de Cinctorres. La Santantonà de Cinctorres és, juntament amb la de Todolella, una de les festes de Sant Antoni més tardanes: se celebra el darrer cap de setmana de gener, per evitar que coincidisca amb altres de la comarca que solen celebrar-ho al voltant del 17 de gener, diada del sant.
Enguany la festa del foc es durà a terme del 31 de gener al 2 de febrer. Malgrat no tindre majorals fins fa només un mes, finalment un grup de joves ha decidit prendre part de la majoralia i encarregar-se de l’organització per fer un Sant Antoni més lluït. Elles són: La Deskarga. Una colla formada per Aida, Alba, Ana, Bea, Carla Q., Carla M., Elena, Esther, Lledó, Marta G., Marta M., Nerea, Neus i Sofia. El seu paper és fonamental, com el de qualsevol majoralia. La raó és que són clau perquè la festa lluïsca més, però també perquè són qui s'encarreguen de tota l'organització i dels amaniments previs, que no són pocs. De fet, en les darreres setmanes les majoralesses van haver d’anar a fer els feixos amb què vestiran la barraca i també van dur a terme la matança per a elaborar
Divendres 31/01
9h. Esmorzar per als col·laboradors al local de festes. A continuació eixida al monte per a buscar llenya i muntatge de la barraca.
14h. Dinar per als col·laboradors al local de festes.
19h. Encesa de la foguera a la Plaça Vella i vespreig musical amb Sarao Rumba.
Dissabte 01/02
8h. Despertà a càrrec dels gaiteros.
9h. Esmorzar per als col·laboradors al local de festes. A continuació, eixida al monte per a buscar llenya i muntatge de la barraca.
14h. Dinar per als col·laboradors al local de festes.
17h. Arrastre de les carrasques des del poliesportiu fins a la Plaça Vella i degustació de vi, cacaus i abadejo.
20h. Obra de teatre “La vida del sant” al local de festes. A continuació, encesa de la barraca.
21,30h. Benedicció dels animals a l’església i seguidament repartiment de coquetes a la Plaça Vella.
00h. Actuació del grup musical Resilientes i discomòbil The End.
Diumenge 02/02
12,30h. Missa en honor a Sant Antoni i seguidament processó.
13,15h. Jocs tradicionals per a xiquets i xiquetes a la Plaça del Pou.
Per Sant Antoni, a l'hivern li talle els peus lo dimoni
els embotits del sopar. Finalment, el cap de setmana d’abans a la gran festa es fa la plantà del maio, el tronc central que aguanta la barraca que s’acaba de vestir el mateix dissabte de Sant Antoni. Al matí, s’arreplega la llenya que serveix per a omplir l’interior de la pira i es “vesteix” la barraca amb brancatge verd.
Per a les majoralesses d’en guany, al començament la decisió no va ser fàcil, però ara ho emprenen amb molta il·lusió. Tanta, que fins i tot s’han fet un logotip on no falta detall per descriure al grup i com no la festa de Sant Antoni.
Pel que fa al programa d’actes, estarà marcat pels actes més tradicionals com són: l’espectacular arrossegament de les carrasques fins al centre del poble. Un acte amb el qual la plaça es queda any rere any menuda amb la gran quantitat d’arbres que s’arrosseguen i que els majorals van tallant a mesura
que van entrant a la plaça per les brases amb les quals més tard la gent torra carn. És en eixe moment, just abans de marxar cap al pavelló, es produeix un altre moment especial del Sant Antoni a Cinctorres, el repartiment de vi, cacaus i abadejo que amb un carro reparteixen per tota la plaça els majorals per agrair la seua participació en la festa. Però aquesta no és l’única peculiaritat, a Cinctorres no hi ha una foguera sinó dos. Ambdues són cremades pels dimonis a la plaça Vella en acabar la funció. Pel que fa a l’obra de teatre de la vida del sant, és l’única que es fa en valencià en tota la comarca i té humor, música, ball... La benedicció dels animals i el repartiment de la coqueta completen la programació.
Cinctorres comparteix la programació de Sant Antoni i convida a tots i totes a participar en la celebració els dies 31 de gener, 1 i 2 de febrer. A més, anuncien que per a l’any 2026 ja hi ha majorals.
Setmanari d’informació comarcal Notícies.
“Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra
Al tercer cap de setmana del mes de febrer, els dies 15 i 16, Portell celebrarà la festa de Sant Antoni. Després dels amaniments previs a les setmanes anteriors per tindre la festa totalment preparada, la jornada del dissabte 15 serà el dia gran de la celebració amb el muntatge de la barraca a la Plaça i tots els actes programats per honorar al patró dels animals. No faltaran a Portell les tradicionals relacions amb la primera d’elles a les portes de l’ermita de la Mare de Déu de l’Esperança molt més dedicada a la festa de Sant Antoni i la segona relació, que es recita a la Plaça i que quasi sempre sol versar al voltant de la vida al poble i de les coses que l’Ajuntament fa o deixa de fer. Una vegada recitades les relacions es procedeix al carrer de l’Església a beneir els animals per part del mossèn i novament
es baixa fins a les Basses on té lloc el repartiment dels pastissos per a tots els assistents.
El Ball Plà és un dels plats forts del Sant Antoni de Portell. Al toc
de la gaita i el tabal la comitiva formada per la Majoralia de la festa arriba a la Plaça per ballar les danses típiques. Seguidament, el moment més esperat amb la ‘Santantonà’ amb els petits botargues portellans increpant el sant amb ramades a l’esquena durant tot el recorregut. Una vegada Sant Antoni ha entrat a la barraca és el moment d’encendre la foguera i completar el ritual del foc al Sant Antoni de Portell.
Divendres 24/01
Replegada de tronques i en caure la nit anirem de bodegues
Dissabte 25/01
17,00h. Representació de la Vida del Sant
19,30 h. Encesa de la foguera 21,00 h. Volta i benedicció dels animals
00,30 h. Orquestra
Diumenge 26/01
12,00 h. Missa en honor a Sant Antoni Abad
13,00 h. Tradicional trança a la plaça del poble
Dilluns 27/01
14,00 h. Dinar de olla a la plaça del poble
creen harmonia entre tot el poble. Cada dia els veïns es troben al voltant de la foguera i allí es comparteixen alegries i esperances. No tots els anys es representa la vida del Sant, però enguany si que toca. Aquesta obra es representa ací en valencià. Tampoc fallaran les bones carns que es crien a la comarca, i el producte del mondongo que s'han encarregat de fer els voluntaris després de la matança. No falta tampoc la cigarrera, ni les bodeguetes, ni el dilluns del caldo, ni una bona conversa.
La Mata està preparada per a viure, el darrer cap de setmana de gener, la festa més gran de l’hivern,
El carrer, eixe espai de tots, és l'escenari de tot el que passa en la Festa de Sant Antoni. La Mata és un dels millors exemples de tot l'esperit d'aquesta celebració. Tot es comparteix.
La feina dels amaniments, la festa, els menjars a la vora de la foguera. Sant Antoni agermana veïns amb forasters. És una retrobada de totes les persones que viuen fora, però, sobretot, són uns dies que
la que li dedica aquest poble eminentment ramader al patró dels animalets.
Vallibona tornarà a ballar al voltant de la barraca el pròxim 8 de febrer. Sant Antoni és una de les festes més importants del municipi i una de les més característiques dels Ports. Després haver estat en el passta molts anys sense celebrar-se, en els darrers temps és una de les que més adeptes ha guanyat amb la involucració de la joventut del poble en la seua organització.
Enguany, la festivitat arribarà el cap de setmana del 8 de febrer
cabuda, ja que durant la vesprada s'han programat jocs tradicionals, passeig a cavall i una xocolatada.
A partir de les 19:00 hores, tindrà lloc els actes principals. Primer, els actes religiosos amb la missa i la
quan tindran lloc tots els actes centrals de la festa. No obstant això, una setmana abans, els seus veïns eixiran al monte a buscar la malea, les costelles i el pi que conformaran la barraca. Els actes centrals de la festa començaran de bon matí el dissabte 8 de febrer amb el muntatge de la barraca. La programació continuarà ja a la vesprada amb la tradicional entrada de la malea i la llenya amb les cavalleries i l'encesa de les soques. Les activitats per als més menuts també tindran
processó de les tees i la benedicció dels animals i es repartirà la coqueta, l'aiguardent i la mistela als participants.
A partir de les 20 hores tindrà lloc el moment més esperat de la festa, la Santantonà, on dimonis i dimoniets en faran de les seues per la plaça al voltant de la barraca amb un correfoc que culminarà amb l'encesa de la mateixa. El punt final de la festa de Sant Antoni de Vallibona serà un sopar de germanor al poliesportiu i ball.
“Sant Antoni és un bon sant i el qui té un diner li dona: mira't bé, tu, l'animal, que és de pèl i no de ploma
Todolella tanca la roda de la Festa de Sant Antoni a la comarca dels Ports. En aquest poble la representació de les temptacions del Sant pren molta força. Tots els personatges de l’infern, “la Filandrona” o temptació en forma de dona, “el Pecat”, “Luzbel”, tot l’orbe de dimonis o botargues frans i menudes, fuetegen a “Sant Antoni” i al seu company de penitència,“Morondo”, perseguint-los per tots els carrers del poble. Tot açò acompanyat per la música de dolçaina i tabal, i eixordadors coets. La representació culmina amb l'encesa de la barraca a la plaça del poble. Una gran foguera que netejarà l'esperit dels participants i
visitants.
La festa de Sant Antoni a la Todolella sempre se celebra el cap de setmana abans de carnestoltes, és a dir, el 22 i 23 de febrer. És el nostre punt per a tancar l'any pagà i encetar amb l'ànima neta un nou any, un nou cicle.
La celebració comença tres caps de setmanes abans de la festa amb els amaniments: fer la brosta, buscar el Maio, elaborar els pastissos... I finalitza el cap de setmana següent, ja que els veïns de la Todolella es tornen a ajuntar per tancar amb la festa de la xulla les activitats de Sant Antoni.
Setmanari d’informació comarcal
“Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer
Els orígens de les tradicions al voltant de la festivitat de Sant Antoni es situen a partir del segle XIV, encara que existissin nombroses opinions que situen del punt d'inici segles abans o segles després. El que sí sembla estar clar és que l'anomenada "festa medieval del foc" ofereix rituals del foc d'orígens ancestrals que es remunten al principi dels temps i que el cristianisme va adoptar com a seu en lloc d'evitar per la seua desaparició.
Tot allò que envolta el Sant Antoni té molt d'ofrenar els deus del foc o de la terra i el fet que es faiguen en aquestes dates de començament de l'hivern té un simbolisme semblant al que es fa en les fogueres de Sant Joan quan es comença l'estiu.
L'evolució d'aquesta festa acaba es barreja entre tradicions lúdiques properes al Carnestoltes, els usos ancestrals de dominar a la terra, demanar un bon any de collita i la celebració religiós per a renovar la fe en un sant que té molta devoció entre la gent del camp.
Setmanari d’informació comarcal Notícies.
AMorella la festa de Sant Antoni serà els dies 17,18 i 19 de gener. Enguany, com que no té majorals serà la Confraria de Llauradors l’encarregada d’organitzar els actes centrals. Aquest fet implica que la festa no lluïsca al complet. Actes com, per exemple, el bureo de reis no s’ha fet i, per tant, tampoc ha fet falta una segona pastada.
Així i tot, la confraria ha anat aquest passat cap de setmana a Pereroles per a buscar el maio i les costelles amb les que es farà la barraca. El seu president, Raül Franz, explicava que van ser al voltant d’unes 10 persones entre membres de la junta i col·laboradors. Ells mateixos seran els encarregats el dijous anterior a la festa de muntar l’estructura de la barraca i d’anar el divendres a buscar la malea amb la qual la vestiran.
A més, Franz informava que enguany la foguera serà més menuda per a evitar malmetre les façanes de les cases que hi ha a prop.
Sant Antoni del porquet, sempre cau en disset
Setmanari d’informació comarcal
Més de 8.000 alumnes han participat en els cursos presencials i en línia de la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca durant 2024.
En format en línia s’han oferit un total de 27 cursos en l’aula virtual del Servici de Transferència de Tecnologia, en els quals han participat 5.545 persones, tant en cursos tutoritzats com en autoformatius. L’any passat va tindre diverses novetats, com el curs ‘El sòl i la fertilització sostenible’, del qual s’han celebrat dos edicions. Concretament, este ha sigut el curs amb més participació, ja que l’han fet 2.097 persones, seguit pel “Curs bàsic en agricultura ecològica” amb 629 alumnes.
Una altra de les novetats ha sigut el curs autoformatiu ‘Prevenció de les pèrdues i el desaprofitament d’aliments’, que ha comptat amb la participació de 148 alumnes en la seua primera edició.També s’ha impartit de nou el curs en línia sobre ‘Ramaderia extensiva i pasturatge’, que en finalitzar es va complementar amb pràctiques de ramaderia extensiva.
En matèria de formació d’operadors per al Registre d’operadors professionals de vegetals (ROPVEG), s’han dut a terme dos noves edicions en l’àmbit dels operadors de
plantes de vivers, a les quals s’han assistit 271 persones.
Altres cursos com el d’‘Agrocompostatge’ i el de ‘Bones pràctiques en higiene en la producció agrícola’ han comptat amb 458 i 447 alumnes respectivament. Cal destacar que en el marc dels cursos de formació tutoritzada, els d’‘Introducció a l’agricultura ecològica’ i el ‘Cultiu de l’alvocat’, que amb 190 i 178 alumnes respectivament han sigut els que han despertat més interés, perquè han completat el total de places oferides en molt pocs dies des de l’obertura de la inscripció. En formació presencial s’han impartit 121 cursos amb un total de 2.720 alumnes. Els més sol·licitats han segut els 14 cursos sobre poda que han fet 311 persones i els 12 cursos d’agricultura ecològica en el qual han participat 212 persones. Sobre citricultura s’han organitzat 9 cursos, que han seguit 227 persones. A més, s’han desenvolupat formacions sobre fructicultura, olivicultura, mamprenedoria, comercialització, apicultura i temes diversos, que han suposat en conjunt un 34% dels cursos i un 30% del total d’assistents. La Conselleria vol continuar apostant en 2025 per la formació en línia, mantenint l’oferta actual i ampliant l’oferta formativa sobre cultius diversos.
Els preus del Porcí. 02/01/2025
Porc engreixat
Preu mig Mercolleida
Garrí (Lechón)
Zamora 20 Kg (G parrida)
Holanda 21 Kg (U. origen)
Lleida 20 Kg
1,553 €/kg (sense variació)
1,565 €/kg (sense variació)
Setmana 1 del 30/12 al 05/11
75,00 € (sense variació)
82,00 € (sense variació)
02/01/2025
60,00 € (puja 2,50€)
China (Min. Agricultura) Del 23 al 29 de desembre
Porc viu sense dades Garrí (Lechón) sense dades
Els preus del Boví. (Mercolleida) 31-12-24
Vedells Extra U 331-370 kg/c
Vedelles Extra U 241-270 kg/c
6,40 €/kg (sense variació)
6,42 €/kg (sense variació)
Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 31-12-24
Corder fi 23 kg (Viu)
Corder fi 26 kg (Viu)
Els preus de les Aus. (Bellpuig) 02-01-25
Pollastre blanc (Pes viu)
Pollastre groc (Pes viu)
5,43 €/kg (baixa 0,22 €) 5,08
€)
1,22 €/kg (sense variació)
1,40 €/kg (sense variació)
Els preus del Conill. (Moncun) 31-12-24
Conill (Pes viu)
2,45 €/kg (baixa 0,06 €)
Conill (Pes viu) 2,40 €/kg (sense variació) (Loncun) 02-01-25
El més rentable per al ramader
CATÍ (Castelló)
Tel. 964 40 90 00
Fax 964 40 91 12
LES TEMPERATURES
MORELLA
VILAFRANCA
PORTELL
1,6 / 12,3
-4,1 / 11,4
-1,1 / 10,8
-4,7 / 12,9
-5,3 / 13,1
-2,5 / 12,7
2,3 / 9,7
-2,3 / 11,6
-0,3 / 11,3
-3,8 / 12,8
3,4 / 8,3
-0,2 / 12,6
4,8 / 12,3
0,0 / 13,6
2,6 / 12,4
-2,6 / 15,4
-1,8 / 14,6
3,7 / 14,2
4,1 / 11,6
1,2 / 12,9
3,3 / 13,7
1,2 / 15,1
3,1 / 10,5
4,9 / 12,9
/ 17,1
/ 14,6
/ 15,0
/ 16,7
/ 16,6
/ 16,2
/ 15,8 1,8 / 15,4 3,8 / 15,2 2,2 / 16,2 6,2 / 13,9 4,0 / 15,8
/ 10,9
/ 9,3
/ 10,8
/ 12,5
/ 12,2 -0,6 / 11,2 3,2 / 10,2
/ 13,4 2,1 / 12,3 -1,6 / 11,2 3,9 / 9,6 0,6 / 12,0
4,4 / 11,5
2,4 / 11,0 4,1 / 10,9 4,0 / 13,1 4,4 / 13,4 5,0 / 12,2 2,3 / 9,4 4,2 / 12,2 3,9 / 13,9
4,3 / 12,2
1,9 / 9,4
4,0 / 11,1
2,2 / 10,6 1,4 / 11,2
3,0 / 10,5
-1,4 / 12,6
-1,8 / 13,1
1,4 / 11,6
1,3 / 10,0
-0,3 / 11,1
-0,1 / 11,9
-0,3 / 12,1
1,6 / 8,4 1,1 / 11,2
6,2 / 15,4
0,0 / 14,9
3,1 / 16,4
-0,9 / 16,7
-1,8 / 14,4
1,6 / 17,2
5,2 / 14,1
1,3 / 15,9
2,7 / 16,4
0,4 / 17,3
6,7 / 14,3
3,4 / 16,6
“En gener, no et lleves la capa ni el barret”
La darrera setmana als Ports ha estat prou tranquil·la en línies generals. Encara que als primers dies de l’any, les rosades van comptar amb un protagonisme destacat al nostre territori, posteriorment i a les hores centrals del dia l’ambient ha estat prou agradable als pobles dels Ports. Fins i tot als darrers dies s’han marcat màximes al voltant dels 16 i 17 graus en alguns dels observatoris meteorològics. Destacada va ser la pujada de les mínimes en el dilluns 6 de gener (Dia de Reis), que també per exemple el dijous 9 s’ha repetit. Importants pujades de les mínimes que no s’han vist tant reflectides en les màximes. El vent ha estat quasi encalmat per complet als darrers dies, si bé segons apunten les previsions meteorològiques pot tornar a reaperèixer amb força i de Cerç
per al tram final d’aquesta mateixa setmana. Les precipitacions en forma de pluja i neu continuen sense visitar-nos en aquest hivern. Després d’una primera part de l’any 2024 molt seca, la situació hídrica va millorar de forma important fins al mes de novembre. És precisament des dels primers dies d’aquell mes que no ha plogut ací al nostre territori. Anem a veure com continua avançant el mes de gener i ja amb els pobles de la comarca dels Ports celebrant les festes de Sant Antoni. Sembla que la propera setmana, la tercera d’aquest any 2025 no serà tant benèvola en quan a l’oratge ja que s’espera que el Cerç i el fred agafen el protagonisme. La setmana pròxima s’anuncia amb baixes temperatures, encara que en principi amb dies assolellats.
Després d'uns dies de fronts de Ponent i en els que les temperatures han sigut més altes del que caldria per al temps, encetem cap de setmana amb un dissabte en què les mínimes se donaran a últimes hores de la jornada, ja que la matinada serà poc freda en general, però s'anirà ennuvolant al llarg del matí i ens creuarà un front cap a migdia/primera part de la vesprada que deixarà en general 4 gotes o poc més i farà canviar el vent a Mestral i més fred en el pas de les hores. Màximes entre els 10-14 graus i mínimes entre els 4-8 que donaran pas a un diumenge radicalment diferent, amb vent de Mestral que bufarà amb ratxes fortes de matinada i durant la jornada, deixant una sensació de fred acusada, amb màximes entre els 4-8 graus i mínimes entre els 0-4, gelant a vent en zones altes, amb sol i pas de núvols.
A partir de dilluns la setmana pareix que tindrà una tendència freda en general, amb màximes inferiors als 10 graus (entre els 4-8 en general) i nits fredes, amb gelades (mínimes entre els -2 i 2 graus). Hi ha mapes que marquen aquesta tendència freda (sense cap fred exagerat) però seca, i altres que podrien deixar-nos algunes precipitacions cap a mitja setmana, que en cas de produir-se, s'ha d'acabar de definir també si serien de neu en cotes mitges-altes o només als cims més alts.
